{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2024-03-28 01:42:07","entitats":2580,"elements":[{"id":"42815","titol":"El Canadell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-canadell","bibliografia":"-AADD.: Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, Ajuntament de Calders, Calders, 1996, pp. 65, 91. -GIRABAL ROVIRA, Mariona: El Canadell. Estudi lingüístic d'uns documents dels segles XVIII i XIX. Juny de 1998. (Treball universitari de l'assignatura Història de la llengua catalana II, conservat al mas).","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"L'interior de la casa ha estat conservat amb molt bon criteri (sala, celler, mobiliari).","descripcio":"Conjunt gran i complex format per la casa de l'amo, casa del masover, pallissa i altres dependències distribuïdes entorn d'una esplanada central o era. La casa de l'amo consta d'un cos original (planta baixa més dos pisos) i un altre adossat en angle recte (construït a mitjan segle XIX), tots dos amb interessants galeries. L'interior conserva molt íntegrament l'estructura tradicional i part del mobiliari antic (sobretot la sala i el celler). Conserva diverses tines a l'interior de la casa i una bassa que servia per regar els horts.","codi_element":"08034-1","ubicacio":"","historia":"El mas Canadell és documentat des del segle XIV. La construcció primitiva (de mitjan segle XVII) era amb coberta d'una sola vessant, amb l'entrada a ponent. A partir del final del segle XVII va tenir una expansió que portà a la compra de diversos masos de l'entorn: Vintró, Rubió i Blanquer. A principis del segle XVIII s'hi feren importants modificacions; la més recent és la construcció el 1843 d'un cos adossat al sector de llevant. La família Canadell és documentada almenys des de fa 400 anys. Al segle XIX es va perdre el cognom amb el matrimoni de la pubilla amb Jaume Reguant, cognom dels actuals. L'arxiu conservat aporta més dades sobre la genealogia dels propietaris i algunes disputes familiars-propietaris.","coordenades":"41.7731400,1.9439600","utm_x":"412231","utm_y":"4625128","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42815-foto-08034-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42815-foto-08034-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42815-foto-08034-1-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Conserva diversos elements de l'utillatge tradicional molt ben restaurats: carros de diferents tipus, eines del camp, bocois, etc. I també una campana de bronze la capella de Sant Salvador que data del 1703.-Es conserva documentació del mas","codi_estil":"85|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42817","titol":"Sant Salvador del Canadell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-salvador-del-canadell","bibliografia":"-AADD. Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, 1984, pp. 135-136. -BURON. Guia d'esglésies romàniques catalanes. Artestudi ed. Col·lecció de material 1. 2º ed. Barcelona, 1908, p. 95. -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Calders, p. 65. -PLADEVALL, A. Capelles i santuaris del bisbat de Vic: Sant Salvador del Canadell, a Full Diocesà, Vic, núm. 3592 (17\/02\/1980). -VILLEGAS, F. El romànic del Bages, ed. Llibreria Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 61-62.","centuria":"XIII-XVII","notes_conservacio":"Els propietaris es proposen restaurar l'espadanya i l'enllosat interior","descripcio":"Petita capella d'època incerta, de tradició gòtica. De planta rectangular i una sola nau acabada amb absis orientat a llevant. Coberta amb volta de canó. Parets amb filades de carreus més o menys quadrats. Amb 2 finestrelles poc vistents. Façana principal amb portal adovellat, amb una senzilla motlluració (que té dos carreus a la base de factura gòtica) i una espadanya parcialment conservada. Adossats a la banda de migdia, es conserven els fonaments d'una construcció romànica anterior (mur, enllosat i absis). Segons alguns autors la capella és d'un gòtic de tradició romànica. Tanmateix, les recents excavacions semblen indicar una cronologia força tardana, al voltant del segle XVII.","codi_element":"08034-3","ubicacio":"","historia":"Situada a la demarcació parroquial de Sant Pere de Viladecavalls dins el mas Canadell. La primera notícia històrica és del 1185. Des d'aleshores les donacions de pagesos i de la família Calders es succeïren amb freqüència. L'any 1206 Guillem de Calders deixava a la sagristia de Sant Salvador dos masos i uns molins que tenia al Pont (de Cabrianes?). El 1344 Guillem de Calders féu una altra donació important (200 sous). Així, Sant Salvador acumulà una bona colla de béns, entre els quals el mas de la Querosa, el de Montpedrós, els molins del Pont i la Roca Falconera. El segle XIV apareix com a parròquia, tot i que el 1685 ja havia quedat com a simple capella de Viladecavalls. Per les visites pastorals (1523-1652) es té notícia del nomenament de dos feligresos de Viladecavalls com a administradors de la capella. El 1743 es pagava un retaule nou. El 1936 fou profanada i des d'aleshores no s'ha obert al culte. La primitiva església romànica degué malmetre's i en una època incerta se'n construí una de nova al costat.","coordenades":"41.7727100,1.9477200","utm_x":"412543","utm_y":"4625076","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42817-foto-08034-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42817-foto-08034-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42817-foto-08034-3-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Gòtic|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-El 1999 l'empresa Arqueociència ha realitzat una intervenció arqueològica. S'han posat al descobert els fonaments i l'enllosat de la construcció romànica primitiva i s'ha excavat el subsòl interior. Material escadusser aparegut entre l'arrebossat del mur de la capella actual podria indicar una cronologia al voltant del segle XVII.-Es conserva una campana de bronze del 1703 al mas Canadell.","codi_estil":"93|94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42818","titol":"Teuleria o forn de totxos del mas Canadell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/teuleria-o-forn-de-totxos-del-mas-canadell","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Estructuralment es conserva força bé, però és coberta per la vegetació.","descripcio":"Teuleria de tamany força gran. De planta quadrada (5 x 5 m aproximadament). La cara principal té 2 boques amb arcs rebaixats que donen a la fogaina (nivell inferior). La cambra de cocció (nivell superior) és excavada en un terreny en pendent i reforçada amb un revestiment de maó. Té una porta a la banda nord i li falta la coberta.","codi_element":"08034-4","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7726300,1.9477400","utm_x":"412544","utm_y":"4625067","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42819","titol":"L'Oller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/loller","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 65, 79, 91.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per un cos rectangular més antic al qual s'hi ha afegit construccions posteriors (segle XX) que formen un tancat amb pati interior. El cos original té planta baixa més un pis. La façana principal és orientada a migdia. Té portal adovellat amb arc rebaixat. Finestres i balcó emmarcats amb pedra tallada i amb gravats decoratius. Parets arrebossades i pintades de blanc.","codi_element":"08034-5","ubicacio":"","historia":"Documentat el 1188. La construcció actual és obra fonamentalment de les ampliacions fetes als segles XVIII i XX.","coordenades":"41.7675000,1.9226900","utm_x":"410455","utm_y":"4624523","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42819-foto-08034-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42819-foto-08034-5-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Llinda amb inscripció del 175?","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42820","titol":"Les Quingles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-quingles","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 65, 91.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de petites dimensions ampliada i remodelada els anys 50. La construcció antiga tenia només dues plantes i una superfície menor. Ha quedat dissimulada sota l'obra moderna que imita la tipologia d'una masia tradicional tot cobrint bona part dels elements autèntics. Actualment és de planta basilical i s'hi ha aixecat un segon pis. Té cossos adossats a la banda de ponent (tines) i de llevant. A l'entorn hi ha dependències de granja.","codi_element":"08034-6","ubicacio":"","historia":"Es tracta d'un mas documentat a partir del segle XIV. Possiblement el 1955 va sofrir una ampliació i remodelació general que li ha donat l'aparença actual.","coordenades":"41.7775700,1.9468000","utm_x":"412473","utm_y":"4625617","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42820-foto-08034-6-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42821","titol":"El Forn de Calç (casa)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-forn-de-calc-casa","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta irregular. Té un cos original de planta més o menys rectangular al qual s'hi ha adossat dependències. A la part posterior té planta baixa més dos pisos. L'interior és actualment restaurat i conserva dues tines.","codi_element":"08034-7","ubicacio":"","historia":"Probable construcció del mas al segle XVIII i ampliació al XIX. Els propietaris de la casa van construir el forn de calç a la meitat del segle XIX i s'encarregaren de la seva explotació.","coordenades":"41.7808000,1.9463400","utm_x":"412439","utm_y":"4625976","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42821-foto-08034-7-1.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42822","titol":"El Forn de Calç (forn)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-forn-de-calc-forn","bibliografia":"-GIRABALT (Quadern sobre els forns de calç editat pel Centre d'Estudis del Bages de pròxima edició)","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de 3 forns de calç amb dependències annexes. La part original són els 2 forns paral·lels. Tenen un diàmetre de 3 m i una alçada de 5 m. Foradats al subsòl i amb revestiment interior de pedra. Cada forn consta d'una boca inferior que servia per treure les cendres i per entrada d'aire i al damunt una obertura més gran per on es carregava la llenya i s'hi posaven feixos de llenya. Aquestes donen a una avantcambra coberta per sengles voltes. Al damunt hi ha una estructura moderna amb bigues i totxo. A la part de ponent s'hi construí un forn més modern, amb la boca coberta amb volta de maó. A la vora hi ha un pou d'aigua.","codi_element":"08034-8","ubicacio":"","historia":"Aquest indret ja té una tradició de forns des del segle X (cal tenir presents els forns de calç del camí de les Tàpies). Els forns aquí inventariats van ser construïts pels propietaris de la casa a mitjan segle XIX. El van explotar els mateixos propietaris fins els anys 50 d'aquest segle Després de la Guerra Civil l'explotació s'intensificà. La pedra calcària necessària s'extreia de la pedrera que hi ha enfront de la casa.","coordenades":"41.7808000,1.9463400","utm_x":"412439","utm_y":"4625976","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42822-foto-08034-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42822-foto-08034-8-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-El senyor Manel, resident a Calders, havia estat capatàs del forn durant l'última època.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42823","titol":"Pedrera del Forn de Calç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera-del-forn-de-calc","bibliografia":"-GIRABALT (Quadern sobre els forns de calç editat pel Centre d'Estudis del Bages de pròxima edició)","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Jaciment d'on s'extreia la pedra necessària per al forn de calç. Es tracta d'una superfície d'uns 100 x 50 metres rebaixats al sòl natural fins a una profunditat màxima d'uns 4 metres. A la part sud i oest s'hi ha aixecat un mur de contenció per salvaguardar el sòl pròxim a la casa.","codi_element":"08034-9","ubicacio":"","historia":"Jaciment d'on s'extreia la pedra calcària necessària per al funcionament del Forn de Calç. La major part de l'extracció es va fer després del 1939 fins als anys 50.","coordenades":"41.7815400,1.9465800","utm_x":"412460","utm_y":"4626058","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42823-foto-08034-9-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42824","titol":"Pedrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX?","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita extensió de terreny rebaixada artificialment probablement amb la finalitat d'extreure-hi pedra. Superfície aproximada: 9 x 9 metres. Profunditat: 3 metres.","codi_element":"08034-10","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7688400,1.9358900","utm_x":"411554","utm_y":"4624658","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42825","titol":"Les Tàpies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-tapies","bibliografia":"-VI Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 28-X-1990","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia gran i molt interessant formada per la casa de l'amo (amb un cos adossat més baix que és la casa dels masovers), pallissa, cobert fet de tàpia i capella. La casa de l'amo és un cos molt gran i llarg, de planta baixa, un pis i golfes. L'origen és medieval però amb diverses fases d'ampliació, sobretot dels segles XVIII i XIX. Té diverses finestres distribuïdes irregularment i, a les façanes sud i oest, unes grans galeries i una interessant porxada. La torre que s'aixeca a un extrem de la casa és el campanar de la capella, amb la qual comunica mitjançant una galeria feta de maó amb dues arcades. L'interior conserva elements molt interessants: celler, cuina, trull, tines, premsa, estable i l'habitació del bisbe (alcova on s'hostatjava el bisbe quan visitava la parròquia). Té una bassa.","codi_element":"08034-11","ubicacio":"","historia":"Mas documentat el segle XIV. L'edifici primitiu no estava al lloc actual sinó a la vora. La família Tàpias es troba documentada ja el 1290. El mas va tenir una gran expansió als segles XVIII i XIX. El 1846 l'hereu era Enric Tàpies, el qual, a més del mas Tàpies, posseïa el mas Candeu. A la vora de les Tàpies hi havia l'encreuament dels dos camins rals: el de Barcelona i el de Vic. Per això el mas havia fet d'hostal. Es diu que també hi feien estada els ramats quan baixaven de la muntanya. L'actual propietari és descendent (nebot) de la família que fins fa poc es cognominava encara Tàpies.","coordenades":"41.7779000,1.9318800","utm_x":"411233","utm_y":"4625668","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42825-foto-08034-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42825-foto-08034-11-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Es conserven documents antics de la casa","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42826","titol":"Capella de la Immaculada del mas Tàpies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-la-immaculada-del-mas-tapies","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Capella de planta rectangular i una sola nau, amb la sagristia adossada al costat de migdia. La façana principal té un portal emmarcat amb llindes sense cap ornamentació, una finestrella en forma d'òcul i és coronat per una espadanya sense campana. Carreus escairats a les cantoneres i parets arrebossades. El campanar és una torre de planta quadrada (obra del 1881) que s'aixeca sobre el mas, amb grans finestres a totes les cares. La capella comunica amb el campanar mitjançant una curiosa galeria porxada de maó amb dos arcs.","codi_element":"08034-12","ubicacio":"Mas les Tàpies","historia":"La capella es va construir el 1880 i el campanar el 1881. El pont-passadís que els uneix és posterior.","coordenades":"41.7779500,1.9320600","utm_x":"411248","utm_y":"4625674","any":"1880","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42827","titol":"Festa Major d'hivern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-dhivern-2","bibliografia":"
-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 215-216<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es celebrava el 22 de gener, festa de sant Vicenç, patró del poble. Començava amb celebració d'ofici solemne a l'església, a la sortida es tocaven els tres balls, que consistien en sis peces musicals ballables. A la tarda hi havia ball o bé una representació teatral.<\/p> ","codi_element":"08034-13","ubicacio":"Calders","historia":"
La festa va desaparèixer amb la crisi dels anys 70 d'aquest segle i el 1988 es recuperà gràcies a la comissió del Centre Cívic, que ha impulsat novament la seva celebració consistent en un dinar de germanor amb escudella i carn d'olla seguit d'altres activitats.<\/p> ","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42828","titol":"Festa Major d'estiu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-destiu-0","bibliografia":"
-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 216-217.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es celebra el segon diumenge de setembre. Els actes han anat variant al llarg dels anys. Els anys 50 solien fer-se jocs de cucanya, ball de nit a l'envelat de la plaça i més endavant a cal Soldevila i en una de les naus de la fàbrica. També hi havia representació de teatre i partit de futbol que habitualment es jugava contra l'equip de màxima rivalitat: el de Monistrol de Calders. El dilluns era costum celebrar un partit entre solters i casats.<\/p> ","codi_element":"08034-14","ubicacio":"Calders","historia":"
Es tenen notícies diverses de la festa al segle XIX. El 1885 ja es feia un pagament per les despeses de la festa. El 1894 Pau Escayola demanà permís per celebrar quatre balls. El 1905 s'esmenta que la comissió de veïns que organitzava la festa convida l'Ajuntament. Més recentment, la construcció del Centre Cívic ha aportat un lloc més adient. La festa ha evolucionat fins adquirir les característiques actuals. Les novetats més importants són el castell de focs, el pregó, la botifarrada popular, el campionat de botxes i el concurs de botifarra.<\/p> ","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42829","titol":"Festa Major de Bellveí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-bellvei","bibliografia":"
-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 217.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es celebrava la diada de Sant Joan. Els actes consistien en una revetlla popular en la qual es menjava coca i es ballava al so de l'acordió.<\/p> ","codi_element":"08034-15","ubicacio":"Bellveí","historia":"","coordenades":"41.7707500,1.9907400","utm_x":"416116","utm_y":"4624816","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42830","titol":"Festa del Most","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-del-most-0","bibliografia":"
-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 217.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
En acabar els dies de verema, aprofitant que hi havia un gran nombre de gent que venia de fora es feia una festa que consistia en un ball. Primerament es feia a cal Torra i més endavant a cal Soldevila. Començava a la tarda i s'allargava fins ben entrada la nit.<\/p> ","codi_element":"08034-16","ubicacio":"Calders","historia":"","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42831","titol":"Carnestoltes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carnestoltes-0","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es passava pel poble amb un carro en el qual hi havia el Rei Carnestoltes i es recollien els donatius de les cases, consistents en cansalada, vi, arròs, conills, etc. Amb tots els productes recollits es feien dues o tres calderetes d'arròs. La festa culminava amb un gran ball a cal Soldevila. En els darrers anys de la festa abans de la seva prohibició després de la Guerra, les calderetes d'arròs es van substituir per olles de xocolata desfeta.<\/p> ","codi_element":"08034-17","ubicacio":"Calders","historia":"
Un ban de l'Ajuntament amb data de 4 de febrer de 1906 diu que durant la festa es pot anar pel carrer disfressat però sense careta i fins a la nit; es prohibeix fer paròdia de la religió, bones costums, autoritats i militars; es permet entrar als balls a tota la gent que es presenti amb disfressa. El Carnestoltes va ser prohibit després de la Guerra Civil. En els darrers anys s'ha revifat, sobretot després de la posada en marxa del Centre Cívic.<\/p> ","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42832","titol":"Festa dels Avis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-dels-avis","bibliografia":"
-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 218.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
L'objectiu de la festa era retre homenatge a la gent gran del poble. S'iniciava amb una comitiva que anava des del convent de les Monges (antiga rectoria) fins a l'església, on es celebrava ofici. En sortir, la comitiva es dirigia cap a cal Soldevila, tot passant per cal Feliu. En el local de cal Soldevila s'hi representaven algunes obres a càrrec de la quitxalla del poble. L'acte era presidit per les autoritats i finalitzava amb el lliurament d'obsequis commemoratius de la festa. La festa era patrocinada per aleshores Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Catalunya y Baleares, la qual feia lliurament d'unes llibretes d'estalvi amb una quantitat de diners que era donada per l'entitat.<\/p> ","codi_element":"08034-18","ubicacio":"Calders","historia":"
L'any 1950 va començar a celebrar-se.<\/p> ","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42833","titol":"Caramelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caramelles-0","bibliografia":"
-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 219.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Festa vinculada a la celebració litúrgica del diumenge de Pasqua de Resurrecció. Tradicionalment durava dos dies i consistia a cantar cançons de Caramelles per la contrada. Antigament només podien ser caramellaires els nois joves del poble. El dissabte sortien a cantar per les cases de pagès del terme. El diumenge ho feien pel poble acompanyats per una orquestra. A canvi, rebien de la gent que els escoltava conills, ous, pollastres, llonganisses, etc. Més recentment, les caramelles van ser cantades per la quitxalla del poble, amb la participació de nens i nenes. El diumenge cantaven pel poble i el dilluns per les cases de pagès. El pas del temps ha fet que en comptes de cobrar en espècies ho facin en diners, tot passant la barretina.<\/p> ","codi_element":"08034-19","ubicacio":"Calders","historia":"","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42834","titol":"Mes de Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mes-de-maria","bibliografia":"
-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Se celebrava durant tot el mes de maig. Tenia per objectiu dedicar un mes de forma especial a la Mare de Déu. Diàriament es resava el Rosari a l'església i els diumenges s'avançava l'hora de resar-lo a fi de poder allargar la celebració. Una noia escollia una nena i conjuntament repartien flors i estampes a la gent a canvi d'un donatiu.<\/p> ","codi_element":"08034-20","ubicacio":"Calders","historia":"","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42835","titol":"Festa de les Noies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-les-noies","bibliografia":"
-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es celebrava el mes de maig, en relació directa amb el mes de Maria. Les noies del poble feien una processó i els nens i nenes feien la primera comunió.<\/p> ","codi_element":"08034-21","ubicacio":"Calders","historia":"","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42836","titol":"Divendres Sant","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/divendres-sant","bibliografia":"
-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Aquest dia la gent col·locava llums i torxes als balcons, que servien per fer llum en la processó del Viacrucis que resseguia tot el nucli del poble.<\/p> ","codi_element":"08034-22","ubicacio":"Calders","historia":"","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42837","titol":"Primera Pasqua","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/primera-pasqua","bibliografia":"
-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Aquest dia la gent del poble solia anar a la masia de cal Reguant, on assistia a missa a l'ermita. Després el jovent berenava en germanor i passava la tarda fent jocs i gresca. La festa de la Segona Pasqua se celebrava de la mateixa manera, però es canviava el lloc de reunió pel de Sant Amanç.<\/p> ","codi_element":"08034-23","ubicacio":"Calders","historia":"","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42838","titol":"Sant Pere Màrtir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pere-martir","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
En aquesta diada s'organitzava una excursió a Sant Andreu, on es deia missa i es beneïa l'olivera.<\/p> ","codi_element":"08034-24","ubicacio":"Sant Andreu","historia":"
Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221.<\/p> ","coordenades":"41.7707500,1.9907400","utm_x":"416116","utm_y":"4624816","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42839","titol":"Festa Major de la colònia Jorba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-la-colonia-jorba","bibliografia":"
-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221-222.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es celebrava per la diada de sant Pere, tot i que sembla ser que antigament es feia a meitat de juny i que es va retardar per tal que no coincidís amb l'època de segar. En l'època de màxim esplendor durava tres dies. Es feien balls en un local de la fàbrica, concert al cafè i un campionat de pilota a mà. L'últim dia de la festa es rifaven llençols, tovalloles i vànoves que donava l'empresa. Tots els actes eren finançats per l'empresa, però els forans havien de pagar per entrar als balls.<\/p> ","codi_element":"08034-25","ubicacio":"Colònia Jorba","historia":"
La vida social de la colònia Jorba ha anat molt lligada a l'evolució del sector tèxtil. L'antiga vitalitat de la colònia va minvar de manera substancial a partir dels anys 70. Actualment, per Sant Pere es celebra una missa cantada que es completa amb un concert de cant coral, amb coca i mistela.<\/p> ","coordenades":"41.7607400,1.9365900","utm_x":"411601","utm_y":"4623758","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Altres festes que es celebraven a la colònia Jorba eren la cantada de Caramelles, la revetlla de Sant Joan i la cavalcada de Reis. Una de les últimes tradicions que es va perdre va ser el pagament dels enterraments per tots els habitants de la colònia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42841","titol":"Font de les Tàpies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-tapies","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Fondalada sota un salt d'aigua força espectacular. L'aigua actualment és canalitzada cap a una bassa amb safareigs. Amb els anys s'hi ha construït altres elements de pedra. Es formen també diversos embassaments, amb un relleix que servia perquè els ramats de bestiar hi abeuressin. La zona conserva vegetació típica de ribera. A la part superior del salt d'aigua es conserva un mur gruixut que servia per canalitzar l'aigua quan baixava una rierada i protegir les canonades. El curs de la riera fins el salt d'aigua i l'espai de la font són d'una gran bellesa natural.","codi_element":"08034-27","ubicacio":"","historia":"Sembla que tradicionalment els ramats d'ovelles s'abeuraven en aquest indret. L'aigua ha estat canalitzada i embassada ja des d'antic (probablement el segle XIX o abans).","coordenades":"41.7803400,1.9363100","utm_x":"411605","utm_y":"4625935","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42841-foto-08034-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42841-foto-08034-27-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42842","titol":"Forns del camí de les Tàpies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forns-del-cami-de-les-tapies-0","bibliografia":"-GIBERT ARISSA, Jaume. «Reconeixement dels límits del terme d'Artés al segle X», a Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 1, 1981, pp. 141-148.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de 3 forns de calç. El primer (al sud) té un diàmetre de 3,25 m. El del mig és el més ben conservat. Té el principi de la volta de pedra que feia de coberta. Mesura 3,25 m de diàmetre i 3,50 m de fondària. El tercer (nord) es troba molt desfet.","codi_element":"08034-28","ubicacio":"","historia":"Hi ha documentats uns forns en la delimitació del terme d'Artés de l'any 938. Probablement no són exactament aquests, ja que no semblen excessivament antics. Cal pensar que n'hi ha alguns altres, encara per descobrir, en un indret molt proper. També podria ser que els actuals forns fossin construïts sobre uns forns més antics. Sembla, doncs, que la tradició de l'elaboració de calç en aquest indret és antiga. Cal tenir present la construcció en un punt proper d'un gran complex dedicat a aquesta mateixa funció a mitjan segle XIX en el mas anomenat El Forn de Calç.","coordenades":"41.7827300,1.9402800","utm_x":"411938","utm_y":"4626196","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42842-foto-08034-28-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42843","titol":"El Manganell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-manganell","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 65, 79, 91.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran masia formada per un cos residencial, diversos coberts (paller i tines amb influències modernistes) i una bassa circular. El cos principal és de planta rectangular. L'accés és per la façana nord mitjançant una escalinata que puja directament al primer pis. La façana sud té unes galeries i vidrieres modernistes al primer pis que s'assenten sobre un porxat. L'interior conserva un forn de pa, rebost, celler amb volta apuntada i arcs. El primer pis era dividit entre l'habitatge dels masovers i el dels amos.","codi_element":"08034-29","ubicacio":"","historia":"La primera notícia del mas és del 1154. Posteriorment es troba documentat al segle XIV i XVII. El cos principal deu ser obra en bona part del final del segle XVII i del XVIII. A l'interior de la casa hi ha inscripcions amb dates de 1696 i 1692. L'entrada al sector nord és posterior, del 1770. A finals del segle XIX es construeix la galeria a la part de migdia, de clara influència modernista. Va ser propietat del famós cantant Marco Redondo. Aleshores tenia un ús com a residència de luxe. Posteriorment tornà a tenir un ús pagès altra vegada.","coordenades":"41.7641300,1.9366500","utm_x":"411611","utm_y":"4624135","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42843-foto-08034-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42843-foto-08034-29-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Conserva la premsa, de fusta, datada del 1866. Tines en perfecte estat de conservació.-Llindes amb dates de 1696 i 1692. Al portal sobre l'escalinata: 1770.-Actualment la societat Xaloc S.A. gestiona la casa de colònies, que té un gran moviment d'alumnes.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42844","titol":"Sant Pere de Viladecavalls (església nova)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pere-de-viladecavalls-esglesia-nova","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Capella d'estil neoromànic situada en una petita esplanada a camp obert. Construcció totalment de maó, de planta rectangular acabada amb absis semicircular i dos absis laterals de forma quadrada. Façana principal amb doble arc de mig punt adovellat. Al damunt un rosetó. Adossat a la façanal, un campanar de torre quadrada. Finestres amb vitralls a les façanes laterals, separades per contraforts de formigó. Decoració que imita les arquacions cegues del romànic. L'interior és d'una sola nau, amb volta.","codi_element":"08034-30","ubicacio":"","historia":"Va ser construïda el 1944, prop de la colònia Jorba o del Manganell, quan l'antiga església de Sant Pere de Viladecavalls ja no servia al culte perquè havia estat saquejada per la Guerra Civil. Es va buscar un emplaçament més pròxim a la colònia per estalviar el desplaçament que suposava el primitiu indret.","coordenades":"41.7621400,1.9380600","utm_x":"411725","utm_y":"4623912","any":"1944","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42844-foto-08034-30-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Historicista","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"116","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42845","titol":"Sant Pere de Viladecavalls (església de Llucià)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pere-de-viladecavalls-esglesia-de-llucia","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 64, 65, 80, 91. -III Caminada Popular de Navarcles, 25-X-1987 (díptic escrit per Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, Navarcles, 1987.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Estat extremament crític. Importants esquerdes, sense coberta, procés de degradació avançat.","descripcio":"Església en estat ruïnós. En planta de creu llatina, d'una nau amb capelles laterals. La façana principal té portal amb arc de mig punt decorat amb gravat geomètric i al damunt una rosassa. Campanar de planta quadrada. L'interior de l'església conserva restes de decoració neoclàssica amb maó i pedra. La construcció original tenia volta i cúpula. A la part sud-oest té adossada la rectoria (avui en ruïnes), un pati i lliça.","codi_element":"08034-31","ubicacio":"","historia":"El fet que Viladecavalls comenci amb la paraula 'vila' i que a tocar mateix hi passi el camí ral, que és conegut popularment amb el nom de 'camí romà' fa pensar que una vil·la romana podria estar emplaçada en aquest indret, però de fet no se n'han trobat restes. El document més antic que en parla és de l'any 965. L'església fou escripturada el 1067. Els següents documents són de mitjan segle XI (1043 i 1050). Sembla que aquesta primera església era ubicada a prop del mas Llucià, però no en el mateix indret de l'actual. Hi ha indicis per pensar que s'aixecava dalt del turó de Llucià, just al costat d'on encara hi ha el cementiri. L'església era prop de la 'Vila de Cavalls', coneguda des del 965. En època medieval era el sector més poblat i pròsper del terme. A partir del segle XIII hi ha constància d'una sagrera. A mitjan segle XV la sagrera havia quedat del tot desdibuixada. L'església va ser completament refeta al segle XVIII. Segons una llinda, la nova construcció seria del 1780. Era l'església parroquial de Sant Pere de Viladecavalls, aleshores un poble format per un grup de cases disseminades. El 1936 va ser cremada i en la postguerra es decidí construir una nova església més a prop de la colònia Jorba.","coordenades":"41.7581000,1.9433100","utm_x":"412156","utm_y":"4623458","any":"1780?","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42845-foto-08034-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42845-foto-08034-31-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Neoclàssic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|99|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42846","titol":"Mas Llucià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-llucia","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 80, 81, 91. --VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per un cos residencial més diferents coberts. La construcció s'assenta sobre un altiplà aterrassat. És de planta rectangular, amb planta baixa més 2 pisos. Força gran, però de construcció senzilla. La façana té balcons i finestres de diferents dimensions. Té una galeria amb 3 arcades a la façana de migdia.","codi_element":"08034-32","ubicacio":"","historia":"El mas Llucià apareix documentat per primera vegada l'any 1054. A partir del segle XIII hi ha constància d'una sagrera al voltant de l'antiga església de Sant Pere de Viladecavalls. A la segona meitat del segle XIV Tomàs Llucià i el seu fill Bernat (habitants de la sagrera) van començar a comprar les terres dels entorns. Amb pocs anys van aconseguir un patrimoni considerable, que significà l'inici d'una explotació consistent i la fi de la sagrera. El 1626 apareix documentat com a mas Llucià.","coordenades":"41.7578800,1.9441500","utm_x":"412226","utm_y":"4623433","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42846-foto-08034-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42846-foto-08034-32-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Llinda en un arc lateral: 1834","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42847","titol":"Font de l'Avi o del Manganell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lavi-o-del-manganell","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font d'estil noucentista situada en un replà, al costat de la casa del director de la colònia Jorba. Consta d'un mur amb 5 arcades. La central en forma de fornícula amb 2 bancs i la font. La font té un brollador de bronze en forma de peix que raja aigua per la boca. A l'interior de les 4 arcades laterals hi ha un plafó de rajoles policromes. Representen escenes populars: la cacera, un berenar, la sardana i la pesca. Signades per Uró: 1934. Un plafó sobre la font indica la composició de l'aigua. A l'esplanada hi ha una taula amb bancs de pedra de forma circular i arbres.","codi_element":"08034-33","ubicacio":"","historia":"La font va ser construïda l'any 1934 per la família Jorba, els propietaris de la colònia industrial situada molt a prop. Es va fer en memòria de Pere Jorba i Gassó, mort l'any 1927 i promotor de la colònia. Per aquest motiu se l'anomena Font de l'Avi.","coordenades":"41.7615500,1.9363100","utm_x":"411579","utm_y":"4623849","any":"1934","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42847-foto-08034-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42847-foto-08034-33-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero. OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"Uró (les rajoles)","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42848","titol":"L'Angle","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/langle","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 79, 91. -VI Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 28-X-1990","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tamany mitjà-petit que conserva molt íntegrament l'estructura original. Formada pel cos residencial, pallissa i bassa. El cos original és de planta rectangular. Té planta baixa més 2 pisos. La façana principal és encarada a migdia, amb portal adovellat i galeria avançada respecte a la façana. El 1830 s'hi afegí un altre cos residencial adossat perpendicularment, amb galeries sobre una base porxada. Al primer pis hi ha una capella. L'interior de la mas conserva el celler i 3 tines. La casa és tancada per una lliça. A l'exterior hi ha dependències diverses i una interessant pallissa. Hi ha una tina independent construïda al costat de la riera.","codi_element":"08034-34","ubicacio":"","historia":"El mas és anomenat així perquè està situat en un angle que dibuixa el riu Calders. Va passar als dominis de Sant Benet de Bages l'any 1090. Després de la crisi de l'Edat Mitjana es convertí en un dels grans masos de Viladecavalls, com ho demostra la seva capacitat de col·locar cabalers com a eclesiàstics: el 1726 el Rnd. Josep Angla era beneficiat a la Seu; el 1789 Anton Angla era canonge a la Seu; el pare Ramon Angla (1850-1934) fou un jesuïta important a Xile, etc. També es té constància de paraires que van sortir del mas i que es troben localitzats a Manresa i a Artés. La construcció actual deu correspondre fonamentalment al segle XVIII i el cos adossat es construí el 1830, quan s'hi van fer una sèrie de reformes i noves construccions. La capella és dedicada a Sant Josep. A partir del 1910 va ser semi-pública, ja que anteriorment era un oratori particular. Els actuals propietaris conserven el cognom Angla i són descendents dels antics habitants del mas.","coordenades":"41.7580700,1.9268500","utm_x":"410788","utm_y":"4623472","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42848-foto-08034-34-1.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Llinda a la sala: 1764. Pilar de la galeria del cos antic: 1782, galeria del cos adossat: 1830.-El celler conserva botes amb congrenys.-Es conserva un nombre indeterminat de documents del mas d'època incerta.-A prop del mas hi ha la font de l'Angle, un dels berenadors més populars de Navarcles","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42849","titol":"El Soler","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-soler","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 70, 91. --VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per un cos residencial, pallissa amb era enrajolada i bassa per regar horts. El cos residencial és de planta més o menys rectangular. Té planta baixa més 2 pisos. El primer era destinat a pis per l'amo. A la part davantera té diverses arcades que han estat cegades. Un cos adossat i una petita lliça. A la part posterior té una galeria adossada que abans era més alta. Conserva 4 tines utilitzades com a dipòsits i celler sense botes.","codi_element":"08034-35","ubicacio":"","historia":"Mas documentat el 1054 i més endavant el 1100. Des d'aleshores ha continuat habitat fins a l'actualitat. El 1741 el propietari era Pau Soler. El 1850 Valentí Sol i Bertran, de Navarcles, es casà amb la pubilla. També per aquests anys van comprar les terres del mas Oliveres, que estava endeutat. També hi ha notícia de diversos establiments de terres a parts de fruits per plantar vinyes. El 1935 va adquirir-lo el pare de l'actual propietari. Els anys 40 es va ensorrar un tros de la part posterior del mas i s'hi van fer diverses reformes.","coordenades":"41.7565800,1.9369200","utm_x":"411623","utm_y":"4623296","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42849-foto-08034-35-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42849-foto-08034-35-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Llindes a les finestres de la façana nord: 1801, 1845.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42850","titol":"L'Estrada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lestrada","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 79, 91. -VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de dimensions mitjanes i d'aparença força arcaica. Formada per un cos residencial, pallissa i casa dels masovers, entorn d'un pati central o era. El cos residencial és construït sobre la roca d'una balcera que domina la vall. Té planta baixa més 2 pisos i consta de dos cossos adossats més coberts. Actualment la façana principal és al nord, però la part de migdia sembla més antiga. En aquest sector la construcció sobre la roca té l'aparença d'una muralla. Algunes finestres tenen llindes amb relleus de tradició gòtica.","codi_element":"08034-36","ubicacio":"","historia":"El mas és documentat l'any 1138. En el cadastre de 1741 el propietari era Josep Estrada. El 1850 tenia 50 quarteres i dins dels seus límits hi havia el mas Tovar. Aquest any el propietari es deia Valentí Traens Estrada. Del canvi de cognom cal deduir-ne que hi havia hagut una pubilla. L'aparença del mas és força arcaica i possiblement bona part de la construcció que es conserva (especialment a la part de migdia) sigui dels segles XVI o XVII. La part de tramuntana correspondria principalment al segle XVIII. El nom del mas fa referència al pas de l'antic camí ral de Barcelona (en el tram que enllaçava Sallent i Terrassa). Es conserva un tram de camí enllosat molt a prop del mas.","coordenades":"41.7537100,1.9497400","utm_x":"412685","utm_y":"4622964","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42850-foto-08034-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42850-foto-08034-36-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Dovella del portal d'entrada: 'Valentí Estrada Any 1822'-Altres llindes: 1748, 1742, 1742","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42851","titol":"Camí ral de Barcelona (o camí romà)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-de-barcelona-o-cami-roma","bibliografia":"PIÑERO SUBIRANA, Jordi: Cabrianes: història d'un poble. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1996, p. 45.","centuria":"XIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els trams que hem pogut identificar del camí ral de Barcelona al seu pas pel terme de Calders són dos: -Un prop del mas l'Estrada: el camí que puja de la riera a uns 200 m al S-W del mas. Una part del camí conserva enllosat. El mas devia prendre el nom precisament de la proximitat amb el camí. -El segon és al sector de Viladecavalls: El camí que surt de l'església en direcció N-W cap al Manganell. Aquest camí és anomenat popularment camí romà. Té un tram d'uns 150 m amb un ferm de molt bona qualitat que a primera vista sembla empedrat però que amb quasi tota probabilitat és una beta de roca natural molt plana. És camí carreter. La roca té marques de roderes.","codi_element":"08034-37","ubicacio":"","historia":"La veu popular parla de camí romà i, tot i que de moment no és un fet demostrat, cal no descartar aquesta possibilitat ja que n'existeixen alguns indicis. En realitat es tracta del camí ral de Barcelona, que comunicava d'una banda amb la capital i de l'altre amb Berga. Aquest camí era una drecera del camí principal de Barcelona a Manresa i de Manresa a Berga. L'utilitzaven els viatgers que volien anar a Berga sense passar per Manresa. Es separava del camí principal passat l'hostal de la Barata (a Matadepera) i continuava per Coll d'Estenalles, Mura, Talamanca. D'aquí entrava al terme de Calders per L'Estrada i continuava per Llucià i Viladecavalls (on es podia fer parada i avituallament), Les Tàpies (aquí s'encreuava amb el camí ral de Vic, hi havia hostal). D'aquí el camí travessava la riera Gavarresa i passava prop de l'Oliba, continuava per Cabrianes cap a Sallent, on enllaçava altre cop amb el camí principal. El camí va tenir vigència des d'època medieval fins entrat el segle XIX. Era un camí de bast.","coordenades":"41.7597000,1.9416900","utm_x":"412024","utm_y":"4623638","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42851-foto-08034-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42851-foto-08034-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42851-foto-08034-37-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Fora interessant fer una exploració més aprofundida i reconstruir l'itinerari del camí. Això fora possible amb la combinació del reconeixement directe sobre el terreny i les notícies orals.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42852","titol":"Les Oliveres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-oliveres-0","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 65, 79, 91. -VIII Caminada Popular de Navarcles. Ruta de la riera de Talamanca (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 17-X-1993. -VII Caminada Popular de Navarcles. Ibid. 13-X-1991.","centuria":"XII-XX","notes_conservacio":"Totalment enrunat","descripcio":"Antiga masia que es troba totalment en ruïna. El propietari va extreure'n la pedra i no n'ha quedat pràcticament res.","codi_element":"08034-38","ubicacio":"","historia":"El mas és documentat l'any 1161. El 1215 va passar a formar part del domini de Sant Benet de Bages. L'any 1850 el propietari era Joan Oliveres, que estava profundament endeutat. Fou per aquests anys que passà a propietat del mas Soler. Al segle XX encara era habitat. Els anys 70 el propietari se'l va vendre i es va destruir per aprofitar-ne les pedres.","coordenades":"41.7527300,1.9492900","utm_x":"412646","utm_y":"4622856","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Difícil localització. Pràcticament no és visible-Coordenades segons mapa de l'Exèrcit dels anys 50.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42853","titol":"El Vintró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-vintro","bibliografia":"-GIRABAL i ROVIRA, Mariona: El Canadell, estudi lingüístic d'uns documents dels segles XVIII i XIX (treball d'universitat dipositat al mas Canadell). -VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"En ruïna","descripcio":"Petita masia en ruïna. Formada per un cos residencial de planta rectangular més cobert al costat de ponent i altres dependències menors. Conserva molt parcialment les restes dels murs.","codi_element":"08034-39","ubicacio":"","historia":"L'Arxiu del mas Canadell conserva un bon nombre de documents del mas Vintró del final del segle XVII i principi del XVIII. Els documents demostren que els propietaris (Joan Vintró i Segimona Blanquer) passaven per una situació econòmica precària que els va portar a endeutar-se amb préstecs i censals demanats a diferents comunitats religioses i a particulars, i finalment a la venda de les propietats que van passar al Canadell al final del segle XVII. Des d'aleshores el mas ha estat propietat del Canadell. Hi ha constància que l'any 1741 era ocupat per masovers.","coordenades":"41.7552600,1.9689900","utm_x":"414287","utm_y":"4623117","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42853-foto-08034-39-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42854","titol":"La Mira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-mira","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En ruïna","descripcio":"Petita masia en ruïna situada al cim d'un turonet en un meandre del riu Calders. Consta d'un cos residencial de planta rectangular. La façana principal és encarada a migdia. Es tracta d'una construcció senzilla, amb poques obertures. Es conserva més o menys l'estructura exterior i interior. Falta la teulada. L'interior conserva un forn i un soterrani.","codi_element":"08034-40","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7622600,1.9548400","utm_x":"413120","utm_y":"4623909","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42854-foto-08034-40-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"Llinda de l'entrada principal: 1782","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42855","titol":"Gorg del Calders (prop de la Mira)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-del-calders-prop-de-la-mira","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Meandre del riu Calders en una zona d'una gran bellesa paisatgística. El riu ha format un gorg alt i espectacular. La llera adopta formes capritxoses i destaca una interessant vegetació de ribera. L'església de Sant Pere de Viladecavall presideix la vista dalt de l'altiplà.","codi_element":"08034-41","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7635300,1.9489200","utm_x":"412630","utm_y":"4624056","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42856","titol":"Molí de Bellveí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-bellvei","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Totalment cobert de vegetació.","descripcio":"Antic molí fariner de Bellveí. Actualment només en queda la bassa i el rec, que estan totalment coberts per la vegetació. La bassa és una construcció de reble amb contraforts, d'uns 5 m d'alçada. Pràcticament adossada a l'antic edifici de la fàbrica. Entremig hi passava el canal. L'edifici del molí era situat damunt del canal.","codi_element":"08034-42","ubicacio":"Vora el riu Calders. Al costat de l'antic edifici de la fàbrica de Bellveí","historia":"No es coneix documentació sobre aquest molí. Pel tipus de bassa es tracta d'una construcció dels segles XVII-XVIII.","coordenades":"41.7678900,1.9823800","utm_x":"415417","utm_y":"4624506","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42856-foto-08034-42-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-.Les moles del molí s'utilitzaven com a taules al costat de la riera fins que una rierada se les va endur.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42857","titol":"Fàbrica de Bellveí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-de-bellvei","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 138, 139. -FERRER, Ll.; PIÑERO, J.; SERRA, R.: El Llobregat, nervi de Catalunya, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1997, p. 92","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Tot el conjunt es troba deixat i en estat precari","descripcio":"Conjunt que formava una petita colònia industrial. Format per les antigues naus de la fàbrica, el canal i l'edifici de la turbina, i antigues cases per als treballadors. La fàbrica constava de dues naus. La situada més al nord (al costat del molí) era la més gran i fou ensorrada el 1948. Només en queden els fonaments. L'altra nau és una construcció senzilla de maó, d'una sola planta i allargada. Té finestrals amb reixes. En una part hi havia hagut el cafè. El canal passa entre l'edifici de la fàbrica i la bassa de l'antic molí, travessa el camí subterràniament i desemboca a l'edifici de la turbina: una construcció senzilla de maó. L'edifici que acollia els habitatges dels treballadors forma un cos rectangular allargat, de planta baixa i un pis. Els materials són maçoneria i maó. Abans era més llarg i donava cabuda a uns 12 habitatges. Actualment només n'hi ha tres. El primer corresponia a l'encarregat.","codi_element":"08034-43","ubicacio":"","historia":"Fàbrica situada al costat de l'antic molí fariner. L'origen és el 1890, quan el propietari rural Miquel Vila i Mas, de Bellveí, es casà amb Anna Solervicenç i Coll, de Navarcles. El matrimoni possibilità la construcció d'una fàbrica tèxtil. Comptava amb un salt d'aigua amb una capacitat de 20 CV. L'any 1892 consta com a arrendatari Aparici Clarassó i Vila. L'any 1919 Joan Jorba va reorganitzar-ne la producció i juntament amb Melcior Centelles i Josep Codó constituí la societat 'Centelles, Codó i Cia'. Les manufactures eren sobretot teixits de color. Funcionava també una secció de tint. Bona part de les dones que hi treballaven venien de Mura i Talamanca. L'activitat de la fàbrica continuà fins el 1935, en què definitivament es traslladà la maquinària a la nova fàbrica de Calders. La mala comunicació devia ser un factor determinant del seu tancament. Després de la Guerra va ser habitada per masovers. El 1948 s'enderrocà la nau principal de la fàbrica.","coordenades":"41.7679600,1.9821600","utm_x":"415399","utm_y":"4624514","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42857-foto-08034-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42857-foto-08034-43-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42858","titol":"Casa Gran de Bellveí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-gran-de-bellvei","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 193. -FERRER i ALÒS, Llorenç: Masies i cases senyorials del Bages, Fundació Caixa de Manresa\/Angle Editorial, Manresa, 1996, p. 19.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per un cos residencial amb coberts adossats. De planta rectangular, amb planta baixa més un pis i golfes. El cos original va ser ampliat fonamentalment al segle XIX amb construccions adossades al voltant: unes galeries sobre porxos i altres coberts. L'entrada és tancada per una petita lliça a la banda nord. Destaquen unes finestres amb pedra treballada i enreixades a la façana de ponent. L'interior conserva premsa, 3 tines i un forn de pa. Tenia una part dedicada als amos i una altra als masovers.","codi_element":"08034-44","ubicacio":"","historia":"Sembla que l'origen és medieval. Al sector de ponent s'hi van fer reformes el 1685 i el 1799. Cap al 1802, en casar-se l'hereu Serramalera (casa important en aquell temps) amb una pubilla de Bellveí, es van fer moltes reformes, tal com ho demostren les diferents llindes de portes amb el gravat d'una serra i el nom de Serramalera. El 1874 Miquel Vila Mas, hereu dels masos de Bellveí, Serramalera i Partagàs, es casà amb la pubilla del mas Solervicenç. D'aquesta manera es culminava la política d'unir diferents masos mitjançant els casaments hereu-pubilla, que donà com a resultat el domini del mas Solervicenç sobre bona part de les terres d'aquest sector.","coordenades":"41.7672300,1.9860500","utm_x":"415721","utm_y":"4624429","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42858-foto-08034-44-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42859","titol":"Mas Rubió","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-rubio","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 65. -GIRABAL i ROVIRA, Mariona: El Canadell. Estudi d'uns documents dels segles XVIII i XIX. (Treball d'universitat en possessió del mas Canadell). -VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991.","centuria":"XVIII-XX?","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de pagès situada en una esplanada que domina la vall del Calders. Consta d'un cos residencial, una construcció independent i un cobert amb 2 tines. El cos residencial és de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. Construcció homogènia que sembla aixecada en un mateix temps. Amb un simple afegit a la part de ponent i diversos coberts a la part nord. Segons la llinda del portal la construcció actual s'hauria aixecat el 1910. Es tracta d'una construcció austera però de qualitat, amb portal dovellat i finestres amb pedra treballada.","codi_element":"08034-45","ubicacio":"","historia":"Mas documentat el segle XIV. Segons documents de l'arxiu del Canadell, el 1718 Francesc i Jaume Rubió van vendre el mas a Josep Canadell. Això no obstant, potser els antics propietaris van poder recuperar novament el mas, ja que el 1741 hi vivia el propietari, que es deia Jacint Rubió. Es tractava d'un mas petit. Malgrat això, aquestes notícies sobre la seva antiguitat contrasten amb l'aparença moderna de la construcció actual. Segons la llinda, s'hauria aixecat el 1910. El mas és conegut també per 'Rovelló'.","coordenades":"41.7656900,1.9701700","utm_x":"414399","utm_y":"4624274","any":"1910?","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42859-foto-08034-45-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42859-foto-08034-45-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Inscripció del portal: 'AÑO 1910'","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42860","titol":"Molí del Blanquer (molí)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-blanquer-moli","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 81. -SERRA i COMA, Roser: El molí del Blanquer de Calders, a Miscel·lània d'Estudis Bagencs, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1982, pp. 143-149. --VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991.","centuria":"XIV-XIX","notes_conservacio":"En molt mal estat. Totalment cobert per la vegetació.","descripcio":"Antic molí blanquer i posteriorment fariner. Conjunt format per dos elements separats: el molí i un possible dipòsit. L'edifici del molí es troba totalment cobert per la vegetació. Només és visible la porta, que dóna accés a una sala coberta per volta on hi ha 2 moles. El canal i la resta de dependències són inaccessibles degut a la vegetació. Uns 20 m a l'est hi ha una construcció de planta quadrada (5 X 5 m) amb un dipòsit cilíndric a l'interior. Sembla que aquesta construcció podria ser el dipòsit on assaonaven les pells. A un nivell més alt hi ha la casa del moliner.","codi_element":"08034-46","ubicacio":"Uns 15 m al sud de la casa del moliner","historia":"Aquest molí és documentat des del 1126. Es tractava d'un molí blanquer (per a adobar pells) que probablement aprofitava l'aigua calenta de la font calda, a pocs metres del molí. No se sap en quin moment el molí canvià de funció, però al segle XVIII ja s'esmenta com a molí blader, situació que conservà fins a principis del segle XX. Del primitiu molí no en queda res, la construcció actual data del segle XVIII.","coordenades":"41.7585200,1.9655900","utm_x":"414009","utm_y":"4623483","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42860-foto-08034-46-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42860-foto-08034-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42860-foto-08034-46-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42861","titol":"Molí del Blanquer (casa)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-blanquer-casa","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 79 -SERRA i COMA, Roser: El molí del Blanquer de Calders, a Miscel·lània d'Estudis Bagencs, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1982, pp. 143-149.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"En ruïnes. Cobert per la vegetació.","descripcio":"Casa del moliner del molí Blanquer. Construcció en ruïnes situada en un terreny en pendent, a un nivell superior al molí. Casa de planta baixa més un pis, d'estructura indeterminada. Edifici de força qualitat però molt destruït. Resten fragments de murs i voltes. Tenia poques obertures.","codi_element":"08034-47","ubicacio":"Uns 20 m més amunt del molí","historia":"Era la casa del moliner. Es troba documentat com a mas durant els segles XIII-XIV. La base de la construcció és medieval però devia ampliar-se de manera important als segles XVII-XVIII.","coordenades":"41.7593500,1.9653700","utm_x":"413992","utm_y":"4623575","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42861-foto-08034-47-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42861-foto-08034-47-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42862","titol":"Mas Comelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-comelles","bibliografia":"-LLADÓ, J: «Calders». Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, 1933, p. 390. -SOLÀ i MORETA, F: El monestir de Sant Benet de Bages, Manresa, 1955.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per un cos residencial més coberts i una lliça que tanca el recinte, amb construccions modernes adossades a la part de ponent. El cos residencial és de planta rectangular. Té planta baixa més un pis i golfes. La façana principal mira cap a l'est. Té un portal dovellat. A la part de llevant hi ha un cos adossat amb unes finestres de pedra treballada. Interiorment la casa no ha sofert gaires reformes.","codi_element":"08034-48","ubicacio":"","historia":"Mas documentat al fons de Sant Benet de Bages el 1112, quan Guillem Bernat i la seva muller cedeixen als monjos les vinyes del mas Comelles entre d'altres. L'edificació primitiva no correspon a l'actual cos residencial, sinó probablement a una part de la quadra que hi ha a la part dreta.","coordenades":"41.7727600,1.9817200","utm_x":"415369","utm_y":"4625048","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42862-foto-08034-48-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Celler encara en funcionament, ja que continuen fent vi. Es conserven tines, premsa i dues piques d'oli (una amb data de 1721).","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42863","titol":"Sant Andreu de Bellveí (església i rectoria)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-andreu-de-bellvei-esglesia-i-rectoria","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 62-64. -Catalunya romànica, vol. XI, (Bages), Barcelona, 1984, p. 135. -GAVIN, J.M. Inventari d'esglésies. Bages, vol V, Artestudi ed., Barcelona, 1979, p. 39. -VILLEGAS, F. El romànic del Bages, ed. Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 59-60.","centuria":"XII","notes_conservacio":"En ruïna","descripcio":"Conjunt d'església i rectoria. L'edifici romànic original es troba actualment molt desdibuixat. Possiblement només en resta algun fragment de mur, avui tapat per l'arrebossat. L'edifici actual s'erigí posteriorment. L'església és a la part de llevant i es troba molt enrunada. Queden les parets laterals i l'absis (de forma trapezial), amb dos absis laterals. L'absis és fet amb aparell de millor qualitat (filades de carreus de forma més o menys quadrada), mentre que la resta de murs són de reble lligat amb argamassa. L'entrada a ponent és inexistent. La rectoria estava adossada a l'església per la banda de ponent. És un cos amb dues cambres cobertes amb volta. Una de més alta en forma de torre. L'edifici havia funcionat com a molí.","codi_element":"08034-49","ubicacio":"","historia":"Cal suposar un origen romà de l'assentament en aquest indret. Així ho fa pensar la troballa de material d'època romana utilitzat com a reble en els murs de l'església. Probablement es tractava d'un lloc de culte anterior al cristianisme o bé d'una petita vil·la. La primera notícia documental referida a l'església és el testament de Guillem Ramon, senyor de Calders, del 1105. El manteniment de l'església es costejava amb les donacions que feien els Calders així com els pagesos de la contrada. Des del segle XV fou sufragania de l'església parroquial de Calders. Ho va ser fins l'any 1875, encara que no es deixà de celebrar-hi la missa. Hi ha notícies documentals d'un altar dedicat a Sant Isidre i un altre a santa Maria Sassala, a més de l'altar major.","coordenades":"41.7707500,1.9907400","utm_x":"416116","utm_y":"4624816","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42863-foto-08034-49-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42863-foto-08034-49-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Durant el treball de camp s'han identificat fragments de teula romana (tegula) i dollium entre el material de reble dels murs de l'església. Concretament, a la part de ponent dels dos murs laterals.-Al costat de l'església, al cantó nord, hi havia el cementiri, del qual no se'n veuen rastres.","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42864","titol":"Sant Andreu de Bellveí (jaciment romà)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-andreu-de-bellvei-jaciment-roma","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 62-64. -Catalunya romànica, vol. XI, (Bages), Barcelona, 1984, p. 135. -GAVIN, J.M. Inventari d'esglésies. Bages, vol V, Artestudi ed., Barcelona, 1979, p. 39. -VILLEGAS, F. El romànic del Bages, ed. Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 59-60.","centuria":"I-V","notes_conservacio":"","descripcio":"Durant el treball de camp s'han identificat fragments de teula romana (tegula) i de dollium entre el material de reble dels murs laterals de l'església. Concretament a la part de ponent. L'església, d'origen romànic, es troba en un estat ruïnós i coberta de verdissa, fet que impedeix la identificació de possibles restes anteriors a la construcció romànica.","codi_element":"08034-50","ubicacio":"Al mateix indret de l'església","historia":"Cal suposar un origen romà de l'assentament en aquest indret. Així ho fa pensar la troballa de material d'època romana utilitzat com a reble en els murs de l'església. Probablement es tractava d'un lloc de culte anterior al cristianisme o bé d'una petita vil·la. L'indret és més aviat poc apte per al conreu. Això fa pensar que la funció de l'assentament no era principalment l'explotació agrícola, sinó més aviat de tipus religiós o bé relacionat amb el riu. Cal indicar l'existència de diferents indrets pròxims amb aigües atemperades: la Font Calda (prop del molí del Blanquer), l'antic mas Aigües Calentes (prop de Monistrol de Calders) i el topònim Aquas Caldas (documentat al segle XI també prop de Monistrol). El mateix topònim de Monistrol sol associar-se amb un centre monacal de tradició paleocristiana. Sembla, doncs, que és l'atractiu termal el que justificaria una ocupació més o menys intensa d'aquesta zona durant l'època romana. Aquest fet és important ja que confirmaria l'etimologia més acceptada del nom de Calders (el riu, el castell i posteriorment el poble), la que deriva de Caldarios, és a dir lloc calent. La primera notícia documental referida a l'església de Sant Andreu és el testament de Guillem Ramon, senyor de Calders, del 1105. El manteniment de l'església es costejava amb les donacions que feien els Calders així com els pagesos de la contrada. Des del segle XV fou sufragània de l'església parroquial de Calders.","coordenades":"41.7707600,1.9906700","utm_x":"416110","utm_y":"4624817","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42864-foto-08034-50-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Fora interessant fer una prospecció arqueològica més intensa al voltant d'aquesta zona per tal de localitzar altres jaciments romans que poguessin estar relacionats amb el fenomen termal.","codi_estil":"83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42865","titol":"Serramalera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serramalera","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 79. -FERRER i ALÒS, Llorenç: Masies i cases senyorials del Bages, Fundació Caixa de Manresa\/Angle Editorial, Manresa, 1996, p. 19. -XIII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 4-X-1998.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"En ruïna","descripcio":"Masia en ruïnes. Tot i el seu origen medieval la part visible és força malmesa i no sembla gaire antiga (majoritàriament del segle XIX). Conserva trossos de murs de la planta baixa i primer pis. És una construcció senzilla. Parets de maçoneria, amb cantoneres de pedra escairada i obertures emmarcades amb maó. Amb estructures modernes intrusives (bigues de ferro, etc).","codi_element":"08034-51","ubicacio":"","historia":"El mas es troba documentat el 1329. Era un mas modest que no arribava a 50 quarteres. Al segle XIX era una casa econòmicament important. El 1802 l'hereu es va casar amb una pubilla de Bellveí. El 1874 Miquel Vila Mas, hereu dels masos de Bellveí, Serramalera i Partagàs, es casà amb la pubilla del mas Solervicenç. D'aquesta manera es culminava la política d'unir diferents masos mitjançant els casaments hereu-pubilla. Des dels anys 70 aproximadament el mas es troba en ruïnes.","coordenades":"41.7691400,1.9591800","utm_x":"413490","utm_y":"4624668","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42865-foto-08034-51-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42866","titol":"La Guàrdia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-guardia","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 58, 79. -Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, 1984, p. 133-134. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, 1922, p. 390.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia actualment força modificada. Originalment era una torre de guaita. Construcció de planta rectangular feta en diverses fases. Té planta baixa més dos pisos. S'hi ha afegit coberts a la banda sud i de ponent. De la torre de guaita se'n conserven possibles restes. Era de planta quadrada, amb arc de punta ogival i amb carreus escairats. Té trossos en 'opus spicatum'. Aquesta part havia estat el celler de la masia.","codi_element":"08034-52","ubicacio":"","historia":"La construcció original era una torre de guaita, que data del temps de la reconquesta i repoblament. Tot i que hi ha qui creu que la guaita estaria situada en un lloc més elevat, tal vegada a l'indret on actualment hi ha el dipòsit. La seva situació és estratègica. Té a la vista el castell de Calders i el de Granera. Posteriorment s'hi van anar adossant diferents cossos (tant a llevant com a ponent) i s'adequà com a habitatge. Com a mas apareix documentat ja l'any 1091. Donada la seva situació estratègica, l'edifici ha fet de fort en diversos enfrontaments: carlinades, guerres civils... El 1965 es construí la urbanització al seu entorn i es modificà considerablement, tant l'aspecte interior com exterior. El 1978 s'hi van fer noves ampliacions.","coordenades":"41.7864200,1.9816800","utm_x":"415383","utm_y":"4626564","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42866-foto-08034-52-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42866-foto-08034-52-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42867","titol":"Reclosa del Viver","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/reclosa-del-viver","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La construcció és molt sòlida i es conserva bé.","descripcio":"Reclosa que serveix per canalitzar les aigües del Torrent de les Tàpies i regar uns horts adjacents. La resclosa té una llargària d'uns 27 m aproximadament. Consta d'un mur sòlid , més ample de la base. La part exterior és feta amb carreus perfectament escairats disposats en fileres.. La part interior és de pedra sense treballar. Forma un petit embassament. L'aigua té diverses sortides. A la banda nord transcorre per un pas subterrani (sota els horts) que condueix a un rec que canalitza el torrent. A la part central hi ha una aixeta que canalitza l'aigua per regar els horts. Al començament de l'embassament hi ha un pou d'uns 4 m, on neix aigua. A la part central de la resclosa hi ha la següent inscripció: «EN NOM (...) DE VERGE MARIA - JAVM (...) TORR(E) CABOTA A (...)».","codi_element":"08034-53","ubicacio":"El Viver (torrent de les Tàpies)","historia":"Es tracta d'una construcció del final del segle XIX o principi del XX. Sorprèn l'esforç i la qualitat de la construcció només per regar una horta de dimensions modestes. Tal com indica la làpida, la resclosa va ser feta pels propietaris del mas Torre Cabota. L'any 1955 aproximadament Joan Arisa, masover de Torre Cabota, hi construí la paret de pedra seca que hi ha a la part posterior de l'embassament.","coordenades":"41.7862900,1.9648300","utm_x":"413983","utm_y":"4626567","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42867-foto-08034-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42867-foto-08034-53-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Al costat nord abans hi havia una mina per recollir aigua.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42868","titol":"Mont-rós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mont-ros","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 91.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de dimensions modestes més una construcció independent amb una tina. Edifici de planta rectangular, obra bastant uniforme dels segles XVII-XVIII.. Té planta baixa més un pis i coberts. A començament de segle s'hi construí un cos adossat a ponent, molt senzill, fet de tova. La façana principal és a migdia. Té portal adovellat i finestres amb pedra treballada. A l'interior es conserva el celler, amb premsa. A prop de la casa hi ha un pou, obert a començaments de segle, amb una barraca.","codi_element":"08034-54","ubicacio":"","historia":"La construcció és en bona part obra dels segles XVII i XVIII. A començament de segle es construí el cos de ponent i el 1905 la tina. L'actual masover (Jaume Vilaseca i Roca) ho és des de l'any 1946.","coordenades":"41.7792000,1.9609900","utm_x":"413654","utm_y":"4625783","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42868-foto-08034-54-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42868-foto-08034-54-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Llinda a la façana de migdia: 1676","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42869","titol":"Torre Cabota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-cabota","bibliografia":"-PIÑERO SUBIRANA, Jordi: Cabrianes: història d'un poble, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1996, p. 67-68.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"L'estructura s'aguanta, però en males condicions","descripcio":"Masia de dimensions considerables, formada per un cos residencial més coberts i capella. El cos original és de planta rectangular, amb la façana principal orientada a migdia. Té portal adovellat i s'hi insinua un finestral que podria ser gòtic tardà, gairebé tapat per l'arrebossat. Al davant està tancat per una lliça. El segle XIX s'amplià amb la construcció d'una porxada adossada a la façana i s'aixecà un altre pis amb balcó a la banda de ponent. A la part posterior hi ha un cobert amb 3 tines.","codi_element":"08034-55","ubicacio":"","historia":"L'etimologia del topònim podria fer pensar en un origen romà o tardo-romà d'aquest assentament. La proximitat amb la vil·la romana de Matacans (Artés) reforçaria aquesta hipòtesi. La part principal del mas és obra dels segles XVII-XVIII. El 1687 s'hi construí una capella. Al segle XIX s'hi van fer ampliacions importants. Sembla que aleshores devia ser una casa potent. En aquesta època es construí en les seves terres la resclosa del Viver, una obra força impressionant que tenia la funció de regar una petita horta. En aquest segle va pertànyer a Antònia Soler, propietària del mas Vidal de Cabrianes (Sallent). Aquesta va morir el 1964, soltera, i llegà les seves propietats a una fundació en benefici del poble de Cabrianes que encara existeix. Des de fa uns 4 anys la masia és abandonada.","coordenades":"41.7864900,1.9609800","utm_x":"413663","utm_y":"4626593","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42869-foto-08034-55-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42869-foto-08034-55-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42869-foto-08034-55-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Llindes al balcó i porxada de migdia: 1843, 1868.-Es troba situat sobre la línia del termenal entre Calders i Artés. Una part de la casa a cada municipi.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42870","titol":"Capella de Torre Cabota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-torre-cabota","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita capella rural. És de planta rectangular, d'una sola nau, acabada amb absis semi-circular orientat a llevant. La façana principal té un portal adovellat, format per grans dovelles. Al damunt un rosetó. Parets de pedra arrebossades amb carreus escairats a les cantoneres. Interior amb volta de canó. Té un petit cor i sagristia darrera l'altar. Conserva pintura mural força moderna (probablement d'aquest segle) i de poc valor.","codi_element":"08034-56","ubicacio":"Mas Torre Cabota","historia":"","coordenades":"41.7869300,1.9611600","utm_x":"413679","utm_y":"4626641","any":"1687","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42870-foto-08034-56-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Dovella central: 1687","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42871","titol":"La Casa Vella de Torre Cabota (o la Caseta)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-casa-vella-de-torre-cabota-o-la-caseta","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":"Antiga casa de pagès en ruïnes. Era una casa de tamany mitjà-petit. Se'n conserven les parets del nord, amb 2 finestres força grans. La resta d'estructures (bona part fetes de tàpia) són cobertes per la vegetació. Tenia planta baixa i probablement dos pisos. Era situada al costat mateix del camí ral de Vic.","codi_element":"08034-57","ubicacio":"","historia":"Podria tractar-se d'una casa nova, construïda al final del segle XVIII o principis del XIX en terrenys de la 'casa mare': Torre Cabota. En plena època d'expansió del conreu de la vinya. Si aquest fos el cas seria l'únic exemple conegut a Calders d'un sistema molt estès en terres més occidentals del Bages. Fa molt temps que la casa és abandonada. S'aprofità material per fer construccions a Torre Cabota.","coordenades":"41.7883900,1.9688300","utm_x":"414318","utm_y":"4626796","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42871-foto-08034-57-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42871-foto-08034-57-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42872","titol":"Camí ral de Vic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-de-vic","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 95, 111. -BENET, Albert: Història de Manresa. Dels orígens al segle XI, Manresa, 1985, pp. 449-462. -GASOL, J.M: «Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages», a Montepío de Conductores San Cristóbal Manresa-Berga, núm. 381, Manresa, 1984.","centuria":"XIII-XIX","notes_conservacio":"Es conserva força íntegrament, però en molts trams les parets s'han rebentat i es degrada a causa del desús.","descripcio":"Camí reial que comunicava Manresa i Vic. L'itinerari per dins el terme de Calders es pot reconstruir molt bé, ja que apareix indicat en el mapa de l'exèrcit dels anys 50. El camí provinent del Pla de Bages travessava el Llobregat pel Pont de Cabrianes i seguia un itinerari a mitja alçada dels serrats que discorren paral·lels als torrents de les Tàpies i de Ribes. Passava per la masia de Les Tàpies (aquí hi havia l'encreuament amb el camí ral de Barcelona i el mas feia d'hostal) i continuava per el Forn de Calç, Torre Cabota, la Casa Vella de Torre Cabota i Calders. A Calders el camí ral determina la disposició urbanística de les cases. A la plaça hi havia hostal. A partir de Calders seguia per un itinerari gairebé paral·lel a l'actual carretera en direcció a l'hostal de la Grossa (terme d'Avinyó) i continuava cap a Moià. El camí es conserva gairebé íntegrament en tot el seu itinerari. Alguns dels trams millor conservats són prop de Torre Cabota i prop del Forn de Calç. Per norma general té uns 3 metres d'amplada (és a dir que en aquesta part era un camí carreter), i és protegit (quan cal) amb murs de contenció de pedra seca a una banda i empedrat que aplana el ferm del camí per l'altra. Al costat del camí es conserven algunes fites de pedra.","codi_element":"08034-58","ubicacio":"","historia":"Es parla de precedents d'aquest camí ja d'època ibèrica i romana. Durant l'alta edat mitjana es troba documentada l'anomenada 'Strata Francisca', un camí d'origen romà que comunicava Vic amb Barcelona per Moià. D'aquí sortia un ramal que comunicava amb el Bages. El camí ral de Vic és el continuador d'aquesta antiga estrada. Té un origen medieval i va estar vigent fins que el 1853 es construí la carretera de Manresa a Vic, que possibilità la circulació de carruatges. Cal dir que el camí ral era no era un camí carreter en tot el seu recorregut.","coordenades":"41.7865500,1.9626700","utm_x":"413804","utm_y":"4626598","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42872-foto-08034-58-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42872-foto-08034-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42872-foto-08034-58-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42873","titol":"El Trullàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-trullas","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 65.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tamany petit. Formada pel cos residencial més un cobert. De planta rectangular més dos pisos (el superior, juntament amb una terrassa, aixecat recentment). La façana principal és encarada a migdia. Té portal adovellat d'arc rebaixat i finestres de pedra treballada. Una amb relleu de tradició gòtica. L'interior és totalment reformat. Conserva una cisterna.","codi_element":"08034-59","ubicacio":"","historia":"Apareix documentat el segle XIV com a mas Truyars. Sembla un mas força antic (segles XVI-XVIII) que ha sofert poques ampliacions. Recentment ha estat completament remodelat i s'hi ha aixecat el pis superior.","coordenades":"41.7966700,2.0056200","utm_x":"417386","utm_y":"4627679","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42873-foto-08034-59-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42873-foto-08034-59-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42874","titol":"Reixac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/reixac","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tamany mitjà. Formada per un cos residencial, casa del masover (transformada en pallissa) i coberts a la part posterior. La casa construïda sobre el turonet és actual. El cos residencial és de planta rectangular. Té planta baixa més un pis. La façana principal és encarada a migdia. Té portal adovellat, dos contraforts i finestres de pedra treballada (dues amb l'emblema IHS). Els baixos tenen un celler amb volta ogival. El primer pis és bastant modificat. Conserva 2 tines.","codi_element":"08034-60","ubicacio":"","historia":"Tal com indica la llinda, es tracta d'una construcció fonamentalment dels segles XVII i XVIII. Els actuals propietaris la van adquirir ara fa uns 50 anys. La masoveria, actualment convertida en pallissa, s'anomenava el Rubió de Reixac. Recentment s'hi ha fet algunes modificacions: cobrir el terrat que donava a migdia, fer obertures grosses i abaixar el nivell de la coberta.","coordenades":"41.7948700,2.0154200","utm_x":"418198","utm_y":"4627470","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42874-foto-08034-60-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42874-foto-08034-60-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Finestra del primer pis: 1602","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42875","titol":"Sant Amanç (masia)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-amanc-masia","bibliografia":"","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia força gran. Formada per l'edifici residencial, més pallissa i capella. La part residencial està formada per diversos cossos adossats. El més gran és de planta rectangular. Té planta baixa més pis i golfes. La façana principal és encarada al nord. Té 2 finestres amb relleu de tradició gòtica. Possiblement el cos més antic és el de la part del darrera (S-E), amb llindes del segle XVII. A la part de ponent s'hi ha construït unes galeries. Tenia diverses tines i una cisterna.","codi_element":"08034-61","ubicacio":"","historia":"El mas ja existia quan el 1643 van construir la capella. En aquesta època era anomenada Santamans. L'obra del mas és fonamentalment dels segles XVII i XVIII, tal com indiquen les nombroses llindes. El segle XIX es devien construir les galeries.","coordenades":"41.7882700,2.0130100","utm_x":"417989","utm_y":"4626739","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42875-foto-08034-61-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42875-foto-08034-61-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Finestra de la façana davantera: 1799-Finestres de la part posterior: '29 ABRIL 1673 FET', 1678, 1701, 1730.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42876","titol":"Sant Amanç (capella)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-amanc-capella","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 66. -GAVIN, J.M.: Inventari d'esglésies. Bages. Vol. V, Artestudi Edicions, Barcelona, 1979, p. 40.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita capella rural. De planta rectangular i una sola nau, acabada amb absis semi-circular. La Façana principal és feta amb carreus grossos i escairats. Té portal rectangular i un rosetó. Al damunt, una espadanya amb dos forats. La capella només té 2 finestres estretes. L'interior és cobert amb volta de canó. Té un petit cor. No conserva cap element religiós. A la part central del terra hi ha una llosa funerària.","codi_element":"08034-62","ubicacio":"Al costat del mas Sant Amanç","historia":"Hi ha un document referit a la capella de Sant Amanç en època medieval. Es tracta d'un testament del segle XIV en el qual Bernat Llucià deixa una quantitat de diners a diferents altars, entre els quals l'altar de «Sti. Amatoris». La construcció actual és obra del 1643, segons indica la llinda del portal. S'edificà al costat del mas que aleshores era anomenat Santamans. El manteniment de la capella anava a càrrec del propietari del mas. Per Pasqua Florida s'hi feia un aplec. Pels volts de 1977 van emblanquinar l'exterior.","coordenades":"41.7888000,2.0138600","utm_x":"418060","utm_y":"4626797","any":"1643","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42876-foto-08034-62-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42876-foto-08034-62-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Inscripció de la tomba: «Restos de don MAR(IA)NO CASAGEMAS murió en julio de 1884».-Llinda del portal: 1643","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42877","titol":"Camps de Reixac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/camps-de-reixac","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Les parets es conserven bé, però han estat rebentades en diversos trams per aprofitar-ne la pedra.","descripcio":"Conjunt de camps parcel·lats mitjançant diverses parets de pedra seca que es troben en una esplanada prop del mas Reixac. Hi ha una sèrie d'unes 3 parets que discorren llargues i rectes, en paral·lel. D'entre 50 i 70 m de llargària. Amb un gruix constant d'uns 80 cm.","codi_element":"08034-63","ubicacio":"","historia":"Sembla ser que es parcel·laven els camps i s'arrendaven a gent de fora. Es tracta d'una estructura curiosa i molt ben conservada que no és habitual en un terreny pla.","coordenades":"41.7952200,2.0192200","utm_x":"418514","utm_y":"4627505","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42877-foto-08034-63-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42878","titol":"Vilaterçana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vilatercana","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran casal reedificat com a residència d'aire senyorial damunt d'una anterior masia que es va cremar. La construcció actual és de planta més o menys quadrada. A la part de ponent té quatre plantes i a la de llevant tres. Té una torre de planta quadrada adossada en un angle. Als baixos del sector de llevant (casa del masover) es conserva part de l'antiga construcció. La nova construcció té una estructura perfectament planificada i regular, amb sèries de finestres de diferent tipologia. A la planta baixa hi ha la masoveria. El primer pis és adequat com a habitatge residencial, amb mobiliari d'època. El pis superior és buit.","codi_element":"08034-64","ubicacio":"","historia":"L'antic mas es va cremar a finals del segle XIX i va ser abandonat. El 1930 es començà a reconstruir les parets mestres conservant l'estructura exterior excepte en la façana de ponent, que es va aixecar de nou. També s'aixecà un segon pis. El propietari era un tal Graus, farinaire de Barcelona. El 1960 es fa l'estructura interna i s'adossa al sector nord un cos rectangular d'una planta, amb graners als baixos i terrat al primer pis. A les arestes de les façanes SE i SW hi ha una garita de vigilància, que ja hi era a l'antiga casa, ara convertida en balcó. Al peu de la casa hi passava el camí cap a Monistrol de Calders. L'antiga propietat incloïa la caseta d'en Ponça (a la urbanització Urbissol) i la Ruca. Els anys 40 es van dividir en diferents propietats.","coordenades":"41.7995200,2.0330800","utm_x":"419671","utm_y":"4627969","any":"1930\/60","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42878-foto-08034-64-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42878-foto-08034-64-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42878-foto-08034-64-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Es conserva una taula que es diu que és la més antiga del Bages. És de fusta de noguera, amb quatre peces. Té una amplada de 82 cm i una llargada de 4,25 m. Té un calaix pel pa. En un angle es conserva un forat rodó de 2 cm. S'explica que era per tenir-hi lligada la ganiveta del pa després del decret de Felip V que prohibia els usos d'armes. Es decidí que les ganivetes no eren considerades armes si estaven subjectes a la taula.","codi_estil":"98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42879","titol":"La Domènega","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-domenega","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de pagès força modificada. Consta d'un cos de planta rectangular. Amb planta baixa més dos pisos i cossos adossats a llevant i ponent. Les parets mestres es conserven, però s'han fet de nou les obertures i s'ha remodelat l'interior. La planta baixa conserva gairebé íntegrament l'estructura original. Tenia celler i corrals. Conserva voltes d'aresta i la boca d'un forn de pa i un pou. També tenia un molí d'oli que ha quedat cobert pel paviment actual.","codi_element":"08034-65","ubicacio":"","historia":"Casa de pagès construïda probablement el 1772, tal com indica la llinda de la porta. El 1799 es va aixecar la part de ponent.","coordenades":"41.7858400,1.9769100","utm_x":"414986","utm_y":"4626505","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42879-foto-08034-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42879-foto-08034-65-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Porta de la façana posterior: 1772-Forn de pa i volta: 1799.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42880","titol":"Colònia Jorba (o colònia del Manganell)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colonia-jorba-o-colonia-del-manganell","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 135-136 -CAMPRUBÍ, Josep: «La Colònia Jorba (2)», Fàbriques i empreses, Manresa, 1994, pp. 70-71 -JORBA GASSÓ, P: «Recuerdo», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 210, any XIX, Manresa, març de 1927, pp. 131-133. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, juny de 1933, pp. 387-390. -VI Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 28-X-1990","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Colònia industrial. És situada a la vora d'un meandre del riu Calders, cosa que determina una planta allargada, amb diferents nivells aterrassats que aprofiten al màxim l'espai. Consta de 3 naus fabrils, resclosa, canal i una turbina, diverses construccions amb habitatges per als treballadors i galliners. L'edifici principal d'habitatges forma un cos allargat de 4 plantes. Fet de pedra a la base i acabat amb totxo. A la part posterior tenen galeries, que comuniquen amb els galliners mitjançant 2 passos a nivell. Als baixos de l'edifici hi havia els diferents serveis: botiga i forn de pa, escola, cafè, barberia i carnisseria. Els pisos havien començat a reformar-se quan l'empresa va tancar. Entrant a l'esquerra, hi ha l'antiga residència per treballadors foranis, on hi ha també la capella. Adossat a aquest edifici n'hi ha un altre que acollia la fusteria, manyaneria i despatxos. La casa del director és fora del recinte, al costat de la carretera.","codi_element":"08034-66","ubicacio":"","historia":"La fàbrica es començà a construir l'any 1892, al terme de Viladecavalls, obra de l'empresari manresà Pere Jorba i Gassó. Ben aviat es convertí en una autèntica colònia industrial. L'any 1906 es construí la central elèctrica, a prop de la colònia. L'any 1914 hi havia una quadra de 200 telers i una altra de nova edificació on hi havia instal·lada la secció de preparació. El 1903 s'hi va instal·lar una comunitat de monges del Sagrat Cor. Gestionaven una residència per a treballadors que venien de fora: cuina, llits, guarderia... També administraven la botiga, que abans estava comunicada amb la residència mitjançant un pas aeri. L'escola la portaven les monges i el capellà. Va funcionar fins l'any 1975 aproximadament. Als baixos del bloc de pisos hi havia els diferents serveis: botiga i forn de pa, escola, cafè, barberia i carnisseria. Els diumenges, al bar hi feien ball. Primer amb un piano de mà i després amb una gramola. També hi havia una sala on feien teatre (a l'edifici de la residència). A la dècada dels 60 s'inicià una reestructuració de la colònia i s'ampliaren les naus fabrils. S'hi instal·là una moderna secció d'un centenar de telers. En aquest moment hi havia 120 treballadors. Més endavant la fàbrica passà a ser explotada per la companyia «Indústries Jorba Mir SA» fins l'any 1981 en què l'empresa va tancar. Actualment les naus són utilitzades per indústries menors.","coordenades":"41.7607400,1.9365900","utm_x":"411601","utm_y":"4623758","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42880-foto-08034-66-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42880-foto-08034-66-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42881","titol":"Colònia Jorba (naus industrials)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colonia-jorba-naus-industrials","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 135-136 -CAMPRUBÍ, Josep: «La Colònia Jorba (2)», Fàbriques i empreses, Manresa, 1994, pp. 70-71 -JORBA GASSÓ, P: «Recuerdo», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 210, any XIX, Manresa, març de 1927, pp. 131-133. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, juny de 1933, pp. 387-390.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"3 edificis fabrils situats a l'interior del recinte de la colònia. El més gran és situat a la part de ponent. De planta rectangular, paral·lel al riu, amb dues plantes.. La façana és formada per una sèrie de finestrals amb arcs. Té el segon cos adossat perpendicularment. Aquest acull una turbina. L'interior conserva les pilastres i arcades originals. Un tercer cos s'allarga a la part de llevant. Aquest va ser reformat els anys 60 per instal·lar-hi una secció moderna de telers.","codi_element":"08034-67","ubicacio":"Colònia Jorba","historia":"La fàbrica es començà a construir l'any 1892, al terme de Viladecavalls, obra de l'empresari manresà Pere Jorba i Gassó. Ben aviat es convertí en una autèntica colònia industrial. L'any 1914 hi havia una quadra de 200 telers i una altra de nova edificació on hi havia instal·lada la secció de preparació. A la dècada dels 60 s'inicià una reestructuració de la colònia i s'ampliaren les naus fabrils. S'hi instal·là una moderna secció d'un centenar de telers. En aquest moment hi havia 120 treballadors. Més endavant la fàbrica passà a ser explotada per la companyia «Indústries Jorba Mir SA» fins l'any 1981 en què l'empresa va tancar. Actualment les naus són utilitzades per indústries menors.","coordenades":"41.7606000,1.9359800","utm_x":"411550","utm_y":"4623743","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42881-foto-08034-67-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42883","titol":"Casa del director (colònia Jorba)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-director-colonia-jorba","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa austera i d'estil rústec. De planta rectangular molt uniforme. Té planta baixa més uns pis, soterrani i golfes. Les parets són de pedra, amb rengles regulars de finestres i balcons emmarcats amb totxo. L'entrada és per la part posterior. Té adossades dues cases més a la part de llevant, on hi vivien treballadors de la colònia (electricista, forner...). A la part de darrera el terreny és enjardinat i té una escalinata. A la part de migdia hi ha la Font de l'Avi.","codi_element":"08034-69","ubicacio":"Al costat de la carretera que va a la colònia. Casa núm. 37","historia":"La fàbrica es començà a construir l'any 1892, al terme de Viladecavalls, obra de l'empresari manresà Pere Jorba i Gassó. Ben aviat es convertí en una autèntica colònia industrial. La casa del director deu ser obra del començament del segle XX. L'escassetat d'espai a l'interior del recinte fabril devia determinar la seva ubicació a l'exterior. És feta d'una sola tirada, en un estil rústec i senzill per l'exterior.","coordenades":"41.7630500,1.9357700","utm_x":"411536","utm_y":"4624016","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42884","titol":"Central elèctrica Jorba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/central-electrica-jorba","bibliografia":"-CAMPRUBÍ, Josep: «La Colònia Jorba (2)», Fàbriques i empreses, Manresa, 1994, pp. 70-71 -JORBA GASSÓ, P: «La central eléctrica», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 210, any XIX, Manresa, març de 1927, pp. 127-128. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, juny de 1933, pp. 387-394.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Central elèctrica. Consta del canal (de 5 km de llarg) que desemboca en una estructura de captació de l'aigua a dalt del serrat, una canonada en pendent i l'edifici de la central. La canonada té un desnivell de 97 metres. La central constava de dues construccions: una de vivendes per als treballadors i una altra amb les instal·lacions de la central. Aquesta última va ser destruïda per la riuada de 1994 i s'ha reconstruït amb una edificació de formigó. La central conserva les tres turbines originals, que continuen funcionant.","codi_element":"08034-70","ubicacio":"","historia":"L'obra va ser ideada pel mateix Pere Jorba i Gassó, creador de la colònia Jorba. El 1905 va obtenir el permís per la construcció del canal. Immediatament es començà l'obra, que va durar 7 anys. El mateix Jorba s'encarregà de dirigir personalment les obres. Es tractava d'un canal que captava les aigües a prop de Bellveí i tenia un recorregut de més de 5 km per un terreny boscós i difícil. Amb dos sifons i diversos túnels. Finalment, el salt d'aigua tenia un desnivell de 97 metres. Un cop enllestida, la central subministrava energia primer a Manufacturas Berenguer, d'Artés, i posteriorment a Fàbriques Bertrand i Serra, de Manresa, amb línia expressa de transport. L'aiguat de 1994 va destruir la nau de la central, que s'hagué de construir de nou.","coordenades":"41.7668000,1.9431300","utm_x":"412153","utm_y":"4624425","any":"1905-11","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42884-foto-08034-70-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42885","titol":"Canal de la Central elèctrica Jorba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/canal-de-la-central-electrica-jorba","bibliografia":"-CAMPRUBÍ, Josep: «La Colònia Jorba (2)», Fàbriques i empreses, Manresa, 1994, pp. 70-71 -JORBA GASSÓ, P: «La central eléctrica», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 210, any XIX, Manresa, març de 1927, pp. 127-128. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, juny de 1933, pp. 387-394.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Canal que capta l'aigua per a la central elèctrica Jorba. Es tracta d'una obra d'enginyeria impressionant. La resclosa és prop de Bellveí. El canal té un recorregut de més de 5 km per un terreny boscós i difícil. Amb dos sifons i diversos túnels. En la part final té una amplada d'uns 2 metres i una fondària de més de 3. Les parets són revestides amb pedra i arrebossades. Finalment, l'aigua és canalitzada cap al salt d'aigua en una construcció que hi ha dalt del serrat. El salt d'aigua té un desnivell de 97 metres.","codi_element":"08034-71","ubicacio":"","historia":"L'obra va ser ideada pel mateix Pere Jorba i Gassó, creador de la colònia Jorba. El 1905 va obtenir el permís per la construcció del canal. Immediatament es començà l'obra, que va durar 7 anys. El mateix Jorba s'encarregà de dirigir personalment les obres. Es tractava d'un canal que captava les aigües a prop de Bellveí i tenia un recorregut de més de 5 km per un terreny boscós i difícil. Amb dos sifons i diversos túnels. Finalment, el salt d'aigua tenia un desnivell de 97 metres. Un cop enllestida, la central subministrava energia primer a Manufacturas Berenguer, d'Artés, i posteriorment a Fàbriques Bertrand i Serra, de Manresa, amb línia expressa de transport.","coordenades":"41.7676800,1.9769600","utm_x":"414966","utm_y":"4624488","any":"1906-12","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42885-foto-08034-71-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42885-foto-08034-71-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"Pere Jorba i Gassó","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42886","titol":"La Grossa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-grossa","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 148.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia gran que consta de diferents construccions: casa dels propietaris, casa dels masovers, construcció anomenada 'casa dels pobres', pallissa i femer. El cos residencial és de planta més o menys quadrada. Amb el carener paral·lel a la façana principal. Té portal adovellat i 3 balcons (fets el 1798 segons una inscripció de la barana). A la part sud hi ha interessants galeries amb pilastres de pedra (segle XVIII) sobre una base porxada. Coberts annexos i una construcció en forma de torre que correspon a les comunes. A la part nord hi ha una era enllosada i la pallissa (1684), amb un interessant portal d'arc rebaixat, amb dovelles encaixades de manera singular. L'interior de la casa es troba ben conservat: El celler té arcades ogivals i un fragment d'opus spicatum. Les alcoves tenen motllures de guix.","codi_element":"08034-72","ubicacio":"","historia":"L'arxiu de la casa conserva un pergamí de l'any 1323. Sembla que és un contracte del mas signat pel Senyor de Calders. Des d'aleshores la família que l'habita són els Gros. Durant la Guerra del Francès el quarter general de la resistència contra les tropes napoleòniques era instal·lat a l'Hostal de la Grossa (indret molt proper, al terme de Moià). Segons les notes escrites en un diari conservat al mas La Grossa, el dia 30 de gener de 1809 una columna comandada pel general Palafox i el marquès de Lesan 'robaren tot lo que podien'. Van cremar bosc i mobles de la casa. A principis del segle XIX un tal Josep Gros, que era escultor, va fer les motllures de guix en diferents habitacions, que encara es conserven. Pels volts de 1910, a causa d'un matrimoni sense descendència, la propietat passà a un nebot, de cognom Illa (el pare de l'actual propietari). Segons sembla, a l'anomenada 'Casa dels pobres' s'hi acollia tots els que passaven i ho demanaven. Al costat hi ha diversos xiprers, que són símbol d'acollida. Durant la Guerra Civil també va sofrir importants destrosses. Al mas hi vivia un fill de la casa que era capellà i tenia una important biblioteca de temes religiosos. Durant 8 dies hi va haver foc. Es van cremar llibres, documents i altres elements, entre els quals possiblement un quadre del Greco.","coordenades":"41.7996000,2.0349800","utm_x":"419829","utm_y":"4627976","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42886-foto-08034-72-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42886-foto-08034-72-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42886-foto-08034-72-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Inscripció a les baranes dels balcons: 1798-Llinda de la façana: 'Joseph Gros 1767'-Pilastra de la galeria sud: '17(...) Jaume Gros'-Dovella central de la pallissa: 1684-Altres inscripcions: 1919-El cos central de la casa és situat en la mateixa línia del termenal entre Calders i Moià","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42887","titol":"Mare de Déu dels Dolors (La Grossa)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mare-de-deu-dels-dolors-la-grossa","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Capella rural del mas la Grossa. De planta rectangular i una sola nau, amb un cos annex corresponent a la sagristia. Els murs són de pedra, de parament senzill. A les cantoneres hi ha carreus escairats amb pedra de diferent material. La façana principal té un portal rectangular i un rosetó, rematada per una espadanya amb una campana petita. L'interior conserva decoració mural amb motllures que simulen pilastres estriades i un fris amb inscripcions en llatí. La coberta és amb volta de canó composta, pintada amb motius vegetals.","codi_element":"08034-73","ubicacio":"Al mas La Grossa","historia":"Tal com indica la llinda, aquesta capella devia construir-se pels volts del 1843. La família propietària del mas solia tenir membres que eren capellans i la tenien al seu càrrec. Durant la Guerra Civil van cremar un retaule de fusta policromada i la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. El pare de l'actual propietari va reconstruir l'altar en pedra.","coordenades":"41.7998900,2.0352800","utm_x":"419854","utm_y":"4628008","any":"1843","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42887-foto-08034-73-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-La capella és situada al costat del mas, però ja fora del terme de Calders-Llinda del portal: 1843. Amb un gravat esquemàtic","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42888","titol":"Comunes de La Grossa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/comunes-de-la-grossa","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"La comuna petita té la fusta esquerdada","descripcio":"Comunes de la casa. Cos de planta rectangular en forma de torre, amb coberta a un sol vessant. Unit a la casa mitjançant un pas a nivell. Antigament el pas era descobert. Després es va cobrir amb una paret de maó amb 3 arcades. La part superior de la construcció té una cambra on hi ha les comunes: 4 en total, disposades en renglera. N'hi ha tres que són més altes (una de mida gran i dues de mitjanes), i una de més baixa, per als nens. A la part inferior hi ha el dipòsit, amb una petita porta lateral.","codi_element":"08034-74","ubicacio":"Mas La Grossa","historia":"","coordenades":"41.7994300,2.0349700","utm_x":"419828","utm_y":"4627958","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42888-foto-08034-74-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42888-foto-08034-74-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42891","titol":"Teuleria de la Grossa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/teuleria-de-la-grossa","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Teuleria o forn de totxos situat al cim d'un serrat que s'anomena 'Serrat de la teuleria'. Actualment es troba mig ensorrada i coberta per la vegetació.","codi_element":"08034-77","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Element no localitzat","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42892","titol":"Cementiri municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-municipal-3","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Recinte de planta rectangular. Té dues parets amb nínxols a banda i banda. El portal de l'entrada és senzill, amb arc escarser de maó. Arrebossat i pintat de blanc. Té una placa amb una citació de la Bíblia (Job XIX-25).","codi_element":"08034-78","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7939100,1.9908900","utm_x":"416158","utm_y":"4627387","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42893","titol":"L'Arola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/larola","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 79, 194. -FLUVIÀ i ESCORSA, A.: 'Castell de Calders', a Els castells catalans, vol. V., Dalmau, R. Editor. Barcelona, 1976, p. 520.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta més o menys quadrada. Té planta baixa més un pis i golfes, amb coberts a la part oest i nord. Originàriament la façana principal era a la part de ponent, que conserva el portal adovellat. El cos residencial és una construcció exteriorment austera. L'element més destacat és la galeria de la cara est, amb dues tines que desembocaven al celler. La planta baixa tenia celler, un graner i estables. El primer pis acull l'habitatge, amb una sala i cuina molt interessants. Conserva el mobiliari propi del segle XIX, amb imatges de sants, reliquiaris, calaixeres, etc.","codi_element":"08034-79","ubicacio":"","historia":"La notícia més antiga data del 1107, any en què el mas 'Herola' fou donat al monestir de Sant Benet de Bages per cenobi en retenir injustament uns terrenys. El 1690 l'estructura de la casa va ser reformada. A mitjan segle XVIII s'hi afegí la galeria del nord. L'actual propietari, de cognom 'Arola', és descendent de la família que ja habitava el mas en època medieval.","coordenades":"41.7887900,1.9912900","utm_x":"416185","utm_y":"4626818","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42893-foto-08034-79-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42893-foto-08034-79-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42893-foto-08034-79-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Conserva objectes interessants: eines, peces de ceràmica, màquina de ventar, garrafes, etc.-Conserva un interessant col·lecció de reliquiaris.-Anteriorment hi havia hagut un trull.-Inscripcions: 1722 (balcó), 1690, 1694.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42895","titol":"Mènsules de l'Església","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mensules-de-lesglesia","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p.116","centuria":"XI-XII","notes_conservacio":"La mènsula de la dreta es troba força deteriorada. La de l'esquerra es conserva en bon estat.","descripcio":"Conjunt de dues mènsules situades a la façana exterior de l'església parroquial. Una és a la banda dreta. Representa un bust d'àngel i l'estil recorda el romànic. Es distingeixen la cabellera, les altes i les dues mans, una d'oberta. La segona és a l'angle esquerra. Representa una figura d'home amb els trets de la cara orientalitzants, amb la barba partida en dues meitats. Possiblement també és d'estil romànic.","codi_element":"08034-81","ubicacio":"Església parroquial de Sant Vicenç de Calders","historia":"Les dues mènsules es troben situades en els murs que es van construir amb motiu de l'eixamplament de l'antiga església romànica en el segle XVII. Es tracta d'elements que estan fora del seu context original, segurament aprofitats de l'antiga església.","coordenades":"41.7910500,1.9934800","utm_x":"416370","utm_y":"4627067","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42895-foto-08034-81-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42895-foto-08034-81-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42896","titol":"Pou de cal Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-cal-serra","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pou situat al marge d'un camp, al costat de la carretera d'Artés. Consisteix en una construcció en pedra de forma cilíndrica, amb coberta de lloses. Té una finestrella amb porticó de fusta, actualment malmesa. El pou té una profunditat mitjana.","codi_element":"08034-82","ubicacio":"","historia":"El pou pertanyia a la masia de can Serra. Abans de la portada d'aigües al poble moltes cases tenien el seu pou.","coordenades":"41.7897000,1.9908400","utm_x":"416149","utm_y":"4626919","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42896-foto-08034-82-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42897","titol":"La Creu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-creu","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 189-190.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu de terme. Consta d'un pedestal de planta quadrada amb tres graons, un pilar octogonal de pedra picada, d'uns dos metres d'alçada i, al damunt, una creu llatina de ferro forjat, amb formes decoratives a les puntes. La creu té la següent inscripció: 'ANY 1805'.","codi_element":"08034-83","ubicacio":"","historia":"Abans de l'actual creu de ferro (feta l'any 1805) n'hi havia una de fusta sense pilar de pedra. Aquesta se la va emportar una mula que hi estava estacada. Aleshores s'hi va posar la creu de pedra i ferro. Aquesta creu marcava una cruïlla de camins: el camí ral de Manresa a Vic amb el camí d'Artés, que possiblement continuava cap a Viladecavalls.","coordenades":"41.7908000,1.9876000","utm_x":"415881","utm_y":"4627045","any":"1805","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42898","titol":"Cal Pere Moliner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pere-moliner","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 189.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular, de planta baixa més un pis. Té portal amb arc rebaixat, de maó. La façana de llevant està reforçada amb tres contraforts. Es tracta d'una construcció molt senzilla, amb poques obertures, però d'una tipologia diferent a la resta de cases del poble. Al darrera té un pati.","codi_element":"08034-84","ubicacio":"","historia":"Es tracta d'una casa que té una estructura diferent de la resta de cases del poble. Es troba deshabitades de mitjans del segle XX, moment en què passà a utilitzar-se com a cobert i després granja.","coordenades":"41.7909300,1.9877800","utm_x":"415896","utm_y":"4627059","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42898-foto-08034-84-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42899","titol":"Fons documental de l'Arxiu Municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-municipal","bibliografia":"","centuria":"XI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'arxiu municipal de Calders es troba ubicat a la primera planta de l'edifici municipal, al costat de les oficines. Està equipat amb 127m linials de prestatgeries fixes i gaudeix de bones condicions medioambientals. Conté basicament la documentació generada pel mateix ajuntament des de mitjans del segle XIX fins a l'actualitat, tot i que també hi ha altres fons més petits, que integren el patrimoni documental de la vila, com són el del jutjat de pau, el del sindicat agrari i el de la Falange. Com a característiques del fons municipal cal destacar, que es tracta d'un fons contemporani, que permet conèixer, analitzar i estudiar tots aquells aspectes i assumptes en els quals l'ajuntament intervé arrel de les seves atribucions en la gestió i govern del territori municipal. Cal destacar el el volum amb unes 1045 capses i la varietat tipològica dels documents: Administració general (1807-2009), Hisenda (1822-2008), Proveïments (1878-2008), Serveis Socials (1911-2008), Sanitat (1889-2008), Obres i Urbanisme (1878-2008), Seguretat Pública (1820-2008), Serveis Militars (1821-2001), Població (1825-2007), Eleccions(1871-2009), Ensenyament (1879-2008), Cultura (1934-2008), Serveis Agropecuaris i medi ambient (1889-2008). Dintre d'aquestes seccions cal destacar algunes sèries com els llibres d'actes: 1879-2005, els comptes: 1822-2008, l'amillarament (1834-1991), atenció al refugiats i víctimes de la guerra: 1937- 1939, el padró d'habitants: 1825-2006), les eleccions municipals: 1873-2007, i les festes populars: 1948-2008.","codi_element":"08034-85","ubicacio":"Ajuntament de Calders","historia":"L'Ajuntament de Calders va organitzar el fons municipal l'any 1998, a partir d'un conveni de col·laboració signat entre l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i el mateix ajuntament. En aquest any , l'arxiver Joan Soler va realitzar la primera fase d'organització de tot el fons municipal, uns 67 ml, instal·lats en 733 capses. La instal·lació de les capses segueix el sistema de numeració contínua. El grau d'organització i conservació de la documentació era precari fins a la intervenció que va portar a terme, l'any 1998 l'OPC , tot i que en començar, Joan Soler, es va trobar amb tres instruments de descripció un de 1927, altre de 1966 i un tercer de 1990. Aquest instruments eren molt somers, no aplicaven quadre de classificació, i mancava molta documentació per inventariar. A finals de l'any 2004, l'Ajuntament de Calders i la Diputació de Barcelona, van signar un conveni pel manteniment de l'arxiu municipal. Des de l'any 2004 fins ara l'arxiu ha crescut, i ara té 1045 unitats d'instal·lació inventariades amb el programa informàtic GIAM. L'arxiu és pot consultar al matí, en horari de les oficines municipals, disposa d'un ajudant d'arxiu que té cura de les consultes i els préstecs, amb l'assessorament d'una arxivera itinerant de l'Oficina de Patrimoni Cultural.","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42899-foto-08034-85-1.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero. \/ OPC (Agnès Rueda)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42900","titol":"Col·lecció de pintures","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-pintures","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de 12 quadres, penjats al primer pis de l'Ajuntament i a la planta baixa. Procedeixen del concurs de pintura que es feia per la Festa Major. Les pintures representen paisatges del poble. Entre d'altres, hi són representats autors com Rozas, Reyes, Mariscal, etc.","codi_element":"08034-86","ubicacio":"Ajuntament","historia":"En concurs de pintura es va fer per la Festa Major durant els anys 1991- 1993. El primer premi es quedava a l'Ajuntament i el segon i tercer eren comprats per algú del poble. La col·lecció consta també d'alguns dels premis que no van ser recollits pels seus compradors. El concurs va deixar de fer-se perquè econòmicament no resultava.","coordenades":"41.7911300,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627076","any":"1991-93","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42900-foto-08034-86-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42901","titol":"Presó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/preso","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 113.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció subterrània a la qual s'accedeix per una trampa de fusta des de l'oficina de correus, a l'edifici de l'Ajuntament. Unes escales de pedra condueixen al soterrani. Consta de dues habitacions, la més gran (uns 2'90 x 3'90 m), i una de menor adjacent, que era la cambra on es tancaven els presos. En la primera hi ha una petita espitllera que dóna a l'exterior. A l'esquerra, un portal d'entrada rectangular. Una porta de fusta en mal estat, afermada a la dovella per dos grans golfos, i amb un gran forrellat que es fica a un forat d'una de les dovelles de la porta d'entrada. La cambra petita té volta de mig punt. A la paret hi ha una cadena de ferro, agafada per una anella. Les úniques obertures són una petita espitllera que dóna al pis superior i una finestreta, adovellada, amb reixa de ferro forjat, que dóna a l'escala. Cap de les dues obertures permeten la il·luminació de l'habitació.","codi_element":"08034-87","ubicacio":"Ajuntament de Calders","historia":"La construcció data del segles XVI-XVII, que fou el període de creixement del nucli del poble. Es té notícia que el 1729 ja existia (en les despeses del terme s'hi compta una quantitat en concepte del que s'havia gastat en llum per als presos). Era situada sota la casa del Comú i havia estat propietat de la parròquia. Actualment queda integrada al conjunt arquitectònic de l'Ajuntament.","coordenades":"41.7911200,1.9926200","utm_x":"416298","utm_y":"4627075","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Actualment l'accés a l'interior del soterrani no és possible, ja que hi ha un moble damunt de la trampa.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42902","titol":"El Puig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-puig-0","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 94, 99.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"En ruïna","descripcio":"Antic mas en ruïnes, situat en un altiplà sobre el poble de Calders. Només en resten algunes parets a la part de llevant del turó, amb una porta per accedir-hi des del camí que puja del poble, i restes d'un cobert.","codi_element":"08034-88","ubicacio":"","historia":"Al segle XVI era un dels dos masos que hi havia prop de l'església parroquial de Sant Vicenç. En les seves terres (junt amb les del mas Arola) s'hi van fer els establiments que van donar lloc al poble de Calders. El Puig havia estat un dels masos més potents del terme. El 1912 encara es conservava íntegrament, tal com mostra una pintura. Actualment es troba totalment en ruïnes.","coordenades":"41.7909900,1.9914500","utm_x":"416201","utm_y":"4627062","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42902-foto-08034-88-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42903","titol":"Edifici de l'Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-de-lajuntament","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 111-114.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici format per dos cossos adossats. El de la part de llevant havia estat l'antiga 'Casa del Blat' (tal com indica la inscripció de la llinda) el de la part de ponent era la casa del Comú. Té planta baixa més dos pisos. Els dos cossos comparteixen una mateixa façana principal, encarada a la plaça, amb dues portes. La segona acull actualment les dependències de correus. L'interior de l'edifici, especialment els pisos superiors, han estat reformats modernament. Abans, al primer pis hi havia la casa del secretari de l'Ajuntament.","codi_element":"08034-89","ubicacio":"","historia":"En el seu origen la casa del costat de la rectoria havia estat la 'casa del Blat dels Pobres'. Es tractava d'una institució de beneficència que es constituí l'any 1647, encaminada a subvencionar aliments de primera necessitat (blat) als pobres de la parròquia. L'any següent el rector posava a disposició d'aquesta institució un pati de terra per edificar-hi la casa on s'havia d'emmagatzemar el blat. La construcció es va fer efectiva vint anys després, a càrrec de la Universitat. Al costat hi havia la casa del Comú: la seu de la Universitat del terme. És a dir, la institució que representava tots els habitants. En el soterrani d'aquesta hi havia la presó. Possiblement els pisos superiors s'edificaren en una segona fase, al segle XVIII, tal com indica la llinda.","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42903-foto-08034-89-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42903-foto-08034-89-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Llinda del portal de l'Ajuntament: '1667. CASA DE LA OBRA DE LA ESGLÉSIA DE CALDERS'-Llinda de la porta de l'antiga casa del Comú: gravat amb 2 calderes.-Finestra de la casa del Comú: 1703","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42904","titol":"Cal Torra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-torra","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular. Té soterrani més dos pisos i golfes, amb una paret entremitgera. Es tracta d'un edifici de notables dimensions, adossat a l'Ajuntament, que sobresurt de la resta de cases del poble. El portal d'entrada és a la plaça. En les tres façanes que donen al carrer té balcons (amb una interessant decoració a les baranes de ferro). Conserva restes de l'arrebossat, amb pintura que imita un parament amb carreus. A la part posterior té dos pisos de galeries amb arcades i una era enrajolada.","codi_element":"08034-90","ubicacio":"","historia":"És un exemple interessant d'arquitectura del segle XIX, que sobresurt del conjunt del poble. Segons es diu, el propietari que va construir l'edifici era el mateix alcalde. Per això sobresurt de manera irregular respecte a la línia d'edificacions de la plaça. Als anys 40 i 50 d'aquest segle hi havia el cafè del poble, on també s'hi feia ball.","coordenades":"41.7911800,1.9924800","utm_x":"416287","utm_y":"4627082","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42904-foto-08034-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42904-foto-08034-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42905","titol":"Monument a Joan Cuyàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-joan-cuyas","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 157-159.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monòlit de pedra de forma més o menys rectangular, amb una inscripció. És envoltat per un semicercle enjardinat. Situat en una petita plaça amb arbres i bancs. La inscripció és la següent: 'Joan Cuyàs i Sala va portar l'aigua a Calders l'any 1917. Setembre 1988'","codi_element":"08034-91","ubicacio":"","historia":"El fet que el nucli del poble estigui situat a un nivell de 200 metres respecte del riu ha dificultat durant molts anys el subministrament d'aigua. Tradicionalment l'element més important per assegurar el subministrament d'aigua no potable eren les basses. Un altre element important eren els pous. El subministrament d'aigua potable per al consum humà es feia mitjançant fonts. Els primers estudis per impulsar l'aigua del riu amb una bomba mecànica es remunten a l'any 1900. Uns anys més tard Joan Cuyàs, natural de Barcelona i casat amb una calderina, va presentar el projecte de construir una estació que impulsés les aigües del riu Calders, captades a la Font dels Horts, fins un dipòsit situat a la Guàrdia. El finançament d'aquesta obra va anar a càrrec del mateix Cuyàs, el qual volia amortitzar els costos mitjançant les subscripcions anuals dels veïns. El projecte es va inaugurar per la Festa Major de l'any 1917. Tanmateix, les constants obres de reparació que s'havien de fer van acabar arruïnant el projecte i tallant els subministrament. La solució definitiva no va arribar fins els anys 30.","coordenades":"41.7948000,1.9970700","utm_x":"416673","utm_y":"4627480","any":"1988","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42906","titol":"Pou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pou situat al costat del carrer Moià. Es tracta d'una petita construcció de planta més o menys quadrada, amb coberta de lloses. Té una portella de fusta. El pou és actualment tapat.","codi_element":"08034-92","ubicacio":"","historia":"El fet que el nucli del poble estigui situat a un nivell de 200 metres respecte del riu ha dificultat durant molts anys el subministrament d'aigua. Abans de la instal·lació d'una bomba, l'any 1917, els elements més importants per assegurar el subministrament eren les basses, les fonts i els pous. En aquest sector encara es poden veure algunes cases que conserven el seu pou.","coordenades":"41.7966100,1.9991100","utm_x":"416845","utm_y":"4627679","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42906-foto-08034-92-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42907","titol":"Llinda de ca la Tereseta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-ca-la-tereseta","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Al damunt de la llinda hi passen conduccions elèctriques.","descripcio":"Llinda i dovelles de pedra corresponents a la porta principal de ca la Tereseta. S'hi observen diferents gravats i inscripcions. A la llinda: una enclusa de ferrer que té gravat a l'interior una creu grega, l'any 1759 i el nom 'CARNE', al costat unes tenalles i una altra eina. Les dues dovelles laterals de l'esquerra tenen una inscripció difícil d'interpretar: 'LO DIA I ESÂTJUST OU LO DIA QUE CAIGETANTA EdR 07'. En una dovella de l'altre costat hi ha una creu. Els gravats tenen una incisió poc profunda i són difícils de veure.","codi_element":"08034-93","ubicacio":"Ca la Tereseta","historia":"La llinda devia indicar la casa d'un ferrer. L'altra inscripció és difícil d'interpretar. Exemples molt semblants de llindes amb gravats d'oficis es troben a Monistrol de Calders, concretament la llinda de cal Marfà, amb eines de ferrer.","coordenades":"41.7951700,1.9979700","utm_x":"416748","utm_y":"4627520","any":"1759","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42907-foto-08034-93-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42907-foto-08034-93-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42907-foto-08034-93-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42908","titol":"Llinda de cal Gubianes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-cal-gubianes","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"La llinda és de pedra calcària, que s'erosiona amb facilitat.","descripcio":"Llinda de forma rectangular sobre el portal d'entrada de la casa (actualment té 2 pisos completament reformats). Al centre hi ha un alt relleu amb una figura circular que simbolitza el sol. El sol és representat amb una cara amb nas, ulls i boca. Al seu voltant, en forma de cercles, s'hi reparteixen els raigs entremig dels quals hi ha una sanefa avui mig desdibuixada. Al costat de la llinda hi ha una altra pedra amb una inscripció d'any: '16XI'.","codi_element":"08034-94","ubicacio":"","historia":"La casa data del segle XVII. Una llinda procedent d'una finestra de l'edifici té la data de 1611. Podria tractar-se d'una casa típica del poble, corresponent a l'expansió del segle XVII al llarg del camí ral.","coordenades":"41.7918400,1.9956600","utm_x":"416552","utm_y":"4627152","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42909","titol":"Cal Fuster","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-fuster-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa del poble, senzilla i de caràcter rural, però de dimensions que sobresurten de la mitjana. És de planta irregular, amb planta baixa més pis i golfes. Té una paret entremitgera. La façana principal dóna al carrer Manresa. Té dos portals amb arc rebaixat emmarcats amb maó i, al primer pis, tres balcons. A la part posterior té diferents finestrals de tipus fabril, actualment tapiats.","codi_element":"08034-95","ubicacio":"","historia":"Es tracta d'una casa que té el seu origen, com la resta del poble, als segles XVII-XVIII. Al segle XIX devia tenir una expansió important i s'amplià considerablement, bo i mantenint el seu caràcter rural.","coordenades":"41.7909800,1.9873100","utm_x":"415857","utm_y":"4627065","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42909-foto-08034-95-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42910","titol":"Cal Tarrés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-tarres","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Casa abandonada. Entorn deixat.","descripcio":"Casa del poble de caràcter rural però de dimensions més grans, que sobresurten de la mitjana. És de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos. No està adossada entre mitgeres. Té una estructura similar a una petita masia. La façana principal és encarada al carrer Manresa. Té un portal (originàriament n'hi havia un altre que s'ha adequat com a porta de garatge). Al primer pis té una galeria amb dues arcades i dos balcons. Al segon pis, una galeria més baixa i dos balcons que no sobresurten de la façana. La façana de ponent també té galeries.","codi_element":"08034-96","ubicacio":"","historia":"Es tracta d'una casa que té el seu origen, com la resta del poble, als segles XVII-XVIII. Al segle XIX devia tenir una expansió important i s'amplià considerablement, tot convertint-se en un petit mas.","coordenades":"41.7904500,1.9894800","utm_x":"416037","utm_y":"4627004","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42910-foto-08034-96-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42911","titol":"Cal Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-serra","bibliografia":"-LLADÓ, J.: 'Calders'. Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, any XXV, Manresa, juny 1933, p. 390.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta més o menys quadrada, amb el carener perpendicular a la façana. Té planta baixa més 2 pisos i golfes. Té coberts adossats i un barri que tanca el recinte d'entrada. La façana principal, encarada al sud, és arrebossada. Té portal adovellat i, al primer pis, finestres emmarcades amb pedra treballada. Les altres façanes tenen diversos balcons. L'interior conserva bé la tipologia original. A la planta baixa hi havia l'estable, tines i celler. Al primer pis destaca una interessant sala amb habitacions col·laterals, amb galeria a migdia. El segon pis conté diverses habitacions. Tres de les habitacions tenen pintures murals de mitjan segle XIX.","codi_element":"08034-97","ubicacio":"","historia":"El mas és documentat en el fons de Sant Benet de Bages el 1329. La veu popular diu que hi va estatjar, en època de carlinades, Blanca de Borbó, de la família del pretendent carlí. Es conserva una cambra, decorada amb pintura, que en manté el nom: 'el quarto de donya Blanca'. La construcció de la casa és feta en diverses etapes. La primera construcció sembla que tenia la seva entrada per un altre indret. La fesomia actual deriva de les modificacions que s'hi van fer a mitjan segle XVIII. Al segle XIX i principi del XX s'hi van fer noves ampliacions.","coordenades":"41.7902300,1.9917700","utm_x":"416227","utm_y":"4626977","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42911-foto-08034-97-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42911-foto-08034-97-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Existeix un treball, fet per Roser Serra i Jordi Cortès (1990), sobre la família Serra (1329 - 1892).-En diversos indrets es conserven elements tradicionals: arades, eines del camps, etc.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42912","titol":"Fàbrica de Calders","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-de-calders","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 137-138. -CAMPRUBÍ, Josep: 'Fàbriques de Calders i de Bellveí', Col·lecció La dinàmica d'un poble, Regió 7, Manresa, 24-03-87.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Estructuralment l'edifici es conserva bé","descripcio":"Conjunt format per diverses naus paral·leles i una de transversal que les uneix, més la casa del director. La nau més antiga és la de ponent. És la típica nau fabril de tradició vuitcentista, amb grans finestrals que ocupen quasi tota la façana, d'una sola planta. Els altres dos cossos són més moderns, de dues plantes, fets amb pedra i maó. L'interior conserva les columnes de ferro i enbigat originals. L'entrada al recinte forma una petit jardí, actualment descuidat.","codi_element":"08034-98","ubicacio":"","historia":"Vers l'any 1920 la família Jorba va adquirir uns terrenys propietat del mas Puig, al peu de la carretera de Vic, on es construí una nau de pedra i una casa per a la direcció. La fàbrica va començar a treballar l'any 1925. El 1935 s'hi va aixecar una nova nau, on s'instal·laren els telers de color que funcionaven a la fàbrica de Bellveí. Posteriorment s'amplià fins a quatre naus. En l'època de màxim rendiment la fàbrica comptava amb una plantilla de 131 treballadors i 175 telers. L'any 1970 s'acollia a un pla de reestructuració i va tancar. El complex passà a mans de l'empresa 'Cardona i Cia', de Monistrol de Calders, fins al seu tancament definitiu l'any 1990.","coordenades":"41.7892100,1.9918000","utm_x":"416228","utm_y":"4626864","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42912-foto-08034-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42912-foto-08034-98-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42913","titol":"Calders (poble)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/calders-poble","bibliografia":"-LLADÓ, J.: 'Geografia comarcana. Calders', a Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 131, Manresa, agost 1929, p. 343. -LLADÓ, J.: 'Calders', a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Manresa, juny 1933, pp. 387-390. -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El poble està situat a la zona de contacte entre el Pla de Bages i l'altiplà del Moianès, en una posició encastellada amb molt bona vista. El poble adopta una morfologia allargassada, seguint el recorregut de l'antic camí ral. Els carrers actuals, encara que tinguin diferent nom, són en realitat diferents trams d'aquest camí. Aquests carrers, que configuren el nucli antic, són els de Manresa, la Plaça, carrer de la Plaça, Raval, i Moià (aquest últim tal vegada és el que conserva de manera més homogènia la tipologia original). Actualment hi predominen les cases antigues (segles XVII - XVIII) amb alguna construcció moderna intercalada. Els carrers són asfaltats i amb voreres, el cablejat elèctric és a la vista. La casa prototípica seria entremitgera, coberta a dos vessants, de tres plantes i amb accés des del camí. A la planta baixa hi hauria el portal d'entrada. Damunt del portal solia haver-hi la finestra principal, amb festejadors, que sovint donava a la sala. L'última planta solia ser d'una alçada menor i es destinava a golfes. A la part del darrera cada casa tenia el seu hort. El materials constructius són la pedra i, en algun cas, tàpia. Darrerament s'ha accentuat la tendència a deixar les façanes a pedra vista.","codi_element":"08034-99","ubicacio":"","historia":"En un principi només hi havia l'església parroquial de Sant Vicenç. La població va néixer al peu de l'antic camí ral de Manresa a Vic, fet que li dóna una morfologia allargassada peculiar: un seguit de cases arrenglerades al llarg d'un mateix carrer. El nucli es va començar a formar el segle XVI, el XVII s'anà desenvolupant i quedava plenament configurat al segle XVIII. Sembla que un dels indrets on primer s'edificà va ser l'àrea propera a l'església. La plaça es convertí en el centre de serveis: Casa del Comú, hostal, carnisseria... Simultàniament es va anar construint al llarg del camí ral des de l'església en direcció a Manresa. El tros del camí cap a Moià es va anar ocupant una mica més tard, des del final del segle XVII i sobretot al llarg del XVIII. Les cases es van edificar en terres establertes pels masos Puig i Arola, que eren els més pròxims a l'actual poble. Es tracta d'un poble d'economia tradicionalment agrària. En els darrers 20 anys ha atret molta gent dels voltants per passar-hi l'estiu.","coordenades":"41.7912400,1.9928700","utm_x":"416319","utm_y":"4627088","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42913-foto-08034-99-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42913-foto-08034-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42913-foto-08034-99-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Llindes amb dates. Carrer Manresa: 1739, 1730, 1680, 1864, 1881. Carrer de la Plaça: 1692, 1770, 1691. Carrer Raval: 1681. Carrer Moià: 1759, 1698, 1695, 1737, 1707, 1738, 1850, 1687, 1681, 168(3?).","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42914","titol":"Molí del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-castell-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per dos cossos adossats. El més baix era un molí fariner; el més alt correspon a una casa. El molí té dos recs que conflueixen prop de la casa. La bassa ha estat mutilada. Actualment es troba coberta de vegetació i és de difícil accés. La construcció és de planta baixa més dos pisos. Ha sofert moltes reformes. A la planta baixa hi havia les moles, el primer pis era vivenda. El cos adossat és també de planta baixa més dos pisos. Al darrera s'hi ha aixecat diverses construccions d'una granja moderna.","codi_element":"08034-100","ubicacio":"","historia":"Aquest molí s'anomena del castell per la proximitat del castell de Calders. Al segle XII es troba documentat un molí que depenia del castell, la ubicació del qual coincidiria amb la de l'actual. Fins a mitjan del segle XX ha estat un molí fariner.","coordenades":"41.7806100,1.9936700","utm_x":"416372","utm_y":"4625907","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42914-foto-08034-100-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42915","titol":"Bústia de l'Arola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bustia-de-larola","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bústia situada a la façana est del mas, en la mateixa paret. Es tracta d'un bloc de pedra rectangular (d'uns 50 x 20 cm), buidada al mig formant un espai per on es tiraven les cartes. L'interior dóna al que ara és una habitació de 'mals endreços' de la casa, on hi ha una porteta de fusta, de la mateixa profunditat de la paret, per on es recollien les cartes.","codi_element":"08034-101","ubicacio":"Mas Arola","historia":"Era la bústia de la casa. Es diu que també s'hi recollien totes les cartes que anaven dirigides a Monistrol de Calders, ja que el camí que trencava en aquesta direcció passava pel peu de la casa.","coordenades":"41.7888000,1.9912700","utm_x":"416183","utm_y":"4626819","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42916","titol":"Finestra gòtica del mas Vila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/finestra-gotica-del-mas-vila","bibliografia":"","centuria":"XV-XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Finestra de forma rectangular, feta amb carreus calcaris treballats i amb decoració gòtica. Dues mènsules treballades toscament amb forma de cap sostenen la cornisa. Damunt del vèrtex de l'arc hi ha un escut sense senyals heràldics amb una figura radial encerclada. Coronant l'escut hi ha una altra mènsula molt tosca, semblant a les anteriors però més gran. Fins fa poc la finestra havia estat tapiada. La part inferior continua tapada per la cisterna de la casa, de construcció posterior.","codi_element":"08034-102","ubicacio":"Mas Vila","historia":"La finestra està situada a la paret nord de la casa, que en el seu moment devia correspondre a una paret exterior. Estilísticament sembla de finals del segle XV o principis del XVI.","coordenades":"41.7856600,1.9777900","utm_x":"415059","utm_y":"4626484","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42916-foto-08034-102-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Gòtic|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"93|94|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42917","titol":"La Vila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-vila","bibliografia":"","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per diversos cossos adossats, una era amb cobert i una bassa. El cos principal és de planta baixa, un pis o golfes. Té galeries a la part de ponent i de migdia. El parament és de bona qualitat, amb carreus més o menys escairats. Té contraforts a la façana sud. A la part de llevant hi ha una petita lliça amb un portal adovellat. Als baixos hi ha una porxada que condueix als estables, forn, celler, tines i corts per al bestiar. El primer pis és dedicat a habitatge. El 1977 s'hi adossa una torre. La bassa recull l'aigua canalitzada per un rec. A uns 150 metres de la casa, al costat del camí, hi havia una bassa més antiga.","codi_element":"08034-103","ubicacio":"","historia":"Es coneix la seva existència des del segle XIV. Segons les inscripcions de les llindes, s'hi van fer ampliacions el 1770: el forn i algun cobert. El 1880 es construí la galeria freda. El 1868 i 1878 es construïren els coberts davant de l'era. El 1977 s'hi aixecà la torre. La façana nord ha sofert també modificacions en obrir-s'hi una altra entrada a la casa. Interiorment no ha sofert gaires modificacions.","coordenades":"41.7855900,1.9777800","utm_x":"415058","utm_y":"4626476","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42917-foto-08034-103-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42917-foto-08034-103-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Balcó sud: 1652-Cos adossat a la torre: 1770-Conserva un finestral gòtic, un forn íntegre i de pedra, una roda de molí d'oli, tines i piques d'oli...-A la cuina es conserva un plafó de ceràmica de finals del segle XVIII amb la representació de Sant Josep i el nen Jesús.","codi_estil":"93|94|96|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42918","titol":"Pou de gel. La Poua","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-gel-la-poua","bibliografia":"-PERARNAU, Jaume: Els pous de glaç de la comarca de Bages, Centre d'Estudis del Bages, Quaderns, núm. 5. Manresa, 1992, pp. 41-42.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Estructuralment es conserva bé, però totalment cobert de vegetació","descripcio":"Pou de gel. Construcció soterrada en un terreny en pendent molt obac. És de planta circular, acabat amb una volta semiesfèrica. Té dues obertures rectangulars. L'alçada total és de 10,90 metres i el diàmetre de 6,7 metres. L'entorn i l'accés han estat agençats per la Diputació, amb una tanca feta de troncs. El pou és actualment completament cobert de vegetació i només n'és visible una de les obertures.","codi_element":"08034-104","ubicacio":"","historia":"Segons la inscripció, el pou va construir-se el 1723. La propietat del pou, segons cadastres de finals del segle XVIII, corresponia a Joan Casagemas. En un establiment datat al 1850 també s'esmenta el pou de glaç. Molt a prop de la casa del molí, a tocar del torrent, existia una petita bassa o platja destinada a l'estancament d'aigua que s'utilitzava per a l'elaboració del glaç. La producció del pou, que deuria funcionar no més enllà de mitjan segle XIX, era destinada fonamentalment a les poblacions properes (Calders, Monistrol, Moià) tot i que en alguna ocasió de màxima demanda de glaç podia proveir Manresa o bé entrar en els circuits de comercialització que tenien els pous del Moianès per proveir la ciutat de Barcelona.","coordenades":"41.7798500,1.9916100","utm_x":"416200","utm_y":"4625825","any":"1723","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42918-foto-08034-104-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Llinda superior d'una de les obertures: 'Dia 26 de 1723'.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42919","titol":"Església parroquial de Sant Vicenç de Calders","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-parroquial-de-sant-vicenc-de-calders","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 115-121 -Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona, 1984, pp. 134-135.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Campanya de restauració el 1991-92","descripcio":"Església de planta basilical. La façana principal és austera, amb portal adovellat de mig punt i coronada amb un simple campanar d'espadanya. L'interior té tres naus cobertes amb volta de creuer i absis poligonal. Les claus de volta tenen gravats de sants, petxines i elements vegetals. Les naus estan separades amb pilastres i arcs de mig punt. Les dues pilastres del primer tram conserven relleus gòtics. Les parets interiors són arrebossades. A la part posterior hi ha adossada la capella del Santíssim o capella fonda.","codi_element":"08034-105","ubicacio":"","historia":"És documentada des de l'any 980, ja com a parròquia. L'edifici medieval era d'una sola nau. Possiblement al segle XV va ser renovada. L'ampliació important es començà el 1602 i s'acabà el 1660. L'edifici s'allargà i es construïren les dues naus laterals. Al segle XIX es construí la capella del Santíssim. Es té constància que el 1611 es construí un retaule dedicat al Roser. També n'hi havia d'altres dedicats al Sant Crist, sant Francesc, Nostra Senyora de la Concepció, sant Jaume i l'altar major, dels quals no en queden restes. Al final del segle XIX van ser allargades les naus laterals, que van quedar igualades a la central. El 1963 s'eliminà un petit atri exterior. Entre 1980-82 es construí la nova rectoria i entre 1982-84 els locals parroquials. Entre 1991-92 es portà a terme una restauració de l'església, especialment de les voltes, que estaven molt deteriorades.","coordenades":"41.7910600,1.9930300","utm_x":"416332","utm_y":"4627068","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42919-foto-08034-105-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42919-foto-08034-105-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42919-foto-08034-105-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"Té dues tombes de llosa amb inscripcions:- 'QUI IACET R(EVEREND) EMANUEL (RECTOR) BERNADA DE TERR(...) QUI OBIT 19 FEB (...) ANY'-'Fossa (...) Obit 12 març 18(51?)'-Les peces de més valor que tenia la parròquia va ser dipositades al Museu Comarcal de Manresa: canelobres, creu processional, encenser...","codi_estil":"94|98|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42920","titol":"Capella Fonda o del Santíssim","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-fonda-o-del-santissim","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Actualment en procés de restauració del paviment","descripcio":"Capella adossada a la part NW de l'església parroquial. És de planta octogonal a l'exterior (amb un petit absis rectangular) i circular per dintre. Acabada amb cúpula i llanterna. L'interior té decoració que imita pilastres estriades amb capitells d'ordre mixt i un fris amb decoració vegetal. Els colors que dominen són el blau, groc i daurat. Té un altar amb una imatge del Sagrat Cor.","codi_element":"08034-106","ubicacio":"Església parroquial de Sant Vicenç de Calders","historia":"Va ser construïda per iniciativa particular d'una família del poble: els Tarrés. L'any 1852 ja estava acabada. Es va edificar a expenses del camí que passava pel costat de l'església, del pati de la rectoria i del cementiri adjacent. La imatge del Sagrat Cor és de després de la Guerra, obra d'un tal Cuyàs, ja que l'anterior va ser destruïda. El 1999, durant les obres de repavimentació, s'hi practica un intervenció arqueològica que ha deixà al descobert la base semicircular del presbiteri de la construcció original. Després de la Guerra aquesta part havia estat reformada.","coordenades":"41.7910400,1.9931800","utm_x":"416345","utm_y":"4627066","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42920-foto-08034-106-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42920-foto-08034-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42920-foto-08034-106-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42921","titol":"Sant Crist","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-crist","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Escultura en fusta que presideix l'altar major de l'església. Crist ressuscitat a la creu, vestit amb túnica.<\/p> ","codi_element":"08034-107","ubicacio":"Església parroquial de Sant Vicenç de Calders","historia":"
Durant les obres de restauració de l'església, portades a terme entre el 1991 i 1992, s'encarregà aquesta talla a l'escultor Fajula, de Sant Joan de les Abadesses. La nova imatge del Sant Crist substituí la de Sant Vicenç, titular de l'església que fins aleshores la presidia. La imatge de Sant Vicenç es traslladà a la capçalera d'una nau lateral. L'obra va costar 312.000 pessetes.<\/p> ","coordenades":"41.7910600,1.9930300","utm_x":"416332","utm_y":"4627068","any":"1990","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-17 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"Fajula","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42922","titol":"Ex vots de l'església","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ex-vots-de-lesglesia","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Dos quadres conservats a la sagristia de l'església. Probablement es tracta d'exvots. Pintures sobre fusta que representen malalts que fan una prometença. D'un estil naïf i arcaic que imita el romànic.<\/p> ","codi_element":"08034-108","ubicacio":"Església parroquial de Sant Vicenç de Calders (sagristia)","historia":"
Pintures probablement del segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.7910700,1.9935100","utm_x":"416372","utm_y":"4627069","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42922-foto-08034-108-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42923","titol":"Fons documental de lArxiu parroquial","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-parroquial","bibliografia":"
-VALDENEBRO, Raquel: Guia d'Arxius Parroquials del Bages. Centre d'Estudis del Bages, 1995. (treball inèdit dipositat a l'Arxiu Comarcal de Manresa).<\/p> ","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
L'arxiu es conserva pràcticament complet. Consta de: -Llibres sacramentals: Baptismes (des de 1662), confirmacions (des de 1802), matrimonis ( des de 1662), defuncions (des de 1662) -Administració: llibres de culte (1851-1965), Visites (1885-1981), administració econòmica (1705-1915) -Llibres notarials: testaments (des de 1683).<\/p> ","codi_element":"08034-109","ubicacio":"Església parroquial de Sant Vicenç de Calders (locals parroquials).","historia":"
Església parroquial documentada des del segle X i ampliada durant la primera meitat del segle XVII.<\/p> ","coordenades":"41.7910100,1.9930100","utm_x":"416331","utm_y":"4627063","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42923-foto-08034-109-1.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"Conserva documentació abundant sobre les diverses obres de reforma de l'església i la construcció de retaules.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42924","titol":"Partagàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/partagas","bibliografia":"-VII Caminada Popular de Navarcles. 13-X-1991. Centre Excursionista de Navarcles (Fulletó amb text de Llorenç Ferrer)","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":"Antiga masia actualment en ruïnes. Situada al cim d'un turonet, just a tocar d'una torre d'alta tensió. Formada per dos cossos adossats en forma de L. Tenia dues plantes. Conserva les parets pràcticament fins a l'alçada de la teulada. El portal d'entrada era a la façana de migdia. Té una tina adossada, amb una rampa d'accés.","codi_element":"08034-110","ubicacio":"","historia":"Sempre ha estat un mas petit i una masoveria d'un de més gran. L'any 1850 tenia 30 quarteres d'extensió i era conreat per Salvador Clusellas, qui havia de pagar parts dels fruits al propietari, que vivia al mas Bellveí. Aquest, a causa d'un casament hereu-pubilla, va passar a ser propietat del mas Solervicens de Navarcles.","coordenades":"41.7643100,1.9566900","utm_x":"413277","utm_y":"4624134","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42924-foto-08034-110-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42924-foto-08034-110-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42925","titol":"Vall de la riera de Calders i les Tàpies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vall-de-la-riera-de-calders-i-les-tapies","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 14-18. -Guia d'Espais d'interès natural del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1997, pp.73-80.","centuria":"","notes_conservacio":"Abocament d'aigües residuals de tots els pobles de la zona excepte Calders i Navarcles.","descripcio":"Zona d'interès natural que comprèn la vall de la riera o riu Calders i el torrent de les Tàpies al seu pas pel terme de Calders. La major part de la zona és coberta per boscos en què predomina el pi blanc, pinassa i roures. Com a elements d'interès destaca l'existència de nombrosos meandres (10 al terme de Calders). El meandre del castell de Calders és un magnífic exemple de meandre abandonat. L'existència de petites cascades (prop del Molí del Castell, la Mira i colònia Jorba). Des del punt de vista geològic destaca per l'abundància de fòssils marins corresponents a la segona meitat de l'Eocè que es poden trobar a la majoria de cingleres. Des del punt de vista faunístic cal destacar l'abundància de peixos ciprínids, la presència de la merla d'aigua i del bernat pescaire i de nombrosos ànecs collverd.","codi_element":"08034-111","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7643500,1.9468100","utm_x":"412456","utm_y":"4624149","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42926","titol":"Clot de la Domènega","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/clot-de-la-domenega","bibliografia":"-Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, 1984, p. 134. -DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J: L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 212. -LLADÓ, Josep: 'Geografia comarcana: Calders' a Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 132, Manresa, 1929, pp. 341-344.","centuria":"","notes_conservacio":"Desapareguda","descripcio":"En aquest indret s'hi excavà una tomba medieval, actualment desapareguda. Era una tomba del tipus cista que es trobava al cim d'un turonet. Orientada en l'eix est-oest. Les mides eren 1,37 m de llargada per 0,73 m d'amplada. El més probable és que contingués un infant o bé una ossera.","codi_element":"08034-112","ubicacio":"","historia":"El 1923 mossèn Josep Lladó excavà una tomba en aquest indret. Segons ell, en aquesta zona hi havia moltes més sepultures escampades i destruïdes per l'acció dels conreus.","coordenades":"41.7863500,1.9778300","utm_x":"415063","utm_y":"4626560","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-La localització exacta del jaciment es desconeix.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42927","titol":"Castell de Calders","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-calders","bibliografia":"
-BENET i CLARÀ, Albert: 'L'origen de la família Calders', a Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2, Manresa, 1982, pp. 15-30. -PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere: 'Castell de Calders', a Els Castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 196, pp. 519-525. -PLADEVALL, Antoni: 'Calders', a Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. II, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1981, pp. 185-188. -SERRA, Roser: 'Els segles medievals (S. IX-XV)', a Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp.53-88.<\/p> ","centuria":"XI-XIV","notes_conservacio":"Recentment s'hi ha fet una intervenció per consolidar la base de la roca on s'assenta la torre.","descripcio":"
Castell emplaçat al cim d'un turó de forma cònica que s'aixeca en una clotada al voltant del riu Calders. El conjunt és format per la torre mestre, una muralla perimetral, una construcció dels segles XVII-XVIII i possibles restes de l'església. La torre mestre o de l'homenatge és de planta circular. Es tracta d'una construcció senzilla amb un aparell matusser. Aproximadament la meitat de la torre s'ha esfondrat, juntament amb el bancal de roca on es sustentava. Recentment ha estat consolidat la base de la roca amb un mur de totxo. La muralla, que es conserva parcialment, ressegueix el perímetre de l'esplanada al cim del turó. Té un baluard quadrat. Adossat a la muralla s'aixequen les restes d'una construcció posterior al castell (segles XVII-XVIII) amb un soterrani que devia servir com a cisterna. Possiblement es tracta d'una masoveria.<\/p> ","codi_element":"08034-113","ubicacio":"","historia":"
Aquest castell tenia la funció de defensar el terme de Calders. És documentat des del 956, tot i que la construcció actual podria datar-se al segle XI. El domini del castell pertanyia a una branca lateral dels vescomtes d'Osona que prengué el nom del castell: els Calders. Aquests, però, no devien tenir el domini eminent del castell, que pertanyia als comtes de Barcelona. Els Calders van posseir el castell fins al segle XIV. Els castlans eren la família Viladecavalls, que prengueren el nom de la parròquia pròxima. El segle XIV la família Calders entrà en crisi i el 1336 es vengué el castell de Calders a la família Talamanca. Va ser possiblement al final del segle XIV, quan Pere III ordenà el reforçament de les fortificacions, que el castell inicià una ampliació que no es va acabar. A partir del segle XV el castell va sofrir una decadència progressiva.<\/p> ","coordenades":"41.7823700,1.9939400","utm_x":"416397","utm_y":"4626103","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42927-foto-08034-113-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42927-foto-08034-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42927-foto-08034-113-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-06-25 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Al peu del turó del castell hi passa un itinerari senyalitzat per la Diputació.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["42"]},{"id":"42928","titol":"Capella de Santa Maria del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-santa-maria-del-castell","bibliografia":"-PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere: 'Castell de Calders', a Els Castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 196, pp. 519-525. -SERRA, Roser: 'Els segles medievals (S. IX-XV)', a Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp.53-88. -VILLEGAS, F: El romànic al Bages, ed. Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 59-60.","centuria":"XI","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció derruïda, atribuïda tradicionalment a la capella del castell. Està situada a l'extrem d'una petita esplanada a la banda sud del turó. Es conserven restes de les dues parets laterals i els fonaments d'un mur transversal que els unia. L'aparell és format per carreus llargs i estrets. Sembla que la construcció adoptava una planta rectangular. Els murs són molt derruïts i no permeten determinar si realment es tracta d'una capella.","codi_element":"08034-114","ubicacio":"Vora el castell de Calders","historia":"Era la capella del castell, del qual devia dependre. L'església apareix citada el 1028 i el 1048. No se sap si canvià la seva advocació per la de Sant Miquel, típica dels castells, ja que en un testament del 1195 s'esmenta una església amb aquest nom que no és identificada dins el terme de Calders. Possiblement al final del segle XVII ja estava sense culte, ja que en una visita pastoral no se cita ni entre les sufragànies del terme.","coordenades":"41.7823500,1.9942800","utm_x":"416425","utm_y":"4626100","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42928-foto-08034-114-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42928-foto-08034-114-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-(*) En la fitxa del patrimoni arquitectònic de la Generalitat les possibles restes de la capella s'identifiquen amb una construcció que els autors de l'article de la 'Catalunya romànica' consideren moderna. Per aquests autors les hipotètiques restes de la capella correspondrien a una construcció en ruïnes situada a la part sud. Aquest sembla el criteri més acceptable i és el que hem seguit en aquesta fitxa.","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42929","titol":"Barraca de vinya a la B-431 km 40,1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-a-la-b-431-km-401","bibliografia":"-SOLER i BONET, Josep: Les barraques de vinya, les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1994, p. 59.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven a Calders, concretament del tipus de planta quadrada. Mesura 3,20 x 4,20. És una de les més grans de la zona. Els murs estan fets amb pedres de mides diferents falcades amb pedres més petites. En els punts més importants de l'estructura els blocs s'han treballat per obtenir formes més regulars. La coberta és amb volta de pedra i terra, amb un voladís per expulsar l'aigua de la pluja. Al costat esquerra de la porta hi ha un bloc de pedra tallada amb una inscripció: 'Joan 1806'. La disposició de les pedres","codi_element":"08034-115","ubicacio":"","historia":"És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX.","coordenades":"41.7944700,1.9821600","utm_x":"415434","utm_y":"4627458","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero. \/ OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"S'ha escollit aquesta barraca com a exemple representatiu de les moltes que existeixen per la seva qualitat i bona conservació.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42930","titol":"Barraca de vinya al camí de Trullars","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-al-cami-de-trullars","bibliografia":"-SOLER i BONET, Josep: Les barraques de vinya, les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1994, p. 49.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven a Calders, concretament del tipus de planta circular. Té unes dimensions bastant reduïdes (1,90 m de diàmetre interior). El mur està format per pedres sense treballar, les quals es falquen amb pedres més petites i amb terra. La porta està formada per una llinda grossa que a la part interior forma una postada. La coberta és amb volta de pedra i terra.","codi_element":"08034-116","ubicacio":"","historia":"És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX.","coordenades":"41.7787500,1.9702000","utm_x":"414419","utm_y":"4625724","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero. Modificació OPC","autor_element":"","observacions":"S'ha escollit aquesta barraca com a exemple representatiu de les moltes que existeixen per la seva qualitat i bona conservació.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42932","titol":"Cal Serra (jaciment arqueològic)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-serra-jaciment-arqueologic","bibliografia":"-DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J: L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 132.","centuria":"II-I a. C.","notes_conservacio":"","descripcio":"En uns camps de la masia han aparegut dos fragments de ceràmica: un de Campaniana B i l'altre d'oxidada ibèrica. El primer tindria una cronologia aproximada vers els segles II-I aC.","codi_element":"08034-118","ubicacio":"Masia de cal Serra","historia":"","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42932-foto-08034-118-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Localització inconcreta","codi_estil":"81|83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42933","titol":"Necròpolis de Partegàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/necropolis-de-partegas","bibliografia":"-DAURA, A; GALOBART, J: «Necròpolis de Partagàs», a Catalunya Romànica: El Bages, vol. XI, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1984, p. 136. -DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J: L'Arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 212-213.","centuria":"V-XV","notes_conservacio":"","descripcio":"Necròpolis medieval que consta de set tombes del tipus cista, col·locades paral·lelament segons una orientació est-oest. Les caixes estan formades per diverses lloses laterals, generalment tres. Han estat obertes i violades i només s'hi ha identificat fragments ossis escampats. Una d'elles tenia una llargada força gran: 2'10 m.","codi_element":"08034-119","ubicacio":"Al costat mateix del camí, a la banda de llevant.","historia":"","coordenades":"41.7604500,1.9603500","utm_x":"413576","utm_y":"4623702","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42933-foto-08034-119-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42934","titol":"Sant Amanç (tomba)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-amanc-tomba","bibliografia":"
-BATISTA, Ricardo: «Calders», a Notas de arqueología de Cataluña y Baleares, Ampurias, núm. 24, 1962. -DAURA, A; GALOBART, J, PIÑERO, J: L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 30-31. -MUÑOZ, Ana M: La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa', Publicaciones eventuales, 9, Univesidad de Barcelona, Barcelona, 1965.<\/p> ","centuria":"-3500\/2500","notes_conservacio":"","descripcio":"
Sepulcre de fossa neolític del model de cista recoberta per lloses. Era format per quatre lloses que conformaven un espai interior de 1'70 m de llargada per 0'55 m d'amplada i 0'80 m d'alçària. S'hi recolliren tres fragments de ceràmica llisa, sense decoració, un fragment de crani, una mandíbula inferior i diverses dents d'adult.<\/p> ","codi_element":"08034-120","ubicacio":"","historia":"
El jaciment va ser descobert per Joan Surroca el 1960 i publicat per Ricard Batista.<\/p> ","coordenades":"41.7935100,2.0114900","utm_x":"417869","utm_y":"4627322","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42934-foto-08034-120-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"42935","titol":"Orquídees","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/orquidees","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08034-121","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42936","titol":"Barraca de vinya del Campà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-del-campa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08034-122","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42937","titol":"Barraca de vinya al camí de la Grossa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-al-cami-de-la-grossa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08034-123","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42938","titol":"Barraca de vinya a la N-141 Km. 12,7","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-a-la-n-141-km-127","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08034-124","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42939","titol":"Barraca de vinya a la N-141 km 19,8","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-a-la-n-141-km-198","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08034-125","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42940","titol":"Barraca de vinya al camí de Vilaterçana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-al-cami-de-vilatercana","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08034-126","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42941","titol":"Barraca de vinya al terme de les Quingles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-al-terme-de-les-quingles","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08034-127","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42942","titol":"Barraca de vinya al camí de Torrecabota a les Quingles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-al-cami-de-torrecabota-a-les-quingles","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08034-128","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42943","titol":"Barraca de vinya a la rotonda de Calders","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-a-la-rotonda-de-calders","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08034-129","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"Escalé","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42944","titol":"Dipòsit de la plaça Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diposit-de-la-placa-major","bibliografia":"Cerarols, Lluis (2009). Calders segle XX, cròniques de la vida tradicional. Ed. Abadia. AADD (1996). Calders. Un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès. Ajuntament de Calders.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest antic dipòsit està format per dos recipients rectangulars i comunicats entre si a través d'uns arcs de mig punt, coberts amb volta. Actualment es pot accedir a través d'una portella des del paviment de la plaça.","codi_element":"08034-130","ubicacio":"Plaça Major","historia":"La bassa de la Plaça recollia l'aigua de pluja de les teulades de l'església i de l'antic hostal, era una bassa descoberta i donava servei a les cases de la zona de la plaça. Probablement degut a que era a prop de l'escola, els anys 1920 la van cobrir, formant la plaça a sobre, i els veïns extreien l'aigua amb una bomba manual. En la darrera rehabilitació de la plaça es va deixar una portella per poder accedir, tot i que ja no actua com a contenidor d'aigua. L'aigua ha sigut una de les preocupacions antigues dels habitants de Calders; el terreny rocós i argilós provocava que l'aigua de la pluja s'escolés cap a la riera i van ser molts els sistemes utilitzats per emmagatzemar aigua a les cases, cisternes, pous, basses... tot i que era molt freqüent anar a buscar aigua a alguna de les moltes fonts que hi ha al terme municipal","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42945","titol":"Forat Micó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forat-mico","bibliografia":"Cerarols, LLuis (2003). Miquelet, el cargolaire, i altres contes calderins. Ed. Abadia. Cerarols, Lluis (2009). Calders segle XX, cròniques de la vida tradicional. Ed. Abadia.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de roques erosionades pel pas de l'aigua que han adoptat unes formes característiques. El Forat Micó és un forat entre aquestes roques pel qual cau l'aigua formant un petit saltant.","codi_element":"08034-131","ubicacio":"Riu Calders","historia":"","coordenades":"41.7716600,1.9698600","utm_x":"414381","utm_y":"4624937","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"El forat es troba en una balma sota el canal de la colònia Jorba.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42946","titol":"Mur de pedra seca al camí de Torre Cabota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mur-de-pedra-seca-al-cami-de-torre-cabota","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08034-132","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42947","titol":"Fons d'imatges municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-dimatges-municipal","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08034-133","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42948","titol":"La cova del Cargolaire","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-cova-del-cargolaire","bibliografia":"Cerarols, LLuis (2003). Miquelet, el cargolaire, i altres contes calderins. Ed. Abadia. Cerarols, Lluis (2009). Calders segle XX, cròniques de la vida tradicional. Ed. Abadia.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Balma situada a la zona de les roques dels Gitanos que conserva alguns elements d'uns antics tancaments amb murs fets de pedra i maons.","codi_element":"08034-134","ubicacio":"A les roques dels Gitanos","historia":"Aquesta bauma va estar habitada per Miquel Muro, el Cargolaire, que la va convertir en una balma obrada de la que actualment queden poques restes. En Miquel Muro, vingut d'un poble del nord de Castelló, va viure a una bauma del lloc de les Roques dels Gitanos, per això alguns calderins l'anomenaven el Miquelet de les Roques. Es va construir un habitatge dins la bauma amb materials molt diversos que anava trobant (pedres, maons, canyes, ferros vells,...). Es va fer un hort que regava amb aigua recollida de la font del Torrent. Va treballar un temps picant pedra a la carretera de Monistrol, però bàsicament es dedicava a buscar cargols que després venia als mercats propers. Va viure uns vint anys a la cova, fins que va morir.","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42949","titol":"Meandre del riu Calders","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/meandre-del-riu-calders","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Des del mirador que es va construir per contemplar aquest indret podem veure davant nostre un turó amb les restes del castell al cim, talment una illa al centre d’una vall; la base està envoltada per camps de conreu, excepte el vessant Sud, per on passa el riu. En el passat el riu feia aquí una corba molt pronunciada, un meandre que envoltava la muntanya passant per on ara hi ha els conreus, però fa milers d’anys, el riu va fer drecera tirant pel dret. Fa entre 5 i 10 milions d’anys el riu Calders formava aquí un ampli meandre que tendia a fer-se més i més pronunciat perquè els rius tendeixen a erosionar la riba externa dels revolts, de manera que l’entrada i la sortida del meandre s’aproximaven lentament. Fa cosa d’un milió d’anys la muntanya del centre de la corba estava gairebé envoltada pel riu, era com una petita península unida a la veïna serra de les Abrines per un estret istme. Fa entre 100.000 i 300.000 anys els revolts d’entrada i de sortida s’havien aproximat tant que el riu va trencar la separació entre els extrems del meandre i va obrir una drecera. Com que es van unir dos trams de riu que estaven a cotes diferents –el riu fa baixada– es va formar el saltant del molí del Castell, que encara existeix. Al llit abandonat pel riu devien restar durant un temps alguns petits estanys i aiguamolls que es van acabar omplint de sediments aportats pels torrents que baixen dels vessants, és la zona que ara es cultiva. <\/span><\/span><\/span>(Informació de El Pou de la Gallina).<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08034-135","ubicacio":"","historia":" El castell de Calders -del qual en queda poc més que un tros de la torre- està situat al capdamunt d’un turó delimitat per un meandre abandonat del riu Calders. A partir del meandre abandonat del Castell, el riu Calders circula profundament encaixat en una vall sinuosa, una successió de meandres molt pronunciats -aquests encara ben vius- fins a la seva confluència al riu Llobregat a Navarcles.<\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42950","titol":"Riu Calders","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riu-calders","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" El Calders, Riu o Riera de Calders, és un curs d'aigua que travessa els termes municipals de Monistrol de Calders i Calders, al Moianès, i Navarcles, al Bages. El Calders pertany a la conca del Llobregat; és un afluent directe per l'esquerra, i hi aflueix a Navarcles. El Calders s'origina a Monistrol de Calders, al costat nord-oest del poble, per la unió de dues rieres: la Golarda i la de Sant Joan. És l'indret que es coneix amb el nom de Mesclants. Des d'aquest lloc, el curs d'aigua s'adreça cap a ponent resseguint el vessant nord de la Serra de les Abrines, fent diversos meandres per tal de salvar-ne els contraforts. Just en sortir de poble deixa a l'esquerra el Polígon Industrial la Llandriga i a la dreta la Serreta. També queda al costat esquerre la zona del Mas Llandric, el Serrat del Gordi i la Llandriga (on hi havia hagut el mas Llandric, actualment del tot desaparegut), deixa a llevant el Camp del Serni, passa pels Campassos, on hi ha la resclosa del Molí de la Païssa i la Granja dels Campassos, lloc on queda a la dreta els Horts del Rial de la Païssa. Al cap poc deixa a l'esquerra la Pedrera de Monistrol, o d'en Sala i a la dreta la Colònia, al voltant de la qual fa un retorçat meandre, i n'emprèn un altre que crea una quasi illa, denominada el Vilar (punt B). En arribar a la meitat d'aquest lloc, sota els Cingles del Vilar, el Calders esdevé termenal entre Monistrol de Calders i Calders, i deixa de ser termenal per tal d'entrar de ple en el terme calderí just a ponent de la fàbrica de Pinsos Ponsa.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08034-136","ubicacio":"Travessa el terme municipal","historia":" El nom del riu ve de <\/span>caldarias (calderes), referit a un fenomen d'erosió molt característic en aquest riu i en els seus afluents, que consisteix en uns forats arrodonits a la roca produïts pels remolins d'aigua en els <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>congosts, molt abundants, que hi ha en aquest riu.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42951","titol":"Cantarella del Perot Rocaguinarda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cantarella-del-perot-rocaguinarda","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Hi ha una cantarella que diu 'Perot Rocaguinarda, capità de bandolers, va perdre l'anomenada a la Grossa de Calders'. Tot i que no s'ha trobat el significat exacte, sembla ser que la cantarella rememora una ensopegada que tingué el lladre a la masia La Grossa de Calders.","codi_element":"08034-137","ubicacio":"","historia":"Perot Rocaguinarda va néixer a Oristà, al mas Rocaguinarda. Com que no era l'hereu de la família se'n va anar a Vic a cercar ofici, on ingressà a les hosts de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic (al servei del qual hi treballava una seva germana, Caterina), oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels Cadells, i per culpa d'un malentès es va haver de fer bandoler. Entre 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611. El lloctinent duc de Monteleone creà a Vic el 1605 la Unió o Santa Germandat contra els bandolers, i això obligà Rocaguinarda a abandonar la ciutat i a amagar-se a les muntanyes; actuà pel Lluçanès i Osona, la Garrotxa, el Ripollès, la Cerdanya, el Berguedà, el Bages, el Vallès i la Conca de Barberà. No se sap quan va morir exactament, ja que va marxar a Nàpols amb 29 anys.","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42952","titol":"Font de les Esmiloses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-esmiloses","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada en una zona de pins, al costat del mas de Les Miloses, que actualment es troba en ruines. La font està a l'interior d'una caseta de pedra que es va construït sobre la surgència d'aigua.","codi_element":"08034-138","ubicacio":"Les Esmiloses","historia":"","coordenades":"41.7910300,1.9849500","utm_x":"415661","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"S'accedeix per un corriol que surt del carrer Pirineu, la trobem passat l'escorxador.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42953","titol":"Font Careta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-careta","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font es troba a l'interior d'una cova de pedra, a l'interior de la qual hi neix l'aigua. Es troba al costat d'un camp i a sota d'una gran noguera, a prop del torrent. Damunt la font hi havia un espai on s'hi podien deixar els càntirs.","codi_element":"08034-139","ubicacio":"Proper a la Guàrdia","historia":"","coordenades":"41.7880200,1.9722600","utm_x":"414603","utm_y":"4626751","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"Per arribar cal agafar un acmí que surt al costat de les piscines de La Guàrdia, fins arribar a la senyalització de la font que indica cap a l'esquerra, seguir el sender uns 100m fins un camp que cal travessar, la font es troba sota una noguera.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42954","titol":"Font dels Gossos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-gossos","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'aigua d'aquesta font neix a terra i s'uneix al torrent proper.","codi_element":"08034-140","ubicacio":"Prop a Torrecabota","historia":"","coordenades":"41.7829600,1.9577400","utm_x":"413389","utm_y":"4626204","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"Es troba a un marge entre dos camps, al costat del torrent, sota un pollancre, entre Torrecabota i la granja Planas.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42955","titol":"Font del Bugader","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-bugader","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'aigua neix del terra, al costat d'una caseta que hi ha al pou.","codi_element":"08034-141","ubicacio":"Granja Planas","historia":"","coordenades":"41.7804200,1.9521900","utm_x":"412925","utm_y":"4625928","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"Es troba darrera el pou que hi ha al camí del Forn de la Calç, un cop passada la granja Planas.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42956","titol":"Font de les Quingles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-quingles","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font de pedra amb brollador metàl·lic i pica de pedra. És una font que raja sempre. Es troba al costat d'un pou del qual treu aigua la casa de les Quingles. A prop hi ha una bassa artificial de pedra.","codi_element":"08034-142","ubicacio":"Les Quingles","historia":"","coordenades":"41.7796000,1.9480700","utm_x":"412581","utm_y":"4625841","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42957","titol":"Font del Torrent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-torrent","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"La barraca està malmesa","descripcio":"Font situada a prop del torrent, en una zona humida. Es troba dins una barraca de pedra que està malmesa. El nom li vé donat pel fet que està propera al torrent de la Querosa.","codi_element":"08034-143","ubicacio":"La Creueta","historia":"La gent del poble anava a buscar aigua a aquesta font antigament, amb càntirs, ja que era per beure.","coordenades":"41.7902100,2.0003600","utm_x":"416940","utm_y":"4626967","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42958","titol":"Font del Pericus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-pericus","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font humida, situada al costat del torrent de la Querosa. És una font de basala que té aigua sempre i no té cap estructura arquitectònica associada.","codi_element":"08034-144","ubicacio":"La Creueta","historia":"","coordenades":"41.7916300,2.0006300","utm_x":"416965","utm_y":"4627124","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42959","titol":"Font del Molí del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-moli-del-castell","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada al costat del riu Calders, que es troba actualment canalitzada sortint d'un broc fet a una pedra artificial. Es troba en un lloc envoltat de vegetació, en una zona plena de bassals i no es distingueix el lloc per on brolla l'aigua.","codi_element":"08034-145","ubicacio":"Molí del Castell","historia":"Antigament l'aigua brollava de sota una pedra però els aiguats de l'any 1994 es van endur gran part dels plataners i el rsatre de la font, per això es va refer.","coordenades":"41.7806000,1.9939500","utm_x":"416395","utm_y":"4625906","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42960","titol":"Font dels Horts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-horts","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. Cerarols, Ll. (2009) Calders segle XX. Cròniques de la vida tradicional. Abadia editors.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Propera a Malniu. Es troba dins una casa on hi ha l'actual captació d'aigua del municipi de Calders. L'aigua prové del riu Calders.","codi_element":"08034-146","ubicacio":"Molí del Castell","historia":"La font dels Horts tenia propietats medicinals i brollava aigua contínua. A en Joan Cuyàs se li va acudir bombar l'aigua i conduir-la amb canonades fins al poble, cobrint 200m de desnivell. El setembre de 2015 va explicar el projecte als veïns, ja que es necessitava una quantitat de suscriptors per poder-ho posar en marxa. Va construir un dipòsit de 80.000 litres al Grau. A inicis de setembre de 1917 l'aigua arriba al poble, i el dilluns de festa Major es va fer una processó fins al dipòsit per beneir l'aigua. Tot i els esforços, diversos problemes van acabar per deixar inútil el servei (canonades trencades per la pressió, manca de subministrament de material, ....) i en Joan Cuyàs es vengué tota la instal·lació ja inservible el 1920. L'any 1932 l'ajuntament re-compra les instal·lacions i tornà a portar l'aigua al poble.","coordenades":"41.7780600,1.9945400","utm_x":"416441","utm_y":"4625623","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42961","titol":"Font del Perotet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-perotet","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"La font raja de vegades","descripcio":"La font es troba al costat d'una barraca de vinya propera al riu. L'aigua sortia del costat de la barraca, tot i que actualment raja de vegades.","codi_element":"08034-147","ubicacio":"Pla de Malniu","historia":"","coordenades":"41.7751000,1.9937100","utm_x":"416368","utm_y":"4625296","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42962","titol":"Font de l'Esquerda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lesquerda-0","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'aigua d'aquesta font surt entre les roques al costat del riu i s'uneix a aquest després de sortir. Es pot comprovar que l'aigua és de la font per la diferècnai de temperatura respecte a la del riu.","codi_element":"08034-148","ubicacio":"Pla de Malniu","historia":"","coordenades":"41.7741700,1.9928700","utm_x":"416297","utm_y":"4625193","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42963","titol":"Font del Ferro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-ferro","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al costat de la resclosa de Sant Andreu, a un racó, raja la font sota una pedra. Degut a l'elevat contingut de ferro que té l'aigua, deixa una marca de rovell al lloc on surt, d'aqui vé el seu nom.","codi_element":"08034-149","ubicacio":"Sant Andreu","historia":"","coordenades":"41.7703100,1.9904100","utm_x":"416088","utm_y":"4624767","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42964","titol":"Font de Bellveí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-bellvei","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. Cerarols, Ll. (2009) Calders segle XX. Cròniques de la vida tradicional. Abadia editors.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font es troba al costat del riu Calders, en un entorn idílic amb un conjunt de plataners, dos a la banda dreta del riu que actuen com a portal del conjunt, i altres 10 a la banda esquerra on hi ha la font, tots d'uns 100 anys i amb un perímetre de 3.20m de mitjana i uns 30m d'alçada. També un roure de més de 200 anys. La font és una pedra on surt un broc.","codi_element":"08034-150","ubicacio":"Molí de Bellveí","historia":"La riuada de 1994 la va colgar i es va rehabilitar més tard, posant-hi bancs i taules al seu voltant, i netejant el canal de Sant Andreu. Actualment és un lloc freqüentat per fer aplecs i fontades.","coordenades":"41.7683300,1.9815700","utm_x":"415350","utm_y":"4624556","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42965","titol":"Font de Comelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-comelles","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font propera a la casa Comelles, situada entre la casa i el riu, envoltada d'horts i vegetació. Es troba dins una barraqueta de pedra on neix l'aigua, amb un viver al costat. S'havia canalitzat per regar els planters","codi_element":"08034-151","ubicacio":"Can Comelles","historia":"","coordenades":"41.7718700,1.9822800","utm_x":"415414","utm_y":"4624948","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42966","titol":"Font de la Bauma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-bauma","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font es troba dins una bauma força profunda que es troba propera a la riera. Hi ha un punt on sempre degota aigua que cau sobre la tosca, i a la resta format diferents degotalls.","codi_element":"08034-152","ubicacio":"La Cremada del Vintró","historia":"","coordenades":"41.7579500,1.9826900","utm_x":"415430","utm_y":"4623402","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42967","titol":"Font Molí del Blanquer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-moli-del-blanquer","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada davant el Molí del Blanquer, a l'altra banda del riu. L'aigua surt de dins de la roca i cau sobre una construcció de maó.","codi_element":"08034-153","ubicacio":"Molí del Blanquer","historia":"Era una font molt apreciada per les persones que conreaven les terres del voltant.","coordenades":"41.7582500,1.9653300","utm_x":"413987","utm_y":"4623453","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42968","titol":"Font Calda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-calda","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font actualment està canalitzada des de l'any 1963, ja que és conduïda a Navarcles per a ús domèstic. Encara es pot veure l'antic broc de ferro pel que pajava l'aigua d'aquest manantial que surt entre les roques, en un paratje del riu Calders. El nom és perquè l'aigua sortia calenta.","codi_element":"08034-154","ubicacio":"Llucià","historia":"El nom de Calders probablement vingui d'aquesta font o del fet d'haver-hi aigua calenta a la zona.","coordenades":"41.7630800,1.9512000","utm_x":"412819","utm_y":"4624003","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42969","titol":"Font de l'Estrada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lestrada","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada en una esplanada propera a la casa de l'estrada, al costat d'un viver. La font està dins una barraca de pedra; a la llinda hi ha una inscripció.","codi_element":"08034-155","ubicacio":"L'Estrada","historia":"","coordenades":"41.7526400,1.9479800","utm_x":"412537","utm_y":"4622847","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42970","titol":"Font de l'església de Sant Pere de Viladecavalls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lesglesia-de-sant-pere-de-viladecavalls","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font formada per una estructura vertical de pedra amb la part superior en forma apuntada i una pica també de pedra a la part central. L'aixeta és de bronze. Hi raja aigua que procedeix de la Font Calda.","codi_element":"08034-156","ubicacio":"Sant Pere de Viladecavalls. Colònia Jorba.","historia":"","coordenades":"41.7618400,1.9376900","utm_x":"411694","utm_y":"4623879","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42971","titol":"Font del Bou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-bou-0","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'aigua de la font neix directament a terra i és canalitzada amb un tub fina a una bassa de rajols i ciment de forma quadrangular, on s'emmagatzemava.","codi_element":"08034-157","ubicacio":"L'Angle","historia":"","coordenades":"41.7587700,1.9261900","utm_x":"410734","utm_y":"4623550","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42972","titol":"Font del Xupet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-xupet","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font ubicada a prop de la casa de l'Angle, a uns 150m, entre els pollancres. L'aigua brolla de sota el terra i és canalitzada fins a davant la casa on hi ha una contrucció petita de pedra a modus d'arqueta on surt l'aigua.","codi_element":"08034-158","ubicacio":"L'Angle","historia":"","coordenades":"41.7577100,1.9265900","utm_x":"410766","utm_y":"4623432","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42973","titol":"Font de l'Angle","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-langle","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada al costat d'un torrent i envoltada de roures, ubicada dins una caseta de pedra, amb un banc a cada banda i l'aigua que raja de forma contínua d'una pedra. També s'anomena font fresca, per les característiques de l'aigua.","codi_element":"08034-159","ubicacio":"L'Angle","historia":"L'any 2009 es va arranjar l'entorn, ja que els roures s'estavne descalçant i calia protegir-los.","coordenades":"41.7582500,1.9248200","utm_x":"410619","utm_y":"4623494","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42974","titol":"Font de la Mina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-mina-0","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Propera a la casa de l'Angle, a prop del torrent. L'aigua neix en dos punts diferents i ara brolla directament del terra, tot i que abans hi havia una mina o galeria sota terra, que es va esfondrar. S'aprofitava per omplir una bassa.","codi_element":"08034-160","ubicacio":"L'Angle","historia":"El 2009 es va arranjar l'entorn i la font.","coordenades":"41.7576700,1.9240400","utm_x":"410554","utm_y":"4623431","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42975","titol":"Font del Boixà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-boixa","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font que surt d'una paret de pedra obrada i d'un broc metàl·lic, L'aigua cau sobre una pica circular de pedra. Sempre raja aigua. Es troba en un indrte humit, fresc i envoltat de boixos, a un corriol que també porta cap a la font de l'Angle.","codi_element":"08034-161","ubicacio":"L'Angle","historia":"","coordenades":"41.7574500,1.9226800","utm_x":"410440","utm_y":"4623408","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42976","titol":"Font de la Baga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-baga","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font es triba en una zona boscosa i fresca. Fa poc temps que s'ha arranjat. Era un lloc freqüentat pels habitants de la colònia Jorda per fer fontades.","codi_element":"08034-162","ubicacio":"Colònia Jorba","historia":"","coordenades":"41.7599800,1.9362200","utm_x":"411569","utm_y":"4623674","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84859","titol":"Casa de la Vila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-la-vila-13","bibliografia":"RODRÍGUEZ LARA, José Luis (2009): Aproximació a la Toponímia del Moianès. Rafael Dalmau, 2009 (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Casa de la Vila de Castellcir incorpora part de les antigues cases de Cal Salvador i Cal Carreter vell (amb origen al segle XIX) i nous volums constructius de finals del segle XX. Les cases antigues estaven orientades al Carrer Major, anteriorment anomenat Carrer de l'Amargura i a partir del qual es conformà el nucli urbà de la població. Estan construïdes amb maçoneria i tenen un acabat arrebossat que n'uniformitza les façanes. En resta la paret lateral oest (que dona a la Plaça de l'Era i en la qual hi ha oberta la porta principal de l'Ajuntament) i la façana del Carrer Major, on les obertures (totes allindanades) es distribueixen de forma regular: les dues portes principals i dues finestres en planta baixa i quatre finestres amb ampit a la primera planta, entre les quals s'hi intercalen un òcul ovalat i una fornícula amb una imatge de Sant Antoni Abat. Ambdues portes (antigament corresponents a sengles cases) tenen elements esculpits a la llinda. En una d'elles, hi ha un escut en relleu ovalat i ornat amb volutes, malgrat que l'interior està repicat i és irreconeixible; sota l'escut, dins d'una veta, hi ha la inscripció '1804 ANTON GIOL FUSTE I ESCULTOR'. A l'altra tan sols hi ha inscrita, dins d'un òval, la data 1845. La resta de l'edifici és de línies sòbries, empra materials i acabats contemporanis (formigó, plaques i lloses) i té obertures de grans dimensions.","codi_element":"08055-1","ubicacio":"Plaça de l'Era, 5","historia":"El Carrer de l'Amargura aglutinà a partir d'inicis del segle XIX un poblament abans eminentment dispers. Les cases de Cal Salvador i Cal Carreter vell segueixen les mateixes tècniques constructives, volumetria i ritme d'obertures que la resta de cases del carrer.","coordenades":"41.7604800,2.1499500","utm_x":"429337","utm_y":"4623532","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84859-foto-08055-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84859-foto-08055-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84859-foto-08055-1-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Administratiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84860","titol":"Fornícula de Sant Antoni de Pàdua","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fornicula-de-sant-antoni-de-padua","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"A la façana sud de la Casa de la Vila (que anteriorment formaven part de de Cal Salvador i Cal Carreter vell), entre les dues finestres centrals de la primera planta, hi ha una petita fornícula que consta de tres peces. La superior (i més gran) és un bloc rectangular de pedra en la part frontal del qual hi ha buidada l'obertura, amb forma absidada. Els contorns estan ressaltats per incisions que, de manera simple, representen els elements arquitectònics de l'arc triomfal que habitualment emmarca els absis. A l'interior, més incisions emmarquen la paret de l'absis i tracen uns gallons a la coberta en quart d'esfera a mode de petxina. La peça inferior, de forma general trapezoïdal amb contorns sinuosos, està disposada sota la peça principal a mode de capitell. Hi ha la inscripció 'SAN ANTONIO \/ DE PADUA', emmarcada per dos motius ornamentals. Finalment, la tercera peça correspon a la imatge, lligada amb morter a la petita peanya que hi ha a la part central de l'absis de la fornícula. Es tracta d'una representació de línies senzilles del sant, amb l'hàbit franciscà i l'infant Jesús als braços.","codi_element":"08055-2","ubicacio":"Carrer Major","historia":"","coordenades":"41.7603800,2.1500200","utm_x":"429343","utm_y":"4623521","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84860-foto-08055-2-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"Possiblement Anton Giol, fuster i escultor","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84861","titol":"Aplec de Pasqua","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-pasqua","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Parròquia de Castellcir organitza tradicionalment un aplec sardanista la tarda del dilluns de Pasqua, amb l'acompanyament musical d'una cobla. Habitualment es fa a la Plaça de l'Abat Escarré, al nucli urbà, tot i que en cas de pluja es trasllada al Casal, que és just al costat. A les pauses entre sardanes es rifen mones i pernils.","codi_element":"08055-3","ubicacio":"Plaça de l'Abat Escarré","historia":"","coordenades":"41.7603600,2.1514900","utm_x":"429465","utm_y":"4623518","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Des de 2016 l'aplec se celebra dins el marc dels actes de la fira Agronatura, a la producció agrària cerealista, farratgera, hortícola, de planta ornamental, ramadera i forestal, amb parades de productes agroalimentaris, mostra de maquinària i activitats lúdiques i de cultura popular (cercavila de gegants i ballada d'esbarts).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84862","titol":"Arxiu municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-municipal-47","bibliografia":"","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"L'arxiu municipal de Castellcir conserva majoritàriament els fons generats per les diferents administracions municipals des de mitjan segle XIX, però també aplega el fons del Jutjat de Pau de Castellcir i el fons privat de l'entitat entitat urbanística Guiteras-Torredes. Així mateix, com a col·lecció conserva un fons d'hemeroteca. El fons de l'Ajuntament de Castellcir abasta el període de 1847-2014). Consta de 2038 unitats de descripció i 73,5 m l de documentació inventariada, en suport paper, magnètic i òptic. Està classificat en els següents apartats: 1. Administració general (1854-2014). 2. Hisenda (1847-2012). 3. Proveïments (1941-2010). 4. Serveis Socials (1921-2011). 5. Sanitat (1919-2010). 6. Obres i Urbanisme (1921-2011). 7. Seguretat Pública (1954). 8. Serveis militars (1857-1997). 9. Població (1898-1997). 10. Eleccions (1866-2011). 11. Ensenyament (1892-2010). 12. Cultura (1983-2010). 13. Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1925-1995). El fons del Jutjat de Pau de Castellcir abasta el període de 1845-1976). Consta de 34 unitats de descripció i 0,69 m l de documentació inventariada, tota en suport paper. Està classificat en els següents apartats: 1. Matèria civil (1902-1960). 2. Matèria penal (1845-1957). 3. Matèria governativa (1926-1927). 4. Administració interna (1859-1966). 5. Registre civil (1873-1976). El fons de l'entitat urbanística Guiteras-Torredes abasta el període de 2005-2009), i ocupa 0,23 m l de documentació inventariada.","codi_element":"08055-4","ubicacio":"Plaça de l'Era, 5","historia":"","coordenades":"41.7604800,2.1499500","utm_x":"429337","utm_y":"4623532","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Observacions: El Servei d'Arxiu Municipal de Castellcir forma part del programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2004. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com a objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics.","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84863","titol":"Cal Manel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-manel-3","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit edifici de planta quadrada, amb planta baixa i primer pis i coberta a dues aigües. L'obra, de maçoneria, té les obertures principals (totes elles allindanades) orientades a sud: una porta i una finestra a la planta baixa i dues finestres al primer pis. Sobre la llinda d'una de les dues finestres hi ha gravada la data 1846. Al lateral est té adossat un cobert de planta rectangular.","codi_element":"08055-5","ubicacio":"Entre el nucli urbà i el mas de Mont-ras","historia":"","coordenades":"41.7637000,2.1514300","utm_x":"429464","utm_y":"4623889","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84863-foto-08055-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84863-foto-08055-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84863-foto-08055-5-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84864","titol":"Can Gregori","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-gregori-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita masia en la que s'hi detecten almenys tres volums corresponents a moments diferents. L'edifici original devia correspondre al segment sud-est de l'actual, amb planta rectangular, dos nivells (planta baixa i primer pis) i coberta a dues aigües. Posteriorment s'hi devia afegir la part ara al sud-oest, amb les mateixes característiques que l'anterior però no tan allargada cap al sud. Un cop construïts aquests dos volums, devien tenir l'accés a la façana nord, a la que finalment s'hi devia afegir el darrer volum, projectant endavant el nou accés. Son vàries les diferències entre els dos primers cossos i el darrer: els primers estan alçats amb maçoneria i amb un acabat arrebossat, i tenen petites obertures quadrades allindanades; la darrera ampliació, en canvi, està possiblement alçada amb maons i arrebossada amb ciment Portland, i té grans obertures rematades amb arcs de mig punt.","codi_element":"08055-6","ubicacio":"Vora Cal Jaumet","historia":"","coordenades":"41.7605800,2.1578700","utm_x":"429996","utm_y":"4623537","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84864-foto-08055-6-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84864-foto-08055-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84864-foto-08055-6-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84865","titol":"Can Sants","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sants","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau RODRÍGUEZ LARA, José Luis (2009): Aproximació a la Toponímia del Moianès. Rafael Dalmau, 2009 (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de construccions entre les quals destaca un cos principal de planta rectangular i coberta a dues aigües, que consta de planta baixa, primer pis i pis sota coberta (d'alçada plena sota la carena i més limitada sota els caients de la teulada). Si bé hi ha obertures per totes les façanes (fet que posa de manifest que aquest cos va ser exempt), les principals s'encaren al sud. Llevat de la porta, resolta amb arc de mig punt de grans dovelles, la resta són allindanades. A la llinda de la finestra del primer pis situada sobre la porta hi consta la inscripció '1683 \/ ISIDRO SANTS', repartida a banda i banda d'un monograma IHS en relleu. A la llinda d'un balcó també al primer pis hi ha inscrita la data 1777, que deu correspondre a una reforma. Al cos principal s'hi adossaren diversos volums menors, que actuen com una extensió del mateix. Com la part original, estan alçats en maçoneria i acabats amb arrebossat de calç. En canvi, als laterals oest i sud hi ha un seguit de coberts d'entitat menor que, en forma de lletra C, creen un pati interior.","codi_element":"08055-7","ubicacio":"Entre la Costa del Molar i la Riera de Castellcir","historia":"La casa és esmentada l'any 1666 i a la consueta de 1769","coordenades":"41.7537400,2.1576700","utm_x":"429972","utm_y":"4622778","any":"1683","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84865-foto-08055-7-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84865-foto-08055-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84865-foto-08055-7-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84866","titol":"Castell de Castellcir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-castellcir","bibliografia":"Català i Roca, Pere. Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau, 1967-1979. 6. Revisada. Pladevall i Font, Antoni, dir.. Catalunya romànica. Vallès Occidental, Vallès Oriental. 1a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 460 p. Revisada.","centuria":"XI","notes_conservacio":"Hi ha mostres de deteriorament pròpies de l'abandonament, que requereixen d'una intervenció de consolidació.","descripcio":"El Castell de Castellcir s'alça al capdamunt d'una serra rocosa (amb orientació sud-oest\/nord-est) que, tant per la seva forma allargada com pel perfil reentrant de la roca (més estreta a la base), li han conferit el nom popular de Castell de la Popa. L'accés al recinte es fa des del seu flanc orientat al nord-oest, on un camí enllosat mena cap a una gran escala de pedra que mor davant un gran portal amb arc de mig punt dovellat. Seguidament, s'accedeix a un espai distribuïdor que encara conserva íntegra la coberta amb volta de canó. A l'extrem oposat d'aquest distribuïdor hi ha 3 finestres (una d'elles tapiada) i, a banda i banda, sengles portes rematades amb arcs rebaixats que donen accés a la part sud-occidental i nord-oriental del castell. A la part sud-occidental del castell, just passat el distribuïdor inicial, hi ha un edifici del qual s'han perdut els forjats però que, juntament a la zona del distribuïdor, conserva evidències (caps de biga i rengles de finestres i festejadors) d'haver tingut planta baixa i dos pisos amb coberta a doble vessant. Dins la cantonada sud-oest d'aquest edifici es conserva un cup rectangular cobert amb volta de canó i revestit amb cairons de pedra. Ja fora d'aquest edifici, sortint-ne per una porta allindanada i sempre avançant cap al sud-oest, s'accedeix a un espai obert amb restes de mur i un cos avançat a un nivell inferior. Des de l'espai distribuïdor inicial cap al nord-est hi ha un seguit d'àmbits parcialment arrasats però que degueren tenir almenys planta baixa i primer pis. A l'extrem nord-est del conjunt hi ha l'església castral de de Sant Martí de la Roca, d'origen romànic, amb una senzilla planta rectangular (possiblement fruit de les reformes del segle XVI) i coberta de volta de canó. A més de l'interior totalment buit, l'espoli de les amples dovelles de l'arc de mig punt de l'entrada (que, segons sembla, van ser muntades en una casa de Mura) han causat danys a la façana meridional i a la coberta.","codi_element":"08055-8","ubicacio":"Al capdamunt de l'aflorament rocós de la Popa","historia":"El primer esment documental del castell data de l'any 1014, quan 'Castellcirvio' apareix a la documentació de Sant Benet de Bages. Posteriorment, n'apareixeran les variants Castello-cirvi, Castro-cirvi o Castro Cervi. L'origen del castell rau en el control de la vall del Tenes. Si bé el domini del castell pertanyia al Casal de Barcelona, ja des del segle XI fins el XIV se n'ocupaven, com a feudataris, els Castellcir. El seu llinatge s'extingí amb la Pesta Negra, l'any 1348, i el domini passà successivament per les mans dels Planella i dels marquesos de Castellbell. Un fet històric ressenyable fou l'atac del castell per part del rei Jaume II l'any 1294, degut als abusos comesos per Gilabert de Castellcir.","coordenades":"41.7739200,2.1765800","utm_x":"431565","utm_y":"4625003","any":"1014","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84866-foto-08055-8-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84866-foto-08055-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84866-foto-08055-8-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"També rep el nom popular de Castell de la Popa.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84867","titol":"Cementiri parroquial de Santa Coloma Sasserra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-parroquial-de-santa-coloma-sasserra","bibliografia":"El Vell cementiri de Santa Coloma Sasserra: recull de dades i reportatge de les obres d'arranjament. Castellcir : Fundació Esteve Torrentó i Rius], 2010","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Les inscripcions mostren un desgast notable","descripcio":"Al conjunt format entorn a l'església parroquial de Santa Coloma Sasserra s'hi accedeix passant la porta d'una petita tanca de pedra. Flanquejant aquest accés hi ha sengles inscripcions pràcticament illegibles, probablement provinents d'antigues làpides. Ja dins el recinte es troba frontalment l'església i, a mà esquerra, la tanca del cementiri. En una posició central hi ha la porta d'accés, una obertura (closa per una tanca de forja) rematada amb arc de mig punt sobre el qual hi ha un gran bloc de pedra (que actua més com a frontó que no com a llinda) de perfil arrodonit en el qual destaca el relleu d'una calavera amb dues tíbies creuades sota el qual hi ha una inscripció que intercala la data 'ANY \/ 1863' amb la frase admonitòria 'ESTA TESTA DESCARNADA - ESCOLTA' L I TE DIRÁ \/ FOU CARA DE [...] TU \/ AVUI O DEMÀ TU \/ PI [...] DEVORAR'. Al recinte, de petites dimensions, hi ha enterraments al terra coberts per làpides, juntament amb monòlits i panells de recent instal·lació amb poemes.","codi_element":"08055-9","ubicacio":"Veïnat de Santa Coloma Sasserra","historia":"L'església de Santa Coloma Sasserra està documentada des del segle X, i la seva condició de parròquia devia comportar la creació d'un espai de necròpolis al seu redós. No obstant, la configuració del cementiri actual és molt més recent, contemporània a jutjar per la inscripció de l'entrada.","coordenades":"41.7947300,2.1685000","utm_x":"430916","utm_y":"4627320","any":"1863","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84867-foto-08055-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84867-foto-08055-9-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84867-foto-08055-9-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84868","titol":"Veïnat de Santa Coloma Sasserra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/veinat-de-santa-coloma-sasserra","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni. 'Programa de la Festa Major. 1973 i 1982'. A: 'El Casal de Santa Coloma'. Vic. Pladevall i Font, Antoni. «Els casals del Congost i de Santa Coloma». Ausa, [en línea], 2006, Vol. 6, Núm. 64, pp. 186-93,","centuria":"","notes_conservacio":"Les inscripcions del cementiri i algunes parts del Mas Giol requereixen mesures de conservació","descripcio":"Veïnat articulat entorn a l'església de Santa Coloma Sasserra, que inclou el cementiri, l'antiga rectoria, el Mas Giol i altres elements destacables com el roure del Giol o les dues creus. Històricament també orbitaven al seu voltant les masies de les Berengueres, el Bonifet, el Giol, Serracaixeta i la Torre de Serracaixeta, així com altres masos que actualment formen part dels municipis de Balenyà, Centelles i Moià.","codi_element":"08055-10","ubicacio":"Veïnat de Santa Coloma Sasserra","historia":"L'església de Santa Coloma està documentada des de l'any 939. L'evolució del temple va anar aparellada a la consolidació d'un conjunt de construccions al seu voltant degut a la seva condició de parròquia.","coordenades":"41.7946300,2.1685500","utm_x":"430920","utm_y":"4627309","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84868-foto-08055-10-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84869","titol":"Domus de Santa Coloma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/domus-de-santa-coloma","bibliografia":"PLADEVALL FONT, A. 'Els casals del Congost i de Santa Coloma: Notícies històriques dels llinatges i dels seus patrimonis'. Ausa. Vol. 6 (1970), 64-65, p.p. 186-193. PLADEVALL FONT, A. 'Un altre 'castell' a Castellcir: la domus o casa forta de Santa Coloma'. Full Informatiu de Castellcir. PLADEVALL FONT, A. Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol; Vic: Eumo, 1991. (Entorn; 20).","centuria":"XII-XIV","notes_conservacio":"Sense una excavació arqueològica no és possible determinar-ne l'estat de conservació","descripcio":"Jaciment arqueològic situat en un petit turó al sud-oest del veïnat de Santa Coloma Sasserra, on es conserven els vestigis del casal dels Santa Coloma entre els segles XII i XIV, abans que es traslladessin a l'actual Mas el Giol. Diversos reconeixements del jaciment han permès localitzar-hi restes de murs i un element escultòric. Malgrat que no s'hi ha realitzat mai intervencions arqueològiques que hagin permès delimitar i conèixer el jaciment, es té constància que al segle XVI l'edifici fou desmuntat (si més no parcialment) per construir el Mas el Giol.","codi_element":"08055-11","ubicacio":"Veïnat de Santa Coloma Sasserra","historia":"Es tenen referències documentals de l'edifici. L'any 1183, Guillem de Santa Coloma es posa a ell mateix i les seves pertinences (entre les quals la domus) sota la protecció del rei Alfons el Cast. A mitjan segle XIV, Francesc de Santa Coloma fou el darrer membre de la nissaga en viure a la domus, que deixà sota la custòdia de masovers. L'any 1547, Pere Juyol (Giol) de Centelles fou el darrer masover de la domus. Ell o el seu fill construïren el Mas Giol i s'hi traslladaren. L'any 1605, Antoni Giol comprà definitivament la propietat del lloc al darrer usuari del llinatge, Peregrí de Santa Coloma.","coordenades":"41.7934600,2.1666700","utm_x":"430763","utm_y":"4627180","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"No s'hi han fet excavacions. L'estiu de 2008 es va realitzar la troballa per atzar d'un fragment escultòric al camí que va al mas Giol, al costat de les restes de la domus. Probablement el fragment havia estat emprat com a material del mur que fa de marge al camí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84870","titol":"Goigs a la Llaor de Sant Andreu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-la-llaor-de-sant-andreu","bibliografia":"Consultat a la base dels Amics dels Goigs.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs a la llaor de Sant Andreu, titular de l'església de Castellcir'. L'edició que n'hem consultat és una còpia mecanografiada, de manera que està mancada d'elements habituals com gravats, ornaments, orles o corondells. El text, a dues columnes, consta de 9 estrofes i una tornada que, en la darrera repetició, canvia els 2 primers versos. Al peu, hi figura manuscrit 'Lletra: Mn. Sebastià Codina i Padrós'. No hi consta cap data.","codi_element":"08055-12","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7600500,2.1607100","utm_x":"430231","utm_y":"4623476","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"Mn. Sebastià Codina i Padrós","observacions":"Mn. Sebastià Codina i Padrós (Muntanyola, 1929), rector de Vacarisses, és un prolífic autor de goigs; en suma més d'un centenar.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84871","titol":"El Prat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-prat-9","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Les construccions recents alteren i emmascaren l'edifici antic","descripcio":"L'edifici mostra un conjunt de volums annexats els uns als altres que, amb el pas del temps, han acabat configurant un pati clos que actua com a distribuïdor. L'edifici original, sens dubte, és el cos rectangular que domina a la resta per alçada (té planta baixa i dos pisos), construït amb pedra desbastada i ben travada i amb coberta a dues aigües. A la façana principal, orientada a sud-oest, hi destaca la porta amb arc de mig punt de grans dovelles, així com les dues grans finestres amb ampit definides per grans carreus tallats. Les tres finestres del segon pis, tot i que més petites, també són de bona factura.","codi_element":"08055-13","ubicacio":"A llevant del Camí de Santa Coloma Sasserra","historia":"El mas del Prat apareix esmentat documentalment al segle XIV, i és un dels 6 que encara quedaven actius l'any 1497, després del sotrac que suposà l'epidèmia de pesta.","coordenades":"41.7725900,2.1542800","utm_x":"429710","utm_y":"4624873","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84871-foto-08055-13-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84871-foto-08055-13-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84872","titol":"El Puig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-puig-17","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau","centuria":"XII","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran mas de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos i coberta a dues aigües. Està construït amb pedra desbastada i ben disposada, conferint-li un aspecte de gran solidesa. Malgrat que hi són evidents les reformes al llarg del temps (amb l'obertura d'abundants finestres i portes, algunes de les quals definides amb maons i de grans dimensions), conserva encara un bon nombre de les obertures originals, allindanades, i amb grans blocs de pedra.","codi_element":"08055-14","ubicacio":"Camí del Puig","historia":"El primer esment documentat al mas és de l'any 1192, en relació a la cessió que fan els Castellcir de les ovelles que rebien de 12 masos en favor de l'Estany. Uns d'aquest masos és el de Puig (en llatí, Podio) que té Ermessenda Rossa (Rubea). El 1408 apareix esmentat com a Puigdueta i el 1420, de nou, com a Puig, on viu Pere de Puigdueta.","coordenades":"41.7600600,2.1543600","utm_x":"429703","utm_y":"4623482","any":"1192","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84872-foto-08055-14-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84872-foto-08055-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84872-foto-08055-14-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"A la façana sud-oest hi crida l'atenció de la reutilització d'un capitell de bona factura, potser recuperat del mateix terreny.","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84873","titol":"Església de Santa Coloma Sasserra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-santa-coloma-sasserra","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni. 'Programa de la Festa Major. 1973 i 1982'. A: 'El Casal de Santa Coloma'. Vic. Pladevall i Font, Antoni. «Els casals del Congost i de Santa Coloma». Ausa, [en línea], 2006, Vol. 6, Núm. 64, pp. 186-93, https:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/element.php?e=9828","centuria":"XI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'església de Santa Coloma Sasserra, documentada al segle X, ha arribat als nostres dies amb la planta i alguns elements d'estil romànic i una fesomia que correspon a la remodelació d'època moderna. S'hi accedeix travessant un clos dins el qual també hi ha el cementiri. El temple és de nau única i absis semicircular, amb la façana principal a ponent (on s'obre una porta axial, amb arc de mig punt dovellat) i un campanar de planta quadrada a l'angle nord-est (que conserva arcuacions llombardes i finestres geminades, ara tapiades). Partint d'aquesta configuració original, posteriorment s'hi afegiren capelles de planta rectangular a banda i banda, i una sagristia al costat de migdia de la capçalera. Així mateix, es va sobrealçar tot el conjunt donant lloc a noves obertures (com l'òcul de la façana principal) i a una nova coberta de volta de canó.","codi_element":"08055-15","ubicacio":"Veïnat de Santa Coloma Sasserra","historia":"L'església parroquial de Santa Coloma Sasserra està documentada des del 939, i és esmentada els anys 956, 1109, 1149 i 1160. A més del petit conjunt articulat al seu voltant, estenia la seva parroquialitat a masos dels actuals termes municipals de Castellcir, Balenyà, Centelles i Moià. Les fases de construcció reconeixibles al temple es poden datar al segle XI (campanar), XII (absis), XVII i XIX (en concret, 1673 i 1820, corresponents a les reformes generalitzades).","coordenades":"41.7946300,2.1685500","utm_x":"430920","utm_y":"4627309","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84873-foto-08055-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84873-foto-08055-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84873-foto-08055-15-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"92|94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84874","titol":"La Talladella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-talladella","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau SERRA I SELLARÉS, Francesc i ERILL I PINYOT, Gustau. La darrera victòria de l'exèrcit català: La batalla de Talamanca. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2009 (Col·lecció Nostra Història, 12).","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"El desús d'alguns espais comença a causar deterioraments","descripcio":"El mas de la Talladella és un conjunt arquitectònic fruit de la incorporació de cossos al que havia estat l'edifici original: el gran casal de planta rectangular estructurat en planta baixa, primer pis i golfes sota la coberta a dues aigües, amb tres crugies diferenciades. És en aquest cos, la façana principal del qual està orientada a migdia, on els grans carreus de reforç dels angles i les pedres que emmarquen les obertures destaquen més sobre la resta de l'aparell, de maçoneria de pedra mitjana i morter. A més de la porta (rematada en un arc de mig punt amb grans dovelles), és notable el treball de les llindes, on hi ha fins a tres relleus (amb forma d'escut ovalat) amb el monograma IHS; un d'ells és sostingut per un querubí. La façana principal té adossada una galeria de dos pisos sostinguda per un pilar de pedra continuat en maons i unes bigues de fusta notables. A més d'aquest afegit, un seguit de coberts i pallisses conformen un pati al voltant de l'edifici principal, clos amb una tanca on hi ha una porta d'arc de mig punt adovellat, a la clau del qual hi ha esculpida una roseta inscrita en un quadrat sobre el qual hi ha una creu. Sobre la fusta d'aquesta porta hi ha marcada la data 1830 sobre una A. Formant part del conjunt, però amb un accés independent, hi ha la capella del mas. De planta rectangular i coberta a dues aigües, té el seu origen al segle XVIII. es va consagrar a Sant Josep, tot i que modernament és coneguda com la Mare de Déu del Pilar.","codi_element":"08055-16","ubicacio":"Al peu del Camí de Santa Coloma Sasserra","historia":"El primer esment documental del mas data del segle XIV, amb un propietari (Arnau Sa Taiadella) originari del mas Tullo de Santa Coloma Sasserra. Els Talladella prosperaren, i arribaren a tenir una casa senyorial a la plaça de Castellterçol. N'era fill el capità de fusellers Joan Baptista Talladella, combatent austriacista finalment exiliat a Àustria.","coordenades":"41.7814500,2.1594500","utm_x":"430150","utm_y":"4625853","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84874-foto-08055-16-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84874-foto-08055-16-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84874-foto-08055-16-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"El mas també és conegut popularment com la Taiadella","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84875","titol":"Sant Antoni de Pàdua al roure del Giol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-antoni-de-padua-al-roure-del-giol","bibliografia":"http:\/\/parcsnaturals.gencat.cat\/web\/.content\/home\/coneixeu-nos\/arbres_monumentals\/arbres_monumentals_fitxes\/moianes\/roure-giol\/am4205501_Roure_Giol.pdf","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"L'any 1231, arriba a Pàdua la notícia que el pare d'Antoni havia estat condemnat a mort per l'assassinat d'un comerciant ric. L'arcàngel Sant Miquel apressa a Antoni a marxar a Coïmbra a socórrer el seu pare, tasca que li facilita proporcionant-li un cavall amb ales de cigne. En el seu camí cap a Portugal, el sant només parà a descansar al roure del Giol, on obrà diversos miracles. El final del periple acaba quan, ja a Coïmbra, Antoni ressuscita momentàniament el mercader assassinat, que exculpa al seu pare del crim.","codi_element":"08055-17","ubicacio":"Veïnat de Santa Coloma Sasserra","historia":"Sant Antoni de Pàdua fou un predicador portuguès adscrit a l'orde dels franciscans la tasca del qual es desenvolupà especialment al nord d'Itàlia i a França. Morí a Pàdua el 13 de juny de 1231, 2 mesos després de la data en la qual se situa el relat.","coordenades":"41.7946600,2.1680200","utm_x":"430876","utm_y":"4627312","any":"2005","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"Antoni Ibàñez Olivares","observacions":"Aquesta història és citada com a llegenda en vàries pàgines de consulta pública, si bé no n'hem trobat cap referència o antecedent prèvia al relat d'Antoni Ibàñez Olivares, de 2005.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84876","titol":"Llegenda del senyor de Castellcir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-senyor-de-castellcir","bibliografia":"Campoy, Glòria; Duran, Aloma; Jurado, Raquel (2006): Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. P. 83. DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau. P. 208.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"El senyor de Castellcir, en litigi amb el rector de la parròquia perquè li recriminava la seva conducta, li disparà una fletxa amb la seva ballesta del seu castell estant fins l'església on l'altre deia missa, matant-lo a l'acte. Penedit pel que havia fet, el senyor va pelegrinar a Roma, on el Papa el va absoldre a canvi que construís el seu terme una església com la de Sant Jaume, però en un lloc no visible des del castell. Aquesta nova església seria la de Sant Andreu de Castellcir. Una altra versió de la llegenda especifica que el càstig al senyor de Castellcir va consistir en fer-lo anar mig nu a cadascuna de les esglésies on hagués comès els seus crims per confessar-se públicament, havent de construir posteriorment nous temples.","codi_element":"08055-18","ubicacio":"Al capdamunt de l'aflorament rocós de la Popa","historia":"Aquesta llegenda podria ésser el ressò d'uns fets reals. L'any 1299, Gilabert de Castellcir va ser excomunicat per haver mort un canonge de Vic i un altre clergue. Sense que se'n coneguin més detalls dels fets, es poden emmarcar en el context d'enfrontaments entre els Montcada i els Castellcir contra el Bisbat de Vic.","coordenades":"41.7739200,2.1765800","utm_x":"431565","utm_y":"4625003","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84877","titol":"Els llops i el Mas Giol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-llops-i-el-mas-giol","bibliografia":"Campoy, Glòria; Duran, Aloma; Jurado, Raquel (2006): Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. P. 87.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Una història transmesa oralment entre generacions del Mas Giol explica que, segles enrere, la Sauva Negra estava habitada per llops, senglars i óssos. En una ocasió, una dona que havia sortit a buscar aigua tot deixant el seu nadó al bressol ja no el va trobar en tornar, ja que un llop l'havia devorat.","codi_element":"08055-19","ubicacio":"Veïnat de Santa Coloma Sasserra","historia":"","coordenades":"41.7944900,2.1686200","utm_x":"430926","utm_y":"4627293","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84877-foto-08055-19-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84878","titol":"Les bruixes de Marfà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-bruixes-de-marfa","bibliografia":"Campoy, Glòria; Duran, Aloma; Jurado, Raquel (2006): Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. P. 91.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"En Piu, un masover ajudant del rector, era capaç de conjurar les bruixes tot llegint un gran llibre envoltat d'espelmes. Les bruixes, amb els seus encanteris, immobilitzaven els bous de la Datzira per perjudicar-los. Enxampat pels de la Datzira, en Piu va salvar la vida gràcies a la intervenció de la força pública.","codi_element":"08055-20","ubicacio":"Castell de Marfà","historia":"","coordenades":"41.7792700,2.0689000","utm_x":"422622","utm_y":"4625688","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84878-foto-08055-20-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84879","titol":"L'aiguat al Molí d'en Brotons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/laiguat-al-moli-den-brotons","bibliografia":"Tantiñá Faja, Martí (2017): Extraordinari Moianès. Moià: Winihard Gràfics S.L. P. P. 207.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'autor Martí Tantiñá explica al seu llibre una llegenda que li va transmetre la seva mare. Durant un aiguat, l'aigua va entrar dins el Molí d'en Brotons, enduent-se'n un bressol amb un nadó a dins. Quan l'aigua va baixar, van trobar el bressol penjat d'un pollancre vora la riera.","codi_element":"08055-21","ubicacio":"Molí d'en Brotons","historia":"","coordenades":"41.7820200,2.0785000","utm_x":"423423","utm_y":"4625985","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84879-foto-08055-21-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84880","titol":"El pou del Cavaller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pou-del-cavaller","bibliografia":"Campoy, Glòria; Duran, Aloma; Jurado, Raquel (2006): Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. P. 84.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Les nits sense lluna se sent el trot d'un cavall al voltant de la Font del Cavaller. Ningú l'ha vist mai, però es creu que es tracta d'un cavaller que sorgeix del fons del pou, i de qui cal guardar-se'n.","codi_element":"08055-22","ubicacio":"Entre la Riera de Castellcir i la falda oest de la Sauva Negra","historia":"","coordenades":"41.7841500,2.1714900","utm_x":"431153","utm_y":"4626143","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84880-foto-08055-22-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84881","titol":"El túnel del Castell de Castellcir a la Torrassa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-tunel-del-castell-de-castellcir-a-la-torrassa","bibliografia":"Campoy, Glòria; Duran, Aloma; Jurado, Raquel (2006): Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. P. 84.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Una llegenda explica que hi havia un túnel secret entre el Castell de Castellcir i la Torrassa. Alguns s'hi havien ficat a dins, però el fort vent que hi corria n'apagava les torxes. Amb el pas dels anys, van colgar el túnel perquè s'hi perdien xais i porcs. Aquesta llegenda, comuna a altres castells i edificis antics, té en aquest cas un afegitó particular que diu que a la Torrassa hi ha un xai d'or enterrat. A més, existeix un element físic que dona ales a aquesta llegenda, ja que en aquesta ubicació hi ha l'Avenc de Castellcir.","codi_element":"08055-23","ubicacio":"Entre el Castell de Castellcir i la Torrassa dels Moros","historia":"","coordenades":"41.7721500,2.1743100","utm_x":"431375","utm_y":"4624808","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84881-foto-08055-23-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84882","titol":"Mas el Giol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-el-giol","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni. 'Programa de la Festa Major. 1973 i 1982'. A: 'El Casal de Santa Coloma'. Vic. Pladevall i Font, Antoni. «Els casals del Congost i de Santa Coloma». Ausa, [en línea], 2006, Vol. 6, Núm. 64, pp. 186-93,","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"Algunes parts del mas mostren indicis de deteriorament","descripcio":"Gran casal format a partir d'un primer cos de planta rectangular (orientat est-oest), amb planta baixa i dos pisos, a la façana sud del qual s'adossaren dos cossos menors en perpendicular. En tots els casos, l'aparell constructiu és maçoneria amb arrebossat de morter. La coberta de cadascun dels cossos és a dues aigües. Les obertures de l'edifici mostren notables retocs, refaccions o substitucions, essent les més antigues i ressenyables les de la façana oest: hi ha tres llindes rebaixades tot formant falsos arcs conopials i mixtilinis i amb rosetes en relleu.","codi_element":"08055-24","ubicacio":"Veïnat de Santa Coloma Sasserra","historia":"El Mas el Giol fou la residència de la família dels Santa Coloma a partir dels segles XVI i XVII. Entre els segles XII i XIV ho havia estat l'antiga Domus situada en un turó proper, de la qual s'extragueren pedres per al nou edifici.","coordenades":"41.7944900,2.1686200","utm_x":"430926","utm_y":"4627293","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84882-foto-08055-24-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84882-foto-08055-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84882-foto-08055-24-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84883","titol":"Mas Torroella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-torroella-0","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau. P. 103.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"El Mas Torroella està conformat per tres edificacions (i altres petits annexes) situades al peu del camí que va des de la urbanització del Solà del Boix (Sant Quirze Safaja) fins la Casanova de la Vall (Castellterçol). De les tres edificacions, la que sembla correspondre a l'edifici primigeni és la situada més al nord-oest. De planta rectangular i amb una orientació nord-oest\/sud-est, es tracta d'un edifici de maçoneria i arrebossat de morter de planta baixa i dos pisos i amb coberta a dues aigües. No obstant, els paraments mostren que l'edifici hauria estat anteriorment de planta baixa i un pis, sobreelevat posteriorment. Malgrat les evidents modificacions, s'hi conserva una llinda de finestra amb l'any 1661 inscrit, que correspondria a una de les actuacions d'arranjament.","codi_element":"08055-25","ubicacio":"A prop del turó de Torroella","historia":"L'existència del mas està documentada des del segle XIII i s'ha mantingut ocupat des de llavors.","coordenades":"41.7374400,2.1472200","utm_x":"429085","utm_y":"4620976","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84883-foto-08055-25-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84883-foto-08055-25-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84883-foto-08055-25-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84884","titol":"Rectoria de Santa Coloma Sasserra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-de-santa-coloma-sasserra","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni. 'Programa de la Festa Major. 1973 i 1982'. A: 'El Casal de Santa Coloma'. Vic. Pladevall i Font, Antoni. «Els casals del Congost i de Santa Coloma». Ausa, [en línea], 2006, Vol. 6, Núm. 64, pp. 186-93,","centuria":"XIII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"L'antiga Rectoria de Santa Coloma Sasserra té la fesomia pròpia d'una masia de planta rectangular. Construïda amb maçoneria i morter, té planta baixa i dos pisos i coberta a dues vessants. La façana sud està visiblement alterada, amb grans obertures centrals. La façana est, en canvi, sembla mantenir les característiques originals de l'edifici. La porta d'accés és d'arc de mig punt, amb grans dovelles. A la clau hi ha un escut que conté en relleu les lletres 'Ihs Mria', la data 1567 i una creu. Sota d'aquest escut, la dovella té una segona data inscrita: 1767, que probablement correspon a una reforma. La resta d'obertures d'aquest nivell són generalment petites, i sempre allindanades. Al primer pis hi trobem finestres decididament més grans, una de les quals té a la llinda la inscripció 1716. Sobre la porta d'accés hi ha una gran finestra que, tant per dimensions com per la coloració de la pedra, sembla haver estat definida recentment. La llinda té insculpit un fals arc mixtilini, dins el qual hi ha el relleu d'un querubí. A sota, hi ha inscrit el monograma 'Ihs'. Al segon pis totes tres obertures són de gran mida que, de nou, semblen fruit de reformes recents. A l'extrem nord, l'edifici té un cos annex de petit volum.","codi_element":"08055-26","ubicacio":"Veïnat de Santa Coloma Sasserra","historia":"La rectoria, com a edifici estretament lligat a la parròquia de Santa Coloma Sasserra, hi ha evolucionat en paral·lel. El volum principal d'aquest conjunt es remunta al segle XIII, si bé va ésser modificat i ampliat als segles XVI i XVIII.","coordenades":"41.7952100,2.1679800","utm_x":"430873","utm_y":"4627374","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84884-foto-08055-26-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84884-foto-08055-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84884-foto-08055-26-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84885","titol":"Roure del Giol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-del-giol","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran espècimen de Quercus pubescens, o roure martinenc amb una alçària total de 17 m, amb un volt del canó de 4,5 m i una amplada mitjana de capçada de 20,7 m. Al seu voltant s'hi ha adequat un espai circumdat per un mur de pedra seca (on hi ha informació sobre l'arbre) i, molt a prop, un mirador de l'entorn.","codi_element":"08055-27","ubicacio":"Veïnat de Santa Coloma Sasserra","historia":"El Roure del Giol presideix un prat que antigament feia les funcions d'era comunal del veïnat de Santa Coloma Sasserra. En aquesta esplanada convergien els camins de Santa Coloma Sasserra i el de Collsuspina, amb el que la majestuositat del roure havia presidit tant activitats productives com trobades de caire social i cultural.","coordenades":"41.7946600,2.1680200","utm_x":"430876","utm_y":"4627312","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84885-foto-08055-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84885-foto-08055-27-3.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Va ser declarat arbre d'interès local (AL) el 1988. L'any 1991 fou declarar arbre monumental, amb la matrícula original AM 41.055.01 (donat que llavors Castellcir formava part del Vallès Oriental, la comarca 41).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84886","titol":"Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic","bibliografia":"","centuria":"XIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic custodia bona part de la documentació d'origen eclesiàstic de l'actual municipi de Castellcir. Aquesta es distribueix en tres fons: el fons de la Mensa Episcopal, el fons de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Besora i el fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Andreu de Castellcir. Del fons de la Mensa Episcopal, que conté la documentació generada per l'actuació del bisbe com a senyor de les seves propietats, hi ha documentació referent a Casstellcir dins la sèrie 'Baronies de la Mitra. Termes de Santa Maria de l'Estany'. Dins el fons de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Besora, és a la sèrie pergamins on hi ha referències d'interès sobre Castellcir. El fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Andreu de Castellcir és, de tots 3, el més extens i el més concís pel que fa a documentació sobre Castellcir. El fons es divideix en els següents apartats: Llibres sacramentals Baptismes (1567-1910), Confirmacions (1664-1823), Matrimonis (1567-1773), Vària: compliment pasqual, comunions, etc. (1655-1949). Administració Aniversaris i celebracions (1668-1803), Llibre de l'obra (1939-1948), Visita pastoral i documents episcopals (1567-1729), Inventaris parroquials (1666-1939), Comptes i factures (1620-1953), Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, etc. (1443-1839), Correspondència (1731-1889), Confraries (del Roser, 1648-1903; de les Ànimes, 1745-1845; de la Doctrina Cristiana, 1940-1941; de l'Apostolat de l'oració, 1901-1950), Vària (1726-1805). Llibres notarials Manuals (1570-1788), Capítols matrimonials (1537-1738), Testaments (1547-1788), Actes notarials (1332-1948), Processos (1408-1790), Registres de documents i formularis (1723), Vària (1590-1892). Pergamins (1281-1610).<\/p> ","codi_element":"08055-28","ubicacio":"Carrer Santa Maria, 1, Vic","historia":"","coordenades":"41.7604800,2.1499500","utm_x":"429337","utm_y":"4623532","any":"1281","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-04-09 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84887","titol":"Ca l'Antoja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lantoja-0","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'un sol cos amb planta baixa i dos pisos amb coberta a dues aigües i entrada principal orientada a ponent. Correspon a una construcció feta de maçoneria amb pedres sense devastar col·locades de forma regular formant filades tot lligat amb morter de calç. De fet en algun moment l'edifici va estar completament arrebossat de morter de calç, les restes de la qual encara son visibles en alguns punts. En les cantonades així com les diferents obertures, portes i finestres, hi ha carreus de pedra escairada ben treballats definint les arestes. La distribució de les obertures es força regular, a la planta baixa i centrat respecte la façana trobem la porta principal, amb brancals i llinda de pedra. A l'esquerra hi ha un altre porta de característiques similars, amb un arc de descarrega de pedra a sobre. A la dreta hi ha una petita finestra i una mica més al sud n'hi ha un altre amb una reixa de ferro. Seguint el mateix eix de simetria i per sobre les tres grans obertures de la planta baixa, hi ha tres finestres més a cada una de les plantes. Com a element distintiu a la façana, en el primer pis i a la dreta de la façana central hi ha una petita fornícula que va estar revestida amb rajols vidrats decorats, però ara nomes se'n conserven petits fragments i no hi ha cap estatueta o figura a l'interior. A redós de l'edifici principal hi ha altres construccions com una gran pallissa rectangular i també coberta a dues aigües a la banda sud. Aquesta pallissa és completament oberta a la façana sud, on s'observen restes de l'embigat i l'existència de dos pisos. A tocar d'aquesta pallissa hi ha altres petites edificacions, com magatzems. A l'est de l'edifici principals s'hi adossa un altre construcció, un gran magatzem, d'obra nova. Separat de l'edificació principal, al nord, hi ha un altre construcció independent formada per una sola nau amb coberta a dues aigües i parcialment ensulsida. Es una construcció de pedra amb una sola planta, però amb les mateixes característiques constructives que l'edifici principal.","codi_element":"08055-29","ubicacio":"A nord est del nucli principal, entre aquest i la riera de Castellcir.","historia":"Ca l'Antoja, documentat des de 1666, era la casa pairal de Joan Antoja, activista borbònic de Centelles durant la Guerra de Successió, d'aquí el seu nom. Al segle XVII està també documentada la Caseta de l'Antoja","coordenades":"41.7648100,2.1620800","utm_x":"430350","utm_y":"4624003","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84887-foto-08055-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84887-foto-08055-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84887-foto-08055-29-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Hi ha una zona d'embassament d'aigua de la riera de Castellcir, embassament de Ca l'Antoja.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84888","titol":"Cal Jaumet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-jaumet-0","bibliografia":"GARCIA-PEY, Enric (2009) Castellcir, recull onomàstic. ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya. Societat d'Onomàstica. Generalitat de Catalunya, departament de política Territorial i obres publiques.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici format per tres cossos, amb planta baixa i primer pis amb coberta a dues aigües i entrada principal orientada a sud. El cos principal, lleugerament més alt que la resta, és troba al centre de la construcció, té planta rectangular i està cobert a una vessant. Adossat al nord hi ha un cos de planta rectangular i al sud un porxo, ambdós coberts a dues aigües. Tota la construcció és de pedra sense devastar col·locada formant filades regulars tot lligat amb morter de calç, s'observa que ha estat restaurada recentment. L'entrada principal es troba a la banda meridional, on hi ha la porta d'entrada delimitada per grans brancals i llinda de pedra. A al llinda hi ha gravada una de creu amb els extrems arrodonits i al data 1777 al seu interior. A banda de la porta, a la planta baixa hi ha una petita finestra a l'esquerra, per sobre la qual s'adossa la coberta del porxo. A la dreta de la porta principal hi ha un pou d'aigua adossat a la façana. Les obertures del primer pis, dues finestres definides per carreus ben treballats, segueixen els mateix eix de simetria, és a dir just per sobre la porta i finestra de la planta baixa. La façana est també té quatre obertures, dues per planta totes elles definides per carreus ben escairats. El cos nord segueix les mateixes característiques constructives que la resta, presenta dues finestrers petites, tipus espitlleres a la planta baixa, i dues finestres més, una mica més grans a la part superior. A la façana nord d'aquesta construcció s'observa una clara lineal constructiva que indicaria que es va aixecar en dos moments, essent possiblement la banda est de construcció posterior, adossant-se a la primera. A priori doncs sembla que en origen hi haurà una construcció formada pel cos central i la part oest del cos nord. Amb posterioritat el cos nord s'amplia vers l'est i s'afegí el porxo a la banda sud. El mas llinda a l'est amb un dels embassaments de la riera de Castellcir, i es a tocar del Camí de Sant Andre i el Camí del Moli del Mig del Bosc. Des de cal Joanet es veu el conjunt de Sant Andreu de Castellcir.","codi_element":"08055-30","ubicacio":"A llevant del nucli principal a l'oest de Sant Andreu de, nomes separats per la riera de Castellcir.","historia":"Casa de la parròquia de Sant Andreu.","coordenades":"41.7601700,2.1585200","utm_x":"430049","utm_y":"4623491","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84888-foto-08055-30-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84888-foto-08055-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84888-foto-08055-30-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Està a l'oest de la Bassa petita de la Riera de Castellcir.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84889","titol":"Cal Quirze","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-quirze-0","bibliografia":"RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Quasi completament ensulsida.","descripcio":"Restes parcialment ensorrades d'un antic mas de planta rectangular fet amb pedres sense devastar col·locades formant filades regulars tot lligat amb morter de calç. Les obertures i les cantonades de l'edifici, sembla que estaven definides per carreus escairats definint les arestes. La part millor conservada és la façana oest, el que permet intuir que est tractaria d'un edifici composat de planta baixa i dos pisos. De la resta de l'edifici en queda molt poc dempeus i no es conserva cap tipus de coberta.","codi_element":"08055-31","ubicacio":"A llevant del carrer del nucli principal i al sud dels masos de Cal Jaumet i Cal Quirze.","historia":"Casa de la parròquia de Sant Andreu","coordenades":"41.7599700,2.1574100","utm_x":"429957","utm_y":"4623470","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84889-foto-08055-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84889-foto-08055-31-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Ser veis Culturals)","autor_element":"","observacions":"El seu estat de ruïna la converteix en un jaciment arqueològic.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84890","titol":"El Serrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-serrat-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Reformada recentment","descripcio":"Finca dins el nucli urbà amb diverses edificacions, on la principal, més propera al carrer correspon a l'habitatge. Té planta de T, és a dir formada per tres cossos amb l'entrada principal a l'est. Cada un dels cossos és de planta rectangular i segurament es van anar afegint progressivament al cos més antic. Es una edificació completament reformada amb totes les parets arrebossades.","codi_element":"08055-32","ubicacio":"Carrer del sot de les Moles, 8-10","historia":"","coordenades":"41.7590000,2.1481400","utm_x":"429185","utm_y":"4623369","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84890-foto-08055-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84890-foto-08055-32-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84891","titol":"La Caseta del Giol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-caseta-del-giol","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). GARCIA-PEY, Enric (2009) Castellcir, recull onomàstic. ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya. Societat d'Onomàstica. Generalitat de Catalunya, departament de política Territorial i obres publiques","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Reformada al segle XX, el 1972,","descripcio":"Edifici format per un sol cos amb planta baixa, primer pis i golfes cobert a dues aigües. L'edificació es troba completament reformada amb les parets exteriors arrebossades amb morter. La façana principal és a la banda sud, i parcialment adossada a ella i la façana est hi ha un cobert-magatzem. Tot i la transformació exterior de l'edifici encara són visibles alguns elements característics com les llindes i brancals fets amb carreus escairats de la porta i finestres de la façana sud. Pel que fa a distribució de les obertures hi ha la porta centrada a la planta baixa i una finestra a l'esquerra. Seguint el mateix eix, hi ha finestres a la planta primera i només una a les golfes, centrada al cavallet de la teulada. La porta en concret té una llinda amb el nom de La Caseta esculpit, seguit d'un escut coronat per una creu i la data 1972, que indicaria el moment de les ultimes reformes. A les finestres del primer pis trobem dues inscripcions més amb la data 1700, una creu esculpida i on es llegeix M Giol. Al voltant de l'edifici hi ha altres construccions d'època moderna destinades a la producció industrial.","codi_element":"08055-33","ubicacio":"Al nord oest del nucli principal, a l'Avinguda de Santa Coloma","historia":"Les Casetes del Giol apareixen esmentades des de 1750 i de fet totes les llindes conservades amb data, a excepció de la porta, són del segle XVIII, per tant cal pensar que el conjunt s'aixecà cap aquesta centúria. En el que fou la quintana del mas, actualment hi ha una zona lúdica amb camp de futbol i basquet conegut com el Parc de la Quintana. Antigament era coneguda com els Plans, propietat de Josep Sala.","coordenades":"41.7631000,2.1485200","utm_x":"429221","utm_y":"4623824","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84891-foto-08055-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84891-foto-08055-33-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84891-foto-08055-33-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Integrada dins una zona de producció industrial","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84892","titol":"La Codina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-codina-8","bibliografia":" DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric (2009) Castellcir, recull onomàstic. ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya. Societat d'Onomàstica. Generalitat de Catalunya, departament de política Territorial i obres publiques<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Edificació de dos cossos amb planta baixa, primer pis i coberta a doble vessant. Està feta amb pedres sense devastar disposades formant filades regulars tot lligat amb abundant morter de calç que en alguns punts, cobreix completament el parament de pedra. L'edifici principal és a la banda est, mentre que el segon, de menors dimensions, s'adossa a primer pel cantó oest, definint una planta en forma de L invertida per l'edifici. El cos principal, és de planta rectangular i a la façana principal, orientada a l'oest, trobem una petita porta rectangular definida per carreus i coronada amb arc de mig punt fet de pedra. Al primer pis hi ha dues petites finestres també definides per carreus de pedra escairada. A la façana nord nomes hi ha una finestra a l'alçada del primer pis, mentre que a la façana est n'hi ha tres, dues a la planta baixa i una a la planta pis, totes de diferents dimensions però delimitades per carreus en tots els casos. A la façana sud és on hi ha més obertures, fins a cinc, tres a la planta baixa i una a la planta pis. Adossat a la façana principal hi ha un mur de contenció fet e pedra, que delimita el camí que hi passa per la banda nord. Entre aquest mur de contenció i la porta d'entrada hi ha un banda de pedra a l'esquerra, i adossat al cos oest una petita zona pavimentada a mode de mirador. Al nord de l'edifici principal hi ha un altre construcció, també de pedra. Desconeixem però si és del mateix moment o és una edificació posterior. El que si s'ha palesat és la intenció de deixar preparat l'edifici principal per futures ampliacions. A la façana nord de hi ha diversos blocs de pedra de grans dimensions que sobresurten a l'alçada de les cantonades, de la línia de façana. Aquests blocs de pedra haurien servit per lligar i encavalcar la construcció d'un nou cos en direcció nord. Per davant del mas hi passa les restes dels camí de Sant Andreu que també passava per Can Sants, actualment tallant al transit de vehicles.<\/p> ","codi_element":"08055-34","ubicacio":": Al sud est del nucli urbà principal, al nord ide la riera de Castellcir i el Molí del Bosc.","historia":" Casa de la parròquia de Sant Andreu, que sembla que està documentada des del segle XIII i que en algun moment formà part dels dominis del mas Sans. Tot l'edifici està construït sobre la codina, és a dir un aflorament rocós nu sense un claps de vegetació, que segurament va donar nom a l'edificació. Apareix documentat entre els masos habitats dels municipi entre 1655 i 1676.<\/p> ","coordenades":"41.7574500,2.1569000","utm_x":"429912","utm_y":"4623190","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84892-foto-08055-34-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84892-foto-08055-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84892-foto-08055-34-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-15 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84893","titol":"Mas La Roca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-la-roca","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric (2009) Castellcir, recull onomàstic. ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya. Societat d'Onomàstica. Generalitat de Catalunya, departament de política Territorial i obres publiques. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Reformada als segle XXI","descripcio":"Mas situat en una terrassa, composat d'un únic cos de planta rectangular amb planta baixa i primer pis, façana principal orientada al nord i coberta a dues aigües. És una construcció de pedra sense devastar disposada una al costat de l'altre formant filades regulars i tot lligat amb morter de calç. La porta principal es troba a la banda est de la façana i tant els brancals com la llinda estan formats per grans blocs de pedra. A la llinda sobre la porta s'hi pot llegir inscrita la data de 1831, relacionada segurament amb alguna de les reformes de l'edificació. A la dreta de la porta hi ha una finestra petita amb reixa de ferro forjat. A la mateixa façana i ja a la planta pis trobem una finestra sobre la porta amb un ampit de pedra i un petit òcul triangular de maó just per sobre la llinda. A l'esquerra d'aquesta finestra n'hi ha un altre de molt petita, i a la dreta un possible balcó actualment tapiat. A la façana oest, també hi ha diverses obertures delimitades per carreus rectangulars i escairats, tres a la planta baixa i dues a la planta pis, que tot i seguir certa simetria no són del tot regulars en disposició i dimensions. La casa té cinc xemeneies i un petit porxo de fusta encastat a la façana oest. Al sud de l'edifici principal hi ha dos construccions més i al nord una pallissa, tots ells de pedra i característiques similars. També hi ha una bassa-piscina a l'oest de totes les edificacions. A l'entorn dels principals edificis, i a tocar de la terrassa rocosa s'han observat algunes construccions de pedra, força arrasades que podrien haver estat magatzems o espais construïts aprofitant les irregularitats de la roca.","codi_element":"08055-35","ubicacio":"Al nord est del nucli urbà principal, a ponent del Turó de Vilacís.","historia":"Sembla que està documentada des del segle XII, i que en algun moment va formar part del mas Tayadella. Un dels seus propietaris fou Josep Estrada, i apareix documentat entre els masos habitats dels municipi entre 1655 i 1676. Fonamentada a la roca viva, fet d'on segurament ve el seu nom.","coordenades":"41.7572900,2.1550800","utm_x":"429760","utm_y":"4623174","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84893-foto-08055-35-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84893-foto-08055-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84893-foto-08055-35-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Actualment és un allotjament rural","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84894","titol":"La Vileta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-vileta","bibliografia":"","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Alguns elements ensulsits i deficiències a la coberta.","descripcio":"Edifici de tres cossos amb el principal situat al nord, un segon de menor alçada adossat a la façana sud i un tercer adossat al segon per la banda oest i només d'una planta. La construcció està feta de pedres sense devastar col·locades unes al costat de les altres formant filades regulars tot lligat amb morter de calç. Les façanes nord i est estan arrebossades i pintades blanc mentre que la sud i est conserven visible el parament de pedra. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, primer pis i golfes amb coberta a doble vessant. El segon cos, adossat al sud, també és de planta rectangular, però nomes té planta baixa i primer pis i és més estrat. El tercer cos adossat per l'oest a la façana principal només té una planta amb coberta a una vessant i doble nivell, és a dir la part de llevant té menys alçada que la de ponent. Sembla que aquesta edificació estaria destinada a magatzems i corrals d'animals. La façana principal està orientada a l'oest, la porta d'entrada és rectangular i està delimitada per brancals i llinda de pedra. A la dreta, i ja en el cos sud, hi ha una finestra feta amb maons fruit d'una reforma, ja que per sobre es veuen les restes de la llinda de pedra original. A la primera planta, trobem dues finestres delimitades per carreus i amb ampits de pedra, essent la sud lleugerament més petita. Per últim hi ha una única finestra a les golfes del cos principal, que és el que té una major alçada. A la façana sud també hi ha diverses obertures, amb les mateixes característiques que les descrites per la façana principal, tant en la distribució com materials utilitzats, és a dir una obertura per planta en el cas del cos principal i dues obertures en el cos annex, totes elles delimitades per carreus. Adossant-se a la façana est de l'edifici hi ha les restes parcialment ensulsides d'un altre edifici fet amb pedra, tal vegada un magatzem o cobert. A tocar d'aquesta edificació passa ple camí del mateix nom que port al Molí del Mig del Bosc. Entre el mas de La Vileta i el de La Codina, hi ha la font de la Vileta, que brolla tot l'any.","codi_element":"08055-36","ubicacio":"Al sud est del nucli principal, entre aquest i la riera de Castellcir.","historia":"Mas de la parròquia de Sant Andreu, documentat ja des del segle XIII, en un capbreu del 1370, en el fogatge de 1553 com mas Vila. En un d'aquets documents es parla de Guillem de Vila, el mas de Vila amb el seu molí, aigua, resclosa i altres pertinences. Per tant conegut primer com la Vila i actualment denominat pel seu diminutiu. A la dècada de 1960, davant la cara de migdia de la Vileta, es construí una nova edificació coneguda com la Casanova de la Vileta.","coordenades":"41.7566800,2.1585300","utm_x":"430046","utm_y":"4623103","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84894-foto-08055-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84894-foto-08055-36-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84895","titol":"Mas Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-montserrat-0","bibliografia":"GARCIA-PEY, Enric (2009) Castellcir, recull onomàstic. ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya. Societat d'Onomàstica. Generalitat de Catalunya, departament de política Territorial i obres publiques.","centuria":"","notes_conservacio":"Reformada recentment","descripcio":"Mas format per un cos principal de planta quadrada amb planta baixa primer pis i golfes amb coberta a dues vessants. Per la banda est s'hi adossa un cos rectangular d'una sola planta i coberta a una vessant. Al nord, però sense contacte físic amb el cos principal, hi ha dues edificacions més, una quadrada i una de rectangular orientada est-oest adossada a l'anterior. Aquests quatre edificis defineixen una zona oberta just al centre. L'edifici principal esta fet de pedra sense devastar amb carreus ben escairats a les cantonades. La distribució de les obertures es simètrica i segueix tres eixos. Totes les obertures estan delimitades amb maons col·locats uns als costat dels altres rematades amb arc rebaixat. A la planta baixa i al centre de l'edificació trobem la porta principal, amb una finestra a banda i banda. Al primer pis i per sobre les anteriors, hi ha tres finestres idèntiques. Entre la central i la situada a l'est hi ha una imatge de la Verge de Montserrat feta amb rajols pintats, coronada per un voladís triangular fet de maó. Per últim a l'eix central, és a dir a la línia de la porta, hi ha una finestra a les golfes. El cos adossat a l'est també és de pedra i l'accés es fa per un arc de mig punt. Alguns dels murs d'aquesta construcció i dels cossos situats al nord estan completament arrebossats i pintats de groc, denotant una reforma recent.","codi_element":"08055-37","ubicacio":"A l'est del camí de Santa Coloma i del Mas del Prat.","historia":"Sembla que el nom d'aquest mas te a veure únicament al desig dels seus propietaris.","coordenades":"41.7733100,2.1450100","utm_x":"428941","utm_y":"4624961","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84895-foto-08055-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84895-foto-08055-37-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9","autor_element":"","observacions":"Integrat en una zona de producció industrial","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84896","titol":"Mont-ras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mont-ras-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Reformada al segle XXI","descripcio":"Construcció d'un cos de planta quadrada amb planta baixa, primer pis i coberta a dues aigües. És una construcció de pedra on encara s'observen algunes finestres amb brancals i llinda de pedra, com la del primer pis de la façana de ponent. Tanmateix l'edifici ha estats sotmès a una important reforma, que tot i que guarda l'estètica, obertures i planta original l'ha adaptat a les necessitats actuals. Al voltant del cos principal hi ha una tarima elevada que s'hi adossa. A redós d'aquest cos principal hi ha altres construccions de construcció moderna.","codi_element":"08055-38","ubicacio":"A l'est del nucli principal, entre el carrer de Sant Andreu i el Torrent del Rossinyol.","historia":"","coordenades":"41.7626400,2.1519600","utm_x":"429507","utm_y":"4623770","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84896-foto-08055-38-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Finca envoltada d'una tanca, no s'hi pot accedir.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84897","titol":"Alzines de la Caseta del Giol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzines-de-la-caseta-del-giol","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de 12 alzines de grans dimensions situades al redós de la Caseta del Giol i el parc de la Quintana. A l'entrada de la Caseta, hi ha un parell d'alzines força grans amb de més de 13 m i alçades entorn els 10 m. A banda d'aquestes al sud est de la Caseta n'hi ha d'altres, també de dimensions importats. Aquests espècimens són el testimoni d'un alzinar que hauria ocupat aquest espai.","codi_element":"08055-39","ubicacio":"A l'est de l'avinguda de Santa Coloma, a la Caseta del Giol.","historia":"","coordenades":"41.7635200,2.1486000","utm_x":"429228","utm_y":"4623871","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84897-foto-08055-39-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Al POUM de Castellcir són denominades 'Arbres d'interès a l'Avinguda Santa Coloma', i protegides com a BCIL. L'Ordre 1991.04.19 (DOGC 1440, 1991.05.08) les considera DL (arbreda d'interès local).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84898","titol":"Placa a Josep M. Ballarín i Monset","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-a-josep-m-ballarin-i-monset","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Monòlit irregular de pedra calcaria col·locat davant d'un Xipre del parc amb una placa de ceràmica on es llegeix ' L'home noms arriba a ser ell de ple, quan estima. Fra Bartomeu. Josep M. Ballarín i Monset' El monòlit i la placa es troben a l'extrem sud del parc i son visibles de del Parc de la Quintana i la Caseta del Giol i el seu entorn.","codi_element":"08055-40","ubicacio":"Al Pla de la Llosa a tocar de la cruïlla entre l'Avinguda del Moianes i l'Avinguda de Santa Coloma.","historia":"Josep M. Ballarín fou un capella i escriptor català d'una obra literària extensa amb algunes publicacions de gran èxit. Morí a Berga el 18 de març de 2016. ","coordenades":"41.7644500,2.1482600","utm_x":"429201","utm_y":"4623974","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84898-foto-08055-40-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84898-foto-08055-40-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84899","titol":"Placa homenatge Any Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-homenatge-any-verdaguer","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Placa homenatge a Jacint Verdaguer per commemorar el centenari del seu naixement. Correspon a un monòlit rectangular de pedra calcaria amb una placa de ferro corten en forma de pergamí a la part superior. En ella s'hi pot llegir 'Poeta i llaurador sóc i faig la feina tant neta que llauro com a poeta i escric com a llaurador. Jacint Verdaguer'. A la part inferior del monòlit i també de ferro, hi ha una placa rectangular on es llegeix, Castellcir any 2002 Any Verdaguer.","codi_element":"08055-41","ubicacio":"Carrer Sant Andreu, 4","historia":"Jacint Verdaguer (Folgueroles 1845- Vallvidrera 1902) fou un escriptor romàntic i la figura cabdal de la renaixença. L'any 2002, fou declarat any Verdaguer, per commemorar el centenari del seu naixements. Durant aquell anys es van fer nombroses exposicions, recitals poètics, rutes literàries, actuacions etc, per tal de contribuir a rellegir la figura de l'escriptor amb ulls del segle XXI.","coordenades":"41.7606800,2.1502200","utm_x":"429360","utm_y":"4623554","any":"2002","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84899-foto-08055-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84899-foto-08055-41-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84899-foto-08055-41-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84900","titol":"Placa Miquel Castanys","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-miquel-castanys","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Monòlit irregular de pedra calcaria col·locat a al zona enjardinada a l'est del temple. La placa està col·locada a la part superior i s'hi pot llegir 'No ens manqui valentia per estimar la Pàtria: Déu ha creat els pobles. Miquel Castanys i Saniol. 1991'","codi_element":"08055-42","ubicacio":"A la zona enjardinada a l'est de l'església de Sant Andreu.","historia":"","coordenades":"41.7602200,2.1608600","utm_x":"430244","utm_y":"4623495","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84900-foto-08055-42-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84901","titol":"Creu de la Missió de Sant Andreu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-la-missio-de-sant-andreu","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu amb pedestal de base quadrangular fet amb carreus escairats col·locats al trencajunts d'uns 0.70 m d'alçada. Per sobre hi ha una grada formada per tres grans lloses de pedra plana quadrangulars, de mides diverses col·locades una a sobre les altres formant tres graons. Per últim al centre hi ha la creu llatina, de ferro i amb els extrems arrodonits i pintada de negre. Per sobre la línia horitzontal hi ha la data 1940, i una mica més amunt descansant sobre la línia horitzontal a mode de banda, es llegeix STA MISION.","codi_element":"08055-43","ubicacio":"A la zona enjardinada a l'est de l'església de Sant Andreu.","historia":"Les santes missions eren una sèrie continuada d'activitats religioses en una parròquia o localitat, ja fossin, viacrucis, oracions, processons, misses oficiades per sacerdots, anomenats missioners, que podria durar més d'un dia. Amb aquestes “Santes Missions” es volia reforçar la fe dels habitants, i daten ja de l'època moderna però n'hi ha un bon nombre també al segle XIX. En aquest cas però cal vincular-la amb el període posterior a al Guerra Civil Espanyola, d'aquí la seva llegenda en castellà, però potser amb el mateix objectiu.","coordenades":"41.7602100,2.1607800","utm_x":"430237","utm_y":"4623493","any":"1940","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84901-foto-08055-43-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84901-foto-08055-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84901-foto-08055-43-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84902","titol":"Creu de la Missió de Santa Coloma Sasserra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-la-missio-de-santa-coloma-sasserra","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu amb pedestal de base quadrangular fet a partir d'un únic bloc de pedra arenisca d'uns 0.70 m d'alçada. Per sobre hi ha una gran llosa plana a mode de pedestal sobre la que hi ha un bloc de pedra motllurat de base quadrada i coronament arrodint al centre del qual hi ha la creu. La creu és de ferro forjat, amb base amb quatre peus a mode de fulles i els dos eixos decorats amb cordons de filigrana concèntrics i els extrems rematats amb motllures. Al centre dels dos eixos hi ha una placa en forma de rombe delimitada per dos cordons, de la que surten tres espines. Inscrit en aquest rombe mitjançant punts que perforen la placa es llegeix STA MISION i la data no es veu sencera però s'intueixen els números 19_7","codi_element":"08055-44","ubicacio":"Al conjunt de Santa Coloma Sasserra","historia":"Les Santes missions eren una sèrie continuada d'activitats religioses en una parròquia o localitat, ja fossin, viacrucis, oracions, processons, misses oficiades per sacerdots, anomenats missioners, que podria durar més d'un dia. Amb aquestes “Santes Missions” es volia reforçar la fe dels habitants, i daten ja de l'època moderna però n'hi ha un bon nombre també al segle XIX. En aquest cas però cal vincular-la amb el període posterior a al Guerra Civil Espanyola, d'aquí la seva llegenda en castellà, però potser amb el mateix objectiu.","coordenades":"41.7946300,2.1684500","utm_x":"430912","utm_y":"4627309","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84902-foto-08055-44-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84902-foto-08055-44-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84903","titol":"Creu de Santa Coloma Sasserra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-santa-coloma-sasserra","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu de pedra la grada de la qual està formada per dos graons, l'inferior té 8 blocs, la junta entre els quals coincideix amb els angles de l'octògon. El segon graó està format per quatre blocs de pedra, amb dues cares cada un, per tant els seus angles també mantenint la planta octogonal. El plint es un únic bloc de pedra, també de vuit cares, però motllurat a la part superior. El fust també té vuit cares, definides per vuit cordons, sobre els quals hi ha encastada la creu de ferro forjat. El fust presenta una reparació en una de les seves cares.","codi_element":"08055-45","ubicacio":"Al conjunt de Santa Coloma Sasserra","historia":"","coordenades":"41.7948500,2.1682100","utm_x":"430892","utm_y":"4627333","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84904","titol":"Església de Santa Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-santa-maria-0","bibliografia":"RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Església de construcció moderna, d'una sola nau amb coberta a una vessant feta de ciment. Encarada migdia té la porta principal a ponent, coberta per una espècie de porxat sustentat amb dues columnes. La façana és completament llisa, arrebossada i pintada. Tot i així a l'extrem oest de la façana principal hi ha el campanar, fet de pedra, amb una espècie d'espadanya que acull dues campanes. El conjunt té totes les dependències interconnectades, església, rectoria, etc. totes a la banda sud. L'absis està tancat per una vidriera abstracte de color de Majans mentre que els vidres procedeixen de Can Oriach i daten de 1964. A l'altar hi ha la imatge de la Verge, procedent de l'altar de Santa Maria de la parròquia de Sant Andreu, una figura d'alabastre datada al segle XV. Al recinte de l'església hi ha una zona enjardinada, amb graons i rampes per facilitar l'accés, ja que l'edifici es troba lleugerament per sobre el nivell de circulació del carrer. En aquest espai hi ha alguns arbusts i plantes petites a més d'una placa commemorativa a l'any Verdaguer, que va tenir lloc el 2002.","codi_element":"08055-46","ubicacio":"Al nucli urbà, a la cantonada entre el Carrer de l'Església i el Carrer de Sant Andreu.","historia":"L'església es construí el 1962 al centre del nucli urbà principal. El creixement del municipi, les modificacions i els agrupaments de població així ho demandaven, provocant que al final es trasllades la seu de la parròquia de Sant Andreu on és actualment. A dia d'avui depenen d'aquesta parròquia la resta d'esglésies del municipi, Sant Andreu de Castellcir i Santa Coloma Sasserra a més de totes les capelles menys Sant Pere de Marfà, que depèn de Santa Maria de Moià. Des de Castellcir s'administra també la parròquia de Sant Martí de Granera","coordenades":"41.7607900,2.1502100","utm_x":"429359","utm_y":"4623566","any":"1962","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84904-foto-08055-46-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"Joan Barange","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84905","titol":"Sant Andreu. Festa Major d'hivern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-andreu-festa-major-dhivern","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La festa major d'hivern se celebra l'últim cap de setmana de novembre, i es coneix com la festa de Sant Andreu. Es programen diverses activitats, bona part d'elles al nucli urbà principal, però també es realitza una missa mb goigs a Sant Andreu, a banda d'una xocolatada popular en aquell recinte.","codi_element":"08055-47","ubicacio":"En tot el municipi","historia":"Festa Major en honor a Sant Andreu. La parròquia de Sant Andreu era l'antic nucli del municipi, emplaçat a 1 km aproximadament de l'actual","coordenades":"41.7605200,2.1499600","utm_x":"429338","utm_y":"4623537","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84906","titol":"Festa Major d'estiu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-destiu-16","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La festa major d'estiu se celebra el segon cap de setmana d'agost, però des de l'any 2018, l'últim dissabte de juny enceta els actes amb la Nit Jove. La festa major esta plena d'activitats durant cinc dies, que se situen principalment al nucli urbà principal, però també per tot el municipi. Hi ha competicions, curses, caminades, jocs infantils, cinema a la fresca, cercavila de gegants, concerts, correfoc, etc.","codi_element":"08055-48","ubicacio":"En tot el municipi","historia":"Festa major en honor a Santa Maria. A l'actual nucli urbà, l'església està consagrada a Santa Maria, i a l'altar hi ha la imatge de la Verge, procedent de l'altar de Santa Maria de la parròquia de Sant Andreu, una figura d'alabastre datada al segle XV.","coordenades":"41.7605200,2.1499600","utm_x":"429338","utm_y":"4623537","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84907","titol":"Font de la Plaça de l'Era","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-placa-de-lera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font de pedra situada a la placeta davant de l'ajuntament, al nucli urbà principal de municipi, entre les dues escales que donen accés des la font a la part alta de la placeta. La font és rectangular, amb un banc de pedra a cada banda i un muret delimitador a la part posterior. L'estructura esta feta a partir de quatre blocs de pedra buixardada, els dos laterals són rectangulars i escairats mentre que els dos superiors fan forma de semicercle. El superior col·locat verticalment té esculpit l'escut municipal, i fa de coronament, l'inferior està col·locat pla i fa de pica de recollida d'aigua. Entre aquets quatre blocs de pedra, la paret del fons, on hi ha l'aixeta, està decorada amb rajols vidrats pintats, representant un salt d'aigua, denotant la importància d'aquest element al municipi. Finalment, a banda i banda de la font i per sobre els bancs, també hi ha dues fileres de cinc rajols pintats cada una, representant diferents indrets i escenes de la vida quotidiana del municipi, decorats per alguns dels nens del poble.","codi_element":"08055-49","ubicacio":"Al nucli urbà, a la plaça de l'Era.","historia":"","coordenades":"41.7604200,2.1497000","utm_x":"429316","utm_y":"4623526","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84907-foto-08055-49-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84907-foto-08055-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84907-foto-08055-49-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84908","titol":"La font del Poble","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-font-del-poble","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai arranjat i delimitat per diversos murs de pedra, s'hi accedeix per un camí empedrat de còdols, combinat amb unes escales amb travesses de fusta i pedra. La surgència d'aigua es troba a la banda est de l'espai, on trobem un mur de pedra amb una obertura rectangular definida per maons, en la que hi ha col·locada una porta de ferro amb cadenat. Just a sobre la porta, pintada es veu la data 1893. Per l'extrem nord d'aquest mur i per sota el nivell de la porta, l'aigua surt de la paret per un tub de secció circular i es canalitza a traves d'un canaló adossat al mur perimetral nord de l'espai. Aquest canaló esta fet de pedra, va arran del nivell de circulació i porta l'aigua al safareig actualment amb desús i protegit per una barana de ferro. Tot i així encara són visibles algunes de les pedres de rentar disposades inclinades, i el desguàs o sobreeixidor per on va marxa el sobrant d'aigua. El safareig es troba a la banda oest del recinte, i és l'element que delimita l'espai en aquest punt. El conjunt està arranjat i delimitat per una tanca de fusta que en defineix els límits i l'accés, també hi ha una taula de pícnic. Hi ha un rètol on s'especifica aigua no potable.","codi_element":"08055-50","ubicacio":"Al centre oest del nucli urbà, al final del camí de la font","historia":"Era la font que donava aigua a les cases del poble antic i servia també de safareig comunitari.","coordenades":"41.7596700,2.1464000","utm_x":"429041","utm_y":"4623445","any":"1893","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84908-foto-08055-50-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84908-foto-08055-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84908-foto-08055-50-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-07 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84909","titol":"Zona de captació d'aigües","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/zona-de-captacio-daigues","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Curs d'aigua que travessa el municipi en sentit nord sud, i que ha estat i és un element importantíssim per l'abastiment d'aigua del municipi. Durant el seu traçat hi ha diferents punts de captació i aprofitament de l'aigua, però el mes destacat és el que es troba a redós de la Parròquia de Sant Andreu, entre Ca l'Antoja i Cal Jaumet. De fet a Ca l'Antoja trobem el primer embassament, que porta el nom del mas. Una mica més al sud, trobem un altre resclosa de menors dimensions, coneguda com la bassa gran, paral·lela a la qual hi ha un camí cimentat. L'últim gran punt de captació és la resclosa que hi ha a l'est de Cal Jaumet, coneguda com la bassa petita.","codi_element":"08055-51","ubicacio":"A la riera de Castellcir, entre Ca l'Antoja i Cal Jaumet.","historia":"La riera de Castellcir es forma al Pas de al Tuna, a la urbanització de la Penyora, al nord del municipi. La riera és el resultat de la unió del Torrent de la Sauva Negra i el Torrent de la Penyora. Des d'aquí va travessat vers els sud el municipi resseguint el Serrat del Colom, el Turó de Vilacís i la serra Roca-Sitjana deixant a l'oest els masos de Ca l'Antoja, Cal Joanet i La Vileta fins arribar a Can Sants i a l'est la parròquia de Sant Andreu. Passat Can Sants, una mica més al sud, rep per l'est el Torrent del Bosc, i a partir d'aquí ja es considerat com el riu Tenes. La importància d'aquest curs d'aigua al municipi s'evidencia, a banda de les diferents zones de captació per la presència del Molí del Bosc, on hi ha la Font del Molí, o de la poua del Molí del Bosc, a banda del Molí del Mig i el Molí Nou.","coordenades":"41.7624700,2.1605100","utm_x":"430217","utm_y":"4623745","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84909-foto-08055-51-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84909-foto-08055-51-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84910","titol":"Església de Sant Andreu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-sant-andreu","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GAVÍN, Josep M. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Gavín i Editorial Pòrtic, 1990 (Inventari d'esglésies, 23). ISBN 84-7306-410-0 RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XI","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici àmpliament modificat i renovat que ha perdut bona part de la fesomia original, actualment és un edifici de planta rectangular i coberta a dues aigües. Correspon a un temple de planta basilical, format per nau central i dues laterals, on la del nord encara conserva l'absidiola original. Aquesta absidiola, fonamentada sobre la roca està ornamentada externament per un fris d'arcuacions cegues, bandes llombardes i lesenes. Les naus estan cobertes per un volta de canó mentre que les dues absidioles ho estan en volta en quart d'esfera. L'edifici ha sofert nombroses transformacions al llarg del segles, de fet la nau central apareix capçada per un cos de planta rectangular, on hi ha el presbiteri, des del qual s'accedeix a la sagristia, també de planta quadrangular. Aquesta reforma, substituí i per tant feu desaparèixer l'original absis central i l'absidiola sud, que cal pensar tindria la mateixa estètica que l'única conservada. Tot i les transformacions, encara es conserva a l'interior part de la tribuna o porxo d'un possible cor suportat per columnes amb capitells esculpits que sembla formaven part d'un antic atri romànic posteriorment reconvertit i traslladat a l'interior. Pel que fa a la construcció el parament és força regular, tot i que varia lleugerament segons les èpoques, en línies generals està format per carreus, més petits els d'època romànica i lleugerament més grans els corresponents a reformes posteriors. Les cantonades de l'edifici tenen carreus de majors dimensions perfectament escairats per definir les arestes. Al frontis, vers el nord hi ha el campanar, un prisma de planta rectangular i que consta de planta baixa i tres pisos. Aquesta modificació es va fer entre els anys 1617 i 1621, quan es substituí el del cimbori de l'edificació primitiva. L'últim pis del campanar té quatre obertures rectangulars rematades amb arc rebaixat, que deixen veure les campanes. La finestra est, per sobre l'absidiola romànica, està actualment tapiada. Al frontis, també s'hi detecta un altre modificació, de 1831 segons indica la data esculpida a la porta del temple, transformada en aquest moment, quan es remata la llinda amb un arc rebaixat també de pedra. Just per sobre la porta també hi ha una placa feta de rajols vidrats blancs on es llegeix, pintat i en castellà, Iglesia parroquial de San Andres de Castellcir. Per sobre la porta i centrat amb el carener hi ha rosetó circular delimitat per blocs de pedra treballada. A la mateixa façana, una mica més al sud hi ha un altre petit rosetó u òcul que estaria relacionat amb la nau lateral sud. L'ultima reforma documentada correspon al 1888 quan es va sobrealçar la volta del presbiteri i va desaparèixer l'altar major, un dels elements que van fer modificar de forma més visible la seva imatge original. L'any 2001 es van fer obres de manteniment a la teulada del campanar i façanes, el que implicà la reposició de tres campanes procedents de l'Hospital militar de Barcelona.","codi_element":"08055-52","ubicacio":"A la parròquia de Sant Andreu, a l'est de l'actual nucli urbà","historia":"La parròquia de Sant Andreu era l'antic nucli del municipi, emplaçat a 1 km aproximadament de l'actual. El conjunt, a banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. El conjunt es va anar transformant progressivament fins a obtenir la seva fesomia actual, tot i així a la zona encara es conserven diversos masos que donen idea de com havia estat aquest nucli al passat. L'església té origen romànic, apareix documentada de de 939 i l'any 1011 ja constava com a parròquia de dret. Més endavant es va construir un temple consagrat el 1032 pel bisbe abat Oliva, l'edifici que ha arribat fins avui. També hi ha noticies dels anys 1092 i 1116, i es sap que fou consagrada als apòstols Andreu, Jaume i Joan, i al segle XIII una dels absidioles es va dedicar a Santa Maria. Posteriorment va anar patint diverses refomes com les documentades al anys 1650, 1760, 1831, 1888 i 1917.","coordenades":"41.7600500,2.1607100","utm_x":"430231","utm_y":"4623476","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84910-foto-08055-52-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84910-foto-08055-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84910-foto-08055-52-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Fins el 1962 s'hi va guardar la talla d'alabastre de la Verge Maria, que es va traslladar a l'església de Santa Maria a l'actual nucli urbà.","codi_estil":"92|94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84911","titol":"Antiga Rectoria de Sant Andreu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antiga-rectoria-de-sant-andreu","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2 RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). PLADEVALL FONT, Antoni. L'antiga església de Sant Andreu de Castellcir a: Programa de la festa major de Castellcir. Vic. 1971.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Algunes construcions en perill d'ensulsida","descripcio":"Edificació a ponent de l'antiga església parroquial, corresponent a una masia, antiga rectoria i fins a mitjans del segle XX una casa de pagès que es bastí coincidint amb la remodelació del temple al segle XVIII. És una masia rural amb façana a migdia i coberta a doble vessant composada per dos volums, amb planta baixa, pis i golfes. Des de l'església s'hi accedeix per ponent a través d'unes escales delimitades per murs de pedra que porten directament a la façana oest, que està completament arrebossada amb morter. En aquesta façana s'observa la diferencia de longitud dels dos cossos, el que provoca el seu retranqueix. Ambdós cossos tenen una porta rectangular d'entrada i obertures definides amb carreus i ampits de pedra. El volum situat més al nord, de planta rectangular i lleugerament més curt, correspon a la part més vella del conjunt, el que seria pròpiament la Rectoria Vella. És una edificació feta de maçoneria amb pedres irregulars sense devastar tot lligat amb morter de calç i arrebossat posteriorment. Les obertures són quadrangulars, definides amb carreus ben treballats. A l a façana nord n'hi ha fins a quatre, dues de petites i una tapiada a la banda oest i una de majors dimensions més a l'est amb una llinda amb la data 1731 i la inscripció PRAT RRMEFECIT, en aquesta mateixa façana hi ha una pedra angular amb la data 1718. Pel que fa al volum més gran, es a dir el sud, té la façana principal orientada a migdia i també apareix completament arrebossada. Les obertures són quadrangulars, en algunes són visibles brancals o llinda de pedra, però en altres es detecten reformes i reparacions fetes amb maó. La porta d'accés rematada amb arc rebaixat de maó, està a la meitat oest. A l'esquerra té una finestra i la dreta s'observen dues obertures més. Per sobre la porta hi ha un balcó amb barana de ferro, que té també una finestra a l'esquerra i dues més a la dreta seguint certa simetria. En aquesta façana a la banda oest de la porta hi ha una rajola vidrada blanca amb el numero 16, i a la banda est, n'hi ha un altre on es pot llegir cuartel Finalment destaca un balcó a la façana oest que té una llinda amb la data 1627. El conjunt es troba força deteriorat, amb risc d'ensulsida de la coberta. A banda dels dos volums principals, a l'entorn hi ha altres construccions, que farien les funcions de magatzems, algunes adossades a la paret sud del cementiri.","codi_element":"08055-53","ubicacio":"A la parròquia de Sant Andreu, al sud del temple","historia":"La parròquia de Sant Andreu era l'antic nucli del municipi, emplaçat a 1 km aproximadament de l'actual. El conjunt, a banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. El conjunt es va anar transformant progressivament fins a obtenir la seva fesomia actual, tot i així a la zona encara es conserven diversos masos que donen idea de com havia estat aquest nucli al passat. Tot i que l'església té origen romànic, la masia que feu funció d'antiga rectoria no es construí fins el segle XVIII coincidint amb la remodelació del temple durant aquesta centúria.","coordenades":"41.7600000,2.1603200","utm_x":"430199","utm_y":"4623471","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84911-foto-08055-53-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84911-foto-08055-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84911-foto-08055-53-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"També inclou el Mas Tomàs.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84912","titol":"Camí de Sant Andreu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-sant-andreu","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí rural que uneix el nucli principal actual del poble, l'antic Carrer de l'Amargura, amb el seu nucli antic, l'església de Sant Andreu. Aquest camí comença a l'Avinguda de Sant Quirze, a l'extrem meridional de l'actual nucli urbà i va resseguint la riera de Castellcir, passa per el mas de La Codina, Cal Jaumet, les diferents zones de captació d'aigua, fins travessar la riera i arribar a Sant Andreu. És doncs el camí que uneix el nucli actual amb l'antiga església parroquial de Sant Andreu","codi_element":"08055-54","ubicacio":"Entre l'actual nucli urbà i la parròquia de Sant Andreu","historia":"La parròquia de Sant Andreu era l'antic nucli del municipi, emplaçat a 1 km aproximadament de l'actual. El conjunt, a banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. El conjunt es va anar transformant progressivament fins a obtenir la seva fesomia actual, tot i així a la zona encara es conserven diversos masos que donen idea de com havia estat aquest nucli al passat. L'any 1962, degut al creixement i modificació del poble es traslladà el culte a l'església de Santa Maria, a l'actual nucli urbà.","coordenades":"41.7603100,2.1596800","utm_x":"430146","utm_y":"4623505","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84912-foto-08055-54-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84912-foto-08055-54-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84913","titol":"Cementiri de Sant Andreu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-de-sant-andreu","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Reformat el 1998 i el 2006","descripcio":"Recinte de petites dimensions situat a l'oest de l'església delimitat per murs de pedra. Hi ha enterraments distribuïts en dues bateries de nínxols a tres alçades, que defineixen un pati central, on hi ha plantats alguns xiprers i on hi ha una creu de pedra. El cementiri, originari de l'antiga parròquia, actualment és municipal i encara està en us, fou ampliat el 1998 i 2006 i recentment remodelat.","codi_element":"08055-55","ubicacio":"A la parròquia de Sant Andreu, a l'est del temple.","historia":"La parròquia de Sant Andreu era l'antic nucli del municipi, emplaçat a 1 km aproximadament de l'actual. El conjunt, a banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. El conjunt es va anar transformant progressivament fins a obtenir la seva fesomia actual. L'any 1962, degut al creixement i modificació del poble es traslladà el culte a l'església de Santa Maria, a l'actual nucli urbà.","coordenades":"41.7601800,2.1604800","utm_x":"430212","utm_y":"4623490","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84913-foto-08055-55-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84913-foto-08055-55-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84913-foto-08055-55-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84914","titol":"Antiga parròquia de Sant Andreu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antiga-parroquia-de-sant-andreu","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2 RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). PLADEVALL FONT, Antoni. L'antiga església de Sant Andreu de Castellcir a: Programa de la festa major de Castellcir. Vic. 1971.","centuria":"XI","notes_conservacio":"Hi ha alguns masos i elements abandonats i enrunats","descripcio":"La parròquia de Sant Andreu era una població d'hàbitat dispers que al llarg de la segona meitat del segle XX esdevingué un poble agrupat; l'antiga església parroquial de Sant Andreu va perdre el seu paper de centre neuràlgic, i n'ha pres el relleu l'antic Carrer de l'Amargura, actual carrer Major, on hi ha la Casa de la Vila, la nova església parroquial de Santa Maria, i els serveis municipals. La parròquia de Sant Andreu esta 1 km a l'oest de l'actual i banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. La presència de diversos masos en aquesta zona expliquen la importància del nucli. Pertanyien a aquesta unitat parroquial les masies del Solà del Boix, Puigdomènec, el Mas Torroella, el Vilardell, Cal Fantasia, Can Sants, el Bosc, la Vileta, la Codina, el Puig, Ca l'Antoja, la Roca, Mont-ras, Esplugues, la Clariana, el Prat, el Mas Montserrat, el Verdeguer, la Casa Nova del Verdeguer, les Cases de Fusta, la Talladella, Sant Jeroni, Cal Cisteller i la Tuna.","codi_element":"08055-56","ubicacio":"A l'est del nucli urbà actual","historia":"La parròquia de Sant Andreu per tant era l'antic nucli del municipi, format per un poblament dispers, en masos. A finals del segle XIX va formar-se el petit nucli de població sobre l'eix del l'anomenat Carrer de l'Amargura, i progressivament al voltant d'aquest emplaçament es va desenvolupar l'actual nucli Castellcir, en detriment de Sant Andreu. Aquest creixement provocà la construcció el 1962 de l'església de Santa Maria i el trasllat del culte de Sant Andreu.","coordenades":"41.7600600,2.1604800","utm_x":"430212","utm_y":"4623477","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84914-foto-08055-56-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84914-foto-08055-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84914-foto-08055-56-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84915","titol":"La Torrota dels Moros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-torrota-dels-moros","bibliografia":"ANGLADA I BAYÉS, Manuel; BOLÒS I MASCLANS, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni. 'La Torrassa dels Moros'. A Catalunya romànica. XVIII. El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia catalana, 1991.","centuria":"XI","notes_conservacio":"Parcialment ensulsida","descripcio":"Restes d'una estructura de planta circular feta amb blocs de pedra sense devastar lligats amb argamassa de força consistència. Es troba parcialment ensulsida i se'n conserva, visible, nomes una part de l'estructura, la que està en millor estat és la paret nord, que deu conservar una alçada superior als 4 m. L'abundant presencia d'enderroc a la zona i les característiques de les parets visibles fan pensar que podria tenir un diàmetre d'entre 8 i 9 metres, amb murs amb gruixos superiors als 2m. En algun punt és visible opus spicatum en el parament, el que suggereix que la construcció també va patir diverses reformes,. L'abundant presencia d'enderroc i la seva extensió podria suggerir també l'existència de mes estructures al seu entorn.","codi_element":"08055-57","ubicacio":"Als camps de la Torrassa, a l'est de la riera de Castellcir, al nord de Ca l'Antoja","historia":"Segons la documentació, els anys 923 i 1020 es parla del castell de Tenis, com a centre del terme o jurisdicció que mes tard tindria el castell de Castellcir. Des del 1014 en endavant, aquest nom desapareix i ja es parla de Castellcirvio i Castrocivi. Per la seva ubicació, amb contacte visual tant amb el castell de la Popa, com amb el possible castell del Tenes, podria tenir funció de contacte visual entre aquetes edificacions.","coordenades":"41.7697400,2.1655000","utm_x":"430640","utm_y":"4624548","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84915-foto-08055-57-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84915-foto-08055-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84915-foto-08055-57-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"També coneguda com la Torrassa dels Moros","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84916","titol":"Antic Carrer de l'Amargura","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antic-carrer-de-lamargura","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de cases arrenglerades a l'antic carrer de l'Amargura, actual carreu Major, on actualment es troba l'Ajuntament, església i altres serveis municipals tots al voltant de les places de l'Era i de Santa Maria. A partir del segle XIX i sobretot del XX, l'aglutinació de població entorn d'aquest eix, provocà que l'antic nucli parroquials de Sant Andreu perdés el seu paper de centre neuràlgic, i el principal nucli urbà es trasllades on és actualment. De fet, el trasllat de culte de l'església parroquial amb la construcció d l'Església de Santa maria el 1962 n'és un clar exemple. Les cases que constituïen el Carrer de l'Amargura són Ca l'Agustí, Cal Bartomeu, Cal Biel, Cal Broca, Cal Carreter, Cal Caseta, Cal Cinto, Cal Cisteller, Cal Martí, Cal Moliner, Cal Pastor, Cal Pujadetes, Cal Salvador, en l'espai de l'actual es va construir l'actual Casa de la Vila, Cal Solanes, Cal Ton, Cal Tori i Cal Tut. Principalment, sobretot les que hi ha al nucli, són cases entre mitgeres, d'etntre 5 i 7 m de façana, fetes de maçoneria, arrebossades i encalades i amb obertures quadrangulars definides amb blocs de pedra. Bona part d'elles han estat parcial o completament reformades, però les dates inscrites en llindes de portes i finestres encara conservades, deixen clar el creixement d'aquesta part del municipi entre els segles XVIII i XIX. Entre aquestes inscripcions destaquen la llinda de Cal Moliner on es llegeix Josep Puig Domènec 1838, a Cal Marti, el nº 34 on hi ha una llinda de finestra amb la data 1846, o cal Biel, el nº 36, on en un altre llinda de finestra hi ha la inscripció 1757.","codi_element":"08055-58","ubicacio":"Carrer Major, Plaça de Santa Maria i Plaça de l'Era","historia":"El terme municipal estava format per les antigues parròquies de Sant Andreu, Santa Coloma Sasserra, Sant Pere de Marfà, i alguns masos de la parròquia de Sant Quirze Safaja. El poblament del municipi es caracteritzà per ser un hàbitat dispers en masos a redós d'aquests parròquies però a partir del segle XVIII i XIX, i sobretot a mitjans del segle XX que s'aglutinà a l'entorn de les cases del carrer de l'Amargura, l'actual carrer Major del nucli urbà.","coordenades":"41.7605700,2.1494300","utm_x":"429294","utm_y":"4623543","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84916-foto-08055-58-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84916-foto-08055-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84916-foto-08055-58-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84917","titol":"Molí del Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-bosc","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Abandonat, parcialmetn ensulsit","descripcio":"Edificació en força mal estat de conservació formada per un cos amb planta baixa, primer, segon pis i golfes cobert a doble vessant. Conduit tant amb sense devastar com lleugerament carejada, tot lligat amb morter de calç i distribuït formant filades més o menys regulars. L'estructura conserva diverses obertures, de mides diverses, i sense una simetria regular però bona part d'elles definides per brancals i llindes de pedra. Algunes de les obertures presenten reixes de ferro forjat. Sembla que al segle XIX es construí una xemeneia de maó vist per a eliminar les restes produïdes per les turbines de vapor, però actualment es troba o bé ensulsida o engolida per la vegetació. En destaquen les restes d'una gran bassa de forma ovalada situada al nord de les construccions.","codi_element":"08055-59","ubicacio":"Al sud est de l'actual nucli urbà, entre aquest i el Mas de la Vileta Nova.","historia":"Una de les nombroses edificacions aixecades a la vora de la riera de Castellcir, aprofitant la força de l'aigua. Construït entre els segles XVII i XVIII, amb importants transformacions al segle XIX, es troba molt a prop dels masos de la Vileta i Sans. Formaria part del conjunt d'edificacions vinculades a la parròquia de Sant Andreu. A la llera de la riera, i a tocar del molí hi ha una sèrie d'orificis excavats a la roca, similars als documentats al jaciment de la Riera de Castellcir, 800 m més al nord i que potser podrien estar relacionats tant amb el molí com ser anteriors. En qualsevol cas indicarien l'intensiu aprofitament del curs d'aigua a la zona.","coordenades":"41.7555300,2.1594600","utm_x":"430122","utm_y":"4622975","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84917-foto-08055-59-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84917-foto-08055-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84917-foto-08055-59-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis CulturalsI","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84918","titol":"Riera de Castellcir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-castellcir","bibliografia":"ADDD (2006) Estudi d'Impacte Ambiental Projecte modificat embassament de regulació Riera de Castellcir (2006). Àrea de coneixement i recerca. Memòria numero 6569. AADD (2007) Memòria d'intervenció arqueològica a l'embassament de regulació de la riera de Castellcir. Servei d'Arqueologia. Mem. Numero 6937","centuria":"","notes_conservacio":"Parcialment cobert pre l'aigua","descripcio":"Segons es desprèn de la fitxa de l'Inventaria de Patrimoni arqueològic el jaciment, parcialment cobert per l'aigua, consta d'una vuitantena de retalls excavats a la roca d'entre 0.10 i 0.20 m i una fondària entre 0.6 i 0.05 m. Els forats es poden agrupar en quatre conjunts segons la seva distribució, que permeten intuir dues alineacions paral·leles al curs de la llera, i dues mes perpendiculars a ella. La seva funcionalitat no és del tot clara, i es plantegen tres hipòtesis diferents: Fonamentacions de dues passeres o ponts o que les alineacions dels extrems poguessin ser per embarcadors L'altre opció es que estiguessin vinculats a la construcció d'estacades que protegien la riba del embats de l'aigua i a més farien obligatori el pas pels ponts tant de persones, bestiar, etc. Aquesta practica documentada durant l'edat mitjana, podria estar relacionada amb la parròquia de Sant Andreu, molt a prop del jaciment. L'ultima de les hipòtesis proporcionades estaria en relació amb estructures hidràuliques antigues per retenir les aigües, regar, glasar,etc. Tot i que l'excavació no aporta datació concloent per la seva datació, les característiques de les estructures, així com la presencia de l'església de Sant Andreu molt a propi i diversos mesos d'origen medieval, suggeririen una datació per aquest jaciment durant aquest període històric.","codi_element":"08055-60","ubicacio":"Riera de Castellcir, al nord de la bassa petita","historia":"Jaciment localitzat el 2006 amb motiu d ela prospecció arqueològica superficial realitzada en el marc de l'elaboració de l'Estudi d'impacte ambiental del “Projecte modificat d'embassament de regulació a la Riera de Castellcir”. En resultat a aquesta localització, es realitzà una intervenció arqueològica l'any 2007. El fet que el jaciment es trobi parcialment submergit en dificulta la seva observació, de fet durant la revisió de la carta arqueològica del 2016 només era parcialment visible. A la llera de la riera, i a tocar del molí del Bosc, 800 m més al sud del jaciment hi ha una sèrie d'orificis excavats a la roca, similars, potser podrien estar relacionats. En qualsevol cas indicarien l'intensiu aprofitament del curs d'aigua a la zo","coordenades":"41.7615200,2.1596200","utm_x":"430142","utm_y":"4623640","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84919","titol":"Barraca de marge del Sot d'en Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-marge-del-sot-den-grau","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita cavitat quadrada encabida dins un mur de pedra seca. L'espai no sobrepassa el d'un cub de 80 cm de costat, mentre que l'obertura, allindanada, fa uns 50 cm. Per tant, no es tractaria d'una cabana on aixoplugar-se, sinó més aviat d'un espai on deixar les eines necessàries per al conreu dels bancals on es troba.","codi_element":"08055-61","ubicacio":"Entre el nucli urbà i el mas de Mont-ras","historia":"","coordenades":"41.7613400,2.1514200","utm_x":"429460","utm_y":"4623627","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84919-foto-08055-61-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84919-foto-08055-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84919-foto-08055-61-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84920","titol":"El casal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-casal-5","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular amb coberta a doble vessant i amb una superfície entorn els 400 m2. Correspon a una sala polivalent que acull les principals activitats culturals del municipi. La façana principal é planta rectangular i està feta amb maó vist, esdevenint un gran full que sobrepassa l'alçada de la coberta. A la façana i per sobre la porta rectangular de fusta i hi ha un voladís d'obra. També a la façana principal hi ha el tauló d'anuncis i la parada del bibliobús. La resta de l'edifici està arrebossat i pintant de groc i presenta una bateria de finestres a banda i banda. A tocar del casal hi ha la llar d'infants del municipi, el petit Camacurt.","codi_element":"08055-62","ubicacio":"Plaça Abat Escarré s\/n","historia":"","coordenades":"41.7605500,2.1513700","utm_x":"429455","utm_y":"4623539","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84920-foto-08055-62-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84921","titol":"El Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-verdaguer-9","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran edificació amb diversos cossos i dependències annexes. En línies generals correspon a una construcció feta amb mur de maçoneria, on portes i finestres estan definides per carreus ben escairats. Les cantonades dels diferents cossos també presenten grans blocs de pedra, el que ajuda a resseguir el seu creixement constructiu. Actualment tota l'edificació conserva restes d'un arrebossat blanc, que es manté de manera molt desigual. La construcció principal i més antiga correspondria a un edifici de planta rectangular amb coberta a un vessant, planta baixa, pis i golfes, orientat a sud on hi hauria l'entrada principal. La porta és adovellada, amb la singularitat que la dovella central està composta per dos blocs. Just per sobre la porta hi ha una petita finestra quadrangular. A l'est d'aquesta obertura, i a la mateixa planta, se n'intueixen dues més, ambdues tapiades, una de les quals podria ser una espitllera. A l'oest d'aquest cos, n'hi ha un altre de petites dimensions i de dos pisos en el que destaca un balcó a la planta pis i una gran arcada de pedra, amb arc de mig punt a la planta baixa. Adossat a aquest cos pel sud, i tapiant parcialment la porta principal hi ha un altra edificació de planta quadrangular i coberta a una vessant. S'hi accedia per l'est, de fet, a la planta baixa hi ha una porta rectangular, definida amb blocs de pedra, actualment tapiada. Just per sobre, es veu una finestra quadrangular, també definida per grans blocs de pedra i una galeria amb arc de mig punt orientada a sud. Encara adossat a aquest primer cos, però per la banda nord, hi ha un altre cos de planta quadrangular en el que destaca una galeria amb una gran obertura amb arc de mig punt al pis superior. Per últim i adossat per l'est a cos principal en trobem un altre, de majors dimensions i planta rectangular amb coberta a doble vessant. Segons es desprèn dels blocs de pedra de les cantonades, hauria crescut en sentit oest a partir de dos cossos adossats un a l'altre. Està format per planta baixa, pis i golfes, té totes les obertures de forma rectangular i delimitades per carreus ben escairats. La seva distribució és simètrica, la planta baixa hi ha la porta principal, rectangular amb arc rebaixat a la part superior i una finestra. Per sobre d'aquests i de manera idèntica a cada una de les plantes hi ha dues obertures més. L'únic element que trenca aquesta simetria és una petita obertura, a tocar de la porta principal. A l'alçada del primer pis, entre les finestres hi ha la imatge d'un sant, feta amb rajoles, que fa l'acció de sembrar. A l'oest encara hi trobem altres cossos adossats, de menor alçada, alguns d'ells de construcció força moderna, ja que presenten cobertes metàl·liques. A l'entorn immediat de la construcció principal hi ha una bassa d'aigua, un pou així com nombroses pallisses i magatzems, molts d'ells fets de pedra.","codi_element":"08055-63","ubicacio":"Al nord-est del nucli urbà a l'oest de la riera de Fonts Calents.","historia":"Apareix a la documentació des d'inicis del segle XV.","coordenades":"41.7797000,2.1364000","utm_x":"428232","utm_y":"4625677","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84921-foto-08055-63-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84921-foto-08055-63-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84921-foto-08055-63-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84922","titol":"Monument als Grans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-als-grans","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Monòlit de pedra situat a l'exterior de la llar d'infants el Petit Camacurt, en una zona enjardinada. En el monòlit a la part inferior hi ha una petita placa on es llegeix 'Per a vosaltres els grans, Sant Andreu!. A la part superior del monòlit hi ha l'escultura d'un llibre obert, fet amb ferro corten. Per la part inferior, el llibre hi ha una espècie d'agafadors o cintes, fets de ferro, que simbòlicament servirien per tancar el llibre, rematats amb el cap d'un drac. La part central i inferior del monòlit, està decorada amb les figures de dues sargantanes i quatre ferradures obertes, tot fet de ferro. A tocar d'aquest element hi ha una espècie de faristol metàl·lic amb una caixa amb vidre a la part superior. A l'interior hi ha un poema d'Isabel Barrier. Aquest element va ser instal·lat l'octubre de 2006, i fou col·locat amb motiu del llibre del mes, tal com es pot llegir al mateix full visible a l'interior.","codi_element":"08055-64","ubicacio":"Avinguda Santa Coloma, 2","historia":"","coordenades":"41.7607500,2.1510700","utm_x":"429431","utm_y":"4623561","any":"2006","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84922-foto-08055-64-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84923","titol":"Poua de les Berengueres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-les-berengueres","bibliografia":"AYMAMÍ, G. (2000): Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya. Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona. DANTÍ, J., CANTARELL, C. i CORNELLAS, P. (2007): Els pous de glaç al Vallès Oriental. Consell Comarcal Vallès Oriental, Granollers. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). NUET I BADIA, J (1970) : Els pous de neu del Montseny. Revista Muntanya, Agost. PLADEVALL, A. (1994): Els pous de glaç i de neu a Catalunya. Espais (Barcelona) (DPTOP), 38: 45-51. SOLÉ, Ll. (2006): Producció de gel a les economies pageses. El pou de glaç de Vilianna», Estudis d'Història Agrària (Barcelona) 19: 49-68.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Engolida per la vegetació. La cúpula està parcialment ensulsida.","descripcio":"Construcció cilíndrica semisoterrània de més de 8 m de diàmetre i uns 6,7 m d'alçada, bona part de la qual està excavada al subsòl geològic. Correspon a una construcció de maçoneria, feta amb pedres sense devastar col·locades formant filades més o menys regulars. La construcció estaria coberta per una cúpula semiesfèrica que malauradament està completament ensulsida. On arrencaria la cúpula i per la banda nord hi ha una obertura quadrangular, i també n'hi ha una altre al sud. A l'interior s'observen diferents encaixos que podrien estar destinats a sostenir les bastides que permetrien l'accés o els elements que subjectarien la politja d'extracció. Per la banda nord, i a tocar del camí que transcorre paral·lel a la riera de Fonts Calents hi ha una construcció de planta quadrangular, possiblement una rampa, adossada a la cúpula que segurament estaria vinculada al procediment d'extracció i transport i d'entrada a l'estructura. Actualment l'estructura es troba engolida per la vegetació, i no és visible ni el fons ni alguna de les obertures. Part del pou amenaça ensulsida.","codi_element":"08055-65","ubicacio":"Al sud de la Riera de Santa Coloma a l'est del Collet de la Costa.","historia":"La necessitat i costum de conservar gel per a diferents usos ve d'antic i fou a partir de la segona meitat del segle XVI el seu ús es va generalitzar fins que, entre els segles XVII i XIX, va esdevenir un producte quotidià de primera necessitat, tant per motius gastronòmics (refresc de begudes, gelats o conservació d'aliments) com terapèutics. Fou una activitat molt important, clau per a les poblacions, fins el descobriment de l'electricitat i la possibilitat de fabricar gel de forma industrial. Tot això va comportar un increment de demanda, i alhora va obligar a construir llocs d'emmagatzematge del glaç i la neu. L'activitat dels pous de glaç, allà on el clima ho permetia, es va estendre per tot Catalunya, amb nombroses construccions a zones com el Moianès o el Montseny, que abastien Barcelona. El fet de poder conservar el gel des de l'hivern fins la tardor següent requeria d'una activitat important i d'unes construccions especialitzades amb un disseny específic. Els pous eren la tipologia més comuna en aquest tipus d'estructures, totes elles de pedra, i cobertes per una cúpula. En qualsevol cas per a la seva construcció eren necessaris diferents elements, la proximitat de vies de comunicació i llocs de consum no molt allunyats, així com la proximitat de cursos d'aigua, a banda per suposat d'un clima apropiat. El ges es treia de la riera, sèquia o estany quan havia assolit un gruix suficient, d'entre 20 i 30 cm. Seguidament, es trencava i\/o tallava en trossos irregulars amb diferents eines, ja fossin palanques, tràmecs, magalls o serres, ajudats de motlles destinats a obtenir mides i pesos regulars. Un cop extret es transportava al pou, ja fos amb carruatges o animals de tir. Un cop transportat, s'emmagatzemava al pou. Sovint el fons i les parets del pou s'aïllaven prèviament amb brancatge, i s'anava col·locant el gel en capes successives separades amb palla o branques, així com amb gel picat; tot plegat per tal d'evitar la compactació i facilitar-ne l'extracció. Un cop ple, se'n tancaven les obertures exteriors amb portes de fusta o amb lloses que hi encaixaven, i es tapava amb branques. Tota aquesta feina mobilitzava força gent, en alguns casos podien ser fins a una cinquantena entre totes les tasques de recol·lecció, buidat, transport, col·locació, manteniment i buidat. Els beneficis econòmics també eren importants (només a la ciutat de Barcelona se'n consumien unes 700 tones anuals) i, conseqüentment, es van crear impostos específics.","coordenades":"41.7836300,2.1495100","utm_x":"429326","utm_y":"4626103","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84923-foto-08055-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84923-foto-08055-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84923-foto-08055-65-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Per la proximitat amb la Poua de Sant Jeroni, reben popularment el nom conjunt de 'les Poues'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84924","titol":"Molí Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-vell-3","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener i PALLARÈS PERSONAT, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). Bolòs i Masclans, Jordi; Nuet i Badia, Josep (1983). Els molins fariners. Barcelona: Ketres. (Ventall; 1).","centuria":"XX","notes_conservacio":"Hi ha un habitatge construit just a sobre.","descripcio":"Edifici de planta de planta quadrangular d'un sol cos fet amb murs de maçoneria, amb planta baixa, planta pis i golfes, i coberta a doble vessant. L'entrada a l'edifici es per l'oest on s'observa una porta rectangular, sobre la qual i ja al primer pis hi ha tres finestres quadrades. En les parets nord i sud les obertures tenen les mateixes característiques però de tres, passen a dos. A les golfes només s'observa una finestra per façana. Damunt les restes del vell molí hi ha actualment una casa edificada durant el segle XX, que son les restes actualment visibles. Tot i així sembla es versemblant intuir que l'aigua entrava al moli per la banda est del mateix, que es troba a tocar de la riera de Fonts Calents. Una mica més al nord, hi ha la font del Molí Vell, i al sud, i també en el curs de la riera, hi ha el molí Nou i la font i poua de glaç de la Vinyota.","codi_element":"08055-66","ubicacio":"A l'oest del nucli urbà, a l'est del camí d'Esplugues i al sud e la Font del molí vell.","historia":"Els molins hidràulics han estat presents al món rural català, ajudant a moltes de les tasques diàries com la molta, premsat, forjat, fabricació de pólvora, paper, molins bataners, etc, per tant molts d'ells, es trobaven a tocar o en les pròpies cases de pagès. Com el seu nom indica, tots ells es funcionaven per la força de l'aigua generada a partir d'un salt d'aigua que movia les pales d'una roda, ja fos vertical o horitzontal. El moviment circular d'aquestes rodes es transmetia instantàniament a les moles de pedra. Aquesta mecànica aprofitava el mateix camí de l'aigua i en primer lloc hi havia la resclosa, un tancat artificial construït al llit del riu. S'han documentat nombroses restes de rescloses medievals fetes amb estacades de troncs, gracies a les incisions fetes sobre la roca. Durant l'època moderna i contemporània, les antigues rescloses, s'aniren substituint per rescloses de pedra. Seguiment l'aigua es canalitzava per un rec que la treia del curs del riu per acumular-la en una bassa adossada a l'edifici del molí. Aquesta acumulació d'aigua era necessària per donar pressió al molí. La necessitat de desguassar l'excés d'aigua de la bassa, abans no es vesses, es feia mitjançant un sobreeixidor, dit també estellador. Seguidament l'aigua de la bassa descendia amb pressió cap a l'interior del molí gràcies a dues estructures, el cup i la canal vertical, una tècnica utilitzada ja des del segle XII. El doll d'aigua queia dins del carcabà, al pis inferior del molí, a través d'aquestes estructures, amb una pressió que feia girar la roda hidràulica que hi havia just a sota. L'eix de la roda transmetia el moviment cap al pis superior on es trobaven instal·lades les moles i tot l'equipament necessari per a la mòlta o l'activitat que s'hi realitzés. Hi havia, segons el tipus d'activitat diferents tipus de roda hidràulica. Tot i que l'ús de molins hidràulics ja es remunta a època romana, començaren a generalitzar-se durant l'edat i mitjana i sobretot entre els segles XVII-XIX. Alguns indicatius sobre la cronologia del molins els trobaríem en les rescloses, ja que sembla que les de fusta, s'haurien d'adscriure a època medieval. A partir del segle XVIII ja son de pedra, tot i que en alguns llocs s'aprofiten les medievals i fins i tot les instal·lacions del antics molins.","coordenades":"41.7658500,2.1329900","utm_x":"427933","utm_y":"4624143","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84924-foto-08055-66-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84924-foto-08055-66-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"També conegut com Molí d'Esplugues.Durant la visita no es va accedir a l'interior, amb el que es desconeix si es conserven restes del molí.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84925","titol":"Masia d'Esplugues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/masia-desplugues","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació construïda sota una balma, a peus de la riera de Fonts Calents. L'edifici té planta allargada adaptada a l'orografia de la balma, que li fa parcialment de teulada i de tancament posterior. Es distingeixen diferents cossos, adossats uns als altres i a diferents alçades, adaptats a les dimensions de la balma i aixecats en diferents èpoques. Tot i això en algun cas el cos no tanca completament contra la roca a la part superior, cosa que permet tenir galeries o balcons en algun dels pisos superiors. Tot l'edifici està fet amb murs de maçoneria de pedres sense devastar i còdols, formant filades més o menys regulars lligades amb morter, excepte els cossos dels extrems que són amb pedra seca o lligats amb fang. Les obertures de l'edifici, força nombroses s'adapten a les necessitats de cada cos. Si bé de forma general la seva distribució no presenta cap simetria, aquesta si es detecta de forma individual en cada un dels cossos. De sud a nord, el primer cos correspon a una construcció de petites dimensions, d'una planta i coberta a un vessant adossada a la roca. Té dues portes una cada extrem i correspon a un galliner o cobert pel bestiar. A continuació trobem un altre cos amb dos mòduls a diferent alçada adossats un a l'altre. En el mòdul més baix, al sud, hi ha planta baixa i pis mentre que el mòdul nord té planta baixa, pis i golfes. En aquest últim trobem la porta d'accés, rectangular, just per sobre, hi ha una finestra a la planta pis amb la data 1748 a la llinda i finalment una altra finestra de menors dimensions a les golfes. Al mòdul sud, i mantenint la simetria horitzontal, trobem dues petites finestres a la planta baixa i dues finestres més a la planta pis, una de gran i un altre de petita. A la finestra de majors dimensions hi ha la data 1755 a la llinda. A continuació trobem el cos més gran, que té forma de U, ja que a la part superior hi ha un petit espai obert. En aquest cos trobem una porta rectangular i seguint l'eix de simetria, just per sobre una finestra a la planta pis, i un altre a les golfes de menors dimensions. A la resta del mòdul hi ha dues petites finestres més, també quadrangulars, la de la planta pis, té una petita fornícula triangular al coronament. Totes les obertures estan delimitades amb blocs carejats. A continuació i en direcció nord, trobem el següent mòdul, que només té planta baixa i planta pis, ja que l'espai que ocuparien les golfes està completament obert. En aquesta part superior la superfície de la balma està plena de sutge, potser perquè hi havia la sortida de fums de la llar de foc. Aquest mòdul no té porta d'accés, per tant es comunicava amb la resta de l'edifici per l'interior. Pel que fa a les obertures té tres finestres de mides diverses a la planta baixa, i tres més a la planta pis. En aquest cas, una de les obertures correspon a l'únic balcó de tota l'edificació. Totes les finestres estan delimitades per carreus carejats. L'últim mòdul, només d'una planta correspon a un altre magatzem fet amb pedra seca. Té una porta rectangular i s'hi detecten diverses reformes a la façana. Presenta dues petites obertures a la part superior delimitades amb maons. Entorn de l'edifici, hi ha escampats per l'espai, abeuradors de pedra i altres elements dedicats a l'activitat agrícola. Durant la visita i a l'aflorament rocós just davant de la riera, també es van detectar diversos encaixos i retalls a la roca vinculats segurament a construccions de caràcter perible. A banda de tots aquests elements, hi ha dos edificis més. Un es troba al nord en un camp a cota superior al que s'accedeix per unes escales de pedra des de l'exterior del mas. En una de les finestres d'aquest cobert, també hi ha una llinda amb data del segle XVIII. L'altre cos, un cobert independent està a l'est i acull un dels radials de l'Ecomuseu del Moianès, el que tracta de l'aprofitament dels recursos naturals del bosc en època preindustrial. És a dir com els masos eren autosuficients, emmagatzematge de menjar, recol·lecció de plantes medicinals, bolets, transformació de la llenya en carbó, etc. Aquest cobert és la primera part de la casa visitable pel públic. És el lloc on s'atenen les visites i on s'hi fan algunes activitats. La resta de la casa s'està rehabilitant.","codi_element":"08055-67","ubicacio":"A 1,9 km de la carretera BV-1310 en el pk 3.8","historia":"El topònim Esplugues està documentat des del 1192 com a mas de Bernat d'Esplugues, tot i així l'edifici actualment conservat fou aixecat al segles XVII-XVIII, tal i com es desprèn de les llindes d'algunes finestres. Aquest indret va estar habitat des de l'època alt-medieval fins l'any 2002.","coordenades":"41.7686400,2.1337200","utm_x":"427997","utm_y":"4624452","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84925-foto-08055-67-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84925-foto-08055-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84925-foto-08055-67-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Acull un dels radials de l'Ecomuseu del Moianès.","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84926","titol":"Pont d'Espluga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-despluga","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XI","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont d'origen romànic, fet amb pedres de mides diverses lleugerament carejades lligades amb porter. Conserva un sol arc, de mig punt amb definit amb blocs de pedra carejades, amb lleugera esquena o serrera, és a dir amb doble pendent més o menys simètric als extrems.. A la base del arc, a banda i banda s'observen tres encaixos quadrangulars, segurament utilitzant per ancorar elements durant la construcció de l'estructura. El pont té paviment de lloses de pedra plana i baranes també de pedra. Les pedres utilitzades en aquests elements són diferents que les de la resta del pont, i estan col·locades en sec o amb molt poc morter. Per les seves característiques sembla evident que corresponen a una reforma posterior. El pont esta estretament vinculat amb el mas d'Esplugues, construït per travessar la riera de Fonts Calents en aquest punt.","codi_element":"08055-68","ubicacio":"A l'extrem occidental del terme de Castellcir, al mas d'Esplugues,","historia":"El topònim Esplugues està documentat des del 1192 com a mas de Bernat d'Esplugues, tot i així l'edifici actualment conservat fou aixecat al segles XVII-XVIII. Aquest indret va estar habitat des de l'època alt-medieval fins l'any 2001. Per les característiques del pont, sembla que es podria vincular als primers moments d'ocupació de l'indret, amb l'objecció de facilitar el pas sobre la riera, i així millorar-ne les comunicacions.","coordenades":"41.7684400,2.1337300","utm_x":"427998","utm_y":"4624429","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84926-foto-08055-68-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84926-foto-08055-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84926-foto-08055-68-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84927","titol":"Casa Nova del Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-nova-del-verdaguer","bibliografia":" BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). MARTÍN COLLIGA, A. 'De la cultura de los 'Sepulcros de Fosa' al grupo de 'Veraza' en el Vallès'. Estudios de la Antigüedad. 2, p.p. 3-57.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Excavat per furtius.","descripcio":" Sembla que a uns 50 m de la casa del Verdaguer i molt proper al dolmen conegut amb el mateix nom, segons Batista hi havia un sepulcre de fossa. Estaria orientat est oest i format per tres lloses de pedra clavades verticalment al terreny. Excavat per furtius, sembla que es van recuperar alguns ossos i ceràmica, però tot això avui està desaparegut. A la revisió de la carta arqueològica l'any 2016, no se'n van trobar evidencies, ni tampoc ningú que en pogués donar referències. En aquell moment però es feia esment de l'existència de tres pedres alineades al marge del camí, però no es va poder definir la ubicació del jaciment. Durant la visita realitzada durant la realització d'aquest mapa tampoc s'han pogut localitzar cap tipus d'evidència.<\/p> ","codi_element":"08055-69","ubicacio":"Al nord est del nucli urbà, a l'est de la casa nova del Verdaguer.","historia":"","coordenades":"41.7851000,2.1370700","utm_x":"428294","utm_y":"4626276","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84927-foto-08055-69-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-15 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"78|79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84928","titol":"Bosc de Can Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-can-verdaguer","bibliografia":"BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). MARTÍN COLLIGA, A. 'De la cultura de los 'Sepulcros de Fosa' al grupo de 'Veraza' en el Vallès'. Estudios de la Antigüedad. 2, p.p. 3-57.","centuria":"","notes_conservacio":"Parcialment excavat per furtius. S'han perdut les lloses de coberta.","descripcio":"Lloc d'enterrament megalític format, aparentment, per dos túmuls funeraris en força estat d'arrasament. Segons es desprèn de la fitxa de la carta arqueològica, un dels túmuls estaria al sud està de la del bosc, i tindria uns 15 m de diàmetre. Orientades vers el sud, són visibles dos grans blocs de pedra clavats verticalment sobre el túmul. L'estructura sembla que va ser parcialment excavada per furtius, ja que és visible un retall artificial afectant l'estructura, ja detectat en la revisió de la carta arqueològica de 1992. El segon dels túmuls és menys evident, i se situa al nord-oest de l'anterior. Aquí la concentració de pedres del túmul és menys nombrosa i només és visible un gran bloc de pedra clavat verticalment. Ambos túmuls estan separats per un caminet força desdibuixat on també són visibles dos grans blocs de pedra, tal vegada vinculats a les lloses de coberta desplaçades.","codi_element":"08055-70","ubicacio":"Al nord est del nucli urbà, al sud est del Verdaguer, en una zona boscosa.","historia":"Mai s'hi ha realitzat una intervenció arqueològica, i la seva adscripció cronològica és fa simplement per la tipologia de les restes observades.","coordenades":"41.7766400,2.1378800","utm_x":"428352","utm_y":"4625336","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84928-foto-08055-70-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84928-foto-08055-70-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84928-foto-08055-70-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"78|79|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84929","titol":"Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/verdaguer","bibliografia":"ANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). MARTÍN COLLIGA, A. 'De la cultura de los 'Sepulcros de Fosa' al grupo de 'Veraza' en el Vallès'. Estudios de la Antigüedad. 2, p.p. 3-57. MUÑOZ, A.M. La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Barcelona: Universidad de Barcelona. Instituto de Arqueología y Prehistoria, 1965. (Publicaciones Eventuales; 9).","centuria":"","notes_conservacio":"S'han perdut algunes de les lloses","descripcio":"Enterrament megalític, format per una cista rectangular de 1.30 m de llarg per uns 0.70 m d'amplada, definida per quatre lloses, i amb la coberta desplaçada. Al seu voltant encara són visibles una quantitat important de pedres, que formarien part del túmul tot i que està força arrasat. Les restes arqueològiques recuperades, actualment al museu de Moià, corresponien a diverses restes antropològiques, força arrasades, entre els quals destaquen noranta dents, onze d'elles de nen, per tant es tractava d'un lloc d'enterrament col·lectiu. Acompanyant a aquestes restes es van recuperar diversos fragments ceràmics, grollers i de cocció oxido reductora, entre ells un fragment i de vora i una nansa de mugró d'un vas de petites dimensions. A banda de la ceràmica es van recuperar vint-i-dues denes de collaret, de diferents materials (os, petxina de pelegrí (pecten) i una de bronze). A més a més també es va recuperar un botó amb perforació en forma de V. Per les característiques de la tomba així com de l'aixovar que acompanya als inhumats es va datar al calcolític.","codi_element":"08055-71","ubicacio":"Al nord est del nucli urbà, al sud de la casa nova del Verdague","historia":"Fou descobert i excavat el 1960 per Leodegari Sala, J. Surroca i R. Batista. Le visites del 1992 i 2016 amb motiu de la revisió de la Carta arqueològica, han constat que l'estat de conservació de l'estructura, es manté.","coordenades":"41.7841200,2.1420100","utm_x":"428703","utm_y":"4626163","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84929-foto-08055-71-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84929-foto-08055-71-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84929-foto-08055-71-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9","autor_element":"","observacions":"També conegut com Dolmen de la casa Nova","codi_estil":"78|79|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84930","titol":"Balma del pademí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-del-pademi","bibliografia":"GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Balma de 26 metres d'amplada per 17 de fondària i uns 1.60 m d'alçada amb 17 m de recorregut i uns 250 m2 de superfície. Tota la cavitat està recorreguda pel torrent del Sot d'Esplugues que entra per l'extrem oriental i en surt per l'occidental. Pel seu interior efectua un recorregut de 45 metres tot dibuixant un gran meandre de gairebé 180 graus. Tot i que sovint el torrent no porta aigua, el fet que hi passi fa que durant les crescudes es pot desbordar la llera del meandre formant-ne una de secundària que crea una espècie d'illa al centre plena de materials arrossegats per la riera. En el tram on hi ha aquesta illa de sediments, la cavitat no té una alçada superior als 30-40 m. El torrent ha anat erosionat els materials més tous per sota l'estrat dur que forma la cavitat, ficant-s'hi per sota i el meandre a la seva evolució ha anat entrant progressivament fins a la situació actual.","codi_element":"08055-72","ubicacio":"Al sud del Sot d'Esplugues i del camí que hi passa a tocar.","historia":"","coordenades":"41.7670100,2.1375900","utm_x":"428317","utm_y":"4624268","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84930-foto-08055-72-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Tot i que la balma figura al ICGC i al recull onomàstic de Castellir no apareix en cap catàleg d'espeleologia. De fet la informació conservada es recull al blog de cavitats de Catalunya. La cavitat ha estat redescoberta els darrers anys per Jordi Navarro i Montse Mañosa, del Centre Excursionista de Castellar del Vallès.","codi_estil":"121","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84931","titol":"Pou de glaç de Can Vilardell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-glac-de-can-vilardell","bibliografia":"AYMAMÍ, G. (2000): Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya. Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona. DANTÍ, J., CANTARELL, C. i CORNELLAS, P. (2007): Els pous de glaç al Vallès Oriental. Consell Comarcal Vallès Oriental, Granollers. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). NUET I BADIA, J (1970) : Els pous de neu del Montseny. Revista Muntanya, Agost. PLADEVALL, A. (1994): Els pous de glaç i de neu a Catalunya. Espais (Barcelona) (DPTOP), 38: 45-51. SOLÉ, Ll. (2006): Producció de gel a les economies pageses. El pou de glaç de Vilianna», Estudis d'Història Agrària (Barcelona) 19: 49-68.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Engolida per la vegetació i parcialment ensulsida","descripcio":"Construcció semisoterrània que segueix la tipologia típica d'aquest tipus de construccions. Té una planta circular d'uns 7.30 m de diàmetre i d'una alçada entorn els 5.10 m. Segurament tenia una cúpula semiesfèrica, però avui s'ha perdut quasi completament. Tanmateix l'arrencament d'aquesta coberta segurament es trobaria a nivell del camí que ressegueix la riera, pel que podria haver assolit quasi els 8 m d'alçada interior. Actualment l'estructura es troba en força mal estat de conservació, engolida per la vegetació, pel que no ha estat possible identificar les obertures.","codi_element":"08055-73","ubicacio":"A l'est del camí de Vilardell, paral·lel al torrent del Bosc i el riu Tenes.","historia":"La necessitat i costum de conservar gel per a diferents usos ve d'antic i fou a partir de la segona meitat del segle XVI el seu ús es va generalitzar fins que, entre els segles XVII i XIX, va esdevenir un producte quotidià de primera necessitat, tant per motius gastronòmics (refresc de begudes, gelats o conservació d'aliments) com terapèutics. Fou una activitat molt important, clau per a les poblacions, fins el descobriment de l'electricitat i la possibilitat de fabricar gel de forma industrial. Tot això va comportar un increment de demanda, i alhora va obligar a construir llocs d'emmagatzematge del glaç i la neu. L'activitat dels pous de glaç, allà on el clima ho permetia, es va estendre per tot Catalunya, amb nombroses construccions a zones com el Moianès o el Montseny, que abastien Barcelona. El fet de poder conservar el gel des de l'hivern fins la tardor següent requeria d'una activitat important i d'unes construccions especialitzades amb un disseny específic. Els pous eren la tipologia més comuna en aquest tipus d'estructures, totes elles de pedra, i cobertes per una cúpula. En qualsevol cas per a la seva construcció eren necessaris diferents elements, la proximitat de vies de comunicació i llocs de consum no molt allunyats, així com la proximitat de cursos d'aigua, a banda per suposat d'un clima apropiat. El ges es treia de la riera, sèquia o estany quan havia assolit un gruix suficient, d'entre 20 i 30 cm. Seguidament, es trencava i\/o tallava en trossos irregulars amb diferents eines, ja fossin palanques, tràmecs, magalls o serres, ajudats de motlles destinats a obtenir mides i pesos regulars. Un cop extret es transportava al pou, ja fos amb carruatges o animals de tir. Un cop transportat, s'emmagatzemava al pou. Sovint el fons i les parets del pou s'aïllaven prèviament amb brancatge, i s'anava col·locant el gel en capes successives separades amb palla o branques, així com amb gel picat; tot plegat per tal d'evitar la compactació i facilitar-ne l'extracció. Un cop ple, se'n tancaven les obertures exteriors amb portes de fusta o amb lloses que hi encaixaven, i es tapava amb branques. Tota aquesta feina mobilitzava força gent, en alguns casos podien ser fins a una cinquantena entre totes les tasques de recol·lecció, buidat, transport, col·locació, manteniment i buidat. Els beneficis econòmics també eren importants (només a la ciutat de Barcelona se'n consumien unes 700 tones anuals) i, conseqüentment, es van crear impostos específics.","coordenades":"41.7459900,2.1595100","utm_x":"430116","utm_y":"4621916","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84931-foto-08055-73-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84931-foto-08055-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84931-foto-08055-73-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84932","titol":"Capella de la Concepció de Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-la-concepcio-de-maria","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Capella d'una sola nau amb planta rectangular i coberta de teula àrab a dos vessants i absis pla. Té un petit campanar d'espadanya, molt senzill, fet de maons i coronament triangular, amb una petita campana. La construcció és aixecada a partir de murs de maçoneria, que actualment es troben completament arrebossats i pintats de blanc excepte a la façana posterior. La porta d'accés es troba a l'oest, és rectangular i està definida per blocs de pedra perfectament escairats. En destaca la llinda monolítica, amb una inscripció 'Capella intitulada Nostra Sra. de la Concepció feta fer per lo molt Ravarent Joseph Bosch, rector de Sant Llorenç d'Hortons, Bisbat de Barcelona 1674' Sobre la llinda hi ha una petita finestra rectangular delimitada per blocs de pedra carejada. L'església està construïda sobre la roca i per tant es troba lleugerament elevada del nivell de circulació. Per accedir-hi, hi ha una escala amb set graons amb barana d'obra a banda i banda. La porta actual és de fusta i té dues petites obertures amb reixes de ferro decorades amb el monograma de Jesús i Maria respectivament. L'interior és sobri, té el terra pavimentat amb rajoles de 30x30 m i dos bancs de fusta a tocar de les parets de la nau. A l'absis i presbiteri s'observen restes, força malmeses de decoració pictòrica. Entre les figures identificades hi ha la Verge Maria, dos àngels i un Sant. L'edifici es troba al pati exterior del mas, a tocar del Graner.","codi_element":"08055-74","ubicacio":"Al mas del Bosc, sud est del nucli urbà.","historia":"Capella aixecada al segle XVII per satisfer les necessitats religioses del mas, que apareix documentat des de segle XVI. Tanmateix l'edifici actual sembla que seria del segle XVII, amb transformacions posteriors dels segles XVIII i XIX. L'església fou consagrada el 1673, i la feu construir Josep Bosch, fill de la masia, que fou rector de Sant Llorenç d'Hortons.","coordenades":"41.7533900,2.1684800","utm_x":"430870","utm_y":"4622730","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84932-foto-08055-74-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84932-foto-08055-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84932-foto-08055-74-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84933","titol":"El Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-bosc-4","bibliografia":"","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"Reformat al segle XX","descripcio":"Edificació amb diversos cossos i dependències annexes incloent la capella amb advocació a Concepció de Maria. En línies generals correspon a un mas de grans dimensions força transformat i ampliat, però que tindria un primer cos del segle XVII. Construït sobre la codina, el que explica la diferència de nivell d'alguna de les seves edificacions, en origen estava fortificat. A la part més elevada de la propietat hi ha l'església i també un gran graner, amb planta baixa pis i golfes, amb una gran porta definida per carreus i rematada amb arc de mig punt de maons. Al primer pis trobem una galeria amb tres finestres també amb arc de mig punt i reixes de fusta. A les golfes, i amb eix de simetria respecte a la porta, hi ha també una finestra amb arc de mig punt i dues petites finestres quadrangulars a banda i banda. L'embigat de fusta d'aquest graner, com a mínim l'existent entre la planta baixa i el primer pis, està en molt bon estat de conservació, de fet s'ha reforçat en època recent amb l'objectiu de mantenir les bigues de fusta originals. Davant aquest graner hi ha un gran pati, parcialment enrajolat amb rajols quadrants col·locats a caixó. Des d'aquest pati es té accés a l'edifici principal, que obre porta al nord, a aquesta cota, a l'alçada de la tercera planta. Des del pati superior i a través d'unes escales s'accedeix a la part inferior del mas, a una altra espècie de pati distribuïdor des d'on es té accés a les diverses dependències. L'edifici principal, datat al segle XVII, tenia quatre pisos d'alçada i una galeria de porxo amb arcs de mig punt a l'última planta, però està completament reformat. És de planta rectangular i té coberta a dues aigües. Al sud obre una porta de planta rectangular amb llinda i brancals de pedra. A tocar de la porta per la banda est, hi ha una espècie de pou\/font amb un coronament triangular amb motllures de pedra molt ben treballades. L'estructura té una petita porta de fusta amb un escut i una torre esculpida. De la cantonada oest de l'edifici principal arrenca un pont d'un sol ull fet amb arc de mig punt, que comunica l'edifici principal amb un cos independent al sud, de planta rectangular. Té una única planta i sembla destinat a magatzems i garatges. En aquest pont hi ha per la banda sud un escut de pedra que té una torre amb base arrodonida al centre. Per la banda nord, hi ha un altre escut, també de pedra, on es llegeix Albert Torelló Enrich 1987. Just en el punt on arrenca aquest pont i encara en l'edifici principal, encastada a la cantonada de la casa hi ha una columna, reaprofita i sense funcionalitat arquitectònica. Té fust hexagonal i capitell rectangular i la data 1684 inscrita al capdamunt. Adossat a l'edifici principal per la banda oest, hi ha un altre cos, de planta quadrada i coberta a dues aigües, amb planta baixa i dos pisos. Té l'accés principal al sud, definit per una gran portada de pedra adovellada amb arc de mig punt, a l'est de la porta hi ha una petita finestra i un banc de pedra adossat a la façana. A la primera planta hi ha dues obertures més, seguint la simetria. La finestra de majors dimensions es troba per sobre la porta d'entrada i té a la llinda de pedra un escut gravat amb la data 1638 amb un pi, un roure i una guilla. Per sobre aquesta finestra, i ja al segon pis, en trobem un altre de menors dimensions també delimitada per carreus ben escairats. A les façanes est i nord, s'observen força obertures, totes elles de petites dimensions i distribuïdes regularment, en molts casos tenen ampits de pedra motllurats. És a la façana nord on s'intueixen de forma més clara els diferents cossos de l'edifici i com han anat creixent progressant al llarg del temps. És també en aquesta façana, on el parament apareix menys alterat. Dins el recinte principal, i comunicat a través del pati distribuïdor també s'accedeix a una petita edificació independent, de planta quadrangular, situada a l'oest de les edificacions principals. A l'interior de la casa, sembla que es conserven murs amb grans blocs de pedra treballada, i la cuina el paviment és fet amb rodes de molí. Aquest reaprofitament de pedres treballades també s'observa en les façanes de l'edifici principal.","codi_element":"08055-75","ubicacio":"Al sud est del nucli urbà, a l'est del torrent del bosc","historia":"Gran edificació documentada des de 1553. Sembla que els eu nom anterior era, Mas Torrents, en alguns altres documents posteriors apareix com a Torrents i Bosc. Tanmateix i per les característiques constructives de les edificacions que han arribat a l'actualitat, així com d'algunes llindes, l'edifici va patir transformacions importants al segle XVII, i segurament als segles XVIII i XIX. Ja al segle XX, les últimes reformes li han donat la fisonomia actual.","coordenades":"41.7534900,2.1680800","utm_x":"430837","utm_y":"4622741","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84933-foto-08055-75-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84933-foto-08055-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84933-foto-08055-75-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84934","titol":"El Molí Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-moli-nou-0","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener i PALLARÈS PERSONAT, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). Bolòs i Masclans, Jordi; Nuet i Badia, Josep (1983). Els molins fariners. Barcelona: Ketres. (Ventall; 1).","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Engolit per la vegetació i parcialment ensolsit","descripcio":"Edifici de dimensions importants situat al sud de la riera de Castellcir, a la confluència d'aquesta amb el Torrent del Bosc. Actualment és un edifici engolit per la vegetació i s'han perdut totes les cobertes de les plantes superiors. Correspondria a una construcció de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos com a mínim, amb obertures definides amb pedres treballades. A la façana sud, s'observen diversos contraforts així com la sortida d'aigua del molí, l'estellador, feta amb volta de mig punt. Aquest sobreeixidor comunicava amb una petita canal, que segurament retornava l'aigua sobrant a la riera. De les plantes superiors de l'edifici, més enllà dels murs en alçada no es conserva res, però així i tot, en destaquen les restes, encara dempeus de la planta baixa. En concret es tracta de tres sales diferenciades, totes elles amb coberta de pedra en volta de mig punt. Una d'elles correspon a una cisterna, la sala central encara hi ha el que podria correspondre al carvavà o cacau on es conserven possiblement el rodet i l'arbre del mecanisme de molta. Així i tot també s'observen algunes compartimentacions i una mola. Aquesta sala conserva dues pilastres centrals, adossades a la paret de les que arrencarien dues voltes de pedra de mig punt. La tercera sala, de dimensions molt menors, també té volta en arc de mig punt. A l'exterior de l'edifici principal i ja a la llera de la riera, es van comptabilitat una canal i un mínim de 27 orificis circulars excavats a la roca. Per les seves característiques i ubicació podrien formar part de la reclosa que canalitzava l'aigua,","codi_element":"08055-76","ubicacio":"Al sud est de nucli urbà, a l'est de la riera de Castellcir","historia":"Els molins hidràulics han estat presents al món rural català, ajudant a moltes de les tasques diàries com la molta, premsat, forjat, fabricació de pólvora, paper, molins bataners, etc, per tant molts d'ells, es trobaven a tocar o en les pròpies cases de pagès. Com el seu nom indica, tots ells es funcionaven per la força de l'aigua generada a partir d'un salt d'aigua que movia les pales d'una roda, ja fos vertical o horitzontal. El moviment circular d'aquestes rodes es transmetia instantàniament a les moles de pedra. Aquesta mecànica aprofitava el mateix camí de l'aigua i en primer lloc hi havia la resclosa, un tancat artificial construït al llit del riu. S'han documentat nombroses restes de rescloses medievals fetes amb estacades de troncs, gracies a les incisions fetes sobre la roca. Durant l'època moderna i contemporània, les antigues rescloses, s'aniren substituint per rescloses de pedra. Seguiment l'aigua es canalitzava per un rec que la treia del curs del riu per acumular-la en una bassa adossada a l'edifici del molí. Aquesta acumulació d'aigua era necessària per donar pressió al molí. La necessitat de desguassar l'excés d'aigua de la bassa, abans no es vesses, es feia mitjançant un sobreeixidor, dit també estellador. Seguidament l'aigua de la bassa descendia amb pressió cap a l'interior del molí gràcies a dues estructures, el cup i la canal vertical, una tècnica utilitzada ja des del segle XII. El doll d'aigua queia dins del carcabà, al pis inferior del molí, a través d'aquestes estructures, amb una pressió que feia girar la roda hidràulica que hi havia just a sota. L'eix de la roda transmetia el moviment cap al pis superior on es trobaven instal·lades les moles i tot l'equipament necessari per a la mòlta o l'activitat que s'hi realitzés. Hi havia, segons el tipus d'activitat diferents tipus de roda hidràulica. Tot i que l'ús de molins hidràulics ja es remunta a època romana, començaren a generalitzar-se durant l'edat i mitjana i sobretot entre els segles XVII-XIX. Alguns indicatius sobre la cronologia del molins els trobaríem en les rescloses, ja que sembla que les de fusta, s'haurien d'adscriure a època medieval. A partir del segle XVIII ja son de pedra, tot i que en alguns llocs s'aprofiten les medievals i fins i tot les instal·lacions del antics molins.","coordenades":"41.7480600,2.1595600","utm_x":"430123","utm_y":"4622145","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84934-foto-08055-76-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84934-foto-08055-76-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84934-foto-08055-76-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"També conegut com molí nou del Bosc","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84935","titol":"Paratge a l'entorn del Molí Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/paratge-a-lentorn-del-moli-nou","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Paratge natural de fàcil accés tant a peu com BTT on es combinen la riera de Castellcir, zones boscoses, espais oberts i balmes. A tot això s'ha de sumar la presència del Molí Nou i les emparamentes de la resclosa excavada a la roca de la llera de la riera. La zona, de força bellesa natural, és un entorn immillorable per a fer-hi berenades, la presència de petits senders que hi porten evidència que és una zona transitada. No gaire lluny del Molí també hi ha la Poua de Serratacó i de Vilardell. Per tant correspon a un espai paisatgístic on es combina natura i patrimoni.","codi_element":"08055-77","ubicacio":"A l'entorn del Molí Nou, a la riera de Castellcir.","historia":"","coordenades":"41.7486400,2.1594900","utm_x":"430117","utm_y":"4622210","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84935-foto-08055-77-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84935-foto-08055-77-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84936","titol":"Fonts Calents","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fonts-calents","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Paratge natural que té com a eix vertebrador la riera de Fonts Calents, la qual travessa zones boscoses, espais oberts i balmes. Un dels punts destacats d'aquest paratge, la Font de Fonts Calents, i la balma del mateix nom. En aquesta balma, trobem la font i també en un petit nínxol excavat a la roca, on hi ha la imatge de la Verge de Fàtima. També s'observen, a la paret de la balma altres forats excavats a la roca, de funcionalitat poc clara. Al mateix lloc hi ha dues lleixes per dipositar espelmes i ofrenes florals. En aquest mateix espai també hi ha una taula i banc per a descansar i fer repòs durant la ruta. Molt proper a aquest indret hi ha les Esplugues, una masia troglodítica construïda dins d'una balma, actualment seu de l'Ecomoseu del Moianès. Fonts Calents forma part de la ruta municipal, Esplugues i Fonts Calents, que a banda dels elements esmentats més amunt també inclou en l'itinerari, el Molí Nou, el Pou de Glaç de La Vinyota i El Molí Vell. La zona, de força bellesa natural, és un entorn immillorable per a fer-hi berenades, un espai paisatgístic on es combina natura i patrimoni.","codi_element":"08055-78","ubicacio":"Al nord de l'Espluga i al sud del tros de Quintana d'Esplugues.","historia":"","coordenades":"41.7735600,2.1378900","utm_x":"428349","utm_y":"4624994","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84936-foto-08055-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84936-foto-08055-78-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"121","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84937","titol":"Festa parroquial de Santa Coloma Sasserra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-parroquial-de-santa-coloma-sasserra","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Aplec té lloc cada tercer diumenge de Juliol, al prat existent entre l'església, la rectoria i el Roure del Giol. Es basa en intercanviar coneixements culturals, donant la possibilitat d'aprendre balls tradicionals, així com cançons i altres elements culturals. Al vespres a més, es pot gaudir d'un audició de sardanes i danses populars a càrrec de la Cobla Canigó.També es mostraran cançons de vespres i jocs de nit típics. Durant l'aplec, a més, es rifen pernils, coques i llonganisses.","codi_element":"08055-79","ubicacio":"Veïnat de Santa Coloma Sasserra \/ extrem nord-est del terme","historia":"Aplec dedicat a Santa Coloma, ja que cada any hi té lloc la tradicional trobada de Santes Colomes. L'any 2008, amb motiu de l'aplec, s'hi va presentar la geganta Coloma.","coordenades":"41.7946300,2.1685500","utm_x":"430920","utm_y":"4627309","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84937-foto-08055-79-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84938","titol":"Barraca 6 de la Soleia de Serramitja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-6-de-la-soleia-de-serramitja","bibliografia":"PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Cobeta ensulsida","descripcio":"Construcció de pedra seca orientada a sud de planta quadrada amb la part posterior adossada al terreny. Té una coberta amb falsa cúpula, parcialment ensorrada a la zona central. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m d'amplada, amb llinda única i una petita finestra just per sobre, també té un altre petita obertura al centre est. L'aflorament rocós sobre la que està construïda, va servir com a lleixa a l'interior. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp.","codi_element":"08055-80","ubicacio":"Al limit nord del nulci de Marfà, Polígon 7, Parcel·la 15","historia":"És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX","coordenades":"41.7858800,2.0459100","utm_x":"420720","utm_y":"4626443","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84938-foto-08055-80-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84938-foto-08055-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84938-foto-08055-80-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Correspon a la barraca nº 8576 de la wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84939","titol":"Barraca 7 de la Soleia de Serra Mitja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-7-de-la-soleia-de-serra-mitja","bibliografia":"PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Coberta parcialment ensorrada","descripcio":"Construcció de pedra seca orientada a oest de planta semi circular amb la façana lleugerament més recta. Coberta amb falsa cúpula, parcialment ensorrada, tanmateix encara són visibles les restes d'un petit ràfec (escopidor) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m amb llinda única composta d'una pedra plana, i té dues petites obertures a nord i sud. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp.","codi_element":"08055-81","ubicacio":"A Marfà. als cingles de Serramitja. Al sud de Santa Magdalena.","historia":"És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX","coordenades":"41.7875400,2.0500200","utm_x":"421063","utm_y":"4626624","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84939-foto-08055-81-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84939-foto-08055-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84939-foto-08055-81-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturlals)","autor_element":"","observacions":"Al cadastre surt com terme municipal de Moia, però al ICGC pertany a Marfà, terme de Castellcir.Correspon a la barraca nº 8584 de la wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84940","titol":"Barraca de la Datzira 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-datzira-1","bibliografia":"PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció de pedra seca orientada a oest de planta semi circular amb la façana lleugerament més recta. Coberta amb falsa cúpula, perfectament conservada, rematada amb argila i pedruscall. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m amb llinda plana. Presenta una petita obertura vers a l'oest i té una espècie d'armariet just per sota, ambdós elements separats per una pedra plana. Inicialment aquest armariet segurament corresponia a una finestra que posteriorment es va tapiar. L'estructura està parcialment construïda aprofitant un aflorament rocós al qual s'adossa per la part posterior. La seva coberta de falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic. Consisteix a sobreposar filades de pedres planes, de forma concèntrica, on cada filada s'anirà estretint progressivament per sobre l'anterior. Quan les filades arriben gairebé a concloure la cúpula, aquesta es tanca amb lloses de pedra plana. Totes les filades es disposen amb la deguda inclinació per no deixar entrar l'aigua de la pluja i després el conjunt es cobreix. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp.","codi_element":"08055-82","ubicacio":"A Marfà, al nord est de la Datzira i la riera de la Golarda","historia":"És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX","coordenades":"41.7863500,2.0598800","utm_x":"421881","utm_y":"4626482","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84940-foto-08055-82-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84940-foto-08055-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84940-foto-08055-82-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84941","titol":"Barraca de la Datzira 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-datzira-2","bibliografia":"PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció de pedra seca de planta quadrangular orientada a oest. Coberta amb falsa cúpula, força ben conservada, rematada amb argila i pedruscall. En el seu extrem sud es troba directament adossada al terreny. L'estructura presenta una porta sense llinda que arranca directament de la volta. Com a tret singular aquesta barraca té l'existència d'una espècie d'avançada, feta a partir d'un mur en pedra seca que arranca des de l'extrem NW i voreja tota la porta oferint un pas indirecte. Igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp.","codi_element":"08055-83","ubicacio":"A Marfà, a l'est del camí entre la Datzira i els Camps de Marfà.","historia":"És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX","coordenades":"41.7835400,2.0635200","utm_x":"422180","utm_y":"4626167","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84941-foto-08055-83-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84941-foto-08055-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84941-foto-08055-83-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84942","titol":"Barraca de la Datzira 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-datzira-3","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Se n'ha esfondrat part de la coberta. Se n'utilitza l'interior com a magatzem.","descripcio":"Barraca de pedra seca, de planta quadrada, visiblement més ampla a la base que al coronament. La porta, orientada a sud i amb remat allindanat, és ovoïdal, i no rectangular. Al lateral nord hi havia hagut una obertura quadrada, ara tapada. La coberta està resolta amb una falsa cúpula d'acostament de filades, de la qual s'ha esfondrat la part central.","codi_element":"08055-84","ubicacio":"Entre la Datzira i la riera de Marfà","historia":"","coordenades":"41.7816100,2.0649900","utm_x":"422300","utm_y":"4625952","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84942-foto-08055-84-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84942-foto-08055-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84942-foto-08055-84-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Es troba dins d'una finca tancada perimetralment, de manera que va ser observada a distància i alguns detalls podrien haver passat per alt.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84943","titol":"Barraca de la Soleia dels Sorts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-soleia-dels-sorts","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Se n'ha esfondrat la coberta.","descripcio":"Barraca de pedra seca, de planta circular però amb la façana més aplanada. La porta devia ser al lateral sud-est, ja que la part nord està encaixada en el terreny. La coberta devia estar resolta amb una falsa cúpula d'acostament de filades, de la qual se n'intueix l'arrencament.","codi_element":"08055-85","ubicacio":"Entre Serramitja i els Sorts","historia":"","coordenades":"41.7850200,2.0504600","utm_x":"421097","utm_y":"4626343","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84943-foto-08055-85-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84943-foto-08055-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84943-foto-08055-85-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Correspon a la fitxa 8577 de la wikipedra.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84944","titol":"Barraca de Serramitja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-serramitja","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Pèrdua de la coberta.","descripcio":"Barraca de pedra seca de planta circular. La porta, allindanada, es troba orientada a sud. Els seus perfils són irregulars (l'obertura és ovoïdal), probablement degut a la pèrdua de pedres. La coberta era de falsa cúpula d'acostament de filades malgrat que està pràcticament enrunada del tot.","codi_element":"08055-86","ubicacio":"Al sud-est del mas de Serramitja","historia":"","coordenades":"41.7902900,2.0512900","utm_x":"421172","utm_y":"4626928","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84944-foto-08055-86-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84944-foto-08055-86-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84944-foto-08055-86-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Correspon a la fitxa 8583 de la wikipedra.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84945","titol":"Barraca del Camp","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-camp","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Pèrdua de la coberta quasi total.","descripcio":"Barraca de planta circular, originalment de pedra seca però posteriorment rejuntada amb morter de calç. La porta, allindanada, es troba orientada a sud, i té uns perfils són irregulars que tracen una obertura ovoïdal. Hi ha dues petites obertures a nord i a oest, i s'aprecia una antic prestatge (actualment reblert) al lateral est. La coberta era de falsa cúpula d'acostament de filades, malgrat que està pràcticament enrunada del tot. A la part externa, al costat nord, s'hi adossen dos trams de mur.","codi_element":"08055-87","ubicacio":"Al sud-est del mas de Serramitja","historia":"","coordenades":"41.7892000,2.0510700","utm_x":"421153","utm_y":"4626807","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84945-foto-08055-87-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84945-foto-08055-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84945-foto-08055-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Correspon a la fitxa 8582 de la wikipedra, on consta el comentari que la barraca fou en algunes parts consolidada amb argamassa perquè el vinyater, de Cal Camp d'Avinyó, s'hi quedava sovint a dormir.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84946","titol":"La Closella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-closella","bibliografia":"ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. Carta Arqueológica de España: Barcelona. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1945. BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). COLOMINAS ROCA, J.; GUDIOL RICART, J. M. Sepulcres megalítics de l'Ausetània. Barcelona: [s.n.]; Impremta de la Casa de la Caritat, 1923. Separata de: Quaderns d'Estudi, vol. XV, núm. 57. PERICOT GARCIA, L. La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Barcelona: Universidad de Barcelona. Facultad de Filosofía y Letras, 1925. PERICOT GARCIA, L. Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto de Estudios Pirenaicos, 1950. (Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos. Prehistoria y Arqueología; 31).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument funerari calcolític consistent en una cista rectangular tancada, amb orientació nord-est\/sud-oest, envoltada per un túmul. Se'n conserven cinc lloses, essent els ortostats laterals els més alts en comparació amb els dels costats curts. No se'n conserva la llosa de coberta. Entre els materials que s'hi localitzaren hi ha 7 peces dentals i 4 molars.","codi_element":"08055-88","ubicacio":"Serrat dels Llamps","historia":"Fou excavat a la dècada de 1940, amb una segona intervenció realitzada l'any 1958 que no donà nous resultats, però que en permeté la documentació.","coordenades":"41.7723900,2.0606300","utm_x":"421927","utm_y":"4624932","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"També denominat la Clusella o la Crusella. No s'hi va poder accedir, donat que la parcel·la estava tancada per a la custòdia de bestiar.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84947","titol":"Balma del Molí d'en Brotons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-del-moli-den-brotons","bibliografia":"Aymamí Domingo, Gener; Pallarès Personat, Joan.(1994).-'Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes'. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC (31):1-119. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Garcia-Pey, Enric (2005): Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona : Institut Cartogràfic de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Balma natural oberta en un cingle de gresos per l'efecte erosiu de la riera de Marfà. Té una amplada de 60 m i 7 de profunditat, en bona part ocupats per l'edifici del Molí d'en Brotons.","codi_element":"08055-89","ubicacio":"A l'est de la Tosca","historia":"El molí va estar habitat i en funcionament almenys des del 1608, en què és anomenat Molí de Brotons o dels Pilars. El 8 d'octubre de 1863 hi hagué una avinguda d'aigua extraordinària (l'aiguat de Santa Reparada), que causà la mort de les vuit persones de la família del moliner i s'endugué un nadó amb el seu llitet de fusta de l'interior del molí. Des de llavors ha estat abandonat. S'hi molia gra per fer-ne farina i fulla de roldó per fer-ne tints.","coordenades":"41.7820200,2.0785000","utm_x":"423423","utm_y":"4625985","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84947-foto-08055-89-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"L'element té una fitxa pròpia a www.espeleoindex.com.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84948","titol":"Cova de la Font de la Tosca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-la-font-de-la-tosca","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"L'entorn està degradat.","descripcio":"Petita cavitat d'11 m de recorregut formada entre la roca de la Tosca i el cingle sobre el qual recolza per la seva part superior, amb sortida per dos extrems. El més ample és el de ponent (8 m), mentre que el de llevant a penes és transitable. A la part central de la cavitat, en el seu cantó sud, hi ha la font. L'aigua brolla directament de la roca, sense broc, i passa per una concreció de pedra calcària per tornar a sorgir al terra de la cova, a través del qual discorre per vessar cap a la riera de Marfà.","codi_element":"08055-90","ubicacio":"Al sud de la Mare de Déu de la Tosca, a la riba esquerra de la riera de Marfà","historia":"","coordenades":"41.7789700,2.0763600","utm_x":"423242","utm_y":"4625648","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84948-foto-08055-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84948-foto-08055-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"L'element té una fitxa pròpia a www.espeleoindex.com.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84949","titol":"El Molí de la Datzira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-moli-de-la-datzira","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener i PALLARÈS PERSONAT, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). ERILL I PINYOT, Gustau, GUAL I PURTÍ, Jordi (fotografies) i MANENT I ORISTRELL, Llibert (cartografia). Monistrol de Calders: El poble dels pagesos enginyers. Moià-Monistrol de Calders: Gràfiques Ister. Ajuntament de Monistrol de Calders, 2006. (Col·lecció Pedra i aigua, 1). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). PERARNAU I LLORENS, Jaume i PIÑERO I SUBIRANA, Jordi. Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Monistrol de Calders: Ajuntament de Monistrol de Calders, 1993. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). TARTER I FONTS, Ramon, La vall de Marfà: Aproximació històrica. Moià: Autor, 2012.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Ha perdut la coberta.","descripcio":"Gran edifici de planta rectangular amb la façana principal, en un dels costats llargs, orientada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis i planta sota coberta. Si bé l'aparell és de pedra mitjana desbastada lligada amb morter de calç i emblanquinada, les obertures estan fetes amb grans blocs escairats. Cadascun dels tres nivells té tres obertures, situades simètricament: a la planta baixa hi ha un gran portal coronat amb un arc angular de tres dovelles, flanquejat a l'esquerra per una finestra i a la dreta per una porta; a la primera planta hi ha tres finestres, la central amb un ampit simple; al nivell sota coberta s'aprecia com, de les tres finestres, la central va ser engrandida per esdevenir o un balcó o per afavorir la càrrega. Llevat de l'arc de l'entrada, la resta d'obertures són allindanades. La coberta, avui perduda, era a dues aigües en sentit longitudinal, de manera que un dels ràfecs vessa sobre la façana principal. A l'angle sud-oest de la planta baixa s'hi reconeixen uns arcs que donen a un espai soterrani, relacionat amb la maquinària de funcionament del molí, accionada per l'aigua que hi arribava des de la resclosa a la riera de la Golarda (uns 800 m aigües amunt) mitjançant un canal obrat vora 1700 (com testimonien dues inscripcions amb l'any 1705). Annexat al lateral oest del molí, hi ha restes molt deteriorades d'una edificació. Segregat d'aquestes construccions, uns metres més al sud, hi ha un petit volum corresponent a l'antic forn del molí.","codi_element":"08055-91","ubicacio":"Just al sud de la Datzira","historia":"El Molí fariner de la Datzira és a poca distància al sud-oest de la masia de la Datzira, entre aquesta i la riera de la Golarda. El seu origen, vinculat a una època de grans reformes a la masia, es trobaria entorn al 1700. La família propietària, de cognom Datzira, alternava la residència entre el mas principal i el molí, fins que definitivament s'instal·laren al molí i deixaren el mas per als masovers. Hi van viure fins el primer terç del segle XX, quedant després abandonat i en clar declivi (el que n'ha afectat l'estat de conservació). A principis de segle XX, el mas principal torna a estar ocupat per masovers, el que ha propiciat que el molí es mantingui net.","coordenades":"41.7842100,2.0580800","utm_x":"421729","utm_y":"4626246","any":"1705","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84949-foto-08055-91-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84949-foto-08055-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84949-foto-08055-91-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84950","titol":"El Xei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-xei","bibliografia":"GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30 TARTER I FONTS, Ramon, La vall de Marfà: Aproximació històrica. Moià: Autor, 2012.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada en un turó sobre el marge esquerre de la riera de la Golarda, afrontant amb la masia dels Sorts, que n'és a l'altra riba. El volum principal el constitueix un edifici de planta rectangular en origen i quadrada després d'una ampliació vers el sud. Consta de planta baixa i primer pis sota coberta. A la façana principal, encarada a sud, tan sols hi ha una gran obertura que correspon a una volta rebaixada (corresponent a l'ampliació esmentada) al fons de la qual s'hi troba la porta de la façana original, amb grans dovelles i la inscripció 1764 a la clau. La primera planta havia estat en bona part oberta, amb grans pilars sostenint l'embigat de la coberta. Tot i això, també s'hi aprecien finestres allindanades de pedra, especialment a la meitat nord. L'aparell és de grans pedres desbastades, lligades amb morter de calç i emblanquinades. A part del volum principal, hi ha altres espais (tant annexats com segregats) que corresponen a coberts i tancats.","codi_element":"08055-92","ubicacio":"Quintana del Xei","historia":"El primer esment documental és de 1130, quan consta com a alou de Sant Benet de Bages. En la documentació apareix en ocasions com a 'el Soler', 'l'Alzina' o el 'Mas Alzina'. Al segle XIII consta que tenia agregats els masos d'Armamirona i Colomer, ara desapareguts. Posteriorment passà a mans del mas Collell de Balenyà i, més endavant, a les de la Closella. A partir de mitjan segle XVI passà a mans de Pau Alzina, i més tard a les de Pau Soler, conegut amb el sobrenom de Xei. Fou habitada pels seus propietaris fins al 1785, i més tard hi hagué masovers, fins a mitjan segle XX. Actualment torna a estar habitada de forma permanent.","coordenades":"41.7791400,2.0503400","utm_x":"421080","utm_y":"4625691","any":"1764","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84950-foto-08055-92-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84950-foto-08055-92-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84951","titol":"Els Sorts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-sorts","bibliografia":"GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). TARTER I FONTS, Ramon, La vall de Marfà: Aproximació històrica. Moià, 2012.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada en un turó sobre el marge dret de la riera de la Golarda, afrontant amb la masia del Xei, que n'és a l'altra riba. La posició elevada i en un lloc de força pendent fa que al cantó sud s'hi construís un contrafort notable. El volum central correspon a un edifici de planta quadrada amb planta baixa i un pis sota coberta. Originàriament, la façana principal era la de llevant, amb un portal adovellat a l'extrem sud-est. Posteriorment, a aquesta façana s'hi annexà un cos cobert a la planta baixa i obert a la superior, ampliació que queda datada en una llinda on hi ha inscrit 'thOMAs \/ 17 SORTS M F S + 68'. A les façanes oest i nord s'hi aprecien altres reformes posteriors consistents en obertures, tant en planta baixa com al primer pis, fetes de maó.","codi_element":"08055-93","ubicacio":"Quintana dels Sorts","historia":"El primer esment documental del mas data del 1294, però ja es tenen referències d'un Pere Orts de Marfà l'any 1205. Al llarg del temps ha anat variant la grafia del cognom i, en conseqüència, del nom del mas: Sors, Sorts, Sords i els Horts. Els Sors hi visqueren fins a finals del segle XIX, deixant-hi després uns masovers que hi restaren fins a mitjan segle XX. Actualment torna a ser habitada per masovers.","coordenades":"41.7808200,2.0502000","utm_x":"421070","utm_y":"4625877","any":"1768","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84951-foto-08055-93-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84951-foto-08055-93-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84951-foto-08055-93-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84952","titol":"Església Mare de Déu de la Tosca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-mare-de-deu-de-la-tosca","bibliografia":"GAVÍN, Josep M. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Gavín i Editorial Pòrtic, 1990 (Inventari d'esglésies, 23). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Església de nau única, amb l'absis semicircular orientat a sud-est. A la façana principal (orientada a nord-oest) hi ha la porta principal, a la llinda de la qual hi ha inscrita la data de 1668. A banda i banda de la porta hi ha sengles bancs adossats a la façana, el de la dreta amb una finestreta motllurada doble des de la qual es veu la imatge i a l'ampit de la qual els devots hi deixen ciris. A la llinda hi ha gravades la data 1673 i una ala de perfil. La façana culmina amb un petit òcul circular i un campanar de cadireta molt simple. L'aparell del temple, de maçoneria i arrebossat amb calç, tan sols té obertures (a més de les esmentades) a l'absis (un òcul i un finestró allargassat) i a la façana nord (que dóna llum a la sagristia). La coberta és a doble vessant, un xic més baixa i adaptada a l'absis. A l'interior, hi ha un cor sobre la porta d'accés, que s'obre a la nau única. El presbiteri es troba rere una reixa metàl·lica, negra i daurada, en la qual hi ha un altar preconciliar adossat a un envà que oculta l'absis. A banda i banda de l'altar hi ha sengles portes obertes a l'envà, i que accedeixen a la sagristia. La imatge de la Mare de Déu, sedent amb l'infant a la falda, ocupa una fornícula emmarcada dins d'unes motllures que tracen un frontó. Les parets estan pintades amb un sòcol fosc i un color més clar a la resta. Per sobre d'unes motllures, la volta de canó està pintada de color blau, amb un joc d'elements geomètrics en groc que simulen una volta de creueria.","codi_element":"08055-94","ubicacio":"A llevant del nucli de Marfà","historia":"L'edifici actual de la Mare de Déu de la Tosca es va originar a inicis del segle XVII (1632 o 1639), probablement substituint un temple preexistent (tal vegada, l'església de Santa Maria de les Illes, documentada el 1062).","coordenades":"41.7795700,2.0767600","utm_x":"423276","utm_y":"4625714","any":"1632","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84952-foto-08055-94-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84952-foto-08055-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84952-foto-08055-94-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84953","titol":"Font d'en Brotons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-den-brotons","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció de planta quadrada alçada amb grans blocs de pedra que rep l'aigua captada de la riera de Marfà mitjançant un canal picat a la roca i la deriva vers el Molí d'en Brotons.","codi_element":"08055-95","ubicacio":"A l'est de la Tosca","historia":"","coordenades":"41.7825500,2.0783900","utm_x":"423415","utm_y":"4626044","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84953-foto-08055-95-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84953-foto-08055-95-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84954","titol":"La Datzira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-datzira","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener i PALLARÈS PERSONAT, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). ERILL I PINYOT, Gustau, GUAL I PURTÍ, Jordi (fotografies) i MANENT I ORISTRELL, Llibert (cartografia). Monistrol de Calders: El poble dels pagesos enginyers. Moià-Monistrol de Calders: Gràfiques Ister. Ajuntament de Monistrol de Calders, 2006. (Col·lecció Pedra i aigua, 1). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). PERARNAU I LLORENS, Jaume i PIÑERO I SUBIRANA, Jordi. Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Monistrol de Calders: Ajuntament de Monistrol de Calders, 1993. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). TARTER I FONTS, Ramon, La vall de Marfà: Aproximació històrica. Moià: Autor, 2012.","centuria":"XI","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran mas format per diversos volums, l'abandonament i la reconstrucció parcial dels quals n'ha desdibuixat la fesomia, fins el punt que alguns volums anteriorment coberts s'utilitzen actualment com a patis i tancats d'animals a cel obert. L'alineació dels volums manté una orientació nord-oest (cap on miren les successives façanes) \/ sud-est, amb cobertes longitudinals a dues vessants. Hi crida l'atenció un parament en opus spicatum, generalment associat al segle XI, malgrat que les primeres referències documentals són de 1237. També són significatives les inscripcions de 1690 i 1700 (aquesta darrera acompanyada del nom 'JAUMA DAT \/ ZIRA' i una roseta en una cantonada, que donava a l'antic camí principal), que al·ludeixen a una important fase de reformes. També cal destacar una portalada rematada amb un arc algular, molt semblant al del Molí de la Datzira.","codi_element":"08055-96","ubicacio":"Entre Serramitja i Marfà, en un meandre de la riera de la Golarda","historia":"La Datzira està documentada des del 1237 (si bé podria tenir un origen anterior), quan estava sota domini del monestir de Sant Benet de Bages. L'any 1497 consta en un document com a 'Datzeró'. El 1531 els Datzira es van fer amb el domini de la propera masia de Montbrú, que mantingueren fins a darreries del segle XVIII. Just d'aquest moment de prosperitat daten les reformes a la Datzira i, possiblement, la construcció del Molí de la Datzira. A partir de llavors, els propietaris alternaren la residència entre el mas principal i el molí, fins que definitivament s'instal·laren al molí i deixaren el mas per als masovers. Al segle XX es produí l'abandonament total del mas i el molí, fins que ha tornat a ser habitat a inicis del segle XXI.","coordenades":"41.7847300,2.0585700","utm_x":"421770","utm_y":"4626304","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84954-foto-08055-96-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84954-foto-08055-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84954-foto-08055-96-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84955","titol":"Castell de Marfà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-marfa","bibliografia":"ERILL I PINYOT, Gustau, GUAL I PURTÍ, Jordi (fotografies) i MANENT I ORISTRELL, Llibert (cartografia). Monistrol de Calders: El poble dels pagesos enginyers. Moià-Monistrol de Calders: Gràfiques Ister. Ajuntament de Monistrol de Calders, 2006. (Col·lecció Pedra i aigua, 1). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció Monografies, núm. 29). PERARNAU I LLORENS, Jaume i PIÑERO I SUBIRANA, Jordi. Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Monistrol de Calders: Ajuntament de Monistrol de Calders, 1993. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). SERRA I SELLARÉS, Francesc i ERILL I PINYOT, Gustau. La darrera victòria de l'exèrcit català: La batalla de Talamanca. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2009 (Col·lecció Nostra Història, 12). TARTER I FONTS, Ramon, La vall de Marfà: Aproximació històrica. Moià: Autor, 2012.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"L'edifici denominat com a castell de Marfà correspon actualment a un complex d'edificacions majoritàriament d'època moderna. Els diferents volums s'agrupen amb una orientació a sud-est, on trobem un mur de tanca que clou el recinte. La porta d'aquesta tanca està rematada per un arc rebaixat, a la clau del qual hi ha gravats un monograma “IHS” i la data de 1628. Adossats a la tanca hi ha dos volums de planta baixa, rere els quals hi ha l'edifici principal, de planta baixa, primer pis i pis sota coberta. La part central sembla l'original (hi ha una inscripció de 1783), mentre que a l'esquerra hi ha adossats seguit de coberts i la dreta té annexat un cos amb una galeria amb quatre arcs de mig punt. Aquest cos de la dreta és el que ofereix tota la façana est, on hi ha una porta molt recent a la planta baixa i, al primer pis, un balcó (sostingut sobre mènsules) acompanyat per quatre finestres allindanades. Una d'elles, però, té la llinda esculpida en forma d'arc conopial cec. Aquest element, l'arc conopial, es relaciona clarament amb el volum de l'angle nord-est del conjunt. Amb planta baixa i dos pisos, els dos superiors tenen obertures amb arcs conopials veritables. Possiblement, es tractaria de l'edifici original de tot el conjunt. Al seu cantó nord, en canvi, té annexat un altre petit cos avançat amb grans obertures amb arc de mig punt.","codi_element":"08055-97","ubicacio":"En un apèndix de la Serra dels Llamps","historia":"El castell de Marfà és citat per primer cop el 939 com a castrum Marphani. Els Marfà (que també tenien casa a Moià) en foren possessors al llarg de l'edat mitjana, però l'edifici també tingué un paper en els conflictes bèl·lics d'època moderna. Durant la Guerra de Successió hi establí el seu quarter general Antoni Desvalls i de Vergós, Marquès del Poal, cap de l'exèrcit català de l'interior. Des d'aquest lloc va emprendre diverses conteses, entre les quals la Batalla de Talamanca l'agost del 1714. Durant la Guerra del Francès, s'hi refugiaren els moianesos que fugien de les tropes napoleòniques. Durant la primera Guerra carlina, el 9 d'octubre del 1839, els carlins Francesc i Isidre Marfà, pare i fill, moriren en l'assalt a Moià. Després de diversos traspassos de mans, Marfà i les seves possessions a la vall (el Coll, les Vinyes i el Molí de Marfà) s'integraren en les extenses possessions dels Rocafort, una família amb propietats a Artés, Barcelona, Manresa, Moià i Vic. El darrer Rocafort, Ramon, fou alcalde d'Artés, diputat provincial i diputat a les Corts de Madrid. Mort sense descendència, la seva herència passà a mans de la família de Torrents, que després del 1939 s'anà venent el patrimoni. Anà a parar a mans de la família terrassenca que encara n'és propietària. Hi hagué masovers fins a la dècada de 1960, però actualment resta desocupada.","coordenades":"41.7792700,2.0689600","utm_x":"422627","utm_y":"4625688","any":"1628","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84955-foto-08055-97-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84955-foto-08055-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84955-foto-08055-97-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84956","titol":"Parròquia de Sant Pere de Marfà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parroquia-de-sant-pere-de-marfa","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"S'utilitza com a galliner","descripcio":"Església de planta rectangular i nau única, orientada a sud-est. No té un absis diferenciat. A l'extrem oest hi ha adossat un campanar de planta quadrada (on hi ha representada una rosa dels vents amb un gall) i, a l'angle nord-est, una sagristia. L'entrada no és axial, sinó que està emplaçada a la façana sud, a prop de l'angle sud-oest. El portal està ricament ornamentat: els brancals estan motllurats a mode de pilastres, dels capitells de les quals arrenca un arc de mig punt. Al seu torn, l'arc està emmarcat per una motllura d'angles rectes, els dos espais buits del qual estan ocupats per sengles querubins. El requadre està envoltat al seu torn per un arc de motius vegetals (garlandes de fulles i flors). Al punt culminant d'aquest arc vegetal hi ha una petxina amb el cap d'un àngel o querubí. Per sobre de l'arc hi ha una inscripció amb el nom de Josep Cabestany, rector l'any 1774, restaurat l'any 1943. Al costat sud hi ha el recinte de l'antiga sagrera.","codi_element":"08055-98","ubicacio":"En un apèndix de la Serra dels Llamps","historia":"L'església de Sant Pere apareix esmentada l'any 939 en l'acta de consagració de l'església parroquial de Moià. Al segle XI era església parroquial. L'edifici actual correspon a una refacció del segle XVIII, i actualment resta sense culte. Les seves imatges es conserven a l'església parroquial de Moià.","coordenades":"41.7799700,2.0696200","utm_x":"422683","utm_y":"4625765","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84956-foto-08055-98-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84956-foto-08055-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84956-foto-08055-98-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84957","titol":"La Bassa de l'Om (al sud de Serramitja)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-bassa-de-lom-al-sud-de-serramitja","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa excavada a terra situada en una cruïlla de camins entre els quals es troba el GR 177 (que uneix Calders i Moià). És de forma el·líptica i té una llargada i amplada màximes de 15 i 10 m; la seva fondària supera en molts punts el metre. Al lateral de ponent, però, el límit és aixamfranat per permetre-hi l'accés a peu pla del bestiar boví de la zona.","codi_element":"08055-99","ubicacio":"Al sud de Serramitja","historia":"","coordenades":"41.7890100,2.0479400","utm_x":"420892","utm_y":"4626789","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84957-foto-08055-99-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84957-foto-08055-99-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84958","titol":"Molí d'en Brotons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-den-brotons","bibliografia":"Aymamí Domingo, Gener; Pallarès Personat, Joan.(1994).-'Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes'.Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC (31):1-119. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Autores: Garcia-Pey, Enric (2005): Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Comença a perdre part de la coberta","descripcio":"Molí construït dins una balma natural (denominada Balma d'en Brotons) encaixada sota un salt d'aigua de la riera de Marfà. La ubicació li confereix un aspecte característic, ja que en condiciona l'edificació, de planta rectangular allargassada que aprofita com a paret de fons la mateixa de la balma. La construcció està feta amb pedra lligada amb morter de calç, i les obertures són allindanades. Hi destaca una ampla volta de mig punt que sosté la crugia central sobre l'aigua.","codi_element":"08055-100","ubicacio":"A l'est de la Tosca","historia":"El molí va estar habitat i en funcionament almenys des del 1608, en què és anomenat Molí de Brotons o dels Pilars. El 8 d'octubre de 1863 hi hagué una avinguda d'aigua extraordinària (l'aiguat de Santa Reparada), que causà la mort de les vuit persones de la família del moliner i s'endugué un nadó amb el seu llitet de fusta de l'interior del molí. Des de llavors ha estat abandonat. S'hi molia gra per fer-ne farina i fulla de roldó per fer-ne tints.","coordenades":"41.7820200,2.0785000","utm_x":"423423","utm_y":"4625985","any":"1608","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84958-foto-08055-100-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84958-foto-08055-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84958-foto-08055-100-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84959","titol":"Molí de Marfà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-marfa","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Ha perdut les cobertes, i està sent ocupat per vegetació.","descripcio":"El molí de Marfà se situa proper a la riera de Marfà, a prop d'on havia existit el pont que la creuava. Al llit rocós de la riera s'hi reconeixen canals repicats i línies de forats (on encastar-hi estructures de fusta) per tal de derivar l'aigua cap als mecanismes dels molí. Tant l'edifici com el seu entorn es troben en avançat estat de deteriorament, amb les cobertes caigudes i un avanç de la vegetació que ho emmascara. Malgrat tot, és visible l'alineació general de l'edifici nord-oest\/sud-est, així com l'existència de planta baixa i primer pis sota coberta, que era a dues aigües. L'aparell és de maçoneria, i s'hi aprecien tant obertures allindanades amb pedra com d'altres fetes amb maó. A la llinda de la porta d'entrada hi ha inscrita la data de 1820. Al lateral est hi ha una petita bassa.","codi_element":"08055-101","ubicacio":"A l'oest de la Mare de Déu de la Tosca","historia":"Quan cessà la seva activitat va servir de refugi o hostal per als qui anaven al santuari de la Tosca.","coordenades":"41.7805400,2.0754900","utm_x":"423171","utm_y":"4625823","any":"1820","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84959-foto-08055-101-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84959-foto-08055-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84959-foto-08055-101-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"També anomenat Molí de la Tosca.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84960","titol":"PEIN el Moianès i la Riera de Muntanyola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pein-el-moianes-i-la-riera-de-muntanyola","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'espai protegit amb la denominació de 'el Moianès i la Riera de Muntanyola' s'estén per 6 dels municipis del Moianès més Avinyó (Bages) i Muntanyola (Osona). Pel que fa a Castellcir, ocupa els 2\/3 septentrionals de l'antic terme de Marfà i una estreta franja al nord de la resta del terme de Castellcir. En total, ocupen 842,25 ha, que corresponen a un 24,64% del terme municipal. Els trets més característics d'aquest espai provenen de la superposició de la realitat pròpia de l'àrea humida del nord-est de Catalunya amb elements submediterranis. Conté una bona representació de l'hàbitat propi de les rouredes seques i la seva flora i fauna associada. El medi físic està marcat pels relleus ondulats de composició calcària i margosa; fins i tot amb punts d'interès geològic, com ara el sistema càrstic que afavoreix l'aparició de coves. En són característiques les rieres sobre lloses calcàries, pròpies de les capçaleres dels rius de caràcter mediterrani. La flora i la vegetació predominant és de caràcter submediterrani. Hi predominen les rouredes seques de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis), si bé s'hi barregen o fins i tot han estat desplaçades per pinedes secundàries de pi roig (Pinus sylvestris). Sota aquests boscos predominen les pastures xeromesòfiles de jonça i plantatge mitjà (Plantigini- Aphyllanthetum). Els fenassars, joncedes i bardisses, entre altres formacions, són també freqüents. Als fondals apareixen fragments de boscos de ribera, amb avellanedes i bosquines mixtes de caducifolis. Els alzinars són poc freqüents al conjunt de la zona forestal, substituïts en gran part per extenses garrigues. S'hi conserven alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català com, per exemple, el gavó fruticós (Ononis fruticosa). Apareixen formacions singulars com les brolles de bruc vermell (Ericetum arboreo-cinerae), molt rares a les àrees descalcificades. A nivell faunístic, és un bon representant de la fauna forestal amb influència mediterrània. És una zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors: fagina, gorja blanc, guineu i geneta. Entre els ocells, hi ha diverses àrees d'interès per a la cria del duc (Bubo bubo) i l'àliga marcenca (Circaetus gallicus) i una àrea de campeig per a l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). De la fauna invertebrada, se'n pot ressenyar la gran diversitat de lepidòpters i algunes espècies rares com la Meleageonia daphnis; dels heteròpters, Plagiotylus maculatus, Criocoris piceicorni; entre els mol·luscs destaquen espècies xeròfiles com l'endemisme Moitessieria olleri o Xerocrassa murcica. En els ambients dominats per la roureda de roure martinenc, apareixen espècies d'interès com l'escanyapolls (Lucanus cervus) i la papallona nocturna Eriogaster catax. Als boscos de pi roig hi ha una altra papallona nocturna: la Graellsia isabellae. A les rieres i torrents que conserven diversos trams en bon estat de conservació, cal ressenyar la presència de la llúdriga (Lutra lutra) i el cranc de riu (Austropotamobius pallipes). També la de diversos peixos autòctons com la bagra comuna (Leuciscus cephalus) o el barb cua-roig (Barbus haasi). En aquests ambients i, en especial, a la zona humida de l'antic estany del municipi de l'Estany, hi ha diversos amfibis: la salamandra (Salamandra salamandra), diverses espècies de gripaus com el tòtil (Alytes obstetricans), la granota verda (Rana perezi) i la reineta (Hyla meridionalis). No obstant, hi ha presència d'espècies invasores com el visó americà (Mustela vison) i el cranc de riu americà (Procambrus clarki) Les masses forestals han estat transformades o substituïdes en alguns sectors per conreus, creant un mosaic d'usos. Hi ha aprofitament silvícola, ramader, agrícola i usos recreatius. Els impactes als quals s'exposa el territori són els processos d'erosió i degradació com a conseqüència de les diferents activitats antròpiques.","codi_element":"08055-102","ubicacio":"2\/3 nord de l'antic terme de Marfà i franja nord de la resta del terme de Castellcir","historia":"","coordenades":"41.7759700,2.0667100","utm_x":"422436","utm_y":"4625324","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84960-foto-08055-102-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84961","titol":"Barraca 1 de la Closella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-de-la-closella","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Tan sols el lateral sud de la porta es troba en mal estat, degut al creixement d'un arbre.","descripcio":"Barraca de pedra seca de planta circular, tot i que les grans pedres que configuren la porta fan que el costat nord-est esdevingui pla. La porta és allindanada, i té forma trapezoïdal. Hi ha una petita obertura a l'oest. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, es troba completa.","codi_element":"08055-103","ubicacio":"A l'oest de la Closella","historia":"","coordenades":"41.7644700,2.0523800","utm_x":"421231","utm_y":"4624060","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84961-foto-08055-103-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84961-foto-08055-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84961-foto-08055-103-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Correspon a la fitxa 6541 de la wikipedra.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84962","titol":"Barraca 3 del Pla del Tasar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-3-del-pla-del-tasar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La coberta està pràctcament esfondrada del tot.","descripcio":"Barraca de pedra seca de planta circular, amb l'obertura principal (una porta rectangular allindanada) orientada a l'oest. Hi ha una petita obertura a l'est. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, està esfondrada en bona mesura.","codi_element":"08055-104","ubicacio":"A l'oest de la Closella","historia":"","coordenades":"41.7635400,2.0516500","utm_x":"421169","utm_y":"4623957","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84962-foto-08055-104-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84962-foto-08055-104-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84962-foto-08055-104-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Correspon a la fitxa 6507 de la wikipedra.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84963","titol":"Barraca 5 del Torrent de Colljovà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-5-del-torrent-de-colljova","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La coberta es comença a esfondrar.","descripcio":"Barraca de pedra seca de planta semicircular, ja que s'adossa al cingle de pedra en el seu costat nord. La porta, rectangular i allindanada, sobre al costat sud. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, comença a esfondrar-se en el seu punt més elevat.","codi_element":"08055-105","ubicacio":"Entre el serrat del Coll i el torrent de Colljovà","historia":"","coordenades":"41.7684400,2.0436800","utm_x":"420513","utm_y":"4624509","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84963-foto-08055-105-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84963-foto-08055-105-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84963-foto-08055-105-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Correspon a la fitxa 6552 de la wikipedra.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84964","titol":"Barraca 6 del Torrent de Colljovà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-6-del-torrent-de-colljova","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca de planta semicircular, ja que s'adossa al cingle de pedra en el seu costat nord. La porta, rectangular i allindanada, sobre al costat est. Hi ha una petita obertura orientada al sud. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, es conserva completa.","codi_element":"08055-106","ubicacio":"Entre el serrat del Coll i el torrent de Colljovà","historia":"","coordenades":"41.7684400,2.0436800","utm_x":"420513","utm_y":"4624509","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84964-foto-08055-106-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84964-foto-08055-106-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Correspon a la fitxa 6553 de la wikipedra, on és anomenada 'Barraca 5 del Torrent de Colljovà', denominació repetida coincident amb la de la fitxa 6552 i 105 del present Mapa.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84965","titol":"Barraca 7 del Torrent de Colljovà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-7-del-torrent-de-colljova","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca de planta circular, amb l'obertura principal (una porta rectangular allindanada) orientada a sud. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, es conserva intacta.","codi_element":"08055-107","ubicacio":"Entre el serrat del Coll i el torrent de Colljovà","historia":"","coordenades":"41.7692400,2.0467500","utm_x":"420769","utm_y":"4624595","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84965-foto-08055-107-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84965-foto-08055-107-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84966","titol":"Casa del Coll de Marfà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-coll-de-marfa","bibliografia":"GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"","notes_conservacio":"L'edifici és una ruïna.","descripcio":"Mas abandonat que rep el nom de la seva ubicació orogràfica, al coll entre els serrats del Coll i dels Llamps, lloc de pas dels camins que comuniquen Marfà amb Monistrol de Calders. L'edifici està en estat de ruïna generalitzada, sense cobertes, tot i que els paraments (fets de pedra calcària de mida gran i mitjana, amb alguna teula, lligada amb morter) arriben als 2 m d'alçària en diversos punts. La planta és rectangular, allargassada, i amb una orientació sud-oest\/nord-est. S'aprecia que els àmbits d'ambdós extrems eren destinats a tasques productives. A poca distància, al nord-est, s'hi conserva la bassa.","codi_element":"08055-108","ubicacio":"Al sud-oest de Marfà","historia":"Als documents més antics apareix denominada com a 'el Coll'. Fou habitada fins a mitjan segle XX.","coordenades":"41.7751900,2.0650700","utm_x":"422299","utm_y":"4625239","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84966-foto-08055-108-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84966-foto-08055-108-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84966-foto-08055-108-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84967","titol":"Dolmen del Trompo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-del-trompo","bibliografia":"BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1).","centuria":"","notes_conservacio":"Possiblement, no es tracti d'un jaciment arqueològic","descripcio":"Megàlit descrit per la bibliografia que, tant els autors de la corresponent fitxa de l'Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de la Generalitat de Catalunya com durant les tasques de realització del present Mapa del patrimoni cultural local no han pogut identificar. Els afloraments rocosos de la zona s'esberlen de manera natural en diversos punts formant lloses que, pel seu aspecte, poden haver donat lloc a una identificació errònia.","codi_element":"08055-109","ubicacio":"Al bosc mitger","historia":"","coordenades":"41.7690800,2.0465100","utm_x":"420749","utm_y":"4624577","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84968","titol":"El Saiolic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-saiolic","bibliografia":"GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció Monografies, núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit mas de planta quadrada distribuït en planta baixa i primer pis, la façana principal del qual està orientada a sud-est. El portal, emmarcat per un arc rebaixat de grans dovelles, dóna accés a un espai diàfan a la dreta del qual hi ha l'arrencament de l'escala d'accés al segon pis i, a l'esquerra, diferents àmbits entre els quals la cuina, amb tots els elements característics. S'hi conserven alguns paviments de rajoles, bigues i puntals de fusta i els forçats de bona part del primer pis i altells. La teulada, de doble vessant, està completa. L'aparell de l'edifici és robust, fet de pedres desbastades de mida gran i petita (amb inclusió d'algunes teules) i lligades amb morter. Les obertures, totes allindanades (tret de la porta), estan resoltes amb blocs ben tallats i, en dos casos (una sobre la porta, i l'altra a la façana oposada, orientada a nord-oest), amb ampit motllurat.","codi_element":"08055-110","ubicacio":"A la part alta del torrent de la Fàbrega","historia":"","coordenades":"41.7794500,2.0840400","utm_x":"423881","utm_y":"4625695","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84968-foto-08055-110-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84968-foto-08055-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84968-foto-08055-110-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84969","titol":"Jaciment paleontològic de Castellcir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-castellcir","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Jaciment paleontològic bartonià (de fa 40,4 a 37,2 milions d'anys) de tipus marí, que forma part de la formació Calcàries de Collsuspina. L'associació faunística que s'hi troba correspon a diversos tipus de nummulits (N. variolarius, N. Biedai, N. Striatus i N. Fabianii), uns foraminífers d'aigua salada i càlida.","codi_element":"08055-111","ubicacio":"Sauva Negra","historia":"","coordenades":"41.7832200,2.1861300","utm_x":"432369","utm_y":"4626028","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84969-foto-08055-111-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84970","titol":"Pinassa de les tres besses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pinassa-de-les-tres-besses","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Exemplar de Pinus nigra declarat arbre singular. Té una alçada aproximada de 20 metres i fa 3,60 metres de corda (perímetre del tronc a una altura aproximada d'1,5 metres). El seu tret més característic (i que li dóna nom) és que el tronc es divideix en tres besses, originant sengles capçades.","codi_element":"08055-112","ubicacio":"Sot dels Llamps","historia":"","coordenades":"41.7694000,2.0627200","utm_x":"422097","utm_y":"4624598","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84970-foto-08055-112-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"També denominada Pinassa de la Clusella. AL (arbre d'interès local) Ordre MAH 228\/2005.05.02 (DOGC 4393, 2005.05.27)","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84971","titol":"Pujalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pujalt-1","bibliografia":"GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció Monografies, núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Se n'han perdut les cobertes i els forjats","descripcio":"Mas abandonat situat al coll entre els serrats de Pujalt i de la Descàrrega, que comuniquen Marfà amb Castellterçol. L'edifici, de planta aproximadament rectangular (amb un retranqueig a l'angle nord-est), està orientada a sud-oest . Malgrat que ha perdut les cobertes i els forjats), els murs exteriors i interiors es conserven en tot el seu alçat, gràcies al seu aparell de blocs de calcària ben escairada. Les obertures, totes allindanades, estan fetes amb grans blocs i tenen ampits motllurats. L'edifici constava de planta baixa, primer pis i pis sota coberta. L'alçat de la façana mostra clarament que la part originària era la central, a l'esquerra de la qual s'hi va annexar una rampa que devia portar a un petit cobert i, a la dreta (a l'est), tot un nou tram d'edifici anivellat amb la resta. En aquesta part nova hi ha el portal, amb la data '1799' inscrita a la llinda. A la llinda de la finestra que té just per sobre s'hi llegeix 'ANDREU PUJALT \/ 16[6?]9'. Adossat al lateral est d'aquest mòdul de l'edifici hi ha un cup revestit amb cairons de pedra arrebossats.","codi_element":"08055-113","ubicacio":"A les proximitats de la masia del Pedrós","historia":"El mas de Pujalt consta en una donació a Santa Maria de l'Estany del 1108. Pertany a l'enclavament de la Vall de Marfà, tot i no pertànyer a l'antiga parròquia de Sant Pere de Marfà.","coordenades":"41.7720400,2.0756000","utm_x":"423170","utm_y":"4624879","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84971-foto-08055-113-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84971-foto-08055-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84971-foto-08055-113-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84972","titol":"Font de Marfà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-marfa","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La vegetació l'oculta en bona mesura.","descripcio":"Font encaixada al vessant sud de les Feixes Roges, del qual emanen de manera natural surgències d'aigua. En aquest punt, 6 brocs de ferro encaminen l'aigua cap a sengles piques quadrades d'obra, fetes amb maó i pedra.","codi_element":"08055-114","ubicacio":"Al sud de la Mare de Déu de la Tosca, a la riba esquerra de la riera de Marfà","historia":"","coordenades":"41.7801600,2.0749700","utm_x":"423128","utm_y":"4625782","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84972-foto-08055-114-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84972-foto-08055-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84972-foto-08055-114-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Entre aquesta font i la de la Cova de la font de la Tosca n'hi ha altres dues fonts contemporànies que canalitzen les surgències d'aigua existents.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84973","titol":"Pou del mas Vilardell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-mas-vilardell","bibliografia":"PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Restaurada segurament al segle XX","descripcio":"Estructura aèria, de planta circular i feta amb pedres de mida diversa sense devastar col·locades formant filades més o ments regular amb coberta en falsa cúpula feta per aproximació de filades. Té una obertura a l'oest, delimitada per grans blocs de pedra i rematada per un arc rebaixat fet amb pedres disposades verticalment. L'obertura, de planta quadrangular, està tancada amb una reixa de ferro, pel que l'interior de l'estructura no és visible. Per sota la reixa hi ha un gran bloc de pedra, i a banda i banda, i sobresortint lleugerament de la vertical de la paret, trobem dues repises, també fetes amb grans blocs de pedra, elements que estarien destinats a facilitar l'extracció d'aigua. Estat de conservació bo. Està parcialment restaurada i rejuntada amb morter.","codi_element":"08055-115","ubicacio":"Al sud del nucli urbà, al mas Vilardell,","historia":"És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX","coordenades":"41.7419600,2.1534800","utm_x":"429610","utm_y":"4621473","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84973-foto-08055-115-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84973-foto-08055-115-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9","autor_element":"","observacions":"Fitxa 83 de la wikipedra, dins construccions per emmagatzemar aigua.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84974","titol":"Balma del Torrent d'Esplugues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-del-torrent-desplugues","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran balma situada a la llera del Torrent d'Esplugues, la qual origina un petit salt d'aigua. És una balma de gresos, tipologia litològica de la zona, fa uns 50 m de llar per uns 9 m de fons i uns 10 m d'amplada. A l'est es conserven un conjunt de murs de pedra seca que en tapien parcialment un tram.","codi_element":"08055-116","ubicacio":"Al peu del torrent d'Esplugues, a l'est del nucli urbà","historia":"","coordenades":"41.7660300,2.1559900","utm_x":"429845","utm_y":"4624144","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84975","titol":"Balmes i cova de Roques Sitjanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balmes-i-cova-de-roques-sitjanes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Les Roques Sitjanes són una formació de gresos de 150 m de llargada i amb alineació sud-oest\/nord-est, al flanc oriental de la qual hi ha diverses balmes i bretxes que travessen cap al flanc occidental. La balma principal té 13 metres de llargada i una fondària màxima de 3,5 metres, que assoleix al seu extrem nord. És en aquest punt on uns parapets de blocs de pedra tanquen un espai d'aixopluc. La boca de la cova és una esquerda vertical d'uns 2 metres d'alçada i una amplada variable entorn als 40 cm. A partir d'aquí s'inicia un recorregut de 7 m en pujada (2 m de desnivell total), al final del qual hi ha una cambra de 4,7 metres de llargada, 1 d'amplada i 4 d'alçada. Al fons de la cambra hi ha un petit conducte no transitable que s'endinsa cap a l'altra banda del cingle.","codi_element":"08055-117","ubicacio":"Serra de les Roques Sitjanes","historia":"","coordenades":"41.7648100,2.1686500","utm_x":"430896","utm_y":"4623998","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84975-foto-08055-117-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84975-foto-08055-117-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"La coordenada reflectida a la fitxa correspon a la balma principal; la petita cova es troba a X: 430860; Y: 4623923 i 826 m snm.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84976","titol":"Avenc de Castellcir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-castellcir","bibliografia":"Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 6): el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme: 290 pp. Ed. Políglota. Barcelona. Escolà, O. (1986).- 'L'avenc de Castellcir o el Forat del Castell' Palestra (33): 18. Portaveu del GEMI. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Situada al sud-oest del Castell de Castellcir i oculta entre la vegetació, hi ha la boca, molt estreta, de l'avenc. El primer tram de descens és totalment vertical, per un pou de 13 m de secció rectangular que travessa el material calcari. Al final d'aquest tram s'arriba a la part superior d'una sala de 21 x 4 m en rampa descendent, el terra de la qual està constituït per enderrocs. En el sentit contrari hi ha la diàclasi originària, força estreta i impracticable. En total, el recorregut és de 36 m i 21 de descens. L'existència d'aquest avenc pot haver donat ales a la llegenda (d'altra banda, comuna a altres llocs) del túnel entre el Castell de Castellcir i la Torrassa dels Moros.","codi_element":"08055-118","ubicacio":"Entre la Torrota dels Moros i el Castell de Castellcir","historia":"","coordenades":"41.7721500,2.1743100","utm_x":"431375","utm_y":"4624808","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84976-foto-08055-118-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"També anomenat Forat del Castell de la Popa. Pot ser l'origen de la llegenda del túnel entre el Castell de Castellcir i la Torrassa dels Moros.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84977","titol":"Balma de la Clusella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-de-la-clusella","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Entre els camps de conreu al sud de la Clusella, arran de la riera de Sant Joan, l'acció de l'aigua ha format una profunda balma en els gresos del lloc. Les dimensions màximes són 40 m d'amplada per 9 m de fons i 4 m d'alçada. S'hi observen tant elements de formació natural (formacions calcàries localitzades, crostes i incipients estalactites) com humans (restes de murs de pedra seca i elements per a la recollida d'aigües d'infiltració provinents del sostre).","codi_element":"08055-119","ubicacio":"Al sud de la Clusella","historia":"","coordenades":"41.7639700,2.0560400","utm_x":"421535","utm_y":"4624001","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Es troba dins el recinte de la finca de la Clusella, i en el moment de la visita no s'hi va poder accedir.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84978","titol":"Les Solanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-solanes-2","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Hi ha parts del parament trencats, i l'acció d'una planta enfiladissa i dels agents meteorològics l'està degradant.","descripcio":"Petit edifici de planta rectangular, amb orientació nord-oest\/sud-est. El cos principal té planta baixa, primer pis i pis sota coberta, amb un petit annex a l'extrem oest amb tan sols planta baixa i primer pis. La façana del cos principal, orientada a migdia, té dues obertures allindanades per nivell: una porta i una finestra enreixada a la planta baixa, dues grans finestres amb ampit al primer pis i dues finestres menors (només una amb ampit) a la planta sota coberta. El cos annex tan sols té una obertura per planta. L'aparell és de maçoneria (amb algun petit afegit de maó, com l'arc de descàrrega sobre la llinda de la porta) i està arrebossada amb morter. La coberta és a dues aigües. Quant a la distribució interior, l'espai principal de la planta baixa té una gran xemeneia que, alhora, conserva l'obertura d'un forn (reconeixible a l'exterior com un cos annex de planta circular). En una cantonada de la planta baixa hi ha la cuina, que conserva la pica de pedra. La casa conserva els forjats dels pisos superiors, amb bigues i terres de fusta.","codi_element":"08055-120","ubicacio":"Al peu meridional del Serrat Rodó","historia":"Es tracta de l'antiga Casanova de les Solanes, documentada des del 1750.","coordenades":"41.7643900,2.1810500","utm_x":"431927","utm_y":"4623941","any":"1750","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84978-foto-08055-120-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84978-foto-08055-120-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84978-foto-08055-120-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84979","titol":"Sauva Negra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sauva-negra","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'espai protegit de la Sauva Negra comprèn l'extrem nord-est del municipi de Castellcir i encavalca amb els termes de Balenyà i Centelles (Osona). En total, abasta 110,56 ha, de les quals 67,77 són dins el terme de Castellcir. Els trets més característics d'aquest espai són el paisatge subhumit de l'altiplà del Moianès, amb comunitats vegetals que se situen en el límit sud de la seva distribució (com la fageda) i algunes espècies de fauna d'influència centreeuropea. El medi físic està marcat per la seva ubicació en una vessant molt inclinada (que va de 942 a 750 m d'altitud en tan sols 490 d'amplada) vers l'obaga, el que li confereix unes condicions d'humitat constants. El substrat geològic és bàsicament calcari amb gresos i margues de l'eocè marí. La flora i la vegetació predominant és de caràcter extramediterrani, com ara la fageda i altres elements de caràcter eurosiberià. Quant a la fauna, es poden observar espècies de caire centreeuropeu. És una zona rica en predadors: entre els mamífers, hi ha el turó (Mustela putorius), la fagina (Martes foina), la geneta (Genetta genetta), la mostela (Mustela nivalis), el teixó (Meles meles)i la guineu (Vulpes vulpes); entre les aus, l'àguila marcenca (Circaetus gallicus) i l'aligot vesper (Pernis apivorus). La presència de predadors va en consonància a la de presses, entre les quals hi ha espècies eurosiberianes, com el talpó muntanyenc (Microtus agrestis) i musaranyes: la musaranya nana (Sorex minutus) i la musaranya cuaquadrada (Sorex araneus). Més enllà dels rapinyaires enumerats, les aus presents inclouen espècies com el picot negre (Dryocopus martius), el picot garser gros (Dendrocopos major), el pica-soques blau (Sitta europaea), la mallerenga d'aigua (Parus palustris) o el mosquiter comú (Phylloscopus collybita). Entre els invertebrats, destaquen coleòpters cerambícids com el Lucanus cervus o la Rosalia alpina )aquesta última, de gran interès) i el lepidòpter Graellsia isabelae. La conservació d'aquesta massa boscosa es deu, en part, a la seva no aptitud per a l'agricultura, si bé s'hi duen a terme activitats silvícoles i ramaderes.","codi_element":"08055-121","ubicacio":"Al sudest del nucli de Santa Coloma Sasserra","historia":"","coordenades":"41.7848300,2.1787600","utm_x":"431758","utm_y":"4626212","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84980","titol":"Faigs de la Sauva Negra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/faigs-de-la-sauva-negra","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La fageda (fagus sylvatica) integrada dins el PEIN de la Sauva Negra és una de les més meridionals que existeixen, ja que és pròpia del centre d'Europa. Més enllà del seu valor com a especímens botànics, la seva importància rau en l'ecosistema que hi va associat, fet que va ser reconegut mitjançant la seva protecció com a arbres d'interès local.","codi_element":"08055-122","ubicacio":"Al sudest del nucli de Santa Coloma Sasserra","historia":"","coordenades":"41.7848300,2.1787600","utm_x":"431758","utm_y":"4626212","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84981","titol":"Font del Roure","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-roure-6","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La vegetació hi prolifera.","descripcio":"La Font del Roure consisteix en un bassal que es forma al curs del Torrent d'Esplugues, en un punt molt proper al camí que mena del nucli de Castellcir al conjunt de Sant Andreu. Actualment, però, la proliferació de la vegetació no permet distingir-hi altres elements de condicionament.","codi_element":"08055-123","ubicacio":"A l'est del nucli urbà de Castellcir","historia":"","coordenades":"41.7641200,2.1571800","utm_x":"429942","utm_y":"4623930","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84981-foto-08055-123-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84982","titol":"Roure Gros del Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-gros-del-bosc","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Exemplar de roure (Quercus pubescens) de grans dimensions.","codi_element":"08055-124","ubicacio":"Just al nord-est del mas del Bosc","historia":"","coordenades":"","utm_x":"0","utm_y":"0","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"La identificació sobre el terreny és incerta.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84983","titol":"Alzina de Can Puigdomènec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-can-puigdomenec","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'alzina de Can Puigdomènec, situada just rere l'extrem de ponent de la casa que li dona nom, és un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. De grans dimensions (la capçada supera els 18 m de diàmetre) fan que hagi estat protegida com a arbre d'interès local.","codi_element":"08055-125","ubicacio":"Just a ponent de Can Puigdomènec","historia":"","coordenades":"41.7357200,2.1523100","utm_x":"429506","utm_y":"4620781","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"En l'elaboració del mapa no s'hi va poder tenir accés.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84984","titol":"Pi bessó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-besso","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran exemplar de pinassa (Pinus nigra) situat al peu d'un dels camins que van des de Castellcir cap al Castell de Castellcir. Fa uns 15 m d'alçada, i és entorn als dos metres que el tronc es bifurca en dues besses, que li donen el nom. La capçada, poc frondosa, fa uns 8 m de diàmetre.","codi_element":"08055-126","ubicacio":"Al nord de la serra de les Roques Sitjanes","historia":"","coordenades":"41.7698200,2.1687900","utm_x":"430913","utm_y":"4624554","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84984-foto-08055-126-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84985","titol":"Cau del Llop","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cau-del-llop","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cavitat natural que s'obre a la part més alta d'un esperó de gresos que constitueix l'extrem sud-oest de la serra de les Roques Sitjanes. L'obertura, pràcticament rectangular, té uns 2,5 m d'alçada per 1,5 d'amplada. A poca distància de l'entrada, la cavitat va minvant tant d'alçada com d'amplada, fins esdevenir poc més que una esquerda","codi_element":"08055-127","ubicacio":"A peu del camí que puja a les Roques Sitjanes","historia":"","coordenades":"41.7575000,2.1633000","utm_x":"430444","utm_y":"4623191","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84985-foto-08055-127-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84985-foto-08055-127-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84986","titol":"Pinassa de la Vall Jussana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pinassa-de-la-vall-jussana","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran espècimen de pinassa (Pinus nigra) amb una alçària que supera els 20 m, amb un volt del canó de 2,2 m i una amplada mitjana de capçada de 10 m. Aquestes dimensions, no obstant, no s'aprecien en la distància curta degut a la densitat del bosc on es troba.","codi_element":"08055-128","ubicacio":"A llevant del Camp de la Bauma","historia":"","coordenades":"41.7504400,2.1449900","utm_x":"428914","utm_y":"4622422","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84986-foto-08055-128-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84987","titol":"Poua del Saiolic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-del-saiolic","bibliografia":"AYMAMÍ, G. (2000): Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya. Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona. DANTÍ, J., CANTARELL, C. i CORNELLAS, P. (2007): Els pous de glaç al Vallès Oriental. Consell Comarcal Vallès Oriental, Granollers. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). NUET I BADIA, J (1970) : Els pous de neu del Montseny. Revista Muntanya, Agost. PLADEVALL, A. (1994): Els pous de glaç i de neu a Catalunya. Espais (Barcelona) (DPTOP), 38: 45-51. SOLÉ, Ll. (2006): Producció de gel a les economies pageses. El pou de glaç de Vilianna», Estudis d'Història Agrària (Barcelona) 19: 49-68.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Molta vegetació a la zona i no s'ha pogut localtizar.","descripcio":"Construcció segurament cilíndrica i parcialment soterrada amb una cúpula com a coberta. Cal pensar que seguiria les característiques pròpies d'aquest tipus de construccions.","codi_element":"08055-129","ubicacio":"A Marfà, a tocar del Torrent de la Fabrèga, proper al mas Saiolic","historia":"La necessitat i costum de conservar gel per a diferents usos ve d'antic i fou a partir de la segona meitat del segle XVI el seu ús es va generalitzar fins que, entre els segles XVII i XIX, va esdevenir un producte quotidià de primera necessitat, tant per motius gastronòmics (refresc de begudes, gelats o conservació d'aliments) com terapèutics. Fou una activitat molt important, clau per a les poblacions, fins el descobriment de l'electricitat i la possibilitat de fabricar gel de forma industrial. Tot això va comportar un increment de demanda, i alhora va obligar a construir llocs d'emmagatzematge del glaç i la neu. L'activitat dels pous de glaç, allà on el clima ho permetia, es va estendre per tot Catalunya, amb nombroses construccions a zones com el Moianès o el Montseny, que abastien Barcelona. El fet de poder conservar el gel des de l'hivern fins la tardor següent requeria d'una activitat important i d'unes construccions especialitzades amb un disseny específic. Els pous eren la tipologia més comuna en aquest tipus d'estructures, totes elles de pedra, i cobertes per una cúpula. En qualsevol cas per a la seva construcció eren necessaris diferents elements, la proximitat de vies de comunicació i llocs de consum no molt allunyats, així com la proximitat de cursos d'aigua, a banda per suposat d'un clima apropiat. El ges es treia de la riera, sèquia o estany quan havia assolit un gruix suficient, d'entre 20 i 30 cm. Seguidament, es trencava i\/o tallava en trossos irregulars amb diferents eines, ja fossin palanques, tràmecs, magalls o serres, ajudats de motlles destinats a obtenir mides i pesos regulars. Un cop extret es transportava al pou, ja fos amb carruatges o animals de tir. Un cop transportat, s'emmagatzemava al pou. Sovint el fons i les parets del pou s'aïllaven prèviament amb brancatge, i s'anava col·locant el gel en capes successives separades amb palla o branques, així com amb gel picat; tot plegat per tal d'evitar la compactació i facilitar-ne l'extracció. Un cop ple, se'n tancaven les obertures exteriors amb portes de fusta o amb lloses que hi encaixaven, i es tapava amb branques. Tota aquesta feina mobilitzava força gent, en alguns casos podien ser fins a una cinquantena entre totes les tasques de recol·lecció, buidat, transport, col·locació, manteniment i buidat. Els beneficis econòmics també eren importants (només a la ciutat de Barcelona se'n consumien unes 700 tones anuals) i, conseqüentment, es van crear impostos específics. Els pous de glaç pràcticament van desaparèixer al segle XIX, però durant la primera meitat del segle XX alguns continuaren funcionant, però ja per a consum propi","coordenades":"41.7778500,2.0898600","utm_x":"424362","utm_y":"4625512","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"No localitzada.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84988","titol":"Font i safareig de Can Puigdomènec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-i-safareig-de-can-puigdomenec","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Cobert de vegetació","descripcio":"Font encaixada al vessant est del torrent del bosc, de la qual i directament d'un orifici a la roca emana de manera natural surgències d'aigua. L'aigua ha estat parcialment canalitzada per abastir el safareig de Puigdomènc situat uns metres més al sud. El safareig té una planta trapezoïdal i es troba adossat per la seva banda est a un aflorament rocós per on arriba l'aigua procedent d ela font. Correspon a una construcció feta íntegrament amb maons rectangulars col·locats a trencajunts i lligats amb morter. S'identifiquen dues zones de rentat, una dividida en dos espais individuals separats per una petita pilastra i un altre, amb les mateixes característiques però sense compartimentació. En total doncs es veuen quatre espais de rentat, tal i com suggereixen les obertures, per a col·locar les cames just per la cara externa de l'estructura, a l'alçada de les taules de rentar. El receptacle on s'acumulava l'aigua estava revestit de morter lliscat per impermeabilitzar-lo. Una espècie de canaló, també de maó, entre les dues taules de rentar, feia de sobreeixidor.","codi_element":"08055-130","ubicacio":"A Marfà, entre Can Puigdomec i el riu Tenes","historia":"","coordenades":"41.7368300,2.1544100","utm_x":"429682","utm_y":"4620903","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84988-foto-08055-130-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84988-foto-08055-130-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84988-foto-08055-130-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmotne (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Actualment no hi brolla aigua","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84989","titol":"Turó de Villacís","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turo-de-villacis","bibliografia":"Bolòs, J; Anglada, M; Pladevall, A. Vilacís. Catalunya romànica. Enciclopedia.cat","centuria":"XII-XIII","notes_conservacio":"Parcialment ensulsit, cobert de vegetació.","descripcio":"Vestigis d'una construcció situada dalt del turó al que dóna nom. Es conserven les restes d'un edifici, de certa entitat, tot i que actualment es troba força emmascarat per l'abundant vegetació de la zona. En base a les característiques del murs conservats i els nivells d'enderroc visibles, sembla que va tenir força alçada. Està format per un cos al nord, dividit en dos espais, i un altre cos al sud. La cambra nord est té una amplada de 3,4 m i uns 8 m de llarg, però en manca el mur est. Hi té adossada un altre un altre construcció, que pel seu parament sembla més moderna. Per la seva banda, la cambra nord oest fa 4,25 m d'ample per 5,5 m de llarg. Finalment, la cambra sud, adossada al conjunt anterior, fa 8,1 m de llarg per uns 4,55 m d'ample. Destaca, que a la banda exterior de la paret nord comença un vall bastant profund que sembla fet artificialment. Els murs més antics, estan fets amb carreus petits ben escairats i de mides regulars, són força gruixuts, amb amplades superiors a 1 m. També hi ha murs més prims amb amplades entorn els 0.60 m, que semblen de fases posteriors. Per les característiques constructives les restes més antigues podrien situar-se vers els segles XII o XIII, però només una intervenció arqueològica en podrà aclarir totes les incògnites.","codi_element":"08055-131","ubicacio":"A l'est del nucli urbà de Castellcir i al nord de l'església de Sant Andre","historia":"És coneix molt poc sobre les restes conservades al turó. Es sap que entre 1131 i el segle XVII hi havia el mas Vilacís, però les restes conservades, no semblen correspondre a un mas, a excepció que es tractes tal vegada, d'un mas fortificat. També hi ha una noticia de 1229, quan rebé a través del testament de Guillema de Castellcir unes donacions. Les incògnites sobre les restes conservades plantegen doncs diverses hipòtesis, segons alguns autors, Vilacís és el que queda del castell conegut com a Castell del Tenes, esmentat des del 898. Part de les restes, també han estat identificades com la capella de Sant Miquel d'Argelaguer, de situació desconeguda i documentada des de 1217. Fins el 1432 hi ha vuit notícies més sobre l'església, però només deixen constància de la seva existència. La tercera possibilitat seria que es tractés d'una construcció totalment desconeguda. Hi ha fins i tot una tradició local, que diu que en aquest cim hi havia l'antiga parròquia de Castellcir. Un crim fet pel senyor del castell, provocà que es trasllades al lloc actual.","coordenades":"41.7673500,2.1622100","utm_x":"430364","utm_y":"4624285","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84989-foto-08055-131-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84989-foto-08055-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84989-foto-08055-131-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84990","titol":"Casanova del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casanova-del-castell-0","bibliografia":"","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Algunes parts tenen indicis de deterioramnet.","descripcio":"Construcció formada per un cos principal de planta quadrangular amb coberta a doble vessant. A la banda oest té un cos annexat i al sud un altre cobert independent. Consta de planta baixa, primer pis i golfes, i correspon a una construcció feta amb pedra sense devastar lligada amb morter. Les cantonades estan definides per blocs de pedra ben escairada i la façana està rematada amb un arrebossat de morter de calç. Totes les obertures són rectangulars, definides amb pedres ben escairades. La façana principal està orientada a sud i les obertures segueixen tres eixos de simetria. A la planta baixa hi ha la porta principal, rectangular, a la llinda de la qual es pot llegir 1869. A banda i banda de la porta trobem dues finestres, la de l'oest en conserva la reixa de ferro, la de l'est es troba actualment tapiada. Al primer pis hi ha un balcó al centre, just per sobre la porta i dues finestres a banda i banda amb ampit de pedra. Les tres obertures tenen una reixa. A les golfes, seguint el mateix eix de simetria, hi ha tres finestres també amb ampit de pedra. La façana lateral est es troba força transformada, a banda de les tres finestres idèntiques, una per planta, a l'eix central, a la meitat nord n'hi ha quatre més. Una per la planta pis i tres més a la planta baixa. Totes són rectangulars, igual que la resta d'obertures de l'edifici, però en destaca la situada més al nord, a la planta baixa, feta amb maons definint un arc rebaixat, fruit segurament d'una reforma. A la façana lateral oest s'observen dues finestres iguals a l'eix central, una per les golfes i l'altre a la planta pis. A l'alçada de la planta baixa s'adossa l'edifici annex, fet de pedra i amb dos espais independents, un d'ells destinat al bestiar, tal com suggereix la presència d'una gran menjadora. A l'oest d'aquest annex s'intueix l'existència d'un altre possible estança, de la qual només es conserva el pilar central que ajudava a sustentar l'embigat.","codi_element":"08055-132","ubicacio":"Al nord del nucli urbà, i a l'est de la Penyora.","historia":"Deu el seu nom a la proximitat del Castell de Castellcir, del qual es troba a uns 725 metres al nord-nord-oest. Aquest edifici, documentat des del 1666, havia estat utilitzat com a cada de colònies de la parròquia de Sant Esteve de Castellar del Vallés, però al no tenir aigua corrent es va deixar d'utilitzar. Actualment està abandonat.","coordenades":"41.7803000,2.1742600","utm_x":"431379","utm_y":"4625713","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84990-foto-08055-132-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84990-foto-08055-132-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84990-foto-08055-132-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Accés restringit","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84991","titol":"Can Puigdomènec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-puigdomenec","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran edificació, orientada a oest formada per diferents cossos annexes, adossats uns als altres definint una espècie de pati a la banda sud, que actua com a distribuïdor. El cos principal, amb façanes emblanquinades, consta de planta baixa, pis i una galeria de columnes cilíndriques que sostenen arcs rebaixats, al pis superior de la façana principal, al sud. La coberta és a doble vessant, amb encavallada de fusta i teula àrab a l'exterior. Les obertures són rectangulars, totes rectangulars però i no segueixen cap tipus de simetria. En algun cas s'observen llindes i ampit de pedra, n'hi ha una a la façana lateral oest feta amb maons i arc rebaixat. Al centre de la façana principal trobem la porta d'accés al mas, amb una finestra a la banda dreta i dues a l'esquerra a l'alçada del primer i segon pis. Just sobre la porta d'entrada hi ha un balcó al primer pis. Per sobre h ha la galeria d'arcs. La façana posterior, també té una porta, rectangular, i un porxo de nova construcció adossat. Per la cara exterior de la façana principal, a l'extrem oest s'hi detecta una reforma ja que el parament està fet amb maó vist i hi ha dues finestres amb arcada d'arc rebaixat i pilar central també de maó. A tocar d'aquesta reforma hi ha hi ha una escala de pedra i barana de ferro, que comunica a un del nombrosos annexes de l'edificació. Aquest annex a banda d'aquest accés, en té un altre amb rampa a la façana sud, el que podria indicar que era una zona d'emmagatzematge. Correspon a un dels pocs annexes amb coberta a una vessant. Els altres annexes al voltant d'aquesta espècie de pati central, el qual es troba empedrat, també han sofert importants reformes ja en època contemporània, però tots ells conserven la estètica constructiva. Acostumen a ser cossos independents, amb coberta a doble vessant i dues plantes. En destaquen un parell, de petites dimensions, un amb obertures rectangulars i porxo a la part posterior, i un altre amb dues grans obertures definides amb maó i arc rebaixat en una de les façanes laterals. Aquests annexos, construïts segurament al llarg del segles, tant a l'est com a l'oest del cos principal han convertí l'edifici en la gran edificació actual.","codi_element":"08055-133","ubicacio":"Al límit sud del terme de Castellcir, proper al termenat de Sant Quirze Safaja.","historia":"Mas datat vers els segle XVIII, formant part de Castellcir quan aquest encara era un nucli rural dispers","coordenades":"41.7377000,2.1538600","utm_x":"429637","utm_y":"4621000","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84991-foto-08055-133-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84991-foto-08055-133-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Hi ha la font i la Rajoleria, segurament vinculades al mas, del mateix nom.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84992","titol":"El Vilardell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-vilardell-0","bibliografia":"","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació orientada a migdia, on té l'entrada principal que dóna accés al recinte. Aquesta entrada consta d'un mur que de pedra que s'estén entre dos del les edificacions annexes, tancant un espai que actua de pati distribuïdor. En aquest punt hi ha una petita cornisa, sota la qual hi ha la porta, definida per grans carreus escarriats definint un arc de mig punt, amb el monograma IHS esculpit i un text il·legible a la dovella. Passada aquesta porta s'accedeix al pati quadrangular, que dóna accés a tot el nucli original. El cos central, està lleugerament més aixecat que els laterals i té coberta amb teula àrab a doble vessant. La construcció està feta a partir de carreus escairats, força regulars tot lligat amb morter de calç. La porta d'entrada a l'habitatge, també feta amb arc de mig punts i carreus escairats hi ha l'escut de Catalunya esculpit a la dovella. Per sobre questa porta en destaca una finestra amb aires tardo gòtics. Adossats a aquesta construcció trobem diferents cossos annexes tant a l'est com a l'oest, aquest últim sobrepassant el límit definit pel pati distribuir, perllongant-se vers el sud. Ja fora d'aquest nucli original també hi ha un gran pati una part del qual es troba paviment amb rajols a redós del qual hi ha altres dependències independents com estables, femers, graners, etc. Al nord del recinte encara hi ha un altre edificació de petites dimensions, i al sud trobem una gran bassa de planta circular.","codi_element":"08055-134","ubicacio":"Al sud del nucli de Castellcir, als camps del Vilardell, a tocar del termenal de Sant Quirze Safaja.","historia":"Mas documentat des de 1287, i conserva un nucli original del segle XVI, però també nombroses transformacions i afegits dels segles XVII i XVIII.","coordenades":"41.7412800,2.1537400","utm_x":"429631","utm_y":"4621397","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84992-foto-08055-134-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84992-foto-08055-134-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84992-foto-08055-134-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84993","titol":"Barraca 1 de la Baga del Xei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-de-la-baga-del-xei","bibliografia":"PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Ensulsida.","descripcio":"Construcció de pedra seca orientada a nord oest, de planta circular. Cal pensar que tenia una coberta amb falsa cúpula, però la construcció es troba totalment ensorrada. Segurament, igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp","codi_element":"08055-135","ubicacio":"A Marfà, al sud de la Quintana del Xei","historia":"És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX,,","coordenades":"41.7769000,2.0513200","utm_x":"421158","utm_y":"4625441","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Correspon a la fitxa 7906 de la wikipedra","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84994","titol":"Poua de Sant Jeroni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-sant-jeroni","bibliografia":"AYMAMÍ, G. (2000): Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya. Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona. DANTÍ, J., CANTARELL, C. i CORNELLAS, P. (2007): Els pous de glaç al Vallès Oriental. Consell Comarcal Vallès Oriental, Granollers. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). NUET I BADIA, J (1970) : Els pous de neu del Montseny. Revista Muntanya, Agost. PLADEVALL, A. (1994): Els pous de glaç i de neu a Catalunya. Espais (Barcelona) (DPTOP), 38: 45-51. SOLÉ, Ll. (2006): Producció de gel a les economies pageses. El pou de glaç de Vilianna», Estudis d'Història Agrària (Barcelona) 19: 49-68.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció cilíndrica semisoterrània d'uns 6.7 m de diàmetre feta de maçoneria, famb pedres sense devastar col·locades formant filades més o menys regulars. La construcció està rematada per una cúpula semiesfèrica, i té dues obertures, una la nord i un altre als sud, amb pedres que la tanquen. Una rampa delimitada per murs de pedra seca en permet l'accés.","codi_element":"08055-136","ubicacio":"Al nord del nucli de Castellcir i del mas de Sant Jeroni","historia":"La necessitat i costum de conservar gel per a diferents usos ve d'antic i fou a partir de la segona meitat del segle XVI el seu ús es va generalitzar fins que, entre els segles XVII i XIX, va esdevenir un producte quotidià de primera necessitat, tant per motius gastronòmics (refresc de begudes, gelats o conservació d'aliments) com terapèutics. Fou una activitat molt important, clau per a les poblacions, fins el descobriment de l'electricitat i la possibilitat de fabricar gel de forma industrial. Tot això va comportar un increment de demanda, i alhora va obligar a construir llocs d'emmagatzematge del glaç i la neu. L'activitat dels pous de glaç, allà on el clima ho permetia, es va estendre per tot Catalunya, amb nombroses construccions a zones com el Moianès o el Montseny, que abastien Barcelona. El fet de poder conservar el gel des de l'hivern fins la tardor següent requeria d'una activitat important i d'unes construccions especialitzades amb un disseny específic. Els pous eren la tipologia més comuna en aquest tipus d'estructures, totes elles de pedra, i cobertes per una cúpula. En qualsevol cas per a la seva construcció eren necessaris diferents elements, la proximitat de vies de comunicació i llocs de consum no molt allunyats, així com la proximitat de cursos d'aigua, a banda per suposat, d'un clima apropiat. El gel es treia de la riera, sèquia o estany quan havia assolit un gruix suficient, d'entre 20 i 30 cm. Seguidament, es trencava i\/o tallava en trossos irregulars amb diferents eines, ja fossin palanques, tràmecs, magalls o serres, ajudats de motlles destinats a obtenir mides i pesos regulars. Un cop extret es transportava al pou, ja fos amb carruatges o animals de tir. Un cop transportat, s'emmagatzemava al pou. Sovint el fons i les parets del pou s'aïllaven prèviament amb brancatge, i s'anava col·locant el gel en capes successives separades amb palla o branques, així com amb gel picat; tot plegat per tal d'evitar la compactació i facilitar-ne l'extracció. Un cop ple, se'n tancaven les obertures exteriors amb portes de fusta o amb lloses que hi encaixaven, i es tapava amb branques. Tota aquesta feina mobilitzava força gent, en alguns casos podien ser fins a una cinquantena entre totes les tasques de recol·lecció, buidat, transport, col·locació, manteniment i buidat. Els beneficis econòmics també eren importants (només a la ciutat de Barcelona se'n consumien unes 700 tones anuals) i, conseqüentment, es van crear impostos específics. Els pous de glaç pràcticament van desaparèixer al segle XIX, però durant la primera meitat del segle XX alguns continuaren funcionant, però ja per a consum propi.","coordenades":"41.7839900,2.1476600","utm_x":"429173","utm_y":"4626144","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84994-foto-08055-136-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84994-foto-08055-136-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84994-foto-08055-136-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Per la proximitat amb la Poua de les Berengueres, reben popularment el nom conjunt de 'les Poues'. També coneguda com Poua de les Berengueres II","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84995","titol":"Boixos de Puigdomènec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/boixos-de-puigdomenec","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de boixos (Buxus sempervirens) situat a la riba esquerra del Tenes al seu pas a llevant de Can Puigdomènec, formant un conjunt dens.","codi_element":"08055-137","ubicacio":"Al nord-est de Can Puigdomènec","historia":"","coordenades":"41.7359900,2.1547100","utm_x":"429706","utm_y":"4620809","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84996","titol":"Poua del Cavaller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-del-cavaller","bibliografia":"","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"S'ha perdut la part superior de l'estructura.","descripcio":"Construcció de planta circular (amb uns 12 m de diàmetre) i parets en projecció cilíndrica, de les quals tan sols en resta la base. La seva proximitat a la riera de Castellcir, que llisca sobre una plataforma rocosa, facilitava l'obtenció de gel i la seva conservació a la poua.","codi_element":"08055-138","ubicacio":"A llevant de la urbanització de la Penyora","historia":"","coordenades":"41.7840200,2.1716300","utm_x":"431165","utm_y":"4626128","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84996-foto-08055-138-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84996-foto-08055-138-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Relacionada amb aquesta poua, hi ha la llegenda d'un cavaller que s'hi apareix.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84997","titol":"Roure gros del pla parcial Guiteras-Torrelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-gros-del-pla-parcial-guiteras-torrelles","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Exemplar de roure (Quercus pubescens) amb una alçària d'uns 12 m i una amplada mitjana de capçada de 14 m. El desenvolupament urbanístic en la zona on es troba al llarg dels darrers anys no n'ha compromès la conservació, ja que s'ha integrat al marge d'un vial peatonal formant una petita placeta amb bancs.","codi_element":"08055-139","ubicacio":"Passatge del Grony","historia":"","coordenades":"41.7576500,2.1495400","utm_x":"429300","utm_y":"4623218","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84997-foto-08055-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84997-foto-08055-139-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84998","titol":"Cal Fantasia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-fantasia","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Coberta parcialment ensulsida.","descripcio":"Edificació de planta quadrangular amb coberta a doble vessant i orientada al sud. La part més antiga de l'edificació és la banda oest, que en origen tenia planta baixa i primer pis. Construïda amb pedra de mida diversa sense devastar té totes les obertures rectangulars definint, delimitades amb blocs de pedra escairats disposades en base a dos eixos de simetria. A l'eix central hi ha la porta d'entrada i a la dreta d'aquesta hi ha una petita finestra. Per sobre aquestes dues obertures, hi ha dues petites fornícules triangulars, definides amb pedra. La de sobre la finestra encara és visible mentre que la de la porta sembla tapiada i\/o transformada. Per sobre aquestes fornícules i seguint el mateix eix de simetria trobem les dues fines de la planta pis, que tenen ampit de pedra. L'edifici va patir una important ampliació per la banda est, sobre la qual es va adossar un nou cos que implicà el recreixement del mur oest de la construcció primigènia, per assolir l'alçada necessària per la nova coberta. Aquesta reforma transformà l'edificació en un mas de dimensions considerables, amb coberta a doble vessant on el cos de llevant tenia planta baixa, pis i golfes. Les obertures també segueixen dos eixos de simetria i estan definides per maons rematats amb arcs rebaixats. A la planta baixa hi ha dues grans portes, la de la banda est lleugerament més gran. Just per sobre i en cada un dels pisos, trobem dues finestres rectangulars. A la façana posterior, s'observen també tres eixos simètrics d'obertures, tots formats per finestres rectangulars de petites dimensions definides per blocs de pedra ben escairada. A la part més antiga hi ha una finestra a l'alçada del primer pis, mentre que a l'ampliació trobem dues finestres per planta. Adossada a l'est de l'ampliació hi ha una petita edificació d'una planta i coberta a una vessant que té dues portes d'accés. Possiblement correspon a un cobert.","codi_element":"08055-140","ubicacio":"Al sud del nucli urbà, a prop del termenal de Castellterçol.","historia":"Masia construïda durant al primera meitat del segle XIX, coneguda en aquell oment com la Casa Nova de Brugueroles o Casanoves. Cal Fantasia és el nom modern d'aquesta edificació.","coordenades":"41.7440100,2.1428400","utm_x":"428728","utm_y":"4621710","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84998-foto-08055-140-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84998-foto-08055-140-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84998-foto-08055-140-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"A l'est de la construcció hi ha una font del mateix nom.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84999","titol":"Serracaixeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serracaixeta","bibliografia":"RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XX","notes_conservacio":"Reformada completament al segle XX, les reformes enmascaren l'edifici original.","descripcio":"Construcció formada per tres cossos annexats l'un a l'altre profundament transformada i amb totes les parets arrebossades amb formigó. Això ha emmascarat la construcció original, el que fa impossible molt difícil resseguir la seva evolució constructiva. Orientat a sud, cal pensar que el cos més antic seria el central, amb coberta a doble vessant i format per planta baixa i primer pis. La porta és rectangular amb brancals de pedra escairada i té una finestra a l'oest. Al pis superior també hi ha una finestra amb brancals de pedra, però que no segueix cap eix de simetria. A ponent d'aquesta construcció trobem un nou cos, també de planta rectangular i cobert a doble vessant, amb planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha dues portes rectangulars amb llinda de fusta i una finestra a llevant. Al primer pis i les golfes hi ha dues finestres per planta seguint dos eixos de simetria. La finestra de ponent del primer pis està feta amb carreus escairats. L'últim cos el trobem adossat a ponent, també te coberta a dos aiguavessos i es troba arrebossat, però a diferencia dels altres els acabats estan fets amb maó, en concret el límit entre plantes i les cantonades. A la façana principal hi ha una porta rematada amb arc de mig punt, i a la planta pis hi ha tres finestres rematades amb arc rebaixat i separades per dues columnes, tot fet amb maó vist. A la façana lateral oest trobem dues finestres petites a la planta baixa i un doble balcó al primer pis. Per sobre hi ha un òcul circular, que indica la presencia d'unes golfes. Igual que la resta d'obertures estan rematades amb maó vist. En general la façana nord de tots els cossos es caracteritza per tenir poques obertures. Trobem porta i finestra al cos central i occidental, i una única finestres al cos oriental. A redós de l'edificació hi ha tot un seguit de coberts vinculats als treballs agrícoles. Un és fet de pedra, però la resta son construccions d'època recent.","codi_element":"08055-141","ubicacio":"Al nord est de la Penyora i al sud de Santa Coloma Saserra","historia":"És poca la documentació que se'n coneix, però hi ha algun document que ja l'esmenta vers l'any 1497, el que indicaria un origen medieval de la construcció.","coordenades":"41.7919600,2.1719300","utm_x":"431198","utm_y":"4627010","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84999-foto-08055-141-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84999-foto-08055-141-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84999-foto-08055-141-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"A llevant trobem la Font del Barbot.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85000","titol":"Poua Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-montserrat","bibliografia":"","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Ha estat consolidada recentment.","descripcio":"La Poua Montserrat rep el nom del mas proper. La seva ubicació a les proximitats de la riera de Fontscalents és òptima de cara a recuperar-ne les plaques de gel i conservar-les. La construcció té 12 m de diàmetre i conserva els més de 20 m d'alçària, essent de les més ben conservades. La cúpula està coberta exteriorment amb terra, contribuint a l'aïllament tèrmic de l'interior. Una única obertura quadrada dona accés a l'interior. Hi són visibles elements d'una consolidació recent.","codi_element":"08055-142","ubicacio":"A ponent de Sant Jeroni","historia":"","coordenades":"41.7814600,2.1441600","utm_x":"428879","utm_y":"4625866","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85000-foto-08055-142-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85000-foto-08055-142-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85001","titol":"Font de l'Om","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lom-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'ús com abeurador emmascara la diposició original.","descripcio":"Bassa d'aigua que aprofita diferents afloraments rocosos per contenir les aigües. A l'extrem oest hi ha la cavitat d'on brolla una surgència d'aigua i davant s'hi ha col·locat una petita pica de pedra on s'acumula l'aigua i d'aquí per un petit sobreeixidor retallat surt l'aigua que s'acumula a la bassa. És una zona boscosa, amb molta ombra i que actualment es un abeurador pel bestiar","codi_element":"08055-143","ubicacio":"A l'oest del nucli urbà, al sud del molí vell.","historia":"","coordenades":"41.7633800,2.1344100","utm_x":"428049","utm_y":"4623867","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85001-foto-08055-143-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85001-foto-08055-143-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Al nord i oest te la font del Molí Vell i de la Vinyota respectivament.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85002","titol":"Font del molí Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-moli-vell","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Surgència d'aigua en mig d'una zona boscosa vinculada segurament a la riera de Fontscalents. Es troba a uns 100 m al nord est del mas del Molí Vell, que n'ha canalitzat l'aigua amb un tub de plàstic.","codi_element":"08055-144","ubicacio":"A l'oest del nucli de Castellcir, al nord est del Molí Vell","historia":"","coordenades":"41.7663000,2.1343500","utm_x":"428047","utm_y":"4624191","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85002-foto-08055-144-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85002-foto-08055-144-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85003","titol":"Font del Barbot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-barbot","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'ús com abeurador emmascara la seva disposició original.","descripcio":"Surgència d'aigua natural que aflora d'una zona rocosa, vinculada segurament a la riera de Fontscalents i que queda estancada en una petita bassa de formació natural. Actualment es un abeurador de ramat.","codi_element":"08055-145","ubicacio":"Al nord est del nucli urbà, entre la riera de Fontscalents i el xaragall de la Cuaranya.","historia":"","coordenades":"41.7706300,2.1360900","utm_x":"428196","utm_y":"4624671","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85003-foto-08055-145-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85003-foto-08055-145-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Podrien haver altres surgències d'aigua properes amb el mateix nom.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85004","titol":"Les Vinyes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-vinyes-3","bibliografia":"GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XX","notes_conservacio":"Reformada recentment","descripcio":"Construcció orientada a sud i construïda sobre un aflorament rocós, formada per dos cossos, amb coberta a doble vessant, amb ràfec de maons. Feta amb pedra de mida diversa lligada amb morter, té carreus escairats a les cantonades. El cos més antic possiblement és el de ponent, on trobem una gran porta rectangular definida per carreus de pedra escairada a la planta baixa, i dues finestres al primer pis, una de les quals també definida per carreus escairats i amb ampit de pedra motllurada. L'altre obertura, amb llinda de fusta, sembla posterior i vinculada a una reforma. Aquest cos va patir una ampliació per la banda de llevant amb un parament molt similar. En aquesta banda trobem tres finestres, una a la planta baixa i dues al primer pis, totes amb llinda de fusta, iguals que les la reformada de la banda oriental. A l'extrem est d'aquesta ampliació hi ha una porta tapiada i just per sobre una petita obertura amb una cornisa. A la façana nord trobem quatre obertures, totes elles a la part més antiga de l'edifici. Les dues del primer pis estan definides per blocs de pedra escairada i tenen ampit de pedra motllurada. Les altres dues estan definides per maons. A la façana lateral est trobem cinc obertures, totes definides per maons. Tres d'elles corresponen a grans finestres rematades amb arc rebaixat. A l'oest de la construcció principal hi ha un petit annex adossat, afegit possiblement amb la ultima reforma de l'edifici.","codi_element":"08055-146","ubicacio":"A Marfà, al nord est del Torrent de la Fàbrega.","historia":"Se'n sap molt poc d'aquesta edificació, però sembla que apareix a la documentació des de 1497, per tant té un origen medieval.","coordenades":"41.7843600,2.0827700","utm_x":"423781","utm_y":"4626241","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85004-foto-08055-146-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85004-foto-08055-146-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85004-foto-08055-146-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85005","titol":"Les Berengueres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-berengueres","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció Monografies, núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit mas de planta gairebé quadrada amb orientació a sud-oest que consta de planta baixa, primer pis i planta sota coberta. L'aparell és de maçoneria i, tot i que actualment té la pedra vista, originàriament devia estar arrebossada. A la façana principal hi ha tres obertures per planta: la porta principal i dues finestres a la baixa, grans finestres amb ampit al primer pis i finestres menors sota coberta. Aquestes obertures estan generalment fetes de pedra ben treballada, amb excepció de les llindes de la porta i les finestres de la planta baixa, fetes de fusta, i dels muntants d'una de les finestres de la planta baixa i les tres del pis sota coberta, de maons.","codi_element":"08055-147","ubicacio":"A ponent de Santa Coloma Sasserra","historia":"Al llarg dels temps, les Berengueres apareix tant vinculada a Sant Andreu de Castellcir com a Santa Coloma Sasserra, on la casa té vas propi al cementiri parroquial.","coordenades":"41.7921400,2.1559700","utm_x":"429872","utm_y":"4627042","any":"1666","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85005-foto-08055-147-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85005-foto-08055-147-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85006","titol":"Bauma d'en Roma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bauma-den-roma","bibliografia":"","centuria":"XII","notes_conservacio":"","descripcio":"Seguint un sender a ponent del pla de la Bruga, es descendeix entre terrasses de conreus fins finalment entomar el tram final entre una formació de gresos. Allà, l'erosió hi ha excavat una ampla visera de 41 m de longitud i fins 12 m de fons, amb una alçada hàbil de 3m. En el seu extrem de llevant hi ha habilitat un espai de 8 m per 5,60 tancat amb murs de pedra seca; una porta i una finestra en són les úniques obertures. A l'interior hi ha una estructura rectangular de fusta, possiblement el suport d'uns jaços. Així mateix, vora la finestra hi ha una banqueta adossada i una zona de cuina, amb sortida de fums. Possiblement la construcció actual no és l'originària, sinó una refacció més recent, considerant la seva construcció irregular amb blocs ben tallats però sense rejuntar. En canvi, a l'exterior d'aquest espai s'hi reconeixen murs escapçats amb un aparell més regular, que podria correspondre a l'edifici antic que, un cop derruït, va servir com a pedrera.","codi_element":"08055-148","ubicacio":"Sota el pla de la Bruga","historia":"La primera referència és de l'any 1175, i hauria estat un lloc de residència continuat al llarg de l'edat mitjana i moderna. Antigament era anomenada Espluga Baladora, però el nom actual li ve dels seus propietaris moderns: l'any 1692, al llibre de comunions de l'església de Sant Martí hi consta que en la roca foradada del castell de Castellcir hi viuen en Valentí Roma i Magdalena, la seva muller. Hi ha referències a que, ocasionalment, el lloc hauria servit de lloc de refugi per als bandolers.","coordenades":"41.7786800,2.1865300","utm_x":"432397","utm_y":"4625524","any":"1175","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85006-foto-08055-148-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85006-foto-08055-148-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85006-foto-08055-148-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83953","titol":"Casa Prat de la Riba o can Padrós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-prat-de-la-riba-o-can-padros","bibliografia":"AA.DD. (1984) 'La Casa Prat de la Riba de Castellterçol: momument històrico-artístic'. Monografies de monuments històrico-artístics, 5. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p.20. AA.DD. (2009) Enric Prat de la Riba. Ahir i avui. Museu d'Història de Catalunya. Barcelona: Museu d'Història de Catalunya. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). HEIDEPRIEM, H. (2001) Guia de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, p. 78. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres que consta de planta baixa, una planta pis i golfes, amb un pati posterior. Es tracta realment de dos edificis units posteriorment, tal i com es pot observar a la doble inclinació de la façana. La façana, que és de composició asimètrica, es troba decorada amb esgrafiats. Presenta un portal d'arc rodó, adovellat, i diverses obertures emmarcades per un gran sòcol de pedra ben treballat. Al primer pis, entre els dos balcons que s'hi obren, hi ha pintada la data 'MDCCC' i la inscripció 'Dr. Padrós' en lletres gregues. El seu interior va ser habilitat com a museu, pel que es van reconstruir l'habitació i el despatx que tenia Enric Prat de la Riba a Barcelona, i es van habilitar sales d'exposicions. El pati o jardí posterior conserva les balustres i un brollador.","codi_element":"08064-1","ubicacio":"Pl. de Prat de la Riba, 7.","historia":"L'origen de la família Prat de la Riba consta a la documentació des de mitjans del segle XVI. El mas Padrós va passar a aquesta família arran del casament de Valentina Padrós i Passarell amb Josep Prat de la Riba. L'aspecte actual de la casa és fruit de les obres de reforma de les que va ser objecte l'any 1800 pel Dr. Padrós, tal com consta a la façana. Va ser declarada monument històric amb motiu d'haver-hi nascut i mort Enric Prat de la Riba. Enric Prat de la Riba (1870-1917): Va ser president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917) i líder de la Lliga Regionalista des de la seva fundació (1901). Va escriure 'La nacionalitat catalana' (1906), considerada l'obra més important del catalanisme polític. Va treballar com a jurista a la 'Revista Jurídica de Catalunya' (1895), i va ser col·laborador de 'La Renaixença' i 'La Veu de Catalunya'. Va ser membre de la Unió Catalanista i va participar a les Bases de Manresa (1892), primer document dels fonaments del catalanisme polític. Com a secretari de l'Ateneu barcelonès (1896) va impulsar l'ús escrit del català. L'any 1907 va ser escollit president de la Diputació de Barcelona. Un cop reconeguda la Mancomunitat, l'any 1914, va endegar una àmplia obra de modernització i millora del país (Escola Industrial, Biblioteca Nacional de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, entre d'altres) i va millorar la infraestructura de comunicacions.","coordenades":"41.7514300,2.1194300","utm_x":"426790","utm_y":"4622553","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83953-foto-08064-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83953-foto-08064-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83953-foto-08064-1-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La casa va ser cedida pels hereus d'Enric Prat de la Riba a la Generalitat de Catalunya i a l'Ajuntament de Castellterçol, per tal d'adecuar-la com a casa-museu. Des de l'any 1984 la gestió del Museu fou a càrrec directe de la DG del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura. Posteriorment va passar a dependre del Museu d'Història de Catalunya (creat el 1996). Des de 2004 la gestió del centre està assignada a l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, organisme depenent del Departament de Cultura.Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83954","titol":"Castell de Castellterçol o de Sant Miquel i santuari del Remei, Sant Miquel del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-castelltercol-o-de-sant-miquel-i-santuari-del-remei-sant-miquel-del-castell","bibliografia":"ALONSO, I. (1998) Memòria científica de l'excavació del jaciment 'Castell de Castellterçol'. Anys 1996-1998. nº mem. 3039. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. ALONSO, I.; MIQUEL, M. (1995) Memòria de la intervenció arqueològica al Castell de Sant Miquel. Anys 1993 a 1995, nº mem. 2178. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. ANZIZU, J.M. (2007) El castell de Castellterçol, antecedents i projectes de futur (Inèdit). BOLÒS i MASCLANS, J.; PLADEVALL i FONT, A. (1991) 'Castell de Castellterçol'. Catalunya romànica, XVIII. El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia catalana. CASTELL DE CASTELLTERÇOL: http:\/\/castell-tersol.org\/ CATALÀ i ROCA, P. (1991) 'Castell Terçol'. Els castells catalans, vol. II (2ª ed.). Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 213-127. ESQUIUS i PRAT, J.Mª (2014) Pla Director del castell de Castellterçol. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. FUNDACIÓ JOSEP MARIA ANZIZU. Castellterçol 898\/1998. Castellterçol: Amics del castell de Castellterçol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). MIQUEL, M. (2006) 'El castell de Castellterçol'. Modillianum. Revista d'estudis del Moianés nº 34, Vol. VI. 1r semestre 2006, núm. 34, p. 349-356. PARERA i PRATS, M. (1991) El Castell de Castellterçol. Vallès Oriental: Consell Comarcal, PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL I FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SUBIRANAS, C. (2015) Memòria de l'estudi arqueològic preliminar del Castell de Castellterçol (Castellterçol, Vallès Oriental), nº mem. 12023. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. SUBIRANAS C.; MIQUEL M. (2002) Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Castellterçol (Vallès Oriental). Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. SARRI i VILAGELIU, J. Projecte per arranjar l'entorn del castell de Castellterçol (inèdit). AMICS DEL CASTELL DE CASTELLTERÇOL: http:\/\/www.castelltersol.cat\/ca\/amics-castell","centuria":"XI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Assentament defensiu altmedieval, format per un recinte fortificat defensat per un perímetre emmurallat i un fossat. A tocar del costat de migdia, al peu del castell, hi ha una petita església romànica, la capella de Sant Miquel. Consta d'una edificació central de planta lleugerament rectangular, amb orientació est-oest, de 15 m de llargada per 12 m d'amplada exterior. Els murs, d'una amplada de 1,40 m, es conserven a una alçada d'entre 3,50 i 4,50 m, a excepció del mur oest, que ha conservat el seu alçat originari aproximadament de 10 m. El nivell de terra actual es troba a uns 4,20 m per sobre del nivell a l'exterior. Els seus murs perimetrals presenten línies defensives formades per 12 espitlleres als murs llargs, i 10 als curts. Es desconeix l'organització de l'espai interior. Aquesta edificació es situa dins d'un ample recinte emmurallat de forma poligonal, d'uns 750m2, que té, en la seva part inferior, nombroses sageteres. El parament és de pedra ben escairada en filades regulars. Per la part oest, el recinte murat i probablement també l'accés, són defensats exteriorment per un fossat d'uns 6 m d'amplada, excavat a la roca. A la part sud del recinte es conserva un edifici d'època moderna, una masia que aprofita part de la muralla com a mur. Presenta un portal adovellat del segle XVI i finestrals del segle XVII o posteriors. Al costat nord de la casa hi ha una torre de planta quadrada d'època moderna; és possible que en el mateix indret hi hagués, anteriorment, una torre circular. Els murs perimetrals del recinte central van ser construïts entre finals del segle XI i principis del XII. El perímetre original de la muralla medieval correspon al segle XII, tot i que va ser reformat a la baixa edat mitjana i durant època moderna. El mas situat a la part est -entre la muralla i el recinte central-, que aprofita el pany est de la muralla com a façana, sembla correspondre al mas documentat al segle XIV com el Castell Inferior, tot i que alguns elements d'aquesta construcció són datables al segle XVI -com ara la porta dovellada-. Posteriorment, entre els segles XVII-XVIII, es va construir un pis d'alça sobre l'estructura. Al segle XIX la família Guàrdia va construir una torre de planta quadrada al centre del mas. En quant a la capella de Sant Miquel, podria datar-se entre finals del segle XI i principi del segle XII i correspondria a la típica capella castral. A l'època moderna es va construir un cos lateral a la banda sud i es van modificar la façana i el campanar de cadireta.","codi_element":"08064-2","ubicacio":"Turó del Castell","historia":"La primera referència documental del castell de Castellterçol és de l'any 898, en un document del monestir de Sant Benet de Bages on consta el castro de quondam Terciol (castell del difunt Terçol). És constantment mencionat en la documentació del monestir des d'aleshores. L'any 1093 Tedmar Mir o Miró de Castellterçol va posar el castell sota el domini del monestir de l'Estany. L'any 1229 el prior de l'Estany, Guillem de Montbui, va comprar el castell i tots els seus drets a Ramon Xetmar de Castellterçol, aconseguint així el monestir el seu domini total. Entre els segles XII i XIV diversos membres de la família de castlans, cognominats Castellterçol, van ser canonges del monestir de l'Estany. En passar el castell a domini de l'Estany va perdre la seva significació militar i es va reconvertir en un mas. En quant a la capella de Sant Miquel, datada entre finals del segle XI i principi del segle XII, podria correspondre a la construïda per Tedmar Mir, tal i com consta en el seu testament sacramental.","coordenades":"41.7449700,2.1202700","utm_x":"426852","utm_y":"4621835","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83954-foto-08064-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83954-foto-08064-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83954-foto-08064-2-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-13 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Segons l' ACORD GOV\/197\/2019, de 23 de desembre es delimita l'entorn de protecció del castell i s'inclou com a objecte de protecció el subsòl del monument i de l'entorn de protecció.El castell ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques (anys 1993, 1994, 1995, 1996, 1997,1998, 2000 i 2015), que han permès documentar les diferents modificacions del conjunt arquitectònic al llarg dels segles.L'any 2014 es va redactar el Pla Director del castell de Castellterçol, per tal d'establir-ne les mesures de protecció adequades, com ara la regulació dels seus usos admissibles o incompatibles, i de les actuacions i obres permeses i prohibides sobre el mateix.Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"92|94|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83955","titol":"Església parroquial de Sant Fruitós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-parroquial-de-sant-fruitos","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. (L'entorn; 20). Barcelona: Eumo editorial.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Església de tres naus, amb planta de creu llatina, i coberta a dues vessants. En el mur de tramuntana, a l'alçada de l'absis hi ha un campanar de planta octogonal, coronat amb una terrassa balustrada i gàrgoles zoomorfes. La façana presenta una portalada rectangular, flanquejada per dues semicolumnes que sustenten un entaulament amb tríglifs i mètopes; al damunt hi ha un frontó trencat amb volutes i, a la part central, una fornícula amb la imatge de Sant Fruitós. Per sobre, hi ha una enorme rosassa de vidres plomats, que dona llum a l'interior. El parament dels murs és de pedra picada.","codi_element":"08064-3","ubicacio":"Pl. de l'Església.","historia":"La referència més antiga de l'esgésia de Sant Fruitós és un document de l'any 964, quan es va jurar sobre el seu altar el testament del levita Guadamir. L'església actual és la tercera que s'ha erigit sobre el mateix solar; segurament l'edifici primitiu es va construir a finals del segle IX. L'any 1130, l'església i la seva sufragània de Sant Julià d'Úixols van ser cedides al monestir de l'Estany, que va crear una pabordia l'any 1406. La pabordia es va institucionalitzar l'any 1430 i era regida inicialment per canonges del monestir de l'Estany; fins a l'any 1850 els seus rectors eren intitulats pabordes. L'església va ser refeta a principis del segle XVII i ampliada els anys successius.","coordenades":"41.7517000,2.1210300","utm_x":"426923","utm_y":"4622582","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83955-foto-08064-3-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"96","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83956","titol":"Església de Sant Llogari de Castellet o de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-sant-llogari-de-castellet-o-de-la-sala","bibliografia":"ANGLADA i BAYÉS, M.; PLADEVALL i FONT, A. (1991) 'Sant Llogari de Castellet (o de la Sala)'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p.460. GAVÍN I BARCELÓ, J. Mª. (1990) 'Vallès Oriental'. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín, Vol. 23. Barcelona: Pòrtic. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1975) L'Antiga parròquia de Sant Llogari de Castellet del terme municipal de Castellterçol. Granollers: Montblanc-Martín.","centuria":"XII-XVIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Església d'origen romànic d'una sola nau i transsepte. Les reformes de les que va ser objecte als segles XVI i XVII en desfiguren la primitiva fàbrica romànica. Es conserva l'absis original, de planta semicircular, que cau a plom des de dalt d'una cinglera, i els murs de la nau. L'absis llis és cobert amb volta de quart d'esfera. L'arc triomfal és apuntat i la nau de volta de canó seguit, de secció deformada. El centre de l'absis presenta una finestra de doble esqueixada. Hi ha dos portals d'entrada a la capella. Un des de l'exterior i un altre des del mas de la Sala, per un atri cobert per una volta de canó. Sobre l'atri hi ha un campanar d'espadanya.","codi_element":"08064-4","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"La referència més antiga de Sant Llogari és un document de l'any 939, quan es va unir a Santa Maria de Moià, amb motiu de la seva consagració pel bisbe Jordi de Vic. Al segle XIV, quan només tenia quatre masos sota la seva advocació, es va unir com a sufragània a Castellterçol. Pels volts de l'any 1550 va ser cedida a Granera per una permuta de Sant Julià d'Úixols. Des del segle XVI es anomenada Sant Llogari de la Sala per trobar-se a tocar d'aquesta casa. L'any 1936, en el decurs de la Guerra Civil, va ser profanada.","coordenades":"41.7553300,2.0543600","utm_x":"421385","utm_y":"4623043","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83956-foto-08064-4-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83956-foto-08064-4-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83957","titol":"Església de Sant Julià d'Úixols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-sant-julia-duixols","bibliografia":"ADELL i GISBERT, J. A. [et al]. (1984) 'Sant Julià d'Úixols'. Catalunya Romànica, vol. XI: El Bages. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. ASSOCIACIÓ SANT JULIÀ D'ÚIXOLS: http:\/\/www.santjuliadu.org\/ GAVÍN I BARCELÓ, J. Mª. (1990) 'Vallès Oriental'. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín, Vol. 23. Barcelona: Pòrtic. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MONTAÑÀ, J.; PRATDESABA, J.; BUBÉ, J. (2018) Pla Director per a la Restauració de l'Església de Sant Julià d'Úixols. Castellterçol: Associació Sant Julià d'Úixols. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. PLADEVALL, A. (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. (L'entorn; 20). Barcelona: Eumo editorial.","centuria":"X-XVIII","notes_conservacio":"L'edifici es troba força malmès.","descripcio":"Església d'origen romànic, molt modificada al llarg dels segles. L'únic element original que es conserva és el campanar. Edifici de planta rectangular amb capelles afegides. Antigament, tenia estructura de capçalera en trèvol, amb tres absidioles, de les que només es conserva una. La façana de migdia presenta el portal d'entrada i el campanar de planta quadrada i de forma troncopiramidal. El campanar està cobert per una teulada de quatre aigües, recolzada sobre una cúpula amb trompes. La composició de les façanes es resol amb un doble nivell de finestres paredades; les del nivell superior són geminades i la columna central té un capitell troncopiramidal invertit. La planta baixa del campanar té les quatre façanes obertes per arcs que arrenquen de senzilles impostes; els arcs de les façanes nord i est es troben tancats. La rectoria que hi ha adossada al campanar per la part de ponent, forma un cos alt i estret, de planta baixa i dos pisos. A pocs metres de l'edifici es troba l'antic cementiri, actualment també en estat d'abandó.","codi_element":"08064-5","ubicacio":"Sant Julià d'Úixols","historia":"Les primeres referències de la domus sancti Iuliani corresponen als anys 940 i 961, en unes compres fetes pel levita Guadamir. La primera menció com a parròquia és de l'any 1124. Estava vinculada a la parròquia de Castellterçol, amb la que va ser cedida al monestir de l'Estany l'any 1130. Amb motiu del despoblament produït al segle XIV, va deixar de tenir sacerdot propi i es va vincular a la parròquia de Granera, fins que, poc abans de l'any 1550, va retornar a la de Castellterçol. Durant els segles XVII i XVIII va ser objecte d'obres de reforma i ampliació i es va transformar totalment, quan es va bastir l'actual cos rectangular vers la direcció de llevant, com ho indica l'absidiola de la part nord de l'edifici. La rectoria es va construir l'any 1667. Durant l'hivern del 1975-1976 la rectoria va patir un incendi i, poc temps després, es va refer la teulada i es van posar bigues de ciment per a mantenir l'estructura. Antigament, es celebraven actes populars que aplegaven molts dels habitants de les contrades, amb motiu de les pregàries per la pluja, i s'hi portaven les relíquies dels Sants Màrtirs des de la vila.","coordenades":"41.7244200,2.1131400","utm_x":"426236","utm_y":"4619560","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83957-foto-08064-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83957-foto-08064-5-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romànic|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"L'any 2018 es va redactar el Pla Director per a la Restauració de l'Església de Sant Julià d'Úixols, impulsat per l'Associació Sant Julià d'Úixols, que pretén recuperar aquest històric edifici.Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"92|94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83958","titol":"Escut de la capella de Sant Gaietà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-de-la-capella-de-sant-gaieta","bibliografia":"CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL, A. (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. (L'entorn; 20). Barcelona: Eumo editorial.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Es troba molt erosionat.","descripcio":"Escut de pedra situat a una llinda encastada a la façana sud de la capella de Sant Gaietà, probablement procedent d'un antic pou de glaç. La llinda presenta al voltant de l'escut, la següent inscripció en llatí: 'BENEDICITE GELU. BENEDICITE GLACES ET FRIGUS DÑO ET NIVES DÒMINO', que és un salm que significa 'Fred, gel, glaç i neu beneïu el Senyor' que fa referència a l'industria del gel. En l'escut es representa una ala de la família Sala.","codi_element":"08064-6","ubicacio":"Capella de Sant Gaietà","historia":"Probablement l'escut procedeix d'un pou de glaç, construït al segle XVII, a l'entorn de la font de la Vinyota, moment de gran importància del comerç del glaç. Possiblement va ser col·locat a la capella l'any 1883, quan va ser restaurada.","coordenades":"41.7650200,2.1121600","utm_x":"426201","utm_y":"4624068","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83958-foto-08064-6-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83958-foto-08064-6-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83959","titol":"Residència Josep Brugaroles o Convent de les Carmelites","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/residencia-josep-brugaroles-o-convent-de-les-carmelites","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"És un edifici de grans dimensions, de planta quadrada, construït al voltant d'un pati central, on hi ha un pou. La façana principal està distribuïda en tres nivells i flanquejada, en els laterals, per torres prismàtiques, més altes que el cos central. Les finestres presenten llindes d'arcs rebaixat, de maó vist. Les dues torres estan coronades per roses dels vents que representen arcàngels fets de làmina de ferro. Una de les torres té una campana.","codi_element":"08064-7","ubicacio":"Ctra. de Granera, 41-43.","historia":"A l'entrada del recinte del convent hi ha una placa amb la inscripció, explicativa de la seva història: 'D. Jose Brugarola i Palau. Nacido en Castellterçol el 24 de 1779. Murió en Valencia el 2 de Marzo de 1851. Fundó esta casa de beneficiencia con el fin de socorrer a los pobres de esta villa que por su edad o estado físico no sean capaces de proveer a su subsistencia. En septiembre de 1860 empezó su construcción y se hizo su inauguración solemne y definitiva el dia 3 de noviembre de 1867'.","coordenades":"41.7492500,2.1206300","utm_x":"426887","utm_y":"4622310","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83959-foto-08064-7-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neoclàssic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"99","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83960","titol":"El Tint o Casa Nubiola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-tint-o-casa-nubiola","bibliografia":"CASACUBERTA DE LA ROSA, J. (2003) Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la Casa Tint. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de grans dimensions, de planta quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a vuit vessants i coronada, a la part central, per una torratxa de secció quadrada, amb coberta de fusta a quatre vessants. La casa, construïda a principis del segle XIX, és d'estil neoclàssic; a inicis del segle XX, va ser objecte d'obres de reforma i ampliació, d'inspiració modernista. D'entre aquestes reformes, en destaca el ràfec de fusta, sota el que hi ha pintures modernistes que representen essers mitològics. Tanmateix es destacable el gran treball de forja dels balcons i dels murs de la finca. Sobre el portal hi ha una pintura amb l'any de construcció de la casa '1801'. El parament és de paredat comú, arrebossat i pintat de colors salmonats. Tota la façana està decorada amb motius geomètrics.","codi_element":"08064-8","ubicacio":"C. de Quadró, 47.","historia":"La casa Nubiola es relaciona amb l'antiga activitat tèxtil de Castellterçol. El nom del Tint prové dels treballs de tintura que s'hi feien, per a donar color als teixits que es confeccionaven al poble.","coordenades":"41.7504800,2.1172300","utm_x":"426606","utm_y":"4622449","any":"1801","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83960-foto-08064-8-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. Esta protegit per un Pla especial específic de 2003 (2003\/006129\/B; DOGC 15\/07\/2003): el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la Casa Tint. Té l'objectiu de delimitar i catalogar les unitats que conformen el seu patrimoni arquitectònic i regular la seva utilització o canvi d'us.Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83961","titol":"La Noguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-noguera-5","bibliografia":" CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" La Noguera és un mas format per una antiga torre de defensa d'origen medieval amb un cos afegit al seu costat, construït al segle XVI, i diverses edificacions annexes de cronologia posterior, segles XVII i XVIII. La masia consta de planta baixa i dos pisos, molt irregulars (amb molts desnivells salvats per graons) degut a l'adaptació de l'edificació al relleu de la roca on s'assenta i a l'haver-se construït per etapes al llarg dels segles. La seva coberta és a dues aigües. La masia té origen medieval, apareix citada en un Capbreu de Castellterçol de l'any 1370, conservat a l'arxiu de Montserrat. La fesomia exterior de l'edifici actual <\/span><\/span>va ser construït al segle XVI, però la seva fisonomia actual és fruit de les obres de reforma i ampliació de les que va ser objecte durant els segles XVII i XVIII.<\/p> Segons informació aportada pel darrer masover, l'indret presenta restes datables des del neolític i l'origen del mas podria ser romà, aspecte subratllat per la seva situació predominant al recorregut de la via Romana de Barcelona a Moià, que travessava de sud a nord la vall on s'ubica.<\/span><\/span><\/p> El nucli original del mas, format per la base de la torre i unes parets interiors, no té datació clara però s'hi han trobat restes de l'època islàmica.<\/span><\/span> CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch.<\/p> GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol).<\/p> PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici civil d'estil barroc, que consta de planta baixa, pis i golfes. És un casal marcat per la simetria de la seva façana principal, definit pel portal d'entrada i marcat pels tres balcons del primer pis i per les tres finestres de les golfes. La porta d'entrada, d'arc de mig punt, es troba envoltada d'un parament encoixinat, i flanquejada per finestrals de pedra treballada. A la dovella central hi ha l'escut heràldic de la família. Els balcons de la planta noble presenten obertures de pedra treballada. El balcó, amb decoració escultòrica de temàtica floral, reposa sobre quatre mènsules. Les tres finestres de les golfes són quadrades amb brancals i ampits de pedra. El ràfec de la teulada, realitzat amb encavallada de fusta, és sobresortit, amb els vèrtex amb mènsules de fusta, de temàtica figurativa. A la banda esquerra, hi ha una tribuna d'inspiració medieval.<\/p> ","codi_element":"08064-13","ubicacio":"C. de Barcelona, 2-4","historia":" La família Taiadella, que procedia de Castellcir, va construir aquesta casa a Castellterçol l'any 1674. Pertany als Marquesos de Dou que es van entroncar amb els Taiadella o Tayadella.<\/p> ","coordenades":"41.7519900,2.1209200","utm_x":"426914","utm_y":"4622614","any":"1674","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83965-foto-08064-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83965-foto-08064-13-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"96","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"83966","titol":"La Ginebreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-ginebreda","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2016) 'La Ginebreda i la Fàbrega: cases ancestrals i seculars de pagès', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 49-54. CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran mas pairal format per un edifici principal i diversos cossos annexos. L'edifici principal és de planta quadrada i consta de soterrani, planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, amb grans dovelles i presenta la següent inscripció: 'EIXA CASA FOV REEDIFIADA EN LO ANY DE 1818 PER LO ILLESRD GAIETANO DE PLANELLA Y FIVALLER COMTE DE LLAR Y BARO DE GRANERA'. Les obertures són petites, quadrades o rectangulars, de disposició simètrica, de pedra carejada. En destaca el portal de la façana oest, que duu inscrit, a la llinda, l'any '1621'. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-14","ubicacio":"Quintana de la Ginebreda","historia":"Les referències documentals més antigues del mas són del segle XII, quan hi havia al terme actual de Castellterçol dos nuclis de població; un d'ells depenia del castell i l'altre, del mas amb l'església de Sant Fruitós. La casa va ser restaurada l'any 1818 per Gaietà de Planella i Fivaller, comte de Llar i baró de Granera.","coordenades":"41.7652500,2.1095600","utm_x":"425985","utm_y":"4624096","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83966-foto-08064-14-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83966-foto-08064-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83966-foto-08064-14-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83967","titol":"Capella de Sant Gaietà al mas de la Ginebreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-sant-gaieta-al-mas-de-la-ginebreda","bibliografia":"CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Es troba en estat d'abandó.","descripcio":"Petita capella d'una sola nau, amb absis semicircular. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a l'est. Coronant la façana, hi ha un campanar d'espadanya d'una sola obertura. La porta d'entrada és rectangular, amb llinda i brancals de pedra treballada. Per sobre, hi ha un escut que representa les armes de les diferents famílies nobles de Castellterçol, amb l'any '1883'. En destaca l'escut de pedra situat a una llinda encastada a la façana sud. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç i es troba, en part, arrebossat.","codi_element":"08064-15","ubicacio":"La Ginebreda","historia":"La història de la capella es troba estretament relacionada al mas de la Ginebreda. Va ser restaurada l'any 1883 però el seus orígens són anteriors. Era la capella de l' únic gremi de pouers de gel de Catalunya.","coordenades":"41.7650300,2.1122100","utm_x":"426205","utm_y":"4624069","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83967-foto-08064-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83967-foto-08064-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83967-foto-08064-15-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83968","titol":"La Serradora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-serradora-0","bibliografia":"CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per un edifici principal, una torre de defensa i diversos cossos annexos, amb un barri tancat. L'edifici principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Al costat oest, se li adossa una antiga torre de defensa; és de planta quadrada, consta de quatre pisos i està coberta a quatre aigües. Sota una de les finestres, hi ha un bloc de pedra esculpit amb dos animals (probablement felins) enfrontats, que aguanten amb les potes davanteres una serra. El portal és d'arc de mig punt, adovellat, amb un escut al centre. Les obertures són de disposició irregular, majoritàriament de pedra carejada, però també d'obra i de fusta. En destaquen les finestres conopials, de la planta noble i de la torre, i la galeria de finestres d'arc de mig punt, del pis superior. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-16","ubicacio":"Al nord-est de Castellterçol","historia":"La referència documental més antiga del mas és de l'any 1259. Segons consta a la documentació, els Serradora eren una família de grans propietaris, i alguns dels seus membres van arribar a ser batlles de la vila.","coordenades":"41.7721600,2.1237400","utm_x":"427172","utm_y":"4624851","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83968-foto-08064-16-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83968-foto-08064-16-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83969","titol":"La Sala de Sant Llogari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-sala-de-sant-llogari","bibliografia":"CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVII-XVII","notes_conservacio":"Moltes de les estances es troben en estat ruïnós.","descripcio":"La Sala de Sant Llogari és una gran masia fortificada de planta irregular, formada per diversos cossos a diferent alçada, que s'arrengleren formant un eix amb orientació nord-sud. El cos principal consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a ponent. El portal d'entrada és d'arc rebaixat, i a la llinda hi ha la següent inscripció: 'Llogar- Sala, 1827'. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç i es troba, en part, arrebossat. La façana de migdia presenta dos nivells diferents amb galeries porticades. A l'interior del conjunt hi ha un pati amb les dependències complementàries de la casa. En destaca una tina i un cobert davant de l'era, amb un arc de mig punt. Al seu costat nord-oriental es troba la capella de Sant Llogari.","codi_element":"08064-17","ubicacio":"Sant Llogari de Castellet","historia":"","coordenades":"41.7550500,2.0542400","utm_x":"421374","utm_y":"4623012","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83969-foto-08064-17-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83969-foto-08064-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83969-foto-08064-17-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83970","titol":"L'Oller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/loller-1","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia pairal formada per un edifici principal i diversos cossos annexos, que formen un barri. L'edifici principal consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a quatre vessants. La façana principal es troba orientada a migdia. Presenta un rellotge de sol. Les obertures són de distribució regular, rectangulars i emmarcades majoritàriament d'obra, a excepció del portal i els balcons centrals de la façana, emmarcats amb pedra carejada. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. Adossada a la façana al nord-est de la casa es troba la capella de Sant Bru, coronada amb un campanar d'espadanya. En destaca l'era, que conserva l'antic paviment.","codi_element":"08064-18","ubicacio":"Camps de les Costes de l'Oller","historia":"Les referències documentals més antigues de la casa són del segle XIV. El mas va quedar deshabitat durant la pesta negra, però aviat es va tornar a ocupar. La capella de Sant Bru ja existia al segle XVIII, però posteriorment va ser objecte d'obres de remodelació i va canviar d'orientació. Als anys quaranta del segle passat es va construir el rellotge de sol i les galeries de l'extrem de la casa.","coordenades":"41.7597300,2.1147700","utm_x":"426412","utm_y":"4623479","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83970-foto-08064-18-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83970-foto-08064-18-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83970-foto-08064-18-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83971","titol":"L'Horta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lhorta-0","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-oest. Les obertures són rectangulars, de pedra carejada. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. Presenta un petit cobert, a pocs metres de la façana principal, i una pallissa a poca distància al sud-est de la casa.","codi_element":"08064-19","ubicacio":"L'Horta","historia":"","coordenades":"41.7453900,2.1303500","utm_x":"427691","utm_y":"4621873","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83971-foto-08064-19-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83971-foto-08064-19-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83972","titol":"Font de ca n'Anfruns","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-ca-nanfruns","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una font adossada a la façana d'un edifici, situada al carrer de Cebrià Calvet número 2-8. És de maó, d'obra vista, d'uns 2 m d'alçada. Presenta, a la part central, un relleu també de maó, que repressenta una torre fortificada i al damunt tres sols que descriuen un arc. Aquest relleu és l'escut de Castellterçol, que és també el de l'antic gremi de paraires. L'aigua raja per un broc de cop i cau a una pica semicircular de maó.","codi_element":"08064-20","ubicacio":"C. Cebrià Calvet, 2-8.","historia":"","coordenades":"41.7502500,2.1239000","utm_x":"427160","utm_y":"4622418","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83972-foto-08064-20-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83972-foto-08064-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83972-foto-08064-20-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83973","titol":"Carrer de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-baix-2","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer de Baix transcorre des de la plaça Víctor Pradera fins a la plaça de Tresserres. Aquest fa uns 5 m d'amplada aproximadament. A costat i costat del carrer s'arrengleren cases antigues, construïdes entre els segles XVII i XVIII, que encara conserven la seva estructura original de planta baixa, pis i golfes, amb obertures realitzades amb pedra desbastada. En destaquen els edificis dels nº 12, 31-37, 39 i 46.","codi_element":"08064-21","ubicacio":"C. de Baix, s\/n.","historia":"Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, degut al desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de Baix.","coordenades":"41.7519200,2.1198300","utm_x":"426824","utm_y":"4622607","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83973-foto-08064-21-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83973-foto-08064-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83973-foto-08064-21-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83974","titol":"Carrer de Sant Llogari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-sant-llogari-0","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL (2018) Ruta casc antic. Històries dels carrers de la llana i l'estiueig (tríptic). Castellterçol: Diputació de Barcelona - Ajuntament - Consorci del Moianès. CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer de Sant Llogari transcorre des de la plaça de Tresserres fins a la carretera de Granera. És molt notòria la concentració de cases antigues, a costat i costat del carrer. Es tracta d'edificis entre parets mitgeres que encara conserven llur estructura original de planta baixa, pis i golfes. Els dintells de portes i finestres estan elaborats amb carreus de pedra. En destaquen els edificis dels nº 3, 4, 6, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 19, 20, 23, 25, 26, 27, 28, 30, 34-36, 35, 44, 65-67, 69, 71, 73-75, 74, 77, 79, 81, 83 i 85.","codi_element":"08064-22","ubicacio":"C. de Sant Llogari, s\/n.","historia":"Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, pel desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de Sant Llogari. És un dels carrers coneguts com els de la llana, juntament amb els de Quadró i Sant Francesc. Les cases d'aquests carrers tenen un pati amb un pou, on es rentava i s'assecava la llana.","coordenades":"41.7506300,2.1166800","utm_x":"426560","utm_y":"4622467","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83974-foto-08064-22-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83974-foto-08064-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83974-foto-08064-22-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83975","titol":"Plaça de Prat de la Riba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-de-prat-de-la-riba","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL (2018) Ruta casc antic. Històries dels carrers de la llana i l'estiueig (tríptic). Castellterçol: Diputació de Barcelona - Ajuntament - Consorci del Moianès. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"La plaça de Prat de la Riba es troba al nucli urbà de Castellterçol, i enllaça la plaça del Doctor Fargas amb el carrer del Racó. El fet que la plaça es trobi sobre el turó que ocupa el poble i que presenti edificis a només una de les seves bandes, la converteix en una gran balconada des de la qual es domina visualment el nucli. Les cases de la plaça, com la casa Prat de la Riba, can Marsans o can Posas són antigues i elegants, construïdes amb pedra, fusta i forja, i decorades amb colors sobris.","codi_element":"08064-23","ubicacio":"Pl. de Prat de la Riba, s\/n.","historia":"El nom li ve donat pel fet que a una de les cases de la plaça hi va néixer, l'any 1870, Enric Prat de la Riba.","coordenades":"41.7513300,2.1197500","utm_x":"426816","utm_y":"4622542","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83975-foto-08064-23-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83975-foto-08064-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83975-foto-08064-23-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"En destaquen els edificis dels nº 2-3, 4-5, 6 i 7.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83976","titol":"Edifici al carrer de l'Hospital, 2-4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-lhospital-2-4","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada al carrer. La façana és de composició asimètrica, amb finestres quadrades, de pedra treballada; en destaca la llinda de la finestra superior, amb l'any '1668' inscrit. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. La façana és de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada.","codi_element":"08064-24","ubicacio":"C. de l'Hospital, 2-4.","historia":"","coordenades":"41.7524800,2.1207200","utm_x":"426898","utm_y":"4622668","any":"1668","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83976-foto-08064-24-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83976-foto-08064-24-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83977","titol":"Edifici al carrer de Josep Gallés, 22","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-josep-galles-22","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada al carrer. Hi ha quatre antigues obertures de pedra carejada. En destaca la llinda de la finestra de la planta baixa, que presenta una inscripció amb l'any de construcció '1667', l'anagrama de Jesucrist al mig i uns cardets a cada costat, que indiquen la professió de paraire dels seus antics habitants. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i pintat.","codi_element":"08064-25","ubicacio":"C. de Josep Gallés, 22-24.","historia":"Els antics habitants d'aquesta casa, tal i com consta a la llinda del seu portal, eren paraires. L'any 1616 es va fundar el Gremi dels Paraires a Castellterçol. La manufactura de la llana va experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà.","coordenades":"41.7533000,2.1208300","utm_x":"426908","utm_y":"4622759","any":"1667","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83977-foto-08064-25-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83977-foto-08064-25-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83978","titol":"Edifici al carrer de Baix, 46","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-baix-46","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa, i actualment de dues plantes pis, fruit d'una reforma; anteriorment constava de planta baixa, una planta pis i golfes. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. Les finestres de la planta baixa i del primer pis són de pedra carejada. La de la planta baixa, duu inscrit l'any '1666'. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-26","ubicacio":"C. de Baix, 46.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci de la neu van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà.","coordenades":"41.7517400,2.1191400","utm_x":"426766","utm_y":"4622588","any":"1666","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83978-foto-08064-26-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83978-foto-08064-26-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83979","titol":"Edificis al carrer de Barcelona, 9-19","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edificis-al-carrer-de-barcelona-9-19","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per tres cases situades al nucli urbà de Castellterçol, al carrer Barcelona, darrera de l'església. Són edificis entre mitgeres, de planta rectangular, i consten de planta baixa i dos pisos. Les cobertes són a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes tenen una composició ordenada, coronades per un ràfec. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra treballada, però també amb llinda de fusta. El portal de la casa del número 13 presenta inscrit l'any de construcció: '1679'. El parament de les façanes és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat.","codi_element":"08064-27","ubicacio":"C. de Barcelona, 9-19.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci de la neu van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà.","coordenades":"41.7518700,2.1215300","utm_x":"426965","utm_y":"4622600","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83979-foto-08064-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83979-foto-08064-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83979-foto-08064-27-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83980","titol":"Casal al carrer de Josep Gallés, 11","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casal-al-carrer-de-josep-galles-11","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un casal que fa cantonada, amb accés al carrer Josep Gallés i al carrer del Call de l'Escudella. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que segueix la línia de carrer. La façana és de composició asimètrica i les obertures són rectangulars, emmarcades amb llindes i brancals de pedra treballada. La llinda de la finestra del pis superior presenta inscrit l'any de construcció '1607'. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. Les façanes són de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossades i pintades, deixant vistos els elements de ressalt.","codi_element":"08064-28","ubicacio":"C. de Josep Gallés, 11.","historia":"","coordenades":"41.7528600,2.1208000","utm_x":"426905","utm_y":"4622711","any":"1607","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83980-foto-08064-28-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83980-foto-08064-28-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83981","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 28 o can Teuler","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-28-o-can-teuler","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. La dovella central presenta un relleu de pedra emmarcat en una figura geomètrica trapezoidal. A la part inferior hi ha l'any '1674' inscrit, i a la part superior hi ha una custòdia flanquejada a ambdós costats per una rosa amb branques i fulles. La resta d'obertures són rectangulars, de pedra treballada. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-29","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 28.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric. El relleu de la porta d'entrada va ser instal·lat com a record pel fet d'haver-se resguardat en aquest edifici la custòdia durant la processó del Corpus de l'any 1674.","coordenades":"41.7509300,2.1171300","utm_x":"426598","utm_y":"4622499","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83981-foto-08064-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83981-foto-08064-29-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83982","titol":"Edifici al carrer de Baix, 39","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-baix-39","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. Forma part del Centre Espai Escènic (C. del Racó, 8), la part posterior de l'edifici que dona al carrer de Baix. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. El portal presenta la següent inscripció 'Iaume Turrella. 1674'. Les finestres dels dos pisos superiors es troben tapiades. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i pintat.","codi_element":"08064-30","ubicacio":"C. de Baix, 39.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci de la neu van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà.","coordenades":"41.7516100,2.1190300","utm_x":"426757","utm_y":"4622573","any":"1674","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83982-foto-08064-30-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83982-foto-08064-30-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part del Centre Espai Escènic (C. del Racó, 8), la part posterior de l'edifici que dona al carrer de Baix.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83983","titol":"Casa Planella, Bricfeus o Gallés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-planella-bricfeus-o-galles","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La casa presenta també els estables, units a un pati i a un porxo obert, amb jardí al darrera. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada amb el carrer. En sobresurt una torratxa de planta quadrada i coberta a quatre vessants. La façana és de distribució bastant regular; el portal és d'arc de mig punt adovellat, amb les dovelles motllurades, i les finestres són rectangulars, també motllurades i amb ampits sobresortits. Una de les finestres presenta l'any '1674' inscrit.","codi_element":"08064-31","ubicacio":"C. de Josep Gallés, 10-14.","historia":"Aquesta casa va pertànyer a les famílies Bricfeus, Planella i Gallés. En són originaris el jesuïta Sebastià Gallés i Pujal (1812-1902) i el seu nebot Josep Gallés i Malats (1882-1920), ambdós notables pintors, especialment de temàtica religiosa.","coordenades":"41.7529600,2.1210300","utm_x":"426925","utm_y":"4622722","any":"1674","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83983-foto-08064-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83983-foto-08064-31-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83984","titol":"Can Padrós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-padros-0","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada al carrer. El portal és rectangular, de pedra sorrenca carejada, i presenta una llinda amb la següent inscripció: 'Michel Padrós 1690' i dues llançadores esculpides, que indiquen la professió dels seus antics habitants. Al pis superior hi ha una finestra rectangular, també de pedra carejada, amb lleixa motllurada. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, actualment de pedra vista.","codi_element":"08064-32","ubicacio":"C. de Sant Francesc, 6.","historia":"Els habitants de can Padrós, tal i com consta a la llinda del seu portal, eren paraires. L'any 1616 es va fundar el Gremi dels Paraires a Castellterçol. La manufactura de la llana va experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà.","coordenades":"41.7501400,2.1166000","utm_x":"426553","utm_y":"4622412","any":"1690","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83984-foto-08064-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83984-foto-08064-32-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83985","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 30","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-30","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. En destaca la finestra del primer pis, que és rectangular, amb llinda i brancals de pedra treballada. El portal d'entrada és de factura contemporània. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-33","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 30.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7508900,2.1170700","utm_x":"426593","utm_y":"4622495","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83985-foto-08064-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83985-foto-08064-33-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83986","titol":"Edifici al carrer del Nord, 8-10","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-del-nord-8-10","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici cantoner, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada al carrer del Nord. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. La majoria de les llindes són d'arc conopial. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada.","codi_element":"08064-34","ubicacio":"C. del Nord, 8-10.","historia":"","coordenades":"41.7518700,2.1184600","utm_x":"426710","utm_y":"4622603","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83986-foto-08064-34-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83986-foto-08064-34-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83987","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 65-67","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-65-67","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. A la planta baixa, en destaca la llinda de fusta de la gran porta doble, també de fusta, i l'arc de mig punt de pedra, amb l'any '1577' inscrit. La planta primera presenta una finestra de tradició gòtica d'arc de mig punt, emmarcada en un rectangle amb un guardapols a la part superior, decorada amb traceria de pedra. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-35","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 65-67.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7499300,2.1158700","utm_x":"426492","utm_y":"4622390","any":"1577","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83987-foto-08064-35-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83987-foto-08064-35-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83988","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 77 o can Carreres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-77-o-can-carreres","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. En destaca el portal i la finestra del pis superior, de pedra carejada. La llinda del portal, que duu inscrita la següent inscripció: 'Joan Carreras. Any 1707', recau sobre un seguit de carreus regulars i ben escairats, que romanen a la vista per sobre de l'arrebossat del parament. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-36","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 77.","historia":"La construcció d'aquesta casa es relaciona amb el creixement de la població de Castellterçol, degut al desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, entre el segle XVII i principis del XVIII.","coordenades":"41.7498000,2.1153300","utm_x":"426447","utm_y":"4622376","any":"1707","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83988-foto-08064-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83988-foto-08064-36-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"L'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya inventaria únicament la llinda de l'edifici. Erròniament el situa al nº 73.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83989","titol":"Casa Datsira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-datsira","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, format per dos cossos de diferent alçada, de planta rectangular. Un d'ells consta de planta baixa i dues plantes pis, i l'altre, de planta baixa i una planta pis. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga, amb el carener paral·lel a la façana, i segueixen la línia del carrer. La façana és asimètrica i les obertures són rectangulars; unes, amb llindes i brancals de pedra treballada, i d'altres, amb llindes de maó d'arc rebaixat, i una obertura tapiada. El portal d'entrada presenta, a la llinda, una inscripció molt erosionada: 'Si en ta casa hya bunansa i seras si fas farmansa'. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada.","codi_element":"08064-37","ubicacio":"C. de Josep Gallés, 26.","historia":"La construcció d'aquesta casa es relaciona amb el creixement de la població de Castellterçol, pel desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, entre el segle XVII i principis del XVIII.","coordenades":"41.7533900,2.1207800","utm_x":"426904","utm_y":"4622769","any":"1732","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83989-foto-08064-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83989-foto-08064-37-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83990","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 12 o can Vilanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-12-o-can-vilanova","bibliografia":"CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta actualment de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada al carrer. El portal és quadrangular, de pedra sorrenca carejada, i presenta una llinda amb la següent inscripció: '1753. Francesch Vilanova' i a sota una llançadora esculpida, que indica la professió dels antics habitants. Les obertures antigues són quadrades, de pedra carejada. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat.","codi_element":"08064-38","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 12.","historia":"Els habitants de can Vilanova, tal i com consta a la llinda del seu portal, eren paraires. L'any 1616 es va fundar el Gremi dels Paraires a Castellterçol.","coordenades":"41.7511600,2.1178400","utm_x":"426657","utm_y":"4622524","any":"1753","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83990-foto-08064-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83990-foto-08064-38-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83991","titol":"Nau industrial Roger","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nau-industrial-roger","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La fàbrica Roger consta de dues naus de planta rectangular. Estan situades a costat i costat del carrer Josep Gallés i comuniquen entre elles per un passadís cobert en forma de pont. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba alineada a la carretera de Granera. En destaquen els grans finestrals d'arcs de mig punt. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats i pintats.","codi_element":"08064-39","ubicacio":"C. de Josep Gallés, 39-49.","historia":"L'any 1822 Joan Roger Prims va fundar l'empresa Roger. L'any 1915 es va construïr la fàbrica 'Tejidos especiales e Hilaturas. Mercería moderna Roger', amb el despatx a Barcelona (plaça Sant Pere, 4 bis). La fàbrica de teixits i filats Roger va ser la industria tèxtil més important de Castellterçol. L'any 1965 es va dividir la propietat: Joaquim Roger i Amat es queda la filatura i el cotó, i Josep Maria Roger Amat, els teixits. Aquesta darrera indústria es denomina A.N.L.A. L'any 1969 va passar a mans de l'empresa italiana A.N.L.A, fins a l'any 1980 en que tanca. L'any 1981 l'ajuntament va adquirir l'immoble i l'any 2006 el va reformar en pisos i lofts de promoció publica.","coordenades":"41.7539900,2.1203400","utm_x":"426868","utm_y":"4622836","any":"1915","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83991-foto-08064-39-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83992","titol":"Nau industrial de can Dugenie","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nau-industrial-de-can-dugenie","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Dugenie és una antiga fàbrica, que consta de dues naus de planta rectangular. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba alineada a la carretera de Granera. En destaquen els grans finestrals d'arcs rebaixats. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats i pintats.","codi_element":"08064-40","ubicacio":"Ctra. de Granera, 28-30.","historia":"La fàbrica de can Dugenie es va fundar a principis del segle XX, i va estar en funcionament fins a la dècada dels anys 50 del segle XX. Era un dels centres de producció tèxtil més importants de Castellterçol.","coordenades":"41.7498800,2.1216200","utm_x":"426970","utm_y":"4622379","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83992-foto-08064-40-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83993","titol":"Nau industrial de can Codina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nau-industrial-de-can-codina","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol).","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una antiga fàbrica, entre mitgeres, que consta d'una sola nau de planta rectangular. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba alineada al carrer. En destaquen els grans finestrals d'arcs rebaixats. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats i pintats.","codi_element":"08064-41","ubicacio":"Ctra. Granera, 31.","historia":"La fàbrica de can Codina es va fundar entre les darreries del segle XIX i principis del segle XX, i va estar en funcionament fins a mitjans de la dècada dels anys 50 del segle XX. Era un important centre de producció tèxtil, especialitzat en tovalloles.","coordenades":"41.7496000,2.1213900","utm_x":"426951","utm_y":"4622348","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83993-foto-08064-41-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83994","titol":"Casal Comes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casal-comes","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un gran edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a tres vessants, coronada per una torre mirador. La façana és de composició simètrica, d'estil clàssic. El pis superior presenta finestres geminades rectangulars, a mode de galeria.","codi_element":"08064-42","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 38-40.","historia":"","coordenades":"41.7507800,2.1167300","utm_x":"426565","utm_y":"4622483","any":"1887","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83994-foto-08064-42-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"J. Comas Marquelet, arquitecte.","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"102","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83995","titol":"Can Posas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-posas","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre parets mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada a la plaça. La façana és de composició clàssica, amb divisions verticals i horitzontals i presenta obertures rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada i pintada. En destaca un gran rellotge de sol que decora la façana principal. Els elements formals i decoratius són de caràcter noucentista.","codi_element":"08064-43","ubicacio":"Pl. de Prat de la Riba, 4-5.","historia":"","coordenades":"41.7514900,2.1196400","utm_x":"426807","utm_y":"4622560","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83995-foto-08064-43-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83996","titol":"Can Marsans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-marsans","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada a la plaça, amb ràfec sobresortit. La façana és de composició simètrica acabada en una galeria oberta, amb obertures de pedra treballada. La porta d'entrada es d'arc de mig punt adovellat i presenta un escut nobiliari amb l'any '1804'. Al costat del portal hi ha un finestral triple, amb una reixa de forja. Al primer pis, hi ha tres obertures rectangulars que donen a un balcó corregut, amb barana de ferro. És una casa inspirada en el llenguatge arquitectònic rural dels segles XVII i XVIII i els elements formals i decoratius noucentistes.","codi_element":"08064-44","ubicacio":"Pl. de Prat de la Riba, 6.","historia":"","coordenades":"41.7514600,2.1195500","utm_x":"426800","utm_y":"4622556","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83996-foto-08064-44-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83997","titol":"Cafè de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cafe-de-dalt-0","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La façana és de composició simètrica però resta inacabada. En destaquen els elements formals i decoratius com el trencaaigües, els ràfecs, les motllures i les mènsules, propis de l'estil eclèctic.","codi_element":"08064-45","ubicacio":"C. del Mig, 9.","historia":"","coordenades":"41.7519700,2.1205800","utm_x":"426886","utm_y":"4622612","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83997-foto-08064-45-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83998","titol":"Villa Orozco","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/villa-orozco","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici amb un cos central i diversos cossos laterals de dimensions més reduïdes, que consta de planta baixa i pis, a excepció del cos central, que presenta una torre mirador, de planta quadrada, amb un pis més d'alçada. La coberta es composta, a diferents aigües, i en sobresurt la torre mirador. Les obertures són de disposició simètrica, d'arc de mig punt a la torre i a la planta pis, i rectangulars al primer pis.","codi_element":"08064-46","ubicacio":"Plça. de Jaume Carrera i Pujal, 6.","historia":"","coordenades":"41.7523400,2.1211500","utm_x":"426934","utm_y":"4622653","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83998-foto-08064-46-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83999","titol":"Can Jordà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-jorda-1","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'aspecte senyorial, amb tres façanes. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que aboca a la plaça del Doctor Fargas. La façana té composició simètrica i està coronada per un timpà semicircular. Al pis principal, s'hi obren tres portes rectangulars, embellides amb falses pilastres coronades amb capitells, que donen a un balcó corregut. El segon pis presenta tres obertures amb una motllura en la part superior; la central, és rectangular i dona a un balcó individual i les laterals, tenen un arc rebaixat.","codi_element":"08064-47","ubicacio":"Pl. del Doctor Fargas, 1.","historia":"","coordenades":"41.7517300,2.1203900","utm_x":"426870","utm_y":"4622586","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83999-foto-08064-47-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84000","titol":"Can Canuto","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-canuto","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). POBLES DE CATALUNYA: https:\/\/www.poblesdecatalunya.ca","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa aïllada, alineada al carrer, de planta irregular, que consta d'una sola planta i un cos poligonal a mode de torre. Compta amb un jardí lateral que arriba al final del carrer, on hi ha una glorieta de ferro i vidre. El portal d'entrada és d'estil classicista, amb dues columnes que sustenten un entaulament amb un doble frontó. Adossat a la mitgera, hi ha un cos annex, que consta de planta baixa i pis, amb una galeria tancada per vidrieres. La glorieta té un parament de ferro i vidre, amb vidres de colors sobre les portes. La fonamentació és de formigó, i l'estructura del sostre és de fusta amb barres de ferro. El sostre és de teules de ceràmica de colors.","codi_element":"08064-48","ubicacio":"C. de Barcelona, 55-57.","historia":"La casa va ser construïda a principis del segle XX, en el primer eixample de Castellterçol, amb edificis de la tipologia ciutat jardí. Hi va viure Cebrià Calvet Jané, àlies Canuto (Barcelona 1855-1932), important personatge que va destacar com a promotor de la vila com a centre d'estiueig. Va realitzar nombroses obres d'infraestructures a Castellterçol, i és responsable de la urbanització del sector del Pedregar i el pla dels Rourets. Estava casat amb la castellterçolenca Antònia Picas.","coordenades":"41.7504400,2.1227800","utm_x":"427067","utm_y":"4622440","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84000-foto-08064-48-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84001","titol":"Torre dels Deus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-dels-deus","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí, que consta d'una sola planta. Es troba alineat a dos carrers. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants. Presenta grans finestres rectangulars, amb motllura d'arc de mig punt per sobre, excepte les de la cantonada, que fan una galeria. A la base estan decorades per petites rajoles ceràmiques blanques i verdes, a mode de taulell d'escacs. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats i pintats; a la part baixa tenen un sòcol de pedra.","codi_element":"08064-49","ubicacio":"C. de Barcelona, 66.","historia":"Va ser la casa d'estiueig de la família del poeta Joan Maragall durant diversos estius. La consolidació de Castellterçol com a vila d'estiueig, es va produir a principis del segle passat. Es van construir un gran nombre de torres unifamiliars, de tipologia ciutat-jardí, que es va imposar a tot el país durant els anys del noucentisme.","coordenades":"41.7501100,2.1230100","utm_x":"427086","utm_y":"4622403","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84001-foto-08064-49-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84002","titol":"Casa a la carretera de Granera, 115-117","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-a-la-carretera-de-granera-115-117","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí, de planta rectangular, que consta de baixa, pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants. La façana lateral es troba en línia a la carretera de Granera. La façana principal presenta un porxo sostingut per columnes de pedra d'estil neoclàssic, que a sobre té una gran balconada. Les façanes estan rematades per un potent ràfec.","codi_element":"08064-50","ubicacio":"Ctra. de Granera, 115-117.","historia":"","coordenades":"41.7488700,2.1147600","utm_x":"426399","utm_y":"4622273","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84002-foto-08064-50-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84003","titol":"Edifici al carrer de Barcelona, 38-44","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-barcelona-38-44","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues vessants, de teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada amb el carrer. La façana principal presenta obertures rectangulars, de disposició simètrica. A la façana de migdia, a la primera planta, hi ha una gran galeria, amb embigat de fusta vist, emmarcada per columnes de pedra, que forma el balcó del pis superior. L'edifici està coronat per una cornisa lineal, que es contraposa amb el lateral triangular de la coberta.","codi_element":"08064-51","ubicacio":"C. de Barcelona, 38-44.","historia":"La casa va ser construïda a principis del segle XX, en el primer eixample de Castellterçol, amb edificis de la tipologia ciutat jardí.","coordenades":"41.7507700,2.1219200","utm_x":"426996","utm_y":"4622478","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84003-foto-08064-51-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"102","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84004","titol":"Cases aparellades al carrer de Barcelona, 48-50 i 52-54","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-aparellades-al-carrer-de-barcelona-48-50-i-52-54","bibliografia":"FARGAS POSTIUS, J. Mª (1991) Pla Especial d'Ordenació Volumètrica per a dues edificacions del carrer Barcelona. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"Una de les cases presenta un bon estat de conservació, però l'altre es troba en estat ruïnós i només conserva la façana.","descripcio":"Edifici format per dos habitatges entre parets mitgeres, que consten de planta baixa i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada al carrer. La casa número 48-50 es troba en un bon estat de conservació, i actualment és ocupada per un restaurant. La número 52-54 està en molt mal estat, només conserva la façana. La composició de la façana és simple i simètrica. En un extrem s'obre una galeria que trenca aquesta composició. A la planta baixa, les obertures són rectangulars i presenten, en la part superior, una línia motllurada, que va d'un extrem a l'altre de la façana. Les obertures de les golfes són circulars, decorades per unes motllures amb elements vegetals. Aquest recurs ornamental es repeteix a la zona de la cornisa.","codi_element":"08064-52","ubicacio":"C. de Barcelona, 48-50 i 52-54.","historia":"La casa va ser construïda a principis del segle XX, en el primer eixample de Castellterçol, amb edificis de la tipologia ciutat-jardí.","coordenades":"41.7504200,2.1223100","utm_x":"427028","utm_y":"4622438","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84004-foto-08064-52-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"102","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84005","titol":"Can Lleonart","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-lleonart-1","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí, d'estructura regular simètrica, amb un cos central a mode de torre. Consta de planta baixa i pis i, al centre, sobresurt un altre pis. La coberta és composta. Les obertures de la planta baixa són rectangulars, emmarcades amb llindes i brancals enguixats; al primer pis, es composen per conjunts de tres arquets amb volta de mig punt; i al pis superior, els arquets estan sostinguts per petites columnes. El cos central presenta una cornisa amb arc de mig punt.","codi_element":"08064-53","ubicacio":"Ptge. del Nord, 1-3.","historia":"","coordenades":"41.7515600,2.1182000","utm_x":"426688","utm_y":"4622568","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84005-foto-08064-53-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84006","titol":"Edifici al carrer de Vic, 12","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-vic-12","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada al carrer de Vic. La façana és de composició simètrica, amb obertures rectangulars. Al primer i al segon pis, cadascuna de les obertures presenten un balcó. Al primer pis, les portes estan decorades amb pilastres amb capitells que sustenten un frontó, el central semicircular i els dels costats triangulars. Les obertures dels altres pisos estan decorades amb motllures d'estil neoclàssic. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats.","codi_element":"08064-54","ubicacio":"C. de Vic, 12.","historia":"Les cases del carrer Vic i del carrer Barcelona formen part de l'eixample de principis del segle XX.","coordenades":"41.7504600,2.1209500","utm_x":"426915","utm_y":"4622444","any":"1905","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84006-foto-08064-54-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84007","titol":"Casa a la carretera de Granera, 70","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-a-la-carretera-de-granera-70","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí, de planta rectangular, que consta de baixa, pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants. La façana principal es troba en línia a la carretera de Granera i la lateral a la plaça de Sant Francesc. Les obertures són de disposició regular, d'obra, i de forma rectangular, a excepció de les golfes, que són germinades. Les façanes presenten un sòcol de pedra i estan rematades per un potent ràfec.","codi_element":"08064-55","ubicacio":"Ctra. de Granera, 70","historia":"","coordenades":"41.7500600,2.1170300","utm_x":"426589","utm_y":"4622403","any":"1905","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84007-foto-08064-55-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84008","titol":"Edifici al carrer de Vic, 14","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-vic-14","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada al carrer de Vic. La façana és de composició simètrica. A la planta baixa i al primer pis, les obertures són rectangulars, amb motllura a la part superior. Al segon pis són geminades, amb una columna central, i d'arc de mig punt. El primer pis presenta tres balcons. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats. El seu parament crea un ritme horitzontal.","codi_element":"08064-56","ubicacio":"C. de Vic, 14.","historia":"La casa va ser objecte d'obres de restauració i remodelació, a finals del segle passat.","coordenades":"41.7504600,2.1210700","utm_x":"426925","utm_y":"4622444","any":"1907","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84008-foto-08064-56-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84009","titol":"Casa Oller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-oller-0","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat de planta rectangular, de tipologia ciutat-jardí, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba alineada amb el carrer Ramón Albó. Presenta una barbacana perimetral que corona l'edifici. La façana és de composició simètrica, amb obertures rectangulars i un balcó central. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats.","codi_element":"08064-57","ubicacio":"C. de Ramon Albó, 21.","historia":"La consolidació de Castellterçol com a vila d'estiueig, es va produir pels volts dels anys vint del segle passat. Es van construir un gran nombre de torres unifamiliars, de tipologia ciutat-jardí, que es va imposar a tot el país durant els anys del Noucentisme.","coordenades":"41.7504900,2.1191900","utm_x":"426769","utm_y":"4622449","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84009-foto-08064-57-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84010","titol":"Escoles Velles o Grup Escolar Ramon Albó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escoles-velles-o-grup-escolar-ramon-albo","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat, de planta rectangular que consta d'una sola planta. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a quatre vessants. La façana principal és simètrica; les obertures són rectangulars i presenta un porxo central amb la porta d'entrada d'arc de mig punt motllurat; sobre les finestres hi ha un petit òcul circular. Hi ha dues entrades laterals cobertes per uns porxos volats oberts. Les façanes són construïdes amb maons i ciment, arrebossades i pintades. La distribució interna és simètrica.","codi_element":"08064-58","ubicacio":"Pl. dels Estudis, 6-8.","historia":"","coordenades":"41.7507000,2.1200300","utm_x":"426839","utm_y":"4622471","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84010-foto-08064-58-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Lluís Bonet Garí, arquitecte.","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.És la seu de l'Agrupació de Pessebristes de Castellterçol.","codi_estil":"102","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84011","titol":"Poua del Vapor Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-del-vapor-vell","bibliografia":"ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol.GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La poua del Vapor Vell es troba a tocar del Polígon industrial el Vapor, al costat est. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica. La cúpula és nervada, amb dos arcs de mig punt col·locats perpendicularment l'un de l'altre, construïts amb blocs de pedra. Presenta dues obertures zenitals. Pel que fa a les dimensions, la part soterrada fa 8,20 m de diàmetre i l'alçada total de la poua és de 7,86 m.","codi_element":"08064-59","ubicacio":"La Serradora","historia":"La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.","coordenades":"41.7622700,2.1229500","utm_x":"427095","utm_y":"4623754","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84011-foto-08064-59-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84011-foto-08064-59-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84012","titol":"Poua de la Vinyota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-la-vinyota","bibliografia":"ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç, que aprofita el marge de la riera. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica. La part soterrada presenta una filera horitzontal de forats que servien per fixar la plataforma interior de fusta d'accés i treball. La part superior té quatre obertures. L'alçada total de la poua és d'uns 10 m.","codi_element":"08064-60","ubicacio":"Molí Nou","historia":"La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.","coordenades":"41.7629000,2.1279700","utm_x":"427513","utm_y":"4623819","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84012-foto-08064-60-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84012-foto-08064-60-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La poua de la Vinyota es troba sobre la riera de Fontscalents, davant del Molí Nou. És una de les més grans del terme.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84013","titol":"Poua de la Fàbrega","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-la-fabrega","bibliografia":"ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"És una construcció semisoterrada, de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica. Una part de la poua està excavada a la roca i la resta està construïda amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. La part soterrada, de 12 m de diàmetre, presenta dues fileres horitzontals de forats que servien per fixar la plataforma interior de fusta d'accés i treball. En l'entrega de la cúpula amb el mur hi ha tres grans obertures, situades a l'est i al sud-oest.","codi_element":"08064-61","ubicacio":"La Fàbrega","historia":"La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.","coordenades":"41.7773400,2.1038000","utm_x":"425520","utm_y":"4625443","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84013-foto-08064-61-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84013-foto-08064-61-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"L'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat l'anomena 'Pou de glaç 1'.La poua de la Fàbrega es troba a tocar del marge del camí de Castellterçol a Marfà, a l'oest de la Fàbrega.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84014","titol":"Bauma de la riera de Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bauma-de-la-riera-de-sant-joan","bibliografia":"ESPELEOINDEX: http:\/\/espeleoindex.com GRUP D'ESPELEOLOGIA DE BADALONA: http:\/\/www.geb.cat\/balma-de-la-riera-de-sant-joan-castelltercol-moianes\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La bauma està formada sobre gresos i les seves dimensions aproximades són 49 m de llargada, 9 m de fondària i 6 m d'alçada. A prop hi ha una altra bauma de dimensions més petites.","codi_element":"08064-62","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"","coordenades":"41.7555400,2.0481300","utm_x":"420867","utm_y":"4623072","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84014-foto-08064-62-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La bauma de la riera de Sant Joan es troba a poca distància a l'oest de la Sala de Sant LLogari, en direcció oest, en el punt en el que el camí creua el torrent de Sant Joan.Fotografies extretes del web del Grup d'Espeleologia de Badalona (http:\/\/geb.cat).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84015","titol":"Poua de la Font del Ferro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-la-font-del-ferro","bibliografia":"ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç, de planta rodona, de la que no es conserva la cúpula. La part soterrada presenta una filera horitzontal de forats que servien per fixar la plataforma interior de fusta d'accés i treball.","codi_element":"08064-63","ubicacio":"La Fàbrega","historia":"La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.","coordenades":"41.7758600,2.1070700","utm_x":"425790","utm_y":"4625276","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84015-foto-08064-63-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84015-foto-08064-63-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Les restes de la poua de la Font del Ferro es troben a uns 100 m a migdia de la Fàbrega, a l'altre costat del camí.L'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat l'anomena 'Pou de glaç 3'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84016","titol":"Poua de la Ginebreda 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-la-ginebreda-1","bibliografia":"ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. CONSORCI DEL MOIANÈS: http:\/\/moianesmes.cat\/ DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MUSEU DE LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA DE CATALUNYA http:\/\/mnactec.cat\/150elements\/index.php\/company\/poues-de-la-ginebreda\/ PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PERARNAU i LLORENS, J. (2012). Fred, neu i gel. Les poues del Moianès. Moià: Consorci del Moianès, Ecomuseu del Moianès. ROMANÍ, D. (2019) Catalunya industrial. La guia per descobrir el patrimoni industrial del nostre país. Barcelona: Viena edicions, p. 66-69.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una de les poues de gel que formen part del conjunt de la Ginebreda. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica colgada de terra. No se'n poden determinar les seves dimensions exactes ja que presenta les obertures tapiades. La part soterrada fa aproximadament uns 6-7 m de diàmetre, i la seva profunditat segurament oscil·la entre els 7 i 9 m.","codi_element":"08064-64","ubicacio":"La Ginebreda","historia":"Les poues de la Ginebreda, formen un conjunt únic i singular en tota l'àrea mediterrània, pel fet d'estar formades per quatre grans poues annexes sense estar connectades interiorment entre si. Sembla ser que la primera poua es va construir a mitjans del segle XVII i que, progressivament, fins a principis del segle XVIII, es van anar construint les altres tres. Estaven dins dels límits de l'antiga pairalia de la Ginebreda, però s'arrendaven a diferents famílies entre les que destaca, pel gran rendiment i ús continu que en va fer, la família Planella de Castellnou de la Plana (Moià). Per tal de proveir les poues de gel, es van construir unes grans basses a tocar de la riera de Fontscalents. Actualment, les restes de les basses es troben colgades sota dels camps de conreu, però es conserva el topònim dels 'Estanys de la Ginebreda'. A la tardor es netejaven les basses i s'omplien amb l'aigua del riu. Un cop congelada, era tallada en blocs, que s'emmagatzemaven a les poues.","coordenades":"41.7664000,2.1136800","utm_x":"426329","utm_y":"4624220","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84016-foto-08064-64-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84016-foto-08064-64-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-13 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Les poues de la Ginebreda formen part del projecte Ecomuseu del Moianès.El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha inclòs aquestes poues en el seu llistat dels 150 Millors Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84017","titol":"Poua de la Ginebreda 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-la-ginebreda-3","bibliografia":"ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. CONSORCI DEL MOIANÈS: http:\/\/moianesmes.cat\/ DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MUSEU DE LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA DE CATALUNYA http:\/\/mnactec.cat\/150elements\/index.php\/company\/poues-de-la-ginebreda\/ PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PERARNAU i LLORENS, J. (2012). Fred, neu i gel. Les poues del Moianès. Moià: Consorci del Moianès, Ecomuseu del Moianès. ROMANÍ, D. (2019) Catalunya industrial. La guia per descobrir el patrimoni industrial del nostre país. Barcelona: Viena edicions, p. 66-69.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una de les poues de gel que formen part del conjunt de la Ginebreda. Va ser objecte d'obres de rehabilitació per poder-ne visitar l'interior: s'hi va obrir una porta i es va equipar amb unes escales que permeten baixar fins al fons de la poua. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica. En destaca l'esveltesa dels seus dos arcs interiors de suport a la volta. Es conserva la caseta annexa, per on entrava i sortia el gel de la poua, mitjançant politges, torns, cordes o llibants d'espart.","codi_element":"08064-65","ubicacio":"La Ginebreda","historia":"Les poues de la Ginebreda, formen un conjunt únic i singular en tota l'àrea mediterrània, pel fet d'estar formades per quatre grans poues annexes sense estar connectades interiorment entre si. Sembla ser que la primera poua es va construir a mitjans del segle XVII i que, progressivament, fins a principis del segle XVIII, es van anar construint les altres tres. Estaven dins dels límits de l'antiga pairalia de la Ginebreda, però s'arrendaven a diferents famílies entre les que destaca, pel gran rendiment i ús continu que en va fer, la família Planella de Castellnou de la Plana (Moià). Per tal de proveir les poues de gel, es van construir unes grans basses a tocar de la riera de Fontscalents. Actualment, les restes de les basses es troben colgades sota dels camps de conreu, però es conserva el topònim dels 'Estanys de la Ginebreda'. A la tardor es netejaven les basses i s'omplien amb l'aigua del riu. Un cop congelada, era tallada en blocs, que s'emmagatzemaven a les poues.","coordenades":"41.7663200,2.1137200","utm_x":"426332","utm_y":"4624211","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84017-foto-08064-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84017-foto-08064-65-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Les poues de la Ginebreda formen part del projecte Ecomuseu del Moianès.El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha inclòs aquestes poues en el seu llistat dels 150 Millors Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya.L'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat l'anomena 'Pou de glaç 2'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84018","titol":"Poua de la Ginebreda 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-la-ginebreda-2","bibliografia":"ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. CONSORCI DEL MOIANÈS: http:\/\/moianesmes.cat\/ DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MUSEU DE LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA DE CATALUNYA http:\/\/mnactec.cat\/150elements\/index.php\/company\/poues-de-la-ginebreda\/ PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PERARNAU i LLORENS, J. (2012). Fred, neu i gel. Les poues del Moianès. Moià: Consorci del Moianès, Ecomuseu del Moianès. ROMANÍ, D. (2019) Catalunya industrial. La guia per descobrir el patrimoni industrial del nostre país. Barcelona: Viena edicions, p. 66-69.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una de les poues de gel que formen part del conjunt de la Ginebreda. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica colgada de terra. Presenta les obertures tapiades amb lloses i ciment i està coberta de vegetació, fet que impedeix la seva descripció precisa. Per comparació amb les altres poues, probablement la part soterrada fa aproximadament uns 6-7 m de diàmetre, i la seva profunditat segurament oscil·la entre els 7 i 9 m.","codi_element":"08064-66","ubicacio":"La Ginebreda","historia":"Les poues de la Ginebreda, formen un conjunt únic i singular en tota l'àrea mediterrània, pel fet d'estar formades per quatre grans poues annexes sense estar connectades interiorment entre si. Sembla ser que la primera poua es va construir a mitjans del segle XVII i que, progressivament, fins a principis del segle XVIII, es van anar construint les altres tres. Estaven dins dels límits de l'antiga pairalia de la Ginebreda, però s'arrendaven a diferents famílies entre les que destaca, pel gran rendiment i ús continu que en va fer, la família Planella de Castellnou de la Plana (Moià). Per tal de proveir les poues de gel, es van construir unes grans basses a tocar de la riera de Fontscalents. Actualment, les restes de les basses es troben colgades sota dels camps de conreu, però es conserva el topònim dels 'Estanys de la Ginebreda'. A la tardor es netejaven les basses i s'omplien amb l'aigua del riu. Un cop congelada, era tallada en blocs, que s'emmagatzemaven a les poues.","coordenades":"41.7662400,2.1137100","utm_x":"426331","utm_y":"4624202","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84018-foto-08064-66-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84018-foto-08064-66-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Les poues de la Ginebreda formen part del projecte Ecomuseu del Moianès.El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha inclòs aquestes poues en el seu llistat dels 150 Millors Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya.L'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat l'anomena 'Pou de glaç 3'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84019","titol":"Poua de cal Revitllat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-cal-revitllat","bibliografia":"ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La poua de cal Revitllat es troba a uns 200 m al nord-est de cal Revitllat, a tocar dels camps de conreu. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç, que aprofita el marge format pel torrent del Solà del Sot. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica. La part soterrada, de 8,40 m de diàmetre, presenta una filera horitzontal de forats que servien per fixar la plataforma interior de fusta d'accés i treball. La part superior, de 2 m d'alçada fins a l'entrega de la cúpula, presenta dues obertures situades nord-sud, d'1 m per 1 m cadascuna. L'alçada total de la poua és de 9,20 m.","codi_element":"08064-67","ubicacio":"El Casuc","historia":"La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.","coordenades":"41.7436000,2.1268400","utm_x":"427397","utm_y":"4621677","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84019-foto-08064-67-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84019-foto-08064-67-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84020","titol":"Masia a Puig Oriol 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/masia-a-puig-oriol-1","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Masia en ruïnes annexada a un edifici de factura contemporània. És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal és d'arc de mig punt amb grans dovelles. Les obertures són petites, rectangulars i de pedra treballada. En destaca la finestra central emmarcada amb carreus, ampit motllurat i llinda de tradició tardogòtica. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista, amb pedres cantoneres.","codi_element":"08064-68","ubicacio":"Puig Oriol","historia":"Segons la tradició oral, aquesta casa era patrimoni de la rectoria de Castellterçol.","coordenades":"41.7460900,2.1166900","utm_x":"426556","utm_y":"4621962","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84020-foto-08064-68-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84020-foto-08064-68-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84021","titol":"Masia a Puig Oriol 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/masia-a-puig-oriol-2","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta en forma de 'L', que consta de planta baixa i una planta pis. La façana presenta un cos adossat. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, de pedra carejada. En destaquen les tres finestres superiors, amb l'ampit motllurat de pedra. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-69","ubicacio":"Puig Oriol","historia":"","coordenades":"41.7459400,2.1169600","utm_x":"426578","utm_y":"4621946","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84021-foto-08064-69-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84021-foto-08064-69-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84022","titol":"Poua de la Noguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-la-noguera","bibliografia":" ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 53.<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" La poua de la Noguera, coneguda com a poua gran, es troba a uns 20 m de la ctra. Barcelona-Moià, al km 27. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica, sostinguda per quatre arcs adossats. La cúpula va ser reconstruïda amb maó. La part soterrada fa uns 8 m de diàmetre. La part aèria presenta tres contraforts de 2,10 m d'alçada i 3 m de llargada disposats radialment. L'alçada total de la poua és de 10 m. A 1,5 m de l'arrencada de la volta hi ha tres obertures, una de les quals tapiada amb ciment. Té una torreta construïda amb maons, amb dues bigues horitzontals destinades a aguantar una politja.<\/p> ","codi_element":"08064-70","ubicacio":"La Noguera","historia":" La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.<\/p> ","coordenades":"41.7348900,2.1346600","utm_x":"428038","utm_y":"4620704","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84022-foto-08064-70-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84022-foto-08064-70-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"84023","titol":"Cases aparellades a la carretera de Granera, 18-20 i 22-24","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-aparellades-a-la-carretera-de-granera-18-20-i-22-24","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de dues cases aparellades, de planta rectangular, que consten de planta baixa i golfes. La teulada és de teula ceràmica aràbiga a quatre vessants, tot i que dues de les vessants són molt més llargues que les altres. En sobresurt, a la part posterior, un cos a mode de llanterna. La façana principal és simètrica i molt senzilla. Les obertures són rectangulars i, en destaca, la línia motllurada a manera de guardapols que remarca totes les obertures.","codi_element":"08064-71","ubicacio":"Ctra. de Granera, 18-20 i 22-24.","historia":"","coordenades":"41.7499200,2.1221500","utm_x":"427014","utm_y":"4622383","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84023-foto-08064-71-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Segons l'IPA és BCIL (Catàleg: 353-I). DOGC 06\/11\/1981. Consten amb el núm. 26, com a edifici de protecció parcial a la Relació d'edificis d'interès annex a la Normativa del Pla general d'ordenació municipal de Castellterçol de 1981.","codi_estil":"106","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84024","titol":"Escut dels Taiadella al Palau dels marquesos d'Alòs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-dels-taiadella-al-palau-dels-marquesos-dalos","bibliografia":"CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Presenta signes d'erosió.","descripcio":"L'escut heràldic de la família Taiadella es troba situat a la dovella central del portal d'entrada al Palau dels marquesos d'Alòs. Està sostingut per dos putti o angelets, recolzat sobre una cartel·la amb un cap d'àngel alat, i a la part superior hi ha un elm. L'escut presenta, a la part central, un arbre; al costat dret, una mà amb una falç que talla el tronc de l'arbre; i al costat esquerre, una mitja lluna.","codi_element":"08064-72","ubicacio":"C. de Barcelona, 2.","historia":"","coordenades":"41.7520000,2.1210000","utm_x":"426921","utm_y":"4622615","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84024-foto-08064-72-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84025","titol":"Poua petita de la Vinyota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-petita-de-la-vinyota","bibliografia":"ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular, reforçada amb morter de calç, de planta rodona, de la que no es conserva la cúpula. La part soterrada fa uns 8 m de diàmetre.","codi_element":"08064-73","ubicacio":"Molí Nou","historia":"La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.","coordenades":"41.7627900,2.1279100","utm_x":"427508","utm_y":"4623807","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84025-foto-08064-73-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84025-foto-08064-73-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84026","titol":"Creu del collet de Sant Fruitós o la Creueta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-del-collet-de-sant-fruitos-o-la-creueta","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La creu del collet de Sant Fruitós està formada per una base de pedra treballada, de planta quadrada, de tres cossos en ordre decreixent, que sustenta una columna, també quadrangular i de pedra treballada. El cos superior de la base presenta l'any '1940' inscrit. Sobre la columna hi ha una creu de forja.","codi_element":"08064-74","ubicacio":"Collet de Sant Fruitós","historia":"L'any 1940 es va construir una creu de pedra en el Collet de Sant Fruitós, de la que només es conserva la base. L'actual fust substitueix un d'anterior, que presentava la següent inscripció: 'SANTA MISSIÓ 1950'.","coordenades":"41.7525900,2.1088000","utm_x":"425907","utm_y":"4622691","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84026-foto-08064-74-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84026-foto-08064-74-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Es tracta del mirador per excel·lència del poble de Castellterçol i un habitual punt de trobada per veure postes de sol o pluges d'estels.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84027","titol":"El Casuc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-casuc","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-est. Les obertures són rectangulars, de disposició regular, de pedra treballada. La façana és asimètrica degut a una ampliació de la casa pel seu costat dret. Presenta un treball de majòrica a la part superior central, amb una escena de Sant Josep. Els murs de façana són de maçoneria, actualment d'obra vista.","codi_element":"08064-75","ubicacio":"Al sud del nucli urbà de Castellterçol","historia":"","coordenades":"41.7460800,2.1260800","utm_x":"427337","utm_y":"4621953","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84027-foto-08064-75-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84027-foto-08064-75-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84028","titol":"Les Comes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-comes-4","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta en forma d' 'L', formada per la casa original, de planta quadrada, i una ampliació posterior. Consta de planta baixa, una planta pis i golfes. L'antiga coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-est. Les obertures són de disposició bastant regular. A la llinda de fusta del portal d'entrada, hi ha una rajola amb 'CUARTEL 1º' escrit. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. La casa compta també amb diversos cossos annexos, com un celler.","codi_element":"08064-76","ubicacio":"Sector central terme, a prop i a llevant de l'extrem nord del nucli vell.","historia":"","coordenades":"41.7548700,2.1257200","utm_x":"427317","utm_y":"4622930","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84028-foto-08064-76-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84028-foto-08064-76-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.A les seves proximitats hi ha una font.Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84029","titol":"El Salavert","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-salavert","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per la casa principal i diversos cossos annexos, que formen un barri. Els dos edificis principals, que es troben adossats, són de planta rectangular i consten de planta baixa i dues plantes pis. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants. La façana principal es troba orientada al sud-est. El portal és d'arc de mig punt, adovellat. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada. En destaca una llinda amb la següent inscripció: '1684 MICHEL SALAVERT'. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-77","ubicacio":"Camí de l'Era s\/n.","historia":"","coordenades":"41.7540000,2.1187800","utm_x":"426739","utm_y":"4622839","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84029-foto-08064-77-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84029-foto-08064-77-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84030","titol":"L'Era de les Cases","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lera-de-les-cases","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un mas format per diverses edificacions, tres de quals són cases. Les cases són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troben orientades al sud-oest. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, majoritàriament de pedra carejada, però també d'obra i de fusta. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-78","ubicacio":"Sant Julià d'Úixols","historia":"","coordenades":"41.7217400,2.1192800","utm_x":"426744","utm_y":"4619257","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84030-foto-08064-78-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84030-foto-08064-78-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies extretes del web https:\/\/ca.wikiloc.com\/ perquè no es va poder accedir a l'indret.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84031","titol":"Goigs de Sant Fuitós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-fuitos","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els goigs a llaor de Sant Fruitós, patró i titular de la parròquia de Castellterçol, es canten durant l'ofici solemne que es celebra el dia de la seva festivitat, el 21 de gener. Són diferents a una altra versió de goigs de Sant Fructuós (fitxa nº 92). La lletra és tal i com segueix: Entrada: 'Puix el cor amb fe sencera vostres goigs cantar-los vol: Pel turment de la foguera empareu Castellterçol. A l'antiga Tarragona vostre esguard s'obre a la llum; i el baptisme al cor us dona nova vida i nou perfum. Fruits que el món de vos espera ja els presents vostre bressol... Déu us dona, fet a mida, l'escaient nom de Fruitós perquè us vol, tota la vida, com un arbre esponerós. Vostrafruita llaminera la madura el diví Sol... De la Seu tarragonina fóreu vós primer pastor; li peixeu sana doctrina, la regiu amb seny i amor. Prop de vós qui s'arrecera què bé està a vostre redol!... Induït pel paganisme, prou us tempta Emilià; de la gràcia del baptisme us vol fer apostatar. Vostra fe és tan dreturera que només té a Déu per pol... Se us dugué a l'amfiteatre on del foc el greu turment l'esperit no pogué abatre mentre el cos queia morent. La vostra ànima lleugera cap al Cel emprengué el vol... Sant Auguri i Sant Eulogi, dos diaques d'ànim fort, bé mereixen un elogi quan amb vós van a la mort. Del martiri la fal·lera no ha pres pas en vós tot sol... Guarda cendres nostre temple d'aquell foc que us va cremar; i per a ésser nostre exemple, Patró en sou i Titular. nostra vila que us venera rep de vós llum i consol... Flam votiu d'un sant deliri que s'abranda com un floc, recordant vostre martiri, nostra vila encén un foc. Cada hivern, devota, espera rodejar-lo en bell estol... De la fe valent atleta que heu lluitat ple de virtut, enfortiu aquesta pleta de la nostre joventut. si sou vós nostre bandera, lluitarem de sol a sol... És la vila humil pagesa i feineja entre telers. Beneïu amb la mà estesa els seus camps i els seus tallers. Escolteu nostra preguera en la joia i en el dol... Tornada: Puix al Cel per la drecera nostre cor seguir-vos vol: Pel turment de la foguera empareu Castellterçol'.","codi_element":"08064-79","ubicacio":"Sant Fruitós","historia":"L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.","coordenades":"41.7517000,2.1210300","utm_x":"426923","utm_y":"4622582","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84031-foto-08064-79-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84032","titol":"Cal Recader","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-recader-0","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a l'est. La façana va ser reconstruïda, probablement després de tenir una entrada pels cotxes. Les obertures són rectangulars, de pedra treballada, i de disposició simètrica. La façana és de maçoneria, de pedra lligada amb morter i arrebossada, amb els elements de ressalt d'obra vista. A la part posterior hi ha un jardí. Presenta un magatzem exterior i un petit pati pavimentat, amb un pou. Al jardí hi ha un contenidor per a l'aigua de la pluja.","codi_element":"08064-80","ubicacio":"C. de Bellver, 6-8.","historia":"La casa històricament es vinculava amb l'activitat tèxtil.","coordenades":"41.7512400,2.1206500","utm_x":"426891","utm_y":"4622531","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84032-foto-08064-80-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84032-foto-08064-80-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.A cal Recader hi ha l'Escola de Música i l'Espai de Dansa de Castellterçol.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84033","titol":"Edifici al carrer de Moià, 36","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-moia-36","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La façana principal es troba orientada al sud-oest i s'hi accedeix per la porta que, des del carrer, dona al pati de la casa. També en destaca la façana que es troba a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, amb llindes i brancals de pedra treballada. Les façanes són de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades, deixant vistos els elements de ressalt. Sobre la façana principal hi ha un cos en voladiu que s'entrega a la paret mitgera veïna.","codi_element":"08064-81","ubicacio":"C. de Moià, 36.","historia":"","coordenades":"41.7550200,2.1194900","utm_x":"426799","utm_y":"4622952","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84033-foto-08064-81-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84033-foto-08064-81-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84034","titol":"El Munt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-munt","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. Presenta diversos cossos adossats, que formen un conjunt complex. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. En destaca l'antic rellotge de sol. Les obertures són rectangulars, de disposició regular, majoritàriament de pedra carejada. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-82","ubicacio":"Serrat Llarg del Munt","historia":"La casa consta en el capbreu de l'any 1370, dins de la parròquia sufragània de Sant Julià d'Úixols.","coordenades":"41.7350900,2.1103000","utm_x":"426012","utm_y":"4620747","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84034-foto-08064-82-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84034-foto-08064-82-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84035","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-6","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, amb llinda, brancals i lleixa de pedra treballada. En destaca el portal, que presenta inscrit l'any '1663' i l'anagrama de Crist enmig. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-83","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 6.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7512900,2.1180000","utm_x":"426671","utm_y":"4622539","any":"1663","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84035-foto-08064-83-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84035-foto-08064-83-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84036","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 34-36","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-34-36","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. La façana és de composició simètrica, amb obertures regulars. En destaquen les tres plaques museístiques, amb l'any de construcció de l'edifici '1887'. El parament és de maçoneria, arrebossat.","codi_element":"08064-84","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 34-36.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7508100,2.1169300","utm_x":"426581","utm_y":"4622486","any":"1887","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84036-foto-08064-84-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84036-foto-08064-84-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84037","titol":"Edifici al carrer de Moià, 22","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-moia-22","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada al carrer. Les obertures de la planta baixa i el primer pis són rectangulars, de pedra carejada. La llinda del portal d'entrada presenta la següent inscripció: 'PERA CASA CVBERTA', amb l'anagrama de crist enmig. Al pis superior hi ha tres obertures d'arcs rebaixats, d'obra. El parament de la façana és de pedra lligada amb morter, arrebossat i pintat.","codi_element":"08064-85","ubicacio":"C. de Moià, 22.","historia":"","coordenades":"41.7545800,2.1198700","utm_x":"426830","utm_y":"4622902","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84037-foto-08064-85-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84037-foto-08064-85-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84038","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 26","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-26","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i tres plantes pis (el superior és de factura contemporània) . La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. La façana és de composició asimètrica però regular. Les obertures són rectangulars, emmarcades amb pedra carejada, molt més estretes que a la resta d'edificis del carrer de Sant Llogari. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-86","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 26.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7509500,2.1172700","utm_x":"426610","utm_y":"4622502","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84038-foto-08064-86-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84038-foto-08064-86-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84039","titol":"Festa de Sant Antoni Abat. Cavalcada dels Tres Tombs a Castellterçol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-sant-antoni-abat-cavalcada-dels-tres-tombs-a-castelltercol","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http:\/\/patrimonifestiu.cultura.gencat.cat\/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La festa de Sant Antoni Abat es celebra anualment el dia 17 de gener, festivitat del sant. Es tracta d'una cercavila conjunta amb els pobles de Castellcir, Sant Quirze Safaja i Granera, que finalitza a Castellterçol. Al matí, els membres del Gremi de Traginers recullen les banderes del patró i les porten fins a l'església de Sant Fruitós. Al capdavant hi van els ancians d'honor i els tres administradors de l'any, que van vestits amb barret de copa i capa. Es celebra l'ofici solemne en honor al sant, es canten els goigs i es reparteixen panets beneïts. Després es fa l'esmorzar popular, amb coca i vi bo. A les dotze del migdia comença la Cavalcada dels Tres Tombs, encapçalada pels tres administradors, dalt de cavalls. Fan les tres voltes a la plaça Prat de la Riba i, un cop beneits pel mossèn, comença la desfilada. Hi participen els agremiats, amb carrosses decorades amb motius de pagès i una corrua de tractors. La festa finalitza a la tarda, amb un concert i un ball, on es fa el canvi de capes. Els administradors passen el vestuari als tres socis que l'any vinent seran els encarregats d'organitzar i encapçalar la festa. És tradicional d'aquest dia menjar tortell de Sant Antoni, un dolç rodó farcit amb pasta de massapà.","codi_element":"08064-87","ubicacio":"Castellterçol","historia":"Es desconeix l'origen precís de l'inici de la festa de Sant Antoni Abat, però la bandera més antiga que té el Gremi de Traginers és de l'any 1892, per tant, l'origen de la festa, com a mínim, és anterior a aquest any. Antigament, la cavalcada era plena de bestiar, ja que n'hi havia a totes les cases, perquè s'utilitzaven per a treballar al camp, al bosc o per al transport. Ara, pràcticament ja no en queda.","coordenades":"41.7512600,2.1196700","utm_x":"426810","utm_y":"4622534","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84039-foto-08064-87-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84039-foto-08064-87-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"El Gremi de Traginers és l'òrgan que gestiona i coordina tots els actes. Fotografies extretes del web de l'ajuntament de Castellterçol (www.castelltersol.cat).","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84040","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 10","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-10","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. En destaca la llinda del portal d'entrada, amb l'any '1679' inscrit. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-88","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 10.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7511800,2.1178800","utm_x":"426661","utm_y":"4622527","any":"1679","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84040-foto-08064-88-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84040-foto-08064-88-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84041","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 16","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-16","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són de distribució irregular, rectangulars, de pedra treballada. En destaca la llinda amb arc conopial de la finestra de la planta baixa, i el balcó amb llinda de fusta del segon pis. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-89","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 16.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7511000,2.1177500","utm_x":"426650","utm_y":"4622518","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84041-foto-08064-89-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84041-foto-08064-89-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84042","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 17","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-17","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, de pedra treballada. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-90","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 17.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7509400,2.1176100","utm_x":"426638","utm_y":"4622500","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84042-foto-08064-90-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84042-foto-08064-90-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84043","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 35","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-35","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, amb llinda, brancals i lleixa de pedra treballada. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-91","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 35.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7506200,2.1167700","utm_x":"426568","utm_y":"4622465","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84043-foto-08064-91-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84043-foto-08064-91-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84044","titol":"Goigs de Sant Fructuós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-fructuos","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es canten.","descripcio":"Els goigs en alabança del gloriós Sant Fructuós, es cantaven durant l'ofici solemne que es celebrava a la parròquia de Castellterçol, durant la seva festivitat, el dia 21 de gener. Són diferents a una altra versió de goigs de Sant Fruitós (fitxa nº 79). La lletra és tal i com segueix: 'Puix que haveu alcansat palma, corona i repòs; Fructuós Martir sagrat, pregau per los pecadors. Natural de Tarragona foreu, i primer Prelat, ensenyant vostra persona la Llei del Crucificat: llençant d'ella lo pecat, idols i demés erors; Arribat a Tarragona lo President Emiliar feu prendrer vostra Persona, davant d'ell la feu portar: triomfar ha intentat prometent-vos grans honors. Prometent, que si deixàveu d'ensenyar la llei de Déu i que, si mai predicàveu lo sant Evangeli seu; seriau lo seu privat exaltat sobre als majors. Pensant que adoraríeu, sens dubte, los Deus profans, i que renunciaríeu la llei de Déu, i dels Sants, quedà ell molt enganyat, quan li responguéreu vos. Responguéreu promptament, ans que jo no deixaria la Llei de l'Omnipotent, mil vegades moriria: lligar-vos fort ha manat lo President rabiós. Ordenà que vos llancessin en un foc molt promptament, perquè allí vos cremessin devant de tota la gent: però Déu ha procurat templar del foc sos rigors. De aquest inic judici le dolgueren los pagans, i anant vos al suplici, volgueren los cristians, motivats de caritat, mitigar vostres dolors. Ans que al foc arribéssiu un catòlic molt fidel pregà d'ell vos recordéssiu descansant dalt en lo Cel: la resposta que heu dát seré de tots cuidadós. Veren alguns cristians, i la filla del president, que pujavau al descans des d'aquell foc tant ardent pues en lo Cel coronat gosau perpetuos honors. Ja que Patró i Advocat de Castellterçol sou vos, Fructuós Màrtir sagrat pregau per los pecadors'.","codi_element":"08064-92","ubicacio":"Sant Fruitós","historia":"L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.","coordenades":"41.7517000,2.1210300","utm_x":"426923","utm_y":"4622582","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84044-foto-08064-92-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84045","titol":"Goigs de la Mare de Déu del Carme","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-la-mare-de-deu-del-carme-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es canten.","descripcio":"Els goigs en honor de la Mare de Déu del Carme, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava a la capella del Convent de les Carmelites durant la seva festivitat, el dia 16 de juliol. La lletra és tal i com segueix: 'Sóu Senyora del Carmel, de Saron glòria complida: Empareu-vos en la vida, i en la mort, deu-nos el Cel. La muntanya visitàreu del Carmel, en carn mortal i amorosa adoctrinàreu a l'escola profetal; i en virtut volent-la ungida us hi deu en viu model. Empareu-nos... És aquest vestit insigne de salut preclar senyal i la prova fidedigna d'aliança perennal, que amb el Carme heu establida i guardeu sempre fidel. Empareu-nos... Amb aquest vestit qui hi mori tot portant-lo piadós dels turments del purgatori compassiva el treieu Vós i el primer dissabte, eixida li doeu del lloc de fel. Empareu-nos... Si rugint mon adversari ompla el Carme de pesar, Vós baixeu l'Escapulari fent-li el cel asserenar. Vós sóu l'Anna amorosida que vesteix son Samuel. Empareu-nos... Mare dels Carmelitans Verge Santa, prodigiosa dirigiu els militants amb vostra ensenya amorosa Castellterçol que a Vós crida feu de viles un model. Empareu-nos... Sóu del Carme bell estel Verge i Mare beneïda. Empareu-nos en la vida, i en la mort, deu-nos el Cel'.","codi_element":"08064-93","ubicacio":"Convent de les carmelites o Residència Josep Brugaroles","historia":"L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.","coordenades":"41.7492500,2.1206300","utm_x":"426887","utm_y":"4622310","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84045-foto-08064-93-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84046","titol":"Goigs de Sant Antoni Abat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-antoni-abat","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els goigs en llaor de Sant Antoni Abat, patró del gremi de traginers de la vila de Castellterçol, es canten durant l'ofici religiós que es celebra a la parròquia de Sant Fruitós, el dia de la festivitat de Sant Antoni Abat , 17 de gener. La música i la lletra són obra de Mossèn Antoni Malats, l'any 1972. La lletra és tal i com segueix: 'Puix el vostre exemple ens crida a seguir-vos ben lleugers: Pels camins d'aquesta vida guieu sempre els traginers. Vostra vida al cor ens parla, sant Antoni penitent; i volem en Goigs cantar-la amb desig de seguiment. Imitar vostra embranzida són els nostres grans delers:... A l'Egipte, un jorn, s'obria vostre esguard a la claror; més veiéreu com fulgia altra llum que era millor. Prou la cerquen de seguida vostres passos dreuters:... Un cop orfe, i el dimoni vol que us tempti el brill de l'or, repartiu el patrimoni i us feu pobre, ben de cor. Nova llar heu escollida que no en vol pas de diners:... Escollint la via estreta dels consells de Jesucrist, viviu, fent d'anacoreta, en un lloc desert i trist, vida dura i recollida de costums rígids i austers:... Vostre exemple forma escola i al desert van nous germans; ja no sou una flor sola, han florit nous ermitans. Per aquella gran florida que els ermots torna en vergers:... El voler de Déu us porta on Sant Pau fa d'ermità, i a tots dos us reconforta fent que un corb us porti un pa. Déu jamai sos fills oblida i obre, a temps, els seus graners:... Venerat com un oracle per deixebles i companys, deixa estela de miracle vostra mort, als cent cinc anys. De la tasca ja finida recolliu els fruits darrers:... En el jorn de vostra festa us portem el bestiar; preserveu-lo de la pesta; beneïu-lo, alçant la mà. Feu-lo dòcil a la brida i a la veu dels establers:... Beneïu les nostres eines, les arades i els tractors; ells del camp ens fan les feines i ens alleugen les suors. Dels tractors cada envestida nostres camps torna en vergers:... Empareu també els del Gremi que us ret culte, en bell estol; feu que, un jorn, l'eternal premi trobi al cel Castellterçol. Doni Déu bona acollida als precs nostres, ben sincers:... Tornada: Puix amb veu enfervorida som els vostres pregoners: Pels camins d'aquesta vida guieu sempre els traginers'.","codi_element":"08064-94","ubicacio":"Sant Fruitós","historia":"L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.","coordenades":"41.7517000,2.1210300","utm_x":"426923","utm_y":"4622582","any":"1972","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84046-foto-08064-94-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Mossèn Antoni Malats","observacions":"Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84047","titol":"Goigs de Joan Baixeras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-joan-baixeras","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es canten.","descripcio":"Els goigs en honor del beat Joan Baixeras, mártir de Barbastre, es van escriure arran de la seva beatificació l'any 1992. La lletra és tal i com segueix: 'El Beat fou lliri tendre d'un verger primaveral, transplantat per mans dels àngels a la glòria celestial. Cantem la joia dels pares que, en saber el triomf martirial més que amb llàgrimes, ompliren de cants de joia, la llar. Un fill, de Déu testimoni ja en l'Església terrenal! ànsies, d'infant l'esperonen per seguir els altres germans, que aquells anys s'acomboiaven als esquadrons claretians; als vuit anys ja clarejava al seu cor son ideal. Com els àngels s'agombolen amb ses ales, al cel blau, una ànsia gran l'atiava emulant els seus germans; es traspuava la joia en el seu rostre d'infant. En la llarga caminada les coses de Déu emulant, un sol afany l'acompanya cap a la “…nçant”; ell, de “…nà”. Les ru “….” traçades, ja ho té “…..” lonat: A Vic, Cervera, Alagon, i més tard el Noviciat. Allí els herois se sadollen amb ànsies d'eternitat. Arribà el jorn que enyorava per consagrar a Dé usos afanys: el seu cor rublert, de joies, i a la ment llum d'ideals; tote ll, un místic desfici per sos anhels abastar. S'atansen dies boirosos, ja brufen molt els mestrals; ni que ell, del món ja no sigui ja pressent terrabastalls'.","codi_element":"08064-95","ubicacio":"Sant Fruitós","historia":"Joan Baixeras i Berenguer (Castellterçol, 1913 – Barbastre, 1936) va ser un religiós claretià, executat a l'inici de la Guerra Civil (1936-1939), juntament amb els seus companys de comunitat, per milicians anarquistes. És venerat com a beat per l'Església Catòlica.","coordenades":"41.7517000,2.1210300","utm_x":"426923","utm_y":"4622582","any":"1992","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84047-foto-08064-95-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84048","titol":"Goigs de Sant Miquel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-miquel","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es canten.","descripcio":"Els goigs en llaor de l'arcàngel Sant Miquel, venerat en la parròquia de Sant Fruitós, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava el dia de la festivitat del sant, el 29 de setembre. La lletra és tal i com segueix: 'Puig que mantinguéreu lo partit del Cel: Siau nostra guia Príncep Sant Miquel. Vos sou General de aquell batalló que vencé al dragó príncep infernal, armant-vos la dreta ab lo escut del Zel: Siau nostra guia Príncep Sant Miquel. Per la dignitat de Déu infinit foreu lo David que rendí a Goliat, sent aguda pedra vostra amor més fiel: Siau nostra guia, etc. Vos sou protector de aquell que en la vida batalla renyida te ab lo tentador, per vos lo que espira per tot lo recel: Siau nostra guia etc. De la obnipotencia Ministre obsequiós sempre fervorós gosau sa presencia, després que rendireu iras de Lusbel: Siau nostra guia etc. Suma Fortalesa es significat de aquell nom sagrat que es vostra grandesa, la falta esmenareu del primer Abel: Siau nostra guia etc. Vostra ma esforçada castiga a Faraó y en sa obstinació fou molt més pesada sepultat a las aigües són furor cruel: Siau nostra guia etc. De la Iglesia santa sou just valedor, i ella lo favor agraïda canta, del Poble elegit vos sou lo Daniel: Siau nostra guia etc. Dels Sants pensaments presentau lo olor que són del Senyor agradable encens, sent lo medianer de la terra al Cel: Siau nostra guia etc. Feu Sagrat Arcàngel viscam ab recel: kiau nostra guia Príncep Sant Miquel'.","codi_element":"08064-96","ubicacio":"Sant Fruitós","historia":"L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.","coordenades":"41.7517000,2.1210300","utm_x":"426923","utm_y":"4622582","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84048-foto-08064-96-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84049","titol":"Goigs de Sant Bru","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-bru","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es canten.","descripcio":"Els goigs en honor de Sant Bru, patró de la capella del mas de l'Oller, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava el dia de la festivitat del Sant, el dia 6 d'octubre. La lletra és tal i com segueix: 'Ja qu'en lo Cel valiment teniu Vos ab lo Senyor: Siau nostre Protector Bruno sant, gran penitent. D'Alemenya natural, filI de pares virtuosos, senyals dareu portentosos de virtut celestial; en París sou eminent com deixeble i com doctor: Siau, etc. Allí's feu un funeral ahont Déu vos descubria lo estat d'un que moria tacat ab culpa mortal; só damnat ple de dolor: Siau, etc. Espantat ab tal sentencia vos seguiren sis companys per fugir mundans enganys a fer aspre penitencia en Grenoble proptament en desert que feia por: Siau, etc. En aquella soledad, Fundador i Patriarca de Cartutxa, qu'ha estat l'arca que a tants homes ha salvat, resplandiu, com sol creixent fins a Roma dant claror: Siau, etc. Puig lo Papa que regnava emprendat de la ciència I virtud de la prudència qu'en Vós ell ja n'observava, vos prengué en continent per son sabi consultor: Siau, etc. Vós amant del sant retiro ab instancia suplicau que vos deixe estar en pau, quan lo Papa, al sentir-ho, vos dona'l consentiment demanat ab tant ardor: Siau, etc. A Calabria retirat fundau altre monestir, per sos volts se fa sentir quanta fou vostra bondat; acudia molta gent implorant vostre favor: Siau, etc. Prop la vostra sepultura nasqué aigua cristallina per tots mals fou medecina a vista de tal ventura exclamava lo creyent, nostre Sant és un tresor: Siau, etc. Esta casa qu'us venera i us te tanta devoció, celestial protecció confiada ab Vós espera, quan vos clame humilment dispensauli dols conhort: Siau, etc. Ja que ab tots sou tant atent escolteu nostre clamor: Siau nostre protector Bruno Sant, gran penitent'.","codi_element":"08064-97","ubicacio":"Capella de Sant Bru a l'Oller","historia":"L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.","coordenades":"41.7598600,2.1147500","utm_x":"426410","utm_y":"4623493","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84049-foto-08064-97-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84049-foto-08064-97-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84050","titol":"Nau industrial el Vapor o Roger-Dieste","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nau-industrial-el-vapor-o-roger-dieste","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una antiga fàbrica, que consta de dues naus de planta rectangular. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Les obertures estan emmarcades amb maó posat a llibret. Els murs de façana són de maó vist i la part baixa de pedra vista. En destaca la xemeneia, també de maó.","codi_element":"08064-98","ubicacio":"Camí d'Esplugues, s\/n.","historia":"La fàbrica Roger-Dieste, 'el Vapor' va ser fundadada a principis del segle XX per Joaquim Roger i el seu fill Hipòlit Roger Salabert. Era un important centre de producció tèxtil, de jocs de llit, llençols i vànoves, que es venien a Espanya i Europa. Una bona part de la fàbrica va ser enderrocada per poder construir l'actual polígon industrial.","coordenades":"41.7613900,2.1202000","utm_x":"426865","utm_y":"4623658","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84050-foto-08064-98-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84051","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 25","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-25","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, de pedra treballada. En destaca la connexió realitzada en pedra vista de la porta principal amb la finestra del primer pis. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-99","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 25.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7508500,2.1172900","utm_x":"426611","utm_y":"4622490","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84051-foto-08064-99-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84051-foto-08064-99-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84052","titol":"Edifici al carrer de Sant Francesc, 43","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-francesc-43","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. Es troba elevat de la cota natural per unes escales. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures són rectangulars, de pedra carejada. El parament de la façana és de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i pintat. En sobresurt un cos adossat a la façana, amb una alçada des de la cota del carrer fins al primer pis. En destaca l'arc rebaixat al costat est, a nivell de carrer. El parament de la façana és de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-100","ubicacio":"C. de Sant Francesc, 43.","historia":"","coordenades":"41.7493400,2.1144200","utm_x":"426371","utm_y":"4622325","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84052-foto-08064-100-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84052-foto-08064-100-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84053","titol":"Les Canals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-canals-0","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i una planta pis. Presenta cossos adossats a ambdós laterals. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada. En destaca la finestra amb l'any '1782' inscrit. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, amb pedra vista.","codi_element":"08064-101","ubicacio":"Quintana de les Canals","historia":"","coordenades":"41.7723500,2.1148300","utm_x":"426431","utm_y":"4624880","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84053-foto-08064-101-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84053-foto-08064-101-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84054","titol":"Puigcastellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puigcastellar","bibliografia":"ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 45. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Restes d'una antiga masia, de planta rectangular, que constava de planta baixa, una planta pis i possiblement golfes. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Conserva un forn a l'angle nord-est. Els murs són fets de pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç, arrebossats. Al nord de la casa hi ha una cisterna.","codi_element":"08064-102","ubicacio":"Puigcastellar","historia":"","coordenades":"41.7269500,2.1251000","utm_x":"427234","utm_y":"4619830","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84054-foto-08064-102-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84054-foto-08064-102-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84055","titol":"Rajoleria de la Noguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rajoleria-de-la-noguera","bibliografia":" GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/ PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 51.<\/p> ","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":" Restes d'un forn d'obra, utilitzat per a la cocció de materials de construcció, teules principalment, situat a la Noguera, a tocar del marge d'una pista a una zona boscosa, a tocar del límit de terme amb Sant Quirze Safaja. Es tracta d'una excavació vertical, de forma rectangular, en el marge de la muntanya. Conserva la porta d'accés a la cambra de cocció.<\/p> ","codi_element":"08064-103","ubicacio":"La Noguera","historia":" Els forns d'obra servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn.<\/p> ","coordenades":"41.7349500,2.1342100","utm_x":"428000","utm_y":"4620711","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84055-foto-08064-103-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84055-foto-08064-103-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-02-04 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"També coneguda com a Teuleria de la Noguera.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"84056","titol":"Dolmen del Gavatx","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-del-gavatx","bibliografia":"BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. BATISTA, R. (1959) Nuevos hallazgos megalíticos en el Moyanès. Zaragoza: CNA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cista de planta trapezoïdal, orientada de nord a sud. Està formada per sis lloses; la de la coberta està fragmentada i desplaçada. El túmul és circular i conserva bona part de les lloses que el cobrien i del cercle peristalític en una extensió de 2 m. Aquest sepulcre va ser descobert i excavat per afeccionats locals l'any 1949. Segons els estudis que va fer posteriorment l'arqueòleg R. Batista (vegeu bibliografia), les restes antropològiques inhumades corresponien a un mínim de catorze individus, i estaven distribuides en tres capes d'enterrament, separades per lloses. A l'interior de la cista, es van recollir fragments de ceràmica grollera amb molt desgreixant de color marró rogenc i negre, corresponents a cinc bols sense decoració i un fragment de vora amb decoració de cordons i impressions digitals. Tanmateix, es va documentar un fragment de ganivet de sílex, una pedra rodada amb estries longitudinals i un braçalet de sorrenca blanca de gra fi amb decoració de franges paral·leles. Per la seva tipologia i els materials recollits, es va situar cronològicament el megàlit en el Calcolític.","codi_element":"08064-104","ubicacio":"Camí de Castellterçol a Sant Julià d'Úixols","historia":"","coordenades":"41.7427300,2.1100300","utm_x":"425998","utm_y":"4621595","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84056-foto-08064-104-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"S'hi accedeix des del sud del nucli urbà, pel camí a Sant Julià d'Úixols en direcció sud-oest durant uns 900 m, fins arribar al revolt del meandre de la Balofrena, que voreja un turó al qual s'hi puja per un corriol fins arribar a una terrassa al pas d'una línea elèctrica, on es situa el megàlit.","codi_estil":"79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84057","titol":"Dolmen del mas Clamí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-del-mas-clami","bibliografia":"BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. COLOMINAS, J. (1953) 'Dolmen de Mas Clamí'. Ampurias. XV-XVI. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una gran cista rectangular tancada, orientada de nort a sud. Va ser descoberta l'any 1950 per Olegari Sala i excavada posteriorment per un grup d'afeccionats dirigits per J. Colomines. Segons l'estudi que en va fer Colominas era formada per quatre grans lloses, però segons l'excavació i l'estudi que en va fer Batista, l'any 1961, presentava una cinquena, que fa de tancament al sud i que actualment conserva. Tanmateix, conservava el cercle peristalític. A l'interior de la cista es van recollir restes antropològiques corresponents a uns vuit individus, material ceràmic abundant (un vas carenat amb nansa d'apèndix de botó, fragments de ceràmica llisa i també amb decoracions incises, un fragment de vora d'un vas de tipus campaniforme amb dibuix incís de ratlles paral·leles i verticals), quatre denes de collaret de pedra calcària i dos penjolls de pecten. Per la seva tipologia i els materials recollits, es va situar cronològicament el megàlit en el Calcolític.","codi_element":"08064-105","ubicacio":"Serrat del Moro","historia":"","coordenades":"41.7621000,2.0949300","utm_x":"424765","utm_y":"4623759","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84057-foto-08064-105-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"S'hi accedeix des del Molí de la Fàbrega, en el quilómetre 34,8 de la carretera C-59 de Castellterçol a Moià. A l'oest del molí hi ha una pista en direcció oest, i quan s'arriba al mas Pedrós, després de 5 km aproximadament, cal recular i prendre el camí en direcció sud-est, a Castellterçol, aproximadament 1,5 km; al sud del camí hi ha un petit dolmen. A uns 50 m en direcció sud es troba el megàlit.","codi_estil":"79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84058","titol":"Dolmen del Casuc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-del-casuc","bibliografia":"ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945) Carta arqueológica de España, II. Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas. AA.DD. Castellterçol: restes prehistòriques ibèriques i romanes. Mapa realitzat per l'Escola-Taller local. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). MARTÍN, A. (1985) 'De la cultura de los sepulcros de fosa al grupo de Veraza'. Estudios de la Antigüedad, 2. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, p.3-59. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PERICOT i GARCIA, L. (1925) La civilització megalítica catalana i la cultura pirenaica. Barcelona. PERICOT i GARCIA, L. (1950) Sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: Consejo Superior Investigaciones Científicas.","centuria":"","notes_conservacio":"El megàlit va ser enderrocat.","descripcio":"Dolmen del calcolític, destruït l'any 1949, que es trobava al nord de la casa del Casuc. Era una llosa vertical aproximadament de 1,5 per 1,5 m. L'any 1948 s'hi van recollir petits fragments de terrissa grollera. Segons Maluquer de Motes, va ser destruït durant la construcció de la carretera i les seves pedres van ser esmicolades per fer-les servir durant les obres. Actualment, l'únic que s'hi observa superficialment és una llosa col·locada a mode de senyalització a la casa del Casuc.","codi_element":"08064-106","ubicacio":"El Casuc. C. de Sant Antoni, s\/n.","historia":"","coordenades":"41.7475300,2.1233600","utm_x":"427112","utm_y":"4622117","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84058-foto-08064-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84058-foto-08064-106-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84059","titol":"Dolmen del Criac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-del-criac","bibliografia":"BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. BOSCH, J.; VILA, Ll.; ALACAMBRA, P. (1986) 'Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze'. Els orígens del Vallès Oriental (curs). Granollers: Museu de Granollers. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). MALUQUER DE MOTES, J. (1947) 'El dolmen del Criach en el término de Castellterçol'. Ampurias. IX-X. Barcelona: Consejo Superior Investigaciones Científicas. Diputación Provincial de Barcelona. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PERICOT i GARCIA, L. (1950) Sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: Consejo Superior Investigaciones Científicas.","centuria":"","notes_conservacio":"Algunes lloses han caigut.","descripcio":"Es tracta d'una cista rectangular de petites dimensions, orientada de nord a sud. Està formada per quatre grans lloses laterals i quatre menors, secundàries. La llosa de capçalera està trencada per la meitat en sentit horitzontal i semiplegada cap a l'interior de la cambra. La llosa de la coberta es troba desplaçada de la seva situació originària, actualment recolzada al túmul, i la que tancava pel sud també es troba caiguda. Una de les llosses presenta una cassoleta. El túmul és format per pedres de diversos dimensions i cobreix un petit turó que, segons Batista, és natural i, segons Maluquer de Motes, artificial (vegeu bibliografia). Les dimensions aproximades de la cambra interna són 1,60 m per 1,00 m. Fou descoberta l'any 1935 pel Sr. Solé de Castellterçol i objecte de posteriors excavacions (Almirall, 1945 \/ R. Batista, 1957). L'any 1957 es van documentar ossos humans corresponents a uns 9 o 10 individus i fragments de ceràmica grollera. Per la seva tipologia i els materials recollits es va situar cronològicament el megàlit en el Calcolític.","codi_element":"08064-107","ubicacio":"Serreta de Criac","historia":"","coordenades":"41.7471700,2.0936900","utm_x":"424645","utm_y":"4622102","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84059-foto-08064-107-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84059-foto-08064-107-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"S'hi accedeix per la pista al mas de Vilanova, que surt del quilòmetre 3,6 de la carretera BV-1245 de Castellterçol a Granera. Cal recórrer uns 500 m i després del segon revolt, es troba a la dreta del camí.","codi_estil":"79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84060","titol":"Dolmen del Criac II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-del-criac-ii","bibliografia":"BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. BOSCH, J.; VILA, Ll.; ALACAMBRA, P. (1986) 'Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze'. Els orígens del Vallès Oriental (curs). Granollers: Museu de Granollers. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"","notes_conservacio":"Es desconeix el seu estat.","descripcio":"Es tracta d'un megàlit del que es té coneixement per les notícies de R. Batista, però del que es disposa d'informacions confuses. Segons aquest autor, es tractava d'un dolmen amb orientació est-oest, destruït del tot. L'any 2016, durant la visita a l'indret efectuada amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder identificar un paradolmen que aprofita una gran roca que aflora del terreny natural per recolzar-hi les lloses.","codi_element":"08064-108","ubicacio":"Serreta de Criac","historia":"","coordenades":"41.7475200,2.0938400","utm_x":"424658","utm_y":"4622141","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84060-foto-08064-108-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"S'hi accedeix per la pista al mas de Vilanova, que surt del quilòmetre 3,6 de la carretera BV-1245 de Castellterçol a Granera. Cal recórrer uns 520 m i després del segon revolt, es troba a uns 4 m a l'est del camí.","codi_estil":"79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84061","titol":"Jaciment del Forn de la Noguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-del-forn-de-la-noguera","bibliografia":"ALMIRALL, J. (1975) 'Sobre un forn iberoromà a Castellterçol'. Informació Arqueològica. III (ns. 18), p. 166-169. ESTRADA GARRIGA, J. (1969) Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona). Barcelona: I.P.A. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i que actualment el seu estat de conservació és desconegut, probablement és dolent.","descripcio":"Forn de terracota al mateix indret que la bòbila moderna de la qual només es podria apreciar el secador. Segons els estudis que en va fer el Dr.Maluquer, és d'origen ibèric per la troballa d'un càlat amb decoració de tipus dents de llop, però la localització de dues antefixes i fragments d'àmfores i dolia suggereixen una cronologia inicial de finals segle I aC. Actualment la seva localització precisa i estat de conservació són desconeguts perquè l'accés a l'indret on es situa és tancat.","codi_element":"08064-109","ubicacio":"La Noguera","historia":"","coordenades":"41.7388500,2.1324200","utm_x":"427856","utm_y":"4621145","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84061-foto-08064-109-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84061-foto-08064-109-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Romà|Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"S'hi accedeix pel camí de la Noguera que surt del quilòmetre 29,8 de la carretera de Castellterçol a Sant Feliu de Codines. Davant la casa de la Noguera cal prendre el corriol que s'endinsa al turó on es troba el jaciment.","codi_estil":"81|83|79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84062","titol":"Casa Vilanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-vilanova","bibliografia":"AA.DD. Castellterçol: restes prehistòriques ibèriques i romanes. Mapa realitzat per l'Escola-Taller local. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). GUDIOL, J.M. (1920) Les primitives civilitzacions ausetanes. Vic. MARTÍN, A. (1985) 'De la cultura de los sepulcros de fosa al grupo de Veraza', Estudios de la Antigüedad, 2. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. MUÑOZ, A. Mª. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Barcelona: I.P.A. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PETIT, M.A. (1990) 'Les primeres etapes de l'edat del bronze al Vallès'. Limes. 0, p.22-23. BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología.","centuria":"","notes_conservacio":"Únicament conserva el forat de la fossa.","descripcio":"Es tracta d'un sepulcre de fossa del que únicament es conserva el forat i del que es disposa d'informacions confuses. Va ser excavat l'any 1922 per Josep Sala i Molas, del Museu de Vic. L'any 1961 R. Batista el va descriure com una cista rectangular, amb orientació de nord a sud, que devia estar formada per cinc lloses, situat al sud del mas Vilanova; el material arqueològic documentat adscrit al megàlit eren cinc fragments de ceràmica grollera de pasta rogenca i una vora d'un bol de pasta negrosa. Per la seva tipologia i els materials recollits es va situar cronològicament en el neolític mig-recent. L'any 1992, durant la visita a l'indret realitzada amb motiu de la revisió de la Carta arqueològica, s'observà una agrupació de pedres trencades a l'extrem est d'un camp del pla de la Gana, sota un marge; segons el pagès del mas Vilanova, podien haver format part del megàlit. Finalment, l'any 2016, durant la darrera revisió de la Carta arqueològica, es va localitzar al sud del mas el forat de la fossa. Tanmateix, el mateix autor constata l'any 1962 l'existència d'un sepulcre situat uns 400 m al nord-oest de la casa Vilanova, format per quatre lloses, que presentava una orientació est-oest, on es recolliren dents d'adult i fragments de ceràmica de pasta roja i negra, molt grollera. Es desconeix la situació d'aquest megàlit.","codi_element":"08064-110","ubicacio":"Mas Vilanova","historia":"","coordenades":"41.7563600,2.0808700","utm_x":"423590","utm_y":"4623134","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84062-foto-08064-110-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"S'hi accedeix per la pista al mas de Vilanova, que surt del quilòmetre 3,6 de la carretera BV-1245 de Castellterçol a Granera. Cal recórrer uns 2,3 km, al pla de la Gana, a pocs metres abans d'arribar a la bifurcació, direcció al mas de Vilanova i al mas Pedrós, a l'extrem septentrional d'un turó emboscat a l'oest del camí.","codi_estil":"78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84063","titol":"L'Olleric o l'Oller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lolleric-o-loller","bibliografia":"ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"","notes_conservacio":"El seu estat de conservació és desconegut, tot i que és probable que sigui dolent.","descripcio":"Es tracta d'un jaciment arqueològic del que es coneixen únicament dades confuses, en quant a situació i característiques. Segons la fitxa del jaciment, creada l'any 1984, es situa a unes feixes a l'oest de la carretera que va a Moià, a l'alçada del quilòmetre 31 (actualment quilòmetre 32,3) i abans de les fàbriques Roger. Tot i així, en aquesta àrea no consta cap topònim 'Ollerich', només del mas de ca l'Oller i, segons informacions de l'amo i del masover de la casa, no es tenen notícies de restes arqueològiques. Així mateix, durant les la prospeccions realitzades l'any 1992 i 2016 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es va poder documentar cap tipus de vestigi. D'altra banda, segons la Carta arqueològica de l'any 1945, en un lloc anomenat Ollerich del terme de Granera s'hi va trobar ceràmica ibèrica, i al Museu de Vic s'hi conserva material d'una sepultura de l'Ollerich de Granera. Tanmateix, Estrada (1993) esmenta un indret anomenat Olleric a Castellterçol com a jaciment ibèric disseminat. L'única dada precisa és l'existència d'un mas enderrocat anomenat l'Ollerich al límit dels termes municipals de Granera i Castellterçol, segons consta a un mapa de minutes de l'any 1914 i Olleret, segons la planimetria de l'ICGC actual-.","codi_element":"08064-111","ubicacio":"Mas Oller","historia":"","coordenades":"41.7596500,2.1190800","utm_x":"426770","utm_y":"4623466","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84063-foto-08064-111-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84063-foto-08064-111-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84064","titol":"Festa de Sant Fruitós o Festa Major d'Hivern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-sant-fruitos-o-festa-major-dhivern","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http:\/\/patrimonifestiu.cultura.gencat.cat\/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La Festa Major d'Hivern es celebra anualment el dia 21 de gener, festivitat de Sant Fruitós, patró del poble. Al matí s'encén la tradicional foguera a la plaça Vella, amb la crema de l'arbre de Nadal i es prepara l'esmorzar popular amb torrades i cansalada. A més, es fa el lliurament de premis del concurs de pessebres. La festa finalitza amb la missa solemne en honor al sant patró, a l'església parroquial, on es canten els goig de Sant Fruitós.","codi_element":"08064-112","ubicacio":"Plça. Vella, s\/n.","historia":"Antigament, els veïns del poble es despertaven al so del timbal i donaven llenya per a preparar la foguera. També aprofitaven per desfer-se de mobles vells. Actualment, es crema l'avet que ha guarnit la plaça durant les festes de Nadal.","coordenades":"41.7514800,2.1205600","utm_x":"426884","utm_y":"4622558","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84064-foto-08064-112-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84064-foto-08064-112-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies de l'ajuntament de Castellterçol extretes del web www.festacatalunya.cat.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84065","titol":"Collet del mas Clamí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/collet-del-mas-clami","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). MARAGALL, M. (2003) Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Collet del mas Clamí, nº 5741. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"X-XII","notes_conservacio":"Destruït.","descripcio":"Sepultura d'inhumació en una caixa rectangular de lloses amb coberta. La sepultura, orientada d'est a oest, amidava 1,76 m de llarg per 0,50 m d'amplada per 0,30 m de profunditat. Contenia les restes òssies de tres individus: un home adult en posició primària de decúbit supí, amb el cap a ponent, i una dona i un infant en posició secundària i sense connexió arraconats als peus del primer. La seva datació es situaria entre els segles X-XII per les seves característiques i els paral·lels tipològics. No es van documentar materials arqueològics associats a la sepultura. Així mateix, es va constatar la inexistència d'altres restes antropològiques en un radi de 3,80 per 6 m al voltant de l'estructura.","codi_element":"08064-113","ubicacio":"Serrat del Moro","historia":"","coordenades":"41.7646500,2.1007200","utm_x":"425250","utm_y":"4624037","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84065-foto-08064-113-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"L'any 2003 fou descoberta en el decurs de les obres d'obertura d'un tallafoc i objecte d'una intervenció arqueològica d'urgència.S'hi accedeix des del Molí de la Fàbrega, en el quilòmetre 34,8 de la carretera C-59 de Castellterçol a Moià. A l'oest del molí hi ha una pista en direcció oest, i quan s'arriba al mas Pedrós, després de 5 km aproximadament, cal recular i prendre el camí en direcció sud-est, a Castellterçol, aproximadament 2,5 km, a uns camps de cultiu on es troba el dolmen del mas Clamí. Cal continuar uns 600 m cap a l'est fins arribar al collet sobre el mas enrunat del mas Clamí.Fotografia 2 extreta de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol) perquè perquè no s'ha localitzat cap resta arqueològica en superfície.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84066","titol":"Puigcastellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puigcastellar-0","bibliografia":"ESTRADA GARRIGA, J. (1993): Granollers a l'Antiguitat. Granollers: Tarafa. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol).","centuria":"VIIaC-XVdC","notes_conservacio":"","descripcio":"El jaciment es troba a la vessant sud del turó, davant del mas enrunat de Puigcastellar. Està format per dues estructures diferents: La primera, situada gairebé al cim, és una estructura de planta rectangular excavada a la roca i els extrems tancats amb murs de maçoneria. Les seves mides interiors són 6 m de llargada per 2,5 m d'amplada i conserva 1,5 m d'alçada. Sobre la paret de roca occidental, s'hi recolzen pedres d'un mur. La segona estructura, situada a una cota més baixa i a uns 50 m al nord-est de la primera, està formada per diversos murs que delimiten un espai d'hàbitat, que consta com a mínim de tres estances, aprofitant el marge d'un desnivell a l'oest. Dues són de planta quadrada, d'uns 3 m de llargada per 3 m d'amplada i l'altra (la més septentrional), té un tancament arrodonit i és més petita que les anteriors. El murs són de maçoneria, però també es conserva un tram amb opus spicatum; fan 0,60 m d'amplada i conserven una alçada màxima d'1 m. Els marges de les terrasses inferiors al nord-est d'aquesta estructura, presenten murs de factura similar. Durant la visita realitzada a l'indret, l'any 2017, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica es va documentar, superficialment, a la primera estructura, un petit fragment informe de ceràmica de cocció oxidada i pasta grollera de color vermellós. Es va documentar també ceràmica en superfície, a l'extrem nord-est del turó: fragments de ceràmica de pasta fina i cocció oxidada, fragments de ceràmica de factura més grollera i cocció mixta i fragments de ceràmica vidrada. Tot i que el jaciment no ha estat objecte de cap tipus d'intervenció arqueològica, la presència de les estructures i de la ceràmica associada a les mateixes, podria indicar l'existència d'un oppidum de cronologia ibèrica al cim del turó i una ocupació de l'indret també en època altmedieval.","codi_element":"08064-114","ubicacio":"Cim del Puigcastellar, al sud de Castellterçol","historia":"","coordenades":"41.7279800,2.1254400","utm_x":"427263","utm_y":"4619944","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84066-foto-08064-114-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84066-foto-08064-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84066-foto-08064-114-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|85|79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84067","titol":"Forn del Criac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-del-criac","bibliografia":"FÀBREGA i ENFEDAQUE, A. (2009) “Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central”, Dovella, revista cultural de la Catalunya Central, nº 101 p. 4-11. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol.","centuria":"IX-XV","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Restes d'un antic forn, que es troba destruït en bona part, probablement durant les obres d'eixamplament del camí on es situa. Es conserva la cambra de foc, al nivell inferior, amb un pilar central, de pedres lligades amb argila, la graella i part de la cambra de combustió, que es troba colgada de terra. Segons Antoni Pladevall (vegeu bibliografia) és de cronologia ibèrica, tot i que esmenta que és una tipologia en vigor fins a època medieval. D'altra banda, segons el mateix autor, en un indret proper, es va descobrir una necròpoli d'enterraments amb simples llosetes, classificada com a alt-medieval. Durant la visita realitzada a l'indret, amb motiu de la revisió de la Carta arqueològica, l'any 2017, només es va poder documentar un fragment informe de ceràmica de cocció reductora i pasta acurada. Les característiques d'aquest fragment ceràmic i la tipologia del forn podrien indicar una cronologia medieval del mateix.","codi_element":"08064-115","ubicacio":"El Criac","historia":"","coordenades":"41.7447700,2.0907200","utm_x":"424395","utm_y":"4621838","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84067-foto-08064-115-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84068","titol":"Sepultura de l'Ollerich","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sepultura-de-lollerich","bibliografia":"ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol).","centuria":"IX-XV","notes_conservacio":"El seu estat de conservació és desconegut, tot i que és probable que sigui dolent.","descripcio":"Es tracta d'un jaciment arqueològic del que es coneixen únicament dades molt imprecises i no existeix cap descripció de l'indret on es troba. Segons la Carta arqueològica de l'any 1945, en un lloc anomenat Ollerich del terme de Granera s'hi va trobar ceràmica ibèrica, i al Museu de Vic s'hi conserva material d'una sepultura de l'Ollerich de Granera. L'única dada precisa és l'existència d'un mas enderrocat anomenat l'Ollerich al límit dels termes municipals de Granera i Castellterçol, segons consta a un mapa de minutes de l'any 1914 i Olleret, segons la planimetria de l'ICGC actual-. Segons informacions orals recollides l'any 2017, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, a l'entorn del mas Ollerich es troba la sepultura.","codi_element":"08064-116","ubicacio":"L'Olleret","historia":"","coordenades":"41.7494300,2.0516200","utm_x":"421150","utm_y":"4622391","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84068-foto-08064-116-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84069","titol":"Jaciment paleontològic de can Vilet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-can-vilet","bibliografia":"CALZADA, S; URQUIOLA, M. (1992) “Catálogo de los holotipos conservados en el Museo Geológico del Seminario de Barcelona” Trabajos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona, 223. Barcelona: Museo Geológico del Seminario, p. 99. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per vegetació, però aflora en alguns marges.","descripcio":"Es tracta d'un jaciment marí costaner amb presència d'abundant contingut fòssil (bivalves, equinoderms i diversos microfòssils), emplaçat a les proximitats de la masia de can Vilet. Esta constituït per gresos, lutites i conglomerats grises o groguenques dins de els gresos de Centelles, disposats en seqüències ordenades per la mida del gra; a la base es troba la formació Igualada. La seva cronologia és Bartonià superior (Paleocè). L'associació faunística del jaciment és: -Bivalves: Chlamys biarritzensis; -Equinoïdeus: Clypeaster calzadai, Teichaster poritoides, Stylocoenia taurinensis, Harpoctocarcinus punctulatus.","codi_element":"08064-117","ubicacio":"Can Vilet","historia":"","coordenades":"41.7531500,2.0953600","utm_x":"424791","utm_y":"4622765","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84069-foto-08064-117-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona es custodien diversos materials procedents del jaciment.Les fotografies corresponen a les proximitats de can Vilet degut a que l'accés és tancat.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84070","titol":"Materials de Castellterçol al Museu d'Arqueologia de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/materials-de-castelltercol-al-museu-darqueologia-de-catalunya","bibliografia":"","centuria":"X-XII","notes_conservacio":"","descripcio":"Al Museu d'Arqueologia de Catalunya es custodien materials que provenen del terme municipal de Castellterçol, que corresponen als trobats durant els treballs arqueològics realitzats al collet del mas Clamí. La relació de materials és la següent: - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 \/ -1800 (nº registre: MAC BCN-016256). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 \/ -1800 (nº registre: MAC BCN-016257). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 \/ -1800 (nº registre: MAC BCN-016258). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 \/ -1800 (nº registre: MAC BCN-016259). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 \/ -1800 (nº registre: MAC BCN-016260). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 \/ -1800 (nº registre: MAC BCN-047937).","codi_element":"08064-118","ubicacio":"Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39 - 41, 08038, Barcelona.","historia":"","coordenades":"41.7513400,2.1205200","utm_x":"426880","utm_y":"4622542","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions facilitades per Núria Molist (Museu d'Arqueologia de Catalunya).Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474\/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics.","codi_estil":"","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84071","titol":"Mirador de can Salavert","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mirador-de-can-salavert","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El mirador de can Salavert es troba dins del nucli urbà, a l'explanada situada sobre el mas de Salavert. En aquest indret hi ha un parc infantil, una taula i una font de pedra. En destaca especialment un antic fris de pedra amb relleus, col·locat sobre unes columnes de formigó. Des del mirador de can Salavert es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast: en primer terme, les masies de l'Oller i la Ginebreda, el paratge de la Creueta i les zones forestals del municipi; i més enllà, el terme de Moià i els cims dels Pirineus.","codi_element":"08064-119","ubicacio":"Carrer Joaquim Roger s\/n.","historia":"","coordenades":"41.7529000,2.1185800","utm_x":"426721","utm_y":"4622717","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84071-foto-08064-119-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84071-foto-08064-119-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84071-foto-08064-119-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84072","titol":"Edifici al carrer de Barcelona, 11","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-barcelona-11","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"L'arrebossat de la façana es troba en mal estat.","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i sotacoberta. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a l'oest. Les obertures són rectangulars, de pedra treballada, a excepció de les de la planta baixa, que presenten llinda de fusta. La façana és de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada.","codi_element":"08064-120","ubicacio":"C. de Barcelona, 11.","historia":"","coordenades":"41.7519100,2.1214300","utm_x":"426957","utm_y":"4622605","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84072-foto-08064-120-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84072-foto-08064-120-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84073","titol":"Edifici al carrer de Barcelona, 13","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-barcelona-13","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a l'oest. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. El portal presenta inscrit l'any de construcció: '1679'. La façana és de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada.","codi_element":"08064-121","ubicacio":"C. de Barcelona, 13.","historia":"","coordenades":"41.7518700,2.1215100","utm_x":"426963","utm_y":"4622600","any":"1679","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84073-foto-08064-121-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84073-foto-08064-121-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84074","titol":"Can Guàrdia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-guardia-0","bibliografia":"DANTÍ i RIU, J. (2008) Món rural i món urbà. Els Guàrdia de Castellterçol, paraires i arrendataris del glaç” Pedralbes: Revista d'historia moderna, nº 28, 2, 2008 (VI Congrés d'Història Moderna de Catalunya. La Catalunya diversa), p. 887-904. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a tres vessants, amb el carener paral·lel a la façana. L'entrada de la casa es troba a la línia de carrer, però dona a un petit jardí que limita amb la plaça Pompeu Fabra. Les obertures són majoritàriament rectangulars, de pedra treballada, i de disposició simètrica. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, d'obra vista. El jardí es troba per sobre del nivell del carrer, degut al pendent del terreny. S'hi accedeix, des de la plaça, mitjançant unes escales de pedra treballada. Presenta una glorieta de pedra i ferro, situada en una de les cantonades. La casa connecta amb el jardí mitjançant una lògia oberta de vidre.","codi_element":"08064-122","ubicacio":"C. de Bellver, 1-3.","historia":"La casa és propietat de la família Guàrdia des de l'any 1635.","coordenades":"41.7514200,2.1207700","utm_x":"426901","utm_y":"4622551","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84074-foto-08064-122-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84074-foto-08064-122-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84074-foto-08064-122-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84075","titol":"Barraca 1 de la Soleia de la Riera de Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-de-la-soleia-de-la-riera-de-sant-joan","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada en un marge a la zona de la soleia de la riera de Sant Joan. És de planta circular i orientada al sud. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda doble.","codi_element":"08064-123","ubicacio":"Soleia de la riera de Sant Joan","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7563600,2.0469200","utm_x":"420767","utm_y":"4623165","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84075-foto-08064-123-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84075-foto-08064-123-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84075-foto-08064-123-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8704 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951254 .Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84076","titol":"Barraca 1 de la baga de la muntanya de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-de-la-baga-de-la-muntanya-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada en un marge a la zona de la baga de la muntanya de la Sala. És de planta circular i orientada al nord. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana. Té un conjunt vertical de cacó i fornícula.","codi_element":"08064-124","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7556000,2.0458300","utm_x":"420676","utm_y":"4623081","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84076-foto-08064-124-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84076-foto-08064-124-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8702 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951253.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84077","titol":"Barraca 2 de la baga de la muntanya de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2-de-la-baga-de-la-muntanya-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada en un marge a la zona de la baga de la muntanya de la Sala. És de planta circular i orientada al nord. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana. Té un conjunt vertical de cacó i fornícula.","codi_element":"08064-125","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7552300,2.0468500","utm_x":"420760","utm_y":"4623039","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84077-foto-08064-125-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84077-foto-08064-125-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8703 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951252.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84078","titol":"Barraca 1 de la soleia de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-de-la-soleia-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada en un marge a la zona de la soleia de la Sala. És de planta irregular i orientada al sud. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana.","codi_element":"08064-126","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7564400,2.0505100","utm_x":"421066","utm_y":"4623170","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84078-foto-08064-126-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84078-foto-08064-126-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8717 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951267.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84079","titol":"Barraca 2 de la soleia de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2-de-la-soleia-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada a tocar del marge del camí que mena de la Soleia de la Sala al Rubió. És de planta circular i orientada al sud. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08064-127","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7588500,2.0516100","utm_x":"421160","utm_y":"4623437","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84079-foto-08064-127-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84079-foto-08064-127-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8718 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951268.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84080","titol":"Barraca 3 de la soleia de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-3-de-la-soleia-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada a tocar del marge del camí de la soleia de la Sala. És de planta quadrada i orientada al sud-oest. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08064-128","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7578900,2.0517600","utm_x":"421172","utm_y":"4623330","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84080-foto-08064-128-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84080-foto-08064-128-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84080-foto-08064-128-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8706 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951256.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84081","titol":"Barraca 4 de la soleia de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-4-de-la-soleia-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Presenta un petit enderroc.","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada a tocar del marge del camí de la soleia de la Sala. És de planta circular i orientada al sud. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta un petit enderroc.","codi_element":"08064-129","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7582000,2.0525200","utm_x":"421235","utm_y":"4623364","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84081-foto-08064-129-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84081-foto-08064-129-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8719 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951269.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84082","titol":"Barraca 5 de la soleia de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-5-de-la-soleia-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada en una zona boscosa pròxima a la riera de la Sala. És de planta circular i orientada al sud-oest. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08064-130","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7574000,2.0525800","utm_x":"421239","utm_y":"4623275","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84082-foto-08064-130-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84082-foto-08064-130-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84082-foto-08064-130-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8707 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951257.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84083","titol":"Barraca 6 de la soleia de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-6-de-la-soleia-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, adossada al marge de la pista situada al nord de la soleia de la Sala. És de planta irregular i orientada al sud. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08064-131","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7595700,2.0529500","utm_x":"421273","utm_y":"4623515","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84083-foto-08064-131-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84083-foto-08064-131-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8720 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951270.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84084","titol":"Barraca 7 de la soleia de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-7-de-la-soleia-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, adossada al marge de la pista que creua la soleia de la Sala, al pas de la riera. És de planta irregular i orientada al sud. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08064-132","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7587900,2.0534000","utm_x":"421309","utm_y":"4623428","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84084-foto-08064-132-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84084-foto-08064-132-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84084-foto-08064-132-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8721 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951271.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84085","titol":"Barraca 8 de la soleia de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8-de-la-soleia-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, al marge de la pista que creua la soleia de la Sala, a poca distància de la riera. És de planta circular i orientada al sud-oest. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08064-133","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7577900,2.0536400","utm_x":"421328","utm_y":"4623317","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84085-foto-08064-133-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84085-foto-08064-133-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84085-foto-08064-133-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8722 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951272.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84086","titol":"Barraca 9 de la soleia de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-9-de-la-soleia-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Presenta un enderroc important a l'exterior.","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada en una zona boscosa pròxima a la riera de la Sala. És de planta circular i orientada al sud. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta un enderroc important a l'exterior.","codi_element":"08064-134","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7573100,2.0536500","utm_x":"421328","utm_y":"4623264","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84086-foto-08064-134-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84086-foto-08064-134-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84086-foto-08064-134-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8723 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951273.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84087","titol":"Barraca 10 de la soleia de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-10-de-la-soleia-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Presenta un enderroc important a l'exterior.","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada en una zona boscosa pròxima a la riera de la Sala. És de planta circular i orientada al sud. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta un enderroc important a l'exterior.","codi_element":"08064-135","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7568900,2.0549900","utm_x":"421439","utm_y":"4623216","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84087-foto-08064-135-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84087-foto-08064-135-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84087-foto-08064-135-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8727 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951277.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84088","titol":"Barraca 11 de la soleia de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-11-de-la-soleia-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"El sostre s'ha ensorrat.","descripcio":"Barraca de pedra seca, amb terrera encastada, situada a tocar del marge de la pista de la soleia de la Sala. És de planta irregular i orientada al sud. La porta té llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta un enderroc per les arrels del pi que ha crescut al damunt.","codi_element":"08064-136","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7563000,2.0563500","utm_x":"421551","utm_y":"4623149","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84088-foto-08064-136-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84088-foto-08064-136-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8724 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951274.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84089","titol":"Barraca 12 de la soleia de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-12-de-la-soleia-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Presenta un petit enderroc.","descripcio":"Barraca de pedra seca, amb terrera encastada, situada a tocar del marge de la pista de la soleia de la Sala. És de planta irregular i orientada al sud-oest. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta un petit enderroc.","codi_element":"08064-137","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7564600,2.0568700","utm_x":"421595","utm_y":"4623167","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84089-foto-08064-137-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84089-foto-08064-137-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84089-foto-08064-137-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8725 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951275.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84090","titol":"Barraca 13 de la soleia de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-13-de-la-soleia-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada a tocar del marge de la pista de la soleia de la Sala. És de planta circular i orientada al sud-est. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana, amb l'any '1864' inscrit.","codi_element":"08064-138","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7558300,2.0573900","utm_x":"421637","utm_y":"4623096","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84090-foto-08064-138-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84090-foto-08064-138-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8726 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951276.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84091","titol":"Barraca 14 de la soleia de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-14-de-la-soleia-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de pedra seca en estat ruïnós, situada a poca distància al sud-oest de la pinassa de Sant Llogari, a tocar de la riera. És de planta circular i orientada al sud-oest.","codi_element":"08064-139","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7560200,2.0590100","utm_x":"421772","utm_y":"4623116","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84091-foto-08064-139-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84091-foto-08064-139-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8728 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951278.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84092","titol":"Barraca de la font de l'horta de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-font-de-lhorta-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada en un marge a poca distància al nord-est de la font de l'Horta. És de planta quadrada i orientada al sud-est. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana. A l'interior, té un conjunt vertical de cocó\/fornícula; de la fornícula inferior, brolla l'aigua de la font.","codi_element":"08064-140","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7527700,2.0584400","utm_x":"421721","utm_y":"4622755","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84092-foto-08064-140-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84092-foto-08064-140-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8731 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951281.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84093","titol":"Barraca de l'Olleret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lolleret","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"El sostre s'ha ensorrat.","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada en un marge a poca distància a l'oest de l'Olleret. És de planta circular i orientada al nord-est. La coberta és de lloses, terra i vegetació, parcialment enderrocada. La porta té la llinda plana. Al davant hi ha la fita termenal amb Granera.","codi_element":"08064-141","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7494400,2.0499600","utm_x":"421012","utm_y":"4622394","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84093-foto-08064-141-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84093-foto-08064-141-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8745 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951295.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84094","titol":"Barraca del Castellet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-castellet","bibliografia":" INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca de pedra seca, situada en un marge a la zona del Castellet. És de planta circular i orientada al sud. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda d'arc pla, amb l'any '1885' inscrit.<\/p> ","codi_element":"08064-142","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":" Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.<\/p> ","coordenades":"41.7540000,2.0597400","utm_x":"421830","utm_y":"4622891","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84094-foto-08064-142-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84094-foto-08064-142-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8730 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951280. Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"84095","titol":"Barraca del Pla dels Rourets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-dels-rourets","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, picada a la pedra en bona part, situada sota un camp de conreu a la zona del Pla dels Rourets. És de planta quadrada, de terrera encastada, i orientada al sud-est. La porta té arc pla. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta una fornícula a l'interior, i unes escales d'accés a la part superior, a l'exterior.","codi_element":"08064-143","ubicacio":"Pla dels Rourets","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7492500,2.1299100","utm_x":"427659","utm_y":"4622302","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84095-foto-08064-143-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84095-foto-08064-143-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 12035 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 954630.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84096","titol":"Barraca de ca la Rosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-ca-la-rosa","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"El sostre s'ha ensorrat.","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada en una zona boscosa a poca distància al sud-oest de ca la Rosa. És de planta circular i orientada al sud-oest. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana. Presenta una obertura al costat de llevant, relacionada amb una probable sortida de fums. El sostre s'ha ensorrat.","codi_element":"08064-144","ubicacio":"Vilanova","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7638200,2.0764200","utm_x":"423229","utm_y":"4623966","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84096-foto-08064-144-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84096-foto-08064-144-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84096-foto-08064-144-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 18244 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 960923.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84097","titol":"Barraca de cal Baldiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-cal-baldiri","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"El sostre s'ha ensorrat.","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada en un marge a poca distància al nord-est de cal Baldiri. És de planta circular i orientada al sud. La coberta s'ha ensorrat. La porta té la llinda plana. Presenta unes obertures possiblement destinades a sortides de fum.","codi_element":"08064-145","ubicacio":"La Codina","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7585800,2.0861100","utm_x":"424028","utm_y":"4623376","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84097-foto-08064-145-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84097-foto-08064-145-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 18243 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 960922.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84098","titol":"Barraca 3 de la baga de la muntanya de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-3-de-la-baga-de-la-muntanya-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada en un marge a la zona de la baga de la muntanya de la Sala. És de planta circular i orientada al sud-oest. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana.","codi_element":"08064-146","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7534700,2.0496300","utm_x":"420989","utm_y":"4622841","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84098-foto-08064-146-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84098-foto-08064-146-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8705 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951255.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84100","titol":"Barraca 4 de la baga de la muntanya de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-4-de-la-baga-de-la-muntanya-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a la baga de la muntanya de la Sala. És de planta circular, orientada al sud. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana.","codi_element":"08064-148","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7537700,2.0460000","utm_x":"420688","utm_y":"4622878","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84100-foto-08064-148-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84100-foto-08064-148-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8027 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 950563 (nº5).Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84102","titol":"Col·lecció de fotografies de Castellterçol al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-fotografies-de-castelltercol-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté un centenar de fotografies de Castellterçol. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com les esglésies i les diverses masies; a més de vistes generals de la població i paisatges. Bona part de les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1920 i 1970.","codi_element":"08064-150","ubicacio":"C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge - planta baixa, 08036, Barcelona.","historia":"El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL).","coordenades":"41.7513400,2.1205200","utm_x":"426880","utm_y":"4622542","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84103","titol":"Col·lecció de fotografies de Castellterçol a la Memòria Digital de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-fotografies-de-castelltercol-a-la-memoria-digital-de-catalunya","bibliografia":"CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA: http:\/\/mdc1.csuc.cat\/","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La Memòria Digital de Catalunya disposa de 46 imatges de Castellterçol. Hi ha 28 imatges procedents de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, i 12 fotografies del fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya, de diferents indrets del terme de Castellterçol, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX. També hi ha 4 fotografies del fons fotogràfic Salvany (Biblioteca de Catalunya). D'altra banda, es poden consultar els 7 pergamins que fan referència a Castellterçol, que es troben dipositats a la Biblioteca de Catalunya. Finalment, hi ha un gran nombre de mapes i plànols procedents dels diversos fons de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.","codi_element":"08064-151","ubicacio":"Memòria Digital de Catalunya (MDC)","historia":"La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu que permet la consulta, en accés obert, a les col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i\/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes. L'MDC es va posar en funcionament a finals de 2006 i actualment conté, en accés obert, digitalitzades revistes catalanes antigues (ARCA), fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 2 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 21 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, instituts, arxius, etc.).","coordenades":"41.7513400,2.1205200","utm_x":"426880","utm_y":"4622542","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84104","titol":"Col·lecció de fotografies de Castellterçol de Montserrat Sagarra i Zacarini (ANC)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-fotografies-de-castelltercol-de-montserrat-sagarra-i-zacarini-anc","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http:\/\/extranet.cultura.gencat.cat\/ArxiusEnLinia","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El fons Montserrat Sagarra i Zacarini, dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, està integrat per 26 unitats d'instal·lació que contenen 105.580 imatges (31.400 diapositives color, 63.880 negatius de pas universal blanc i negre, 8.210 negatius color, 2.090 positius en blanc i negre i 100 positius en color), i una biblioteca. Les fotografies foren realitzades entre els anys 1960 i 1990. El fons disposa de 46 fotografies realitzades per Montserrat Sagarra i Zacarini relacionades amb el terme de Castellterçol. La relació de fotografies és la següent: - ANC1-428-N-6971: Unes cases del municipi de Castellterçol. - ANC1-428-N-7043: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7044: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7045: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7046: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7047: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7048: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7049: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7050: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7131: Una masia de Castellterçol. - ANC1-428-N-7142: Una pallissa de la masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7202: La nova església parroquial de Castellterçol. - ANC1-428-N-7208: L'altar major de la nova església parroquial de Castellterçol. - ANC1-428-N-7209: La casa natal d'Enric Prat de la Riba, a Castellterçol. - ANC1-428-N-7212: Interior d'una casa de Castellterçol. - ANC1-428-N-7225: Una masia de Castellterçol. - ANC1-428-N-7282: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7283: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7284: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7286: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7287: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7288: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7289: Els gegants de Castellterçol. - ANC1-428-N-7290: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7291: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7313: La masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7314: La masia de ca l'Oller de Castellterçol. - ANC1-428-N-7315: La masia de can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7317: Cases del poble de Castellterçol. - ANC1-428-N-7319: La masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7320: La masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7321: Vista parcial del poble de Castellterçol. - ANC1-428-N-7325: La masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7326: Una masia del terme municipal de Castellterçol. - ANC1-428-N-7329: Una masia del terme municipal de Castellterçol. - ANC1-428-N-7331 Una masia situada entre Castellterçol i Sant Quirze Safaja. - ANC1-428-N-7333: La masia de Ca l'Oller de Castellterçol. - ANC1-428-N-12254 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12255 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12256 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12257 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12258 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12259 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12260 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12261 Festa de la llana a Ripoll.","codi_element":"08064-152","ubicacio":"Arxiu Nacional de Catalunya. C. Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès.","historia":"Montserrat Sagarra i Zacarini fou la primera professional catalana de la fotografia durant la dictadura franquista, i pionera a introduir innovacions formals en la fotografia catalana, com treballar en color, després de fer-ne un curs a Alemanya l'any 1963, i d'introduir l'any 1966 la modalitat de fotos mogudes. Va treballar com a fotògrafa del pedagog, investigador i escriptor Pau Vila i Dinarès. Són seves les fotografies del llibre La casa rural a Catalunya i gran part de les de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya. El fons de Montserrat Sagarra i Zacarini ingressà a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 1998, quan el Banc d'Imatge i So quedà integrat dins d'aquesta institució. L'11 de juliol de 2008 va ingressar un segon lot de documentació. Es tracta del material que l'autora va descartar de tot el que produí per encàrrec d'Enciclopèdia Catalana per a la Geografia Comarcal de Catalunya. El darrer ingrés correspon a material de diverses publicacions de l'autora.","coordenades":"41.7513400,2.1205200","utm_x":"426880","utm_y":"4622542","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84105","titol":"Fons fotogràfic municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-fotografic-municipal-9","bibliografia":"","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"El fons fotogràfic municipal es troba situat a 'la Sala', a cal Recader. Les fotografies estan dipositades en àlbums de fotos i\/o en sobres, a dins de caixes i d'arxivadors. Les imatges pertanyen a diferents dècades del segle XX i XXI, i reflecteixen una gran diversitat de llocs i temes de la vida de Castellterçol. Així doncs, hi ha alguna postal de principi del segle XX, i fotografies d'edificis, de festes, del treball a les masies i al camp, vistes del poble, inauguracions, aplecs, dinars populars, etc. Les fotografies actualment no es troben inventariades, ni van acompanyades de cap tipus de dades (autor, any, procedència, descripció, etc.).","codi_element":"08064-153","ubicacio":"La Sala (cal Recader), C. de Bellver, 6-8.","historia":"","coordenades":"41.7512400,2.1206500","utm_x":"426891","utm_y":"4622531","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84105-foto-08064-153-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84106","titol":"Ball de Nans i de Gegants i sardana dels gegants","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-nans-i-de-gegants-i-sardana-dels-gegants","bibliografia":"FIRA DEL MÓN GEGANTER: http:\/\/firamongeganter.cat INVENTARI DE DANSES VIVES DE CATALUNYA: http:\/\/dansesvives.cat\/","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Ball Nans i de Gegants es balla a la plaça Vella, davant l'ajuntament, durant la Festa Major, el dissabte a la tarda. És un dels actes tradicionals del programa. Es tracta d'una coreografia senzilla però única, en que els gegants la Griselda, en Tallaferro i els sis nans (l'Enamorat, el Colèric, el Poeta, el Concupiscent, el Savi i el Sofista) salten i donen voltes a la plaça, animats per les picades de mans del públic assistent. La música que acompanya el ball és una sardana que el compositor Joaquim Serra va escriure expressament per als gegants.","codi_element":"08064-154","ubicacio":"Plça. Vella, s\/n.","historia":"L'any 1954, el mestre Joaquim Serra, que residia a la població, va compondre la sardana 'Els gegants de Castellterçol', dedicada a Marià Closa. Va ser ballada el 28 d'agost, durant la Festa Major d'aquell any, el mateix dia de l'estrena dels gegants, esdevenint el ball propi dels gegants i els capgrossos.","coordenades":"41.7514800,2.1205600","utm_x":"426884","utm_y":"4622558","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84106-foto-08064-154-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l' Inventari de Danses Vives de Catalunya consta amb els codis IPCIDV-4-1235 i IPCIDV-4-1236.És organitzat per la Colla de Geganters i Grallers de Castellterçol.Fotografia extreta del web FIRA DEL MÓN GEGANTER: http:\/\/firamongeganter.cat","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84107","titol":"Dita 'A Moià són sargantanes, a Castellterçol són mussols i a Sant Feliu, sac i ganxos'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dita-a-moia-son-sargantanes-a-castelltercol-son-mussols-i-a-sant-feliu-sac-i-ganxos","bibliografia":"PAREMIOLOGIA TOPICA: http:\/\/topica.dites.cat\/","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El refrany geogràfic 'A Moià són sargantanes, a Castellterçol són mussols i a Sant Feliu, sac i ganxos que sempre els porten al coll', fa referència als diferents caràcters de la gent d'aquestes poblacions veïnes. Segons la tradició oral, els moianesos eren coneguts amb el nom de sargantanes perquè, quan passava algun foraster pel carrer, s'amagaven darrere els porticons per a espiar sense ser vistos. Als castellterçolencs, els deien mussols perquè, a diferència dels de Moià, quan passava algun foraster pel carrer, es quedaven mirant descaradament. I pel que fa a Sant Feliu de Codines, la dita es refereix a que era un lloc tradicional de recol·lecció de pinyes, i d'aquí el ganxo per a fer-les caure de l'arbre i el sac per a portar-les. Així doncs, mussol és el malnom amb el que es coneix als castellterçolencs, que palesa el seu suposat caràcter xafarder.","codi_element":"08064-155","ubicacio":"Castellterçol","historia":"","coordenades":"41.7513400,2.1205200","utm_x":"426880","utm_y":"4622542","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84108","titol":"Dansa de Castellterçol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dansa-de-castelltercol","bibliografia":"AMADES, J. (1982) Costumari Català. El curs de l'any, Vol. IV (2ª ed. en facsímil de l'edició 1950-1956). Barcelona: Salvat Editores - Edicions 62, p. 967-976. DANSA DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/www.dansadecastelltercol.cat INVENTARI DE DANSES VIVES DE CATALUNYA: http:\/\/dansesvives.cat\/ INVENTARI DEL PATRIMONI ETNOLÒGIC (IPEC): https:\/\/cultura.gencat.cat\/ca\/departament\/estructura_i_adreces\/organismes\/dgcpt\/02_patrimoni_etnologic\/inventari-del-patrimoni-etnologic\/consultaIPEC","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri es ballen a la plaça Vella, davant l'ajuntament, durant la Festa Major, el diumenge al migdia i el dilluns següent a la tarda. Es tracta d'un ball de sis parelles que es fa amb cercle; prèviament a tancar la rodona, els balladors executen un passeig per col·locar-se. La Dansa consta coreogràficament de tres parts: - La primera, de dues tirades de passeig, en què els balladors tanquen una rotllana i els nois fan passar la noia, en els darrers compassos, a la seva esquerra. Els balladors porten barret en mà i les noies la mantellina agafada a l'alçada del pit, amb una agulla, que es trauran just en acabar aquesta part. - La segona, consta de dues tirades més de música, idèntica a la primera, on el ballador i la balladora interpreten figures i punts de dansa diferents: la noia va entrant i sortint de la rotllana, mentre el noi efectua uns passos de dansa encarats a la seva parella, per acabar amb 23 punts. Aquesta segona part és el que s'anomena popularment 'ball o dansa'. - La tercera, consta d'una sardana on els balladors aprofiten per tornar a centrar el ball i col·locar-se per iniciar les 'pavanes'. Les 'pavanes' són un grup de tres estrofes musicals en què els balladors realitzen un grup de passos 'espolsadetes' i una cadena, per continuar amb la sardana final, on els balladors tornen a tancar la rotllana i es saluden donant per acabat el ball. La Dansa té la cobla com a acompanyament musical. El dilluns a la tarda es tornen a repetir les tres parts, però sense el passeig solemne de les autoritats. En quant al vestuari actual, està inspirat a la dècada dels anys setanta del segle XX. Els nois porten pantalons de pinça, camisa blanca amb corbatí, americana llarga a joc amb els pantalons i faixí, capa i barret de copa. Les noies porten enagos i faldilla llarga de color clar, amb un cos amb volant de tres quarts, faixa, mantellina blanca, pomet de flors al pit o cintura, sabata de taló clara i mitges. La música té la següent composició: -Passeig: A, A, B, B, C, C. -Dansa: A, A, B, B, C, C. -Sardana: D, D. -Pavana: E, F, G, G, H, I, I, H. -Sardana: D, D'. La Festa s'inicia amb el Ball del Ciri i continua amb la Dansa d'autoritats i el Vals final. Previ al vals, les balladores surten a la plaça perquè els hi retirin la mantellina, mentre els balladors es treuen la capa i el barret dins de l'ajuntament. El diumenge tot l'acte té un caire més protocol·lari i senyorial. El dilluns a la tarda es tornen a repetir els dos balls i els valsos; es comença amb la Dansa curta, sense autoritats, per continuar amb el Ball del Ciri. La ballada de dilluns es coneix popularment com la 'Dansa pel poble', ja que no té el caire protocol·lari del dia abans. La Dansa de Castellterçol és una de les més reconegudes dins el folklore Català.","codi_element":"08064-156","ubicacio":"Plça. Vella, s\/n.","historia":"Es desconeix l'origen de la Dansa de Castellterçol, tot i que segons Joan Amades és una 'dansa de collita', per a celebrar la fi de la sega i el batre. Tot sembla indicar que és posterior al Ball del Ciri. Les primeres referències documentals són dels anys 1814-1818, de Manuel Milà i Fontanals a 'Orígen del teatro Catalán' dins d'Obres Completes. L'any 1897 la poetessa Agnès Armengol de Badia va escriure una nova lletra per la Dansa, que és la que es continua cantant actualment. De la Dansa s'en coneixen versions cantades, per cobla de tres quartans, per orquestra i per cobla, entre d'altres. Actualment es balla la versió de cobla que va orquestrar el mestre Joaquim Serra. Entre finals del segle XIX i inicis del XX, els assajos es feien a l'entrada de can Salavert (cal Postavó). Segons consta a la documentació antiga, durant la ballada es tiraven serpentines de colors, i la Dansa era acompanyada per un cor que la cantava. L'any 1934, Agustí Fabra va filmar la Dansa i el Ball del Ciri, que és l'enregistrament més antic de la Dansa del que es té coneixement. L'any 1935 va se guanyadora del Premi absolut de Galanes en el concurs de Danses Tradicionals de Londres. Entre els anys 1957 i 1969 hi ha haver diversos canvis en el vestuari, per tal d'adaptar-la a la moda del moment. L'any 1966 va se guanyadora en el concurs organitzat de 'Danzas Españolas' per Televisión Española. L'any 1983 es va crear el Consell Municipal de la Dansa i el Ball del Ciri de Castellterçol. Durant els darrers anys s'han incorporat alguns canvis pel que fa la interpretació d'ambdues danses recollides en les actes de la Comissió: el canvi d'orquestra a cobla l'any 1981; el fet d'acompanyar les autoritats, per part de les parelles, a la Missa en honor dels Sants patrons; la incorporació d'una versió reduïda del Ball del Ciri el diumenge de Festa Major; i l'eliminació del vals d'autoritats. L'any 1985, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va declarar la Dansa de Castellterçol d'Interès Nacional.","coordenades":"41.7514800,2.1205600","utm_x":"426884","utm_y":"4622558","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84108-foto-08064-156-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84108-foto-08064-156-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84108-foto-08064-156-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions i fotografies facilitades per Montserrat Malats Riera.Foiu declarada Festa d'Interès Nacional el 1985 pel Dep.de Cultura i després classificada com a Festa tradicional d'interès nacional d'acord amb el Catàleg Festiu (decret 389\/2006). A l' Inventari de Danses Vives de Catalunya consta amb el codi IPCIDV-4-0087 i a l'Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya, amb el codi IPEC 903560.El Consell Municipal de la Dansa i el Ball del Ciri és l'organisme que vetlla per preservar, difondre i ensenyar ambdues danses, així com recopilar i custodiar-ne les dades històriques i conservar-ne cada any per la Festa Major la seva execució.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84109","titol":"Ball del Ciri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-del-ciri-1","bibliografia":"AMADES, J. (1982) Costumari Català. El curs de l'any, Vol. IV (2ª ed. en facsímil de l'edició 1950-1956). Barcelona: Salvat Editores - Edicions 62, p. 967-976. DANSA DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/www.dansadecastelltercol.cat INVENTARI DE DANSES VIVES DE CATALUNYA: http:\/\/dansesvives.cat\/ INVENTARI DEL PATRIMONI ETNOLÒGIC (IPEC): https:\/\/cultura.gencat.cat\/ca\/departament\/estructura_i_adreces\/organismes\/dgcpt\/02_patrimoni_etnologic\/inventari-del-patrimoni-etnologic\/consultaIPEC","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri es ballen a la plaça Vella, davant l'ajuntament, durant la Festa Major, el diumenge al migdia i el dilluns següent a la tarda. Es tracta d'un ball de sis parelles que consta de vàries parts diferenciades, amb tirades de música de 3 o de 6 que es van repetint; només interrompudes pel so d'un flabiol. Durant les 3 primeres tirades, les parelles fan passeig fins a tancar una rodona; els nois duen el barret en mà i les tres primeres balladores duen l'almorratxa i el ciri. Al primer toc de flabiol, la noia passa al darrera del noi. A les següents 3 tirades, s'inicia el 'passeig d'un', noi al davant i les balladores al darrera, amb fila índia. Quan s'acaba el passeig, sona el flabiol, i el noi es gira de cara la noia, saluda la seva parella i es posa el barret. Durant les següents 3 tirades, les parelles fan les espolssadetes, entrant i sortint de la rotllana, acabant amb una volta amb la parella situada a la seva esquerra i tornant al lloc inicial; aquesta figura es repeteix tres cops. Finalment, hi ha 6 tirades de música, on es fan els canvis de poders: les tres primeres parelles traspassen l'almorratxa i el ciri a les altres tres, acaben tancant la rodona i iniciant després del toc del flabiol el 'passeig d'un'. Es tornen a repetir les espolssadetes, però amb el llançament de l'ampolla per part dels tres darrers nois, fent tantes tirades de música com els balladors demanen. En el decurs del ball, les balladores, amb el ciri a la mà esquerra i que comparteixen amb el noi, i l'almorratxa en la seva mà dreta, van buidant la colònia sobre els mocadors que els més menuts els acosten. Després de que les ampolles han estat llançades per sobre de l'ajuntament, es balla la sardana o pavana, la darrera part de la Dansa de Castellterçol, com a cloenda. El llançament de les ampolles es realitza només el dilluns de Festa Major, mentre que és el diumenge quan la Dansa assumeix el paper més important de la ballada. El Ball del Ciri té la cobla com a acompanyament musical. En quant al vestuari actual, està inspirat en la moda de finals del segle XIX i inicis del XX. Els nois porten pantalons de pinça, camisa blanca amb corbatí, americana llarga a joc amb els pantalons i faixí, capa i barret de copa. Les noies porten enagos i faldilla llarga de color clar, amb un cos amb volant de tres quarts, faixa, mantellina blanca, pomet de flors al pit o cintura, sabata de taló clara i mitges.","codi_element":"08064-157","ubicacio":"Plça. Vella, s\/n.","historia":"El Ball del Ciri es vincula amb la tradició religiosa del poble i és extremadament simbòlic per la presència de símbols com el ciri (masculí) i l'almorratxa (femení), també lligats a tradicions molt antigues. Existeixen referències documentades de que el Ball del Ciri ja es ballava a diverses poblacions catalanes el darrer terç del segle XVIII. Tradicionalment, tres de les parelles que participaven al ball havien estat els pabordes que havien cuidat l'altar major de l'església al llarg de l'any i les altres tres ho havien de fer l'any següent, simbolitzant el ball la ritualització d'aquest traspàs. Els tres nois de les parelles sortints llençaven unes almorratxes, actualment ampolles, per sobre l'ajuntament simbolitzant així el final de la seva tasca, que coincidia amb el final de la Festa Major (el llençament d'ampolles es fa el dilluns).","coordenades":"41.7514800,2.1205600","utm_x":"426884","utm_y":"4622558","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84109-foto-08064-157-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84109-foto-08064-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84109-foto-08064-157-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-13 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions facilitades per Montserrat Malats Riera. Fotografies extretes del web www.dansadecastelltercol.catA l' Inventari de Danses Vives de Catalunya consta amb el codi IPCIDV-4-0440 i a l'Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya, amb el codi IPEC 902519.El Consell Municipal de la Dansa i el Ball del Ciri és l'organisme que vetlla per preservar, difondre i ensenyar ambdues danses, així com recopilar i custodiar-ne les dades històriques i conservar-ne cada any per la Festa Major la seva execució.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84110","titol":"Col·lecció de pintura de Sebastià i Josep Gallès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-pintura-de-sebastia-i-josep-galles","bibliografia":"ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una col·lecció d'obres pictòriques realitzades per Sebastià Gallés i Pujal (1812-1902) i el seu nebot Josep Gallés i Malats (1882-1920), ambdós notables pintors, especialment de temàtica religiosa. La col·lecció està formada per un gran nombre de pintures a l'oli sobre tela.","codi_element":"08064-158","ubicacio":"Residència Josep Brugaroles. Ctra. de Granera, 41-43.","historia":"Sebastià Gallés i Pujal (Castellterçol, 1812 - Veruela, Aragó, 1902): Va ser un pintor destacat, especialitzat en temes religiosos i retrats (Jaume Balmes, el papa Lleó XIII) i un eminent miniaturista. Va estudiar als seminaris de Vic i de Barcelona i després a l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, i va exercir com a pintor fins l'any 1880, en ingressar a la Companyia de Jesús. Josep Gallés i Malats (Castellterçol, 1863-1920): Va ser també un notable pintor, fotògraf i col·leccionista. Va ser col·laborador del Diccionari de la Llengua Catalana editat per l'Intitut d'Estudis Catalans l'any 1913. Va fundar el Museu Gallés, on va reunir diverses peces arqueològiques i artístiques. Entre la seva obra pictòrica figura un gran retrat d'Enric Prat de la Riba.","coordenades":"41.7492500,2.1206300","utm_x":"426887","utm_y":"4622310","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"No està inventariada, i la majoria d'obres es troben a la Residència Josep Brugaroles, però també a la Sala (cal Recader).La Residència Josep Brugaroles és municipal.","codi_estil":"","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84111","titol":"Col·lecció de pintura de Josep Franch-Clapers a l'Espai Franch - Memorial Democràtic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-pintura-de-josep-franch-clapers-a-lespai-franch-memorial-democratic","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA (1989). Franch-Clapers, J. L'èxode, l'exili. Catàleg de l'exposició celebrada al Palau Moja del 21 de juny al 14 de juliol de 1989. Barcelona: Departament de Cultura. GENERALITAT DE CATALUNYA (2005). Josep Franch-Clapers. Catàleg de l'exposició itinerant celebrada l'any 2005. Barcelona: Departament de Cultura.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una part de la col·lecció de l'obra del pintor Josep Franch‐Clapers que s'exposa a l'Espai Franch-Memorial Democràtic de Castellterçol. Està formada per 5 mosaics, 11 olis i una selecció de guaixos. Alguns dels quadres que es poden trobar són: Mosaics 1. Camí de l'exili. Pont del diable (1987) 175x85 cm. 2. L'Espanya que no volia morir (1988) 154x121 cm. 3. Pare i fill darrera la filferrada (1987) 104x121 cm. Olis 4. Camí de l'exili (1943) 179x147 cm. Paret principal a la entrada abans dels mosaics. 5. La coral llibertat de Gurs (1942) 270x170 cm. Paret dreta 585 cm. 6. Comentant els diaris 232x457 cm. Paret dreta 585 cm. Són propietat de la Generalitat (Arxiu Nacional de Catalunya), a excepció de tres obres que són de l'ajuntament de Castellterçol ('les Puces', 'Sense títol' i 'Dansaires' -aquest últim al vestíbul de l'ajuntament).","codi_element":"08064-159","ubicacio":"Espai Franch - Memorial Democràtic, C. Racó 10-12.","historia":"Josep Franch Clapers (Castellterçol, 1915-Saint Remy, 2005): Va ser un artista plàstic format a la Llotja de Barcelona, on va iniciar-se en la pintura a l'aigua, obtenint el primer premi de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya. Un cop finalitzada la Guerra Civil (1936-1939) va haver d'exiliar-se a França, on va viure als camps de concentració de Saint Cyprien i Gurs i al camp de treball de Saint Rémy. Després de la Segona Guerra Mundial (1939 y 1945), es va establir a França on va reprendre la seva activitat artística, exposant a Arlés, Avinyó, Marsella, Montpeller, Narbona, Tolosa i París. Va realitzar més de dues-centes obres destinades a narrar la peregrinació a l'exili, i l'estada als camps de concentració de Saint Cyprien i Gurs i a la companyia de treball de Saint Rémy. Anys més tard, va centrar-se en l'art mural, els mosaics i els vitralls, obtenint l'any 1963 la medalla d'or de la Chambre des Métiers de París. Aquest premi va impulsar la seva carrera i va exposar a Canadà, Estats Units, Florència i Munich.","coordenades":"41.7514100,2.1190200","utm_x":"426756","utm_y":"4622551","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84111-foto-08064-159-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84111-foto-08064-159-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-13 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Aquest fons ha estat cedit temporalment. D'acord amb el contracte signat el 25 de juliol de 2005 per Caterina Mieras i Barceló, Consellera de Cultura de la Generalitat i Manel Vila i Valls, l'aleshores alcalde de l'Ajuntament de Castellterçol.Aquesta col·lecció narra un dels episodis més dramàtics del nostre país, que l'autor va viure en primera persona, amb el final de la Guerra Civil (1936-1939): la retirada de milers de persones cap a la frontera amb França, fugint de la cruel repressió dels vencedors, l'internament en els camps de refugiats de Saint Cyprien i Gurs i en el camp de treball de Saint Rémy. L'Espai Franc és un espai museístic sobre l'art derivat dels moviments d'exili, guerra i camps de concentració, des de la perspectiva del pintor castellterçolenc Josep Franch i Clapers. Es va inaugurar l'any 2005 però va tancar poc després.El 3 de gener de 2019 es va celebrar la reobertura de l'Espai Franch-Memorial Democràtic. D'altra banda, es van trobar dos quadres més als baixos de l'ajuntament, que van ser restaurats al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84112","titol":"Col·lecció de pintura de Josep Franch-Clapers a l'Arxiu Nacional de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-pintura-de-josep-franch-clapers-a-larxiu-nacional-de-catalunya","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http:\/\/arxiusenlinia.cultura.gencat.cat\/ArxiusEnLinia\/ GENERALITAT DE CATALUNYA (1989). Franch-Clapers, J. L'èxode, l'exili. Catàleg de l'exposició celebrada al Palau Moja del 21 de juny al 14 de juliol de 1989. Barcelona: Departament de Cultura. GENERALITAT DE CATALUNYA (2005). Josep Franch-Clapers. Catàleg de l'exposició itinerant celebrada l'any 2005. Barcelona: Departament de Cultura.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de la col·lecció de l'obra del pintor Josep Franch‐Clapers, que narra un dels episodis més dramàtics del nostre país, el qual va viure en primera persona, amb el final de la Guerra Civil (1936-1939): la retirada de milers de persones cap a la frontera amb França, fugint de la cruel repressió dels vencedors, l'internament en els camps de refugiats de Saint Cyprien i Gurs i en el camp de treball de Saint Rémy. Aquesta col·lecció, de gran valor artístic i documental (històric), és propietat de la Generalitat i es custodia a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Està formada per 208 obres (192 dibuixos en diferents tècniques -tinta xinesa, llapis de carbó, guaix, i procediment mixt-, 11 olis i 5 mosaics), realitzades entre els anys 1939 i 1946.","codi_element":"08064-160","ubicacio":"Arxiu Nacional de Catalunya, C. de Jaume I, 33-51, Sant Cugat del Vallès.","historia":"Josep Franch Clapers (Castellterçol, 1915-Saint Remy, 2005): Va ser un artista plàstic format a la Llotja de Barcelona, on va iniciar-se en la pintura a l'aigua, obtenint el primer premi de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya. Un cop finalitzada la Guerra Civil (1936-1939) va haver d'exiliar-se a França, on va viure als camps de concentració de Saint Cyprien i Gurs i al camp de treball de Saint Rémy. Després de la Segona Guerra Mundial (1939 y 1945), es va establir a França on va reprendre la seva activitat artística, exposant a Arlés, Avinyó, Marsella, Montpeller, Narbona, Tolosa i París. Va realitzar més de dues-centes obres destinades a narrar la peregrinació a l'exili, i l'estada als camps de concentració de Saint Cyprien i Gurs i a la companyia de treball de Saint Rémy. Anys més tard, va centrar-se en l'art mural, els mosaics i els vitralls, obtenint l'any 1963 la medalla d'or de la Chambre des Métiers de París. Aquest premi va impulsar la seva carrera i va exposar a Canadà, Estats Units, Florència i Munich. El 9 d'octubre de 1986, Josep Franch i Clapers va oferir part de la seva obra en donació per tal de dotar el fons d'art de la Generalitat. El 14 de novembre de 1988 el Consell Executiu de la Generalitat va acceptar l'oferiment i s'acceptà per Decret 379\/1988.","coordenades":"41.7513400,2.1205200","utm_x":"426880","utm_y":"4622542","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84112-foto-08064-160-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84112-foto-08064-160-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Tanmateix, i tot i que formen part de la col·lecció de l'Arxiu Nacional de Catalunya, els mosaics, olis i una selecció de guaixos es troben exposats a l'Espai Franch-Memorial Democràtic de Castellterçol, i 24 obres més, al Museu Memorial de l'Exili (MUME) a la Jonquera.El codi de referència d'aquest fons és ANC1-539.Informacions referents a l'obra de Franch al Museu Memorial de l'Exili (MUME) facilitades per Miquel Serrano (conservador del museu).Fotografies extretes del web del Museu d'Història de Catalunya (https:\/\/www.mhcat.cat\/exposicions\/exposicions_realitzades\/josep_franch_clapers).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84113","titol":"Edifici al carrer de Moià, 54","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-moia-54","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. El portal i la finestra del pis superior són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada.","codi_element":"08064-161","ubicacio":"C. de Moià, 54.","historia":"","coordenades":"41.7556200,2.1191100","utm_x":"426768","utm_y":"4623018","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84113-foto-08064-161-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84113-foto-08064-161-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84114","titol":"Can Albó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-albo","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada a la plaça. La façana és de composició simètrica, i presenta obertures rectangulars amb llinda i brancals de pedra treballada. És de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada i pintada.","codi_element":"08064-162","ubicacio":"Pl. de Prat de la Riba, 2-3.","historia":"Can Albó ja consta en el plànol general urbà de Castellterçol anterior a l'any 1750.","coordenades":"41.7515700,2.1198600","utm_x":"426826","utm_y":"4622568","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84114-foto-08064-162-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84114-foto-08064-162-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84115","titol":"Goigs de Sant Roc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-roc-2","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es canten.","descripcio":"Els goigs en llaor del gloriós Sant Roc, venerat en la capella de la Puríssima, al Convent de les Carmelites, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava el dia de la festivitat del sant, el 16 d'agost. La lletra és tal i com segueix: 'Puig al que us honra en tot lloc concediu sempre consol: Amb vostre poder, Sant Roc, guardeu a Castellterçol. Per sa ferventa oració i ses virtuts singulars vostres pares exemplars meresqueren, com ric do, celestial benedicció que brillà en vostre bressol: Amb vostre poder, Sant Roc, guardeu a Castellterçol. Des del naixement porteu el vostre cos ben marcat com senyal de santedat, amb la insígnia de la Creu, prova amb que demostra Déu la virtut que de vós vol: Ja en l'edat de la infantesa resplendia el vostre nom; i admiraven a tothom vostra fe i vostra puresa quan deixàreu la noblesa al Senyor servint tot sol: Devotíssim de Maria, serveu pura la innocència, i enriquint amb penitència vostra santa romeria, a la perfecció feu via, com ocell de ràpid vol: Pelegrí que arreu camina despedint claror del Cel, era tal el vostre anhel per la caritat divina, que el vostre zel us inclina cap als punts de més condol: En diferents ciutats d'epidèmies castigades, al posar vostres petjades, curàveu als atacats, fent davant dels apestats la Creu que ells honraven molt: Víctima del vostre amor, contraieu la pestilència; i en mig de la greu violència, entre aquell febrós ardor que us causava el viu dolor, fóreu tret fora, ben sol: Semblàveu abandonat quan tothom així us deixava; més un gos un pa us portava cada jorn que hi heu passat. En tan trista soledat no us faltà de Déu consol: Curat prodigiosament, tornàveu a vostra terra; mes, com estaven en guerra fóreu pres, com delinqüent, i us empresonà al moment de gendarmes, un estol: Cinc anys, fins a vostra mort sofríreu amb jou sever la presó a Montpeller; i al reconèixer l'error vostre oncle, el Governador n'experimentà gran dol: Des de llavors tothom clama en temps de pesta envers vós pel valiment portentós, pels favors que estén la fama que el bon Déu per vos derrama des de l'un a l'altre pol: També con gran meravella aquesta vila us implora i vostra imatge atresora dintre l'hermosa Capella de nostra Mare, tan bella que tothom honrar-la vol: Tornada: Puig d'amor diví en el foc dalt la Glòria sou un sol; Amb vostre poder, Sant Roc, guardeu a Castellterçol'.","codi_element":"08064-163","ubicacio":"Convent de les carmelites o Residència Josep Brugaroles","historia":"L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.","coordenades":"41.7492500,2.1206300","utm_x":"426887","utm_y":"4622310","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84115-foto-08064-163-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84116","titol":"Goigs de Sant Víctor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-victor","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ja no es canten.","descripcio":"Els goigs en llaor dels gloriosos màrtirs Sant Víctor i els seus companys, venerats a la parròquia de Sant Fruitós, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava el darrer diumenge d'agost, a la Festa Major d'estiu. La lletra és tal i com segueix: 'Puix en fets sou poderosos Sants gloriosos: deslliureu-nos de tot mal davant de Deu eternal, Quant en aquest mon estàveu caminàveu, ab llarch pas à la virtut, y ab alas de amor crescut tant volàveu, que en vostre joventut Serafins eren ditxosos, Retirats del món vivíeu, i creixíeu en mèrits i perfecció, i ab encesa oració mereixíeu que de Déu la protecció vos publicas fervorosos, Ab furor i alevosia pretenia la indignació dels tirans espantar cors tant constants: més creixia la bravesa per instants quan vos veyan victoriosos Vencedors del món quedareu, i esforçàreu a la Iglesia militant ab los Companys, Víctor Sant quan restàreu en lo camp morts peleant, soldats de Déu animosos, De Lucilda i Antonina fou divina la puresa virginal, la d'Eugènia celestial més que or fina; per esta glòria immortal puix que sou tan poderosos, En vostre emparo, y confiança se afiansa Castellterçol tot favor, puix que invocant-vos de cor sent tardança. reb de vostre gran amor beneficis molt copiosos. A una dona cautivada e infectada del enemic horrorós dexá prompte lo alevós deslliurada, i ja sana i ab repòs vos publica prodigiosos. Digna de eterna memòria i notòria és la vostra protecció de llangosta sa aflicció una història nos fa certa relació, que nos lliurareu gustosos. Acudim, puig, ab prestesa, i firmesa a nostres Màrtirs Sagrats, i serem remediats ab certesa en totas necessitats: amparaunos valerosos. Tornada: En tots temps calamitosos Sants gloriosos deslliuraunos de tot mal devant de Deu eternal'.","codi_element":"08064-164","ubicacio":"Sant Fruitós","historia":"L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.","coordenades":"41.7517000,2.1210300","utm_x":"426923","utm_y":"4622582","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84116-foto-08064-164-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84117","titol":"Alzina al carrer Alzina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-al-carrer-alzina","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) centenària, de grans dimensions, situada al carrer de l'Alzina (davant del nº 21). Destaca especialment per la seva gran alçada i la seva capçada densa i arrodonida, sustentada per cinc branques principals. És un arbre monumental, un dels més grans del municipi, que dóna nom al carrer en el que es troba.","codi_element":"08064-165","ubicacio":"C. Alzina (davant nº 21).","historia":"","coordenades":"41.7532200,2.1173900","utm_x":"426622","utm_y":"4622753","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84117-foto-08064-165-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84117-foto-08064-165-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84118","titol":"Til·ler de can Canuto","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tiller-de-can-canuto","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Exemplar de til·ler (Tilia cordata) de grans dimensions. Té una alçada superior als 16 m. És un arbre ample, molt ben format i en un indret de fàcil accés. Es troba en el principal encreuament d'accés al nucli urbà, darrera de la petita glorieta de cal Canuto, i configura una imatge plàstica significativa del poble.","codi_element":"08064-166","ubicacio":"C. Barcelona, 57.","historia":"","coordenades":"41.7503100,2.1231400","utm_x":"427097","utm_y":"4622426","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84118-foto-08064-166-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84119","titol":"Arbreda de l'hostal Castellterçol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-lhostal-castelltercol","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'arbreda de l'Hostal està formada per un gran nombre d'exemplars de plataners (Platanus x hispanica), situats al jardí de la casa. Tots els exemplars són de característiques similars. Aquesta petita arbreda conforma un dels elements vegetals singulars del municipi, i pel seu valor estètic en l'accés principal al nucli urbà i pel seu contrapunt vegetal al conjunt edificat.","codi_element":"08064-167","ubicacio":"Ctra. Barcelona, 1.","historia":"","coordenades":"41.7503000,2.1231400","utm_x":"427097","utm_y":"4622424","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84119-foto-08064-167-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84119-foto-08064-167-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84120","titol":"Xiprers del Cementiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xiprers-del-cementiri-1","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de dos exemplars de xiprers (Cupressus sempervivens), situats al cementiri de Castellterçol. Destaquen per la seva alçada considerable, i per la seva capçada llarga i densa.","codi_element":"08064-168","ubicacio":"Cementiri. C. Sant Llogari, 64.","historia":"","coordenades":"41.7505400,2.1149100","utm_x":"426413","utm_y":"4622458","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84120-foto-08064-168-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84120-foto-08064-168-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84121","titol":"Roure al carrer Moià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-al-carrer-moia","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Exemplar de roure situat al carrer Moià (davant del número 160), en un dels accessos principals de l'àrea nord del municipi. No es tracta d'un roure monumental, però destaca per ser un dels de major mida del municipi.","codi_element":"08064-169","ubicacio":"C. Moià (davant nº 160).","historia":"","coordenades":"41.7603300,2.1178300","utm_x":"426667","utm_y":"4623543","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84121-foto-08064-169-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84122","titol":"Arbreda al camí de Sant Roc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-al-cami-de-sant-roc","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'arbreda del camí de Sant Roc està formada per un gran nombre d'exemplars de castanyers i arbustos situats en el traçat del camí. Aquest recorregut vegetal, realitzat a principis del segle XX, conforma un dels elements vegetals singulars del municipi, pel seu valor històric i estètic. Originàriament s'iniciava al carrer Cebrià Calvet i continuava fins als Rourets, però actualment es troba truncat per la carretera de Castellcir.","codi_element":"08064-170","ubicacio":"Camí de Sant Roc, s\/n.","historia":"","coordenades":"41.7487500,2.1268100","utm_x":"427400","utm_y":"4622249","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84122-foto-08064-170-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84122-foto-08064-170-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84123","titol":"Roure Gros del camí de la masia de les Basses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-gros-del-cami-de-la-masia-de-les-basses","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Exemplar de roure situat a la Quintana de les Basses, a poca distància al sud-oest de la casa homònima, en el límit nord del terme municipal, molt proper al pla del Boix. No es tracta d'un roure monumental, però destaca per ser un dels de major mida del municipi.","codi_element":"08064-171","ubicacio":"Les Basses. Extrem nord del terme municipal.","historia":"","coordenades":"41.7758800,2.1200700","utm_x":"426871","utm_y":"4625267","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La fotografia és extreta del Catàleg de Béns a Protegir (POUM) perquè no es va poder accedir a l'indret.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84124","titol":"Festa de l'Escudella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-lescudella","bibliografia":"AA.DD. (1996) Imatges i Records. Castellterçol. Barcelona: Viena-Columna, p. 60. CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http:\/\/patrimonifestiu.cultura.gencat.cat\/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 509.","centuria":"XVI-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La festa de l'Escudella es celebra anualment el dimarts de Carnestoltes. És una de les tradicions més ancestrals de la vila, que es remunta a mitjans del segle XVI. El grup d'escudellaires s'encarrega de cuinar una trentena de calderes d'escudella barrejada, que es reparteix entre veïns i visitants, unes quatre mil persones. Els Escudellers mantenen la recepta original, que s'han anat passant al llarg del temps. L'escudella de Castellterçol és de les úniques de Catalunya que no fa servir verdures. Per cuinar l'escudella són necessaris els següents ingredients: 35 kg de vedella. 25 kg de carn magra. 31 kg de costella. 28 kg de botifarra negra. 41 kg de pollastre. 10 kg de llard. 88 kg de fideus. 110 kg d'arròs. 18 litres d'oli. 500 grams de pebre vermell. 200 grams de pebre negre. 12 kg de sal. 60 litres d'aigua per a cada caldera. Els escudellaires, a les set del matí, encenen el foc per coure el caldo. A les nou, col·loquen les calderes i les omplen d'aigua. Després hi posen els primers ingredients: la sal, l'oli i el llard. En unes calderes a part s'hi cou la carn. Quan l'aigua comença o bullir, s'hi afegeix la carn cuita, sal i pebre, i es deixa coure la barreja. Vint minuts abans de servir l'escudella, s'hi posa arròs i fideus. A la una del migdia, quan ja està a punt, és beneïda pel mossèn. Els escudellaires serveixen l'escudella amb grans cullerots, i és gratuïta per a tothom; només cal portar un recipient i una cullera i esperar el torn. Després del gran àpat, s'organitzen activitats amb la participació d'altres entitats locals (concurs de disfresses, Ball amb el Grup Nou de Teatre...).","codi_element":"08064-172","ubicacio":"Plça. Prat de la Riba, s\/n.","historia":"Es tracta d'una de les celebracions més antigues del poble, documentada des del segle XVI (el 1587 segons Carrera, 1948). Aquest àpat de Carnaval és típic a diversos llocs de Catalunya, i se'l coneix amb diferents noms: ranxo, sopa, escudella. Cada indret té la seva pròpia recepta. Hi ha diverses hipòtesis sobre l'origen d'aquesta tradició: per agafar forces abans del dejuni de la Quaresma; com a plat calent als forasters que venien per les festes de Carnaval; per obsequiar els vilatans per part del senyor com a mostra d'agraïment; o per ajudar els més necessitats en una època de penúries. La vianda que s'utilitza és de Castellterçol; antigament es feia una recapta per les cases i ara es compra als carnissers del poble. Tradicionalment, es feien servir les calderes d'aram dels veïns i, actualment, són d'acer inoxidable, de l'ajuntament. Durant molt de temps es cuinava al Call de l'Escudella, però per motius d'espai i comoditat, es va traslladar a la plaça de Prat de la Riba.","coordenades":"41.7514000,2.1196100","utm_x":"426805","utm_y":"4622550","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84124-foto-08064-172-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84124-foto-08064-172-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84124-foto-08064-172-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-13 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Miquel Catot.Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84125","titol":"Moixiganga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moixiganga","bibliografia":"CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http:\/\/patrimonifestiu.cultura.gencat.cat\/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya ESBART ROSA D'ABRIL: http:\/\/www.esbartrosadabril.cat\/ INVENTARI DE DANSES VIVES DE CATALUNYA: http:\/\/dansesvives.cat\/","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La Moixiganga és una dansa de caràcter religiós, que es balla a la plaça Vella, davant l'ajuntament, durant la Setmana Santa, Dissabte Sant al vespre, just abans de la Vetlla Pasqual. Es tracta d'una representació al·legòrica de la Passió, la Mort i la Resurrecció de Jesús a través de diferents figures i exercicis acrobàtics. Aquesta representació consta de tres parts: la processó amb torxes des de la pujada de cal Recader, amb música de timbals i gralles; la narració dels càntics de Daniel i el ball de la Moixiganga, precedit de l'explicació de cada una de les figueres que s'hi representen. És un ball format per nou estampes agrupades en tres grups diferents (Judici de Crist, Crucificació i Resurrecció). En quant a la música, a Castellterçol, es balla la versió de la Moixiganga d'Algemesí, que consta de dues estructures que es van repetint successivament. Està seccionada amb compassos ternaris. Al principi i al final, una estructura diferent obre i tanca el ball. Els balladors van vestits amb armilla blanca decorada amb flors de colors per la part de davant, pantalons blancs amb una ratlla lateral vermella, camisa blanca, barret de palla decorat amb cintes de colors, faldilla vermella, cascavells als turmells, sabates blanques i mitjons blancs. Els balladors porten ciris i espelmes a les mans. Els bastatxos, que són els encarregats de representar les figures del ball, porten un mocador blau al cap, uns pantalons blancs però amb la ratlla lateral blava, una faixa de color blau fosc i sabates blanques. El personatge que representa a Crist va vestit tot de blanc: faldilla blanca, sabates blanques, pantalons i camisa blanca i un casquet al cap fet per dues cintes blanques sobreposades que li pengen pel coll.","codi_element":"08064-173","ubicacio":"Plça. Vella, s\/n.","historia":"La moixiganga està relacionada amb el món casteller i amb els balls valencians o les muixerangues valencianes. El seu origen, probablement, és al País Valencià, on encara n'hi ha el màxim exponent: la muixeranga d'Algemesí, proclamada Patrimoni Immaterial de la Humanitat, l'any 2011. A Catalunya, aquesta classe de moixiganga es fa a Valls, Vilafranca del Penedès, La Geltrú, Sitges, Badalona, Tarragona, etc. A Castellterçol, l'Esbart Rosa d'Abril, l'associació organitzadora, n'ha fet la seva pròpia adaptació a través d'uns diàlegs inèdits i d'unes figures adaptades de l'original. Es realitza des de l'any 2005.","coordenades":"41.7514800,2.1205600","utm_x":"426884","utm_y":"4622558","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84125-foto-08064-173-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84125-foto-08064-173-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84125-foto-08064-173-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions i fotografies facilitades per Montserrat Malats Riera.A l'Inventari de Danses Vives de Catalunya consta amb el codi IPCIDV-4-0854.Organitzadors: Esbart Dansaire Rosa d'Abril, amb el suport de l'Ajuntament de Castellterçol i la col·laboració del Grup de Grallers de Castellterçol i l'equip tècnic del Grup Nou de teatre.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84126","titol":"Festa Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-40","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http:\/\/patrimonifestiu.cultura.gencat.cat\/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La Festa Major de Castellterçol es celebra anualment el quart cap de setmana del mes d'agost. El pregó dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies. Es duen a terme activitats festives com concerts, balls, correfocs, tallers, àpats populars, activitats infantils, ballades de sardanes, exposicions, teatre, etc. D'entre les activitats pròpies i singulars de la festa en destaquen: - La Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri. - El Ball de Gegants i capgrossos i la Corredissa.","codi_element":"08064-174","ubicacio":"Castellterçol","historia":"","coordenades":"41.7514800,2.1205600","utm_x":"426884","utm_y":"4622558","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84126-foto-08064-174-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84126-foto-08064-174-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84126-foto-08064-174-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La Comissió de Festa Major és l'òrgan que gestiona i coordina tots els actes. Fotografies de l'ajuntament de Castellterçol extretes del web www.festacatalunya.cat","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84127","titol":"Poua de la Ginebreda 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-la-ginebreda-4","bibliografia":"ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. CONSORCI DEL MOIANÈS: http:\/\/moianesmes.cat\/ DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix” Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MUSEU DE LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA DE CATALUNYA http:\/\/mnactec.cat\/150elements\/index.php\/company\/poues-de-la-ginebreda\/ PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PERARNAU i LLORENS, J. (2012). Fred, neu i gel. Les poues del Moianès. Moià: Consorci del Moianès, Ecomuseu del Moianès. ROMANÍ, D. (2019) Catalunya industrial. La guia per descobrir el patrimoni industrial del nostre país. Barcelona: Viena edicions, p. 66-69.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Es tracta de les restes d'una de les poues del conjunt de la Ginebreda. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç, de planta rodona, de la que no es conserva la cúpula. Només en queda part de l'estructura soterrada, d'uns 7,90 m de diàmetre i 4 m d'alçada. Es desconeix la seva alçada total i el número d'obertures de que disposava.","codi_element":"08064-175","ubicacio":"La Ginebreda","historia":"Les poues de la Ginebreda, formen un conjunt únic i singular en tota l'àrea mediterrània, pel fet d'estar formades per quatre grans poues annexes sense estar connectades interiorment entre si. Sembla ser que la primera poua es va construir a mitjans del segle XVII i que, progressivament, fins a principis del segle XVIII, es van anar construint les altres tres. Estaven dins dels límits de l'antiga pairalia de la Ginebreda, però s'arrendaven a diferents famílies entre les que destaca, pel gran rendiment i ús continu que en va fer, la família Planella de Castellnou de la Plana (Moià). Per tal de proveir les poues de gel, es van construir unes grans basses a tocar de la riera de Fontscalents. Actualment, les restes de les basses es troben colgades sota dels camps de conreu, però es conserva el topònim de 'Estanys de la Ginebreda' A la tardor es netejaven les basses i s'omplien amb l'aigua del riu. Un cop congelada, era tallada en blocs, que s'emmagatzemaven a les poues.","coordenades":"41.7658700,2.1139700","utm_x":"426352","utm_y":"4624161","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84127-foto-08064-175-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84127-foto-08064-175-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgíia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Les poues de la Ginebreda formen part del projecte Ecomuseu del Moianès.El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha inclòs aquestes poues en el seu llistat dels 150 Millors Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84128","titol":"Aplec del Remei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-del-remei-2","bibliografia":"","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Aplec del Remei es celebra anualment el segon diumenge d'octubre, a la capella de Sant Miquel del Castell. És organitzada pel Grup Amics del Castell Terçol i la Fundació Josep M. de Anzizu, amb el suport de l'ajuntament de Castellterçol. La festa s'inicia amb la tradicional repicada de la campana Miquela, seguida de l'ofici religiós, amb els cants dels goigs de la Mare de Déu del Remei. A continuació hi ha la rifa de coques amb el joc de la Virola, on es fa girar una ruleta molt rudimentària de fusta.","codi_element":"08064-176","ubicacio":"Sant Miquel del Castell o santuari de la Mare de Déu del Remei (Castell de Castellterçol)","historia":"","coordenades":"41.7446200,2.1202600","utm_x":"426851","utm_y":"4621796","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84128-foto-08064-176-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84128-foto-08064-176-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions facilitades per Montse Castanys i fotografies per la Fundació JM Anzizu, Castell de Castellterçol.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84129","titol":"Capella de Sant Miquel del Castell o santuari de la Mare de Déu del Remei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-sant-miquel-del-castell-o-santuari-de-la-mare-de-deu-del-remei","bibliografia":"BOLÒS i MASCLANS, J.; PLADEVALL i FONT, A. (1991) 'Castell de Castellterçol'. Catalunya romànica, XVIII. El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia catalana. CATALÀ i ROCA, P. (1991) 'Castell Terçol'. Els castells catalans, vol. II (2ª ed.). Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 213-127. ESQUIUS i PRAT, J.Mª (2018) L'Ermita de Sant Miquel de Castellterçol: passat, present i futur. Barcelona: Fundació Josep M. Anzizu. FUNDACIÓ JOSEP MARIA ANZIZU. Castellterçol 898\/1998. Castellterçol: Amics del castell de Castellterçol. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"La capella de Sant Miquel del Castell o santuari de la Mare de Déu del Remei es troba a tocar del costat de migdia i al peu del castell. És un petit temple d'una nau, coberta amb volta de canó seguit. L'absis és semicircular, i és cobert amb volta de quart d'esfera; presenta una finestra absidal tapiada i un arc en gradació. A la façana hi ha un portal d'arc de mig punt amb dovelles i un campanar d'espadanya. La coberta és a dues vessants amb un petit ràfec de llosa. El parament és de carreus de pedra regular. A migdia de la capella hi ha un cos afegit.","codi_element":"08064-177","ubicacio":"Castell de Castellterçol","historia":"La capella de Sant Miquel, datada entre finals del segle XI i principi del segle XII, podria correspondre a la construïda per Tedmar Mir, tal i com consta en el seu testament sacramental.","coordenades":"41.7446200,2.1202600","utm_x":"426851","utm_y":"4621796","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84129-foto-08064-177-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84129-foto-08064-177-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La capella de Sant Miquel forma part del conjunt arquitectònic del castell de Castellterçol.Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"92|94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84130","titol":"Gegants i Nans de Castellterçol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gegants-i-nans-de-castelltercol","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/www.castelltersol.cat FIRA DEL MÓN GEGANTER: http:\/\/firamongeganter.cat LAGLERA, A. [et al.] (1998) Gegants del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. LAGLERA, A. (2004) 50 anys de gegants, 1954-2004. Castellterçol. Castellterçol: Geganters de Castellterçol.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta dels gegants en Tallaferro i la Griselda i els sis nans (l'Enamorat, el Colèric, el Poeta, el Concupiscent, el Savi i el Sofista). Van ser construïts l'any 1954 per Alexandre Cirici i Pellicer, al taller Casa Zen de Barcelona, mentre que els caps escultòrics els va fer l'escultor Julià Riu i Serra. Són dels més antics de Catalunya. Els gegants tenen una nova rèplica construïda pel taller el Drac Petit, l'any 2004. Els gegants en Tallaferro i la Griselda personifiquen la muntanya catalana. Estan inspirats en les antigues Majestats i Verges romàniques. Els antics són fets amb cavallet de ferro, cos de vímet i el material dels caps i de les mans, de pasta de paper. Les rèpliques són fetes amb cavallet de fusta i la resta de l'estructura de cartró-pedra. El gegant Tallaferro representa la 'força'. L'antic pesa 42 kg i fa 3,5 m d'alçada i el nou pesa 38 kg i fa 3,32 m d'alçada. Duu un vestit amb els colors del paisatge i de la terra, i els seus atributs son l´espasa i la llei. La geganta Griselda representa la 'gràcia'. L'antiga pesa 34 kg i fa 3,25 m d'alçada i la nova pesa 30 kg i fa 3,12 m d'alçada. Duu un vestit amb els colors del cel: el blau del dia, el negre de la nit, la claror del sol i un mantell com un núvol, i el seu atribut és l´almorratxa. Els Nans de Castellterçol, de caire grotesc, representen les virtuts i els defectes humans, per parelles antagòniques, basant-se en els tipus psicològics fonamentals: ètics (l'Enamorat i el Colèric), estètics (el Poeta i el Concupiscent) i dialèctics (el Savi i el Sofista). Per a la seva construcció, Alexandre Cirici es va inspirar en personatges reals: per al Poeta, en Jaume Picas; per al Sofista, en Miguel de Unamuno; i per el Savi, en Eugeni d'Ors.","codi_element":"08064-178","ubicacio":"Cal Recader. C. de Bellver, 6-8.","historia":"L'any 1903, durant la Festa Major de Castellterçol, es van llogar uns gegants de la Casa de la Caritat de Barcelona. L'any 1954, uns quants veïns, encapçalats per Joan Sagalés, Ramon Espelt i l'alcalde Prudenci Ribó, van dur a terme les gestions necessàries per a què el municipi tingués els seus propis gegants: Marià Closa va fer l'aportació econòmica per a costejar els gegants i Lluís Casacuberta i Josep Lluch la van fer per als capgrossos. Es van estrenar per la Festa Major d'aquell any, el dia 28 d'agost. Inicialment, no tenien portadors de Castellterçol i van haver de recórrer als de Moià. A la dècada dels anys vuitanta del segle passat, es va formar la Colla Gegantera de Castellterçol, que es va crear formalment l'any 1994.","coordenades":"41.7512400,2.1206500","utm_x":"426891","utm_y":"4622531","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84130-foto-08064-178-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84130-foto-08064-178-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-13 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Titularitat privada; accés públic. Són propietat de la Colla de Geganters i Grallers de Castellterçol. Es guarden a l'equipament municipal de Cal Recader.Fotografies 1 i 2 extretes del web FIRA DEL MÓN GEGANTER: http:\/\/firamongeganter.cat","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84131","titol":"Llegenda del Pla del Boix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-pla-del-boix","bibliografia":"CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006) Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 94-99. CAPDEVILA, J. (1992) 'La llegenda del Pla del Boix'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 82-86. COLOBRANS, J. (1988) 'La bruixeria al Moianès', IX Ronda Vallesana Castellcir-Sauva Negra. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 53-58. PADRISA i VILLÀ, S.; PADRISA i ROVIRA, N. (2014) Caminant pel Moianès amb contes i llegendes. Moià: La Garbera, p. 19.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Segons la llegenda, fa molt de temps, a Castellterçol hi va haver un més de juny en que s'esperava una molt bona collita, gràcies al clima favorable que s'havia donat durant l'any. Els camps de blat eren molt verds i estaven preparats per a la sega. Però de sobte, un dia, va començar a tronar i a caure una tempesta molt forta que feia perillar la collita. El jove paborde de Sant Fruitós de Castellterçol, que havia estat destinat a la parròquia feia molt poc temps per l'Abat Mitrat de l'Estany, va veure entre els núvols un grup de bruixes volant i cridant. El paborde, per tal de protegir les collites i terres del senyor del castell, va llençar el seu llibre d'oracions i va ordenar a les bruixes que descarreguessin la tempesta allà on caigués el llibre. El va llençar amb tanta força que va anar a parar al pla del Boix, indret que presentava també una vegetació esplèndida. Les bruixes hi van fer caure pedra fins a deixar el lloc desert i, d'ençà és un lloc maleït i erm, on no creix la vegetació.","codi_element":"08064-179","ubicacio":"Pla del Boix","historia":"","coordenades":"41.7792800,2.1154800","utm_x":"426493","utm_y":"4625648","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84131-foto-08064-179-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84132","titol":"Camí ramader de la Cerdanya, variant del Vallès Oriental","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ramader-de-la-cerdanya-variant-del-valles-oriental","bibliografia":"ROIG i DEULOFEU, A. (2016) 'Castellterçol, al bell mig del camí ramader de Cerdanya', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 37-44. FONT i SENTIAS, J. (1994). 'La transhumància: el camí ramader que travessava el Moianès'. Modilianum, 10. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 3-19. MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2002). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències. Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 49-93.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de la variant que passa pel Vallès Oriental del camí ramader del Vallès o de Moià, també carrerada de la Cerdanya, que uneix les muntanyes de la Cerdanya, del Ripollès i del Berguedà amb el Vallès. El camí ramader de la Cerdanya entra al terme de Castellterçol per la part de tramuntana, a pocs metres de l'antic molí de la Fàbrega, on es conserva el tram que passa per sota del pont de la vella carretera de Mollet a Moià. Segueix en direcció al molí de l'Oller fins a les feixes del rodal de la Ginebreda, entre el mas i la capella de Sant Gaietà. És en aquest lloc on el camí es bifurca entre el ramal del Vallès Oriental i el de l'Occidental. El camí del Vallès Oriental segueix en direcció al nucli urbà, el qual travessa pel carrer de Moià i pel carrer de Barcelona. Ja a les afores del poble, segueix per la carretera de Castellterçol a Sant Feliu de Codines (C-59) durant un quilòmetre, i continua per la riera de Sant Quirze, per l'esquerra del curs fluvial, on ja surt del terme municipal.","codi_element":"08064-180","ubicacio":"Travessa el municipi des de l'extrem nord al de sud-est","historia":"Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid. A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí.","coordenades":"41.7643300,2.1103500","utm_x":"426050","utm_y":"4623993","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84132-foto-08064-180-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84132-foto-08064-180-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84133","titol":"Espai natural protegit de Gallifa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-natural-protegit-de-gallifa","bibliografia":"'Cingles de Bertí i Gallifa'. Catàleg del Paisatge de les Comarques Centrals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Observatori del Paisatge, Universitat de Barcelona, p. 89-104 (Inèdit). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, 2000 (Inèdit). DEPARTAMENT DE TERITORI I SOSTENIBILITAT: http:\/\/mediambient.gencat.cat\/ca\/05_ambits_dactuacio\/patrimoni_natural\/senp_catalunya\/espais_sistema\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Espai d'Interès Natural de Gallifa constitueix una unitat de relleu d'extremada singularitat dins el context de la serralada Prelitoral catalana. Forma una gran mola rocosa de gran bellesa paisatgística, representativa de les serres prelitorals calcàries. Ocupa una superfície total de 2995,24 hectàrees, repartides entre els municipis de Sant Llorenç Savall, Gallifa, Granera, Castellterçol, Sant Quirze Safaja i Sant Feliu de Codines. A Castellterçol, hi pertanyen 304,28 hectàrees, situades a l'extrem sud del terme municipal. Geològicament, està format per un conjunt acinglerat al voltant d'un petit turó (cingles de Sant Sadurní de Gallifa) que no sobrepassa els 900 m d'altura. L'erosió dels gresos i conglomerats ha determinat un relleu de cingles de blocs arrodonits. En quant a la flora, es caracteritza per la presència de comunitats vegetals rupícoles pròpies de les formacions de roca calcària de la terra baixa catalana, i també de pinedes calcícoles. Pel que fa a la fauna, aquestes formacions permeten la presència d'aus rupícoles, com el duc (Bubo bubo) o el falcó peregrí (Falco peregrinus). En destaquen també algunes espècies de mol·luscs i heteròpters rares a Catalunya.","codi_element":"08064-181","ubicacio":"Extrem sud del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.7172600,2.1234100","utm_x":"427082","utm_y":"4618756","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84133-foto-08064-181-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"L'espai natural protegit de Gallifa està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328\/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993).Tanmateix, coincideix amb la xarxa Natura 2000, dins la Zona d'Especial Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, anomenada Gallifa-Cingles de Bertí (número identificador ES5110008) i declarada en l'Acord de Govern 150\/2014, de 4 de novembre de 2014. També està declarada com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).D'altra banda, el DAE (Document Ambiental Estratègic) identifica en el municipi de Castellterçol 7 hàbitats d'interès comunitari (HIC), descrits per la Directiva 92\/43\/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (modificada per la Directiva 97\/62\/CE, de 27 d'octubre). D'aquests, 2 són considerats d'interès prioritari: els Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) (HIC 6220) i les Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) (HIC 9530). A l'espai de Gallifa-Cingles de Bertí, els elements considerats clau per a la conservació són els HIC 'Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes' (HIC 3280), 'Alzinars i Carrascars' (HIC 9340) i 'Pinedes Mediterrànies' (HIC 9540), i el ratpenat Miniopterus schreibersii.Pel que fa a la fauna, es troben les següents àrees d'interès: dues àrees vitals d'àguila cuabarrada (Aquila fasciata).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84134","titol":"Fons documental de Castellterçol a l'Arxiu de la Corona d'Aragó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-castelltercol-a-larxiu-de-la-corona-darago","bibliografia":"ARXIU CORONA D'ARAGÓ: http:\/\/patrimoni.gencat.cat\/ca\/coleccio\/arxiu-de-la-corona-darago PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: http:\/\/pares.mcu.es\/ l","centuria":"XIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de Castellterçol. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XVI al segle XX, a les següents unitats: - Reial Audiència de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA\/8.2.11\/\/ACA,REAL AUDIENCIA. - Mapes i Planells. Codi referència: ES.08019.ACA\/3.39\/\/ACA,COLECCIONES, Mapas y Planos. - Mas de l'Ubac. Codi referència: ES.08019.ACA\/3.43.2\/\/ACA,DIVERSOS. - Consell Suprem d'Aragó. Codi referència: ES.08019.ACA\/1.1.3.3\/\/ACA,CONSEJO DE ARAGÓN. - Delegació provincial d'Hisenda de Barcelona. Codi referència: ES.08019.ACA\/5.20.2.4.2.3.1.3\/\/ACA,HACIENDA. - Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA\/10.1.3.2.3.1\/\/ACA,REAL PATRIMONIO,BGRP. - Casagemes. Codi referència: ES.08019.ACA\/3.11\/\/ACA,DIVERSOS,Casagemes. - Tribunal de Comerç de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA\/8.4.1.3\/\/ACA,REAL AUDIENCIA,Consulado y Tribunal de Comercio. - Bassols. Codi referència: ES.08019.ACA\/3.5.6.2. - Generalitat de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA\/4.1.4.4\/\/ACA,GENERALITAT.","codi_element":"08064-182","ubicacio":"Arxiu de la Corona d'Aragó,C. Almogàvers 77, 08018, Barcelona.","historia":"La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions. L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics.","coordenades":"41.7513400,2.1205200","utm_x":"426880","utm_y":"4622542","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Aquest fons és considerat BCIN per la disposició addicional primera, punt 4, de la Llei 9\/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84135","titol":"Fons documental de Castellterçol a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-castelltercol-a-larxiu-comarcal-del-valles-oriental","bibliografia":"ARXIUS EN LINIA, DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: http:\/\/extranet.cultura.gencat.cat\/ArxiusEnLinia","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental custodia els següents fons i col·leccions que fan referència a Castellterçol: - ACVO100-20: Ajuntament de Castellterçol. En concret el que abasta cronològicament des de l'any 1853 al 2010, i alguna documentació de l'any 2011 i del 2012. Es tracta del fons històric i bona part de l'administratiu de l'Ajuntament, amb les sèries corrents en un consistori com correspondència, expedients de secretaria, comptes, llicències d'obres, taxes i impostos municipals, padrons, lleves, etc. - ACVO100-58: Ajuntament de la Quadra de Vilalba (la Roca del Vallès). - ACVO100-52: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. - ACVO100-45: Can Brustenga, Santa Eulàlia de Ronçana. - ACVO100-46: Can Guàrdia Fargas de Castellterçol. - ACVO100-34: Casa de Beneficència Brugarolas i Palau (Castellterçol). - ACVO100-42: Col·lecció Arxiu de complement (còpies de fons i documents). - ACVO100-26: Col·lecció d'imatges i audiovisuals. - ACVO100-25: Col·lecció d'impresos i cartells. - ACVO100-24: Col·lecció de manuscrits i documents. - ACVO100-18: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - ACVO100-57: Mas Gorchs (Llerona ) - Mas Rovira (Canovelles). - ACVO100-39: Mas Oliveres de Lliçà d'Amunt.","codi_element":"08064-183","ubicacio":"Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, C. Olivar, 10, 08402, Granollers.","historia":"L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), inaugurat l'any 2005, forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i per l'Ajuntament de Granollers. Entre els fons documentals més destacats dipositats a l'Arxiu, en destaquen els fons municipals dels ajuntaments d'Aiguafreda, Bigues i Riells, Castellterçol, Granollers i Tagamanent; la documentació administrativa del Consell Comarcal del Vallès Occidental, els fons judicials dels Jutjats de Primera Instància de Granollers i Mollet; la documentació de l'Oficina Comarcal del Departament d'Agricultura: la documentació dels Cambres Agràries de diversos pobles de la comarca; el fons personal Josep Molas i el fons documental de la Baronia de Montbui, integrada per les poblacions de Santa Eulàlia, Bigues, Riells, L'Ametlla, Lliçà d'Amunt, Palaudàries i Sant Mateu de Montbui. Tanmateix, l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental custodia el fons de l'Hemeroteca Municipal Josep Móra que comprèn, entre altres, una voluminosa col·lecció de publicacions periòdiques d'àmbit comarcal. Aquest Arxiu comparteix instal·lacions amb l'Arxiu Municipal de Granollers, que hi té dipositat una part dels fons municipals i l'Arxiu d'Imatges.","coordenades":"41.7513400,2.1205200","utm_x":"426880","utm_y":"4622542","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions facilitades per Xavier Pérez, director de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.El contracte de dipòsit del fons de l'arxiu municipal de Castellterçol a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental va ser signat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i l'Ajuntament de Castellterçol, el 14 de juny de 2007.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84136","titol":"Fons documental de Castellterçol a l'Arxiu Episcopal de Vic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-castelltercol-a-larxiu-episcopal-de-vic","bibliografia":"ARXIU I BIBLIOTECA ESPISCOPAL DE VIC: www.abev.net\/","centuria":"XI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La titularitat es privada (Bisbat) però el fons es d'accés públic. A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserven un gran nombre de documents que fan referència a Castellterçol. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una àmplia cronologia, des del segle XI al segle XX. Els documents de Castellterçol es troben inventariats i classificats en les diferents seccions: • Mensa Episcopal. • Arxius Parroquials. • Capítol de Vic. • Notarials. Entre aquesta documentació destaca la del compte del culte de la parròquia de Sant Fruitós de Castellterçol, la de la Mensa Episcopal i la de l'Arxiu Capitular de Vic.","codi_element":"08064-184","ubicacio":"Arxiu i Biblioteca Espiscopal de Vic, C. de Santa Maria, 1, Vic","historia":"","coordenades":"41.7513400,2.1205200","utm_x":"426880","utm_y":"4622542","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84137","titol":"Fons documental de Castellterçol a l'Arxiu Nacional de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-castelltercol-a-larxiu-nacional-de-catalunya","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http:\/\/arxiusenlinia.cultura.gencat.cat\/ArxiusEnLinia\/","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de Castellterçol són els següents: - ANC1-547: Agència Catalana de l'Aigua. - ANC1-933: Antonio Correa Véglison. - ANC1-1087: Arxiu de la família Desvalls. - ANC1-42: Brangulí (fotògrafs). - ANC1-25: Col·lecció de manuscrits i documents textuals solts de l'Arxiu Nacional de Catalunya. - ANC1-891: Cultura en Ruta, S.A. - ANC1-186: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'educació i Ciència. - ANC1-707: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Habitatge. - ANC1-488: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda. - ANC1-515: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia. - ANC1-243: Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-492: Delegació Territorial a Barcelona del Departament d'Agricultura, ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-439: Delegació Territorial a Barcelona del Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-296: Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-501: Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-134: Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-822: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-817: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-352: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-208: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona. - ANC1-769: El Reguer de Tavèrnoles. - ANC1-137: Enric Prat de la Riba. - ANC1-180: Eugenio del Castillo. - ANC1-312: Federació catalana de Futbol. - ANC1-297: Federació Sindical Tèxtil Radium. - ANC1-411: Ferran Soldevila. - ANC1-284: Francesc Brunet i Recasens. - ANC1-211: FECSA. - ANC1-1145: Fundació Concepció Rabell, vídua Romaguera – Estudi de la Masia Catalana. - ANC1-5: Gabriel Casas i Galobardes. - ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). - ANC1-606: Germanor de Minyons de Muntanya. - ANC1-216: Govern Civil de Barcelona. - ANC1-611: Guies Sant Jordi de Catalunya. - ANC1-994: Joan Artigues i Carbonell. - ANC1-667: Joan Triadú. - ANC1-244: Josep Benet. - ANC1-979: Josep Fargas i Datzira. - ANC1-585: Josep maria Segarra i Plana. - ANC1-416: Josep Pous i Pagès. - ANC1-737: Josep Puig i Cadafalch. - ANC1-314: Junta Electoral Provincial de Barcelona. - ANC1-886: Llei 21 del 2005 de Restitució a la Generalitat de Catalunya. - ANC1-168: Llinatge Cartellà de Sabastida, Barons de l'Albi. - ANC1-167: Llinatge Sentmenat, marquesos de Castelldosrius. - ANC1-610: Minyons Escoltes de Catalunya. - ANC1-612: Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. - ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini. - ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona. - ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques. - ANC1-818: President Francesc Macià (documentació institucional). - ANC1-564: Taf Helicòpters, S.A. - ANC1-631: Torras, Herrería y Construcciones, S.A. - ANC1-488: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda. - ANC1-492: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-439: Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona. - ANC1-769: El Reguer de Tavèrnoles. - ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). - ANC1-216: Govern Civil de Barcelona. - ANC1-667: Joan Triadú. - ANC1-715: Junta de Museus de Catalunya. - ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini. - ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona. - ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques. - ANC1-818: President Francesc Macià (documentació institucional).","codi_element":"08064-185","ubicacio":"Arxiu Nacional de Catalunya, C. de Jaume I, 33-51, Sant Cugat del Vallès.","historia":"L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric.","coordenades":"41.7513400,2.1205200","utm_x":"426880","utm_y":"4622542","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84138","titol":"Arxiu Municipal de Castellterçol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-municipal-de-castelltercol","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Documentació activa i semiactiva que rep i genera actualment l'ajuntament. Al 2020 l'Ajuntament i la OPC de la DIBA han obert converses per signar un conveni per incorporar l'arxiu municipal a la xarxa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (que comportarà el manteniment de l'arxiu a càrrec d'un arxiver itinerant), previ ordenació del fons.","codi_element":"08064-186","ubicacio":"Ajuntament de Castellterçol. Pl. Vella, 3.","historia":"","coordenades":"41.7513400,2.1205200","utm_x":"426880","utm_y":"4622542","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Administratiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La documentació històrica de l'Arxiu Municipal està dipositada a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (Granollers) (1853-2012)","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84139","titol":"Arxiu parroquial de Sant Fruitós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-parroquial-de-sant-fruitos","bibliografia":"ARXIU I BIBLIOTECA ESPISCOPAL DE VIC: www.abev.net\/","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La titularitat es privada (Bisbat) però el fons es d'accés públic. L'arxiu parroquial de Sant Fruitós de Castellterçol es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 32 unitats documentals, amb una cronologia que compren des del segle XIV al XX. Cal tenir present que hi ha documentació referent a l'arxiu parroquial de Sant Fruitós dins del de Santa Maria d'Alpens. Aquests documents corresponen a baptismes (1566-1979), confirmacions (1666-1732), matrimonis (1585-1892), defuncions (1578-1876), aniversaris i celebracions (1691-1836), administració de l'obra (1674-1888), documents episcopals (1861-1865), comptes i factures (1607-1887), llevadors de rendes i censals (1725-1900), llegats piadosos (1676-1733), correspondència (1701-1879), cens parroquial (1950), confraries i associacions (1590-1935), vària administració (1694-1961), manuals notarials (1331-1704), capítols matrimonials (1509-1851), testaments (1602-1699), actes notarials (1506-1878), capbreus (1521-1800), processos (1754-1761), registres de documents (1701-1900), vària notarial (1627-1965) i pergamins (1346-1784). Les unitats documentals són en suport de paper amb enquadernació de lligall i en pergamí en lligall.","codi_element":"08064-187","ubicacio":"Arxiu i Biblioteca Espiscopal de Vic, C. de Santa Maria, 1, Vic.","historia":"","coordenades":"41.7513400,2.1205200","utm_x":"426880","utm_y":"4622542","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84140","titol":"Llegenda del gat negre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-gat-negre","bibliografia":"CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006) Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 99. COLOBRANS, J. (1988) La bruixeria al Moianès., IX Ronda Vallesana Castellcir-Sauva Negra. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 53-58.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Segons explica la llegenda, a Castellterçol hi havia un gat negre que s'enfilava i es tornava gras. Era un gat que atemoria als habitants del poble perquè era d'unes bruixes. Un dia, li van llençar una paella d'oli bullint a l'esquena i, inexplicablement, a l'endemà un veí va patir un gran dolor a l'esquena i des d'aleshores caminava geperut.","codi_element":"08064-188","ubicacio":"Castellterçol","historia":"","coordenades":"41.7514800,2.1205600","utm_x":"426884","utm_y":"4622558","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84141","titol":"Llegenda de la crema de llibres de bruixes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-crema-de-llibres-de-bruixes","bibliografia":"CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006) Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 99.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Segons la llegenda, a una antiga biblioteca de Castellterçol es van trobar uns llibres que pertanyien a unes bruixes. Es va decidir fer una foguera a l'actual plaça Prat de la Riba, per tal de cremar-los. En quant van llençar-los al foc, els llibres van començar a saltar i a xisclar sense cremar-se, en consonància amb la creença popular de que els llibres de les bruixes no es cremen.","codi_element":"08064-189","ubicacio":"Castellterçol","historia":"","coordenades":"41.7512600,2.1196700","utm_x":"426810","utm_y":"4622534","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84142","titol":"Freixes de la Fàbrega","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/freixes-de-la-fabrega","bibliografia":"MARLÈS, J.; PUJANTELL, J.; BOADA, M. (2016) 'Conjunt de freixes singulars de la Fàbrega, Castellterçol (Moianès)', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 55-64.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de set freixes, situats entre el mas de la Fàbrega i el torrent homònim, a prop de la confluència amb el del Gai. És singular tant per les grans dimensions dels exemplars com per la seva ubicació, en un indret que permet veure els arbres de forma aïllada del seu entorn. Pel que fa a les dimensions: el més notable té un perímetre de tronc (a 1,3 m d'alçada) de 2,80 m, i una amplada màxima de 18,9 m; un altre, el situat més a l'oest del conjunt, té el perímetre a la base del tronc més gran (fa 4,13 m); el situat al centre, és el més alt amb 20,4 m d'alçada. Els altres quatre exemplars també són altament singulars pel que fa a les seves dimensions.","codi_element":"08064-190","ubicacio":"La Fàbrega. Ctra. C-59, km 35.","historia":"","coordenades":"41.7763300,2.1067000","utm_x":"425760","utm_y":"4625328","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84142-foto-08064-190-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Tradicionalment, aquest conjunt d'arbres tenia una funció ombrejadora del bestiar, de les vaques de la Fàbrega, durant les èpoques de l'any més caloroses.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84143","titol":"Rentador de llana del Roquer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rentador-de-llana-del-roquer","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2016) 'El Roquer', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 45-48. ECOMUSEU. CONSORCI DEL MOIANES: http:\/\/moianesmes.cat\/project\/el-rentador-de-la-llana-del-roquer\/ GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MAPA DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE CATALUNYA: https:\/\/mnactec.cat\/150elements\/index.php\/company\/rentador-de-llana-del-roquer\/ PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVI - XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Roquer és un rentador de llana situat a tocar de la riera de Fontscalents. És una construcció singular que aprofita el fons d'una bauma, sota la que hi ha dos murs de maçoneria de pedra, tancats amb una gran volta de pedra de mig punt, que acaba en forma d'arc. A l'interior de l'estructura, hi ha una taula de pedra d'uns 6 m sobre sis pilars de maó. Al fons, hi ha un safareig articulat en angle, de costat a costat, d'uns 10 m, fet de carreus amb les lloses inclinades. A dins, hi ha els dos canals de rec on es deixaven els coves amb la llana bruta per netejar-la amb el corrent de l'aigua. Es conserva una pica de pedra, d'1 m de diàmetre, amb un forat de desguàs. El mur lateral dret presenta uns graons que condueixen a un replà, on es regulava l'entrada d'aigua als canals de rec. Al fons, una escala d'obra dona accés a l'assecador, format per un terrat enrajolat. L'estructura presenta un mur de tanca, també de maçoneria de pedra, amb una portalada amb llinda i brancals de pedra carejada, que presenta les següents inscripcions: 'Rentador de llana', 'El Roquer' i 'Gremi de Paraires'. Se li adossa una font, construïda amb pedra, amb una llosa frontal de marbre blanc.","codi_element":"08064-191","ubicacio":"El Roquer","historia":"El rentador de llana del Roquer va estar en funcionament, probablement, entre els segles XVI i XIX, a través del Gremi de Paraires de Sant Joan. La llana era portada aquí, després d'esquilar a les ovelles, per tal de renta-la i preparar-la per a ser filada i teixida. El rentat es feia amb aigua calenta, i amb sabó i carbonat de sosa, potassa o bé taní natural. Un cop neta, s'assecava al terrat. Al segle XIX, el rentador de llana es va abandonar i es va utilitzar per a rentar roba. L'any 2006 va ser restaurat per un grup de voluntaris.","coordenades":"41.7623800,2.1213500","utm_x":"426962","utm_y":"4623767","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84143-foto-08064-191-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84143-foto-08064-191-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84143-foto-08064-191-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-13 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"El Roquer està considerat com un dels 150 millors elements del Patrimoni Industrial de Catalunya, segons el Museu de la Ciència i la Tècnica. És l'únic rentador de llana que es conserva a Catalunya i un dels pocs que hi ha a Europa.Forma part del projecte Ecomuseu del Moianès.Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84144","titol":"La Fàbrega","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-fabrega-3","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2016) 'La Ginebreda i la Fàbrega: cases ancestrals i seculars de pagès', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 49-54. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és adovellat i les obertures són rectangulars, de disposició simètrica, majoritàriament de pedra carejada. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. Presenta diversos cossos annexos adossats, a ambdós costats.","codi_element":"08064-192","ubicacio":"Ctra. C-59, km 35.","historia":"","coordenades":"41.7769600,2.1066700","utm_x":"425758","utm_y":"4625398","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84144-foto-08064-192-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84144-foto-08064-192-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84144-foto-08064-192-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84145","titol":"Molí de la Fàbrega","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-la-fabrega","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un antic molí, reconvertit posteriorment en habitatge i restaurant, format per diversos cossos annexos. L'edifici original és de planta quadrada i consta de planta semisoterrani, planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a tres vessants. La façana principal es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars i de pedra carejada, a excepció de les de la primera planta, que són d'arc de mig punt. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. L'antiga bassa es troba colgada de terres.","codi_element":"08064-193","ubicacio":"Ctra. C-59, km 35.","historia":"Segons el capbreu de l'any 1370 hi ha un molí propietat de Alamanda de Fàbrega, que podria correspondre a aquest indret.","coordenades":"41.7777200,2.1052800","utm_x":"425644","utm_y":"4625484","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84145-foto-08064-193-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84145-foto-08064-193-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84145-foto-08064-193-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Actualment és un restaurant.","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84146","titol":"Camí ramader de la Cerdanya, variant del Vallès Occidental","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ramader-de-la-cerdanya-variant-del-valles-occidental","bibliografia":"ROIG i DEULOFEU, A. (2016) 'Castellterçol, al bell mig del camí ramader de Cerdanya', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 37-44. FONT i SENTIAS, J. (1994). 'La transhumància: el camí ramader que travessava el Moianès'. Modilianum, 10. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 3-19. MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2002). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències. Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 49-93.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de la variant que passa pel Vallès Occidental del camí ramader del Vallès o de Moià, també carrerada de la Cerdanya, que uneix les muntanyes del Ripollès i del Berguedà amb el Vallès. El camí ramader de la Cerdanya entra al terme de Castellterçol per la part de tramuntana, a pocs metres de l'antic molí de la Fàbrega, on es conserva el tram que passa per sota del pont de la vella carretera de Mollet a Moià. Segueix en direcció al molí de l'Oller fins a les feixes del rodal de la Ginebreda, entre el mas i la capella de Sant Gaietà. És en aquest lloc on el camí es bifurca entre el ramal del Vallès Oriental i el de l'Occidental. El camí del Vallès Occidental segueix en direcció al pla de les Forques i continua cap al collet de Sant Fruitós. Des d'aquí arriba a l'antic recés de la masia del Pujolet i surt del terme municipal en direcció a ponent.","codi_element":"08064-194","ubicacio":"Travessa el municipi des de l'extrem de tramuntana al de ponent.","historia":"Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid. A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'.","coordenades":"41.7645000,2.1109600","utm_x":"426101","utm_y":"4624011","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84146-foto-08064-194-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84146-foto-08064-194-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84147","titol":"Muçol de Foc dels Diables de Castellterçol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mucol-de-foc-dels-diables-de-castelltercol","bibliografia":"DIABLES DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/diablesdecastelltersol.org\/","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"El Muçol és la bèstia de foc de la Colla de diables de Castellterçol. Va ser dissenyada i construïda, l'any 2015, per l'artista Dolors Sans, amb motiu del vintè aniversari de la colla. És un mussol de fibra de vidre (reïna de polièster) d'estil naturalista, en actitud agressiva i dinàmica. Una part de les ales del drac mussol és fixa i l'altra part de l'ala, es pot desplegar. Al pit, a mode de medalló, hi ha l'almorratxa, element tradicional i simbòlic de Castellterçol. És de grans proporcions: amb les ales obertes té una amplada de 3,53 m i una alçada de 3 m amb el portador inclòs. És per un sol portador i disposa de 30 punts de foc. Els diables van triar aquesta figura perquè hi ha una dita que es refereix als castellterçolencs com a 'mussols'. A la bèstia també li han creat una llegenda pròpia, molt recent.","codi_element":"08064-195","ubicacio":"Local ANLA, C. Josep Gallés, 36.","historia":"","coordenades":"41.7537300,2.1205200","utm_x":"426883","utm_y":"4622807","any":"2015","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84147-foto-08064-195-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Dolors Sans, constructora.","observacions":"Titularitat privada; accés públic. És propietat de la Colla de Diables de Castellterçol. Es guarda actualment al local municipal ANLA però està previst el trasllat al local del Diables a les Piscines.Fotografies extretes del web de la Colla de Diables de Castellterçol: https:\/\/diablesdecastelltersol.org\/La Colla de Diables de Castellterçol és l'única agrupació de foc del Moianès. Es va crear l'any 1995, dins d'un grup d'esplai infantil i juvenil. La seva activitat central gira al voltant dels Correfocs de Festa Major, i el de Sant Joan, tanmateix participa en altres actes relacionats amb del calendari festiu local i comarcal. Actualment, la colla té 55 socis entre Diables i Tabalers i des de 2014 compta amb la Colla de Diablets ( infants de 5 a 12 anys), amb 45 diables i tabalers.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84148","titol":"Goigs de la Verge del Remei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-la-verge-del-remei","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els goigs en honor de la Verge del Remei, es canten durant l'ofici religiós que es celebra a la capella a la capella de Sant Miquel del Castell, durant l'Aplec del Remei, el segon diumenge d'octubre. La lletra és tal i com segueix: 'Mare del gran Creador del Remei sou invocada Remediau Verge Sagrada els que us demanen favors Tot el que vos demanau al verb Fill de l'etern Pare, molt fàcilment ho alcanceu mostrant-li los pits de mare puix que sou d'Ell tant amada i digna de tot honor. Remediau, etc. Des que el sol ens il·lumina sóu el Vas universal que obtingué la medecina per tot gènere de mal. Sia de Vós aplicada fent cessar febre i dolor. Remediau, etc. No deixeu desamparats els que tant en Vós confien en tota necessitat, guardeu-los Verge Maria sereu d'ells sempre lloada i servida amb bon cor. Remediau, etc. Tota gràcia del cel és posada en vostra mà avui l'invoquen amb zel els fills del gènere humà puix en foreu Vós trobada per remei del pecador. Remediau, etc. Quan pateixen els sembrats amb gran esterilitat per estar els cels tancats per causa del vil pecat si sou de cor invocada ens dareu pluja amb amor. Remediau, etc. Socorreu-nos Verge Pura d'illada i pedra en lo mal, de pesta i trencadura que és pena que no té igual. Cessen per Vós Mare amada mals de tant intens dolor. Tornada: Mare del Gran Creador Del Remei sou invocada Remediau Verge Sagrada els que us demanen favors'.","codi_element":"08064-196","ubicacio":"Sant Miquel del Castell o santuari de la Mare de Déu del Remei","historia":"L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.","coordenades":"41.7446200,2.1202600","utm_x":"426851","utm_y":"4621796","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84148-foto-08064-196-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia facilitada per la Fundació JM Anzizu, Castell de Castellterçol.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84149","titol":"Col·lecció de la Casa-Museu Prat de la Riba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-la-casa-museu-prat-de-la-riba","bibliografia":"AA.DD. (1984) 'La Casa Prat de la Riba de Castellterçol: momument històrico-artístic'. Monografies de monuments històrico-artístics, 5. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p. 20. AA.DD. (2009) Enric Prat de la Riba. Ahir i avui. Museu d'Història de Catalunya. Barcelona: Museu d'Història de Catalunya. PATRIMONI CULTURAL GENERALITAT DE CATALUNYA: http:\/\/patrimoni.gencat.cat\/ca\/coleccio\/casa-museu-prat-de-la-riba","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Casa-Museu Prat de la Riba presenta un recorregut biogràfic sobre la figura d'Enric Prat de la Riba i permet conèixer com era una casa rural benestant d'inicis del segle XX. El recorregut es centra en la trajectòria professional i l'ideari com a polític i escriptor. Tanmateix, mostra els seus orígens familiars d'ascendència pagesa, amb l'arquitectura i el mobiliari originals de la casa (exceptuant el despatx, que és el que hi tenia a Barcelona). En destaquen la cuina i el menjador. És notòria la presència d'imatges religioses en la majoria de cambres, fet que reflecteix la religiositat de la família. També es conserva el pati posterior, amb balustres i un brollador. D'altra banda, el museu es fa servir com a sala d'exposicions temporals i com a sala de conferències, i està habilitat per a les visites escolars, amb activitats educatives relacionades amb Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya.","codi_element":"08064-197","ubicacio":"Casa Prat de la Riba o can Padrós. Pl. de Prat de la Riba, 7.","historia":"En aquesta casa va néixer i morir Enric Prat de la Riba (1870-1917). Hi va passar la infantesa i part de l'adolescència. Després de casar-se es va instal·lar definitivament a Barcelona. Però tornava sovint a Castellterçol, a passar-hi l'estiu i les vacances de Nadal. La família va donar la casa a la Generalitat perquè en fes memòria del llegat del polític. Se li va atorgar la consideració de monument històric-artístic i des de l'any 1984 depèn del Museu d'Història de Catalunya. Enric Prat de la Riba (1870-1917): Va ser president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917) i líder de la Lliga Regionalista des de la seva fundació (1901). Va escriure 'La nacionalitat catalana' (1906), considerada l'obra més important del catalanisme polític. Va treballar com a jurista a la 'Revista Jurídica de Catalunya' (1895), i va ser col·laborador de 'La Renaixença' i 'La Veu de Catalunya'. Va ser membre de la Unió Catalanista i va participar a les Bases de Manresa (1892), primer document dels fonaments del catalanisme polític. Com a secretari de l'Ateneu barcelonès (1896) va impulsar l'ús escrit del català. L'any 1907 va ser escollit president de la Diputació de Barcelona. Un cop reconeguda la Mancomunitat, l'any 1914, va endegar una àmplia obra de modernització i millora del país (Escola Industrial, Biblioteca Nacional de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, entre d'altres) i va millorar la infraestructura de comunicacions.","coordenades":"41.7514300,2.1194300","utm_x":"426790","utm_y":"4622553","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84149-foto-08064-197-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84149-foto-08064-197-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies extretes del web del Museu d'Història de Catalunya (http:\/\/monuments.mhcat.cat\/casa_museu_prat_de_la_riba).El centre està obert al públic en el següent horari: De l'1 de setembre al 30 de juny: de dijous a dissabtes de 10.00 a 13.30 h i de 15.00 a 17.30 h; diumenges i festius de 10.00 a 15.00 h \/ Setmana Santa: divendres, dissabte i diumenge de 10.00 a 13.30 h i de 15.00 a 17.30 h; dilluns de 10.00 a 15.00 h \/ Horari d'estiu (juliol i agost): de dimarts a diumenge de 10.00 a 13.30 i de 15.00 a 18.30 h \/ Tancat els dilluns no festius, el 25 i 26 de desembre i l'1 i 6 de gener. L'entrada general són 4€.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84150","titol":"Espai natural protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-natural-protegit-del-moianes-i-la-riera-de-muntanyola","bibliografia":"DEPARTAMENT DE TERITORI I SOSTENIBILITAT: http:\/\/mediambient.gencat.cat\/ca\/05_ambits_dactuacio\/patrimoni_natural\/senp_catalunya\/espais_sistema\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'espai natural protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola constitueix una àmplia representació del paisatge de la comarca natural del Moianès. Presenta un conjunt de relleus calcaris i margosos característics de l'altiplà ondulat del Moianès, amb una altitud entre els 400 i els 1.000 m. Són importants les rieres sobre lloses calcàries. Ocupa una superfície total de 10.583,77 hectàrees, repartides entre els municipis de Moià, Santa Maria d'Oló, l'Estany, Avinyó, Muntanyola, Collsuspina, Castellcir i Castellterçol. A Castellterçol, hi pertanyen 273,97 hectàrees, situades a l'extrem nord-oest del terme municipal. En aquest territori es troben diferents àrees naturals, però que comparteixen moltes característiques dins l'espai natural. Es tracta de les capçaleres de les rieres d'Oló i del Sec (al nord-oest), Puig Rodó (nord-est), la Morenota (al pla de Moià) i Castellterçol (al sud). Aquests cursos d'aigua són representatius de la zona mitjana de la conca del Llobregat. Geològicament, l'espai natural és interessant per la presència del sistema càrstic de les coves del Toll i de les Toixoneres i la zona humida de l'Estany. En quant a vegetació, destaca per conservar alguns elements submediterranis rars a la resta de Catalunya. Es caracteritza per les espècies de l'hàbitat propi de les rouredes seques i la flora i fauna associades. Aquest paisatge forestal es completa amb un mosaic de camps de conreu i prats de pastura, de gran interès per a la diversitat biològica. Pel que fa a la fauna, és un bon representant de la fauna forestal amb influència mediterrània. Tanmateix, en destaquen les espècies d'interès per a la conservació dels ecosistemes fluvials (cranc de riu, llúdriga) i, entre la fauna invertebrada, diverses espècies rares de caràcter iberomediterrani.","codi_element":"08064-198","ubicacio":"Extrem nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.7719600,2.0921000","utm_x":"424542","utm_y":"4624856","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84150-foto-08064-198-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"L'Espai Natural Protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola va ser incorporat al PEIN pel Decret 328\/1992, pel qual s'aprovava el PEIN. Posteriorment, va ser ampliat mitjançant el Decret 166\/2010, de 9 de novembre, pel qual es va modificar el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat pel Decret 328\/1992, en relació amb l'espai del Moianès.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84151","titol":"Oratori del Viver 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oratori-del-viver-1","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'oratori 1 es troba al camí dels Oratoris, des de l'Era de Cal Campana fins a la casa de Salavert. És el més proper al carrer Sant Francesc. Es tracta d'una petita estructura de planta rectangular, a mode de pilar, que corona en forma de teuladeta a dues vessant. Està construïda amb pedres desbastades, de mida petita i mitjana, lligades amb morter de calç. Presenta una fornícula a l'interior, protegida per una reixa.","codi_element":"08064-199","ubicacio":"Camí dels Oratoris","historia":"Els tres oratoris que encara es conserven a l'indret del Viver, probablement corresponen als pedrons per ubicar-hi els misteris del Viacrucis. Aquesta devoció popular té catorze estacions, que expliquen la Passió de Jesús, així doncs, antigament en aquest indret n'hi deurien d'haver una dotzena més.","coordenades":"41.7504400,2.1128800","utm_x":"426244","utm_y":"4622449","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84151-foto-08064-199-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84151-foto-08064-199-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84151-foto-08064-199-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84152","titol":"Oratori del Viver 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oratori-del-viver-2","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'oratori 2 es troba al camí dels Oratoris, des de l'Era de Cal Campana fins a la casa de Salavert. És el més proper a la font del Viver. Es tracta d'una petita estructura de planta rectangular, a mode de pilar. Està construïda amb pedres desbastades, de mida petita i mitjana, lligades amb morter de calç. Presenta una fornícula a l'interior, protegida per una reixa. Ha estat objecte d'una restauració recent amb ciment.","codi_element":"08064-200","ubicacio":"Camí dels Oratoris","historia":"Els tres oratoris que encara es conserven a l'indret del Viver, probablement corresponen als pedrons per ubicar-hi els misteris del Viacrucis. Aquesta devoció popular té catorze estacions, que expliquen la Passió de Jesús, així doncs, antigament en aquest indret n'hi deurien d'haver una dotzena més.","coordenades":"41.7518200,2.1135200","utm_x":"426299","utm_y":"4622601","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84152-foto-08064-200-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84152-foto-08064-200-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84152-foto-08064-200-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84153","titol":"Oratori del Viver 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oratori-del-viver-3","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'oratori 3 es troba al camí dels Oratoris, des de l'Era de Cal Campana fins a la casa de Salavert. Es situa en un marge, i s'hi accedeix per mitjà de quatre graons de pedra. Es tracta d'una petita estructura de planta rectangular, a mode de pilar, que corona en forma de teuladeta a dues vessant. Està construïda amb pedres mínimament treballades, de mida petita i mitjana, lligades amb morter de calç. Presenta una fornícula a l'interior.","codi_element":"08064-201","ubicacio":"Camí dels Oratoris","historia":"Els tres oratoris que encara es conserven a l'indret del Viver, probablement corresponen als pedrons per ubicar-hi els misteris del Viacrucis. Aquesta devoció popular té catorze estacions, que expliquen la Passió de Jesús, així doncs, antigament en aquest indret n'hi deurien d'haver una dotzena més.","coordenades":"41.7533200,2.1140500","utm_x":"426345","utm_y":"4622767","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84153-foto-08064-201-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84153-foto-08064-201-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84154","titol":"Plataners de la Font del Viver","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/plataners-de-la-font-del-viver","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de dos grans exemplars de plantaners (Platanus x hispànica) que es troben a tocar de la font del Viver. Els dos exemplars són de característiques similars, amb una gran alçada i destacada volta de canó.","codi_element":"08064-202","ubicacio":"Font del Viver","historia":"","coordenades":"41.7515100,2.1130400","utm_x":"426259","utm_y":"4622567","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84154-foto-08064-202-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84155","titol":"Font del Viver","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-viver-0","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 34. FONTS NATURALS, AIGUA, MUNTANYA I MÉS: https:\/\/fontsaigua.wordpress.com\/tag\/castelltercol\/ MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Font del Viver es troba a prop del nucli urbà, vers l'oest, al camí dels Oratoris, en un marge a tocar de dos grans plataners. Es tracta d'una font de bassal, una beta d'aigua que forma un toll. Fa un temps va ser objecte d'obres de remodelació: es va cobrir el naixement i es va construir un mur de pedra amb un sortidor, i es van instal·lar uns bancs i una taula de pedra, en el replà superior, darrera dels plataners.","codi_element":"08064-203","ubicacio":"Camí dels Oratoris","historia":"Antigament era una font molt concorreguda per la seva proximitat al nucli urbà.","coordenades":"41.7515100,2.1130400","utm_x":"426259","utm_y":"4622567","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84155-foto-08064-203-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84155-foto-08064-203-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84155-foto-08064-203-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84156","titol":"Pinassa de Sant Llogari o Pinassa de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pinassa-de-sant-llogari-o-pinassa-de-la-sala","bibliografia":"RODRÍGUEZ LARA, J. L. (2009) Aproximació a la toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau Editor.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La pinassa de Sant Llogari o pinassa de la Sala és un exemplar de Pinus nigra de mesures excepcionals. Es troba a uns 550 m al nord-est de la Sala de Sant Llogari, tocant el marge esquerre de la riera de la Sala. Les seves mesures aproximades són uns 25 m d'alçada des de la base fins a l'àpex i uns 2,30 m de perímetre del tronc a una alçada d'1,5 m.","codi_element":"08064-204","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"","coordenades":"41.7563500,2.0605300","utm_x":"421899","utm_y":"4623151","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84156-foto-08064-204-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84157","titol":"Font de Sant Antoni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-antoni-5","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 33. FONTS NATURALS, AIGUA, MUNTANYA I MÉS: https:\/\/fontsaigua.wordpress.com\/tag\/castelltercol\/ MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/ ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 50.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font queda ensotada a l'interior d'una estructura, construïda amb murs de pedra lligada amb morter de calç. S'hi baixa per unes escales de pedra. L'aigua surt per un broc vessador, i cau a una pica també de pedra amb desaigua. Just a sobre, hi ha la imatge de Sant Antoni de Pàdua, feta de rajols ceràmics. La pedra situada sota la imatge del sant presenta la següent inscripció: 'BENEDICTIU FONTES DOMINO. 1691. BENEDICTE ELU-MINA DOMINO'. L'aigua sobrant va a para a una bassa propera.","codi_element":"08064-205","ubicacio":"L'Horta","historia":"És conserva una fotografia de la font de principis del segle XX, feta per J. Gallés. Antigament, la seva aigua era apreciada i era habitual venir a buscar-ne amb càntirs, però a la dècada dels anys setanta del segle passat es va haver de tancar perquè es va contaminar.","coordenades":"41.7462200,2.1283300","utm_x":"427524","utm_y":"4621967","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84157-foto-08064-205-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84157-foto-08064-205-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84157-foto-08064-205-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La font de Sant Antoni es troba a prop del nucli urbà, emplaçada en un indret de gran bellesa, a tocar d'uns grans arbres, entre camps de conreu. Cal seguir el camí, en direcció a migdia, que surt a final del carrer de Sant Roc.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84158","titol":"Font de la Blada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-blada","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 35. ESPELEOINDEX: http:\/\/espeleoindex.com","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de la blada es troba a l'oest de la Codina, a tocar del torrent de la Codina, en un indret de gran bellesa natural. Es tracta d'un conjunt de regalims d'aigua que s'escolen entre les roques d'una balma i han anat formant una paret de pedra tosca i una mena de piques arrodonides, que han estat habilitades pel dipòsit i conducció d'aigües. La balma té unes dimensions aproximades de 30 m d'amplada per 4m de fons i una alçada de 5 m.","codi_element":"08064-206","ubicacio":"La Codina","historia":"","coordenades":"41.7563200,2.0924400","utm_x":"424552","utm_y":"4623119","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84158-foto-08064-206-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84159","titol":"Font del Prat del Pou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-prat-del-pou","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 30. FONTS NATURALS, AIGUA, MUNTANYA I MÉS: https:\/\/fontsaigua.wordpress.com\/tag\/castelltercol\/ MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/ ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 49.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es troba a l'interior d'una gran volta de mig punt, que amida aproximadament 3,20 m de llarg, 4,40 m d'ample i 2,80 m d'alçada. És una font de raig amb un broc gruixut de ferro. Per sobre, hi ha dues fornícules. Presenta dos bancs de pedra adossats a l'interior de la paret de la volta. També hi ha una altra font més petita, que brolla d'una altra deu. Amb l'aigua sobrant es reguen els horts del voltant. A tocar de la font hi ha grans taules de pedra i un llarg pedrís per seure.","codi_element":"08064-207","ubicacio":"Prat del Pou","historia":"És una de les fonts més populars i concorregudes de Castellterçol. Es coneix la seva existència almenys des del segle XVIII, on consta a la documentació de l'època.","coordenades":"41.7434000,2.1164500","utm_x":"426533","utm_y":"4621664","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84159-foto-08064-207-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84159-foto-08064-207-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84159-foto-08064-207-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-13 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La font del Prat del Pou es situa a prop del nucli urbà, sota el turó de Rosanes, en una zona de feixes i bosc.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84160","titol":"Bauma de Pedrós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bauma-de-pedros","bibliografia":"ESPELEOINDEX: http:\/\/espeleoindex.com GRUP D'ESPELEOLOGIA DE BADALONA: http:\/\/www.geb.cat\/balma-del-pedros-castelltercol-moianes\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Bauma d'uns 50 m d'amplada per uns 13 metres de fondària, formada per gresos, a excepció de la part superior que està formada per conglomerats. La seva visera s'eleva fins als 6 m d'alçada, baixant fortament des dels 5 m fins a 1,40 m; a partir d'aquí el sostre baixa suaument fins al final. A l'interior hi ha una font, recoberta de forma antròpica pels travertins provinents dels degotalls, que han format una paret que divideix la bauma.","codi_element":"08064-208","ubicacio":"El Pedrós","historia":"","coordenades":"41.7653500,2.0732300","utm_x":"422965","utm_y":"4624139","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84160-foto-08064-208-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84160-foto-08064-208-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La bauma de Pedrós es troba al mig del torrent de la font del Pedrós. Per arribar-hi, cal prendre la pista que, des de les ruïnes de ca la Rosa i cal Sec, segueix en direcció oest uns 400 m; es troba a pocs metres a migdia del marge del camí. Fotografies extretes del web del Grup d'Espeleologia de Badalona (http:\/\/geb.cat).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84161","titol":"Font de la Vinyota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-vinyota","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 31. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"És una font arranjada que consta d'una estructura de pedra, per on surt la canya on brolla l'aigua. L'aigua cau formant un petit rierol que discorre fins a la riera.","codi_element":"08064-209","ubicacio":"Esplugues","historia":"Antigament era una font abundosa, però durant els últims anys el seu raig ha anat disminuint. Era molt concorreguda i era habitual anar-hi a berenar i, durant la festa major, anar a fer-hi la tornaboda.","coordenades":"41.7632800,2.1302200","utm_x":"427700","utm_y":"4623860","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84161-foto-08064-209-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84161-foto-08064-209-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84161-foto-08064-209-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84162","titol":"Font del Pontarró o de l'Alcantarilla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-pontarro-o-de-lalcantarilla","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 32. FONTS NATURALS, AIGUA, MUNTANYA I MÉS: https:\/\/fontsaigua.wordpress.com\/tag\/castelltercol\/ MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"És una font de raig, que raja de la paret de l'estructura del pont per mitjà d'un broc. Per sobre hi ha dues lloses de pedra amb inscripcions, una d'elles amb els noms dels seus restauradors, l'any 2004; l'altre, amb el següent vers: 'Del teu broc hi brolla des de temps immemorials la millor aigua de la meva estimada terra i avui hem vingut a veure't rejovenir perquè no minvis mai cap dia ni cap nit'","codi_element":"08064-210","ubicacio":"La Noguera","historia":"","coordenades":"41.7348100,2.1352700","utm_x":"428088","utm_y":"4620694","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84162-foto-08064-210-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84162-foto-08064-210-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La font del Pontarró o de l'Alcantarilla es troba en un petit pont de la carretera C-59, que salva el pas del torrent de la Guineu, a l'alçada del punt quilomètric 29,1.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84163","titol":"Font de les Canals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-canals","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 31.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"És una font arranjada que consta d'una estructura de maons, per on surt la canya on brolla l'aigua. L'aigua cau formant un petit rierol que discorre camps avall. Presenta un cabal abundant i apreciat.","codi_element":"08064-211","ubicacio":"Les Canals","historia":"","coordenades":"41.7716400,2.1163400","utm_x":"426556","utm_y":"4624799","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84163-foto-08064-211-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia extreta del web https:\/\/topocastell.blogspot.com\/ perquè no es va poder accedir a l'indret.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84164","titol":"Font de l'Àngel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-langel","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 30. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una font poc arranjada, de la que l'aigua raja directament de la roca natural del terreny, i cau a un pedrís, a nivell del sòl, que desaigua cap a una canalització. Per sobre hi ha la següent inscripció: 'RESTAURADA EN ---- PER J- ARGEMIR I M- SERVET'. La bauma presenta molsa i plantes endògenes d'indrets humits, que li atorguen una gran bellesa natural.","codi_element":"08064-212","ubicacio":"Les Comes","historia":"","coordenades":"41.7594100,2.1238100","utm_x":"427163","utm_y":"4623435","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84164-foto-08064-212-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84164-foto-08064-212-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La font de l'Àngel es troba amagada sota una petita bauma, entre la casa de les Comes i la pista del Vapor. És una de les fonts més populars i conegudes de Castellterçol.Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84165","titol":"Font de l'Arç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-larc-4","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 33. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"És una font ben arranjada, emmarcada en un mur de pedra. L'aigua surt per un broc vessador, i cau a un desaigua. El seu cabal era abundós i apreciat.","codi_element":"08064-213","ubicacio":"La Noguera","historia":"","coordenades":"41.7366000,2.1356300","utm_x":"428120","utm_y":"4620893","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84165-foto-08064-213-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia extreta del web https:\/\/topocastell.blogspot.com\/ degut a que l'indret es troba completament emberdissat.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84166","titol":"Font Gimona o d'en Prat de la Riba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-gimona-o-den-prat-de-la-riba","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 34. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'aigua surt per un broc vessador, i cau a una pica de pedra amb desaigua. Al costat del broc, hi ha una llosa amb la inscripció: 'FONT D'EN PRAT DE LA RIBA'. Té una aixeta de pas que per evitar que s'assequi.","codi_element":"08064-214","ubicacio":"Mas Clamí","historia":"","coordenades":"41.7656500,2.0974700","utm_x":"424981","utm_y":"4624151","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84166-foto-08064-214-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84166-foto-08064-214-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84167","titol":"Monument a Miquel Cuspinera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-miquel-cuspinera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un monument situat a la plaça Cuspinera, coneguda popularment com a plaça de la Riba. És un obelisc de pedra amb forma de columna, de secció quadrada, amb quatre cares trapezoidals iguals, lleugerament convergents, rematat superiorment amb un piramidó. Es troba erigit sobre una base de pedra quadrangular, que presenta una placa de marbre amb la inscripció: 'A LA MEMÒRIA DE MIQUEL CUSPINERA'. La plaça té forma octogonal.","codi_element":"08064-215","ubicacio":"Pl. Cuspinera.","historia":"A la plaça Cuspinera hi havia hagut un dipòsit que subministrava aigua a diverses fonts públiques del poble. Fins a la dècada dels anys quaranta del segle passat els veïns no disposaven d'aigua corrent a les cases.","coordenades":"41.7477800,2.1230500","utm_x":"427087","utm_y":"4622145","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84167-foto-08064-215-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84167-foto-08064-215-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84167-foto-08064-215-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84168","titol":"Sender de Gran Recorregut GR-177","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sender-de-gran-recorregut-gr-177","bibliografia":"FEDERACIÓ D'ENTITATS EXCURSIONISTES DE CATALUNYA: http:\/\/senders.feec.cat\/gr-177","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El GR-177, la Ruta circular del Moianès, és un sender de gran recorregut, de 109,68 km. Transcorre pel terme de Castellterçol en les etapes 3 i 4. El GR-177 entra, des de Granera, per Sant Llogari de Castellet en direcció a la riera de la Sala, segueix per Vilanova i pel Collet de Sant Fruitós fins al nucli urbà. Continua cap a Sant Julià d'Úixols, el collet de Matafaluga i l'Era de les Cases, i surt del municipi pel Collet dels Termes, en direcció a Castellcir. Té la variant GR-177.3 que, un cop al nucli urbà, es devia per la carretera C-59 cap al polígon industrial el Vapor, segueix pel pont del Molí Nou, la riera de Fontscalents i surt en direcció a Esplugues (Castellcir).","codi_element":"08064-216","ubicacio":"Entra des de Granera per Sant Llogari de Castellet i surt cap a Castellcir pel Collet dels Termes.","historia":"","coordenades":"41.7587100,2.0835900","utm_x":"423819","utm_y":"4623392","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84168-foto-08064-216-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84168-foto-08064-216-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84169","titol":"Poua de l'Era de les Cases","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-lera-de-les-cases","bibliografia":"ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Es una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç, de planta rodona. Es desconeix si conserva la cúpula.","codi_element":"08064-217","ubicacio":"Era de les Cases","historia":"La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, amb la capella de Sant Gaietà.","coordenades":"41.7217800,2.1185100","utm_x":"426680","utm_y":"4619262","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84169-foto-08064-217-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La poua de l'Era de les Cases es troba a uns 50 m a l'oest de la casa homònima, en un indret completament enverdissat, fet que impedeix la seva descripció precisa.Fotografia extreta del web https:\/\/topocastell.blogspot.com\/ perquè no es va poder accedir a l'indret.","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84170","titol":"Pou de neu de l'Era de les Cases 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-neu-de-lera-de-les-cases-1","bibliografia":"MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/ ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 52.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"La seva planta està desdibuixada i reomplerta de sediments.","descripcio":"Es tracta d'un pou de neu que es troba a uns 100 m a l'est de la casa de l'Era de les Cases, a la mateixa carena, dins del bosc, a uns 885 m d'altitud. La seva planta està desdibuixada i reomplerta de sediments i fulles dels arbres de l'entorn. Està excavat a la paret de pedra, i una petita part, conserva encara restes del mur interior de pedra seca reforçada amb morter de calç. Fa aproximadament uns 5 m de diàmetre i 3 m de fondària màxima aparent.","codi_element":"08064-218","ubicacio":"Era de les Cases","historia":"Durant els segles XVII-XVIII es va produir la màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. Es tracta d'excavacions senzilles fetes en el sòl natural de la muntanya, situades tant en indrets de gran pendent com en zones més planeres. Les seves mides són variables, tot i que sempre són de planta cilíndrica, sense coberta d'obra. Generalment, el seu interior es revestia de pedra seca, procedent del seu entorn o de la mateixa excavació, però en alguns casos aprofitaven directament la roca natural. A l'exterior es construïa un mur de contenció, que li donava el característic perfil circular atalussat d'aquestes construccions.","coordenades":"41.7219300,2.1208800","utm_x":"426877","utm_y":"4619277","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84170-foto-08064-218-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84170-foto-08064-218-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia extreta del web https:\/\/topocastell.blogspot.com\/ perquè no es va poder accedir a l'indret.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84171","titol":"Pou de neu de l'Era de les Cases 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-neu-de-lera-de-les-cases-2","bibliografia":"MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/ ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 52.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"La seva planta està desdibuixada i reomplerta de sediments.","descripcio":"Es tracta d'un pou de neu que es troba a uns 200 m a l'est de la casa de les Eres de les Cases, pròxim al pou de neu 1. La seva planta està desdibuixada i reomplerta de sediments i fulles dels arbres de l'entorn. Està excavat a la paret de pedra, i una petita part, conserva encara restes del mur interior de pedra seca reforçada amb morter. Fa aproximadament uns 7 m de diàmetre i 2 m de fondària màxima aparent.","codi_element":"08064-219","ubicacio":"Era de les Cases","historia":"Durant els segles XVII-XVIII es va produir la màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. Es tracta d'excavacions senzilles fetes en el sòl natural de la muntanya, situades tant en indrets de gran pendent com en zones més planeres. Les seves mides són variables, tot i que sempre són de planta cilíndrica, sense coberta d'obra. Generalment, el seu interior es revestia de pedra seca, procedent del seu entorn o de la mateixa excavació, però en alguns casos aprofitaven directament la roca natural. A l'exterior es construïa un mur de contenció, que li donava el característic perfil circular atalussat d'aquestes construccions.","coordenades":"41.7212600,2.1221900","utm_x":"426985","utm_y":"4619201","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84171-foto-08064-219-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia extreta del web https:\/\/topocastell.blogspot.com\/ perquè no es va poder accedir a l'indret.","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84172","titol":"Gorg de la Vinyota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-la-vinyota","bibliografia":"MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit salt d'aigua que dona pas a un gorg, en un indret de gran bellesa natural a la riera de Fontscalents, a pocs metres de la font de la Vinyota.","codi_element":"08064-220","ubicacio":"Riera de Fontscalents","historia":"","coordenades":"41.7638400,2.1305800","utm_x":"427731","utm_y":"4623921","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84172-foto-08064-220-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84173","titol":"Salt del torrent de Vilanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/salt-del-torrent-de-vilanova","bibliografia":"MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Salt d'aigua que dona pas a un petit gorg, envoltat d'una zona de bosc. És un indret que destaca per la seva bellesa natural.","codi_element":"08064-221","ubicacio":"Torrent de Vilanova","historia":"","coordenades":"41.7600200,2.0738900","utm_x":"423014","utm_y":"4623546","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84173-foto-08064-221-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84174","titol":"Pi de Vilanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-de-vilanova","bibliografia":"MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Exemplar de pi centenari majestuós, amb un gran perímetre de tronc i una gran alçada.","codi_element":"08064-222","ubicacio":"Mas Vilanova","historia":"","coordenades":"41.7562500,2.0766900","utm_x":"423242","utm_y":"4623125","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84174-foto-08064-222-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84175","titol":"Salt de la riera de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/salt-de-la-riera-de-la-sala","bibliografia":"MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit salt d'aigua, en una zona que destaca per les formes arrodonides de les roques erosionades de la llera de la riera. Durant la major part de l'any està sec.","codi_element":"08064-223","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"","coordenades":"41.7554600,2.0585200","utm_x":"421731","utm_y":"4623054","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84175-foto-08064-223-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84175-foto-08064-223-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"El Salt de la riera de la Sala es troba a poca distància vers l'oest de la pinassa de Sant Llogari.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84176","titol":"Cal Cinto","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-cinto-2","bibliografia":"ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 45. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Masia en ruïnes situada a uns 65 m al sud-oest de Sant Julià d'Úixols. És de planta irregular formada per tres cossos adossats, i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs de façana es conserven fins a l'alçada del carener. Les obertures són petites, rectangulars, emmarcades amb pedra carejada. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç.","codi_element":"08064-224","ubicacio":"Sant Julià d'Úixols","historia":"","coordenades":"41.7238500,2.1126000","utm_x":"426190","utm_y":"4619497","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84176-foto-08064-224-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84176-foto-08064-224-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84176-foto-08064-224-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84177","titol":"La Balofrena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-balofrena","bibliografia":"ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 45-46. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Masia en ruïnes situada sobre un pla a ponent del turó de Rosanes. És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Conserva dos forns i dues xemeneies. En una de les cuines hi ha un antic bugader de cendra, encastat a la paret. El portal és d'arc rebaixat, fet amb maons. Les obertures són petites, rectangulars, de maó. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. La casa presenta una amplia era i diversos cossos annexos, que delimiten el barri.","codi_element":"08064-225","ubicacio":"El Munt","historia":"","coordenades":"41.7415000,2.1145500","utm_x":"426373","utm_y":"4621455","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84177-foto-08064-225-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84177-foto-08064-225-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84178","titol":"Cal Caixeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-caixeta","bibliografia":"ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 47.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Masia en ruïnes situada a ponent de Puig Castellar, sota el coll de Cal Caixeta. És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a l'est. Conserva un forn a l'interior. Presenta dos espais annexos, un al nord i l'altre a l'est. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç, amb pedres cantoneres escairades de mida mitjana.","codi_element":"08064-226","ubicacio":"Puigcastellar","historia":"","coordenades":"41.7291100,2.1182100","utm_x":"426663","utm_y":"4620076","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84178-foto-08064-226-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84178-foto-08064-226-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84179","titol":"Forn del Ricard","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-del-ricard","bibliografia":"ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 51.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Restes d'una teuleria que només conserva una entrada a una boca, formada amb un arc a plec de llibre. És construïda amb pedres i maons, a l'interior, i amb pedra seca a la part exterior. Les seves mesures aproximades són 6 m d'amplada per 5,5 m de profunditat. En destaca la presència de les restes d'una antiga cabana al seu costat. És de planta rectangular, construïda amb pedra lligada amb morter, amb coberta de teula àrab a dues vessants, perpendicular a la façana. Presenta una porta, amb una llinda de pedra amb l'any '1848' inscrit. Probablement correspon a una edificació annexa a la teuleria.","codi_element":"08064-227","ubicacio":"El Ricard","historia":"La seva datació correspon a un ventall cronològic força ampli, ja que aquest tipus d'estructures s'utilitzaven des d'època moderna, normalment associades a obres de reforma d'alguna masia, fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX.","coordenades":"41.7348200,2.1182600","utm_x":"426674","utm_y":"4620710","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84179-foto-08064-227-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84179-foto-08064-227-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84179-foto-08064-227-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Es troba a llevant dels plans del Ricard.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84180","titol":"Poua petita de la Noguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-petita-de-la-noguera","bibliografia":" ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 52. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/<\/p> ","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":" Tot i que inicialment es va identificar amb un forn de Forn de calç, segons informació aportada pel darrer masover, es tracta d'una poua parcialment destruït, de planta circular i excavat al sòl natural. Només conserva la part interna, formada per una estructura de diàmetre circular i cilíndric, excavada al sòl i amb la cúpula derruïda. Les seves mesures aproximades són 5 m de diàmetre per uns 6 m d'alçada. La seva datació correspon a un ventall cronològic força ampli, ja que aquest tipus d'estructures s'utilitzaven des d'època moderna, s.XVII normalment associades a obres de reforma d'alguna masia i també a la necessitat de gel, fins a meitat de la dècada dels anys vint del segle XX.<\/p> ","codi_element":"08064-228","ubicacio":"La Noguera","historia":" La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.<\/p> ","coordenades":"41.7368300,2.1355300","utm_x":"428112","utm_y":"4620918","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84180-foto-08064-228-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84180-foto-08064-228-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-02-04 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"També apareix a l'Inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya com a Font de l'Arç, tot i que la foto que apareix correspon a la Poua gran de la Noguera","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"84181","titol":"Serrat de les Pedres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serrat-de-les-pedres","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Serrat de les Pedres és el nom d'una serra i d'una muntanya de 954 m sobre el nivell del mar, que es troba entre els termes municipals de Granera i de Castellterçol, a la comarca del Moianès, i el de Gallifa, al Vallès Occidental. Al cim de la muntanya es troba el vèrtex geodèsic amb la referència 288110001. Tot i que actualment, des del cim, no hi han vistes panoràmiques perquè es troba completament abandonat i cobert pel bosc, l'existència del vèrtex geodèsic permet deduir que l'indret net de vegetació probablement tenia una panoràmica de 360º extraordinària.","codi_element":"08064-229","ubicacio":"A l'extrem sud del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.7172200,2.1108800","utm_x":"426040","utm_y":"4618762","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84181-foto-08064-229-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84181-foto-08064-229-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84182","titol":"Cal Ciuró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-ciuro","bibliografia":"MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/ PATRIMONI EXISTENCIAL: excursionismecientific.wordpress.com\/2014\/04\/22\/cal-ciuro\/","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Masia en ruïnes situada a la solella de Vilanova. És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta probablement era a dues vessants. La façana principal es troba orientada a l'est. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. A la banda nord-oest hi ha una tina adossada a la casa, amb rajols vidriats.","codi_element":"08064-230","ubicacio":"Vilanova","historia":"","coordenades":"41.7618700,2.0751300","utm_x":"423119","utm_y":"4623751","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84182-foto-08064-230-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84182-foto-08064-230-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia extreta del web https:\/\/topocastell.blogspot.com\/ perquè no es va poder accedir a l'indret.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84183","titol":"Cal Baldiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-baldiri-1","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Restes d'una antiga masia, de la que només es conserven els vestigis de dos dels seus murs. Era de petites dimensions, de planta rectangular, i orientada a migdia. Els murs són fets de pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç.","codi_element":"08064-231","ubicacio":"Vilanova","historia":"","coordenades":"41.7581600,2.0841500","utm_x":"423865","utm_y":"4623331","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84183-foto-08064-231-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84183-foto-08064-231-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84183-foto-08064-231-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84184","titol":"Cal Sec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sec-1","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Masia en ruïnes situada a la solella de Vilanova, És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. Els murs de façana es conserven fins a l'alçada del carener, a excepció dels de la façana principal, que s'ha ensorrat. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. Les obertures són petites, rectangulars i de pedra treballada. Es conserva l'estructura del que podria ser una antiga tina.","codi_element":"08064-232","ubicacio":"Vilanova","historia":"","coordenades":"41.7635700,2.0792100","utm_x":"423460","utm_y":"4623936","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84184-foto-08064-232-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84184-foto-08064-232-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84184-foto-08064-232-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84185","titol":"Ca la Rosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-rosa-0","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Masia en ruïnes situada a la solella de Vilanova, a pocs metres de cal Sec. És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs conserven tota la seva alçada original. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. El portal és d'arc rebaixat, de pedra treballada. Les obertures són petites, rectangulars i de pedra treballada. Es conserva l'estructura d'un forn de pa.","codi_element":"08064-233","ubicacio":"Vilanova","historia":"","coordenades":"41.7643900,2.0775600","utm_x":"423324","utm_y":"4624028","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84185-foto-08064-233-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84185-foto-08064-233-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84186","titol":"Vilanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vilanova-2","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular que consta de soterrani, planta baixa i pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, amb dovelles de pedra treballada. Les obertures son de disposició regular, també de pedra treballada. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç i es troba, en part, arrebossat. A la part posterior hi ha una lliça i un cobert, i al nord-est, unes corts.","codi_element":"08064-234","ubicacio":"La Serreta (Vilanova)","historia":"","coordenades":"41.7593100,2.0785800","utm_x":"423403","utm_y":"4623463","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84186-foto-08064-234-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84186-foto-08064-234-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84186-foto-08064-234-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84187","titol":"La Codina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-codina-7","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular que consta de soterrani, planta baixa i una planta pis. Presenta diversos cossos adossats. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent. El portal és adovellat i es troba mutilat pel cos annex. Les obertures són de disposició irregular, majoritàriament de pedra treballada, però també amb llinda de fusta o amb maó. A la façana de migdia en destaca una finestra gòtica. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, majoritàriament arrebossats, però també hi ha zones d'obra vista.","codi_element":"08064-235","ubicacio":"La Codina","historia":"","coordenades":"41.7564800,2.1005100","utm_x":"425223","utm_y":"4623130","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84187-foto-08064-235-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84187-foto-08064-235-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84187-foto-08064-235-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84188","titol":"L'Olleret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lolleret-0","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Masia en ruïnes de planta rectangular. Constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs de façana es conserven fins a l'alçada del carener, a la façana de migdia; la resta no conserven l'alçada original. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. Les obertures són petites, rectangulars i de pedra sense carejar. Es conserva el forn i una tina.","codi_element":"08064-236","ubicacio":"Serra de l'Olleret","historia":"","coordenades":"41.7492300,2.0514700","utm_x":"421137","utm_y":"4622369","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84188-foto-08064-236-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84188-foto-08064-236-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Masia situada a la Serra de l'Olleret, a tocar del límit de terme amb Granera.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84189","titol":"El Saiol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-saiol-0","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Restes d'una antiga masia, de la que només es conserven els vestigis dels seus murs de façana. Era de mitjanes dimensions, de planta rectangular, orientada a migdia i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, era a una sola vessant. Els murs són fets de pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç.","codi_element":"08064-237","ubicacio":"El Padrós","historia":"La casa consta en el capbreu de l'any 1370, dins de la parròquia sufragània de Sant Julià d'Úixols.","coordenades":"41.7748800,2.0850600","utm_x":"423960","utm_y":"4625186","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84189-foto-08064-237-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84189-foto-08064-237-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84190","titol":"Mas Clamí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-clami","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Masia en ruïnes de planta rectangular, que constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. Les obertures són petites, rectangulars, amb brancals de pedra carejada; les llindes són majoritàriament de fusta.","codi_element":"08064-238","ubicacio":"Collet del mas Clamí","historia":"","coordenades":"41.7637800,2.1006600","utm_x":"425244","utm_y":"4623940","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84190-foto-08064-238-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84190-foto-08064-238-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84191","titol":"Can Brugaroles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-brugaroles","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per un edifici principal i diverses dependències annexes, amb un barri. L'edifici principal consta de planta baixa i dues plantes pis, al costat est, i de planta baixa i tres plantes pis, al costat oest. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants asimètriques, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és adovellat i les finestres són de disposició irregular, de pedra carejada. Presenta un rellotge de sol amb els anys '1957-1981'. A la façana posterior, les obertures són rectangulars, petites i majoritàriament d'obra amb llinda de fusta. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, amb pedra vista a l'est, i arrebossada i pintada de color, a l'oest.","codi_element":"08064-239","ubicacio":"Pla de Brugaroles","historia":"","coordenades":"41.7458100,2.1360000","utm_x":"428161","utm_y":"4621915","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84191-foto-08064-239-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84191-foto-08064-239-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies extretes del web booking.com","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84192","titol":"La Vall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-vall-8","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a quatre vessants. La façana principal, orientada a ponent, és porxada i avançada en planta baixa. Es troba emmarcada per dues torres d'una sola planta quadrada. Els portals d'entrada de la façana principal i el de migdia, són adovellats. La dovella del portal principal presenta la següent inscripció: 'IS x PS PAVAL 1577'. Les obertures són de pedra carejada, algunes amb inscripcions; en destaquen les d'arc de mig punt, amb columnes i imposta de pedra. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades i pintades. Hi ha diversos cossos annexos a l'edifici principal (un d'ells podria correspondre a la casa original), que formen un barri.","codi_element":"08064-240","ubicacio":"La Vall","historia":"","coordenades":"41.7553800,2.1408100","utm_x":"428572","utm_y":"4622974","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84192-foto-08064-240-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84192-foto-08064-240-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84193","titol":"Molí Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-nou-5","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un antic molí reconvertit posteriorment en habitatge. L'edifici original és de planta polièdrica i consta de planta semisoterrani i planta baixa. La coberta de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a l'oest. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-241","ubicacio":"La Vinyota","historia":"Aquest molí consta en el capbreu de l'any 1752, com a molí fariner de Francesc Oller, situat dins de les propietats de la Ginebreda. Antigament se l'anomenava molí de l'Abat. Va estar en funcionament fins a la dècada dels anys cinquanta del segle passat.","coordenades":"41.7630800,2.1278700","utm_x":"427505","utm_y":"4623839","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84193-foto-08064-241-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84193-foto-08064-241-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84193-foto-08064-241-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84194","titol":"Poua de les Canals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-les-canals","bibliografia":"ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Poua de gel. És una petita construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular, reforçada amb morter de calç, de planta rodona, de la que no es conserva la cúpula. Es troba plena de vegetació, fet que impedeix la seva documentació precisa.","codi_element":"08064-242","ubicacio":"Les Canals","historia":"La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, amb la capella de Sant Gaietà.","coordenades":"41.7713600,2.1175700","utm_x":"426658","utm_y":"4624767","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84194-foto-08064-242-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84194-foto-08064-242-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Les restes de la poua de les Canals es troben a uns 200 m al sud-est de la casa de les Canals, a la vora del camí.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84195","titol":"Poua de les Basses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-les-basses","bibliografia":"ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Poua de gel. És una construcció semisoterrada, feta de maçoneria, de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica. És una poua grossa i molt ben conservada.","codi_element":"08064-243","ubicacio":"Les Basses","historia":"La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, amb la capella de Sant Gaietà.","coordenades":"41.7744900,2.1210100","utm_x":"426947","utm_y":"4625112","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84195-foto-08064-243-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84195-foto-08064-243-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La poua de les Basses es troba a uns 300 m a migdia de la casa de les Basses, a tocar del torrent.Fotografia 1 extreta del web https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84196","titol":"Les Basses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-basses-2","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular formada per tres cossos adossats. El de l'oest consta de planta baixa i dues plantes pis; els altres dos, de planta baixa i pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és adovellada i la resta d'obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, en part arrebossades.","codi_element":"08064-244","ubicacio":"Les Basses","historia":"","coordenades":"41.7769100,2.1221200","utm_x":"427042","utm_y":"4625380","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84196-foto-08064-244-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84197","titol":"El Pujolet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pujolet","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per diverses edificacions amb un barri tancat. L'edifici original és de planta rectangular i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és rectangular, de pedra carejada i presenta la següent inscripció: 'PUJOLET DE SALAVERT 1741'. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades.","codi_element":"08064-245","ubicacio":"El Pujolet","historia":"","coordenades":"41.7474300,2.1088700","utm_x":"425907","utm_y":"4622118","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84197-foto-08064-245-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84197-foto-08064-245-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84198","titol":"L'Argemira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/largemira","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per la casa principal i diversos cossos annexos, que formen un barri. L'edifici principal, que aprofita el desnivell natural del terreny per a la seva construcció, és de planta quadrangular i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada. Dues de les finestres presenten a les llindes inscrits els anys '1701' i '1708'. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-246","ubicacio":"L'Argemira","historia":"","coordenades":"41.7530700,2.0983200","utm_x":"425037","utm_y":"4622753","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84198-foto-08064-246-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84198-foto-08064-246-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84199","titol":"El Criac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-criac","bibliografia":"CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran masia fortificada amb barri tancat, formada per diversos cossos, i situada sobre un petit aflorament rocós. El cos principal consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga a dues vessants. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada. En destaca la finestra d'arc conopial situada a ponent. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç i es troba, en part, arrebossat. L'accés al barri es troba al costat nord, on es conserva un petit tram amb merlets. A l'interior del conjunt hi ha un pati amb les dependències complementàries de la casa. En destaca un pou al costat nord-est, i una pallissa amb un arc de mig punt.","codi_element":"08064-247","ubicacio":"Horta del Criac","historia":"","coordenades":"41.7445600,2.0882200","utm_x":"424187","utm_y":"4621817","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84199-foto-08064-247-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84199-foto-08064-247-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84199-foto-08064-247-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84200","titol":"El Ricard","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-ricard","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per un edifici principal i diverses edificacions annexes, que formen un barri tancat. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-oest. Les obertures són rectangulars, majoritàriament d'obra, però també de pedra carejada. Presenta inscrits els anys '1824' i '1852' a unes llindes de portes i finestres. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista tot i que encara conserva restes de l'antic arremolinat.","codi_element":"08064-248","ubicacio":"Al sud del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.7390100,2.1193300","utm_x":"426767","utm_y":"4621174","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84200-foto-08064-248-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84200-foto-08064-248-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84201","titol":"Cal Revitllat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-revitllat","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per un edifici principal i dos volums adossats. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Presenta un forn adossat. El portal és rectangular, de pedra carejada, amb la següent inscripció: 'MAS VILA 1781'. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, i conserven restes de l'antic arremolinat.","codi_element":"08064-249","ubicacio":"El Castell","historia":"","coordenades":"41.7420500,2.1255300","utm_x":"427286","utm_y":"4621506","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84201-foto-08064-249-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84201-foto-08064-249-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84202","titol":"Molí Xic o de la Ginebreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-xic-o-de-la-ginebreda","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Antic molí abandonat, en estat ruïnós. L'edifici és de planta irregular i consta de soterrani, planta baixa i un pis. Presenta diversos cossos annexos. La coberta, parcialment esfondrada, és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada al nord-oest. A prop de la porta, hi ha un pou annex. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada, però també hi ha d'obra i de fusta. El parament dels murs de façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arremolinat. La bassa es troba al sud-oest de l'edifici.","codi_element":"08064-250","ubicacio":"Horts del Molí Xic","historia":"","coordenades":"41.7642800,2.1173300","utm_x":"426630","utm_y":"4623981","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84202-foto-08064-250-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84202-foto-08064-250-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84203","titol":"El Pla Gaià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pla-gaia","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per un edifici principal amb diverses dependències adossades. L'edifici principal consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. Les obertures són rectangulars, de disposició regular, de pedra carejada. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-251","ubicacio":"Quintana del Pla Gaià","historia":"","coordenades":"41.7414100,2.1019100","utm_x":"425322","utm_y":"4621456","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84203-foto-08064-251-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84203-foto-08064-251-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84204","titol":"El Vilet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-vilet-0","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per un edifici principal i diversos cossos annexos, que tanquen un barri. L'edifici principal és de planta irregular, i consta de soterrani, planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a l'oest. El portal d'entrada és adovellat i les obertures són rectangulars, de disposició irregular, tant de pedra carejada, sense carejar, d'obra i de fusta. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-252","ubicacio":"El Vilet","historia":"","coordenades":"41.7537100,2.0949600","utm_x":"424758","utm_y":"4622827","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84204-foto-08064-252-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84204-foto-08064-252-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84205","titol":"La Vall Jusana o Vall-llossana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-vall-jusana-o-vall-llossana","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per un edifici principal i un cos adossat. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, d'obra. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-253","ubicacio":"Quintana de la Vall Jusana","historia":"","coordenades":"41.7522100,2.1391700","utm_x":"428432","utm_y":"4622623","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84205-foto-08064-253-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84205-foto-08064-253-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84206","titol":"El Gironès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-girones","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i dues plantes pis. Presenta diversos cossos adossats, de factura antiga. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a l'est. El portal és d'arc de mig punt adovellat. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, majoritàriament de pedra carejada; presenten inscripcions amb anys diferents '1616', '1759' i '1819'. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-254","ubicacio":"El Gironès","historia":"","coordenades":"41.7722100,2.0939300","utm_x":"424694","utm_y":"4624882","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84206-foto-08064-254-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84206-foto-08064-254-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84206-foto-08064-254-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84207","titol":"El Pedrós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pedros","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de grans dimensions, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. Presenta diversos cossos annexos amb un barri tancat. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, majoritàriament de pedra carejada, però també d'obra i de fusta. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-255","ubicacio":"Quintana del Pedrós","historia":"","coordenades":"41.7684200,2.0814300","utm_x":"423651","utm_y":"4624472","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84207-foto-08064-255-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84207-foto-08064-255-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84207-foto-08064-255-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84208","titol":"Vilarrubia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vilarrubia","bibliografia":"MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/ SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al nord-oest. El portal d'entrada és rectangular, de pedra carejada i presenta la següent inscripció: 'JAUME PLANS 1820'. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, majoritàriament de pedra carejada. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-256","ubicacio":"Vilarrubia","historia":"","coordenades":"41.7488100,2.0577600","utm_x":"421659","utm_y":"4622316","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84208-foto-08064-256-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84208-foto-08064-256-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia extreta del web https:\/\/topocastell.blogspot.com\/ perquè no es va poder accedir a l'indret.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84209","titol":"El Pererol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pererol","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. Presenta diversos cossos adossats. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a l'oest. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, construïdes amb material divers: de pedra, d'obra i de fusta. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-257","ubicacio":"El Pererol","historia":"","coordenades":"41.7275700,2.1023200","utm_x":"425340","utm_y":"4619919","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84209-foto-08064-257-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84209-foto-08064-257-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84210","titol":"Les Pujades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-pujades-0","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per un edifici principal i diversos cossos annexos, amb un barri. L'edifici principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a l'oest. Hi ha una galeria a la façana de migdia, amb tres arcs de maó a plec de llibre. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, majoritàriament de pedra carejada, però també d'obra i de fusta. La llinda de la porta interior, sota la galeria, presenta la següent inscripció: 'JOSEPH PUJADES 1702'. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-258","ubicacio":"Les Pujades","historia":"","coordenades":"41.7147400,2.1177000","utm_x":"426604","utm_y":"4618481","any":"1702","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84210-foto-08064-258-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84210-foto-08064-258-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84211","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 69","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-69","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-259","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 69.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7498500,2.1156500","utm_x":"426474","utm_y":"4622381","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84211-foto-08064-259-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84211-foto-08064-259-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84211-foto-08064-259-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84212","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 71","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-71","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-260","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 71.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7498400,2.1155300","utm_x":"426464","utm_y":"4622380","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84212-foto-08064-260-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84212-foto-08064-260-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84213","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 73-75","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-73-75","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. En destaca la llinda del portal d'entrada, que presenta l'any '1668' inscrit. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-261","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 73-75.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7497700,2.1153800","utm_x":"426451","utm_y":"4622372","any":"1668","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84213-foto-08064-261-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84213-foto-08064-261-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84213-foto-08064-261-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84214","titol":"Forn de Vilanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-vilanova","bibliografia":"MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Restes d'un forn d'obra, utilitzat per a la cocció de materials de construcció. Es tracta d'una excavació vertical, de forma rectangular, en el marge de la muntanya. Conserva la porta d'accés a la cambra de cocció. És construït amb pedres i maons, a l'interior, i amb pedra seca a la part exterior.","codi_element":"08064-262","ubicacio":"Vilanova","historia":"Els forns d'obra servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn.","coordenades":"41.7554800,2.0760100","utm_x":"423185","utm_y":"4623041","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84214-foto-08064-262-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84214-foto-08064-262-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84215","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 79","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-79","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. El portal d'entrada i la finestra del pis superior són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-263","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 79.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7497300,2.1152300","utm_x":"426439","utm_y":"4622368","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84215-foto-08064-263-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84215-foto-08064-263-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84216","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 81","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-81","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. En destaca la llinda del portal d'entrada, que presenta l'any '1603' inscrit. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-264","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 81.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7497100,2.1151600","utm_x":"426433","utm_y":"4622366","any":"1603","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84216-foto-08064-264-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84216-foto-08064-264-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84216-foto-08064-264-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84217","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 83","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-83","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. La façana és de composició simètrica. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, adovellat. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. A la llinda d'una de les finestres del primer pis hi ha l'any '1704' inscrit. En destaca un baix relleu erosionat sobre el portal. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-265","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 83.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7496700,2.1150800","utm_x":"426426","utm_y":"4622361","any":"1704","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84217-foto-08064-265-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84217-foto-08064-265-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84218","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 85","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-85","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici cantoner, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. La façana és de composició asimètrica. El portal d'entrada és rectangular, amb llinda de fusta i brancals de pedra. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-266","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 85.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7496100,2.1149900","utm_x":"426419","utm_y":"4622355","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84218-foto-08064-266-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84218-foto-08064-266-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84219","titol":"Monument al pastor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-al-pastor","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"El Monument al Pastor es troba a l'entrada del nucli urbà de Castellterçol, a tocar de la carretera C-59, a les proximitats del km 31. És obra de diversos veïns voluntaris del poble, inaugurat l'any 2010, durant el Concurs de Gos d'Atura. Es tracta d'unes figures de gran format que representen un pastor amb el seu gos i set ovelles. Estan realitzades amb pedra, ferro, coure i fusta.","codi_element":"08064-267","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"Tradicionalment, la història de Castellterçol es relaciona amb l'ofici de pastor. L'antic camí ramader de la Cerdanya creuava el poble, que rebia els ramats per esquilar a les ovelles i tractar la llana als tallers dels paraires.","coordenades":"41.7486600,2.1250500","utm_x":"427254","utm_y":"4622241","any":"2010","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84219-foto-08064-267-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84219-foto-08064-267-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84220","titol":"Carrer de Barcelona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-barcelona-0","bibliografia":"","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer de Barcelona transcorre des de la plaça Joaquim Serra fins a la carretera de Castellcir. A costat i costat del carrer s'arrengleren cases antigues, construïdes entre els segles XVII i XVIII, que encara conserven la seva estructura original de planta baixa, pis i golfes, amb obertures realitzades amb pedra desbastada. També hi ha cases de principi del segle XX, amb tipologia ciutat-jardí, construïdes durant la consolidació de Castellterçol com a vila d'estiueig. En destaquen els edificis dels nº 2, 9, 11, 13,15, 9-19, 21, 23-25, 39, 38-44 i 47.","codi_element":"08064-268","ubicacio":"C. de Barcelona, s\/n.","historia":"Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, pel desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de Barcelona. A principis del segle XX, al mateix carrer s'hi van construir també diverses cases de tipologia ciutat-jardí. La consolidació de Castellterçol com a vila d'estiueig, es va produir pels volts dels anys vint del segle passat.","coordenades":"41.7507800,2.1220900","utm_x":"427010","utm_y":"4622479","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84220-foto-08064-268-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84220-foto-08064-268-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84220-foto-08064-268-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84221","titol":"Carrer de l'Hospital","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-lhospital","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer de l'Hospital transcorre des del carrer de Joaquim Roger fins a la plaça de Jaume Carrera. A costat i costat del carrer, especialment a la banda de ponent, s'arrengleren cases antigues, construïdes entre els segles XVII i XVIII, que encara conserven la seva estructura original, amb obertures realitzades amb pedra desbastada. En destaquen els edificis dels nº 2-4, 7, 11,13 i 23.","codi_element":"08064-269","ubicacio":"C. de l'Hospital, s\/n.","historia":"Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, degut al desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de l'Hospital.","coordenades":"41.7529200,2.1204800","utm_x":"426879","utm_y":"4622718","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84221-foto-08064-269-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84221-foto-08064-269-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84221-foto-08064-269-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84222","titol":"Carrer de Josep Gallés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-josep-galles","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer de Josep Gallés transcorre des del carrer de Sant Domènec fins a la plaça de Jaume Carrera. És important la concentració d'antics edificis, entre mitgeres, de diverses plantes, i per les llindes i brancals de pedra desbastada de les seves obertures. En destaquen els edificis dels nº 11,10-14,13, 16, 21-23, 22-24, 25, 26, 29, 33, 51, 56 i 60.","codi_element":"08064-270","ubicacio":"C. de Josep Gallés, s\/n.","historia":"Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, pel desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de Josep Gallés.","coordenades":"41.7537600,2.1206200","utm_x":"426891","utm_y":"4622811","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84222-foto-08064-270-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84222-foto-08064-270-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84222-foto-08064-270-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84223","titol":"Carrer de Moià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-moia","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer de Moià transcorre des del carrer de Joaquim Roger fins a la carretera C-59, a l'alçada del polígon industrial el Vapor. És notòria la concentració d'antics edificis, entre mitgeres, de diverses plantes, i per les llindes i brancals de pedra desbastada de les seves obertures. En destaquen els edificis dels nº 16, 18, 20, 22, 32, 36, 50-52 i 54.","codi_element":"08064-271","ubicacio":"C. de Moià, s\/n.","historia":"Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, pel desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de Moià.","coordenades":"41.7571800,2.1187300","utm_x":"426738","utm_y":"4623192","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84223-foto-08064-271-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84223-foto-08064-271-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84223-foto-08064-271-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84224","titol":"Carrer del Racó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-del-raco","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer del Racó és un petit carrer que neix de la plaça de Prat de la Riba. A costat i costat s'arrengleren cases antigues, construïdes entre els segles XVII i XVIII, que encara conserven la seva estructura original, amb obertures realitzades amb pedra desbastada. En destaquen els edificis dels nº 1, 2-4, 3, 5 i 14 (la Presó).","codi_element":"08064-272","ubicacio":"C. del Racó, s\/n.","historia":"Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, degut al desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer del Racó.","coordenades":"41.7513400,2.1191100","utm_x":"426763","utm_y":"4622543","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84224-foto-08064-272-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84224-foto-08064-272-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84224-foto-08064-272-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84225","titol":"Carrer de Sant Francesc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-sant-francesc","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL (2018) Ruta casc antic. Històries dels carrers de la llana i l'estiueig (tríptic). Castellterçol: Diputació de Barcelona - Ajuntament - Consorci del Moianès.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer de Sant Francesc transcorre des de la plaça de Sant Francesc fins a l'inici del nucli urbà. A costat i costat del carrer, s'arrengleren cases antigues, construïdes entre els segles XVII i XVIII, que encara conserven la seva estructura original, amb obertures realitzades amb pedra desbastada. En destaquen els edificis dels nº 2, 4, 6, 8, 14, 16, 18, 30, 35, 41, 43 i 60.","codi_element":"08064-273","ubicacio":"C. de Sant Francesc, s\/n.","historia":"Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, pel desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de Sant Francesc. És un dels carrers coneguts com els de la llana, juntament amb els de Quadró i Sant Llogari. Les cases d'aquests carrers tenen un pati amb un pou, on es rentava i s'assecava la llana.","coordenades":"41.7496800,2.1160000","utm_x":"426503","utm_y":"4622362","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84225-foto-08064-273-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84225-foto-08064-273-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84225-foto-08064-273-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84226","titol":"Barraca de Salavert 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-salavert-1","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, de planta quadrada i orientada a migdia. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta, de 0,80 m d'alçada per 0,40 m d'amplada, té la llinda plana. Les seves dimensions són 4,30 m de diàmetre exterior per 1,40 m d'alçada.","codi_element":"08064-274","ubicacio":"El Salavert","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pèdra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7545700,2.1173300","utm_x":"426619","utm_y":"4622903","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84226-foto-08064-274-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84226-foto-08064-274-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Les fotografies corresponen a l'entorn de la barraca perquè degut a les bardisses aquesta no es va poder localitzar.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84227","titol":"Barraca de Salavert 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-salavert-2","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de dues barraques, una al costat de l'altre, Aquestes singulars construccions són de pedra seca reforçades amb morter, i aprofiten el desnivell natural del terreny per a la seva estructura. Presenten murs de pedra, tancats amb una petita volta de mig punt, que acaba en forma d'arc. Les mides d'una de les barraques són 2,40 m per 2,20 m de diàmetre exterior, 1,70 m d'alçada interior i la porta de 2,20 m per 1,70 m. Les de l'altra són: 3,20 m per 2,70 m de diàmetre exterior, 1,90 m d'alçada interior i la porta de 2,70 m per 1,90 m.","codi_element":"08064-275","ubicacio":"El Salavert","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pèdra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7546600,2.1144000","utm_x":"426375","utm_y":"4622916","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84227-foto-08064-275-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84227-foto-08064-275-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84228","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 13","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-13","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis (originàriament el segon pis eren les golfes). La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures de la planta baixa i del primer pis són quadrades, amb llinda i brancals de pedra treballada. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-276","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 13.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7509900,2.1178000","utm_x":"426654","utm_y":"4622506","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84228-foto-08064-276-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84228-foto-08064-276-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84229","titol":"Font de la Plaça d'Enric Prat de la Riba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-placa-denric-prat-de-la-riba","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font està formada per una petita escultura de bronze sobre un basament fet de pedrís, que representa una figura humana amb un peix, pel que raja l'aigua. Es troba a l'interior d'una petita bassa rodona, realitzada amb grans carreus de pedra, protegida per una petita barana de ferro. Uns sortidors d'aigua, repartits pel perímetre de la basa, per la seva part interior, surten cap a l'escultura.","codi_element":"08064-277","ubicacio":"Pl. d'Enric Prat de la Riba.","historia":"La font va ser construïda pels volts de l'any 1960, en el mateix indret on 50 anys enrere s'havia col·locat la primera pedra del monument a Prat de la Riba, que no es va realitzar.","coordenades":"41.7512500,2.1196800","utm_x":"426810","utm_y":"4622533","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84229-foto-08064-277-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84230","titol":"Concurs de Gos d'Atura","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/concurs-de-gos-datura","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"El Concurs de Gos d'Atura de Castellterçol es celebra anualment el primer diumenge d'octubre. Les activitats s'inicien el dissabte a la tarda, amb la rebuda als pastors participants al Monument al Pastor. Tot seguit, un gran ramat transhumant creua el poble per l'antic camí ramader. La competició té diverses proves. Els gossos d'atura han de seguir un circuit marcat amb banderoles, entrar un grup d'ovelles dins d'un cercle i fer passar el ramat entre un portell. Els participants van vestits amb la indumentària pròpia dels pastors del seu lloc de procedència. El Concurs compta amb la participació dels millors pastors d'arreu de Catalunya, de França, d'Euskadi i del País Valencià. És el que tanca la temporada, on s'escull el campió de campions.","codi_element":"08064-278","ubicacio":"Castellterçol","historia":"Tradicionalment, la història de Castellterçol es relaciona amb l'ofici de pastor i especialment, el de paraire. L'antic camí ramader de la Cerdanya creuava el poble, que rebia aquests ramats per esquilar a les ovelles i tractar la llana als tallers dels paraires. Aquest concurs, que reivindica la importància de la cultura ramadera i de l'ofici de pastor, es celebra des de l'any 1991.","coordenades":"41.7521500,2.1341800","utm_x":"428017","utm_y":"4622621","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84230-foto-08064-278-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84230-foto-08064-278-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"L'organitza l'Associació del Concurs de Gos d'Atura de Castellterçol i Castellcir, amb el suport de l'Ajuntament.Fotografies de l'ajuntament de Castellterçol.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84231","titol":"Fita de terme entre Castellterçol i Granera I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-de-terme-entre-castelltercol-i-granera-i","bibliografia":"GELADÓ PRAT, A. (2019) Mapa del Patrimoni Cultural de Granera. Diputació de Barcelona-Ajuntament de Granera.","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Fita aïllada que delimita els termes municipals de Castellterçol i Granera, situada en una zona boscosa al costat de la masia de l'Olleret. Es tracta d'un bloc de formigó de planta rectangular, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. A la cara orientada a migdia hi ha l'escut de Granera coronat amb el nom de l'ajuntament, mentre que a la cara oposada hi ha l'escut de Castellterçol i el nom del seu ajuntament. Sota les inscripcions hi ha l'any 2004 i les inicials 'JVF'.","codi_element":"08064-279","ubicacio":"Serra de l'Olleret","historia":"","coordenades":"41.7481600,2.0522100","utm_x":"421197","utm_y":"4622249","any":"2004","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84231-foto-08064-279-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84231-foto-08064-279-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Administratiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions i fotografies d'Adriana Geladó Prat.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84232","titol":"Fita de terme entre Castellterçol i Granera II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-de-terme-entre-castelltercol-i-granera-ii","bibliografia":"GELADÓ PRAT, A. (2019) Mapa del Patrimoni Cultural de Granera. Diputació de Barcelona-Ajuntament de Granera.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Lleugerament coberta de molsa i líquens.","descripcio":"Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa al nord-oest del còdol del Castellar. Es tracta d'un bloc de pedra de planta quadrada, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. Amida uns 60 cm d'alçada per uns 20 cm d'amplada. La cara orientada a tramuntana està gravada amb la representació d'un castell, probable referència al municipi de Castellterçol. Per contra, la cara de migdia presenta l'any 1676 i la representació d'una olla o caldera.","codi_element":"08064-280","ubicacio":"La Trona - Còdol del Castellar","historia":"","coordenades":"41.7442100,2.0588200","utm_x":"421742","utm_y":"4621805","any":"1676","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84232-foto-08064-280-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84232-foto-08064-280-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Administratiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions i fotografies d'Adriana Geladó Prat.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84233","titol":"Fita de terme entre Castellterçol i Granera III","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-de-terme-entre-castelltercol-i-granera-iii","bibliografia":"GELADÓ PRAT, A. (2019) Mapa del Patrimoni Cultural de Granera. Diputació de Barcelona-Ajuntament de Granera.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa prop de la baga de Vila-rúbia i del torrent de Cisnolla. Es tracta d'un bloc de granit de planta quadrada, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. En una de les seves cares hi ha restes d'una possible inscripció, tot i que no s'aprecia bé.","codi_element":"08064-281","ubicacio":"Baga de Vila-rúbia","historia":"","coordenades":"41.7450800,2.0569300","utm_x":"421586","utm_y":"4621903","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84233-foto-08064-281-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84233-foto-08064-281-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Administratiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions i fotografies d'Adriana Geladó Prat.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84234","titol":"Font de Sant Llogari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-llogari","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 34. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de Sant Llogari es una font arranjada, adossada a un mur de pedra lligada amb morter. Consta d'una obertura d'arc de mig punt, que recull l'aigua d'escorrentiu.","codi_element":"08064-282","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"","coordenades":"41.7546000,2.0544000","utm_x":"421387","utm_y":"4622962","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84234-foto-08064-282-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84234-foto-08064-282-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84235","titol":"Font de Sant Julià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-julia","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 34. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de Sant Julià es troba a l'interior d'una estructura de planta rectangular, feta de pedra lligada amb morter, sota el nivell del pla. S'hi accedeix mitjançant uns graons de pedra. L'aigua cau per un petit rajolí cap a un pedrís. Durant molts períodes, al llarg de l'any, és seca.","codi_element":"08064-283","ubicacio":"Sant Julià d'Úixols","historia":"","coordenades":"41.7229500,2.1120400","utm_x":"426143","utm_y":"4619397","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84235-foto-08064-283-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84235-foto-08064-283-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84237","titol":"Font o biot de la Codina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-o-biot-de-la-codina","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de la Codina és un biot, una surgència natural d'aigua, amb una petita estructura que la protegeix. És de pedra seca, de planta circular i amb una obertura que permet l'accés a l'aigua.","codi_element":"08064-285","ubicacio":"La Codina","historia":"","coordenades":"41.7566600,2.1058900","utm_x":"425670","utm_y":"4623145","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84237-foto-08064-285-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84237-foto-08064-285-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84238","titol":"Font del Pererol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-pererol","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font del Pererol es una font mínimament arranjada, que surt d'una arqueta de pedra que reparteix l'aigua cap a un estret canal de reg. L'aigua és conduïda des de la captació fins al camp de conreu.","codi_element":"08064-286","ubicacio":"El Pererol","historia":"","coordenades":"41.7268200,2.1018100","utm_x":"425296","utm_y":"4619836","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84238-foto-08064-286-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84238-foto-08064-286-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies extretes del web https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84239","titol":"Plaça Vella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-vella-1","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL (2018) Ruta casc antic. Històries dels carrers de la llana i l'estiueig (tríptic). Castellterçol: Diputació de Barcelona - Ajuntament - Consorci del Moianès.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La plaça Vella, tai i com el seu nom indica, és una de les més antigues del nucli urbà. És una plaça petita i cèntrica que destaca per la concentració d'antics edificis, entre mitgeres, de diverses plantes, amb llindes i brancals de pedra desbastada a les obertures. En destaquen els edificis dels nº 1, 4, 5 i10.","codi_element":"08064-287","ubicacio":"Pl. Vella, s\/n.","historia":"","coordenades":"41.7514800,2.1205600","utm_x":"426884","utm_y":"4622558","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84239-foto-08064-287-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84239-foto-08064-287-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Tanmateix, la plaça acull diverses manifestacions culturals i populars que es celebren al municipi, com el pregó de Festa Major, la Dansa i el Ball del Ciri, el ball dels Nans i dels Gegants o la cremada de l'avet per Sant Fruitós, entre d'altres.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84240","titol":"Edifici al carrer del Racó, 14 o la Presó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-del-raco-14-o-la-preso","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici cantoner, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i pintat.","codi_element":"08064-288","ubicacio":"C. del Racó, 14.","historia":"","coordenades":"41.7515700,2.1188800","utm_x":"426744","utm_y":"4622569","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84240-foto-08064-288-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84240-foto-08064-288-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84241","titol":"Col·lecció de l'Espai Dansa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-lespai-dansa","bibliografia":"KUANUM (2016) Projecte de museïtzació cal Recader. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol.","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"A l'espai expositiu permanent de la Dansa de cal Recader es conserven un gran nombre d'elements relacionats amb la Dansa de Castellterçol i amb el Ball del Ciri. Entre els elements més destacats es troben els diferents vestits, guardats en calaixos, tant d'home com de dona, que s'han utilitzat al llarg dels diferents anys, així com diverses almorratxes i ciris. Tanmateix, es custodien els pentagrames relacionats amb aquests balls, fruit de les troballes a mans de particulars.","codi_element":"08064-289","ubicacio":"Cal Recader. C. de Bellver, 6-8.","historia":"","coordenades":"41.7512400,2.1206500","utm_x":"426891","utm_y":"4622531","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84241-foto-08064-289-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84241-foto-08064-289-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A cal Recader hi ha l'Escola de Música i l'Espai de Dansa de Castellterçol.L'espai expositiu permanent de la Dansa de cal Recader es va inaugurar l'any 2017.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84243","titol":"Llegenda del pla de les Forques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-pla-de-les-forques","bibliografia":"CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006) Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. CASTELL DE CASTELLTERÇOL: http:\/\/castell-tersol.org\/","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Segons la llegenda, el pla de les Forques era el lloc on el senyor del castell de Castellterçol, que tenia un caràcter molt violent, feia penjar als delinqüents. Els manava untar amb resina i els feia cremar, per tal de que fossin ben visibles des de tota la contrada. També, segons la tradició oral, aquest indret era un lloc de reunió de bruixes.","codi_element":"08064-291","ubicacio":"Pla de les Forques","historia":"","coordenades":"41.7584900,2.1063800","utm_x":"425713","utm_y":"4623348","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84244","titol":"Col·lecció municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-municipal-1","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una col·lecció formada per un gran nombre d'objectes d'interès històric, artístic i etnològic, que es troba majoritàriament a 'la Sala' a cal Recader, però també en d'altres espais de l'ajuntament. És una col·lecció molt heterogènia, de la que formen part objectes molt diversos, des de retrats dels diferents reis i dels presidents de la Generalitat, quadres de pintura, diapositives, banderes, escultures, ciris i d'altres objectes d'utilitat desconeguda No es troba inventariada ni ha estat objecte de cap estudi.","codi_element":"08064-292","ubicacio":"La Sala (cal Recader), C. de Bellver, 6-8.","historia":"","coordenades":"41.7512400,2.1206500","utm_x":"426891","utm_y":"4622531","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84244-foto-08064-292-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84245","titol":"Mural de la Sala d'Enric Prat de la Riba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mural-de-la-sala-denric-prat-de-la-riba","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Pintura mural que presideix la sala Prat de la Riba de l'ajuntament de Castellterçol. Va ser realitzada per l'artista local David Font, l'any 2017, en homenatge de Castellterçol a la figura d'Enric Prat de la Riba, en el centenari de la seva mort. Va ser inaugurada per l'aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El mural representa la trajectòria vital de l'advocat i polític i la seva relació amb Castellterçol i amb Catalunya.","codi_element":"08064-293","ubicacio":"Ajuntament de Castellterçol. Plaça. Vella, 3.","historia":"","coordenades":"41.7513400,2.1205200","utm_x":"426880","utm_y":"4622542","any":"2017","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84245-foto-08064-293-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-13 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"David Font","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84246","titol":"Mural de l'Espai Franch","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mural-de-lespai-franch","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Pintura mural que decora la façana de l'edifici de l'Espai Franch. Va ser realitzada per l'artista Javigaar (Javi García Aranda), l'any 2019, amb motiu de la reobertura de l'Espai Franch-Memorial Democràtic i les Jornades Europees de Patrimoni. El mural representa les vivències de Josep Franch-Clapers durant l'exili, amb una il·lustració en tres parts: persones exiliades, persones al camp i ell mateix com a exiliat (aquest últim dibuixat a l'interior de l'edifici, completament visible només a la nit mitjançant la il·luminació).","codi_element":"08064-294","ubicacio":"Espai Franch - Memorial Democràtic, C. Racó 10-12.","historia":"","coordenades":"41.7514100,2.1190200","utm_x":"426756","utm_y":"4622551","any":"2019","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84246-foto-08064-294-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Javigaar (Javi García Aranda)","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84247","titol":"Mural del Bosquet de can Sedó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mural-del-bosquet-de-can-sedo","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Pintura mural que decora la façana de l'edifici de l'Espai Jove Kastell, al Bosquet de can Sedó. Va ser realitzada per l'artista urbà Roc Blackblock, l'any 2018, amb motiu dels pressupostos participatius. El mural, que s'anomena 'Connexions intergeneracionals', representa el que és el bosc de can Sedó, un espai amb voluntat de conexió entre generacions, de convivència i comunitat.","codi_element":"08064-295","ubicacio":"Bosquet de can Sedó. C. Rocacorba, s\/n.","historia":"","coordenades":"41.7488300,2.1200300","utm_x":"426837","utm_y":"4622264","any":"2018","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84247-foto-08064-295-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Roc Blackblock.","observacions":"Al Bosquet de can Sedó hi ha un petit edifici destinat a usos diferents, com l'Esplai Draks, el Punt Jove i la Ràdio. Durant l'any, s'hi fan trobades esportives, espectacles infantils i celebracions diverses.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84248","titol":"Casa al carrer de Barcelona, 32-36","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-de-barcelona-32-36","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta irregular, que consta de quatre plantes a la seva alçada màxima. Presenta una volumetria singular específica, formada per una edificació principal de planta rectangular i un cos de planta circular, amb teulades de diversa tipologia. En destaquen les obertures de la façana, on es combinen finestres senzilles amb llindes i brancals de pedra, i d'altres amb columnes i arcs conopials.","codi_element":"08064-296","ubicacio":"C. de Barcelona, 32-36.","historia":"","coordenades":"41.7510300,2.1216400","utm_x":"426973","utm_y":"4622507","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84248-foto-08064-296-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neoclàssic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84249","titol":"Molí de Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-sant-joan","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un antic molí reconvertit en habitatge. L'edifici original és de planta quadrada i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a una vessant, que desaigua a la façana. La façana principal, orientada al sud-oest, es troba presidida per un porxo de dues plantes, a mode de galeria. Les obertures són rectangulars i de pedra carejada. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. Les restes de l'antiga bassa es troben a la part posterior de l'edifici. Ha estat objecte d'obres de rehabilitació que han malmès els seus valors històrics originals.","codi_element":"08064-297","ubicacio":"Horts del Molí Xic","historia":"","coordenades":"41.7630300,2.1184200","utm_x":"426719","utm_y":"4623842","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84249-foto-08064-297-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84249-foto-08064-297-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84250","titol":"Cases aparellades al carrer Cebrià Calvet, 30-32 i 34-36","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-aparellades-al-carrer-cebria-calvet-30-32-i-34-36","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de dues cases aparellades d'estil modernista. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i sotacoberta. La façana principal és simètrica, amb decoració d'esgrafiats de temàtica floral. La porta d'entrada i les finestres presenten elements decoratius a les parts superiors. Al sotacobert hi ha una petita obertura circular també decorada. L'accés a l'interior del solar on es troben les cases es realitza mitjançant unes portes de ferro forjat.","codi_element":"08064-298","ubicacio":"C. de Cebrià Calvet, 30-32 i 34-36.","historia":"","coordenades":"41.7508300,2.1254300","utm_x":"427288","utm_y":"4622481","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84250-foto-08064-298-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84251","titol":"Edifici a la plaça de l'Església, 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-a-la-placa-de-lesglesia-4","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada al carrer. Les obertures són de pedra carejada. Una de les finestres presenta la següent inscripció a la llinda: 'Jaume Oller 1687'. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i pintat, deixant vistos els elements de ressalt.","codi_element":"08064-299","ubicacio":"Pl. de l'Església, 4.","historia":"","coordenades":"41.7518000,2.1207500","utm_x":"426900","utm_y":"4622593","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84251-foto-08064-299-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84251-foto-08064-299-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84252","titol":"Edifici a la carretera de Granera, 43-45","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-a-la-carretera-de-granera-43-45","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici resultat de la unió d'una volumetria tradicional i un cos cilíndric. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba alineada al carrer. El cos cilíndric consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a una vessant. Les obertures són de pedra carejada. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i pintat, deixant vistos els elements de ressalt.","codi_element":"08064-300","ubicacio":"Ctra. de Granera, 43-45.","historia":"","coordenades":"41.7498300,2.1203600","utm_x":"426865","utm_y":"4622375","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84252-foto-08064-300-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84252-foto-08064-300-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84253","titol":"Edifici a la plaça de Jaume Carrera, 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-a-la-placa-de-jaume-carrera-1","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici cantoner de planta rectangular, que consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba alineada a la plaça. Les obertures de la planta baixa i la planta pis són de pedra carejada. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i pintat, deixant vistos els elements de ressalt.","codi_element":"08064-301","ubicacio":"Pl. de Jaume Carrera, 1.","historia":"","coordenades":"41.7521500,2.1208500","utm_x":"426909","utm_y":"4622632","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84253-foto-08064-301-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84253-foto-08064-301-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84254","titol":"Edifici a la plaça de Joaquim Serra, 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-a-la-placa-de-joaquim-serra-1","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada a la plaça. Les obertures són de pedra carejada. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i pintat, deixant vistos els elements de ressalt.","codi_element":"08064-302","ubicacio":"Pl. de Joaquim Serra, 1.","historia":"","coordenades":"41.7512200,2.1214900","utm_x":"426961","utm_y":"4622528","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84254-foto-08064-302-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84254-foto-08064-302-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84255","titol":"Edifici al carrer del Nord, 14-16","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-del-nord-14-16","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada al carrer. Les obertures són de pedra carejada. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i una part pintat, deixant vistos els elements de ressalt.","codi_element":"08064-303","ubicacio":"C. del Nord, 14-16.","historia":"","coordenades":"41.7520000,2.1181900","utm_x":"426687","utm_y":"4622617","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84255-foto-08064-303-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84255-foto-08064-303-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84256","titol":"Edifici al carrer de Pabordia, 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-pabordia-3","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada al carrer. Les obertures de la planta baixa i del primer pis són de pedra carejada. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i pintat, deixant vistos els elements de ressalt.","codi_element":"08064-304","ubicacio":"C. de Pabordia, 3.","historia":"","coordenades":"41.7516100,2.1210200","utm_x":"426922","utm_y":"4622572","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84256-foto-08064-304-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84256-foto-08064-304-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84257","titol":"Edifici al carrer de Pabordia, 13","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-pabordia-13","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada al carrer. Les obertures són de pedra carejada. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i pintat, deixant vistos els elements de ressalt.","codi_element":"08064-305","ubicacio":"C. de Pabordia, 13.","historia":"","coordenades":"41.7514200,2.1214000","utm_x":"426954","utm_y":"4622550","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84257-foto-08064-305-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84257-foto-08064-305-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84258","titol":"Hostal de Castellterçol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hostal-de-castelltercol","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de volumetria singular, formada per la unió de tres cossos, que consten de planta baixa i una planta pis. La cobertes són de teula ceràmica aràbiga. Les façanes són de composició irregular, amb diverses obertures de pedra carejada. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat. El recinte de l'hostal presenta un mur perimetral, de pedra vista; l'accés es realitza a través d'un portal d'arc de mig punt.","codi_element":"08064-306","ubicacio":"Ctra. Barcelona, 1.","historia":"","coordenades":"41.7500200,2.1240800","utm_x":"427175","utm_y":"4622393","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84258-foto-08064-306-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84258-foto-08064-306-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Actualment és un restaurant.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84259","titol":"Edifici a la plaça de Tresserres, 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-a-la-placa-de-tresserres-2","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada a la plaça. Les obertures són de pedra carejada. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i pintat, deixant vistos els elements de ressalt.","codi_element":"08064-307","ubicacio":"Pl. deTresserres, 2.","historia":"","coordenades":"41.7514300,2.1186400","utm_x":"426724","utm_y":"4622554","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84259-foto-08064-307-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84259-foto-08064-307-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84260","titol":"Fàbrica tèxtil A.N.L.A.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-textil-anla","bibliografia":"BUBÉ OLLER, J. (2013). Intervenció en la façana est de Castellterçol i reprogramació de l'antiga fàbrica tèxtil ANLA en complex municipal. (Projecte Final de Carrera. Universitat Politècnica de Catalunya Barcelona TECH). Consultat des de https:\/\/upcommons.upc.edu\/handle\/2099.1\/18717","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga fàbrica que consta de tres naus. La part més antiga correspon a dues naus adossades, de planta rectangular. Les cobertes originals són de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, tot i que actualment una d'elles presenta coberta d'uralita. L'altre nau es troba adossada a les anteriors. És de planta quadrada, amb coberta a diverses vessants, amb lluemaris tapats. Els murs de façana de les tres naus són de maçoneria.","codi_element":"08064-308","ubicacio":"C. de Josep Gallés, 36.","historia":"L'any 1822 Joan Roger Prims va fundar l'empresa Roger. L'any 1915 es va construïr la fàbrica 'Tejidos especiales e Hilaturas. Mercería moderna Roger', amb el despatx a Barcelona (plaça Sant Pere, 4 bis). La fàbrica de teixits i filats Roger va ser la industria tèxtil més important de Castellterçol. L'any 1965 es va dividir la propietat: Joaquim Roger i Amat es queda la filatura i el cotó, i Josep Maria Roger Amat, els teixits. Aquesta darrera indústria es denomina A.N.L.A. L'any 1969 va passar a mans de l'empresa italiana A.N.L.A, fins a l'any 1980 en que tanca. L'any 1981 l'ajuntament va adquirir l'immoble. L'antiga fàbrica ANLA actualment és destinada com a magatzem municipals, pendent d'un nou projecte de futur.","coordenades":"41.7541300,2.1207100","utm_x":"426899","utm_y":"4622852","any":"1915","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84260-foto-08064-308-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47259","titol":"Carrer Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-major-5","bibliografia":"Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El nucli urbà de Collsuspina es caracteritza per la bellesa arquitectònica dels elements que formen el conjunt. El carrer Major és l'eix que vertebra les cases, que es troben a banda i banda d'aquest, des de la carretera N-141, de Manresa a Vic, fins al carrer de l'Espina, passant per la plaça Major, on hi trobem l'edifici de l'Ajuntament. És un carrer ample, que discorre de nord a sud, on trobem la major part dels habitatges del nucli que segueixen una estructura similar: cases fetes en pedra, amb la porta principal que s'obre al carrer i, generalment, un hort o jardí a la façana posterior, amb planta baixa i dos pisos, generalment. Molts d'aquests edificis conserven llindes amb la data de construcció i altres elements decoratius que recorden l'ofici dels primers estadants.","codi_element":"08070-1","ubicacio":"Nucli urbà de Collsuspina","historia":"El nucli urbà de Collsuspina és un poble modern que es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, situat al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, regentat durant més d'un segle per una família de fadristerns del Mas Armadans i freqüentat per tota mena de traginers, mercaders i fins i tot bandolers. Al llarg de dos segles compaginà les activitats d'hostal i botiga. Poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Montpart va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos, només el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). L'any 1841 Collsuspina consta com a municipi independent, ja que es va fer la separació dels termes municipals de Tona i de Collsuspina.","coordenades":"41.8261600,2.1754000","utm_x":"431523","utm_y":"4630804","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47259-foto-08070-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47259-foto-08070-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47259-foto-08070-1-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Estan protegits alguns elements puntuals que s'obren al carrer, però no el carrer.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47260","titol":"Santa Maria dels Socors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-maria-dels-socors","bibliografia":"Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'església parroquial de Collsuspina es troba al nucli del poble. És un edifici d'una sola nau coberta amb teulada de doble vessant i campanar adossat a la banda de llevant de l'edifici. La façana és d'estil clarament neoclàssic, amb remat sinuós característic d'aquesta època i creu al centre; portalada amb llinda i arc de descàrrega apuntat que forma un frontó, a la llinda hi ha la data 1909; i finestra vertical sobre la porta. El campanar és quadrangular i amb tres pisos diferenciats amb motllures horitzontals; els dos darrers pisos presenten una obertura a cada cara, i rematat amb una balaustrada superior. Es conserva una campana a l'interior feta pel campaner francès Simon Faillet en 1592 i un rellotge adossat a la cara principal sobre la obertura. L'edifici manté els murs de pedra vista amb cantoneres ben tallades. L'interior presenta una sola nau i conserva els dos trams de voltes ogivals de la nau central, que recorda un gòtic tardà ja que manté les nerviacions i claus de volta amb imatges de sants gravats. A inicis del segle XX va ser ampliada, incorporant una sagristia que comunica amb la rectoria a la banda de migdia, i es va allargar la nau per la part de la façana, que s'obre al nord, amb un nou atri, cor i campanar. Al costat del mur de ponent hi havia l'antic cementiri.","codi_element":"08070-2","ubicacio":"c\/ Nou, 4. 08178 Collsuspina","historia":"Aquesta església, advocada a Santa Maria dels Socors, es va construir gràcies a la iniciativa de l'hereu del Mas Pedrós entre 1592 i 1600. Per aquest motiu va rebre el càrrec de patró o protector de l'església (Pladevall, 1971), de manera que en diferent documentació s'esmenta a aquesta família com encarregats de la guarda i neteja dels ornaments, i fins i tot com a pagadors d'alguns ornaments. Segons una consueta parroquial de Balenyà que es conserva a l'Arxiu de la Mensa Episcopal de Vic (plec 910) i redactada pel rector el 1659, l'església de Nostra Senyora dels Socors de Collsuspina es va fer l'any 1592 i es va beneir el 15 de juny de 1600. Al Llibre de Comptes de l'església, obert el 1690 consta que el 1737 es va renovar el paviment i es va rebatre la volta sobre el cor, el 1745 es va manar fer un fossat darrera la capella per treure humitat dels murs i paviment. El 1880 es van iniciar les obres d'ampliació de la façana i es va fer un nou presbiteri i noves capelles laterals, degut a l'increment de població del nucli; i fent una nova remodelació de la façana l'any 1909. En els seus orígens era una capella filial de la parròquia de Balenyà i va adquirir la categoria d'església parroquial el 1897, amb dret a tenir cementiri, ja que abans s'enterrava a Balenyà. En la visita del Bisbe de Vic l'any 1685 deixà constància que no tenia sagrari, ni font baptismal, ni cementiri, degut a la dependència de la parròquia. El 1828 es va unir eclesiàsticament amb Sant Cugat de Gavadons i un sol capellà es feia càrrec de les dues esglésies. El poble de Collsuspina és un poble de creació moderna que va créixer al voltant del camí ral. La primera casa que s'hi va construir va ser l'hostal actual de Can Xarina, el 1550, i al voltant d'ell es va anar desenvolupant el nucli amb noves construccions entre els segles XVI i XVIII, entre elles l'església, que era molt freqüentada pels habitants i passavolants que transitaven pel camí ral. Cada 15 de juny es celebra la festa de la seva patrona i, abans de la seva independència eclesiàstica, cada dilluns de Cinquagèsima s'hi anava en processó des de Sant Fruitòs de Balenyà.","coordenades":"41.8254100,2.1748800","utm_x":"431479","utm_y":"4630721","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47260-foto-08070-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47260-foto-08070-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47260-foto-08070-2-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Malauradament, el 28 de maig de 2014, va caure un llamp al campanar i va fer malbé l'esfera del rellotge i la barana del campanar.","codi_estil":"96|98|99|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47261","titol":"Cal Xarina \/ antic Hostal de Collsuspina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-xarina-antic-hostal-de-collsuspina","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Vall-Llobera, F. (2009). La immigració occitana a Catalunya de la fi del segle XV al començament del XVIII. Barcelona. Institut Nova Història.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa ubicada dins el nucli urbà del poble, al carrer Major. És un casal gran, de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant, amb planta baixa, pis, i pis sota teulada. L'edifici és de pedra amb cantoneres ben escairades i diferents elements decoratius tallats en pedra. La façana principal és l'element més característic; té un portal adovellat al centre, amb dovelles llargues i a la dovella central té una inscripció amb forma d'escut on posa SALVI PADRÓS 1550, atribuïda a la marca del mestre de cases que la va construir i que era d'origen francès. A cada banda de la porta hi ha finestres, dues a la banda esquerra i una a la dreta. Aquesta darrera finestra té llinda de pedra amb una inscripció molt característica, ja que està escrita en francès amb alguna paraula en espanyol: ALEVADO SOIT LE TRÈS SAN SACREMENT AVE MARIAS (Lloat sigui el Santíssim Sagrament Ave Maria); veiem que en lloc de 'alevado' (alabado) i de 'san' (santo), en francès es diu 'loué' i 'saint'. Al primer pis hi ha tres finestres d'arc conopial que descansa sobre dues bases d'impostes motllurades que fan de base dels muntants laterals. A les golfes hi ha tres finestres juntes que són modernes. La resta de façanes de l'edifici han estat reformades en època recent, tot i seguint l'estructura característica. Al jardí posterior es conserva una taula de pedra que era l'antic pedrís que hi havia davant la façana, element que era molt característic de les cases de Collsuspina i que han desaparegut. A l'interior es manté l'estructura de tres crugies, i conserva alguns elements, com una volta de pedra ojival a la crugia de migdia i altra amb uns arcs de mig punt que reposen sobre capitells; també es conserven dues portes amb els muntants motllurats en guix amb motius geomètrics.","codi_element":"08070-3","ubicacio":"c\/ Major, 30. 08178 Collsuspina","historia":"L'antic Hostal de Collsuspina, on es troba actualment el restaurant Can Xarina, sembla que fou construït per un mestre de cases francès l'any 1550, per encàrrec de Salvi Padrós, hereu del mas Padrós, tal i com recorda la inscripció del portal adovellat: SALVI PADROS 1550. Salvi Padrós va arrendar l'hostal a Cebrià Armadans, i al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, l'hostaler era en Cebrià Armadans. Al capbreu de Tona de 1643, Joan Padrós, hereu del mas Padrós de la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, diu que té unit al seu mas les terres de l'antic mas Solà i que en aquestes terres hi ha l'hostal 'novament edificat' anomenat Hostal de Collcespina que termeneja a tramuntana amb el camí públic de Vic a Moià. El lloc on es va aixecar l'hostal era el punt d'intersecció del camí Ral de Vic a Manresa amb el punt de partició dels antics termes de Tona i Balenyà, per tant, en un lloc estratègic i de pas. Als seus inicis, l'Hostal de Collsuspina era un hostal solitari del camí ral, freqüentat per tota mena de traginers, mercaders i fins i tot bandolers. Al voltant de Can Xarina es van edificar quatre o cinc cases més al llarg del segle XVI, i a partir del XVII es va configurar un grup més important de cases a l'entorn de l'església de Santa Maria dels Socors edificada entre 1592 i el 1600, i que al 1780 ja tenia 14 cases. L'hostal durant molt temps compaginà les tasques d'hostal i botiga, tal i com consta a diferent documentació del la segona meitat del segle XVIII, quan va haver diferents plets entre el batlle i els regidors de Tona i en Bernat Padrós, amo de l'Hostal de Collsuspina (Pladevall, 1990). En el plet de 1752, les autoritats del terme de Tona van prohibir a l'hostaler la venda de tota mena de queviures si no pagava els drets corresponents, resolent el Batlle General de Rendes del Reial Patrimoni que podia vendre només als que s'allotjaven a l'hostal. L'any 1784, en Josep Girvent, que havia comprat els drets a hostal, fleca i taverna de Tona, va demanar al batlle que 'manden serrar el meson de Bernardo Padrós y cesse y se abstenga de vender'. Actualment l'hostal encara fa funcions com a restaurant.","coordenades":"41.8257700,2.1752400","utm_x":"431509","utm_y":"4630761","any":"1550","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47261-foto-08070-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47261-foto-08070-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47261-foto-08070-3-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Renaixement|Contemporani|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|95|98|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47262","titol":"Els Ventets \/ cal Tàpies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-ventets-cal-tapies","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els Ventets és un conjunt format per una finca que es troba ubicada al Raval Picanyol, tancada amb un mur de pedra, que guarda al seu interior una casa d'estructura singular i un jardí en el que predominen els avets. La casa està aixecada sobre pilars, d'estructura paral·lelepipèdica i amb teulada a un vessant metàl·lica. La casa sobresurt de la resta de cases de l'entorn per la forma arquitectònica característica.","codi_element":"08070-4","ubicacio":"Raval Picanyol, c\/ Toll 9-11","historia":"En el Ple municipal de 14\/6\/2012 l'Ajuntament de Collsuspina acceptà el llegat de la Sra. Maria Cendrós Pijuan, que morí el 8\/2\/2012, i que en el seu testament llegà la finca-torre Els Ventets a l'Ajuntament per a que aquest el destini a accions socials en benefici del poble. La testadora també va deixar voluntat que es dediqui una placa commemorativa al seu marit, el senyor José Tapias Tudó. A més de la finca el llegat inclou tots els elements mobles que es troben a la casa.","coordenades":"41.8254900,2.1647800","utm_x":"430640","utm_y":"4630738","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47262-foto-08070-4-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47262-foto-08070-4-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Ref. cadastral: 0709001DG3300N","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47263","titol":"Col·lecció d'objectes de Els Ventets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-dobjectes-de-els-ventets","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Col·lecció d'objectes procedents de la casa Els Ventets, formada per diversos objectes de la llar i una col·lecció d'obra pictòrica d'aproximadament 40 elements entre els que hi ha obres de pintors catalans, espanyols i alguns extrangers. Alguns són pintors de certa anomenada.","codi_element":"08070-5","ubicacio":"Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina","historia":"En el Ple municipal de 14\/6\/2012 l'Ajuntament de Collsuspina acceptà el llegat de la Sra. Maria Cendrós Pijuan, que morí el 8\/2\/2012, i que en el seu testament llegà la finca-torre Els Ventets a l'Ajuntament per a que aquest el destini a accions socials en benefici del poble. La testadora també va deixar voluntat que es dediqui una placa commemorativa al seu marit, el senyor José Tapias Tudó. A més de la finca el llegat inclou tots els elements mobles que es troben a la casa.","coordenades":"41.8255200,2.1751500","utm_x":"431501","utm_y":"4630733","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47263-foto-08070-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47263-foto-08070-5-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47264","titol":"Placa commemorativa a Els Ventets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-commemorativa-a-els-ventets","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Al costat de la porta principal d'entrada a la finca de Els Ventets, hi ha una placa metàl·lica que commemora la donació que van fer els seus propietaris de la finca i la casa a l'Ajuntament de Collsuspina. La placa diu: AQUESTA FINCA HA ESTAT LLEGADA A L'AJUNTAMENT DE COLLSUSPINA, PEL MATRIMONI JOSEP TÀPIES I MARIA CENDRÓS. PER L'AMOR QUE SEMPRE HAN DEMOSTRAT PER AQUEST POBLE. EN HONOR I RECORD SEU, INAUGUREM AQUESTA PLACA A COLLSUSPINA EL 6 D'AGOST DE 2012. AJUNTAMENT DE COLLSUSPINA.","codi_element":"08070-6","ubicacio":"Raval Picanyol, c\/ Toll 9-11","historia":"En el Ple municipal de 14\/6\/2012 l'Ajuntament de Collsuspina acceptà el llegat de la Sra. Maria Cendrós Pijuan, que morí el 8\/2\/2012, i que en el seu testament llegà la finca-torre Els Ventets a l'Ajuntament per a que aquest el destini a accions socials en benefici del poble. La testadora també va deixar voluntat que es dediqui una placa commemorativa al seu marit, el senyor José Tapias Tudó, que va fer l'Ajuntament i va instal·lar a la façana el 6\/8\/2012. A més de la finca el llegat inclou tots els elements mobles que es troben a la casa.","coordenades":"41.8257400,2.1647000","utm_x":"430634","utm_y":"4630766","any":"2012","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47264-foto-08070-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47264-foto-08070-6-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47265","titol":"L'Espina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lespina","bibliografia":"Dolors. (1983). Secció d'història: L'Espina. Revista l'Estel de Collsuspina, núm. 3, novembre 1983. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. Viatge a les masies osonenques (39). L'Espina de Collsuspina. Setmanari Ausona. 10\/9\/1982.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La casa es troba darrera d'un tossal, a migdia del Pla de Querol i al sud del nucli del municipi. Es tracta d'un conjunt format per una casa central a la que envolten diferents construccions en diferent estat de conservació i de diferents èpoques; situada en un desnivell del terreny. La masia principal forma un cos quadrangular, cobert amb la teulada a dues vessants de teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia, i té un cos afegit a la banda de llevant amb teulada a un vessant i un altre que no té teulada a la banda de tramuntana. Degut a l'aprofitament del desnivell, davant la façana principal hi ha una era que és el sostre d'un cos edificat situat davant la casa però al nivell inferior i que presenta una estructura singular de voltes de canó suportades per pilars i arcs de mig punt rebaixats, disposats en quatre crugies. Probablement es tracti d'antics estables. En quant a l'edifici principal, de planta baixa i tres pisos, presenta una façana simètrica, a la que recentment s'ha eliminat l'estuc de guix que la cobria. Es veu clarament la ubicació de la casa en un desnivell, ja que té dues portes dovellades, una al nivell inferior, accessible des del nivell baix del camí i altra a un nivell superior situada al centre de la façana i amb un escut a la dovella central, que conserva una disposició simètrica de finestres i balcons. La finestra que trobem sobre la primera porta té decoració gòtica característica del s. XVI, amb arc conopial i diferents motius escultòrics, i es tractaria de la part més antiga de la casa, que s'ampliaria a banda i banda. A la mateixa façana i al costat de la finestra es conserva un carreu amb una cara tallada, segurament d'alguna altra finestra de la mateixa època. La façana de migdia, més moderna, té un gran arc de mig punt a la planta baixa i un cos de galeria amb cinc arcs de pedra rebaixats al pis superior. A la façana de ponent hi ha una llinda amb la data 1909 ALFONSO ESPINA. Destaquen també diversos elements afegits a la façana de tramuntana que es troben en semi ruïna, i que podrien haver format part de l'edifici més antic i que conserven alguns contraforts. Així com un cos a l'extrem de ponent de la façana principal, sense teulada, però amb els dos arcs de mig punt rebaixats que formaven l'accés a l'edifici per aquesta banda. Es tractaria segurament de coberts per a usos del mas.","codi_element":"08070-7","ubicacio":"L'Espina","historia":"Aquesta és la masia tradicionalment més antiga del terme de Collsuspina. El nom de la casa prové del nom d'un turó proper i aquest va donar nom a l'actual poble, el Coll de l'Espina (Coll s'Espina), així com a la família que l'ha habitat i que encara manté el cognom. La primera menció documental que tenim constància es remunta a l'any 923, quan es fa referència al lloc Spina, en el terme del castell de Tona. El sacerdot Sunyer, propietari de terres a la villa que vocant Balagnano i a molts altres indrets, en el seu testament del 16 d'octubre de 955, deixa ad domum Sancti Fructuosi unes terres que te al lloc conegut com a arca (mot que equival a sepultura antiga o dolmen), en el lloc nomenat Espina (Spina). Els anys 1051 i 1079 surt com a nom de la collada i del mas, a diferents documents de donació de terres dins la jurisdicció del Castell de Tona (Pladevall, 1971: Arxiu Capit. Vic, Co. 6, doc. 1.899; Lib. Dot. Antiq., fols. 119 -120). Es trobava des dels seus orígens dins el terme de l'església de Sant Cugat de Gavadons sufragània de Sant Andreu de Tona i dins el terme d'aquest municipi fins a mitjans del segle XIX. És variada la documentació on apareix la casa, demostrant que es tractava d'una de les més importants del terme. Per exemple, en un document que recull les taxes per tenir bestiar de l'any 1742 i 1752 (conservat a l'Arxiu Municipal de Tona), queda reflectit que la casa més forta del terme de Collsuspina era el Mas de l'Espina, ja que era la que tenia més bestiar (Pladevall, 1990: 283). També surt el mas als diferents fogatges de 1497, 1553 de Sant Cugat Collsasima, i al cens d'Aparici de 1718. A l'Arxiu Espiscopal de Vic també es conserva diferent documentació de l'activitat del mas al segle XVIII. El 1828 el bisbe Corcuera va designar sacerdot per tenir cura de Collsuspina i de Sant Cugat de Gavadons. A l'assignació s'especifica que s'havia d'encarregar de 39 cases al poble, 26 pagesies al sector de Sant Cugat i 6 que pertanyien a la parròquia de Balenyà (l'Espina, l'Espinoi, el Collell, la Collada, la Casanova del Gomar i el molí de l'Espina). La total independència es produeix el 1897, quan el rector de Balenyà va admetre la nova delimitació i renuncià a qualsevol dret sobre l'església dels Socors. La família conserva també diferent documentació produïda al llarg de la història del mas que anà evolucionant i engrandint-se, tal i com es pot veure en l'estructura actual que manté elements dels segles XV a l'actualitat.","coordenades":"41.8176200,2.1783400","utm_x":"431758","utm_y":"4629853","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47265-foto-08070-7-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47265-foto-08070-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47265-foto-08070-7-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Altres elements destacables de l'entorn són el mateix camí empedrat que passa per davant la façana principal de la casa, així com uns tancaments de murs que es troben a sota de la casa per la banda de ponent, que formarien part d'antigues construccions del conjunt.","codi_estil":"93|94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47266","titol":"El Garet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-garet","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.Pladevall, A. (1958). 'La parròquia de San Andres de Tona y su sufraganea de San Cugat de Gavadons'. A Ausa, vol. 3, núm. 23. Pladevall, A. (1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona, 1990. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per una gran casa pairal que es troba a prop del coll de la Pullosa i composta per diferents edificacions: l'edifici principal, dipòsit d'aigua, bassa, habitatge del pastor, habitatge del guarda, era, antics coberts agrícoles. L'edifici principal és un gran casal de planta rectangular amb façana principal oberta a migdia, cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab, amb un cos de galeria porxada al primer pis que es troba adossat a la part de llevant. La casa es va configurar fruit de diferents ampliacions a l'entorn d'un cos central al que es va afegir la façana principal a ponent, un segon cos a llevant i una façana a la banda de migdia, de manera que al centre de l'edifici s'ha format un pati obert. Destaca el portal adovellat semicircular a la façana principal, així com les cantoneres i els muntants i ampits de les finestres de pedra tallada; la dovella central de la porta té inscrita la data 1794 JOSEPH GARET dins un escut. A la façana de llevant, a cada angle superior de la façana, hi ha una garita de vigilància, elements que indiquen que el mas havia estat fortificat, segurament per la seva proximitat al camí Ral de Manresa. Les dues garites es veuen molt reformades i és difícil aproximar la cronologia; son de planta circular, coberta amb teula cònica d'un sol vessant, i amb espitlleres a diferents alçades. La casa té planta baixa i dos pisos, dividida la planta en tres crugies. L'accés principal es fa per la crugia central que, a la planta baixa, està coberta amb volta de creueria rebaixada i formant un vestíbul al que s'obren habitacions a banda i banda i que té al fons un cos d'escala quadrat amb escala en quatre trams que discorre al voltant del forat de l'escala, i que dona accés al pis. Es manté l'estructura de la crugia de migdia, amb arcs diafragma i voltes de pedra. Al primer pis hi ha la sala menjador estil neoclàssic amb una capella oratori dedicada a Sant Joaquim. Destaca la galeria afegida sobre aquesta crugia de migdia, amb un conjunt de columnes que sostenen arcs rebaixats. A la dreta de l'edifici principal hi ha altres dos edificis superposats i amb diferent orientació, coberts amb teulada a un vessant, presenten cantoneres, finestres i portals d'arc rebaixat de pedra treballada.","codi_element":"08070-8","ubicacio":"Pla del Garet","historia":"La masia presenta elements arquitectònics de diferents èpoques, entre el segle XIV i el XX, i en la seva estructura es poden apreciar diferents ampliacions d'un primer casal que ara queda al centre de la construcció. La casa és documentada al menys des del segle XIII, fet que queda testimoniat pels arcs diafragma de la planta baixa, així com s'esmenta a la descripció del terme de l'acta de consagració de Sant Cugat de Gavadons del 1083, que diu que el terme de Balenyà arribava fins al Mont de Pol o actual Costa de Pol i que baixava cap a Ca l'Escanya, seguia el camí ral, del qual se separava més tard per unir-se a Can Torras o la Casa del Paralloner i d'allà anava vers el Garet de dalt i Mataoriola. També trobem al fogatge de 1553 el Garet de l'Hostal nou, dins el terme de Tona i a la zona de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona en aquella època, i dins el terme del castell de Tona. Aquesta casa s'anà fortificant a les diferents guerres de l'època moderna ja que era un lloc estratègic proper al camí Ral, possiblement per això conserva les dues garites, i sembla que fa tres generacions havia sigut propietat de francesos. La família Garet va estar vinculada a la casa des del segle XII i fins al 1893, en que va passar a un altre propietari per motius d'un préstec que va demanar un Garet i no va poder pagar. El 1828 el bisbe Corcuera va designar sacerdot per tenir cura de Collsuspina i de Sant Cugat de Gavadons, a l'assignació s'especifica que s'havia d'encarregar de 39 cases al poble, 26 pagesies al sector de Sant Cugat i 6 que pertanyien a la parròquia de Balenyà (l'Espina, l'Espinoi, el Collell, la Collada, la Casanova del Gomar i el molí de l'Espina). El 1878 Collsupsina passà a ser parròquia independent, essent parròquia Santa Maria dels Socors. En el decret es van afegir les cases Caseta de Vilafort, abans parròquia de Sant Pere de Ferrerons, el Garet de Dalt, l'Hostal del Garet o la Guixera, can Jordà i can Catxulina, que estaven adscrites a la parròquia i municipi de Balenyà, i les Comes i el Gomar, que eren de Santa Coloma de Sasserra i municipi de Moià. La total independència del municipi de Collsuspina es produeix el 1897, quan el rector de Balenyà va admetre la nova delimitació i renuncià a qualsevol dret sobre l'església dels Socors.","coordenades":"41.8294900,2.1936900","utm_x":"433045","utm_y":"4631159","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47266-foto-08070-8-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47266-foto-08070-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47266-foto-08070-8-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"A la façana principal, al costat de la balconada central, hi ha una inscripció: AQUEIX MAS, UN XIC CASTELL T'OFEREIX EL PA I LA SAL. SI AMB SO DE PAU VENS, BENVINGUT SIAS CAVALLER. També trobem altres elements decoratius moderns, com un escut heràldic dels Costa.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47267","titol":"La Guixera del Garet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-guixera-del-garet","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1958). 'La parròquia de San Andres de Tona y su sufraganea de san Cugat de Gavadons'. A Ausa, vol. 3, núm. 23. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya. Pladevall, A. (1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona, 1990.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia d'estructura d'un sol volum, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Es troba ubicada en un desnivell del terreny, de manera que els accessos principal i posterior no es troben al mateix nivell de l'habitatge. La casa presenta un aspecte molt simètric i regular, amb cantoneres de pedra treballada, portal amb llinda de pedra, finestres ubicades de forma simètrica i un petit balcó en la façana lateral. A la façana principal es pot observar una ampliació tardana a la banda de llevant, que li va proporcionar la simetria a l'estructura general. L'interior està dividit en tres crugies perpendiculars a la façana. El mas es troba sota el mas Garet, més a prop de la carretera i ben accessible des de la font de la Pollosa.","codi_element":"08070-9","ubicacio":"El Garet","historia":"La casa la Guixera del Garet és una edificació estretament lligada al conjunt del mas del Garet i formant part d'un nucli arrelat estretament al paisatge i a l'activitat agrícola. L'edificació havia fet durant dos segles d'hostal de camí ral, així com a explotació del guix de l'entorn i que ha donat nom al mas. A prop de la casa encara és visible un forn de guix , així com l'antiga sala per emmagatzematge del guix que es troba sota l'actual jardí de la casa aprofitant un marge. Segons Mn. Pladevall (1991), l'explotació de guix al lloc és documentada des de 1770, tot i que ells diu que podria ser molt més antiga. Al fogatge de 1553 s'esmenta al Garet de l'Hostal nou, i l'Hostal Nou del Garet, com a dos personatges diferents, dins el terme de Tona i a la zona de Sant Cugat de Gavadons. Segurament un seria l'habitant de la casa el Garet i l'altre seria el d'aquest antic Hostal.","coordenades":"41.8279100,2.1933100","utm_x":"433012","utm_y":"4630984","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47267-foto-08070-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47267-foto-08070-9-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47267-foto-08070-9-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47268","titol":"Guixera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/guixera","bibliografia":"Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga pedrera d' explotació de guixos situada al marge dels talussos de la carretera N 141C, en una corba molt tancada. La seva explotació va ser especialment activa als anys 70 del segle passat. Podem accedir a la pedrera prenen un antic camí paral·lel a la carretera.","codi_element":"08070-10","ubicacio":"La Guixera del Garet","historia":"Durant el Bartonià, la Catalunya central formava part d'un gran golf que obria vers l'oest. En totes les zones més marginals d'aquest gran sistema marí es desenvolupen esculls. Els principals afloraments els trobem a Collsuspina, Moià i Calders, així com la carretera de Calders a Monistrol de Calders. Mentre que en la vall del Llobregat i del Cardener, entre la ciutat de Manresa i la muntanya de Montserrat. Pels voltants d'Igualada destaquem els afloraments de la Tossa de Montbui, Puig Aguilera i Sant Procopi. Per sobre d'aquesta formació de calcaries de Collsuspina trobem una formació evaporitica (guixos de Collsuspina), que marca la transició cap a unes condicions més continentals de la conca de l'Ebre.","coordenades":"41.8361400,2.1901800","utm_x":"432761","utm_y":"4631900","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47268-foto-08070-10-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47268-foto-08070-10-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Cenozoic|Paleògen|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"123|124|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47269","titol":"Forn de guix del Garet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-guix-del-garet","bibliografia":"Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està molt deteriorat i cobert de vegetació","descripcio":"Al camí que va cap a la casa la Guixera del Garet hi ha dues estructures diferents, una que correspon a un antic forn de guix i l'altra que té l'estructura dels forns de teules i maons. Aquestes són les restes d'un antic forn de guix situat al camí d'accés a la masia la Guixera del Garet i al costat de l'antiga zona d'extracció de pedra per guix. Només es poden veure fragments de les parets exteriors del forn que conformen una olla circular d'uns 3m d'alçada i uns 3 m de diàmetre, amb boca que tanca lleugerament per la part superior. Les parets no estan vidriades fet que indica una baixa temperatura de cocció del guix. Es troba ubicat a un marge del camí i tapat per vegetació. Al costat mateix del forn es conserva encara una peça de guix transportada fins al lloc.","codi_element":"08070-11","ubicacio":"La Guixera del Garet","historia":"Desconeixem el període d'utilització d'aquest forn, tot i que probablement coincidís amb la ocupació de la masia propera. Segons Mn. Pladevall (1991), l'explotació de guix al lloc és documentada des de 1770, tot i que apunta que podria ser molt més antiga. Segons explica el masover del Garet, el guix l'extreien d'una zona a sobre de la casa la Guixera, on hi havia hagut feixes, i l'arrencaven a barrinades, fent tremolar els vidres de la casa. Sembla que no fa massa dècades que encara estaven en funcionament. El guix s'utilitzava per a la construcció, possiblement aquest forn estaria molt lligat a les cases que pertanyien al mas Garet, un dels més importants i amb més propietats del terme. Els forns es construïen en un lloc amb pendent, per facilitar la càrrega i la fogaina. Es construïa una estructura amb pedres calcàries no fogueres, La cuita de guix i de calç feta tradicionalment amb el següent procés: s'omplia l'estructura del forn, fent una volta a la part de baix per deixar espai per la fogaina, i a sobre s'anaven disposant les pedres deixant forats o xemeneies entre elles per tal que el foc pogués pujar fàcilment. Al mateix temps s'omplia l'olla amb feixos de llenya i s'encenia el foc, que es deixava encès al menys dos dies i mig. Per la part superior es tapava amb teules o metalls per tal que no es mullés. Quan el guix estava cuit es desenfornava, s'anava trencant amb maça per fer pedres més petites i es seleccionava el que estava més cuit per fer escaiola. Després s'havia de moldre al molí.","coordenades":"41.8267200,2.1928200","utm_x":"432970","utm_y":"4630852","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47269-foto-08070-11-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47269-foto-08070-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47269-foto-08070-11-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"La fotografia de la boca del forn és de Francesc Roma i Casanovas: http:\/\/excursionismecientific.wordpress.com\/category\/collsuspina\/La fotografia antiga és del llibre Pladevall (1991).","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47270","titol":"Font de la Pullosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-pullosa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de la Pollosa es troba ubicada actualment sota la carretera N-141, al costat del camí d'entrada a la casa la Guixera del Garet. La font es troba dins un passadís cobert amb volta d'arc rebaixat de pedra de 4m de llarg, 1'10m d'amplada i 1'60m d'alçada. Aparentment sembla una font de mina, en la que l'aigua surt d'una aixeta i s'aboca a una pica amb sobreeixidor. El paviment del túnel és de lloses planes ben tallades i un petit canal condueix l'aigua cap al exterior, on hi ha un dipòsit tallat en pedra on es recollia l'aigua. Sobre el raig hi ha dues inscripcions, la primera amb la data 1899, i la segona amb la inscripció 1951 OP, que indica que en aquell any el servei d'obres públiques la va arranjar, possiblement coincidint amb l' ampliació de la carretera.","codi_element":"08070-12","ubicacio":"La Pullosa","historia":"La construcció del túnel que alberga la font es va fer inicialment en època d'Isabel II quan es va construir la carretera de Vic a Manresa passant per Moià.","coordenades":"41.8261900,2.1915100","utm_x":"432861","utm_y":"4630794","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47270-foto-08070-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47270-foto-08070-12-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"El topònim el trobem escrit Pollosa i Pullosa. Sembla que podria procedir del topònim brollosa, referint-se al broll d'aigua.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47271","titol":"Can Jordà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-jorda","bibliografia":"Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular que forma conjunt amb un cobert lateral i amb era davant la façana que queda tancada amb lliça. L'edifici principal consta de planta baixa i planta pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. La façana és asimètrica, degut a una ampliació que es fa fer els anys 1990 per la banda de migdia, de forma que la porta es troba en un costat; aquesta és de llinda de pedra i te la inscripció ANTON GARET 1828, i en un altre llinda hi trobem la data de 1711. L'edifici és envoltat per un mur baix de pedra que conforma una lliça, amb una porta d'accés coberta amb teuladeta. Al costat de la banda nord hi ha un segon edifici, antic cobert.","codi_element":"08070-13","ubicacio":"Coll de la Pollosa","historia":"Can Jordà és una de les masoveries del Garet, construïda a mitjans del segle XVIII, tot i que amb ampliacions al XIX i al XX. Primer devia ser una petita casa que el 1828 va engrandir Anton Garet. Es cita al nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860.","coordenades":"41.8258700,2.1890700","utm_x":"432658","utm_y":"4630761","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47271-foto-08070-13-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47271-foto-08070-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47271-foto-08070-13-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47272","titol":"Escut de l'Espina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-de-lespina","bibliografia":"Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. Viatge a les masies osonenques (39). L'Espina de Collsuspina. Setmanari Ausona. 10\/9\/1982.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"A la dovella central de la porta principal del mas de l'Espina hi ha un escut. Es tracta d'un escut amb les inicials, possiblement, d'un propietari de l'Espina enllaçades amb una S. No es tractaria d'un escut heràldic, ja que no porta les armes de la família, més aviat és una inscripció situada dins un escut.","codi_element":"08070-14","ubicacio":"L'Espina","historia":"Desconeixem la cronologia exacta de l'escut, tot i que pel context podem aproximar que es tractaria d'un element dels segles XVI-XVII. L'Espina és una de les masies més antigues del terme de Collsuspina. El nom de la casa prové del nom d'un turó proper i aquest va donar nom a l'actual poble, el Coll de l'Espina (Coll s'Espina), així com a la família que l'ha habitat i que encara manté el cognom. La primera menció documental que tenim constància es remunta a l'any 923, quan es fa referència al lloc Spina, en el terme del castell de Tona. El sacerdot Sunyer, propietari de terres a la villa que vocant Balagnano i a molts altres indrets, en el seu testament del 16 d'octubre de 955, deixa ad domum Sancti Fructuosi unes terres que te al lloc conegut com a arca ( mot que equival a sepultura antiga o dolmen), en el lloc nomenat Espina (Spina). Els anys 1051 i 1079 surt com a nom de la collada i del mas, a diferents documents de donació de terres dins la jurisdicció del Castell de Tona (Pladevall, 1971: Arxiu Capit. Vic, Co. 6, doc. 1.899; Lib. Dot. Antiq., fols. 119 -120). Es trobava des dels seus orígens dins el terme de l'església de Sant Cugat de Gavadons sufragània de Sant Andreu de Tona i dins el terme d'aquest municipi fins a mitjans del segle XIX. És variada la documentació on apareix la casa, demostrant que es tractava d'una de les més importants del terme. Per exemple, en un document que recull les taxes per tenir bestiar de l'any 1742 i 1752 (conservat a l'Arxiu Municipal de Tona), queda reflectit que la casa més forta del terme de Collsuspina era el Mas de l'Espina, ja que era la que tenia més bestiar (Pladevall, 1990: 283). També surt el mas als diferents fogatges de 1497, 1553, i al cens d'Aparici de 1718. A l'Arxiu Espiscopal de Vic també es conserva diferents documentació de l'activitat del mas al segle XVIII.","coordenades":"41.8175300,2.1781700","utm_x":"431744","utm_y":"4629844","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47272-foto-08070-14-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47273","titol":"Sant Cugat de Gavadons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-cugat-de-gavadons","bibliografia":"Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. González, A. ; Lacuesta, R. (1983). Memòria del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Pladevall, A. (1958). La parròquia de San Andres de Tona y su sufraganea de San Cugat de Gavadons. A Ausa, vol. 3, núm 23. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la Festa Major de Collsuspina.","centuria":"XII-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Sant Cugat de Gavadons és una petita església que s'aixeca en una elevació prop del turó de Puig Estels, al nord del nucli de Collsuspina. És un edifici romànic en el seu origen, d'una sola nau, cobert amb teulada a doble vessant amb teula àrab, i amb dues capelles afegides a cada un dels laterals i que sobresurten del conjunt i que configuren el transepte. Afegit davant la porta principal hi ha un campanar d'espadanya amb dos arcs oberts a la façana de ponent i una finestra amb arc de ferradura a la part posterior del campanar. Es conserven les dues campanes. L'actual porta principal s'obre en la façana de ponent, al costat del campanar, és amb llinda lleugerament arquejada i no presenta cap inscripció. A la part superior d'aquesta façana hi ha un òcul circular. L'antiga porta adovellada encara es conserva a la façana de migdia, actualment oberta al recinte del cementiri que queda tancat per un muret. La façana de llevant té annexionada la rectoria que es va fer al segle XIX i que va modificar possiblement el presbiteri en escapçar-ho. A l'exterior de l'església es conserva una antiga ara i una creu de pedró. A l'interior hi ha un altar d'estil neoclàssic sense data dedicat a Sant Pere Màrtir, possiblement de finals del segle XIX.","codi_element":"08070-15","ubicacio":"Sant Cugat de Gavadons","historia":"El 948 es cita per primera vegada l'església amb el topònim de Gavadons (Pladevall, 1971). Va ser sufragània des dels seus orígens de l'església de Sant Andreu de Tona i estava dins la demarcació del castell de Tona. Actualment és sufragània de Santa Maria dels Socors, dins l'Arxiprestat del Moianès i Bisbat de Vic, des de que l'any 1828 Collsuspina va obtenir la independència eclesiàstica. La primera menció de l'església és de l'any 968. L'església de va consagrar l'any 1083, i en aquest document hi ha una descripció del terme marcant les delimitacions. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll sa sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès. El capbreu de 1643 (ABEV) senyala que la jurisdicció del castell de Tona agafava des de la seva formació tota la parròquia de Sant Andreu de Tona amb la sufragània de Sant Cugat de Gavadons o 'coll sa sima', junt amb els masos de l'Espina, Espinoi, Collell i Padrós. L'estructura de l'església és característica del segle XII, romànica, tot i que ha sofert moltes modificacions, la més important va ser la supressió de l'absis per fer un presbiteri més gran, i el posterior afegitó de la rectoria va modificar la seva estructura externa per la banda de llevant. També es van afegir dues capelles laterals al llarg del segle XVI, cobertes amb nerviacions gòtiques tardanes i uns frisos motllurats a l'arrencada. Durant el segle XVIII es va arrebossar i enguixar tot l'interior. Al segle XIX s'hi feren novament obres, el campanar d'espadanya es transformà en un cos quadrat de gran voluminositat, es construí una sagristia adossada, i la casa rectoral que comportà la mutilació de l'absis. D'aquest segle data l'altar neoclàssic popular dedicat a sant Pere Màrtir. El portal és d'inicis del segle XX. Entre el 1971 i el 1975, la Diputació de Barcelona hi va fer obres de restauració dirigides per Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval. Entre 1981 i 1984 es va fer una nova intervenció, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista. El arxius de la parròquia de Tona es van perdre, de manera que no queda més documentació històrica que la que conserva l'Arxiu Episcopal de Vic.","coordenades":"41.8463400,2.1740000","utm_x":"431428","utm_y":"4633046","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47273-foto-08070-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47273-foto-08070-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47273-foto-08070-15-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"En aquesta església s'ha venerat a Sant Pere Màrtir, advocat contra les tempestes.Es fa un aplec cada primer de maig.","codi_estil":"92|94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47274","titol":"Llosa sepulcral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llosa-sepulcral","bibliografia":"AA.DD. (1989). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 2, p. 244. Iglesias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A.(1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990.","centuria":"XIV-XV","notes_conservacio":"Es troba bruta amb adherències vegetals","descripcio":"Davant l'actual porta d'entrada a l'església hi ha tres lloses, possiblement procedents del cementiri de l'església. Uns d'elles és una llosa sepulcral, de forma rectangular, amb un escut realitzat en alt relleu tallat en la pedra i que és l'escut de la família Miravalls. Tot i que no es distingeix bé els motius de l'interior de l'escut, podria portar les armes de la família: un arbre de sinople i dos llops aixecats, 'lampasados de gules'. L'escut ens recorda la relació d'aquest mas amb l'església.","codi_element":"08070-16","ubicacio":"Sant Cugat de Gavadons","historia":"La família Miravall habitava l'antic mas Miravalls, que es trobava molt proper a l'església. El mas Miravalls va ser antigament una casa forta, senyorejada pels cavallers cognominats Miravalls, que són ben documentats entre el 1265 i el 1300, gràcies a les noticies del canonge de Vic Guillem de Miravalls que actuà com a marmessor de Dalmau de Castelló, tot afavorint als seus nebots Guillem i Ramon de Miravalls, fills de Bernat, l'hereu del mas (ABEV). L'antiga casa forta, estava situada uns metres més amunt de la ubicació de l'actual mas, però sembla que la família es va extingir amb les pestes del segle XIV, i l'herència anà a parar als Taiadella, oriünds del mas situat entre Castellcir i Santa Coloma Sasserra, que tenien el títol de Ciutadans de Barcelona al segle XVII. El 1808, degut al mal estat de l'antiga casa - torre situada al Puig, es va edificar una nova casa al Pla de les Lloses.","coordenades":"41.8463600,2.1739600","utm_x":"431425","utm_y":"4633048","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47274-foto-08070-16-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47274-foto-08070-16-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47274-foto-08070-16-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Tot i que desconeixem la cronologia, podria tractar-se d'un elements d' entre els segles XIV i XV, ja que sembla que es van extingir en aquesta època.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47275","titol":"Pedró de Sant Cugat de Gavadons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedro-de-sant-cugat-de-gavadons","bibliografia":"Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. Pladevall, A. (1958). La parròquia de San Andres de Tona y su sufraganea de San Cugat de Gavadons. A Ausa, vol. 3, núm 23. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la Festa Major de Collsuspina.","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria ubicar amb correspondència a les coordenades que marca.","descripcio":"Al costat de l'església de Sant Cugat de Gavadons, entre el mirador i l'església, en una esplanada a on s'arriba en cotxe, hi ha un pedró format per una gran pedra arrodonida de 1,60 m de diàmetre i 25 cm de gruix, que es troba ubicada sobre una altra pedra que li dóna l'aparença d'una taula. A la cara superior del pedró hi ha gravades les inicials dels quatre punts cardinals (N, E, S i O), tot i que estan mal orientats (amb uns 45º de diferència), ja que quan es va fer la darrera rehabilitació de l'església es va modificar la ubicació i no es va ubicar correctament tenint en compte la orientació, tot i que anteriorment estava posada correctament. El centre de la taula te un forat rodó de 20cm de diàmetre que la travessa totalment. A la banda de llevant hi ha un altre forat, que també travessa tota la pedra, de forma ovalada i un diàmetre màxim de 18 cm. A la part nord de la pedra hi ha un rectangle excavat, que no arriba a travessar tota la pedra, de 40 cm per 30 cm de costat. És possible que el forat central rodó servís per aguantar una creu, i els altres per suportar els objectes que s'utilitzaven en fer la benedicció.","codi_element":"08070-17","ubicacio":"Sant Cugat de Gavadons","historia":"El pedró era la taula des de la que es beneïa el terme i es llegia la Pàssia, entre la Santa Creu de maig i la Santa Creu de Setembre. Es situava al punt més alt d'un terme eclesiàstic. En la benedicció es demanava la protecció divina sobre les collites i el terme. Durant el ritual s'hi beneïa l'aigua i amb fulles de llorer s'escampava simbòlicament entorn seu.","coordenades":"41.8462800,2.1744000","utm_x":"431461","utm_y":"4633039","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47275-foto-08070-17-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47275-foto-08070-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47275-foto-08070-17-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47276","titol":"Rectoria de Sant Cugat de Gavadons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-de-sant-cugat-de-gavadons","bibliografia":"González, A. ; Lacuesta, R. (1983). Memòria del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Pladevall, A.(1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Tot i que conserva la teulada, l'interior està en mal estat.","descripcio":"Edifici que forma part del conjunt de Sant Cugat de Gavadons, ja que s'adossa al costat de migdia de l'església, al mur on possiblement hi havia un absis semi-circular, però del que no queden vestigis degut a que està adossada. És un edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, cobert amb teulada a dues aigües i amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia, mantenint una tipologia de masia. A la banda de llevant hi ha les restes d'un antic cobert, que tenia accés pel costat de migdia a través d'un portal d' arc de mig punt. A la façana de ponent encara és visible la boca del forn de pa.","codi_element":"08070-18","ubicacio":"Sant Cugat de Gavadons","historia":"L'edifici seria aixecat el 1817, tal i com consta a la data de la llinda de la porta d'entrada. Va ser fruit de la darrera ampliació realitzada a l'església al segle XIX, quan també es transformà el campanar d'espadanya en un cos quadrat de gran volum i es construí una sagristia adossada.","coordenades":"41.8462200,2.1741300","utm_x":"431439","utm_y":"4633032","any":"1897","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47276-foto-08070-18-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47276-foto-08070-18-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47277","titol":"Cementiri de Sant Cugat de Gavadons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-de-sant-cugat-de-gavadons","bibliografia":"Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. Pladevall, A. (1958). La parròquia de San Andres de Tona y su sufraganea de San Cugat de Gavadons. A Ausa, vol. 3, núm 23. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la Festa Major de Collsuspina.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El cementiri de Sant Cugat de Gavadons es troba al costat de l'església, per la banda sud d'aquesta. Queda tancat en un recinte amb un mur que el delimita del límit del turó on es troba el conjunt per la banda sud, i per la paret de la mateixa església per la banda nord. L'accés és pel costat nordoest, a través d'una porta de ferro. El mur de la banda sud té una creu de pedra. A l'interior hi ha diferents espècies vegetals, entre les que destaquen tres xipresos.","codi_element":"08070-19","ubicacio":"Sant Cugat de Gavadons","historia":"El cementiri té difícil datació, tot i que els seus orígens anirien paral·lels als de l'església. Per informació oral de veïns sabem que es trobaven ossos pels entorns, fet que podria ser degut a que el perímetre del cementiri seria més gran a finals de l'edat mitjana. El 948 es cita per primera vegada l'església amb el topònim de Gavadons (Pladevall, 1971). Va ser sufragània des dels seus orígens de l'església de Sant Andreu de Tona i estava dins la demarcació del castell de Tona. Actualment és sufragània de Santa Maria dels Socors, dins l'Arxiprestat del Moianès i Bisbat de Vic, des de que l'any 1828 Collsuspina va obtenir la independència eclesiàstica. La primera menció de l'església és de l'any 968. L'església de va consagrar l'any 1083, i en aquest document hi ha una descripció del terme marcant les delimitacions. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès. El capbreu de 1643 (ABEV) senyala que la jurisdicció del castell de Tona agafava des de la seva formació tota la parròquia de Sant Andreu de Tona amb la sufragània de Sant Cugat de Gavadons o 'coll sa sima', junt amb els masos de l'Espina, Espinoi, Collell i Padrós. L'estructura de l'església és característica del segle XII, romànica, tot i que ha sofert moltes modificacions, la més important va ser la supressió de l'absis per fer un presbiteri més gran, i el posterior afegitó de la rectoria va modificar la seva estructura externa per la banda de llevant. També es van afegir dues capelles laterals al llarg del segle XVI, cobertes amb nerviacions gòtiques tardanes i uns frisos motllurats a l'arrencada. Durant el segle XVIII es va arrebossar i enguixar tot l'interior. Al segle XIX s'hi feren novament obres, el campanar d'espadanya es transformà en un cos quadrat de gran voluminositat, es construí una sagristia adossada, i la casa rectoral que comportà la mutilació de l'absis. D'aquest segle data l'altar neoclàssic popular dedicat a sant Pere Màrtir. El portal és d'inicis del segle XX. Entre el 1971 i el 1975, la Diputació de Barcelona hi va fer obres de restauració dirigides per Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval. Entre 1981 i 1984 es va fer una nova intervenció, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista. El arxius de la parròquia de Tona es van perdre, de manera que no queda més documentació històrica que la que conserva l'Arxiu Episcopal de Vic.","coordenades":"41.8462400,2.1739600","utm_x":"431425","utm_y":"4633034","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47277-foto-08070-19-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47277-foto-08070-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47277-foto-08070-19-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47278","titol":"Creu de terme de Collsuspina i font","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-terme-de-collsuspina-i-font","bibliografia":" PladevallL, Antoni. Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990. Pladevall, Antoni. Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya, 1991. http:\/\/mdc.cbuc.cat\/cdm\/singleitem\/collection\/afcecemc\/id\/7205\/rec\/1<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" La creu de terme es troba ubicada en un conjunt volumètric que també comprén una font a la base. La creu és de pedra, amb el braç vertical més llarg i tots ells rematats per piràmides. La base del paviment sobre el que es troba el conjunt és circular i està formada per grans dovelles sobre la que s'aixeca una columna de forma octogonal que sosté un recipient de forma també octogonal on hi ha la font. Sobre el recipient s'aixeca una altra columna vertical de forma octogonal rematada per un capitell format per dues plataformes de pedra octogonals planes superposades a sobre les quals descansa la creu. Al seu voltant hi ha un banc de pedra amb un respatller fet de ferro forjat. Hi ha un placa incrustada en la columna amb la següent inscripció: 'Creu del terme que marcava la divisòria dels antics termes municipals de Tona i de Balenyà i de les parròquies de Sant Fruitós de Balenyà i Sant Cugat de Gavadons'.<\/p> ","codi_element":"08070-20","ubicacio":"c\/ Major. 08178 Collsuspina","historia":" El nucli urbà de Collsuspina és un poble modern que es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, situat al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). El territori havia format part dels antics termes municipals de Tona i de Balenyà i del les parròquies de Sant Fruitós de Balenyà i Sant Cugat de Gavadons que era sufragània de Sant Andreu de Tona. Els dos antics termes coincidien al límit del camí Ral, que travessava d'est a Oest, i al lloc on es creuaven els termes dels dos municipis amb el camí Ral, es va erigir una creu de terme que indicava aquesta límits. La creu és una fita històrica, ja que indica una divisió que actualment no existeix, des de la unificació i creació del municipi com a Collsuspina al 1841. Fins fa uns anys estava al mig del carrer, i va ser traslladada a la ubicació actual per facilitar el trànsit pel carrer Major, refent tota l'estructura de la font però conservant la creu original.<\/p> ","coordenades":"41.8259200,2.1753100","utm_x":"431515","utm_y":"4630777","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47278-foto-08070-20-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47278-foto-08070-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47278-foto-08070-20-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2020-06-25 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Desconeixem la cronologia de la creu, tot i que la composició amb la font és contemporània, però podria tractar-se d'un element que coincidís cronològicament amb les cases de la zona. Una de les fotografies mostra la ubicació de l'antiga creu, és una fotografia feta per Lluís Illa, entre 1890 i 1932, pertanyent al fons del l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. http:\/\/mdc.cbuc.cat\/cdm\/singleitem\/collection\/afcecemc\/id\/7205\/rec\/1","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["42"]},{"id":"47279","titol":"Miravalls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/miravalls","bibliografia":"AA.DD. (1989). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 2, p. 244. Iglesias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular, amb planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de pedra, amb cantoneres ben tallades. La porta principal és d'arc rebaixat i es troba al centre de la façana, flanquejada per dues finestres. Davant la façana es forma un pati que queda tancat amb un cobert a migdia i altre a llevant, i al que s'accedeix per ponent. Es tracta d'un edifici relativament modern, però que conserva l'estructura i característiques d'una masia senzilla de la zona.","codi_element":"08070-21","ubicacio":"Pla de les Lloses","historia":"El mas Miravalls va ser antigament una casa forta. Els cavallers cognominats Miravalls són ben documentats entre el 1230 i el 1300, gràcies a les noticies del canonge de Vic Guillem de Miravalls que actuà com a marmessor de Dalmau de Castelló, tot afavorint als seus nebots Guillem i Ramon de Miravalls, fills de Bernat, l'hereu del mas (AA.DD. , 1989, p. 244). Segons un document conservat al mas Pratsobrerroca, el 13 d'agost de 1288, Guillem de Miravalls, cavaller, pels serveis rebuts del seu fill, li fa donació del Staticum de Miravallibus (equivalent a casa fortificada), amb terres, cases i pertinences, situada a les parròquies de Sant Andreu de Tona i Sant Cugat de Gavadons, amb obligació de pagar la tasca dels esplets per mantenir la llàntia que el pare del donador havia instituït davant l'altar de Sant Cugat de Gavadons. El mas Miravalls apareix al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, a la banda de Tona. Sembla que la família es va extingir amb les pestes del segle XIV, ja que no hi ha documentació dels cavallers Miravalls des de principis del segle XIV, però si del mas habitat per pagesos, i que l'herència anà a parar als Taiadella, oriünds del mas situat entre Castellcir i Santa Coloma Sasserra, que tenien el títol de Ciutadans de Barcelona al segle XVII. Aquests van empenyorar el mas el 1574 i finalment Josep de Taiadella se'l va vendre junt a les terres el 26 de maig de 1676 als Pratsobrerroca, concretament a Francesc Gomar i Pratsobrerroca, hereu del mas Prat de la Barroca de Tona i batlle entre 1683-1685 i 1689-1691, i que el 1679 també va adquirir el mas Els Munts (Pladevall, 1990: 269). Segons una nota d'un extracte de document del Pratsobrerroca, l'onze de novembre de 1808 Joan Pratsobrerroca i el seu fill mudaren de lloc la casa de Miravalls, del puig al Pla de les Lloses, ja que l'antiga casa estava en mal estat, i es tractava d'una casa torre que estava ubicada entre el Collet i a peu del Puig. Aquesta és la causa que el mas actual no guardi cap vestigi del seu passat, ja que l'antiga casa forta estava situada uns metres més amunt de la ubicació de l'actual mas, tot i que no podem assegurar la ubicació degut a la manca de vestigis visibles. El lloc on s'emplaçava era també conegut com 'El Castillot'.","coordenades":"41.8494300,2.1709400","utm_x":"431177","utm_y":"4633391","any":"1808","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47279-foto-08070-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47279-foto-08070-21-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"El topònim de la casa indica la bona visibilitat que hi havia des de la ubicació original, des d'on s'hi pot veure, més enllà dels fondals del Solà i Boldrons, la plana de Vic, Tona i la falda del Montseny.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47280","titol":"Dolmen de l'Espina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-de-lespina","bibliografia":"BATISTA i NOGUERA, R. (1961). Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación de Barcelona. Inistituto de Prehistoria y Arqueología. Fascicle 1. Butlletí Excursionista de Vic. III, p.161-164. COLOMINES ROCA, J.; GUDIOL RICART, J.M. (1923) 'Sepulcres megalítics de l'Ausetania'. Quaderns d'Estudi. [Barcelona] vol. XV (octubre-desembre de 1923), 57. GUDIOL, J.M. 'El dolmen de l'Espina'. Butlletí del Centre Excursionista de Gurb. XV. PERICOT GARCIA, Ll. (1925). La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1925. RIUS i SERRA, J. 'Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vic'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Barcelona] vol. VI (1915-20), p.504. Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Gazeta de Vich, núm. 2209. (1920) Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Butlletí del Centre Excursionista de Vich. Vol. III. (1920)","centuria":"","notes_conservacio":"Està ensorrat i s'ha perdut quasi tot el túmul.","descripcio":"Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu tipus dolmen, sembla una cambra simple de planta trapezoïdal, de 2 m de llargada per 1'50 m d'amplada i una alçada màxima de 2 m. El túmul, d'uns 8 m de diàmetre, es conserva parcialment i resta cobert per la caiguda de dues de les grans lloses del megàlit. En l'actualitat, no queda cap llosa del sepulcre en la seva posició original i algunes d'elles es troben caigudes cap el centre del sepulcre.","codi_element":"08070-22","ubicacio":"Serra de Santa Coloma","historia":"El dolmen va ser excavat per membres de la secció d'Exploracions del Centre excursionista de Vic l'any 1920, que hi van dedicar dos dies. Entre el material arqueològic que es va extreure en la intervenció destaca una olla de ceràmica feta a mà en forma de casquet esfèric amb un mugró; altres fragments ceràmics informes; rodelles de collaret fetes en os, perforades en pecten, botons d'os perforats en V prismàtics, un botó d'os de base quadrada i secció triangular perforat en V, un punxó en os i fragments d'anelles en os. En metall, aparegué una sageta de coure de 14 mm de llargada. En la part superior del megàlit aparegué una moneda de Felip IV, així com diversos fragments de ceràmica pintada corresponents a un plat del segle XVI, i una moneda de plata consular d'època romana. Les restes antropològiques més importants corresponen 2 o 3 mandíbules humanes que conserven algunes peces dentaries, algunes falanges i ossos indeterminats. Es conserva al Museu Episcopal de Vic.","coordenades":"41.8061700,2.1765500","utm_x":"431597","utm_y":"4628584","any":"1800aC","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47280-foto-08070-22-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Situat en els altiplans que formen els cingles de Puig sa Gordi, constituït per estrats de calcàries i margues que formen el relleu en costes descendents.","codi_estil":"79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47281","titol":"Col·lecció d'objectes del Museu Episcopal de Vic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-dobjectes-del-museu-episcopal-de-vic","bibliografia":" Batista i Noguera, R. (1961). Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación de Barcelona. Inistituto de Prehistoria y Arqueología. Fascicle 1. Butlletí Excursionista de Vic. III, p.161-164. Colomines Roca, J.; Gudiols Ricart, J.M. (1923) 'Sepulcres megalítics de l'Ausetania'. Quaderns d'Estudi. [Barcelona] vol. XV (octubre-desembre de 1923), 57. Guitart, I. (1986). Objectes d'ornament personals prehistòrics del Moianès i d'Osona al Museu Episcopal de Vic. Ausa, XII, núm. 116, p. 1-19. Gudiol, J.M. 'El dolmen de l'Espina'. Butlletí del Centre Excursionista de Gurb. XV. Pericot Garcia, Ll. (1925). La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1925. Rius i Serra, J. 'Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vic'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Barcelona] vol. VI (1915-20), p.504. Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Gazeta de Vich, núm. 2209. (1920) Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Butlletí del Centre Excursionista de Vich. Vol. III. (1920)<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Alguns elements estan fragmentats o incomplerts.","descripcio":" El Museu conserva el material arqueològic extret en l'excavació realitzada al dolmen de l'Espina per membres de la secció d'Exploracions del Centre excursionista de Vic l'any 1920. Destaca una olla de ceràmica feta a mà en forma de casquet esfèric amb un mugró; altres fragments ceràmics informes; rodelles de collaret fetes en os, perforades en pecten, botons d'os perforats en V prismàtics, un botó d'os de base quadrada i secció triangular perforat en V, un punxó en os i fragments d'anelles en os. En metall, aparegué una sageta de coure de 14 mm de llargada. En la part superior del megàlit aparegué una moneda de Felip IV, així com diversos fragments de ceràmica pintada corresponents a un plat del segle XVI, i una moneda de plata consular d'època romana. Les restes antropològiques més importants corresponen 2 o 3 mandíbules humanes que conserven algunes peces dentaries, algunes falanges i ossos indeterminats.<\/p> ","codi_element":"08070-23","ubicacio":"Plaça Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic","historia":"","coordenades":"41.8255200,2.1751500","utm_x":"431501","utm_y":"4630733","any":"-1800","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47281-foto-08070-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47281-foto-08070-23-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Una part dels objectes es troben exposats a la sala de la planta baixa, i altra part a la sala de reserva o galeria d'estudi.","codi_estil":"79","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47282","titol":"Fontscalents","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fontscalents","bibliografia":"BATISTA NOGUERA, R.; PETIT MENDIZABAL, M. A. (1973). 'La cueva sepulcral de 'Fontscalents' (Collsuspina, Barcelona)'. Ampurias. 35, p.205-212.","centuria":"","notes_conservacio":"El jaciment està exhaurit.","descripcio":"Cova natural d'enterrament Inhumació col·lectiva, en una cova-abric formada en roques sorrenques sobre el torrent que li dóna nom. És una petita cavitat amb dues entrades que donen accés a dues sales que es comuniquen entre si, de 3'70 m d'amplada per 9'50 m de llargada.","codi_element":"08070-24","ubicacio":"Fontscalents","historia":"El jaciment havia estat prospectat d'antic per afeccionats de la zona, fins que l'any 1969 membres del Museu de Moià, supervisats pel Museu Arqueològic de Barcelona, hi realitzà una campanya. Posteriorment, es va fer una segona campanya per l'Institut de Prehistòria i Arqueologia, durant les quals es confirmà la falta d'estratigrafia, ja que el material arqueològic sortí molt remenat. Però es confirmà que la cova era sepulcral amb superposició d'enterraments que abasten un ampli camp cronològic. Les restes arqueològiques que es van extreure compten amb almenys 6 individus: 2 infants, 3 adults i 1 vell, dels quals es conserven restes de crani, mandíbules i varietat d'ossos llargs. El material ceràmic està format per diferents vasos gairebé sencers i de molts fragments diversos. Cal destacar la presència d'un vas cònic-esfèric de pasta vermellosa, part d'un vas de pasta grisa compacta amb una carena molt baixa i amb anses tubulars horitzontals, diversos fragments de vores amb cordons llisos, fragments informes amb decoració incisa de dobles línies i de paral·leles, un petit fragment amb decoració de cordons, pertanyent a un gran vas, etc. Pel que fa a la indústria lítica, destaca la presència d'un nucli del tipus 'pota de cabra' piramidal de color gris melat, amb restes d'haver-se extret unes 16 fulles, diverses fulles microlítiques amb retocs laterals i alguns bilaterals. També destaquen fragments de cristall de roca sense forma i un fragment de destral de basalt polida que fou trobada, segons els excavadors, als voltants del jaciment. En os, aparegueren diversos punxons i denes de collar d'esteatita perforada, de calaïta i algunes de pecten. Les restes arqueològiques trobades permeten diferenciar dues etapes: una de sepulcres de fossa al qual aniria associat el vas amb carena baixa, el nucli de sílex del tipus 'pota de cabra', així com els punxons d'os; i un altre d'utilització de la cova amb finalitats d'inhumació que correspondria al Calcolític i associat a la ceràmica amb cordons llisos amb grans formes i les 6 denes discoïdals. Malauradament, la falta d'estratigrafia no ha permès poder ampliar informació, i tampoc s'ha pogut confirmar la procedència dels diferents inhumats a la cova i no es pot associar cap resta antropològica a cap moment cultural concret. El jaciment es troba avui dia gairebé exhaurit del tot.","coordenades":"41.8232000,2.1760200","utm_x":"431571","utm_y":"4630475","any":"-1800","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47282-foto-08070-24-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47282-foto-08070-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47282-foto-08070-24-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls|Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"També és conegut amb el nom de cova 'Del Paleta', degut a que es troba propera als horts del paleta.","codi_estil":"79|78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47283","titol":"Col·lecció d'objectes del Museu de Moià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-dobjectes-del-museu-de-moia","bibliografia":" Batista Noguera, R.; Petit Mendizabal, M. A. (1973). 'La cueva sepulcral de 'Fontscalents' (Collsuspina, Barcelona)'. Ampurias. 35, p.205-212.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Alguns elements estan fragmentats o incomplerts.","descripcio":" Les restes arqueològiques que es van extreure del jaciment Fontscalentes es conserven al Museu de Moià. Es conserven les restes òssies de 6 individus: 2 infants, 3 adults i 1 vell, dels quals es conserven restes de crani, mandíbules i varietat d'ossos llargs. Diferent material ceràmic format per diferents vasos gairebé sencers i de molts fragments diversos. Cal destacar la presència d'un vas cònic-esfèric de pasta vermellosa, part d'un vas de pasta grisa compacta amb una carena molt baixa i amb anses tubulars horitzontals, diversos fragments de vores amb cordons llisos, fragments informes amb decoració incisa de dobles línies i de paral·leles, un petit fragment amb decoració de cordons, pertanyent a un gran vas, etc. Quant a indústria lítica, destaca la presència d'un nucli del tipus 'pota de cabra' piramidal de color gris melat, amb restes d'haver-se extret unes 16 fulles, diverses fulles microlítiques amb retocs laterals i alguns bilaterals. També destaquen fragments de cristall de roca sense forma i un fragment de destral de basalt polida que fou trobada, segons els excavadors, als voltants del jaciment. En os, aparegueren diversos punxons i denes de collar d'esteatita perforada, de calaïta i algunes de pecten.<\/p> ","codi_element":"08070-25","ubicacio":"C\/ Rafael Casanova, 8. 08180 Moià","historia":"","coordenades":"41.8255200,2.1751500","utm_x":"431501","utm_y":"4630733","any":"-1800","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"79","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47284","titol":"Cova dels Ossos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-dels-ossos","bibliografia":"Clop, X.; Cruells, W. (1991). La cova dels Ossos (Collsuspina, Osona). Memòria definitiva dels treballs d'excavació arqueològica d'urgència. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L.","centuria":"","notes_conservacio":"El jaciment està exhaurit.","descripcio":"La cova està situada molt a prop del port o coll de la Pollosa, l'únic pas natural entre el Moianès i la Plana de Vic en una zona boscosa de roures. És una balma allargada, oberta al mig d'un espadat calcari, a mida que la galeria s'endinsa en direcció a ponent, les seves dimensions es van reduint, fins arribar a una sala de formes arrodonides, de manera que es diferencien tres espais: la cova i el passadís d'accés, la balma i la zona exterior. La cova i el passadís d'accés: en l'excavació es constatà que la cova havia estat pràcticament buidada, i hi restava poc sediment original, així com l'absència gairebé total de restes materials, destacant tan sols la troballa d'una dent humana, d'una peça de sílex retocada i d'una dena de collaret en pedra. La balma que dóna accés a la cova, oberta enmig dels blocs calcaris, a uns 3 m d'alçada respecte la zona de contacte amb el bosc. Té uns 7 m d'amplada per 13 m de llargada i està orientada a migdia. Es realitzà un sondeig que no aportà cap resta material ni estructural i, per tant dificulta determinar la possible utilització de la balma en algun moment prehistòric. La zona exterior correspondria a l'abocament del sediment extret pels aficionats que van fer intervencions descontrolades de l'interior de la cova, que en el moment de l'excavació de 1991 presentava superficialment una gran quantitat de restes de fauna, així com ascles de quars i de sílex. Es van recuperar restes lítiques de sílex, quars i cristall de roca que correspondrien a restes de talla (ascles sense retocar), i tan sols dues peces retocades, una lamineta en cresta i una ascla amb retoc abrupte, de sílex. El material ceràmic recuperat fou escàs (tan sols 21 fragments informes de ceràmica feta a mà de petit tamany) i sense context cronocultural. També una dena de collaret cilíndrica feta en calcària. Pel que fa a les restes antropològiques, destaca el considerable nombre de dents humanes (156 en total). La presència d'altres materials ossis humans és molt escadussera i poc significativa (8 falanges i alguns fragments i estelles sense significació). També destaca l'elevat nombre de restes òssies de fauna recuperades (macrofauna i microfauna).","codi_element":"08070-26","ubicacio":"Roc dels Esparvers","historia":"Va ser excavada l'any 1991 pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. La troballa de restes humanes ha posat de manifest la utilització d'aquesta cavitat com a lloc d'enterrament múltiple, havent-se documentat la inhumació de com a mínim 19 individus. Tot i que no se sap quin fou el ritual funerari emprat, el fet que sigui un enterrament múltiple en cova permet situar el jaciment en un ample ventall cronològic que podria anar del Neolític Final-Calcolític al Bronze Antic (2700-1500 AC).","coordenades":"41.8207400,2.1897800","utm_x":"432711","utm_y":"4630191","any":"-1500","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47284-foto-08070-26-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47284-foto-08070-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47284-foto-08070-26-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls|Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"79|78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47285","titol":"Molí de l'Espina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-lespina","bibliografia":"Pladevall, Antoni. Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990. Pladevall, Antoni. Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya, 1991. Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L.","centuria":"","notes_conservacio":"Es troba en ruines","descripcio":"Antic molí situat al costat de ponent del torrent de l'Espina o torrent Fosc, entre els masos de l'Espina i l'Espinoi, que recollia les aigües del mateix torrent. De l'antic edifici només en queden les restes d'alguns murs, tot i que es pot veure que tenia tres plantes. L'edifici s'aixeca just al costat de la riera , en un punt on al llit hi afloren grans roques i on queden marques de la resclosa que desviava l'aigua, ja que hi ha uns forats quadrats a la llera de la riera uns 200m més amunt de la casa. De l'edifici es poden diferenciar tres estances, així com les portes i finestres. La porta principal, situada al sud, és ampla i acabada amb llinda que té una inscripció il·legible. Tot el conjunt està cobert per la vegetació que s'endinsa dins dels murs. Es pot observar el carcavà, que va ser tapiat en deixar de funcionar el molí com a tal. Sembla que a l'habitació nord hi ha restes del pou; possiblement, en algun moment la bassa del pou del molí es va reconvertir en habitació que conserva la porta i la finestra, coincidint amb el moment en que es tapà el carcavà. Bona part de la primitiva bassa és avui dia un camp, per on es pot seguir en alguns trams el canal que porta a l'antiga resclosa de captació de l'aigua. L'edifici del molí era accessible des del mas de l'Espina a través d'un pont que deuria tenir un arc de mig punt i del qual avui només queden les arrencades dels estreps. Estava fet amb grans blocs de pedra de formes regulars i ben treballats que encara es poden veure al llit del torrent.","codi_element":"08070-27","ubicacio":"Feixes del molí","historia":"Aquest molí devia estar relacionat amb el mas de l'Espina, tan pel topònim com per la proximitat. La documentació més antiga ens la dona el cadastre de Tona de 1756 (Arxiu de Tona), quan es cita un molí fariner propietat de Mariangela Spina. El molí es cita l'any 1828 en el decret episcopal del bisbe Corcuera, dient que el sacerdot s'havia d'encarregar de les 39 cases que aleshores tenia el poble, de 26 pagesies del sector de Sant Cugat de Gavadons i 6 de la part que corresponia a la parròquia de Balenyà (entre les que es cita el Molí de l'Espina). Tot i aquesta cronologia, segurament és anterior, però no disposem de documentació.","coordenades":"41.8178900,2.1753300","utm_x":"431508","utm_y":"4629886","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47285-foto-08070-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47285-foto-08070-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47285-foto-08070-27-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Accés molt difícil, ja que ha desaparegut l'antic camí. Actualment s'ha d'accedir pels camins sota l'Espinoi que porten al camps inferiors. El molí es troba a l'extrem sud del camp més proper al torrent.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47286","titol":"La Bufa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-bufa","bibliografia":"Freixanet Homs, Montserrat. Accident d'Alfons XIII. A L'Espina, revista de Collsuspina, primavera 2013, p. 15.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular, coberta amb teulada a dobles vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent, A la banda de llevant tanca l'espai de l'antiga era, una lliça amb porta accessible des de la carretera. Té planta baixa i pis, amb la porta principal a ponent. Únicament conserva una llinda de finestra amb una inscripció amb les inicial JHS. Al costat nord de la casa hi ha una granja en desús de planta baixa i dos pisos i, a la façana sud d'aquest, destaquen unes restes d'una antiga façana de pedra amb un gran arc rebaixat que seria d'un antic cobert. La casa ha estat rehabilitada l'any 2003 convertint-la en restaurant.","codi_element":"08070-28","ubicacio":"Carretera N-141 Km 33,9","historia":"Antic hostal al peu de l'antic camí Ral de Manresa a Vic, que va ser construït cap a l'any 1820. No conserva cap llinda amb inscripció que indiqui una data, però en la rehabilitació es va trobar una inscripció a una teula de la teulada: PERE PRESSEGUER 1861. A documentació que es conserva a l'arxiu municipal, hi ha referències a un 'hostal del onclos', i per la ubicació es suposa que podria ser el nom original de l'antic hostal del camí Ral. El nom de la 'Bufa', segons una llegenda popular, fa referència a un accident que va tenir molt ressò a la comarca i que es va produir al revolt davant la casa. Va ser protagonitzat per la comitiva del rei Alfons XIII, al voltant de l'any 1925, ja que un carruatge es va sortir de la carretera i van haver-hi dos morts de l'escolta del Rei. També, segons una cantarella popular, formava part dels hostals del camí entre Vic i Manresa junt amb els hostals desapareguts La Venta i la Manxa; la cantarella diu: 'La Manxa és tancada, la Venta ja no hi és i la Bufa, bufa que rebufarà'. (Font: Propietari actual de La Bufa)","coordenades":"41.8268400,2.1685200","utm_x":"430952","utm_y":"4630885","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47286-foto-08070-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47286-foto-08070-28-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47287","titol":"Casanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casanova-1","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Mas format per un conjunt d'edificacions, amb un edifici principal i altres secundaris, a més de coberts i diferents edificacions relacionades amb l'activitat agrícola (corts i corrals). L'edifici principal té adossats dos cossos, un a la banda nord i altre a la sud, de manera que queda una estructura en forma de U tancada i configurant un baluard. Té teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a Sud-Est. És un edifici de planta baixa i dos pisos, construït de pedra i amb les cantoneres ben tallades, portal adovellat i finestres de pedra treballada, en una hi ha la data de 1780.. El cos adossat al costat de tramuntana te dos pisos i forma un porxo a la planta baixa i una galeria al pis, tots dos amb dos arcs rebaixats suportats sobre pilars de pedra. A la paret d'aquest hi ha un rellotge de sol. L'interior de la planta baixa de la crugia lateral és amb volta i la teulada te el vessant molt pronunciat, amb una àmplia porta d'arc, ja que feia funcions de graner i garatge. L'antiga cort dels porcs, ubicada davant la casa, s'ha rehabilitat i s'utilitza com a habitatge de turisme rural.","codi_element":"08070-29","ubicacio":"Pla dels Casals","historia":"La casa surt al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, o Sant Cugat de Gavadons i apareix també al cens d'Aparici de 1708. Alguns autors la situen cronològicament anterior al segle XIII, ja que es tenen notícies del mas a un document de l'any 1227, amb Huc de Casanova com a propietari (Pladevall, 1990). Des de llavors s'ha transmès de pares a fills fins a l'actualitat, de manera que s'ha mantingut la línia familiar associada al mas, fet que ho testimonia la conservació de documentació relacionada amb la casa des dels segles XIII-XIV. De fet, el 1197 un Casanova era castlà a Tona, mantenint-se la genealogia fins a l'actualitat. Aquesta casa donà el nom a la família de Rafael de Casanova, nat a Moià, i heroi de la resistència a les tropes borbòniques l'any 1714. L'antiga casa va ésser incendiada com a represàlia i posteriorment es va refer, com consta a la data 1780 a una llinda.","coordenades":"41.8304500,2.1813200","utm_x":"432019","utm_y":"4631275","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47287-foto-08070-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47287-foto-08070-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47287-foto-08070-29-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47288","titol":"Can Torres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-torres","bibliografia":"Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per dues cases que s'anomenen Can Torres 1 i Can Torres 2, situades de costat i completament rehabilitades. Les dues cases tenen planta baixa i planta pis, amb teulada a dues vessant i planta quadrangular, així com disposen de cossos annexes d'una sola planta. La casa Can Torres 1 està orientada a Sud-Est i aquí hi havia la masoveria i una cort de porcs; mentre que Can Torres 2 era l'antic cobert que tenia funcions de quadra i graner, està orientada a Sud-Oest. La casa 1 té les cantoneres, les finestres i el portal de pedra treballada, i la casa 2 té les cantoneres de pedra i els brancals de les finestres i el portal són ceràmics, i en una de les finestres de pedra hi ha la data de 1761.","codi_element":"08070-30","ubicacio":"Pla del Garet","historia":"La casa s'havia anomenat vulgarment can Paralloner, quan hi habitava Jacint Torras, denominació que apareix en el document de concòrdia de 1721 aprovat pel capítol de canonges de Vic i que posa arbitratge per acabar amb les diferències sobre els límits de terme. Ja anteriorment, a l'acta de consagració de Sant Cugat de Gavadons del 1083, quan es descriu el terme, diu que el terme de Balenyà arribava fins al Mont de Pol o actual Costa de Pol i que baixava cap a Ca l'Escanya, seguia el camí ral, del qual se separava més tard per incloure's a Can Torras o la Casa del Paralloner i d'allà anava vers el Garet de dalt i Mataoriola. També trobem referències al mas, en una talla o contribució de 1739 que s'ha conservat entre els documents del mas Prat de la Barroca (Tona), on es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població i entre aquestes hi figura el Paralloner. El mas també es citat en el Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Per tant, aquest o un mas ubicat a prop d'aquest lloc, seria una de les cases més antigues del municipi. Aquesta casa actualment és una masoveria depenent del Garet.","coordenades":"41.8292000,2.1852900","utm_x":"432347","utm_y":"4631134","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47288-foto-08070-30-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47288-foto-08070-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47288-foto-08070-30-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47289","titol":"Torre Magra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-magra","bibliografia":"Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici que manté la tipologia clàssica de masia, tot i que la seva estructura ha estat ampliada. És un mas de planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Té dos cossos adossats a cada banda, formant una planta en forma de U. És un edifici de pedra però que no conserva elements remarcables ni inscripcions.","codi_element":"08070-31","ubicacio":"Raval de les Casetes","historia":"Aquest mas era conegut antigament amb el nom del Solei, tal i com consta en una talla de contribució de l'any 1739 que s'ha conservat entre els documents del mas Prat de la Barroca (Tona), on s'apunta que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població. Es tracta d'una masia que es construiria cap a principis del segle XVIII en aquesta zona del raval de les Casetes, al nord del nucli urbà.","coordenades":"41.8303900,2.1712700","utm_x":"431184","utm_y":"4631277","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47289-foto-08070-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47289-foto-08070-31-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47289-foto-08070-31-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47290","titol":"El Cerver","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-cerver","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Degut a que està deshabitada no està cuidada i no es manté.","descripcio":"Masia formada per dos cossos situats formant angle recte, de planta baixa i pis, amb cobertes a doble vessant. La façana principal orientada a migdia, presenta porta allindada de pedra i llindes i brancals de finestres de pedra al volum de llevant, el més antic, i de maó en el més nou situat a la banda de ponent. Al costat de la casa hi ha una cisterna d'aigua de pluja que data del 1905.","codi_element":"08070-32","ubicacio":"Camí de Sant Cugat de Gavadons","historia":"Aquesta casa era una masia amb dedicació agrícola i ramadera, i al llarg dels anys ha anat agafant el nom de la persona que n'era l'arrendatari o masover, així durant els anys 60, ja que hi vivia un arrendatari anomenat Pere, la casa va passar a dir-se Can Pere; més tard va passar a ser anomenada Can Rius; i els darrers anys la gent l'anomenava El Jan o cal Jan, el sobrenom del darrer arrendatari que hi va viure. El propietari actual, del mas Oller, li ha posat el nom El Cerver. No s'ha recuperat documentació que en faci referència, tot i que l'estructura general mostra una masia que possiblement es va construir a finals del segle XVIII o inicis del XIX.","coordenades":"41.8315800,2.1748200","utm_x":"431480","utm_y":"4631406","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47290-foto-08070-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47290-foto-08070-32-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47290-foto-08070-32-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"En alguns documents encara apareix la denominació Cal Jan, deguda a l'anterior habitant del mas.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47291","titol":"L'Oller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/loller-0","bibliografia":"Iglésias, J. (1959). La població catalana al primer quart del segle XVIII. Institut d´Estudis Catalans P. 123-160. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Al programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971.","centuria":"XIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia que forma un conjunt amb diferents volums construïts que s'adossen a l'edifici principal, a més de diferents coberts per activitats agrícoles i ramaderes actuals. Es troba en un pla elevat respecte al camí i s'adapta al desnivell del terreny. L'edifici principal té la façana oberta a llevant, cobert amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana, amb planta baixa i dos pisos. La façana és quasi simètrica, amb la porta d'arc rebaixat al centre, un balcó central i diverses finestres; només hi trobem inscrita la data de 1877, tot i que l'edifici és anterior a aquesta data. La façana de migdia presenta dos pisos de galeries amb doble arc rebaixat que han estat tapades amb vidre. Davant la masia s'ha adossat a la banda de migdia un nou edifici que és l'habitatge actual i que manté l'estructura feta en pedra característica del conjunt. Al costat de tramuntana hi ha diferents cossos d'estructura desigual i destinats a diferents funcions de la masia. Destaca l'estructura d'aquest edifici, amb una porta d'arc rebaixat i arc de descàrrega de mig punt, així com el mur subjectat amb contraforts. Possiblement faria les funcions de graner. Al centre dels edificis queda una era tancada.","codi_element":"08070-33","ubicacio":"Camí de sant Cugat de Gavadons","historia":"L'Oller és una de les grans masies de Collsuspina, ubicada a la zona d'influència de l'església de Sant Cugat de Gavadons, i que apareix al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, com a element del municipi de Tona, tot i que la casa ja s'esmenta a diferent documentació del segle XIII del mas de l'Espina (Pladevall, 1971). Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). A l'Arxiu Episcopal de Vic es conserva el Llibre de la Concòrdia de l'Oller de Collsuspina (1732-1779) que recull informació de deutes contrets per diferents pagadors i les formes de pagament. A més, l'Oller apareix en una talla o contribució de 1739 que s'ha conservat entre els documents del mas Prat de la Barroca (Tona), on es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població. Totes aquestes notícies històriques ens permeten saber que ens trobem davant un mas d'origen medieval que ha mantingut la ocupació al llarg dels segles.","coordenades":"41.8354600,2.1753600","utm_x":"431529","utm_y":"4631836","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47291-foto-08070-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47291-foto-08070-33-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47291-foto-08070-33-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47292","titol":"Bellver","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bellver","bibliografia":"Iglésias, J. (1959). La població catalana al primer quart del segle XVIII. Institut d´Estudis Catalans P. 123-160. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per la masia i un conjunt de coberts al seu entorn que han configurat una estructura en forma de U que tanca un pati a modus de lliça situat davant la casa, al que s'accedeix per una gran porta amb teuladeta. Es troba molt proper a l'església de Sant Cugat de Gavadons. El conjunt es troba ubicat aprofitant un desnivell del terreny. L'edifici principal és de planta rectangular i ha estat configurat a partir de diferents ampliacions de l'edifici inicial que es troba a la part central; està cobert per una teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a sud-oest. A cada extrem de la façana hi ha un edifici adossat, que configuren el pati al mig. La masia té planta baixa i dos pisos, mentre que els cossos afegits tenen planta i pis amb teulada a doble vessant el del costat de tramuntana, i planta baixa amb teulada a un vessant als cossos afegits per la banda de migdia i llevant. La façana principal té el portal de pedra formant un arc rebaixat, i les finestres amb llindes i muntants també de pedra. Davant la casa s'obre una era amb paviment de llosat de pedra bastant ampla i al costat hi ha diferents coberts moderns, una antiga bassa en desús i una barraca a l'angle posterior de la casa que té llinda amb la data 1915.","codi_element":"08070-34","ubicacio":"Turó de Bellver","historia":"Bellver és una de les masies més antigues del municipi. La primera notícia històrica que es té constància és del fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, que censa la casa a la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841. Tal i com es pot veure en l'estructura de la casa es tracta d'un mas que s'ha anat ampliant en diferents èpoques, i possiblement el seu origen fou a simultàni al de la veïna església de Sant Cugat, amb origen medieval.","coordenades":"41.8464000,2.1724700","utm_x":"431301","utm_y":"4633053","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47292-foto-08070-34-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47292-foto-08070-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47292-foto-08070-34-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47293","titol":"Armadans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/armadans","bibliografia":"Iglésias, J. (1959). La població catalana al primer quart del segle XVIII. Institut d´Estudis Catalans P. 123-160. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Al programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.","centuria":"XI-XIX","notes_conservacio":"Tot i estar habitada, l'estat és dolent en alguns elements.","descripcio":"La masia Armadans és una casa que deixa veure diferents etapes constructives, així com que la casa va ser reconstruïda en algun moment concret. És una masia que forma part d'un conjunt, ja que està envoltada de diferents coberts per tasques agrícoles. La casa principal és de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb teulada a dues vessants de teula àrab i carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. Està ubicada en un desnivell del terreny, de manera que els coberts i la casa s'adapten a aquest. L'obra és de pedra petita amb cantoneres de pedra, portal adovellat de pedra, i finestres amb les obertures en pedra. De l'estructura original tan sols queda la planta baixa, veient-se clarament el trencament en l'estructura de la paret on s'afegeix l'obra que es va fer amb posterioritat. Malgrat la composició actual s'entreveu una antiga casa.","codi_element":"08070-35","ubicacio":"Els plans d'Armadans","historia":"Armadans és una de les masies històriques del municipi, documentada des de l'any 1065, formant part del territori de l'església de Sant Cugat de Gavadons, dins el terme del castell de Tona. Hi ha documentació a l'Arxiu Episcopal de Vic d'aquesta data, any 1065, que descriu l'antiga Strata Francisca: 'el camí francès passava per Fajadella i travessava el torrent d'Ardanella, que es trobava en loco que dicitur ultra Spinam, és a dir, a l'altra banda de l'Espina, i el torrent de Juncosa, que baixava d'Armadans (Arx. Cap. Vic, col. 6, docs 1891 i 1950)' (Pladevall, 1971). Al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, dins el terme de Tona, zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, hi havia les cases de Brunyt alias Armadans, i la de Armadans de sa, és a dir, dues cases Armadans, la de sà i la de llà, tal i com s'esmenten a diferent documentació i referint-se a les actuals Armadans i Armadans masovers. Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841.","coordenades":"41.8346300,2.1620900","utm_x":"430427","utm_y":"4631755","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47293-foto-08070-35-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47293-foto-08070-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47293-foto-08070-35-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"La casa es troba dins el territori de l'Espai d'Interès Natural del Moianès i riera de Muntanyola.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47294","titol":"Armadans masoveria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/armadans-masoveria","bibliografia":"Iglésias, J. (1959). La població catalana al primer quart del segle XVIII. Institut d´Estudis Catalans P. 123-160. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Al programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"En estar en desús, la casa s'està cobrint de vegetació.","descripcio":"Masia de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos, amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. Es troba ubicada en una feixa elevada respecte al torrent. La obra és de pedra petita amb algunes cantoneres ben escairades i alguna finestra de pedra. El portal principal, ubicat a la façana, és adovellat de pedra. La casa té un cobert afegit a la banda de tramuntana, i un porxo a la façana de ponent. Una mica separat hi ha un cobert. Actualment la casa està en desús i molt coberta per la vegetació de l'entorn.","codi_element":"08070-36","ubicacio":"Els plans d'Armadans","historia":"Armadans és una de les masies històriques del municipi, documentada des de l'any 1065, formant part del territori de l'església de Sant Cugat de Gavadons, dins el terme del castell de Tona. Hi ha aquesta documentació a l'Arxiu Episcopal de Vic que descriu l'antiga Strata Francisca el 1065: 'el camí francès passava per Fajadella i travessava el torrent d'Ardanella, que es trobava en loco que dicitur ultra Spinam, és a dir, a l'altra banda de l'Espina, i el torrent de Juncosa, que baixava d'Armadans (Arx. Cap. Vic, col. 6, docs 1891 i 1950)' (Pladevall, 1971). Al fogatge de 1553, dins el terme de Tona, zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, hi havia les cases de Brunyt alias Armadans, i la de Armadans de sa, és a dir, dues cases Armadans, la d'aquí i la d'allà (sà i llà), tal i com s'esmenten a diferent documentació i referint-se a les actuals Armadans i Armadans masovers. Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841.","coordenades":"41.8361200,2.1606400","utm_x":"430308","utm_y":"4631922","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47294-foto-08070-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47294-foto-08070-36-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47294-foto-08070-36-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"La casa es troba dins el territori de l'Espai d'Interès Natural del Moianès i riera de Muntanyola.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47295","titol":"Can Picanyol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-picanyol","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa que es troba al peu de la carretera de Vic a Manresa, davant del raval Picanyol, al costat de l'antic pas de l'strata francisca o camí Ral que trobem documentat des del segle XI. És de planta quasi quadrangular, coberta amb teulada a 4 vessants, de planta baixa i pis. Tot i tractar-se d'un edifici contemporani, conserva l'aspecte de casa de pagès, amb estructura de pedra i portes i finestres amb cantoneres de pedra. La façana principal s'obre a ponent, on destaca un balcó amb barana de ferro forjat i el portal rectangular que porta gravada la data 1930. La façana de migdia, que s'obre al jardí, forma una galeria amb 6 arcs rebaixats, 3 a la primera planta i 3 més superposats de gran alçada, tots ells de maó vist.","codi_element":"08070-37","ubicacio":"Carretera N-141 Km 33,5","historia":"Es tracta d'un mas relativament modern fet pel pare de l'actual propietari. L'hem inclòs degut a que es tracta d'un elements que està inventariat a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, tot i que no té elements històrics remarcables.","coordenades":"41.8257500,2.1676800","utm_x":"430881","utm_y":"4630765","any":"1930","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47295-foto-08070-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47295-foto-08070-37-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47296","titol":"Raval Les Casetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/raval-les-casetes","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la “Fiesta Mayor de Collsuspina”, setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la “Fiesta Mayor de Collsuspina”, setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Raval de Les Casetes és un barri de Collsuspina que es troba a la banda nord del nucli urbà, a l'altre costat de la carretera N-141 de Vic a Manresa. El barri es va configurar inicialment al peu del camí Ral o camí de Muntanyola, amb cases que es van començar a construir a mitjans del segle XVIII, tal i com veiem a les llindes de les cases (1765, 1770, 1782), i amb la construcció d'aquest raval s'ampliava el nucli del poble per la banda nord. Durant la primera meitat del segle XX es van construir altres cases i xalets entre les antigues masies el Cerver i la Torre Magra, ampliant considerablement aquest nucli. El carrer de Les Casetes es va pavimentar l'any 1984 amb un projecte de l'Ajuntament i subvenció de Diputació de Barcelona, ja que abans era un camí estret i de difícil trànsit, tot i ser un camí important, el camí de Muntanyola. L'estructura dels habitatges del segle XVIII és similar, habitatges entre mitgeres, de planta baixa i un o dos pisos amb teulada a doble vessant i carener paral·lel a la façana principal que s'obre a nord-oest, al camí. Són edificacions en pedra i amb alguns elements decoratius, com les llindes de portes i finestres amb dates. La resta d'edificis d'aquest nucli són cases que responen a un tipus d'arquitectura de principis del segle XX, de casetes d'estiueig.","codi_element":"08070-38","ubicacio":"Les Casetes","historia":"El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves, coincidint amb l'època en que es comencen a fer habitatges al peu del camí de Muntanyola, originant aquest raval. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).","coordenades":"41.8308600,2.1750900","utm_x":"431502","utm_y":"4631326","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47296-foto-08070-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47296-foto-08070-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47296-foto-08070-38-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47297","titol":"El Camp","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-camp","bibliografia":"Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Al programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular, amb planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. A la banda de llevant hi ha un cos afegit cobert amb teulada a un vessant; i davant la casa hi ha un conjunt de coberts agropecuàris. L'obra és de pedra amb cantoneres de portes i finestres ben escairades. Presenta una façana simètrica, amb porta adovellada de maons a plec de llibre al centre i tres finestres al pis. La finestra que hi ha sobre la porta té la llinda amb una decoració tallada de forma triangular.","codi_element":"08070-39","ubicacio":"Camí ral de Muntanyola","historia":"Tot i que l'estructura actual de la masia no mostra un edifici antic, surt al fogatge de 1553 a la banda de Tona, com un dels masos situats a la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, o Sant Cugat Collsasima. També es troben referències del segle XIII d'aquest mas, junt a d'altres de l'entorn (Pladevall 1971). Apareix al Cens d'Aparici de l'any 1708, així com també al cadastre de Tona de 1756 (Arxiu de Tona).","coordenades":"41.8358700,2.1777800","utm_x":"431731","utm_y":"4631880","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47297-foto-08070-39-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47297-foto-08070-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47297-foto-08070-39-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47298","titol":"Mina d'aigua de Miravalls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-daigua-de-miravalls","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"A un camp que hi ha al sud del mas Miravalls hi ha una barraca feta a un marge que cobreix l'accés a una mina d'aigua. Es tracta d'una barraca de marge que té la façana principal, que s'obre a tramuntana, de pedra amb una porta d'accés. La barraca està coberta amb cúpula de pedra i està tapada amb terra i vegetació. A l'interior es recull en un dipòsit l'aigua de la pluja.","codi_element":"08070-40","ubicacio":"Miravalls","historia":"Desconeixem la data de construcció de la mina, tot i que podria estar relacionada amb el trasllat de la casa i nova construcció a la ubicació actual. Segons una nota d'un extracte de document del Pratsobrerroca, l'onze de novembre de 1808 Joan Pratsobrerroca i el seu fill mudaren de lloc la casa de Miravalls, del puig al Pla de les Lloses, ja que l'antiga casa estava en mal estat, i es tractava d'una casa torre que estava ubicada entre el Collet i a peu del Puig.","coordenades":"41.8483500,2.1704600","utm_x":"431136","utm_y":"4633272","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47298-foto-08070-40-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47299","titol":"La Caseta de Vilafort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-caseta-de-vilafort","bibliografia":"Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de mitjanes dimensions, de planta rectangular, ubicada en un lloc elevat amb el terreny en desnivell, de planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent. L'obra és de pedra de mitjanes dimensions, amb cantoneres de pedra. La façana és simètrica, tot i que té un cos afegit al costat de migdia. El portal principal és d'arc rebaixat de maó a plec de llibre.","codi_element":"08070-41","ubicacio":"Baga de la Caseta","historia":"Aquesta masia surt a documentació d'època moderna, com el cadastre de 1756 de Tona (Arxiu de Tona), o en la talla o contribució de 1739 conservada entre els documents del mas Prat de la Barroca (Tona), en la que es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població i entre aquestes hi figura la Caseta de Vilafort. Ta,bé la trobem al padró de Tona de 1838. La casa està ubicada a la zona de l'entorn de l'església de Sant Cugat de Gavadons i dins l'antic termenat de Collsuspina que pertanyia a Tona fins al 1841. El 1878 Collsuspina passà a ser parròquia independent, i en el decret que es va redactar a tal efecte, entre d'altres cases, es va afegir la Caseta de Vilafort que abans pertanyia a la parròquia de Sant Pere de Ferrerons, del municipi de Moià.","coordenades":"41.8507000,2.1602000","utm_x":"430287","utm_y":"4633541","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47299-foto-08070-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47299-foto-08070-41-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47299-foto-08070-41-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47300","titol":"Can Barró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-barro","bibliografia":"Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa d'estructura molt senzilla, de planta rectangular, amb planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Al costat de ponent hi ha un cobert amb característiques similars, tot i que el seu destí era agrícola i actualment no té un ús d'habitatge. La façana principal presenta una porta allindada. L'obra és de pedra, amb obertures emmarcades en pedra i maó.","codi_element":"08070-42","ubicacio":"Can Barró","historia":"Aquesta casa era una masoveria de l'Oller, mantenint encara la propietat. És una casa bastant moderna i que no ha sofert variacions importants. Es troba a la zona de Sant Cugat de Gavadons, per tant estava dins la part de Collsuspina que estava en terme de Tona fins al 1841.","coordenades":"41.8386900,2.1700600","utm_x":"431093","utm_y":"4632199","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47300-foto-08070-42-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47300-foto-08070-42-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"A les escriptures i a altre documentació d'arxiu surt amb el nom de caseta de Puigví.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47301","titol":"L'Escanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lescanya","bibliografia":"Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquesta masia és un edifici refet seguint una tipologia de masia no característica de la zona, tot i que s'ha fet una construcció acurada tan en el conjunt com en l'aportació de diferents elements artístics. Està formada per un conjunt d'edificacions annexades a un cos principal de manera que el conjunt té forma de U amb un patí a la banda nord-oest. L'edifici principal és de planta rectangular, es troba a l'extrem sud i està cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Hi ha una torreta de planta circular adossada a la cantonada sud-est del conjunt, a modus de torre de vigilància, amb merlets a la part superior. La façana principal és simètrica i presenta un portal adovellat al centre, així com un escut que té la data 1738. A la lliça hi ha una llinda amb la data gravada 1774.","codi_element":"08070-43","ubicacio":"Raval Picanyol, Km 32'5 ctra. N-141","historia":"Tal i com s'apunta al document del catàleg de Masies de Collsupsina, la importància d'aquesta és dubtosa ja que no la trobem citada ni esmentada en l'escassa documentació que es refereix a Collsuspina. Tot i la quantitat d'elements arquitectònics de distinta tipologia i procedència, no podem assegurar que algun d'ells sigui original. Si trobem documentat el topònim en un document antic, l'acta de consagració de Sant Fruitós de Balenyà del 1083, que diu que el terme de Balenyà arribava fins al Mont de Pol o actual Costa de Pol i que baixava cap a Ca l'Escanya, segui el camí ral, del qual se separava més tard per incloure's a can Torras o la Casa del Paralloner i d'allà anva vers el Garet de dalt i Matariola' (Pladevall, 1991: 127).","coordenades":"41.8248800,2.1617900","utm_x":"430391","utm_y":"4630673","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47301-foto-08070-43-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47301-foto-08070-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47301-foto-08070-43-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47302","titol":"Raval Picanyol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/raval-picanyol","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Raval Picanyol es troba al peu de la carretera de Vic a Manresa, al costat de l'antic pas de l'strata francisca o camí Ral que trobem documentat des del segle XI, i a la banda de ponent del nucli urbà. És un barri de Collsuspina format per un conjunt d'habitatges, la majoria de la segona meitat del segle XX tot i que hi ha algun edifici de la dècada de 1930, que s'estructuren entre dos carrers perpendiculars a la carretera (carrer del Toll i carrer del Picanyol), i quatre carrers paral·lels a aquesta (carrer del Montseny, c\/ de Pol, c\/ del Canigó i c\/ Ponent); així com un grup de tres cases a l'altre banda de la carretera, entre elles can Picanyol, que ha donat nom al barri.","codi_element":"08070-44","ubicacio":"Raval Picanyol","historia":"L'estructura del barri és ordenada, mostrant una parcelació moderna al costat de la carretera i de la casa més antiga, La Bufa, antic hostal de carretera que va ser construït cap a l'any 1820. Entre els habitatge destaca la casa anomenada Els Ventets, per l'estructura arquitectònica característica. Un element característic d'aquest barri és la llegenda que dona sobrenom a l'hostal de la 'Bufa', que sembla fa referència a un accident que va tenir molt ressò a la comarca i que es va produir al revolt davant la casa. Va ser protagonitzat per la comitiva del rei Alfons XIII, al voltant de l'any 1925, ja que un carruatge es va sortir de la carretera i van haver-hi dos morts de l'escolta del Rei. També, segons una cantarella popular, formava part dels hostals del camí entre Vic i Manresa junt amb els hostals desapareguts La Venta i la Manxa; la cantarella diu: 'La Manxa és tancada, la Venta ja no hi és i la Bufa, bufa que rebufarà'. (Font: Propietari actual de La Bufa)","coordenades":"41.8254800,2.1651900","utm_x":"430674","utm_y":"4630737","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47302-foto-08070-44-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47302-foto-08070-44-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47303","titol":"Creu al Garet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-al-garet","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu de ferro de grans proporcions que es troba al jardí d'entrada al conjunt de la masia del Garet. És una creu formada per una doble filada metàl·lica conforma la seva estructura sense nus degut a que el material és continu. Al voltant del nus hi ha un cercle. està disposada sobre una base de graonada de maons. No hi ha cap inscripció.","codi_element":"08070-45","ubicacio":"El Garet","historia":"Aquest creu procedeix del cim del Puigsagordi, on actualment hi ha una creu de pedra moderna, datada el 1968, i que va ser intercanviada pel propietari del Garet per motius familiars i sentimentals. A la zona de la urbanització del Puigsagordi, dins el terme de Balenyà, i al cim, es van localitzar diverses restes ibèriques que van aparèixer quan les màquines que obrien els vials de la urbanització, formats per fragments de ceràmica, monedes i altres tipus d'objectes que actualment es conserven al Museu Episcopal de Vic.","coordenades":"41.8291700,2.1925600","utm_x":"432951","utm_y":"4631125","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47303-foto-08070-45-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47304","titol":"Forn de teules del Garet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-teules-del-garet","bibliografia":"Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Al camí que va cap a la casa la Guixera del Garet hi ha dues estructures diferents, una que correspon a un antic forn de guix i l'altra que té l'estructura dels forns de teules i maons. Aquest forn presenta la morfologia típica d'una teuleria, de planta quadrada i uns 4 m de costat, amb parets d'un metre de gruix i dues boques que permetien accedir al forn. Les seves parets aprofiten els murs naturals i són acabades en pedra. Sembla que les dues boques obrien directament al forn (potser de manera parcial) i no a les olles. Tot i que al lloc es troben restes d'obra cuita, les teuleries podien servir també com a forns de calç, però no podem assegurar que sigui aquest cas.","codi_element":"08070-46","ubicacio":"La Guixera del Garet","historia":"Aquest forn possiblement es devia utilitzar en la cocció de material constructiu utilitzat per fer obres a les cases La Guixera del Garet, El Garet o al magatzem de guix.","coordenades":"41.8272800,2.1930200","utm_x":"432987","utm_y":"4630914","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47305","titol":"Magatzem de guix del Garet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/magatzem-de-guix-del-garet","bibliografia":"Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya. Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Sota el mas de la Guixera del Garet, aprofitant un marge que queda a la part inferior del jardí davant la casa, hi ha l'antiga sala d'emmagatzematge de guix. Aquest forma una gran sala de planta rectangular coberta amb volta de canó, i que arriba fins gairebé la casa. La porta d'entrada és coberta amb un arc de mig punt de dovelles, i la dovella central porta una inscripció amb la data de 1857 i el nom ANTON GARET.","codi_element":"08070-47","ubicacio":"La Guixera del Garet","historia":"Segons la inscripció el magatzem es va fer l'any 1857, i s'utilitzava per emmagatzemar el guix que s'havia cuit al forn proper. El guix s'utilitzava per a la construcció, possiblement aquest forn estaria molt lligat a les cases que pertanyien al mas Garet, un dels més importants i amb més propietats del terme.","coordenades":"41.8274900,2.1932700","utm_x":"433008","utm_y":"4630937","any":"1857","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47305-foto-08070-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47305-foto-08070-47-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47306","titol":"Pont de l'Espina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-lespina","bibliografia":"Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya. Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruines","descripcio":"Restes d'un antic pont que creuava el torrent de l'Espina per salvar la comunicació entre el molí i el mas de l'Espina. Es conserven les arrencades de l'arc o estreps del pont a banda i banda de la riera. Per una fotografia antiga del pont, sabem que era un pont amb forma d'esquena d'ase. Al llit de la riera encara hi ha les restes dels antics carreus que formaven les dovelles de l'arc, de formes regulars i ben treballades.","codi_element":"08070-48","ubicacio":"Torrent de l'Espina","historia":"El molí estaria relacionat amb el mas de l'Espina, tot i que és difícil establir la seva cronologia. El molí es cita l'any 1828 en el decret episcopal del bisbe Corcuera, dient que el sacerdot s'havia d'encarregar de les 39 cases que aleshores tenia el poble, de 26 pagesies del sector de Sant Cugat de Gavadons i 6 de la part que corresponia a la parròquia de Balenyà (entre les que es cita el Molí de l'Espina). Aquest pont va ser ensorrat fa uns 8-10 anys de forma voluntària.","coordenades":"41.8178600,2.1754000","utm_x":"431514","utm_y":"4629882","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47306-foto-08070-48-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"La fotografia del pont complert és anterior a l'enderroc.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47307","titol":"Roc Colomer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roc-colomer","bibliografia":"Mapa Geològic de Catalunya 1:250.000. Institut Geològic de Catalunya","centuria":"","notes_conservacio":"Ha caigut una de les ales","descripcio":"Roca aïllada de calcaria lumaquel·lica i nodulosa. El seu nom fa honor a l'aspecte de colom en repòs vist des de la seva cara de llevant, (del camí de Collsuspina a l'Espina). A la seva base trobem una zona clarament erosionada per l'antic curs de l'aigua del torrent de l'Espina, amb l'aspecte de potes. El bloc principal presenta una petita fractura o diaclasa amb en forma d'ales posteriors i un bloc superior arrodonit com a cap. Cal assenyalar que a la primavera de 2014 la part de la roca que correspondria una de les ales, ha caigut, cosa que ha modificat la seva forma.","codi_element":"08070-49","ubicacio":"Camí de Collsuspina a l'Espinoi","historia":"Des del punt de vista geològic aquestes estructures formen part de les anomenades calcaries de Collsuspina, les quals representen les roques marines més modernes d'Osona, formades a finals de l'Eocè ( Priabornià). Formació situada per damunt de les margues blaves de Vic i inferior a la formació de guixos de Collsuspina, que marca la transició cap a les condicions de major continentalitat de la conca de l'Ebre, mentre que la seva formació ha estat modelada fruit del procés erosiu de les darreres glaciacions del Quaternari. En aquest sentit, el Roc Colomer, es la visió de l'acció erosiva en els estadis interglacials, períodes on s'incrementà de forma molt rellevant els efectes erosius del torrent del torrent de l'Espina.","coordenades":"41.8194900,2.1756100","utm_x":"431533","utm_y":"4630063","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47307-foto-08070-49-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Aquesta roca a esdevingut un tot un element natural de visita obligada pels caminaires i excursionistes.","codi_estil":"124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47308","titol":"Barraca de cisterna de can Cerver","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-cisterna-de-can-cerver","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca ubicada en un camp entre la casa Cerver i la casa Oller, en un marge darrera de la primera. És una barraca de pedra, de planta quadrada, coberta amb teulada plana de lloses de pedra, tot i que actualment té algun element de plàstic. La porta està oberta a migdia, amb una llinda de pedra que està tallada en la part inferior amb forma d'arc, i a sobre la llinda hi ha un arc de descàrrega de maó. A l'interior es protegeix una cisterna que recull aigua de pluja de la casa Cerver, així com d'un pou.","codi_element":"08070-50","ubicacio":"El Cerver","historia":"Tal i com consta a la inscripció de la llinda, la cisterna és PROPIETAT DE CASA OLLER 1905. Per tant podem saber que va ser construïda a inicis del segle XX.","coordenades":"41.8319500,2.1746300","utm_x":"431465","utm_y":"4631447","any":"1905","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47308-foto-08070-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47308-foto-08070-50-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47309","titol":"Era de can Bellver","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/era-de-can-bellver","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"No es conserven algunes lloses.","descripcio":"Davant l'entrada a la masia Bellver hi ha una era amb el paviment de grans lloses de pedra calcària, feta amb blocs de pedra ben escairats i disposats de forma ordenada. Es tracta d'una de les poques eres que presenten paviment de pedra a la zona. Es troba situada en l'espai que queda entre el conjunt de la casa i els coberts, al camí que accedeix directament a la casa.","codi_element":"08070-51","ubicacio":"Bellver","historia":"Bellver és una de les masies més antigues del municipi. La primera notícia històrica que es té constància és del fogatge de 1553, que censa la casa a la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841. Tal i com es pot veure en l'estructura de la casa es tracta d'un mas que s'ha anat ampliant en diferents èpoques, i possiblement el seu origen fou simultani de la veïna església de Sant Cugat, amb origen medieval. L'era era un dels espais indispensables de les masies, ja que en ella es feia la batuda del cereal, fet que obligava a que el seu paviment fos dur i pla, de manera que es pogués realitzar bé aquesta tasca i després poder recollir el gra sense problemes.","coordenades":"41.8462200,2.1721300","utm_x":"431273","utm_y":"4633034","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47309-foto-08070-51-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47309-foto-08070-51-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47310","titol":"Floriac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/floriac","bibliografia":"Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La masia Floriac es troba al peu de la carretera que porta de Tona a Collsuspina, l'antic camí Ral de Vic a Manresa, abans d'arribar al coll de la Pullosa. Es tracta d'un edifici ubicat en un lloc elevat, format per diferents cossos, el principal és de planta baixa i dos pisos, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la porta principal que s'obre a migdia. A la banda de ponent hi ha dos cossos annexats que eren antics coberts de la casa. Tot i tractar-se d'un edifici que ha estat rehabilitat darrerament i que s'ha configurat amb ampliacions de diferents èpoques, l'estructura deixa veure un gran casal que possiblement estaria fortificat, tal i com deixa veure l'estructura i les diferents espitlleres a la planta baixa. La façana té porta adovellada, amb dovelles llargues i un escut tallat a la dovella central amb la inscripció 1568 JHS FLORIAC, i que té la mateixa tipologia que l'escut de la masia l'Espina; sobre la porta hi ha una finestra amb llinda d'arc conopial. Una porta del cos annex a la banda de llevant té inscrita a la llinda la data 1756, i una finestra porta la data 1789. Destaca la gran portalada d'arc de mig punt que s'obre al costat de la façana i que permet l'accés a unes antigues quadres.","codi_element":"08070-52","ubicacio":"Floriac, N-141, pk 7","historia":"Floriac és una de les cases més antigues del terme, ubicada al peu del camí Ral, possiblement edificada amb motius de defensa d'aquesta via. Trobem documentada la propietat l'any 1212 (Pladevall), l'any 1342, quan la masia passa a formar part de les possessions del noble Ramon de Centelles, després de les disputes que va lliurar amb el veguer de Vic. Tot i que el mas amaga la casa dels segles XIII al XV, la inscripció 1568 ens marca una important ampliació de la casa. La casa també surt al document de concòrdia de 1721 aprovat pel capítol de canonges de Vic, que prenent com a base l'acta de consagració de Balenyà de 1083, posa arbitratge per acabar amb les diferències sobre els límits de terme. Al fogatge de 1553 Floriac apareix al terme de Balenyà, però al cadastre de Tona de 1756 apareix 'Floriach' dins aquest municipi, però especifica que pertany a un 'terratinent de Balenyà', igual que El Garet. Al llibre de recanació de 1843 que es conserva a l'Arxiu Municipal de Balenyà hi consta com a propietari Josep Pujol, mentre que al cadastre de 1756 pertanyia a Andreu Floriach que hi vivia amb dos germans, Jaume i Josep, document també conservat a l'Arxiu Municipal de Balenyà.","coordenades":"41.8356300,2.1942400","utm_x":"433097","utm_y":"4631840","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47310-foto-08070-52-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47310-foto-08070-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47310-foto-08070-52-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Actualment hi ha el restaurant cal Puxes.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47311","titol":"Boldrons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/boldrons","bibliografia":"Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per tres cossos units en forma de U, de manera que deixen una era al centre. El cos principal és rectangular, de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. El cos que hi ha davant d'aquest també és rectangular i amb les mateixes característiques, i el cos posterior que uneix aquests dos, també rectangular i amb la teulada a un vessant que queda unida a les teulades dels altres dos cossos. L'edifici és de pedra amb cantoneres escairades i llindes i brancals de portes i finestres de pedra, de maó i de fusta. La façana principal es troba a l'extrem de migdia del cos principal, té una porta amb llinda de fusta, i destaca la finestra del pis que té una llinda en pedra amb una ornamentació tallada en forma d'arc carpanel amb un escut a la part superior. Una llinda de finestra porta la data 1846. És possible que no procedeixi de la casa, ja que l'estructura actual no correspon amb aquest element decoratiu, possiblement per que la casa ha estat molt reformada al llarg dels temps. Destaca l'entorn de la casa i una antiga bassa d'aigua ara seca, al costat de la que hi ha un roure d'extraordinàries dimensions.","codi_element":"08070-53","ubicacio":"Camí de Regàs","historia":"Disposem de poca documentació referent a aquest mas, tot i que al segle XIII es troben algunes referències al mas Boldrons junt a d'altres masos de la zona (Pladevall, 1971). No apareix als fogatges de 1553, però si al cens d'Aparici de 1708. La manca de documentació dificulta relatar la evolució històrica d'aquest mas vinculat a la zona de Sant Cugat de Gavadons.","coordenades":"41.8463100,2.1874200","utm_x":"432542","utm_y":"4633032","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47311-foto-08070-53-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47311-foto-08070-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47311-foto-08070-53-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47312","titol":"Els Munts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-munts","bibliografia":"Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Es troba en ruïna","descripcio":"Ruïnes d'una antiga masia que apareixen cobertes de vegetació. S'identifiquen tres crugies orientades nordest-sudoest, així com possiblement un edifici de planta baixa i pis. Els murs són de pedra de diferents mides, en molts casos ben escairades com es veu a les cantoneres. Es distingeixen algunes obertures però sense elements decoratius.","codi_element":"08070-54","ubicacio":"Camí de Fontanelles","historia":"Aquesta casa era un dels masos antics del terme, situada dins l'antic terme del castell de Tona i en la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. No apareix al fogatge de 1553 però si al cens d'Aparici de 1708. L'únic document directe que fa referència al mas és del segle XVII, quan Francesc Gomar i Pratsobrerroca, hereu del mas Prat de la Barroca de Tona (batlle entre 1683-1685 i 1689-1691) va comprar el 1676 el mas Miravalls de Sant Cugat de Gavadons, i el 1679 el mas Els Munts (Pladevall, 1990: 269). Es troba també recollida en una talla o contribució de 1739 que s'ha conservat entre els documents del mas Prat de la Barroca (Tona), on es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població i entre aquestes hi figura el Munts.","coordenades":"41.8519900,2.1851200","utm_x":"432357","utm_y":"4633664","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47312-foto-08070-54-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47312-foto-08070-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47312-foto-08070-54-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47313","titol":"Can Regàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-regas-1","bibliografia":"Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular, amb planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. L'obra és de pedra i les cantoneres són de pedra escairada, així com brancals i llindes de portes i finestres. Al cos principal s'afegeixen altres cossos moderns. La façana principal és d'estructura simètrica, amb portal allindat situat a la part central. No té inscripcions a les llindes. A pocs metres de la casa s'hi troba la font de can Regàs, naixement del riu Congost.","codi_element":"08070-55","ubicacio":"Camí de Regàs","historia":"Es tracta d'una casa d'època moderna, ja que la documentació que en fa esment és a partir del segle XVIII. Surt esmentada en un document de talla o contribució de 1739 que s'ha conservat a l'arxiu privat del mas Prat de la Barroca (Tona), en el que es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població i entre aquestes hi figura la Casanova de Regàs. També apareix al cens d'Aparici de 1708.","coordenades":"41.8435200,2.1828200","utm_x":"432157","utm_y":"4632725","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47313-foto-08070-55-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47313-foto-08070-55-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47313-foto-08070-55-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47314","titol":"El Solà Subirà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-sola-subira","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.","centuria":"","notes_conservacio":"En estar sense ús la casa està en mal estat i s'està esfondrant","descripcio":"La masia es troba sobre un turó elevat, propera al camí de Sant Cugat de Gavadons cap a Fontanelles. És una casa de planta rectangular, amb un cos afegit a la banda nord-est i orientada a sud-est, el cos principal té planta baixa i planta pis, amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a sud-oest. Tota l'obra és de pedra, amb cantoneres de pedra ben escairades. La façana principal és simètrica i presenta elements molt singulars, com el portal adovellat i algunes finestres. El portal és al centre de la façana i està flanquejat per dues espitlleres, al primer pis hi ha tres finestres, la de l'esquerra és d'estil gòtic, amb arc rebaixat decorat amb motius escultòrics fistonats que configuren cinc arcuacions amb una cara esculpida a cada extrem i que descansa sobre dues semicolumnes que tenen els capitells respectius tallats en forma de cara, la esquerra d'home i la dreta de dona, i ampit de pedra motllurada. La finestra de la dreta és d'estil romànic, amb llinda tallada fent dos arcs de mig punt a la part inferior, i li manca el mainell central. Al segon pis hi ha només una finestra al mig. A l'esquerra del conjunt es veu clarament una ampliació que va suposar l'increment de la superfície de la casa en una crugia més, essent una ampliació tardana, possiblement cap als segles XVIII-XIX. Aquest cos, a la façana de ponent, ocupa tota l'amplada de la casa de manera que fa un cos compacte, presenta dos arcs de mig punt i un portal d'arc rebaixat a la planta baixa, i un assecador obert a la part central del pis. Conserva part de l'arrebossat en calç, tot i que es troba en mal estat; i l'obra del primer pis que és de maó. Al costat de llevant hi ha un altre cos afegit, endarrerit respecte a la façana, i format per antigues corts i pallissa, amb dos arcs de mig punt a la planta baixa que suporten un assecador obert al primer pis; tot ell cobert amb teulada a un vessant. L'interior presenta la divisió en tres crugies, amb un arc de mig punt que suporta el pis del cos central. A prop de la casa hi ha un cobert de planta baixa i pis.","codi_element":"08070-56","ubicacio":"El Solà Subirà","historia":"El Solà és una de les cases més antigues del terme, tot i que no es conserva gaire documentació que la esmenti. La seva estructura deixa veure una casa forta que es va convertir en masia, així com el seu topònim, que fa referència a un solà, una casa fortificada. La primera referència històrica la tenim a partir dels segles XII-XIII, quan el mas és esmentat a diferent documentació que es conserva del mas de l'Espina, junt a d'altres masos de la zona, alguns desapareguts. La casa estava dins el terme del castell de Tona i en la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. Surt al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima (Iglésias, 1979) i al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). El 1775 està documentat un plet per discutir sobre quins eren els delmes del mas Solà de Sant Cugat de Gavadons (Pladevall, 1990) (Arxiu Episcopal de Vic). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841.","coordenades":"41.8483200,2.1791400","utm_x":"431857","utm_y":"4633261","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47314-foto-08070-56-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47314-foto-08070-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47314-foto-08070-56-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"92|93|94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47315","titol":"Nualart","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nualart","bibliografia":"Iglésias, J. (1959). La població catalana al primer quart del segle XVIII. Institut d´Estudis Catalans P. 123-160. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Al programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La masia Nualart forma part d'un conjunt d'explotació agrícola i ramadera, amb la granja i diferents coberts. La masia va ser molt reformada, de manera que pràcticament no queden vestigis de l'antiga casa, tan sols la ubicació i el topònim. Està situada en un lloc elevat, al costat del camí que porta a l'església de Sant Cugat de Gavadons.","codi_element":"08070-57","ubicacio":"Camí de Sant Cugat de Gavadons","historia":"Tot i que es tracta d'una masia amb estructura completament nova degut a una important rehabilitació, i de que no resten elements que denotin el seu passat, Nualart és un dels masos antics del terme de Collsuspina. La notícia més antiga és del segle XIII, ja que surt esmentat a documentació del mas de l'Espina, junt a d'altres masos de l'entorn. Més tard, apareix al fogatge de 1553 dins el terme del municipi de Tona i zona de Sant Cugat de Gavadons, en ésser aquesta església sufragània de Sant Andreu de Tona. Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959).","coordenades":"41.8415900,2.1722500","utm_x":"431278","utm_y":"4632520","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47315-foto-08070-57-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47315-foto-08070-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47315-foto-08070-57-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47316","titol":"Can Padrós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-padros","bibliografia":"Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia ubicada en un desnivell del terreny, en una zona elevada respecte al seu entorn. Casa formada per dos cossos, el més gran a la banda de tramuntana, de planta baixa i dos pisos, cobert amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent. El cos de migdia té la teulada del mateix tipus i orientació, i de planta baixa i pis, ja que es troba aprofitant una terrassa del terreny més elevada. L'obra és de pedra, amb cantoneres ben escairades, i s'ha restaurat recentment seguint la tipologia de les masies de la zona. La porta principal és adovellada. Conserva un pou circular, un abeurador rectangular i una pica de pedra circular que s'han posat com a objectes decoratius a l'exterior. La façana de ponent presenta un assecador al pis superior que havia estat obert.","codi_element":"08070-58","ubicacio":"Pla del Padrós","historia":"El mas Padrós apareix documentat al fogatge de 1553 com un dels masos de Sant Cugat de Collsasima (Gavadons) (Salvi Padrós), així com al capbreu de 1643 el cita també com pertanyent a la jurisdicció del castell de Tona. Salvi Padrós, hereu del mas Padrós, va arrendar l'hostal de can Xarina a Cebrià Armadans, conegut com l'Hostaler al fogatge de 1553. Al capbreu de Tona de 1643, Joan Padrós, hereu del mas Padrós, diu que té unit al seu mas les terres de l'antic mas Solà i que en aquestes terres hi ha l'hostal 'novament edificat' anomenat Hostal de Collcespina que termeneja a tramuntana amb el camí públic de Vic a Moià. També apareix al Cens d'Aparici de 1708. Al cadastre de Tona de 1756 (Arxiu de Tona) surt el mas Padrós com a mas pertanyent a aquest municipi.","coordenades":"41.8169900,2.1649900","utm_x":"430648","utm_y":"4629794","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47316-foto-08070-58-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47316-foto-08070-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47316-foto-08070-58-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47317","titol":"El Collell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-collell","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta quasi quadrangular, formada per dos cossos adossats, el principal cobert amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia, i el cos posterior amb carener perpendicular a l'anterior i també de dos vessants. L'obra és de pedra, tot i que hi havia elements de maó, com el finestral sobre la porta principal, que actualment s'ha rehabilitat i s'ha fet en pedra. És de planta baixa i un pis, tot i que en estar ubicada en lloc elevat i amb el terreny en desnivell, a la banda de ponent i sota el cos principal, hi ha una planta semisoterrada coberta amb volta a la que s'accedeix per un portal d'arc rebaixat, la volta està datada al 1879. També a la façana de ponent resta la barraca del forn de pa, construcció semicircular annexada a la paret lateral de la casa. La façana principal té estructura simètrica, amb portal d'arc rebaixat i una obertura al pis que ara s'ha convertit en balcó. La casa ha estat molt reformada recentment i ha perdut alguns dels seus trets característics.","codi_element":"08070-59","ubicacio":"La Serreta","historia":"La casa s'esmenta a documentació del mas de l'Espina, als segles XII i XIII, junt a d'altres masos de la zona. Surt al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, i es cita també a un capbreu de 1643, com a pertanyent a la jurisdicció del castell de Tona, en un moment en que el rector de Tona reclamava els censos del sector de Balenyà. També apareix al Cens d'Aparici de 1708. El 1828 el bisbe Corcuera va designar sacerdot per tenir cura de Collsuspina i de Sant Cugat de Gavadons. A l'assignació s'especifica que s'havia d'encarregar de 39 cases al poble, 26 pagesies al sector de Sant Cugat i 6 que pertanyien a la parròquia de Balenyà (l'Espina, l'Espinoi, el Collell, la Collada, la Casanova del Gomar i el molí de l'Espina. L'estructura de la casa correspon a un mas modern, que segurament és el resultat de l'ampliació d'una antiga casa més petita.","coordenades":"41.8214900,2.1700000","utm_x":"431069","utm_y":"4630290","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47317-foto-08070-59-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47317-foto-08070-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47317-foto-08070-59-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Les fotografies són anteriors a la rehabilitació, ja que aquestes deixen veure clarament l'estructura original de la casa.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47318","titol":"Casanova de Padrós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casanova-de-padros","bibliografia":"Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casanova de Pedrós és una gran casa ubicada al nucli urbà de Collsuspina. És una casa de considerables dimensions i que presenta dues parts ben diferenciades: una la constitueix la pròpia vivenda de planta quadrada i l'altre un afegit que conforma una galeria. Per tant, és una casa de planta quasi quadrada, de planta baixa i dos pisos, coberta amb teulada de doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent. A la banda de migdia té el cos afegit que forma unes galeries a tots els pisos i que està cobert amb teulada a quatre vessants; a la planta baixa té dos arcs rebaixats, al primer pis hi ha quatre arcs rebaixats a la galeria, i al segon pis és un assecador obert amb quatre obertures allindades. No té elements destacables, a banda de la seva estructura, tot i que la façana principal és simètrica, destacant els tres balcons amb barana de ferro forjat, i la resta d'obertures que formen un conjunt homogeni i harmoniós en la seva disposició. La porta principal és d'arc rebaixat i porta la data 1903 i una decoració d'un cap petit al centre. Per la banda de tramuntana de la casa hi ha afegits diversos coberts i corts.","codi_element":"08070-60","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"Tal i com el seu nom indica, aquesta casa passà a ser la nova residència dels que anteriorment regentaven el mas Padrós, a principis del segle XX. El mas Padrós apareix documentat al fogatge de 1553 com un dels masos de Sant Cugat de Collsasima (Gavadons) (Salvi Padrós), així com al capbreu de 1643 el cita també com pertanyent a la jurisdicció del castell de Tona. Salvi Padrós, hereu del mas Padrós, va arrendar l'hostal de can Xarina a Cebrià Armadans, conegut com l'Hostaler al fogatge de 1553. Al capbreu de Tona de 1643, Joan Padrós, hereu del mas Padrós, diu que té unit al seu mas les terres de l'antic mas Solà i que en aquestes terres hi ha l'hostal 'novament edificat' anomenat Hostal de Collcespina que termeneja a tramuntana amb el camí públic de Vic a Moià. També apareix al Cens d'Aparici de 1708. Al cadastre de Tona de 1756 (Arxiu de Tona) surt el mas Padrós com a mas pertanyent a aquest municipi. Veiem que era una de les cases importants del terme i que els seus habitants van contribuïr en la formació del nucli urbà. Possiblement l'ampliació de la família va provocar que a principi del segle XX part de la família es traslladès novament al poble.","coordenades":"41.8264100,2.1741500","utm_x":"431419","utm_y":"4630833","any":"1903","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47318-foto-08070-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47318-foto-08070-60-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47319","titol":"L'Espinoi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lespinoi","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"La masia forma part d'un conjunt, ja que a l'entorn de la casa principal s'aixequen diferents coberts per a usos agrícoles que configuren un clos o lliça a la banda de tramuntana. Tot el conjunt es troba ubicat sobre un lloc elevat, amb domini de l'entorn i per damunt el torrent de l'Espina. La casa principal és de planta rectangular, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia, amb planta baixa i dues plantes pis. L'obra és de pedra de mida mitjana, amb cantoneres, portes i finestres de blocs de pedra ben escairats. Es pot veure clarament la part central més antiga del mas i el creixement a banda i banda d'aquest. La façana principal, a migdia, presenta una estructura totalment simètrica, amb portal amb llinda a la part central, tres finestres al pis i una galeria o eixida a la part central del segon pis, amb barana de ferro i oberta, que li proporciona un tret molt característic a la casa. A la llinda de la porta hi ha gravada la inscripció 1811 AVE MARIA PURISIMA, que correspondria a la seva obertura i, possiblement, a alguna ampliació. La façana de tramuntana, oberta al clos tancat pels coberts del voltant, té un petit portal adovellat i algunes finestres de pedra treballada.","codi_element":"08070-61","ubicacio":"Plans de L'Espinoi","historia":"La masia l'Espinoi és una de les cases històriques del municipi que apareix al fogatge de 1553 com un dels masos que estaven dins de la parròquia de Tona i terme de Sant Cugat de Collsasima. La primera referència històrica la tenim a partir dels segles XII-XIII, quan el mas és esmentat a diferent documentació que es conserva del mas de l'Espina, junt a d'altres masos de la zona, alguns desapareguts. La casa es cita a un capbreu de 1643, com a pertanyent a la jurisdicció del castell de Tona, en un moment en que el rector de Tona reclamava els censos del sector de Balenyà, tot i que físicament la masia està a la banda sud del terme. També la trobem al Cens d'Aparici de 1708. El 1828 el bisbe Corcuera va designar sacerdot per tenir cura de Collsuspina i de Sant Cugat de Gavadons. A l'assignació s'especifica que s'havia d'encarregar de 39 cases al poble, 26 pagesies al sector de Sant Cugat i 6 que pertanyien a la parròquia de Balenyà (l'Espina, l'Espinoi, el Collell, la Collada, la Casanova del Gomar i el molí de l'Espina). Per tan, en aquesta època es considerava que la casa era dins la demarcació de Balenyà. El 7 d'agost de 1853 efectuant-se la delimitació de la nova parròquia de Collsuspina, es cita 'la teularia del Espinoy'. Tot i que és molt visible l'ampliació del segle XIX, el mas conserva elements del seu origen medieval.","coordenades":"41.8165300,2.1739700","utm_x":"431394","utm_y":"4629736","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47319-foto-08070-61-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47319-foto-08070-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47319-foto-08070-61-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47320","titol":"Barraca del Pla de Querol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-de-querol","bibliografia":"Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca exempta, de planta rectangular ubicada a un pla a la costa de Querol, també anomenat pla de la Barraca. Aproximadament fa 320 x 400cm, amb parets verticals que es tanquen a la part superior, a uns 220 cm, per configurar la cúpula que està realitzada mitjançant el sistema d'aproximació de filades. Té una porta oberta al sud, amb llinda de pedra plana que és més gran que les altres però que no té cap tipus de treball. Els murs fan 60 cm de gruix i deixen un espai interior de 2 m x 2,25, arribant a una alçada màxima de de 2,80m en el punt central de la cúpula. A la banda est té una finestra, i a l'interior de la paret oest hi ha una fornícula, que podria haver funcions d'armari. Tot i estar feta amb pedra seca, les parets interiors han estat arrebossades amb fang. A l'exterior hi ha un banc seguit en pedra seca sense relligar adossat a les parets sud i oest.","codi_element":"08070-62","ubicacio":"Pla de Querol","historia":"Aquesta barraca està inclosa a l'inventari de la Wikipedra.","coordenades":"41.8221300,2.1838100","utm_x":"432217","utm_y":"4630350","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47320-foto-08070-62-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"A escassos metres d'aquesta barraca hi ha restes d'una segona barraca que sembla haver tingut planta arrodonida i ser més petita, fet que permet pensar en una substitució de l'una per l'altra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47321","titol":"Escut de can Xarina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-de-can-xarina","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Vall-Llobera, F. (2009). La immigració occitana a Catalunya de la fi del segle XV al començament del XVIII. Barcelona. Institut Nova Història.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Està escapçat per la part inferior","descripcio":"A la dovella central de la porta principal de can Xarina hi ha un escut. Es tracta d'un escut amb la inscripció SALVI PADROS 1550. La inscripció està repartida en tres nivells separats per una línia horitzontal i el conjunt te forma d'escut apuntat per la part inferior, tot i que està mutilat. No es tractaria d'un escut heràldic, ja que no porta les armes de la família, més aviat és una inscripció situada dins un escut.","codi_element":"08070-63","ubicacio":"c\/ Major, 30. 08178 Collsuspina","historia":"L'antic Hostal de Collsuspina, on es troba actualment el restaurant Can Xarina, sembla que fou construït per un mestre de cases francès l'any 1550, per encàrrec de Salvi Padrós, hereu del mas Padrós, tal i com recorda la inscripció del portal adovellat: SALVI PADROS 1550. Salvi Padrós va arrendar l'hostal a Cebrià Armadans, i al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, l'hostaler era en Cebrià Armadans. Al capbreu de Tona de 1643, Joan Padrós, hereu del mas Padrós de la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, diu que té unit al seu mas les terres de l'antic mas Solà i que en aquestes terres hi ha l'hostal 'novament edificat' anomenat Hostal de Collcespina que termeneja a tramuntana amb el camí públic de Vic a Moià. El lloc on es va aixecar l'hostal era el punt d'intersecció del camí Ral de Vic a Manresa amb el punt de partició dels antics termes de Tona i Balenyà, per tant, en un lloc estratègic i de pas. Als seus inicis, l'Hostal de Collsuspina era un hostal solitari del camí ral, freqüentat per tota mena de traginers, mercaders i fins i tot bandolers. Al voltant de Can Xarina es van edificar quatre o cinc cases més al llarg del segle XVI, i a partir del XVII es va configurar un grup més important de cases a l'entorn de l'església de Santa Maria dels Socors edificada entre 1592 i el 1600, i que al 1780 ja tenia 14 cases. L'hostal durant molt temps compaginà les tasques d'hostal i botiga, tal i com consta a diferent documentació del la segona meitat del segle XVIII, quan va haver diferents plets entre el batlle i els regidors de Tona i en Bernat Padrós, amo de l'Hostal de Collsuspina (Pladevall, 1990). En el plet de 1752, les autoritats del terme de Tona van prohibir a l'hostaler la venda de tota mena de queviures si no pagava els drets corresponents, resolent el Batlle General de Rendes del Reial Patrimoni que podia vendre només als que s'allotjaven a l'hostal. L'any 1784, en Josep Girvent, que havia comprat els drets a hostal, fleca i taverna de Tona, va demanar al batlle que 'manden serrar el meson de Bernardo Padrós y cesse y se abstenga de vender'. Actualment l'hostal encara fa funcions com a restaurant.","coordenades":"41.8257700,2.1752400","utm_x":"431509","utm_y":"4630761","any":"1550","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47321-foto-08070-63-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47322","titol":"Escut de Floriac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-de-floriac","bibliografia":"Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"A la dovella central de la porta principal del mas de Floriac hi ha un escut. Es tracta d'un escut nobiliari amb la inscripció JHS FLORIAC 1568. La inscripció està repartida en tres nivells dins un escut apuntat per la part inferior. No es tractaria d'un escut heràldic, ja que no porta les armes de la família, més aviat és una inscripció situada dins un escut.","codi_element":"08070-64","ubicacio":"Floriac, N-141, pk 7","historia":"El mateix escut ens proporciona la cronologia, tan de l'element com de l'ampliació del mas feta a mitjans del segle XVI. Floriac és una de les cases més antigues del terme, ubicada al peu del camí Ral, possiblement edificada amb motius de defensa d'aquesta via. Trobem documentada la propietat l'any 1212 (Pladevall), l'any 1342, quan la masia passa a formar part de les possessions del noble Ramon de Centelles, després de les disputes que va lliurar amb el veguer de Vic. Tot i que el mas amaga la casa dels segles XIII al XV, la inscripció 1568 ens marca una important ampliació de la casa. La casa també surt al document de concòrdia de 1721 aprovat pel capítol de canonges de Vic, que prenent com a base l'acta de consagració de Balenyà de 1083, posa arbitratge per acabar amb les diferències sobre els límits de terme. Al fogatge de 1553 Floriac apareix al terme de Balenyà, però al cadastre de Tona de 1756 apareix 'Floriach' dins aquest municipi, però especifica que pertany a un 'terratinent de Balenyà', igual que El Garet.","coordenades":"41.8356400,2.1943000","utm_x":"433102","utm_y":"4631842","any":"1568","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47322-foto-08070-64-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47323","titol":"Camí Ral de Manresa a Vic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-de-manresa-a-vic","bibliografia":"Albareda, J. (1983). L'estat dels camins a la comarca d 'Osona en el segle XVIII. Ausa XI. Patronat d'Estudis Osonencs. Benet, Albert: Història de Manresa. Dels orígens al segle XI, Manresa, 1985, pp. 449-462. Gasol, J.M: «Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages», a Montepío de Conductores San Cristóbal Manresa-Berga, núm. 381, Manresa, 1984. Padrós, Carlos (2010). Els camins antics i les vies romanes a la comarca d Osona (Barcelona). Estat de la qüestió Quaderns de Prehistòria i Arqueologia . 28. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. Zamora, Francisco de (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona, ed. de Ramón Boixareu.","centuria":"","notes_conservacio":"Alguns trams no estan restaurats","descripcio":"El Camí Ral de Vic a Barcelona era un camí carreter que s'utilitzava per trasllat de persones i productes, d'origen medieval formava part del camí ral que unia Girona i Manresa. Aquest era un dels camins tradicionals de la Catalunya comtal, que passava pel centre del nucli, entre cal Xarina i cal Barber, perpendicular al carrer Major, i dividia els sectors d'influència de Tona i Balenyà. Per això en aquest indret es va construir el primer hostal. Els camins rals (reïals) eren les vies de comunicació que unien les principals poblacions de Catalunya, tot i que en molts casos eren simples camins de bast. El camí Ral de Manresa a Vic ha estat l'eix vertebrador de la comunicació entre el pla de Bages i la plana de Vic fins a la construcció de l'Eix Transversal. L'itinerari ja va quedar traçat en època romana, i en època alt medieval era conegut com strata francisca (camí de França), i en època medieval i moderna conegut com a camí ral. Tot i alguna modificació, l'itinerari s'ha mantingut. Actualment el GR 177 segueix el traçat d'aquest camí, i dins el terme de Collsuspina trobem dos cartells que ens recorden el traçat: un sortint del poble per carrer de Vic cap al cementiri, i altre al Raval de Picanyol. La divisió en dos ramals ha fet que una part del camí prengui el nom de la direcció, Vic-Manresa, i altra part sigui el camí de Vic a Barcelona ja que va cap al sud. El camí principal, també conegut com antiga Via de Collsuspina, travessa el terme venint des de Tona, passant per Floriac, entrant al nucli urbà i des d'aquí segueix cap a Moià. El camí va estar vigent fins que el 1853 es construí la carretera de Manresa a Vic, que possibilità la circulació de carruatges. Cal dir que el camí ral era no era un camí carreter en tot el seu recorregut.","codi_element":"08070-65","ubicacio":"Collsuspina","historia":"El trobem documentat àmpliament des del segle XVIII. El 1759 hi ha dos documents de certificació fet per regidors de Tona i Collsuspina testificant el mal estat d'alguns trams d'aquest camí, fonamentalment al seu pas per Sant Cugat de Gavadons i pel poble, apuntant la dificultat de mantenir el camí amb bens propis ja que no hi ha comerç ni trànsit, excepte l'Arrendatari del Mesón 'que conduce para el abasto de su arriendo' (Pladevall, 1990: 288). El 1760 en un document fet per observadors del Rei Carles III que especifica que hi havia un comerç important entre Vic i Manresa, sobre tot de teixits de tafetà, seda, i d'aiguardents i vi. El març de 1788 Francisco de Zamora recull l'estat dels camins principals del corregiment de Vic, i fent referència al camí de ferradura de Vic a Manresa explica les modificacions que cal fer perquè el camí sigui carreter : '... Antes de llegar al lugar de Collsespina se halla una riera nombrada lo Torrent de Collsespina, en donde deve construirse una pequeña puente; y pasada dicha puente se ha de suabizar la subida; los materiales para las referidas obras están muy cerca...'. La importància com a via de pas és confirmada per la primitiva via romana documentada entre el 124 i el 115 aC. per dos mil·liaris romans, l'un aparegut prop del Vilar de Tona, al peu de la costa, i l'altre a can Vendrell de Santa Eulàlia de Ronçana. Un tercer mil·liari, amb la inscripció malmesa, aparegué posteriorment a Vilageriu de Tona, el qual acabà de confirmar el traçat d'aquesta via romana, que coincideix en una bona part amb la Strata Francisca (o camí de França) de Vic a Manresa, abundosament documentada a Collsuspina i a Moià des dels volts del 1050. Notícies dels anys 1058 i 1065 (Pladevall, 1971) 'diuen que el camí francès passava per Fajadella i atravessava el torrent d'Ardanella, que es trobava en loco que dicitur ultra Spinam, és a dir, a l'altra banda de l'Espina, i el torrent de Juncosa, que baixava d'Armadans (Arx. Cap. Vic, col. 6, docs 1891 i 1950)'. La Strata Francisca era una via militar utilitzada pels francs durant la reorganització de la Marca Hispànica que venia des de Tona i pujaria per Güells i per Colldarniu, Regàs, Boldrons i Gavadons, seguiria fins al poble de Collsuspina i des d'aquí un ramal conduïa fins a Moià i Manresa, seguint la traça de l'antic camí Ral de Vic a Manresa; i un altre ramal portaria des del poble cap a l'Espina, seguint a Santa Coloma Sasserra fins arribar a Castellterçol.","coordenades":"41.8462600,2.1906600","utm_x":"432811","utm_y":"4633023","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47323-foto-08070-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47323-foto-08070-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47323-foto-08070-65-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval|Modern|Contemporani|Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía. Lluís Rius i Font. OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85|94|98|83","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47324","titol":"Gegantons de Collsuspina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gegantons-de-collsuspina","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els gegantons de Collsuspina són dues imatges festives que representen un home i una dona. Tenen els caps fets de cartró-pedra i de factura senzilla, amb llargs braços i mans amples de roba, que en girar es mouen; van vestits amb robes que representen la seva condició de personatges populars: ella amb un vestit, davantal i mocador al cap; i ell amb armilla, faixa a la cintura i barret de palla.","codi_element":"08070-66","ubicacio":"Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina","historia":"El dos gegantons de Collsusina els va fer l'Associació d'Amics de les Arts de Collsuspina i tenen el nom de Coll i Espina, en honor a la denominació del poble. Actualment no hi ha colla de geganters, tot i que es conserven les figures.","coordenades":"41.8255200,2.1751500","utm_x":"431501","utm_y":"4630733","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47324-foto-08070-66-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía. OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"Associació d'Amics de les Arts de Collsuspina","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47325","titol":"Diorama Missa del Gall a Collsuspina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diorama-missa-del-gall-a-collsuspina","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"A la planta baixa de l'Ajuntament de Collsuspina es conserva una vitrina que protegeix un diorama de l'església dels Socors i el seu entorn. El diorama porta el títol 'Missa del Gall a Collsuspina', i representa el principi del carrer Nou, amb l'església i la façana lateral de l'edifici de l'Ajuntament i uns personatges que es disposen a entrar a l'església. Disposa d'il·luminació.","codi_element":"08070-67","ubicacio":"Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina","historia":"El diorama va ser dissenyat i construït per Xavier Mercadé Pascual, rellotger afincat a El Vendrell (Tarragona) l'any 2008, amb motiu de l'exposició de diorames pel Nadal d'aquest any a aquest poble. L'any següent, en dates properes al Nadal de 2009, va fer donació a l'Ajuntament de Collsuspina en tractar-se d'un racó del poble, que el va instal·lar als baixos de l'Ajuntament. L'artista va posar com a condició en fer la donació que en el moment que l'Ajuntament no el vulgui que li retorni i ell ho passarà a recollir. Xavier Mercadé va fer la restauració del rellotge del campanar de l'església de Santa Maria dels Socors, on va trobar la inspiració per fer el diorama.","coordenades":"41.8255200,2.1751500","utm_x":"431501","utm_y":"4630733","any":"2008","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47325-foto-08070-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47325-foto-08070-67-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"Xavier Mercadé Pascual","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47326","titol":"Col·lecció de pintura de l'Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Col·lecció de pintura sobre llenç que es conserva exposada a diferents espais de l'Ajuntament de Collsuspina. Es tracta d'una col·lecció petita, ja que està formada per 4 pintures fetes per diferents autors i de temàtica local. Dos van ser donats pel mateix pintor (Cànovas, oli sobre llenç), i els altres dos donats pels autors després d'haver fet una exposició al poble (Santi Aulet, pintura sobre paper amb tècnica mixta; Garcia Iglesias, oli sobre llenç).","codi_element":"08070-68","ubicacio":"Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina","historia":"","coordenades":"41.8255200,2.1751500","utm_x":"431501","utm_y":"4630733","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47326-foto-08070-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47326-foto-08070-68-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47328","titol":"Fons documental de l'Arxiu Municipal de Tona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-tona","bibliografia":"","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Arxiu Municipal de Tona conserva documentació administrativa produïda orgànicament i\/o reunit i utilitzat per l'organisme en l'exercici de les seves activitats i funcions des del segle XIV fins a l'actualitat. El fons està organitzat segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Actualment el seu dipòsit de documents té 490 metres lineals de documentació. Una part de la documentació de l'arxiu conté informació referent a Collsuspina degut a que va formar part d'aquest municipi fins a la seva independència l'any 1841. La documentació conservada és: Cadastre de Tona i Collsuspina de 1756. Talles i estims (1829-1839) (1827-1840). Padró municipal d'habitants (1828 i 1833). Acords del comú entre Tona i Collsuspina (1824-1842).","codi_element":"08070-70","ubicacio":"c\/ de la Font, 8-10. 08551 Tona","historia":"L'Arxiu fou organitzat entre els anys 1999 i 2000 per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació de Barcelona dins el seu Programa de suport al Patrimoni Documental local. L'any 2005 l'Ajuntament de Tona s'adhereix al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals, que coordina la mateixa OPC i que compta amb l'assistència tècnica d'un arxiver itinerant de l'OPC. Des del mes de gener de 2011, l'Arxiu Municipal disposa d'un Reglament del Servei d'Arxiu Municipal proposat per l'OPC i aprovat per l'Ajuntament de Tona. Segons l'article 1 d'aquest Reglament, el Servei d'Arxiu Municipal (SAM) és un servei de caràcter administratiu i cultural especialitzat en la gestió i el tractament dels documents de l'Ajuntament, en la seva custòdia i en la seva divulgació, del qual té la responsabilitat tècnica l'arxiver itinerant esmentat. La vinculació de Collsuspina al terme de Tona fa que trobem molta documentació en l'arxiu d'aquest municipi, degut a que va formar part d'aquest municipi fins a la seva independència l'any 1841.","coordenades":"41.8255200,2.1751500","utm_x":"431501","utm_y":"4630733","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47328-foto-08070-70-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47328-foto-08070-70-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47329","titol":"Fons documental de l'Arxiu Municipal de Collsuspina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-collsuspina","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El fons de l'Ajuntament de Collsuspina està format pel conjunt de documents produït orgànicament i\/o reunit i utilitzat per l'organisme en l'exercici de les seves activitats i funcions des de 1845 fins a l'actualitat. El fons està organitzat segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. A l'arxiu municipal, a banda del fons de l'ajuntament, hi ha també el fons del Jutjat Municipal (des de 1842). La documentació ocupa un total de 57,9 metres lineals. La documentació conservada està classificada en els següents grups documentals: Administració general (1885 - 2013); hisenda (1845 – 2012), entre els que destaca l'amillarament de 1862, el primer realitzat com a municipi; proveïments (1917-2008), destacant document d'aprofitament de cabals d'aigua de 1917; serveis socials (1948-2011); sanitat (1907-2009); obres i urbanisme (1947-2013); seguretat pública (1920-2002); serveis militars (1878-2001); població (1880-1964), entre els que destaca el padró de 1880; eleccions (1890-2012), amb un cens electoral de 1880; ensenyament (1949-2010); cultura (1969-2012); serveis agropecuaris i medi ambient (1920-2012); cartografia (1976-1984); jutjat de pau (1842-2009), que inclou el registre civil de 1871 a 2009. Entre aquesta documentació hi ha alguns documents que destaquen pel seu interès, per exemple la còpia del document d'establiment de la vicaria parroquial el 1828. L'arxiu conserva un conjunt de fotografies en una caixa, aproximadament unes 20, que són d'actes i festes a partir dels anys 1980.","codi_element":"08070-71","ubicacio":"Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina","historia":"El fons documental de l'Arxiu Municipal es conserva a l'Ajuntament de Collsuspina. La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació definitiva a l'edifici actual, cal Roma, des de mitjans dels anys 1990. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de juliol i desembre de 2006. Immediatament després l'ajuntament de Collsuspina s'adherí al Programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. El terme de Collsuspina es va formar per la fusió de dos antics territoris dels termes de Tona i Balenyà, a banda i banda del camí ral de Vic a Manresa; com a entitat civil va estar inicialment agregada a Tona fins que se'n segregà definitivament el 1841 (va iniciar els tràmits de segregació el 1814, però aquesta segregació inicial no havia arribat a ser efectiva).","coordenades":"41.8255200,2.1751500","utm_x":"431501","utm_y":"4630733","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47330","titol":"Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-1","bibliografia":" Ginebra i Molins, Rafel (2000). Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons. Lligall, 16 , p. 11-84.<\/p> ","centuria":"XIII-XIX","notes_conservacio":"En ser documents antics, algun tenen estat de conservació regular.","descripcio":" El fons de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un dels més importants de Catalunya, amb uns 2.000 metres lineals de documentació, tant civil com eclesiàstica, que abasta des del segle IX fins a l'actualitat. La Biblioteca és formada per uns 100.000 volums, amb uns 300 manuscrits, el més antic dels quals data del segle IX, i amb prop de 200 incunables. L'Arxiu conté documentació referent a l'actuació del bisbe (visites pastorals, ordenacions, correspondència,...) i a la gestió dels béns i les rendes vinculats a la dignitat episcopal vigatana i a la seva jurisdicció tant civil com eclesiàstica (capbreus, plets, llevadors, estadístiques parroquials,...). La documentació conservada que procedeix o fa referència a Collsuspina es conserva en diferents conjunts de fons: l'arxiu de la Mensa episcopal, els arxius parroquials, arxius patrimonials, arxiu del capbreu i notarials. En haver tingut vinculació amb les parròquies de Tona i de Balenyà abans de la independència eclesiàstica l'any 1897, molta documentació referent a Collsuspina es troba als arxius d'aquestes parròquies. L'església dels Socors de Collsuspina quedava inclosa en el terme parroquial de Balenyà. El 1828 es va establir un coadjutor fix que alhora servia també a Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Tona. El 1877 s'erigí Collsuspina com a parròquia i se li va adjudicar l'església de Sant Cugat de Gavadons com a sufragània. FONS PARROQUIALS: Arxiu Parroquial de COLLSUSPINA: Llibres sacramentals: baptismes (1828-1856), capítols matrimonials (1818-1878), testaments (1837-1889), llibre de baptismes, matrimonis i defuncions (1877). Documentació notarial: (1849-1906). Arxiu Parroquial de SANT CUGAT DE GAVADONS: llibres notarials (1626-1785). Llevador 'de pensions de censals, censos y altres annuals corresponsions ques fan a las iglésias de Sant Andreu de Tona y Sant Cugat de Gavadons' (1757). Arxiu Parroquial de SANT FRUITÓS BALENYÀ (1655-1942): Llibres sacramentals: baptismes (1655-1883), confirmacions (1710-1880), matrimonis (1852-1855), defuncions (1655-1894) Llibres d'administració: comptes i factures (1636-1869), administració vària (1784-1942), llevador de rendes i censals de l'església dels Socors (1638-1859). Llevadors de rendes i censals de la parròquia de Balenyà (1774): 'Llevador de las rendas”. Llibres notarials: manuals (1606-1744), capítols matrimonials (1577-1726), testaments (1590-1899), actes (1300-1851). Arxiu parroquial de SANT ANDREU DE TONA (1219-1900). L'arxiu parroquial de Tona es va cremar durant la Guerra Civil i es conserva poca documentació. Administració de l'obra (1814-1828), actes de l'ajuntament (1825-1841). Llevadors de rendes (1701-1800). Registres de documents (1219-1622), registre elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials. Vària notarial, (1301-1900). ARXIU DE LA MENSA EPISCOPAL: Visites pastorals a Santa Maria de Collsuspina (1685 a 1857). Visita pastoral a la Mare de Déu dels Socors Collsuspina 1771. Visita pastoral a Sant Cugat de Gavadons 1771. Consueta de les rendas de la rectoria de Sant Fruitós de Balenyà, 1601-1661. ARXIUS PATRIMONIALS: Llibre de la Concòrdia del mas Oller de Collsuspina, 1732-1779. Llibre de comptes del mas L' Espina de Collsuspina, 1786-1826. CADASTRES: Cadastres de 1757 de Sant Fruitós de Balenyà, de Tona i de Collsuspina. ARXIU DE LA CÚRIA FUMADA: Llibre de genealogies 1779-1930, en el que surten genealogies del Garet i l'Espina. Manual notarial de la parròquia de Tona 1502-1505, rúbrica de diferents capítols matrimonials 1700-1800.<\/p> ","codi_element":"08070-72","ubicacio":"Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Palau Episcopal. Carrer Santa Maria, 1. 08500 VIC","historia":" L'Arxiu Episcopal de Vic va néixer amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle IX. El document més antic que es conserva és un pergamí de l'any 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-se, a finals del segle XII, el fons documentals del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XIII es van redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral Liber dotationum antiquarum (1215). A finals del segle XVIII mossèn Domènec Jaumar reorganitzà la documentació més antiga de l'Arxiu Capitular (segles IX-XIII) i a començaments del XIX s'inicià el registre de pergamins de la Mensa Episcopal, acabat el 1920 pel canonge Casadevall. El fet que els dos arxius seguissin rigorosament separats a començaments del segle XX va comportar que la Mensa Episcopal perdés aproximadament una tercera part del seu fons en l'incendi del Palau l'estiu de 1936, durant la Guerra Civil, mentre que l'Arxiu Capitular no sofrí cap dany. Malgrat la lamentable conjuntura, durant aquest període ingressà l'Arxiu de la Cúria Fumada, la notaria eclesiàstica de Vic, traslladat el 1937 per Josep M. Font i Rius en el marc de les tasques de salvaguarda del patrimoni documental vigatà. Després de la guerra i amb el Dr. Eduard Junyent (1901-1978), es van tornar a unir els dos arxius i es van reorganitzar els fons de l'Arxiu Capitular i el de la Cúria Fumada. Sota la seva direcció té lloc la vertebració de l´Arxiu Episcopal de Vic tal com és actualment. Ja abans, el 1933, havia incorporat l'Arxiu de la Vegueria. El 1948, aprofitant el trasllat del Museu Episcopal a un altre edifici, el Dr. Junyent va ubicar els fons de la Mensa Episcopal que es conservaven fora de l'Arxiu a les sales que quedaren buides. En aquesta època ingressà l'Arxiu Notarial Civil. El Dr. Junyent també incorporà les sèries dels Arxius Parroquials, alguns dels quals entraren tot just acabada la guerra mentre que d'altres han anat ingressant de manera progressiva. Finalment, el 1972 va incorporar a l'Arxiu els fons de les comunitats de beneficiats de la Catedral i de l'església de la Pietat de Vic. En els darrers anys, sota la direcció del Dr. Miquel S. Gros, han continuat ingressant nous arxius parroquials i alguns fons personals i patrimonials. Igualment, els notaris de Vic han dipositat a l'Arxiu els fons reservats i més tard s'hi han integrat també, com a dipòsit, els Arxius dels Jutjats 1 i 3 de Vic. És en aquesta darrera època quan s'han elaborat la major part dels instruments de descripció de què disposa l'Arxiu. Des de l'octubre de 1998 al març de 2003 es va portar a terme la reorganització i adequació dels fons de l'Arxiu, gràcies a l'acord entre l'Ajuntament de Vic, el Bisbat de Vic i la Diputació de Barcelona. El treball va ser coordinat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i els responsables tècnics del Bisbat i l'Ajuntament de Vic.<\/p> ","coordenades":"41.8255200,2.1751500","utm_x":"431501","utm_y":"4630733","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47330-foto-08070-72-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47331","titol":"Creu del cementiri de Collsuspina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-del-cementiri-de-collsuspina","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Al centre del cementiri de Collsuspina hi ha una creu de pedró. És una creu de ciment, amb l'extrem dels tres braços en forma de punta de sageta, recolzada sobre una base de forma de paral·lelepípede sobre una base troncopiramidal. Porta una inscripció a una cara de la base SANTA MISSIÓ 1930.","codi_element":"08070-73","ubicacio":"Cementiri de Collsuspina","historia":"Les creus de la Santa Missió eren creus commemoratives que s'erigien per recordar un episodi de prèdiques o exercicis pietosos que s'organitzaven en una localitat. Van tenir un impuls a partir del Concili de Trento. L'any 1930 es va celebrar una Santa Missió a Collsuspina, erigint aquesta creu com a recordatori. Possiblement es va posar al cementiri amb posterioritat, ja que no era el lloc habitual per posar aquests monuments.","coordenades":"41.8267400,2.1793000","utm_x":"431847","utm_y":"4630865","any":"1930","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47331-foto-08070-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47331-foto-08070-73-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47332","titol":"Aplec de Sant Cugat de Gavadons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-sant-cugat-de-gavadons","bibliografia":"L'Estel de Collsuspina, Revista trimestral de Collsuspina, N-12, abril de 1985. Aplec a Sant Cugat de Gavadons.","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Cada any, el primer de maig, es celebra l'aplec de Sant Cugat de Gavadons. Aquesta trobada popular permet gaudir del paisatge sobre la Plana de Vic, el Montseny i el Pirineu, des d'aquest punt elevat del municipi de Collsuspina. També es fa una celebració de la Missa on es beneeix l'olivera i la coca que es reparteix en finalitzar entre els assistents.","codi_element":"08070-74","ubicacio":"Sant Cugat de Gavadons","historia":"El pedró situat davant l'església de Sant Cugat de Gavadons és la taula des de la que es beneïa el terme i es llegia la Pàssia, entre la Santa Creu de maig i la Santa Creu de Setembre. Està situat al punt més alt del terme eclesiàstic. En la benedicció es demanava la protecció divina sobre les collites i el terme. Durant el ritual s'hi beneïa l'aigua i amb fulles de llorer s'escampava simbòlicament entorn seu. L'aplec recorda també aquest fet protector.","coordenades":"41.8463400,2.1739900","utm_x":"431427","utm_y":"4633046","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47332-foto-08070-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47332-foto-08070-74-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"En aquesta celebració s'hi cantava el goig dedicat a Sant Pere Màrtir, patró de la capella: Ens lliuri de tempestes i mal temps i faci florir amb abundor els nostres camps.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47333","titol":"Font Regàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-regas","bibliografia":"http:\/\/indretsoblidats.wordpress.com\/tag\/font-del-regas\/","centuria":"XX","notes_conservacio":"Caldria millorar el drenatge de l'aigua","descripcio":"La font es troba propera a Sant Cugat de Gavadons, al peu del camí cap a Muntanyola. És una font de surgència natural, avui canalitzada per una mànega de plàstic per a desviar les aigües cap a un abeurador de bestiar. La font nodreix al vessant de la conca del riu Congost, principal afluent del riu Besós, a través del torrent del Güells. Presenta una senyalització de fusta amb el nom de la font i la conca que drena. Molt a prop d'aquest punt, entre el camí de can Regàs, Sant Cugat de Gavadons i Can Solà, trobem el vèrtex de les tres conques hidrogràfiques del Llobregat, Besos i Ter.","codi_element":"08070-75","ubicacio":"Camí de can Regàs als Camps de la Serra","historia":"Fa uns anys la font es trobava molt sovint coberta de vegetació i el broc s'havia de cercar entre l'herba. Ara ha millorat, s'ha netejat l'entorn, s'ha posat alguna pedra vora el brollador per protegir-la una mica de la vegetació. També s'han posat nous rètols indicatius (a part del que es conserva de 1994). Aquesta nova rehabilitació ha estat realitzada el juny del 2010.","coordenades":"41.8429100,2.1820200","utm_x":"432090","utm_y":"4632658","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47333-foto-08070-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47333-foto-08070-75-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47334","titol":"PEIN Moianès- Riera de Muntanyola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pein-moianes-riera-de-muntanyola","bibliografia":" http:\/\/www.gencat.cat\/acordsdegovern\/20101109\/20101109_AG.pdf<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" La flora i la vegetació d'aquest espai tenen l'interès de conservar alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. La vegetació de l'espai és predominantment forestal, dominada per les pinedes de pi roig i pinassa i les rouredes seques de roure martinenc en procés de regeneració. Aquest paisatge forestal es completa amb un mosaïc de camps de conreu i prats de pastura (sobretot petits camps de cereals de secà) de gran interès per a la diversitat biològica. L'espai és una zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors com la fagina, la guineu, la geneta i el gorja blanc. Entre els ocells d'aquest espai cal destacar les diverses àrees d'interès per a la cria de duc (Bubo bubo) i l'àliga marcenca (Circaetus gallicus), així com d'una àrea de campeig de l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). També destaquen les espècies vinculades als ecosistemes fluvials com el cranc de riu (Austropotamobius pallipes) i la llúdriga (L. Lutra), així com diversos peixos autòctons com la bagra comuna (Leuciscus cephalus) o el barb cua-roig (Barbus haasi). Pel que fa als amfibis, cal mencionar la salamandra, el tòtil, la granota verda i la reineta, especialment presents en la zona humida de l'antic estany del municipi de l'Estany. Amb aquesta ampliació també s'hi incorporen diversos espais d'interès geològic com el sistema càrstic en calcàries de les coves del Toll i de les Toixoneres o l'aflorament salí pròxim a Santa Maria d'Oló.<\/p> ","codi_element":"08070-76","ubicacio":"Collsuspina","historia":" A Catalunya, el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat l'any 1992, és l'instrument de planificació de nivell superior que estructura el sistema d'espais protegits de Catalunya i integra aquest sistema dins del conjunt del territori, ja que el PEIN és un pla territorial sectorial. Els objectius fonamentals del PEIN són dos: a) establir un sistema d'espais naturals protegits representatiu de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica del territori de Catalunya; b) donar una protecció bàsica a aquests espais.Tots els espais del sistema d'espais naturals protegits de Catalunya estan inclosos al PEIN, enquadrat dins del Pla territorial de Catalunya (1995). L'any 2010, per un acord de Govern de la Generalitat de Catalunya, en va fer l'ampliació del PEIN afegint 816, 70 hectàrees del terme de Collsuspina.<\/p> ","coordenades":"41.8445300,2.1628400","utm_x":"430500","utm_y":"4632854","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Les zones protegides inclou en el sector sud, nord i nord oest del terme: el Torrent de l'Espina, Plans de l'Espina i Plans de l'Espinoi. En el sector oest, el sector de Muntanya del Pol, el Torrent del Picanyol, els Plans d'Armadans, Costallisa. Zona nord: Pla de l'Alzina, Serrat de la Caseta, Coll de Nualard. Sector est: Pla de Grony.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47335","titol":"Mina d'aigua de can Barró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-daigua-de-can-barro","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Als camps de sota la casa can Barro hi ha una mina d'aigua subterrània que recull aigua d'una font. La mina està coberta amb una volta de canó a la que s'accedeix per una portella superior de forma rectangular. L'aigua de la mina nodreix a la casa.","codi_element":"08070-77","ubicacio":"Can Barró","historia":"","coordenades":"41.8376200,2.1693700","utm_x":"431034","utm_y":"4632081","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47335-foto-08070-77-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47336","titol":"Cal Comas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-comas","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. Vall i Verdaguer, Felip (1984). Projecte de construcció de cal Cenc. Revista l'Estel de Collsuspina, abril de 1984, núm. 6.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de notables dimensions amb coberta a dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant, al carrer Major. La casa forma cantonada entre el carrer Major i el carrer Vic, al peu de la cruïlla dels antics camins Rals. És de planta baixa, pis i golfes sota teulada. Presenta una façana amb disposició simètrica, amb porta central i tres finestres al pis, d'obra en pedra i cantoneres, portes i finestres escairades. La porta principal té una llinda amb la inscripció FRANCEC MONPAR 1680, i té un arc de descàrrega sobre la llinda, fet en pedra a plec de llibre en forma d'arc rebaixat.","codi_element":"08070-78","ubicacio":"C\/ Major, 28","historia":"Tal i com tenim documentada, la casa es va construir a finals del segle XVII al centre del nucli urbà i al peu del camí Ral. Es conserva un document sobre el projecte de construcció de la casa datat el 15 de juny de 1679, especificant que Francesc Monpar, pagès de Sant Fruitós de Balenyà, encarrega 'fabricar una casa nova' a Ramon Casan, mestre de cases de Moià però procedent de Tours. El contracte especifica que en dos anys Casan aixecaria una casa al lloc de Collsuspina, dins la parròquia de Sant Cugat de Gavadons, terme de Sant Andreu de Tona, concretant les característiques d'aquesta (ABEV, fons parroquial de Balenyà). Un altre document de 1687 és el rebut de pagament al mestre de cases. També es conserva un tercer document amb un dibuix de com havia de ser la façana de la casa, amb porta central, dos finestres al pis i finestres laterals, especificant les mides d'aquesta, i que finestres, l'escala i la pica havien de ser de pedra picada i les parets arrebossades. Sembla que la casa va fer d'hostal durant al menys dos segles. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).","coordenades":"41.8259400,2.1752600","utm_x":"431511","utm_y":"4630780","any":"1679","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47336-foto-08070-78-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47336-foto-08070-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47336-foto-08070-78-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"Ramon Casan, mestre de cases de Moià","observacions":"Aquesta casa s'havia anomenat anteriorment Hostal d'en Vesa, Hostal de La Gavatxa, Hostal d'en Padrós. A l'escrit publicat a la revista L'Estel de Collsuspina es va nomenar aquesta casa com cal Cenc. L'atribuïm a una equivocació, ja que el text es refereix a cal Comas.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47337","titol":"Cal Barber \/ Cal Vilafort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-barber-cal-vilafort","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per dues cases actualment unides, de planta baixa i dos pisos cobertes amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. La façana és de pedra amb les cantoneres, portes i finestres emmarcades en pedra tallada. La façana presenta una estructura simètrica, amb dues portes fruit d'una recent rehabilitació, tot i mantenint algunes de les llindes i la ubicació de les obertures. La porta principal de la casa Vilafort conserva una llinda rectangular de pedra amb la inscripció GIASCINTO FALGUERAS 1686 i el crismó coronat per una creu a la part central de la inscripció. La llinda es troba recolzada sobre dos muntants de pedra i el conjunt presenta una motllura a la cara exterior de la obertura. Durant la rehabilitació es va trobar una llinda que en la cara interna tenia una talla d'una cara amb un forat a la boca, possiblement una gàrgola que no es va acabar instal·lant a la casa i que es va re-utilitzar. Els propietaris actuals l'han posat a la façana com a ornamentació.","codi_element":"08070-79","ubicacio":"c\/ Major, 33 i c\/ de Vic, 4","historia":"El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). Per la data que coneixem de construcció de la casa, sabem que es tracta d'una de les cases de la primera etapa de creixement del poble a l'entorn de cal Xarina i l'església.","coordenades":"41.8257800,2.1754400","utm_x":"431526","utm_y":"4630762","any":"1686","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47337-foto-08070-79-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47337-foto-08070-79-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47337-foto-08070-79-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47338","titol":"Cal Mestre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-mestre-0","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una casa entre mitgeres que s'ha modificat en diverses èpoques i situada en el tram del carrer Major que queda entre la plaça Major i l'antic cal Mas. És una casa formada per la unió de dues cases, de planta baixa i dos pisos amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. L'obra és de pedra, amb cantoneres escairades. La porta principal és d'arc rebaixat amb dovelles de pedra que recolza sobre muntants també de pedra; porta una inscripció a la dovella central ANTON TERRADELLAS 1804, i que sembla reaprofitada d'una estructura anterior. Al costat hi ha un altre portal més ample, també d'arc rebaixat, amb la inscripció 1791. Aquest arc va ser eixamplat i la dovella de la data està repartida en cada lateral de l'arc, ja que devia ser una llinda sencera i d'una porta més petita. A l'edifici de la banda de tramuntana hi ha una espitllera a la planta baixa.","codi_element":"08070-80","ubicacio":"C\/ Major, 37","historia":"Tot i que desconeixem la data de construcció d'aquesta casa, la ubicació i la estructura ens mostren una construcció recent, possiblement de l'època de creixement del nucli durant el segle XIX. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).","coordenades":"41.8253100,2.1751500","utm_x":"431501","utm_y":"4630710","any":"1791","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47338-foto-08070-80-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47338-foto-08070-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47338-foto-08070-80-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Casa coneguda també com ca l'Angeleta, que és el nom més modern.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47339","titol":"Cal Mulera o cal Rius","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-mulera-o-cal-rius","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La casa està deshabitada.","descripcio":"Casa situada a l'extrem sud del carrer de Les Casetes, formada per dos volums, el de la cara nord que forma l'habitatge i el que es troba al costat sud que era un cobert. La casa té planta rectangular, amb planta baixa i pis sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer. La façana presenta porta principal a un lateral, amb llinda de pedra horitzontal, i una finestra a la planta baixa. Al pis té dues finestres de petites dimensions, una amb llinda de pedra i l'altre de maó, però amb muntants de pedra ben tallada. L'obra és de pedra disforme unida amb morter i encara conserva l'arrebossat de calç. L'Edifici afegit a la façana sud és de planta i pis, amb finestres petites i accés directe al primer pis a través d'una graonada externa. Actualment està deshabitada.","codi_element":"08070-81","ubicacio":"C \/ Les Casetes, 10","historia":"El Raval de Les Casetes és un barri de Collsuspina que es troba a la banda nord del nucli urbà, a l'altre costat de la carretera N-141 de Vic a Manresa. El barri es va configurar inicialment al peu del camí Ral o camí de Muntanyola, amb cases que es van començar a construir a mitjans del segle XVIII, tal i com veiem a les llindes de les cases (1765, 1770, 1782), i amb la construcció d'aquest raval s'ampliava el nucli del poble per la banda nord. Durant la primera meitat del segle XX es van construir altres cases i xalets entre les antigues masies el Cerver i la Torre Magra, ampliant considerablement aquest nucli. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves, coincidint amb l'època en que es comencen a fer habitatges al peu del camí de Muntanyola, originant aquest raval. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).","coordenades":"41.8308200,2.1752100","utm_x":"431512","utm_y":"4631321","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47339-foto-08070-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47339-foto-08070-81-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"A l'Inventaria de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat consta com Can Rius i la numeració del carrer és 11.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47340","titol":"Cal Roma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-roma","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa ubicada a la part central de la Plaça Major del poble, de planta rectangular, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal, i ràfec de doble filades de teules. Té planta baixa i dos pisos, amb estructura en pedra vista i cantoneres de pedra ben tallades. La façana principal s'obre a la plaça, a la cara nord, presenta estructura simètrica, amb dues portes d'entrada amb llinda, i conjunts de tres obertures a cada pis; al primer una finestra i dos balcons que aprofiten la mateixa balconada, i al segon pis hi ha tres finestres. Les façanes laterals s'obren a dos carrers, la de llevant al carrer Major i la de ponent al carrer Nou, les dues presenten diferents obertures que es van fer recentment, en la rehabilitació que va modificar també el seu interior. Actualment hi ha la seu de l'Ajuntament. L'element més característic són les llindes amb motius tallats de les dues portes principals. La de l' esquerra amb diferents dibuixos d'eines de ferrer, nom del propietari i la data: CASA ARMADANS (-----ADA) ANY 1644. La de la dreta amb un motiu central de rosa circular sobre un peu i la data 1788, tot encerclat amb un rectangle amb els angles de quart d'esfera invertits.","codi_element":"08070-82","ubicacio":"Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina","historia":"Actualment aquesta casa es coneix com cal Roma, degut al nom dels anteriors propietaris. Possiblement es va construir quasi al mateix temps que cal Xarina, per una família de ferrers anomenats Armadans, tal i com consta al capbreu de Tona de 1588 (ABEV), i es podria tractar d' un descendent o del mateix que regentava l'hostal, Bernat Armadans. Els Armadans que van fer la casa al poble devien ser fradisterns d'un dels masos Armadans que hi ha al terme de l'església de Sant Cugat de Gavadons. No sabem exactament la data de construcció de la casa, però es devia iniciar poc després de la construcció de cal Xarina, tot i que a la llinda consta la data 1644, que possiblement fou feta amb posterioritat. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos, només el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).","coordenades":"41.8255100,2.1751200","utm_x":"431499","utm_y":"4630732","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47340-foto-08070-82-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47340-foto-08070-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47340-foto-08070-82-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Altres denominacions conegudes: casa Armadans.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47341","titol":"Llinda de cal Cisteller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-cal-cisteller","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Llinda de pedra que es troba sobre el portal d'entrada de la casa cal Cisteller, situada al nucli urbà. És de dimensions considerables (2 m x 40 cm), de forma rectangular, i té una inscripció tallada: ANTON MAIATS AVE MARIA 1774, junt amb símbols religiosos com dos cors, el crismó i dos símbols de l'infinit. La llinda recolza sobre els muntants laterals de la porta, també de pedra, i té una motllura que recorre tota la part interior del conjunt.","codi_element":"08070-83","ubicacio":"C\/ Major, 36","historia":"Cal Cisteller és una casa construïda a finals del segle XVIII, en un dels períodes de creixement del poble. La casa que actualment hi ha al costat, per la banda de migdia, era on cal Cisteller tenia l'hort, i en el lloc ocupat per la casa del c\/ Major, núm. 34, a la banda nord, hi havia el femer. A la façana que dona al carrer Nou es conserva una pica de pedra que s'utilitzava per regar l'hort. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).","coordenades":"41.8251900,2.1749800","utm_x":"431487","utm_y":"4630697","any":"1774","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47341-foto-08070-83-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47341-foto-08070-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47341-foto-08070-83-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47342","titol":"Llinda de Cal Monget","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-cal-monget","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Degut al tipus de pedra les capes superficials estan en mal estat.","descripcio":"Llinda situada damunt del portal d'entrada de Cal Monget, abans cal Fonseca. És una llinda de grans proporcions (2,5 m per 50 cm), de pedra i que s'està erosionant degut al tipus de pedra. Porta la inscripció JPH 1849 CX.","codi_element":"08070-84","ubicacio":"C\/ Major, 51","historia":"Aquesta casa es va construir en l'època d'ampliació del poble durant el segle XIX, 8 anys després que Collsuspina s'independitzà de Tona formant un municipi propi. Els primers ocupants de la casa sembla que van venir del mas Padrós i es deien Fonseca. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).","coordenades":"41.8246900,2.1747800","utm_x":"431470","utm_y":"4630641","any":"1849","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47342-foto-08070-84-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Aquesta casa era coneguda anteriorment com cal Fonseca, tal i com surt a l'IPAC de la Generalitat de Catalunya.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47343","titol":"Pou de l'Espina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-lespina","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al costat de la casa de l'Espina, a la banda oest, hi ha un pou amb estructura externa de pedra en forma de barraca coberta amb cúpula de pedra i seca amb una obertura frontal de forma rectangular amb llinda de rajols, que està flanquejada per dues mèsules situades a banda i banda a modus de festejadors i que permetien recolzar les galledes. A l'interior, una biga de fusta horitzontal subjecta la corriola i la corda, així com una pica rectangular que es troba al costat de la portella. Al costat del pou hi ha un abeurador excavat en una pedra exempta. La part interna del pou és excavada a la roca. L'aigua sobrera del pou, així com aigua de la pluja, es recull a un viver que hi ha al costat.","codi_element":"08070-85","ubicacio":"L'Espina","historia":"","coordenades":"41.8177800,2.1778600","utm_x":"431718","utm_y":"4629872","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47343-foto-08070-85-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47343-foto-08070-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47343-foto-08070-85-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47344","titol":"Viver de l'Espina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/viver-de-lespina","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al costat del pou de l'Espina hi ha un viver que recull l'aigua que s'utiitza pel rec dels horts. És de forma rectangular, excavat en part a la roca i tancat per la banda nord per una incipient bauma i pel mur dels coberts de la masia, mentre que els murs de ponent i migdia són de pedra informe unida amb morter. Al costat del viver hi ha dos abeuradors rectangulars excavats en pedres exemptes.","codi_element":"08070-86","ubicacio":"L'Espina","historia":"","coordenades":"41.8176000,2.1779300","utm_x":"431724","utm_y":"4629851","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47344-foto-08070-86-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47344-foto-08070-86-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"El viver es troba encerclat per una tanca de malla que evita caigudes.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47345","titol":"Finestra gòtica del Solà Subirà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/finestra-gotica-del-sola-subira","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Finestra que es troba a la façana principal de la masia del Solà Subirà, al primer pis. És una finestra monumental, tallada en pedra, formada per una obertura amb arc rebaixat decorat amb motius escultòrics fistonats que configuren cinc arcuacions amb una cara esculpida a cada extrem dels arcs i que descansa sobre dues semicolumnes que tenen els capitells respectius tallats en forma de cara, la esquerra d'home i la dreta de dona, i ampit de pedra motllurada. Hi ha una segona finestra al mateix pis, a la dreta, que és d'estil romànic, amb llinda tallada fent dos arcs de mig punt a la part inferior, i li manca el mainell central.","codi_element":"08070-87","ubicacio":"El Solà Subirà","historia":"El Solà és una de les cases més antigues del terme, tot i que no es conserva gaire documentació que la esmenti. La seva estructura deixa veure una casa forta que es va convertir en masia, així com el seu topònim, que fa referència a un solà, una casa fortificada. La primera referència històrica la tenim a partir dels segles XII-XIII, quan el mas és esmentat a diferent documentació que es conserva del mas de l'Espina, junt a d'altres masos de la zona, alguns desapareguts. La casa estava dins el terme del castell de Tona i en la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. Surt al fogatge de 1553 (Iglésias, 1979) i al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). El 1775 està documentat un plet per discutir sobre quins eren els delmes del mas Solà de Sant Cugat de Gavadons (Pladevall, 1990) (Arxiu Episcopal de Vic). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841.","coordenades":"41.8483200,2.1791400","utm_x":"431857","utm_y":"4633261","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47345-foto-08070-87-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47345-foto-08070-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47345-foto-08070-87-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Tot i que la casa es troba en mal estat, la finestra encara es conserva sencera.","codi_estil":"93|94|95|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47346","titol":"Mirador de Sant Cugat de Gavadons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mirador-de-sant-cugat-de-gavadons","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Signes de deteriorament en la fotografia panoràmica","descripcio":"Zona d'especial atractiu per a contemplar una vista de la plana de Vic i dels Pirineus al fons. Destaquem la visual de: el Cadí, Tossa d'Alp, el Puigmal, el Montcalm, les Guilleries i el massís del Montseny.","codi_element":"08070-88","ubicacio":"Sant Cugat de Gavadons","historia":"","coordenades":"41.8464100,2.1745000","utm_x":"431470","utm_y":"4633053","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47346-foto-08070-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47346-foto-08070-88-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Presenta un plafó informatiu amb una imatge panoràmica amb el nom dels principals relleus identificables i una barana de fusta al seu davant.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47347","titol":"Fita de Terme al camí de can Regàs a Boldrons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-de-terme-al-cami-de-can-regas-a-boldrons","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Fita de terme tallada en pedra que es troba a la cruïlla del camí Muntanyola i el que porta a la masia Boldrons. És una fita de forma troncocònica amb tres cares i la base més ample que la part superior, ja que està arrencada i dispositada sobre el marge del camí. A una cara porta inscrita una T (Tona) i a l'altre una C (Collsuspina).","codi_element":"08070-89","ubicacio":"Camí de Muntanyola","historia":"Collsuspina tenia el seu terme repartit entre Tona i Balenyà, amb la línia divisòria entre els dos sectors al mig carrer Major actual, entre cal Xarina i cal Barber al segle XVI, punt marcat amb una creu de terme. La zona nord del municipi depenia de l'església de Sant Cugat de Gavadons que va ser sufragània des dels seus orígens de l'església de Sant Andreu de Tona i estava dins la demarcació del castell de Tona. La separació de Collsuspina i Tona es va fer l'any 1841. Aquesta és la fita que marca el límit dels termes de Tona i Collsuspina, tot i que no es troba ubicada just al límit dels termes sinò que està arrencada i moguda, trobant-se dins el terme de Collsuspina i a un 40m de l'inici del terme de Tona. Possiblement aquesta fita es feu en el moment de formació del municipi de Collsuspina.","coordenades":"41.8441000,2.1884500","utm_x":"432625","utm_y":"4632785","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47347-foto-08070-89-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47348","titol":"Antic cementiri de Collsuspina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antic-cementiri-de-collsuspina","bibliografia":"Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"","notes_conservacio":"L'estat és regular perqué no queda res de l'antic cementiri.","descripcio":"A la banda de ponent de l'església de Santa Maria dels Socors hi ha un camp que actualment s'utilitza en part com a hort, on hi havia hagut l'antic cementiri de la parròquia. Encara es pot apreciar a la cantonada de ponent de la façana de l'església una arrencada de l'arc de l'antiga porta que donava accés al cementiri. Actualment no queden vestigis d'aquest anterior ús, i sembla que es van traslladar totes les restes al nou. Tot i així, convé tenir en compte aquest fet.","codi_element":"08070-90","ubicacio":"Nucli urbà, al costat de l'església","historia":"En els orígens de l'església de Collsuspina, aquesta era una capella filial de la parròquia de Balenyà i va adquirir la categoria d'església parroquial el 1897, amb dret a tenir cementiri, ja que abans s'enterrava a Balenyà. En la visita del Bisbe de Vic l'any 1685, deixà constància que no tenia sagrari, ni font baptismal, ni cementiri, degut a la dependència de la parròquia. Així, el cementiri vell de Collsuspina es construiria a partir del 1897, per albergar als morts de la zona d'influència de l'església de Santa Maria dels Socors. Més tard, degut a l'obligatorietat de traslladar els cementiris fóra del nucli urbà per motius d'higiene pública, i degut al creixement de la població i a instàncies d'un veí que exercia com a Secretari de l'Ajuntament, motivat per que volia tenir accés a la part posterior de casa seva, es va procedir al trasllat de les restes al nou cementiri que es va obrir l'any 1926. Per tant, el cementiri vell es va abandonar en aquestes dates. L'església de Santa Maria dels Socors es va construir gràcies a la iniciativa de l'hereu del Mas Pedrós entre 1592 i 1600. Segons una consueta parroquial de Balenyà que es conserva a l'Arxiu de la Mensa Episcopal de Vic i redactada pel rector el 1659, l'església de Nostra Senyora dels Socors de Collsuspina es va fer l'any 1592 i es va beneir el 15 de juny de 1600. Al Llibre de Comptes de l'església, obert el 1690 consta que el 1737 es va renovar el paviment i es va rebatre la volta sobre el cor, el 1745 es va manar fer un fossat darrera la capella per treure humitat dels murs i paviment. El 1880 es van iniciar les obres d'ampliació de la façana i es va fer un nou presbiteri i noves capelles laterals, degut a l'increment de població del nucli; i fent una nova remodelació de la façana l'any 1909. El 1828 es va unir eclesiàsticament amb Sant Cugat de Gavadons i un sol capellà es feia càrrec de les dues esglésies.","coordenades":"41.8254900,2.1746900","utm_x":"431463","utm_y":"4630730","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47348-foto-08070-90-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47348-foto-08070-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47348-foto-08070-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47349","titol":"Xiprers del cementiri de Collsuspina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xiprers-del-cementiri-de-collsuspina","bibliografia":"BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social.Madrid. BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres. GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a http:\/\/www.francescroma.net","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"A l'interior del cementiri de Collsuspina hi ha un conjunt de set xiprers, arrenglerats en sentit est a oest, de forma simètrica, seguint el traçat del camí central del recinte, oferint una visual ordenada i projectada cap al fons. Són exemplars de xiprers de dimesions considerables i que es troben en bon estat.","codi_element":"08070-91","ubicacio":"Cementiri de Collsuspina","historia":"Els xiprers del cementiri de Collsuspina van ser plantats per Ramon Oller i Josep Oller, veïns del Mas Oller. Aquests es van plantats amb motiu del trasllat del nou cementiri durant els anys 1945-47. Aquests van ser comprats a un viver de Viladrau.","coordenades":"41.8267500,2.1793000","utm_x":"431847","utm_y":"4630866","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"El simbolisme del xiprer ha variat al llarg del temps, avui associat al simbolisme de la mort, per la seva forma fusiforme, projectada cap al cel, ha estat sel·leccionat com a més idoni com a element ornamental funerari. Tot i que hi trobem altres simbolismes, segons Víctor Balaguer (1893), l'origen de xiprers en masies prové de la necessitat dels ordes religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època per fer-les o nomenar-les 'germanes dels convents'. El xiprer ben visible a l'entrada era el senyal d'aquesta aliança, com a compromís d'obrir les seves portes a canonges frares i pelegrins. Cels Gomis (1912) ratifica aquesta idea per la zona de la Garrotxa quan documenta que el xiprer indicaria als frares mendicants que allí se'ls donaria acolliment de franc. Martí Boada (1992) observa per la zona del Vallès, Bages i Garrotxa que l'existència d'un xiprer davant al casa era indicatiu que els viatgers podien fer parada; si n'hi havia dos, podien fer un àpat i si n'hi havia tres, podien fer-hi nit.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47350","titol":"Xiprers del cementiri de Sant Cugat de Gavadons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xiprers-del-cementiri-de-sant-cugat-de-gavadons","bibliografia":"BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social. Madrid. BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres. GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a http:\/\/www.francescroma.net","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Dins del recinte del cementiri de Sant Cugat de Gavadons hi ha tres xiprers de bon desenvolupament vertical, fins el punt de sobreppasar el nivell de l'espadanya del campanar. Al jardí que es configura hi ha també un conjunt de boix.","codi_element":"08070-92","ubicacio":"Sant Cugat de Gavadons","historia":"El simbolisme del xiprer ha variat al llarg del temps, avui assosiat al simbolisme de la mort, per la seva forma fusiforme, projectada cap al cel, ha estat sel·leccionat com a més idoni com a element ornamental funerari.Tot i que hi trobem altres simbolismes, segons Víctor Balaguer (1893), l'origen de xiprers en masies prové de la necessitat dels ordes religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època per fer-les o nomenar-les 'germanes dels convents'. El xiprer ben visible a l'entrada era el senyal d'aquesta aliança, com a compromís d'obrir les seves portes a canonges frares i pelegrins. Cels Gomis (1912) ratifica aquesta idea per la zona de la Garrotxa quan documenta que el xiprer indicaria als frares mendicants que allí se'ls donaria acolliment de franc. Martí Boada (1992) observa per la zona del Vallès, Bages i Garrotxa que l'existència d'un xiprer davant al casa era indicatiu que els viatgers podien aturar-se; si n'hi havia dos, podien fer un àpat i si n'hi havia tres, podien fer-hi nit.","coordenades":"41.8462900,2.1739600","utm_x":"431425","utm_y":"4633040","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47350-foto-08070-92-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47350-foto-08070-92-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Aquí el xiprer sorprèn, ens crida més l'atenció pel fet de ser un element vertical amb una forta coherència amb el seu entorn arquitectònic.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47351","titol":"Creu del cementiri de Sant Cugat de Gavadons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-del-cementiri-de-sant-cugat-de-gavadons","bibliografia":"Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. Pladevall, A. (1958). La parròquia de San Andres de Tona y su sufraganea de San Cugat de Gavadons. A Ausa, vol. 3, núm 23. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la Festa Major de Collsuspina.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu de pedra que es troba ubicada sobre el mur que tanca el cementiri per la banda sud. Està posada sobre una base de forma troncocònica que recolza sobre altra base més ample també de la mateixa forma. És una creu llatina, amb els tres braços acabats en forma de punta de sageta ampla. No té cap inscripció visible.","codi_element":"08070-93","ubicacio":"Cementiri de Sant Cugat de Gavadons","historia":"El cementiri de Sant Cugat de Gavadons té difícil datació, tot i que els seus orígens anirien paral·lels als de l'església. Per informació oral de veïns sabem que es trobaven ossos pels entorns, fet que podria ser degut a que el perímetre del cementiri seria més gran a finals de l'edat mitjana. El 948 es cita per primera vegada l'església amb el topònim de Gavadons (Pladevall, 1971). Va ser sufragània des dels seus orígens de l'església de Sant Andreu de Tona i estava dins la demarcació del castell de Tona. Actualment és sufragània de Santa Maria dels Socors, dins l'Arxiprestat del Moianès i Bisbat de Vic, des de que l'any 1828 Collsuspina va obtenir la independència eclesiàstica. La primera menció de l'església és de l'any 968. L'església de va consagrar l'any 1083, i en aquest document hi ha una descripció del terme marcant les delimitacions. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès. El capbreu de 1643 (ABEV) senyala que la jurisdicció del castell de Tona agafava des de la seva formació tota la parròquia de Sant Andreu de Tona amb la sufragània de Sant Cugat de Gavadons o 'coll sa sima', junt amb els masos de l'Espina, Espinoi, Collell i Padrós. L'estructura de l'església és característica del segle XII, romànica, tot i que ha sofert moltes modificacions, la més important va ser la supressió de l'absis per fer un presbiteri més gran, i el posterior afegitó de la rectoria va modificar la seva estructura externa per la banda de llevant. També es van afegir dues capelles laterals al llarg del segle XVI, cobertes amb nerviacions gòtiques tardanes i uns frisos motllurats a l'arrencada. Durant el segle XVIII es va arrebossar i enguixar tot l'interior. Al segle XIX s'hi feren novament obres, el campanar d'espadanya es transformà en un cos quadrat de gran voluminositat, es construí una sagristia adossada, i la casa rectoral que comportà la mutilació de l'absis. D'aquest segle data l'altar neoclàssic popular dedicat a sant Pere Màrtir. El portal és d'inicis del segle XX. Entre el 1971 i el 1975, la Diputació de Barcelona hi va fer obres de restauració dirigides per Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval. Entre 1981 i 1984 es va fer una nova intervenció, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista. El arxius de la parròquia de Tona es van perdre, de manera que no queda més documentació històrica que la que conserva l'Arxiu Episcopal de Vic.","coordenades":"41.8462100,2.1739200","utm_x":"431421","utm_y":"4633031","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47351-foto-08070-93-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neoclàssic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"La datació és imprecissa, tot i que per l'estructura podem aproximar que es tracta d'un element d'entre els segles XVIII i XIX.","codi_estil":"99","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47352","titol":"Font Sauler","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-sauler","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria fer-ne una neteja de l'entorn","descripcio":"Font situada al marge del camí que va de l'Estany a la creu de Naulard. La font es troba en un marge enclotat, sense estructura visible de broc d'aigua, simplement un bassal d'aigua envoltat per vegetació. Hi ha una estructura de pedra seca formant dos bancs.","codi_element":"08070-94","ubicacio":"Camí de l'Estany","historia":"Segons informació oral, aquesta font havia estat una zona de safareig per les masies del voltant. Antigament hi havia una pedra reclinada en forma de llosa per a poder rentar la roba. Era una font molt segura ja que tenia un cabal molt regular durant tot l'any.","coordenades":"41.8409700,2.1646900","utm_x":"430649","utm_y":"4632457","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47352-foto-08070-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47352-foto-08070-94-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47353","titol":"Roure de can Boldrons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-de-can-boldrons","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Roure centenari a peu de camí d'entrada a la masia de Boldrons, d'un diàmetre de tres persones. Capçada oberta i fort arrelament cap una antiga bassa, avui pràcticament destruïda. Aquest arbre ara per ara és l'arbre més bell i monumental de terme municipal.","codi_element":"08070-95","ubicacio":"can Boldrons","historia":"","coordenades":"41.8460500,2.1870700","utm_x":"432513","utm_y":"4633003","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47353-foto-08070-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47353-foto-08070-95-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"El roure es troba en la vessant de la conca del riu Ter, de vegetació europea, d'estatge montà, ric en rouredes, pi roig i aurons. Mentre què a la conca del Llobregat, més soleia, dominen els boscos d'alzinar de fulla petita combinat amb pinedes de pi roig.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47354","titol":"L'Escanyolit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lescanyolit","bibliografia":"Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Està ensorrada","descripcio":"Les ruïnes d'aquesta antiga masia es troba al costat de la llera del torrent de les Fontanilles. Es tracta d'un antic edifici que tenia la planta rectangular, amb un petit annex al costat nord-est. L'edifici original era de planta baixa i planta pis, però no es conserva la teulada. Se'n conserven les cantoneres de pedra treballada i ben escairada, i la resta de murs de pedra de diferent mida amorterats amb fang. A la banda sud hi havia la cuina, de la qual es conserva una pica de pedra i la boca del forn. Sembla que la porta hauria estat al costat sudoest. A la banda nord-oest, adossats a la petita cinglera, hi havia un parell d'espais que segurament corresponien a corrals. Entre aquests i l'edifici principal hi ha un ampli espai delimitat per un mur de pedra seca. Al mateix entorn de la casa i al costat del pont natural de pedra hi ha una fita amb la inscripció SC (Santa Coloma) a la banda sud i B (Balenyà) a la nord, fet que ens indica la divisió parroquial, no coincident amb la posterior municipal. Les ruïnes de l'edifici es troben cobertes de vegetació que dificulta la visibilitat.","codi_element":"08070-96","ubicacio":"Torrent de Fontanilles","historia":"No s'ha trobat documentació històrica que parli d'aquesta casa, per tant desconeixem l'època, però si que podem afirmar que està dins la demarcació de l'antiga part del municipi que estava dins el terme de Balenyà i depenent de la parròquia d'aquest municipi. Sabem que fins a inicis del segle XX hi havia estadants.","coordenades":"41.8112900,2.1785300","utm_x":"431767","utm_y":"4629150","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47354-foto-08070-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47354-foto-08070-96-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"L'antic camí que portava a la casa ha desaparegut.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47355","titol":"Antic pedrís de can Xarina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antic-pedris-de-can-xarina","bibliografia":"Freixanet, M. (2012). El pedrís. L'Espina, Revista de Collsuspina. Estiu 2012, p.15.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al jardí posterior de la casa can Xarina es conserva un bloc de pedra rectangular que està suportat per dues columnes, configurant una taula, que era l'antic pedrís que hi havia davant la façana principal, element que era molt característic de les cases de Collsuspina que servia per seure. Malauradament tots els pedrissos de les cases del nucli han desaparegut fa pocs anys.","codi_element":"08070-97","ubicacio":"c\/ Major, 30. 08178 Collsuspina","historia":"El pedrís era un banc de pedra que s'ubicava a la façana de les cases i que servia com a punt de trobada de veïns i de relació social. A Collsuspina cada casa disposava del seu pedrís. A més de ser punt de reunió, per jugar la mainada o descansar, hi havia la tradició de resar el rosari a la fresca i al pedrís.","coordenades":"41.8258600,2.1748200","utm_x":"431474","utm_y":"4630771","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47355-foto-08070-97-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47356","titol":"Creus del viacrucis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creus-del-viacrucis","bibliografia":" Freixanet, M. (2012). El pedrís. L'Espina, Revista de Collsuspina. Estiu 2012, p.15.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Algunes creus han desaparegut, altres estan en mal estat.","descripcio":" Al nucli antic de Collsuspina, als murs exteriors d'algunes cases, es conserven les creus del viacrucis. Són creus de fusta de factura senzilla, que es troben clavades a la part superior dels murs, a l'alçada del primer pis, i properes a les cantonades. Es conserven tres creus a la façana de can Xarina, una creu a la façana del número 43 del carrer Major, una creu a cal Comas (c\/ Major, 28) i una creu a cal Garet (Major, 35).<\/p> ","codi_element":"08070-98","ubicacio":"Al carrer Major","historia":" El viacrucis es feia tradicionalment per Setmana Santa i els divendres de quaresma, seguint tot el carrer Major i parant a cada estació que estava marcada per una creu. A més d'aquesta tradició religiosa, a Collsuspina hi havia la tradició de resar el rosari a la fresca i al pedrís, davant la porta de cada casa.<\/p> ","coordenades":"41.8257700,2.1752400","utm_x":"431509","utm_y":"4630761","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47356-foto-08070-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47356-foto-08070-98-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-03-04 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47357","titol":"Fons documental de l'Arxiu Municipal de Balenyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-balenya-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'arxiu municipal de Balenyà està situat al primer pis de l'edifici de l'ajuntament. Aquí s'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament des de mitjans del segle XVIII fins a l'actualitat i ocupa 73 metres lineals. La documentació està classificada en les seccions següents: administració general, hisenda, proveïments, beneficiència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura i serveis agropecuaris i medi ambient. Concretament, es conserva documentació que pot fer referència a Collsuspina, concretament el cadastre de 1756, on hi surt el mas Floriach (Talles, estims i cadastre 1756).","codi_element":"08070-99","ubicacio":"C\/ Pista, 2. 08550 Balenyà","historia":"El sector de migdia del terme de Collsuspina va estar vinculat a la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, essent sufragània d'aquesta l'església la Marededéu dels Socors de Collsuspina, erigida cap al 1590. La línia divisòria entre el sector de Tona i el de Balenyà era al mig carrer Major actual, entre cal Xarina i cal Barber, al lloc que indica una creu de terme. La total independència es produeix el 1897, quan el rector de Balenyà va admetre la nova delimitació i renuncià a qualsevol dret sobre l'església dels Socors. Per aquest motiu algun document de l'arxiu municipal de Balenyà pot fer referència a zones de Collsuspina. La documentació de l'arxiu municipal va ser inventariada per un arxiver de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona l'any 1998. En aquest moment, l'arxiu també va ser desinfectat i desinsectat.","coordenades":"41.8255200,2.1751500","utm_x":"431501","utm_y":"4630733","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47358","titol":"Fons documental de Sant Fruitós de Balenyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-sant-fruitos-de-balenya","bibliografia":" Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XI-XX","notes_conservacio":"Manca molta part de la documentació","descripcio":" L'arxiu de la parròquia de Balenyà es troba majoritàriament dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic, tot i que a la rectoria es conserva encara alguna documentació. Es té notícies de que hi havia pergamins des del 963, però es conserva només una part, així com documentació sagramental moderna i alguns manuals de l'antiga administració. Es conserva una trentena de manuals, entre ells els llibres de baptismes (1655-1726, 1727-1806) i òbits (comencen al 1656), i una part de matrimonis. Els llibres de Comptes de la Confraria del Roser a partir de 1594; el Llibre del magisteri de Balenyà (1730); el llibre de visites pastorals (1656 a 1978). També conserva un document de 1890 amb un extracte dels pergamins de Balenyà, uns trenta documents d'entre els segles X al XIII, amb una nota del Bisbe Morgades del seu trasllat als arxius de Vic.<\/p> ","codi_element":"08070-100","ubicacio":"Carrer Miquel Bosch y Jover, 1, 08550 Els Hostalets de Balenyà","historia":" L'arxiu parroquial va ser destruït pels francesos en l'incendi de la rectoria l'any 1654 i es van salvar pocs documents, alguns pergamins i documents dels segles XVI i XVII que es troben repartits entre l'Arxiu Episcopal de Vic i la mateixa rectoria de Balenyà. En haver tingut vinculació l'església dels Socors amb la parròquia de Balenyà abans de la independència eclesiàstica l'any 1897, molta documentació referent a Collsuspina es troba a l' arxiu d'aquesta parròquia. El 1828 es va establir un coadjutor fix que alhora servia a l'església dels Socors de Collsuspina i a Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Tona. El 1877 s'erigí Collsuspina com a parròquia i se li va adjudicar l'església de Sant Cugat de Gavadons com a sufragània.<\/p> ","coordenades":"41.8255200,2.1751500","utm_x":"431501","utm_y":"4630733","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47359","titol":"Rellotge del campanar de Santa Maria dels Socors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-del-campanar-de-santa-maria-dels-socors","bibliografia":"Rellotge del campanar del poble de Collsuspina. 1 d'Agost 2008. Fulletó realitzat amb motiu de la inauguració de la restauració del rellotge. Ajuntament de Collsuspina. Mercadé rellotgers S.L. (2008). Projecte de restauració del rellotge del campanar de Collsuspina.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Rellotge ubicat a la torre del campanar de l'església dels Socors de Collsuspina. Exteriorment es veu l'esfera i a l'interior es conserva la maquinària, el pèndul i els pesos. L'estructura i la bancada és tota de ferro, els eixos i pinyons d'acer, les rodes, contrapesos i alguns pinyons són de llautó, els dos pesos són de ferro, la tija del pèndul i la bancada són de fusta.","codi_element":"08070-101","ubicacio":"c\/ Nou, 4. 08178 Collsuspina","historia":"L'any 1969 l'Ajuntament de Collsuspina encarrega la fabricació d'un rellotge per posar al campanar de l'església de Santa Maria dels Socors de Collsuspina. El rellotge el va fabricar Manufacturas Blasco, empresa ubicada al barri de Roquetes de Tortosa. El rellotge és el model Monumental Modern, que es dona corda per si mateix amb remuntatge electrònic dels pesos, soneria d'hores amb repetició i de quarts. Per la soneria s'instal·len dos martells moderns giratoris. L'esfera és de 120 cm de diàmetre de vidre, numeració àrab negre sobre fons esmerilat blanc. El cost total del rellotge va ser de 79.790 pessetes. L'any 2008 es va restaurar el rellotge, a càrreg del rellotger Xavier Mercadé Pascual. Al campanar hi ha una campana feta pel campaner francès Simon Faillet en 1592.","coordenades":"41.8254100,2.1748800","utm_x":"431479","utm_y":"4630721","any":"1969","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47359-foto-08070-101-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"Manufactuas Blasco","observacions":"Malauradament, el 28 de maig de 2014, va caure un llamp al campanar i va fer malbé l'esfera del rellotge.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47360","titol":"Els Tres Roures","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-tres-roures","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Presencia de tres roures ben desenvolupats arrenglerats en el mateix marge del camí entre el Bosc de can Casanoves i can Jordà. Presenten un bon desenvolupament vertical.","codi_element":"08070-102","ubicacio":"Entre el Bosc de Casanoves i can Jordà","historia":"","coordenades":"41.8255700,2.1851300","utm_x":"432330","utm_y":"4630731","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47360-foto-08070-102-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47360-foto-08070-102-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Els tres roures tenen un interès per la seva singularitat, es troben perfectament arrenglerats paral·lels als traçat del camí, la qual cosa ha fet possible la seva referència com a topònim, esdevenint en veritable referent simbòlic local.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47361","titol":"Cal Nen Ton","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-nen-ton","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres situada al carrer de Les Casetes. És una casa petita, de planta baixa i dos pisos sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a nord-oest, al carrer. La façana no és simètrica, tot i que presenta una estructura harmònica; té dues portes, la del centre més ample i totes dues amb llindes de pedra horitzontals. A més, a la planta baixa hi ha una finestra. També te dues finestres a cada pis, les del primer són més altres i les del pis sota teulada són baixes. Destaca la llinda de la finestra central que a la part inferior està tallada amb una decoració flamígera que recorda a les finestres gòtiques de moltes masies. La llinda de la porta principal té una decoració tallada, la data 1765 i una creu amb un xiprer a cada costat situada al mig de les xifres; sobre la llinda hi ha un arc de descàrrega de lloses de pedra disposades a plec de llibre. L'obra de la casa és de pedra, amb cantoneres ben tallades.","codi_element":"08070-103","ubicacio":"C\/ Les Casetes, 16","historia":"El Raval de Les Casetes és un barri de Collsuspina que es troba a la banda nord del nucli urbà, a l'altre costat de la carretera N-141 de Vic a Manresa. El barri es va configurar inicialment al peu del camí Ral o camí de Muntanyola, amb cases que es van començar a construir a mitjans del segle XVIII, tal i com veiem a les llindes de les cases (1765, 1770, 1782), i amb la construcció d'aquest raval s'ampliava el nucli del poble per la banda nord. Durant la primera meitat del segle XX es van construir altres cases i xalets entre les antigues masies el Cerver i la Torre Magra, ampliant considerablement aquest nucli. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves, coincidint amb l'època en que es comencen a fer habitatges al peu del camí de Muntanyola, originant aquest raval. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).","coordenades":"41.8311200,2.1752500","utm_x":"431516","utm_y":"4631355","any":"1765","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47361-foto-08070-103-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47361-foto-08070-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47361-foto-08070-103-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Anteriorment aquesta casa era coneguda com cal Fideuer, i en altre moment com cal Bravo, fent referència a les persones que hi vivien.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47362","titol":"Barraca de Costa Vella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-costa-vella","bibliografia":"Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"","notes_conservacio":"Té la teulada una mica deteriorada","descripcio":"Barraca de pedra seca situada al sud del nucli urbà del poble de Collsuspina, a la zona del Pla de Querol, en una zona de marges que s'utilitza com a circuit de motos. És una barraca adossada al marge d'una feixa, de planta arrodonida, tot i que la façana és lleugerament plana, tancada amb falsa cúpula construïda per aproximació de filades. La porta està oberta al sud, i té llinda de pedra allargada sense tallar. L'interior fa un diàmetre d'1,90 metres, i l' alçada màxima de l'interior és 1,60 m. La part exterior està recoberta de terra i vegetals que la fan impermeable.","codi_element":"08070-104","ubicacio":"Pla de Querol","historia":"Aquesta barraca està inclosa a l'inventari de la Wikipedra.","coordenades":"41.8232700,2.1803800","utm_x":"431933","utm_y":"4630479","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47362-foto-08070-104-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47363","titol":"Barraca de la granja Espinoi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-granja-espinoi","bibliografia":"Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca exempta, de planta rectangular ubicada a prop del camí que porta des del poble a l'Espinoi, abans d'arribar a la granja, a la dreta del camí. Està coberta amb falsa cúpula de forma piramidal construïda per aproximació de filades amb lloses de pedra. Les mides exteriors són aproximadament 145 x 181 cm, i amb una alçada màxima interior de 180 cm. Té una porta oberta al sud, amb llinda de pedra plana.","codi_element":"08070-105","ubicacio":"Camí de l'Espinoi","historia":"Aquesta barraca està inclosa a l'inventari de la Wikipedra.","coordenades":"41.8196300,2.1729300","utm_x":"431311","utm_y":"4630081","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47363-foto-08070-105-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47364","titol":"Barraca de la Serreta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-serreta-0","bibliografia":"http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"","notes_conservacio":"Té una petita part ensorrada","descripcio":"Barraca de pedra seca exempta, ubicada en unes feixes de conreu al sud del mas Collell. És de planta circular, coberta amb falsa cúpula construïda per aproximació de filades amb lloses de pedra i coberta de terra i vegetació. Les mides exteriors són aproximadament 190 cm de diàmetre, i amb una alçada màxima interior de 180 cm. Té una porta oberta al sud, amb llinda de pedra plana.","codi_element":"08070-106","ubicacio":"La Serreta","historia":"Aquesta barraca està inclosa a l'inventari de la Wikipedra.","coordenades":"41.8200400,2.1707500","utm_x":"431130","utm_y":"4630128","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47364-foto-08070-106-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47365","titol":"Barraca d'hort de cal Mas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dhort-de-cal-mas","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"No està en ús","descripcio":"Antiga barraca de pedra adossada a un marge de camps de conreu. Es troba al costat d'un dipòsit d'aigua que servia per regar els horts de l'antiga casa de cal Mas. És una barraca de pedra, coberta amb teulada plana que ara està tapada per vegetació; amb el pou o dipòsit a la feixa superior, tapat amb una llosa plana. La seva funció era desar les eines del treball de l'horta i tancar el pou que servia per regar els horts de la casa.","codi_element":"08070-107","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"Cal Mas era una antiga casa de pagès que estava al centre del poble, al lloc on ara hi ha un solar al final del carrer Major en direcció a l'Espinoi. Va ser enderrocada els anys 1990.","coordenades":"41.8249600,2.1738600","utm_x":"431394","utm_y":"4630672","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47365-foto-08070-107-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47366","titol":"Jaciment Paleontològic Sant Cugat de Gavadons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-sant-cugat-de-gavadons","bibliografia":" Crusafont, M. & Golpe, J.Mª (1974). Nuevos yacimientos del terciario continental del N.E. de España.Acta Geol. Hisp. Año IX. Farrès Malian, F. & Staid-Staadt, J.L. (1964). Las correlaciones faciales del Lediense y su fauna de moluscos en la comarca de Vich. AUSA Patronato de Estudios Ausonenses - Sección de Ciencias. Köhler, M. & Moyà-Solà, S. (1999). A finding of Oligocene primates on the European continent. Proc. Nat. Acad. Sci. USA. Hartenberger, J.-L.. ( 1973). Les Rongeurs de l'Eocene d'Europe. Leur évolution dans leur cadre biogéographique. Bull. Museum Nat. d'Hist. Naturelle 3 sér.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" És el jaciment paleontològic de vertebrats continentals de l'Eocè superior més important de Catalunya, un clàssic des dels anys seixanta i de referència europea atès que reflecteix un important ecosistema animal just abans de la Grande Coupure, la gran extinció que marca el trànsit de l'Eocè a l'Oligocè, en la que desapareixen gran part de les espècies animals i dóna pas a l'arribada de fauna de procedència asiàtica. Els treballs de M. Crusafont identifiquen primats, marsupials, rosegadors, insectívors, carnívors i artiodàctils, esdevenint el jaciment més importants de l'Eocè superior. Aquesta importància queda palesa per les nombroses publicacions a nivell internacional.<\/p> ","codi_element":"08070-108","ubicacio":"Bellver","historia":" Va ser descobert l'any 1962 pel geòleg de Vic, Francesc Farrés Malian, gran especialista i estudiós de la paleontologia marina eocena d'Osona, que informà del jaciment de fòssils de vertebrats continentals al Drs. J.F. Villalta, i J.M. Golpe de l'Institut de Paleontologia de Sabadell. El treballs del Dr. Crusafont donaren a conèixer internacionalment el jaciment de Sant Cugat de Gavadons. Nombrosos investigadors van estudira el jaciment, com J.M. Golpe (1968, 1974, 1975), M.L. Casanovas (1976), J.L. Hartenberger (1971, 1972, 1973, 1982) i D.E. Rusell (1982), entre d'altres. La revisió de restes dentàries de primats trobades en aquest jaciment han estat objecte de la recent publicació de R. Minwer-Barakat, J. Marigó i S. Moyà (2013), de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.<\/p> ","coordenades":"41.8469800,2.1727100","utm_x":"431322","utm_y":"4633118","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47366-foto-08070-108-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47366-foto-08070-108-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"124|123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47367","titol":"Festa Major de Collsuspina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-collsuspina","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Festivitat del primer cap de setmana d'agost on s'organitzen activitats molt diverses, des de concerts, correfoc, arrosada, havaneres i representacions de teatre. Una festa de retrobament estival dels veïns del municipi, on inclouen una gran varietat d'activitats per a facilitar la participació dels diferents sectors socials i edats diverses. Trobem actes religiosos i populars com: el cercavila de gegants, correfoc i concerts musicals, passant per activitats esportives, arrossada popular, concurs de dibuixos i caminades nocturnes.","codi_element":"08070-109","ubicacio":"Nucli de Collsuspina","historia":"","coordenades":"41.8254700,2.1750900","utm_x":"431496","utm_y":"4630728","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47367-foto-08070-109-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"La publicació del programa de Festa Major és l'esforç col·lectiu de molts i molts veïns, que desinteressadament inverteixen temps, esforç, il·lusió i moltes hores a preparar la festa major, des de la motivació de fer un poble de tots, i sobretot perquè tothom s'hi senti a gust.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47368","titol":"Ca l'Espinoi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lespinoi","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular, cobert amb teulada a dues vessants, i amb ràfec de doble filada, amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. Té planta baixa i dos pisos, amb estructura en pedra vista i cantoneres de pedra ben tallades. La façana principal s'obre a la plaça, presenta estructura simètrica, amb porta principal al mig, d'arc de mig punt de pedra recolzat sobre brancals verticals i amb una inscripció que no és llegible però que possiblement posa ANTON PADROS, i una finestra a cada costat; als pisos hi ha balcó central i finestra a cada costat. El balcó del primer pis tapa una part de l'arc de la porta, ja que es va fer amb posterioritat, i la llinda d'aquesta obertura porta la data 1832. La façana lateral sud s'obre a la plaça, mentre que la nord fa de mitgera amb la casa contigua de can Xarina.","codi_element":"08070-110","ubicacio":"Plaça Major, 4","historia":"Segons ens indiquen les llindes de la casa, es tracta d'una construcció d'entre els segles XVIII i XIX, però el topònim la relaciona directament amb el mas l'Espinoi que surt nomenat al fogatge de 1553 a la banda de Balenyà. Possiblement les dues cases devien estar relacionades. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos, només el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).","coordenades":"41.8255700,2.1749500","utm_x":"431485","utm_y":"4630739","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47368-foto-08070-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47368-foto-08070-110-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47369","titol":"Poua de glaç del Puig Antic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-glac-del-puig-antic","bibliografia":"Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Es troba enrunat","descripcio":"Les restes de la poua del Puig Antic es troben a la riba dreta del torrent de Santa Coloma, a l'est de la masia de Puig-antic. Només es conserva part de la poua, concretament la meitat sud, que permet apreciar la seva forma original i el seu perímetre de forma circular d'uns 9 m de diàmetre. Els murs estan fets amb pedra seca i la part conservada té una alçada màxima de 4,50 m, i va disminuint cap a la banda nord. No sembla que hagués tingut cap tipus de coberta permanent pel tipus d'arrencada de la possible volta, tot i que el més segur és que tingués algun tipus de sostre. Molt proper al torrent, a la riba esquerra, hi ha la font del Puig Antic, que regava unes hortes que s'intueixen al costat del torrent. El mateix llit del torrent, força llis i pedregós, podia haver servit per retenir l'aigua per empouar-ne el glaç. També podria ser que s'utilitzés per aquesta finalitat l'aigua que rajava de la font, tot i que el torrent de Santa Coloma té prou conca com per no necessitar cap aportació extra.","codi_element":"08070-111","ubicacio":"Torrent de l'Espina","historia":"Les poues de glaç són construccions subterrànies, generalment circulars, que s'utilitzaven per emmagatzemar i conservar neu o gel que era recollit durant l'hivern i que es comercialitzava durant l'estiu, per conservar aliments o fer gelats, o amb aplicacions mèdiques. El gel es recollia a l'exterior i es disposava a l'interior entre capes de palla que afavorien la conservació. La zona del Moianès és una de les que concentra més quantitats de pous de gel i va tenir una forta activitat comercial des del segle XVII i fins ben entrat el XX, comercialitzant el gel principalment a l'àrea de Barcelona. Poden rebre el nom de pou o poua de gel o de glaç, segons la zona.","coordenades":"41.8056600,2.1706800","utm_x":"431109","utm_y":"4628532","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47369-foto-08070-111-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47369-foto-08070-111-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"La cronologia és aproximada. Fotografia de Francesc Roma i Casanovas (2013).","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47370","titol":"Poua de glaç de l'Espina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-glac-de-lespina","bibliografia":"Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es troba al nord-est de l'Espina i a ponent del Querol, aprofitant un cingle que es a ponent i que tanca la poua per l'est i, en part, pel sud, on hi ha una cova. Les parets nord i oest són fetes amb grans blocs de pedra poc treballada, i a la banda nord el mur fa dos metres de gruix. La poua fa 9 m de diàmetre, tot i que no té una forma perfectament rodona, i es conserva un alçada de 5 o 6 metres de parets. No sembla que hagués estat coberta, o molt possiblement no es va acabar la construcció, ja que no queden vestigis de cap volta. Al costat nord-est, aprofitant la balma, hi ha una entrada a l'interior de la poua. En aquest passatge hi ha una pica de forma més o menys rectangular excavada al terra. Possiblement a l'exterior de la poua es trepitjava la neu per a compactar-la abans d'introduir-la a la poua, a una explanada de pedra que hi ha al nivell superior.","codi_element":"08070-112","ubicacio":"Plans de Querol","historia":"Les poues de glaç són construccions subterrànies, generalment circulars, que s'utilitzaven per emmagatzemar i conservar neu o gel que era recollit durant l'hivern i que es comercialitzava durant l'estiu, per conservar aliments o fer gelats, o amb aplicacions mèdiques. El gel es recollia a l'exterior i es disposava a l'interior entre capes de palla que afavorien la conservació. La zona del Moianès és una de les que concentra més quantitats de pous de gel i va tenir una forta activitat comercial des del segle XVII i fins ben entrat el XX, comercialitzant el gel principalment a l'àrea de Barcelona. Poden rebre el nom de pou o poua de gel o de glaç, segons la zona. Trobem referència a aquest pou de glaç a la documentació de l'arxiu municipal de la ciutat de Vic (actes del Consell del 9 de març de 1740), en que s' indica que en aquell moment no s'havia pogut fer aprovisionament ni de neu ni de gel, ni a la ciutat ni a les rodalies, a causa de les pluges irregulars que s'havien endut les preses 'repetidas vezes'. Per aquest motiu, es va firmar un conveni per proveir-se de gel amb Jaume Espina, llaurador de Collsuspina, per assegurar el subministrament de neu per als veïns de Vic.","coordenades":"41.8202000,2.1843800","utm_x":"432262","utm_y":"4630135","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47370-foto-08070-112-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47370-foto-08070-112-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47370-foto-08070-112-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47371","titol":"Balma del Paleta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-del-paleta","bibliografia":"Serra, J.; Carné, D.; Valldeoriola, D.; Ciuró, D. (1984). Història de Collsuspina. Revista l'Estel de Collsuspina, núm. 7, juny de 1984. Edita, Ajuntament de Collsuspina.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Balma amb diferents cavitats que es troba a la dreta del camí que porta des del nucli urbà a l'Espina. Es troba davant de la cova de Fontscalentes, a l'altra banda del torrent.","codi_element":"08070-113","ubicacio":"Camí cap a l'Espina","historia":"La balma o cova del paleta sembla que es va anomenar així degut a que un paleta molt pacient, entre finals del segle XIX i principis del XX, anomenat Carles Pratsobreroca, en veure que un dels costats del torrent de les Grioteres era planer, va decidir convertir-lo en hort. Al costat de l'esplanada hi havia una cova que s'anomenava cova del paleta. A la cova s'hi refugiava gent, i un cop s'inundà i van morir els que s'havien protegit allà. Des del punt de vista geològic aquestes estructures formen part de les anomenades calcaries de Collsuspina, les quals representen les roques marines més modernes d'Osona, formades a finals de l'Eocè (Priabornià). Formació situada per damunt de les margues blaves de Vic i inferior a la formació de guixos de Collsuspina, que marca la transició cap a les condicions de major continentalitat de la conca de l'Ebre, mentre que les formacions de les balmes són fruits dels procés erosiu de les darreres glaciacions del Quaternari ( Würm).","coordenades":"41.8228500,2.1759600","utm_x":"431566","utm_y":"4630436","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47371-foto-08070-113-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47371-foto-08070-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47371-foto-08070-113-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen|Neògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Actualment les diferents boques de la balma estan 'ocupades' i s'han ubicat diferents elements que utilitzen els estadants esporàdics, així com s'ha construït una barraca davant una de les obertures.","codi_estil":"124|125|123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47372","titol":"Fita de terme a L'Escanyolit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-de-terme-a-lescanyolit","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al costat del pont natural de pedra de l'Escanyolit hi una fita de pedra de forma triangular amb tres cares. A una cara té la inscripció SC (Santa Coloma) a la banda sud, i a altra cara hi ha la inscripció B (Balenyà) orientada a nord. La fita indicava la divisió parroquial, ja que no coincideix amb la divisió municipal posterior.","codi_element":"08070-114","ubicacio":"L'Escanyolit","historia":"El sector de migdia del terme de Collsuspina va estar vinculat a la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, essent sufragània d'aquesta l'església la Marededéu dels Socors de Collsuspina, erigida cap al 1590. La línia divisòria entre el sector de Tona i el de Balenyà era al mig carrer Major actual, entre cal Xarina i cal Barber, al lloc que indica una creu de terme. La total independència es produeix el 1897, quan el rector de Balenyà va admetre la nova delimitació i renuncià a qualsevol dret sobre l'església dels Socors.","coordenades":"41.8115600,2.1785800","utm_x":"431771","utm_y":"4629180","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47372-foto-08070-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47372-foto-08070-114-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47373","titol":"Llinda de Cal Mic Xic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-cal-mic-xic","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Llinda de la porta principal de cal Mic, tallada en un bloc de pedra, de forma rectangular i amb la data 1751 inscrita al centre i la cara frontal mostra les marques de la buixarda. És la llinda de la porta principal de la casa. Es tracta d'una casa unifamiliar que ha estat modificada en diferents èpoques; de planta baixa i dos pisos sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, a la plaça Major. La resta de l'edifici no presenta elements d'interès.","codi_element":"08070-115","ubicacio":"Plaça Major, 2","historia":"El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos, només el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).","coordenades":"41.8255500,2.1753500","utm_x":"431518","utm_y":"4630736","any":"1751","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47373-foto-08070-115-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47373-foto-08070-115-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47374","titol":"Llinda de cal Leo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-cal-leo","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Llinda de pedra de la porta principal de cal Leo, tallada en un bloc de pedra, de forma rectangular i amb la inscripció JOH 1789 PTBO inscrita. És la llinda de la porta principal de la casa, que descansa sobre els dos muntants laterals també de pedra. Es tracta d'una casa unifamiliar que ha estat modificada en diferents èpoques; de planta baixa i un pis sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. La resta de l'edifici no presenta elements d'interès.","codi_element":"08070-116","ubicacio":"C\/ Major, 19","historia":"Aquesta seria una de les cases que es van construïr al nucli urbà a finals del segle XVIII, coincidint amb un període en que va augmentar la població que es va estendre al llarg del carrer Major. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).","coordenades":"41.8266400,2.1756400","utm_x":"431543","utm_y":"4630857","any":"1789","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47374-foto-08070-116-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47374-foto-08070-116-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47375","titol":"Llinda de cal Campaner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-cal-campaner","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Llinda de pedra de la porta principal de cal Campaner, tallada en un bloc de pedra, de forma rectangular i amb la inscripció 1760 inscrita i la superfície abuixardada. És la llinda de la porta principal de la casa, que descansa sobre els dos muntants laterals també de pedra. Es tracta d'una casa unifamiliar que ha estat modificada en diferents èpoques; de planta baixa i dos pisos sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. La façana és de pedra amb les cantoneres, portes i finestres emmarcades en pedra tallada.","codi_element":"08070-117","ubicacio":"C\/ Major, 21","historia":"Aquesta seria una de les cases que es van construïr al nucli urbà a finals del segle XVIII, coincidint amb un període en que va augmentar la població que es va estendre al llarg del carrer Major. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).","coordenades":"41.8265600,2.1756100","utm_x":"431541","utm_y":"4630848","any":"1760","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47375-foto-08070-117-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47375-foto-08070-117-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47376","titol":"Llindes de cal Pilé Xic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llindes-de-cal-pile-xic","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"A la façana de cal Pilé Xic es conserven dues llindes de pedra amb inscripcions, totes dues a finestres del primer pis. Una de les llindes es troba al balcó, i té inscrit al centre el símbol del sagrat cor, una creu sobre un cor; l'altra llinda és d'una finestra i té la inscripció 1758 amb una creu sobre el Calvari al mig. Es tracta d'una casa de planta baixa i dos pisos sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. La façana és de pedra amb les cantoneres, portes i finestres emmarcades en pedra tallada.","codi_element":"08070-118","ubicacio":"C\/ Major, 23","historia":"Aquesta seria una de les cases que es van construïr al nucli urbà a finals del segle XVIII, coincidint amb un període en que va augmentar la població que es va estendre al llarg del carrer Major. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).","coordenades":"41.8264700,2.1756200","utm_x":"431541","utm_y":"4630838","any":"1758","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47376-foto-08070-118-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47376-foto-08070-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47376-foto-08070-118-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47377","titol":"Llinda de cal Ferrer Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-cal-ferrer-nou","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"La pedra s'està exfoliant.","descripcio":"A la façana de cal Ferrer Nou es conserva una llinda de pedra que porta la inscripció FCO VALDOROA ANY 173-, i una creu patent inscrita en un cercle a la part central sobre la inscripció. És la llinda de la porta principal, de forma rectangular i de pedra sorrenca, ja que s'està exfoliant a capes, fet que ha provocat que s'hagi perdut el darrer número de la data. La llinda descansa sobre dos muntants de pedra de diferent tipus, i té un arc de descàrrega de pedres posades a plec de llibre a la part superior. La casa és de planta baixa i dos pisos sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. La façana és de pedra amb les cantoneres, portes i finestres emmarcades en pedra tallada.","codi_element":"08070-119","ubicacio":"C\/ Major, 25","historia":"Cal Ferrer Nou va ser la segona ferreria que es va fer al nucli urbà a principis del segle XVIII i va ser una de les cases que es van construïr al nucli urbà a finals del segle XVIII, coincidint amb un període en que va augmentar la població que es va estendre al llarg del carrer Major. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).","coordenades":"41.8264100,2.1755800","utm_x":"431538","utm_y":"4630831","any":"173-","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47377-foto-08070-119-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47377-foto-08070-119-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47378","titol":"Llindes de cal Galló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llindes-de-cal-gallo","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"El número 27 del carrer Major són dues cases juntes. En cada una d'elles la llinda de la porta principal porta una inscripció. La casa que es troba al Nord, on actualment hi ha el restaurant Els Tres Roures, té una llinda rectangular de pedra amb la inscripció 1787 i una flor de quatre fulles al mig. La que es troba a la banda sud, també té llinda rectangular amb la inscripció 1789 TOMAS GIRVENT i al centre un crismó sobre el que hi ha una creu patent inserida dins un cercle. L'estructura general de la casa respon a la que trobem en aquesta zona: habitatge de planta baixa i dos pisos sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. La façana és de pedra amb les cantoneres, portes i finestres emmarcades en pedra tallada. A l'interior es conserva l'estructura de crugies cobertes amb voltes.","codi_element":"08070-120","ubicacio":"C\/ Major, 27","historia":"Aquestes dues cases es van construïr al nucli urbà a finals del segle XVIII, coincidint amb un període en que va augmentar la població que es va estendre al llarg del carrer Major. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).","coordenades":"41.8262300,2.1755300","utm_x":"431534","utm_y":"4630812","any":"1787","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47378-foto-08070-120-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47378-foto-08070-120-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47378-foto-08070-120-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47379","titol":"Cal Cenc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-cenc","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cal Cenc és una casa oberta a dos carrers, al carrer Major i al carrer de Vic. És de planta baixa i dos pisos sota teulada de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. L'estructura és de pedra, amb les cantoneres de portes i finestres escairades. Tot i que s'han mantingut alguns elements de pedra, la casa ha estat molt restaurada. Conserva la llinda de la porta principal, de pedra, rectangular i dividida en tres parts, amb la inscripció 1679 CAL CENC 1987, feta recentment però que manté la data que possiblement hi apareguès a una antiga llinda. No conserva altres elements singulars.","codi_element":"08070-121","ubicacio":"C\/ Major, 31 i C\/ Vic,1","historia":"El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). Per la data que coneixem de construcció de la casa, sabem que es tracta d'una de les cases de la primera etapa de creixement del poble a l'entorn de cal Xarina i l'església.","coordenades":"41.8259400,2.1754700","utm_x":"431528","utm_y":"4630779","any":"1679","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47379-foto-08070-121-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47379-foto-08070-121-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47379-foto-08070-121-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"També trobem el topònim escrit com cal Sens. No cal confondre aquesta casa amb cal Comas, ja que erròniament s'ha atribuït a aquesta un document de la construcció de cal Comas conservat a l'Arxiu Espiscopal de Vic.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47380","titol":"Cal Garet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-garet","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa situada al nucli antic, al costat de la Plaça Major. És una casa de planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent i al carrer Major. L'estructura és de pedra, amb cantoneres de pedra ben tallades i amb les obertures de portes i finestres de maó, excepte la porta principal que té llinda de pedra tallada amb la cara inferior en forma d'arc rebaixat i el símbol marià tallat a la part central. La façana principal és simètrica, amb porta al mig, balcó central al pis i finestra a cada banda. L'obertura d'una porta de garatge a un costat ha desfet la simetria. Al mur d'aquesta casa es conserva alguna de les antigues creus de fusta del viacrucis.","codi_element":"08070-122","ubicacio":"c\/ Major, 35","historia":"L' estructura d'aquesta casa ens mostra una construcció recent i en consonància pamb l'època de creixement del nucli durant el segle XIX. Per informació dels propietaris sabem que la casa la va fer construir Antoni Garet i Junclar a finals del segle XIX, cap a 1893; aquest era el propietari i hereu en aquell moment del mas Garet i de totes les propietats que en depenien d'aquell mas, però ho va perdre tot en un afer pel pagament d'un deute. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).","coordenades":"41.8254500,2.1752400","utm_x":"431509","utm_y":"4630725","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47380-foto-08070-122-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47380-foto-08070-122-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47381","titol":"Cal Fusté","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-fuste-1","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa del carrer Major, entre cal Roma i l'antic femer de cal Cisteller. És una casa de planta baixa i dos pisos, coberta amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant, al carrer Major. La façana posterior s'obre al carrer Nou. L'estructura general de la casa és l'element més característic, ja que la façana és de pedra però amb finestres i portes emmarcades amb maó i amb un assecador obert al segon pis, amb columnes també de maó. La porta principal conserva el marxapeu en el que hi ha els dos encaixos per passar les rodes dels carros.","codi_element":"08070-123","ubicacio":"C\/ Major, 32","historia":"Tot i que desconeixem la data de construcció d'aquesta casa, la ubicació i la estructura ens mostren una construcció recent, possiblement de l'època de creixement del nucli durant el segle XIX. La única informació que coneixem d'aquesta casa és que va albergar l'escola de nens després de la Guerra Civil, separada de l'escola de nenes que estava al c\/ Vic núm. 7. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).","coordenades":"41.8253500,2.1750800","utm_x":"431495","utm_y":"4630714","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47381-foto-08070-123-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47382","titol":"Llinda de Cal Prat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-cal-prat","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Llinda de la porta principal de la casa, de forma rectangular, tallada en pedra i que porta la inscripció 1767. La casa ha estat molt reformada, tot i que conserva la llinda que, probablement procedeixi de la primera construcció. L'estructura general de la casa respon a les edificacions d'aquesta zona del poble, tot i que ha estat molt modificada i ampliada.","codi_element":"08070-124","ubicacio":"C\/ Nou, 16","historia":"El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).","coordenades":"41.8249700,2.1743200","utm_x":"431432","utm_y":"4630673","any":"1767","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47382-foto-08070-124-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47382-foto-08070-124-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47383","titol":"Pica de cal Cisteller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pica-de-cal-cisteller","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pica tallada en un bloc de pedra, de forma rectangular i amb el contorn exterior lleuregament arrodonit. Es troba encastada en un dels murs de l'edifici que es troba al costat de cal Cisteller per la banda del carrer Nou. Es tracta d'una antiga pica que s'omplia de l'aigua procedent d'un antic dipòsit que ja no existeix i que servia per regar l'hort de cal Cisteller que estava ubicat al lloc que actualment ocupa la casa de l'extrem. Possiblement estigui situada al mateix lloc on estava antigament la pica. Actalment fa funcions de jardinera.","codi_element":"08070-125","ubicacio":"Cal Cisteller, C\/ Nou, 7","historia":"Cal Cisteller és una casa construïda a finals del segle XVIII, en un dels períodes de creixement del poble. La casa que actualment hi ha al costat, per la banda de migdia, era on cal Cisteller tenia l'hort, i en el lloc ocupat per la casa del c\/ Major, núm. 34, a la banda nord, hi havia el femer. A la façana que dona al carrer Nou es conserva una pica de pedra que s'utilitzava per regar l'hort. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).","coordenades":"41.8252000,2.1748600","utm_x":"431477","utm_y":"4630698","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47383-foto-08070-125-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47384","titol":"Llinda de cal Correu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-cal-correu","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Llinda de pedra de forma rectangular que es troba sobre la porta principal de cal Cooreu. Porta la inscripció 1746 i una creu sobre el Calvari a la part central. El número 6 està posat horitzontalment. L'estructura general de la casa respon a les edificacions d'aquesta zona del poble, tot i que ha estat molt modificada i ampliada.","codi_element":"08070-126","ubicacio":"C\/ Nou, 12","historia":"El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).","coordenades":"41.8250800,2.1745000","utm_x":"431447","utm_y":"4630685","any":"1746","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47384-foto-08070-126-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47384-foto-08070-126-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47385","titol":"Llinda de casa c\/ Moià, 6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-casa-c-moia-6","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Llinda de pedra de forma rectangular sobre la porta principal de la casa. La llinda recolza sobre muntants també de pedra i porta la inscripció 1801 FRANSECH COMAS i una creu patent inserida en un cercle sobre el crismó. Tot i que la casa està molt reformada, respon a l'estructura de les cases del nucli, de planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant.","codi_element":"08070-127","ubicacio":"C\/ Moià, 6","historia":"El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).","coordenades":"41.8259700,2.1746500","utm_x":"431460","utm_y":"4630783","any":"1801","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47385-foto-08070-127-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47385-foto-08070-127-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"La casa és coneguda actualment com cal Ton dels Bous, i anteriorment com ca la Tia Carmen, per les persones que hi vivien.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47386","titol":"Les Casetes núm. 22","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-casetes-num-22","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres, situada al carrer de Les Casetes. És de planta baixa i un pis sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a nord-oest, al carrer. La façana no és simètrica, tot i que presenta una estructura harmònica, té una porta a un lateral, coberta amb arc rebaixat de pedra modern, dues finestres més a la planta baixa i dues més al pis. Una de les finestres de la planta baixa té una llinda amb la data 1834 tallada, essent l'únic element d'interès. L'obra és de pedra, amb cantoneres i llindes de pedra, però ha estat rehabilitada recentment.","codi_element":"08070-128","ubicacio":"C\/ Les Casetes, 22","historia":"Aquesta casa formava part de les propietats del Garet. El Raval de Les Casetes és un barri de Collsuspina que es troba a la banda nord del nucli urbà, a l'altre costat de la carretera N-141 de Vic a Manresa. El barri es va configurar inicialment al peu del camí Ral o camí de Muntanyola, amb cases que es van començar a construir a mitjans del segle XVIII, tal i com veiem a les llindes de les cases (1765, 1770, 1782), i amb la construcció d'aquest raval s'ampliava el nucli del poble per la banda nord. Durant la primera meitat del segle XX es van construir altres cases i xalets entre les antigues masies el Cerver i la Torre Magra, ampliant considerablement aquest nucli. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves, coincidint amb l'època en que es comencen a fer habitatges al peu del camí de Muntanyola, originant aquest raval. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).","coordenades":"41.8313100,2.1754500","utm_x":"431532","utm_y":"4631376","any":"1834","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47386-foto-08070-128-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47386-foto-08070-128-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Aquesta casa es coneix com cal Curt.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47387","titol":"Cal Freixe","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-freixe","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres, situada al carrer de Les Casetes. És de planta baixa i un pis sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a nord-oest, al carrer. La façana no és simètrica, tot i que presenta una estructura harmònica, a la planta baixa té una porta a un lateral, coberta amb llinda rectangular de pedra, i una finestra. Al pis té dues finestres amb l'ampit motllurat. La llinda de la porta té una inscripció, la data 1770 dins un rectangle, amb una creu patent inserida dins un cercle a la part superior i sobre el crismó, essent l'únic element d'interès. L'obra és de pedra, amb cantoneres i llindes de pedra.","codi_element":"08070-129","ubicacio":"C\/ Les Casetes, 24","historia":"El Raval de Les Casetes és un barri de Collsuspina que es troba a la banda nord del nucli urbà, a l'altre costat de la carretera N-141 de Vic a Manresa. El barri es va configurar inicialment al peu del camí Ral o camí de Muntanyola, amb cases que es van començar a construir a mitjans del segle XVIII, tal i com veiem a les llindes de les cases (1765, 1770, 1782), i amb la construcció d'aquest raval s'ampliava el nucli del poble per la banda nord. Durant la primera meitat del segle XX es van construir altres cases i xalets entre les antigues masies el Cerver i la Torre Magra, ampliant considerablement aquest nucli. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves, coincidint amb l'època en que es comencen a fer habitatges al peu del camí de Muntanyola, originant aquest raval. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).","coordenades":"41.8313900,2.1755200","utm_x":"431538","utm_y":"4631384","any":"1770","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47387-foto-08070-129-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47387-foto-08070-129-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47387-foto-08070-129-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47388","titol":"Cal Carcus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-carcus","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres, situada al carrer de Les Casetes. És de planta baixa i un pis sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a nord-oest, al carrer. La façana no és simètrica, tot i que presenta una estructura harmònica, a la planta baixa té una porta a un lateral, coberta amb llinda rectangular de pedra, i una finestra. Al pis té tres finestres. La llinda de la porta té una inscripció, la data 1782 amb una creu patent a la part superior i sobre el crismó, essent l'únic element d'interès. Sobre la llinda s'ha posat un escut de pedra amb l'escut de Catalunya, l'estelada, les dates 1782 i 2000, i la inscripció Q. TARTER, que fa referència als propietaris actuals. L'obra és de pedra, amb cantoneres i llindes de pedra que s'han fet noves, exceptuant la de la porta.","codi_element":"08070-130","ubicacio":"C\/ Les Casetes, 26","historia":"El Raval de Les Casetes és un barri de Collsuspina que es troba a la banda nord del nucli urbà, a l'altre costat de la carretera N-141 de Vic a Manresa. El barri es va configurar inicialment al peu del camí Ral o camí de Muntanyola, amb cases que es van començar a construir a mitjans del segle XVIII, tal i com veiem a les llindes de les cases (1765, 1770, 1782), i amb la construcció d'aquest raval s'ampliava el nucli del poble per la banda nord. Durant la primera meitat del segle XX es van construir altres cases i xalets entre les antigues masies el Cerver i la Torre Magra, ampliant considerablement aquest nucli. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves, coincidint amb l'època en que es comencen a fer habitatges al peu del camí de Muntanyola, originant aquest raval. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).","coordenades":"41.8314800,2.1756000","utm_x":"431545","utm_y":"4631394","any":"1782","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47388-foto-08070-130-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47388-foto-08070-130-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47388-foto-08070-130-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47389","titol":"Antic Miravalls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antic-miravalls","bibliografia":"AA.DD. (1989). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 2, p. 244. Iglesias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990.","centuria":"","notes_conservacio":"Quasi no queden restes","descripcio":"Terreny al costat del camí d'entrada a la casa Miravalls, sota el turó de Bellver, en que possiblement hagués estat ubicat l'antic mas de Miravalls. És una zona lleugerament elevada, i amb predomini visual de l'entorn. No es distingeixen restes d'obra d'alguna casa, tot i que en estar tapat el turó per vegetació no és possible veure bé possibles vestigis.","codi_element":"08070-131","ubicacio":"Miravalls","historia":"El mas Miravalls va ser antigament una casa forta. Els cavallers cognominats Miravalls són ben documentats entre el 1230 i el 1300, gràcies a les noticies del canonge de Vic Guillem de Miravalls que actuà com a marmessor de Dalmau de Castelló, tot afavorint als seus nebots Guillem i Ramon de Miravalls, fills de Bernat, l'hereu del mas (AA.DD. , 1989, p. 244). Segons un document conservat al mas Pratsobrerroca, el 13 d'agost de 1288, Guillem de Miravalls, cavaller, pels serveis rebuts del seu fill, li fa donació del Staticum de Miravallibus (equivalent a casa fortificada), amb terres, cases i pertinences, situada a les parròquies de Sant Andreu de Tona i Sant Cugat de Gavadons, amb obligació de pagar la tasca dels esplets per mantenir la llàntia que el pare del donador havia instituït davant l'altar de Sant Cugat de Gavadons. El mas Miravalls apareix al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, a la banda de Tona. Sembla que la família es va extingir amb les pestes del segle XIV, ja que no hi ha documentació dels cavallers Miravalls des de principis del segle XIV, però si del mas habitat per pagesos, i que l'herència anà a parar als Taiadella, oriünds del mas situat entre Castellcir i Santa Coloma Sasserra, que tenien el títol de Ciutadans de Barcelona al segle XVII. Aquests van empenyorar el mas el 1574 i finalment Josep de Taiadella se'l va vendre junt a les terres el 26 de maig de 1676 als Pratsobrerroca, concretament a Francesc Gomar i Pratsobrerroca, hereu del mas Prat de la Barroca de Tona i batlle entre 1683-1685 i 1689-1691, i que el 1679 també va adquirir el mas Els Munts (Pladevall, 1990: 269). Segons una nota d'un extracte de document del Pratsobrerroca, l'onze de novembre de 1808 Joan Pratsobrerroca i el seu fill mudaren de lloc la casa de Miravalls, del puig al Pla de les Lloses, ja que l'antiga casa estava en mal estat, i es tractava d'una casa torre que estava ubicada entre el Collet i a peu del Puig. Aquesta és la causa que el mas actual no guardi cap vestigi del seu passat, ja que l'antiga casa forta estava situada uns metres més amunt de la ubicació de l'actual mas, tot i que no podem assegurar la ubicació degut a la manca de vestigis visibles. El lloc on s'emplaçava era també conegut com el Casalot.","coordenades":"41.8474600,2.1696000","utm_x":"431064","utm_y":"4633173","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47389-foto-08070-131-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47389-foto-08070-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47389-foto-08070-131-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Podem considerar aquest entorn com una zona d'expectativa arqueològica. El topònim de la casa indica la bona visibilitat que hi havia des de la ubicació original, des d'on s'hi pot veure, més enllà dels fondals del Solà i Boldrons, la plana de Vic, Tona i la falda del Montseny.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47390","titol":"Balma soleia de l'Espina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-soleia-de-lespina","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Balma situada sota el Roc Colomer, a la que s'accedeix per un caminet que porta cap al riu des del camí de Collsuspina a L'Espinoi. És una bauma amb cornisa oberta a migdia, i que s'utilitza com a cobert esporàdic.","codi_element":"08070-132","ubicacio":"L'Espina","historia":"","coordenades":"41.8195200,2.1746800","utm_x":"431456","utm_y":"4630067","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47390-foto-08070-132-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47390-foto-08070-132-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47391","titol":"Balma del Teixidor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-del-teixidor","bibliografia":"Serra, J.; Carné, D.; Valldeoriola, D.; Ciuró, D. (1984). Història de Collsuspina. Revista l'Estel de Collsuspina, núm. 7, juny de 1984. Edita, Ajuntament de Collsuspina.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Balma que es troba a la banda est per sobre la pista que va de Collsuspina a l'Espina, i que es veu clarament si agafem el camí en direcció al poble. És un conjunt de cavitats naturals de poc recorregut al voltant d'un espai més o menys pla. En destaca una de 3 o 4 m de profunditat, oberta a l'est, que conserva tres forats que servien de suport a algunes bigues. Cal remarcar que aquests forats es troben a diferent alçada del terra, de manera que fan com una escala; sembla ser que en aquesta balma havia viscut una família que teixia roba amb la llana que trobava entre els arços i que deixaven les ovelles en pasturar. Els forats servien per recolzar les bigues i els pals on penjaven els teixits. Podria ser que la balma hagués estat tancada per un mur.","codi_element":"08070-133","ubicacio":"Camí a l'Espina","historia":"Des del punt de vista geològic aquestes estructures formen part de les anomenades calcaries de Collsuspina, les quals representen les roques marines més modernes d'Osona, formades a finals de l'Eocè ( Priabornià). Formació situada per damunt de les margues blaves de Vic i inferior a la formació de guixos de Collsuspina, que marca la transició cap a les condicions de major continentalitat de la conca de l'Ebre, mentre que les formacions de les balmes són fruits dels procés erosiu de les darreres glaciacions del Quaternari ( Würm).","coordenades":"41.8211200,2.1775000","utm_x":"431692","utm_y":"4630243","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47391-foto-08070-133-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47391-foto-08070-133-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47392","titol":"Goigs de Sant Pere Màrtir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-pere-martir","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Goigs a lloança de Sant Pere Màrtir, es venera a Sant Cugat de Gavadons, parròquia de Collsuspina, Bisbat de Vic. Sant Pere Màrtir és advocat contra les pedregades. El document que recull el text del goig que es cantava a Sant Cugat de Gavadons és en paper, està editat pels Amics del Goigs de Vic, núm. 34, l'any 1968 i imprès per la Tipografia Balmesiana de Vic el 1968.<\/p> ","codi_element":"08070-134","ubicacio":"Sant Cugat de Gavadons","historia":" Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. Generalment són impresos senzills, en fulls solts i amb una composició tipogràfica que es manté amb poques variants fins avui en dia: una orla formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada que emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música. Els motius ornamentals característics dels goigs són la imatge a la qual són destinats, i l'orla que emmarca el text, que tradicionalment es reproduïa mitjançant el boix o xilografia, i posteriorment també s'ha usat la calcografia, la fotografia o el dibuix.<\/p> ","coordenades":"41.8463400,2.1740000","utm_x":"431428","utm_y":"4633046","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47392-foto-08070-134-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47393","titol":"Goigs de Nostra Senyora del Socós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-nostra-senyora-del-socos","bibliografia":" Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Goigs de Nostra Senyora del Socós, que es canten a la capella del Socós o Socors, a Collsuspina. Al text especifica que és parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, Bisbat de Vic, ja que el document és anterior a la independència de la parròquia que es va produir definitivament el 1897, adquirint categoria de parròquia. El document que recull el text del goig que es cantava a Nostra Senyora del Socors és en paper, editat per Ignasi Valls estamper reial de Vic, l'any 1835. Presenta l'estructura característica d'aquest tipus de document.<\/p> ","codi_element":"08070-135","ubicacio":"Santa Maria del Socós","historia":" Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col:lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. Generalment són impresos senzills, en fulls solts i amb una composició tipogràfica que es manté amb poques variants fins avui en dia: una orla formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada que emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música. Els motius ornamentals característics dels goigs són la imatge a la qual són destinats, i l'orla que emmarca el text, que tradicionalment es reproduïa mitjançant el boix o xilografia, i posteriorment també s'ha usat la calcografia, la fotografia o el dibuix. L'església de Collsuspina, advocada a Santa Maria dels Socors, es va construir gràcies a la iniciativa de l'hereu del Mas Pedrós entre 1592 i 1600. Segons una consueta parroquial de Balenyà que es conserva a l'Arxiu de la Mensa Episcopal de Vic (plec 910) i redactada pel rector el 1659, l'església de Nostra Senyora dels Socors de Collsuspina es va fer l'any 1592 i es va beneir el 15 de juny de 1600. En els seus orígens era una capella filial de la parròquia de Balenyà i va adquirir la categoria d'església parroquial el 1897, amb dret a tenir cementiri, ja que abans s'enterrava a Balenyà. En la visita del Bisbe de Vic l'any 1685 deixà constància que no tenia sagrari, ni font baptismal, ni cementiri, degut a la dependència de la parròquia. El 1828 es va unir eclesiàsticament amb Sant Cugat de Gavadons i un sol capellà es feia càrrec de les dues esglésies. Cada 15 de juny es celebra la festa de la seva patrona i, abans de la seva independència eclesiàstica, cada dilluns de Cinquagèsima s'hi anava en processó des de Sant Fruitòs de Balenyà.<\/p> ","coordenades":"41.8254100,2.1748800","utm_x":"431479","utm_y":"4630721","any":"1987","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Popularment es coneix com Nostra Senyora del Socós, tot i que actualment s'anomena Socors. Hem mantingut la denominació original.","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47394","titol":"Llinda de l'antic Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-lantic-ajuntament","bibliografia":"Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Llinda de pedra rectangular sobre la porta principal de la casa que s'obre a migdia, al carrer Vic, antic camí Ral. La llinda porta inscrita la data 1850 al centre. La casa és un edifici de planta baixa i pis, amb teulada doble vessant i carener paral·lel a la façana principal. És un edifici que s'ha rehabilitat recentment, tot i que s'ha mantingut l'estructura i s'ha conservat la llinda.","codi_element":"08070-136","ubicacio":"C\/ Vic, 7","historia":"El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). Aquesta casa va ser la seu del primer Ajuntament de Collsuspina i, possiblement s'edifiquès per a aquest comès. Collsupina és un municipi recent, abans repartit entre els termes de Balenyà i Tona, fins que el 1855 es va decidir fusionar tot el terme, ja que des del principi del segle XVIII ja formava una sola entitat civil annexa a Tona, però que no funcionà jurídicament fins el 1878. La parròquia va ser independent al 1897, quan el rector de Balenyà va admetre la nova delimitació i renuncià a qualsevol dret sobre l'església dels Socors.","coordenades":"41.8258300,2.1758900","utm_x":"431563","utm_y":"4630767","any":"1850","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47394-foto-08070-136-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47394-foto-08070-136-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47395","titol":"Camí antic de Muntanyola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-antic-de-muntanyola","bibliografia":"Gasol, J.M: «Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages», a Montepío de Conductores San Cristóbal Manresa-Berga, núm. 381, Manresa, 1984. Padrós, Carlos (2010). Els camins antics i les vies romanes a la comarca d Osona (Barcelona). Estat de la qüestió Quaderns de Prehistòria i Arqueologia . 28. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Un dels camins antics que passen pel terme de Collsuspina és el que portava a Santa Coloma pel sud i a Muntanyola pel nord. El camí passava pel centre del nucli, seguint l'actual carrer Major i perpendicular al camí Ral de Vic a Manresa. Per això en aquest indret del poble es va construir el primer hostal. Els camins rals (reïals) eren les vies de comunicació que unien les principals poblacions de Catalunya, tot i que en molts casos eren simples camins de bast. Actualment el GR 177 segueix part del traçat d'aquest camí, entrava pel nord, baixant per Sant Cugat de Gavadons, el raval de les Casetes fins al nucli urbà, i d'aquí seguia cap a l'Espina i Santa Coloma.","codi_element":"08070-137","ubicacio":"Collsuspina","historia":"El trobem documentat àmpliament des del segle XVIII. El 1759 hi ha dos documents de certificació fet per regidors de Tona i Collsuspina testificant el mal estat d'alguns trams d'aquest camí, fonamentalment al seu pas per Sant Cugat de Gavadons i pel poble, apuntant la dificultat de mantenir el camí amb bens propis ja que no hi ha comerç ni trànsit, excepte l'Arrendatari del Mesón 'que conduce para el abasto de su arriendo' (Pladevall, 1990: 288). Una part del traçat del camí coincideix amb la Strata Francisca (o camí de França) de Vic a Manresa, abundosament documentada a Collsuspina i a Moià des dels volts del 1050. Notícies dels anys 1058 i 1065 (Pladevall, 1971) 'diuen que el camí francès passava per Fajadella i atravessava el torrent d'Ardanella, que es trobava en loco que dicitur ultra Spinam, és a dir, a l'altra banda de l'Espina, i el torrent de Juncosa, que baixava d'Armadans (Arx. Cap. Vic, col. 6, docs 1891 i 1950)'. La Strata Francisca era una via militar utilitzada pels francs durant la reorganització de la Marca Hispànica que venia des de Tona i pujaria per Güells i per Colldarniu, Regàs, Boldrons i Gavadons, seguiria fins al poble de Collsuspina i des d'aquí un ramal conduïa fins a Moià i Manresa, seguint la traça de l'antic camí Ral de Vic a Manresa; i un altre ramal portaria des del poble cap a l'Espina, seguint a Santa Coloma Sasserra fins arribar a Castellterçol.","coordenades":"41.8259200,2.1753100","utm_x":"431515","utm_y":"4630777","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47395-foto-08070-137-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47396","titol":"Bassa d'Armadans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-darmadans","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa de 40 x 28 metres, situada a zona nord dels Plans d Armadans. Bassa d'origen antròpic, protegida per elements terrígens d'argila.","codi_element":"08070-138","ubicacio":"Armadans","historia":"","coordenades":"41.8378800,2.1600600","utm_x":"430262","utm_y":"4632117","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47396-foto-08070-138-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47396-foto-08070-138-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Aquestes basses tenen una doble funció productiva i per a proveïr d'aigua pel bestiar, però també tenen una funció de diversitat ecològica i formen part dels elements paisatgístics característics de les masies de Collsuspina.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47397","titol":"Bassa del Soler","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-del-soler","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa amb resclosa drenada pel Torrent del Soler, situada en la part baixa de la Granja del Soler de l'Espina. Aquesta riera ens marca, de forma natural, els límits del termes municipals de Collsuspina en la seva meitat del sector est i sud. La Bassa té una longitud màxima de 177 m. de llargada amb una amplada màxima de 45 m.","codi_element":"08070-139","ubicacio":"Torrent del Soler, sota Granja del Soler","historia":"","coordenades":"41.8011000,2.1794400","utm_x":"431832","utm_y":"4628018","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47397-foto-08070-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47397-foto-08070-139-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Presenta una vegetació força variada amb pins, roures i presència arbustiva amb boix i canyissar, tot plegat, és un entorn ecològic especialment atractiu per l'observació de les aus limnícoles. Sota d'aquesta bassa en trobem una altre, torrent a sota, relativament recent, amb un testimoni de pedra al seu centre per a mesurar el seu nivell d'aigua.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47398","titol":"Font de Floriac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-floriac","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Camí cobert de bardissa","descripcio":"Font situada al peu de l'antic camí que travessant la carretera N-141C, portava des de la Guixera a la masia Floriac.","codi_element":"08070-140","ubicacio":"Camí antic de la Guixera a Floriac","historia":"","coordenades":"41.8345000,2.1908100","utm_x":"432811","utm_y":"4631718","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"No ha estat possible arribar al lloc exacte de la font degut a la vegetació però hem observat la presència d'humitat en el seu possible emplaçament. Segons la consulta amb el Mapa de IDEC està emplaçada en una posisció més propera a la masia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47399","titol":"Font de la Guixera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-guixera","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert de bardissa","descripcio":"Font situada sota d'una corba molt tancada de la carretera N-141C, al costat dret, sentit cap a Tona i proper al naixement de la font de Floriac. L'aigua neix en la part inferior de la carretera creant una petita bassa plena de bardissa. La sorgència es a través d'un petit broc molt proper al mateix terra del pèlag.","codi_element":"08070-141","ubicacio":"Sota pont de la carretera N 141C","historia":"","coordenades":"41.8357900,2.1902500","utm_x":"432766","utm_y":"4631861","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47399-foto-08070-141-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47400","titol":"Font Cullell o Picanyol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-cullell-o-picanyol","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font Situada al torrent de Picanyol , davant de mas Picanyol. La sorgència actual no era l'original, sinó que aquesta era al centre del marge de pedra en forma de corba. Avui surt l'aigua en la part inferior i és canalitzada seguint el marge de pedra fins al torrent.","codi_element":"08070-142","ubicacio":"Torrent de Picanyol","historia":"El seu nom original era Cullel, mot que rebia l'antic mas de Picanyol, segons informació oral.","coordenades":"41.8257400,2.1686200","utm_x":"430959","utm_y":"4630763","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47400-foto-08070-142-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47400-foto-08070-142-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"La font disposa d'una llosa de pedra com a taula i sis bancs de pedra per asseure al seu voltant.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47401","titol":"Font del Faig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-faig","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada en el marge esquerre del Torrent de l'Espina, entre la Solella de Puig antic i la Serra de Santa Coloma, en el replà del marge del torrent treballat amb murs de pedra seca, alguns racons amb escales per salvar el desnivell. El marge d'aquest tram de la font trobem una fageda molt explotada, dominant els exemplars joves. La font es troba situada en un marge ombrívol, en un replà del marge del torrent de l'Espina. La font presenta un broc en forma de tub. L'aigua resta en un dipòsit de barril de ferro que fa la funció de pica, tot plegat, dona una imatge molt provisional.","codi_element":"08070-143","ubicacio":"Font del Faig al Torrent de l'Espina","historia":"","coordenades":"41.8058900,2.1702700","utm_x":"431075","utm_y":"4628557","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47401-foto-08070-143-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47401-foto-08070-143-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Aquesta zona presenta un bosc de faig molt estressat , la seva presència molt probablement es deguda a l'estancament de les boires locals, oferint així un microclima molt més humit.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47402","titol":"La Serreta del Collell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-serreta-del-collell","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Serreta de bosc mixte de roure i alzines, d'uns 408 metres de llargada, en forma d'altiplà, situat entre el nucli urbà de Collsuspina i el Pla de Pedrós. Un camí travessa la Serreta des del camí Ral fins a la mateixa masia de mas Collell. Geologicament correspón a gresos, margues i conglomerats del Bartonià Superior-mitjà (Paleògen), materials que també afloren a mas Casanoves, Can Pedrós, Plà de l'Espina i zona de Puig-antic.","codi_element":"08070-144","ubicacio":"Mas Collel","historia":"","coordenades":"41.8235900,2.1701300","utm_x":"431082","utm_y":"4630523","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47403","titol":"Font de la Felisa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-felisa","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es troba molt tapada per bardisses.","descripcio":"Font ubicada en el marge esquerre del torrent del Picanyol, entre els dos camps d'horta situats entre la masia de la Bufa i mas Reixat. La accés actualment es a través dels horts ubicats al torrent, davant de la masia de can Reixac. La font es troba coberta d'esbarzers. La construcció consta d'una paret de suport de pedra en forma de canal per alimentar els horts.","codi_element":"08070-145","ubicacio":"Torrent del Picanyol davant del mas Reixac","historia":"Els nom de Felisa fa referència a l'antiga propietària de la Bufa, segons informació oral. Aquesta font té una clara funció productiva pels Horts","coordenades":"41.8262600,2.1687200","utm_x":"430968","utm_y":"4630820","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47403-foto-08070-145-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47403-foto-08070-145-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47404","titol":"Pont de l'Escanyolit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-lescanyolit","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont natural creat per l'erosió de la riera . Presenta una bellesa especial, amb un traçat d'uns 6 metres de llargada, format per gresos carbonatats d'origen marí dipositats durant l' època de l'Eocè.","codi_element":"08070-146","ubicacio":"Torrent de l'Espina","historia":"Les calcàries de Collsuspina desenvolupen un sistema càrstic responsable de les conegudes coves del Toll a Moià. Aquesta formació geològica respon a un entorn ecològic de mar, poc profund i de salinitat normal. De fet, equivalent al jaciment paleontològic del l'Escull de la Trona, en el terme municipal d'Orís. D altra banda, el pont de l' Escanyolit és una manifestació actual del procés erosiu, damunt dels materials rics en gresos i margues marines. A diferencia de les calcàries, aquest entorn seria una zona ecològica de mar més interior de menys producció biològica.","coordenades":"41.8122200,2.1766900","utm_x":"431615","utm_y":"4629255","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47404-foto-08070-146-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47404-foto-08070-146-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47404-foto-08070-146-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Ben segur aquest pont havia estat una zona de pas a l'antiguitat, fet que ho testimonia la fita de límit de termes, situada al costat d'un antic camí.","codi_estil":"124|123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47405","titol":"Roure d'Armadans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-darmadans","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Roure de grans dimensions davant la façana nord-est de la masia d'Armadans, amb fort desenvolupament i ramatge vertical, sense competidors. Una de les branques principals presenta una cicatriu fruit de la caiguda d'un llamp, tot i així, l'arbre va poder sobreviure i desenvolupar-se amb normalitat.","codi_element":"08070-147","ubicacio":"Mas Armadans","historia":"","coordenades":"41.8348900,2.1622800","utm_x":"430443","utm_y":"4631784","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47405-foto-08070-147-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47405-foto-08070-147-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47406","titol":"Roureda de can Casanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roureda-de-can-casanova","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Roureda de can Casanova és situada entre can Jordà i can Torres, al costat de la carretera de Collsuspina a Tona N 141C que travessa el bosc pel seu extrem nord. És un bosc compacte, madur, que actua com a referent de topònim local. Aquest fet li ofereix un caràcter i valor especials.","codi_element":"08070-148","ubicacio":"Bosc de Casanova","historia":"Segons informació oral, aquest bosc es conserva degut a que un anterior propietari del mas Casanova no va voler tallar el bosc per fer més camps de conreu, motiu pel que s'ha conservat fins els nostres dies.","coordenades":"41.8266000,2.1845700","utm_x":"432285","utm_y":"4630845","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47406-foto-08070-148-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47406-foto-08070-148-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47407","titol":"Trobada de puntaires","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/trobada-de-puntaires-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Celebració de trobada de puntaires, durant el primer diumenge de setembre, a la plaça Major. La trobada és coordinada per l'ajuntament i l' Associació de Puntaires de Catalunya, aplegant a un grup molt important de puntaires vingudes d'arreu de Catalunya.","codi_element":"08070-149","ubicacio":"Plaça Major de Collsuspina","historia":"","coordenades":"41.8256100,2.1752100","utm_x":"431506","utm_y":"4630743","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47408","titol":"Vertex comú els tres vessants","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vertex-comu-els-tres-vessants","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Vèrtex hidrogràfic on convergeixen les conques dels rius Ter, Llobregat i Besós. Les primeres passes del Ter reben el nom de Torrent de Sant Cugat, i més endavant esdevé el Gurri. Les del Llobregat són conegudes com a Torrent de l'Espina o de Santa Coloma, i més lluny Riera de Calders, mentre que el Besós, al seu inici es diu Torrent de Güells, i quan és un xic més gran és el Congost. Es per això, que la gent de Collsuspina diu que les aigües que el cel vessa sobre Collsuspina són missatgeres del poble a indrets ben allunyats i dispersos, fins acabar a l'Estartit, a Sant Adrià del Besòs i al Prat de Llobregat.","codi_element":"08070-150","ubicacio":"Camí de can Regàs","historia":"","coordenades":"41.8459700,2.1776400","utm_x":"431730","utm_y":"4633002","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47409","titol":"Font de Boldrons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-boldrons","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font d aigua que prové d'una mina situada a uns 10 metres de la font. Protegida per una paret de pedra amb finestra. Les aigües sobrants són canalitzades fins a la bassa i un canal soterrat arriba fins a la font de Boldrons. Aquesta presenta una estructura d'obra de pedra , en forma d'arc , protegit a cada costat per dos pilars més baixos i arrebossada, oferint una imatge simètrica de l'obra. La part anterior superior presenta una pedra plana, en forma de llinda integrada a la pròpia obra amb les inicials 1934 B. Sota de la llinda trobem un broc de metall, avui sense utilitat i, per sota d'aquest, trobem una altre broc, en forma d'aixeta amb polsador.","codi_element":"08070-151","ubicacio":"Mas Boldrons","historia":"","coordenades":"41.8456800,2.1861600","utm_x":"432437","utm_y":"4632963","any":"1934","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47409-foto-08070-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47409-foto-08070-151-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47410","titol":"Alzina de cal Tàpies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-cal-tapies","bibliografia":"Ortofoto 1956-57 DIBA-MINDEF","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Alzina vella, avui incorporada com element del jardí de cal Tàpies. Presenta un bon desenvolupament i radi de capçada de 8,5 metres.","codi_element":"08070-152","ubicacio":"carrer Toll, al Raval Picanyol","historia":"Aquesta alzina era present abans de la urbanització del Raval Picanyol en els anys 90 del segle passat. Destaquem el fet d'haver conservat aquest element botànic, de fet, a la imatge aèria de l'any 1956-57, podem observar l'alzina com a arbre destacat i aïllat.","coordenades":"41.8253800,2.1649500","utm_x":"430654","utm_y":"4630726","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47410-foto-08070-152-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47411","titol":"Font d'Armadans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-darmadans","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Entorn molt ple de vegetació","descripcio":"Font situada al marge del torrent d'Armadans, molt proper a la masia. Aquesta font presenta una volta de pedra poc treballada, tot plegat li ofereix una aspecte molt rústic, i una zona excavada d'uns 70 cm per 60 cm, d'on sorgeix l'aigua pel seu fons. Tanmateix, té l'aspecte més de mina d'aigua que no pas de font, situada al marge del nivell freàtic més superior del torrent d' Armadans.","codi_element":"08070-153","ubicacio":"Mas Armadans","historia":"Segons informació oral aquesta font era una zona d'esbarjo de la mainada, especialment pels banys a l'estiu.","coordenades":"41.8343100,2.1606700","utm_x":"430308","utm_y":"4631721","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47411-foto-08070-153-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47411-foto-08070-153-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Actualment hi ha un arbre de grans dimensions que ha caigut i ha fet malbé l'antic safareig prefabricat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47412","titol":"Perera d 'Armadans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/perera-d-armadans","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Arbre de fruita de pera autòctona de varietat de Sant Joan, ben denvolupat en alçada, avui silvestrat. La pera de Sant Joan és un tipus de pera que destaca per ser primerenca i de les més petites, aquí anomenades pereions.","codi_element":"08070-154","ubicacio":"Antiga zona de conreus de mas Armadans","historia":"","coordenades":"41.8346800,2.1611900","utm_x":"430352","utm_y":"4631761","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47412-foto-08070-154-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47412-foto-08070-154-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"La perera que fa aquestes peres és un arbre vigorós que produeix peres menudes de color groc verdós clar amb tint vermell a la banda on li dóna el sol i que fan uns 4 cm de llargada amb un diàmetre de 3 cm. L'arbre floreix entre març i abril (com la resta de les varietats de pera) i els fruits maduren entre mitjan de juny i principi de juliol. La seva polpa és blanca i cruixent.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47413","titol":"Bassa Picanyol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-picanyol","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa en forma d'embassament situat al torrent de Picanyol, entre el mas Reixac i el mas Picanyol . És una de les zones humides amb vegetació.","codi_element":"08070-155","ubicacio":"Torrent de Picanyol, davant de mas Picanyol i mas Reixac","historia":"Zona humida en forma de petit estany artificial creat pels propietaris de les cases de pagès del poble, a fi de poder disposar d'una zona de proveïment d'aigua publica. Fet aproximadament fa uns 30 anys segons el masover de Bellber.","coordenades":"41.8259000,2.1684500","utm_x":"430945","utm_y":"4630781","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47413-foto-08070-155-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47414","titol":"Fons d'imatges de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-dimatges-de-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya","bibliografia":" http:\/\/mdc1.cbuc.cat<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" A l'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, fons Estudi de la Masia catalana, es conserven dues fotografies de Collsuspina fetes per Lluís Illa a principis del segle XX. - Nens jugant davant una casa. Circa 1932, original en paper. - Algunes cases en un carrer i gent, entre 1890 i 1932, original en paper.<\/p> ","codi_element":"08070-156","ubicacio":"C\/ Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona","historia":" L'Estudi de la Masia Catalana va ser un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955). El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili. El fons fotogràfic consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears, realitzades per fotògrafs de renom, de gran valor arquitectònic i etnogràfic. Aquest fons fou cedit l'any 1975 al CEC per la senyora Núria Delétra-Carreras Patxot.<\/p> ","coordenades":"41.8255200,2.1751500","utm_x":"431501","utm_y":"4630733","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47414-foto-08070-156-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-27 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"Lluís Illa","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47415","titol":"Dansa de garrofins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dansa-de-garrofins","bibliografia":"TARTER FONTS, Ramon L'Àlbum de Moià Ajuntament de Moià, 2005, p.16 BALLÚS CASÓLIVA, Glòria El ball deles gitanes i el ball dels garrofins de Moià: materials per a la seva història, Modilianum núm.44 (1r semestre, 2011), p.53","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es balla a Collsuspina","descripcio":"El Ball dels garrofins és una dansa tradicional de Moià, tot i que es ballava a diferents llocs del moianès com Collsuspina. Actualment encara es dansa a Moià, i la interpreten un grup de nens i nenes acompanyats del so d'un flabiol o d'una gralla. Es balla la vigília de Sant Sebastià, al vespre, quan surten a ballar pels carrers i places acompanyats de dos teiers que els fan llum i de la figura del Pollo. També fan la seva dansa a l'hora de l'ofici del sant el dia 20 de gener.","codi_element":"08070-157","ubicacio":"Collsuspina i Moianès","historia":"El ball dels garrofins és anomenat per primera vegada l'any 1789. Era ballat per sis joves solters la vigília de Sant Sebastià al vespre, acompanyats per música (que devia ser de flabiol) i dels portadors de teies. El seu nom deriva del mot 'garrofa' i és degut segurament a la forma de la barretina que porten penjant enrere, encara que altres versions han fet derivar la paraula (que alguna vegada apareix com a 'gaofins') del verb llatí gaudeo, gaudir. Durant el primer terç del segle xx també participaven en la processó de Sant Sebastià, portant en baiard una imatge processional de plata. Després de la guerra civil, els garrofins foren el ball que es mantigué més en actiu, si bé hi hagué períodes en què no es ballà. L'any 1974 es va recuperar el ball a Moià, tot i que s'ha perdut la tradició a Collsuspina. El vestuari dels garrofins està compost per: mitges blanques, faldilla amb doble faldilla de puntes blanca, camisa amb màniga llarga blanca, escalfadors de color vermell, llaç vermell al coll, armilla amb cascavells amb rivets vermells, banda i faixa vermelles i garrofa (barretina) amb cintetes de colors al cap. Els balladors surten caminant de forma individual l'un darrere l'altre format dues fileres. Fan uns peculiars saltirons:1, 2 i 3, i el peu endavant. Quan canvia el ritme de la música fan una rotllana i finalment en grup de quatre, dos s'agafen sobre les espatlles dels altres dos per aixecar-se. És d'interès veure el grup que ha aguantat més estona a dos dels garrofins fent la torre. La participació del Pollo en aquest ball, és sols per acompanyar els garrofins, però sense cap intervenció.","coordenades":"41.8255200,2.1751500","utm_x":"431501","utm_y":"4630733","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47416","titol":"Llegenda de Rafael de Casanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-rafael-de-casanova","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Rafael Casanova i Comes (Moià, circa 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743), advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola, fou el darrer conseller en Cap de Barcelona (1713-1714). La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i un símbol de la defensa de les Institucions Catalanes d'autogovern, essent objecte d'homenatge durant la Diada Nacional de Catalunya. Era fadristern d'una família de pagesos terratinents de Moià que de ben jove emigrà a Barcelona on estudià la carrera de dret. Segons informació dels propietaris del mas Casanova, en el que s'ha mantingut la línia generacional, Rafael de Casanova en realitat era fill d'un fradistern del Mas Casanova de Collsuspina que es va traslladar a Moià.","codi_element":"08070-158","ubicacio":"Mas Casanova","historia":"La masia Casanova donà el nom a la família de Rafael de Casanova, nat a Moià, i heroi de la resistència a les tropes borbòniques l'any 1714. L'antiga casa va ésser incendiada com a represàlia i posteriorment es va refer, com consta a la data 1780 a una llinda.","coordenades":"41.8304500,2.1813200","utm_x":"432019","utm_y":"4631275","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47416-foto-08070-158-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47417","titol":"Font de les Fontanilles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-fontanilles","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Els entorns es troben plens de bardisses.","descripcio":"Font protegida en forma de mina molt ben treballada amb base de maó i volta de pedra formada per sis dovelles que conformen un arc de mig punt.","codi_element":"08070-159","ubicacio":"L 'Espina","historia":"La seva datació podria recular fins a l'època medieval, però preferim deixar-la com a construcció de l'època moderna , donada la manca de documentació. Cal dir que és tracta d'una obra molt ben feta.","coordenades":"41.8161900,2.1823100","utm_x":"432086","utm_y":"4629691","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47417-foto-08070-159-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47417-foto-08070-159-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"La font es troba molt propera a la masia de l'Espina, cal baixar pel camí sentit sud i travessar el petit torrent, on trobarem la font al costat esquerre del torrent al marge del camí. Trobem un petit bassal d'aigua , al seu costat , un roure ben desenvolupat. La seva datació podria arribar fins a l'època medieval per la factura i la ubicació, tot i que la manca de documentació no ens permet aproximar-la.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52800","titol":"Cal Xisquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-xisquet-0","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Alguns elements estructurals i ornamentals de l'edifici són susceptibles de requerir algunes actuacions de condicionament o rehabilitació.","descripcio":"Cal Xisquet és un mas antic, manifestament reformat, situat al costat de la masia de Cal Canet, molt a prop del Raval del Prat, en uns terrenys plans. La masia està formada per dos volums adossats que formen una planta rectangular. La superfície construïda és de 187 m2. Són de planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal, i la del segon superior en alçada. La façana està orientada al sud. El primer volum té dues obertures, una a la planta baixa i l'altra a la primera planta, ordenades verticalment. La de la planta baixa és l'entrada principal a l'habitatge, i és d'arc de llinda de pedra amb una inscripció en baix relleu; es troba en molt mal estat de conservació i amb reparacions realitzades amb ciment, entre les quals es llegeix: '...IDRO ...1872'. L'obertura de la primera planta ha estat reformada i és arrebossada. La façana de l'altre volum presenta quatre obertures; un portal i una finestra de factura moderna i dues finestres emmarcades amb pedra carejada. A la façana sud-oest hi ha tres obertures, una a la planta baixa i dues a la primera planta. La de la planta baixa és d'arc de llinda i brancals de pedra, protegida amb una reixa de ferro forjat, i la de la primera planta és d'arc de llinda, brancals i ampit de pedra. L'altra obertura de la primera planta és de la mateixa mida, i ha estat reformada (és d'arc de llinda de maó). Al segon volum, a la façana nord-oest, hi ha dues obertures d'arc de llinda de bigueta prefabricada, una a cada planta i ordenades verticalment.","codi_element":"08079-1","ubicacio":"Carrer Raval del Prat, 10","historia":"","coordenades":"41.8564700,2.1102100","utm_x":"426144","utm_y":"4634223","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52800-foto-08079-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52800-foto-08079-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52800-foto-08079-1-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52801","titol":"Cal Jan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-jan-0","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Cal Jan és una masia reformada situada al sud del terme municipal de l'Estany, al vessant oest dels turons que formen la vall que creua de nord a sud el sector meridional del terme. Està situada en un terreny pla, propera a zones boscoses. Consta d'un volum principal i dos cossos secundaris annexats. El volum ha estat reformat, sobretot la seva meitat oest, on es pot apreciar una reconstrucció feta amb maó. És de forma quadrangular i consta de planta baixa i primer pis amb una superfície construïda de 204 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana principal presenta quatre obertures, totes arrebossades, excepte el portal, amb llinda de fusta. A la part est de la planta baixa hi ha un petit cos annexat, fet de pedra, de planta quadrangular i coberta a un sol vessant. A la façana oest del volum principal només hi ha una finestra arrebossada a la planta baixa. A la façana nord només hi ha dues petites obertures arrebossades a la part oest, una a cada planta. La façana est del volum està ocupada totalment per un volum secundari annexat, de planta baixa, construït en fusta, de planta rectangular. La seva coberta és de fibrociment, d'un sol aiguavés amb el pendent orientat a l'est. El parament de la construcció és de pedra lligada amb argamassa, llevat de la part reconstruïda de maó. L'acabat exterior és arrebossat amb pòrtland sense pintar.","codi_element":"08079-2","ubicacio":"Camí de Can Jan s\/n","historia":"","coordenades":"41.8574000,2.1170600","utm_x":"426714","utm_y":"4634321","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52801-foto-08079-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52801-foto-08079-2-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52802","titol":"Senties","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/senties","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"X-XVI","notes_conservacio":"Alguns elements estructurals i ornamentals de l'edifici són susceptibles de requerir algunes actuacions de condicionament o rehabilitació.","descripcio":"Can Senties és un mas antic situat al sector de llevant del terme municipal de l'Estany, al quintà de Senties, una zona relativament plana on predominen les terres de conreu. Es troba sobre els turons de la Creu de Senties, envoltada per boscos de pi. La masia està formada per dos cossos annexats construïts en pedra, amb els murs exteriors parcialment arrebossats. Aquests dos cossos conformen un volum principal de grans dimensions amb una superfície construïda de 680 m2, de planta rectangular i amb la façana principal orientada al sud. El cos situat més a l'oest té planta baixa, primera planta i segona planta, mentre que el volum situat més a l'est només té planta baixa i primera planta, i es troba més reformat. Les cobertes són independents, de teula àrab d'un sol aiguavés orientat a l'est i a l'oest respectivament. A la banda sud del volum principal hi ha dos volums secundaris annexats als extrems. Són de construcció de pedra. El volum situat més a l'oest té planta baixa i primera planta, i la seva coberta és de teula àrab, d'un sol aiguavés amb el pendent orientat a l'est. L'altre volum secundari només té planta baixa, amb coberta de teula àrab d'un sol aiguavés amb el pendent orientat a l'est. Aquests dos volums s'uneixen amb un mur per la façana sud, formant un pati central tancat davant de l'edificació principal. Al centre del mur hi ha una obertura gran d'arc de mig punt amb les dovelles de pedra i amb una petita coberta de teula àrab.","codi_element":"08079-3","ubicacio":"Senties s\/n","historia":"Es documenta ja l' any 900 i encara avui es vincula a la mateixa familia.La nissaga donà monjos al monestir de l'Estany: Josep Senties l' any 1320 i Pere Senties l' any 1410.","coordenades":"41.8737900,2.1289000","utm_x":"427715","utm_y":"4636130","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52802-foto-08079-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52802-foto-08079-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52802-foto-08079-3-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"La forma de tancar el mas Senties es coneix com estructura de barri. Aquesta tipologia de barri que tanca les masies és una estructura molt típica dels s. XVII, quan Catalunya pateix una gran inestabilitat i les masies es protegien dels assalts i atacs. Un dels cossos de la casa, sense poder-ho afirmar sense un estudi més profund, podria ser una antiga torre ja d'origen medieval.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52803","titol":"Cal Costa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-costa","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cal Costa és una masia rehabilitada, situada al sud del terme municipal de l'Estany, al vessant oest dels turons que formen la vall que s'estén de nord a sud a la part meridional del terme. Es troba sobre una elevació de terreny propera a zones boscoses on hi predomina el pi. El volum és de planta baixa i està construït en pedra. La superfície construïda és de 375 m2. La seva planta és irregular i té la seva façana principal orientada a l'est. La coberta és de teula àrab de quatre aiguavessos amb el carener principal paral·lel a la façana principal, forma un ràfec sobre totes les façanes que sobresurt aproximadament 60cm dels murs. Totes les obertures es troben emmarcades amb pedra. Des de la façana de ponent té accés a un garatge situat a una cota inferior de la casa. Tot l'entorn ha estat pavimentat i enjardinat.","codi_element":"08079-4","ubicacio":"Carretera C-59 Km 45","historia":"","coordenades":"41.8562400,2.1157200","utm_x":"426601","utm_y":"4634193","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52803-foto-08079-4-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52803-foto-08079-4-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52804","titol":"Molí del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-castell-1","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Molí del Castell és una masia situada al límit septentrional del terme municipal de l'Estany, molt a prop de la carretera C-59, en uns petits plans entre una zona boscosa on predomina el pi, propera a la font de Sant Antoni. Consta d'un volum principal i un altre de secundari situat en la seva proximitat. El volum principal és de planta rectangular, està orientat al sud-oest, té planta baixa i primera planta amb una superfície construïda de 301 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal, forma un ràfec amb cabirons que sobresurt uns seixanta centímetres per les façanes sud, est i oest. Totes les obertures de la construcció són arrebossades, excepte les de la planta baixa de la façana que són de pedra. En una reforma recent s'hi ha afegit un porxo a l'entrada i un altre a la façana lateral. També en aquesta reforma s'ha adossat un edifici de maó a la façana posterior de dos nivells d'alçat i coberta com el volum principal, tot i que de menor alçada. A uns tres metres a l'est del volum principal es troba el volum secundari, de planta baixa i pis. Té una planta rectangular i està construït en pedra. La seva coberta és de teula àrab de dos aiguavessos amb el carener d'orientació nord-sud. Les obertures són totes d'obra. L'acabat exterior és de pedra vista a la planta baixa del volum principal i la totalitat del secundari i la resta es troba arrebossat. A la part posterior de l'edifici principal hi trobem unes construccions destinades a l'activitat ramadera.","codi_element":"08079-5","ubicacio":"Carretera C-59, Km 48,5","historia":"Nom d' un mas del predi del Castell,del qual fou masoveria que depengué alternativament de les parròquies de Terrassola i de Santa Maria de l' Estany. Avui es troba dins el terme de l'Estany.El molí era mogut per les aigúes de la riera de l' Estany. El mas del molí del Castell fou local de col·lecta de taxes reials i botiga de pobres.","coordenades":"41.8835700,2.1130900","utm_x":"426414","utm_y":"4637230","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52804-foto-08079-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52804-foto-08079-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52804-foto-08079-5-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici actualment molt renovat.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52805","titol":"El Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-grau-1","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25.","centuria":"X-XVII-XX","notes_conservacio":"Alguns elements estructurals bàsicsi ornamentals de l'edifici són susceptibles de requerir algunes actuacions de condicionament o rehabilitació.","descripcio":"Masia de grans dimensions amb un emplaçament majestuós. La casa està construïda amb murs de paredat que conserven encara gran part del revestiment exterior d'estuc de morter de calç, excepte a les cantonades on es mostren les cadenes de carreus tallats amb un treball de gran qualitat i de forma molt precisa. El cos principal és cobert a dos vessants, i presenta el carener paral·lel a la façana. La façana principal està encarada a S-SO. La portalada d'entrada és també de grans dimensions, d'arc de mig punt adovellat amb unes dovelles de grans dimensions. La resta de finestrals, situats al primer i segon pis, són tots homogenis, emmarcats amb carreus molt ben tallats i culminats amb una elegant motllura. Al primer pis n'hi ha dos que són balconades. A la planta baixa, les finestres també estan emmarcades amb pedra, però són més petites i estan enreixades. Una d'aquestes finestres de la façana té una incisió conopial inscrita amb l'any '1768' i una creu intercalada. Per l'exterior, l'altra façana especialment remarcable és la de llevant, que compta amb un petit portal adovellat i, sobretot, dues galeries, al primer i segon pis, formades cadascuna per dos arcs rebaixats de pedra. També és remarcable, a la façana de ponent, un arc rebaixat actualment tapiat. A la façana posterior, la Nord, hi sobresurt un cos perpendicular al principal. És de planta rectangular i força gran, té les mateixes característiques constructives que el principal, tot i que les pedres de les cantoneres no estan tallades amb un treball de tanta qualitat. A l'interior, la casa té també la distribució típica de les masies. L'habitació que fa de rebedor és el punt de partida de la noble escala de pedra que dóna accés al pis principal, i també el punt de distribució cap a les corts de la planta baixa. El sòl de la planta baixa és empedrat arquitectònicament, hi destaquen alguns arcs de mig punt de grans dimensions. Al primer pis, cal remarcar-hi l'existència de grans habitacions nobles, amb antigues rajoles o fins i tot empedrades. Cal destacar-hi també els embigats dels sostres i els nombrosos elements nobles, com ara algunes piques decorades, una cisterna que conserva encara el sistema de politges per a extreure l'aigua del pou directament des de l'interior de la casa, etc. La casa està envoltada per edificis annexos destinats a pallers o corts, construïts amb pedra. Un dels situats a l'Oest de l'edifici principal té inscrita la data 1755 a la llinda de la porta. En destaca un altre, també a l'Oest, cobert amb volta de canó de pedra. El mas està format per l'edifici principal i pels seus edificis i espais annexos, encara força ben conservats; l'era, la bassa, coberts, etc.","codi_element":"08079-6","ubicacio":"Situada al costat del poble, al costat del camí de Prats de Lluçanès","historia":"Al Moianès, Grau sembla ser un llinatge molt antic: l'any 921 trobem documentat que Geiraldo (Grau) vengué terres 'Infra terminus Modeliano' al comte Sunyer. Uns segles més tard, Pere Grau era canonge de l'Estany i prepòsit de Santa Maria de Caselles, església dels dominis del monestir de Santa Maria de l'Estany, vers l'any 1460. Sembla que els Fabrer, en adquirir el mas Grau a finals del segle XVII, incorporaren al seu cognom el de Grau, costum molt habitual entre les grans nissagues catalanes. Un dels edificis annexos al mas té inscrita la data 1755 a la llinda de la porta d'entrada, mentre que a la llinda de sobre la porta principal d'entrada al mas hi ha un motiu ornamental conopial i la data 1768 inscrita, que ens donen notícia d'una actuació important al conjunt edificat durant aquest període. El 1777 tenim constància encara d'un Josep Grau, pagès de l'Estany. Després, ja no tenim notícia de més Grau. En canvi, el cognom va tenir, i té, molt arrelament a Moià. [Costa, 2003].","coordenades":"41.8707000,2.1137100","utm_x":"426451","utm_y":"4635800","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52805-foto-08079-6-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52805-foto-08079-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52805-foto-08079-6-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"La forma de tancar el mas Grau es coneix com estructura de barri. Aquesta tipologia de barri que tanca les masies, és una estructura molt típica dels s. XVII, quan Catalunya pateix una gran inestabilitat i les masies es protegien dels assalts i atacs.A la zona trobem vàries masies amb aquesta forma de tancat.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52806","titol":"La Crosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-crosa","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable. (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"La Crosa és una masia de grans dimensions situada molt a prop del nucli urbà de l'Estany, al nord, al pla de la Crosa, on predominen les terres de conreu. Consta d'un gran volum principal amb quatre volums secundaris que es destinen a les tasques agrícoles i ramaderes. El volum principal està construït en pedra, té els murs exteriors arrebossats. Té planta baixa, pis i golfes, la seva forma és rectangular, amb la façana principal orientada al sud-oest. La superfície construïda és de 421 m2. La coberta és de teula àrab de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El frontis es compon de quatre eixos definits per obertures d'arc pla de pedra carejada. L'accés es fa per un portal d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita amb l'any '1688'. Des de la façana nord-oest s'accedeix directament al primer pis a causa del desnivell natural del terreny. En aquesta, les obertures són totes arrebossades. A la façana nord només hi ha tres obertures, a la segona planta d'arc de llinda de pedra i una obertura a la planta baixa d'arc de llinda de fusta. La resta del mur està ocupat per un volum secundari annexat de planta baixa de construcció de maó sense arrebossar. El volum és de planta rectangular i té una coberta de fibrociment d'un sol aiguavés amb el pendent orientat al nord. També hi ha un altre volum annexat, més petit, de construcció de pedra sense arrebossar, situat a la part oest de la façana nord. Aquest volum és de planta baixa i té coberta de fibrociment d'un sol aiguavés amb el pendent orientat al nord. A la façana est el volum principal no té obertures.","codi_element":"08079-7","ubicacio":"Camí de la Crosa, s\/n","historia":"","coordenades":"41.8732700,2.1122800","utm_x":"426335","utm_y":"4636087","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52806-foto-08079-7-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52806-foto-08079-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52806-foto-08079-7-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Aquest mas va ser fins al s. XIX propietat del Mas Postius de Muntanyola.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52807","titol":"Cal Gomís","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-gomis","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil) COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Alguns elements estructurals i ornamentals de l'edifici són susceptibles de requerir algunes actuacions de condicionament o rehabilitació.","descripcio":"Cal Gomís és una casa entre mitgeres que forma part del grup d'edificacions que conformen el Raval del Prat. El conjunt de cases està situat al sud del nucli urbà de l'Estany, en uns terrenys plans, al costat de la carretera C-59. La casa està formada per un volum construït en pedra de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 142 m2. La seva planta és rectangular amb la façana principal orientada al sud-est. La coberta és de teula àrab de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. L'acabat exterior és de restes de l'arrebossat original. A la façana principal hi ha tres obertures, dues a la planta baixa d'arc de llinda de pedra i una a la primera planta, també d'arc de llinda de pedra. L'obertura principal té gravada en baix relleu a la llinda la inscripció 'VALENTI CHODINA RENOVAT 1797'. Part de la llinda està exfoliada i s'ha perdut part de la inscripció. A la façana nord-oest hi ha tres obertures, una finestra, una porta a la planta baixa i una finestra a la primera planta, totes d'arc de llinda de pedra.","codi_element":"08079-8","ubicacio":"Raval del Prat. Carrer dels Caputxins, 2","historia":"El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir.","coordenades":"41.8581300,2.1118700","utm_x":"426284","utm_y":"4634406","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52807-foto-08079-8-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Carrer situat al veïnat del Prat i format per Cal Cases, Cal Gomís, Ca la Pubilla, Cal Isidro i Cal Petó.Es tracta d'un petit carreró sense sortida, orientat E-O, format per diverses cases entre mitgeres construïdes amb murs de paredat, de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant i carener paral·lel a la façana principal. Originàriament les façanes comptaven amb revestiments de morter de calç, actualment desapareguts.Les façanes principals estan encarades a migdia i consten de set portalades emmarcades amb muntants i llindes de pedra. Excepte en el cas de dues portalades 'que tenen la llinda formada per un sol bloc de pedra però en forma d'arc rebaixat', la resta són de llinda plana.Les finestres són de llinda plana, emmarcades amb pedra tallada, força simples, tot i que algunes presenten boniques motllures. Els ampits són simples.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52808","titol":"Cal Montfred","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-montfred","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ, J.L. (1998). 'Montfred i el puig de la Caritat de l'Estany', a La Tosca, núm. Febrer-març-. Moià, 1998.","centuria":"XIV-XVII","notes_conservacio":"El conjunt de l'edificació està enderrocat i presenta un estat ruïnós.","descripcio":"La masia de Montfred està situada al nord-oest del terme municipal de l'Estany, en una zona poc poblada i mal comunicada on predomina el bosc de pi. Es troba en uns terrenys anomenats les feixes de França, propera al torrent de Montfred i al torrent del Gomis. Les restes de la masia que es poden veure consisteixen en els murs exteriors i interiors fins a l'alçada de la planta baixa que superen els dos metres d'alçada, així com un cobert adossat. La superfície de la planta és de 206 m2. Del volum no se'n conserven obertures. El cobert adossat a la façana sud-oest consta de planta baixa i té la coberta a un sol vessant, tot i que parcialment enderrocada. El parament de la construcció és de pedra sense escairar disposada en filades. L'interior de la masia queda cobert de pedres despreses i vegetació, mentre que el corral segueix en ús.","codi_element":"08079-9","ubicacio":"Nord-Oest de municipi","historia":"El mas havia tingut llinatge propi. En una expedició militar organitzada a l'Estany per anar a Camprodon contra l'invasió francesa (1689-95) morí Montserrat Montfred.","coordenades":"41.8776800,2.0983800","utm_x":"425187","utm_y":"4636588","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52808-foto-08079-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52808-foto-08079-9-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52808-foto-08079-9-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52809","titol":"El Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-castell-0","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Castell és un mas senyorial o casal que es troba a la part nord del terme municipal de l'Estany en una zona aïllada i poc habitada. Està situat en una zona de petits turons envoltats de bosc. Hi ha una zona de bosc de pi, una zona de forest baixa, terres de regadiu i terres de secà. El Castell consta d'un volum principal anomenat la Casa Gran i dels següents volums secundaris: la Casa del lleure, la masoveria, la caseta dels guardes, el garatge, la granja, la quadra dels cavalls, el graner, el mirador de Sant Feliuet, la pèrgola, el porxo de jocs, les casetes dels gossos, la piscina, la pista de frontó\/pàdel, el jardí florentí, la zona de pícnic, el llac romàntic, set pous i dues basses. La Casa Gran té una superfície total construïda de 888,65 m2. El volum que contemplem en l'actualitat és conseqüència d'una reforma molt important, en què es van alterar sensiblement les característiques constructives del mas per donar-li un aspecte més senyorial. És de planta quadrangular, amb la façana principal orientada al sud, i es compon de planta baixa, pis i golfes. Està construïda en pedra i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal queda tancada frontalment en un extrem per una lliça i un cos de dos nivells d'alçat, formant un pati enmig. La planta baixa del cos s'obre a ponent amb un pas porticat d'arc rebaixat a la planta baixa, amb una finestra d'estil neogòtic al pis. Des del pati, es pot accedir a la planta pis del cos mitjançant unes escales amb barana de ferro forjat i esglaons de pedra. El frontis que queda visible presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, amb la clau inscrita 'PERE CASTELL en 1581', sobre el qual hi ha una finestra amb guardapols i escut a la llinda. A l'altre extrem del frontis s'hi adossa un nou cos, obert amb pòrtics de mig punt a la planta baixa i pilars de pedra tallada al pis que suporten la coberta. La resta de façanes presenten finestres de pedra carejada i ampit motllurat, així com en forma d'espitllera a la façana posterior. L'acabat exterior és de pedra vista. La casa del lleure està situada a deu metres de la Casa Gran, està construïda en pedra i té 729,88m2. Està orientada a l'est i es compon de planta soterrani i de planta baixa. Té dues cobertes de teula àrab, la més gran de quatre aiguavessos amb el carener principal perpendicular a la façana principal i la més petita és de teula àrab d'un únic aiguavés. La Masoveria és a uns 15 metres al sud de la Casa Gran, és una edificació de pedra de planta rectangular de 307,69m2. Està orientada a l'oest i es compon de planta semisoterrani, de planta baixa i de planta pis. La casa és de pedra i la seva coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos, amb el carener perpendicular a la façana principal, i forma un ràfec d'una filada de teules i una de rajoles. La caseta dels guardes es troba a uns 20 metres de la Casa Gran i annexada a la Masoveria, és una edificació de pedra de planta rectangular i de 29,18m2. Està orientada a l'est i es compon d'una única planta baixa. La seva coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos, amb el carener perpendicular a la façana principal, i forma un ràfec d'una filada de teules i una de rajoles. A la façana principal est, hi ha una única obertura que es correspon amb l'entrada de l'apartament. A la façana nord, hi ha una única obertura que correspon al bany. A la façana sud, hi ha una gran obertura que dóna accés a l'exterior amb una zona empedrada i una altra de grava. Destaca, davant d'aquesta façana, un pou de pedra. El garatge està situat a 7 metres de la façana sud‐est, és una edificació de planta baixa construïda amb pedra, de planta rectangular i de 105,15m2, amb capacitat per a cinc o sis cotxes. La seva coberta és de teula àrab de dos aiguavessos, amb el carener perpendicular a la façana principal, i forma un ràfec d'una filada de teules i una de rajoles.","codi_element":"08079-10","ubicacio":"Nord del municipi de l' Estany","historia":"Al portal d'entrada una inscripció diu' Pere Castell en 1581'. La part posterior ha estat reformada a principis del s. XVIII (llinda de 1706). A mitjans del s. XVIII, una pubilla es casà amb l'hereu del Cavaller de Vidrà. Des d'aleshores formà part del patrimoni del Cavaller i després dels Vila- Abadal. Al davant de la casa hi ha una edificació, avui restaurada que havia estat hostal. Es creu que podia haver estat ubicat aquí el castell de Terrassola, la qual cosa és justificable per la seva situació. 'Nom d'un mas tradicional del terme de l'Estany en el vessant de tramuntana del Puig de la Caritat. El topònim de Castell no es refereix com a tal, sinó més aviat porta el cognom d'una família dita Castell, potser la mateixa de la castlania del Castell de Muntanyola. El 1260 Berenguer del Castell es casà amb Elisenda, filla de Berenguer d'Oló, la qual fou dotada amb el Castell i la força de Vilageriu de Tona. El 1346 Guillem de Castell és 'castellanus' dels castells d'Oló i Muntanyola. Trobem un document de 1668 que ens diu que Josep castell és l'hereu del Mas Castell. La casa havia estat de la família Castell i és documentada des del s. XIV.'","coordenades":"41.8870500,2.1032400","utm_x":"425601","utm_y":"4637624","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52809-foto-08079-10-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52809-foto-08079-10-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52810","titol":"Ca la Pereta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-pereta","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Ca la Pereta és una masia situada a la part meridional del terme municipal de l'Estany. Està adossada a la masia de Cal Creu, en la zona del Raval del Prat, en uns terrenys plans propers a la carretera C-59, de Moià a l'Estany. Consta d'un volum de planta rectangular orientat a l'oest, i té planta baixa, pis i golfes amb una superfície construïda de 284 m2. La seva coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El frontis es compon de tres eixos definits per obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte les del costat del portal, que són arrebossades. Al centre hi ha el portal d'accés, a la llinda hi ha una inscripció en baix relleu amb la data '1774' i el nom 'PERA VILA'. La resta d'obertures de la construcció són arrebossades, algunes de factura moderna. Annexada a la façana posterior hi ha una escala metàl·lica exterior que dóna accés a un balcó que s'obre davant de les tres obertures de la segona planta. L'acabat exterior és arrebossat amb pòrtland sense pintar, amb els angles definits als dos primers nivells amb carreus escairats. Per la banda sud-oest la masia està adossada a la masia de Cal Creu. Davant la façana hi ha un antic cobert de pedra que ha estat ampliat en alçada amb un nivell, acabat amb maó vist. Al voltant hi ha dos edificis complementaris més. El volum secundari que completa el conjunt d'edificacions té planta baixa a la seva meitat oest i planta baixa i primera planta a la meitat est. Està construït amb pedra a la planta baixa i amb maó la primera planta.","codi_element":"08079-11","ubicacio":"Raval del Prat. Carrer del Raval del Prat, 8","historia":"","coordenades":"41.8570400,2.1124100","utm_x":"426327","utm_y":"4634285","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52810-foto-08079-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52810-foto-08079-11-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52811","titol":"El Masot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-masot","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":".XVIII","notes_conservacio":"En procés de condicinament i rehabilitació.","descripcio":"El Masot està situada a l'oest del terme municipal de l'Estany, no molt allunyada del nucli urbà en una zona poc habitada on predomina el bosc. Es troba en un terreny elevat, al serrat del Masot. De la masia es conserven part dels murs exteriors de pedra, que permeten deduir que constava de dos volums annexats de planta baixa i pis, el primer corresponent a l'habitatge i el segon a dependències agrícoles. La superfície construïda de l'edifici principal és de 220 m2. Sembla que el conjunt tenia una planta rectangular, amb la façana principal orientada al sud i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, de la qual només se'n conserva una part del ràfec. Es mantenen diversos sectors dels murs de les quatre façanes, i a les cantonades sud-est i nord-est el mur encara conserva l'alçada original, tot i que en molt mal estat. En aquesta part també s'observa un contrafort. A la façana nord es conserven dues obertures d'arc de llinda de pedra, una a la planta baixa i l'altra a la primera planta, però en la resta de murs no es conserva cap més obertura. També a la façana nord en sobresurt un cos que es corresponia amb la cisterna. El mur meridional és el que es troba més deteriorat, i no supera el metre d'alçada, llevat de la cantonada sud-est. L'interior de l'habitatge es troba envaït per les pedres despreses i per la vegetació.","codi_element":"08079-12","ubicacio":"A la zona Oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8675000,2.1004500","utm_x":"425347","utm_y":"4635456","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52811-foto-08079-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52811-foto-08079-12-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Actualment aquesta masia s' està rehabilitant.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52812","titol":"La Carrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-carrera","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XIII-XVII","notes_conservacio":"Desgast propi del pas dels anys a l'edifici principal amb un cobert enrrunat.","descripcio":"La Carrera és una masia antiga situada al límit oest del pla de la Carrera, a l'est del terme municipal de l'Estany. A l'est, al pla, predominen les terres de conreu, mentre que a l'oest el terreny s'eleva i abunda el bosc de pi i alzina. La Carrera és una masia de grans dimensions formada per un volum principal i tres volums secundaris annexats, tots construïts en pedra i d'un sol nivell d'alçat. El volum principal és de planta rectangular i té la coberta de teula àrab de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal és de planta baixa, pis i golfes amb una superfície construïda de 562 m2. A causa del desnivell del terreny, l'accés es fa per ponent directament des de la primera planta. El portal és d'arc pla de pedra carejada, com també ho són les finestres, algunes de les quals presenten ampits motllurats. La façana de sol ixent està formada segons tres eixos definits per obertures d'arc pla de pedra. En destaca la central del primer pis, on hi ha inscrit l'anagrama de Crist 'IHS'. Entre dues d'aquestes finestres s'observa una reconstrucció del mur feta amb maó. El parament dels murs és de pedra irregular disposada en filades, havent perdut la pràctica totalitat de l'arrebossat original. Cal destacar una finestreta tapiada d'arc rodó. A l'altre costat del camí es conserva una pallissa en mal estat estructural, que s'obre formant un arc de punt rodó de pedra.","codi_element":"08079-13","ubicacio":"Pla de la Carrera, s\/n","historia":"El mas és documentat des del s. XIII. Segurament, el mas generà el cognom homònim, el qual fou molt abundant a l'Estany.","coordenades":"41.8705400,2.1200300","utm_x":"426975","utm_y":"4635777","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52812-foto-08079-13-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52812-foto-08079-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52812-foto-08079-13-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Avui és propietat dels descendents del baró de Maldà.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52813","titol":"Ca la Pubilla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-pubilla","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Ca la Pubilla és una casa rural entre mitgeres que forma part del grup d'edificacions que conformen el Raval del Prat. El conjunt de cases està situat al sud del nucli urbà de l'Estany en uns terrenys plans al costat de la carretera C-59. L'habitatge és el segon del conjunt començant per l'oest, entre Cal Petó i Cal Sidro. La casa està formada per un únic volum rectangular orientat al sud-est de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 106 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El frontis consta d'un portal d'arc pla de pedra carejada, sobre el qual hi ha una finestra que ha estat ampliada modernament. La façana posterior, que en l'actualitat s'utilitza com a principal, es troba manifestament reformada. Té tres obertures, dues a la planta baixa i una a la primera planta, totes de factura moderna. Destaca un pilar de ferro que sosté, amb dues biguetes de ferro, un petit porxo que protegeix l'obertura que dóna accés a l'edifici per aquesta façana nord-oest. L'acabat exterior és de pedra vista.","codi_element":"08079-14","ubicacio":"Raval del Prat. Carrer dels Caputxins, 4","historia":"El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir.","coordenades":"41.8580800,2.1118900","utm_x":"426285","utm_y":"4634400","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52813-foto-08079-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52813-foto-08079-14-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Avui el conjunt està format per les cases de Cal Cases, Cal Gomis, Cal Isidro, Ca la Pubilla i Cal Petó. De cadascuna se'n conserva el portal. L'estructura d'aquestes cases entre mitgeres és de dues plantes amb baixos i estances. Les parets exteriors són de pedra molt irregular, amb la presència d'alguns grans blocs que semblen aprofitar antigues construccions. Les finestres són emmarcades per grans carreus. L'estructura de cada habitatge és la següent: entrada, baixos per bestiar, escala de pedra i habitatge. Predominen els portals rectangulars i n'hi ha dos amb arc rebaixat. L'ampit de les finestres acostuma a ésser treballat. El teulat és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52814","titol":"Cal Canet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-canet-0","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable. (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Cal Canet és un mas antic, manifestament reformat, situat al sud del terme municipal de l'Estany. La masia es troba molt a prop de Cal Xisquet i annexada a Cal Genís, formant un conjunt de cases situat molt a prop del Raval del Prat, en uns terrenys plans. La carretera C-59, de Moià a l'Estany passa a uns 150 metres a l'est de la casa. Consta d'un únic volum de construcció de pedra i maó, parcialment arrebossat. Té planta baixa, pis i golfes i la seva planta és rectangular, amb la façana principal orientada al sud-est. La superfície construïda és de 359 m2. La coberta és de teula àrab, d'una sola vessant que fa el desaiguat al lateral. La casa ha estat manifestament reformada en alçada i en les façanes principal i posterior. L'accés d'arc pla de pedra carejada queda cobert per un porxo d'un pilar de maó arrebossat que suporta biguetes prefabricades. La resta d'obertures de la façana són de factura moderna, arrebossades. La façana nord-est presenta un portal tapiat amb llinda de fusta i sobrearc de pedra. Al primer pis hi ha quatre finestres arrebossades. A la banda nord-oest de l'immoble hi ha annexat un volum secundari de planta rectangular que ocupa la meitat est de la façana. És de planta baixa i està construït amb blocs prefabricats de formigó, sense arrebossar. La seva coberta és plana, i forma una terrassa superior protegida amb una barana de ferro soldat. S'accedeix a aquesta terrassa a través d'un portal d'arc pla de pedra carejada, al costat del qual hi ha una finestra també de pedra.","codi_element":"08079-15","ubicacio":"Raval del Prat. Carrer del Raval del Prat, 12","historia":"","coordenades":"41.8564400,2.1099900","utm_x":"426126","utm_y":"4634220","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52814-foto-08079-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52814-foto-08079-15-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52815","titol":"Cal Cases","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-cases","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. CODINA, Joan.(1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Cal Cases és una de les edificacions que formen part del grup de cases que conformen el Raval del Prat. El conjunt està situat al sud del nucli urbà de l'Estany, en uns terrenys plans al costat de la carretera C-59. L'habitatge de Cal Cases és el que està situat més a l'est del conjunt. La casa està formada per un únic volum principal construït en pedra, de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 179 m2. La seva planta és rectangular, amb la façana principal orientada al sud-est. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El pendent de la coberta orientat al nord-oest es troba a una alçada lleugerament inferior al del pendent orientat al sud-est, resultat d'una ampliació moderna en alçada. A la façana principal hi ha la porta d'accés i dues finestres a la planta baixa i tres finestres a la primera planta, d'arc de llinda de pedra. A la façana nord-oest hi ha quatre obertures, a la planta baixa hi ha una porta i una finestra i al primer pis trobem dues finestres d'arc de llinda de pedra. En una reforma recent s'ha adossat a aquesta façana un cos quadrangular d'un sol nivell d'alçat i tancat amb obertures d'alumini. La façana nord-est presenta tres petites finestres i un portal d'arc pla de pedra carejada tapiat. L'acabat exterior és de pedra vista.","codi_element":"08079-16","ubicacio":"Raval del Prat. Carrer dels Caputxins, 1","historia":"El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir.","coordenades":"41.8581600,2.1119900","utm_x":"426294","utm_y":"4634409","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52815-foto-08079-16-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Avui el conjunt està format per les cases de Cal Cases, Cal Gomis, Cal Isidro, Ca la Pubilla i Cal Petó. De cadascuna se'n conserva el portal. L'estructura d'aquestes cases entre mitgeres és de dues plantes amb baixos i estances. Les parets exteriors són de pedra molt irregular, amb la presència d'alguns grans blocs que semblen aprofitar antigues construccions. Les finestres són emmarcades per grans carreus. L'estructura de cada habitatge és la següent: entrada, baixos per bestiar, escala de pedra i habitatge. Predominen els portals rectangulars i n'hi ha dos amb arc rebaixat. L'ampit de les finestres acostuma a ésser treballat. El teulat és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52816","titol":"Can Manlleu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-manlleu","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Manlleu és una casa rural construïda a mitjans del segle XX, situada al límit ponentí del nucli urbà de l'Estany. A l'est té el nucli urbà i a l'oest limita amb els terrenys del Masot. Consta d'un volum de planta irregular orientat al sud-est, de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 293 m2. La seva coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal. Totes les obertures són d'arc pla de pedra, excepte el portal i la finestreta de les golfes, que són d'arc de mig punt. A la primera planta, just sobre l'obertura central, el finestral s'obre a un balcó amb barana de ferro soldat. A la façana posterior hi ha una porta amb incisió conopial i a sobre una finestra amb l'any '1708' inscrit, que han estat afegits modernament o són d'una altra construcció. El parament dels murs és de maó, arrebossat i pintat de color blanc, i els angles i els sòcols de pedra. Al costat de la casa hi ha un cobert.","codi_element":"08079-17","ubicacio":"Darrera carrer Rodors,","historia":"","coordenades":"41.8695300,2.1105000","utm_x":"426183","utm_y":"4635673","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52816-foto-08079-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52816-foto-08079-17-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"El portal i dos finestres procedeixen de Cal Curt de l'Estany i una finestra de la Rovira de Muntanyola.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52817","titol":"Cal Genís","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-genis","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Cal Genís és un mas antic, manifestament reformat, situat al sud del terme municipal de l'Estany. La masia es troba molt a prop de Cal Xisquet i està adossada a Cal Canet, formant un conjunt de cases situat molt a prop del Raval del Prat, en uns terrenys plans propers a la carretera C-59 de Moià a l'Estany. Consta d'un únic volum de planta baixa i pis, construït amb pedra. La superfície construïda és de 136 m2. La seva planta és rectangular, amb la façana principal orientada al sud-est. La coberta és de teula àrab, d'un sol aiguavés amb el pendent orientat al sud-oest. La coberta original ha estat substituïda per una de nova, amb el ràfec acabat amb cabirons. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, amb una finestra a sobre de les mateixes característiques i ampit motllurat. Al costat hi ha una finestra oberta recentment, amb maó i bigueta prefabricada, com també ho són les finestres de la façana sud-oest. A la façana nord-oest hi ha quatre obertures, dues a la planta baixa, d'arc de llinda de pedra, i dues a la primera planta, també d'arc de llinda de pedra. L'acabat exterior és de restes de l'arrebossat original. Per la banda nord-est la masia està adossada a Cal Canet.","codi_element":"08079-18","ubicacio":"Raval del Prat. Carrer del Raval del Prat, 13","historia":"","coordenades":"41.8563600,2.1099500","utm_x":"426122","utm_y":"4634211","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52817-foto-08079-18-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52818","titol":"Cal Petó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-peto","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Cal Petó és una de les cases rurals que formen part del grup d'edificacions que conformen el Raval del Prat. És l'habitatge situat a l'extrem oest del conjunt d'edificis. El grup de cases està situat al sud del nucli urbà de l'Estany, en uns terrenys plans al costat de la carretera C-59. La casa consta d'un volum rectangular orientat al sud-est, que consta de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 150 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El frontis es compon de dos eixos definits per dos portals d'arc pla de pedra carejada a la planta baixa i dues finestres al pis, de les mateixes característiques i ampits motllurats. Un dels portals queda cobert per un cos quadrangular adossat a la façana, d'un sol vessant. En un extrem de la façana sudoest, on no hi ha obertures, s'observa un petit contrafort. A la façana posterior hi ha quatre obertures, dues a la planta baixa i dues a la primera planta, totes emmarcades de pedra carejada. Aquesta façana està parcialment tapada per un cobert que s'ha adossat a la casa del costat, Ca la Pubilla, els propietaris de la qual tenen previst unificar ambdues cases. L'acabat exterior és de restes de l'arrebossat de morter de calç original, sota les que s'observa el parament de pedra.","codi_element":"08079-19","ubicacio":"Raval del Prat. Carrer dels Caputxins, 5","historia":"El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir.","coordenades":"41.8580500,2.1117100","utm_x":"426270","utm_y":"4634397","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52818-foto-08079-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52818-foto-08079-19-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Avui el conjunt està format per les cases de Cal Cases, Cal Gomis, Cal Isidro, Ca la Pubilla i Cal Petó. De cadascuna se'n conserva el portal. L'estructura d'aquestes cases entre mitgeres és de dues plantes amb baixos i estances. Les parets exteriors són de pedra molt irregular, amb la presència d'alguns grans blocs que semblen aprofitar antigues construccions. Les finestres són emmarcades per grans carreus. L'estructura de cada habitatge és la següent: entrada, baixos per bestiar, escala de pedra i habitatge. Predominen els portals rectangulars i n'hi ha dos amb arc rebaixat. L'ampit de les finestres acostuma a ésser treballat. El teulat és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52819","titol":"Cal Creu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-creu","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Cal Creu és una masia antiga, manifestament reformada, situada al sud del terme municipal de l'Estany. Es troba adossada a la masia de Ca la Pereta, molt a prop del Raval del Prat, en uns terrenys plans propers a la carretera BP- 4313 de Moià a l'Estany. Consta d'un volum principal de planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al sud-est. La superfície construïda és de 285 m2. Està construït en pedra i maó arrebossat. El volum principal té la coberta de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures de la façana es troben disposades de forma aleatòria, i són totes arrebossades, excepte el finestral de pedra carejada del primer pis. A la façana de migdia consta d'un volum adossat de planta baixa i pis amb la coberta de les mateixes característiques que el primer. Des del primer pis té accés a una terrassa transitable. En aquest volum modern totes les obertures són arrebossades. L'acabat exterior de la construcció és arrebossat amb pòrtland sense pintar. Al costat té un volum secundari de planta baixa construït amb totxo i amb la coberta de fibrociment.","codi_element":"08079-20","ubicacio":"Raval del Prat. Carrer del Raval del Prat, 9","historia":"","coordenades":"41.8569200,2.1124700","utm_x":"426332","utm_y":"4634271","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52819-foto-08079-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52819-foto-08079-20-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52820","titol":"Puigmartre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puigmartre","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"La masia de Puigmartre està situada en un sector elevat del terme municipal, a la carena de la serra de Puigmartre, a la part oest del terme, en una zona poc poblada. Consta d'un volum principal i un volum secundari annexat. El volum principal és de construcció de pedra vista, de planta rectangular i amb la façana principal orientada al sud. La masia és de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 182 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal, i forma un ràfec amb imbricació. A la façana principal té quatre obertures emmarcades amb pedra carejada, dues a la planta baixa i dues a la primera planta. El portal es troba descentrat i és d'arc deprimit convex. El finestral del primer pis té sortida a un balcó de baranes forjades. Des del costat del portal comença un mur perpendicular a l'edifici, que havia estat un annex però que en l'actualitat és un pati tancat davant la façana est. La façana posterior presenta dos contraforts i un petit cos adossat de factura moderna. A la banda oest del volum principal s'annexa el volum secundari, de notables dimensions. És de construcció de pedra, de planta rectangular, amb la façana principal orientada al sud. La seva coberta és de teula àrab, d'un sol aiguavés amb el pendent orientat al nord. Només té planta baixa, i una única obertura situada a la façana sud, d'arc de mig punt de pedra. El terreny que s'estén al davant de la façana sud de l'edificació està pavimentat amb rajola ceràmica i enjardinat.","codi_element":"08079-21","ubicacio":"Oest del municipi","historia":"","coordenades":"41.8712700,2.1014100","utm_x":"425431","utm_y":"4635874","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Nom d'un mas i un puig situats a 972 metres d'altitud. Grafia aglutinada de puig martre, aquesta última variant de màrtir. Segurament evoca a Sant Pere Màrtir.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52821","titol":"Molí del Grau, Molí de l' Estany o Molí dels Frares","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-grau-moli-de-l-estany-o-moli-dels-frares","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Molí del Grau és un antic molí que formava part de les dependències de la casa pairal del Grau. Està situat al límit de llevant del nucli urbà de l'Estany, al costat de la riera de les Nogueres, en una petita depressió formada per la riera. Actualment la zona constitueix un conjunt residencial amb diversos habitatges situats al voltant de la finca del molí. La casa està formada per dos volums principals annexats: el volum principal del molí i un volum annexat a la façana sud del molí, que ha estat afegit modernament. El volum principal de planta quadrangular consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La seva coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos orientats al sud i al nord respectivament. A la façana nord-est les obertures són emmarcades amb pedra carejada; les de l'eix central incorporen un sortint de pedra que facilita el desaiguat. Al nivell inferior s'observen dos arcs de mig punt de pedra, per on sortia el curs de l'aigua del molí. A causa del desnivell del terreny on es troba assentada la construcció, per la façana nord-oest s'accedeix a la planta baixa. El portal és d'arc pla de pedra carejada, que incorpora la inscripció 'JOSEPH FEBRER Y GRAU 1760', amb l'anagrama de Crist i una creu a sobre. Al costat d'aquest portal, ocupant la resta de la façana, hi ha un cos quadrangular de coberta plana, al qual es pot accedir a través d'unes escales adossades al mur. Des d'aquest punt hi ha un nou accés a l'edifici, també d'arc pla de pedra carejada, com ho són les finestres del seu voltant. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa, sense restes visibles de l'arrebossat original. L'edifici del molí actualment compta amb tres plantes. A les dues plantes inferiors són perfectament identificables la sala de turbines i el carcabà. Ambdós espais són coberts amb volta de canó de paredat, i la sala de turbines, a més, compta amb un arc de mig punt. Aparentment històricament complementava l'edifici una bassa per acumular l'aigua, els límits de la qual actualment poden intuir-se en els murs que delimiten l'esplanada del costat sud de l'edifici; actualment destinada a jardí.","codi_element":"08079-22","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer de la riera de l'Estany s\/n","historia":"El molí és documentat des del s. XV. Durant una època va ser propietat del Monestir de Santa Maria de l'Estany. Més tard passà a formar part de les propietats del mas Grau. L'actual estructura de la casa del Molí és pròpia del s. XVIII; una llinda, datada l'any 1760, porta la inscripció 'Joseph Febrer y Grau'. Fa ben bé una centúria que l'edifici no s'utilitza com a molí. A la dècada dels 1940, després d'un període d'abandonament, la casa va passar a uns altres propietaris qui en van començar el procés de restauració i rehabilitació passant a ser segona residencia. La casa guarda mobiliari i altres ornamentacions interessants.","coordenades":"41.8718900,2.1154300","utm_x":"426595","utm_y":"4635931","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52821-foto-08079-22-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"El permòdol va ser trobat a l'exterior de la casa del Molí, fora de context, arran d'unes reformes que es feien al voltant dels anys 1940.Al lloc on va ser trobat hi havia un safareig públic. Després d'un temps de romandre a l'exterior, la peça va ser traslladada a l'interior de la casa del Molí de l'Estany, per evitar així el seu deteriorament i per millorar-ne la seguretat.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52822","titol":"Masoveria del Molí del Grau.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/masoveria-del-moli-del-grau","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La masoveria del Molí del Grau és una masoveria manifestament reformada, situada a l'est del nucli urbà de l'Estany, a prop del Molí del Grau, d'altres edificacions i de la riera de les Nogueres. Està construïda on hi havia hagut les dependències agrícoles del molí, que més endavant foren utilitzades com a masoveria. En l'actualitat, el volum s'ha habilitat com a habitatge modern. El volum és de planta irregular i presenta un sol nivell d'alçat, excepte un petit cos que sobresurt a la part sud-est. La superfície construïda és de 228 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. A la façana principal hi ha cinc obertures de notables dimensions i tancament de fusta. La resta d'obertures són d'arc pla de pedra carejada, algunes de factura moderna. L'acabat exterior és la pedra vista.","codi_element":"08079-23","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer de la riera de l'Estany, s\/n","historia":"","coordenades":"41.8717700,2.1156600","utm_x":"426614","utm_y":"4635917","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52822-foto-08079-23-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52822-foto-08079-23-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici totalment renovat.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52823","titol":"Blancafort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/blancafort","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"El conjunt de l'edificació està enderrocat i presenta un estat ruïnós.","descripcio":"La masia de Blancafort està situada a l'oest del terme municipal de l'Estany, en una zona poc habitada. De la masia es conserven diversos sectors dels murs exteriors de pedra, que en la seva part més alta arriben als tres metres d'alçada. Sembla que la masia era de planta rectangular, amb la façana principal orientada al sud. Conserva part dels murs nord i oest i no s'hi observen obertures. L'interior i els murs exteriors estan coberts per la vegetació. L'acabat exterior és de pedra vista. La superfície de la planta és de 66 m2.","codi_element":"08079-24","ubicacio":"Oest del municipi","historia":"","coordenades":"41.8730300,2.0911700","utm_x":"424583","utm_y":"4636078","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Antic mas del terme de l'Estany en el vessant de migdia del Serrat de Blancafort. Actualment en Ruïnes. Blancafort com a llinatge es troba a Collsuspina, L'Estany, Gurb, Manlleu,Vic. Bernat de Blancafort fou prior del monestir de l'Estany. El 1740 hi vivia Francesc Blancafort.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52824","titol":"Cal Sidro, Cal Isidro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sidro-cal-isidro","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Cal Sidro és una casa rural entre mitgeres que forma part del grup d'edificacions que conformen el Raval del Prat. El conjunt de cases està situat al sud del nucli urbà de l'Estany, en uns terrenys plans al costat de la carretera C-59. L'habitatge és el tercer del conjunt començant per l'oest, entre Ca la Pubilla i Cal Gomís. La casa està formada per un únic volum rectangular orientat al sud-est, de planta baixa i primera planta amb una superfície construïda de 124 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El frontis consta d'un portal d'arc rebaixat adovellat, sobre el qual hi ha una finestra emmarcada amb pedra carejada i ampit motllurat. A la façana posterior hi ha una única finestra de les mateixes característiques. La planta baixa queda tapada per un annex adossat d'un sol nivell d'alçat i coberta a un sol vessant. L'acabat exterior de la construcció és de restes d'arrebossat de morter de calç, sota el qual s'observa el parament de pedra.","codi_element":"08079-25","ubicacio":"Raval del Prat. Carrer dels Caputxins, 3","historia":"El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir.","coordenades":"41.8581100,2.1119600","utm_x":"426291","utm_y":"4634404","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52824-foto-08079-25-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52824-foto-08079-25-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Avui el conjunt està format per les cases de cal Cases, Cal Gomis, Cal Isidro, Ca la Pubilla i Cal Petó. De cadascuna se'n conserva el portal. L'estructura d'aquestes cases entre mitgeres és de dues plantes amb baixos i estances. Les parets exteriors són de pedra molt irregular, amb la presència d'alguns grans blocs que semblen aprofitar antigues construccions. Les finestres són emmarcades per grans carreus. L'estructura de cada habitatge és la següent: entrada, baixos per bestiar, escala de pedra i habitatge. Predominen els portals rectangulars i n'hi ha dos amb arc rebaixat. L'ampit de les finestres acostuma a ésser treballat. El teulat és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52826","titol":"Can Jan de les Eres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-jan-de-les-eres","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada de dos plantes i coberta a doble vessant orientat al migdia on s'obre la façana principal, amb el carener paral·lel a la façana. La seva composició es vertebra a partir de la porta principal que es disposa vers el costat de ponent. L'estructura dels brancals de la porta és feta amb maó cuit de gran format i arc rebaixat molt acusat. Al costat s'hi disposen dos finestrons, un emmarcat de maó i l'altre de pedra tallada. A la planta sota coberta s'hi disposen tres finestres rectangulars de dimensionat diferent que presenten aplacat de pedra als brancals i llinda plana de fusta. El parament exterior dels murs a la planta baixa és de fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada que guarda una certa regularitat i que presenta un reforç de carreus ben tallats a les cantonades mentre que el nivell superior és tot revestit.","codi_element":"08079-27","ubicacio":"Núcli urbà. Carrer Vic, 17","historia":"","coordenades":"41.8710000,2.1127800","utm_x":"426374","utm_y":"4635834","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52826-foto-08079-27-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52827","titol":"Font d'Auró o d'Oró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dauro-o-doro","bibliografia":"GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed.Ajuntament de l'Estany.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"A l'àrea de la font d'Auró hi havia hagut diverses surgències, com ara les anomenades, font d'Auró de Dalt i font d'Auró de Baix, així com hi havia hagut dues petites basses destinades al bestiar.","codi_element":"08079-28","ubicacio":"Sud oest del terme municipal, a la dreta de la Riera de Postius.","historia":"","coordenades":"41.8653800,2.1276500","utm_x":"427602","utm_y":"4635198","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52827-foto-08079-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52827-foto-08079-28-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Està situada a 768 metres d'altitud, en el sector sud-oriental del terme i al sud-est del nucli del poble de l'Estany. És a la dreta de la Riera de Postius, al sud-est de la Barra i a l'oest-nord-oest del Puig Espeltós, just al sud de l'Estalviada.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52828","titol":"Font de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-sala-0","bibliografia":"FARNIS, Àlex; ROS, Ignasi (2010). Els camins ramaders: la seva dimensió històrica i etnològica, i la seva protecció i valoració. Ponència Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic. 22-23 Nov. Caixa Forum. Obra social de la Caixa. IPEC. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon. (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"A la boca de la font hi ha unes inscripccions actualment no llegibles.","descripcio":"Font de dos brolls que queden coronats per una pedra carrejada que presenta una llegenda inscrita, de tipografia cal·ligràfica, que emmarca el dibuix d'una patada creu central. El conjunt es localitza a l'esquerra de la Riera de l'Estany. On antigament transcorria el camí de transhumància que comunicava el Pirineu amb el Vallès a través del Moianès.","codi_element":"08079-29","ubicacio":"Nord - est del municipi","historia":"Vora la font de la Sala hi drenen les aigües de la riera de l'Estany. Quan encara no s'havia fet arribar l'aigua a les cases de dalt al poble de l'Estany, que va ser pels volts de l'any trenta del segle XX, s'anava a rentar a mà a la riba de la riera. El principal lloc per rentar era el safareig públic del Molí del Grau. Quan aquest safareig es trobava ple se seguia aigües avall de la riera, fins a l'indret de la font de la Sala, lloc on també, justament a la font, s'omplien càntirs i gerres per aigua de boca. S'explica que des de bon matí noies i dones del poble de l'Estany sortien de casa, carregades de roba bruta, per més tard tornar-la neta i a punt per estendre a casa.","coordenades":"41.8790600,2.1150900","utm_x":"426575","utm_y":"4636727","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52828-foto-08079-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52828-foto-08079-29-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"A la vora de la font de la Sala, es troba la font dels Bous, que havia servit d'abeurador per al bestiar.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52829","titol":"Font dels Bous","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-bous","bibliografia":"GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font natural que neix a prop de la riera de l'Estany. L'aigua brolla directament d'un talús del terreny que ha estat empedrat amb un parament de pedra tallada regular on hi ha un brollador amb aixeta. Als peus es disposa una pica de pedra tallada de planta rectangular a modus d'abeurador per al bestiar.","codi_element":"08079-30","ubicacio":"Nord- est del municipi","historia":"","coordenades":"41.8794400,2.1150500","utm_x":"426572","utm_y":"4636769","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52829-foto-08079-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52829-foto-08079-30-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"La Font dels Bous es trova a la vora de la Font de la Sala, que havia servit d'abeurador per al bestiar. Actualment, sota aquesta font hi ha una bassa on es desenvolupa un petit ecosistema, i on es poden acostar animals a beure i a alimentar-s'hi o, fins i tot, a buscar recer.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52830","titol":"Camí de Prats de Lluçanés o de Sant Feliu de Terrassola, Camí a Rocafort o Camí Ral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-prats-de-llucanes-o-de-sant-feliu-de-terrassola-cami-a-rocafort-o-cami-ral","bibliografia":"AADD (1882). Proyecto de carretera provincial de Moyà a Calaf por Suria. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient DPP-5597). AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CORTÈS, Jordi (2002). 'Sant Pere de la Portella, Santa Maria de Lluçà i Santa Maria de l'Estany: tres models diferents', a Monestirs. Intervenció en el patrimoni arquitectònic, Col·lecció Papers Sert, núm. 6. [Resum del XXIII Curset AADIPA celebrat al COAC l'any 2000] . Publicacions de l'Escola Sert. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Barcelona. p.78-88. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PEÑA, Eduard (1934). Projecte de variant (..) de la carretera de Moià a Calaf per Súria per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient OPP-1904), 1934. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. TREPAST, Eduard; VILASECA, Anna (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural, Lleida. p. 7-14.","centuria":"XII","notes_conservacio":"Al tram nord del municipi la via és inexistent.","descripcio":"Es tracta d'un camí amb un traçat que travessa el terme municipal de sud a nord. El camí comptava amb el terreny natural com a ferm, amb una amplada de pas aproximada d'uns 5 peus, equivalents a poc més de 2 m de mitjana (el 1862). En l'extrem sud del terme de l'Estany passava pel costat de la Creu de pedra gòtica, vorejava el prat de l'Estany pel costat de llevant, creuava el Pontarró i descendia a continuació en paral·lel a la riera de l'Estany, resseguint diverses fonts (font Grossa, font de la Sala, font dels Bous, font de Sant Antoni, font del nen Jesús, font del Castell) i molins (molí del Grau, molí del Castell).","codi_element":"08079-31","ubicacio":"Camí de la riera de l'Estany.","historia":"Es tracta d'una de les vies de comunicació més antigues de la contornada. Se'n te constància des d'epoca medieval i com a camí ral ha esdevingut un dels eixos vertebradors del terrioti.","coordenades":"41.8740000,2.1148500","utm_x":"426549","utm_y":"4636165","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"El traçat discorre per la vora de llevant del prat de l'antic estany, i al costat de la riera de l'Estany. Antigament era la principal via de comunicació amb diversos pobles i camí de trànsit de ramats ovins cap al Pirineu a l'estiu, i cap a les planes del Vallès a l'hivern.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52831","titol":"Font de Mig Prat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-mig-prat","bibliografia":"AADD (1995). 'Dades històriques del poble', dins el Programa de Festa Major de l'Estany. Ed. Ajuntament de l'Estany. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art romànic, núm.6. Barcelona. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció de paredat, que defineix un recinte amb un banc perimetral. En el costat de llevant es troba el broc de la font, que aboca l'aigua a un vas de lloses de pedra, les quals condueixen l'aigua abocada cap al rec del mig del Prat. Aparentment es tracta d'una font de pou. L'àmbit de la font es troba envoltat per alineacions d'arbres que hi fan ombra a l'estiu.","codi_element":"08079-32","ubicacio":"Situada al costat de l'actual carretera C-59","historia":"","coordenades":"41.8641300,2.1126500","utm_x":"426355","utm_y":"4635072","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52831-foto-08079-32-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52831-foto-08079-32-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"La font de Mig Prat es va construir al costat de la via que comunica l'Estany amb Moià, per tal de disposar d'un punt d'aigua pels veïns i els viatgers. L'any 1975 es va arranjar l'espai de la font, deixant-la com en l'actualitat, dotant-la d'una petita placeta i de pedrissos per seure.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52832","titol":"Font de Sant Antoni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-antoni-0","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de Sant Antoni es troba a llevant de la riera de l'Estany. Davant la font hi ha una bassa abastida per les seves aigües, que s'havia utilitzat anys enrere com a safareig. Sobre la font, en una fornícula, s'hi troba la imatge de Sant Antoni Abat, el patró dels traginers i dels animals.","codi_element":"08079-33","ubicacio":"Camí del Molí del Castell, s\/n","historia":"","coordenades":"41.8817200,2.1152500","utm_x":"426591","utm_y":"4637022","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52832-foto-08079-33-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52832-foto-08079-33-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52833","titol":"Font Grossa o font del Molí del Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-grossa-o-font-del-moli-del-grau","bibliografia":"AADD (1995). 'Dades històriques del poble', dins el Programa de Festa Major de l'Estany. Ed. Ajuntament de l'Estany. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció consistent en un mur de contenció de terres de paredat, d'uns 2,5 m d'alçada, construït amb pedres irregulars però força grosses. Al mig de l'estructura hi ha una obertura també de pedra, amb arc de mig punt, a la part baixa de la qual hi ha una canalització metàl·lica que desemboca a un recipient de pedra. L'obertura deixa veure un petit espai interior, a manera de mina, cobert amb volta de canó. Presideix el conjunt una placa de pedra amb la llegenda: 'Font Grossa reconstruida pel Dr. Josep Ma Vilardell l'any 1946' El conjunt es completa amb un petit mur que fa de contenció de les aigües de la riera, un nivell lleugerament superior al de la font on hi ha una taula i bancs de pedra, i les escales, que comuniquen tant aquests dos nivells com el de la taula amb el prat que est troba a sobre.","codi_element":"08079-34","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer de la riera de l'Estany, s\/n","historia":"L'única referència documental històrica actualment coneguda correspon a la llosa de pedra conservada al costat de la font, amb la inscripció; Font Grossa reconstruïda pel Dr. Josep M. Vilardell l'any 1946.","coordenades":"41.8730700,2.1153300","utm_x":"426588","utm_y":"4636062","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52833-foto-08079-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52833-foto-08079-34-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"La font Grossa està situada al sector de mestral de la finca del Molí del Grau. Pels voltants de mitjans del segle XX la finca va ser adquirida pel metge barceloní Josep Maria Vilardell, que transformà l'entorn del Molí del Grau i feu restaurar la font. Aquí, com en altres fonts del terme, s'hi feien fontades, preferentment el diumenge a la tarda, quan bé famílies, o bé les monges o el capellà, hi acompanyaven nens i nenes del poble a jugar.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52834","titol":"Font del Molí del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-moli-del-castell-0","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona.. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font natural que neix a prop de la riera de l'Estany. L'aigua brolla directament d'un talús del terreny que ha estat empedrat amb grans blocs de pedra carejada d'on es canalitza l'aigua. Als peus hi ha una bassa feta de maçoneria de planta semicircular on es recull l'aigua. A l'entorn proper de la font es disposen diferents elements de pedra tallada com taules i bancs.","codi_element":"08079-35","ubicacio":"Nord del municipi, al km 48,5 de la carretera C-59","historia":"Una de les taules col·locades davant la font correspon a una de les moles del vell molí fariner aixecat en aquest indret. El molí, del qual avui poca cosa en resta, formava part de la gran finca del mas Castell de dalt la serra del Castell, a mestral. Una de les basses actuals de l'àrea de la font correspon al mas i es feia servir per acumular aigua pel molí. També hi havia una pica de pedra, on els paraires de l'Estany anaven a rentar la llana. Al segle XIX, en bona part de les terres cultivables de la finca del mas Castell s'hi conreaven cereals que, del gra, al molí se'n feia farina.","coordenades":"41.8826700,2.1133100","utm_x":"426431","utm_y":"4637129","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52834-foto-08079-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52834-foto-08079-35-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"A la font del Molí del Castell, emplaçada a la riba de la riera de l'Estany, principalment s'hi feien fontades, però també era lloc de ballar i de comerciejar en bestiar.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52835","titol":"Font Jesús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-jesus","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona.. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de Jesús està situada en un marge de dalt el camí d'accés a la font del Molí del Castell. Font natural que neix a prop de la riera de l'Estany. L'aigua brolla directament d'un talús del terreny que ha estat empedrat amb grans blocs de pedra carejada d'on es canalitza l'aigua.","codi_element":"08079-36","ubicacio":"Nord del municipi, al km 48,5 de la carretera C-59","historia":"","coordenades":"41.8826800,2.1132700","utm_x":"426428","utm_y":"4637131","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52835-foto-08079-36-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Vora la font de Jesús, on es disposava d'aigua i d'argila, hi havia hagut un forn de teules.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52836","titol":"Pedrera del Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera-del-grau","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Desgast propi del pas dels anys","descripcio":"Frontal d'estriació de pedra del substrat geològic a cel obert. Per a l'extracció dels blocs es practicaven trinxeres que permetien delimitar les cares del bloc i permetien desprendre'l de la roca amb l'ajut de tascons de fusta o ferro. L'estat actual que presenta un d'aquests frontals permet apreciar el dimensionat dels blocs així com la tècnica emprada per a la seva extracció.","codi_element":"08079-37","ubicacio":"Nucli urbà. Camí del Cementiri, s\/n","historia":"","coordenades":"41.8708600,2.1140400","utm_x":"426478","utm_y":"4635818","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52836-foto-08079-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52836-foto-08079-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52836-foto-08079-37-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52837","titol":"Font Vella o Font de les Eres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-vella-o-font-de-les-eres","bibliografia":"AADD (1995). 'Dades històriques del poble', dins el Programa de Festa Major de l'Estany. Ed. Ajuntament de l'Estany. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció excavada sota el nivell del sòl, formada per unes escales descendents de lloses de pedra, protegides per murs de contenció de paredat ordinari, coronats per carreus que conformen una esquena d'ase de secció triangular. La part més baixa de la construcció és formada per una volta de mig punt de paredat ordinari. La font se situa al nivell inferior, i compta amb bancs de pedra sobresortint de les parets laterals. Al davant de l'arc que presideix l'escala descendent, hi ha una llosa de pedra amb diverses inscripcions en baix relleu que inclouen la data 1756. .","codi_element":"08079-38","ubicacio":"Nucli Urbà. Carretera de Barcelona - Carrer de l'Esport","historia":"El 1756 es va construir la font de les Eres, que va passar a anomenar-se la font Vella a partir de la construcció, abans del 1882, de la font del Prat. La làpida conservada al davant de l'accés deixa ben clar que el seu promotor va ser el doctor Ferran Macià, degà de la catedral de Vic des del 1725 fins a la seva mort el 1761, i una de les Cinc Dignitats Reials encarregades d'administrar l'abadia de Santa Maria de l'Estany en aquell moment (i per això mateix, consenyor de l'Estany). Cal llegir-la així: 'Dr. Fernando Macià degà 1756'. La interpretació de la làpida és la següent: la paraula 'Fernando' (Ferran, en la forma castellana, que és com es devia fer dir) ha estat abreviada: només s'hi llegeixen les lletres 'FERdo'. El dibuix d'una mà es refereix a la lletra M o a la síl·laba MA (de la mateixa manera que a l'escut municipal de Manlleu hi ha dibuixat una mà). Afegint a aquesta M les quatre lletres que envolten el relleu de la mà (llegides de baix a dalt, les de l'esquerra, i de dalt a baix, les de la dreta), es conforma el cognom MACIÀ. La paraula 'degà' no és que sigui incompleta: senzillament s'ha sobreposat l'E a la D (per raons d'espai i de composició). Des del punt de vista de l'espectador, a l'esquerra, a la part de dalt, podem veure dibuixat un bonet (el tipus de barret que portaven els canonges) i, a sota, un sagrat cor de Jesús. A la part dreta, el dibuix d'una torre heràldica. Una figura semblant és la que llueix l'actual escut municipal de l'Estany. En un document de l'any 1890 apareix citada com 'la Fuente municipal del Estany, á dos minutos fuera del centro de la población (...) de agua permanente.' [Tabé, 1890, pàg. 11] En diverses ressenyes històriques contemporànies s'indica que quan es construí la font del Prat, la font de les Eres passà a anomenar-se com a 'font vella' però, tal com hem vist, en el document de 1890 la font de les Eres encara s'anomena com a 'font municipal', de manera que el seu canvi de denominació possiblement fou adoptant-se popularment de manera gradual en el decurs del segle XX. La font Vella apareix a diversos plànols històrics; al projecte de la carretera provincial (1882), al mapa planimètric de la Mancomunitat de Catalunya (1914\/1936), al projecte de variant de la carretera (1934), així com en diverses fotografies històriques. Durant l'any 1973 es realitzà una intervenció de conservació de la Font Vella, dirigida per l'arquitecte Camil Pallàs i Arisa; cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació Provincial de Barcelona. Les actuacions previstes en la documentació conservada preveien adequar el desguàs de la font fins a la Mina, així com treballs de conservació dels paraments de pedra; amb un pressupost de 149.993'00 Ptes.","coordenades":"41.8676100,2.1131600","utm_x":"426402","utm_y":"4635457","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52837-foto-08079-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52837-foto-08079-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52837-foto-08079-38-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"D'ús quotidià per als veïns, constitueix un referent d'identitat per als estanyencs.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52838","titol":"Font Pedrosa, Font de les Pedroses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-pedrosa-font-de-les-pedroses","bibliografia":"AADD (1995). 'Dades històriques del poble', dins el Programa de Festa Major de l'Estany. Ed. Ajuntament de l'Estany. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art romànic, núm.6. Barcelona. POU, Aureli-VINYETA, Ramon. (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Abandonada","descripcio":"Construcció formada per murs i volta de paredat, amb diversos brocs de pedra que s'entreveuen al parament posterior de l'àmbit. S'insinua una plataforma davant la construcció de la font, actualment de difícil lectura per la gran quantitat de vegetació que ha colgat l'espai.","codi_element":"08079-39","ubicacio":"Vessant del serrat de l'Horabona","historia":"La referència documental més antiga actualment coneguda ens indica que l'any 1562 el monestir de Santa Maria de l'Estany encarregà material ceràmic al teuler Joan Beulaguet (de la Seu d'Urgell) per unes obres d'arranjament de la font. [Pladevall, 1978] La següent notícia històrica coneguda correspon a una descripció força detallada de les característiques de la font realitzada l'any 1890, en la qual es diu que la font brolla aigua permanentment. [Tabé, 1890] Aquesta mateixa cita històrica ens indica la proximitat de la font de cal Jan, uns metres més amunt en la mateixa vessant. L'any 1913 l'Ajuntament de l'Estany encarregà l'execució d'un pou a l'indret de la Pedrosa, que inicialment aportà aigua abundant, però que l'estiu de 1924 oferia un cabal escàs. En aquell any de sequera, l'Ajuntament encarregà els treballs per tractar d'enfondir el pou iniciat la dècada anterior. Pel que sembla aquells treballs oferien el risc d'assecar el doll de la font de la Pedrosa, de manera que l'Ajuntament es comprometia en qualsevol cas a conservar el doll de la font. [AADD, 1995] Trobem una referència documental de l'any 1562: 'D'un document conservat a l'APSME, manual notarial de 1550-1556. Mossèn Bartomeu Gomar, cambrer de l'Estany, com a procurador de Carles de Cardona, encarregà a Joan Beulaguet, teuler, habitant de la Seu d'Urgell, de fer 36.000 rajols, 10.000 teules i 3.000 quarteres de calç, totes les quals es comprometia a fer en forns situats prop del monestir, per a la font dita de les Pedroses, que és al cap del prat del dit monestir. La contracta especifica els pagaments en jornals de feina, vitualles i 20 lliures barceloneses. 16 d'agost de 1562' [Pladevall, 1978, pàg. 163] En una descripció del terme de l'Estany de l'any 1890 s'indica que: 'Antes de llegar al Estany, á quince minutos por la sierra que está enfrente de la carretera, se encuentra hacia la derecha la fuente llamada La Pedrosa, cuyo nombre deriva del agua que fluye por entre las gruesas rocas en forma de cascada, situada a unos ocho metros de altura de la misma sierra. 'La fuente de Cal Jan, situada en la misma dirección y á veinte metros de altura.' [Tabé, 1890, pàg. 8]","coordenades":"41.8587700,2.1170200","utm_x":"426712","utm_y":"4634473","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52838-foto-08079-39-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52838-foto-08079-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52838-foto-08079-39-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52839","titol":"Rec de les Nogueres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rec-de-les-nogueres","bibliografia":"BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2009). Estudi geotècnic per a la rehabilitació d'una mina de desguàs d'un estany. Municipi de l'Estany. Inèdit, Beuter-Blasco Consultoria Geològica. Ajuntament de l'Estan. L'Estany. BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2015). Estudi de l'evolució geològica de la cubeta de l'Estany (Moianès), pel condicionament d'itineraris turístics. Certis. Obres i Serveis. Sau. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FABREGA, Marta (1997). Estratigrafia i fàcies de sediments continentals de l'eocè superior del sector SE de la depressió central catalana. Tesi doctoral inèdita. Unitat d'Estratigrafia del Departament de Geologia de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2010). 'Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' Rev. AUSA , XXIV, no.166 . Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 753-780. MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Sistema extens de drenatge de les aigües del prat de l'Estany; consistent en una xarxa de séquies o canals artificials excavats al terreny que conflueixen en les boques d'entrada de la mina. Aquesta xarxa de drenatge és formada encara actualment per dos recs principals (el rec de les Nogueres i el rec del Mig) i diversos ramals de menor entitat que aboquen les aigües recollides als recs principals. Aquest àmbit defineix una conca natural d'aportació d'aigua amb una superfície de drenatge d'unes110 Ha (1,10 km2), aproximadament, delimitada per les carenes de la Serreta, el turó de la Barra, el serrat de l'Horabona, el collet del Raval del Prat, el serrat Febrer, el serrat de la Creu, el serrat del Gaig i les mateixes boques receptores de la mina.","codi_element":"08079-40","ubicacio":"Partida d'El Prat (Antic Estany natural)","historia":"Un document de 1554, localitzat a l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany, indica que en aquesta data ja existia el Pontarró, en el camí que enllaçava el monestir amb el camí de Vic, i una xarxa de recs a cel obert que solcaven el prat. També es fa palès que el sistema de recs aleshores no funcionava del tot bé, per manca de capacitat i desnivell i molt probablement per deficiències en els treballs de neteja i manteniment. Es fa difícil creure que aquests recs o grans rases havien estat oberts feia poc. Al contrari, som del parer que han de tenir un origen medieval. El 26 de febrer de 1554 es reuniren a l'Estany Carles de Cardona, abat comendatari del monestir de Santa Maria de l'Estany, i senyor jurisdiccional del lloc, i Joan de la Borda, mestre d'obres de la vila de Torelló, i arribaren a un pacte o concòrdia en relació als treballs que el mestre estava a punt de començar en els valls del prat de l'Estany, des del Pontarró fins a la mare de l'aigua de l'esmentat prat. Segons es diu en el document, el que s'anava a fer havia estat acordat prèviament després d'una inspecció conjunta de les dues parts i algunes 'notabbles perssones' que els van acompanyar, potser pèrits o mestres especialistes en aquest tipus d'obres i alguns prohoms del terme. Les obres havien de començar l'1 d'abril i es va establir que Joan de Borda havia d'enfondir en vuit pams respecte del nivell que tenien aleshores i d'eixamplar-los en sis pams, dos valls que ja existien al prat, en el sentit de la plana inundada de l'Estany. El primer d'aquests valls o rases era més gran, segurament de més longitud i amplada, i anava de l'Estany fins al camí de Vic passant pel Pontarró. El segon que era subsidiari del primer, al que aportava cabal, es podria identificar amb l'actual rec de les Nogueres.","coordenades":"41.8649100,2.1145300","utm_x":"426512","utm_y":"4635157","any":"1554","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52839-foto-08079-40-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52839-foto-08079-40-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"Mestre d'obres Joan de Borda-Torelló, (obres d'arranjament de 1554). Morató Sellés, 1735","observacions":"Forma part de la xarxa de canals de dessecació i sabem que ja existia el 1554, quan el monestir ordenà reparar i millorar els sistemes de drenatge de l'estany.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52840","titol":"Rec del Mig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rec-del-mig","bibliografia":"BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2009). Estudi geotècnic per a la rehabilitació d'una mina de desguàs d'un estany. Municipi de l'Estany. Inèdit, Beuter-Blasco Consultoria Geològica. Ajuntament de l'Estan. L'Estany. BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2015). Estudi de l'evolució geològica de la cubeta de l'Estany (Moianès), pel condicionament d'itineraris turístics. Certis. Obres i Serveis. Sau. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FABREGA, Marta (1997). Estratigrafia i fàcies de sediments continentals de l'eocè superior del sector SE de la depressió central catalana. Tesi doctoral inèdita. Unitat d'Estratigrafia del Departament de Geologia de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2010). 'Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' Rev. AUSA , XXIV, no.166 . Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 753-780. MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Sistema extens de drenatge de les aigües del prat de l'Estany; consistent en una xarxa de séquies o canals artificials excavats al terreny que conflueixen en les boques d'entrada de la mina. Aquesta xarxa de drenatge és formada encara actualment per dos recs principals (el rec de les Nogueres i el rec del Mig) i diversos ramals de menor entitat que aboquen les aigües recollides als recs principals. Aquest àmbit defineix una conca natural d'aportació d'aigua amb una superfície de drenatge d'unes110 Ha (1,10 km2), aproximadament, delimitada per les carenes de la Serreta, el turó de la Barra, el serrat de l'Horabona, el collet del Raval del Prat, el serrat Febrer, el serrat de la Creu, el serrat del Gaig i les mateixes boques receptores de la mina.","codi_element":"08079-41","ubicacio":"Partida d'El Prat (Antic Estany natural)","historia":"","coordenades":"41.8653500,2.1132400","utm_x":"426406","utm_y":"4635206","any":"1554","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52840-foto-08079-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52840-foto-08079-41-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52840-foto-08079-41-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"Mestre d'obres Joan de Borda-Torelló, (obres d'arranjament de 1554). Morató Sellés, 1735","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52841","titol":"Camí de Moià, Camí de Santa Maria de Rodors, Camí Ral de Moià o de Camí de Transhumància","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-moia-cami-de-santa-maria-de-rodors-cami-ral-de-moia-o-de-cami-de-transhumancia","bibliografia":"AADD (1882). Proyecto de carretera provincial de Moyà a Calaf por Suria. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient DPP-5597). AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PEÑA, Eduard (1934). Projecte de variant (..) de la carretera de Moià a Calaf per Súria per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient OPP-1904), 1934. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. TREPAST, Eduard; VILASECA, Anna (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural, Lleida. p. 7-14.","centuria":"XIV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un camí amb un traçat que travessa el terme municipal de sud a nord. El camí comptava amb el terreny natural com a ferm, amb una amplada de pas aproximada d'uns 5 peus, equivalents a poc més de 2 m de mitjana (el 1862). En l'extrem sud del terme de l'Estany passava pel costat del Raval del Prat (i del Raval dels Caputxins), vorejava el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada, entrant al poble a través del carrer de Rodors i continuant pel carrer Major, pel costat de la capella de Santa Cecília, fins a la plaça del Monestir.","codi_element":"08079-42","ubicacio":"Camí de Rodors, s\/n","historia":"Exceptuant el tram que voreja el prat de l'antic estany pel costat de ponent, aquest camí forma part d'una de les vies de transhumància antigues de primer ordre de Catalunya, que comunicava l'alta muntanya amb el prelitoral. Es tracta del camí ramader de bestiar majoritàriament oví, que des del pla de Barcelona i del Vallès es dirigia cap a les pastures del Pirineu oriental, passant per Sabadell, Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines, Moià, fins a l'Estany. A partir del poble de l'Estany continuava cap a Sant Feliu de Terrassola, Oristà, Prat de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Alpens, Ripoll i Ribes de Freser. [Cortès, 2002, pàg.88] Aquests camins ramaders rebien diverses denominacions en cada territori. A la Catalunya Central eren coneguts amb el nom de carrerades (d'on possiblement prové la denominació del Mas de la Carrera). Les vies transhumants solien cercar les zones interfluvials, amb la finalitat d'evitar les grans valls, ja que aquestes eren les terres més fèrtils i el pas de grans ramats les podria malmetre. Va ser així com el Moianès i el Lluçanès van esdevenir llocs privilegiats per al traçat d'aquests camins ramaders. La ramaderia transhumant rebé un fort impuls a partir del segle XVI a causa de l'augment de la importància social de la producció de llana i de carn. Fou l'època daurada de la transhumància a Catalunya. Es consolidaren grans fires ramaderes (potser com la Fira de l'Estany, del 8 de desembre) i una poderosa indústria ramadera. En aquest període els monestirs cediren el protagonisme a grans ramaders, especialment del Pirineu. Des de finals del segle XVIII, la ramaderia transhumant ha patit una davallada continuada fins a l'actualitat sense, però, arribar a desaparèixer. S'estima que a Catalunya hi ha al voltant de 1.700 ramats d'oví i cabrum que es mobilitzen per les vies pecuàries catalanes. [Trepat-Vilaseca, 2012] La ramaderia transhumant ha estat una activitat econòmica determinant en la configuració del territori del Moianès, i també del Lluçanès. Molts nuclis de població deuen la seva existència o el seu creixement a la ramaderia, i la prosperitat d'alguns masos es pot entendre només pel control que tenien d'alguns d'aquests ramats o de les pastures que feien servir [Cortès, 2002, pàg.84] (possiblement en serien exemples els masos estanyencs del Grau, o de la Carrera) Aquesta gran via de transhumància també va afavorir el naixement d'activitats de caràcter preindustrial relacionades amb el bestiar de llana a l'Estany, documentades ja al segle XVIII, moment en el qual les dones de l'Estany filaven per les fàbriques de Centelles, amb les quals el poble de l'Estany es comunicava possiblement a través del camí de Collsuspina.[De Zamora, 1787-1973, pàg.57] Durant el segle XIX guanyaren progressivament protagonisme els oficis de paraires, teixidors, comerciants de llana, sastres, etc. Aquesta activitat preindustrial desembocà en la instal·lació de petites manufactures tèxtils en l'etapa de la industrialització. [Cortès, 2002, pàg.88]","coordenades":"41.8632200,2.1106700","utm_x":"426190","utm_y":"4634972","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52841-foto-08079-42-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52841-foto-08079-42-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"El tòponim Rodors es correspondria al nom d'un Castell antic, una quadra o districte i una parròquia. El Castell havia estat fins al s. XVII dels Rodors i després dels Talamanca, però en el segle XVII passà a domini Reial.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52842","titol":"Antic Estany (dessecat)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antic-estany-dessecat","bibliografia":"BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2009). Estudi geotècnic per a la rehabilitació d'una mina de desguàs d'un estany. Municipi de l'Estany. Inèdit, Beuter-Blasco Consultoria Geològica. Ajuntament de l'Estan. L'Estany. BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2015). Estudi de l'evolució geològica de la cubeta de l'Estany (Moianès), pel condicionament d'itineraris turístics. Certis. Obres i Serveis. Sau. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FABREGA, Marta (1997). Estratigrafia i fàcies de sediments continentals de l'eocè superior del sector SE de la depressió central catalana. Tesi doctoral inèdita. Unitat d'Estratigrafia del Departament de Geologia de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2010). 'Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' Rev. AUSA , XXIV, no.166 . Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. P. 753-780. MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'àmbit de l'antic estany, actualment dessecat, queda definit per una conca d'aportació d'aigües amb una superfície drenant d'unes 110 Ha (1,10 km2) aproximadament, delimitada per les carenes de la Serreta, el turó de la Barra, el serrat de l'Horabona, el collet del Raval del Prat, el serrat Febrer, el serrat de la Creu, el serrat del Gaig, el puig de la Devesa i l'altiplà de la Crosa. El seu desguàs natural es produeix en l'extrem nord de l'àmbit, entre la carena de la Serreta i el Pla de la Crosa, formant el naixement de la riera de l'Estany. El context geològic de l'estany consisteix en estrats formats entre el final del període eocè i el començament de l'oligocè (fa uns 37 a 25 Milions d'anys).","codi_element":"08079-43","ubicacio":"Camps situats a l' entorn de la C-59 a la frontal est del nucli urbà.","historia":"Un document del 26 de febrer de 1554 explica amb cert detall les característiques dels canals de dessecació de l'estany que en aquell moment ja existien però que havien quedat embussats pels sediments arrossegats per l'escorrentia de l'aigua. Es tracta d'una concòrdia entre l'abat Carles de Cardona, i el mestre d'obres Joan de Borda, de la vila de Torelló, per tal d'eixamplar i enfondir els dos canals o valls principals, que podrien correspondre al rec de les Nogueres, i al rec del Mig del Prat, actualment existents. El mestre d'obres havia d'apartar la terra moguda dels esmentats valls tan lluny com fos possible i, allà on no es pogués apartar, Borda havia de fer-hi una mena de pallissada o mur vegetal 'hun escardís ab pals, perxes i rama', de manera que la terra no pogués tornar dins els valls. Els treballs s'iniciaren el dia 1 d'abril i finalitzaren abans del 14 de setembre de 1554. [Morros\/Puigferrat, 2010] La documentació conservada recull el pacte entre l'abat i el mestre de cases Joan de Borda per tal d'escurar, netejar i mantenir en bon estat els canals de dessecació en anys posteriors. Fou durant el segle XVIII, quan es realitzà la construcció de la Mina de l'Estany, per tal de tractar d'aconseguir definitivament la dessecació del prat. El 27 d'abril de 1734 els administradors dels béns de l'antic monestir de l'Estany atorgaren l'obra de reforma de la sèquia preexistent al mestre de cases Josep Pasqual i al jove mestre de cases Marià Terricabres, ambdós de Santa Maria de l'Estany. Es conserva un document notarial en el qual es descriu detalladament l'índole dels treballs encarregats, consistents fonamentalment en refer la canalització preexistent, a una major fondària amb una construcció de pedra en sec, donant-li cobertura amb una volta de mig punt en un tram d'uns 310 m (200 canes) i deixant-la descoberta en la resta del tram previst en uns altres 350 m (224 canes). També s'indica la necessitat d'empedrar el paviment de la sèquia, així com el requeriment de disposar diversos pous de ventilació, per facilitar l'execució i manteniment de l'obra. Una vegada construïda la mina de dessecació, continuà essent necessari realitzar-ne un manteniment periòdic per evitar la recuperació de l'estanyament de les aigües. Aquest manteniment es realitzà durant períodes intermitents, esdevenint una preocupació recurrent de difícil resolució per part dels administradors de la mina en cada etapa històrica, fins a arribar l'actualitat.","coordenades":"41.8655800,2.1139300","utm_x":"426463","utm_y":"4635231","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52842-foto-08079-43-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Ara fa uns 47 Ma, els Pirineus eren un reguitzell d'illes arrenglerades en direcció est-oest, que emergien entre les aigües que cobrien les conques d'avantpaís d'Aquitània, al nord, i de l'Ebre, al sud. En aquell temps l'Ebre era una extensa badia que s'obria a l'Atlàntic pel golf de Biscaia i limitava a l'est amb els relleus de la Cadena Costanera Catalana, de manera que quedava desconnectada de l'Oceà de Tetis. Flanquejant la Conca de l'Ebre es desenvolupava una plataforma marina detrítica (formada per dipòsits sedimentaris) on creixien alguns esculls, a la vegada que a les desembocadures dels rius que drenaven la Cadena Costera Catalana s'edificaven ventalls al·luvials costers i deltes (formats per sediments transportats i dipositats per les aigües corrents), les restes dels quals són les muntanyes de Montserrat i Sant Llorenç del Munt. El clima, la circulació de les aigües i la resta de condicionants paleoambientals, afavoririen que aquelles plataformes fossin colonitzades per uns foraminífers típics de l'Eocè mitjà; els nummulits.A poc a poc, la Conca de l'Ebre s'anà omplint de sediments. Cap a la fi de l'Eocè, fa uns 37 Ma, havia deixat d'estar connectada amb la mar oberta pel Golf de Biscaia, convertint-se en una depressió sotmesa a un règim endorreic (la xarxa hidrogràfica de l'entorn havia deixat de desembocar al nivell de base general oceànic) que afavoria l'evaporació. Això va provocar que a les àrees centrals de la conca es dipositessin grans quantitats de sals, mentre que a zones molt localitzades dels marges, encara s'acumulessin petites formacions d'esculls coral·lins.Al mateix temps, les estructures tectòniques que es formaven com a conseqüència de la col·lisió entre les plaques ibèrica i europea s'estengueren cap a l'interior de la Conca de l'Ebre. Això provocà que aparegués una àrea emergida de cadenes de muntanyes en formació, reduint-se progressivament l'espai ocupat per la Conca de l'Ebre.A principis de l'Oligocè, fa uns 33 Ma, la Conca de l'Ebre era una depressió que rebia les aportacions dels rius i torrents que drenaven les àrees del nord i del sud elevades topogràficament per causes tectòniques. En arribar a la plana, aquells rius i torrents dipositaven els seus al·luvions, consistents en enormes quantitats de graves, arenes i argiles, en forma de conjunts de ventalls i de planes al·luvials. A les zones centrals de la conca, es desenvoluparen pantans naturals i àrees on es dipositaren margues, carbonats, guixos i de vegades, també torbes. Precisament aquests són els terrenys que afloren entorn de l'Estany, on es troben intercalacions de margues, calcàries grises i lutites, que poden estar recoberts per sediments quaternaris (de fa menys de 2 Ma) d'origen fluvial al·luvial.L'àrea del Moianès de l'entorn de l'Estany correspon a una sèrie de plecs i encavalcaments geològics vinculats a l'anticlinal (plec simple que té la part exterior convexa) de Santa Maria d'Oló. Es tracta d'un plec asimètric d'aspecte diapíric (amb un nucli mòbil i plàstic que trencà les fràgils capes que l'envoltaven i s'estengué per damunt de les roques estratigràficament superiors) i d'origen pirinenc. Els materials que componen el plec pertanyen a la formació geològica d'Artés, i estan formats per nivells de calcolutites i gresos vermells. L'estructura geològica en detall de l'entorn és complicada per la presència d'una gran quantitat de replecs i falles (fractures de l'escorça terrestre acompanyades de desplaçament) de poc salt.Així, geològicament parlant, el pla de Santa Maria de l'Estany correspon a una antiga llacuna endorreica (la xarxa hidrogràfica de l'entorn desembocava a un nivell de base diferent de l'oceànic). Es creu que la depressió lacustre del llit de l'antic estany tingué un origen tectònic fa menys d'11.500 anys. En aquesta zona afloren dipòsits quaternaris holocens (originats des de fa 11.500 anys fins a l'actualitat) corresponents a argiles blaves, torbes i graves.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52843","titol":"Creu de terme - Creu de pedra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-terme-creu-de-pedra","bibliografia":" AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLCH iTORRES, Joaquim (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estan. L'Estany. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.<\/p> ","centuria":"XIV - XX","notes_conservacio":"","descripcio":" La creu de pedra de l'Estany es troba arran de la carretera que va de Moià a l'Estany. És situada al costat d'una antiga ruta de transhumància, en una plataforma elevada respecte del nivell de la carretera. Consta d'un basament esglaonat de planta circular, amb quatre nivells decreixents en alçada. Damunt d'aquest s'assenta el pilar monolític de planta octogonal, d'uns 2,5 m d'alçada, que sosté el capitell i la creu. El capitell és un cub amb rostres representats als quatre angles inferiors. Les seves cares nord i sud semblen llises, mentre que a les cares est i oest s'hi intueixen una mena d'ones d'aigua que podrien correspondre a l'escut de l'Estany. Damunt seu hi ha la creu amb representacions esculpides de Crist crucificat i de la Mare de Déu en cares oposades.<\/p> ","codi_element":"08079-44","ubicacio":"Carretera C-59, km 45","historia":" Es tracta d'un element escultòric construït cap al segle XIV, probablement per iniciativa de l'abadia de Santa Maria de l'Estany. Aparentment era situat marcant el límit de terme en el camí de transhumància que comunicava el Pirineu amb el Vallès, a través del Lluçanès i de Moià, i que vorejava el prat de l'antic estany per la vessant est de la conca d'aportació. Apareix esmentada per primera vegada en un document del 30 d'abril de 1461 quan Tomàs de mas Martí, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, va vendre a Miquel Rovira, de la parròquia de Sant Feliu de Roudors, les tasques que Miquel Rovira hi havia de llaurar-li cada any de collita 'en aquella terra constituïda vers la creu del Prat del Stany'. [APSME, lligall1454-1500 Puigferrat, 2014] En un altre document posterior s'esmenta l'existència d'una altra creu de pedra propera al Pontarró, actualment desapareguda, situada en el camí de Vic, a prop del Mas Carrera. El 2 de novembre de 1551, Nicolau Carrera i el seu fill Jaume, hereus i propietaris del mas Carrera, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, arrendaren per quatre anys a Gabriel Pla de la mateixa parròquia unes feixes de terra de les possessions del mas Carrera situades 'en lo lloch vulgarment anomenat de jus lo camp del Ponterró del Stany'. Afrontaven a solixent amb un 'marge gros qui és de jus la creu de pedrequi va a la Carrera'. (...) A sol ponent 'part ab lo camí púbblic qui ve del Stany ha Sent Pheliu migenssant lo torrent qui discorre y descendex del Prat del Stany y part ab dit torrent'. A tramuntana, 'part en dit torrent y part ab la ffont de la Salgueda'. [APSME, lligall 1503-1552' Puigferrat, 2014]. Possiblement es tractava d'una creu de pedra de característiques similars a la que s'ha conservat fins a l'actualitat. Un plànol de 1882, corresponent al traçat de la carretera provincial de Moià a Calaf per Súria, reflecteix l'actual ubicació de la creu de pedra al costat del límit del terme de Moià. Però aquest plànol no inclou informació de cap altra creu dins el terme, de manera que, en aquell moment, la creu de pedra del camí de Vic ja devia haver desaparegut. La disposició de la creu de pedra gòtica possiblement fou afectada per les obres de construcció de la carretera adjacent, desenvolupades entre 1884 i 1904, que aparentment realitzaren un rebaix del terreny adjacent, de manera que protegiren la vora del talús on es recolzava la creu amb un mur de carreus de pedra que apareix en les fotografies més antigues que es conserven. Entre juny i setembre de 1954 es realitzaren treballs de consolidació del recolzament de la creu en el terreny, ja que aquesta es trobava molt inclinada cap a la carretera, amb el risc de caure. Aquesta obra va ser promoguda i costejada pel cirurgià Josep Maria Vilardell, estiuejant propietari en aquell moment del Molí del Grau, tal com testimonia una làpida actualment conservada al peu del monument. [Folch i Torres, 1954].<\/p> ","coordenades":"41.8568200,2.1128900","utm_x":"426367","utm_y":"4634260","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52843-foto-08079-44-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52843-foto-08079-44-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52843-foto-08079-44-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2020-07-16 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Restaurada l'any 1954 gràcies a l'aportació del fill adoptiu Josep Maria Vilardell.","codi_estil":"98|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["42"]},{"id":"52844","titol":"Plafons ceràmics del Via Crucis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/plafons-ceramics-del-via-crucis","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de 14 plafons que conformen les estacions del Viacrucis. Cada peça està formada per un marc de ferro forjat amb formes ornamentals en les quals si troben quatre rajoles ceràmiques que conformen el dibuix de l'estació. Les rajoles són policromades. S'iniciava dins del Monestir amb les estacions i i II i finalitzava en el carrer Fosc amb l'estació XIV.","codi_element":"08079-45","ubicacio":"Nucli urbà. Monestir de Santa Maria de l'Estany, Plaça major i Carrer Monjos","historia":"El Via Crucis (expressió llatina que significa 'Camí de la creu') és una pràctica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret des que va ser fet presoner fins a la seva crucifixió i sepultura (Passió de Jesús). Tradicionalment es rememora a les esglésies durant la Quaresma i per Setmana Santa i en molts pobles hi ha la tradició de fer-ho en processó pels carrers acompanyant la imatge de Jesús en creu. Per extensió l'expressió també s'utilitza per expressar grans dificultats.","coordenades":"41.8690900,2.1118900","utm_x":"426298","utm_y":"4635623","any":"1960","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52844-foto-08079-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52844-foto-08079-45-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"Modest Casademunt i Giralt. Escepte el pàs 3 fet per Núria Roig (2017) filla del ceramista J. Roig,","observacions":"Fins el 2017 hi havia 12 estacions visibles. El 2017 s'han recuperat el pas 3 (fet de nou per la filla del Ceramista Roig) i el 4 (redescobert al parament). Als moments del Via Crucis se'ls anomena 'estacions' i tradicionalment són les 14 llistades a continuació:Primera estació: Jesús és condemnat a mortSegona estació: Jesús porta la creu a collTercera estació: Jesús cau per primera vegada sota el pes de la creuQuarta estació: Jesús troba la seva mare, la Verge MariaCinquena estació: El Cirineu ajuda Jesús a portar la creuSisena estació: Santa Verònica eixuga la cara de Jesús amb la vera iconaSetena estació: Jesús cau per segona vegada a terraVuitena estació: Jesús consola les dones de JerusalemNovena estació: Jesús cau per tercera vegada a terraDesena estació: Jesús és despullat dels seus vestitsOnzena estació: Jesús és clavat a la creu (Crucifixió)Dotzena estació: Jesús mor en la creuTretzena estació: Jesús és davallat de la creu (Davallament)Catorzena estació: Jesús és col·locat en el sepulcre (Enterrament)","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52845","titol":"Cementiri de l'Estany. Tancat- Porta del cementiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-de-lestany-tancat-porta-del-cementiri","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Mur popular, característic de la Catalunya interior, amb coronament a dos vessants. El mur queda rematat a la pilastra de l'entrada amb un progressiu aixecament del mur. L'ornamentació superior de la porta tanca perfectament el conjunt. La porta fa un metre d'amplada per uns dos metres d'alçada i és treballada en ferro, s'obre per la seva meitat. Trobem annexada a la part superior de la porta, fet amb el mateix material, la data de 1883 La porta, en forma de reixa, és ornamentada per unes sagetes verticals. A la part superior té una ornamentació floral als extrems, i al mig elements al·legòrics a la mort treballats també en ferro (calaveres, rellotge de sorra i un sol). El conjunt és coronat per una creu.","codi_element":"08079-46","ubicacio":"Camí del cementiri, s\/n","historia":"El trasllat del cementiri des del poble als afores es féu a la dècada del 1880, coincidint amb la construcció de la carretera. La reixa porta la data de 1883. Sembla que la porta és obra d'un ferrer de l'estany, ja que al poble es troben obres similars, treballades en ferro, i que corresponen a la dècada del 1880.","coordenades":"41.8720200,2.1120800","utm_x":"426317","utm_y":"4635948","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52845-foto-08079-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52845-foto-08079-46-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"A l'interior del Cementiri trobem algunes làpides de cert interès.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52846","titol":"Col·lecció municipal de pintura procedent del Concurs de pintura ràpida","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-municipal-de-pintura-procedent-del-concurs-de-pintura-rapida","bibliografia":"","centuria":"XX - XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Des de l'any 1971 es realitza el concurs de pintura ràpida dins el marc de la festa major. Les pintures guanyadores són dipositades a les dependències municipals. Actualment no es troben inventariades en la seva totalitat, però sí que estan en dipòsit a l'Ajuntament.","codi_element":"08079-47","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 1","historia":"","coordenades":"41.8688600,2.1124000","utm_x":"426340","utm_y":"4635597","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52846-foto-08079-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52846-foto-08079-47-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"S'està pendent de poder disposar d'un inventàri del conjunt de les obres que conformen la col·lecció.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52847","titol":"Camí de Muntanyola, Camí de Vic, Camí de França o Camí de Sant Jaume a Girona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-muntanyola-cami-de-vic-cami-de-franca-o-cami-de-sant-jaume-a-girona","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany-APSME], L'Estany (Inèdit). TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona.","centuria":"XI","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un camí amb un traçat que parteix del nucli històric en direcció a l'est. El camí comptava amb el terreny natural com a ferm, amb una amplada de pas aproximada de 4 peus; equivalents a gairebé 1,70 m de mitjana (el 1862). El camí sortia del poble de l'Estany pel costat de cementiri i de l'església del Monestir de Santa Maria de l'Estany, fins al Pontarró, i continuava cap al pla de la Carrera pel costat del mas de la Carrera, ben a prop de diverses fonts (fonts d'Auró, font de Ferro, font de Sentes) i continua cap al serrat Gran de Postius fins a Muntanyola, pel costat de la font Canaleta (dins el terme municipal de Muntanyola).","codi_element":"08079-48","ubicacio":"Camí de Muntanyola, s\/n","historia":"Aquest camí, que comunicava amb la seu bisbal de Vic, possiblement facilità l'any 1080 l'assentament d'un priorat agustinià a la vora de la riba de l'estany natural pre existent. La seva importància també quedà reflectida amb l'existència d'una creu de pedra propera al Pontarró, actualment desapareguda, situada en el camí de Vic, a prop del Mas Carrera. En donen notícia el 2 de novembre de 1551, Nicolau Carrera i el seu fill Jaume, hereus i propietaris del mas Carrera, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, quan arrendaren per quatre anys a Gabriel Pla, de la mateixa parròquia, unes feixes de terra de les possessions del mas Carrera situades 'enlo lloch vulgarment anomenat de jus lo camp del Ponterró del Stany'. Afrontaven a solixent amb un 'marge gros qui és dejus la creu de pedre qui va a la Carrera'. (...) A sol ponent 'part ab lo camí púbblic qui ve del Stany ha Sent Pheliumigenssant lo torrent qui discorre y descendex del Prat del Stany y part ab dit torrent.' A tramuntana, 'part en dit torrent ypart ab la ffont de la Salgueda'. [APSME, lligall 1503\/1552 ' Puigferrat, 2014]. Possiblement es tractava d'una creu de pedra de característiques similars a la que s'ha conservat al costat del Raval del Prat fins a l'actualitat. En el qüestionari sobre els principals camins existents al poble de l'Estany, respost per l'alcalde Joan Tort l'any 1862, el camí de Vic és el segon en aparèixer descrit, i s'indica que en aquell moment tenia una amplada mitja d'uns 4 peus (equivalent a uns 1,70 m), que era un camí de ferradura, i que es trobava en mal estat, essent una part d'ell pràcticament intransitable. També s'esmenta que 'es de mayor interès para conducirse a los mercados de Vich, ciudad de conveniencias (...)). [H03]En el mapa planimètric de l'Estany elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico de España de 1914, i copiat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya l'any 1936, s'observa com encara a començament del segle XX se'n conservava intacte el traçat, i se l'anomena 'camino de Estany a Muntayola' [H06]","coordenades":"41.8676500,2.1269100","utm_x":"427543","utm_y":"4635450","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52847-foto-08079-48-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"A la vora del camí de Vic, es poden trobar diverses fonts: Font de Sentes (el topònim possiblement feia referència al fet que l'aigua feia mala olor de sentina), [Carreras, 1982],Conjunt de fonts d'auró (el topònim fa referència a una espècia d'arbre; l'auró. En aquest indret es plantejà un projecte de balneari entre 1852 i 1890, que no va arribar a reeixir.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52848","titol":"Camí d'Oló o de Santa Maria d' Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-dolo-o-de-santa-maria-d-olo","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. AADD (2014). Els senyors del terme de Santa Maria d'Oló, Web de l'Ajuntament. Santa Maria d'Oló. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un camí amb un traçat que parteix del nucli històric en direcció a l'oest. El camí comptava amb el terreny natural com a ferm, amb una amplada de pas aproximada de 4 peus; equivalents a gairebé 1,70 m de mitjana (el 1862). El camí sortia del poble de l'Estany pel carrer Fosc (o carrer dels Monjos), enfilant-se pel carrer de Sant Pere, cap al Coll de la Crosa, passant pel costat de l'ermita de Sant Pere del Coll de la Crosa, i continuava a nivell resseguint la vora del serrat dels Lliris, cap al poble de Santa Maria d'Oló.","codi_element":"08079-49","ubicacio":"Camí d'Oló, s\/n","historia":"Les referències més antigues actualment conegudes sobre l'existència del Camí d'Oló es vinculen al segle XIV, quan el monestir de Santa Maria de l'Estany adquirí el terme d'Oló. Els Oló foren senyors feudals del terme d'Oló i Aguiló fins que Arnau d'Oló el 1332 el va vendre a Ot de Montcada. La vídua d'Ot, Sibil·la, que tenia el castell empenyorat per raó del seu dot el 1364, el va vendre a l'abat i els canonges del monestir de Santa Maria de l'Estany. Els súbdits d'Oló de primer veieren amb bons ulls la compra del terme per part de l'Estany, però des del 1386 començaren a fer assemblees i un sindicat per aplegar els 200.000 sous que havia costat al monestir la compra del castell i del terme, i així recomprar-se ells i passar al domini reial. L'afer fou molt llarg i sorollós i, davant l'oposició del monestir de l'Estany, els homes d'Oló l'assaltaren i l'incendiaren el 15 d'agost de 1395. Això ocasionà càstigs i represàlies i anys més tard, entorn del 1420, els homes d'Oló contribuïren directament a restaurar el monestir. [AADD, 2014, web.] També ens en dóna notícia de manera indirecta la fundació de l'ermita de Sant Pere del Coll de la Crosa, cap al 1485, en la cruïlla del camí d'Oló, amb el camí per ascendir fins al Puig de la Caritat. En el qüestionari sobre els principals camins existents al poble de l'Estany, respost per l'alcalde Joan Tort l'any 1862, el camí d'Oló és el quart en aparèixer descrit, i s'indica que en aquell moment tenia una amplada mitja d'uns 4 peus (equivalent a uns 1,70 m), que era un camí de ferradura, i que es trobava en mal estat. També s'esmenta que 'Une los dos puntos[L'Estany i Oló] y sirve para el tránsito diario del conductor de la correspondència'. En el mapa planimètric de l'Estany elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico de España de 1914, i copiat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya l'any 1936, s'observa com encara a començament del segle XX se'n conservava intacte el traçat, i se l'anomena 'camino de Santa Maria de Oló a Estany'.","coordenades":"41.8727700,2.1070200","utm_x":"425898","utm_y":"4636036","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52848-foto-08079-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52848-foto-08079-49-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52849","titol":"Camí de Collsuspina, Camí de Centelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-collsuspina-cami-de-centelles","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. DE ZAMORA, Francisco (1787). Diario de los Viajes hechos en Cataluña. (1787). Ed. Curial, Barcelona. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon. (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un camí amb un traçat que parteix del nucli històric en direcció al sud-est. El camí comptava amb el terreny natural com a ferm, amb una amplada de pas aproximada de 3 peus; equivalents a uns 1,20 m de mitjana (el 1862). El camí sortia del poble de l'Estany pel costat de cementiri i de l'església del Monestir de Santa Maria de l'Estany, fins al Pontarró, i a partir d'allà començava a ascendir progressivament fins a carenar el serrat de l'Horabona, passant pel costat del jaciment arqueològic de Puig Rodó (ja fora del terme municipals de l'Estany), i continuava cap a Collsuspina, perllongant-se fins a Centelles.","codi_element":"08079-50","ubicacio":"Camí de Collsuspina, s\/n","historia":"Les referències documentals més antigues actualment consultades en donen notícia des del segle XVIII, de manera indirecta, a través del diari dels viatges de Francisco de Zamora, quan descriu la situació del poble de Centelles i explica que les dones entanyenques filen llana per les fàbriques de Centelles: (...) 'Centellas, villa buena y bien situada, en donde hay fábricas y comercio; y aunque nosostros no pudimos bajar a ver esta villa por falta de tiempo, supimos de persona segura que contiene 1.250 vecinos en cerca de 400 casas, (...) hay 62 fábricas que contienen juntes 160 telares. (...) Consumen los fabricantes de esta villa mil arrobas de lana cada año, de los que sólo toman dos mil en el país, comprando las restantes en Aragón. (...) Los fabricantes de esta villa hacen trabajar a su cuenta 50 telares en San Feliu de Codinas, (...). A más hacen hilar de su cuenta todas las mujeres de Seva, Tona, Ayguafreda, Auló, Monistrol de Calders, Estany, Figueró, etc., y cuasi todas las cases de los labradores vecinos de hora y media alrededor. Envían lo trabajado a Madrid, Zaragoza, Valencia y demàs del Reino, sin lo que consumen Vique, Olot y demás de Cataluña, teniendo tal despacho que es preciso pedir muy de antemano lo que se quiere. Trabajan estameñas de todos los colores, però el tinte no es Bueno, siendo sólo lo que les falta para la perfección. Estas fábricas van cada día en aumento.' [De Zamora, 1787-1973, pàg. 57] En el qüestionari sobre els principals camins existents al poble de l'Estany, respost per l'alcalde Joan Tort l'any 1862, el camí de Collsuspina és el cinquè i darrer en aparèixer descrit, i s'indica que en aquell moment tenia una amplada mitja d'uns 3 peus (equivalent a poc més de 1,20 m), que era un camí de ferradura, que passa pel terme de Ferrerons (agregat a Moià), que continua fins a Centelles, i que es trobava en mal estat 'casi intransitables'. També s'esmenta que 'Este camino es transversal y de escasa importancia, pero facilita las comunicaciones con los de Collsespina, Tona y Centellas, y por ser contiguos a las carreteras de Vich y Manresa el 1o (Collsuspina) y de Vich a Bar[cel]ona los dos últimos (Tona i Centelles)'. En el mapa planimètric de l'Estany elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico de España de 1914, i copiat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya l'any 1936, s'observa com encara a començament del segle XX se'n conservava intacte el traçat, i se l'anomena 'camino de Estany a Collsaspina'.","coordenades":"41.8630500,2.1197900","utm_x":"426947","utm_y":"4634946","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52849-foto-08079-50-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52850","titol":"Plataners de la carretera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/plataners-de-la-carretera","bibliografia":"AADD (1882). Proyecto de carretera provincial de Moyà a Calaf por Suria. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient DPP-5597). GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PEÑA, Eduard (1934). Projecte de variant (..) de la carretera de Moià a Calaf per Súria per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient OPP-1904), 1934. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La major part dels trams de la carretera C-59 conserven un rengle de plataners a cadascun dels seus vorals, originals del moment de construcció de la carretera. A l'Estany l'arbreda s'estén fins al km 45, just on està situada la creu de terme.","codi_element":"08079-51","ubicacio":"Vorals carretera C-59, entre km 45 i km 46","historia":"La plantació de les alineacions de plataners que flanquegen la carretera C-59 de Moià a Oristà es poden datar amb precisió entre 1884 i 1904. L'any 1882 la Diputació provincial de Barcelona impulsà el projecte de la carretera de Moià a Calaf, passant per Súria (corresponent a l'actual carretera C-59), que resseguia el traçat de l'antic camí ral i de transhumància, entre els nuclis de Moià i de l'Estany. La construcció del primer tram entre Moià i el coll de Canemasses, a Avinyó, es perllongà entre 1884 i 1904 aproximadament. Fou en aquest moment quan una part del camí històric fou reemplaçat per la traça de la carretera, i quan es plantaren els plataners als vorals. (Veure el plànol de referència històrica adjunt R04, corresponent al projecte de la Carretera). [AADD, 1882] La seva presència al Passeig del Prat del poble, evidencia que es plantaren coincidint amb el traçat inicial de la carretera, quan aquesta entrava dins el nucli urbà del poble i el travessava coincidint amb el carrer Major, la plaça Major i continuant pel carrer jacint Verdaguer. La plantació d'aquests arbres contribuïa a donar estabilitat de la caixa del paviment inicial de terra picada que formava la carretera, considerant a més, que el seu enquitranat no es realitzà fins a l'any 1932. Entre 1934 i 1937 s'executà la variant de la carretera, per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany, segons el projecte redactat per l'enginyer Eduard Penya, en el qual consta l'aportació de pedra per a les construccions necessàries a 1 km des del Pontarró aproximadament. [Peña,1934]","coordenades":"41.8653100,2.1123400","utm_x":"426331","utm_y":"4635203","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52850-foto-08079-51-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52850-foto-08079-51-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Anomenat 'Platanus Hybrida'. Són arbres caducifolis que poden viure alguns segles. Els plataners poden tenir una capçada ample que pot arribar als 40 m. Al fer molt bona ombra i suportar la pol·lució atmosfèrica han estat plantats a prop de camins i carreteres urbanes.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52851","titol":"Pla i Coll de la Crosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pla-i-coll-de-la-crosa","bibliografia":" AADD. Aproximació a la toponímia del Moianès, Rafael Dalmau Editors, Barcelona 2009. CODINA, Joan. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil del 1993). COROMINES, Joan. Onomasticon Cataloniae. Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 1995. COSTA, Enric. Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià, 2003. PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi. El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany, Artestudi, Barcelona, 1978. POU, Aureli - VINYETA, Ramon. L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. 1974. PUIFERRAT, Carles. Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit), 2014. TRESSERRA, Josep. Ressenya histórica del monestir i claustre de l'Estany, Impremta Anglada, Vic, 1920<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Petit altiplà que forma una terrassa natural a l'extrem nord-oest del poble, per la vora del qual hi discorren els antics camins de Prats de Lluçanès (o Sant Feliu de terrassola) i d'Oló.<\/p> ","codi_element":"08079-52","ubicacio":"Camí de l'Estany a Santa Maria d'Oló","historia":" Trobem una referència documental de l'any 1562: D'un document conservat a l'APSME, manual notarial de 1550-1556. Mossèn Bartomeu Gomar, cambrer de l'Estany, com a procurador de Carles de Cardona, encarregà a Joan Beulaguet,teuler, habitant de la Seu d'Urgell, de fer 36.000 rajols, 10.000 teules i 3.000 quarteres de calç, totes les quals es comprometia a fer en forns situats prop del monestir, per a la font dita de les Pedroses, que és al cap del prat del dit monestir. La contracta especifica els pagaments en jornals de feina, vitualles i 20 lliures barceloneses. 16 d'agost de 1562. [Pladevall, 1978, pàg. 163] En una descripció del terme de l'Estany de l'any 1890 s'indica que 'Antes de llegar al Estany, á quince minutos por la sierra que está enfrente de la carretera, se encuentra hacia la derecha la fuente llamada La Pedrosa, cuyo nombre deriva del agua que fluye por entre las gruesas rocas en forma de cascada, situada a unos ocho metros de altura de la misma sierra. La fuente de Cal Jan, situada en la misma dirección y á veinte metros de altura. (')'Tabé, 1890, pàg. 8]<\/p> ","coordenades":"41.8727300,2.1104300","utm_x":"426181","utm_y":"4636028","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52851-foto-08079-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52851-foto-08079-52-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-07-16 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"El topònim de la Crosa té un contingut descriptiu segons Joan Coromines: 'La Crosa: es recull el significat de ‘clotada' o ‘buit de dins' (balmat, concavat). 'En català aquest mot, que resta tan viu en francès creux\/creuse, i oc. Cròs\/-sa, (...) només s'ha mantingut com a nom propi; però amb tanta abundor del mot i els seus derivats, en la toponímia, que ja permetrien suposar que hi havia estat molt viu en temps arcaics, com ho comproven documents antics i certes supervivències dialectals.' (...) S'esmenten referències de Vallicrosa dels segles X i XI. [pàg. 469, v. III] A la comarca de La Selva, entre Brunyola i Estanyol: 'lo cràter del volcà anomenat La Crosa o Closa de Sant Dalmai (Botet, GGC, p. 662, més detalls p. 110, i p. 98): com que s'hi havia congriat un petit estany, avui eixugat per un desguàs, donà nom al poblet l'Estanyol.' [Coromines, 1995, pàg. 469, v. III] D'altra banda, el topònim adjacent del serrat de Puigmartre que, segons Joan Coromines designa a 'Sant Pere Màrtir', possiblement es troba relacionat amb l'emplaçament de l'antiga capella de Sant Pere al costat del coll de la Crosa.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["42"]},{"id":"52852","titol":"Serrat del Gaig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serrat-del-gaig","bibliografia":"AADD (1996). Inventari de recursos culturals i naturals de l'Estudi per al desenvolupament turístic i econòmic del Moianès. Consorci del Moianès. Moià. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric.(2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit turonet situat a l'extrem sud-oest del poble, a continuació del carrer Rodors, ocupat per feixes de conreu, a la vora del camí ral de Moià.","codi_element":"08079-53","ubicacio":"Carretera C- 59, km 45","historia":"","coordenades":"41.8655100,2.1098300","utm_x":"426123","utm_y":"4635227","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52852-foto-08079-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52852-foto-08079-53-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Quan es desperta en un dia clar, a més de donar una ullada per tots els racons del poble, sentir el campanar com engruna els quarts i hores, o veure el tràfec quotidià a la carretera que serpenteja prop seu, es pot albirar com el Pirineu pinta l'horitzó amb formes i colors impressionants.És un lloc tranquil, senzill, i la seva proximitat amb el poble fa passar una bona estona a recer dels seus marges, des d'on es pot veure algun conill que corre i sentir el cant de la guatlla. [AADD, 1996]","codi_estil":"123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52853","titol":"Cabana de volta, Les feixes de França, 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cabana-de-volta-les-feixes-de-franca-1","bibliografia":"MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Estructura en runas amb la coberta esfondrada","descripcio":"Construcció de planta circular de 2 m de diàmetre feta amb aparell de pedra seca i orientada que es correspondria amb una cabana de volta feta amb aparell de pedra seca. L'accés es faria per una porta amb llinda plana d'una sola peça. Element que s'ha conservat.","codi_element":"08079-54","ubicacio":"Vessant de les Feixes de França","historia":"","coordenades":"41.8761500,2.0939600","utm_x":"424818","utm_y":"4636422","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52853-foto-08079-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52853-foto-08079-54-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52854","titol":"Cabana de volta, Les feixes de França, 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cabana-de-volta-les-feixes-de-franca-2","bibliografia":"MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció de planta circular de 2 m de diàmetre feta amb aparell de pedra seca. Orientada a migdia la porta presenta una llinda de pedra monolítica. La coberta és feta per volta d'aproximació i el gruix del mur de tancament és de 0,72 m.","codi_element":"08079-55","ubicacio":"Pla de les Feixes de França","historia":"","coordenades":"41.8759700,2.0951600","utm_x":"424918","utm_y":"4636401","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52854-foto-08079-55-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52854-foto-08079-55-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52855","titol":"Caramelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caramelles-10","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Per Pasqua s'organitza una cantada de caramelles basada en diverses cançons del repertori popular que va acompanyada per alguns balls de caramelles, com el Ball de cascavells, el Ball de panderetes i el Ball de cintes.","codi_element":"08079-56","ubicacio":"L'Estany","historia":"Les caramelles eren organitzades antigament pel jovent de l'Estany amb l'impuls dels mossens, Desprès de la guerra civil espanyola en deixaren de fer i es recuperaren els anys 60 del segle XX. Ja fa uns anys que aquesta tradició de cant i dansa popular està impulsada per la colla de caramellaires local.","coordenades":"41.8688600,2.1124000","utm_x":"426340","utm_y":"4635597","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"L'entitat organitzadora de l'activitat és la colla caramellaire 'Sortits de l'ou' de l'Estany.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52856","titol":"Safareig del Viver","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/safareig-del-viver","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio. (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona. TRESSERRA, Josep. (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XIX- XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Vas de contenció d'aigües format aparentment per murs de paredat ordinari.","codi_element":"08079-57","ubicacio":"Nucli urbà, Carrer de la riera de l'Estany, s\/n","historia":"Trobem constància de l'existència del safareig en un document de 1890 que el situa detalladament [Tabé, 1890], així comen la ressenya històrica de mossèn Tresserra [Tressera, 1920] i en una fotografia del Pontarró datada cap al 1954. Possiblement al voltant de la dècada de 1940 el safareig es vinculà a la finca del Molí del Grau, coincidint amb el seu progressiu abandó, i amb l'adquisició del citat molí per part del cirurgià Josep Maria Vilardell, que estiuejava al poble. En una descripció del terme de l'Estany de l'any 1890 s'indica que: La carretera provincial que conduce al citado pueblo [l'Estany] pasa por el centro de la población, y a tres minutos, por la misma línea, se halla á la derecha y transversal, el camino llamado Pontarró, en donde se encuentra un oratorio de piedra, el lavadero debajo, y á la izquierda, pasando por encima el camino de carretera vecinal denominado La Carrera(')' [Tobé, 1890, pàg. 7] Mentre que a la ressenya històrica de 1920 també es diu que: 'La mina ampla i macisa que com la font [vella] diu prou clar que és, obra de frare, existeix avui encara i recull les aigües sobreres del plá, buidant-les per l'extrem N.O. En un safreig á cinc minuts del poble.' [Tresserra, 1920, pàg. 2]","coordenades":"41.8712700,2.1152700","utm_x":"426581","utm_y":"4635862","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52856-foto-08079-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52856-foto-08079-57-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52857","titol":"El Pontarró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pontarro","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLCH i TORRES, Joaquim (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estan. L'Estany. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2010). 'Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' Rev. AUSA , XXIV, no.166 . Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. P. 753-780. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont de pedra, d'obra de fàbrica de paredat ordinari, d'uns 3 metres d'ample, i un desenvolupament d'uns 17 metres. Consta d'un únic ull de 3 metres de llum, cobert per una volta de mig punt.","codi_element":"08079-58","ubicacio":"Nucli urbà, Carrer de la Serreta, s\/n","historia":"Trobem constància de l'existència del pontarró per primera vegada en una concòrdia del 10 de febrer de 1500 entre mossèn Pere Rovira, procurador general de l'abadia, i Pere Guerau, hereu del mas Grau: 'Primo que lo dit Pere Guerau és content dexar tot lo mas Grau, terres e possessions, acseptat que lo Pere Masgrau seatura per son servey e enpriu aquella costa qui és sobre lo camí que va del Pontarró ffins al coyll hon ha un camí que va a la Carrera e no passa més del camí. Més avant se atura dell Pontarró qui va al mas Martí totes les terres qui són dell dit mas hi haquellas peçes de terra qui són entorn de la font de la Sauleda (...)' [APSME, lligall 1454'1500, Puigferrat, 2014] Més endavant també apareix citada el 2 de novembre de 1551, quan Nicolau Carrera i el seu fill Jaume, hereus i propietaris del mas Carrera, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, arrendaren per quatre anys a Gabriel Pla, de la mateixa parròquia, unes feixes de terra de les possessions del mas Carrera situades 'en lo lloch vulgarment anomenat de jus locamp del Ponterró del Stany'. Afronten a solixent amb un 'marge gros qui és de jus la creu de pedre qui va a la Carrera'. (...) A sol ponent 'part ab lo camí púbblic qui ve del Stany ha Sent Pheliu [de Terrassola] migenssant lo torrent qui discorrey descendex del Prat del Stany y part ab dit torrent.' A tramuntana, 'part en dit torrent y part ab la ffont de la Salgueda'. [APSME, lligall 1454'1500, Puigferrat, 2014] També apareix esmentat en un document de 1554, en el qual s'indica que hi passava el camí que comunicava el monestir de l'Estany amb la població de Vic. El 1668 s'erigí un monument memorial conegut com el Pedró del Pontarró, promogut per Guillem de Rocafort, en agraïment per no haver-se fet mal en caure daltabaix d'aquest pont medieval una nit que tornava de la ciutat de Barcelona, segons testimonia una làpida de pedra molt probablement col·locada entorn de 1949. Entre 1734 i 1737 se cegà el lateral sud del pont, durant la construcció de la Mina del monestir de l'Estany, de manera que adoptà la funció de mur de contenció de terres, així com de boca inferior de la galeria de desguàs per dessecar el prat de l'estany, en l'extrem nord. Durant la dècada de 1940 sembla que es realitzaren algunes actuacions de conservació del pont, promogudes pel cirurgià Josep Maria Vilardell, estiuejant del poble i propietari en aquell moment del Molí del Grau. Una làpida de pedra amb la data de 1949, que explica la interpretació errònia de que 'l'any 1554 l'abat Carles de Cardona manà construir aquesta mina per a eixugar l'estany', actualment conservada a un dels costats de l'ull del pontarró, podria correspondre a aquest moment. [Folch i Torres, 1954] Possiblement fou també en aquest moment quan es desplaçà la ubicació del Pedró del Pontarró fins al seu emplaçament actual, apropant-lo més a la vora del Pontarró, en la confluència del carrer de la riera de l'Estany. Entre 1999 i 2000 s'executaren diverses obres de condicionament de les boques d'entrada i de sortida de la Mina de l'Estany, impulsades per l'Ajuntament, que inclogueren la construcció arran del pontarró d'un mur de contenció per condicionar el carrer de la riera de l'Estany i la pavimentació del camí lateral d'acostament a l'ull del pontarró per la vora oest.","coordenades":"41.8706200,2.1153900","utm_x":"426590","utm_y":"4635790","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52857-foto-08079-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52857-foto-08079-58-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Aspecte força desdibuixat a causa del cegat de l'ull i a la superposició de paraments damunt seu.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52858","titol":"Pedró del Pontarró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedro-del-pontarro","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLCH i TORRES, Joaquim (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estan. L'Estany. GRAUGÉS, Felip (1989). Obra poètica. Associació Cultural i Recreativa de l'Estany. Grup d'amics de Felip Graugés. L'Estany. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument memorial conegut com el Pedró del Pontarró. A la part superior hi ha una llosa de pedra esculpida en relleu, que representa un calvari; amb la mare de Déu, la muller de Cleofàs i Maria Magdalena.","codi_element":"08079-59","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer de la Serreta, s\/n","historia":"Trobem constància de l'existència del pontarró per primera vegada en una concòrdia del 10 de febrer de 1500 entre mossèn Pere Rovira, procurador general de l'abadia, i Pere Guerau, hereu del mas Grau: 'Primo que lo dit Pere Guerau és content dexar tot lo mas Grau, terres e possessions, acseptat que lo Pere Masgrau seatura per son servey e enpriu aquella costa qui és sobre lo camí que va del Pontarró ffins al coyll hon ha un camí que va a la Carrera e no passa més del camí. Més avant se atura dell Pontarró qui va al mas Martí totes les terres qui són dell dit mas hi haquellas peçes de terra qui són entorn de la font de la Sauleda (...)' [APSME, lligall 1454'1500, Puigferrat, 2014] Més endavant també apareix citada el 2 de novembre de 1551, quan Nicolau Carrera i el seu fill Jaume, hereus i propietaris del mas Carrera, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, arrendaren per quatre anys a Gabriel Pla, de la mateixa parròquia, unes feixes de terra de les possessions del mas Carrera situades 'en lo lloch vulgarment anomenat de jus locamp del Ponterró del Stany'. Afronten a solixent amb un 'marge gros qui és de jus la creu de pedre qui va a la Carrera'. (...) A sol ponent 'part ab lo camí púbblic qui ve del Stany ha Sent Pheliu [de Terrassola] migenssant lo torrent qui discorrey descendex del Prat del Stany y part ab dit torrent.' A tramuntana, 'part en dit torrent y part ab la ffont de la Salgueda'. [APSME, lligall 1454'1500, Puigferrat, 2014] També apareix esmentat en un document de 1554, en el qual s'indica que hi passava el camí que comunicava el monestir de l'Estany amb la població de Vic. El 1668 s'erigí un monument memorial conegut com el Pedró del Pontarró, promogut per Guillem de Rocafort, en agraïment per no haver-se fet mal en caure daltabaix d'aquest pont medieval una nit que tornava de la ciutat de Barcelona, segons testimonia una làpida de pedra molt probablement col·locada entorn de 1949. Entre 1734 i 1737 se cegà el lateral sud del pont, durant la construcció de la Mina del monestir de l'Estany, de manera que adoptà la funció de mur de contenció de terres, així com de boca inferior de la galeria de desguàs per dessecar el prat de l'estany, en l'extrem nord. Durant la dècada de 1940 sembla que es realitzaren algunes actuacions de conservació del pont, promogudes pel cirurgià Josep Maria Vilardell, estiuejant del poble i propietari en aquell moment del Molí del Grau. Una làpida de pedra amb la data de 1949, que explica la interpretació errònia de que 'l'any 1554 l'abat Carles de Cardona manà construir aquesta mina per a eixugar l'estany', actualment conservada a un dels costats de l'ull del pontarró, podria correspondre a aquest moment. [Folch i Torres, 1954] Possiblement fou també en aquest moment quan es desplaçà la ubicació del Pedró del Pontarró fins al seu emplaçament actual, apropant-lo més a la vora del Pontarró, en la confluència del carrer de la riera de l'Estany. Entre 1999 i 2000 s'executaren diverses obres de condicionament de les boques d'entrada i de sortida de la Mina de l'Estany, impulsades per l'Ajuntament, que inclogueren la construcció arran del pontarró d'un mur de contenció per condicionar el carrer de la riera de l'Estany i la pavimentació del camí lateral d'acostament a l'ull del pontarró per la vora oest.","coordenades":"41.8706200,2.1153200","utm_x":"426584","utm_y":"4635790","any":"1668","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52858-foto-08079-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52858-foto-08079-59-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52859","titol":"Mina de l' Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-de-l-estany","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles; MORROS, Jordi (2010) 'Una obra de sanejament del segle XVIII. La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' a Ausa, XXIV, nº 166. Ed. Patronat d'estudis osonencs, Vic, 2010. p. 753-780. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Canalització soterrada construïda amb pendent, per tal de facilitar el dessecament per gravetat de l'aigua acumulable als terrenys dels prats adjacents, en el seu extrem superior, i evitar-ne l'estanyament. La galeria de la mina forma part d'un sistema més extens de drenatge de les aigües del prat de l'Estany consistent en una xarxa de séquies o canals artificials excavats al terreny que conflueixen en les boques d'entrada de la mina. El traçat soterrat de la galeria de la mina té una directriu força lineal, de sud-oest a nord-est, i actualment compta amb tres boques exteriors (superior, central i inferior), diversos pous de ventilació (cinc d'ells actualment encara són oberts, amb ventilació a l'exterior, i, com a mínim, cinc pous més són cegats abans d'assolir la superfície), així com un ramal en direcció oest, situat a uns 340 m de la boca inferior, d'una longitud aproximada d'uns 15 m que acaba sobtadament amb un enderroc. En el moment d'iniciar els estudis previs al projecte de restauració, la mina comptava amb un esfondrament local de la galeria, situat a uns 120 m de la boca inferior. La boca superior, situada en l'extrem sud-oest, recull les aigües conduïdes pel rec del Mig, mentre que la boca central recull les aigües del rec de les Nogueres. La boca de sortida, en el seu extrem inferior, aboca les aigües a la riera de l'Estany o torrent de la Font d'en Sala, per sota d'un pont medieval, conegut amb el nom del Pontarró.","codi_element":"08079-60","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer de l'Escola, s\/n","historia":"Des de l'edat mitjana hi ha documents que testimonien l'existència d'un sistema de recs, rases o canals a l'aire lliure. Però no és suficient per a dessecar la gran superfície. L'any 1554 l'abat de Cardona va promoure una intervenció d'enfortiment del rec de les Nogueres i del rec del Mig que consistia en enfondir-los i eixamplar-los. Aquesta obra fou dirigida pel mestre d'obres Joan de Borda. Però tampoc va aconseguir la dessecació total de l'estany. En canvi, la construcció iniciada l'any 1734 i finalitzada el 1737 sí que va ser un èxit. En aquells moments -i des de finals del segle XVI- el Monestir de l'Estany i el seu terme pertanyia a un nou senyor: les Cinc Dignitats Reials, cinc canonges de les seus de Barcelona, Vic i Girona que actuaven com a cosenyors o cobarons. Ells són els promotors de l'obra i els mestres d'obres van ser Josep Pasqual i Marià Terricabres (1734-35) i per Josep Morató i Marià Terricabres (1735-37)","coordenades":"41.8686100,2.1147300","utm_x":"426533","utm_y":"4635567","any":"1734-37","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52859-foto-08079-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52859-foto-08079-60-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"Josep Pascual i Marià Terricabres (1734-35) i Josep Moretó (1735-37) -mestres d'obres-","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52860","titol":"Creu de Puig Caritat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-puig-caritat","bibliografia":"","centuria":"XIX - XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Element escultòric de pedra, col·locat damunt un pedestal de pedra, recolzada en una plataforma esglaonada també de pedra, elevada respecte del nivell del terreny. L'actual creu és de mitjans del segle XX.","codi_element":"08079-61","ubicacio":"Serrat dels Lliris, Puig de la Caritat.","historia":"Elevació de 1010 metres d'altitud , situada sobre el mateix poble de l'Estany. Pel juny de 1481, la llagosta arrasava els camps i es va anar invocar la Mare de Déu en aquest punt. Com que la collita es va salvar i s'havien repartit pans li va quedar el Puig de la Caritat.","coordenades":"41.8758800,2.1087800","utm_x":"426048","utm_y":"4636379","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52860-foto-08079-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52860-foto-08079-61-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"Jaume Molera","observacions":"Fita ornamental commemorativa religiosa.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52861","titol":"Festa Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-10","bibliografia":"CARRERAS Candi; Francesc; GOMIS, Cels (1908-1918). Geografia General de Catalunya. Volum II. Província de Barcelona. Establiment editorial d'Albert Martín, Barcelona.","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La Festa Major del poble se celebra tradicionalment el 8 de setembre, coincidint amb la Nativitat de la Mare de Déu. Són elements tradicionals de la festa major l'ofici religiós, les sardanes, escenificacions de teatre i altres activitats lúdiques.","codi_element":"08079-62","ubicacio":"L'Estany","historia":"La referència documental més antiga que actualment es coneix sobre l'existència de la festa major la trobem a la Geografia General de Catalunya de l'any 1908: l'Estany. (...) Es del bisbat de Vich, té una església parroquial, dedicada a Santa María ab un rector y un coadjutor; un convent de Germanes Dominiques; una costura y un estudi municipals; dos hostals y tartana pera anar a Caldes. Fà festa major lo 8 de Setembre, y fira lo 8 de Desembre. [Carreras-Gomis, 1908, pàg.243-245]","coordenades":"41.8688600,2.1124000","utm_x":"426340","utm_y":"4635597","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52862","titol":"Fira de L'Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fira-de-lestany","bibliografia":"CARRERAS Candi; Francesc; GOMIS, Cels (1908-1918). Geografia General de Catalunya. Volum II. Província de Barcelona. Establiment editorial d'Albert Martín, Barcelona. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon. (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. TREPAST, Eduard; VILASECA, Anna. (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural, Lleida. p. 7-14. TRESSERRA, Josep. (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La Fira de l'Estany es celebra tradicionalment el 8 de desembre, coincidint amb la festa de la Immaculada concepció de la Mare de Déu (també coneguda com a festa de la Puríssima Concepció). També cal destacar el concurs de pintura ràpida, d'origen contemporani, que ha tingut un nombre creixent de participants","codi_element":"08079-63","ubicacio":"L'Estany","historia":"D'origen antic, la Fira de l'Estany fou antigament una fira ramadera. Dedicada al comerç de pells i bestiar. La ramaderia transhumant rebé un fort impuls a partir del segle XVI per l'augment de la importància social de la producció de llana i de carn. Fou l'època daurada de la transhumància a Catalunya. Es consolidaren grans fires ramaderes (potser com la Fira de l'Estany, del 8 de desembre) i una poderosa indústria ramadera. Malgrat trobar-se indicis a l'època preromana i romana, fou a partir del segle XII quan es considera que es començà a organitzar la pràctica de la transhumància a Catalunya i, en conseqüència, quan es creà la xarxa de camins per on havia de transcórrer. [Trepat-Vilaseca, 2012, pàg.7] Després de la reconquesta de terres als musulmans, els monestirs cristians més potents, com el de Santa Maria de Poblet o el de Santes Creus en zones planeres, i els de Sant Martí de Canigó o Sant Miquel de Cuixà en zones muntanyenques, eren propietaris de nombrosos ramats. Els monestirs de les zones de muntanya tenien dificultats per alimentar els seus ramats durant l'hivern per culpa de la neu i el fred, mentre que els de les planes no podien fer-ho a l'estiu per la competència amb els conreus. En conseqüència, els monestirs del Prepirineu català propiciaren la creació d'una xarxa de camins, estable i segura, que permetés el trànsit dels ramats cap a les pastures de muntanya a l'estiu, o cap a les zones menys fèrtils de les planes a l'hivern. El monestir de Santa Maria de l'Estany, molt més modest, és possible que també participés en aquest procés. Però a partir del segle XVI els monestirs cediren el protagonisme a grans ramaders, especialment del Pirineu. Des de finals del segle XVIII, la ramaderia transhumant ha patit una davallada continuada fins a l'actualitat sense, però, arribar a desaparèixer. S'estima que a Catalunya hi ha al voltant de 1.700 ramats d'oví i cabrum que es mobilitzen per les vies pecuàries catalanes. La ramaderia transhumant ha estat una activitat econòmica determinant en la configuració del territori del Moianès, i també del Lluçanès. Molts nuclis de població deuen la seva existència o el seu creixement a la ramaderia, i la prosperitat d'alguns masos es pot entendre només pel control que tenien d'alguns d'aquests ramats o de les pastures que feien servir [Cortès, 2002, pàg.84] (possiblement en serien exemples els masos estanyencs del Grau, o de la Carrera) Josep Tresserra esmenta, en la seva ressenya històrica de l'Estany, que en documents dels arxius de l'Estany i d'Oló va trobar referències sobre la celebració de grans mercats de bestiar davant la capella de Santa Cecília, en un camp del mas Grau, al costat dels corrals del carrer de Rodós, sense especificar-ne l'època. [Tresserra, 1920, pàg.4] Aquest podria haver estat l'origen de la fira de l'Estany que, si ens guiem per la cita de Mossèn Tresserra i per la datació de la capella de Santa Cecília, podria trobar-se entre els segles XIII i XVI]. També trobem documentada la fira a la Geografia General de Catalunya de l'any 1908: 'Estany. (...) Es del bisbat de Vich, té una esglesia parroquial, dedicada a Santa María ab un rector y un coadjutor; un convent de Germanes Dominiques; una costura y un estudi municipals; dos hostals y tartana pera anar a Caldes. Fà festa major lo 8 de Setembre, y fira lo 8 de Desembre.' [Carreras-Gomis, 1908, pàg.243-245]","coordenades":"41.8688600,2.1124000","utm_x":"426340","utm_y":"4635597","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52862-foto-08079-63-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52863","titol":"Fons documental de l'Arxiu del Monestir de Santa Maria de l'Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-del-monestir-de-santa-maria-de-lestany","bibliografia":"","centuria":"XIII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" En l'actualitat els fons arxivístics i bibliogràfics que es troben a la parròquia de Santa Maria de l'Estany estan instal·lats a la planta baixa en les dependències annexes al claustre, que també acullen el museu. Tot just entrar, en el vestíbul d'accés al museu es percep un ambient de notable humitat, que tanmateix desapareix al cap d'una estona de mantenir-se una activa circulació d'aire per l'obertura de les finestres. En els darrers anys s'ha tingut especial cura en mantenir una bona ventilació dels espais quan el temps ho permetia, fet que ha evitat deterioraments importants, però aquests espais són naturalment humits, i es detecten algunes alteracions en els documents emmarcats i penjats a la paret, Hi ha tres documents en pergamí en aquesta situació, dos al passadís d'accés i un altre en una paret més propera a la sala on hi ha al major part dels documents bibliogràfics i arxivístic. Els que mostren més alteració pels efectes de la humitat i dels fongs són els dos que hi ha al passadís d'entrada, una butlla de l'any 1507 de 49x84 cm., i una altre butlla de l'any 1616 de 53x79 cm. I especialment el primer d'ells, situat a la paret de la dreta de l'entrada .El tercer dels pergamins emmarcats, més gran (145x70),no presenta alteracions aparents. En la sala en què es troba agrupada la major part de la documentació aquesta es troba instal·lada en quatre armaris. Armari número 1,de fusta, amb dues parts de 1.30m,de 10 prestatges cada un. Del total de 20 prestatges d'aquest armari,15 15 contenen fons bibliogràfics o hemerogràfics i els cinc restants contenen documentació arxiu. Armari 2,de 1,75 m d'amplada, conté vuit nivells de prestatgeria, tres dels quals són de documentació d'arxiu i els altres cinc de documentació bibliogràfica. Armari 3.Encastat a la paret.D'1,15m d'amplada. Conté 4 nivells de prestatgeria, dels quals 2 són ocupats per capses que contenen fotografies de peces de museu mentre que les altres dues una conté butlletins oficials del bisbat i l'altra altre tipus de llibres Contemporanis. Armari 4.Encastat a la paret.D'1.15 m d'amplada i quatre nivells de llibres, conté butlletins del bisbat, i revistes 'Ecclesia'. Aquesta documentació cal afegir-hi uns 40 cm que es troben en un armari (núm 5) en el primer pis de la rectoria, on també hi ha uns 30 cm corresponents als fons ubicats a la planta baixa.<\/p> ","codi_element":"08079-64","ubicacio":"Monestir de Santa Maria de l'Estany. Plaça del Monestir, 2","historia":"","coordenades":"41.8692000,2.1123500","utm_x":"426336","utm_y":"4635635","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52863-foto-08079-64-1.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52864","titol":"Goigs a Santa Maria de l' Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-santa-maria-de-l-estany","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Goigs a lloança de Santa Maria que es venera a la parròquia de l'Estany, Bisbat de Vic. -Puix de Déu sou tan amada,\/ preserveu-nos de tot dany:\/sigueu la nostre advocada,\/Verge Santa de l'Estany. -Déu etern us ha escollida\/ i l'Arcàngel heu cregut;\/vostre sí treurà florida\/ resplendent de celsitud.\/ L'Esperit que us ha ombrejada\/ farà néixer el diví Tany. -Nit de goig. Betlem fulgura\/ quan Jesús de Vós és nat\/ sou la Mare intacta i pura\/ del Mesies esperat.\/ Nostra raça és honorada,\/ Déu de l'home es fa company. -Un estel el camí els mostra\/ als tres Reis de l'Orient\/ i confessen el Fill vostre\/ Déu i Home Omnipotent.\/ A Jesús, o Mare amada,\/ tota glòria li pertany. -Al·leluia. Tothom canta\/ a Jesús ressuscitat\/ El cor vostre, Mare santa,\/ llum de Pasqua l'ha inundat.\/ La nit vostra és feta albada\/ s'ha allunyat el dol i el plany. -Quina joia pels fills d'Eva,\/ i quin goig pel vostre cor\/ quan Jesús al cel s'eleva\/ ple de glòria i resplendor.\/ La nissaga esclavitzada veu trencat el seu parany. -Al Cenacle amb Vós, Maria,\/ els apòstols s'han unit\/ i heu rebut amb alegria\/ els set dons de l'Esperit.\/ Tota llengua era parlada,\/ del país i de l'estrany. -Dalt del cel Déu us honora,\/ goig suprem que Vós sentiu,\/ de la terra i cel. Senyora,\/ us corona Emperatriu.\/ De la glòria sospirada\/ Vós en sou el viarany. -Feu que fruiti amb benaurança\/ tota entranya que es consum\/ suplicant amb l'esperança\/ de portar un fill a la llum.\/ Quan veurà l'hora esperada\/ vetlleu Vós el seu afany. -Que la llei de l'Evangeli\/ sigui tot el nostre encís:\/ la mala herba mai no arreli\/ en les llars d'aquest país.\/ Beneïu nostra sembrada\/ que ens és vida durant l'any. -TORNADA. Puix de Déu sou tan amada\/ preserveu-nos de tot d'any:\/ Sigueu la nostre advocada,\/ Verge Santa de l'Estany.","codi_element":"08079-65","ubicacio":"Santa Maria de l' Estany. Carrer Verdaguer, 2.","historia":"","coordenades":"41.8692000,2.1125400","utm_x":"426352","utm_y":"4635635","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52865","titol":"Fons de l'Arxiu fotogràfic Municipal de L'Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-de-larxiu-fotografic-municipal-de-lestany","bibliografia":"","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"El municipi de l'Estany ha iniciat una recollida de fotografies, les quals estan en procés de ser inventariades i serà la base per un arxiu fotogràfic digital.","codi_element":"08079-66","ubicacio":"Ajuntament de l'Estany. Carrer Doctor Vilardell, 1","historia":"","coordenades":"41.8688600,2.1124000","utm_x":"426340","utm_y":"4635597","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52865-foto-08079-66-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52865-foto-08079-66-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52866","titol":"PEIN Moianès i la riera de Muntanyola - Àrea l'Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pein-moianes-i-la-riera-de-muntanyola-area-lestany","bibliografia":" Generalitat de Catalunya (1997); Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient. Barcelona<\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" Serrat del Lliris, Serrat de Puigmatre, Serrat dels Rocs, Serrat del Masot, La Serreta, Serrat de la Solana del Castell i Zona de Protecció de l'Estany (dessecat), Compren unes 836 ha. El criteri de selecció d'aquest PEIN ha estat el geològic, botànic i faunístic. La zona està formada per bosc de pi roig i boscos mixtos de roure martinenc i oi roig. Conté àrrees d'alt interès botànic (presència Genista cinerea subsp. Ausetana espècie rara a Catalunya, diverses orquídies i especies de caire eurosiberià.. Zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors. Conté la zona humida de l'antic estany de l'Estany, inclosa en l'inventari de zones humides.<\/p> ","codi_element":"08079-67","ubicacio":"A l'Oest i l'Est del municipi","historia":"","coordenades":"41.8802800,2.1030700","utm_x":"425579","utm_y":"4636873","any":"1997","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52866-foto-08079-67-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-07-16 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Aquests Pla d'Espais d'Interès Natural estan inspirats en la llei d'espais Naturals de 1985 i pretenen la salvaguarda del 20 % del territori català.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["42"]},{"id":"52867","titol":"Gegants de l' Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gegants-de-l-estany","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Gegants realitzats per la gent del municipi entre 2004-2005. Va ser un projecte cultural del municipi. Són de construcció casolana realitzats amb fusta i paper-cartó. Els seus noms són Arnau i Maria Estany, en referència a la boira que sura sobre l'antic estany a l'albada i a la mare de Déu de l'Estany.","codi_element":"08079-68","ubicacio":"Ajuntament de l'Estany. Carrer Dorctor Vilardell, 1","historia":"","coordenades":"41.8688600,2.1124000","utm_x":"426340","utm_y":"4635597","any":"2005","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52867-foto-08079-68-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"Projecte col·lectiu","observacions":"...'El disseny i construcció dels gegants de l'Estany ha estat un projecte intergeneracional i transversal organitzat per l'ajuntament i realitzat amb l'ajut de persones de totes les edats: els nens, nenes, pares, mares i mestres de l'escola, el jovent, els avis i les àvies, els artistes del poble... Vam començar ara fa quatre anys amb els nens i nenes de l'escola Ceip de l'Estany. Cadascú va fer un dibuix del gegant i la geganta que volia per al poble, a partir dels quals es van confeccionar els dissenys definitius intentant incorporar elements dibuixats per cada nen i nena. D'aquesta manera els gegants han tingut, des de bon principi, una mica de tots. Cada dissabte d'aquest darrer any, i amb l'ajut d'un geganter professional, tots els nens i nenes de l'Estany han modelat els caps de l'Arnau i la M. Estany. Després ha calgut construir l'estructura interior, tallar i cosir la roba (i quina feinada que han tingut les cosidores... metres i metres de tela que no s'acaben mai!) i ocupar-se dels últims detalls: el porró, la coca, el cistell amb flors, la regadora...' (segons paraules de M. Esperó).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52868","titol":"Saleres del Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/saleres-del-grau","bibliografia":"COSTA, Enric.(2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XVIII - XX","notes_conservacio":"Deteriorades pel propi pas del temps.","descripcio":"Paratge de camps de conreu parcialment urbanitzats situat al costat de llevant del poble al nord-oest del Camp de Sant Pere i que es localitzen a llevant del desguàs natural de l'estany, a la falda de la Serreta, just en un prat ocupat antigament per l'estany.","codi_element":"08079-69","ubicacio":"Trama urbana de l'est del nucli urba.","historia":"Al Moianès, Grau sembla ser un llinatge molt antic: l'any 921 trobem documentat que Geiraldo (Grau) vengué terres 'infra terminus Modeliano' al comte Sunyer. Uns segles més tard, Pere Grau era canonge de l'Estany i prepòsit de Santa Maria de Caselles, església dels dominis del monestir de Santa Maria de l'Estany, vers l'any 1460. Sembla que els Fabrer, en adquirir el mas Grau a finals del segle XVII, incorporaren al seu cognom el de Grau, costum molt habitual entre les grans nissagues catalanes. Un dels edificis annexos al mas té inscrita la data 1755 a la llinda de la porta d'entrada, mentre que a la llinda de sobre la porta principal d'entrada al mas hi ha un motiu ornamental conopial i la data 1768 inscrita, que ens donen notícia d'una actuació important al conjunt edificat durant aquest període. El 1777 tenim constància encara d'un Josep Grau, pagès de l'Estany. Després, ja no tenim notícia de més Grau. En canvi, el cognom va tenir, i té, molt arrelament a Moià. [Costa, 2003]","coordenades":"41.8697800,2.1148200","utm_x":"426542","utm_y":"4635697","any":"1755","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52868-foto-08079-69-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"La conservació fins a l'actualitat del topònim 'Saleres del Grau' estaria vinculada a l'indret on s'emplaçaven les lloses on es disposava la sal per al bestiar. Amb tot, hi ha autors que defensen la hipòtesi que aquest topònim estigues relacionat amb una possible extracció de sal en aquest indret a l'antiguitat. En qualsevol cas, actualment no es coneix cap referència documental que pugui corroborar aquesta hipòtesi","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52869","titol":"Sardana dels Almogàvers de l'Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardana-dels-almogavers-de-lestany","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Sardana composta l'any 1975 pel mestre Josep Capell i Hernàndez. Dedicada al Claustre del Monestir de Santa Maria de l'Estany. Estrenada a l'Església Romànica de l'Estany el 7 de setembre de 1975. per la cobla Montjuïc dirigida pel propi autor.","codi_element":"08079-70","ubicacio":"L'Estany","historia":"","coordenades":"41.8688600,2.1124000","utm_x":"426340","utm_y":"4635597","any":"1975","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52869-foto-08079-70-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52869-foto-08079-70-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"Josep Capell Hernández","observacions":"Josep Capell i Hernàndez (Almacelles (Segrià), 3 novembre 1914 - Barcelona, 15 agost 1994), va portar una intensa activitat musical, principalment, en la música ballable. Fundà diverses formacions, algunes de les quals foren després cobles‑orquestra com la Melodians i La Principal d'Urgell que fundà el 1939 quan residia a Mollerussa. Actuà amb la cobla Barcelona, i encara el 1970 fundà a Barcelona la cobla‑orquestra Montjuïc de la qual fou el director fins a l'any 1976. Al marge de la sardana, va estar en el conjunt de Mario Visconti com a pianista i arranjador, va col·laborar amb Dodó Escolà i va crear el seu propi conjunt, Capell‑Santy.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52870","titol":"Cobert del Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cobert-del-grau","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Els elements que conformen l'estructura presenten certes alteracions.","descripcio":"La casa està envoltada per edificis annexos destinats a pallers o corts, construïts amb pedra. Un dels situats a l'Oest de l'edifici principal té inscrita la data 1755 a la llinda de la porta. I en destaca un altre, també a l'Oest, cobert amb volta de canó de pedra.","codi_element":"08079-71","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer de Sant Isidre, 19","historia":"","coordenades":"41.8705500,2.1137500","utm_x":"426454","utm_y":"4635783","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52870-foto-08079-71-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52871","titol":"Carrer dels Caputxins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-dels-caputxins","bibliografia":"AADD. (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric.(2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer situat al veïnat del Prat i format per cal Cases, cal Gomís, ca la Pubilla, cal Sidro i cal Petó. Es tracta d'un petit carreró sense sortida, orientat E-O, format per diverses cases entre mitgeres construïdes amb murs de paredat, de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant i carener paral·lel a la façana principal. Originàriament les façanes comptaven amb revestiments de morter de calç, actualment desapareguts. Les façanes principals estan encarades a migdia i consten de set portalades emmarcades amb muntants i llindes de pedra. Excepte en el cas de dues portalades 'que tenen la llinda formada per un sol bloc de pedra però en forma d'arc rebaixat', la resta són de llinda plana. Les finestres són de llinda plana, emmarcades amb pedra tallada, força simples, tot i que algunes presenten boniques motllures. Els ampits són simples.","codi_element":"08079-72","ubicacio":"Raval del Prat.","historia":"El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir.","coordenades":"41.8580600,2.1119900","utm_x":"426294","utm_y":"4634398","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52871-foto-08079-72-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52872","titol":"Monestir de Santa Maria de l'Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monestir-de-santa-maria-de-lestany","bibliografia":" CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi- URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art Romànic, núm. 6. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). PUIGFERRAT, Carles (2015). 'Notícia sobre la presència del mestre d'obres Marc Safont al monestir de Santa Maria de l'Estany'. A Miscel·lània homenatge a Maria Rosa Manote i Clivilles. Retrotabulum maior I. Barcelona. p.191-195. ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII\/118-119. Patronat d'Estudis osonencs.Vic. P. 209-213. VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.<\/p> ","centuria":".XII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" El conjunt arquitectònic del monestir de Santa Maria de l'Estany està format per l'església, el claustre i diverses dependències que es troben al seu voltant, on ara hi ha un museu.<\/p> ","codi_element":"08079-73","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça del Monestir, 2","historia":" Les primeres referències documentals del lloc conservades fan referència a l'existència d'una església a l'Estany l'any 990. El 1080 va ser fundat el Monestir i l'església de Santa Maria, que es va consagrar el 1131, moment en què va rebre quantitat de donacions i esdevingué senyor de gran part dels termes del voltant. Durant segles el monestir va anar ampliant la seva influència al territori. La història del monestir de l'Estany és convulsa i amb episodis de gran violència... L'any 1110 el priorat assolí els dotze comunitaris i esdevingué abadia de Santa Maria de l'Estany. L'any 1131, el bisbe Ramon de Vic, amb l'aprovació del comte Ramon Berenguer III, feu donació de l'església de Moià, envers les seves capellanies i els seus delmes, a l'abadia de l'Estany. Dos anys més tard, el 1133 fou consagrada una nova església romànica, conservada en part actualment. En aquell moment la casa de l'hospital de pobre de Vic (l'Albergueria) es trobava sota manament de l'abat de Santa Maria de l'Estany. En aquesta època l'abadia tenia propietats a Moià, Avinyó, Oló, Relat, Olost, Calders, Fals, etc.. Amb el pas del segle foren nombroses les vicissituds que passà el cenobi, dinàmica que es reflectí en la mateixa evolució arquitectònica del conjunt. Ral pel que fa a les dependències principals com als cossos annexos que s'hi ha anat associant amb el pas dels anys. La darrera de les notícies localitzades sobre les obres de reforma en el monestir d'abans del 1600, fa referència a la nova cisterna que es bastí sota el pati del claustre entre el 1590 i el 1591. Potser és la mateixa que va subsistir fins al 1948-1958,la construcció de la qual va provocar l'aixecament del nivell del terra del pati, tal com es pot veure en diverses fotografies antigues. Així les actuals dependències que envolten el claustre de l'Estany i també les que es disposen a banda i banda de la plaça o pati del monestir, que s'entén davant el portal rodó d'accés a l'antiga clausura, són el resultat d'un complex procés de construcció, remodelació i reconstrucció que va tenir lloc entre el segle XIV i el XVII i del qual encara en sabem poc. Un procés que va perviure, potser en menys intensitat, al llarg dels segles XVIII, XIX i XX i encara va tenir un dels seus darrers episodis en la restauració del monestir dels anys cinquanta, seixanta i setanta del segle XX i en intervencions posteriors. El conjunt del monestir va ser declarat Monument Històric Artístic el 1931, sotmetent-se a partir d'aquest moment a successius projectes de rehabilitació i restauració.<\/p> ","coordenades":"41.8690000,2.1123900","utm_x":"426339","utm_y":"4635612","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52872-foto-08079-73-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52872-foto-08079-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52872-foto-08079-73-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2020-07-16 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"A finals del segle XIX va començar la restauració del conjunt, encara que les actuacions més decidides es van fer a partir de l'any 1931, afectant l'església i el claustre. El 2014-15 el Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va lliurar a l'ajuntament el PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE L'ESTANY AL TERME MUNICIPAL DE L'ESTANY (Memòria) (Re4dacció: Mireia Bernades, arquitecte)","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["42"]},{"id":"52873","titol":"Església de Santa Maria de l' Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-santa-maria-de-l-estany","bibliografia":" CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi- URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi.(1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art Romànic, núm. 6. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). PUIGFERRAT, Carles (2015). 'Notícia sobre la presència del mestre d'obres Marc Safont al monestir de Santa Maria de l'Estany'. A Miscel·lània homenatge a Maria Rosa Manote i Clivilles. Retrotabulum maior I. Barcelona. p.191-195. ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII\/118-119. Patronat d'Estudis osonencs.Vic. p. 209-213. VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.<\/p> ","centuria":"XII -XX","notes_conservacio":"","descripcio":" L'església té una planta de creu llatina, d'una nau amb transsepte, capçat a llevant per tres absis semicirculars. En la intersecció de la nau amb el transsepte hi ha una cúpula semiesfèrica sobre trompes. L'absis central s'obre, mitjançant un senzill ressalt, a una perllongació de la nau que forma un cor, i les absidioles s'obren a cada braç del transsepte mitjançant també uns senzills ressalts. La nau i el transsepte es cobreixen amb una volta de canó de mig punt reforçada a la nau per tres arcs torals la qual arrenca, igual com les voltes de quart d'esfera dels absis, d'una senzilla imposta. Els arcs torals arrenquen de pilars rectangulars, llevat del que obre el presbiteri, que és emfasitzat per dues columnes, que substitueixen els pilars.<\/p> ","codi_element":"08079-74","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 2","historia":" L'església actual correspon bàsicament a la consagrada el 1133. És d'una gran sobrietat, d'una nau amb transsepte capçat per tres absis rodons. Al creuer s'aixeca un cimbori, sobre el qual reposa el campanar, refet el 1648 després que el terratrèmol de 1448 el fes caure sobre la volta, tot provocant-ne l'esfondrament. L'església fou coberta aleshores, amb un sostre embigat, sobre arcs diafragma gòtics, que el 1670 foren camuflats per una volta de creueria feta amb rajol, substituït novament per una volta de canó arran de la restauració dels anys 1966-1970. En la mateixa restauració es van refer les dues absidioles, mutilades el segle XVIII per fer-hi una capella i la sagristia. L'escultura dels seus elements ornamentals és per tant totalment moderna, tot i que imita les de l'absis major. Adossada al costat S del creuer hi ha l'antiga sala capitular, o capella de Sant Nicolau, ara capella del Santíssim. Fins al 1775 subsistí com a col·legiata secular, i d'aleshores ençà és la parròquia del poble. Com ja s'ha esmentat, el conjunt fou restaurat en 1948-58 pel Servei de Monuments de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de Jeroni Martorell, i en una nova campanya en els anys 1967-1970 pel mateix Servei, ara sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs. L'última intervenció ha anat a càrrec del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (1981-1983). A l'altar principal de l'església hi ha la imatge de la Mare de Déu de la Llet, gòtica (referenciada ja el s. XIV), realitzada en alabastre policromat. D'elements d' interès es conserven la pica baptismal i les restes del cadirat barroc del cor.<\/p> ","coordenades":"41.8693200,2.1125100","utm_x":"426350","utm_y":"4635648","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52873-foto-08079-74-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52873-foto-08079-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52873-foto-08079-74-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2020-07-16 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"L'església, en conjunt, és d'una nuesa total i no té altres elements ornamentals que les columnetes de les finestres, els capitells i les bases de les columnes que suporten l'arc toral del cor i les impostes dels pilars, decorades amb un senzill tema geomètric o floral. El conjunt arquitectònic de l'edifici de l'església va ser reconstruit en bona part durant els anys 70 del segle XX primat-se l'aparença de la seva obra romànica, tant a la capçalera com a l'interior de la nau central, el que va comportar la desaparició d'estructures gótiques i barroques anteriors.","codi_estil":"98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["42"]},{"id":"52874","titol":"Ajuntament de l'Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ajuntament-de-lestany","bibliografia":"CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.","centuria":"XIV-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada que dibuixa una forma allargada oberta a tres cares i amb coberta a doble vessant. Construcció que, antigament formava part del conjunt arquitectònic del monestir. L'actual façana oest de l'edifici queda alineada amb el carrer i és on es localitza l'accés principal a l'immoble que es fa per una porta d'arc de mig punt adovellada. El pany de mur que tanca aquesta façana presenta, a cada un dels costats, un contrafort de grans dimensions, que assoleix l'alçada de la planta pis. Aquesta façana està presidida per una placa amb la inscripció CASA CONSISTORIAL DE SANTA MARIA DE L'ESTANY RESTAURADA EN 1955 flanquejada per dos fanals a quatre cares de paret. Les úniques finestres de la façana es localitzen a la segona planta on a l'eix del carener de la coberta s'obre l'estructura d'una doble finestra, tota emmarcada per pedra local tallada i amb doble llinda monolítica. La façana nord, que s'obre a la plaça del monestir, la conforma un pany de mur on s'obre una balconada a l'alçada del primer pis amb dues obertures d'arc rebaixat de pedra tallada i barana de ferro. Al costat dret d'aquesta s'obre una finestra amb brancals i llinda monolítica de pedra amb ampit motllurat. Mentre que a la planta sota coberta es localitzen tres finestres de menors dimensions, també fetes de pedra tallada local. L'únic accés que presenta la façana es localitza a tocar de la cantonada esquerra i és una porta senzilla. A la façana que conforma el mur de tancament de ponent, s'obren un seguit de finestres a cada una de les plantes que ofereixen un ampli ventall tipològic i formal. Bé que en destaca el plafó del gran rellotge de sol, fet amb rajoles decorades, regal de Josep Roig i Ginestós i Maria Iñiguez i Oliver al poble de l'Estany 1982. Pel que fa a les obertures, a la planta baixa, centrades a l'amplada del mur, hi ha dues finestres reixades amb barrots i emmarcades de pedra local tallada. A la primera planta, d'una banda, s'obre un gran finestral d'arc escarser, fet amb un bloc monolític de pedra local sobre mènsules i brancal de pedra tallada. Al costat dret d'aquesta s'obre una segona finestra amb llinda monolítica plana i brancals i ampit motllurat de pedra. Un segon plafó de rajols ceràmics amb l'escut històric del municipi és situat a la part central de la façana, just al nivell del primer pis. Pel que fa al nivell de sota coberta s'obren quatre finestres, tres de gran i una de menors dimensions, totes fetes amb pedra local tallada en brancal, llindes i ampits. Tot l'aparell del conjunt de murs de les façanes són fets amb maçoneria que, en certa mesura, remarca l'horitzontalitat de les filades. El ràfec de la coberta de les façanes nord i sud és fet amb línia de teula sobre maó pla.","codi_element":"08079-75","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer del Doctor Vilardell, 1","historia":"Aquest edifici formava part de les antigues dependències del monestir, podent-se tractar, molt probablement, de les estances privades de l'abat.","coordenades":"41.8688600,2.1124000","utm_x":"426340","utm_y":"4635597","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52874-foto-08079-75-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52874-foto-08079-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52874-foto-08079-75-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52875","titol":"Casa de Cultura","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-cultura","bibliografia":"","centuria":"XIV - XXI","notes_conservacio":"Obres de rehabilitació 2015","descripcio":" Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a migdia amb coberta de doble vessant vers la façana principal. La seva façana s'articula a partir de la disposició de dues grans obertures que es disposen a la planta baixa. Una amb llinda recta i l'altra amb arc de mig punt rebaixat, on s'obre la porta de doble full que dóna accés a l'interior. A la planta primera s'obren dos finestrals emmarcats per pedra tallada local amb ampit motllurat que queden alineats, respectivament, amb les obertures de la planta baixa. A la planta sota coberta es disposa un finestró, també emmarcat amb pedra tallada, que s'obre a l'eix central de la façana. A les plantes inferiors, destaca l'emplaçament d'antigues obertures, actualment cegades. L'aparell del parament exterior és fet de maçoneria de pedra desbastada lligada amb morter de calç disposada guardant una certa horitzontalitat. El ràfec és fet amb una línia de teules.<\/p> ","codi_element":"08079-76","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça del Monestir, 4","historia":" Fins el 2014 hi havia la biblioteca (planta baixa)<\/p> ","coordenades":"41.8690000,2.1121300","utm_x":"426318","utm_y":"4635613","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52875-foto-08079-76-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52875-foto-08079-76-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Totalment reformat el 2015, en aquest edifici hi ha des d'aquest any diverses dependències municipals. A la planta baixa hi ha l'Oficina d'Atenció Ciutadana i el Centre de Visitants (Centre d'Interpretació - L'Estany història i natura - Informació turística). Al primer pis, trobem la Sala polivalent i al segón pis hi ha la sala de Lectura.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["42"]},{"id":"52876","titol":"Fons de l'Arxiu Municipal de l' Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-de-larxiu-municipal-de-l-estany","bibliografia":"","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Arxiu Municipal de l'Estany conserva el fons documental des de l'any 1837. Actualment el fons és de 77,74 m. La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins a la seva ubicació actual. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques, ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins a la intervenció de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona que va tenir lloc entre novembre de 2000 i febrer de 2001. L'abril de 2009 l'ajuntament s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.","codi_element":"08079-77","ubicacio":"Ajuntament de l'Estany. Carrer del Doctor Vilardell, 1","historia":"","coordenades":"41.8688600,2.1124000","utm_x":"426340","utm_y":"4635597","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52876-foto-08079-77-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Els fons documental abasta de l'any 1837 fins a l'actualitat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52877","titol":"Claustre del Monestir de Santa Maria de l' Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/claustre-del-monestir-de-santa-maria-de-l-estany","bibliografia":" CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.<\/p> ","centuria":"XIV - XXI","notes_conservacio":"Recents treballs de restauració (2017)","descripcio":" El claustre, comunicat amb l'església per un portal gòtic del segle XVI, constitueix l'element original millor conservat i més interessant del conjunt. Situat a migdia de l'església, és de planta quadrada, força regular, amb quatre galeries de deu arcs que reposen sobre nou parells de columnes, excepte als angles, on hi ha un grup de cinc columnes (que havien estat massissades i foren refetes en la restauració dels anys 50). Té un total de 72 capitells, molt ben conservats, només amb algunes mutilacions intencionades. El sostre és embigat, tot i que abans sembla que era amb volta. La seva construcció s'allargà a mitjà segle XII fins a finals del XIII o principis del XIV, amb la intervenció de diversos tallers d'escultura, tal com reflecteix la diversitat temàtica dels seus capitells. L'ala més primitiva és la de tramuntana (la més propera a l'església). En els seus capitells s'escenifica la vida de Jesús, entre dos capitells (situats als extrems) que al·ludeixen a la redempció: el pecat original, d'un costat, i el pesament d'una ànima, de l'altre. A l'ala de llevant destaquen els temes profans (una noia pentinant-se, les esposalles d'una parella), així com diversos motius vegetals. A les altres dues ales predominen els motius florals, de bestiari, geomètrics o heràldics. Originàriament, el claustre tenia dos pisos. El superior, amb una façana totalment llisa interrompuda només per dos finestrals per banda, fou suprimit en la restauració duta a terme els anys 1948-58, i novament refet, en un llenguatge arquitectònic totalment diferent, els anys 1981-83. Aquesta última intervenció comportà la construcció d'un polèmic voladís de grans dimensions, de formigó armat, bastit per protegir els capitells de les inclemències del temps. Envolten el claustre les antigues dependències monàstiques, bastides entre els segles XIV i XVII, ara destinades a rectoria, biblioteca pública i museu. Descripció dels sarcòfags: Sarcòfag de l'abat Jaume de Rocafort o de Rocabertí: Adossat a la paret de l'ala est del claustre, a una alçada de dos metres sobre el sòl. És d'estil gòtic florit i porta una inscripció en caràcters gòtics. A cada costat de la mateixa hi veiem dues representacions de l'escut de l'abat del monestir anomenat Jaume, les despulles del qual guarda el sarcòfag. Presenta la següent inscripció: al dia set de les Kalendes de Novembre (26 d'octubre) de l'any 1311 morí en Jaume, per la Gràcia de déu, abat de l'Estany, qui enriquí aquesta església amb molts béns espirituals i materials, l'ànima del qual pugui fruir dels celestials'. Sarcòfag dels Senyors de Peguera: Sepulcre que conté les despulles dels Senyors de Peguera amb una inscripció de trets gòtics i el corresponent escut de la família. És d'estil gòtic i està situat a uns dos metres d'alçada sobre el sòl. Presenta a la part superior una escultura jacent d'un soldat vestit amb cota de malla, amb l'espasa enmig del pit i un petit gos sota els peus. La factura de l'anomenada escultura és força acurada i ben resolta. Aquest sarcòfag guarda les despulles de Bernat, Ramon i Guillem de Peguera, cavallers i soldats. Presenta una inscripció que, traduïda diria: 'en l'any 1335 han estat traslladats en aquest vas els venerables Ramon, Guillem i Bernat de Peguera nobles militars i altres de la seva parentela, els quals, amb llurs béns feren prosperar molt aquesta església. Bernat féu en la mateixa algunes fundacions. Les seves ànimes regnin en la glòria'.<\/p> ","codi_element":"08079-78","ubicacio":"Nucli urbà, Plaça del Monestir, 2","historia":" Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, va ser fundat l'any 1080. És una de les joies del romànic català i una de les principals abadies canonicals del país on hi residí una comunitat de canonges agustinians. Les referències documentals més antigues que ens parlen del claustre es remunten a l'any 1258 Ell claustre, ubicat a la part meridional del monestir, és l'element més interessant. En destaquen les columnes dobles i els 72 capitells amb iconografies de temàtica vegetal, heràldica i d'escenes bíbliques i profanes. Adossats a les parets, hi ha uns sarcòfags amb les despulles d'abats i nobles. L'ala nord del claustre, iniciada a mitjan segle XII, és la més primitiva. En els capitells es representa tota la vida de Crist, del naixement al calvari, i també altres temes al·legòrics a la redempció de la humanitat. Cal remarcar els capitells de la fugida a Egipte, del Sant Sopar i de l'entrada de Jesús a Jerusalem. En l'ala oest del claustre, sobretot a la part interior, els capitells estan decorats amb temes de bestiari, flora, geomètrics i heràldics. L'ala sud del claustre és la més moderna; fou acabada a finals del s. XIII o principis del XIV. Els seus capitells presenten motius decoratius semblants als de la galeria oest. L'ala est és iconogràficament molt rica: si bé hi trobem escenes religioses, tals com l'anunciació a Maria, també hi ha les internacionalment conegudes escenes profanes, tals com una noia pentinant-se, uns pagesos batent una garba, o un bou tocant un instrument musical. A banda dels capitells, en el claustre podem veure també el sarcòfag de la família Peguera (1335), i els dels abats Jaume de Rocabruna, Berenguer Desvall i Berenguer de Riudeperes (segle XIV).<\/p> ","coordenades":"41.8691300,2.1124900","utm_x":"426348","utm_y":"4635627","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52877-foto-08079-78-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2019-12-18 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"En el marc de les inversions corresponents a l'1% cultural de l'Eix Transversal, gestionat per CEDINSA, a l'any 2017 s'han executat un seguit de treballs de restauració al claustre: s'han consolidat les columnes i s'han protegit de l'aigua mitjançant noves canalitzacions; s'ha reparat la teulada i s'ha reforçat l'accès al sobreclaustrre. (segueix de descripció) Sarcòfag de l'abat Berenguer de Vall: És el situat al mig dels tres adossats a l'ala Est del claustre, situat a uns dos metres sobre el sòl. Presenta una inscripció de caràcters gòtics entre dues imatges de l'escut de la casa de Vall: un lleó coronat situat en posició rampant. El sepulcre és d'estil gòtic. La inscripció diu: 'als quatre Idus del Mes de Maig (el 12) de l'any 1316, morí el senyor Barnat de Vall de grata memòria, abat d'aquesta església, l'ànima del qual sigui col·locada en el celest soli'. Sarcòfag de Berenguer de RiudeperesSituat a la banda dreta del grup de tres adossats a l'ala est del claustre de l'Estany. Situat a dos metres d'alçada sobre el sòl. És d'estil gòtic florit i entre la inscripció gòtica apareix l'escut de la família dels nobles senyors del castell i terme de Riudeperes: tres peres d'argent sobre camp d'or. La inscripció diu: a XVII de les Kalendes de Novembre de l'any del Senyor 13... Morí Berenguer, per la gràcia de déu, abat d'aquesta església, qui féu construir de nou l'altar de Sant Antoni; sacerdot perpetu; i fundà en el mateix dos aniversaris, i enriquí molt la seva església així en l'espiritual com en el temporal. Descansi en pau'.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["42"]},{"id":"52878","titol":"Mare de Déu de l'Estany.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mare-de-deu-de-lestany","bibliografia":"","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":" A l'altar principal de l'església hi ha la imatge de la Mare de Déu de la Llet, gòtica, realitzada en alabastre policromat i documentada ja el s. XV. A l'interior cal destacar la talla d'alabastre del segle XIV de Mare de Déu de l'Estany. La Verge sosté amb el braç esquerre el Nen mentre l'alleta. Resta part de la policromia del mantell on destaca el blau d'atzur o de cobalt i els daurats.<\/p> ","codi_element":"08079-79","ubicacio":"Església de Santa Maria de l'Estany, carrer Verdaguer, 2","historia":"","coordenades":"41.8693600,2.1125600","utm_x":"426354","utm_y":"4635652","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-07-16 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Propietat Privada (Bisbat). Accés Públic","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52879","titol":"Creu votiva","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-votiva","bibliografia":"","centuria":"XVII - XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu de pedra situada davant la façana principal de l'església de l'Estany. Procedeix de l'antic cementiri. Col·locada sobre un pòdium quadrat de pedra i recolzada en un petit dau, s'aixeca un fust de petites dimensions coronat per un bloc de pedra de forma romboidal que presenta a les seves cares diferents motius bíblics, com la crucifixió i el martiri, de factura molt simple i tosca.","codi_element":"08079-80","ubicacio":"Monestir de Santa Maria de l'Estany. Carrer Verdaguer, 2","historia":"","coordenades":"41.8692000,2.1125400","utm_x":"426352","utm_y":"4635635","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52879-foto-08079-80-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"Jaume Molera (possible)","observacions":"La peça actual és una recracaió contemporània, possiblement obra de Jaume Molera. Segons notícies de Mn. Aureli, titular de l'actual parròquia, aquesta creu és el testimoni de l'existència d'un antic fossar comú que desaparegué en realitzar les obres de l'església del monestir.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52880","titol":"Pila Baptismal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pila-baptismal-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Peça monolítica de granit i de grans dimensions amb forma cilíndrica i interior rebaixat fins a mitja canya i unes dimensions d'1,20 m de diàmetre i 1 m d'alçada. La part exterior d'aquest element no presenta cap tipus de decoració ornamental ni treball escultòric.<\/p> ","codi_element":"08079-81","ubicacio":"Església de Santa Maria de l'Estany, carrer Verdaguer, 2","historia":"","coordenades":"41.8692000,2.1125400","utm_x":"426352","utm_y":"4635635","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52880-foto-08079-81-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52880-foto-08079-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52880-foto-08079-81-3.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2020-01-15 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"L'element, probablement reutilitzat, es localitza a l'absidiola del costat dret de l'absis central de l'església de Santa Maria de l'Estany, ocupant la part central d'aquest espai a modus de -pila baptismal-.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["42"]},{"id":"52881","titol":"Rellotge de sol Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-ajuntament","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Rellotge de sol conformat per un plafó ceràmic mural. De forma rectangular és compost per 286 peces policromes amb unes mides d'1,5 m per 3,6 m. La composició està emmarcada per una orla quedant a la part superior el quadrant de les línies horàries aràbigues que resten flanquejades pels signes del zodíac i tot queda presidit per un escut de l'Estany. A la part inferior es representen uns motius agraris i una vista panoràmica del poble de l'Estany. A la part inferior esquerra hi ha la llegenda: 'Josep Roig i Ginestós i Maria Yñiguez i Olivar al poble de l'Estany 8-9-1982'.","codi_element":"08079-82","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 1","historia":"","coordenades":"41.8688600,2.1123800","utm_x":"426338","utm_y":"4635597","any":"1982","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"Josep Roig Ginestós","observacions":"El mestre ceramista Josep Roig Ginestós va néixer al petit poble de Santa Maria de l'Estany l'any 1898, el seu pare natural de la ciutat de Cervera i la seva mare de Collsuspina.A la primerenca edat de dos anys, la seva família es trasllada a Moià, poble en el qual va transcórrer la seva infància i primers anys de joventut. Va estudiar en els 'Pares Escolapis' on ràpidament va destacar pels seus dibuixos.Una anècdota, on revela clarament el seu bon fer en el dibuix: va esdevenir a la primerenca edat de nou anys: el gran i reconegut pintor Ramón Casas va passar per Moià i veient la típica estampa de la mare del petit abillada a la manera d'antany d'aquesta terra, va demanar permís per fer-li un retrat pictòric, i una vegada començat el quadre va veure el pintor com aquell nen volia emular-ho i amb tanta gràcia, que li va dir:' has de dibuixar i pintar molt i para això et regalo paper en quantitat i carbonets.' Des d'aquell moment no va deixar de dibuixar.Avui aquell quadre de l'artista Ramón Casas està en el museu 'The Hispanic Society of Amèrica' i la destinació ha volgut que unes peces de ceràmica decorades per l'artista José Roig Ginestós es trobin en el mateix museu.En la seva joventut es va traslladar a Barcelona, va estudiar a l'escola de Belles arts, treballant al mateix temps en l'estudi de Jaime Llongueras (famós decorador de l'època) que va treballar conjuntament amb Gaudi en el taller de la Sagrada Família de Barcelona i gran amic de l'artista Xavier Nogués amb qui José Roig va establir gran amistat i de la seva mà va entrar al món de la ceràmica decorada.L'any 1927 se li va encarregar tots i cadascun dels taulells que adornen el recinte del Poble Espanyol de Montjüic (Barcelona) inaugurat amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929, lloc en el qual va establir el seu taller de ceràmica que avui dia segueixen i regenten els seus néts.Les seves obres es troben per tot el món i en diversos museus poden veure's les seves obres (www.ceramicaroig.es)Sent la seva vida molt dilatada i rebent al llarg d'aquesta, grans honors i distincions treballant fins a la seva fi als 95 anys. L'estat espanyol i el poble natal de Sta. María de l'Estany li van conferir l'honor de nomenar-li fill predilecte i dedicar-li al seu nom un dels seus carrers. En aquest mateix poble natal reposen les restes mortals del mestre ceramista.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52882","titol":"Jardí Mossén Aureli","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardi-mossen-aureli","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Zona enjardinada que ocupa l'entorn posterior del conjunt de les dependències monàstiques, església , capella del Santissim i casa rectoral. Al jardi hi ha un conjunt de parterres de pedra, així com alguns elements arquitectònic ornamentals, també hi és la font de la Mare de Déu de Montserrat.","codi_element":"08079-83","ubicacio":"Nucli urbà. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Plaça del Monestir, 2","historia":"","coordenades":"41.8691700,2.1127800","utm_x":"426372","utm_y":"4635631","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52882-foto-08079-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52882-foto-08079-83-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52883","titol":"Col·lecció del Monestir de Santa Maria de l' Estany.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-del-monestir-de-santa-maria-de-l-estany","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" La col·lecció del Monestir de Santa Maria de l'Estany es troba organitzada amb 4 sales: A la primera sala, la sala d'art religiós, s'exposa el tresor parroquial de Santa Maria de l'Estany, així com altres peces de caràcter religiós procedents d'altres esglésies o particulars. De tots els elements que es troben a la sala, cal remarcar la creu processional de Santa Maria de l'Estany, d'argent (s. XVII), la bacina de la Mare de Déu de la Llet (segle XVIII), el reliquiari de la Vera Creu (segle XVII), un copó barroc (segle XVIII), i el conjunt de crismares ( s. XVII-XIX). Són també interessants les escaparates amb diferents Mares de Déu, procedents de cases particulars i la col·lecció d'utensilis per elaborar les sagrades formes. A la paret també hi ha una gran matraca de campanar que substituïa les campanes per Setmana Santa. Sala del Lapidari: Aquesta Sala guarda elements de pedra de diferent naturalesa. Són molt interessants les làpides sepulcrals gòtiques, amb representació del calvari (segles XIII i XIV), l'ossera de la família Centelles (s. XI-XII), i les tombes antropomorfes (s. XI-XII). Cal remarcar el conjunt de claus de volta barroques procedents de l'església del monestir (s. XVII), amb sants i àngels en relleu amb pedra i guix. Les sales següents mostren peces de molt diversa naturalesa. Cal remarcar una esplèndida calaixera de sagristia, de fusta de noguera, amb una delicada marqueteria (1733), els recipients de ceràmica per a ús domèstic i el mostrari de rajoles de revestiment, de diferents èpoques (segles XVII a XX). Ja sortint, cap al claustre, és interessant la porta plafonada d'interior (segle XVII).<\/p> ","codi_element":"08079-84","ubicacio":"Monestir de Santa Maria de l'Estany. Plaça del Monestir, 2","historia":" Aquesta col·lecció és gràcies a la insistència del Mossèn Aureli Pou i Marquel (1930-1984) que va ser rector de l'Estany de 1965 fins l'any 1984. Va ser en aquests anys que es va promoure la tasca de recuperació del Monestir i la col·lecció del Monestir de l'Estany. El museu fou inaugurat l'any 1968.<\/p> ","coordenades":"41.8692000,2.1123500","utm_x":"426336","utm_y":"4635635","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52883-foto-08079-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52883-foto-08079-84-3.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Consta en el Cens de 'col·leccions obertes al públic' de la Generalitat de Catalunya.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["42"]},{"id":"52884","titol":"Capella del Santíssim","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-del-santissim-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Adossada al costat sud del creuer de l'església de Santa Maria de l'Estany, al costat de llevant del claustre, hi ha l'antiga sala capitular, antiga capella de Sant Nicolau i ara capella del Santissim. Es tracta d'una construcció de planta rectangular de 12 m de costat que és feta amb aparell de maçoneria i amb coberta de doble vessant. Edifici de planta rectangular amb espais habilitats a l'ample dels murs de tancament lateral, i que està coberta amb volta de canó.<\/p> ","codi_element":"08079-85","ubicacio":"Nucli urbà, Plaça del Monestir, 2","historia":"","coordenades":"41.8692100,2.1126400","utm_x":"426360","utm_y":"4635636","any":"1749","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-18 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52885","titol":"Ball Pla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-pla","bibliografia":"AMADES, Joan (1950-56). Costumari Català. El curs de l'any. Ed. Salvat Tomo IV. Barcelona","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Dansa popular de caràcter tradicional. Segons el folklorista Joan Amades es tracta d'un ball cerdà (de la Cerdanya) que fou introduït a casa nostra pels occitans durant la seva immigració a Catalunya al segle XVII. 'Després d'un passeig previ al ball, els balladors fan fer rístol a la companya (figures 1 i 2), encarats i deixar anar les mans, marquen un suau punteig i evolucionen com indiquen les figures 3, 4 i 5; en repetir-lo, pren un moviment més viu i saltironat, com marca la figura 6, i acaba amb un airós giravolt del ballador (figura 79)' JOAN AMADES (1950-56)","codi_element":"08079-86","ubicacio":"L'Estany","historia":"Hi ha dues hipòtesis de l'origen de la paraula Ball Pla. Una es refereix a la forma de ballar-se plana, suau, sense salts i moviments bruscs. L'altra al lloc on es ballava, en la zona plana del poble. Possiblement, aquesta primera hipòtesi prové d'estudis realitzats a Catalunya i Aragó on 'curiosament' també existeixen balls sota el nom de Ball Pla. Tanmateix, aquests balls comparteixen característiques similars amb el nostre. El Ball Pla és una forma de ball de parelles, potser la més típica del Principat de Catalunya, on fou molt estesa, sobretot durant el segle XIX, i on ha deixat testimoniatges des del segle XVII. Espècie de baixa dansa, generalment de compàs ternari, que es caracteritza, tal com indica el nom, per un punteig suau, per un moviment dels peus lliscant a poca distància de terra i per l'absència de salts. Més que una dansa concreta, aquest Ball Pla indica una manera de ballar, un tipus de dansa oberta, a la que tothom podria afegir-s'hi. Els mots 'ball pla' defineixen per antonomàsia el contrari al fet de ballar fent salts, expressant els seus moviments com a dansa de galanteig, festeig amorós, molt ben acompanyats per un refinat vestuari.","coordenades":"41.8688600,2.1124000","utm_x":"426340","utm_y":"4635597","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52885-foto-08079-86-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"S'està intentant recuperar i promoure per part la colla caramellaire de l'Estany Sortits de l'Ou i sota la tutela de l'Esbart dansaire de Castellterçol.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52886","titol":"Antigues dependencies del monestir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antigues-dependencies-del-monestir","bibliografia":"","centuria":"XIV-XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Aquest edifici tanca el monestir pel cantó de ponent i fa avui d'accés. Forma una façana rectangular de dues plantes a la plaça del monestir. El conjunt és format per un portal d'entrada de grans dimensions, d'arc de mig punt i adovellat que dóna accés al claustre, presidit per una placa amb un escut de l'abat Berenguer de Riudeperes (mort el 1329). A banda i banda de la porta s'hi troba una porta, amb llinda, i amb elements decoratius de caràcter gòtic (tardà del s. XVI). Al damunt de les portes hi ha dues petites finestres, les llindes de les quals presenten també elements gòtics del s. XVI. A una finestra dels baixos, l'enreixat és amb llangardaix. El pis superior, més modificat, té sis obertures dels s. XVI i posteriors. Damunt del portal, un escut en alt relleu de factura gòtic- tardana té representats dos àngels vestits de monjos que sostenen un arbre arrelat, conjunt ornat amb mitra i bàcul. La coberta és a una vessant. L'interior ha estat molt adaptat per a un ús posterior i conserva molt poc de la disposició original.<\/p> ","codi_element":"08079-87","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça del Monestir, 2","historia":" Aquesta construcció, erigida per acollir-hi diferents dependències abacials, fou aixecada en temps de l'abat Berenguer de Riudeperes (mort el 1329). D'aquí la representació del seu escut sobre el portal. Avui aquest edifici fa de façana a la plaça del monestir (abans plaça de la mongia) oberta arran de l'enderrocament de les cases que tancaven el pas de les cases on vivien alguns monjos i més tard treballadors i guardians del monestir. A la dècada dels seixanta -setanta, el conjunt fou restaurat donant-li l'aspecte que presenta avui. L'interior de l'edifici conserva alguns arcs apuntats. L'obra original ha estat molt modificada.<\/p> ","coordenades":"41.8690700,2.1125900","utm_x":"426356","utm_y":"4635620","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52886-foto-08079-87-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52886-foto-08079-87-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2019-12-18 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["42"]},{"id":"52887","titol":"Font del Doctor Vilardelll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-doctor-vilardelll","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada davant la casa del Doctor Vilardell, just al carrer que porta el seu nom.","codi_element":"08079-88","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell - Carrer Barcelona","historia":"","coordenades":"41.8678900,2.1130400","utm_x":"426392","utm_y":"4635489","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52887-foto-08079-88-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52888","titol":"Col·lecció Plafons ceràmics Josep Roig i Ginestós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-plafons-ceramics-josep-roig-i-ginestos","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de dues composicions de ceràmica, del mestre ceramista Roig. Les composicions són de ceràmica policromada. La primera està formada per un conjunt de 7 x 6 peces de ceràmica on hi ha el dibuix dels antics dominis de l'Estany. Aquesta composició data de 1982. Policromia en diversos colors. L'altra composició de rajoles de 5 x 4 es tracta del dibuix de dos àngels aguantant l'arbre, simbologia del territori amb el símbol eclesiàstic de domini del bisbat. Policromia en Blaus.","codi_element":"08079-89","ubicacio":"Monestir de Santa Maria de l'Estany. Plaça del Monestir, 2","historia":"","coordenades":"41.8692000,2.1123500","utm_x":"426336","utm_y":"4635635","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52888-foto-08079-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52888-foto-08079-89-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"El mestre ceramista Josep Roig Ginestós va néixer al petit poble de Santa Maria de l'Estany l'any 1898, el seu pare natural de la ciutat de Cervera i la seva mare de Collsuspina.A la primerenca edat de dos anys, la seva família es trasllada a Moià, poble en el qual va transcórrer la seva infància i primers anys de joventut. Va estudiar en els 'Pares Escolapis' on ràpidament va destacar pels seus dibuixos.Una anècdota, on revela clarament el seu bon fer en el dibuix: va esdevenir a la primerenca edat de nou anys: el gran i reconegut pintor Ramón Casas va passar per Moià i veient la típica estampa de la mare del petit abillada a la manera d'antany d'aquesta terra, va demanar permís per fer-li un retrat pictòric, i una vegada començat el quadre va veure el pintor com aquell nen volia emular-ho i amb tanta gràcia, que li va dir:' has de dibuixar i pintar molt i para això et regalo paper en quantitat i carbonets.' Des d'aquell moment no va deixar de dibuixar.Avui aquell quadre de l'artista Ramón Casas està en el museu 'The Hispanic Society of Amèrica' i la destinació ha volgut que unes peces de ceràmica decorades per l'artista José Roig Ginestós es trobin en el mateix museu.En la seva joventut es va traslladar a Barcelona, va estudiar a l'escola de Belles arts, treballant al mateix temps en l'estudi de Jaime Llongueras (famós decorador de l'època) que va treballar conjuntament amb Gaudi en el taller de la Sagrada Família de Barcelona i gran amic de l'artista Xavier Nogués amb qui José Roig va establir gran amistat i de la seva mà va entrar al món de la ceràmica decorada.L'any 1927 se li va encarregar tots i cadascun dels taulells que adornen el recinte del Poble Espanyol de Montjüic (Barcelona) inaugurat amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929, lloc en el qual va establir el seu taller de ceràmica que avui dia segueixen i regenten els seus néts.Les seves obres es troben per tot el món i en diversos museus poden veure's les seves obres (www.ceramicaroig.es)Sent la seva vida molt dilatada i rebent al llarg d'aquesta, grans honors i distincions treballant fins a la seva fi als 95 anys. L'estat espanyol i el poble natal de Sta. María de l'Estany li van conferir l'honor de nomenar-li fill predilecte i dedicar-li al seu nom un dels seus carrers. En aquest mateix poble natal reposen les restes mortals del mestre ceramista.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52889","titol":"Carrer dels Monjos - Carrer Fosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-dels-monjos-carrer-fosc","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.","centuria":"XV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer estret i tortuós, en pujada, que va des del pla del monestir cap a Oló. Destaquen l'edifici de la casa núm. 6 pel seu portal dovellat d'estructura renaixentista, la casa núm.3 per les seves llindes amb inscripcions de 1792. El conjunt de les cases està construït amb pedra local (gres vermell, fàcilment degradable). El prototipus de casa és estreta, amb paret mitgera, de tres plantes, la de baix destinada per animals, primer pis com a habitatge i golfes. El carrer avui està enllosat i a la part superior, que ha de salvar més desnivell, hi ha escales. Les façanes de les cases són a diferents nivells per adaptar-se al pendent. Predominen els portals rectangulars, no massa amples, combinant amb algun portal rebaixat.","codi_element":"08079-90","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer dels Monjos.","historia":"Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.","coordenades":"41.8695300,2.1118200","utm_x":"426293","utm_y":"4635672","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52889-foto-08079-90-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52889-foto-08079-90-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Antigament hi havia un hostal on els traginers i les mules que es dirigien cap al Lluçanès descansaven.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52890","titol":"Carrer Rodors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-rodors","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COROMINES, Joan (1995). Onomasticon Cataloniae, Curial Edicions Catalanes, Barcelona. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLCH iTORRES, Joaquim. (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estany, L'Estany. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi-URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Barcelona. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII\/118-119. Patronat d'Estudis osonencs. Vic. p. 209-213. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1988). 'Gent i llocs de l' Estany', Associació cultural de l' Estany, l' Estany. TREPAST, Eduard - VILASECA, Anna (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural. Lleida. p 7-14. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XV - XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer urbanitzat seguint el traçat de l'antic camí de Moià i que dóna accés a la plaça del Monestir de Santa Maria de l'Estany. Bona part de les cases que s'hi alineen guarden l'obra de les façanes originàries. El traçat del vial queda definit vers el fort pendent del vessant de llevant del Serrat de la Sagrera, Fet que propicia que al tram del carrer més meridional s'edifiqués sols el costat oest de l'antic camí, quedant totes les façanes de les cases obertes a l'est, on s'emplaça el nucli originari de la població. Dinàmica constructiva que s'inverteix al tram més septentrional del carrer on el pendent se suavitza.","codi_element":"08079-91","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Rodors","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8678600,2.1099700","utm_x":"426137","utm_y":"4635488","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52890-foto-08079-91-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52890-foto-08079-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52890-foto-08079-91-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52891","titol":"Carrer Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-major-7","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COROMINES, Joan (1995). Onomasticon Cataloniae, Curial Edicions Catalanes, Barcelona. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLC i TORRES, Joaquim. (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estany, L'Estany. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi-URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Barcelona. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII\/118-119. Patronat d'Estudis osonencs. Vic. p. 209-213. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1988). 'Gent i llocs de l' Estany', Associació cultural de l' Estany, l' Estany. TREPAST, Eduard - VILASECA, Anna (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural. Lleida. p 7-14. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XIV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer urbanitzat seguint el traçat de l'antic camí de Moià i que dóna accés a la plaça del Monestir de Santa Maria de l'Estany. Bona part de les cases que s'alineen guarden l'obra de les façanes originàries, especialment les d'època moderna.","codi_element":"08079-92","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Major.","historia":"Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8688300,2.1118300","utm_x":"426293","utm_y":"4635594","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52891-foto-08079-92-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52891-foto-08079-92-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52892","titol":"Font de l' Avi Ferreret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-l-avi-ferreret","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"En una placeta al costat de l'Ajuntament hi ha aquesta petita font, envoltada d'heures. Estructura composta per una antiga roda de molí estriada col·locada verticalment a la que se li adossa un aplacat de pedres que encerclen l'aixeta del brollador. A la part inferior de l'estructura es disposa una pica de pedra de planta rectangular que descansa sobre un peu, també de pedra. Prop d'ella uns bancs de pedra i uns arbres fan bona l'estada al bell mig del poble, a recer del romànic que perdura al pas del temps.","codi_element":"08079-93","ubicacio":"Nucli urbà. Jardí Font Avi Ferreret o Plaça rellotge de sol.","historia":"POU, Aureli-VINYETA, Ramon. (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L. (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany","coordenades":"41.8688300,2.1125000","utm_x":"426348","utm_y":"4635593","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52892-foto-08079-93-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"En agraiment de la població de l'Estany al senyor Antoni Pujol i Pujol per la seva dedicació des de l'any 1932 al subministrament del servei d'aigua potable al municipi.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52893","titol":"Font de la Mare de Déu de la Llet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-mare-de-deu-de-la-llet","bibliografia":"CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi- URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). RODRÍGUEZ i LARA , J.L. (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Estructura arquitectònica definida a partir una gran pica de planta rectangular que es disposa sobre el mur de contenció de terres del carrer, on es disposa un plafó escultòric amb un baix relleu de la imatge de la mare de Déu que està flanquejat per dos plafons epigréfics amb versos d'en Felip Graugés.","codi_element":"08079-94","ubicacio":"Nucli urbà. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Carrer Verdaguer, 2","historia":"","coordenades":"41.8694800,2.1126900","utm_x":"426365","utm_y":"4635665","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52893-foto-08079-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52893-foto-08079-94-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"En els jardins de darrere l'església i al costat del baix relleu que representa la Verge Maria hi ha gravats versos d'en Felip Graugés.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52894","titol":"Torre campanar de l'església de Santa Maria de l'Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-campanar-de-lesglesia-de-santa-maria-de-lestany","bibliografia":"","centuria":"XIV-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Estructura de considerables dimensions, dibuixa una planta rectangular que s'aixeca sobre el cimbori octogonal de la nau de l'església. La part superior presenta quatre senzilles i estretes obertures de forma allargada i rematades amb arc de mig punt. La coberta és de teula àrab resolta a quatre vessants.<\/p> ","codi_element":"08079-95","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 2","historia":" L'obra actual data de l'any 1684 moment en què es portà a terme una reforma de l'obra original del campanar, datada en el segle XIV, i que quedà molt afectada com a conseqüència del terratrèmol del segle XV. Es coneix molt bé l'impacte que hi va tenir el terratrèmol de 1448: de resultes d'ell moltes dependències restaren greument afectades, el campanar que s'aixecava sobre el creuer va caure i va fer malbé la volta de la nau, que es va haver de refer. A més, un monjo morí víctima dels enderrocs.<\/p> ","coordenades":"41.8693400,2.1125000","utm_x":"426349","utm_y":"4635650","any":"1684","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52894-foto-08079-95-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52894-foto-08079-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52894-foto-08079-95-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2019-12-18 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["42"]},{"id":"52895","titol":"Tanca Torre Vella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tanca-torre-vella","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":"Restes d'un mur fet de maçoneria i revestit de morter de calç, rematat per un coronament de maó pla. Estructura que conformava la tanca de l'antic xalet que s'emplaçava en aquest indret.","codi_element":"08079-96","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Barcelona, 3","historia":"Un dels primers xalets que es va construir al municipi. Enderrocat en l'última dècada.","coordenades":"41.8701600,2.1145000","utm_x":"426516","utm_y":"4635739","any":"1902","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52895-foto-08079-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52895-foto-08079-96-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52896","titol":"Cal Passerisa vell o Casa de les Eres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-passerisa-vell-o-casa-de-les-eres","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta quadrangular a quatre vents orientat a migdia amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana de migdia. Al volum principal s'adossa un porxo d'arcs de mig punt a la façana de migdia i un cos adossat a la part nord. Els dos en planta baixa i amb coberta de teula de vessant simple. La distribució interior es defineix a partir de la planta i pis, presentant diverses obertures a cada una de les façanes. L'aparell constructiu dels murs de tancament exterior està fet de maçoneria amb els muntants de les obertures de pedra tallada. El ràfec de la coberta està fet amb maó a punta de diamant, sobre una línia de maó pla.","codi_element":"08079-97","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Barcelona, 1","historia":"Antiga masia que ha quedat absorbida per l'actual eixample del nucli urbà.","coordenades":"41.8679100,2.1134300","utm_x":"426424","utm_y":"4635491","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52896-foto-08079-97-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52896-foto-08079-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52896-foto-08079-97-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edificació completament remodelada en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52897","titol":"Cal Noguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-noguera","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cal Noguera és un conjunt d'edificacions disposades a l'entorn d'un edifici principal que es localitzen a l'entrada del camí d'Oló al nucli de població, just davant del prat que s'estén fins a tocar el Cementiri municipal i els actuals dipòsits d'aigua. L'edifici principal és una construcció de planta rectangular orientada a migdia articulada a partir de dos plantes interiors i coberta a doble vessant amb el carener sobre la façana principal. L'accés a l'interior queda habilitat al mur de tancament oest. La composició de la façana principal s'articula a partir de les obertures que es disposen en cada un dels dos nivell. A la planta baixa si disposa una porta flanquejada per dos grans finestrals fets amb obra prefabricada de formigó. En aquest mateix nivell s'hi disposa una de les obertures originals feta amb brancals i llinda de maó cuit. A la planta principal s'hi disposa un altra obertura feta amb maons així com una gran finestral de major dimensionat d'època recent. Vers la cantonada sud-est s'hi localitza una composició feta per dos grans finestral d'arc de de maó cuit al igual que els brancals de les obertures. Aquest esdevé l'element que dona singularitat a la façana i al conjunt de l'edifici. L'aparell constructiu de l'edifici és fet de maçoneria amb carreus de rius i argamassa de morter de calç.","codi_element":"08079-98","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 19","historia":"","coordenades":"41.8707700,2.1103900","utm_x":"426175","utm_y":"4635811","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52897-foto-08079-98-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Coneguda com Ca La Mestressa","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52898","titol":"Ca l'Errando","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lerrando","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988). 'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada amb coberta de doble vessant amb carener paral·lel a la façana lateral. Les façanes s'articulen a partir de les obertures que s'obren a cada una de les plantes. La façana principal s'ordena a partir d'aquests nivells de les plantes, on s'obren diverses obertures de dimensionat diferents. A la planta baixa es localitzen dues portes d'accés, la principal vers la part occidental i una altra més cap a l'est. L'estat que presenta el parament exterior, d'aquesta façana principal, permet apreciar l'aparell constructiu de maçoneria i les posteriors refeccions fetes amb maons. Destaquen les motllures de pedra local tallada que presenten algunes d'aquestes obertures, així com els brancals i la llinda de la porta principal. La façana lateral, que afronta a la plaça, presenta diverses obertures.","codi_element":"08079-99","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Major, 1-3","historia":"Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8688400,2.1120900","utm_x":"426314","utm_y":"4635595","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52898-foto-08079-99-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chávez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edificació parcialment remodelada en època contemporània.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52899","titol":"Ca la Tona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-tona","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres i coberta a doble vessant amb façana principal al carrer Major, on obre porta. La composició i el parament d'aquesta façana han estat reformats en època contemporània encara que es localitzen obertures originals amb motllures de pedra local treballada emmarcant les finestres. D'entre aquestes en destaca una, la de major dimensió que es localitza a l'eix de la façana, sobre l'accés principal a l'edifici. Presenta una llinda amb una decoració incisa, una orla encercla la data de 1702.","codi_element":"08079-100","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Major, 5-7","historia":"Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8688100,2.1119900","utm_x":"426306","utm_y":"4635592","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52899-foto-08079-100-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52899-foto-08079-100-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a la remunta del pis sota coberta. A la planta baixa hi ha el Bar-Restaurant Ca la Tona.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52900","titol":"Cal Pere Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pere-coll","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular conformat per dos cossos que s'alineen amb el traçat del carrer, coberts amb teulada de doble vessant vers la façana principal. La composició d'aquesta façana es defineix a partir dels dos cossos que conformen l'edificació, està articulada a partir de les portes d'accés a cada un d'aquests. A la part oest s'obre una porta d'arc rebaixat feta amb pedra local tallat que queda flanquejada a l'esquerra per una finestra. A la planta pis, just a l'eix que marca la porta d'accés s'obre un balcó amb barana de ferro decorada que porta la data 1884. A un costat del balcó i alineada amb la de la planta baixa s'obre una finestra, mentre que a l'altre costat es localitza una petita finestra, que queda situada a la balconada. Finestres, que també, estan fetes amb pedra tallada. El cos més occidental, també queda articulat a partir d'una porta amb llinda que s'obre a l'eix d'aquest volum. Obrint-se per sobre d'aquesta, a la planta pis, dues finestres. Obertures aquestes que, igual que la porta, són fetes amb brancals i llindes de pedra tallada. El parament de la façana d'aquestes dues plantes inferiors és fet de maçoneria de pedra desbastada irregular lligat amb morter de cal i amb reforç de pedres carejades a la cantonera. A la planta segona, el parament exterior del mur presenta un tractament definit a partir d'un revestiment llis que dóna unitat a tota l'edificació. En aquest nivell s'obren cinc finestres distribuïdes al llarg de la façana.","codi_element":"08079-101","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Major, 9 - 11","historia":"Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8687800,2.1118600","utm_x":"426295","utm_y":"4635588","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52900-foto-08079-101-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a la remunta del pis sota coberta.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52901","titol":"Cal Cintet o Cal Codina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-cintet-o-cal-codina","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres que guarda l'alienació del carrer amb coberta de doble vessant vers la façana principal. La composició de la façana és resolta per una porta de doble fulla amb arc rebaixat de muntants i dovellat de pedra tallada que s'obre a l'eix de l'edifici. A les plantes superiors, es disposen dues finestres per planta que guarden la simetria del conjunt. L'aparell està fet de maçoneria de pedra desbastada quedant remarcats els muntants de les obertures així com el reforç de pedra carejada de les cantonades. El carener està fet de maó pla i teula.","codi_element":"08079-102","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Major, 13","historia":"Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8687400,2.1117500","utm_x":"426286","utm_y":"4635584","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52901-foto-08079-102-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52901-foto-08079-102-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edificació parcialment remodelada en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52902","titol":"Cal Sabata","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sabata-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres alineat amb el carrer i cobert amb teulada de doble vessant. La composició de la façana s'articula a partir de les tres obertures que s'obre a cada una de les tres plantes de l'edifici. A la planta baixa s'obren dues portes amb llinda plana i una finestra, sobreposant-se per cada pis dues finestres i un balcó per planta. El seu parament és fet d'aparell de maçoneria de pedra desbastada regular. El ràfec és fet per una línia de teula sobre maó pla.","codi_element":"08079-103","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Major, 15","historia":"Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8687100,2.1116900","utm_x":"426281","utm_y":"4635581","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52902-foto-08079-103-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52902-foto-08079-103-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Allotjament Rural. Edificació molt remodelada en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52903","titol":"Ca la Roseta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-roseta","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres amb façana al carrer Major. Presenta una composició articulada a partir de l'eix que defineix l'accés principal, queda desplaçat vers a l'est. El conjunt d'obertures de cada un dels tres nivells que presenta la façana, planta baixa pis i nivell sota coberta, tenen els brancals de pedra local tallada. Elements que ofereixen un acurat tractament de les formes i motllures. Destacant les de la porta, amb carreus de grans dimensions i una llinda plana de tres carreus, així com els de la finestra principal de la planta pis. Sense desmerèixer els que emmarquen la petita finestra del segon pis, definida a partir d'un únic carreu per costat i el de l'ampit amb goteró.","codi_element":"08079-104","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Major, 17","historia":"Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8687100,2.1116100","utm_x":"426274","utm_y":"4635581","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52903-foto-08079-104-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52903-foto-08079-104-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edificació parcialment remodelada en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52904","titol":"Cal Tori","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-tori","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular que obre façana al carrer Major. Presenta una composició a partir de les obertures de cada una de les plantes. Aquestes obertures queden emmarcades per elements de pedra tallada amb motllures i cisellats decoratius. Destaquen els de la porta principal de doble ull, on es disposa una llinda monolítica plana i els de les finestres de les plantes superiors, també amb llindes monolítiques, una amb l'epigrafia d'una creu. La finestra, que es disposa a la planta baixa, queda tancada per un reixat de forja singular que dibuixa una quadrícula feta de barrots plants amb una petita portella registrable a la part inferior dreta.","codi_element":"08079-105","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Major, 19","historia":"Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8687000,2.1115000","utm_x":"426265","utm_y":"4635580","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52904-foto-08079-105-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52904-foto-08079-105-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edificació parcialment remodelada en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52905","titol":"Ca la Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-montserrat","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres de planta rectangular amb façana principal vers el carrer. La seva composició es defineix a partir de l'eix que marca la porta principal i s'articula per les obertures de cada una de les plantes. Emmarcades per motllures de pedra picada local, destaca el seu dimensionat. La porta principal és d'arc de mig punt i presenta un dovellat regular ben dimensionat. Les finestres presenten llinda plana monolítica amb un cisellat de les arestes que es repeteix com a motiu, en cada un dels elements. La llinda de la finestra que es disposa sobre la porta principal, presenta una inscripció epigràfica amb la llegenda 1704.","codi_element":"08079-106","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Major, 21","historia":"Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8687000,2.1114000","utm_x":"426257","utm_y":"4635580","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52905-foto-08079-106-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52905-foto-08079-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52905-foto-08079-106-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edificació parcialment remodelada en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52906","titol":"Cal Benet o cal Terrissaire","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-benet-o-cal-terrissaire","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres i orientat al nord amb coberta de doble vessant. La façana principal es defineix a partir d'una disposició regular de les obertures. A la planta baixa estan les portes d'accés i del garatge i per sobre d'aquestes, a cada una de les plantes dues finestres amb llinda monolítica i barana a l'ampit. El tractament de la façana és resolt amb un revestiment llis.","codi_element":"08079-107","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Major, 23","historia":"Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8686900,2.1113300","utm_x":"426251","utm_y":"4635579","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52906-foto-08079-107-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a les plantes pis.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52907","titol":"Ca la Pilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-pilar","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Immoble de planta rectangular en cantonada orientat a migdia i cobert amb teulada de vessant simple que desaigua vers la façana principal. Té adossat un cobert de doble alçada al seu costat occidental. La façana ofereix una composició definida a partir de la porta d'accés de doble full, que s'obre a la planta baixa flanquejada per una finestra. Aquesta porta, està desplaçada al costat dret de l'edifici, quedant centrada a l'eix del carreró que dóna accés. Així mateix, a la planta pis s'obre un finestral i a la planta sota coberta una finestra de menors dimensions. El parament exterior del mur de tancament de la façana està acabat amb un revestiment llis de color rogenc. Pel que fa al cobert que s'adossa al cos principal de l'edificació, està obert pel seu costat est, per on s'accedeix. En destaca l'estructura de la coberta de vessant simple, feta per encavallada de fusta rematada amb teula.","codi_element":"08079-108","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Major, 2","historia":"Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8689500,2.1116900","utm_x":"426281","utm_y":"4635607","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52907-foto-08079-108-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52907-foto-08079-108-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52907-foto-08079-108-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edificació parcialment remodelada en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52908","titol":"Cal Met","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-met","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada alineat amb el carrer i amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana lateral, que s'obre al carreró. La composició de la façana principal es disposa a partir de les dues obertures que s'emplacen a la planta baixa, la porta d'accés i una finestra reixada de forja. Obertures estan fetes amb emmarcat de pedra local tallada i llinda monolítica, també de pedra. A la planta pis, just per sobre de la finestra de la planta baixa hi ha l'única obertura d'aquesta planta. La façana lateral presenta acabat resolt per un revestiment llis uniforme que es disposa per sobre d'un sòcol de maçoneria. De les dues obertures que es disposen per planta, crida l'atenció els elements petris d'una finestra que està tancada per un reixat reticular de forja, amb una llinda monolítica decorada i un ampit motllurat. El parament de la façana és fet amb aparell de maçoneria desbastada disposat de forma regular. El ràfec de la coberta és fet per una peça ceràmica en forma de teula i amb fons pla de maó.","codi_element":"08079-109","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Major, 4","historia":"Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8688400,2.1117900","utm_x":"426289","utm_y":"4635595","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52908-foto-08079-109-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52908-foto-08079-109-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edificació molt remodelada en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52909","titol":"Carrer Major, 6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-major-6-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres amb coberta de doble vessant vers la façana principal que afronta amb el carrer. La façana guarda una disposició regular de dues obertures per planta alineades en relació a dos eixos verticals. Corresponent-se els de la planta baixa amb la porta d'entrada i la porta del garatge. L'aparell constructiu del parament exterior de la façana és fet de carreus regular disposat en filades horitzontals a trenca junt de pla i amb emmarcat de pedra tallada les finestres de les plantes. El ràfec de la coberta és fet amb una línia de rajola a punta de diamant.","codi_element":"08079-110","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Major, 6","historia":"Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8688100,2.1117300","utm_x":"426284","utm_y":"4635592","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52909-foto-08079-110-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edificació molt remodelada en època contemporània.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52910","titol":"Cal Santapau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-santapau","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada orientat a migdia que presenta una portalada d'arc rebaixat adovellada amb pedra tallada en una de les façanes i una porta de garatge a l'altre. El seguit d'obertures que es disposen a cada una de les plantes són emmarcades per pedra tallada i llinda monolítica. L'aparell dels murs és de maçoneria de pedra desbastada, disposat de forma regular.","codi_element":"08079-111","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Major, 8","historia":"Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8687900,2.1116700","utm_x":"426279","utm_y":"4635590","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52910-foto-08079-111-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52910-foto-08079-111-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edificació remodelada en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52911","titol":"Cal Morera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-morera","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres de planta rectangular amb coberta de doble vessant vers la façana principal. La seva composició s'articula a partir de l'eix que defineix la porta principal de la planta baixa i de les obertures que es disposen a les dues plantes superiors. L'accés principal és resolt per una porta de doble full amb llinda plana monolítica. El conjunt de motllures de les finestres, presenten un motiu decoratiu definit a partir d'un motiu de línies regulars en forma de marc que envolten l'obertura. La llinda d'una de les finestres de la planta primera presenta una inscripció: 1700.","codi_element":"08079-112","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Dr. Errando, 4","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8688500,2.1115400","utm_x":"426269","utm_y":"4635597","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52911-foto-08079-112-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52912","titol":"Cal Emiliu o Miliu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-emiliu-o-miliu","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici unifamiliar de dues plantes amb coberta de doble vessant. La façana principal ofereix una composició de línies senzilles definides a partir d'un estil eclèctic que li dóna personalitat. La seva ordenació és definida per la porta d'accés de fulla simple amb llinda i claraboia que estableix el mòdul de les dues finestres balconeres amb balustrades que s'obren a la planta superior. L'equilibri compositiu s'accentua amb el finestral d'arc de mig punt de la planta baixa. Amb dos òculs de ceràmica per la ventilació de la coberta. El parament exterior presenta un revestiment enlluït de color blanc.","codi_element":"08079-113","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Dr. Errando, 6","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8688800,2.1114800","utm_x":"426264","utm_y":"4635600","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52913","titol":"Cal Truà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-trua","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció de planta rectangular orientada a migdia amb coberta de doble vessant. La façana principal presenta obertures amb brancals de pedra local tallada que l'emmarquen. El recinte del conjunt edificat té l'accés per un baluard amb porta de doble full i llindar teulat.","codi_element":"08079-114","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Dr. Errando, 22 - 24","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8694900,2.1115100","utm_x":"426267","utm_y":"4635668","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52913-foto-08079-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52913-foto-08079-114-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52914","titol":"Cal Farràs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-farras-0","bibliografia":"TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici en cantonada alineat amb el carrer i de tres plantes d'alçada. El mur de tancament lateral de l'edificació presenta una obertura a cada un dels tres nivells de les plantes de distribució interior. Estructures que queden emmarcades per pedra local tallada. Destaca, la planta pis oferint un cisellat emmarcat del brancal i la llinda i un ampit motllurat. El parament exterior del mur és fet amb un aparell de maçoneria regular compost per carreus i pedres disposats horitzontalment amb forces falques de materials diversos, entre els que predomina els fragments de maons. Les cantoneres són fetes amb carreuat regulat que emmarca el parament.","codi_element":"08079-115","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 9","historia":"Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.","coordenades":"41.8696500,2.1117700","utm_x":"426289","utm_y":"4635685","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52914-foto-08079-115-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52915","titol":"Carrer dels Monjos, 7","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-dels-monjos-7","bibliografia":"TRESSERRA, Josep. (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada amb coberta de vessant simple vers la façana lateral. La façana principal està presidida per una gran portalada de fusta de doble full, que presenta un acurat clavetejat i que està emmarcada per blocs de pedra local tallada i per una gran llinda monolítica que porta una inscripció molt malmesa i il·legible. A la part inferior hi ha un llindar monolític, també fet de pedra local tallada. La composició de la façana queda articulada a partir de dos eixos verticals, un de principal, definit per la referida portalada i per un segon paral·lel a l'anterior, situat més a la dreta. És en aquest segon, on a la planta baixa s'obre una finestra, també emmarcada per pedra local tallada i llinda monolítica. A la planta primera un gran balcó corregut, amb barana de ferro, abasta la meitat de la façana i que té accés per una obertura emmarcada per pedra tallada i llinda monolítica. Tipologia constructiva que es repeteix a una altra finestra que s'obre, en aquesta mateixa planta, just a la vertical de l'altre eix. A la planta sota cobert s'obre un balcó que queda al mateix eix vertical que la portalada. Està emmarcat amb muntant de pedra tallada i llinda monolítica i presenta una barana de ferro. A l'extrem dret de la façana, vers el segon eix, es disposa una finestra de petites dimensions. El parament de la façana és fet amb aparell de pedra tallada disposat de forma regular i amb alguns trams de maçoneria, tot lligat amb morter de calç.","codi_element":"08079-116","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 7","historia":"Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.","coordenades":"41.8695900,2.1118000","utm_x":"426291","utm_y":"4635678","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52915-foto-08079-116-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52915-foto-08079-116-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52916","titol":"Ca l'Et-Xic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-let-xic","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep. (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular, entre mitgeres i coberta de vessant simple, que obre façana al carrer. La seva distribució interior es defineix a partir de tres nivells que presenten obertures a la façana i que articulen la composició. A la planta baixa s'obre la porta d'accés, emmarcada per una gran llinda de pedra local tallada que queda flanquejada per dues finestres. Una de més gran que s'obre vers el costat dret i una de més petita a l'esquerra. A la planta primera s'obre una finestra balconera amb barana de ferro i una finestra, desplaçades a cada costat de l'eix de la porta, que també estan emmarcades per muntans i llinda de pedra tallada local, destacant l'ampit motllurat de la finestra. A la planta sota coberta, vers la cantonada meridional, es localitza una doble finestra rectangular, tipus carregador, amb baranes de ferro. L'aparell del parament exterior és fet de maçoneria de pedra desbastada tot i que es disposen alguns trams fets amb aparell de pedra tallada regular, localitzats a la cantonada i al voltat de la porta d'accés.","codi_element":"08079-117","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 5","historia":"Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.","coordenades":"41.8694700,2.1117900","utm_x":"426290","utm_y":"4635665","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52916-foto-08079-117-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edificació remodelada en època contemporània.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52917","titol":"Cal Ferrer Vell o cal Méro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-ferrer-vell-o-cal-mero","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular entre mitgeres amb coberta a doble vessant i façana principal paral·lela al carrer. La composició de la façana es defineix amb la gran portalada de doble full que defineix un eix central, a partir del qual s'obre de forma simètrica les obertures de cada una de les plantes. A la planta baixa, al costat de la gran portalada, es disposen dues obertures de secció allargada que queden emmarcades per pedra local tallada. La de l'esquerra és una porta mentre que la de la dreta és una finestra, sota la que es disposa un banc de pedra amb el seient monolític. A la planta principal, una gran balconada amb barana de ferro ocupa el tram central de la façana, quedant aquest flanquejat per dues finestres. Les tres obertures d'aquesta planta estan fetes amb pedra local tallada amb perfil interior cisellat i disposen de llinda monolítica i, en el cas de les finestres d'ampit motllurat. La llinda que donà accés a la balconada té una inscripció amb la llegenda PERA SENTIES - FERRER 1752 que emmarca un rombe amb filigrana coronat per una creu patada. El costat dret de la llinda també presenta una llegenda ALABAT SIA LO SAGRAT COR DE JESUS I DE MARIA 1792, que emmarca un cor amb filigranes coronat per una creu patada. De les obertures d'aquesta primera planta cal destacar el treball de fusteria, especialment dels porticons i finestrons. A la planta sota coberta s'obra un segon balcó amb barana de ferro que també està flanquejat per dues finestres. Bé que aquestes obertures no estan emmarcades per muntat de pedra. El conjunt del parament de la façana presenta un revestiment de morter de calç que realça els motllurats de pedra de les obertures. El ràfec de la coberta presenta una alineació de caps de biga de fusta treballats.","codi_element":"08079-118","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 3","historia":"Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.","coordenades":"41.8694100,2.1117500","utm_x":"426287","utm_y":"4635659","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52917-foto-08079-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52917-foto-08079-118-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Deshabitada. Destaca la fusteria de les obertures de la planta pis.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52918","titol":"Cal Rubís o Cal Terrissaire","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-rubis-o-cal-terrissaire","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a llevant i amb coberta a doble vessant vers la façana principal que dóna al carrer. La façana presenta una composició regular a partir d'una distribució uniforme de les obertures de cada una de les tres plantes. A la planta baixa les obertures es corresponen amb dues portes d'accés, una de full simple i l'altra amb vidriera de tres mòduls resolta amb arc rebaixat adovellat. Pel que fa a les obertures de la planta pis, just per sobre de la portalada, es disposa un balcó amb barana de ferro. La resta de la composició de les obertures es defineix a partir de tres grans finestres, dues per planta i una tercera guardant la composició del balcó. L'aparell és de pedra tallada regular, disposat horitzontalment, mentre que el ràfec és fet amb caps de biga de fusta.","codi_element":"08079-119","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 1","historia":"Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.","coordenades":"41.8693400,2.1117200","utm_x":"426284","utm_y":"4635651","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52918-foto-08079-119-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edificació remodelada en època contemporània.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52919","titol":"Cal Camat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-camat","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular en cantonada amb façana principal alineada amb el carrer i coberta de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana lateral. La composició de la façana principal es defineix a partir de les obertures que presenten els dos nivells en què queda articulada la seva distribució interior. A la planta baixa s'obre la porta d'accés de doble full que està emmarcada per brancals de pedra tallada i una llinda amb la inscripció 1792. Aquesta està flanquejada per una petita finestra, també, amb muntants de pedra tallada. A la planta pis, centrat a l'eix de la porta, s'hi obre l'accés a un balcó amb barana de ferro fet amb brancals de pedra i llinda monolítica que queda al costat d'una finestra amb brancals també de pedra tallada i llinda monolítica amb ampit motllurat. Pel que fa a la façana lateral, sols presenta unes petites obertures per planta, situades vers al constat de llevant. El parament dels murs de tancament exterior és fet amb aparell regular de pedra desbastada guardant una certa horitzontalitat, amb reforç de pedra regular a les cantonades. El ràfec de la coberta és senzill i sols presenta una línia de maons.","codi_element":"08079-120","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 12","historia":"Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.","coordenades":"41.8697000,2.1118300","utm_x":"426294","utm_y":"4635691","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52919-foto-08079-120-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52919-foto-08079-120-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52920","titol":"Cal Viló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-vilo","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, amb una planta rectangular, queda alineat al carrer on obre façana. És cobert amb teulada de doble vessant que treu aigües a la façana principal. La composició d'aquesta façana queda condicionada pel fort desnivell que presenta el carrer, fet que condiciona una de les dues obertures de la planta baixa, quedant elevada respecte a la rasant del carrer. Aquesta obertura presenta un arc rebaixat de mig punt amb brancals de pedra tallada. Actualment resta parcialment paredada i s'obre, al tram superior de l'obertura original, una finestra reixada. A un nivell inferior s'obre l'actual porta d'accés feta també, amb muntants de pedra tallada i de llinda monolítica. Al nivell del primer pis s'obre un gran finestral emmarcat per brancals de pedra tallada i llinda monolítica i amb ampit motllurat, també d'una peça. A la planta que queda sota la coberta es disposen dues finestres amb brancals, llindes i ampits de pedra, que es corresponen amb l'eix de les obertures dels pisos inferiors. El conjunt del parament exterior de la façana és fet d'aparell de pedra tallada disposat de forma regular, remarcant la disposició horitzontal.","codi_element":"08079-121","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 10","historia":"Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.","coordenades":"41.8696500,2.1118600","utm_x":"426296","utm_y":"4635685","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52920-foto-08079-121-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52920-foto-08079-121-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52921","titol":"Ca l'Endal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lendal","bibliografia":"TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres i distribució interior articulada a partir de planta baixa i dos pisos i coberta de teula a doble vessant que té la façana principal vers el carrer dels monjos, on s'obre porta. Aquesta és resolta amb un arc rebaixat fet amb dovellat i brancals de pedra local. La composició de la façana es defineix a partir de l'eix de la porta, que queda desplaçada a la dreta, i a partir del qual s'articulen les obertures de les plantes superiors, una per planta. D'aquestes en destaca el dimensionat de la finestra del primer pis, emmarcada per brancals de pedra local, llinda i goteró de l'ampit monolítics. Pel que fa a l'obertura de la planta, sota coberta, tot i guardar el mateix ordre compositiu que l'anterior, és de dimensions més reduïdes.","codi_element":"08079-122","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 8","historia":"Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.","coordenades":"41.8695900,2.1118700","utm_x":"426297","utm_y":"4635678","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52921-foto-08079-122-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52921-foto-08079-122-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Interior reformat.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52922","titol":"Cal Xic Ton","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-xic-ton","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"El parament exterior de la façana presenta alguns punts precaris.","descripcio":"Gran casal de planta rectangular entre mitgeres que està presidit per una façana principal que obre porta al carrer dels Monjos. La composició de la façana es vertebra a partir d'una porta d'arc de mig punt amb dovelles de secció ample que denota la sumptuositat de l'obra original. Destacant la seva estructura renaixentista. Quedant centrada a l'eix de la façana i articulant la composició del conjunt d'obertures de la façana; una al costat esquerre de la porta, dos a la planta principal i una a la que queda sota la coberta. Elements que tots són emmarcats per peces de pedra local tallada amb motllures ornamentals als brancals i les llindes, les quals, igual que el trencaaigües, són monolítics. El finestral de la planta baixa, resolt amb un arc escarser, presenta actualment un paredat parcial de la seva part inferior, quedant tancada l'obertura amb un reixat quadriculat de forja amb barrots plans. L'estat del parament exterior de la façana permet copsar l'abast i entitat dels processos de reforma i condicionament que aquest ha experimentat al llarg dels temps.","codi_element":"08079-123","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 6","historia":"Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.","coordenades":"41.8695300,2.1118700","utm_x":"426297","utm_y":"4635672","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52922-foto-08079-123-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Deshabitada.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52923","titol":"Ca la Manela o cal Pep Gran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-manela-o-cal-pep-gran","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres de tres plantes i coberta de teula a doble vessant, que presenta la façana principal vers l'oest on obre porta al carrer dels Monjos. Aquesta és resolta amb arc rebaixat compost per elements de pedra local tallada. La clau de l'arc presenta una inscripció amb la llegenda JOAN SOLA ANY 1807. Actualment l'estructuració de la façana s'articula a partir de la disposició de les obertures de cada una de les plantes, no guardant un ordre compositiu concret. La porta és de doble full i queda desplaçada a l'esquerra de l'eix central de façana, quedant flanquejada pel costat dret d'un finestral emmarcat també per brancals de pedra i llinda i ampit de monolítics, que tanca la seva obertura amb un reixat quadriculat de forja de barrots plans. A la planta primera s'hi disposen dues finestres contigües, una al costat de l'altra amb motllures i brancals de pedra tallada dels que en destaca l'ampit motllurat així com el detall decoratiu de la llinda d'una de les finestres. Al pis superior que queda sota la coberta, s'hi disposa una petita finestra, just sobre l'eix de l'anterior, també amb tot l'emmarcat de pedra.","codi_element":"08079-124","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 4","historia":"Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.","coordenades":"41.8694800,2.1118700","utm_x":"426297","utm_y":"4635666","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52923-foto-08079-124-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52923-foto-08079-124-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Deshabitada.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52924","titol":"Cal Flor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-flor","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a ponent amb coberta de teula de doble vessant, vers la façana principal que s'obre al carrer. La façana està a partir d'una disposició simètrica de les obertures de cada una de les tres plantes. D'una banda a la planta baixa es disposen la porta d'accés a l'immoble i la del garatge. A la planta pis un balcó amb accés amb llinda monolítica i brancals de pedra tallada amb barana de ferro forjat, s'obre per sobre de la porta del garatge. La resta d'obertures es corresponen amb obertures rectangulars sense cap mena d'elements petris. El parament és fet de maçoneria de pedra desbastada disposada guardant certa regularitat mentre que el del primer i segon pis són enlluïts per un revestiment llis.","codi_element":"08079-125","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 2","historia":"Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.","coordenades":"41.8694200,2.1118400","utm_x":"426294","utm_y":"4635660","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52924-foto-08079-125-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52924-foto-08079-125-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a les plantes pis.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52925","titol":"Can Valeri, Ca l'Abad, Cal Codina o Cal Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-valeri-ca-labad-cal-codina-o-cal-verdaguer","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular orientada a l'est que queda avançada respecte a les edificacions adjacents que l'afronten i que sobresurt respecte als dos espais que s'obren a cada costat; la plaça Major i la plaça del Monestir. L'edifici és de tres plantes i està cobert amb teulada de doble vessant vers la façana principal que s'obre a l'est. La façana està presidida per una gran portalada d'arc de mig punt adovellada per peces de gran format, que queda centrada a la façana. Per sobre d'aquesta, a l'alçada de la planta pis s'obre una finestra de brancals de pedra motllurada amb llinda monolítica amb la inscripció AH i l'any i ampit amb motllura ornamentada. Estructura que, a la vegada, queda rematada per les restes d'una antiga obertura cegada, feta també amb motllurat de pedra tallada local. A la façana lateral que dóna a migdia es disposen, tres obertures, una per planta, que queden definides a partir d'un mateix eix vertical. La de la planta baixa és una porta feta amb arc rebaixat adovellat amb brancals de pedra tallada i per sobre, es disposen dues finestres també emmarcades de pedra. Mentre que a la part nord sols en destaca una petita finestra a la planta pis. A l'interior es conserven arcs apuntats, tant als baixos com a la planta primera. A la part posterior de l'edifici es conserva les restes d'un matacà. D'altra banda, el parament dels murs de tancament exterior és fet amb aparell regular de pedra tallada que guarda l'horitzontalitat de les filades i que presenta reforços de pedra carejada a les cantonades.","codi_element":"08079-126","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Major, 3","historia":"Es diu, que és de les primeres cases del poble. La construcció actual manté trets gòtics amb altres posteriors. La llinda de la porta data una renovació de l'edifici de 1502. En un moment no concretat, es va abaixar el sostre eliminant dues torrelles de vigilància de secció circular que hi havia a banda i banda de la façana. Aquest fet, l'existència d'un matacà als darreres i la seva situació a l'entrada del camí que porta a Oló, fa pensar que l'edifici tingués una funció defensiva. Més recentment havia estat hostal, carnisseria, traginers... hi ha un forn de pa de 1830.","coordenades":"41.8692900,2.1117800","utm_x":"426289","utm_y":"4635645","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52925-foto-08079-126-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52925-foto-08079-126-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Celler d'en Valeri.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52926","titol":"Cal Majoral o Cal Gaja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-majoral-o-cal-gaja","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgers de planta baixa i tres plantes amb coberta de doble vessant que té la façana principal vers la plaça Major on s'obre porta. A la planta baixa s'hi disposen dues portes amb llinda de bell nou que donen accés a l'habitatge abastant tot l'ample de la façana. Les obertures de les plantes superiors s'articulen a partir d'un eix vertical centrat, una a la planta primera i segona i tres a la planta sota coberta. La de la primera planta es correspon amb una balconada que recorre tot l'ample de la façana. L'obertura d'accés, té una llinda amb rebaix d'arc conopial acabat en creu que queda flanqueja per una marca epigràfica amb l'any 1572. Al segon pis, sobre el mateix eix es disposa una finestra balconera, també amb llinda monolítica, en aquest cas sense cap inscripció epigràfica. Les tres obertures del pis de sota coberta queden distribuïdes de forma equidistant per l'ample de la façana, just a partir del referit eix. Aquestes són de reduïdes dimensions i també queden emmarcades per pedres de pedra local tallada. Del conjunt de la coberta en destaca l'estructura de la cornisa conformada per un voladís de fusta amb cairons.","codi_element":"08079-127","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Major, 5","historia":"Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià.","coordenades":"41.8692400,2.1117200","utm_x":"426284","utm_y":"4635640","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52926-foto-08079-127-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52927","titol":"Plaça Major, 6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-major-6","bibliografia":"","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a migdia i amb coberta de doble vessant vers la façana principal, on s'alinea la façana. A la planta baixa s'obre, al costat esquerre, una gran portalada vidrada feta amb brancal de maó i llinda plana amb arc de descàrrega fet de maó. Mentre que al tram del pany dret, s'emplaça una gran porta de garatge amb llinda de fusta. A la planta pis es disposen dues obertures que se sobreposen damunt de les portes de la planta baixa. La del costat esquera, és un balcó amb una gran llosa i barana de ferro forjat amb barrots rectangulars ornamentats als extrems. Al costat dret s'obre una finestra amb brancal de pedra tallada i llinda monolítica, amb ampit tot motllurat i rematat a la part superior amb un fals arc conopial incís. Pel que fa al pis sota coberta, a cada una de les meitats de la façana s'obre una petita finestra, feta també amb emmarcament de pedra tallada local. El parament és fet de maçoneria de pedra desbastada, guardant una certa regularitat i lligat amb morter de calç. El ràfec amb una doble filada de maons pla i teula amb una volada acusada, esdevé un dels elements més rellevants de la façana.","codi_element":"08079-128","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Major, 6","historia":"Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià.","coordenades":"41.8691800,2.1117100","utm_x":"426283","utm_y":"4635633","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52927-foto-08079-128-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Preserva alguns elements de l'obra original del segle XVI.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52928","titol":"Cal Caio, Cal Podai o Cal Doctor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-caio-cal-podai-o-cal-doctor","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada, orientat cap a llevant, amb coberta de doble vessant que treu aigua a la façana principal que dóna a la plaça. La composició de la façana es defineix a partir d'un eix central, on s'alinea l'única obertura que hi ha en cada una de les tres plantes, en què s'articula la distribució interior de l'immoble. A la planta baixa s'obre una gran portalada vidrada a la qual se li sobreposa un balcó amb una gran llosa amb barana de ferro, que assoleix l'amplada de tota la porta del nivell inferior. Obertura que, a la vegada, se li sobreposa un altre balcó de menors dimensions a la planta sota coberta. Totes aquestes obertures estan emmarcades per pedra local tallada, tant en brancals com en llindes. L'aparell del mur de tancament de la façana, és fet de maçoneria de pedra desbastada i lligada amb morter de calç que presenta reforços de pedra carejada a les cantonades. El ràfec de la coberta és resolt amb caps de biga que sobresurten del pla de la vertical de la façana.","codi_element":"08079-129","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Major, 7","historia":"Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià.","coordenades":"41.8691200,2.1117500","utm_x":"426286","utm_y":"4635626","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52928-foto-08079-129-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"A la façana hi ha un plafó compost de 12 rajoles ceràmiques, emmarcades per pedra tallada local, amb la inscripció 'El poble de l'Estany al seu ceramista Josep Roig i Ginestós 1898-1993. Nascut en aquesta casa.'.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52929","titol":"Cal Peret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-peret-0","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada amb coberta de doble vessant i façana principal que obre porta a la plaça Major, ofereix una cornisa que en remarca el timpà de la coberta.","codi_element":"08079-130","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Major, 8","historia":"Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià.","coordenades":"41.8691100,2.1118400","utm_x":"426294","utm_y":"4635625","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52929-foto-08079-130-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52930","titol":"Cal Sitges","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sitges-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Interior en mal estat així com alguns trams del parament exterior de la façana principal.","descripcio":"Edifici de planta rectangular i quatre plantes amb coberta a doble vessant que està orientada a l'est, on es defineix la façana principal i on obre porta. La composició de la façana es defineix a partir d'una distribució regular de les obertures que es disposen a cada una de les plantes. A la part central de la planta baixa se situa una porta de doble full amb llinda sobre mènsules que queda flanquejada per dues portes laterals simples. Al pis principal és presidit per un balcó amb barana forjada que queda al mig de dues obertures que s'obren a cada un dels costats. Distribució que es repeteix al segon pis, tot i que és la finestra balconera de l'esquerra la que assoleix el protagonisme, enfront de les altres dues finestres d'aquesta planta. El pis de sota la coberta presenta dos finestrals sense ampit, un d'ells amb fusteria, habilitat per l'emmagatzematge de productes que denoten la funció agrícola d'aquesta planta. A excepció d'aquestes últimes obertures la resta estan fetes amb brancals i motllures de pedra local. A la llinda de l'obertura central, redefinida com a balcó, hi ha una inscripció epigràfica força malmesa que no permet la seva lectura sencera.","codi_element":"08079-131","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Monestir, 9","historia":"","coordenades":"41.8690100,2.1118400","utm_x":"426294","utm_y":"4635614","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52930-foto-08079-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52930-foto-08079-131-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Deshabitada.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52931","titol":"Cal Bou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-bou-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres que queda orientat a llevant, cobert amb teulada de doble vessant, treu aigües a la façana principal. Es tracta d'un cos estret i allargat que obre una portalada a l'ample de la façana a la qual se li sobreposen dues plantes amb una única obertura rectangular. El tractament de l'acabat del parament del mur és resolt amb un revestiment llis.","codi_element":"08079-132","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Monestir, 10","historia":"","coordenades":"41.8689600,2.1118800","utm_x":"426297","utm_y":"4635608","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edificació molt remodelada els segles XIX i XX. Fleca.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52932","titol":"Cal Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-serra-3","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular en cantonada orientada a llevant que treu façana a tres cares amb coberta de teula de tres vessants. A la planta baixa de la façana est, es disposen dos portals, el de l'accés a l'immoble, resolt amb arc de mig punt i el del local, que és fet amb llinda plana. A les plantes superiors s'obren tres finestres per pis, igual que succeeix a les façanes laterals i posterior, on en cada planta s'obren diverses finestres. El tractament de l'acabat dels murs és resolt amb un revestiment llis amb reforços de pedra carejada a la cantonada, disposat de forma dentada.","codi_element":"08079-133","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Monestir, 11","historia":"","coordenades":"41.8689200,2.1119000","utm_x":"426299","utm_y":"4635604","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52932-foto-08079-133-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici íntegrament reformat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52933","titol":"Cal Ganastra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-ganastra","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular en cantonada i distribució interior de quatre plantes amb coberta de vessant simple vers el costat nord, on dóna la façana lateral, restant la façana principal encarada a l'oest. La distribució de les obertures d'aquesta façana no guarda un ritme compositiu determinat. D'una banda, a la planta baixa, s'obre la porta principal de la finca, de doble full i llinda monolítica plana flanquejada a l'esquerra per una finestra lleugerament allargada. A la planta principal, just per sobre de la porta i de forma equidistant, se situen dues finestres d'igual dimensionat, mentre que al pis superior les dues obertures són de menors dimensions. Al pis de sota la coberta hi ha un finestró quadrat, que queda just a la vertical de la porta. Les motllures de les obertures, portes i finestres són de pedra local tallada i queden remarcades pel revestiment del parament de la façana, que queda a un pla més sortit. Destaca la llinda d'una de les finestres de la planta principal que té una inscripció amb l'any 1769. Pel que fa a la façana lateral, tan sols s'hi obren tres petites finestres, una per planta. Destacant-ne un mural informatiu de grans dimensions que està pintat sobre el revestiment exterior del parament de la façana.","codi_element":"08079-134","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Monestir, 8","historia":"","coordenades":"41.8690400,2.1120600","utm_x":"426312","utm_y":"4635617","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52933-foto-08079-134-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Queda dins de l'àmbit històric del recinte de l'antic Monestir.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52934","titol":"Cal Carbonell, Cal Paraire","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-carbonell-cal-paraire","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada que disposa d'una distribució interior a partir de tres plantes i que és cobert per una teulada de vessant simple vers la façana principal. La composició de les façanes és molt regular, queden definides a partir de les obertures que es disposen en cada una de les tres plantes. La façana principal està articulada a partir d'una distribució simètrica de les obertures definides per un eix central, que està presidit per la porta d'accés. Totes les obertures presenten brancals amb llindes de monolítiques i ampit motllurats. Les obertures de les plantes superiors són idèntiques, tres a cada nivell, i es corresponen amb balcons amb barana de ferro amb barrots verticals de secció rectangular amb guarniments lobulars. Pel que fa a la façana lateral, presenta una composició semblant a la de la façana principal. La disposició de les obertures es defineix a partir d'un eix vertical on es localitza la porta d'accés, per sobre es disposa un balcó flanquejat a l'esquerra per una finestra. Distribució que es repeteix a la planta superior. La tipologia d'aquestes obertures és semblant a les de l'altra façana, bé que en aquestes la llinda és recta amb rebaix recordant un arc conopial. L'aparell és de maçoneria feta de pedra desbastada i lligada amb morter de calç, disposada de forma regular i presentant reforços de pedra tallada regular a la cantonada. Al ràfec en sobresurten els caps de biga. A la part posterior, vers el carrer Verdaguer s'hi disposa un segon cos edificat de planta rectangular en cantonada orientada al nord i conformada per dos volums que ofereixen un doble pla de façana i que està cobert per vessant simple. La seva distribució interior es correspon amb tres nivells, planta baixa i dos pisos. Les obertures d'aquests nivells són les que determinen la composició de les façanes, articulades a partir de la seva alineació en eixos verticals. La distribució de les obertures de la façana principal es defineixen a partir d'un eix vertical central. A la planta baixa s'obre la porta d'accés i per sobre d'aquesta, a cada una de les plantes, hi ha un balcó amb barana de ferro treballada. Aquestes obertures porten brancals i llindes monolítiques de pedra local tallada. Pel que fa a la façana lateral d'aquest volum principal, es disposen dues finestres simètriques per planta que queden definides a partir de dos eixos verticals. De la mateixa manera, el pany de façana del segon volum, obert vers al nord com la façana principal, es disposa un balcó per planta, restant la planta baixa sense cap obertura. Obertures aquestes, igual que les anteriors resoltes amb brancals i llindes de pedra tallada. El parament del mur de tancament exterior de l'edificació és fet de maçoneria amb aparell regular de pedra desbastada i lligat amb morter de calç que presenta pedres tallades a les cantonades. El ràfec ofereix una solució compositiva original, alternant-se la col·locació d'un maó pla amb una teula.","codi_element":"08079-135","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Monestir, 6 -7","historia":"","coordenades":"41.8690100,2.1121900","utm_x":"426323","utm_y":"4635614","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52934-foto-08079-135-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52934-foto-08079-135-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52934-foto-08079-135-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Queda dins de l'àmbit històric del recinte de l'antic Monestir. Edificació completament remodelada en època contemporània. Queda dins de l'àmbit del recinte històric de l'antic Monestir.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52935","titol":"Cal Güell o Cal Xaconet Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-guell-o-cal-xaconet-vell","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular en cantonada i orientada a migdia que té dos portals a la planta baixa, un obert recentment que serveix com a establiment comercial. Al pis superior s'obren dos balcons amb reixes de ferro forjat per planta i unes finestres petites al costat dret. Elements tots emmarcats per pedra tallada local amb llindes monolítiques i que mantenen una distribució alineada, com a principal motiu compositiu de la façana. D'aquesta en destaca el balcó que queda centrat sobre la porta d'entrada, amb una llosa més gran que els de la resta, ofereix un treball del ferró més acurat. A la part central es disposa una ornamentació feta amb xapa de ferro datat el 1884 i que fa una al·legoria a l'ofici de ferrer. Al cos superior de la coberta es disposa una remunta que abasta tota l'amplada de l'edifici, on s'obren tres grans finestrals. La façana lateral ofereix també un seguit d'obertures a cada una de les plantes. Es tracta d'una finestra i una antiga porta actualment paredades que presenta, aquesta última, una llinda monolítica amb una inscripció amb el nom HERRERO, unes tenalles amb la data 1815. Als pisos superiors s'obren dos balcons amb barana de ferro ornamentada, i una finestra. Obertures que, igual que les anteriors, són fetes amb brancals de pedra tallada i llindes monolítiques. El parament dels murs originals és fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada i reforços de pedra carejada a les cantonades. Per la seva part la remunta és feta amb aplacat de pedra carejada disposat de forma regular.","codi_element":"08079-136","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 1","historia":"Les úniques dates que es conserven d'aquesta casa són les de les llindes (1792, 1815 i 1884). Havia estat la casa d'un ferrer com demostren alguns elements ornamentals. En aquesta casa hi nasqué el poeta local Felip Graugés i Camprodon (1889-1973).","coordenades":"41.8692600,2.1119600","utm_x":"426304","utm_y":"4635642","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52935-foto-08079-136-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52935-foto-08079-136-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52935-foto-08079-136-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"A la façana hi ha un plafó compost de 12 rajoles ceràmiques, emmarcades per pedra tallada local, amb la inscripció 'El poble de l'Estany al seu poeta Felip Grau Ges i Camprodon 1889-1973. Nascut en aquesta casa.'. Al marc hi figura la data 15 d'Agost 1989. A la planta baixa hi ha un forn de pa i una botiga de records.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52936","titol":"Cal Xaconet Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-xaconet-vell","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular entre mitgeres, orientada a llevant, amb coberta de vessant simple vers la façana principal i remunta a la meitat posterior amb coberta plana. La composició de la façana es defineix a partir de les obertures que es disposen en cada una de les plantes. A la planta baixa es disposa una porta d'accés i una finestra, fetes amb brancals i llindes monolítiques de pedra tallada. Pel que fa a la planta pis s'obren dos grans finestrals d'arc rebaixat vidrat que abasten tot l'ample de la façana i que igual que les anteriors obertures són fets amb muntants i dovellat de pedra local tallada. Al pis de sota coberta es disposen dos finestrals vidrats, de menors dimensions que els anteriors, fets també amb motllurat de pedra. A la remunta superior s'obre un gran finestral amb llinda que queda alineat per damunt de la coberta del tram frontal de l'edifici. El parament exterior de la façana és fet de maçoneria de pedra desbastada lligada amb morter de calç, mentre que el volum del cos de la remunta presenta un aplacat de pedra tallada disposat de forma regular.","codi_element":"08079-137","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 3","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8693000,2.1120600","utm_x":"426312","utm_y":"4635646","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52936-foto-08079-137-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52937","titol":"Cal Joan Pudai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-joan-pudai","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada i distribució interior de tres plantes amb coberta de doble vessant i la façana principal al costat sud, on s'obre la porta d'accés. La composició de la façana queda articulada per la distribució homogènia per les dues obertures de cada una de les plantes, a partir d'un doble eix vertical. A la planta baixa, la porta amb llinda de doble full i una finestra enreixada mentre que el pis principal hi ha, just sobre de la porta, un balcó amb una barana de ferro que porta un medalló amb la sigla FG i l'any 1884 i al costat una finestra del mateix dimensionat. A la planta sota coberta, preservant els eixos compositius, s'hi obren dues finestres de menor dimensionat. El conjunt de totes aquestes obertures, a excepció d'una de les del segon pis, presenten un emmarcat fet amb pedra tallada local amb unes mateixes característiques tipològiques i formals. A la cantonada de l'edifici també es disposa un carreuat de pedra tallada. És aquest conjunt d'elements petris els que contrasten amb el revestiment llis del parament, donant a la façana una harmonia compositiva. Pel que fa a la façana lateral, malgrat abastar tota la profunditat de la finca, sols hi ha una petita obertura per planta, sense oferir cap element a destacar.","codi_element":"08079-138","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 5","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. A partir d'aquest moment es portarà a terme l'evolució de la trama urbana de la vila a redòs d'aquest nucli originari. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8693100,2.1121300","utm_x":"426318","utm_y":"4635647","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52937-foto-08079-138-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52937-foto-08079-138-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Reformat al segle XIX.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52938","titol":"Carrer Sant Isidre, 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-sant-isidre-1","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant amb coberta de doble vessant. A la planta baixa s'obre la porta d'accés a l'immoble i la porta del garatge, les dues amb llinda plana. A la planta pis es presenta una solució de doble obertura amb balcó i finestra. Solució que es repeteix al pis sota coberta. El tractament de l'acabat del mur és resolt amb un enlluït llis del qual en destaca la cornisa que remata el cos superior de la coberta, on també es disposa una barana de l'amplada de la façana.","codi_element":"08079-139","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 1","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. A partir d'aquest moment es portarà a terme l'evolució de la trama urbana de la vila a redòs d'aquest nucli originari. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8694300,2.1120900","utm_x":"426315","utm_y":"4635660","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52938-foto-08079-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52938-foto-08079-139-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat parcialment en època contemporània, encara que preserva alguns elements de l'obra original.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52939","titol":"Cal Magadins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-magadins","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Immoble de planta baixa i tres pisos entre mitgeres i coberta de doble vessant vers la façana principal. A la planta baixa es disposen dues portes d'accés i una finestra, mentre que a les plantes superiors s'obren tres finestres per planta, a excepció de la planta primera, on l'obertura central és un balcó. Totes les obertures estan emmarcades per pedra tallada i brancals cadenats de pedra. El tractament del parament és resolt amb un enlluït llis i el ràfec de la coberta és de maó pla a punta de diamant.","codi_element":"08079-140","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 3","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8695100,2.1120700","utm_x":"426313","utm_y":"4635669","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52939-foto-08079-140-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat íntegrament en època contemporània.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52940","titol":"Carrer Sant Isidre, 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-sant-isidre-5","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Mur de tancament exterior presenta deficiències i l'interior està força malmès.","descripcio":"Edificació de planta rectangular entre mitgeres i tres nivells interiors amb coberta de vessant simple i orientada a l'est, on dóna la façana. La composició de la façana es defineix a patir d'un únic eix vertical establert per les obertures de la planta baixa i dels pisos superiors. La porta d'accés principal és de doble full amb una llinda plana monolítica que presenta les restes d'una inscripció on es pot llegir de forma parcial LOVET i el número 34, corresponent a l'any. Una segona porta, oberta al costat dret de la façana, dóna accés al segon dels actuals habitatges de l'edifici. A la planta principal, s'obre una finestra balconera, també amb llinda monolítica que permet apreciar amb claredat l'obra de maons de la part baixa dels brancals, corresponents a l'ampliació de la finestra original. La qual té la rèplica just sobre la segona de les portes de l'edificació. Als pisos superiors es disposa un seguit de finestres de dimensions petites disposades en dos nivells. Els muntants de les obertures són fets de pedra local tallada. El parament exterior del mur de tancament d'aquesta construcció és fet amb un aparell de pedra tallada de formes regulars disposades regularment, guardant una certa alineació horitzontal, tot lligat amb morter de calç travat amb falques de pedra i maó.","codi_element":"08079-141","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 5","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial.","coordenades":"41.8695700,2.1120400","utm_x":"426311","utm_y":"4635676","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52940-foto-08079-141-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52940-foto-08079-141-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Deshabitada.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52941","titol":"Cal Pascal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pascal","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada i coberta de doble vessant que presenta una volumetria complexa per l'adossat que presenta a la façana principal. La façana del cos principal s'articula a partir d'un eix vertical on s'obre la porta d'accés, a la planta baixa i, per sobre d'aquesta un balcó sobre caps de biga amb barana de ferro. En el mateix eix que els anteriors, però a la planta sota coberta, s'obre una altra balconada que dóna accés al terrat pla del cos adossat a la façana principal. Totes les obertures d'aquest cos principal són fetes amb brancals i llindes de pedra tallada local. El parament del mur de tancament de la façana és de maçoneria de pedra desbastada, disposat de forma regular, tot guardant una certa disposició horitzontal de les filades.","codi_element":"08079-142","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 7","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8695100,2.1120100","utm_x":"426308","utm_y":"4635669","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52941-foto-08079-142-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52941-foto-08079-142-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52942","titol":"Cal Codina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-codina","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació aïllada conformada per un cos principal de planta rectangular i un de secundari adossat a la part nord. La coberta és de doble vessant vers els costats amb el carener perpendicular a la façana principal, la qual queda orientada al sud, on alinea l'actual carrer. La composició d'aquesta façana és ordenada a partir de les obertures de cada una de les plantes, relacionades amb la distribució interior. La porta principal, situada al costat dret de la façana, és de doble full amb llinda plana sobre mènsules: en aquest mateix nivell a la part esquerra s'emplacen dues finestres que s'obren a certa distància del nivell del terra de la porta. A la planta primera, se situen dues finestres amb brancals i travesser de pedra picada i trencaaigües motllurat amb escopidors motllurats. D'aquestes, la que queda a sobre de la porta té una inscripció en baix relleu on es llegeix PERE CODINE quedant per sobre d'una creu patada flaquejada per l'any 1745. A la planta sota coberta, a la mateixa vertical que les de les plantes inferiors s'hi disposen dues finestres de menor dimensionat, també amb muntants i trencaaigües motllurat a l'ampit. A la façana que dóna a ponent, les obertures es defineixen en un únic eix vertical i ofereixen la mateixa tipologia que les anteriors. Es tracta de quatre finestres, dues a la planta principal, una a la planta sota coberta i una a la baixa, parcialment tapada per la rasant actual del carrer. Pel que fa a la façana de llevant, a la planta baixa una porta simple d'accés directe des de l'hort. Una finestra per planta, similars a les anteriors, disposades en un mateix eix vertical, simètric a la de la façana oposada. Com a element singular en destaca un desguàs de pedra que es localitza a la primera planta. El parament exterior de les quatre façanes és fet amb aparell de pedra carejada, restant els angles resolts amb cantoneres reforçades amb un carreuat de pedra tallada disposat regularment.","codi_element":"08079-143","ubicacio":"Nucli urbà, Carrer Sant Isidre, 13","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8705100,2.1128200","utm_x":"426377","utm_y":"4635780","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52942-foto-08079-143-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52942-foto-08079-143-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52943","titol":"Cal Niubó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-niubo","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada de tres plantes i coberta a doble vessant orientat al migdia on s'obre la façana principal, afrontant al carrer. A la planta baixa s'hi obre la porta d'accés de doble full amb muntant de pedra i llinda monolítica, amb la inscripció 1671 -JN- 1976 que envolta l'anagrama d'una creu sobre un monticle. Inscripció que reprodueix l'original, amb l'any 1671, que hi ha a la llinda de la finestra de la planta principal. Emmarcada per muntants de pedra tallada i ampit amb trencaaigües motllurat. El conjunt de la façana s'obre una altra finestra a la planta baixa, a l'esquerra de la porta i tancada amb barrots de ferro, i una, més petita a la planta sota coberta. Aquesta última alineada amb la de la planta pis i la porta de la planta baixa.","codi_element":"08079-144","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 17","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8705900,2.1132300","utm_x":"426411","utm_y":"4635788","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52943-foto-08079-144-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat en època contemporània.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52944","titol":"Cal Guardià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-guardia","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada de tres plantes i coberta a doble vessant orientat al migdia on s'obre la façana principal. La coberta és de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Al costat de ponent s'hi adossa un cos a doble nivell cobert per una teulada de vessant simple. A la planta baixa s'hi obre la porta d'accés que queda definida en un eix vertical que estableix el ritme de les obertures de les plantes superiors. La porta és feta amb brancals de pedra tallada i llinda plana on es poden apreciar les restes d'una inscripció epigràfica amb una inscripció epigràfica molt malmesa on sols s'identifiquen els numerals 07 i a sobre una creu. Al costat de la porta s'hi disposa una petita finestra també amb muntants de pedra local treballada. La façana lateral est afronta amb el carrer adaptant-se al pendent natural del terreny. Aquest pany presenta una obertura a la planta pis, també feta amb muntants de pedra tallada local. Pel que fa a la façana de ponent a cada planta s'hi obra una finestra també amb brancals i llinda de pedra tallada. El parament exterior dels murs de tancament de l'estructura de l'edifici és fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada que guarda una certa regularitat i que presenta un reforç de carreus ben tallats a les cantonades.","codi_element":"08079-145","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Pedretes, 7","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8700700,2.1116700","utm_x":"426281","utm_y":"4635732","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52944-foto-08079-145-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52944-foto-08079-145-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52944-foto-08079-145-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible pel cos adossat que aquest presenta així com pel tractament del parament exterior dels murs de tancament de l'edifici. Actualment és una casa de turisme rural -Cal Guardià-.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52945","titol":"Carrer Sant Isidre, 16-18","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-sant-isidre-16-18","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular orientada al nord i amb coberta de doble vessant amb un cos adossat a l'est, també de planta rectangular i coberta de vessant simple. La seva distribució interior és de planta i pis i s'adapta al pendent del terreny, fet que comporta que la part més septentrional sols disposi d'una planta. Restant sols el segon nivell habilitat a la meitat sud del cos principal i al cos adossat est. A la façana oest les obertures que hi ha a la planta baixa són tres portes amb brancals i llindes de maó o fusta i una finestra emmarcada amb pedra tallada que s'obre al mur que tanca el cos adossat oest, per migdia. Pel que fa al mur de tancament nord de l'edificació, a la seva part central, s'obre una porta d'accés que queda flanquejada per dues finestres que no es corresponen amb l'obra original del mur. Pel que fa al cos oest, el mur de tancament presenta una porta amb llinda plana a la planta baixa i una finestra de petites dimensions sota coberta. Les dues estructures presenten muntants de pedra tallada local. El parament exterior dels murs és fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada i fragments de maó que preserva en alguns trams el revestiment original. Així mateix, a la façana que dóna a l'oest es pot apreciar l'empremta d'antics encaixos de biga, així com refeccions del parament original.","codi_element":"08079-146","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 16-18","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8705000,2.1142200","utm_x":"426493","utm_y":"4635777","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52945-foto-08079-146-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52946","titol":"Cal Corema vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-corema-vell","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular en cantonada orientada a migdia i cobert de doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal, presenta un adossat de planta trapezoidal de planta i pis amb coberta plana. La seva distribució interior és de planta baixa i dos pisos. L'actual façana principal es correspon amb la del cos adossat. Està definida a partir d'una porta d'accés i de les finestres rectangulars que s'obren a cada una de les plantes. Pel que fa a la façana lateral, preserva encara l'obra original. Al nivell de la planta baixa s'obre una finestra de petites dimensions amb brancals de maó, mentre que a la planta pis s'obren dues finestres que modulen la composició de la façana. Obertures que són emmarcades per muntants i llindes de pedra tallada local. Destaca el revestiment de morter de calç original de la façana.","codi_element":"08079-147","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Padró, 11","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8704500,2.1143500","utm_x":"426504","utm_y":"4635772","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52946-foto-08079-147-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52946-foto-08079-147-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat íntegrament en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52947","titol":"Cal Massot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-massot","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres i cobert amb teula de doble vessant vers la façana principal. La composició de la façana es defineix a partir de les obertures que es disposen a cada una de les plantes. Finestra i porta amb gran llinda monolítica a la planta baixa i finestra al pis sota coberta. Totes les obertures són fetes amb brancals i llindes monolítiques de pedra tallada amb ampit motllurat les finestres. El parament del mur de la façana és fet de maçoneria de pedra desbastada, disposat de forma irregular.","codi_element":"08079-148","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Padró, 5","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8700800,2.1141700","utm_x":"426488","utm_y":"4635731","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52947-foto-08079-148-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52947-foto-08079-148-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Llinda amb inscripció 1951.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52948","titol":"Carrer Padró, 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-padro-3","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres i cobert amb teula de doble vessant vers la façana principal. La composició de la façana es defineix a partir de les obertures que es disposen a cada una de les plantes. Finestra i porta amb llinda plana a la planta baixa i finestra al pis sota coberta. Totes les obertures són fetes amb brancals i llindes monolítiques de pedra tallada amb ampit motllurat les finestres. D'aquestes en destaca la incisió de fals arc conopial que presenta la llinda de la finestra de la planta baixa. El parament del mur de la façana és resolt amb un revestiment llis.","codi_element":"08079-149","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Padró, 3","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8700500,2.1141100","utm_x":"426483","utm_y":"4635728","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52948-foto-08079-149-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52949","titol":"Ca l'Elvira o Ca l'Erms","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lelvira-o-ca-lerms","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres amb un cos adossat a la façana principal, també de planta rectangular, tot cobert amb teulada de doble vessant. A la planta baixa s'obren dues portes de garatge amb llinda plana i per sobre d'aquestes, a la planta primera, dues finestres. Al cos adossat s'emplaça la porta d'accés a l'immoble. El pis sota coberta presenta una balconada que recorre tota la façana a la qual s'obren les obertures d'aquesta planta.","codi_element":"08079-150","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Padró, 1","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8700200,2.1140200","utm_x":"426476","utm_y":"4635724","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52949-foto-08079-150-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52949-foto-08079-150-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat íntegrament en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52950","titol":"Cal Jaumet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-jaumet","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"El parament exterior de la façana té trams amb pèrdues de revestiment.","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres, de dues plantes amb coberta a doble vessant vers la façana principal que afronta al carrer. El parament de la façana preserva restes parcials del revestiment del morter de calç original que es disposava cobrint l'aparell de maçoneria fet amb pedra escairada i pedruscall lligat amb morter de calç. Podent-se apreciar amb claredat com aquest revestiment quedava ajustat als muntants de pedra tallada que emmarcaven les obertures que s'obren a cada planta. La composició de la façana es defineix a partir de les finestres que s'obren a cada una de les plantes, quedant aquestes alineades en dos eixos verticals, lleugerament desplaçats cap als costats. L'actual accés a l'edifici es practica per una porta de garatge metàl·lica enrotllable. El conjunt de les obertures estan emmarcades per muntants de pedra local tallada amb trencaaigües motllurats, tots d'una mateixa tipologia formal, que ofereixen una unitat compositiva al conjunt de la façana. Quedant aquesta unitat reforçada pel ràfec simple que hi ha sobre la mènsula plana carejada de la coberta, que transcorre per tot l'ample de la façana.","codi_element":"08079-151","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 21","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8697300,2.1137700","utm_x":"426455","utm_y":"4635692","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52950-foto-08079-151-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Deshabitada.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52951","titol":"Cal Portabella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-portabella","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa aïllada formada per un cos principal de planta rectangular al que s'adossa per la part posterior un segon cos, també de planta rectangular. La coberta del primer cos és a quatre vessants mentre que la del segon és de dos vessant amb carener perpendicular a la cara de llevant. La cornisa és suportada per caps de biga motllurats que donen una homogeneïtat al conjunt de la coberta. La porta principal es localitza a la frontal del segon cos, sobresurt respecte a l'alineació del cos principal, el qual queda més avançat que l'anterior i s'alinea amb el carrer. La distribució interior s'articula a partir de planta baixa i pis, corresponent-se cada un d'aquests nivells a un habitatge unifamiliar. La disposició de les obertures de cada una de les façanes és simètrica a totes dues plantes, quedant distribuïdes en funció de la compartimentació interior de les estances. En destaca la triple finestra que s'obre al costat dret de la façana principal i que dóna als menjadors. Mentre que la resta d'obertures es distribueixen regularment pels pans de cada una de les façanes. Cada una de les finestres estan emmarcades per muntans de pedra amb llinda monolítica i ampit amb trencaaigües motllurat i tancades amb persiana de llibret de fusta amb lames mòbils. Composició que queda destacada pel parament exterior de les façanes, fet amb un revestiment llis i amb un sòcol d'aparell irregular de pedra.","codi_element":"08079-152","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 7 - 9","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. A partir d'aquest moment es portarà a terme l'evolució de la trama urbana de la vila a redòs d'aquest nucli originari. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila.","coordenades":"41.8697600,2.1130700","utm_x":"426397","utm_y":"4635696","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52951-foto-08079-152-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52951-foto-08079-152-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52952","titol":"La Torre Nova de Cal Portabella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-torre-nova-de-cal-portabella","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa aïllada de planta rectangular amb tres nivells, orientada a migdia, amb coberta a quatre aigües. Aquesta estructura té un ràfec suportat sobre biguetes de morter amb caps de biga motllurat quedant rematat el seu vèrtex superior per una bola, també de morter modelat. La façana principal presenta un cos avançat amb una galeria de cinc arcs de mig punt i cobert amb una teulada a tres vessants. Presenta tres obertures de ventilació, just per sota del ràfec. A l'arc central es disposa una escala recta d'un sol tram flanquejada per una barana balustrada amb peces de morter modelat que dóna accés al jardí que s'obre a la part posterior de l'edificació. La façana posterior, alineada amb el carrer, té una composició simètrica a partir de l'eix central. Obrint-se una porta d'accés feta amb arc de mig punt a la planta baixa i una finestra a la planta pis que queden flanquejades per sendes finestres a cada una de les plantes. Simetria que es dóna també a les obertures de les dues façanes laterals. Tot i que en aquestes, l'obertura més meridional de la primera planta es correspon amb una doble finestra. Tot el conjunt està revestit sense cap tipus d'emmarcat a les obertures.","codi_element":"08079-153","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 4","historia":"L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat.","coordenades":"41.8694100,2.1132700","utm_x":"426413","utm_y":"4635657","any":"1937","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52952-foto-08079-153-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Es correspon a una de les primeres cases residencials d'estiueig de la població.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52953","titol":"Cal Barretines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-barretines","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular conformat per dos cossos i un tercer cos que s'hi adossa a l'oest, tot orientat a migdia, afronta al carrer i amb coberta de doble vessant vers la façana principal. La seva distribució es defineix en planta baixa i pis. La composició actual de la façana queda definida pels dos accessos de la planta baixa. L'un es correspon amb la porta d'accés, de doble full amb brancals de pedra tallada i llinda de fusta, i l'altre amb una porta de garatge amb brancals de maó i una gran llinda de fusta. La primera d'aquesta queda flanquejada per dues finestres amb brancals i llinda de pedra tallada i tancades per un reixat. L'altra està flanquejada per dues petites obertures emmarcades per quatre pedres tallades, quedant una d'aquestes actualment cegada. A la planta pis del cos occidental, just sobre la porta d'accés, es localitza una tribuna vidrada amb coberta de vessant simple. A banda i banda s'obren finestres emmarcades per pedra tallada. Al cos oriental es repeteix aquesta simetria de les obertures, localitzant-se dues finestres emmarcades per pedra tallada que guarden la vertical de les que hi ha a la planta baixa. El parament dels murs és fet d'aparell de maçoneria irregular compost per pedra desbastada i pedruscall, tot lligat amb morter de calç, i amb reforços de pedra a les cantonades de cada un dels cossos.","codi_element":"08079-154","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer del Serrat, 8 - 10","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8706800,2.1109600","utm_x":"426223","utm_y":"4635800","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52953-foto-08079-154-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52953-foto-08079-154-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52953-foto-08079-154-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52954","titol":"Carrer del Serrat s\/n","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-del-serrat-sn","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció de planta rectangular, feta amb aparell de maçoneria de pedra local desbastada lligada amb morter de calç, amb les cantonades reforçades amb pedra carejada. La coberta és de teula a un vessant vers l'actual carrer on s'obre la façana on hi ha la porta d'accés. Aquesta és d'un full amb un finestró central registrable i tancada amb un forrellat de ferro i amb llinda monolítica de grans dimensions que queda al costat esquera. Just per sota del nivell de la coberta es disposa una petita obertura, amb els laterals, la llinda i l'ampit són fets amb una pedra plana.","codi_element":"08079-155","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer del Serrat, s\/n","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8702200,2.1117500","utm_x":"426288","utm_y":"4635748","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52954-foto-08079-155-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52954-foto-08079-155-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Construcció vinculada a l'activitat agrícola.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52955","titol":"Carrer Pedretes, 12","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-pedretes-12","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular en cantonada amb coberta de doble vessant, orientada al sud on s'obre la façana principal. La seva distribució interior es fa a partir de tres nivells; planta baixa, pis i pis sota coberta. La façana principal s'articula a partir de les obertures de cada una de les plantes, que queden definides mitjançant dos eixos verticals. Dels quals, el més oriental, és on s'emplaça la porta principal que presenta una llinda amb la data inscrita de 1853, coronada per una creu. Planta on s'obre una segona porta vers la cantonada, també amb muntants i llindes de pedra tallada. Igual que la resta d'obertures de les altres dues façanes, la posterior i l'oest. Davant de l'entrada es disposa un paviment de rajols quadrats de ceràmica que ocupa tota la superfície que s'estén entre la casa i la margera.","codi_element":"08079-156","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Pedretes, 12","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8700200,2.1118200","utm_x":"426293","utm_y":"4635726","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52955-foto-08079-156-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52956","titol":"Cal Viló Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-vilo-vell","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres i coberta a doble vessant, orientat al sud on s'obre la façana principal. Presenta una composició articulada a partir de dos eixos verticals, un definit en relació a la porta principal d'accés i l'altre en relació a la finestra d'aquesta planta baixa. Les obertures de cada un dels tres nivells de la compartimentació interior són fetes amb muntants i llindes de pedra local treballada. D'aquestes en destaquen la llinda de la porta principal on figura la inscripció 1823 coronada per una creu, així com la de la llinda de la finestra principal del primer pis, on hi ha encerclat l'any 1830. A la part oriental de l'edifici, a la façana hi ha disposat una porxada quadrada de fusta, que és rematada per una terrassa i que té accés per una de les obertures de la planta pis. Davant de l'entrada es disposa un paviment de rajols quadrats de ceràmica que ocupa tota la superfície que s'estén entre la casa i la margera.","codi_element":"08079-157","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Pedretes","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8701000,2.1119000","utm_x":"426300","utm_y":"4635735","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52956-foto-08079-157-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52957","titol":"Carrer de Vic, 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-vic-2","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada compost per dos volums i amb coberta a doble vessant, orientat a l'est, on s'obre façana. La seva distribució es fa a partir de tres nivells, en cada un dels quals es disposen obertures vers l'exterior. La composició de la façana principal queda definida a partir de dos eixos verticals, un per cada cos. Restant el més meridional definit per la porta de dos fulls d'accés amb llinda amb brancal de pedra local. Modulació que es repeteix a la finestra principal de la planta pis i a les dues petites finestres de la planta de sota coberta. A la vertical dels dos cossos es preserven l'antiga cantonada de pedra tallada del primer cos, que també obre porta a la façana posterior per la planta pis, cota on hi ha la rasant del carrer que passa per darrere d'aquesta edificació. Al tram més septentrional de la façana, aprofitant el mur de contenció del carrer, perpendicular a la façana, hi ha una porxada.","codi_element":"08079-158","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer de Vic, 2","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8701500,2.1119600","utm_x":"426305","utm_y":"4635740","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52958","titol":"Cal Roca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-roca","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Revestiment de la façana lleugerament deteriorat.","descripcio":"Edificació de planta rectangular en cantonada amb coberta de vessant simple i orientada a migdia on obre porta. La seva distribució interior és feta a tres nivells, restant la composició de la façana definida per les obertures d'aquestes plantes. A la planta baixa s'emplaça la porta d'accés que és amb llinda sobre mènsules laterals i brancals de pedra tallada, quedant el parament exterior d'aquest nivell compost per un carreuat de pedra tallada regular. La part superior de la façana presenta un revestiment uniforme, destacant el motllurat de pedra local d'una de les finestres de la planta amb ampit motllurat i llinda amb fals arc conopial inscrit.","codi_element":"08079-159","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer de Vic, 3","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8702300,2.1119100","utm_x":"426301","utm_y":"4635749","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52958-foto-08079-159-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52958-foto-08079-159-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Deshabitada.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52959","titol":"Cal Francesc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-francesc","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"La coberta i la façana estan deteriorades amb perill de despreniments d'elements constructius.","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada, cobert de vessant simple orientat a migdia. La cantonera és reforçada amb carreus rectangulars carejats de pedra local i emmarca la façana, quedant definida per la composició de les obertures que es disposen a cada una de les plantes. A la planta baixa s'obre la porta d'accés de doble full amb una gran llinda rectangular de pedra que es disposa sobre les dues mènsules que rematen els muntants dels brancals. Quedant flanquejada, a mitjana alçada, per una sagetera emmarcada per carreus de pedra tallada. A la vertical de la porta, es disposa la finestra principal de la planta pis, amb llinda i brancals de pedra amb motllurat decorativa. En destaca especialment l'ampit amb una doble motllura de pedra i on es disposa una espitllera, definida per dos únics carreus de pedra tallada. Obertura que resta actualment cegada. En aquest mateix nivell s'obre una finestra, de menors dimensions que l'anterior, amb brancals i llinda fets de maó pla. Mentre que a l'alçada de la planta sota coberta s'hi disposa un petit finestró emmarcat per muntant i llinda de pedra. Pel que fa a la façana lateral, en destaca la finestra amb brancals motllurats i llinda amb falçs arc conopial incís, que s'obre a l'alçada de la planta pis. El parament del conjunt dels murs de tancament exterior és fet amb un aparell de maçoneria regular compost per pedra desbastada reble i alguns maons, tot lligat amb morter de calç.","codi_element":"08079-160","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer de Vic, 5","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8702500,2.1119800","utm_x":"426307","utm_y":"4635752","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52959-foto-08079-160-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52959-foto-08079-160-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Deshabitada.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52960","titol":"Carrer Sant Pere, 10","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-sant-pere-10","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada i orientat a l'est amb coberta de doble vessant vers la façana principal. Aquesta queda resolta a partir de les obertures de les dues plantes. Una porta amb arc rebaixat i persiana metàl·lica a la planta baixa, amb un accés habilitat al costat dret I diverses obertures a la planta pis. El parament exterior de la façana presenta un revestiment.","codi_element":"08079-161","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 10","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8700000,2.1110800","utm_x":"426232","utm_y":"4635725","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52960-foto-08079-161-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52960-foto-08079-161-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52961","titol":"Cal Maneló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-manelo-0","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"El revestiment de la façana està lleugerament deteriorat.","descripcio":"Edificació de planta rectangular entre mitgeres de tres plantes amb coberta de doble vessant, orientat a migdia on s'obre la façana que queda alineada amb el vial del carrer. La composició de la façana s'articula a partir d'un eix vertical central on s'obre la porta a la planta baixa i ordena les obertures que s'obren a cada una de les plantes superiors. Aquesta queda flanquejada per una finestra, també amb muntants de pedra tallada i per una porta secundària al costat esquerre. Els muntants i els brancals d'aquestes obertures són fets amb pedra tallada local i amb llindes monolítiques, de les que en destaquen, especialment, la de la porta i les de les finestres de la planta pis. Estructures que presenten un ampit motllurat també d'una sola peça. Pel que fa a les tres obertures de la planta sota coberta, són d'un dimensionat més petit que les anteriors i queden ajustades al ras del ràfec. L'acabat del parament de la façana presenta, tot i que molt malmès, el revestiment de morter de calç i en els trams perduts es permet apreciar l'aparell de maçoneria de l'obra del mur de tancament exterior de l'edifici. El ràfec de la coberta presenta una triple filera de rajols, la central col·locada a punta de diamant.","codi_element":"08079-162","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 8","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8699200,2.1111600","utm_x":"426238","utm_y":"4635716","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52961-foto-08079-162-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52961-foto-08079-162-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52962","titol":"Cal Pipes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pipes-0","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular entre mitgeres i orientada a l'est amb coberta de doble vessant. A la planta baixa s'obre la porta d'arc rebaixat que dóna accés a l'interior de l'immoble. A les plantes superiors es disposen dues finestres per planta. Es tracta d'un conjunt de línies senzilles que presenta un revestiment llis del parament exterior de la façana.","codi_element":"08079-163","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 6","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8698700,2.1112200","utm_x":"426243","utm_y":"4635710","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52962-foto-08079-163-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52962-foto-08079-163-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edificació reformada íntegrament, amb una nova ordenació de les obertures de la façana.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52963","titol":"Carrer Sant Pere, 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-sant-pere-4","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres alineat amb el carrer on dóna la façana principal i coberta de doble vessant. La façana principal presenta una composició definida per un eix vertical, desplaçat a la meitat esquerra, que pauta la disposició de les obertures de les tres plantes que presenta l'edifici. A la planta baixa s'obre la porta d'accés que queda flanquejada per una finestra, mentre que a la planta pis, sobre la porta s'emplaça l'única finestra d'aquest nivell, per sobre d'ella hi ha una petita finestra a la planta sota coberta. Totes aquestes obertures estan resoltes per un emmarcat de pedra local tallada en brancals i llindes monolítiques. El parament del mur és fet de maçoneria de pedra local desbastada lligada amb morter de calç. Just per sota del nivell del ràfec en destaca una estructura correguda de formigó que sobresurt del pla vertical de la façana on s'obre una estreta vidriera.","codi_element":"08079-164","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 4","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8698300,2.1112800","utm_x":"426248","utm_y":"4635706","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52963-foto-08079-164-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52964","titol":"Carrer Sant Pere, 9","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-sant-pere-9","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció de planta rectangular i d'un sol nivell amb coberta de doble vessant que s'obre a tres cares. La porta principal és de doble full, s'obre a la façana que afronta al carrer i és feta amb brancals de maó i arc rebaixat també de maó pla. A la façana lateral es disposen dues finestres, també fetes de maó. Material que destaca al parament de maçoneria, de pedra desbastada, del conjunt dels murs de tancament d'aquesta construcció.","codi_element":"08079-165","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 9","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8698700,2.1110600","utm_x":"426230","utm_y":"4635710","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Magatzem.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52965","titol":"Cal Rovirassa o ca l'Elvira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-rovirassa-o-ca-lelvira","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció de planta rectangular entre mitgeres i dues plantes amb coberta de doble vessant, alineada amb el vial del carrer on s'obre la façana principal, orientada a llevant. Del conjunt en destaca, especialment, la porta principal estructurada per una gran llinda monolítica i brancals de grans carreus, on totes les cantonades d'aquestes peces estan motllurades per diverses estries. A la planta baixa es disposa una petita finestra, just a la dreta de la porta, mentre a la planta, just per sota de la coberta, es localitzen dues finestres simètriques fetes amb els brancals i la llinda de maó pla amb un arc de descàrrega de ceràmica. El parament del mur de tancament exterior de la façana és fet de maçoneria irregular lligada amb morter de calç i presenta reforços de pedra tallada a la cantonada.","codi_element":"08079-166","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 7","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8698200,2.1111300","utm_x":"426236","utm_y":"4635705","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52965-foto-08079-166-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52965-foto-08079-166-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52966","titol":"Carrer Sant Pere, 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-sant-pere-5","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada de planta baixa, pis i coberta a doble vessant vers el carrer i que està conformat per un cos original i un adossat a la part posterior. La façana principal queda alineada al vial del carrer amb una porta d'accés que és de doble full i s'obre a la meitat meridional, vers la cantonada. Aquesta té els brancals fets de pedra local tallada i presenta una llinda monolítica de grans dimensions, flanquejada per una finestra ampla, que s'ha obert en el lloc on hi havia una d'anterior. A la planta sota coberta, just per sota del ràfec de la coberta, es disposen dues finestres amb muntants i llinda de pedra amb ampit motllurat. Peces aquestes que són monolítiques. El parament exterior de la façana, preserva el revestiment de morter de calç, en destaca les peces de pedra de les obertures i els reforços de pedra treballada que presenta la cantonada. La façana lateral segueix el desnivell del carrer al qual afronta, on a la planta baixa hi ha un petit finestró emmarcat per quatre peces de pedra tallada i a un nivell superior, una obertura d'arc de mig punt. El parament del cos frontal és fet de maçoneria irregular i presenta reforços de pedra tallada a la cantonada, on s'adossa el cos posterior de l'edificació. Treu porta aquest carrer i és de llinda plana i brancals fets de maó i ceràmica. Aquest volum està tot revestit d'un envellit de morter.","codi_element":"08079-167","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 5","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8697900,2.1112100","utm_x":"426242","utm_y":"4635701","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52966-foto-08079-167-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52966-foto-08079-167-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52967","titol":"Cal Carbonellet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-carbonellet","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bloc d'habitatges que ocupa una superfície de planta rectangular articulada en dos cossos, el davanter, que s'alinea amb el carrer té coberta de vessant simple i el posterior amb terrat. La seva distribució interior és de planta baixa i dos pisos, mentre que la façana principal presenta una composició centrada en la distribució regular de tres obertures per nivell, corresponent-se la central de la planta baixa a la porta d'accés. En aquest eix central, a l'alçada del forjat del tercer pis, just al mig de les dues finestres, es disposa una petita fornícula votiva feta de pedra local amb un arc de mig punt amb una inscripció que hi posa AVE MARIA i que comte la imatge de la Verge Maria. El tractament de l'acabat de la façana és fet amb un revestiment del qual en destaca l'emmarcat de pedra local de cada una de les obertures. El ràfec de la coberta és resolt amb un voladís de fusta amb cairons motllurats.","codi_element":"08079-168","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Rodors, 1","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8684500,2.1108400","utm_x":"426210","utm_y":"4635553","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52967-foto-08079-168-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52967-foto-08079-168-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52968","titol":"Cal Magadins Xic o Cal Didot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-magadins-xic-o-cal-didot","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgers de planta baixa més pis amb coberta a doble vessant vers la façana principal que s'obre al carrer. La composició de la façana queda definida per un eix vertical situat al costat esquerre, on s'obre la porta d'accés i una finestra a la planta pis. Aquests dos elements estan emmarcats per pedra local tallada, destacant la llinda monolítica de la porta. Vers la part dreta de la façana, al nivell de la planta baixa, s'obre una finestra ampla, que no guarda relació amb les anteriors obertures. Tot el parament exterior de la façana presenta un revestiment de ciment.","codi_element":"08079-169","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Rodors, 3","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8684200,2.1107600","utm_x":"426203","utm_y":"4635549","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52968-foto-08079-169-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat en època contemporània. Comerç Farmàcia.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52969","titol":"Carrer de Sant Oleguer, 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-sant-oleguer-1","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular en cantonada orientada a migdia i amb coberta de doble vessant vers les façanes que s'alineen amb els carrers que l'afronten. La façana principal és definida per les obertures de les tres plantes en què s'articula la distribució de l'edifici. Presidit per un eix vertical al costat esquerre on s'obre la porta d'accés a la planta baixa i una obertura per planta. La porta té una llinda amb una estructura de maó, si bé preserva els brancals originals de pedra tallada. La finestra balconera del primer pis també preserva els brancals de la finestra original amb llinda de pedra local. Tan sols, la petita finestra de la planta de sota coberta presenta l'ampit motllurat. Les altres dues obertures d'aquesta façana es corresponen amb dues finestres que queden situades a un mateix eix vertical, paral·lel a l'anterior i que s'obre a la planta baixa i el primer pis. A la façana lateral hi ha una petita finestra emmarcada per quatre pedres grans tallades que s'obre a la planta pis. Molt semblant al que s'obre a la façana posterior a la planta sota coberta. El parament de les tres façanes és fet amb maçoneria irregular de pedra local desbastada i pedruscall, presentant un reforç de pedra tallada a les cantonades. El ràfec és resolt amb una filada de teula, mentre que el carener de teules remarca els dos vessants de la coberta.","codi_element":"08079-170","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer de Sant Oleguer, 1","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8682700,2.1105800","utm_x":"426188","utm_y":"4635533","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52969-foto-08079-170-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52969-foto-08079-170-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52970","titol":"Ca l'Eulàlia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-leulalia","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular entre mitgeres i orientada a migdia coberta per teulada de vessant simple vers la façana principal. Les obertures que es disposen, queden alineades en un únic eix vertical. A la planta baixa, la porta d'accés queda flanquejada per una finestra a cada banda, mentre que per sobre d'aquestes es disposen les finestres que s'obren a cada una de les dues plantes superiors. Aquestes obertures són fetes amb pedra tallada a brancals i llinda, que és, en tots els casos, monolítica. El parament de les façanes és de maçoneria desbastada, lligat amb morter de calç.","codi_element":"08079-171","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer de Sant Oleguer, 5","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8682200,2.1104800","utm_x":"426180","utm_y":"4635527","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52970-foto-08079-171-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat en època contemporània.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52971","titol":"Carrer Rodors, 13","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-rodors-13","bibliografia":"TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular que s'alinea amb el traçat del carrer, cobert amb teulada de doble vessant. Al llarg de la façana es disposen un seguit de finestres, tant a la planta baixa com al pis sota coberta. Quedant desplaçada la porta d'accés al costat dret de la façana. El mur de tancament d'aquesta construcció és resolt amb un revestiment llis. Mentre que una canal recull les aigües de la coberta. A la façana hi ha una placa amb la llegenda: EN AQUEST SOLAR ESTIGUE EMPLAÇADA L'ESGLÉSIA DE SANTA CECILIA PRIMITIVA PARROQUIAL DE LA VILA DE L'ESTANY. (DOCUMENTADA ENTRE SS. XII-XVIII). A la façana de migdia l'estructura original de l'edifici presenta un cos avançat, que habilita un vestíbul obert cobert amb volta de maó pla que dóna al pla original de la façana on s'obre la porta d'accés. La porta és feta amb brancals i llinda plana de pedra local sobre permòdols.","codi_element":"08079-172","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Rodors, 13","historia":"La primera referència històrica documentada sobre la capella de Santa Cecília correspon al 18 d'agost de 1222, quan el prior Ramon de Gurb, amb tots els canonges del priorat, va fer l'establiment o fundació d'un beneficiat corresponent a un sacerdot que havia de tenir cura de l'església de Santa Cecília, fundada prop del monestir. El rector de Santa Cecília havia de celebrar-hi una missa cada dia, i havia de tenir cura de la confraria o confraternitat establerta al monestir. El 1258 el priorat va donar al sacerdot de Santa Cecília un solar per a edificar-hi una casa, que termenejava a migdia amb la capella de Santa Cecília, a llevant amb un hort del mas Centes, i a ponent i a tramuntana amb les propietats del monestir. Juntament amb la rectoria de Santa Cecília se li va donar també un petit hort. En el mateix moment se li va concedir que s'apliqués a benefici de la capella de Santa Cecília el lloguer de les quatre casetes prop de la capella de Santa Cecília [possiblement en el carrer Major], que mossèn Constantí havia fet construir a la vila de l'Estany, i finalment es va establir una dotació de diners i de blat per al manteniment de la capella. Fins al 1390 es coneixen els diversos rectors de la capella, alguns dels quals actuaren també com a notaris. A partir d'aquest any sembla que deixà de proveir-se el càrrec, o almenys sembla que el sacerdot no hi residí. Josep Tresserra esmenta, en la seva ressenya històrica de l'Estany, que en documents dels arxius de l'Estany i d'Oló va trobar referències sobre la celebració de grans mercats de bestiar davant la capella de Santa Cecília, en un camp del mas Grau, al costat dels corrals del carrer de Rodors, sense especificar-ne l'època. La capella s'abandonà durant les convulsions del monestir de l'Estany del principi del segle XV, segons el testimoni d'una visita pastoral de 1442, en la qual s'esmenta que l'església de Santa Cecília era totalment abandonada, sense portes, i amb l'altar destruït, essent rector en aquell moment mossèn Felip Balmes, que residia a Moià. Sembla que pels volts de 1470, en temps de la guerra civil contra el rei Joan II, es completà la ruïna de la capella de Santa Cecília.","coordenades":"41.8682300,2.1104100","utm_x":"426174","utm_y":"4635529","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52971-foto-08079-172-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52971-foto-08079-172-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat íntegrament en època contemporània.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52972","titol":"Cal Morenet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-morenet","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular en cantonada orientada a migdia i coberta de doble vessant vers la façana principal i la posterior. La composició de la façana es defineix pel ritme que marquen les obertures d'un únic eix, anant disminuint el seu dimensionat de major a menor. La porta principal és feta amb un arc rebaixat sobre mènsules de pedra tallada, igual que les peces de tot el brancal, que estan motllurades. La finestra de la planta pis també té els brancals de pedra tallada, així com, una llinda monolítica i un ampit motllurat. Mentre que la petita finestra que queda just sota el ràfec, a la planta sota coberta, és emmarcada per quatre pedres tallades. El parament de la façana principal presenta un acabat fet a partir d'un revestiment de morter de calç amb un to rosat que es preserva en molt bon estat. Aquest revestiment presenta un cisellat just en els marcs de les obertures que encinta el carreuat dels brancals de pedra de cada un d'aquests elements. La façana lateral no presenta revestiment, deixant vist el parament de maçoneria irregular del seu aparell constructiu. Queden vistes tan sols dues obertures, situades una sobre de l'altre, una a la planta pis i l'altre just sota la coberta. La façana posterior, actualment obre porta al carrer que l'afronta i on també es disposa una finestra.","codi_element":"08079-173","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Rodors, 15","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8682000,2.1103500","utm_x":"426169","utm_y":"4635525","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52972-foto-08079-173-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52972-foto-08079-173-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52973","titol":"Carrer Sant Oleguer, 9","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-sant-oleguer-9","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció de planta rectangular orientada al nord amb coberta de vessant simple. L'accés es fa per una porta doble amb llinda plana de fusta i una obertura rectangular a la seva part superior que serveix de carregador a l'únic pis que queda sota coberta. Totes dues obertures queden alineades amb un eix desplaçat vers l'esquerra de la frontal de la façana. Els murs són fets de maçoneria regular de pedra desbastada i pedruscall, amb reforç de pedra tallada a les cantonades i coberta sense ràfec. Adossat al costat dret de la façana es disposa un banc fet de pedres planes monolítiques de grans dimensions amb respatller també de pedra.","codi_element":"08079-174","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Oleguer, 9","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8681000,2.1104300","utm_x":"426176","utm_y":"4635514","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52973-foto-08079-174-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Cobert.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52974","titol":"Carrer Balmes, 46","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-balmes-46","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció de planta quadrada d'un sol nivell i coberta amb teulada de vessant simple vers la façana principal, orientada al migdia. Els murs de tancament són fets amb aparell de maçoneria composta per pedra desbastada, de maons i pedruscall lligat amb morter de calç. A les cantonades hi ha reforços amb pedra tallada. La porta principal té una llinda de fusta plana i brancals de maó cuit disposats en cadena quedant centrada a l'eix de la façana. Està flanquejada per dos respiradors en forma de diamant fets també de maó cuit.","codi_element":"08079-175","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Balmes, 46","historia":"","coordenades":"41.8680400,2.1104800","utm_x":"426180","utm_y":"4635507","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52974-foto-08079-175-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Cobert.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52975","titol":"Cal Crispí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-crispi","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular en cantonada orientada a migdia i estructurada en tres plantes interiors. Està coberta amb teulada de doble vessant vers la façana principal. Aquesta presenta una composició definida a partir d'un eix central en el qual s'obren les obertures de les tres plantes interiors. La porta té una llinda amb una peça tallada monolítica i els brancals també són de pedra tallada. La finestra de la planta pis també ofereix una gran llinda monolítica de pedra i brancals de pedra tallada amb un ampit motllurat senzill. La composició vertical queda rematada per la finestra que queda just sota el ràfec de la coberta i que és de menors dimensions que l'anterior. Feta també amb emmarcament de pedra tallada i ampit motllurat. Les tres façanes de l'edificació presenten un revestiment llis uniforme que realça l'emmarcament de pedra de la façana principal. Deixant, a la façana lateral, tan sols remarcada l'obertura de la planta pis.","codi_element":"08079-176","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Balmes, 38","historia":"","coordenades":"41.8682900,2.1108900","utm_x":"426214","utm_y":"4635535","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52975-foto-08079-176-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52975-foto-08079-176-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52975-foto-08079-176-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52976","titol":"Antiga casa Presegué","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antiga-casa-presegue","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació a quatre vents i orientada a migdia amb coberta de doble vessant vers la façana principal que afronta amb el vial de l'actual carrer. La façana principal ofereix una ordenació regular de les obertures definides a partir de dos eixos verticals. Obrint-se a la planta baixa la porta del garatge i la porta principal amb llinda monolítica amb la inscripció VP 1976 SP sobre de la qual hi ha un aplacat on hi ha inscrit 1849. Les obertures de les plantes superiors es corresponen a dues finestres per planta, totes fetes amb brancals i llindes monolítiques de pedra tallada i ampit motllurat. Adossada, al costat de ponent, s'emplaça una tribuna elevada amb coberta de teula de tres vessants que per una escala donant accés a la planta pis, quedant aquest cost porxat a la planta baixa. El parament exterior dels murs de tancament de llevant i ponent és fet de maçoneria de pedra desbastada.","codi_element":"08079-177","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Balmes, 52","historia":"","coordenades":"41.8677500,2.1103700","utm_x":"426170","utm_y":"4635475","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52976-foto-08079-177-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52976-foto-08079-177-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52977","titol":"Cal Fuster Gros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-fuster-gros","bibliografia":"","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació aïllada de planta rectangular i tres nivells interiors amb coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al migdia. A la planta baixa, just a l'escaire sud-oest, es disposa una porxada interior que treu dos arcs de mig punt a les respectives façanes que el conformen i on es localitza la porta principal. Restant l'escaire en si reforçat per una rafa alineada cap al sud. La façana principal presenta una composició definida a partir d'una doble línia horitzontal que conformen les obertures de la planta pis i la planta sota coberta. Modulació que es repeteix a les altres dues façanes, tot i que amb menys finestres a cada una de les plantes. La façana lateral presenta dues obertures alineades a un mateix eix, vers l'oest que es corresponen a la primera planta amb una finestra balconera i una finestra de menors dimensions a la planta sota coberta. En el seu conjunt, totes i cada una de les obertures estan fetes amb emmarcat de pedra tallada als brancals i amb llinda de pedra monolítica i ampit motllurat. Elements petris que es repeteixen en el reforç de les cantonades així com als brancals i dovellats dels arcs de mig punt de la planta baixa. L'aparell constructiu dels murs de tancament exterior del volum edificat és fet amb aparell de maçoneria regular. El ràfec de la coberta és fet per una doble filada de teula i maó.","codi_element":"08079-178","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Balmes, 54","historia":"","coordenades":"41.8673800,2.1101700","utm_x":"426153","utm_y":"4635434","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52977-foto-08079-178-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52977-foto-08079-178-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52977-foto-08079-178-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52978","titol":"Ca l'Eric, cal Zeferí, ca la Vagoneta o cal Caiet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-leric-cal-zeferi-ca-la-vagoneta-o-cal-caiet","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada alineat amb el carrer i orientat a llevant, està cobert amb teula de doble vessant vers la façana principal. Aquesta, treu porta a la planta baixa i presenta una finestra a cada costat i dues finestres més a la planta pis. Tot el parament exterior de l'edificació és acabat amb un revestiment llis.","codi_element":"08079-179","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Rodors, 52","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8672600,2.1097300","utm_x":"426117","utm_y":"4635422","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52978-foto-08079-179-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat íntegrament en època contemporània.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52979","titol":"Cal Tomàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-tomas-2","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres que s'alinea amb el traçat del carrer, orientat a llevant. La coberta és de doble vessant vers la façana principal, on s'obre la porta i una finestra a la planta baixa i dues finestres més a la planta pis. L'acabat exterior és fet amb revestiment llis mentre que el ràfec de la coberta és resolt amb caps de biga de fusta.","codi_element":"08079-180","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Rodors, 50","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8673000,2.1097600","utm_x":"426119","utm_y":"4635426","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52979-foto-08079-180-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52980","titol":"Cal Manlleu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-manlleu","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant on s'obre la façana principal alineada amb el vial del carrer i amb coberta de doble vessant. La composició de la façana es defineix a partir de les obertures de cada una de les tres plantes en què queda articulada la seva distribució interior. La porta d'accés és de doble full i arc rebaixat i és feta amb maó de doble gruix, quedant desplaçada vers el costat dret de la façana. Definint un eix vertical en el qual s'obre una finestra balconera al primer pis i una finestra de petites dimensions a la planta sota coberta. Aquesta mateixa seqüència es repeteix al costat esquerre de la façana, a la planta baixa hi ha una finestra. Així mateix, al segon pis, s'obre una tercera finestra al pany de paret que queda entre les altres dues. Tan sols l'emmarcat d'algunes de les finestres és l'original de pedra tallada local, amb llinda monolítica i ampit motllurat. Restant la resta refetes amb obra nova, igual que bona part de l'aparell de maçoneria regular de la façana. D'altra banda, el ràfec de la coberta és d'una filada de teules i de maó pla.","codi_element":"08079-181","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Rodors, 48","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8673500,2.1097800","utm_x":"426121","utm_y":"4635431","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52980-foto-08079-181-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52981","titol":"Carrer Rodors, 46","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-rodors-46","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant i tres nivells interiors amb coberta de doble vessant vers la façana principal que queda alineada al carrer. La seva composició queda definida per les dues obertures que s'emplacen a cada una de les tres plantes. A la planta baixa es disposa la porta principal que és d'arc de mig punt i de doble full, flanquejada per una finestra amb la llinda, presentant la inscripció JOAN SOLA 1796. Pel que fa a les plantes superiors, s'obren dues finestres iguals a cada un dels nivells. Tot el parament exterior de la façana presenta un revestiment de morter, remarcant el modulat de les pedres tallades que emmarquen el conjunt de les obertures. El ràfec de la coberta és d'una sola línia de maó col·locat a punta de diamant.","codi_element":"08079-182","ubicacio":"Nucli Urbà. Carrer Rodors, 46","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8674100,2.1097900","utm_x":"426122","utm_y":"4635438","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52981-foto-08079-182-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52981-foto-08079-182-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52982","titol":"Cal Curt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-curt","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'estructura rectangular entre mitgeres i de planta baixa més dos pisos amb coberta a doble vessant vers la façana principal que afronta al carrer. A la planta baixa s'obre la porta d'accés i la porta del garatge, les dues de llinda plana. Als pisos s'obren dues finestres per planta amb barana de ferro a l'ampit. L'acabat exterior de la façana és fet amb revestiment llis.","codi_element":"08079-183","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Rodors, 44","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8674600,2.1098200","utm_x":"426124","utm_y":"4635444","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52982-foto-08079-183-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat íntegrament en època contemporània.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52983","titol":"Carrer Rodors, 42","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-rodors-42","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular entre mitgeres i alineada amb el carrer amb coberta de doble vessant vers la façana principal. Aquesta presenta dues portes d'accés a la planta baixa i dues finestres per planta. Totes de llinda plana. El revestiment exterior del mur de tancament de la façana és llis, mentre que el carener de la coberta és fet amb filada de maó pla.","codi_element":"08079-184","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Rodors, 42","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8675200,2.1098500","utm_x":"426127","utm_y":"4635450","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52983-foto-08079-184-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat íntegrament en època contemporània.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52984","titol":"Cal Sord","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sord-0","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres de planta rectangular i alineat amb el carrer, cobert amb teulada de doble vessant. La façana principal afronta amb el carrer i queda definida a partir de les obertures que a cada una de les plantes s'alineen amb un mateix eix vertical. Composició que es defineix per les finestres amb ampit i barana emmarcades per brancals i llinda monolítica de pedra local tallada. Solució que també presenten les dues portes de la planta baixa. L'aparell constructiu és fet de maçoneria de pedra desbastada lligada amb morter. El ràfec de la coberta és fet per una filada de maó pla.","codi_element":"08079-185","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Rodors, 40","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8675600,2.1098800","utm_x":"426129","utm_y":"4635455","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52984-foto-08079-185-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat en època contemporània.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52985","titol":"Ca la Magdalena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-magdalena","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant amb coberta de doble vessant vers la façana principal que queda alineada amb el carrer que l'afronta. La façana principal presenta una composició definida a partir del portal d'arc escarser, lleugerament desplaçat cap al costat dret, quedant flanquejat per dos petits finestrons amb barrots situats a alçades diferents. A la planta baixa s'obra una finestra emmarcada per quatre peces de pedra local monolítiques, tancada per un reixat quadriculat de forja. A la llinda hi ha la inscripció de l'any 1671, tot emmarcat una creu. A la planta pis, just a l'eix de la porta hi ha una finestra balconera amb barana amb filigranes de ferro. A la seva dreta s'obre una finestra de petites dimensions amb reixa de llangardaix, mentre que al costat esquerre n'hi ha una que preserva l'ampit motllurat. Totes aquestes finestres queden emmarcades amb pedra tallada local. Pel que fa al pis sota coberta es disposa una galeria d'arcs de mig punt composta per quatre jocs d'un híbrid d'arc geminat amb capitells decorats alineats amb un ampit corregut. El parament exterior de la façana és fet amb aparell de maçoneria regular compost per pedra desbastada i reble que dóna unitat compositiva al conjunt. El ràfec està resolt per un voladís amb biguetes de fusta motllurades i empostissat de fusta.","codi_element":"08079-186","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Rodors, 38","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8676200,2.1098900","utm_x":"426130","utm_y":"4635461","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52985-foto-08079-186-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52985-foto-08079-186-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat en època contemporània.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52986","titol":"Ca l'Escaiola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lescaiola","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988). 'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres i orientat a migdia, cobert amb teulada a doble vessant. A la planta baixa de la façana principal s'obre la porta d'accés i dues finestres amb barana a l'ampit. Mentre que al pis superior es disposen tres finestres. Totes les obertures estan emmarcades per brancals i llinda monolítica de pedra local tallada. La llinda de la finestra de la planta baixa presenta una inscripció amb l'any 1805 amb l'anagrama del cor de Crist centrat al mig. L'aparell del mur de tancament de la façana és fet amb maçoneria desbastada, disposada de forma irregular.","codi_element":"08079-187","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Rodors, 36","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8677000,2.1099200","utm_x":"426133","utm_y":"4635470","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52986-foto-08079-187-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52986-foto-08079-187-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52987","titol":"Cal Paraire Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-paraire-nou","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant amb coberta de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Estructurada a partir de les obertures que es disposen a cada una de les tres plantes. A la planta baixa s'obre un portal d'arc de mig punt sobre impostes de doble full amb els brancals i el dovellat de pedra tallada local. A la clau de volta d'aquest arc hi ha la inscripció a dues línies SANGI MONT PIN OSA 17 46 al voltant d'una creu llatina sobre un monticle. A la planta baixa s'obren actualment dues portes més, una a cada costat del portal principal així com dues finestres. A les plantes superiors es disposen dues finestres més per planta que queden alineades a la vertical dels dos eixos, articulant la composició de la façana en dues parts a partir de la frontal del carener de la coberta. Les finestres són fetes amb muntants de pedra i llinda monolítica amb ampit motllurat, sent les dues de la planta sota coberta d'un dimensionat menor que les del pis principal. L'acabat del parament exterior de la façana és fet amb un revestiment de calç que remarca els muntants de pedra de les finestres i portes que s'obren a cada una de les plantes.","codi_element":"08079-188","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Rodors, 34","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8677900,2.1099300","utm_x":"426134","utm_y":"4635480","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52987-foto-08079-188-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52988","titol":"Cal Pareire Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pareire-vell","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular en cantonada i orientada a migdia amb coberta de vessant simple ver la façana lateral. La façana principal afronta al carrer i queda articulada per una composició de les obertures de cada una de les dues plantes que conforma la compartimentació interior. A la planta baixa s'obren dues portes, una de doble full amb arc rebaixat sobre brancals i l'altra de llinda plana. Ambdues amb els muntants de pedra tallada local. Les finestres de la planta pis es disposen, simètricament, a l'eix de la vertical de les portes que s'obren a la planta baix, quedant així tota la façana. Aquestes són fetes amb muntants de pedra tallada i llinda monolítica amb ampit motllurat. La façana lateral presenta dues petites obertures sense emmarcar a la planta baixa i una finestra vers l'escaire posterior amb muntants, llinda i ampit monolític. El parament exterior dels murs de tancament són fets amb aparell de maçoneria irregular i reforços de pedra tallada a les cantonades. Com a curiositat cal remarcar que a la façana principal s'aprecia l'arc de descàrrega que hi ha sobre les dues portes de la planta baixa.","codi_element":"08079-189","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Rodors, 32","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8678500,2.1099600","utm_x":"426136","utm_y":"4635487","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52988-foto-08079-189-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52989","titol":"Carrer Doctor Vilardell, 9","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-doctor-vilardell-9","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa aïllada conformada per dos volums de planta rectangular adossats amb la coberta a quatre vents amb dos cossos articulats que segueixen la forma de la planta. En destaca la composició múltiple de la façana principal amb una porxada interior d'arc de mig punt on es disposa la porta d'accés. S'accedeix, des de la cota de carrer per una escala d'un tram paral·lel a la façana que desembarca a un replà aterrasat definit a la frontal de la porta. La barana d'aquesta estructura és de doble tub horitzontal entre pilars quadrats als escaires. La simetria compositiva de la façana s'articula a partir del frontó que presenta la coberta del mòdul d'arc de mig punt de la porxada on hi ha la porta d'accés. La façana que dóna a migdia ofereix una composició presidida per un volum avança de planta rectangular que descansa sobre un gran arc escarser a la planta baixa que abasta tota l'amplada d'aquesta estructura. Per sobre, es disposa un tancament a modus de tribuna que el conforma una sèrie de quatre finestrals d'arc de mig punt. Quedant rematat l'espai de sota coberta amb un frontó triangular amb un òcul circular central. A la planta pis, l'espai que es defineix a llevant, entre els dos cossos que conformen l'edificació, es disposa una terrassa amb barana de ferro. El forjat d'aquesta estructura descansa sobre un pilar, quedant la planta baixa oberta pels dos costats. El sòcol de la casa, a l'alçada de la planta semi soterrada, és fet amb aplacat de pedra tallada regular que contrasta amb el revestiment llis del tram dels murs de la planta superior i els frontons de cada una de les façanes. El tractament del conjunt dels murs exteriors és resolt per un revestiment llis, quedant emmarcats per muntant de pedra algunes de les obertures que donen a l'exterior. El ràfec que envolta la coberta és format per un motllurat triple llis que dóna unitat compositiva a tot el conjunt.","codi_element":"08079-190","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 9","historia":"L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat.","coordenades":"41.8680100,2.1129500","utm_x":"426385","utm_y":"4635502","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52989-foto-08079-190-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52989-foto-08079-190-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52990","titol":"Carrer Doctor. Vilardell, 7","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-doctor-vilardell-7","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Nau industrial als quatre vents de planta allargada que obre façana vers el carrer coberta amb teulada a doble vessant. La composició de la façana principal està modulada pel dimensionat de dues grans obertures amb llinda; una es correspon a la porta d'accés i l'altra a un gran finestral. El coronament de la façana queda resolt per una cartel·la rectangular de doble nivell que amaga el carener de la coberta, està presidida per un petit òcul central de ceràmica i una pinya sobre maons, també de ceràmica. Un voladís de teules sobre caps de biga prefabricats, recorre la façana de punta a punta, just per sobre de les obertures existents. El dinamisme d'aquesta estructura el marca un timpà fet de teula a la vertical de l'eix de la façana. Les obertures dels finestrals, tant del frontal com les dels laterals presenten una retícula quadriculada de vidre feta de ciment.","codi_element":"08079-191","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Doctor. Vilardell, 7","historia":"L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat.","coordenades":"41.8682500,2.1128400","utm_x":"426376","utm_y":"4635529","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52990-foto-08079-191-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52990-foto-08079-191-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52991","titol":"Carrer Doctor Vilardell, 14","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-doctor-vilardell-14","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Xalet a quatre vents de planta rectangular amb un cos avançat a la façana principal que conforma un porxo a la planta baixa, on s'obre la façana principal. La coberta és resolta a quatre aigües que inclou aquest volum central quedant rematada per un ràfec sobre caps de bigues pretensades que vola considerablement respecte al pla de la façana. La composició de la façana principal, que dóna al carrer, es defineix a partir del referit cos avançat que té la planta baixa porxada amb tres d'arcs de mig punt. Les obertures d'aquesta planta baixa són rectangulars, lleugerament allargades. Potenciant l'esveltesa de la construcció de la planta pis, un gran finestral de tres mòduls que presideix el cos avançat, mentre que la resta d'obertures, que s'emplacen en aquest nivell, en cada una de les plantes, són resoltes amb la mateixa solució tipològica que les que es localitzen a la planta baixa. La façana que dóna a migdia, està flanquejada per dues finestres per costat. S'obre una porta que dóna accés al jardí que envolta la casa. Obertura que presenta un petit voladís triangular fet amb teula i que amb unes escales salva el desnivell del terreny. L'acabat de tot el conjunt és resolt amb un revestiment llis i amb un sòcol aplacat de pedra.","codi_element":"08079-192","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 14","historia":"L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat.","coordenades":"41.8680900,2.1126000","utm_x":"426356","utm_y":"4635511","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52991-foto-08079-192-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52992","titol":"Local social. Cine","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/local-social-cine","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular a quatre vents, tipus nau, cobert amb vessant orientat a llevant on s'adossa un cos central de doble alçada que conforma la façana principal. La planta baixa d'aquest cos central la conforma un únic volum, també de planta rectangular, que assoleix l'amplada de la nau, cobert amb teulada de vessant simple. Al tram central es disposa la portalada d'accés al recinte, mentre que a la planta pis, d'aquest cos adossat, se sobreposa una finestra de llinda plana que queda rematada per una coberta de triple vessant. El ràfec és resolt amb caps de biga pretensats i motllurats que donen entitat i rellevància aquesta part de l'edifici. El tractament del revestiment exterior dels murs és fet amb un enlluït pintat de color.","codi_element":"08079-193","ubicacio":"Nucli Urbà. Carrer Doctor Vilardell, 16","historia":"Amb la desaparició de l'antic local recreatiu, cine, teatre i ball que s'enplaçaba al costat de la Fabrica de Baix l'ajuntament va promoure la construcció d'un nou equipament social i recreatiu. El nou centre era hereu de l'activitat que anteriorment, dença de mitjans del segle XIX havien portat a terme locals com la Societat, el Centre o la Cooperativa.","coordenades":"41.8679500,2.1127400","utm_x":"426367","utm_y":"4635496","any":"1969","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52992-foto-08079-193-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52992-foto-08079-193-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Equipament públic: cinema i local social.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52993","titol":"Cal Lliberata","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-lliberata","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada orientat a migdia, on s'obre la façana principal amb coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a aquesta. La seva distribució interior s'articula a partir de tres nivells, on s'obren obertures a cada una de les façanes. La composició de la façana principal s'ordena basant-se en un eix central, definit pel carener. Obrint a la planta baixa, el portal d'entrada flanquejat per dos finestrons amb porticons exteriors de fusta. Al primer pis, una doble finestra emmarcada per pedra local tallada i brancals motllurats, també de pedra. Les llindes d'aquestes dues finestres tenen, respectivament, la inscripció IHOSEPH d'una banda i R---A, a l'altra. Per sobre d'aquestes s'obre un gran finestral d'arc escarser amb balconera, també emmarcat amb pedra tallada de factura recent. La façana lateral nord té adossat un cos sobresortint que afronta a un nivell sobre elevat on hi ha habilitada una terrassa. Pel que fa a la façana lateral que queda alineada amb el carrer, tan sols presenta dues obertures a la planta pis i una a la planta sota coberta. Totes emmarcades amb pedra local tallada amb llinda monolítica i ampit motllurat. L'aparell és fet de maçoneria, composta per pedra desbastada i pedruscall de reble amb reforços de pedra carejada a les cantonades. Destaquen uns carreus de gran format que es disposen al tram inferior de la cantonada sud-est. El ràfec és resolt amb doble línia de teules i maó pla.","codi_element":"08079-194","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Vic, 9","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8707500,2.1126500","utm_x":"426363","utm_y":"4635807","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52993-foto-08079-194-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52993-foto-08079-194-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52993-foto-08079-194-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat íntegrament en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52994","titol":"Carrer Vic, 11","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-vic-11","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant i de tres nivells interiors amb coberta de doble vessant. La composició de la façana principal queda estructurada a partir de les obertures que es disposen a cada una de les plantes, definida a partir d'una distribució ordenada de les finestres en funció de l'eix on s'obre la porta principal, a la part central. La porta és de doble full amb brancals de pedra tallada i llinda monolítica amb la inscripció FRANCISCO ROCA ANY 1806, flanquejant una creu patada sobre monticle. Vers la part dreta si obren dues finestres contigües, una de major dimensionat que l'altra però les dues també amb muntant i llinda de pedra tallada local. A la planta pis es disposen tres finestres de forma rítmica a partir de l'eix vertical de la porta. Elements que són emmarcats amb pedra tallada local, llinda monolítica i ampit motllurat i amb l'escaire escapçat. Al pis sota coberta es disposen dos petits finestrons, dels quals sols el del costat dret està fet amb pedra tallada i una obertura tipus finestral carregador, que queda parcialment tancat per una barana de ferro. El tractament de l'acabat del parament exterior de la façana presenta un revestiment de morter de calç que deixa vist els elements petris que emmarquen les obertures.","codi_element":"08079-195","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Vic, 11","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8708000,2.1126700","utm_x":"426365","utm_y":"4635812","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52995","titol":"Cal Mesuró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-mesuro","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a llevant i alineat amb el vial del carrer on treu la façana amb coberta de doble vessant. La seva distribució interior és de dos nivells, planta i pis, quedant ordenada la façana a partir de les obertures d'aquestes dues plantes. La porta, desplaçada al costat dret, és de doble full i està emmarcada per brancals de pedra local tallada i llinda monolítica de grans dimensions. A l'eix d'aquesta obertura es disposa la finestra principal del primer pis, que també està emmarcada per peces de pedra local tallada amb llinda i ampit monolític. En aquest mateix nivell però al costat esquerre s'obre una finestra de menor dimensionat que l'anterior, també emmarcada de pedra tallada. A la part de llevant de la façana s'obre un segon portal, també de doble full, coronat per un ràfec de teula al que se sopreposa, a la planta pis, una gran finestra balconera amb barana de barrots. El parament exterior del mur de tancament de la façana és fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada i pedruscall lligat amb morter de calç que queda tot vist. Al tram superior esquerra, just per sota del ràfec de la coberta, que és fet d'una filada de llosa, es disposa un pany de mur fet amb carreus de pedra tallada reutilitzats.","codi_element":"08079-196","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Vic, 15","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8709400,2.1127100","utm_x":"426368","utm_y":"4635828","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52996","titol":"Cal Ferrer del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-ferrer-del-castell","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres que presenta la façana principal vers el carrer dels Monjos on obre porta. La seva distribució interior es defineix en tres nivells, corresponent-se les obertures de la façana a cada una d'aquestes plantes. Una gran porta amb llinda amb permòdols vertebra la façana i defineix l'eix de la seva composició. Articulada a partir de balcons que, actualment, s'obren a cada planta. El conjunt de totes aquestes obertures són emmarcades per pedra local tallada amb llindes monolítiques. D'entre les quals en destaca la llinda de la finestra principal de la primera planta que porta una inscripció CASA 1800 MOGUER. Així mateix, en destaca el ràfec de la teulada que és de quatre filades, l'inferior de punta de diamant, tot policromat de color rogenc. A la planta baixa, a la dreta de la portalada principal, es disposa una altra porta d'accés simple.","codi_element":"08079-197","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Major, 2","historia":"Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià.","coordenades":"41.8693700,2.1118600","utm_x":"426296","utm_y":"4635654","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52996-foto-08079-197-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52996-foto-08079-197-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52996-foto-08079-197-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52997","titol":"Hort del Sagalès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hort-del-sagales","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Solar de planta rectangular en cantonada que s'alinea amb el carrer. El seu perímetre queda delimitat per un mur baix de pedra tallada feta amb aparell regular fet de pedra tallada, presentant dos accessos, un que s'obre al carrer i l'altre que se situa a l'extrem sud-oest i que s'obre al pas de vianants que el delimita per aquest costat. La seva ordenació es fa a partir de dos grans parterres de planta rectangular amb una orientació nord-sud i que queden envoltats per un vial pavimentat que els envolta. A l'interior dels parterres hi ha plantes autòctones, així com diversos arbres.","codi_element":"08079-198","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Verdaguer, s\/n","historia":"L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat i que ha comportat l'ordenació urbanistica d'aquest sector.","coordenades":"41.8693800,2.1129000","utm_x":"426382","utm_y":"4635654","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52997-foto-08079-198-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52997-foto-08079-198-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"La família Sagalès féu cessió d'aquest espai per a l'ús públic.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52998","titol":"Carrer Doctor. Vilardell, 4-6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-doctor-vilardell-4-6","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada, orientat a migdia, cobert amb vessant simple vers la façana principal. El tram de mur que conforma la façana lateral, orientada a llevant, queda afrontat amb el traçat del carrer i amb el tram de mur on s'obre el baluard que dóna accés a l'espai que s'obre davant de la façana principal. Definida a partir d'un eix central on s'obre una finestra vidrada d'arc rebaixat a la planta baixa i un balcó amb barana de ferro a la planta pis amb una obertura feta amb brancals i llinda monolítica de pedra tallada. Al costat de ponent es disposa una escala que dóna accés a l'actual habitatge. Pel que fa a la façana de la planta baixa, s'obren dues portes, una al costat de l'altra, amb brancals de pedra tallada i llinda de pedra monolítica i fusta, respectivament. A la planta pis tan sols hi ha una finestra també emmarcada amb pedra tallada. El parament d'aquests murs és fet de maçoneria de pedra desbastada lligada amb morter de calç, presentant en alguns trams part del revestiment original. La cantonada és reforçada amb pedra carejada. El ràfec de la coberta és resolt amb una línia de teules sobre una doble alineació de maó, la inferior està disposada a punta de diamant.","codi_element":"08079-199","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Doctor. Vilardell, 4-6","historia":"L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat.","coordenades":"41.8686900,2.1122100","utm_x":"426324","utm_y":"4635578","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52998-foto-08079-199-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52998-foto-08079-199-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52999","titol":"Tanca parcel·la urbana carrers Dr Vilardell - Balmes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tanca-parcella-urbana-carrers-dr-vilardell-balmes","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Mur perimetral de tancament de parcel·la fet de maçoneria de pedra desbastada i pedruscall lligat amb morter de calç. Presenta un coronament fet per una filada de pedra desbastada sense lligar que dóna unitat formal a l'estructura. L'acabat de l'aparell presenta diverses factures, destacant especialment la què conforma el tram central de llevant i el tram de migdia, sectors on es preserva la composició de l'aparell amb revestiment original. Els altres trams del mur estan rejuntats amb ciment.","codi_element":"08079-200","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell - Carrer Balmes","historia":"L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat.","coordenades":"41.8684700,2.1123800","utm_x":"426338","utm_y":"4635554","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52999-foto-08079-200-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53000","titol":"Escuts paviment del carrer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escuts-paviment-del-carrer","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Motius decoratius, fet amb codines de riu, que presenta el nivell de paviment del vial del carrer enfront de l'edifici de l'ajuntament. Es tracta de dos escuts quadrilongs amb el senyal heràldic de Catalunya i del municipi de l'Estany.","codi_element":"08079-201","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 1","historia":"","coordenades":"41.8688200,2.1122900","utm_x":"426331","utm_y":"4635593","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53000-foto-08079-201-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53000-foto-08079-201-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53001","titol":"Jardí costat Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardi-costat-ajuntament","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai enjardinat d'interès amb elements arquitectònics. Entre aquests es localitza una font obrada amb una roda de molí i una pica. Una placa en agraïment al Sr. Antoni Pujol i Pujol per la seva dedicació des de l'any 1932 al subministrament d'aigua a la població de l'estany i una gran pica monolítica de pedra picada que presenta una inscripció amb la llegenda PEY POC 1868.","codi_element":"08079-202","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 1","historia":"L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat.","coordenades":"41.8688300,2.1124800","utm_x":"426347","utm_y":"4635593","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53001-foto-08079-202-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53001-foto-08079-202-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53002","titol":"Tanca de la pista Vella, Zona d'esbarjo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tanca-de-la-pista-vella-zona-desbarjo","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Tram de mur de tancament perimetral de parcel·la de 2 m d'alçada i 7,50 m de llargada on s'obre una portalada d'arc de mig punt feta amb dovellat i brancals de pedra tallada que queda coberta per un pany de mur a modus de timpà. El coronament de tota l'estructura muraria, és fet de lloses planes. A la cantonada d'aquesta estructura muraria, es disposen dos corrons estriats sobreposats, un damunt de l'altre, i rematat per un guarda-rodes troncocònic.","codi_element":"08079-203","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Balmes \/ Passeig Mossen Aureli (Carrer Rectoria)","historia":"","coordenades":"41.8685300,2.1133700","utm_x":"426420","utm_y":"4635559","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53002-foto-08079-203-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"L'espai es fa servir per jugar a les bitlles catalanes.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53003","titol":"Mur de contenció del carrer Vic, 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mur-de-contencio-del-carrer-vic-1","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Algun punt concret de l'aparell del parament està deteriorat.","descripcio":"Mur de contenció de terres en cantonada semicircular d'entre 2 i 3 m d'alçada i una traça de 20 m lineal, que afronta al voral septentrional del vial del carrer que actualment delimita. El tram més curt, és fet amb aparell de pedra desbastada col·locada en sec, mentre que la cantonada i mentre que el segon tram és fet amb el mateix aparell de maçoneria compost per pedra desbastada i pedruscall lligat amb morter de calç i alguns sectors rejuntats amb morter. Al final del tram més llarg, a tocar de la mitgera de l'edificació adjacent, es localitza un dipòsit interior de planta rectangular d'uns 3 m de fondària amb volta de mig punt feta de pedra desbastada per aproximació, igual que el paredat que el tanca per la part posterior. L'obertura que afronta al mur és amb llinda de bell nou i queda tancada per un reixat de barrots.","codi_element":"08079-204","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Vic, 1","historia":"","coordenades":"41.8701400,2.1117000","utm_x":"426283","utm_y":"4635740","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53003-foto-08079-204-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53003-foto-08079-204-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53004","titol":"Paviment carrer Monjos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/paviment-carrer-monjos","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Paviment fet de lloses planes, majoritàriament de pedra local i pissarres, de diverses formes irregulars i mides disposades sense cap patró concret, tot i que guarden una certa composició horitzontal. Aquestes presenten un llaguejat prominent fet de morter que caracteritza el format de l'aparell constructiu i es disposen en un pla que presenta un lleuger pendent. Per salvar l'acusat desnivell del carrer, especialment en el sector superior del carrer, se succeeixen trams nervats, remarcats per vorades de pedra tallada rectangular disposades de forma perpendicular a l'eix del carrer. El lleuger pla inclinat que presenten aquests trams, permet anar salvant la diferència de cota que existeix entre els dos extrems del carrer. L'amplada d'aquests és variable, reduint-se progressivament la seva amplada a mesura que s'acosten al cap del carrer superior, on el pendent del terreny és més acusat.","codi_element":"08079-205","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Monjos","historia":"Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.","coordenades":"41.8694200,2.1118300","utm_x":"426293","utm_y":"4635660","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53004-foto-08079-205-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53004-foto-08079-205-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53005","titol":"Escultura Ciclista","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escultura-ciclista","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument commemorativa feta sobre un podi rectangular revestit per un aplacat de pedra local sobre el que es disposa una planxa d'acer que representa la figura d'un ciclista sobre una bicicleta.","codi_element":"08079-206","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Barcelona, s\/n","historia":"","coordenades":"41.8708300,2.1147700","utm_x":"426539","utm_y":"4635814","any":"2011","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53005-foto-08079-206-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"A la placa hi figura la llegenda 'A Pere Llort Carreras. Per la seva vàlua com a persona i en reconeixement a la seva desinteressada aportació en vers el foment del ciclisme. Els teus amics ciclistes que no t'obliden. L'Estany, 18-08-2011'.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53008","titol":"Antiga capella de Betlem","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antiga-capella-de-betlem","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció aïllada de planta rectangular i alçada prominent. Orientada la capçalera al sud, conforma una nau diàfana amb coberta de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta s'obre a l'oest i s'ordena a partir d'un eix vertical centrat on s'obre la porta d'accés i sobre el qual hi ha un òcul a la part superior. Al mur de tancament lateral que afronta migdia s'obren quatre grans finestrals d'arc de mig punt allargats que es distribueixen de forma regular al pany de mur. Aquests queden emmarcats per motllures i dovellat de pedra tallada a la seva meitat superior, igual que els elements de la façana principal. El parament constructiu dels murs del conjunt, presenten un revestiment exterior llis fet de morter del qual en destaquen emmarcats petris de les obertures, així com els reforços de pedra tallada local que presenten les cantonades de l'edificació. Disposant-se un cadenat alternat al pla de cada façana. Aquesta solució esdevé un dels elements més rellevant de l'edifici.","codi_element":"08079-209","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer la Serreta, s\/n","historia":"Programa arquitectònic impulsat per la família Colom de Barcelona.","coordenades":"41.8698200,2.1169900","utm_x":"426722","utm_y":"4635700","any":"1965","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53008-foto-08079-209-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53008-foto-08079-209-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici religiós desamortitzat i actualment emprat com aviari.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53009","titol":"Casa Betlem","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-betlem","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació aïllada de planta rectangular de dos pisos i orientada a migdia amb coberta de doble vessant. La façana principal s'orienta a migdia, tot i tenir una unitat formal presenta dos sectors compositius. El primer queda articulat a partir d'un gran portal dovellat d'arc de mig punt on es disposa una massissa porta de doble full amb reforç de ferro. Aquesta queda flanquejada a la planta baixa per dos grans finestrals de forma regular que estan tancats amb un reixat de forja. A la planta pis s'obren tres finestres rectangulars amb ampit de pedra motllurat. El segon sector, vers la part més meridional de la casa, es resol per un gran finestral rectangular, en alçada, tipològicament amb un tancament reixat igual als que presenten les obertures de l'altre costat. Al tram superior s'obre una galeria de solana de tres arcs més de mig punt amb dovellat de pedra i ampit motllurat llis, estan separats per dues petites columnes amb capitell. Solució que es reprodueix a la façana contigua. En destaca el ràfec de la coberta compost per un coronament prominent llis per sota del qual es disposa una filada de teula i una segona inferior de rajol col·locada a punta de diamant.","codi_element":"08079-210","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer la Serreta, s\/n","historia":"Programa arquitectònic impulsat per la família Colom de Barcelona.","coordenades":"41.8700500,2.1167300","utm_x":"426701","utm_y":"4635725","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53009-foto-08079-210-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53009-foto-08079-210-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53011","titol":"Pont de la Carretera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-la-carretera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Estructura d'un sol ull feta d'obra que salva el torrent del Molí amb un traçat de 22 m de llargària i 7 m d'amplària amb un arc de mig punt d'uns 7 m d'alçada a la part central i uns 4 m de llum. Està construït amb volta de pedra carrejada disposada de forma regular fins a la línia d'imposta que queda és de pedra i està motllurada. Igual que la base de l'intradós de l'arc. La frontal de l'arc de cada una de les boques està arestada amb un dovellat de pedra tallada igual que els brancals, on es disposen carreus bé tallats a la frontal del mur i a l'intradós de la volta. Els estreps són massissos i presenten un parament exterior fet amb aparell de maçoneria irregular coronat per una cornisa feta de blocs de pedra tallada que recorre tota la longitud de l'estructura i sobre la que s'ha disposat una barana tubular.","codi_element":"08079-212","ubicacio":"Carretera C-59. km. 48,350. Al nord del terme municipal","historia":"L'any 1882 la Diputació provincial impulsà el projecte de la carretera de Moià a Calaf, passant per Súria, que resseguí en força el traçat de l'antic camí de transhumància, o camí ral, que comunicava el nucli de l'Estany.","coordenades":"41.8824800,2.1139000","utm_x":"426480","utm_y":"4637108","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53011-foto-08079-212-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53011-foto-08079-212-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53012","titol":"Jaciment Serrat de l'Horabona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-serrat-de-lhorabona","bibliografia":"COLOMINAS ROCA, J.; GUDIOL RICART, J (1923). Sepulcres megalítics de l'Ausetània. Barcelona. DAURA, A.; GALOBART, J. A (1982). L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats. (Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació; 5). GUDIOL, J. 'Cistes de l'Estany'. Butlletí del Centre Excursionista Gurb. Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni arqueològic. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. (revisió any 2012). MUÑOZ, A. M.(1965). La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Universidad de Barcelona. (Publicaciones eventuales; núm. 9. RIPOLL PERELLÓ, E.; LLONGUERAS CAMPAÑÀ, M. 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña'. Ampurias. 25, p.44. RIUS SERRA, J (1920). 'Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vic'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Barcelona] Vol. VI 19. TARRÚS, J (2003). 'Els constructors de megàlits. Catalunya: Cistes i dòlmens entre els mil·lennis V-III cal Ac'. Cota Zero. [Vic] 18, p.54-75.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Lloc d'enterrament: Inhumació col·lectiva en cista. Es tracta d'una zona muntanyosa, la serra de l'Horabona, que discorre de nord a sud al llarg de gairebé 3 quilòmetres, des de l'est del nucli de l'Estany fins al Puig Rodó (terme de Moià). El jaciment conegut del Serrat de l'Horabona consisteix en dos sepulcres situats al voltant d'aquesta zona, si bé un era a dalt del serrat i l'altre al peu mateix de la muntanya. El primer consisteix en una cista pètria d'1 m² i que conservava només tres lloses al seu lloc original quan fou excavat. Al seu entorn hi havia un túmul de 5 metres de diàmetre i no consta que l'excavació proporcionés cap mena de material arqueològic. El segon sepulcre es trobava en pitjor estat, ja que només tenia dues lloses laterals que conformaven un espai interior de 0,90 m d'ample per 1,30 m de llarg. No es constatà presència de túmul ni tampoc contenia aixovar. Aquest segon sepulcre fou considerat il·localitzable durant la confecció de la Carta Arqueològica del Bages el 1988. Sobre la no presència l'aixovar cal dir que ambdós sepulcres foren excavats a principis del segle XX per gent de la Secció d'Exploracions del Centre Excursionista de Vic, en una actuació promoguda pel Museu de Vic. Cronologia: des de Neolític Mitjà-Recent fins a Neolític Final (-3500 \/ -2200)","codi_element":"08079-213","ubicacio":"Serrat de l'Horabona","historia":"Ha estat objecte d'actuacions d'afeccionats i clandestins. Excavació per part de la Secció d'Exploracions del Centre Excursionista de Vic, a principis del segle XX.","coordenades":"41.8580000,2.1204300","utm_x":"426994","utm_y":"4634384","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53012-foto-08079-213-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53012-foto-08079-213-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Datació cronològia -3500","codi_estil":"76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53013","titol":"Sant Pere del Coll de la Crosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pere-del-coll-de-la-crosa","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. (Art romànic, 6). Barcelona.","centuria":"XV","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes arquitectòniques de la planta de l'antiga església. Es desconeix bona part de la configuració arquitectònica de l'església, tot i que es conserva l'arrencada d'una part dels murs, que defineixen una planta d'un espai aparentment rectangular, orientat segons un eix de nord-est a sud-oest. L'espai interior tenia uns 4,10 m d'ample, uns 7,15 m de llarg, i estava format per murs d'uns 85 cm de gruix.","codi_element":"08079-214","ubicacio":"Camí de Puigmartre","historia":"L'ermita de Sant Pere del coll de la Crosa va ser erigida entorn el 1485 per iniciativa del canonge Pere Tarrós, cambrer del monestir de Santa Maria de l'Estany. Aquest canonge era hospitaler del monestir l'any 1473, i fou nomenat canonge cambrer entre 1480 i 1490. Així ho acredita un document notarial de 1563, que recull un llistat de cambrers, en el qual s'indica que 'et post ea Petrus Grait, et post Petrus Tarrós a quibus fuit confecta ecclessia eremitana Sancti Petri in collo de la Crosa et eum fecit ecclessiam'. [Pladevall-Vigué, 1978, pàg.626]. S'ignora la data de l'abandó i de l'enrunament de l'ermita, però degué produir-se entre els segles XVII i XVIII, considerant que els documents conservats indiquen que el 1740 ja no tenia culte.","coordenades":"41.8721000,2.1082300","utm_x":"425998","utm_y":"4635960","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53013-foto-08079-214-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53013-foto-08079-214-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"La primera intervenció arqueològica es va realitzar l'any 1977, sense que es conegui el resultat dels treballs realitzats, més enllà de la planta recollida en el llibre de Pladevall i Vingué sobre el monestir de Santa Maria de l'Estany (1978), i del testimoni de la llosa de pedra col·locada enfront de les ruïnes, amb la inscripció: 'Sant Pere del Coll de la Crosa. 1485-1700. En recordança. II-1977'. L'any 2015 es va portar a terme un Intervenció aqueològica dirigida per dani Gutiérrez centrada en la neteja i condicionament de les restes preservades que va permetre documentar noves dependències del conjunt arquitectònic.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53014","titol":"Moli del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-castell-2","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona.. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC).","centuria":"XIV","notes_conservacio":"El fet que no hagin estat identificades les restes fa difícil la seva correcte avaluació.","descripcio":"Edifici de nova planta que està edificat aprofitant parcialment les restes de construccions antigues que es podrien correspondres amb les de l'antic molí. Elements arquitectònics que podrien estar associats amb les infraestructura hidràulica del conjunt del molí.","codi_element":"08079-215","ubicacio":"Carretera C-59, Km 48,500","historia":"","coordenades":"41.8820900,2.1152100","utm_x":"426588","utm_y":"4637063","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53014-foto-08079-215-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53014-foto-08079-215-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"No és te cap evidència física de l'existència de restes arqueològiques, ni arquitectòniques ni de material moble. Amb tot, atenent a les referències dociumentals que localitzen a l'indret l'antic molí del castell, es susceptible considerar les expectatives arqueològiques del lloc.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53015","titol":"Puig de la Caritat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puig-de-la-caritat","bibliografia":"RODRÍGUEZ, J.L (1998) 'Montfred i el puig de la Caritat de l'Estany', a La Tosca, núm. Febrer-març-. Moià, 1998.","centuria":"IIac- Iidc","notes_conservacio":"L'erosió del pendent del vessant ha incidit negativament en la preservació de les restes.","descripcio":"Les estructures localitzades documentades presenten una entitat més que notable, segons tots els indicis es tractaria d'un assentament del període Ibèric Final (segle II aC). L'organització del i turó i la identificació d'estructures que podrien ser coetànies en diversos nivells, posa de manifest que l'assentament probablement estaria organitzat en terrasses. D'altra banda, la recuperació de dues monedes d'època romana imperial (un as de Trajà , 98-99 dC, i un dupondi d'Antoninus Pius,159-160 dC) ens indiquen com a mínim una freqüentació de l'indret després del canvi d'era. Considerem improbable la presència d'un establiment romà d'aquest període, atenent tant a l'organització territorial pròpia del moment, com a l'absència de qualsevol altre material (especialment ceràmic) atribuïble a aquesta època.","codi_element":"08079-216","ubicacio":"Cim del Puig de la Caritat","historia":"","coordenades":"41.8755400,2.1087900","utm_x":"426048","utm_y":"4636342","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53015-foto-08079-216-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53015-foto-08079-216-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53015-foto-08079-216-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Ibèric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"L'any 2015 es va portar a terme una intervenció arqueològica dirigida per Dani Gutiérrez de caràcter informatiu, els resultats de la qual han permès disposar de dades sobre l'abast i entitat de les restes .","codi_estil":"83|81","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53016","titol":"Jaciment de la Casa de Cultura","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-la-casa-de-cultura","bibliografia":"","centuria":"IIdC - XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" S'ha realitzat un sondeig informatiu. Les dades arqueològiques obtingudes han aportat informació sobre l'evolució històrica de l'edifici i de l'indret. A la part interior es documenta el parament de carreus de pedra de l'estructura originària del monestir, datat al segle XII. L'estudi del parament del mur permet constatar les successives reformes i transformacions que aquest edifici experimentà al llarg del temps. Pel que fa a la seqüència arqueològica en destaca la presència de materials d'època romana localitzats als estrats inferiors del sondeig informatiu. Materials que posen de manifest l'ocupació de l'indret, ja des d'aquest període històric.<\/p> ","codi_element":"08079-217","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça del Monestir, 4","historia":"","coordenades":"41.8690000,2.1121300","utm_x":"426318","utm_y":"4635613","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53016-foto-08079-217-1.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Medieval|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2019-12-18 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Resultats de la intervenció arqueològica realitzada amb caràcter informatiu de les perspectives arqueològiques que presenta el subsòl de l'edifici que ocupa la Casa de Cultura. La Intervenció arqueològica es va realitzar l'any 2014 sota la direcció tècnica de l'arqueòleg Daniel Guitierrez","codi_estil":"85|94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["42"]},{"id":"53017","titol":"Monòlit de pedra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monolit-de-pedra","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monòlit de pedra sorrenca de forma troncocònica d'uns 1, 50 m d'alçada i 1,90 m de diàmetre.","codi_element":"08079-218","ubicacio":"Passeig del Prat, s\/n","historia":"","coordenades":"41.8608800,2.1134100","utm_x":"426415","utm_y":"4634710","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53017-foto-08079-218-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53017-foto-08079-218-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53018","titol":"Font del Pollancre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-pollancre","bibliografia":"GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font d'aigua amb brolla dor d'aigua.","codi_element":"08079-219","ubicacio":"Baga de Montfred","historia":"","coordenades":"41.8724800,2.0909000","utm_x":"424560","utm_y":"4636017","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53019","titol":"Font del Plom","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-plom","bibliografia":"GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font d'aigua amb brolla dor d'aigua.","codi_element":"08079-220","ubicacio":"Baga del Montfred","historia":"També trobem una referència documental sobre les fàbriques de l'Estany a la Geografia General de Catalunya de començament del segle XX: 'Estany. (..) Hi ha una fàbrica de teixits de llana y un' altra de filats de cotó. ' [Carreras-Gomis, 1908, pàg.243-245]. Mentre que mossèn Tresserra en la seva ressenya històrica de 1920 diu que el poble: '(..). Té una fàbrica de teixits de llana de no molta importància, per dedicar-se la majoria de les famílies á les feines agrícoles i á la cria de bestiar.' [Tresserra, 1920, pàg. 5].","coordenades":"41.8730500,2.0898400","utm_x":"424473","utm_y":"4636082","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53020","titol":"Teixit dels lleons de Santa Maria de l'Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/teixit-dels-lleons-de-santa-maria-de-lestany","bibliografia":"","centuria":"XII","notes_conservacio":"Desgast propi del pas dels anys.","descripcio":" Teixit andalusí. Té una decoració de línies horitzontals de cercles amb dos lleons rampants afrontats, amb els cossos oposats i els caps acarats d'or espolinat, separats per l'arbre de la vida. En els intersticis dels cercles hi ha una estrella de vuit puntes, d'or espolinat. Els cercles no són tangents entre si, com ho eren els dels teixits andalusins de la primera meitat del segle XII, hi ha una línia que els separa tant verticalment com horitzontalment. Això fa que gairebé es formi un quadrat que té com a vèrtexs el centre de l'estrella, en el qual s'insereix el cercle. És un inici de geometrització del dibuix de cercles i de la decoració dels teixits en general per obra de la invasió dels almohades, procedents del nord d'Àfrica, d'Al-Andalus, estrictes seguidors de la Sunna i, per tant, partidaris de l'eliminació dels éssers vius en les decoracions artístiques i de la utilització de formes geomètriques. Són semblants al 'Teixit dels lleons de Santa Maria de l'Estany', el 'Teixit dels lleons de Conca' (Museo Arqueológico Nacional, Madrid), un teixit de l'Instituto de Valencia de Don Juan de Madrid i un del Museo Arqueológico de León, procedent d'un sepulcre de la Catedral. El fet que se'n trobin diversos amb un esquema decoratiu pràcticament paral·lel, fa pensar en una seriació de la seva fabricació, segurament destinats al mercat cristià.<\/p> ","codi_element":"08079-221","ubicacio":"Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliva, 3. Vic","historia":"","coordenades":"41.8693092,2.1125241","utm_x":"426350","utm_y":"4635647","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Ordits de fons i de lligament de seda, una trama llançada de seda i una espolinada de fil d'or. Lampàs, base i dibuix de tafetà, or espolinat en niu d'abella 13,5 x 19 cm; 4,5 x 5 cm; 3 x 7,5 cm. Referència museu; MEV 4133,7775, 7776","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53022","titol":"Font de la Baga del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-baga-del-castell","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font és correspon amb una construcció de planta rectangular construïda amb blocs de pedra tallada disposada conformant un cos tancat practicable a partir d'un accés frontal definit per blocs de pedra tallada i amb un bloc a la llinda que presenta una inscripció amb la llegenda 1819 emmarcat en un cor amb una creu.","codi_element":"08079-223","ubicacio":"Nord del municipi","historia":"","coordenades":"41.8828900,2.1031900","utm_x":"425592","utm_y":"4637163","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53022-foto-08079-223-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53022-foto-08079-223-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53023","titol":"Projector cinematogràfic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/projector-cinematografic","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Maquina de projectar cinema procedent de l'antic cinema municipal. Dispositiu opto-mecànic fabricat per l'empresa OSSA i que era emprat per mostrar pel·lícules projectades en una pantalla. L'aparell projecta, a intervals regulars de poques centèsimes de segon, un feix de llum sobre els fotogrames d'una pel·lícula, aquest feix de llum ve augmentat i invertit per una lent que enfoca la imatge resultant sobre una pantalla.","codi_element":"08079-224","ubicacio":"Ajuntament de l'Estany. Carrer Doctor Vilardell, 1","historia":"","coordenades":"41.8688600,2.1124000","utm_x":"426340","utm_y":"4635597","any":"1947","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53023-foto-08079-224-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53023-foto-08079-224-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53024","titol":"Bomba de bombeig d'aigua potable.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bomba-de-bombeig-daigua-potable","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bomba d'impulsió, per al bombeig d'aigua des del dipòsit regulador per al subministrament d'aigua potable a la població. Fabricat per l'empresa Abellanet de Manresa.","codi_element":"08079-225","ubicacio":"Ajuntament de l'Estany. Carrer Doctor Vilardell, 1","historia":"En Antoni Pujol i Pujol fou l'encarregat des de l'any 1932 del manteniment del subministrament del servei d'aigua potable al municipi.","coordenades":"41.8688600,2.1124000","utm_x":"426340","utm_y":"4635597","any":"1931","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53024-foto-08079-225-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53024-foto-08079-225-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82337","titol":"Cal Paraire","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-paraire-5","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 60. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 03-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat format per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta més o menys rectangular. Aquests volums són de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb la següent inscripció: '17IHS04'. Damunt seu hi ha una finestra rectangular amb els brancals fets de carreus, la llinda plana i l'ampit motllurat. A l'extrem de tramuntana del parament hi ha una altra finestra emmarcada amb carreus de pedra, llinda plana i ampit motllurat, així com una petita obertura rectangular bastida amb maons Per contra, a l'extrem de migdia, hi ha un altre portal rectangular amb un dels brancals fet de carreus de pedra, l'altre bastit amb maons i la llinda de fusta. Destaca el volum adossat a migdia de la construcció principal, el qual presenta una galeria al pis coberta amb teulada d'un sol vessant sostinguda amb pilars bastits amb maons. Aquesta galeria està delimitada amb una barana de gelosia ceràmica geomètrica. Alhora, adossats a aquest volum, trobem un cos de planta quadrada que presenta un plafó de ceràmica vidrada amb el nom de la construcció i un petit volum de planta circular cobert amb teulada d'un vessant, que podria correspondre a un antic cup de vi. En general, la construcció està bastida en pedra de diverses mides lligada amb abundant morter de calç.<\/p> ","codi_element":"08095-20","ubicacio":"Carrer del Castell - Barri del Castell","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Paraire' tenia el número 15 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Ramon Mundet'. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, aquest edifici rep el nom de l'activitat que antigament s'hi desenvolupava, donat que s'hi treballava amb telers.<\/p> ","coordenades":"41.7291400,2.0583200","utm_x":"421682","utm_y":"4620132","any":"1704","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82337-foto-08095-20-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82337-foto-08095-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82337-foto-08095-20-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82338","titol":"Cal Rossell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-rossell-1","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 47, 69, 80, 83. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 70. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat i reformat que consta de diversos cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. El volum original és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos. Les obertures dels pisos inferiors són rectangulars i amb llindes de fusta sostingudes amb permódols de pedra restituïts. Per contra, al pis superior, hi ha finestres d'arc de mig punt arrebossades i sostingudes amb pilars de pedra. Adossat a l'extrem de migdia de l'edifici hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en tres nivells. Presenta un porxo a la planta baixa i finestres de les mateixes característiques que les anteriors als pisos. Alhora, adossat a l'extrem de ponent del volum principal, hi ha una torre de planta circular bastida en pedra i emmerletada, que correspon a un antic cup de vi actualment reformat. Alhora, adossada a l'extrem de tramuntana de la construcció, hi ha una capella de planta rectangular i bastida en pedra, amb un portal d'obertura rectangular, òcul superior i campanar d'espadanya coronat amb una creu. En general, la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular i amb la part superior dels paraments arrebossada i pintada.<\/p> ","codi_element":"08095-21","ubicacio":"Carrer del Castell - Barri del Castell","historia":" La construcció d'aquest edifici, entre els anys 1959 i 1960, va comportar la desaparició de diverses cases que es trobaven a la zona com cal Rei, cal Tano o cal Ferrer. La capella de la construcció està dedicada a Sant Pere Apòstol.<\/p> ","coordenades":"41.7294400,2.0582200","utm_x":"421674","utm_y":"4620165","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82338-foto-08095-21-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82338-foto-08095-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82338-foto-08095-21-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82339","titol":"Cal Taió","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-taio","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 83. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici cantoner de planta trapezoïdal, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta. Al seu costat hi ha un carreu de pedra allargassat gravat amb una imatge religiosa i un plafó de ceràmica vidrada amb el nom de la construcció. Damunt seu, dins la imprompta d'una antiga obertura d'arc rebaixat actualment tapiada, destaca un bloc de pedra encastat decorat amb una cara humana. La resta d'obertures del parament es corresponen amb finestres rectangulars. Destaquen les del pis superior, la de migdia amb els brancals bastits amb maons i la llinda plana de pedra, mentre que la de tramuntana està emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. A la part superior del parament destaca un cairó de pedra gravat i decorat amb dues figures humanes i una creu grega encerclada. De la façana de migdia, que es fonamenta damunt la roca del terreny i presenta el parament arrebossat, destaca la finestra del pis. És d'obertura rectangular, amb els brancals fets de carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides i maons, disposat de forma regular.<\/p> ","codi_element":"08095-22","ubicacio":"Carrer de Monistrol, 2 - Barri del Castell","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Tayó' tenia el número 2 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava deshabitada i era propietat de 'Francisco Cuivach'.<\/p> ","coordenades":"41.7283400,2.0589900","utm_x":"421737","utm_y":"4620043","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82339-foto-08095-22-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82339-foto-08095-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82339-foto-08095-22-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Adossat a la façana principal hi ha un banc de pedra corregut. El carrer de Monistrol coincideix amb el traçat del GR-177 o Ronda del Moianès.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82340","titol":"Cal Tiana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-tiana","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 84.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici cantoner i reformat de planta trapezoïdal, format per dos cossos adossats. El volum davanter presenta la coberta plana i està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures són d'arc rebaixat i estan bastides amb maons, disposats a sardinell a les llindes. Destaca la finestra situada al costat del portal, la qual conserva la llinda de pedra plana. La part superior de la construcció està coberta per un terrat delimitat amb un plafó d'obra i barana de fusta a la façana principal. El volum posterior presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i consta de planta baixa i pis, amb obertures rectangulars bastides en pedra i maons. La construcció presenta els paraments bastits en pedra de diverses mides, disposada regularment.<\/p> ","codi_element":"08095-23","ubicacio":"Carrer de Monistrol, 1 - Barri del Castell","historia":"","coordenades":"41.7283700,2.0591000","utm_x":"421746","utm_y":"4620046","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82340-foto-08095-23-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82340-foto-08095-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82340-foto-08095-23-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"El carrer de Monistrol coincideix amb el traçat del GR-177 o Ronda del Moianès.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82341","titol":"Cal Sever","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sever","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 80. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat amb un pati davanter pavimentat i una zona enjardinada lateral. Està format per dos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. Ambdós volums són de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners perpendiculars a la façana principal. Majoritàriament presenta obertures rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix els paraments, les finestres del pis amb porticons de fusta mentre que les de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro treballades. Damunt del portal d'accés principal, orientat a migdia, destaca un voladís de teula àrab de tres vessants sostingut amb una barbacana de fusta. Davant la façana principal, a l'altra banda del pati, hi ha un altre edifici de planta rectangular format per dos cossos adossats organitzats en un sol nivell: el principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, mentre que l'altre té una teulada d'un sol vessant i està bastit damunt la roca natural de la zona. La construcció compta amb tres portals rectangulars amb les llindes de fusta i un altre accés d'obertura irregular i llinda de fusta també. L'edifici està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera irregular i lligada amb morter, amb algunes reparacions bastides en maons i bona part de la façana principal revestida.<\/p> ","codi_element":"08095-24","ubicacio":"Carrer del Castell - Barri del Castell","historia":" Antigament, l'edifici havia estat la seu del cafè del barri.<\/p> ","coordenades":"41.7285900,2.0588600","utm_x":"421726","utm_y":"4620071","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82341-foto-08095-24-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82341-foto-08095-24-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82342","titol":"Cal Mir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-mir-0","bibliografia":" Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Casa formada per dos volums arquitectònics aïllats i una zona enjardinada situada a la banda de tramuntana de la finca. El volum original, amb la façana orientada al tram esglaonat del carrer del Castell, és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel al parament principal. Presenta un portal d'accés d'arc de mig punt emmarcat en pedra i una finestra rectangular reformada amb la llinda de fusta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular. L'altre volum està situat a la banda de llevant de la finca. És de planta quadrada, amb una teulada de dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. Aquest volum presenta obertures majoritàriament rectangulars, les de la planta baixa emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes, mentre que les del pis tenen els brancals bastits amb maons i les llindes planes de fusta. La construcció presenta els paraments arrebossats, un sòcol de pedra i les cantoneres embellides amb pedres desbastades.<\/p> ","codi_element":"08095-25","ubicacio":"Carrer del Castell - Barri del Castell","historia":"","coordenades":"41.7294800,2.0586300","utm_x":"421708","utm_y":"4620170","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82342-foto-08095-25-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82342-foto-08095-25-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'edifici, que també fou conegut com la Casa Petita, pertany a la mateixa propietat que la casa de cal Rossell.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82343","titol":"Ruïnes del carrer del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ruines-del-carrer-del-castell","bibliografia":" Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Completament enrunat.","descripcio":" Edifici enrunat i sense coberta de planta rectangular, que conserva bona part dels murs perimetrals del mateix. De fet, els murs de ponent i tramuntana són els que conserven més alçada, mentre que els de llevant i migdia tenen menys alçat i la part superior arranjada per evitar desprendiments. La façana principal, orientada a ponent, conserva el portal d'accés És d'obertura rectangular, amb els brancals bastits en pedra desbastada i la llinda plana de fusta. L'interior està completament cobert de vegetació i conserva el revestiment original que cobria els paraments. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular i lligada amb morter de calç.<\/p> ","codi_element":"08095-26","ubicacio":"Carrer del Castell - Barri del Castell","historia":" En origen, l'edifici era un cobert propietat del castell de Granera tot i que actualment pertany a la mateixa propietat que la casa de cal Rossell.<\/p> ","coordenades":"41.7290600,2.0584600","utm_x":"421694","utm_y":"4620123","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82343-foto-08095-26-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82343-foto-08095-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82343-foto-08095-26-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Segons les informacions aportades pel sr. Pere Genescà, a l'interior del recinte es conserven les restes d'un cup de vi.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82344","titol":"Cal Cisteller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-cisteller-7","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat i reformat envoltat d'una zona enjardinada i situat per sota de l'antic camí que condueix a Monistrol de Calders. Està format per tres cossos adossats que li confereixen una planta en forma d'L. Els dos volums principals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix els paraments, exceptuant la finestra del pis superior de la façana principal, emmarcada amb quatre carreus de pedra. El darrer volum està adossat a la façana principal de l'edifici. És de planta rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en dos nivells. A la planta baixa destaca un portal rectangular amb portella de fusta i, al pis, una galeria oberta delimitada amb una balaustrada ceràmica amb motius geomètrics. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i amb les cantoneres embellides amb pedres desbastades.<\/p> ","codi_element":"08095-27","ubicacio":"Camí de Monistrol de Calders - Barri del Castell","historia":"","coordenades":"41.7281000,2.0587100","utm_x":"421713","utm_y":"4620016","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82344-foto-08095-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82344-foto-08095-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82344-foto-08095-27-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82345","titol":"Can Vilaplana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-vilaplana","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat i envoltat d'un gran jardí, que està delimitat amb una tanca bastida en pedra de diverses mides disposada en filades. És de planta irregular i està format per tres cossos adossats. El volum principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i distribuït en planta baixa i pis. A l'extrem de tramuntana se li adossa un altre cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. Al seu costat hi ha un volum de planta quadrada a mode de torre, que està distribuït en planta baixa i dos pisos, i cobert amb una teulada de quatre vessants. Al parament de migdia hi ha un rellotge de sol. Totes les obertures de la construcció són rectangulars, algunes amb els emmarcaments bastits en pedra i d'altres arrebossats. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres embellides amb pedra en el volum principal.<\/p> ","codi_element":"08095-28","ubicacio":"Camí de la Font Nova - Barri del Castell","historia":"","coordenades":"41.7276700,2.0589800","utm_x":"421735","utm_y":"4619968","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82345-foto-08095-28-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82345-foto-08095-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82345-foto-08095-28-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Al costat del camí d'entrada a la finca, en el jardí, hi ha una pedra de molí amb encaix i el nom de la construcció gravat. Encastats a la tanca que delimita el recinte hi ha dos plafons rectangulars de ceràmica, un amb el nom de la casa i la senyera i l'altre amb un fragment d'un poema de Joan Maragall.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82346","titol":"El Casal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-casal-4","bibliografia":" 'Notícies de Granera. Acte d'inauguració del Casal de Granera'. La Granària, 27, 2011. Https:\/\/govern.cat\/salapremsa\/notes-premsa\/117928\/inaugurat-centre-civic-granera [Consulta: 04-04-2019]. Http:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 04-04-2019].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat i rehabilitat de planta irregular format per tres cossos adossats. El volum principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i organitzat en un sol nivell. La façana principal, orientada a migdia, presenta un gran portal d'accés rectangular amb la llinda de fusta. Al seu costat hi ha un plafó amb el nom de la construcció i la data de fundació, 27-8-1977. La resta d'obertures de la construcció també són rectangulars i amb les llindes de fusta. Els paraments combinen l'aplacat de pedra amb el revestiment arrebossat. Adossat a la façana de ponent hi ha un porxo amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant sostinguda amb una solera de llates i bigues de fusta i pilars bastits amb maons. Alhora, adossats a la façana de tramuntana, hi ha dos volums auxiliars més. El de ponent presenta una teulada de dos vessants mentre que el de llevant només d'una, i ambdós estan organitzats en una única planta. Tenen els paraments arrebossats i pintats. A l'interior de l'edifici hi ha una sala gran amb escenari i un Punt d'Informació de la Diputació de barcelona amb servei de bar. Dins del recinte on s'ubica la construcció hi ha la piscina municipal i una gran zona d'aparcament i esbarjo.<\/p> ","codi_element":"08095-29","ubicacio":"Camí de la Clota, s\/n - Barri del Castell","historia":" El Casal de Granera és un espai polivalent al servei dels ciutadants del poble. Es tracta d'un projecte inicial d'una de les entitats del poble, l'Associació Recreativa de Granera, per tal de tenir un local on reunir-se i programar activitats. La construcció fou inaugurada el 27 d'agost de l'any 1977. Posteriorment, l'edifici fou reformat per l'Ajuntament de Granera amb el finançament de la Generalitat de Catalunya. Aquesta reforma fou inaugurada el 30 de juliol de l'any 2011.<\/p> ","coordenades":"41.7283700,2.0600500","utm_x":"421825","utm_y":"4620045","any":"1977","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82346-foto-08095-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82346-foto-08095-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82346-foto-08095-29-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Una placa commemorativa instal·lada a l'interior de l'edifici deixa constància de la reforma efectuada a la construcció.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82347","titol":"Castell de Granera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-granera","bibliografia":" CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 122-125. CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Vol. II. Barcelona: Dalmau, p. 218-224. ENRICH I GRAGORI, Roser (2006). 'El castell de Granera'. Modilianum, 34. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 131-136. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 78. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 68-71. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. GONZÁLEZ REYES, Carlos (2013). 'Encumbramiento de un linaje. Aproximación al ascenso político y económico de los barones de Granera entre los siglos XIII y XV'. Ab Initio, 7, p. 59-86, disponible a www.ab-initio.es. MASAGUÉ I TORNER, Josep M. (1992). 'Castell de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 34-37. MASÓ, Òscar (2014). 'La presència d'opus spicatum al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i voltants. Inventari aproximat d'un llegat singular que cal preservar'. VIII Trobada d'Estudiosos del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 139-140. PÉREZ GONZÁLEZ, José María; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel Antonio; CAMPS I SORIA, Jordi (2014). Enciclopèdia del romànic a Catalunya. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María del Real; Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, vol. I, p. 1476-1480. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Col. Catalunya Romànica, 18. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 360-361. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991b). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 107-108. PLADEVALL I FONT, Antoni (2000). 'El Moianès i la sots-vegueria de Moià en els segles medievals'. Modilianum, 22. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 29-46. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 15-03-2019]. Http:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 15-03-2019]. Http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/ [Consulta: 15-03-2019]. Https:\/\/www.catalunyamedieval.es\/ [Consulta: 15-03-2019]. Https:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 15-03-2019].<\/p> ","centuria":"XII-XIV","notes_conservacio":"Les estances de l'interior estan força enderrocades, sobretot pel que fa a les cobertes.","descripcio":" Edifici de planta poligonal allargassada situat a l'extrem sud-oest de la carena del Castell, presidint el barri al que dóna nom. Està bastit damunt d'un basament rocós natural que li fa de peanya i al qual s'adapta. Conserva tot el perímetre, amb una alçada de murs considerable. Aquestes estructures estan bastides en carreus de pedra lligats amb morter de calç i disposats en filades regulars. L'accés principal està situat a la banda de llevant, és d'arc de mig punt adovellat i està tancat amb una gran reixa de ferro. Al mur de ponent destaquen quatre arquivoltes en gradació que salven la gran escletxa existent al basament rocós, aprofitant d'aquesta manera tot el possible espai constructiu. Aquestes arquivoltes amaguen una poterna que aprofita l'esquerda per escapar del recinte en cas necessari. En aquest mateix parament també destaca una finestra rectangular emmarcada en carreus de pedra i amb la llinda plana sostinguda amb permòdols. A la façana de tramuntana destaca un finestral doble d'arc de mig punt bastit en pedra, amb un pilar central. També hi ha algunes espitlleres i sageteres, que també es troben al mur de ponent, i les restes d'un matacà bastit en pedra també. A l'interior es conserven diverses estances, destacant una sala coberta amb una gran volta de canó i una cisterna excavada a la roca natural.També hi ha les restes d'una capella que presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana monolítica i un òcul de pedra damunt seu. També hi ha altres estances de cronologia i funcionalitat desconeguda, algunes d'elles amb obertures d'arc de mig punt adovellades, d'arc rebaixat i finestres amb festejadors. A l'interior del recinte, al costat de la gran sala, hi ha les restes d'un mur d'opus spicatum.<\/p> ","codi_element":"08095-1","ubicacio":"Carrer del Castell - Barri del Castell","historia":" La primera referència documental relacionada amb el castell de Granera (castrum de Granaria) és de l'any 971. Estava integrat al comtat de Manresa. En origen era propietat de la casa comtal de Barcelona, tot i que l'any 1023 fou empenyorat per la comtessa Ermessenda al seu fill Berenguer Ramon I en garantia de la pau que li havia jurat. Posteriorment, el castell fou infeudat als senyors de Balsareny amb anterioritat a l'any 1025. L'any 1046, Bernat Guifré de Balsareny el llega a la seva neboda Guisla a través de la qual passa a mans dels vescomtes de Barcelona, que al seu torn l'infeuden a Arbert de Castellvell a finals del segle XII. Durant el segle XIII, el castell i el seu domini tornen a la casa reial la qual l'infeuda primerament a la família Bell-lloc i després als Gravalosa (1310-1345). L'any 1375, el rei Pere III ven el castell amb tota la jurisdicció i els drets al seu conseller Pere de Planella, restant els Planella com a propietaris fins a finals del segle XVI, passant en aquest moment a la família Despalau. A mitjans del segle XVII, l'any 1642 Maria de Despalau ven el castell i el terme a Jacint Sala i Cervera, que fou nomenat baró de Granera l'any 1643 pel rei Felip IV de Castella. Posteriorment, tant el castell com el títol passen altra vegada als Planella mitjançant una aliança matrimonial i, finalment, als Amat, marquesos de Castellbell. La capella del castell està datada en el segle XVII i està dedicada a Santa Maria. Al segle XX, a la dècada dels anys 70, la Diputació de Barcelona realitzà al castell una campanya de neteja i consolidació i es tancà el recinte. Aquestes tasques foren supervisades per Camil Pallàs. L'any 1994 va patir un incendi i s'hi van fer obres de consolidació. També hi havia un projecte per transformar-lo en hostal o parador turístic que no es dugué a terme.<\/p> ","coordenades":"41.7298800,2.0576700","utm_x":"421629","utm_y":"4620215","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82347-foto-08095-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82347-foto-08095-1-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"El camí que puja fins al portal d'accés principal es troba empedrat. En el lloc on s'inicia aquest camí hi ha un pou excavat al subsòl, actualment delimitat amb una tanca.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82348","titol":"Ca l'Arola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-larola-1","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 45. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 15-03-2019]. Http:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 15-03-2019]. Http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/ [Consulta: 15-03-2019]. Https:\/\/www.catalunyamedieval.es\/ [Consulta: 15-03-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici cantoner format per dos grans cossos adossats, que li confereixen una planta rectangular. El volum principal, situat a la banda de tramuntana de la construcció, està completament rehabilitat. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a ponent, compta amb un gran portal d'arc de mig punt adovellat de nova construcció, amb el relleu d'un escut a la clau. Emmarcant aquesta obertura hi ha un seguit de petites finestres rectangulars de pedra a mode d'espitlleres, situades a la banda nord, i dues finestres rectangulars de mida normal emmarcades en pedra, a la banda sud. Al pis, damunt del portal, hi ha dos grans finestrals de triple arc conopial trilobulat amb columnetes i capitells decorats, de recent factura. Aquestes obertures estan emmarcades amb finestres rectangulars bastides amb carreus de pedra i les llindes planes sostingudes amb permòdols. A la cantonada nord-oest del volum hi ha un cos elevat de planta quadrada a mode de torre. Presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants i obertures rectangulars emmarcades en pedra. Tant aquest cos com el volum principal tenen un destacable ràfec de rajola vidrada acolorida, sostingut amb una barbacana de fusta ornamentada. Adossat a la façana de migdia hi ha un segon volum de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. Presenta obertures rectangulars emmarcades en pedra a la planta baixa i una galeria oberta mitjançant dos grans arcs de mig punt al pis. Aquesta galeria compta amb un sostre embigat de fusta a l'interior. Adossada a l'extrem sud-oest destaca una torre de planta quadrada amb obertures rectangulars i rematada per un matacà bastit amb maons. Està bastida en carreus de pedra a la part inferior i pedra sense treballar de diverses mides a la resta del parament. Compta amb una escala adossada a la façana de llevant i un portal d'accés rectangular al pis superior.<\/p> ","codi_element":"08095-2","ubicacio":"Carrer de Vic - Barri de Baix","historia":"","coordenades":"41.7300900,2.0636400","utm_x":"422126","utm_y":"4620233","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82348-foto-08095-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82348-foto-08095-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82348-foto-08095-2-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Tot i que la torre està donada d'alta com a BCIN d'acord amb el decret sobre protecció de castells del 22 d'abril de 1949, les informacions aportades pel sr. Pere Genescà asseguren que fou bastida a la dècada dels anys 80 del segle XX damunt d'un cup de vi.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82349","titol":"Santa Cecília de Granera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-cecilia-de-granera","bibliografia":" CARRERAS CANDI, Francesc (1891). 'Noves'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 2. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 157-158. ENRICH I GRAGORI, Roser (2006). 'El castell de Granera'. Modilianum, 34. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 134-136. GAMELL, Genís (2017). 'La Consueta de Granera'. La Granària, 42, p. 6-7. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 78. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 68-71. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. GUDIOL I CUNILL, Josep (1913). 'Excursió a Granera'. Butlletí del Centre Excursionista de Vich, vol. I (1912-1914), p. 74-78. 'La capella de Sant Cecília'. La Granària, 42, 2017, p. 8-11. MASAGUÉ I TORNER, Josep M. (1992b). 'Santa Cecília de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 40-43. NAVINÉS, Jordi (2010). 'L'ermita de Santa Cecília de Granera'. La Granària, 26. PÉREZ GONZÁLEZ, José María; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel Antonio; CAMPS I SORIA, Jordi (2014). Enciclopèdia del romànic a Catalunya. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María del Real; Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, vol. I, p. 1478-1479. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Col. Catalunya Romànica, 18. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 362. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991b). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 109. VALL I RIMBLAS, Ramon (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: Ausa, p. 226-227. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 15-03-2019]. Http:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 15-03-2019]. Http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/ [Consulta: 15-03-2019]. Https:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 15-03-2019].<\/p> ","centuria":"XI\/XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Església d'una sola nau amb un absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó completament refeta i separada en dos trams per un arc toral de reforç situat al centre de la nau. Aquest arc està recolzat damunt de dues pilastres bastides en pedra i amb les impostes motllurades. Al seu torn, l'absis està cobert amb una volta de quart d'esfera i compta amb un arc presbiterial amb les impostes de pedra motllurades també. Tant aquest absis, que està decorat amb pintures murals romàniques, com el mur de tramuntana formen part de l'obra original. A l'exterior, l'absis presenta una decoració formada per cinc bandes separades amb sis lesenes, amb un sòcol i un ràfec de pedra. Cada banda compta amb dues arcuacions llombardes amb mènsula. El temple s'ilumina mitjançant dues finestres d'arc de mig punt adovellades de doble esqueixada (una d'elles tapiada) obertes al mur de migdia i una altra finestra de les mateixes característiques oberta al centre de l'absis. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha un rosetó o òcul circular adovellat. Ambdues obertures estan emmarcades amb una gran arcada amb dos muntants laterals i les impostes motllurades. La façana està coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull rematat amb una creu llatina de ferro. La construcció està bastida en pedra desbastada de mida mitjana lligada amb morter i disposada en filades regulars. La construcció original també utilitza petits carreus de pedra. A l'interior, tant la volta com la part superior dels murs estan arrebossats i emblanquinats.<\/p> ","codi_element":"08095-3","ubicacio":"Carretera BV-1245, km. 9,7","historia":" La primera referencia documental relacionada amb el temple és de l'any 1065 i el situa dins d'un alou o propietat que el monestir de Santa Cecília de Montserrat tenia a Granera. Aquest alou ja estava documentat des de l'any 971. Posteriorment, l'any 1187 apareix un personatge anomenat 'Arnaldi Sancte Cecilie de Granera' (Arnau de Santa Cecília de Granera) com a testimoni juntament amb Berenguer de Centelles del testament del noble Guillem de Berguedà. El temple tenia cementiri propi i un edifici proper, anomenat la Caseta de Santa Cecília, que segons algunes informacions podria haver estat la seva rectoria, tot i que no hi ha fonament per creure que havia estat la parròquia original del terme. Pel que sembla hi vivia l'ermità encarregat de l'edifici. Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, el temple era utilitzat com a magatzem del cementiri veí, que fou construït l'any 1892. El temple s'ensorrà sobtadament el 15 de maig de l'any 1924, restant dempeus l'absis i un tram del mur de tramuntana, i quedant les pintures murals a la intempèrie. Fins al seu enderroc, un quadre pintat l'any 1703 tapava tant l'absis com les pintures (amb l'enderroc fou traslladat a l'església parroquial de Sant Martí). Pels voltants de l'any 1950 es va construïr un tram de la volta absidial per protegir les pintures de les inclemències del temps. L'any 1975, la Diputació de Barcelona es va encarregar de la rehabilitació del temple mitjançant el seu arquitecte Camil Pallàs, que aprofità per separar el temple del cementiri. El finançament per aquesta obra provenia de la mateixa Diputació, així com dels donatius dels fidels, rifes, etc. Finalment, el temple fou retornat al culte el 5 de setembre de l'any 1976. El 17 d'abril de l'any 1977 es va consagrar un nou altar. Actualment, el temple fa les funcions de parròquia durant l'hivern (des de passat Sant Martí fins a Sant Josep aproximadament).<\/p> ","coordenades":"41.7255500,2.0616300","utm_x":"421953","utm_y":"4619730","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82349-foto-08095-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82349-foto-08095-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82349-foto-08095-3-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romànic|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"92|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82350","titol":"Sant Martí de Granera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-marti-de-granera","bibliografia":" ENRICH I GRAGORI, Roser (2006). 'El castell de Granera'. Modilianum, 34. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 134. FERRER I ALÒS, Llorenç (2000). 'El Moianès en els segles XVIII i XIX: de l'especialització llanera a la decadència per manca d'aigua'. Modilianum, 22. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 68. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 79. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 68-71. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. GUDIOL I CUNILL, Josep (1913). 'Excursió a Granera'. Butlletí del Centre Excursionista de Vich, vol. I (1912-1914), p. 74-78. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1971). 'Retaules antics'. Ausa, 69. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 327-328. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1972). 'Tres inventaris antics'. Ausa, 71-72. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 36-40. MASAGUÉ I TORNER, Josep M. (1992a). 'Sant Martí de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 38-39. NAVINÉS, Jordi (2015). 'L'església de Sant Martí de Granera'. La Granària, 35. PÉREZ GONZÁLEZ, José María; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel Antonio; CAMPS I SORIA, Jordi (2014). Enciclopèdia del romànic a Catalunya. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María del Real; Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, vol. I, p. 1477-1478. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Col. Catalunya Romànica, 18. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 361. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991b). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 108-109. PLADEVALL I FONT, Antoni (2000). 'El Moianès i la sots-vegueria de Moià en els segles medievals'. Modilianum, 22. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 34. SITJES I MOLINS, Xavier (1992). 'Retaules desapareguts, inèdits (II)'. Dovella, 43-44. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 59-60. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 15-03-2019]. Http:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 15-03-2019]. Http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/ [Consulta: 15-03-2019]. Https:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 15-03-2019].<\/p> ","centuria":"XIII\/XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Església de grans dimensions i d'una sola nau, amb dues capelles laterals per banda i un absis capçat a llevant. De fet, adossat a la façana de llevant del temple, hi ha un edifici que havia acollit l'antiga seu de l'ajuntament que amaga completament aquesta estructura, tot i que és visible des del seu interior. Es tracta d'un absis semicircular i sobrealçat, que conserva un fris d'arcuacions llombardes molt evolucionades i està bastit amb carreus de pedra ben escairats disposats en filades regulars. Pertany a la renovació del temple duta a terme en el segle XIII. Alhora, des de l'interior de l'església, aquest absis està amagat darrera d'un envà profusament decorat que integra una fornícula d'arc de mig punt apetxinada, amb la imatge de Sant Martí. La nau està coberta amb una volta de canó apuntada, separada en tres trams per arcs torals que descansen damunt d'una cornisa motllurada que recorre els dos murs laterals de la nau fins al fons de l'absis, que està cobert amb una petita volta de canó. Aquests trams estan decorats amb arestes i plafons en relleu situats al centre de la volta. Les capelles laterals estan cobertes amb voltes de canó i també de creueria amb claus de volta centrals. S'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt motllurats amb les impostes motllurades, exceptuant el de la capella del Roser que és apuntat i bastit en pedra. Als peus del temple hi ha el cor, obert a la nau central mitjançant un gran arc rebaixat. La sagristia està situada a la banda de migdia de l'absis i presenta una finestra quadrada emmarcada en pedra, mentre que a la banda nord hi ha la capella del Santíssim, coberta amb una volta de canó molt rebaixada i il·luminada amb una finestra d'arc rebaixat també. El temple compta amb un petit baptisteri situat sota del cor. El campanar està situat a l'extrem de ponent de l'edifici, damunt de l'anterior façana principal del temple. Es tracta d'un cos elevat de planta quadrada, amb teulada de quatre vessants i ràfec de teula àrab, que compta amb obertures d'arc rebaixat emmarcades en pedra. L'actual façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra, amb l'intradós motllurat i la llinda plana. Està decorada i gravada amb la següent inscripció: 'DIE 24 DE MARS. \/ 1774 \/ ALABAT SIA EL SAGRAT COR DE JESÚS'. La façana de ponent, que fou bastida al segle XIII, compta amb un portal d'arc de mig punt emmarcat en pedra i actualment tapiat, que conserva una decoració bisellada i les restes d'un fris de mitges boles molt degradat. Damunt seu hi ha una gran rossassa de forma ovalada bastida en pedra també, tot i que reformada. L'aparell d'aquesta façana és de carreus de mida mitjana disposats en filades regulars. De la façana de tramuntana destaca el fris bastit en pedra i sostingut amb petites mènsules sense decoració, i el mateix tipus d'aparell d'obra que el de la façana de ponent. Exceptuant les façanes nord i oest, la resta de la construcció presenta els paraments coberts amb un revestiment arrebossat que deixa entreveure l'aparell de pedra de l'obra.<\/p> ","codi_element":"08095-4","ubicacio":"Plaça de l'Església - Barri de l'Església","historia":" La primera referencia documental relacionada amb el temple és de l'any 1040 i apareix mencionada dins de la documentació del monestir de Sant Benet del Bages. A partir de l'any 1068, altres referències documentals donen constància de la seva continuïtat. Durant el segle XIII, el temple és renovat dins de l'etapa final del romànic. D'aquest període es conserva el fris de pedra sostingut amb mènsules del parament de tramuntana, el portal tapiat i la rossassa del mur de ponent, i l'absis, que queda amagat per l'edifici adossat a la banda de llevant del temple. L'any 1357, hi ha constància de l'existència d'altars dedicats a Sant Martí, Santa Maria i Sant Bartomeu. El 1613 s'afegeixen dues capelles laterals dedicades al Roser i a Sant Isidre. El retaule major del temple, actualment desaparegut, fou contractat l'any 1626. L'any 1778 s'obre el portal d'accés principal i es renova l'interior dins de l'estil barroc. Està agregada a Sant Andreu de Castellcir. Actualment, en el temple s'hi han celebrat alguns concerts de música clàssica donada la bona sonoritat que té.<\/p> ","coordenades":"41.7254000,2.0572300","utm_x":"421587","utm_y":"4619718","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82350-foto-08095-4-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82350-foto-08095-4-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Barroc|Popular|Romànic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|96|119|92","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82351","titol":"La Rectoria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-rectoria-14","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 69. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 15-03-2019]. Http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/ [Consulta: 15-03-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, format per tres cossos adossats. El volum principal es troba adossat al mur de migdia de l'església parroquial de Sant Martí. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a llevant, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat amb els brancals bastits amb carreus de pedra, i la llinda de pedra gravada amb la inscripció 'AVE·MARIA·PURISSIMA' i un relleu central coronat amb una creu. La resta d'obertures del parament es corresponen amb finestres rectangulars. Les de la planta baixa i el pis superior tenen els emmarcaments arrebossats, mentre que les dues finestres laterals del nivell principal estan bastides amb carreus de pedra i les llindes planes d'arc conopial. Adossat a la façana de migdia d'aquest mateix volum hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. Presenta finestres rectangulars bastides en maons a la planta baixa i una galeria reformada d'arcs de mig punt al pis superior. El darrer volum que conforma la construcció està adossat a la banda de ponent de l'edifici principal. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant i s'organitza en planta baixa, pis i golfes. Compta amb finestres rectangulars de diverses mides emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. En aquest mateix parament, i formant part del volum principal, també hi ha finestres rectangulars bastides amb maons. En general, la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular, amb les cantoneres fetes de carreus. La façana principal, per contra, presenta el parament arrebossat.<\/p> ","codi_element":"08095-5","ubicacio":"Plaça de l'Església - Barri de l'Església","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer de la Plaça, els números de carrer i els seus propietaris. La rectoria tenia el número 5 i era propietat de 'Jayme Oliveras'. Probablement, la casa fou reformada coincidint amb la reforma del temple parroquial.<\/p> ","coordenades":"41.7253300,2.0570500","utm_x":"421572","utm_y":"4619710","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82351-foto-08095-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82351-foto-08095-5-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Al costat del portal d'accés hi ha un plafó de ceràmica blanca vidrada amb el nom de la construcció.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82352","titol":"Casa de la Vila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-la-vila-12","bibliografia":" 'Artistes del marbre a Granera'. La Granària, 9, 2006, p. 8. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat i reformat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. Està protegit per un voladís de teula àrab d'un sol vessant. Unes escales de pedra en sentit descendent donen accés al portal des de la plaça de l'Església. Actualment, l'accés a l'edifici consistorial es fa per la plaça de l'Era, directament al primer pis. El portal d'accés té les mateixes característiques que l'anterior. Al seu costat, encastat al parament, hi ha un plafó de mosaic de ceràmica amb l'escut de Granera (un castell emmmarcat per dues espigues de blat), rematat amb una corona. La construcció presenta els paraments bastits en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb les cantonades bastides en pedra.<\/p> ","codi_element":"08095-6","ubicacio":"Plaça de l'Església, s\/n - Barri de l'Església","historia":" Segons un llistat del districte municipal de Granera datat l'any 1880, on consten els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris, l'ajuntament de la vila estava situat en aquest carrer, tenia el número 23 i es situava a la vorera esquerra. En aquest mateix document, però situat al número 1 del 'carrer de la Plaça' (actual plaça de l'Església), consta que l'edifici que ens ocupa havia albergat les instal·lacions de l'escola de Granera. L'escut de la façana de tramuntana és obra de dos veïns del municipi, l'Antoni Pastor i en Josep Mª Barnet.<\/p> ","coordenades":"41.7252000,2.0570500","utm_x":"421572","utm_y":"4619696","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82352-foto-08095-6-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82352-foto-08095-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82352-foto-08095-6-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"En l'actualitat, l'edifici alberga les dependències de l'Ajuntament de Granera. L'escut de la façana de tramuntana està format amb petites tessel·les de marbre tallades i polides. Hi ha un total de 624 peces: 324 peces de color gris, 100 blanques, 12 grogues i 11 negres, i la corona té 146 peces grogues, 25 blanques, 2 vermelles i 4 verdes.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82353","titol":"Cal Costa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-costa-4","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 42, 86. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici reformat de planta més o menys rectangular, format per dos cossos adossats i amb un jardí lateral. Ambdós volums presenten les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any '17..' i una creu llatina central. També compta amb un arc de descàrrega superior. Damunt seu hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. La resta d'obertures de l'edifici es corresponen amb finestres rectangulars reformades i protegides amb porticons de fusta, inclosa una galeria de vidre a la planta superior. La construcció presenta els paraments bastits en pedra de diverses mides disposada regularment.<\/p> ","codi_element":"08095-7","ubicacio":"Plaça de l'Església, 4 - Barri de l'Església","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer de la Plaça, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Costa' tenia el número 2 i era propietat de 'Pedro Riera'.<\/p> ","coordenades":"41.7255900,2.0564400","utm_x":"421521","utm_y":"4619740","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82353-foto-08095-7-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82353-foto-08095-7-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Tot i que l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey identifica l'edifici amb el nom de cal Torrents, segons la informació oral aportada pel sr. Pere Genescà, la casa és coneguda com a cal Costa.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82354","titol":"Cal Cava","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-cava","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 38, 42.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats. Ambdós volums presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, que està orientada al carreró de la plaça de l'Església, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de maons disposats a plec de llibre. Damunt seu hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. Al seu costat hi ha una finestra balconera d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb maons i protegida amb una senzilla barana de ferro. A l'extrem de ponent del parament hi ha dues finestres rectangulars, la de la planta baixa bastida en maons i la del pis amb l'ampit de pedra motllurat i la llinda de fusta restituïda. La façana de migdia, orientada a l'església parroquial de Sant Martí, també compta amb un portal rectangular que dóna accés al pis. S'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra ascendents. L'obertura conserva un dels brancals originals, bastit amb carreus de pedra, i la llinda plana monolítica. També es conserva un dels permòdols de pedra que sostenien aquesta llinda, gravat amb una creu grega decorada. Al costat hi ha una finestra rectangular emmarcada en pedra. La façana de tramuntana presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maons i tres finestres rectangulars al pis, dues de les quals tenen els emmarcaments bastits amb carreus de pedra. La construcció presenta els paraments bastits en pedra de diverses mides disposada irregularment. A les cantoneres es conserven pedres desbastades a mode de carreus.<\/p> ","codi_element":"08095-8","ubicacio":"Plaça de l'Església - Barri de l'Església","historia":"","coordenades":"41.7255600,2.0565300","utm_x":"421529","utm_y":"4619736","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82354-foto-08095-8-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82354-foto-08095-8-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82355","titol":"Ca l'Utesà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lutesa","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 88, 89. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat i reformat amb pati posterior, format per dos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. El volum de tramuntana presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats i pintats. A la façana principal, que està orientada a llevant, destaca un porxo davanter amb teulada d'un sol vessant sostinguda amb pilars de pedra i bigues de fusta. El portal d'accés conserva algun tram del brancal original bastit amb maons. L'altre volum, adossat a la banda de migdia, presenta una coberta de teula àrab de tres vessants i consta de planta baixa i pis. També compta amb totes les obertures rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats i pintats. De la façana principal destaca un carreu cantoner gravat amb la data 1787 i un voladís de teula àrab que separa la divisòria entre les dues plantes. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb carreus de pedra a les cantoneres del volum de migdia.<\/p> ","codi_element":"08095-9","ubicacio":"Plaça de l'Església, 2-2A - Barri de l'Església","historia":" En l'actualitat, la construcció està segregada en dos habitatges independents. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, antigament l'edifici era conegut amb el nom de Vila Maria donat que en ella hi vivia una dona gran i sola que es deia així.<\/p> ","coordenades":"41.7254600,2.0564500","utm_x":"421522","utm_y":"4619725","any":"1787","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82355-foto-08095-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82355-foto-08095-9-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Segons la informació oral aportada pel sr. Pere Genescà, la casa també és coneguda com a cal Gómez.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82356","titol":"Cal Torrents","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-torrents-3","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 63, 86, 90.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia aïllada i reformada de planta en forma d'L, amb un pati davanter enllosat i una zona enjardinada lateral. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats, tot i que algunes han estat reformades modernament. Destaca una de les finestres de la façana de llevant, amb la llinda gravada amb la data 1788 i una creu llatina central. Adossat a l'extrem de ponent de la façana principal destaca un tram de mur bastit en pedra que conserva un portal d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La construcció es complementa amb un volum rectangular adossat a la façana de ponent de l'edifici principal. Presenta una coberta de teula d'àrab d'un sol vessant combinada amb un terrat davanter delimitat amb barana de ferro, i està organitzat en un sol nivell. Tancant el conjunt arquitectònic per la banda de ponent hi ha un altre volum rectangular reformat amb teulada d'un sol vessant i distribuït en un sol nivell, actualment reformat.<\/p> ","codi_element":"08095-10","ubicacio":"Plaça de l'Església - Barri de l'Església","historia":"","coordenades":"41.7258200,2.0562600","utm_x":"421507","utm_y":"4619765","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82356-foto-08095-10-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82356-foto-08095-10-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici també fou conegut amb els noms de cal Pineda i can Xirau.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82357","titol":"La Torra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-torra","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 85. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 216-221 [Inèdit]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 15-03-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia aïllada bastida damunt d'una plataforma rocosa i situada a la part més elevada del turó. Està formada per diversos cossos adossats, amb un espai de barri o pati interior, que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal, situat a l'extrem nord-oest de la construcció, presenta una coberta de teula àrab prefabricada de dues vessants, disposada a diferent nivell, i amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, amb accés des del barri, compta amb obertures rectangulars emmarcades en pedra. També destaca el balcó del pis, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. La façana de tamuntana compta amb quatre finestres rectangulars, una d'elles de petites dimensions i la de les golfes amb l'emmarcament arrebossat. Les altres dues presenten els emmarcaments bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Una de les llindes està gravada amb l'any 1765. Les obertures de la façana de ponent també són rectangulars i mb els emmarcaments arrebossats. Destaca un finestral emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana, que té sortida a un balcó simple amb llosana motllurada. Adossat a la banda de migdia d'aquest parament hi ha un petit volum rectangular amb coberta de teula àrab d'un sol vessant, i organitzat en un únic nivell. Al seu costat, donant accés al barri des de l'exterior, hi ha un porxo amb coberta plana bastit amb biguetes de formigó prefabricat que integra el portal d'accés principal, que compta amb els brancals fets de carreus de pedra i la llinda plana. Adossats a l'extrem nord-est del volum principal hi ha dos cossos rectangulars, amb les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i organitzats en dos nivells. Presenten obertures retangulars amb els emmarcaments arrebossats. Tancant el conjunt arquitectònic per la banda de migdia hi ha diversos cossos adossats, entre els que destaquen un volum rectangular bastit en pedra de diverses mides disposada irregularment, i amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant, i l'antiga pallissa de la masia, bastida en pedra sense treballar i totxo, distribuïda en dues plantes i amb la teulada de dues aigües. Els volums principals estan bastits en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides lligada amb morter de calç i amb els paraments arrebossats, tot i que en diverses parts està força degradat. A la banda de ponent de la masia hi ha dos volums auxiliars de planta rectangular i bastits amb totxo.<\/p> ","codi_element":"08095-11","ubicacio":"Turó de la Torra","historia":" La primera referència documental relacionada amb el cognom de la masia apareix en el fogatge de l'any 1497, en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. Malgrat aquestes referències, la construcció actual està datada entre els segles XVIII i XIX. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. La Torra tenia el número 1 i era propietat de 'Ramon Torra'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Mas de la Torre' (Pont, 2016: 48).<\/p> ","coordenades":"41.7259400,2.0603300","utm_x":"421845","utm_y":"4619775","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82357-foto-08095-11-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82357-foto-08095-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82357-foto-08095-11-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'espai de barri o pati interior té el paviment empedrat. En aquest mateix espai també hi ha dos bancs de pedra adossats als paraments. Adossada a la façana de tramuntana del volum principal hi ha una bassa de planta rectangular amb lliscat interior i unes escales d'obra per accedir al seu interior. Recull l'aigua de pluja procedent de les canaleres de la construcció. Al costat del camí d'accés a la masia, a la banda de ponent, hi ha les restes d'una bassa de fang que recollia l'aigua de pluja.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82358","titol":"Can Creus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-creus-1","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 43. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 15-03-2019].<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat de planta irregular, format per quatre cossos adossats. Els dos volums centrals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, orientada al camí. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, i presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana monolítica i el marxapeu de pedra. Al pis hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. L'altre volum, adossat a la banda de llevant, està organitzat en planta baixa i dos pisos. Al primer pis hi ha una finestra rectangular amb els brancals fets de carreus, la llinda plana i l'ampit de pedra motllurat. En canvi, al pis superior, hi ha una finestra balconera d'obertura rectangular,amb barana de ferro i bastida en maons. Davant d'aquest volum hi ha un porxo reformat cobert amb teulada d'un sol vessant i delimitat amb tanques de fusta en dos dels seus costats. Adossat a la cantonada nord-est d'aquest cos hi ha un petit volum auxiliar destinat al bestiar. Presenta la teulada d'un sol vessant, amb un petit espai cobert amb una volta de canó a la planta baixa i una finestra rectangular amb llinda de fusta al pis. La resta de volums, també auxiliars, es situen a la banda de ponent del conjunt arquitectònic. Són bastits en pedra i maó i estaven destinats al bestiar.En general, tota la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada regularment i lligada amb abundant morter.<\/p> ","codi_element":"08095-12","ubicacio":"Camí de l'Agulló - Barri de Baix","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Creus' tenia el número 11 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Isidro Sanllahí'.<\/p> ","coordenades":"41.7328800,2.0675500","utm_x":"422454","utm_y":"4620539","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82358-foto-08095-12-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82358-foto-08095-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82358-foto-08095-12-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82359","titol":"Cal Rectoret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-rectoret-2","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 60, 68. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, format per dos cossos adossats i amb jardí posterior. Ambdós volums presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i ràfecs de llosa, i estan distribuïts en planta baixa i pis. La construcció compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons disposats a sardinell, amb els brancals fets amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb llindes de fusta que han estat reformades. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment. S'observen diverses parts del parament reparades amb maons.<\/p> ","codi_element":"08095-13","ubicacio":"Carrer del Castell, 11 - Barri del Castell","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Rectoret' tenia el número 11 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava deshabitada i era propietat de 'José Mundet'. Segons la informació oral aportada pel sr. Pere Genescà, la casa també és coneguda com a cal Güell. Per altra banda, segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici també s'identificà durant un temps amb el nom de la Pallissa, tot i que no es descarta que aquesta denominació faci referència a una altra edificació propera i no pas a la mateixa construcció.<\/p> ","coordenades":"41.7289300,2.0585000","utm_x":"421697","utm_y":"4620109","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82359-foto-08095-13-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82359-foto-08095-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82359-foto-08095-13-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82360","titol":"Can Santlleïr","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-santlleir","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 55, 79, 84. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici cantoner amb jardí posterior, format per dos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum davanter és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. Compta amb obertures d'arc rebaixat al pis inferior i d'arc de mig punt al superior, totes elles amb els emmarcaments arrebossats. El volum posterior, també de planta rectangular i amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant, està distribuït en planta baixa i dos pisos. En aquest cas, les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i porticons de fusta vermells. Adossat a l'extrem de migdia de la construcció hi ha un porxo de planta irregular que protegeix l'accés a l'interior, el qual es fa mitjançant dos portals d'obertura rectangular. Aquest porxo, que s'obre a l'exterior mitjançant dos arcs de mig punt de diferent mesura, està cobert per una gran terrassa al nivell del primer pis que està delimitada amb una barana d'obra decorada amb gelosia. Aquesta barana es repeteix a la tanca que delimita la finca vers el sud i també en una petita terrassa adossada al volum posterior de la construcció. L'edifici està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular i amb diverses parts del parament arrebossades.<\/p> ","codi_element":"08095-14","ubicacio":"Carrer del Castell, 5 - Barri del Castell","historia":" En l'actualitat, la construcció està segregada en dos habitatges independents. Segons la informació oral aportada pel sr. Pere Genescà, en aquesta casa hi havia viscut el metge del poble durant uns anys. Per altra banda, segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, un dels habitatges era conegut com a cal Teixidor donat que els seus habitants treballaven amb telers de mà. Alhora, l'habitatge identificat amb el número 5 s'anomenava cal Mestre perquè hi havia viscut el mestre del poble.<\/p> ","coordenades":"41.7287900,2.0586700","utm_x":"421711","utm_y":"4620093","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82360-foto-08095-14-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82360-foto-08095-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82360-foto-08095-14-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82361","titol":"Can Coderch","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-coderch","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 90. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats i amb jardí posterior. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i ràfec de teula àrab. Està distribuït en planta baixa i pis, amb un destacable portal d'accés d'arc de mig punt adovellat. Damunt seu hi ha un finestral d'arc escarser arrebossat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Té sortida a un balcó simple amb la llosana de pedra i barana de reixa de ferro. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb llindes de fusta que han estat reformades. La del pis és doble i està emmarcada amb carreus de pedra. Damunt de la finestra de la planta baixa es conserven les restes d'una llinda bastida amb maons disposats a sardinell, que probablement corresponia a una antiga obertura tapiada. L'altre volum és de planta rectangular, amb la coberta plana i organitzat en un sol nivell. Ha estat reformat i presenta una única obertura rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana de fusta. En general, la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment.<\/p> ","codi_element":"08095-15","ubicacio":"Carrer del Castell, 9 - Barri del Castell","historia":" Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici també s'hauria pogut identificar durant un temps amb el nom de cal Xecó. En aquest sentit, la construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Chacó' tenia el número 7 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Bartolomé Otzet'.<\/p> ","coordenades":"41.7288400,2.0586000","utm_x":"421705","utm_y":"4620099","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82361-foto-08095-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82361-foto-08095-15-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Segons la informació oral aportada pel sr. Pere Genescà, l'edifici és conegut actualment com a cal Coderch.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82362","titol":"Ca la Palmira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-palmira-0","bibliografia":" Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta obertures rectangulars reformades a la planta baixa, mentre que al pis destaquen tres finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular, amb un doble ràfec de teula àrab i dents de serra a tot el perímetre de la construcció. Adossat a la façana de ponent hi ha un volum rectangular organitzat en una sola planta i cobert amb una terrassa al pis, delimitada amb barana de fusta. Presenta els paraments arrebossats i pintats.<\/p> ","codi_element":"08095-16","ubicacio":"Carrer de Monistrol, 5 - Barri del Castell","historia":"","coordenades":"41.7283800,2.0588700","utm_x":"421727","utm_y":"4620047","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82362-foto-08095-16-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82362-foto-08095-16-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Segons la informació oral aportada pel sr. Pere Genescà, l'edifici és conegut actualment com a ca la Palmira. El carrer de Monistrol coincideix amb el traçat del GR-177 o Ronda del Moianès.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82363","titol":"Cal Campàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-campas","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 32. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 02-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat de planta més o menys rectangular, amb un jardí posterior equipat amb dos volums auxiliars més. El volum principal està format per tres cossos adossats que presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal. Els dos volums de migdia estan distribuïts en planta baixa i pis, mentre que el de tramuntana s'organitza en un sol nivell, amb una gran obertura rectangular reformada. La façana principal de l'edifici, orientada a ponent, presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits en pedra desbastada i la llinda feta de maons disposats a plec de llibre. Al seu costat, i encastat al parament, hi ha un plafó de ceràmica vidrada amb el nom de la construcció. La façana de migdia presenta obertures rectangulars amb les llindes de fusta restituïdes i està rematada amb un doble ràfec de teula àrab i dents de serra. La façana de llevant, orientada al jardí, compta amb un volum rectangular organitzat en un sol nivell i cobert amb una terrassa al pis. En general, la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular, exceptuant el volum de tramuntana que està arrebossat. Aïllats a la banda de tramuntana del pati hi ha dos volums de planta rectangular adossats, amb teulades de dues vessants i organitzats en un sol nivell. Al pati també hi ha un pou bastit amb pedra.<\/p> ","codi_element":"08095-17","ubicacio":"Carrer del Castell, 14 - Barri del Castell","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Campás' tenia el número 14 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'José Torras'.<\/p> ","coordenades":"41.7283900,2.0592200","utm_x":"421756","utm_y":"4620048","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82363-foto-08095-17-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82363-foto-08095-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82363-foto-08095-17-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"En l'actualitat, l'edifici està destinat a allotjament turístic.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82364","titol":"L'Esclopet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lesclopet","bibliografia":" Http:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 02-04-2019].<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat i reformat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de soterrani i planta baixa. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta un porxo davanter que protegeix la meitat del parament, mentre que a l'altra meitat hi ha una obertura d'arc de mig punt i un portal rectangular amb llinda de fusta, ambdós bastits amb maons. La façana de llevant també compta amb un porxo de les mateixes característiques que l'anterior: ambdós presenten les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan sostinguts amb una solera de bigues i llates de fusta. Les obertures d'aquest parament es corresponen amb grans finestrals reformats, orientats a una terrassa lateral que cobreix les dependències del soterrani. En aquest nivell, les obertures també són rectangulars i estan protegides amb voladisos de teula àrab sostinguts amb permòdols de fusta. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.<\/p> ","codi_element":"08095-18","ubicacio":"Carrer del Castell, 16 - Barri del Castell","historia":"","coordenades":"41.7286400,2.0592300","utm_x":"421757","utm_y":"4620076","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82364-foto-08095-18-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82364-foto-08095-18-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82364-foto-08095-18-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Encastat al parament de la façana principal hi ha un plafó de ceràmica vidrada acolorida, amb el nom de la construcció i decorat amb motius florals. En l'actualitat, l'edifici està destinat al sector de la restauració.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82365","titol":"Can Riereta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-riereta","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 60, 71. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 02-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat format per quatre cossos adossats que li confereixen una planta irregular. El volum original és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada al tram esglaonat del carrer, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular emmarcada amb quatre carreus. Les obertures del pis es corresponen amb dues finestres rectangulars amb els brancals fets de carreus, les llindes planes i els ampits motllurats. Adossat a l'extrem de migdia hi ha un volum de planta irregular organitzat en dos nivells i cobert amb una terrassa al pis. A la banda de llevant hi ha un altre volum reformat de planta rectangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en planta baixa i pis. S'hi accedeix des del camí que puja al castell de Granera, mitjançant un portal d'arc rebaixat. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un darrer volum rectangular reformat, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.<\/p> ","codi_element":"08095-19","ubicacio":"Carrer del Castell, 16 - Barri del Castell","historia":"","coordenades":"41.7291900,2.0584500","utm_x":"421693","utm_y":"4620137","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82365-foto-08095-19-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82365-foto-08095-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82365-foto-08095-19-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82366","titol":"Cal Taulís","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-taulis","bibliografia":" 'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 84. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 04-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat i envoltat de jardí, amb accés a la finca des del carrer Nou i també des de la carretera BV-1245. Està format per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa i pis. Adossat a la façana de ponent hi ha un altre cos de planta rectangular cobert amb teulada de dues vessants, tot i que organitzat en un sol nivell. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons disposats a sardinell i els brancals amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha un antic portal amb les mateixes característiques actualment transformat en una finestra, i un gran finestral d'obertura retangular amb la llinda de fusta. Al pis hi ha dues finestres rectangulars amb els brancals bastits amb maons i les llindes planes de pedra. Aquesta façana està protegida amb un porxo adossat a l'alçada de la divisòria entre els dos nivells. Està cobert amb una teulada d'un sol vessant sostinguda amb un sostre de bigues i pilars de fusta. La façana de llevant de l'edifici presenta petites finestres rectangulars bastides amb maons, tot i que amb reparacions revestides o de pedra. La construcció compta amb un revestiment arrebossat als paraments i amb les cantoneres del volum principal embellides amb pedres desbastades.<\/p> ","codi_element":"08095-30","ubicacio":"Carrer Nou, 1 - Barri de Baix","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Taulís' tenia el número 18, estava situada a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Jayme Clapers'. Cal destacar que, en origen, l'orientació del traçat del carrer Nou no coincidia amb l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol.<\/p> ","coordenades":"41.7303300,2.0622900","utm_x":"422014","utm_y":"4620261","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82366-foto-08095-30-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82366-foto-08095-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82366-foto-08095-30-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'edifici està situat a un nivell inferior respecte el nivell de circulació actual del carrer Nou i està destinat a allotjament turístic. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici també s'identifica amb el nom de cal Teulís.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82367","titol":"Can Serra - la Premsa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-serra-la-premsa","bibliografia":" 'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 65. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat i envoltat de jardí, amb accés a la finca des del la carretera BV-1245, abans del trencant que dóna accés a cal Taulís. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb pedra i amb els brancals fets amb carreus. Està protegit per un voladís de teula àrab d'un sol vessant. Al seu costat hi ha una petta obertura rectangular tancada amb una portella de ferro. Al pis, damunt del portal, hi ha una finestra rectangular emmarcada amb tres carreus de pedra i amb l'ampit motllurat. Adossat a la façana de ponent hi ha un gran porxo ubicat a l'alçada de la divisòria entre els dos nivells. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant que està sostinguda amb diversos pilars fets amb maons. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, tot i que les cantoneres estan embellides amb pedres desbastades de mida gran.<\/p> ","codi_element":"08095-31","ubicacio":"Carrer Nou - Barri de Baix","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Serra' tenia el número 1, estava situada a la vorera esquerra del carrer, es trobava deshabitada i era propietat de 'Raimon Mundet'. Cal destacar que, en origen, l'orientació del traçat del carrer Nou no coincidia amb l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol. L'edifici també s'identificava amb el nom de La Premsa. Això es deu al fet que els pagesos de Granera hi portaven el raïm a premsar, ja que era l'única premsa existent al poble. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, a la porta d'entrada hi ha una inscripció gravada: 'Ramon Vila del Mas 1806' (aquesta dada no s'ha pogut contrastar).<\/p> ","coordenades":"41.7303700,2.0627700","utm_x":"422054","utm_y":"4620265","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82367-foto-08095-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82367-foto-08095-31-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82367-foto-08095-31-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82368","titol":"Cal Vila - ca la Mundeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-vila-ca-la-mundeta","bibliografia":" 'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 57, 89. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat i amb jardí lateral, amb accés a la finca des del carrer Nou. Està format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. Ambdós volums tenen les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. Majoritàriament, les obertures de l'edifici són rectangulars. Les originals estan bastides amb maons i algunes conserven les llindes de fusta, mentre que les reformades tenen els emmarcaments arrebossats. Encastada a la façana de ponent es conserva una antiga placa amb el nom del carrer. Davant la façana principal hi ha un tram del jardí enllosat. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular.<\/p> ","codi_element":"08095-32","ubicacio":"Carrer Nou - Barri de Baix","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cala Mundeta' tenia el número 2, estava situada a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Raymunda Criach'. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, el sobrenom de Mundeta procedeix del diminutiu del nom Raimunda. Cal destacar que, en origen, l'orientació del traçat del carrer Nou no coincidia amb l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol.<\/p> ","coordenades":"41.7306200,2.0627900","utm_x":"422056","utm_y":"4620292","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82368-foto-08095-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82368-foto-08095-32-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82368-foto-08095-32-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'edifici està situat a un nivell inferior respecte el nivell de circulació actual del carrer Nou.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82369","titol":"Ca l'Enric - cal Llogari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lenric-cal-llogari","bibliografia":" 'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 45, 57. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat amb jardí posterior i accés a la finca des del carrer Nou. Està format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. Ambdós volums tenen les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular protegit per una tribuna sostinguda amb dos pilars. Hi té sortida un finestral rectangular amb porticó de fusta situat al pis superior. La tribuna és de grans dimensions i està caracteritzada per una balaustrada d'obra. Al costat hi ha un gran finestral d'arc rebaixat situat a la planta baixa i una galeria formada per tres obertures d'arc de mig punt al pis. Aquestes obertures estan protegides amb unes balaustrades d'obra que presenten les mateixes característiques que l'anterior. Totes les obertures d'aquest parament tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix el mur. A la part superior, emmarcant el finestral que dóna accés a la tribuna, hi ha gravada la següent inscripció: 'VILLA ENRICH'. De la façana de tramuntana, orientada al carrer Nou, destaca el ràfec de dents de serra. A la façana de llevant s'observa clarament un recreixement de l'edifici original amb la construcció del pis superior. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb bona part dels paraments arrebossats i pintats.<\/p> ","codi_element":"08095-33","ubicacio":"Carrer Nou - Barri de Baix","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Llogari' tenia el número 3, estava situada a la vorera esquerra del carrer, es trobava deshabitada i era propietat de 'Mariano Riera'. Cal destacar que, en origen, l'orientació del traçat del carrer Nou no coincidia amb l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol.<\/p> ","coordenades":"41.7307500,2.0629000","utm_x":"422065","utm_y":"4620307","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82369-foto-08095-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82369-foto-08095-33-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, la casa també fou coneguda amb el nom de ca la Mundeta, tot i que aquesta informació s'atribueix localment a la casa veïna de cal Vila.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82370","titol":"Ca la Toia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-toia","bibliografia":" 'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 84. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Completament enrunat","descripcio":" Edifici enrunat i sense coberta de planta rectangular, que conserva bona part dels murs perimetrals del mateix. De fet, els trams més ben conservats són els paraments de llevant i tramuntana. A llevant es conserven dues petites finestres rectangulars emmarcades en pedra, mentre que la façana de tramuntana, que està orientada al carrer Nou, compta amb un portal rectangular amb la llinda de fusta que actualment està tapiat. L'interior de l'edifici està completament cobert de vegetació, tot i que encara s'observa la distribució interior de les estances. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular i lligada amb abundant morter de calç. És probable que en origen la construcció estigués formada per dos cossos adossats, tal i com es pot observar a la façana de tramuntana.<\/p> ","codi_element":"08095-34","ubicacio":"Carrer Nou - Barri de Baix","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cala Toya' tenia el número 4, estava situada a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'José Sors'. Cal destacar que, en origen, l'orientació del traçat del carrer Nou no coincidia amb l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol.<\/p> ","coordenades":"41.7308800,2.0630100","utm_x":"422074","utm_y":"4620321","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82370-foto-08095-34-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82370-foto-08095-34-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82371","titol":"Cal Bellmunt - cal Pau Travesa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-bellmunt-cal-pau-travesa","bibliografia":" 'Cercavila'. La Granària, 41, 2016, p. 23. 'Cercavila i jocs populars'. La Granària, 44, 2017, p. 11. 'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 61. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'La Coral de Riells del Fai. Segon concert del Festival a Cal Bellmunt'. La Granària, 40, 2016, p. 14-15. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat amb jardí lateral i accés a la finca des del carrer Nou. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al pis hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La resta d'obertures de la construcció també són rectangulars, tot i que amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments i alguns porticons de fusta pintats de color vermell. La construcció té els paraments arrebossats i pintats, amb les cantoneres embellides amb pedra desbastada.<\/p> ","codi_element":"08095-35","ubicacio":"Carrer Nou - Barri de Baix","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Pau Trabesa' tenia el número 5, estava situada a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Justo Noguera'. Cal destacar que, en origen, l'orientació del traçat del carrer Nou no coincidia amb l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol. L'any 2016, dins del actes del segon festival 'Viu la Música al Parc', organitzat per l'ajuntament, es va celebrar un concert de la Coral Sant Vicenç de Riells del Fai, un taller de papiroflèxia infantil i una demostració de la fabricació de cistells al jardí de la casa, conegut com el Bosquet de cal Bellmunt. En aquest mateix indret, durant el cercavila anual que es fa per la Festa Major, s'hi realitza un pica-pica per a tots els assistents a l'acte.<\/p> ","coordenades":"41.7310300,2.0631100","utm_x":"422083","utm_y":"4620338","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82371-foto-08095-35-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82371-foto-08095-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82371-foto-08095-35-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"En el jardí de la finca, conegut com el Bosquet de Cal Bellmunt, hi ha les restes d'una antiga columna de pedra i una escultura amb la forma d'un porc senglar.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82372","titol":"Cal Cec i cal Casanelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-cec-i-cal-casanelles","bibliografia":" 'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 38, 68. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat amb jardí lateral i accés a la finca des del carrer Nou. El volum principal és conegut com a cal Cec. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i pis. Majoritàriament, les obertures de la construcció són rectangulars, algunes d'elles emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. També s'observa alguna finestra amb la llinda de fusta. Adossat a l'extrem sud-est hi ha un petit volum de planta quadrada distribuït en dos nivells i amb obertures rectangulars. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular. L'altre volum, reformat i situat davant de la façana de migdia de l'anterior, és conegut com a cal Casanelles. Està format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El cos de llevant compta amb una teulada de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, mentre que el de ponent té una coberta de teula àrab d'un sol vessant. L'edifici presenta obertures rectangulars reformades amb les llindes de fusta. Està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular.<\/p> ","codi_element":"08095-36","ubicacio":"Carrer Nou, 11 - Barri de Baix","historia":" En l'actualitat, els dos edificis formen part de la mateixa propietat. Ambdues construccions apareixen mencionades en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. Segons aquest inventari, l'actual edifici de cal Cec també era conegut com 'Cal Rafel'. Tenia el número 11, estava situat a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitat i era propietat de 'José Valls'. Al mateix temps, 'Cal Casanellas' estava deshabitat i ocupava el número 10. El llistat també el situa a la vorera esquerra del carrer, com a propietat de 'Isidro Clusellas'. En relació al traçat del carrer Nou, cal destacar que en origen no seguia la mateixa orientació que el traçat actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, el portal d'accés a cal Cec té la llinda gravada amb la data 1715 i una creu. Per altra banda, segons les informacions publicades a la revista municipal La Granària, l'any gravat a la llinda és 1755.<\/p> ","coordenades":"41.7314600,2.0640100","utm_x":"422158","utm_y":"4620384","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82372-foto-08095-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82372-foto-08095-36-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82372-foto-08095-36-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82373","titol":"Cal Vilatovar - cal Pere Xich","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-vilatovar-cal-pere-xich","bibliografia":" 'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 89. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat i situat a la vorera de tramuntana del carrer Nou. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i pis. L'actual façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons i diverses finestres rectangulars amb les llindes de fusta restituïdes. Algunes d'aquestes obertures tenen els brancals bastits amb carreus de pedra i d'altres amb maons. Adossat al parament hi ha un porxo rectangular amb teulada d'un sol vessant, sostingut amb bigues de fusta i pilars de pedra. La façana de ponent presenta obertures rectangulars emmarcades en pedra i amb les llindes planes de fusta, exceptuant les dues finestres laterals del pis que han estat reformades. El parament està rematat amb un doble ràfec de teula àrab i dents de serra. Adossat a la façana de llevant hi ha un volum de planta rectangular i menors dimensions, amb teulada de dues vessants i organitzat en una única planta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb les cantoneres embellides amb pedra desbastada de mida gran.<\/p> ","codi_element":"08095-37","ubicacio":"Carrer Nou - Barri de Baix","historia":" La construcció apareixen mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. Segons aquest inventari, l'edifici també era conegut com 'Cal Pera Chic'. Tenia els números 8 i 9 i estava situat a la vorera esquerra del carrer. L'edifici es trobava habitat i era propietat de 'Pedro Comellas'. En relació al traçat del carrer Nou, cal destacar que en origen no seguia la mateixa orientació que l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol.<\/p> ","coordenades":"41.7316500,2.0637700","utm_x":"422138","utm_y":"4620406","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82373-foto-08095-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82373-foto-08095-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82373-foto-08095-37-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82374","titol":"Cal Marcet i ca l'Esclopé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-marcet-i-ca-lesclope","bibliografia":" 'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 54. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat amb jardí lateral i situat a la vorera de tramuntana del carrer Nou. Està format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta en forma d'L. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a ponent, presenta obertures rectangulars reformades. Destaca una de les finestres del pis, que conserva l'ampit motllurat bastit amb maons. La façana de migdia compta amb quatre finestres d'obertura rectangular amb diferents emmarcaments: les del pis presenten els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La de la banda de ponent té la llinda gravada amb l'any 1860. Per contra, una de les finestres de la planta baixa està emmarcada amb maons mentre que l'altra està feta amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Aquesta llinda està gravada amb l'any 1768 i una creu llatina central, amb la particularitat que el gravat de l'any està capgirat. Com es pot observar per la llargada dels carreus laterals, aquesta obertura era originalment el portal d'una de les dues cases que conformen l'edificació actual. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un altre volum de planta rectangular i teulada de dues vessants, que també està distribuït en dos nivells. Al seu costat hi ha un porxo obert al jardí, amb teulada d'un sol vessant. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb les cantoneres embellides amb pedres desbastades de mida gran.<\/p> ","codi_element":"08095-38","ubicacio":"Carrer Nou, 13 - Barri de Baix","historia":" Tot i que inicialment eren dues cases diferents, en l'actualitat formen part de la mateixa construcció. La primera referència documental relacionada amb cal Marcet apareix en el fogatge de l'any 1553, en el lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, ambdues construccions apareixen mencionades en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. Segons aquest inventari, 'Cal Marcet' tenia el número 13, estava situat a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitat i era propietat de 'Juan Marcet'. Al mateix temps, 'Cal Esclopé' també estava habitat i ocupava el número 12. El llistat també el situa a la vorera esquerra del carrer, com a propietat de 'Catalina Bosch'. En relació al traçat del carrer Nou, cal destacar que en origen no seguia la mateixa orientació que el traçat actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol.<\/p> ","coordenades":"41.7316000,2.0643000","utm_x":"422182","utm_y":"4620400","any":"1768","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82374-foto-08095-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82374-foto-08095-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82374-foto-08095-38-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Adossat a la façana de migdia hi ha un banc de pedra simple. La zona enjardinada està delimitada per una tanca de pedra en la que hi ha diverses testes esculpides. En una de les pedres d'aquest mur hi ha el nom de Cal Marcet emblanquinat.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82375","titol":"Cal Renom - Cal Camas - Ca l'Anneta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-renom-cal-camas-ca-lanneta","bibliografia":" 'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 24. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat amb jardí lateral i situat a la vorera de migdia del carrer Nou, just en el punt on el carrer fa un revolt en direcció a la carretera BV-1245. Està format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'accés d'obertura rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Damunt seu hi ha una finestra també rectangular emmarcada en pedra i amb la llinda plana. A les façanes de ponent i tramuntana, en canvi, les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. Adossat a la façana de llevant hi ha un altre volum de planta rectangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat també en dos nivells. Presenta senzilles finestres rectangulars, tot i que la seva particularitat és que està assentat damunt la roca natural del terreny que aflora en aquest punt. Adossat a la banda de tramuntana, just en la divisòria entre els dos volums anteriors, hi ha un mur bastit en pedra que conserva una finestra rectangular emmarcada amb carreus a l'alçada del pis. La cantonera de tramuntana està embellida amb pedres desbastades de mida gran. En general, la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb alguns dels paraments arrebossats i pintats. A l'extrem de ponent del jardí hi ha un petit volum rectangular amb teulada de dues aigües i organitzat en un sol nivell, que presenta un portal rectangular amb llinda de fusta i un proxo obert a l'exterior en un dels extrems. Aquesta construcció també està bastida en pedra de diverses mides disposada de forma regular.<\/p> ","codi_element":"08095-39","ubicacio":"Carrer Nou - Barri de Baix","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. Segons aquest inventari, l'edifici era conegut amb el nom de 'Cal Camas'. Tenia el número 14, estava situat a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitat i era propietat de 'Juan Fontseca'. En relació al traçat del carrer Nou, cal destacar que en origen no seguia la mateixa orientació que el traçat actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici també fou conegut amb el nom de ca l'Anneta i només se'n va reconstruïr una part, fet pel qual el volum principal de l'actual construcció presenta la teulada d'un sol vessant. Pel que sembla, la part que no es va reconstruïr constituïa un habitatge independent.<\/p> ","coordenades":"41.7315200,2.0647900","utm_x":"422223","utm_y":"4620390","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82375-foto-08095-39-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82375-foto-08095-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82375-foto-08095-39-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82376","titol":"Can Xuclà - cal Calsanou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-xucla-cal-calsanou","bibliografia":" 'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 78, 90. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat i reformat amb jardí lateral, situat a la vorera de tramuntana del carrer Nou. Està format per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta coberta està disposada a diferent nivell donat que la part posterior està més alçada que l'anterior. Alhora, l'edifici està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta obertures rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El portal d'accés està protegit per un voladís cobert amb teulada d'un sol vessant. A l'extrem de llevant del parament hi ha un porxo adossat amb teulada d'un sol vessant. La resta de volums que conformen la construcció estan adossats a la banda de llevant. Es tracta de quatre cossos auxiliars coberts amb teulades d'un sol vessant i amb obertures rectangulars. Davant la façana principal hi ha un espai pavimentat a mode de terrassa delimitat amb barana de ferro i un volum rectangular aïllat amb la coberta d'un sol vessant, porxo superior i obertures rectangulars a la planta baixa. Tant aquest volum com el cos principal estan bastits en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb les cantoneres embellides amb pedres desbastades de mida gran. Els volums auxiliars, en canvi, presenten un revestiment arrebossat i pintats als paraments exteriors.<\/p> ","codi_element":"08095-40","ubicacio":"Carrer Nou - Barri de Baix","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. Segons aquest inventari, l'edifici era conegut amb el nom de 'Cal Calsanou'. Tenia el número 15, estava situat a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitat i era propietat de 'Joaquim Coll'. En relació al traçat del carrer Nou, cal destacar que en origen no seguia la mateixa orientació que el traçat actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici també fou conegut amb el nom de cal Sanou.<\/p> ","coordenades":"41.7318600,2.0645300","utm_x":"422202","utm_y":"4620428","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82376-foto-08095-40-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82376-foto-08095-40-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82376-foto-08095-40-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82377","titol":"Cal Sant Xic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sant-xic","bibliografia":" 'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 80. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat i reformat envoltat de pati, situat a la vorera de tramuntana del carrer Nou. Està format per dos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, compta amb un gran portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat en pedra i amb la porta de ferro. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars. Les del cos de migdia tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments, mentre que les del volum de tramuntana estan bastides en pedra desbastada. De fet, tot aquest volum està bastit en pedra de diverses mides disposada irregularment. De la façana de llevant destaca un porxo cobert amb una terrassa a l'extrem de tramuntana i una galeria oberta al pis i situada a l'extrem de migdia. Davant de la façana principal hi ha un volum aïllat auxiliar de planta rectangular, amb teula d'un sol vessant i organitzat en una única planta.<\/p> ","codi_element":"08095-41","ubicacio":"Carrer Nou - Barri de Baix","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. Segons aquest inventari, l'edifici era conegut amb el nom de 'Cal San Xich'. Tenia el número 17, estava situat a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitat i era propietat de 'José Font'. En relació al traçat del carrer Nou, cal destacar que en origen no seguia la mateixa orientació que el traçat actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol.<\/p> ","coordenades":"41.7322100,2.0648800","utm_x":"422231","utm_y":"4620467","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82377-foto-08095-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82377-foto-08095-41-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82378","titol":"Can Miquel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-miquel-1","bibliografia":" 'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 56. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat i reformat envoltat d'una zona enjardinada, situat a uns 50 metres al nord del carrer Nou. De fet, la finca té accés des d'aquest carrer i també des del camí de Vila-rúbia, a la part superior del barri de Baix. L'edifici està format per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis. Majoritàriament, la construcció compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. També hi ha finestres emmarcades en pedra i un portal d'arc de mig punt. Adossats a la façana de llevant hi ha dos cossos rectangulars més amb teulades d'un sol nivell. La construcció té els paraments arrebossats i pintats. A la banda de ponent del volum principal, al costat del camí que dóna accés a la finca des del nord, hi ha dos volums rectangulars més amb coberta de teula àrab d'un sol vessant. A l'extrem més elevat de la finca, al costat del camí de Vila-rúbia (GR-177), hi ha un volum rectangular més recent. També hi ha una porta d'accés delimitada amb dos pilars de maons i una placa encastada en un d'aquests pilars amb el nom de la construcció. Per la banda de migdia, la finca està delimitada amb una tanca bastida en pedra a la que s'accedeix des del carrer Nou. Té un portal rectangular protegit amb un voladís de teula àrab.<\/p> ","codi_element":"08095-42","ubicacio":"Carrer Nou, s\/n - Barri de Baix","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. Segons aquest inventari, l'edifici era conegut amb el nom de 'Cal Miquel'. Tenia el número 7, estava situat a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitat i era propietat de 'Miquel Girbau'. En relació al traçat del carrer Nou, cal destacar que en origen no seguia la mateixa orientació que el traçat actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt bastit amb cairons a plec de llibre i dues finestres petites amb els brancals i les llindes planes bastides en pedra.<\/p> ","coordenades":"41.7317600,2.0630100","utm_x":"422075","utm_y":"4620419","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82378-foto-08095-42-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82378-foto-08095-42-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82378-foto-08095-42-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82379","titol":"Pallissa de can Creus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pallissa-de-can-creus","bibliografia":" PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 262-265 [Inèdit].<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"La coberta està en força mal estat i les façanes un pèl degradades.","descripcio":" Edifici aïllat de planta rectangular amb la coberta de teula àrab de dues vessants sostinguda amb bigues de fusta. El carener és perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia, i l'edifici està organitzat en un sol nivell. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda de fusta i una llosa de pedra plana a mode de voladís. Conserva un dels brancals originals, bastit amb maons. Damunt seu hi ha una finestra d'obertura irregular sota coberta, amb l'ampit i els brancals de pedra i la llinda de fusta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular i lligada amb abundant morter de calç.<\/p> ","codi_element":"08095-43","ubicacio":"Camí de l'Agulló - Barri de Baix","historia":" Tot i que en origen la construcció estava destinada al bestiar, sembla ser que en algun moment fou habitada segons les informacions aportades per l'Ajuntament de Granera.<\/p> ","coordenades":"41.7329700,2.0661600","utm_x":"422339","utm_y":"4620550","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82379-foto-08095-43-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82379-foto-08095-43-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82380","titol":"Cal Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-marti-5","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 55. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 15-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici cantoner de planta rectangular, que actualment està adossat a una construcció més recent. Està format per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal, que està orientada al camí. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, i presenta un portal d'accés d'arc rebaixat amb els brancals i la llinda bastits amb maons. Al seu costat hi ha un plafó rectangular de rajola vidrada acolorida amb el nom de la casa. La resta d'obertures es corresponen amb finestres d'arc rebaixat de diferents mesures, amb els emmarcaments bastits amb maons. La finestra situada damunt del portal és rectangular i conserva la llinda de pedra original. La façana de tramuntana compta amb un portal rectangular i una petita finestra rectangular al pis bastida amb carreus de pedra. L'altre volum, adossat a la banda de migdia, està organitzat en planta baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha una finestra d'arc rebaixat bastida en maons, mentre que al primer pis hi ha dues finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. Una d'elles conserva l'ampit de pedra motllurat. Al bell mig d'aquestes dues obertures hi ha les restes d'un rellotge de sol del que només en resta el gnòmon de vareta i restes de pintura al parament. A la planta superior hi ha dues finestres balconeres d'arc de mig punt sostingudes amb un pilar bastit amb maons. La construcció està bastida en pedra de diverses mides i amb els paraments arrebossats. El volum principal està rematat amb un doble ràfec de teula àrab i dents de serra. S'observa una reparació del mur, probablement efectuada per arranjar la coberta.<\/p> ","codi_element":"08095-44","ubicacio":"Camí de l'Agulló - Barri de Baix","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Martí' tenia el número 19 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Martín Oller'.<\/p> ","coordenades":"41.7331500,2.0681000","utm_x":"422500","utm_y":"4620568","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82380-foto-08095-44-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82380-foto-08095-44-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82380-foto-08095-44-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"A banda i banda del portal hi ha dos bancs adossats a la façana i bastits en pedra.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82381","titol":"Cal Modesto","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-modesto","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 28. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat i reformat amb pati lateral, i la façana principal orientada a la carretera. Està format per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Adossats a la façana de tramuntana hi ha els altres dos volums, de diferents dimensions i coberts amb teulades d'un sol vessant. L'edifici està organitzat en una sola planta. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. Les finestres compten amb reixes de ferro treballades i pintades de color negre. La construcció té els paraments arrebossats i pintats. La façana principal compta amb un sòcol de pedra i dos graons rectangulars bastits en pedra, que donen accés al portal. El primer graó està gravat amb l'any 1965. Davant d'aquesta façana hi ha un paviment enllosat regularitzat fins a la carretera.<\/p> ","codi_element":"08095-45","ubicacio":"Carretera de Castellterçol, 2 - Barri de Baix","historia":" Tot i que en l'actualitat es tracta d'un habitatge particular, l'edifici havia estat la seu del cafè o bar del poble.<\/p> ","coordenades":"41.7301500,2.0628400","utm_x":"422059","utm_y":"4620240","any":"1965","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82381-foto-08095-45-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82381-foto-08095-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82381-foto-08095-45-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Adossat a la façana principal hi ha un banc de pedra simple i una peça escultòrica de pedra amb la representació d'un individu. Als laterals d'aquesta peça hi ha gravats l'any 1984, el nom del municipi i el de Catalunya.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82382","titol":"Can Roca - cal Borrec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-roca-cal-borrec","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 28, 71. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici cantoner amb jardí lateral, adossat a la façana de tramuntana de cal Canyelles. Està format per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa i pis. Adossats a la façana de tramuntana hi ha els altres dos volums. El davanter està organitzat en un únic nivell i cobert amb una terrassa al pis delimitada amb barana de ferro. Unes escales exteriors donen accés a aquesta terrassa des del carrer. El posterior, en canvi, presenta una teulada d'un sol vessant disposada a diferent nivell i consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. Tant el portal com les dues finestres de la planta baixa estan decorats amb guardapols superior motllurat i ornamentat amb una sanefa floral a la part superior. Al pis, en canvi, hi ha tres petites finestres amb els ampits enrajolats i sostinguts damunt una motllura rectilínia que marca la divisòria entre les dues plantes. Damunt l'obertura central hi ha un relleu coronat encastat al parament amb les inicials 'VR'. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb un gran sòcol de pedra aplacada tant a la façana principal com a la de tramuntana. Adossat a la façana de ponent hi ha un altre petit volum auxiliar de planta rectangular.<\/p> ","codi_element":"08095-46","ubicacio":"Carrer Nou - Barri de Baix","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Burrech' tenia el número 16 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Sebastian Comellas'.<\/p> ","coordenades":"41.7311700,2.0648200","utm_x":"422225","utm_y":"4620352","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82382-foto-08095-46-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82382-foto-08095-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82382-foto-08095-46-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82383","titol":"Canyelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/canyelles","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 33. 'Granera antiga'. La Granària, 41, 2016, p. 16. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici cantoner de grans dimensions, situat en una terrassa ubicada damunt la carretera de Castellterçol, a la banda de tramuntana. Està format per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. L'edifici principal consta de tres cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal. El central està distribuït en planta baixa i dos pisos, mentre que els laterals estan organitzats en dos nivells. La façana principal, orientada a migdia, presenta obertures rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix el parament. Les finestres dels pisos superiors tenen els ampits motllurats. Destaca el balcó del primer pis, amb la llosana motllurada i barana de ferro treballada, i la galeria de la segona planta, formada per dues obertures d'arc de mig punt amb les impostes motllurades i les mateixes baranes de ferro que en el cas del balcó. A la façana de llevant, en canvi, hi ha una única finestra rectangular bastida en pedra. La resta de volums estan adossats a l'extrem de ponent de la construcció principal. Són rectangulars, amb teulades d'un sol vessant i organitzats en dos nivells. Davant de la façana principal hi ha un espai aterrassat sostingut amb un mur de pedra i delimitat amb barana. A l'extrem de llevant, integrat al mur, hi ha un porxo obert a l'exterior i protegit amb un voladís de teula àrab. A la banda de ponent, aïllats, hi ha dos volums rectangulars auxiliars, amb cobertes d'un sol vessant i bastits en pedra i maó. La construcció té la façana principal emblanquinada i la resta de paraments arrebossats. Els volums de ponent, en canvi, són bastits en pedra i maons.<\/p> ","codi_element":"08095-47","ubicacio":"Carrer Nou - Barri de Baix","historia":" La primera referència documental relacionada amb Canyelles apareix en el fogatge de l'any 1553, al lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Cañellas' tenia el número 18 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Juan Vilar'. Antigament, als camps del davant de l'edifici, hi havia uns pallers de grans dimensions que es realitzaven durant l'època de sega.<\/p> ","coordenades":"41.7311100,2.0648000","utm_x":"422223","utm_y":"4620345","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82383-foto-08095-47-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82383-foto-08095-47-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-03-01 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Al recull toponímic d'Enric Garcia-Pey apareix om a Cal Canyelles. ","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82384","titol":"Cal Gall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-gall","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 49. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Els revestiments exteriors estan força degradats.","descripcio":" Edifici cantoner de planta rectangular, adossat a la façana de migdia de cal Merla. Està format per tres cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal, orientada a ponent. S'organitza en planta baixa i pis. En general, la construcció compta amb obertures rectangulars, les de la façana principal amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix el parament. Per contra, les obertures de les façanes de llevant i migdia estan bastides en pedra i maons, tot i que també presenten un revestiment arrebossat. A l'extrem sud-oest de l'edifici, donant accés al portal d'entrada principal mitjançant unes escales d'obra, hi ha un volum rectangular d'un sol nivell cobert amb una terrassa delimitada amb barana de ferro. Del volum situat a la cantonada nord-oest destaca la coberta, sostinguda amb un sostre de bigues i llates de fusta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment i maons, amb els paraments arrebossats.<\/p> ","codi_element":"08095-48","ubicacio":"Carrer de Vic - Barri de Baix","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Gall' tenia el número 7, estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Jayme Girbau'.<\/p> ","coordenades":"41.7303400,2.0640300","utm_x":"422158","utm_y":"4620260","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82384-foto-08095-48-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82384-foto-08095-48-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82384-foto-08095-48-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82385","titol":"Cal Merla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-merla","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 55. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici cantoner de planta rectangular, adossat a la façana de tramuntana de cal Gall i enclotat respecte el nivell de circulació del carrer. El volum principal està format per dos cossos adossats amb les cobertes de teula àrab de dues vessants, els careners paral·lels a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. En general, la construcció compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. Destaca una de les finestres de la façana de tramuntana, que conserva l'ampit de pedra. La façana de llevant compta amb un portal protegit amb voladís de teula àrab i una terrassa al pis superior. Adossat a la façana de migdia hi ha un altre volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i un porxo obert a l'exterior per la banda de llevant. Davant de la façana principal, i regularitzat amb el nivell de circulació del carrer, hi ha un petit cos rectangular cobert amb una terrassa enrajolada al nivell del portal d'accés principal. Unes escales descendents donen accés al seu interior des del carrer. La construcció presenta els paraments arrebossats. A la banda de llevant de la finca hi ha un volum reformat rectangular, amb teulada d'un sol vessant.<\/p> ","codi_element":"08095-49","ubicacio":"Carrer de Vic - Barri de Baix","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Merla' tenia el número 9, estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Tomàs Roca'.<\/p> ","coordenades":"41.7304500,2.0640100","utm_x":"422157","utm_y":"4620272","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82385-foto-08095-49-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82385-foto-08095-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82385-foto-08095-49-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La finca compta amb un accés directe des de la carretera de Castellterçol (BV-1245). Un petit túnel de desaigüe bastit en pedra, i situat davant la porta d'entrada a la finca, permet el pas de l'aigua cap al torrent del Prat.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82386","titol":"Cal Pastoret - Can Toni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pastoret-can-toni","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 52, 61. 'Granera antiga'. La Granària, 41, 2016, p. 16. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 15-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici cantoner de planta irregular, format per quatre cossos adossats. El volum principal, distribuït en planta baixa i pis, consta de dos cossos adossats amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, i lleugerament apuntat, bastit amb maons disposats a plec de llibre. Una petita placa encastada al parament recorda el nom de la construcció. Al pis hi ha dues finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb maons i les llindes planes de pedra. La façana de tramuntana compta amb una única obertura rectangular, que conserva la llinda de pedra i un dels brancals fet de maons. La façana de migdia presenta dos portals d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques de grans dimensions. Al pis hi ha tres finestres rectangulars emmarcades en pedra i amb els ampits motllurats. Adossat a l'extrem de migdia de la façana principal hi ha un volum rectangular amb teulada de dues vessants i organitzat en dos nivells. Compta amb petites finestres rectangulars emmarcades en pedra a la façana de llevant i una finestra emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat a la façana de migdia. Al seu costat, just en el punt d'unió entre aquest cos i el volum principal, hi ha un petit volum semicircular amb teulada d'un vessant, que probablement correspongui a un forn. El darrer volum que conforma la construcció està adossat a la banda de tramuntana del volum principal. És rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mida gran.<\/p> ","codi_element":"08095-50","ubicacio":"Carrer de Vic, 5 - Barri de Baix","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Pastoret' tenia el número 5, estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Martín Ubals'. Alhora, en el mateix llistat, també apareix mencionada la casa de 'cal Toni'. Aquesta tenia el número 3 i estava situada a la vorera dreta del carrer, tot i que no s'especifica si es trobava habitada i qui era el seu propietari. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, can Toni correspondria al segon cos de casa adossat al volum davanter de cal Pastoret.<\/p> ","coordenades":"41.7300700,2.0638900","utm_x":"422146","utm_y":"4620230","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82386-foto-08095-50-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82386-foto-08095-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82386-foto-08095-50-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Antigament, a l'era de cal Pastoret s'hi havia batut a pota. La batuda a pota consistia en separar el gra de la palla mitjançant tracció animal (cavalls). L'era estava situada davant de la façana de llevant de la construcció.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82387","titol":"Cal Ros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-ros-14","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 73. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 45, 2018, p. 34. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat de planta rectangular, format per tres cossos adossats i amb jardí posterior. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Adossat a la façana de migdia hi ha un altre volum de planta rectangular, cobert amb una terrassa al pis. Alhora, adossat a la façana de ponent, hi ha un altre volum rectangular a mode de garatge, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. El brancal esquerre està reformat amb maons i pedra desbastada. Alhora, a l'altre extrem del parament, hi ha un gran portal d'arc rebaixat bastit amb maons, i amb els brancals fets amb carreus de pedra reaprofitats (dos dels carreus estan gravats). Al pis, damunt del portal principal, hi ha una finestra balconera d'obertura rectangular, amb els brancals fets de carreus, la llinda plana i l'ampit de pedra. Està protegida amb una senzilla barana de ferro. La resta d'obertures d'aquesta planta es corresponen amb finetres rectangulars bastides amb maons i pedra. La que està situada damunt del portal d'arc rebaixat fou transformada en finestra, tot i que en origen era una porta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mida més gran.<\/p> ","codi_element":"08095-51","ubicacio":"Carrer de Vic, 4 - Barri de Baix","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Ros' tenia el número 2, estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Jayme Ubals'. Segons el registre cadastral, el volum adossat a la banda de ponent constitueix un edifici independent.<\/p> ","coordenades":"41.7298900,2.0638400","utm_x":"422142","utm_y":"4620210","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82387-foto-08095-51-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82387-foto-08095-51-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82387-foto-08095-51-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les informacions aportades a la revista La Granària són errònies donat que el portal d'accés principal està identificat com a cal Compare i no pas com a cal Ros.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82388","titol":"Cal Compare","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-compare","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 41. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 45, 2018, p. 34. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 15-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici entremitgeres constituït per tres cossos adossats que li confereixen una planta en forma d'L. Aquests volums presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb dos portals d'accés d'obertura rectangular, els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i marxapeus de pedra també. Uns graons fets en pedra a cada portal els hi donen accés des del carrer. A l'extrem de llevant del parament hi ha una gran obertura rectangular reformada (porta garatge), que conserva un dels brancals bastit amb carreus de pedra i la llinda de fusta restituïda. A l'extrem de ponent, en canvi, hi ha una petita finestra rectangular emmarcada en pedra. Les obertures del pis es corresponen amb tres finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. A l'extrem de llevant hi ha una finestra balconera d'obertura rectangular, amb la llinda de fusta, l'ampit de pedra i una senzilla barana de ferro. Per contra, a la banda de ponent hi ha un esvelt portal rectangular al que s'accedeix exteriorment mitjançant unes escales de pedra de sis graons, que estan adossades a la torre de ca l'Arola. La façana està rematada amb un triple ràfec de teula àrab i dents de serra en els dos volums de llevant, i un ràfec de teula àrab simple al volum de ponent. De la façana de tramuntana de la construcció destaca una obertura rectangular bastida en maons i pedra, amb l'ampit motllurat. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular. Al bell mig del parament principal, a la banda de llevant, s'observa la divisòria vertical entre dos dels cossos que conformen l'edifici. Estava bastida en pedra desbastada de diverses mides.<\/p> ","codi_element":"08095-52","ubicacio":"Carrer de Vic - Barri de Baix","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Compara' tenia el número 1, estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava deshabitada i era propietat de 'Leodegario Picañol'. En l'actualitat, el volum situat a la banda de ponent forma part de la propietat de ca l'Arola, situada al seu costat.<\/p> ","coordenades":"41.7300100,2.0637700","utm_x":"422136","utm_y":"4620224","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82388-foto-08095-52-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82388-foto-08095-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82388-foto-08095-52-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les informacions aportades a la revista La Granària són errònies donat que el portal identificat com a cal Compare és en realitat el portal d'accés principal a la casa de cal Ros. Per contra, la casa reconeguda com a cal Saltarroques és en realitat cal Compare.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82389","titol":"Cal Saltarroques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-saltarroques","bibliografia":" 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 45, 2018, p. 34. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat i reformat constituït per tres cossos adossats que li confereixen una planta irregular. Aquests volums presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a tramuntana, compta amb un portal d'accés d'obertura rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i una llosa a la llinda. Dos graons fets en pedra li donen accés des del carrer. A l'extrem de llevant hi ha una obertura rectangular restituïda a mode de garatge. Les obertures del pis es corresponen amb dues finestres rectangulars amb els brancals bastits en pedra i amb la llinda i l'ampit de llosa. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular, amb les cantoneres embellides amb pedra desbastada de mida més gran. Adossat a la façana de migdia hi ha un volum rectangular cobert per una terrassa oberta al pis i delimitada amb barana de ferro.<\/p> ","codi_element":"08095-53","ubicacio":"Carrer de Vic, 6 - Barri de Baix","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Saltarrocas' tenia el número 4 i estava situada a la vorera dreta del carrer, tot i que no s'especifica si es trobava habitada i qui era el seu propietari.<\/p> ","coordenades":"41.7299500,2.0639700","utm_x":"422153","utm_y":"4620217","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82389-foto-08095-53-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82389-foto-08095-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82389-foto-08095-53-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les informacions aportades a la revista La Granària són errònies donat que l'edifici identificat com a cal Saltarroques és en realitat la casa de cal Compare.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82390","titol":"Can Guillem","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-guillem","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 51, 63, 78. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 54-56, 247-251 [Inèdit].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat amb jardí i piscina, format per tres cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Una motllura rectilínia recorre el perímetre de la construcció al nivell d'aquesta coberta. Damunt seu hi ha un plafó d'obra a mode de barana. L'edifici està constituït en planta baixa semisoterrada i pis. La façana de tramuntana presenta quatre finestres rectangulars (una d'elles tapiada) amb els emmarcaments motllurats i protegides per quatre voladissos de teula àrab sostinguts amb mènsules de fusta. Damunt de cada finestra hi ha una petita obertura rectangular ornamentada per ventilar la coberta. La façana de ponent compta amb un portal d'arc rebaixat i un gran finestral rectangular, ambdós amb els emmarcaments motllurats. Aquesta obertura compta amb una petita barana de ferro i està protegida per un voladís de teula àrab sostingut amb mènsules de fusta. La façana de llevant compta amb una finestra rectangular amb les mateixes característiques que en els casos anteriors i un òcul motllurat a la part superior del parament. La façana està rematada amb tres esferes ornamentals situades damunt del plafó d'obra de la coberta. Pel que fa a la façana de migdia (principal) està orientada al jardí, que es troba separat de la piscina mitjançant un mur. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb un gran sòcol i una motllura disposada a mode de carreus a les cantoneres. Adossat a l'extrem nord-est del volum principal hi ha un cos rectangular a mode de magatzem, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. Compta amb un portal rectangular de grans dimensions, amb porta de fusta, i està arrebossat i pintat amb el mateix sòcol anterior. Alhora, adossat a la façana de migdia d'aquest volum i també a la de llevant del volum principal, hi ha un petit cos rectangular amb la cantonada arrodonida, amb teulada d'un sol vessant i ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Al seu costat hi ha la piscina i prop d'aquesta, i adossat al mur que la delimita del jardí, un petit volum rectangular amb teulada de tres vessants i elmateix ràfec que en el cas anterior. Aquestes construcció tenen els paraments arrebossats i pintats.<\/p> ","codi_element":"08095-54","ubicacio":"Camí de cal Peu de Cingle, 3 - Barri de Baix","historia":" L'edifici fou construït per en Francesc Guillem, probablement a principis del segle XX. En origen, l'edifici actual estava format per tres habitatges independents que foren enderrocats, un dels quals es deia cal Pinyoc. Aquest habitatge apareix mencionat en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Vic, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Piñoch' tenia el número 12 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Jayme Font'. Can Guillem, juntament amb les cases desaparegudes de cal Sant i el Peu de Cingle, formaven un petit veïnat a l'inici del barri de Baix.<\/p> ","coordenades":"41.7304900,2.0655400","utm_x":"422284","utm_y":"4620275","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82390-foto-08095-54-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82390-foto-08095-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82390-foto-08095-54-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Un dels accessos a la finca està situat a l'extrem nord-oest, donant pas a la façana de llevant. Es tracta d'una porta de ferro treballat, que està delimitada amb dos pilars bastits amb maons i rematats amb un coronament esglaonat. Unes escales d'obra adossades al volum secundari donen accés a l'espai de la piscina des del carrer.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82391","titol":"Can Ginebreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ginebreda","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 42, 49. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 243-246 [Inèdit].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat i reformat constituït per dos cossos adossats que li confereixen una planta en forma d'L. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i ràfec perimetral sostingut amb mènsules de fusta. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb el mateix revestiment que cobreix el parament. La resta d'obertures de la construcció (portals, finestres i finestres balconeres) són rectangulars i amb el mateix tipus d'emmarcament. Adossat a la façana de ponent hi ha un porxo de grans dimensions, cobert amb teulada de dues vessants i embigat de fusta, i sostingut amb pilars de fusta. Unes escales d'obra li donen accés des de l'exterior. L'altre volum, adossat a l'extrem de migdia de la façana principal, és de planta rectangular, organitzat en un únic nivell i cobert amb una terrassa al pis delimitada amb barana de ferro. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.<\/p> ","codi_element":"08095-55","ubicacio":"Camí de cal Peu de Cingle, 5 - Barri de Baix","historia":"","coordenades":"41.7307300,2.0652900","utm_x":"422264","utm_y":"4620302","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82391-foto-08095-55-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82391-foto-08095-55-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-03-01 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"El paviment situat davant de la façana principal està enllosat. Alhora, adossats al mateix parament, hi ha dos bancs de pedra simples. Al costat de llevant hi ha una bassa de grans dimensions. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici es coneix com a cal Ginebreda pel cognom d'una família estiuejant de Sabadell, que només eren els llogaters i no els propietaris com apareix a la citada obra.També apareix citada com a cal Conill tant al catàleg de masies com a l'obra d'Enric Garcia-Pey, tot i que no en sabem l'origen d'aquesta denominació.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82392","titol":"L'Agulló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lagullo","bibliografia":" Font: fons documental del sr. Pere Genescà (còpies de documents datats al segle XVII). GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 22-23. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 118-123 [Inèdit]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 17-04-2019]. Http:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 17-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal, situat a l'extrem de llevant de la construcció, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a migdia. Consta de planta baixa i pis. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Un camí empedrat li dóna accés. La dovella clau està gravada amb un escut amb l'acrònim de Jesús. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La que està situada damunt del portal també té l'ampit motllurat. De la façana de tramuntana destaca una finestra al pis, amb les mateixes característiques que la que es troba damunt del portal. La façana de ponent, en canvi, compta amb diverses obertures bastides en pedra i maons. A continuació hi ha un volum rectangular organitzat en un dos nivells i amb teulada d'un sol vessant, que presenta finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra a la façana principal. Adossat a ponent d'aquest volum hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en dues plantes, en fase de construcció. Una cisterna rectangular amb la coberta plana es troba adossada a la seva façana de ponent. Per altra banda, a l'extrem de llevant de la façana principal, hi ha un volum rectangular organitzat en dues plantes, i teulada d'un sol vessant, que amplia la zona residencial de la masia. En darrer terme, adossat a l'extrem nord-est de la construcció, hi ha un volum de planta irregular organitzat en un sol nivell i sense coberta. Finalment, adossat al volum principal per la banda de tramuntana, hi ha un petit cos rectangular amb teulada d'un vessant corresponent a una cort. En general, la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter.<\/p> ","codi_element":"08095-56","ubicacio":"Quintana de l'Agulló","historia":" La primera referència documental relacionada amb la masia apareix en el fogatge de l'any 1497. La construcció surt mencionada com 'Lagulo', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, el nom Agulló torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. Posteriorment, la masia apareix mencionada en la documentació consultada datada l'any 1658. Malgrat aquestes referències, la construcció actual està datada entre els segles XVIII i XIX. En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Agulló' (Pont, 2016: 48). Tenim notícia, també, que la casa havia estat propietat de l'industrial del tèxtil de Castellterçol Joaquim Roger i Amat, probablement durant la segona meitat del segle XX. L'edifici està situat a uns 300 metres a ponent del pantà del Marcet, que també forma part de la mateixa finca.<\/p> ","coordenades":"41.7356300,2.0709600","utm_x":"422741","utm_y":"4620841","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82392-foto-08095-56-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82392-foto-08095-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82392-foto-08095-56-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"A la banda de ponent de la construcció principal hi ha un sèrie de volums i coberts relacionats amb l'explotació agrícola de la finca. Destaca un porxo obert situat al nord-oest de l'edifici. Presenta una coberta de planxa metàl·lica restituïda i sostinguda amb dues encavallades de fusta i quatre pilars fets amb maons. Una de les imatges s'ha extret del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera, elaborat l'any 2016.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82393","titol":"Bigues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bigues","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 26. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 45, 2018, p. 34. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 39. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 222-227 [Inèdit]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 17-04-2019]. Http:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 17-04-2019]. Http:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 17-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia aïllada formada per tres cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal, situat a la banda de llevant de la construcció, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Adossat a l'extrem de ponent de la façana de tramuntana hi ha un volum rectangular de menors dimensions, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. El darrer volum està adossat a la façana de ponent del cos principal. És rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i que consta de planta baixa i pis sotacoberta. Per últim, adossat a les façanes de ponent i migdia, hi ha un cos organitzat en un sol nivell, que presenta un porxo obert a l'extrem sud-oest i està cobert amb una terrassa al pis. La façana principal de la construcció compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, tant senzilles com balconeres, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La que està situada damunt del portal també té l'ampit motllurat i la llinda gravada amb la següent inscripció: 'Ramon Bigas 1714'. Les façanes de tramuntana i migdia també presenten obertures rectangulars amb els emmarcaments fets en pedra (carreus als brancals i llindes planes). Destaquen, de la façana sud, una de les finestres del pis amb la llinda apuntada a mode d'arc conopial i una de les llindes de la planta baixa gravada amb l'any 1771. De la façana de ponent destaquen quatre finestrals d'arc de mig punt situats al pis i finestres rectangulars emmarcades en pedra. En general, la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb pedra desbastada de mida gran. A la banda nord-est de la façana principal hi ha un volum aïllat de planta rectangular, identificat com la casa dels masovers. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, una més llarga que l'altra, i està organitzat en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, té un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat en pedra, un altre portal de grans dimensions d'arc de mig punt bastit en maons i una finestra bastida amb maons al pis. Per contra, la resta de façanes compten amb obertures rectangulars amb els emmarcaments bastits amb maons. Destaca el portal de la façana nord-est, que està protegit amb un voladís de teula àrab sostingut amb barbacana de fusta. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb pedra desbastada de mida gran. A la banda de llevant de la façana principal hi ha un petit cos aïllat de planta rectangular, una planta i coberta de teula àrab de dues aigües, que havia estat l'antic femer. Està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular amb les cantoneres embellides amb pedra desbastada gran.<\/p> ","codi_element":"08095-57","ubicacio":"Carena de Bigues","historia":" La primera referència documental relacionada amb el nom de la masia apareix en el fogatge de l'any 1497, en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, el nom torna a aparèixer mencionada en el fogatge de l'any 1553, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La masia formava part dels béns que el monestir de Sant Benet del Bages tenia a Granera i que estaven administrats per la batllia del mas Carner superior al segle XIV. A finals del segle XIX, la finca estava dedicada al cultiu de secà i de la vinya. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Bigas' (Pont, 2016: 49). En origen, l'edifici de la masoveria era un magatzem per guardar material agrícola (eines, carros, etc), essent transformada posteriorment en la casa del masover i la seva família.<\/p> ","coordenades":"41.7294500,2.0553600","utm_x":"421436","utm_y":"4620169","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82393-foto-08095-57-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Adossat a la façana principal de la masia hi ha un banc corregut bastit en pedra. Davant seu, el paviment està empedrat. Adossat a l'extrem de llevant de la façana de migdia hi ha una porta de ferro delimitada amb pilars de pedra i coberta amb voladís de teula àrab de dues vessants. La resta de volums que formen part de la finca es corresponen amb magatzems i coberts de menor importància. Algunes imatges s'han extret del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera, elaborat l'any 2016.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82394","titol":"Capella de Bigues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-bigues","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 26, 79. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 70. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 224 [Inèdit]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 17-04-2019]. Http:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 17-04-2019].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Presenta dos portals d'accés d'arc rebaixat bastits amb maons. El parament està rematat amb un campanar d'espadanya cobert amb un sostre enllosat de dues vessants, amb una obertura de mig punt per la campana i coronat amb una creu llatina de ferro. La façana de ponent compta amb una finestra rectangular amb els brancals bastits amb maons i la llinda plana de pedra. A les façanes de tramuntana i llevant hi ha dues petites finestres a mode d'espitllera i bastides en pedra. A l'interior hi ha un petit altar rectangular, una llar de foc cantonera i un banc de pedra. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides lligada amb abundant morter. Les cantoneres estan embellides amb pedres desbastades de mida gran.<\/p> ","codi_element":"08095-58","ubicacio":"Baga de Bigues","historia":" En origen, la capella era una barraca o borda de pastor de grans dimensions que fou transformada. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, la capella també es coneix com l'ermita de Sant Martí i fou obra dels propietaris del mas Bigues, Núria Pujol i Albert Blasi. No ha estat mai consagrada.<\/p> ","coordenades":"41.7339000,2.0521700","utm_x":"421176","utm_y":"4620666","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82394-foto-08095-58-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82394-foto-08095-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82394-foto-08095-58-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Adossats a la façana principal, a banda i banda dels accessos, hi ha dos bancs de pedra simples.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82395","titol":"La Roca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-roca-10","bibliografia":" 'Concert a Granera'. La Granària, 43, 2017, p. 8-9. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 71. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2017, p. 32. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 45, 2018, p. 34. NAVINÉS, Jordi (2014). 'Les masies de Granera. La Roca'. La Granària, 33, p. 29-31. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 199-204 [Inèdit]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 17-04-2019]. Http:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 17-04-2019]. Http:\/\/trailsantllorenc.blogspot.com\/ [Consulta: 17-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. El volum principal, situat a la banda nord-est de la construcció, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a llevant, compta amb un portal d'accés d'arc escarser, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, impostes motllurades i la llinda plana gravada amb la següent inscripció 'ROSA Y PEDRO ROCA' i un relleu ovalat gravat amb 'AÑO 1847'. Està descentrat respecte l'eix del carener. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Destaca un portal d'arc rebaixat situat a l'extrem de tramuntana, que forma part d'un cos adossat de planta rectangular i menors dimensions, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. La façana de migdia del volum principal compta amb una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra a la planta baixa i una galeria oberta a l'exterior mitjançant tres obertures d'arc de mig punt bastides en maons i sostingudes amb pilars de pedra amb les impostes motllurades al pis superior. Adossat a la façana de ponent hi ha un altre volum rectangular amb la coberta de teula àrab de dues vessants, i que està distribuït en planta baixa i pis. Compta amb finestres rectangulars bastides en maons a la façana de migdia i un portal rectangular bastit en pedra i reformat en maons al parament de tramuntana. Adossats a l'extrem sud-oest de la construcció principal hi ha dos volums rectangulars més. El central presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant i consta de planta baixa i pis. A la façana de ponent hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra i amb l'ampit motllurat, i una galeria d'arcs de mig punt bastits amb maons, situada a la façana de migdia. La galeria té sortida a una terrassa oberta que cobreix el volum lateral, que és rectangular, s'organitza en una única planta i compta amb una finestra d'arc rebaixat i quatre finestrals d'arc de mig punt,totes bastides en maons. Els volums auxiliars es situen a la banda nord-oest de la construcció principal, tancant l'era de cairons que s'ubica davant de la façana principal. Destaca un volum de planta rectangular amb teulada de dues aigües i organitzat en un nivell, que presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat bastit en pedra. Al seu costat hi ha les restes d'un antic cobert bastit en pedra. Tancant l'era per la banda de tramuntana hi ha les restes d'un antic cobert bastit en pedra, sense coberta i que conserva les restes de dos pilars fets de maons. En general, totes les construccions estan bastides en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb pedra desbastada de mida gran en determinats volums.<\/p> ","codi_element":"08095-59","ubicacio":"Quintana de la Roca","historia":" En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Roca' (Pont, 2016: 49). L'any 2017, a l'era de la masia i dins dels actes del tercer festival 'Viu la Música al Parc', organitzat per l'ajuntament, es va celebrar un concert del Campus orquestral del Moianès, organitzat per les Joventuts Musicals, i un taller de batre a mà.<\/p> ","coordenades":"41.7338100,2.0390000","utm_x":"420081","utm_y":"4620668","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82395-foto-08095-59-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82395-foto-08095-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82395-foto-08095-59-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Davant de la façana principal, i delimitada pels volums auxiliars i pel propi desnivell del terreny, es conserva l'antiga era de la masia, bastida en cairons.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82396","titol":"El Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-coll-2","bibliografia":" BARRAL I ALTET, Xavier (2000). Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1. Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic, p. 480-481. Font: fons documental del sr. Pere Genescà (còpies de documents datats al segle XVII). GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 40, 79. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 70. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 45, 2018, p. 34. NAVINÉS, Jordi (2014). 'Les masies de Granera. Mas El Coll'. La Granària, 34, p. 32-34. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 205-210 [Inèdit]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 17-04-2019]. Http:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 17-04-2019]. Http:\/\/trailsantllorenc.blogspot.com\/ [Consulta: 17-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. Presenta un espai de barri o pati interior delimitat amb una tanca d'obra i amb accés des del costat sud-est mitjançant una porta de fusta rectangular protegida amb voladís de teula àrab de dues vessants. El volum principal, de grans dimensions, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques, algunes d'elles amb els ampits motllurats i d'altres amb reparacions efectuades amb maons. Destaca la finestra situada damunt del portal, amb la llinda decorada amb dues creus llatines superposades. Sota seu hi ha una petita obertura rectangular bastida en pedra i disposada a mode d'espitllera. I, en una de les obertures de les golfes, la llinda està gravada amb l'any 1752. La façana nord-est també compta amb obertures rectangulars emmarcades en pedra als tres nivells. Una de les llindes de la planta pis està gravada amb la data 1668. Adossat a la façana sud-est d'aquest cos principal hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en dues plantes. Presenta una obertura rectangular orientada a la façana principal. Té els brancals bastits amb carreus de pedra, l'ampit motllurat i la llinda plana gravada amb l'any 1760. Alhora, la façana sud-oest compta amb finestres rectangulars emmarcades en pedra a la planta baixa i una galeria oberta al pis, amb sostre de llates i bigues de fusta i sostinguda amb tres pilars de pedra, amb les impostes i els capitells motllurats. Adossats a la façana nord-oest del volum principal hi ha dos cossos rectangulars amb teulades d'un sol vessant i organitzats en dos nivells. El de la banda de ponent combina obertures rectangulars emmarcades en pedra amb d'altres bastides en maons, mentre que el de la banda de llevant compta amb una galeria al pis, oberta a l'exterior mitjançant dos arcs de mig punt bastits en maons. Adossat a l'extrem de llevant de la construcció hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en planta baixa, pis i golfes. En general presenta obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes, tot i que a la façana nord-est també n'hi ha de bastides en maons. Aquesta façana té sortida a una terrassa adossada. El volum també compta amb una galeria oberta al pis superior, sostinguda amb un embigat de fusta i orientada al barri. En aquest mateix parament destaca una llinda gravada amb l'any 1737 a la planta baixa. Del pis destaca una llinda amb la data 1690 i, al seu costat, una altra llinda amb una creu llatina central i gravada amb la següent inscripció: 'PERA 1719'. Finalment, a l'extrem de migdia de la construcció, hi ha tres petits volums adossats d'entre els que destaca la capella. És rectangular, amb teulada de dues vessants i presenta la façana principal orientada a l'exterior. Compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. A la part superior hi ha un òcul circular emmarcat en pedra. En general, tots els volums que conformen la construcció estan bastits en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb pedra desbastada de mida gran en determinats volums.<\/p> ","codi_element":"08095-60","ubicacio":"Quintana del Coll","historia":" La primera referència documental relacionada amb el nom de la masia apareix en el fogatge de l'any 1497, en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, el nom torna a aparèixer mencionat en el fogatge de l'any 1553, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La masia continua apareixent mencionada en la documentació consultada de mitjans del segle XVII. La capella de la masia està dedicada a Sant Josep. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Coll' (Pont, 2016: 49). Segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, elaborat per la Generalitat, un dels edificis està identificat amb una masoveria. En ella hi ha dos forns, un datat al segle XVIII i amb volta enrunada i un altre del segle XIX. També hi ha una gran pica per a pastar i una sitja rectangular.<\/p> ","coordenades":"41.7386300,2.0432700","utm_x":"420442","utm_y":"4621199","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82396-foto-08095-60-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82396-foto-08095-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82396-foto-08095-60-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Davant l'accés al barri, a l'exterior, hi ha les restes d'una antiga era bastida en cairons. Al començament del camí que dóna accés a la masia hi ha una bassa de fang de planta irregular, que s'omple amb l'aigua de pluja. Sota el costat de ponent de la construcció, integrat en una feixa, hi ha un espai excavat a la roca bastit amb una volta apuntada i amb un accés d'arc rebaixat fet de maons i pedra. El camí de Granera a Monistrol de Calders coincideix amb el traçat del GR-177 o Ronda del Moianès.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82397","titol":"El Girbau de Baix - El Girbau Jussà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-girbau-de-baix-el-girbau-jussa","bibliografia":" Font: fons documental del sr. Pere Genescà (còpies de documents datats al segle XVII). GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 50. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 45, 2018, p. 34. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 90, 228-232 [Inèdit]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 17-04-2019]. Http:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 17-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia aïllada i rehabilitada que consta de diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. El volum principal consta de dos cossos rectangulars adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal. El de tramuntana està distribuït en planta baixa i dos pisos, mentre que el de migdia s'organitza només en dos nivells. Alhora, adossats a la banda de migdia, hi ha dos volums més. Ambdós són rectangulars, amb teulades d'un sol vessant i organitzats en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a ponent, compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques, algunes d'elles amb els ampits motllurats. Destaca la finestra doble situada damunt del portal, amb una de les llindes decorada a mode d'arc conopial doble. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i totes elles estan emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Destaca una de les finestres de la façana de llevant, amb la llinda gravada amb la data 1596 i, al seu costat, una obertura d'arc de mig punt tapiada amb carreus de pedra. Davant d'aquest parament hi ha un espai de pati pavimentat. De la façana de migdia destaca una llinda gravada a mode d'arc conopial, amb una creu llatina central. També cal mencionar una terrassa oberta al pis superior i situada a l'extrem sud-est de la construcció. En darrer terme, tancant els volums adossats, hi ha un cos rectangular amb teulada de dues vessants i organitzat en un sol nivell, de recent factura. Compta amb una successió de quatre finestrals d'arcs de mig punt bastits en maons, a la façana de migdia, i un petit volum semicircular amb coberta de teula àrab adossat a la façana de llevant. En general, tots els volums que conformen la construcció estan bastits en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb pedra desbastada de mida gran en determinats volums. La masia es complementa amb una sèrie de coberts i volums aïllats situats a la banda sud-est de la construcció. Destaca el cos situat a migdia, de planta rectangular i amb una finestra doble d'arc de mig punt bastida amb carreus, i situada a la façana de ponent.<\/p> ","codi_element":"08095-61","ubicacio":"Plans del Girbau","historia":" La primera referència documental relacionada amb la masia apareix en el fogatge de l'any 1497. La construcció surt mencionada com 'Girbau jusà', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, el nom Girbau torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La masia continua apareixent mencionada en la documentació consultada de mitjans del segle XVII i, posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Jorobao de Avach' (Pont, 2016: 49). Finalment, durant la dècada dels anys 60 del segle XX, l'edifici estigué deshabitat. En l'actualitat, la construcció s'utilitza de segona residència.<\/p> ","coordenades":"41.7415000,2.0541500","utm_x":"421350","utm_y":"4621508","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82397-foto-08095-61-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82397-foto-08095-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82397-foto-08095-61-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La masia està afectada per la declaració d'hàbitats d'interès comunitari (HIC), definit per la Directiva d'hàbitats de la UE amb el codi 9540 Pinedes mediterrànies, essent una zona no prioritaria. En cas d'intervenció caldrà respectar la vegetació actual associada a l'hàbitat.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82398","titol":"El Girbau de Dalt - El Girbau Sobirà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-girbau-de-dalt-el-girbau-sobira","bibliografia":" Font: fons documental del sr. Pere Genescà (còpies de documents datats al segle XVII). GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 49. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34-35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 45, 2018, p. 34. 'Les masies de Granera. El Girbau Subirà (el Girbau de Dalt)'. La Granària, 28, 2011, p. 30-32. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 90, 233-237 [Inèdit]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 17-04-2019]. Http:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 17-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"Enrunada.","descripcio":" Masia aïllada i enrunada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. En origen estava distribuïda en planta baixa i dos nivells superiors. Ha perdut completament la coberta i l'interior està enrunat i cobert de vegetació. Tot i això es conserven les quatre façanes dempeus, tot i que en diferents estats de conservació. La façana principal, orientada a llevant, conserva un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat actualment tapiat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Damunt del portal destaca una finestra d'arc conopial, amb una roseta decorativa central i l'ampit motllurat. La finestra del seu costat té la llinda decorada amb una incisió a mode d'arc conopial i l'ampit motllurat també. A la planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb carreus de pedra. Adossat a l'extrem de tramuntana d'aquest parament hi ha un petit volum quadrat que integra una tina circular bastida en cairons. La façana de tramuntana estàforça degrada,mentre que la de ponent compta amb obertures rectangulars fetes de maons. A migdia s'observen dos portals d'arc rebaixat bastits en pedra, dues finestres rectangulars amb els ampits motllurats al pis superior i un contrafort de grans dimensions adossat al parament. La construcció està bastida en pedra de diverses mides amb els paraments arrebossats.<\/p> ","codi_element":"08095-62","ubicacio":"Plans del Girbau","historia":" La primera referència documental relacionada amb la masia apareix en el fogatge de l'any 1497. La construcció surt mencionada com 'Girbau subirà', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, el nom Girbau torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La masia continua apareixent mencionada en la documentació consultada de mitjans del segle XVII. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, a finals del segle XIX, els carlins instal·laren a l'edifici una mena d'hospital de campanya per als ferits en els combats de les rodalies. Prop de la casa hi havia un cementiri on enterraven els seus morts. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Jorobao de Dalt' (Pont, 2016: 49).<\/p> ","coordenades":"41.7417400,2.0545200","utm_x":"421381","utm_y":"4621534","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82398-foto-08095-62-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82398-foto-08095-62-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82398-foto-08095-62-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La masia està afectada per la declaració d'hàbitats d'interès comunitari (HIC), definit per la Directiva d'hàbitats de la UE amb el codi 9540 Pinedes mediterrànies, essent una zona no prioritaria. En cas d'intervenció caldrà respectar la vegetació actual associada a l'hàbitat.","codi_estil":"94|119|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82399","titol":"L'Olleret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lolleret","bibliografia":" 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. 'Les masies de Granera. Mas l'Olleret'. La Granària, 27, 2011. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49 [Inèdit]. Http:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 18-04-2019]. Https:\/\/excursionismecientific.wordpress.com\/category\/moianes\/ [Consulta: 18-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Enrunada.","descripcio":" Masia aïllada i enrunada de planta més o menys rectangular, formada per dos cossos adossats. Per les restes conservades, sembla que en origen estava distribuïda en planta baixa i pis i tenia una coberta de dues vessants, que ha perdut completament. Tot i això es conserven les quatre façanes dempeus, tot i que en diferents estats de conservació. Les de llevant i tramuntana són de les més ben conservades. En general, la construcció presenta obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques, o bé amb els brancals fets de maons i alguna llinda de fusta. De la façana de llevant destaca un portal d'accés rectangular amb un dels brancals bastits amb maons i la llinda de fusta. A ponent es conserva una espitllera bastida amb carreus de pedra i una obertura d'arc rebaixat de pedra també. L'interior de la construcció està força enrunat i cobert de vegetació. Tot i això es conserva el forn, de planta rectangular arrodonida i bastit en pedra i maons. En destaca la boca, bastida en pedra i amb la fogaina a sota. A la cantonada de ponent de l'edifici hi ha un volum de planta circular que integra un gran cup de vi al seu interior, amb accés des de la masia i també des de l'exterior. Està bastit amb cairons de ceràmica vidrada de color marró. Alhora, al costat de llevant de l'edifici, hi ha un volum de planta rectangular aïllat i força enrunat, que probablement havia servit de cort o quadra. En general, tota la construcció està bastida en pedra treballada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular i lligada amb morter. Alguns dels paraments interiors conserven el revestiment arrebossat que els cobria.<\/p> ","codi_element":"08095-63","ubicacio":"Serra de l'Olleret","historia":" En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa Ollerich' (Pont, 2016: 49). És probable que el raïm fos introduït dins del cup de vi mitjançant una rampa exterior.<\/p> ","coordenades":"41.7492300,2.0514800","utm_x":"421138","utm_y":"4622369","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82399-foto-08095-63-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82399-foto-08095-63-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82400","titol":"La Manyosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-manyosa","bibliografia":" Font: fons documental del sr. Pere Genescà (còpies de documents datats l'any 1658). GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 53, 79, 84. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 71. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32. 'La Manyosa, referències històriques'. La Granària, 3, 2004, p. 8. NAVINÉS, Jordi (2013). 'Les masies de Granera. Mas La Manyosa'. La Granària, 32, p. 33-35. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 39, 109-110. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 111-117 [Inèdit]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 18-04-2019]. Http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/ [Consulta: 18-04-2019]. Http:\/\/www.lamanyosa.com\/ [Consulta: 18-04-2019]. Http:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 18-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVII\/XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia aïllada de grans dimensions i completament rehabilitada, formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. El volum principal consta de sis cossos rectangulars, amb les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants i distribuïts en planta baixa i pis, o bé en un sol nivell. En general, aquests volums presenten obertures rectangulars i d'arc rebaixat emmarcades en pedra i també en maons. Al bell mig d'aquest conjunt, sobresortint en alçada, destaca una torre quadrada amb teulada de quatre vessants, amb els paraments arrebossats i pintats. Adossada a la façana de ponent del conjunt hi ha la capella, actualment convertida en menjador. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb un absis semicircular, amb finestrals d'arc de mig punt emmarcats en pedra. També compta amb un petit campanar d'espadanya, protegit amb una teulada de dues vessants. Al seu costat, en un nivell superior, hi ha un porxo rectangular obert a l'exterior mitjançant sis arcs de mig punt bastits amb maons. En general, tots aquests volums estan bastits en pedra desbastada disposada regularment. Davant de la façana principal, que està orientada a tramuntana, hi ha un altre porxo de planta rectangular aïllat, format per deu obertures d'arc de mig punt que també estan bastides en maons. Tancant l'espai davanter per la banda de ponent hi ha un volum rectangular d'obra de maons vistos i teulada d'un vessant i, a continuació, un altre cos rectangular amb teulada de dues aigües i bastit en pedra. L'espai davanter està delimitat per una tanca de pedra a la banda nord. En ella s'hi obre un portal monumental delimitat amb pilars de maons decorats, i amb un frontó triangular amb el nom de la construcció. La construcció es complementa amb una sèrie de volums aïllats situats a la banda de tramuntana i ponent de la construcció.<\/p> ","codi_element":"08095-64","ubicacio":"Quintana de la Manyosa - Carretera de Granera BV-1245, km. 6,1","historia":" Durant el segle XIV, l'edifici formava part dels béns que el monestir de Sant Benet del Bages tenia a Granera, i que estaven administrats per la batllia del mas Carner superior. A mitjans del segle XVI, la Manyosa apareix mencionada en el fogatge de l'any 1553, en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, la masia apareix mencionada en la documentació consultada datada l'any 1658. En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa de la Mañosa' (Pont, 2016: 48). Pels voltants de l'any 1980, el propietari de la finca Josep M. Roger i Amat inicià un gran projecte de rehabilitació i reforma de tot el conjunt arquitectònic, que s'ha estat duent a terme fins als darrers anys. La capella, d'estil neoromànic i construïda en aquesta època (Pladevall, 1991: 109), estava dedicada a Sant Humbert i també se la coneixia com la capella dels Templers. L'absis fou pintat al fresc pel pintor Carles Arola, amb un discurs iconogràfic relacionat amb l'orde dels Templers i la llegenda del Sant Grial (pel que sembla, en l'actualitat aquestes pintures han desaparegut). De fet, avui en dia, la capella s'aprecia arquitectònicament des de l'exterior. Internament, en canvi, ha estat reconvertida en un ampli menjador, tot i que conserva l'espai arquitectònic de l'absis. Pels voltants dels anys 90, a l'edifici s'hi reunia la 'Confraria de Ballesters Caçadors de la Ploma' (Pladevall, 1991: 110). L'any 2005, la masia fou adquirida per l'Associació Cultural La Manyosa. En l'actualitat funciona com a casa de turisme rural i també s'hi fan cursos, entre d'altres activitats. A la pàgina web de la Manyosa hi ha publicats uns comentaris històrics sobre l'origen de la construcció que no s'han pogut contrastar. Segons l'historiador Antoni Pladevall, el propietari Josep M. Roger i Amat és l'autor d'aquesta història 'inventada', que fou publicada mitjançant un opuscle imprès a Barcelona l'any 1980, i titulat 'La Manyosa de Sant Martí de Granera'.<\/p> ","coordenades":"41.7435300,2.0674300","utm_x":"422457","utm_y":"4621721","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82400-foto-08095-64-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82400-foto-08095-64-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"A l'exterior del recinte principal, damunt de la zona d'aparcament, hi ha una creu llatina situada damunt d'una columna arrebossada amb la base quadrada de pedra. Una de les imatges s'ha extret del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera, elaborat l'any 2016.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82401","titol":"El Calvó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-calvo","bibliografia":" CAPDEVILA I OLLER, Joan (2001). Caminem per Castellterçol. Itineraris per les masoveries del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 46. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 30-31, 44. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 37, 97, 98, 107. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 153-158 [Inèdit]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 18-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia aïllada i rehabilitada delimitada amb una tanca metàl·lica que envolta la finca. El volum principal consta de dos cossos rectangulars adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners perpendiculars a la façana de migdia. La coberta de tramuntana presenta les vessants disposades a diferent nivell, fet que implica que la banda de ponent d'aquest volum estigui distribuït en planta baixa, pis i golfes, mentre que la de llevant s'organitza en dos nivells. Per contra, el volum de migdia està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana de migdia compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Damunt seu hi ha una galeria oberta a l'exterior mitjançant un gran finestral d'arc escarser bastit en pedra, amb l'ampit i les impostes motllurades. Al pis superior hi ha un altre finestral de les mateixes característiques, tot i que d'arc rebaixat. La resta d'obertures de la construcció es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, algunes d'elles amb els ampits motllurats i reixes de ferro. De la façana de llevant destaca una petita finestra d'arc de mig punt bastida amb carreus de pedra i la llinda decorada a mode d'arc conopial ornamentat. També destaca una petita finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana decorada a mode d'arc apuntat i l'ampit motllurat. A la façana de ponent hi ha un altre portal rectangular emmarcat en pedra i un finestral de les mateixes característiques que els de la façana sud, al pis superior. Adossat a l'extrem sud-oest de l'edifici hi ha un volum de planta rectangular, amb teulada de dues vessants rehabilitada i organitzat en un sol nivell, a mode de magatzem. En destaca un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana de fusta. Alhora, adossat a la façana de ponent, hi ha un petit cobert bastit en pedra i maons, amb teulada de fibrociment. En general, tota la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb carreus de pedra. Alguns dels paraments compten amb un revestiment arrebossat que els cobreix.<\/p> ","codi_element":"08095-65","ubicacio":"Serrat del Calvó","historia":" Dins del fons documental de Sant Benet del Bages, el mas ja apareix esmentat en el sector de Sant Julià d'Úixols l'any 946 (Pladevall, 1991: 107). L'any 1157 formava part de le terres que el monestir de Sant Benet del Bages tenia a la zona. Posteriorment, l'any 1213 apareix un personatge anomenat 'Joan Calvó del Carner' que conrea unes terres pertanyents al monestir de Sant Benet del Bages (Pladevall, 1991: 37). El mas també apareix mencionat en el Capbreu de Castellterçol de l'any 1370 dins de la sufragània de Sant Julià Úixols, tot i que s'especifica que és del terme de Granera i no pas de Castellterçol. El nom de la construcció torna a aparèixer mencionat en el fogatge de l'any 1497. La construcció surt mencionada com 'Calvo', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Poc després, en el fogatge de l'any 1515, es menciona que el mas Calvó encara pertany a la sufragània de Sant Julià, tot i que consta com el mas de la vídua Calvona (Pladevall, 1991: 98). La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter de llevant, els números i els seus propietaris. En aquest document hi consta que en Francisco Calvó habita la seva pròpia casa, identificada amb el número 4. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Can Carbó' (Pont, 2016: 48). Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, a la part superior de la façana de migdia hi ha una inscripció gravada damunt del revestiment amb la data 1797.<\/p> ","coordenades":"41.7346600,2.0889700","utm_x":"424238","utm_y":"4620717","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82401-foto-08095-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82401-foto-08095-65-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Segons la documentació consultada i les entrevistes concertades, la masia també es coneix com el Cauvó o el Cuvó (noms derivats de la pronunciació de la gent de la zona). És probable que es conservi el forn de coure pa i una cisterna per l'aigua (no s'ha pogut comprovar).","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82402","titol":"El Carner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-carner-0","bibliografia":" BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Barcelona: Dalmau, p. 43, 85, 95. CAPDEVILA I OLLER, Joan (2001). Caminem per Castellterçol. Itineraris per les masoveries del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 47-48. 'Concert al Carner'. La Granària, 41, 2016, p. 10-11. ENRICH I GRAGORI, Roser (2006). 'El castell de Granera'. Modilianum, 34. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 131. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 34-35. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. ORDEIG I MATA, Ramon (1999). Els comtats d'Osona i Manresa. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, col. Catalunya carolíngia, 4, vol. 1 (p. 384), vol. 2 (p. 912-913, 1009-1010). PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 31-33, 37-39, 43, 93, 94, 97, 98, 107. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 159-164 [Inèdit]. VILA I PURTÍ, Xavier (2008). El Moianès. Estudi d'una comarca social i natural. Barcelona: Dalmau, p. 68. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 18-04-2019]. Http:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 18-04-2019]. Https:\/\/www.enciclopedia.cat\/ [Consulta: 18-04-2019]. Http:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 18-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"En procés de rehabilitació.","descripcio":" Masia aïllada de grans dimensions i en procés de rehabilitació, formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. Està bastida damunt d'una plataforma rocosa elevada i compta amb un espai de barri o pati interior tancat. S'hi accedeix mitjançant un gran portal de fusta delimitat amb pilars de maons i protegit amb un voladís de teula àrab de dues vessants, sostingut amb barbacana de fusta. El volum principal presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al pati interior, compta amb un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. A l'extrem de llevant hi ha un altre portal rectangular, amb la llinda de fusta. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades en pedra, majoritàriament amb els ampits motllurats. De fet, tot el volum presenta aquesta tipologia de finestra a la resta de paraments. Adossat a la façana de llevant hi ha les restes d'un volum rectangular que ha perdut la coberta, tot i que era d'un sol vessant i estava organitzat en un sol nivell. Conserva un portal d'accés d'arc de mig punt bastit en maons. La façana de tramuntana compta amb les restes d'un cos rectangular adossat i enrunat, que tenia la coberta d'un sol vessant i estava distribuït en una sola planta. Al seu costat hi ha un volum semicircular corresponent a una cisterna, que conserva una obertura rectangular. La resta de volums s'adossen als extrems de la façana principal, delimitant lateralment el pati interior. A l'extrem de llevant hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. Presenta dues grans obertures d'arc de mig punt a la planta baixa, dues d'arc rebaixat al pis i dues més rectangulars, amb les llindes de fusta, a la façana de ponent. Alhora, adossat a l'extrem de ponent del volum principal, hi ha un antic cobert rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en una planta. A ponent hi ha un altre volum rectangular amb teulada de vidre i de recent factura. Per últim, als extrems de llevant i migdia del pati, hi ha dos volums de planta rectangular més. El de migdia compta amb grans obertures d'arc de mig punt bastides en pedra i un portal de les mateixes característiques obert a la façana de ponent. En general, la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment. Les cantoneres estan embellides amb carreus i pedra desbastada.<\/p> ","codi_element":"08095-66","ubicacio":"Horta del Carner","historia":" La primera referència documental de la masia és de l'any 898 (també és el primer document històric sobre la comarca del Moianès i pertany al fons documental del monestir de Sant Benet del Bages). Es tracta de la venda d'unes terres al lloc anomenat els Carners ('ipsos Carnarius') dins del terme del castell de Terçol, en el terme municipal de Castellterçol (Vila, 2008: 68; Bolós, 2004: 95). Inicialment, les terres de l'actual Moianès formaven part del bisbat de Vic i del comtat d'Osona. Al segle X, aquest comtat quedà dividit en dos: el comtat d'Osona i el de Manresa (es tracta d'una denominació territorial, donat que el comtat de Manresa mai fou organitzat ni dominat per cap noble i sempre va estar unit al d'Osona). A partir d'aquest moment, la majoria de pobles van passar a formar part del comtat de Manresa, Granera inclòs (Vila, 2008: 68). Dins del fons documental de Sant Benet del Bages, el mas ja apareix esmentat en el sector de Sant Julià d'Úixols l'any 946 (Pladevall, 1991: 107). Entre els anys 980 i 1078 s'efectuaren un seguit de donacions de cases amb terres, vinyes, etc al lloc del Carner, encara dins del terme de Castellterçol i en favor del monestir de Sant Benet del Bages. D'aquesta manera, aquest lloc passà a ser propietat del monestir bagenc (Pladevall, 1991: 33, 37). Moltes d'aquestes propietats pertanyien al bisbe Guadamir. Cal mencionar que, des de finals del segle XI, la documentació existent reflecteix que el Carner pertany al terme de Granera i no pas al de Castellterçol, tot i que sempre dins de la parròquia de Sant Julià d'Úixols (Pladevall, 1991: 37). Entre els segles XII i XIV existeixen dos masos Carner, el superior i l'inferior (o també el Carner d'Amunt i el d'Avall) (Pladevall, 1991: 93). L'any 1213 apareix un personatge anomenat 'Joan Calvó del Carner' que conreava unes terres pertanyents al monestir de Sant Benet del Bages (Pladevall, 1991: 37). Hi ha constància documental també que a partir de l'any 1305 i fins el 1385, l'abat de Sant Benet passava comptes amb els hereus del Carner dels béns que aquests administraven a Granera (Pladevall, 1991: 39). El mas també apareix mencionat en el Capbreu de Castellterçol de l'any 1370 dins de la sufragània de Sant Julià Úixols. Al segle XV, la masia apareix mencionada en el fogatge de l'any 1497. La construcció surt mencionada com 'Carner', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Poc després, en el fogatge de l'any 1515, es menciona que el mas Carner encara pertany a la sufragània de Sant Julià i, posteriorment, el mas torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 com pertanyent a Jaume Carner, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també, tot i que s'especifica que té un àlies, 'Olzet'. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter de llevant, els números i els seus propietaris. En aquest document hi consta que l'Antonio Carner és el propietari de la casa, identificada amb el número 8, tot i que qui l'habita és en Jose Vila. També menciona que tenia un paller. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa del Carné' (Pont, 2016: 48). L'any 2016, dins del actes del tercer festival 'Viu la Música al Parc', organitzat per l'ajuntament, es va celebrar un concert de jazz i cançó francesa a l'arbreda que hi ha a l'entrada a la finca, i una demostració de doma. Segons la documentació consultada, a la construcció hi ha diverses llindes datades i decorades: any 1722 amb l'anagrama de Jesús IHS, una altra llinda datada el 1709, el nom de la construcció i fins i tot uns ocells esculpits (Capdevila, 2001: 48). En l'actualitat, l'edifici està essent objecte d'una gran rehabilitació i reforma que encara no ha finalitzat.<\/p> ","coordenades":"41.7328700,2.0895000","utm_x":"424280","utm_y":"4620518","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82402-foto-08095-66-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82402-foto-08095-66-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La finca està delimitada amb una tanca metàl·lica. Al costat de la porta que li dóna accés hi ha una bassa de fang de planta irregular, que s'omple amb l'aigua de pluja. A l'exterior de la finca, a l'altra banda del camí, hi ha una destacable arbreda formada per avets i algun exemplar de sequoia. Les imatges s'han extret del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera, elaborat l'any 2016. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, el nom Carner significa dipòsit de cadàver. Pel que sembla, tot i que no s'ha pogut contrastar, a la zona del Carner hi havia unes tombes probablement medievals (Garcia-Pey, 2004: 35).","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82403","titol":"L'Otzet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lotzet","bibliografia":" DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i serra de l'Obac. Barcelona: Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, Servei de Parcs Naturals [Inèdit] (Granera 02\/01\/SLO. 006). GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 59. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Modificació del Pla Especial de Protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Text normatiu. Annex 1. Inventari del patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1998 [Inèdit]. NAVINÉS, Jordi (2012). 'Les masies de Granera. Mas l'Otzet'. La Granària, 30, p. 17-19. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 39. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 193-198 [Inèdit]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 18-04-2019]. Http:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 18-04-2019]. Http:\/\/trailsantllorenc.blogspot.com\/ [Consulta: 18-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia aïllada de grans dimensions, formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. Està bastida damunt d'una plataforma rocosa elevada i compta amb un espai de barri o pati interior tancat. S'hi accedeix mitjançant un gran portal d'accés rectangular orientat a llevant, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta. Està protegit per un voladís de teula àrab de dues vessants, sostingut amb mènsules de fusta. El volum principal, situat a la banda de ponent de la construcció, presenta una planta en forma d'L, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al pati interior. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. En general, el volum presenta obertures rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. A la façana principal hi ha un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat. De la façana de migdia destaca un portal d'arc rebaixat bastit en pedra, a la planta baixa, i una finestra doble d'arc conopial trilobulat, amb una columneta central amb capitell i les impostes motllurades, al pis. Adossats a la banda de tramuntana del volum principal hi ha quatre cossos rectangulars en diferents estats de conservació, tots ells organitzats en un sol nivell. Els de la banda de ponent no tenen coberta, mentre que els de llevant compten amb teulades d'un sol vessant. Alhora, adossats a la banda de migdia del volum principal, hi ha diversos cossos de planta rectangular força enrunats, que majoritàriament presentaven cobertes d'una i dues vessants (actualment enrunades). El volum adossat a la façana principal, i que tanca el pati interior pel sud, està distribuït en planta baixa i pis. Destaquen, a la seva façana de migdia, un rellotge de sol i una finestra doble d'arcs de mig punt, amb les impostes motllurades i carreus als brancals. També cal mencionar, al seu costat, una finestra rectangular tapiada amb totxo que conserva els brancals bastits amb carreus decorats. En general, la construcció està bastida en carreuons de pedra disposada en filades regulars. Les cantoneres estan embellides amb carreus de pedra ben treballats.<\/p> ","codi_element":"08095-67","ubicacio":"Paratge de l'Otzet","historia":" El nom de la masia deriva del mot llatí 'licetum', que vol dir alzinar o grup d'alzines. En català antic va donar la forma 'Oltzet' que, poc després, derivà en Otzet. Durant el segle XIV, l'edifici formava part dels béns que el monestir de Sant Benet del Bages tenia a Granera, i que estaven administrats per la batllia del mas Carner superior. Ja al segle XV, la masia apareix documentada en el fogatge de l'any 1497. La construcció surt mencionada com 'Lonzet subirà', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, la masia torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553, tot i que denominada com 'Olzet' i amb l'àlies Carner, dins del lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases de la zona sud (que anteriorment es corresponia amb el quarter d'occident), els números i els seus propietaris. La masia de l'Otzet tenia el número 6 i era propietat de 'Jose Pineda'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa de el lleset' (Pont, 2016: 49).<\/p> ","coordenades":"41.7231200,2.0307600","utm_x":"419382","utm_y":"4619489","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82403-foto-08095-67-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82403-foto-08095-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82403-foto-08095-67-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La masia està inclosa dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac i forma part del seu pla especial de protecció. En el camí d'accés a la construcció hi ha una bassa de fang de planta irregular, que s'omple amb l'aigua de pluja. A l'exterior del recinte, a la banda de migdia, hi ha les restes de l'antiga era bastida en cairons.","codi_estil":"94|119|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82404","titol":"Biguetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/biguetes","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 27. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 211-215 [Inèdit]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 18-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia aïllada de planta quadrada, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Està distribuïda en planta baixa i pis. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular bastit en maons. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb maons i les llindes planes de pedra. La de l'extrem de tramuntana del pis compta amb l'ampit motllurat i la llinda gravada amb una inscripció de díficil lectura: 'FRANCISCO BIGA (...)'. La resta d'obertures del volum també són rectangulars i estan emmarcades amb maons i pedra. Adossat a la façana de ponent hi ha un petit volum rectangulat organitzat en un sol nivell, i amb teulada d'un vessant. Alhora, adossat al parament de migdia, hi ha un altre petit volum rectangular amb teulada d'un vessant i obertures rectangulars. En general, la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. A la banda nord-est de la construcció hi ha un volum aïllat enrunat, que ha perdut la coberta, tot i que era d'un sol vessant. Probablement compta amb un portal emmarcat amb maons. El volum està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular, amb una de les cantoneres feta de maons.<\/p> ","codi_element":"08095-68","ubicacio":"Carena de Biguetes","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases de la zona sud (que anteriorment es corresponia amb el quarter d'occident), els números i els seus propietaris. La masia de Biguetes tenia el número 7 i era propietat de 'Joaquim Bigas'. En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Can Biguetas' (Pont, 2016: 49).<\/p> ","coordenades":"41.7197100,2.0459100","utm_x":"420638","utm_y":"4619096","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82404-foto-08095-68-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82404-foto-08095-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82404-foto-08095-68-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82405","titol":"Cal Cintet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-cintet-3","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 29, 38. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 257-261 [Inèdit].<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Enrunada.","descripcio":" Edifici aïllat i enrunat de planta rectangular, completament cobert de vegetació. La construcció ha perdut la coberta i bona part de l'alçat dels murs perimetrals. Els paraments més ben conservats estan situats a la banda de tramuntana. Estan bastits en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular i lligada amb morter. La cantonada de tramuntana està embellida amb pedra desbastada de mida gran. A la façana nord es conserva una petita finestra rectangular bastida en pedra. L'interior de la construcció està cobert de vegetació. A l'extrem de llevant es conserva un cos elevat respecte la resta del conjunt. És de planta circular, força enrunat i probablement corresponia a una sitja o tina. Està bastit en pedra , amb un revestiment arrebossat a l'interior.<\/p> ","codi_element":"08095-69","ubicacio":"Serra de cal Cintet","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases de la zona sud (que anteriorment es corresponia amb el quarter d'occident), els números i els seus propietaris. 'Cal Sintet' tenia el número 4 i era propietat de 'Lorenzo Torras'. En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Can Sintet' (Pont, 2016: 49).<\/p> ","coordenades":"41.7215200,2.0531000","utm_x":"421239","utm_y":"4619291","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82405-foto-08095-69-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82405-foto-08095-69-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82405-foto-08095-69-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82406","titol":"Trens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/trens","bibliografia":" 'Concert a Trens'. La Granària, 41, 2016, p. 12-13. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 86-87. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 45, 2018, p. 34. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 39. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 171-176 [Inèdit]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 18-04-2019]. Http:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 18-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia aïllada formada per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. El volum principal presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a tramuntana. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb una inscripció de la que se'n extreu l'any 1687, tot i que hi ha altres símbols. Damunt seu hi ha un arc de descàrrega apuntat i bastit en maons disposats a plec de llibre. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La del pis, damunt del portal, té l'ampit motllurat i la llinda gravada amb l'any 1687 i una creu grega central. La del seu costat també té l'ampit motllurat i està tapiada amb maons. Majoritàriament, la resta d'obertures d'aquest volum són rectangulars i estan bastides amb carreus de pedra, amb algun brancal bastit en maons i d'altres reparacions més recents. Destaca, de la façana de migdia, un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat en pedra i maons, i el fet que la majoria de finestres dels pisos superiors compten amb petits arcs apuntats de descàrrega damunt de les llindes. Adossats a l'extrem de ponent de la façana principal hi ha dos volums rectangulars més, amb teulades d'un sol vessant i distribuïts en un sol nivell, o bé en planta baixa i pis. D'aquest darrer, en destaca una finestra rectangular alpis, emmarcada amb carreus de pedra i amb l'ampit motllurat. Alhora, adossat a la façana de llevant, hi ha un petit volum rectangular, bastit en pedra i maons. En darrer terme, adossat a la façana de migdia del cos principal, hi ha un altre volum rectangular auxiliar amb teulada d'un vessant i organitzat en un nivell. El conjunt arquitectònic es complementa amb un volum aïllat, situat a l'extrem sud-est de la masia, corresponent a unes antigues corts. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants sostinguda amb una solera de bigues i llates de fusta, i organitzat en un nivell. A l'interior es conserven dos pilars bastits amb maons, tot i que arranjats. L'altre volum aïllat que complementa el conjunt està situat al costat del camí d'accés a l'edifici, a l'entrada. És rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el sostre interior embigat, i un sol nivell. L'accés a l'interior està emmarcat amb maons. En general, tota la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb carreus de pedra.<\/p> ","codi_element":"08095-70","ubicacio":"Torrent de la Font de Trens","historia":" La primera referència documental relacionada amb la masia apareix en el fogatge de l'any 1497. Tot i que no es pot assegurar, és probable que la construcció es correspongui amb 'Entraens', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, el nom 'Trehens' torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases de la zona sud (que anteriorment es corresponia amb el quarter d'occident), els números i els seus propietaris. La masia de Trens tenia el número 3 i era propietat de 'Ramon Trens'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa de Trens' (Pont, 2016: 49). L'any 2016, dins dels actes del festival 'Viu la Música al Parc', organitzat per l'ajuntament, es va celebrar un concert davant la façana principal, un taller de sega de blat a mà i una degustació de pans amb cereals antics (espelta i forment). En l'actualitat, la casa està tancada i no hi arriba el corrent elèctric. Segons sembla, el seu interior està intacte, sense reformes recents.<\/p> ","coordenades":"41.7156200,2.0549100","utm_x":"421382","utm_y":"4618634","any":"1687","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82406-foto-08095-70-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82406-foto-08095-70-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82406-foto-08095-70-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Adossat a la façana principal, al costat del portal d'accés, hi ha un banc de pedra corregut. Segons la documentació consultada i les entrevistes concertades, la masia també es coneix com Traens (nom derivat de la pronunciació de la gent de la zona).","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82407","titol":"El Coronell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-coronell","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 42. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 177-184 [Inèdit]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 18-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia aïllada i rehabilitada formada per tres cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendiculars a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons disposats a plec de llibre. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, algunes d'elles amb els ampits motllurats i d'altres amb els brancals fets amb maons. La façana de ponent té un portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana monolítica, i dues finestres al pis també rectangulars i bastides en pedra, una d'elles amb l'ampit motllurat. A la cantonada de migdia d'aquest parament hi ha un contrafort bastit en pedra. La façana de tramuntana del volum principal compta amb un cos adossat de planta semicircular, amb teulada d'un sol vessant. Alhora, adossat a la façana de llevant, hi ha un darrer volum rectangular organitzat en dos nivells i amb teulada d'un sol vessant. Presenta un portal rectangular amb els brancals bastits amb maons i una galeria d'arcs rebaixats emmarcats en pedra al pis. Compta amb un accés d'arc de mig punt de les mateixes característiques també al pis, situat a la façana nord i amb accés des de l'exterior mitjançant unes escales d'obra. En darrer terme, adossat a l'extrem de ponent del parament, hi ha un petit volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un nivell. La construcció presenta els paraments arrebossats. El conjunt arquitectònic es complementa amb diversos volums aïllats destinats, en origen, a les tasques agrícoles. A la banda de ponent destaca un seguit de quatre cossos adossats organitzats en un sol nivell, amb teulades d'un sol vessant. El de la banda de llevant ha estat rehabilitat, mentre que el del seu costat conserva un portal d'arc rebaixat bastit en pedra.<\/p> ","codi_element":"08095-71","ubicacio":"Serrat del Coronell","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases de la zona sud (que anteriorment es corresponia amb el quarter d'occident), els números i els seus propietaris. El Coronell tenia el número 1 i era propietat de 'Jayme Clapers'. En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Coronell' (Pont, 2016: 48).<\/p> ","coordenades":"41.7175300,2.0611700","utm_x":"421905","utm_y":"4618840","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82407-foto-08095-71-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82407-foto-08095-71-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Dues de les imatges s'han extret del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera, elaborat l'any 2016.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82408","titol":"La Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-riera-8","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 70. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 39. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 124-129 [Inèdit]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 19-04-2019]. Http:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 19-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia aïllada de grans dimensions, formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. Està bastida damunt d'una plataforma rocosa per la banda de llevant i compta amb un petit espai de barri o pati interior tancat. En general, tots aquests volums són rectangulars i tenen les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants, alhora que estan distribuïts en planta baixa i pis o bé amb dues plantes superiors. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra. Al pis hi ha una galeria formada per tres arcs de mig punt bastits amb carreus de pedra i sostinguts amb pilars de pedra amb les impostes motllurades. Damunt seu hi ha una pedra encastada al parament probablement reaprofitada, que està gravada amb la data 1802 i una creu llatina. Del pis superior també destaca un finestral rectangular emmarcat amb carreus de pedra i la llinda plana, que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada. Dos petits volums auxiliars s'adossen a l'extrem oest d'aquest parament. A llevant n'hi ha un altre, més recent. La resta d'obertures de la construcció es corresponen, majoritàriament, amb finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. També s'observa alguna obertura bastida en maons, sobretot a llevant i tramuntana. De la façana de llevant destaca una de les llindes del pis superior, gravada amb l'any 1800, un antic portal d'arc de mig punt bastit amb pedra, actualment tapiat i reformat, i una altra llinda decorada amb una incisió central apuntada. De la façana de ponent destaquen dues finestres rectangulars amb els ampits motllurats i una antiga volta rebaixada bastida en pedra, actualment tapiada i reformada. Adossats a la façana de tramuntana hi ha dos grans coberts. En general, tota la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb carreus de pedra i s'observen les diverses etapes constructives que la van anar engrandint.<\/p> ","codi_element":"08095-72","ubicacio":"Plans de la Riera","historia":" Durant el segle XIV, l'edifici formava part dels béns que el monestir de Sant Benet del Bages tenia a Granera, i que estaven administrats per la batllia del mas Carner superior. Ja al segle XV, la masia apareix documentada en el fogatge de l'any 1497, en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, la masia torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 dins del lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. La Riera tenia el número 2 i era propietat de 'Isidro Riera'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Riera' (Pont, 2016: 48). Segons les informacions obtingudes, és probable que en origen fossin dos habitatges independents que van quedar units pels altres cossos edificats. També sabem que a l'interior de la construcció es conserva un gran portal d'arc de mig punt adovellat, probablement orientat al pati tancat.<\/p> ","coordenades":"41.7231500,2.0674700","utm_x":"422436","utm_y":"4619459","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82408-foto-08095-72-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82408-foto-08095-72-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82408-foto-08095-72-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"El paviment situat davant de la façana principal està empedrat, tot i les reformes. Encastada al parament de llevant hi ha una roda de molí. En aquesta banda, i adossada al parament, hi ha una cisterna rectangular bastida en pedra. Les restes de la bassa de fang de la finca estan situades a la banda nord, sota la plataforma on s'assenta la casa.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82409","titol":"Tantinyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tantinya","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 83-84. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 130-135 [Inèdit]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 19-04-2019]. Http:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 19-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia aïllada de planta irregular, formada per diversos cossos adossats i amb un espai de barri o pati interior tancat. El volum principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al pati, presenta un portal d'accés reformat rectangular bastit amb maons i diverses finestres també rectangulars, amb els brancals fets amb carreus de pedra i també amb maons i les llindes planes. De la façana de ponent destaca una finestra balconera emmarcada amb pedra. Tancant el pati per la banda de llevant hi ha dos volums auxiliars rectangulars, amb teulades d'un sol vessant i organitzats en un nivell, destinats al bestiar. Alhora, delimitant el pati per la banda de migdia, hi ha un altre volum de planta irregular amb teulada d'un sol vessant i obertures rectangulars. Delimitant l'accés al pati per la banda de ponent hi ha un altre cos adossat amb teulada de dues vessants i un sol nivell. L'accés al pati es fa mitjançant un portal rectangular protegit amb un voladís de teula àrab de dues aigües. La resta de volums estan adossats a la façana de tramuntana. Són rectangulars, amb teulades d'un i dos vessants i distribuïts en un i dos nivells. És probable que el més petit es correspongui amb un forn. En general, la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb carreus de pedra. Alguns dels paraments presenten un revestiment arrebossat.<\/p> ","codi_element":"08095-73","ubicacio":"Baga de Tantinyà","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. La masia de 'Tantiñá' tenia el número 5 i era propietat de 'Miquel Font'. En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Tantinya' (Pont, 2016: 48).<\/p> ","coordenades":"41.7207400,2.0742000","utm_x":"422993","utm_y":"4619185","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82409-foto-08095-73-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82409-foto-08095-73-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La masia està inclosa dins de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. Les imatges s'han extret del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera, elaborat l'any 2016.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82410","titol":"L'Óssol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lossol","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 58-59. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 183-187 [Inèdit]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 19-04-2019]. Http:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 19-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia aïllada de planta rectangular, bastida damunt d'una plataforma rocosa elevada que domina tots els camps de conreu que hi ha al voltant. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuïda en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, compta amb un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. També destaquen dues petites obertures rectangulars, a mode d'espitlleres. La façana de ponent presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit en pedra, al que s'accedeix mitjançant unes escales de pedra també. Les finestres tenen la mateixa tipologia que les del parament de llevant. Adossat a al costat d'aquest darrer accés hi ha un volum rectangular amb coberta de maons semiesfèrica. A la cantonada sud-oest de la construcció, en el pis superior, hi ha una terrassa oberta amb un sostre embigat, sostingut amb un pilar amb capitell de pedra. El parament de tramuntana compta amb un ample contrafort adossat. Adossat a la façana de migdia hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant, que presenta una successió de petites obertures rectangulars, a mode d'espitlleres, que probablement es corresponguin amb forats de ventilació. En general, tota la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Algunes cantoneres estan embellides amb carreus de pedra. El conjunt es complementa amb un volum rectangular aïllat, situat a la banda nord-oest de l'edifici. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i s'organitza en un sol nivell. Compta amb un gran portal d'arc de mig punt a la façana de ponent i un altre de rectangular a la de llevant.<\/p> ","codi_element":"08095-74","ubicacio":"Pla de l'Óssol","historia":" La masia apareix documentada en el fogatge de l'any 1497 amb dos registres diferents, 'Osol' i 'Osoll', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, la masia torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 com a 'Orsol', dins del lloc de Sant Martí de Granera i de la vegueria de Manresa també. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. L''Osul' tenia el número 3 i era propietat de 'Miquel Osul'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa del Oso' (Pont, 2016: 48).<\/p> ","coordenades":"41.7179400,2.0660000","utm_x":"422307","utm_y":"4618882","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82410-foto-08095-74-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82410-foto-08095-74-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"A la banda de tramuntana de l'edifici es conserven les restes de l'antiga era, bastida amb cairons. Una rampa empedrada delimita la part de llevant de la masia i dóna accés al portal d'aquest banda.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82411","titol":"Mas Clapers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-clapers","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 39. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 35. 'Les masies de Granera. Mas Clapers'. La Granària, 26, 2010. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 238-242 [Inèdit]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 19-04-2019]. Http:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 19-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Enrunada.","descripcio":" Masia aïllada i enrunada de planta més o menys rectangular, envoltada de camps de conreu. La construcció ha perdut completament la coberta, tot i que per les restes conservades, sembla que en origen era de dues vessants. Alhora, probablement estava distribuïda en planta baixa i pis. Es conserven les quatre façanes dempeus, tot i que en diferents estats de conservació (les façanes nord i sud són les que conserven un major alçat dels murs). La de tramuntana presenta dues petites finestres rectangulars bastides amb quatre carreus de pedra, una d'elles força malmesa. Per contra, a la façana de migdia hi ha una antiga obertura d'arc de mig punt bastida en pedra i actualment tapiada (no es descarta que es correspongui amb la façana principal). De la façana de llevant es conserva una finestra i una porta rectangulars, amb llindes de fusta. La cantonada sud-oest de la construcció està reforçada amb un contrafort de pedra. L'interior està força enrunat i cobert de vegetació. En general, la construcció està bastida en pedra treballada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular i lligada amb morter.<\/p> ","codi_element":"08095-75","ubicacio":"Pla de l'Óssol","historia":" La masia apareix documentada en el fogatge de l'any 1553, dins del lloc de Sant Martí de Granera i de la vegueria de Manresa també. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. El mas Clapers tenia el número 4 i era propietat de 'Isidro Riera'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa de Clapers' (Pont, 2016: 48).<\/p> ","coordenades":"41.7164800,2.0669600","utm_x":"422385","utm_y":"4618719","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82411-foto-08095-75-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82411-foto-08095-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82411-foto-08095-75-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Actualment, el camí d'accés a l'edifici ha quedat desdibuixat per l'activitat que generen els camps de conreu.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82412","titol":"La Païssa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-paissa-0","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 60. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 188-192 [Inèdit]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 19-04-2019]. Http:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 19-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Ha perdut la coberta. Els paraments de llevant i tramuntana estan força enrunats.","descripcio":" Edifici aïllat i mig enrunat de planta rectangular, envoltat de camps de conreu. La construcció ha perdut completament la coberta, tot i que conserva bona part de la solera de llates i bigues de fusta que la sostenia. Era de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i estava distribuïda en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat en pedra, amb brancals fets amb carreus de pedra també. Al pis hi ha una finestra rectangular amb els brancals bastits amb maons, l'ampit motllurat de pedra i la llinda de fusta. Tot i això, aquesta part de la construcció està força enrunada. A la façana de ponent es conserven dues petites finestres rectangulars bastides amb maons. Una d'elles conserva la llinda i l'ampit de pedra. La façana de migdia conserva les restes tapiades d'un antic portal d'arc de mig punt adovellat. La dovella central està gravada amb l'any 1777. Damunt del parament que tapia l'obertura hi ha les restes d'un rellotge de sol. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un volum rectangular força enrunat i cobert de vegetació, que conserva un portal d'accés d'arc rebaixat bastit en maons, i situat a la banda de ponent. En general, la construcció està bastida en pedra treballada i sense treballar de diverses mides, disposada de irregularment i lligada amb morter.<\/p> ","codi_element":"08095-76","ubicacio":"Pla de l'Óssol","historia":" La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. 'La Paisa' tenia el número 8 i era propietat de 'Vicente Comellas'. En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Pahisa' (Pont, 2016: 48).<\/p> ","coordenades":"41.7168600,2.0670700","utm_x":"422395","utm_y":"4618761","any":"1777","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82412-foto-08095-76-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82412-foto-08095-76-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Es tracta de la pallissa del mas Clapers, situat al seu costat. Durant un temps, una part de l'edifici fou destinat a habitatge de segona residència. Actualment, el camí d'accés a l'edifici ha quedat desdibuixat per l'activitat que generen els camps de conreu.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82413","titol":"El Corralot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-corralot-0","bibliografia":" PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 252-256 [Inèdit].<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Una part de la construcció està enrunada.","descripcio":" Edifici aïllat i envoltat de camps de conreu, que està format per dos cossos adossats organitzats en un sol nivell. El volum principal presenta una coberta de dues vessants de planxa metàl·lica, amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada al sud-oest. Presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt bastit amb maons, i amb els brancals fets de carreus de pedra. A la façana de ponent hi ha dues petites obertures rectangulars bastides en pedra i utilitzades com a forats de ventilació. L'altre volum presenta la part de tramuntana enrunada i sense coberta. La de migdia, en canvi, compta amb una coberta de teula àrab d'un sol vessant i conserva un portal d'accés rectangular, amb un dels brancals bastits en pedra, l'altre reformat amb maons i carreus de pedra i la llinda de fusta. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de irregularment i lligada amb morter. El volum principal té els paraments arrebossats.<\/p> ","codi_element":"08095-77","ubicacio":"Pla de l'Óssol","historia":" Es tracta d'una antiga borda o corral destinat a les tasques agropecuàries que, segons les informacions aportades per l'Ajuntament de Granera, també fou habitada. Pel que sembla, antigament la construcció era coneguda com a cal Mateu.<\/p> ","coordenades":"41.7169200,2.0683400","utm_x":"422501","utm_y":"4618766","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82413-foto-08095-77-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82413-foto-08095-77-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82413-foto-08095-77-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Actualment, el camí d'accés a l'edifici ha quedat desdibuixat per l'activitat que generen els camps de conreu.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82414","titol":"Puigdomènech","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puigdomenech","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 66-67. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. NAVINÉS, Jordi (2013). 'Les masies de Granera. Mas Puigdomènec'. La Granària, 31. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 98. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 142-146 [Inèdit]. RESOLUCIÓ TES\/1577\/2019, de 7 de juny, per la qual s'emet l'informe ambiental estratègic del Pla especial urbanístic del Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en el sòl no urbanitzable, al terme municipal de Granera (exp. OTAACC20190017). DOGC núm. 7896-13.6.2019. Http:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 19-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"En rehabilitació.","descripcio":" Masia aïllada en procés de rehabilitació, que ha estat força transformada. Consta de dos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de dues vessants inacabada, amb el carener perpendicular a la façana principal i distribuït en planta baixa i dos pisos. Adossat a la façana de ponent hi ha un altre cos rectangular amb coberta de dues vessants, i organitzat en un sol nivell. En general, la construcció presenta majoritàriament obertures reformades de nova factura. A la façana principal, orientada a migdia, hi ha un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals fets de carreus i una altra porta rectangular bastida en pedra també. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb carreus als brancals, llindes planes i ampits motllurats (la que està situada damunt del pis té la llinda decorada amb un doble arc apuntat). També hi ha quatre petites finestres d'obertura quadrada, tres a la planta baixa i una al pis, emmarcades amb carreus de pedra. La façana de llevant compta amb dues finestres d'arc de mig punt bessones situades a la segona planta i bastides amb maons. Al primer pis hi ha tres finestres rectangulars bastides amb carreus de pedra i els ampits motllurats. També hi ha un petit volum rectangular adossat a aquest parament. De la façana de ponent destaca un finestral triple d'arc conopial, tot i que de nova factura també, i una antiga finestra emmarcada amb carreus de pedra i reconvertida en un finestral rectangular. A l'interior de l'edifici s'observen portals d'arc rebaixat, apuntat i de mig punt bastits en pedra i una pica de pedra integrada dins d'una fornícula. La construcció està bastida en pedra desbastada de mida mitjana disposada regularment i lligada amb morter, amb pedres de tamany més petit per regularitzar les filades. Les cantoneres estan embellides amb carreus de pedra. Davant de la façana principal hi ha un volum bastit en pedra força enrunat, que té un dels murs de perímetre semicircular i compta amb una planta soterrada. Aquest volum, que en origen estava destinat a les tasques agropecuàries, està fonamentat en la roca natural de la zona i presenta un espai cobert amb volta de canó bastida en pedra. El sostre d'aquest espai soterrat regularitza l'espai davanter de la façana principal.<\/p> ","codi_element":"08095-78","ubicacio":"Serra de Puigdomènec","historia":" La masia apareix mencionada en el fogatge de l'any 1497 com 'Puig Domènech', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Poc després, en el fogatge de l'any 1515, es menciona que el mas pertany a la sufragània de Sant Julià d'Úixols i, posteriorment, el mas torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 en el lloc de Sant Julià d'Úixols i dins de la vegueria de Manresa també. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Can Puig Domenech' (Pont, 2016: 48).<\/p> ","coordenades":"41.7240600,2.0852200","utm_x":"423913","utm_y":"4619544","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82414-foto-08095-78-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82414-foto-08095-78-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Al costat del camí que dóna accés a la masia hi ha un antic cobert enrunat. Al seu voltant hi ha presència d'Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC 9540), que estan seleccionats i protegits per la Unió Europea mitjançant la xarxa Natura 2000.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82415","titol":"El Salamó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-salamo","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 74, 76. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 136-141 [Inèdit]. RESOLUCIÓ TES\/1577\/2019, de 7 de juny, per la qual s'emet l'informe ambiental estratègic del Pla especial urbanístic del Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en el sòl no urbanitzable, al terme municipal de Granera (exp. OTAACC20190017). DOGC núm. 7896-13.6.2019. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 19-04-2019]. Http:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 19-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia aïllada amb un espai de barri o pati interior, que està formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al pati, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat bastit en maons i finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix el parament. De fet, la resta de façanes també compten amb finestres de les mateixes característiques, tot i que algunes estan emmarcades en pedra. Adossat a la façana de llevant hi ha un volum rectangular organitzat en dues plantes, amb la coberta d'un sol vessant. Destaca la galeria de tres arcs de mig punt situada al pis i sostinguts amb pilars amb les impostes motllurades. A la part posterior del volum principal, adossats a la façana de tramuntana, hi ha quatre volums rectangulars, amb teulades d'un sol vessant i distribuïts en planta baixa i pis o bé en un sol nivell. Tancant el pati per les bandes de llevant i migdia hi ha tres cossos adossats amb teulades d'una i dues vessants i organitzats en un i dos nivells. Destaca el volum situat a la cantonada sud-est, el qual compta amb un portal d'arc rebaixat i una finestra emmarcada amb maons, ambdós a la façana de migdia. L'accés al pati es fa per la banda de ponent mitjançant un portal rectangular, que està protegit amb un voladís de teula àrab de dues vessants. La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç i amb diversos paraments arrebossats.<\/p> ","codi_element":"08095-79","ubicacio":"Cinglera de la baga del Salamó","historia":" La masia apareix mencionada en el fogatge de l'any 1497, en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, el mas torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 en el lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. La masia del Salamó tenia el número 6 i era propietat de 'Francisco Calvó'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa del Salamó' (Pont, 2016: 48).<\/p> ","coordenades":"41.7133300,2.0831100","utm_x":"423725","utm_y":"4618354","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82415-foto-08095-79-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82415-foto-08095-79-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La masia està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Al seu voltant hi ha presència d'Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC 9340), que estan seleccionats i protegits per la Unió Europea mitjançant la xarxa Natura 2000.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82416","titol":"Salvatges","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/salvatges","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 76-77. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 37, 43, 98. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 147-152 [Inèdit].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia aïllada completament rehabilitada, formada per tres cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular, organitzada en una planta. Els dos volums laterals presenten les cobertes de teula àrab de dues aigües, mentre que el central compta amb teulada d'un sol vessant. En general, la construcció compta amb obertures rectangulars amb els brancals bastits amb pedra i les llindes de fusta decorades amb sanefes de pedra apuntades al damunt. El portal d'accés principal té la llinda decorada. La construcció està bastida en pedra desbastada disposada de forma regular, tot i que amb els paraments arrebossats i pintats. També compta amb carreus embellint les cantoneres i alguns ràfecs de teula àrab en determinades façanes. El conjunt arquitectònic es complementa amb tres cossos adossats aïllats de nova planta, situats al sud-oest del volum principal. Presenten teulades de dues vessants i estan organitzats en un únic nivell. Aquests volums estan en construcció. El cos situat a l'extrem de tramuntana integra un portal d'arc de mig punt reaprofitat, que està emmarcat en pedra i té les impostes motllurades. En darrer terme, a la banda de migdia de la finca hi ha una torre de planta circular amb obertures bastides amb maons a la part superior, que correspon a un colomar.<\/p> ","codi_element":"08095-80","ubicacio":"Camí de Salvatges","historia":" Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, és probable que el nom de Salvatges s'origini a partir del cognom Salavanyes, documentat al fogatge de l'any 1497 dins del lloc de Granera i de la vegueria de Manresa. Poc després, en el fogatge de l'any 1515, es menciona que el mas Salvatges pertany a la sufragània de Sant Julià d'Úixols. Posteriorment, el nom Salvatges torna a aparèixer al fogatge de l'any 1553, en el lloc de Sant Julià d'Úixols i dins de la vegueria de Manresa també. Malgrat aquestes referències, tenim constància que l'any 1213 un personatge anomenat 'Pere Salvatges' conreava unes terres pertanyents al monestir de Sant Benet del Bages i dins de la batllia del mas Carner (Pladevall, 1991: 37). La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. La masia de 'Salvatjes' tenia el número 7 i era propietat de 'Jose Pineda'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Salvajes' (Pont, 2016: 48). Tenim notícia, també, que la casa havia estat propietat de l'industrial del tèxtil de Castellterçol Joan Maria Roger i Gallés, probablement a mitjans del segle XX. L'edifici original fou enderrocat a principis del segle XX donat el seu estat de ruïna. Els materials constructius foren reaprofitats per construïr la casa actual.<\/p> ","coordenades":"41.7170100,2.0911100","utm_x":"424395","utm_y":"4618756","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82416-foto-08095-80-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82416-foto-08095-80-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La masia està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82417","titol":"Casalot de Coll d'Ases","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casalot-de-coll-dases","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 78. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Completament enrunat.","descripcio":" Restes d'un edifici aïllat i completament enrunat que possiblement presentés una planta rectangular. L'abundant vegetació que cobreix les restes fa impossible una descripció més acurada. Amb tot, podem dir que estava bastit en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera irregular. Pel que sembla, les restes conservades correspondrien als fonaments de la construcció. Prop de les restes hi ha una fita de pedra de planta rectangular, que compta amb una de les cantonades de la cara superior degradada.<\/p> ","codi_element":"08095-81","ubicacio":"Carena de coll d'Ases","historia":" Es tracta d'un antic hostal situat al peu del camí Ral (entre Granera i Gallifa), que fou conegut com l'Hostal de Salvatges. El nom actual procedeix del seu estat de ruïna.<\/p> ","coordenades":"41.7134000,2.0982800","utm_x":"424987","utm_y":"4618349","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82417-foto-08095-81-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82417-foto-08095-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82417-foto-08095-81-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les restes estan incloses dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82418","titol":"El Solà del Sot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-sola-del-sot","bibliografia":" CAPDEVILA I OLLER, Joan (2001). Caminem per Castellterçol. Itineraris per les masoveries del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 24-27. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 81. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 43, 97. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 165-170 [Inèdit]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 19-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"Alguns dels volums i cobertes de la construcció estan força enrunats.","descripcio":" Masia aïllada amb un espai de barri o pati interior, que està formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants recrescuda, amb el carener perpendicular a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al pati, compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb els emmarcaments fets amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Destaca, a l'extrem de migdia del parament, una finestra d'arc conopial trilobulat amb les impostes decorades. Les finestres del pis superior estan emmarcades amb maons. De la façana nord-oest també destaca una finestra rectangular emmarcada en pedra, i amb l'intradós motllurat. Aquest volum principal està envoltat de cossos auxiliars de planta rectangular, amb cobertes d'un sol vessant força enrunades. Tancant el pati per la banda de llevant hi ha tres volums aïllats força enrunats. Un d'ells conserva un portal d'arc rebaixat bastit en maons. L'accés al pati es fa per la banda mitjançant un portal rectangular, protegit amb un voladís de dues aigües força enrunat. La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i lligada amb morter de calç.<\/p> ","codi_element":"08095-82","ubicacio":"Torrent del Pererol","historia":" El mas apareix mencionat en el Capbreu de Castellterçol de l'any 1370, dins de la sufragània de Sant Julià Úixols. Posteriorment, la masia apareix mencionada en el fogatge de l'any 1497, en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Finalment, el mas torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 en el lloc de Sant Julià d'Úixols i dins de la vegueria de Manresa també. Fins a finals del segle XX, a la masia hi havia masovers.<\/p> ","coordenades":"41.7237300,2.1050300","utm_x":"425561","utm_y":"4619490","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82418-foto-08095-82-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"A la banda sud-est de la construcció es conserven les restes de l'antiga era, bastida en cairons. Les imatges s'han extret del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera, elaborat l'any 2016.","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82419","titol":"Mas Sicart","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-sicart","bibliografia":" 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Completament enrunat.","descripcio":" Restes d'un edifici aïllat i completament enrunat del que pràcticament no se'n conserva res. L'abundant vegetació que cobreix les restes fa impossible una descripció més acurada. Amb tot, podem dir que estava bastit en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular.<\/p> ","codi_element":"08095-83","ubicacio":"Serra Pelada","historia":" Segons les informacions aportades pel sr. Pere Genescà, la masia apareix documentada des de l'any 1658.<\/p> ","coordenades":"41.7391400,2.0660900","utm_x":"422340","utm_y":"4621235","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82419-foto-08095-83-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82419-foto-08095-83-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les imatges han estat proporcionades pel sr. Pere Genescà. Les coordenades són aproximades.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82420","titol":"Torre de l'aigua de Trens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-laigua-de-trens","bibliografia":" 'Dipòsit per trencament de càrregues'. La Granària, 22, 2009, p. 21. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" Torre de planta quadrada coberta amb una teulada de dues vessants, amb el carener eixamplat i un ràfec motllurat, que està bastida amb teula àrab vidrada. La façana principal, orientada a la carretera, compta amb una porta rectangular metàl·lica i un rellotge a la part superior del parament. És circular, amb l'esfera de color blanc i els números en negre (tant els números romans com els aràbics). Presenta una inscripció en llatí que diu: 'Et qui sidit, veniat; et qui vult, accipiat acqua vitae gratis'. També apareix l'any de construcció: 'Anno Domini MMIX'. Damunt seu hi ha una placa rectangular encastada al parament, bastida en rajola blanca vidrada decorada i amb la següent inscripció: 'EXCM. AJUNTAMENT DE GRANERA\/AIGÜES POTABLES\/TRENCAMENT DE TRAENS'. També hi ha l'escut del municipi i l'any de construcció. Entre el rellotge i la placa hi ha un desaigüe de ceràmica vidrada verda, que representa el cap d'un animal. La façana de ponent compta amb el sortidor d'una font encastat i decorat amb un relleu circular. També hi ha una petita obertura rectangular que deixa veure el dipòsit que hi ha a l'interior. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular.<\/p> ","codi_element":"08095-84","ubicacio":"Carretera de Sant Llorenç Savall","historia":" Es tracta d'un dipòsit que trenca les càrregues de l'aigua pública per millorar-ne la pressió.<\/p> ","coordenades":"41.7195700,2.0561400","utm_x":"421489","utm_y":"4619072","any":"2009","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82420-foto-08095-84-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82420-foto-08095-84-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82421","titol":"Fàbrica del Marcet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-del-marcet","bibliografia":" BUBÉ OLLER, Joan (2013). Intervenció en la façana est de Castellterçol i reprogramació de l'antiga fàbrica tèxtil ANLA en complex municipal. (Projecte Final de Carrera. Universitat Politècnica de Catalunya Barcelona TECH). Consultat des de https:\/\/upcommons.upc.edu\/handle\/2099.1\/18717 COLLELLDEMONT, Pep (1994). De la Vall de Tenes a Castellcir. Col·lecció Les Guies (El 9 Nou), 4. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, p. 50. COMAS I DURAN, Pere (1985-1988). 'Granera'. Revista Plaça Gran, col. Pobles del Vallès. Granollers. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 23, 54. MEIJIDE FERNÁNDEZ, Andrea (2014). Rehabilitació i canvi d'ús de la colònia tèxtil Manso Agulló a hostal rural. PFG Escola d'Arquitectura La Salle, Universitat Ramon Llull [Inèdit]. PI, Pau; SERRA, Emaús (1989). 'Sortida per un sector del Moianès'. Dovella, 30. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 53. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 455. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 15-03-2019]. Https:\/\/www.enciclopedia.cat\/[Consulta: 15-03-2019].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Algunes de les naus han perdut les cobertes.","descripcio":" Conjunt arquitectònic situat a la banda de llevant del torrent del Marcet i format per tres grans naus industrials, la casa de l'amo i els habitatges pels treballadors. Les naus són de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i organitzats en planta baixa i pis. El volum de la banda de ponent presenta obertures rectangulars i d'arc rebaixat bastides en maons i de grans dimensions. Ha perdut completament la coberta. A l'interior, els espais estan coberts amb sostre de bigues de ferro i revoltons. La part posterior del volum es correspon amb els habitatges pels treballadors. Compta amb obertures rectangulars bastides en maons i té una gran bassa de planta rectangular a l'extrem de migdia. El volum central també compta amb grans finestrals d'obertura rectangular, està bastit en maons i amb els paraments arrebossats. Té la coberta malmesa i està en estat d'abandonament total. Darrera d'aquest volum hi ha un petit cos rectangular colonitzat per l'abundant vegetació existent a la zona. A la banda de llevant del conjunt, elevada respecte a la resta, hi ha l'antiga casa de l'amo. És rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzada en dos nivells. Presenta obertures rectangulars i d'arc de mig punt. De la façana principal, orientada a migdia, destaca una galeria d'arcs de mig punt a la planta baixa. La construcció té els paraments emblanquinats.<\/p> ","codi_element":"08095-85","ubicacio":"Torrent del Marcet","historia":" Segons la documentació consultada, la petita colònia industrial del Marcet té el seu origen en una antiga masia. Entre els anys 1895 i 1905, Joaquim Roger (propietari de l'antiga fàbrica de teixits i filats Roger de Castellterçol) i el seu fill Hipòlit Roger Salabert creen un gran grup industrial amb una nova fàbrica tèxtil a Castellterçol (el Vapor). Segons la documentació consultada referent al municipi de Castellterçol (Bubé Oller, 2013), també funden una fàbrica de tints a Granera (El Marcet) i una fàbrica a Santa Maria de Oló en aquest mateix període. Tot i aquesta dada, és més probable que la construcció de la colònia del Marcet es dugués a terme a partir de l'any 1940. Posteriorment, a mitjans dels anys 60 del segle XX, la propietat de la fàbrica passa a mans de Joaquim Roger i Amat (filatura i cotó), que es parteix la propietat del grup industrial amb el seu germà Josep Maria Roger (teixits). Productivament, el Marcet es dedicava al tint i al blanqueig de teixits i fils. Hi van arribar a treballar una trentena de persones, la majoria veïns de Granera i Castellterçol. La fàbrica cessà la seva producció entre els anys 70 i 80 del segle XX. Actualment, alguns dels edificis estan destinats a habitatges de segona residència.<\/p> ","coordenades":"41.7385900,2.0774900","utm_x":"423288","utm_y":"4621164","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82421-foto-08095-85-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82421-foto-08095-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82421-foto-08095-85-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82422","titol":"Bassa de Bigues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-bigues","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Coberta de vegetació.","descripcio":" Bassa excavada al subsòl i situada al bell mig d'una zona boscosa, al costat d'un camí intern de la finca del mas Bigues. Està formada per un rebaix d'un metre de profunditat aproximadament i de planta irregular, que compta amb un pas horitzontal també excavat des del camí per facilitar el seu accés. Es troba en desús i amb l'interior ple de vegetació.<\/p> ","codi_element":"08095-86","ubicacio":"Baga de Bigues","historia":" És probable que la bassa fos propietat de la masia de Bigues. Es tracta d'una bassa de fang utilitzada per recollir l'aigua de pluja.<\/p> ","coordenades":"41.7318700,2.0543700","utm_x":"421357","utm_y":"4620439","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82422-foto-08095-86-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82422-foto-08095-86-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82422-foto-08095-86-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'aigua emmagatzemada a la bassa era utilitzada per les diverses tasques agropecuàries relacionades amb el mas (bestiar, conreus, vinyes).","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82423","titol":"Bassa de can Creus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-can-creus","bibliografia":" Http:\/\/granera.cat\/ [Consulta: 20-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Coberta de vegetació i amb esllavissades.","descripcio":" Bassa excavada al subsòl i situada al bell mig d'una zona boscosa situada damunt de la masia de can Creus. Està formada per un rebaix d'uns dos metres de profunditat aproximada, que presenta una planta ovalada. Es troba en desús, amb l'interior ple de vegetació, pedres i arbres, i amb alguna esllavissada de les parets que delimiten el seu perímetre.<\/p> ","codi_element":"08095-87","ubicacio":"Camí de l'Agulló - Barri de Baix","historia":" La bassa era propietat de la masia de can Creus. Es tracta d'una bassa de fang utilitzada per recollir l'aigua de pluja.<\/p> ","coordenades":"41.7332100,2.0675700","utm_x":"422456","utm_y":"4620576","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82423-foto-08095-87-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82423-foto-08095-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82423-foto-08095-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'aigua emmagatzemada a la bassa era utilitzada per les diverses tasques agropecuàries relacionades amb el mas (bestiar, conreus, vinyes).","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82424","titol":"Bassa de cal Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-cal-marti-0","bibliografia":" Http:\/\/granera.cat\/ [Consulta: 20-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Coberta de vegetació.","descripcio":" Bassa excavada al subsòl i situada al marge del camí que comunica el barri de Baix amb la masia de l'Agulló, al costat d'un camp. Està formada per un rebaix d'un metre de profunditat aproximat, que presenta una planta ovalada i força allargassada d'uns 6 metres aproximats. Es troba en desús, amb l'interior ple de petjades de senglars i fins i tot un arbre, i amb alguna esllavissada de les parets que delimiten el seu perímetre.<\/p> ","codi_element":"08095-88","ubicacio":"Camí de l'Agulló - Barri de Baix","historia":" La bassa era propietat de la masia de cal Martí. Es tracta d'una bassa de fang utilitzada per recollir l'aigua de pluja.<\/p> ","coordenades":"41.7341300,2.0681700","utm_x":"422507","utm_y":"4620677","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82424-foto-08095-88-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82424-foto-08095-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82424-foto-08095-88-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'aigua emmagatzemada a la bassa era utilitzada per les diverses tasques agropecuàries relacionades amb el mas (bestiar, conreus, vinyes).","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82425","titol":"Bassa de cal Quims","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-cal-quims","bibliografia":" 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Coberta de vegetació.","descripcio":" Estructura aïllada de planta rectangular, coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Està bastida en una de les feixes del terreny, just en el marge de la mateixa. Està excavada al subsòl i bastida en pedra desbastada de mida mitjana, disposada en filades regulars i amb pedres petites per falcar-les. L'interior compta amb un revestiment lliscat força degradat. També hi ha una escala de dos graons de pedra per accedir-hi i una petita obertura rectangular a la cantonada sud-est de l'estructura. A l'exterior, adossades al mur de llevant per la part inferior, hi ha dues piques rectangulars superposades.<\/p> ","codi_element":"08095-89","ubicacio":"Camí del Prat - Barri de Baix","historia":"","coordenades":"41.7273000,2.0626000","utm_x":"422036","utm_y":"4619924","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82425-foto-08095-89-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82425-foto-08095-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82425-foto-08095-89-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82426","titol":"Bassa de can Ginebreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-can-ginebreda","bibliografia":" 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Completament coberta de vegetació.","descripcio":" Estructura aïllada de planta quadrada, situada a la banda de llevant de la casa de can Ginebreda. Està semiexcavada al subsòl i bastida amb maons, amb un revestiment arrebossat a l'exterior. El passamà està bastit amb maons disposats a mescla. L'interior compta amb un revestiment lliscat força degradat i està cobert d'una abundant vegetació, on fins i tot hi ha arbres.<\/p> ","codi_element":"08095-90","ubicacio":"Camí de cal Peu de Cingle, 5 - Barri de Baix","historia":"","coordenades":"41.7307500,2.0654500","utm_x":"422277","utm_y":"4620304","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82426-foto-08095-90-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82426-foto-08095-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82426-foto-08095-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82427","titol":"Bassa de l'Olleret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-lolleret","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Completament coberta de vegetació.","descripcio":" Bassa excavada al subsòl i situada a la banda de llevant de la masia de l'Olleret, al bell mig d'una zona boscosa. Està formada per un rebaix d'un metre de profunditat aproximada, que presenta una planta ovalada. Es troba en desús, amb l'interior ple de vegetació, pedres i arbres, i amb alguna esllavissada de les parets que delimiten el seu perímetre.<\/p> ","codi_element":"08095-91","ubicacio":"Serra de l'Olleret","historia":" La bassa era propietat de la masia de l'Olleret. Es tracta d'una bassa de fang utilitzada per recollir l'aigua de pluja.<\/p> ","coordenades":"41.7487600,2.0518500","utm_x":"421168","utm_y":"4622316","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82427-foto-08095-91-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82427-foto-08095-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82427-foto-08095-91-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'aigua emmagatzemada a la bassa era utilitzada per les diverses tasques agropecuàries relacionades amb el mas (bestiar, conreus, vinyes).","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82428","titol":"Bassa de Puigdomènec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-puigdomenec","bibliografia":" Informació oral: Miquel Hans [Entrevista: 21-03-2019].<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Plena de fang.","descripcio":" Bassa excavada al subsòl i situada a la banda de migdia del camí que dóna accés a la masia Puigdomènec, a la qual pertany. Està formada per un rebaix d'un metre de profunditat aproximada, que presenta una planta més o menys rectangular. Es troba en desús, envoltada de l'abundant vegetació que caracteritza la zona i amb l'interior ple de fang i rastres dels senglars.<\/p> ","codi_element":"08095-92","ubicacio":"Serra de Puigdomènec","historia":" Segons les informacions obtingudes, la bassa fou excavada pels propietaris de la masia i s'omplia d'aigua mitjançant una canalització excavada al subsòl, que la transportava des d'una deu desconeguda.<\/p> ","coordenades":"41.7228100,2.0882400","utm_x":"424163","utm_y":"4619402","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82428-foto-08095-92-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82428-foto-08095-92-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82428-foto-08095-92-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"En l'actualitat, la bassa està colonitzada pels senglars.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82429","titol":"Bassa del Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-del-coll","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Coberta de vegetació i força desdibuixada.","descripcio":" Bassa de grans dimensions situada al bell mig del torrent, sota el camí de Granera a Monistrol de Calders. Presenta una planta irregular i dues zones diferenciades, una part allargassada delimitada per un mur de pedra i una altra part més arrodonida amb canyes. S'observen algunes restes de murs fets en pedra pels voltants de l'estructura. Es troba envoltada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona.<\/p> ","codi_element":"08095-93","ubicacio":"Torrent de Caldat","historia":"","coordenades":"41.7421900,2.0423900","utm_x":"420373","utm_y":"4621596","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82429-foto-08095-93-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82429-foto-08095-93-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82429-foto-08095-93-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82430","titol":"Bassa del mas Clapers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-del-mas-clapers","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Afectada per la vegetació.","descripcio":" Bassa excavada al subsòl i situada a la banda de migdia del mas Clapers, al bell mig d'una zona boscosa situada al costat del pla de l'Óssol. Presenta una planta ovalada, amb la banda de llevant bastida en pedra sense treballar de diverses mides i sense lligar. L'aigua que la omple no permet saber la seva profunditat. Un corriol envolta tot el perímetre de la bassa.<\/p> ","codi_element":"08095-94","ubicacio":"Pla de l'Óssol","historia":" Es tracta d'una bassa de fang utilitzada per recollir l'aigua de pluja. Aquesta aigua era utilitzada per les diverses tasques agropecuàries relacionades amb el mas (bestiar, conreus, vinyes).<\/p> ","coordenades":"41.7153300,2.0667000","utm_x":"422362","utm_y":"4618591","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82430-foto-08095-94-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82430-foto-08095-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82430-foto-08095-94-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82431","titol":"Bassa del Prat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-del-prat","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 47, 65. 'Restauració de l'element patrimonial 'Bassa del Prat''. La Granària, 3, 2004. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 20-04-2019]. Http:\/\/www.moianesmes.cat\/ [Consulta: 20-04-2019]. Http:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 20-04-2019].<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Plena de llots i abundant vegetació.","descripcio":" Estructura aïllada de grans dimensions, situada al costat de llevant de la font del Prat, entre aquesta i el camí que travessa el Prat connectant el barri de Baix amb els altres dos nuclis urbans de Granera. Presenta una planta irregular i amida uns 22 metres de llargada per uns 10 d'amplada aproximadament. Està bastida en maons i amb la part superior dels murs arranjada amb pedra ben desbastada de mida mitjana, disposada en filades regulars. A les bandes de llevant i tramuntana té uns rebaixos rectangulars a la part superior dels murs, que faciliten l'accés al seu interior. Una tanca de fusta de nova factura delimita tot el seu perímetre.<\/p> ","codi_element":"08095-95","ubicacio":"Camí del Prat - Barri de Baix","historia":" La bassa s'omple amb l'aigua de la font del Prat, situada al seu costat, i que servia per regar les terres del Prat. Fou utilitzada com a safareig públic fins als anys 70 del segle XX. L'any 2004 fou objecte d'una campanya de neteja i rehabilitació: extracció de més d'un metre de fang i llots, buidatge de la font i instal·lació d'un tub de desaigüe de la font al camí passant per l'interior de la bassa. Des de l'any 2005 i fins al 2016 s'hi va celebrar l'Aplec de la bassa del Prat (cantada d'havaneres, rom cremat i sorteig de productes). Es feia una setmana abans de la Festa Major.<\/p> ","coordenades":"41.7289600,2.0624200","utm_x":"422023","utm_y":"4620108","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82431-foto-08095-95-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82431-foto-08095-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82431-foto-08095-95-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Pel que sembla, l'estructura integrava uns rentadors de pedra i un abeurador pels cavalls també de pedra que no s'han localitzat.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82432","titol":"Font del Prat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-prat-0","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 26, 47, 65. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. Http:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 20-04-2019].<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Està inundada.","descripcio":" Estructura aïllada situada a l'extrem de ponent del Prat, al costat del camí que el travessa connectant el barri de Baix amb els altres dos nuclis urbans de Granera. Presenta una planta rectangular i integra en el seu interior un dipòsit també rectangular, que està cobert amb una volta de canó bastida en pedra. L'accés a aquest dipòsit es fa mitjançant una portella de ferro rectangular, ubicada sota un espai rectangular cobert amb una volta de canó bastida en pedra i maons disposats a plec de llibre. S'accedeix a aquest espai mitjançant un passadís que neix al camí i discorre en paral·lel a la bassa del Prat, situada al costat de la font. La font pròpiament dita està ubicada a la part inferior del mur de llevant del dipòsit, tot i que actualment està completament inundada. Presenta un arc apuntat bastit en maons que protegeix l'aixeta per on raja l'aigua. Aquest espai està delimitat per un mur bastit en maons, que el separa del mur de ponent de la bassa, i té accés per unes escales de pedra que neixen davant la volta on hi ha la portella. A la part superior del mur de llevant del dipòsit hi ha una petita obertura rectangular bastida en pedra, a mode de canalització. Damunt del dipòsit, a la part superior d'una de les feixes que hi ha a la zona, hi ha una petita caseta de planta quadrada bastida en maons, amb la coberta de teula àrab de dues vessants.<\/p> ","codi_element":"08095-96","ubicacio":"Camí del Prat - Barri de Baix","historia":" La font havia estat propietat del mas de Bigues, situat al camí de Granera a Monistrol de Calders.<\/p> ","coordenades":"41.7289700,2.0622800","utm_x":"422011","utm_y":"4620110","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82432-foto-08095-96-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82432-foto-08095-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82432-foto-08095-96-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Segons la documentació consultada i les entrevistes concertades, també es coneix com la font del Parat (nom derivat de la pronunciació de la gent de la zona). La seva aigua, amb la que es regaven les terres del Prat, conté ferro.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82433","titol":"Safareig de la Rectoria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/safareig-de-la-rectoria","bibliografia":" 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. Http:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 20-04-2019]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 20-04-2019]. Http:\/\/www.moianesmes.cat\/ [Consulta: 20-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Cobert de vegetació.","descripcio":" Estructura aïllada situada en una de les feixes de la banda de migdia del barri, sota l'església de Sant Martí i la Rectoria. Està formada per un bassa de planta rectangular i grans dimensions, bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada en filades i també irregularment, i lligada amb morter. Compta amb una pica rectangular de pedra adossada al mur de ponent, que compta amb un revestiment arrebossat força degradat. En un nivell inferior, sota el mur de migdia de la bassa (que té una alçada considerable), hi ha adossat el safareig pròpiament dit. És de planta rectangular, bastit en pedra i amb la part superior inclinada per facilitar el rentat. També compta amb un revestiment lliscat a l'interior i una petita pica rectangular bastida en pedra i maons, adossada a l'extrem sud-oest del safareig. En l'actualitat, tant la bassa com el safareig, que estan connectats mitjançant una aixeta encastada al mur de migdia de la bassa, estan completament coberts de vegetació.<\/p> ","codi_element":"08095-97","ubicacio":"Plaça de l'Església - Barri de l'Església","historia":" Es tracta d'un dels dos safareigs públics que hi havia a Granera, juntament amb la bassa del Prat. L'aigua de la bassa superior omplia el safareig inferior i també servia per regar els horts dels voltants. Aquesta bassa era coneguda com el Viver. Segons les informacions aportades pel sr. Pere Genescà, la pica de pedra que hi ha al costat de la bassa fou tallada d'una sola peça.<\/p> ","coordenades":"41.7253000,2.0576400","utm_x":"421621","utm_y":"4619706","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82433-foto-08095-97-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82433-foto-08095-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82433-foto-08095-97-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82434","titol":"Font i bassa del Solà del Sot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-i-bassa-del-sola-del-sot","bibliografia":" CAPDEVILA I OLLER, Joan (2001). Caminem per Castellterçol. Itineraris per les masoveries del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 26. CAPDEVILA I OLLER, Joan (2003). Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 186. Http:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 20-04-2019]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 20-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"La bassa està coberta de vegetació i la font no raja.","descripcio":" Conjunt situat al marge del camí del Solà, a pocs metres al sud-oest de la masia del Solà del Sot. Està format per la font i una bassa d'emmagatzematge, que estan connectades mitjançant una rasa excavada al subsòl. La font està formada per un dipòsit de planta rectangular ben treballat, integrat dins d'una estructura coberta amb una volta de canó bastida en pedra disposada a sardinell, i coberta de terra i vegetació. Una obertura rectangular emmarcada amb maons i pedra, i tancada amb portella de ferro, dóna accés al dipòsit des de l'exterior. Sota la portella hi ha un broc metàl·lic encastat per on raja l'aigua i una aixeta més moderna. L'aigua cau dins d'una pica rectangular bastida en pedra i excavada al subsòl. Al costat de la font hi ha la bassa de planta rectangular. Està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment. La part superior dels murs està rematada amb lloses de pedra rectangulars ben escairades. Amida uns 10 metres de llargada i uns 5 metres d'amplada aproximadament.<\/p> ","codi_element":"08095-98","ubicacio":"Camí del Solà del Sot","historia":"","coordenades":"41.7233200,2.1043500","utm_x":"425504","utm_y":"4619445","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82434-foto-08095-98-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82434-foto-08095-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82434-foto-08095-98-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82435","titol":"Font i bassa de la Torra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-i-bassa-de-la-torra","bibliografia":" GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. Http:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 20-04-2019]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 20-04-2019].<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Completament cobert de vegetació.","descripcio":" Conjunt situat sota el marge nord del carrer d'accés al barri del Castell, un cop passat el creuament que porta a la masia de la Torra. Està format per la font i una bassa d'emmagatzematge situada al seu costat. La font està formada per un gran mur adossat al marge del terreny. Està bastit en pedra i presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat. A la part inferior hi ha una obertura rectangular que integra l'aixeta de botó per on brolla l'aigua. Està protegida amb una portella de ferro que es pot obrir verticalment, quedant anclada al mur mitjançant un ganxo i una cadena. Al costat del mur hi ha la bassa. És de planta rectangular, està bastida en pedra i amb un revestiment lliscant a l'interior força degradat. També compta amb una petita estructura bastida en maons, i situada a l'extrem sud-oest de la bassa.<\/p> ","codi_element":"08095-99","ubicacio":"Barri del Castell","historia":"","coordenades":"41.7270100,2.0603000","utm_x":"421844","utm_y":"4619894","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82435-foto-08095-99-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82435-foto-08095-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82435-foto-08095-99-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La font està senyalitzada amb un petit cartell enganxat a un arbre i compta amb unes escales que baixen des del carrer.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82436","titol":"Font i bassa del Marcet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-i-bassa-del-marcet","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 54. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. Http:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 20-04-2019]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 20-04-2019].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Conjunt situat damunt de les construccions que conformen la fàbrica del Marcet, a la banda de llevant i prop de la casa de l'amo. Presenta una bassa de grans dimensions i planta irregular, que està bastida en pedra i compta amb un revestiment arrebossat tant interior com exterior. La bassa està separada per un mur central bastit en pedra, que compta amb una canalització superior coberta amb una filada de teula àrab. Aquesta canalització s'alimenta de l'aigua que brolla del marge de llevant, just a sota d'un volum d'arc rebaixat bastit en pedra, que integra un plafó de ceràmica vidrada acolorida amb la imatge de la verge de la Mercè. A l'altre extrem, l'aigua brolla mitjançant un broc metàl·lic i cau dins d'una pica troncopiramidal de pedra, que està elevada i integrada al mur de ponent de la bassa. Per accedir al broc hi ha tres graons semicirculars de pedra també.<\/p> ","codi_element":"08095-100","ubicacio":"Pantà del Marcet","historia":"","coordenades":"41.7384100,2.0780300","utm_x":"423332","utm_y":"4621144","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82436-foto-08095-100-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82436-foto-08095-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82436-foto-08095-100-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La font es situa en una pineda enjardinada amb taules de pedra. Al costat de tramuntana de la bassa hi ha un banc corregut de pedra, adossat al marge de llevant de la zona. Pel que sembla, el sobreixidor s'escorre per sota l'esplanada on es situa la font, anant a parar al torrent de la Riera, força més avall.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82437","titol":"Font i bassa de la Baga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-i-bassa-de-la-baga","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 25, 39. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Coberta d'abundant vegetació.","descripcio":" Conjunt situat a la vessant de migdia del torrent del Salamó, en un terreny en pendent situat en els primers contraforts de la serra de l'Óssol. La font està excavada al subsòl i bastida en pedra. Compta amb un broc metàl·lic integrat al marge de pedra, per on brolla l'aigua. Aquesta cau dins d'una pica de planta rectangular bastida en pedra, que presenta un arranjament fet amb maons plans. A partir de la pica, l'aigua escola mitjançant una canalització empedrada que la condueix fins a la bassa. La bassa és de planta irregular allargassada, està excavada al subsòl i actualment coberta de l'abundant vegetació que cobreix la zona.<\/p> ","codi_element":"08095-101","ubicacio":"Torrent del Salamó","historia":" En origen, la font era utilitzada pels habitants del mas Tantinyà.<\/p> ","coordenades":"41.7180500,2.0721100","utm_x":"422816","utm_y":"4618888","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82437-foto-08095-101-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82437-foto-08095-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82437-foto-08095-101-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La bassa servia per regar els horts que hi havia sota seu.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82438","titol":"Font i bassa de Trens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-i-bassa-de-trens","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 87.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Coberta d'abundant vegetació.","descripcio":" Conjunt situat a la banda de ponent de la masia de Trens, prop del torrent de la font del mateix nom. La font està situada en el marge d'una de les feixes de la zona, que està bastida en pedra. L'aigua brolla mitjançant una aixeta de nova factura que està encastada al mur. Actualment, l'aixeta compta amb un tub de plàstic negre que marxa en direcció a la bassa. A la part superior del mur hi ha la boca de la mina de la que s'alimenta la font i també la bassa. Aquesta mina està bastida en pedra, de secció rectangular. La bassa està situada al damunt de la font, és de grans dimensions i planta rectangular. Està bastida en maons, amb un revestiment arrebossat a l'exterior i un lliscat interior. Amida uns 15 metres de llargada per uns 5 d'amplada, i està delimitada per una tanca metàl·lica amb pilars de formigó pintats de color blanc i vermell.<\/p> ","codi_element":"08095-102","ubicacio":"Torrent de la Font de Trens","historia":" L'aigua de la bassa servia per regar els horts de la masia de Trens.<\/p> ","coordenades":"41.7156000,2.0535400","utm_x":"421268","utm_y":"4618633","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82438-foto-08095-102-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82438-foto-08095-102-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82438-foto-08095-102-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Pel que sembla, un sobreeixidor feia pujar l'aigua fins a la bassa.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82439","titol":"Font i safareig de la Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-i-safareig-de-la-riera","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 70.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Coberta d'abundant vegetació i força enrunat.","descripcio":" Conjunt situat a la banda de ponent del torrent, sota la masia de la Riera. Presenta una estructura de planta quadrada, amb coberta de teula àrab de dues vessants sostinguda amb un sostre de bigues de fusta, que integra un pou. Està bastida en pedra i maons, amb una obertura rectangular amb llinda de fusta. A la façana de migdia hi ha gravat l'any 1898. Adossada a la banda de ponent hi ha la font, formada per una gran pica de pedra treballada i planta circular, amb una coberta de pedra irregular. Sota seu hi ha una altra pica circular on queia l'aigua. Al seu costat hi ha el safareig, de planta rectangular i bastit en maons i pedra disposada de manera irregular. Està força afectat per l'abundant vegetació que cobreix la zona.<\/p> ","codi_element":"08095-103","ubicacio":"Torrent de la Riera","historia":"","coordenades":"41.7227800,2.0676900","utm_x":"422454","utm_y":"4619417","any":"1898","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82439-foto-08095-103-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82439-foto-08095-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82439-foto-08095-103-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82440","titol":"Font de Buc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-buc","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 28.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Coberta d'abundant vegetació.","descripcio":" Font situada al marge de llevant del torrent de la font de Buc, amb accés des de l'interior del torrent. Es tracta d'una deu natural que brolla de la part inferior d'una roca. El seu accés és molt dífícil donada l'abundant vegetació que hi ha a la zona.<\/p> ","codi_element":"08095-104","ubicacio":"Torrent de Font de Buc","historia":" Antigament, la font rajava molt. Pel que sembla i en determinades ocasions, la gent que vivia a l'Otzet hi anava a buscar aigua amb barrals, entre d'altres.<\/p> ","coordenades":"41.7219500,2.0368700","utm_x":"419889","utm_y":"4619354","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82440-foto-08095-104-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82440-foto-08095-104-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82440-foto-08095-104-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'element està inclòs dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82441","titol":"Font de Caldat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-caldat","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 29.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Coberta d'abundant vegetació.","descripcio":" Font situada al marge de migdia del torrent de la font de Caldat. S'hi accedeix mitjançant un corriol que descendeix de les roques de Caldat. Es tracta d'una deu natural que brolla d'una mina situada a la part inferior d'una roca, mitjançant una obertura més o menys rectangular. L'aigua cau al fons del torrent quedant embassada. El seu accés és molt dífícil donada l'abundant vegetació que hi ha a la zona.<\/p> ","codi_element":"08095-105","ubicacio":"Torrent de Caldat","historia":" Antigament, a l'hivern rajava de forma abundant, mentre que a l'estiu només emanava un filet d'aigua.<\/p> ","coordenades":"41.7354900,2.0544100","utm_x":"421365","utm_y":"4620841","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82441-foto-08095-105-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82441-foto-08095-105-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82441-foto-08095-105-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82442","titol":"Font de la Manyosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-manyosa","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 53.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Coberta d'abundant vegetació.","descripcio":" Font situada al marge de ponent del torrent de la Manyosa, dins la llera del mateix. Es tracta d'una deu que brolla d'una mina, el registre de la qual està situat al costat de la font (portella de ferro). L'aigua brolla mitjançant un tub metàl·lic encastat al marge del torrent. Està forrat amb pedra sense treballar disposada irregularment. L'aigua cau dins d'una pica rectangular excavada al subsòl.<\/p> ","codi_element":"08095-106","ubicacio":"Torrent de la Manyosa","historia":"","coordenades":"41.7437600,2.0647100","utm_x":"422231","utm_y":"4621749","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82442-foto-08095-106-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82442-foto-08095-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82442-foto-08095-106-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Un tub de plàstic negre conduïa l'aigua de la font fins a la masia de la Manyosa.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82443","titol":"Font de l'Avellaner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lavellaner-0","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 25. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit].<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Coberta d'abundant vegetació.","descripcio":" Font aïllada situada al marge de llevant del torrent de la Riera. Està formada per un broc metàl·lic per on raja l'aigua, que està encastat al marge rocós. L'aigua cau dins d'una pica de planta semicircular bastida en pedra. En l'actualitat està coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona.<\/p> ","codi_element":"08095-107","ubicacio":"Torrent de la Riera","historia":" Antigament, la zona era plena d'avellaners. Segons sembla hi havia un exemplar molt gran que amb les seves branques tocava la llera del torrent.<\/p> ","coordenades":"41.7328700,2.0773100","utm_x":"423266","utm_y":"4620529","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82443-foto-08095-107-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82443-foto-08095-107-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82443-foto-08095-107-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"S'hi accedeix des del camí del Marcet, per un corriol que creua el torrent.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82444","titol":"Font de les Febres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-febres-1","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 47. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. Http:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 20-04-2019]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 20-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Coberta de vegetació.","descripcio":" Font aïllada situada al marge de migdia del camí que va del Salamó a Salvatges, en un terreny en pendent pronunciat. Està situada en un replà del terreny, al peu d'un marge rocós on hi ha una escletxa per la que s'escola l'aigua. Està formada per un dipòsit de planta rectangular bastit en pedra i maons, amb una petita coberta de teula àrab d'un sol vessant. Encastat al frontal d'aquesta estructura hi ha una aixeta metàl·lica de botó per on raja l'aigua. Aquesta aigua cau dins d'una pica de planta rectangular delimitada amb maons. L'estructura està coberta de molsa donat el grau d'humitat de la zona. Un corriol ascendent li dóna accés. En els darrers metres cal grimpar lleugerament.<\/p> ","codi_element":"08095-108","ubicacio":"Torrent de les Febres","historia":" L'aigua d'aquesta font tenia fama de ser molt bona per a curar les febres i també per al ronyó. Juntament amb les fonts del Marcet i la Roca, i segons l'època de l'any, es creïa que les seves aigües tenien propietats diferents.<\/p> ","coordenades":"41.7148200,2.0963300","utm_x":"424827","utm_y":"4618508","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82444-foto-08095-108-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82444-foto-08095-108-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82444-foto-08095-108-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La font està senyalitzada amb dos petits cartells identificatius, un al trencant del camí i l'altre damunt de l'estructura, i està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Segons les informacions obtingudes, un veí de Granera la va arranjar i senyalitzar fa pocs anys.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82445","titol":"Font Nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-nova-3","bibliografia":" 'Font Nova'. La Granària, 22, 2009, p. 19-20. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 45. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 20-04-2019].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"El revestiment del dipòsit està força degradat.","descripcio":" Font aïllada situada al camí que comunica els barris del Castell i l'Església, en una zona boscosa. Està formada per un gran dipòsit de planta rectangular, adossat al marge rocós de llevant del camí. Està bastit en pedra i maons, i compta amb un revestiment arrebossat i emblanquinat que cobreix els murs. A la part inferior del frontal d'aquesta estructura hi ha la font pròpiament dita, formada per una obertura d'arc de mig punt que integra l'aixeta metàl·lica de botó per on raja. Una petita portella metàl·lica la protegeix, tot i que està força degradada. L'aigua cau dins d'una pica semicircular excavada al subsòl i bastida en pedra. També hi ha un registre de ventilació metàl·lic i rectangular situat damunt l'aixeta. Al seu costat, i gravat damunt del revestiment, hi ha la data 1949. A banda i banda de l'aixeta hi ha dos bancs de pedra correguts. L'espai situat davant de l'estructura presenta el paviment empedrat.<\/p> ","codi_element":"08095-109","ubicacio":"Camí de la Font Nova","historia":" L'any 2009, la font i el seu entorn foren objecte d'una campanya d'adequació i arranjament. Aquesta campanya consistí en la neteja de la font i del camí que li dóna accés, la pavimentació dels voltants de l'estructura, la instal·lació d'un banc i d'una taula de pícnic i la il·luminació del camí.<\/p> ","coordenades":"41.7259000,2.0584800","utm_x":"421691","utm_y":"4619772","any":"1949","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82445-foto-08095-109-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82445-foto-08095-109-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82445-foto-08095-109-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, la font també és coneguda com la Font de l'Església.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82446","titol":"Font de l'hort del Pi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lhort-del-pi","bibliografia":" Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Completament coberta de vegetació.","descripcio":" Font situada al marge de tramuntana del torrent de l'Hort del Pi, orientada a l'interior del torrent. Es tracta d'una deu natural que brolla de la part inferior d'una roca. La seva localització és complicada donada l'abundant vegetació que hi ha al torrent.<\/p> ","codi_element":"08095-110","ubicacio":"Torrent de l'Hort del Pi","historia":"","coordenades":"41.7261500,2.0737900","utm_x":"422965","utm_y":"4619786","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82446-foto-08095-110-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82446-foto-08095-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82446-foto-08095-110-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La font està inclosa dins de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82447","titol":"Font de l'hort del Salamó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lhort-del-salamo","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75-76. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit].<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Font aïllada situada al marge dret del camí que va del Salamó a Salvatges. Està formada per una estructura de planta rectangular excavada al subsòl i bastida en pedra de diverses mides disposada regularment. Els murs estan rematats amb una filada de maons plans. La font pròpiament dita està situada al seu interior i s'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra de diversos graons. Consta d'un broc metàl·lic per on raja l'aigua i al seu costat una aixeta (també s'observen altres tubs encastats al parament, actualment en desús). Al costat de la font hi ha una caseta rectangular amb teulada d'un sol vessant i una canalització excavada al subsòl i delimitada amb pedra, que condueix l'aigua que emana del marge rocós fins a la font.<\/p> ","codi_element":"08095-111","ubicacio":"Camí de Salvatges","historia":" Antigament, la font subministrava una bassa actualment desapareguda, que estava situada a l'altre costat del camí i amb la que es regava l'hort de la masia del Salamó.<\/p> ","coordenades":"41.7117700,2.0861200","utm_x":"423974","utm_y":"4618179","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82447-foto-08095-111-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82447-foto-08095-111-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82447-foto-08095-111-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La font està inclosa dins de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, la font també és coneguda com la font de la Baga del Salamó. Alhora, l'Institut Cartogràfic de Catalunya, la identifica com la font Nova del Salamó.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82448","titol":"Font del Salamó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-salamo","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 20-04-2019].<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"L'entorn està força degradat i la font pràcticament no raja.","descripcio":" Font aïllada situada a l'inici del torrent del mateix nom, en un terreny en pendent pronunciat, al peu d'un marge rocós. Està formada per un dipòsit de planta més o menys rectangular bastit en pedra. Actualment, la part superior d'aquest dipòsit està degradada i tapada amb un plàstic negre. Encastada al frontal d'aquesta estructura, a la part inferior, hi ha una aixeta metàl·lica de botó per on raja l'aigua, que està inserida dins d'una imprompta rectangular. L'aigua cau dins d'una canalització excavada al subsòl, que està delimitada per un mur de pedra lligat amb abundant morter i d'un metre d'alçada aproximada. La canalització marxa en direcció al torrent.<\/p> ","codi_element":"08095-112","ubicacio":"Torrent de la Font del Salamó","historia":"","coordenades":"41.7117200,2.0837700","utm_x":"423778","utm_y":"4618175","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82448-foto-08095-112-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82448-foto-08095-112-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82448-foto-08095-112-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La font està inclosa dins de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82449","titol":"Font de l'Óssol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lossol","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 59.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Completament coberta de vegetació.","descripcio":" Font aïllada situada al marge de migdia del camí que va de la Riera al Salamó, uns metres més endavant del trencall que porta a la masia de l'Óssol, tocant al paviment del camí. Actualment, el seu accés és pràcticament impossible donada la gran quantitat de vegetació que hi ha a la zona. Consta, simplement, d'una portella rectangular metàl·lica que protegeix la boca de mina que originava la font, tancada al seu interior.<\/p> ","codi_element":"08095-113","ubicacio":"Torrent de la Riera","historia":"","coordenades":"41.7192200,2.0673100","utm_x":"422418","utm_y":"4619023","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82449-foto-08095-113-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82449-foto-08095-113-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La font està tocant els límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. Segons sembla comptava amb una pica on la gent hi anava a omplir els càntirs. Actualment, la deu està tancada dins de la portella.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82450","titol":"Font de Sant Miquel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-miquel-0","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 73, 79-80. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Completament coberta de vegetació.","descripcio":" Font aïllada situada al marge de llevant del torrent de la Font de Buc, prop de l'aiguabarreig amb el torrent de la Rectoria. Actualment, el seu accés és pràcticament impossible donada la gran quantitat de vegetació que hi ha a la zona i que la fan inaccesible. Consta, simplement, d'un broc metàl·lic encastat en una escletxa del marge rocós d'on brolla l'aigua.<\/p> ","codi_element":"08095-114","ubicacio":"Torrent de la Font de Buc","historia":" Segons sembla, la font fou arranjada l'any 1994 (teòricament, una inscripció en dóna fe, tot i que aquesta dada no es va poder contrastar donada l'abundant vegetació que actualment cobreix l'element). Un cop arranjada passà a denominar-se com la Font de Sant Miquel.<\/p> ","coordenades":"41.7278100,2.0371800","utm_x":"419922","utm_y":"4620004","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82450-foto-08095-114-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82450-foto-08095-114-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La font està tocant els límits de l'Espai d'Interès Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, era coneguda antigament com la Font del Rossell, donat el cognom del propietari de les terres. Posteriorment passà a denominar-se com la Font de Sant Miquel. Les coordenades són aproximades. Una de les imatges ha estat extreta de l'Inventari de fonts de Catalunya.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82451","titol":"Font del Capellà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-capella-0","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 33.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Tant el seu accés com la font estan cobertes de vegetació.","descripcio":" Font aïllada situada sota el camí que comunica els barris del Castell i l'Església, en una zona boscosa a la que s'accedeix per un corriol descendent darrera de l'església. La font està integrada dins d'un mur adossat en un dels marges del terreny. Està bastit en pedra de diverses mides, disposada irregularment i amb un revestiment arrebossat. La font es troba tancada dins d'una fornícula d'obertura rectangular, emmarcada amb carreus de pedra. Està protegida per una portella de ferro tancada amb un pany.<\/p> ","codi_element":"08095-115","ubicacio":"Sot de Sant Martí","historia":" Els terrenys pertanyen al bisbat de Vic. Antigament, el capellà de la parròquia va tancar la font. El sr. Xirau, veí d'una de les cases del voltant, li pagava un tant a canvi de poder agafar aigua.<\/p> ","coordenades":"41.7258000,2.0578600","utm_x":"421640","utm_y":"4619762","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82451-foto-08095-115-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82451-foto-08095-115-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82451-foto-08095-115-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82452","titol":"Font i safareig del Carner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-i-safareig-del-carner","bibliografia":" BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Barcelona: Dalmau, p. 95. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 34-35.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"El mur nord del safareig està força degradat.","descripcio":" Conjunt situat sota la masia del Carner, a la banda sud-oest de la mateixa i al començament del torrent. La font està situada en el marge rocós del terreny. Consisteix en una boca de mina d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb pedra ben escairada. S'intueix l'arrencament d'un arc superior bastit en pedra, tot i que actualment està força degradat. L'interior de l'estructura és rectangular, a mode dipòsit i ple d'aigua. També s'observa algun arranjament més modern. Davant de la font hi ha el safareig, de planta quadrada i bastit en pedra. La part superior dels murs està rematada amb maons plans. En orígen, a la part superior del mur de tramuntana hi havia la zona per rentar, tot i que actualment no queda cap rastre.<\/p> ","codi_element":"08095-116","ubicacio":"Torrent del Carner","historia":" La primera referència documental relacionada amb la font del Carner o 'fonte de ipso Carnero' és de l'any 960 (Bolós, 2004: 95), tot i que no es pot assegurar que es tracti del mateix element. Les peces que formaven el rentador del safareig foren alterades per evitar que els animals hi caiguessin i s'ofeguessin.<\/p> ","coordenades":"41.7314200,2.0879700","utm_x":"424151","utm_y":"4620359","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82452-foto-08095-116-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82452-foto-08095-116-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82452-foto-08095-116-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'accés a la font és difícil donat que la finca del Carner està delimitada amb tanques metàl·liques que impedeixen el pas.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82453","titol":"Font de l'horta del Carner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lhorta-del-carner","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 35, 51.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La bassa està força coberta d'abundant vegetació.","descripcio":" Conjunt situat al sud-est de la masia del Carner, sota el camí que li dóna accés, al marge de llevant del mateix. Consisteix en una boca de mina d'obertura rectangular bastida en pedra i amb un marxapeu ben escairat. L'interior de l'estructura és rectangular i està ple d'aigua. La font està connectada amb una bassa de planta irregular situada al seu davant. Està excavada al subsòl i delimitada amb un mur baix de pedra, tot i que l'abundant vegetació que la cobreix no permet veure si aquesta estructura delimita tot el seu perímetre. A la banda de tramuntana de la bassa hi ha una canalització excavada al subsòl que discorre en paral·lel al torrent. Al costat de la font hi ha les restes d'una pica rectangular de pedra picada.<\/p> ","codi_element":"08095-117","ubicacio":"Torrent de les Gavinetes","historia":" La canalització ajudava a repartir l'aigua a tota la zona, donat que a mitjans del segle XX, en aquests terrenys s'hi cultivaven diferents espècies d'avets i altres arbres.<\/p> ","coordenades":"41.7273600,2.0936700","utm_x":"424620","utm_y":"4619903","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82453-foto-08095-117-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82453-foto-08095-117-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82453-foto-08095-117-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Tant la font com la bassa servien per regar els horts del voltant i també per abeurar el bestiar.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82454","titol":"Font del Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-coll","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 40.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Completament coberta de vegetació.","descripcio":" Font aïllada situada en el marge de tramuntana de la quintana del Coll,sota de la masia. En l'actualitat, l'abundant vegetació que cobreix la zona fa impossible la seva documentació. Tot i així, s'observa un petit embassament d'aigua de planta irregular, que emana del marge rocós. Destaca la presència d'un gran llorer al costat de la bassa.<\/p> ","codi_element":"08095-118","ubicacio":"Quintana del Coll","historia":" Pel que sembla, l'aigua sortia de la roca formant un bassal. Posteriorment es va construïr un dipòsit al mig del torrent de la Roca, amb una aixeta per a regular la sortida de l'aigua i un sobreeixidor per fer-la arribar fins a la font.<\/p> ","coordenades":"41.7367600,2.0425200","utm_x":"420377","utm_y":"4620993","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82454-foto-08095-118-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82454-foto-08095-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82454-foto-08095-118-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Segons les informacions aportades per l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, es tracta d'una font de mina integrada en una capelleta.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82455","titol":"Font del Girbau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-girbau","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 50. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. Http:\/\/granera.cat\/ [Consulta: 22-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Completament coberta de vegetació.","descripcio":" Font aïllada situada al marge de migdia del torrent del Girbau, en una zona completament emboscada i plena de vegetació. La font està integrada dins d'una fornícula d'arc apuntat bastida en pedra disposada a sardinell. Està situada damunt d'un mur bastit en pedra disposada regularment, que compta amb una petita obertura circular que deixa passar l'aigua. Aquesta aigua cau en una mena de canalització delimitada amb un altre mur de pedra, que discorre en paral·lel al curs del torrent.<\/p> ","codi_element":"08095-119","ubicacio":"Torrent del Girbau","historia":"","coordenades":"41.7431100,2.0545000","utm_x":"421381","utm_y":"4621687","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82455-foto-08095-119-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82455-foto-08095-119-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Segons les informacions aportades per l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, es tracta d'una font de mina que també tenia una gran bassa pràcticament perduda. El lloc on està situada la font és de díficil accés donada l'abundant vegetació que cobreix la zona.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82456","titol":"Font Xica","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-xica-1","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 90. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. Http:\/\/granera.cat\/ [Consulta: 22-04-2019]. Http:\/\/moianes.net\/ [Consulta: 22-04-2019].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Font aïllada situada al bell mig del carrer Nou, a la banda de tramuntana del mateix. Es tracta d'una font de mina formada per un dipósit rectangular de grans dimensions, inserit en un marge del terreny. Està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular. La font pròpiament dita està ubicada a la part inferior del mur de migdia del dipòsit. Consta d'una obertura rectangular amb l'interior revestit i una aixeta metàl·lica de botó. En el revestiment hi ha gravada una data il·legible. L'aigua cau dins d'una pica rectangular excavada al subsòl, que està oberta per la banda de llevant i connectada a una canalització que marxa en direcció al carrer. Al costat de l'obertura es conserva una frontissa de ferro que corresponia a un antiga portella de tancament actualment despareguda.<\/p> ","codi_element":"08095-120","ubicacio":"Carrer Nou - Barri de Baix","historia":"","coordenades":"41.7312100,2.0629900","utm_x":"422073","utm_y":"4620358","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82456-foto-08095-120-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82456-foto-08095-120-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82456-foto-08095-120-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82457","titol":"Abeuradors de l'Agulló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/abeuradors-de-lagullo","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 22-23. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Coberts de vegetació.","descripcio":" Estructura aïllada de planta més o menys rectangular, situada al bell mig d'un torrent que marxa en direcció a la carretera BV-1245, al quilòmetre 7 aproximadament. Es tracta d'un aflorament d'aigua que neix del terra rocós i omple una bassa natural. Per contra, el mur de llevant d'aquesta bassa, que fa de contenció de l'aigua, està bastit en pedra de diverses mides lligada amb abundant morter. La part superior del mur està rematada amb una filada de pedres ben escairades. L'interior d'aquest mur compta amb un revestiment lliscat. En un dels extrems de la bassa hi ha un registre quadrat modern i a l'altra banda una caseta bastida amb maons.<\/p> ","codi_element":"08095-121","ubicacio":"Horta de l'Agulló","historia":" Antigament, en aquesta zona hi havia unes petites basses on es duïa els animals per abeurar-los.<\/p> ","coordenades":"41.7376700,2.0715900","utm_x":"422796","utm_y":"4621067","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82457-foto-08095-121-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82457-foto-08095-121-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82457-foto-08095-121-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"A prop de l'estructura hi havia la font de l'Agulló, tot i que no s'ha pogut localitzar.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82458","titol":"Forn d'obra de Trens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-dobra-de-trens","bibliografia":" Http:\/\/granera.cat\/ [Consulta: 24-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Força enrunat i cobert de vegetació.","descripcio":" Forn d'obra aïllat situat al marge de tramuntana del torrent, prop del camí que li dóna accés. Està format per una cambra de combustió de planta rectangular, bastida amb pedra de diverses mides i lligada amb morter de calç. Les parets interiors estan arrebossades i rubefactades per l'acció del foc i les altes temperatures que soportaven. Amb tot hi ha una inscripció gravada amb l'any 1880. L'accés a la cambra es feia per la banda de migdia mitjançant dues boques d'arc rebaixat bastides amb pedra desbastada disposada a sardinell. Aquest mur és atalussat, seguint el pendent del terreny, i esta bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular. A l'interior de les boques s'observen els accessos a la fogaina inferior, mitjançant dues obertures quadrades bastides amb carreus de pedra desbastats.<\/p> ","codi_element":"08095-122","ubicacio":"Torrent de Trens","historia":" És força probable que la data de la cambra de combustió (1880) faci referència a l'any de la darrera cuita, tot i que no es pot assegurar.<\/p> ","coordenades":"41.7153100,2.0527600","utm_x":"421203","utm_y":"4618602","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82458-foto-08095-122-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82458-foto-08095-122-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82458-foto-08095-122-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Es tracta del forn de coure rajoles, teules, etc., de la masia de Trens.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82459","titol":"Forn d'obra del Carner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-dobra-del-carner","bibliografia":" Http:\/\/granera.cat\/ [Consulta: 24-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Enrunat i cobert de vegetació.","descripcio":" Forn d'obra aïllat i situat al marge de llevant d'un camí intern de la finca del Carner, prop del camí que dóna accés a la masia. Està format per una gran cambra de combustió de planta rectangular, bastida amb pedra de diverses mides i lligada amb morter de calç. Les parets interiors estan rubefactades per l'acció del foc i les altes temperatures que soportaven. L'accés a la cambra es feia per la banda de ponent mitjançant dues grans boques d'arc rebaixat bastides amb maons disposats a sardinell. Compten amb arcs de descàrrega superiors bastits en pedra a sardinell també. El mur està fet en pedra de diverses mides disposada de manera regular. A l'interior d'una de les dues boques s'observa l'accés a la fogaina inferior, mitjançant una obertura amb un doble arc rebaixat bastit en maons.<\/p> ","codi_element":"08095-123","ubicacio":"El Forn del Carner","historia":"","coordenades":"41.7314000,2.0892700","utm_x":"424259","utm_y":"4620355","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82459-foto-08095-123-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82459-foto-08095-123-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Es tracta del forn de coure rajoles, teules, etc., de la masia del Carner. El seu accés és difícil donat que la finca del Carner està delimitada amb tanques metàl·liques que impedeixen el pas.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82460","titol":"Forn d'obra del Girbau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-dobra-del-girbau","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 41. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. Http:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 24-04-2019]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 24-04-2019]. Http:\/\/www.moianesmes.cat\/ [Consulta: 24-04-2019].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Força enrunat i cobert de vegetació.","descripcio":" Forn d'obra aïllat i situat al marge de migdia del camí. Està format per una cambra de combustió de planta quadrada, bastida amb pedra de diverses mides disposada de manera regular. Presenta una obertura rectangular força degradada, emmarcada en pedra desbastada i situada a peu del camí. L'accés a la cambra es feia per la banda de migdia, que està força enrunada. Encara es conserva una boca rectangular bastida en pedra. Al seu interior hi ha l'accés a la fogaina inferior, mitjançant una obertura d'arc rebaixat lleugerament apuntat i bastit en maons.<\/p> ","codi_element":"08095-124","ubicacio":"Camí del Girbau a Vila-rúbia","historia":" Es tracta d'una construcció en funcionament encara durant del primer quart del segle XX, on es coïen totxos i rajoles (fins i tot es comercialitzaven). Va ser el darrer forn actiu del municipi. La darrera cuïta, que estava destinada a l'arranjament de la sala del Girbau de Baix, no es va arribar a instal·lar quedant els totxos i les rajoles a l'assecador del forn (encara se'n troba algun vestigi). Aquest assecador era a la feixa situada davant del forn, a l'altra banda del camí. Es col·locaven les peces tant al damunt de la feixa com als seus peus, en filades. Al seu costat hi havia la bassa d'on s'extreïa l'argila per poder-los fabricar. El forn va estar en funcionament fins a mitjans del segle XX.<\/p> ","coordenades":"41.7439500,2.0538300","utm_x":"421327","utm_y":"4621780","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82460-foto-08095-124-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82460-foto-08095-124-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82460-foto-08095-124-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"El forn està senyalitzat amb una fita contemporània instal·lada per l'Ecomuseu del Moianès.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82461","titol":"Forn d'obra del Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-dobra-del-coll","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 41. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 24-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Força enrunat i cobert de vegetació.","descripcio":" Forn d'obra aïllat i situat al marge de migdia del camí. Està format per una cambra de combustió de planta rectangular bastida amb maons, amb les parets interiors rubefactades per l'acció del foc i les altes temperatures que soportava. L'accés a la cambra es feia per la banda de migdia mitjançant dues boques d'arc rebaixat bastides amb pedra desbastada disposada a sardinell. Aquest mur, força degradat, està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular. A l'interior de les boques s'observen els accessos a la fogaina inferior, mitjançant dues obertures irregulars obertes a l'argila.<\/p> ","codi_element":"08095-125","ubicacio":"Camí de Granera a Monistrol de Calders","historia":"","coordenades":"41.7421600,2.0408500","utm_x":"420245","utm_y":"4621594","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82461-foto-08095-125-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82461-foto-08095-125-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82461-foto-08095-125-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Es tracta del forn de coure rajoles, teules, etc., de la masia del Coll. També es coneix com el Fornot del Coll.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82462","titol":"Creu de la Santa Missió","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-la-santa-missio-9","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 61, 86. La Granària, 30, 2012, p. 1. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 217 [Inèdit]. Http:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 24-04-2019]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 24-04-2019].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Creu aïllada situada a la part més elevada del turó. Es tracta d'una creu llatina de formigó, assentada damunt d'un basament de pedra de planta més o menys rectangular. La creu compta amb una inscripció gravada a la cara nord, la qual fa referència a la Santa Missió ('Santa Mision') i l'any 1941. Des de la banda de ponent hi ha unes pedres treballades a mode d'escales per facilitar el seu accés.<\/p> ","codi_element":"08095-126","ubicacio":"Turó de la Torra","historia":" L'indret on s'ubica la creu també és conegut com la creu de la Torra. La gent del poble va erigir aquesta creu en substitució de la creu del Pedró, que estava situada al cim del turó del mateix nom i els quedava força més lluny del poble. La creu originària era de ferro forjat i fou malmesa durant la guerra Civil (any 1936). Antigament, els dilluns de Pasqua es feia una processó des de l'església de Sant Martí fins a la creu, i allà es beneïa el terme. Tot i que es deixà de celebrar a finals del segle XX, a partir de l'any 2016 es va recuperar la tradició de beneïr el terme.<\/p> ","coordenades":"41.7260800,2.0596000","utm_x":"421785","utm_y":"4619791","any":"1941","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82462-foto-08095-126-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82462-foto-08095-126-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82462-foto-08095-126-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82463","titol":"Creu del Pedró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-del-pedro-2","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 61. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 33. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 34. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Creu aïllada situada davant de la façana principal de l'església parroquial de Sant Martí. Es tracta d'una creu llatina de ferro amb el perfil ondulat, assentada damunt d'un basament de pedra de planta quadrada. Aquest basament amida aproximadament un metre d'alçada per uns 50 centímetres d'amplada. Està format per un pilar rematat amb un capitell i coronat amb un volum piramidal. El paviment que envolta la creu està empedrat.<\/p> ","codi_element":"08095-127","ubicacio":"Plaça de l'Església - Barri de l'Església","historia":" Pel que sembla, en origen aquesta creu estava situada al turó de la Torra, però com que quedava lluny del barri de l'Església fou traslladada al seu emplaçament actual. Entre d'altres manifestacions s'hi feia la processó i benedicció de l'Olivera, actualment desapareguda.<\/p> ","coordenades":"41.7253300,2.0572400","utm_x":"421588","utm_y":"4619710","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82463-foto-08095-127-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82463-foto-08095-127-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82463-foto-08095-127-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, aquesta creu té la denominació de creu del Pedró.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82464","titol":"Col·lecció de Granera al Museu d'Art de Sabadell (MAS)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-granera-al-museu-dart-de-sabadell-mas","bibliografia":" Font: fons documental del Museu d'Art de Sabadell. Http:\/\/museusenlinia.gencat.cat\/ [Consulta: 24-04-2019].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Col·lecció d'art formada per un total de quatre obres pictòriques relacionades amb el terme municipal de Granera, que es conserven i custodien al Museu d'Art de Sabadell (MAS). La col·lecció està formada per un dibuix en paper de la parròquia de Sant Martí de Granera, obra de Manuel Rallo Bono i datada pels voltants dels anys 50 del segle XX (núm. registre 10216); un oli sobre tela d'un paisatge de Granera, obra de Joan Vilatobà Fígols i datat durant la primera meitat del segle XX (núm. registre 10668-041); un oli sobre fusta anomenat 'La carreta de Granera', atribuït al pintor Alfons Gubern Campreciós i datat l'any 1952 (núm. registre 1858); i un dibuix en cartolina de l'ermita de Santa Cecília de Granera, obra d'Agustí Masvidal Salavert i datat l'any 1981 (núm. Registre 6145).<\/p> ","codi_element":"08095-128","ubicacio":"Museu d'Art de Sabadell. Carrer del Doctor Puig, 16, Sabadell","historia":"","coordenades":"41.7252000,2.0570500","utm_x":"421572","utm_y":"4619696","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82464-foto-08095-128-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82464-foto-08095-128-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les imatges han estat proporcionades pel Museu d'Art de Sabadell.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82465","titol":"Col·lecció de Granera al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-granera-al-museu-darqueologia-de-catalunya-mac","bibliografia":" CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Granera. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. Font: fons documental del Museu d'Arqueologia de Catalunya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Col·lecció de materials arqueològics que procedeixen de dos dels jaciments arqueològics situats dins del terme municipal de Granera, que estan custodiats a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). Es tracta de dos lots de materials indeterminats dels jaciments de la Cova de les Tutes (núm. Reg. MAC BCN-47669) i del Forat Negre (núm. Reg. MAC BCN-47684). Es desconeix l'inventari dels mateixos i, per tant, la seva cronologia.<\/p> ","codi_element":"08095-129","ubicacio":"Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39-41, 08038 Barcelona","historia":"","coordenades":"41.7252000,2.0570500","utm_x":"421572","utm_y":"4619696","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474\/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics.","codi_estil":"","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82467","titol":"Creu de Santa Cecília","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-santa-cecilia","bibliografia":" 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 33. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 34. Http:\/\/moianes.net\/ [Consulta: 24-04-2019].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Creu aïllada situada darrera l'ermita de Santa Cecília, a l'inici de l'esplanada que hi ha. Es tracta d'una creu llatina de ferro, assentada damunt d'un pilar de planta quadrada format per sis blocs de pedra. Alhora, aquest pilar està situat damunt d'un basament de planta circular bastit amb pedres ben escairades. La creu està ornamentada amb reganyols en espiral disposats simètricament i situats als voltants de l'encreuament dels braços. Al bell mig hi ha una flor decorativa en forma de creu grega.<\/p> ","codi_element":"08095-131","ubicacio":"Ermita de Santa Cecília - Carretera BV-1245, km. 9,7","historia":" Inicialment, la creu estava situada a la tanca d'una finca particular, davant del garatge de cal Cucut, on ara hi ha el mirador del mateix nom. Amb l'arranjament de l'entorn de l'ermita de Santa Cecília als anys 70 del segle XX , es va traslladar al lloc actual i es va col·locar damunt del pilar.<\/p> ","coordenades":"41.7256100,2.0621900","utm_x":"422000","utm_y":"4619737","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82467-foto-08095-131-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82467-foto-08095-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82467-foto-08095-131-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82468","titol":"Creu del Còdol del Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-del-codol-del-castellar","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 33. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 34.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Creu aïllada situada al cim del còdol del Castellar, a l'extrem de tramuntana de la plataforma superior que caracteritza la formació rocosa. Es tracta d'una creu llatina de ferro, pintada de color negre i assentada damunt d'un basament de pedra de planta quadrada. En aquest basament hi ha gravada la següent inscripció: '14-8-93'.<\/p> ","codi_element":"08095-132","ubicacio":"Còdol del Castellar","historia":"","coordenades":"41.7409800,2.0596100","utm_x":"421804","utm_y":"4621445","any":"1993","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82468-foto-08095-132-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82468-foto-08095-132-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82468-foto-08095-132-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Segons les informacions consultades, la creu original és petita i està gravada al sòl rocós del turó, al costat de l'estret corriol que li dóna accés per la seva banda esquerra. Posteriorment es va instal·lar l'actual creu.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82469","titol":"Creu de Llebre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-llebre","bibliografia":" FERRÉS I MARCET, Joan (1926). 'Creu de Llebra'. Butlletí del Centre Excursionista Sabadell. Any II, núm. 9 (maig-juny 1926), p. 129-130. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 43, 52. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 33. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 34.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Creu aïllada situada damunt d'una roca natural de la zona, a la part superior del collet. Es tracta d'una creu llatina de ferro treballat, amb els extrems dels braços laterals decorats i el superior més ample que la resta. Tota la peça conserva restes de pintura negre.<\/p> ","codi_element":"08095-133","ubicacio":"Collet de Llebre","historia":" Segons les informacions consultades, el nom del coll (i per extensió de la creu) prové d'un fet ocorregut a Granera que està relacionat amb el món de la bruixeria. Temps enrera, el poble patia fortes tempestes contínues que no cessaven. Un dia, un caçador que anava empaitant una grossa llebre la va abatre en el punt on hi ha la creu. Al caure morta, la bèstia es transformà en una dona i, des d'aquell moment, les tempestes s'aturaren. Pel que sembla, la creu commemoraria aquest fet.<\/p> ","coordenades":"41.7334400,2.0612400","utm_x":"421930","utm_y":"4620607","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82469-foto-08095-133-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82469-foto-08095-133-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82469-foto-08095-133-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82470","titol":"Creu dels Capellans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-dels-capellans","bibliografia":" Font: fons documental del sr. Pere Genescà (còpies de documents datats al segle XVII). GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 33.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Creu aïllada inscrita damunt d'una roca natural de la zona, a la vessant de ponent de la serra del Pedró, molt a prop del camí que recorre la carena. Aquesta roca està situada just en un revolt pronunciat que fa el corriol que puja cap a la carena, des del collet de Llebre, i està incisa en el frontal de ponent de la roca, que està orientada al corriol. La creu és llatina i està emmarcada lateralment per dos dels números de l'any al que fa referència, 1737. Malgrat això, els dos darrers números estan força degradats i no es pot assegurar que l'any en qüestió sigui aquest.<\/p> ","codi_element":"08095-134","ubicacio":"Serra del Pedró","historia":" Tot i que la creu està datada al segle XVIII, en la documentació consultada de mitjans del segle XVII, apareix mencionada la zona com 'Lo Grau dels Capellans'. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, la creu commemora el lloc on van matar un vicari de Granera que anava a dir missa a Sant Llogari de la Sala, actualment dins del terme de Castellterçol.<\/p> ","coordenades":"41.7358400,2.0629700","utm_x":"422077","utm_y":"4620872","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82470-foto-08095-134-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82470-foto-08095-134-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82470-foto-08095-134-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82471","titol":"Rellotge de sol de can Vilaplana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-vilaplana","bibliografia":" Https:\/\/www.gnomonica.cat\/index.php\/inventari\/inventari-10742 [Consulta: 25-04-2019].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Rellotge de sol situat a la cara de llevant de la torre de can Vilaplana, a la part superior del parament. Està format per un plafó quadrat de 16 rajoles vidrades, amb un rellotge circular de tres cercles amb emmarcament quadrat, tot de color blau. Presenta un gnòmon de vareta orientat al sud-est, amb una rosa dels vents al centre. La numeració és romana i les marques horàries van de les 4 a les 8. Dins del cercle més gran hi ha la representació dels signes del zodíac. A les quatre cantonades del plafó hi ha quatre flors representades.<\/p> ","codi_element":"08095-135","ubicacio":"Camí de la Font Nova - Barri del Castell","historia":"","coordenades":"41.7276700,2.0589800","utm_x":"421735","utm_y":"4619968","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82471-foto-08095-135-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82471-foto-08095-135-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82471-foto-08095-135-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82472","titol":"Rellotge de sol de la Païssa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-la-paissa","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Molt degradat i despintat.","descripcio":" Rellotge de sol molt degradat situat a la façana de migdia de la Païssa, damunt del parament que tapia una antiga obertura datada l'any 1777. És de perfil rectangular amb un coronament piramidal i està pintat damunt del revestiment que cobreix el parament. Està orientat al sud, amb un gnòmon de vareta de ferro. S'observen residualment les marques horaries, sense numeració. Per les restes conservades, el rellotge estava pintat de color blanc.<\/p> ","codi_element":"08095-136","ubicacio":"Pla de l'Óssol","historia":"","coordenades":"41.7168600,2.0670700","utm_x":"422395","utm_y":"4618761","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82472-foto-08095-136-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82472-foto-08095-136-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82473","titol":"Rellotge de sol de l'Otzet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-lotzet","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Molt degradat i sense gnòmon.","descripcio":" Rellotge de sol situat a la façana de migdia de la masia de l'Otzet. Està pintat damunt d'un revestiment arrebossat i emblanquinat de perfil rectangular, situat en una de les cantonades de la façana. Està orientat al sud i presenta una forma ametllada formada amb un perfil doble. Ha perdut el gnòmon i el seu interior està molt degradat, tot i que s'observen residualment les marques horaries sense numeració.<\/p> ","codi_element":"08095-137","ubicacio":"Paratge de l'Otzet","historia":"","coordenades":"41.7231200,2.0307600","utm_x":"419382","utm_y":"4619489","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82473-foto-08095-137-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82473-foto-08095-137-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82473-foto-08095-137-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'element està inclòs dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac i forma part del seu pla especial de protecció.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82474","titol":"Fita de terme entre Granera i Castellterçol I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-de-terme-entre-granera-i-castelltercol-i","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa al costat de la masia de l'Olleret. Es tracta d'un bloc de formigó de planta rectangular, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. A la cara orientada a migdia hi ha l'escut de Granera coronat amb el nom de l'ajuntament, mentre que a la cara oposada hi ha l'escut de Castellterçol i el nom del seu ajuntament. Sota les inscripcions hi ha l'any 2004 i les inicials 'JVF'.<\/p> ","codi_element":"08095-138","ubicacio":"Serra de l'Olleret","historia":"","coordenades":"41.7489000,2.0517600","utm_x":"421161","utm_y":"4622332","any":"2004","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82474-foto-08095-138-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82474-foto-08095-138-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82474-foto-08095-138-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82475","titol":"Fita de terme entre Granera i Castellterçol II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-de-terme-entre-granera-i-castelltercol-ii","bibliografia":" Https:\/\/excursionismecientific.wordpress.com\/ [Consulta: 25-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Lleugerament coberta de molsa i líquens.","descripcio":" Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa al nord-oest del còdol del Castellar. Es tracta d'un bloc de pedra de planta quadrada, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. Amida uns 60 centimetres d'alçada per uns 20 centímetres d'amplada. La cara orientada a tramuntana està gravada amb la representació d'un castell, probable referència al municipi de Castellterçol. Per contra, la cara de migdia presenta l'any 1676 i la representació d'una olla o caldera.<\/p> ","codi_element":"08095-139","ubicacio":"La Trona - Còdol del Castellar","historia":" És probable que la representació de l'olla faci referència al municipi de Calders (Moianès), tot i que no limita territorialment amb Granera.<\/p> ","coordenades":"41.7442000,2.0587800","utm_x":"421739","utm_y":"4621804","any":"1676","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82475-foto-08095-139-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82475-foto-08095-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82475-foto-08095-139-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Es podria tractar d'una fita que fes referència a l'antic límit medieval entre les baronies de Calders i Granera.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82476","titol":"Fita de terme entre Granera i Castellterçol III","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-de-terme-entre-granera-i-castelltercol-iii","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa prop de la baga de Vila-rúbia i del torrent de Cisnolla. Es tracta d'un bloc de granit de planta quadrada, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. En una de les seves cares hi ha restes d'una possible inscripció, tot i que no s'aprecia bé.<\/p> ","codi_element":"08095-140","ubicacio":"Baga de Vila-rúbia","historia":"","coordenades":"41.7450200,2.0567900","utm_x":"421574","utm_y":"4621897","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82476-foto-08095-140-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82476-foto-08095-140-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82476-foto-08095-140-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82477","titol":"Fita de terme entre Granera i Gallifa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-de-terme-entre-granera-i-gallifa","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Gallifa, situada a uns 10 metres a ponent del camí Ral, a llevant de les restes del Casalot de coll d'Ases. Es tracta d'un bloc de pedra picada treballada de planta rectangular, amb les cantonades de la cara superior arrodonides.<\/p> ","codi_element":"08095-141","ubicacio":"Carena de Coll d'Ases","historia":"","coordenades":"41.7133400,2.0991400","utm_x":"425059","utm_y":"4618342","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82477-foto-08095-141-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82477-foto-08095-141-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82477-foto-08095-141-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82478","titol":"Dita del llop de Granera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dita-del-llop-de-granera","bibliografia":" ESTRUCH I SUBIRANA, Maria (2004). 'Avui dia ja no es veu l'orella del llop! (Memoria historica del llop a la comarca del Bages)'. Dovella, 83-84. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 43. Http:\/\/topica.dites.cat\/2012\/10\/granera.html [Consulta: 25-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" 'A Mura el llop pastura, a Granera el llop s'espera, a Talamanca el llop es tanca i a Rocafort el llop ja és mort'.<\/p> ","codi_element":"08095-142","ubicacio":"","historia":" Segons sembla, a Granera hi havia un hostal anomenat del Llop en direcció a Sant Llorenç Savall.<\/p> ","coordenades":"41.7252000,2.0570500","utm_x":"421572","utm_y":"4619696","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82479","titol":"Refrany del Diable","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refrany-del-diable","bibliografia":" COLOBRANS, Jordi (1988). 'La bruixeria al Moianès'. Castellcir-Sauva negra. IX Ronda Vallesana. 16 octubre 1988. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 55. PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 498.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" 'De Granera, el diable n'era'.<\/p> ","codi_element":"08095-143","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7252000,2.0570500","utm_x":"421572","utm_y":"4619696","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82480","titol":"Dita del llamp de Granera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dita-del-llamp-de-granera","bibliografia":" CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 125. COLOBRANS, Jordi (1988). 'La bruixeria al Moianès'. Castellcir-Sauva negra. IX Ronda Vallesana. 16 octubre 1988. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 58.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" 'Au, ves a Granera i que et toqui un llamp'.<\/p> ","codi_element":"08095-144","ubicacio":"","historia":" La dita fa referència a un possible fet ocorregut a Granera, relacionat amb el sentit curatiu del llamp. Un veí del poble, en Lluís Rovira, tenia una nafra que no li acabava de curar. Li caigué un llamp al damunt que el travessà de cap a peus i la nafra va desaparèixer.<\/p> ","coordenades":"41.7252000,2.0570500","utm_x":"421572","utm_y":"4619696","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82481","titol":"Fita de la serra de l'Olleret I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-de-la-serra-de-lolleret-i","bibliografia":" Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Fita que marca el límit entre dues propietats de la zona, situada al marge de tramuntana del camí. Es tracta d'un prisma de pedra granítica i planta rectangular, anclat al terreny natural de la zona. A la cara frontal de la peça, que està orientada al camí, hi ha gravades les següents inicials: 'JR'. Aquestes lletres estan pintades de color negre. A pocs metres al sud-est d'aquest element hi ha una altra fita de les mateixes característiques situada dins del bosc. Tot i això, aquest element està situat dins del terme municipal de Castellterçol.<\/p> ","codi_element":"08095-145","ubicacio":"Serra de l'Olleret","historia":" Al principi, sota les fites que delimitaven diverses propietats, els posaven fragments de ceràmica i restes de carbons per saber que no eren de terme. En l'actualitat, algunes d'aquestes fites estan essent substituïdes per d'altres prefabricades i de formigó.<\/p> ","coordenades":"41.7482400,2.0519800","utm_x":"421178","utm_y":"4622258","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82481-foto-08095-145-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82481-foto-08095-145-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82481-foto-08095-145-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82482","titol":"Fita del mas Clapers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-del-mas-clapers","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Fita aïllada situada a l'extrem sud-est de la bassa de mas Clapers, al costat del corriol que l'envolta. Es tracta d'un bloc de pedra picada treballada de planta rectangular, amb una de les cantonades de la cara superior escapçada i anclat al subsòl. Al seu costat, delimitant la peça, hi ha tres lloses de pedra planes encastades al terra.<\/p> ","codi_element":"08095-146","ubicacio":"Pla de l'Óssol","historia":"","coordenades":"41.7153400,2.0667600","utm_x":"422367","utm_y":"4618592","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82482-foto-08095-146-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82482-foto-08095-146-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82482-foto-08095-146-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82483","titol":"Fita del Pedró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-del-pedro","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Fita aïllada situada a la banda de llevant del cim del Pedró, en una zona emboscada. Es tracta d'un bloc de pedra de grans dimensions i planta rectangular, amb la part superior arrodonida. Es troba anclada al subsòl i emmarcada per tres grans lloses de pedra situades a terra, en tres de les seves cares, a mode de falca.<\/p> ","codi_element":"08095-147","ubicacio":"El Pedró","historia":"","coordenades":"41.7348800,2.0633600","utm_x":"422108","utm_y":"4620765","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82483-foto-08095-147-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82483-foto-08095-147-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82483-foto-08095-147-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82484","titol":"Fita de la serra de l'Olleret II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-de-la-serra-de-lolleret-ii","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Fita aïllada situada en una zona boscosa prop del camí que porta al coll de la baga del Miracle, a la banda de migdia del mateix. La peça està ubicada als peus d'una alzina. Es tracta d'un bloc de granit ben treballat de planta quadrada, amb el perfil superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. A la cara superior hi ha inscrita una creu grega. La fita es troba en la divisòria que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol.<\/p> ","codi_element":"08095-148","ubicacio":"Serra de l'Olleret","historia":"","coordenades":"41.7477500,2.0523600","utm_x":"421209","utm_y":"4622204","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82484-foto-08095-148-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82484-foto-08095-148-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82484-foto-08095-148-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La presència de la creu fa pensar que es podria tractar d'una antiga fita que marcava els límits de la demarcació d'una parròquia, tot i que no es pot assegurar.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82485","titol":"Túnel de la carretera de Castellterçol I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tunel-de-la-carretera-de-castelltercol-i","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Túnel de desaigüe disposat sota la carretera, creuant la via en sentit oest-est. Es tracta d'una estructura de secció rectangular, bastida en pedra desbastada de diverses mides disposada de manera regular i assentada damunt la roca natural de la zona. L'accés o boca de llevant està emmarcada amb carreus de pedra, amb un contrafort lateral que la protegeix. Tant el contrafort com el mur que emmarca el túnel per la banda de tramuntana estan rematats amb carreus de pedra treballats. La boca de ponent, en canvi, és força més petita. Està bastida en pedra i recull les aigües de la cuneta de la via. Està indicada mitjançant un pedró circular.<\/p> ","codi_element":"08095-149","ubicacio":"Carretera BV-1245, km. 7,1","historia":"","coordenades":"41.7355800,2.0738700","utm_x":"422983","utm_y":"4620833","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82485-foto-08095-149-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82485-foto-08095-149-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82485-foto-08095-149-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82486","titol":"Túnel de la carretera de Castellterçol II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tunel-de-la-carretera-de-castelltercol-ii","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Túnel de desaigüe disposat sota la carretera, creuant la via en sentit nord-sud. Es tracta d'una estructura de secció rectangular, bastida en pedra escairada de mida mitjana disposada de manera regular. L'accés o boca de migdia està emmarcada amb carreuons de pedra als laterals i amb la part superior rematada amb carreus de pedra poligonals. La boca de ponent, en canvi, està completament tapada per l'abundant vegetació que cobreix la zona.<\/p> ","codi_element":"08095-150","ubicacio":"Carretera BV-1245, km. 8,7","historia":"","coordenades":"41.7319300,2.0665000","utm_x":"422366","utm_y":"4620434","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82486-foto-08095-150-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82486-foto-08095-150-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82486-foto-08095-150-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82487","titol":"Túnel de la carretera de Castellterçol III","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tunel-de-la-carretera-de-castelltercol-iii","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Túnel de desaigüe disposat sota la carretera, creuant la via des del nord-est en sentit sud-oest. Es tracta d'una estructura de secció rectangular, amb els murs laterals bastits en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera irregular i lligada amb ciment. El paviment interior està format per la mateixa roca natural de la zona, tot i que regularitzada. Per contra, la part superior del túnel està delimitada amb grans blocs de pedra picada rectangulars, disposats sota l'asfalt de la via. Els dos accessos o boques estan delimitats amb contraforts laterals rematats amb carreus de pedra. La boca del costat sud-oest està delimitada mitjançant dos pedrons circulars de pedra, situats al marge de la carretera.<\/p> ","codi_element":"08095-151","ubicacio":"Carretera BV-1245, km. 8,6","historia":"","coordenades":"41.7313500,2.0675000","utm_x":"422448","utm_y":"4620369","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82487-foto-08095-151-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82487-foto-08095-151-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82488","titol":"Túnel de la carretera de Castellterçol IV","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tunel-de-la-carretera-de-castelltercol-iv","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Túnel de desaigüe disposat sota la carretera, creuant la via en sentit oest-est. Es tracta d'una estructura de secció rectangular, amb els murs laterals bastits en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera irregular i lligada amb ciment. Els dos accessos o boques estan delimitats amb contraforts laterals de pedra. Els contraforts de la boca de ponent estan rematats amb lloses planes de pedra, mentre que els de la banda de llevant estan reformats amb ciment. Aquesta obertura està delimitada mitjançant dos pedrons circulars de pedra, situats al marge de la carretera.<\/p> ","codi_element":"08095-152","ubicacio":"Carretera BV-1245, km. 6,4","historia":"","coordenades":"41.7397100,2.0769300","utm_x":"423242","utm_y":"4621289","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82488-foto-08095-152-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82488-foto-08095-152-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82488-foto-08095-152-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82489","titol":"Túnel de la carretera de Castellterçol V","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tunel-de-la-carretera-de-castelltercol-v","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Túnel de desaigüe disposat sota la carretera, creuant la via des del nord-est en sentit sud-oest. Es tracta d'una estructura de secció rectangular, amb els murs laterals bastits en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera irregular i lligada amb ciment. El paviment interior està empedrat. Per contra, la part superior del túnel està delimitada amb grans blocs de pedra picada rectangulars, disposats sota l'asfalt de la via. Els dos accessos o boques estan delimitats amb contraforts laterals rematats amb carreus de pedra.<\/p> ","codi_element":"08095-153","ubicacio":"Carretera BV-1245, km. 8","historia":"","coordenades":"41.7323200,2.0718600","utm_x":"422812","utm_y":"4620473","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82489-foto-08095-153-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82489-foto-08095-153-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82489-foto-08095-153-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82490","titol":"Túnel del revolt de la Coforna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tunel-del-revolt-de-la-coforna","bibliografia":" Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La boca de llevant està coberta d'abundant vegetació.","descripcio":" Túnel de desaigüe disposat sota la carretera, creuant la via en sentit oest-est. Es tracta d'una estructura de secció rectangular, bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular i assentada damunt la roca natural de la zona. L'accés o boca de ponent està formada per un arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. Aquesta obertura està emmarcada per dos contraforts laterals que la protegeixen, rematats amb lloses de pedra planes. Aquesta boca rep les aigües que baixen de l'horta de l'Agulló mitjançant un salt d'uns 5 metres. La boca de llevant, per contra, està completament coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona.<\/p> ","codi_element":"08095-154","ubicacio":"Carretera BV-1245, km. 7","historia":"","coordenades":"41.7373100,2.0734800","utm_x":"422953","utm_y":"4621025","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82490-foto-08095-154-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82490-foto-08095-154-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82490-foto-08095-154-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La paraula coforna indica un lloc estret i fondo. Podria fer referència al baixant que segons les informacions consultades hi ha des del revolt i fins al pantà del Marcet.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82491","titol":"Túnel del Marcet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tunel-del-marcet","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Cobert per l'abundant vegetació de la zona.","descripcio":" Túnel de desaigüe excavat al terreny natural de la zona i disposat sota del camí d'accés a la fàbrica del Marcet, en sentit oest-est. Es tracta d'una estructura de perfil rectangular, bastida en pedra desbastada de mida mitjana disposada en filades regulars. L'accés o boca de la banda de ponent presenta una llinda plana de pedra al capdamunt de l'obertura. La boca de llevant, en canvi, està completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza el torrent del Marcet, on desemboca.<\/p> ","codi_element":"08095-155","ubicacio":"Fàbrica del Marcet","historia":"","coordenades":"41.7395100,2.0776400","utm_x":"423301","utm_y":"4621266","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82491-foto-08095-155-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82491-foto-08095-155-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82492","titol":"Túnel del torrent de Trens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tunel-del-torrent-de-trens","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Cobert per l'abundant vegetació de la zona.","descripcio":" Túnel de desaigüe excavat al terreny natural de la zona, i disposat en sentit est-oest sota del camí que va a Monistrol de Calders des de la carretera de Sant Llorenç Savall. Es tracta d'una estructura de perfil rectangular, bastida en pedra desbastada de mida mitjana disposada en filades regulars i lligada en sec. L'accés o boca de la banda de llevant presenta una llinda plana de pedra al capdamunt de l'obertura, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. La boca de llevant, en canvi, està completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza el torrent. Des del nivell de circulació del camí s'observa com la part superior del túnel està formada per grans lloses de pedra.<\/p> ","codi_element":"08095-156","ubicacio":"Torrent de Trens","historia":"","coordenades":"41.7224900,2.0367200","utm_x":"419877","utm_y":"4619414","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82492-foto-08095-156-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82492-foto-08095-156-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82492-foto-08095-156-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'element està inclòs dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82493","titol":"Pont del torrent de la font de Buc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-del-torrent-de-la-font-de-buc","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Cobert per l'abundant vegetació de la zona.","descripcio":" Petit pont que permet el pas del torrent de la Font de Buc, al costat del punt on aquest s'uneix al torrent de la Rectoria. Es tracta d'una estructura de perfil rectangular, disposada en sentit est-oest delimitant el camí que circula pel damunt. Està bastida en pedres sense treballar de diverses mides, disposades en una filada i encastades al sòl. Estan lligades en sec. La boca de la banda de ponent presenta dues pedres planes sostingudes per un bloc de pedra rectangular que les sosté. L'aigua discorre a través d'ella fins a la banda de llevant, tot i que aquesta part està completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza el torrent.<\/p> ","codi_element":"08095-157","ubicacio":"Torrent de la Font de Buc - Torrent de la Rectoria","historia":"","coordenades":"41.7288700,2.0374400","utm_x":"419945","utm_y":"4620121","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82493-foto-08095-157-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82493-foto-08095-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82493-foto-08095-157-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82494","titol":"Claper de Trens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/claper-de-trens","bibliografia":" Http:\/\/webfacil.tinet.cat\/manelmar\/7382 [Consulta: 25-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Claper aïllat situat a l'extrem sud-oest de la masia de Trens, en una de les feixes que delimiten els camps de conreu dels voltants de la masia. El claper està situat en una de les cantonades de la feixa, formant una planta irregular en forma d'L. Està delimitat amb pedres de diverses mides disposades d'una manera força irregular, tot i que en filades i sense lligades en sec. Al damunt, en canvi, hi ha pedruscall.<\/p> ","codi_element":"08095-158","ubicacio":"Torrent de la Font de Trens","historia":"","coordenades":"41.7155100,2.0544900","utm_x":"421347","utm_y":"4618622","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82494-foto-08095-158-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82494-foto-08095-158-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82494-foto-08095-158-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Els clapers són amuntegaments de pedra que tenen per objectiu retirar l'excés d'aquest material d'una zona, per facilitar d'aquesta manera el conreu.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82495","titol":"Escala de la barraca del Girbau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escala-de-la-barraca-del-girbau","bibliografia":" Http:\/\/webfacil.tinet.cat\/manelmar\/7260 [Consulta: 25-04-2019].<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Escala de marge volada que presenta els graons encastats en un marge de pedra seca de la banda de tramuntana del camí. Consta de tres esglaons formats amb lloses de pedra rectangulars de la mateixa mida. Està situada al costat de la barraca del Girbau.<\/p> ","codi_element":"08095-159","ubicacio":"Camí del Girbau a Vila-rúbia","historia":" Les escales de marge estaven pensades per estalviar temps alhora de moure's d'un marge (o feixa) a un altre. En ocasions estaven encadenades, permetent pujar vàries feixes alhora.<\/p> ","coordenades":"41.7443900,2.0525600","utm_x":"421222","utm_y":"4621830","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82495-foto-08095-159-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82495-foto-08095-159-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82495-foto-08095-159-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Bàsicament, els esglaons podien estar encastats dins del marge o bé adossats a aquest en forma d'escala.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82496","titol":"Escala de la serra de l'Olleret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escala-de-la-serra-de-lolleret","bibliografia":" Http:\/\/webfacil.tinet.cat\/manelmar\/7260 [Consulta: 25-04-2019].<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Escala de marge adossada a una de les feixes de pedra seca de la zona, que actualment ha estat arranjada. Consta de cinc esglaons rectangulars formats per grans lloses de pedra planes, delimitats per un mur lateral disposat transversalment a la feixa.<\/p> ","codi_element":"08095-160","ubicacio":"Serra de l'Olleret","historia":" Les escales de marge estaven pensades per estalviar temps alhora de moure's d'un marge (o feixa) a un altre. En ocasions estaven encadenades, permetent pujar vàries feixes alhora.<\/p> ","coordenades":"41.7490200,2.0483700","utm_x":"420879","utm_y":"4622348","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82496-foto-08095-160-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82496-foto-08095-160-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82496-foto-08095-160-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'escala està situada dins d'una finca tancada amb una cadena. Bàsicament, els esglaons podien estar encastats dins del marge o bé adossats a aquest en forma d'escala.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82497","titol":"Escala del Girbau de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escala-del-girbau-de-dalt","bibliografia":" Http:\/\/webfacil.tinet.cat\/manelmar\/7260 [Consulta: 25-04-2019].<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Coberta de vegetació.","descripcio":" Escala de marge volada, que presenta els graons encastats en un marge de pedra seca situat entre les masies del Girbau de Dalt i el de Baix,tot i que pertany a la primera. Consta de sis esglaons formats amb lloses de pedra rectangulars de diferents mides.<\/p> ","codi_element":"08095-161","ubicacio":"Plans del Girbau","historia":" Les escales de marge estaven pensades per estalviar temps alhora de moure's d'un marge (o feixa) a un altre. En ocasions estaven encadenades, permetent pujar vàries feixes alhora.<\/p> ","coordenades":"41.7415800,2.0544300","utm_x":"421374","utm_y":"4621517","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82497-foto-08095-161-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82497-foto-08095-161-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82497-foto-08095-161-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'escala està situada dins d'una finca tancada amb una cadena. Bàsicament, els esglaons podien estar encastats dins del marge o bé adossats a aquest en forma d'escala.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82498","titol":"Cocó del Coll I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coco-del-coll-i","bibliografia":" Http:\/\/webfacil.tinet.cat\/manelmar\/7253 [Consulta: 26-04-2019].<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Tapiat i cobert de vegetació.","descripcio":" Cocó de marge integrat dins de l'estructura d'un dels marges de pedra seca de la zona i orientat al sud. Presenta una gran obertura rectangular bastida amb una gran llinda plana i els brancals fets amb pedres de mida mitjana sense treballar. Es troba tapiat amb pedres i terra de la zona.<\/p> ","codi_element":"08095-162","ubicacio":"Quintana del Coll","historia":" Els cocons o frescals són obertures bastides a ras de terra, que tenen la intenció de mantenir la beguda fresca.<\/p> ","coordenades":"41.7379000,2.0432000","utm_x":"420435","utm_y":"4621119","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82498-foto-08095-162-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82498-foto-08095-162-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82498-foto-08095-162-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Els cocons es poden trobar tant a l'interior de les barraques com en els marges exteriors.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82499","titol":"Cocó del Coll II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coco-del-coll-ii","bibliografia":" Http:\/\/webfacil.tinet.cat\/manelmar\/7253 [Consulta: 26-04-2019].<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Tapiat i cobert de vegetació.","descripcio":" Cocó de marge doble que està integrat dins de l'estructura d'un dels marges de pedra seca de la zona i orientat a l'oest. Presenta dues grans obertures rectangulars superposades, amb les llindes planes i els brancals formats amb pedra de diverses mides sense treballar. Els dos cocons estan tapiats amb pedres i terra de la zona.<\/p> ","codi_element":"08095-163","ubicacio":"Quintana del Coll","historia":" Els cocons o frescals són obertures bastides a ras de terra, que tenen la intenció de mantenir la beguda fresca.<\/p> ","coordenades":"41.7395000,2.0409500","utm_x":"420250","utm_y":"4621298","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82499-foto-08095-163-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82499-foto-08095-163-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82499-foto-08095-163-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Els cocons es poden trobar tant a l'interior de les barraques com en els marges exteriors.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82500","titol":"Cocó del Segolar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coco-del-segolar","bibliografia":" Http:\/\/webfacil.tinet.cat\/manelmar\/7253 [Consulta: 26-04-2019].<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"L'interior està lleugerament enrunat.","descripcio":" Cocó de marge que està integrat dins de l'estructura d'un dels marges de pedra seca de la zona, tot i que en l'actualitat aquest marge o feixa està força desdibuixat. Presenta una orientació sud-oest i està format per una obertura més o menys rectangular, bastida amb la pròpia roca natural de la zona. Als brancals s'observen rastres de l'erosió de la pedra, mentre que la llinda està formada amb un gran bloc de pedra irregular, col·locat en esbiaix.<\/p> ","codi_element":"08095-164","ubicacio":"El Segolar - Camp de Bonell","historia":" Els cocons o frescals són obertures bastides a ras de terra, que tenen la intenció de mantenir la beguda fresca.<\/p> ","coordenades":"41.7145000,2.0687200","utm_x":"422529","utm_y":"4618497","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82500-foto-08095-164-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82500-foto-08095-164-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82500-foto-08095-164-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. Els cocons es poden trobar tant a l'interior de les barraques com en els marges exteriors.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82501","titol":"Pintures murals de Santa Cecília de Granera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pintures-murals-de-santa-cecilia-de-granera","bibliografia":" BARRAL I ALTET, Xavier (2000). Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1. Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic, p. 479. FORCADA I SALVADÓ, Ignasi; ROSSELL I FORCADA, Martí (2000). Itineraris pel Moianès. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 88. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. GUDIOL I CUNILL, Josep (1913). 'Excursió a Granera'. Butlletí del Centre Excursionista de Vich, vol. I (1912-1914), p. 74-78. 'La capella de Sant Cecília'. La Granària, 42, 2017, p. 8-11. MASAGUÉ I TORNER, Josep M. (1992b). 'Santa Cecília de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 42. NAVINÉS, Jordi (2010). 'L'ermita de Santa Cecília de Granera'. La Granària, 26. PÉREZ GONZÁLEZ, José María; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel Antonio; CAMPS I SORIA, Jordi (2014). Enciclopèdia del romànic a Catalunya. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María del Real; Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, vol. I, p. 1479-1480. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Col. Catalunya Romànica, 18. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 362. VALL I RIMBLAS, Ramon (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: Ausa, p. 226-227. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 15-03-2019]. Http:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 15-03-2019]. Https:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 15-03-2019].<\/p> ","centuria":"XII","notes_conservacio":"Força degradades i despintades.","descripcio":" Restes d'unes pintures murals situades a la conca absidial del temple de Santa Cecília de Granera, a la part superior de la mateixa, des de la part inferior de la finestra fins al final de l'estructura. Les restes pictòriques no presenten un estat de conservació gens òptim, han perdut bona part de la coloració original i el dibuix de la part inferior del mur. Tot i això, mostren un predomini de la línia en la concepció del dibuix. Representen un Crist en majestat (Pantocrator) de grans dimensions situat dins d'una mandorla apuntada formada per dues faixes en paral·lel, que alhora està sostinguda per quatre àngels. La imatge central està nimbada, asseguda i en actitut de beneïr (s'intueix una mà alçada i en l'altre el llibre). Vesteix una túnica decorada amb bandes ondulades i va descalç. Els àngels, que mostren moviment, estan situats en parelles a cada banda de la mandorla. Estan nimbats, amb les ales desplegades, els braços estesos cap a la mandorla i van vestits amb túniques llargues. És probable que a la part inferior del mur, que actualment està molt degradada, hi hagués una decoració en franges i cortinatge inferior.<\/p> ","codi_element":"08095-165","ubicacio":"Ermita de Santa Cecília","historia":" L'església s'ensorrà sobtadament el 15 de maig de l'any 1924, restant dempeus l'absis i un tram del mur de tramuntana, i quedant les pintures murals a la intempèrie. Fins aquest moment, un quadre pintat l'any 1703 tapava tant l'absis com les pintures (amb l'enderroc fou traslladat a l'església parroquial de Sant Martí). Pels voltants de l'any 1950 es va reconstruïr un tram de la volta absidial per protegir les pintures de les inclemències del temps, tot i que continuaren quedant exposades. Finalment, l'any 1975 la Diputació de Barcelona es va encarregar de la rehabilitació del temple, finalitzada l'any següent.<\/p> ","coordenades":"41.7255800,2.0616900","utm_x":"421958","utm_y":"4619734","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82501-foto-08095-165-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82501-foto-08095-165-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romànic|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Tot i que la datació de les pintures ha anat oscil·lant entre la segona meitat del segle XI i la primera del segle XIII, els darrers estudis han establert la seva datació a finals del segle XII i han estat relacionades amb els corrents més evolucionats del romànic, tot i que el seu estat de conservació no permet una observació del tot òptima.","codi_estil":"92|119|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82502","titol":"Pintures murals de Sant Martí de Granera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pintures-murals-de-sant-marti-de-granera","bibliografia":" GUBERN CLAPÉS, Margarida (2015). 'Granera, l'altar del Roser, el pintor Alfons Gubern'. La Granària, 37, p. 26-28. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 26-04-2019].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Pintures murals situades a la capella del Roser de l'església parroquial de Sant Martí de Granera, situada a la banda de tramuntana de la nau central. Les pintures estan ubicades al mur central de la capella, envoltant la fornícula d'arc apuntat que alberga la imatge de la Verge amb el nen. Emmarcant aquesta imatge hi ha una sèrie de personatges situats a banda i banda, que representen els diversos estaments de la societat, des de personatges religiosos nimbats fins als diversos membres d'una família pagesa, passant per destacats prohoms. A la part inferior hi ha una decoració formada per cortinatges que alhora emmarquen l'altar, mentre que damunt de la fornícula hi ha la representació del castell de Granera i de les primeres cases del barri del Castell, tot coronat pel colom de l'Esperit Sant. Les pintures estan rematades per una cartel·la on es llegeix la següent inscripció: 'REGINA SACRATISSIMI ROSARII ORA PRO NOBIS'.<\/p> ","codi_element":"08095-166","ubicacio":"Plaça de l'Església - Barri de l'Església","historia":" Les pintures són obra del pintor i paisatgista Alfons Gubern i Campreciós. Li foren encarregades l'any 1952. Durant la seva realització, el pintor s'instal·là a Granera.<\/p> ","coordenades":"41.7254000,2.0572300","utm_x":"421587","utm_y":"4619718","any":"1952","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82502-foto-08095-166-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82502-foto-08095-166-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"Alfons Gubern i Campreciós","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82503","titol":"Relleu del castell de Granera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/relleu-del-castell-de-granera","bibliografia":" Informació oral: Pere Genescà [Consulta: 08-04-2019].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Relleu situat al marge de ponent del camí que dóna accés al castell de Granera, damunt de la roca natural que caracteritza la zona. Es tracta d'un baix relleu esculpit a la roca, amb el que sembla la representació d'una cara masculina de perfil ovalat. Al seu costat, sembla insinuar-se una mà. També s'observen restes de pintura de color blau.<\/p> ","codi_element":"08095-167","ubicacio":"Serra del Castell","historia":" El relleu és obra d'un veí de la població.<\/p> ","coordenades":"41.7305700,2.0576100","utm_x":"421625","utm_y":"4620291","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82503-foto-08095-167-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82503-foto-08095-167-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82503-foto-08095-167-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82504","titol":"Roca de l'Àliga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roca-de-laliga","bibliografia":" BATISTA NOGUERA, Ricard (1961). Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Instituto de Prehistoria i Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona, p. 295. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 72. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Http:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 26-04-2019].<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"No localitzat i probablement destruït.","descripcio":" Possible jaciment arqueològic situat a la vessant de llevant de la Roca de l'Àliga, a la zona delimitada entre la serra de Granera i la serra Pelada, en un entorn emboscat. Es tracta d'un possible sepulcre de fosa, que presentava una orientació est-oest. Als seus voltants s'hi van documentar fragments de ceràmica.<\/p> ","codi_element":"08095-168","ubicacio":"Roca de l'Àliga","historia":" Fou documentat per l'arqueòleg Ricard Batista (1962), que assegurava que el jaciment es trobava a la vessant de ponent del turó localitzat entre els masos de La Manyosa i l'Agulló, tot i que en aquell moment ja estava destruït. Segons les informacions aportades a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPA), durant l'elaboració de la Carta Arquelògica l'any 1983, s'indica que la situació del jaciment és a la serra Pelada, a l'est del turó de la Roca de l'Àliga. En aquest sentit i malgrat aquestes informacions, segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, dins la Carta Arqueològica del Vallès Oriental realitzada l'any 1984, hi ha un jaciment anomenat 'Dolmen de la roca d'Àliga'. S'especifica que el jaciment està destruït i no es conserva cap tipus de resta. També menciona que estava situat en una zona de bosc mixt a la vessant de la Roca de l'Àliga i que fou excavat per pastors. L'any 2017, en la revisió efectuada de la mateixa carta, no es va poder documentar cap dada arqueològica relacionada amb el jaciment en tota l'àrea prospectada.<\/p> ","coordenades":"41.7405000,2.0692800","utm_x":"422607","utm_y":"4621383","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82504-foto-08095-168-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82504-foto-08095-168-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"A grans trets, el jaciment es pot adscriure al període del Neolític Mig-Recent (3500-2500 a.C). Les coordenades són aproximades. S'han mantingut les coordenades establertes a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.","codi_estil":"78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82505","titol":"Cementiri de Santa Cecília","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-de-santa-cecilia","bibliografia":" COLOBRANS, Jordi (1988). 'La bruixeria al Moianès'. Castellcir-Sauva negra. IX Ronda Vallesana. 16 octubre 1988. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 56. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 38. PETIT I MENDIZÀBAL, Maria Àngels; (2000). 'Aportacions significatives del Moianès a la prehistòria de Catalunya: historiografia de les cultures holocèniques'. Modilianum, 22. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 7-10. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 20. Http:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 26-04-2019].<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"No localitzat i probablement destruït.","descripcio":" Possible jaciment arqueològic situat als voltants de l'ermita i del cementiri de Santa Cecília. Es tracta d'un possible dolmen situat a uns 60 metres a ponent del temple, en una zona envoltada de camps de conreu, al sud dels barris del Castell i l'Església. L'any 2016, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es van localitzar dues zones que conservaven pedres al voltant del temple. Davant de la façana principal, sota una alzina, es documentaren tres grans pedres. També es va documentar un amuntegament de pedres a la banda de llevant, en el revolt d'un camí que desemboca en uns camps de conreu. En cap dels dos llocs es va documentar cap resta arqueològica relacionada amb aquesta possible estructura.<\/p> ","codi_element":"08095-169","ubicacio":"Ermita de Santa Cecília - Carretera BV-1245, km. 9,7","historia":" L'existència d'aquest megàlit s'ha documentat mitjançant les referències bibliogràfiques existents, donat que mai s'ha localitzat cap resta arqueològica associada. Fou documentat per primera vegada per l'arqueòleg Ricard Batista (1961), que ja el recollia com a desaparegut. Dins la Carta Arqueològica del Vallès Oriental realitzada l'any 1984, hi ha un jaciment anomenat 'Dolmen del Cementiri de Santa Cecília'.<\/p> ","coordenades":"41.7255500,2.0620300","utm_x":"421986","utm_y":"4619730","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82505-foto-08095-169-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82505-foto-08095-169-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Cronològicament, el jaciment s'adscriu dins del període Calcolític (2200-1800 a.C). S'han mantingut les coordenades establertes a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Són aproximades.","codi_estil":"79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82506","titol":"Necròpolis de l'església de Sant Martí de Granera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/necropolis-de-lesglesia-de-sant-marti-de-granera","bibliografia":" Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].<\/p> ","centuria":"XIII-XVIII","notes_conservacio":"Probablement malmès.","descripcio":" Jaciment arqueològic situat a la banda de ponent de l'església parroquial de Sant Martí de Granera, dins del recinte delimitat amb una tanca bastida en pedra, davant de l'antiga façana principal del temple. Es tracta d'una sèrie d'inhumacions o enterraments excavats al subsòl, els quals es localitzaren de manera fortuïta mitjançant l'acció de les màquines excavadores que treballaven a la zona. No es va realitzar cap control ni seguiment arqueològic. És altament probable que hi continuïn havent restes inhumades.<\/p> ","codi_element":"08095-170","ubicacio":"Plaça de l'Església - Barri de l'Església","historia":"","coordenades":"41.7254500,2.0570000","utm_x":"421568","utm_y":"4619724","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82506-foto-08095-170-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82506-foto-08095-170-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La cronologia establerta està relacionada amb les dates de les renovacions i reformes documentades a l'església parroquial de Sant Martí.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82507","titol":"Cova del Salamó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-salamo","bibliografia":" BOSCH, Josep (1991). 'El neolític antic al Vallès Oriental'. Arraona, 8, III Època. Sabadell: Arxiu Històric de Sabadell, Museu d'Art de Sabadell, Museu d'Història de Sabadell, p. 9, 10, 20, 25. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Http:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 26-04-2019]. Http:\/\/www.espeleoindex.com\/ [Consulta: 26-04-2019].<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Força colonitzada per la vegetació de la zona.","descripcio":" Es tracta d'una cavitat de grans dimensions situada al sud-oest de la masia del Salamó. S'hi accedeix des del camí de la Riera al Salamó, on s'agafa un altre camí a mà esquerra situat uns 50 metres abans de la masia. Aquest camí baixa cap a la riera. En un revolt molt tancat a la dreta hi ha una petita esplanada amb un corriol que dóna accés a la cova. La cavitat està orientada a ponent i formada per una gran balma d'uns 25 metres de llargada, que presenta 10 boques d'accés, de les quals 5 donen pas a un petit conjunt de galeries reticulars. Els materials arqueològics que s'hi documentaren estan caracteritzats per la presència de fragments de ceràmica amb cordons aplicats, amb incisions epicardials i també un ganivet de sílex, entre d'altres. Aquests materials estan ubicats als magatzems del Museu d'Història de Sabadell.<\/p> ","codi_element":"08095-171","ubicacio":"Bosc del Salamó","historia":" L'any 1919, Vicenç Renom va realitzar la prospecció i documentació de les terres i materials extrets de la cova del Salamó per un pastor de la zona. L'any 2016, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es va documentar cap tipus de resta arqueològica, tot i que s'observaren alguns desprendiments de pedres i restes de fogueres recents.<\/p> ","coordenades":"41.7117900,2.0809500","utm_x":"423544","utm_y":"4618185","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82507-foto-08095-171-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82507-foto-08095-171-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls|Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Cronològicament, el jaciment està comprès entre els períodes del Neolític Antic Postcardial (4000-3500 a.C) i el Bronze (1800-650 a.C.).","codi_estil":"79|78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82508","titol":"Tomba del Moro de l'Otzet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tomba-del-moro-de-lotzet","bibliografia":" DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i serra de l'Obac. Barcelona: Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, Servei de Parcs Naturals [Inèdit] (Granera 02\/02\/SLO. 007). FERRANDO I ROIG, Antoni (1985). 'La tomba del moro de l'Ocset (Granera) i les sepultures de les Roquisses (Rellinars)'. Butlletí UES, 72-73. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 6. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 56. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Modificació del Pla Especial de Protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Text normatiu. Annex 1. Inventari del patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1998 [Inèdit]. Http:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 26-04-2019]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 26-04-2019]. Http:\/\/www.moianesmes.cat\/ [Consulta: 26-04-2019].<\/p> ","centuria":"IX-XII","notes_conservacio":"","descripcio":" Tomba aïllada situada a l'extrem de llevant d'un turonet rocós al nord-est de la masia de l'Otzet, prop del camí del serrat del Moro. Està excavada a la roca, amb una orientació sud-oest a nord-est i és del tipus antropomorf. Les parets interiors defineixen un perfil còncau, amb els extrems arrodonits i l'encaix per la tapa que la protegia, la qual no es conserva. Amida 1,94m de llargada per 0,40m de profunditat, amb 0,48m d'amplada a la capçalera i 0,20m als peus.<\/p> ","codi_element":"08095-172","ubicacio":"Serrat del Moro","historia":" Segons sembla, la tomba fou oberta durant la dècada dels anys 30 del segle XX. Quan plou, l'estructura s'omple d'aigua i serveix d'abeurador pels animals, inclosos els gossos dels caçadors.<\/p> ","coordenades":"41.7247700,2.0324900","utm_x":"419528","utm_y":"4619671","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82508-foto-08095-172-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82508-foto-08095-172-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Donat que no es va documentar cap tipus de resta arqueològica relacionada amb la tomba, la cronologia establerta abarca des del segle IX i fins al XII, període en el que aquest tipus de tombes són característiques. Segons Antoni Ferrando, prop de la masia de la Roca, a la zona del torrent del mateix nom, hi ha un altra tomba excavada a la roca. El jaciment està inclòs dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac i forma part del seu pla especial de protecció.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82509","titol":"Les Tutes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-tutes","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 87-88. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 20. Http:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 26-04-2019]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 26-04-2019]. Http:\/\/www.espeleoindex.com\/ [Consulta: 26-04-2019].<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Afectada per la vegetació que cobreix la zona.","descripcio":" Es tracta d'una cavitat amb una gran boca principal, que dóna pas a un ampli vestíbul on es bifurquen diverses galeries formant una retícula. Pel que sembla, a l'extrem sud-est de la sala més gran, hi ha una cata rectangular de 4x2,5m i 1m de profunditat. Els materials recollits no permeten establir cap cronologia pel jaciment. S'hi accedeix des del quilòmetre 6 de la BV-1245 de Castellterçol a Granera. S'agafa un camí a la banda de migdia de la carretera, que discorre per la banda de ponent del torrent de les Tutes. Al cap de 800m, on la vegetació clareja, cal agafar un corriol una mica desdibuixat que baixa en direcció al torrent, que porta fins a l'entrada de la cova.<\/p> ","codi_element":"08095-173","ubicacio":"Baga del Marcet","historia":" Segons Antoni Pladevall, a la cova s'hi amagaren bandolers i pròfugs de les guerres. El mateix autor les anomena coves o grutes de óles Tutesó. La cata documentada a l'interior de la cova es va realitzar amb anterioritat a l'any 1973.<\/p> ","coordenades":"41.7371600,2.0844200","utm_x":"423862","utm_y":"4620999","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82509-foto-08095-173-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82509-foto-08095-173-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, la cronologia és desconeguda. Els materials estan custodiats a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC).","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82510","titol":"Forat Negre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forat-negre","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 57. Http:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 26-04-2019]. Http:\/\/www.espeleoindex.com\/ [Consulta: 26-04-2019].<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Afectada per la vegetació que cobreix la zona.","descripcio":" Es tracta d'una cavitat situada a la banda de llevant del torrent de la Riera, damunt d'aquest, en un terreny molt emboscat i disposat en pendent pronunciat. S'hi accedeix des del camí del Marcet, que discorre en paral·lel al torrent. Uns 50 metres abans del pantà del Marcet, cal agafar un corriol a mà dreta, que porta fins a un mur de contenció bastit dins del cabal del torrent. Després de creuar-lo pel damunt, cal pujar el vessant en direcció est fins a la cova. La cavitat està orientada a ponent i presenta una boca d'accés en forma de fissura estreta de 2m de longitud. Desemboca en una sala on es bifurquen tres galeries, tot i que només la de llevant continua cap a l'interior. Es van documentar uns fragments de ceràmica, que estableixen la datació del jaciment dins del període del Bronze Antic. Aquests materials estan ubicats als magatzems del Museu d'Història de Sabadell.<\/p> ","codi_element":"08095-174","ubicacio":"Torrent de la Riera","historia":" Segons sembla, les restes documentades en aquesta cova foren extretes per aficionats.<\/p> ","coordenades":"41.7335600,2.0777900","utm_x":"423307","utm_y":"4620605","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82510-foto-08095-174-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82510-foto-08095-174-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Cronològicament, el jaciment està comprès dins del període del Bronze Antic (1800-1500 a.C.). Autoria de les imatges: Mireia Vera.","codi_estil":"79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82511","titol":"Alineacions de forats picats a la roca del Pedró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alineacions-de-forats-picats-a-la-roca-del-pedro","bibliografia":" FERRANDO I ROIG, Antoni (1990). 'Les alineacions de forats picats a la Roca del Pedró (Granera-Moianès)'. Butlletí UES, 90. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 4-5. FERRANDO I ROIG, Antoni (1992). 'Les alineacions de forats picats a la Roca del Pedró (Granera-Moianès)'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 31-33. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37. NAVINÉS, Jordi; GENESCÀ I GIRBAU, Pere; GENESCÀ I BELLMUNT, Pere (2009). 'Històries bèl·liques de Granera'. La Granària, 22, p. 25-29. SITJES I MOLINS, Xavier (2002). 'Un castell de fusta al Bages, a Granera'. Dovella, 76. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 29-31. Http:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 26-04-2019]. Http:\/\/www.espeleoindex.com\/ [Consulta: 26-04-2019]. Https:\/\/excursionismecientific.wordpress.com\/ [Consulta: 26-04-2019].<\/p> ","centuria":"IX-X","notes_conservacio":"","descripcio":" Jaciment arqueològic situat al cim del Còdol del Castellar, un promontori rocós situat a la banda de tramuntana de la serra de Granera. Aquest cim té una superfície plana d'uns 250 m2 i presenta una planta allargassada més estreta a la part nord. Està format per uns 35 forats de secció circular excavats a la roca, amb un diàmetre d'entre 15 i 25cm. Estan disposats en tres filades disposades de nord a sud, una al centre de la superficíe i les altres dues als laterals i prop dels límits de la roca, que convergeixen a la banda nord. Cada filera està formada per uns vuit forats. També hi ha algun altre forat entre les filades i una cubeta ovalada i molt erosionada a la banda de migdia. Els forats han estat interpretats com els encaixos per fonamentar una estructura utilitzada com a lloc de guaita i vigilància dins del període altmedieval, donada la seva situació estratègica. Una altra hipòtesi la situada a mitjans del segle XII.<\/p> ","codi_element":"08095-175","ubicacio":"Còdol del Castellar","historia":" Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica l'any 2016, no es va localitzar cap resta arqueològica relacionada amb el jaciment.<\/p> ","coordenades":"41.7409100,2.0595900","utm_x":"421802","utm_y":"4621438","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82511-foto-08095-175-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82511-foto-08095-175-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Els veïns de Granera coneixen la roca del Pedró com el Còdol del Castellar.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82512","titol":"Necròpolis de l'Otzet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/necropolis-de-lotzet","bibliografia":" FERRANDO I ROIG, Antoni (1992). 'La Sivella de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 105-108.<\/p> FERRANDO I ROIG, Antoni, (1992). Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa. Editorial Ègara. Monografies Vallesanes, 18. Pàg. 52-55.<\/span><\/span><\/p> GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020]. Http:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 26-04-2019].<\/p> <\/p> ","centuria":"IX-XII","notes_conservacio":"","descripcio":" Possible jaciment arqueològic situat prop de la carretera que va de Granera a Sant Llorenç Savall, a pocs metres de l'encreuament amb el camí que condueix a la masia de l'Otzet i prop del camí que porta al turó del Cogull. Es tracta d'una possible necròpolis formada per diverses tombes de llosa, situades prop d'uns murs de pedra seca esglaonats i localitzades durant l'arranjament d'un camí.<\/p> ","codi_element":"08095-176","ubicacio":"Coll de la Descàrrega","historia":" A principis dels anys 70 del segle XX, una màquina excavadora que arranjava la carretera que va de Granera a Sant Llorenç Savall va localitzar unes tombes de llosa les quals va mutilar per la meitat. Estaven situades prop de la masia de l'Otzet. Amb l'eixamplament del camí entre finals dels anys 80 i principis dels anys 90, les tombes foren destruïdes, tot i que no es descarta que n'hi hagi més. És força probable que la sivella visigòtica de Granera, datada al segle VII i actualment desapareguda, procedís d'aquesta necròpolis. Alhora, la tomba del moro de l'Otzet també està situada prop d'aquesta zona.<\/p> ","coordenades":"41.7169300,2.0368400","utm_x":"419880","utm_y":"4618796","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82512-foto-08095-176-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82512-foto-08095-176-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"S'ha mantingut la datació establerta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Les coordenades són aproximades. El jaciment està inclòs dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82513","titol":"Sepultura de l'Olleret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sepultura-de-lolleret","bibliografia":" Informació oral: Pere Genescà [Consulta: 08-04-2019]. Http:\/\/invarque.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 26-04-2019].<\/p> ","centuria":"III-I a.C.","notes_conservacio":"Cobert de vegetació. Zona emboscada.","descripcio":" Possible jaciment arqueològic situat a uns 300m de distància a ponent de la masia enrunada de l'Olleret, dalt d'un petit turonet i prop d'una casa de fusta de recent construcció, al nord-oest. Es tracta d'una possible tomba excavada al terreny del turó i datada dins del període ibèric. Durant la prospecció de la zona, efectuada a principis de l'any 2019, es va observar una possible alineació de pedres que podria tenir la intenció de tapar les restes, tot i que no es pot assegurar. El lloc fou indicat pel sr. Pere Genescà de Granera.<\/p> ","codi_element":"08095-177","ubicacio":"Coll de Muntanya - Coll de la Baga del Miracle","historia":" Els materials arqueològics documentats estan custodiats al Museu Episcopal de Vic (MEV). Segons la Carta arqueològica d'Espanya de l'any 1945, en un lloc anomenat Ollerich del terme municipal de Granera s'hi va trobar ceràmica ibèrica. Alhora, l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPA) ha mantingut el topònim original del jaciment (Ollerich) donat que s'utilitzava a principis del segle XX, tal i com indica un mapa de minutes de la zona datat l'any 1914. Segons aquest mateix inventari, el jaciment es localitza entre els termes municipals de Granera i Castellterçol, tot i que la informació disponible a l'espai web del Geoportal del Patrimoni Cultural, la inclou només al municipi de Castellterçol.<\/p> ","coordenades":"41.7491800,2.0475500","utm_x":"420811","utm_y":"4622367","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82513-foto-08095-177-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82513-foto-08095-177-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les coordenades són aproximades.","codi_estil":"81","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82514","titol":"Base de canó carlí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/base-de-cano-carli","bibliografia":" JAUMOT, Miquel (2016). Caminant per racons del Moianès. 15 itineraris. Valls: Cossetània, p. 97.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Molt degradat i afectat per la vegetació.","descripcio":" Jaciment arqueològic situat dalt d'un turonet del serrat de les Forques, damunt del collet de Llebre (al sud-oest) i prop del dipòsit d'aigües. Es tracta de les restes del basament d'un antic canó utilitzat durant les guerres carlines. Estan formades per pedres de mida gran desbastades i sense treballar, encaixades al sòl del turó i disposades en paral·lel. Estan agrupades en tres grups, dos en paral·lel al davant i una altra central al darrera (tot i que aquesta última no està gaire ben conservada).<\/p> ","codi_element":"08095-178","ubicacio":"Serrat de les Forques","historia":" L'objectiu d'aquestes bases era evitar el retrocés del canó quan aquest es disparava.<\/p> ","coordenades":"41.7331300,2.0605700","utm_x":"421874","utm_y":"4620573","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82514-foto-08095-178-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82514-foto-08095-178-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"El jaciment està senyalitzat amb una fita contemporània instal·lada per la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82515","titol":"Cementiri de Granera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-de-granera","bibliografia":" GAMELL, Genís (2016). 'La Consueta de Granera'. La Granària, 42, p. 6-7. MASAGUÉ I TORNER, Josep M. (1992). 'Santa Cecília de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 41.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Recinte de planta rectangular situat al costat de la capella de Santa Cecília. Està format per dos volums aïllats i una tanca de pedra que delimita l'espai respecte l'exterior. La façana principal està orientada al sud-oest i presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt bastit amb maons, i rematat amb una coberta de teula plana i dues vessants integrada a la tanca. Està coronada amb una creu grega de ferro. Damunt del portal hi ha les restes d'una inscripció gravada damunt del revestiment que cobreix el mur, de la es conserva el següent text: 'REQUIES (·) PACE.'. El portal està tancat amb una porta de ferro treballat, amb un timpà semicircular amb la data 1892. A l'interior, l'espai s'organitza mitjançant un carrer central empedrat disposat longitudinalment i emmarcat amb dues filades de xiprers. En aquest carrer destaca una creu llatina de ferro decorada amb carcanyols i situada damunt d'una peanya de pedra quadrada amb capitell. Els volums que alberguen els nínxols són de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i organitzats en tres registres horitzontals diferenciats. Presenten les façanes principals emblanquinades i els nínxols estan bastits mitjançant una obertura d'arc rebaixat. El volum de la banda de llevant és força més gran que l'anterior i compta amb un ràfec superior motllurat. L'altre volum està situat a la cantonada de migdia, al costat de la sala pels difunts. És força més petit i més recent arquitectònicament parlant. La tanca està bastida en pedra de diverses mides i fragments de maons, disposat de manera irregular. Els volums que integren els nínxols estan fets en pedra disposada de manera més regular, amb les cantoneres embellides amb pedra desbastada de mida més gran.<\/p> ","codi_element":"08095-179","ubicacio":"Ermita de Santa Cecília - Carretera de Sant Llorenç Savall","historia":" El cementiri respòn a una ampliació efectuada l'any 1892, quan passà a ser de propietat municipal. Antigament, la capella tenia un cementiri propi. El dia de Tots Sants es feia una processó de l'església fins al cementiri resant el rosari i després de la missa. Un cop allà es feia una absolta general per tots els difunts. El passadís que separa el cementiri de la capella de Santa Cecília fou construït durant les obres de rehabilitació del temple, als anys 70 del segle XX.<\/p> ","coordenades":"41.7255100,2.0617300","utm_x":"421961","utm_y":"4619726","any":"1892","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82515-foto-08095-179-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82515-foto-08095-179-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82515-foto-08095-179-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82516","titol":"Pont del Marcet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-del-marcet","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 54. 'Les matinals pel Moianès es va passejar per Granera'. La Granària, 43, 2017, p. 14.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Pont aïllat de grans dimensions situat damunt del torrent del Marcet. Està format per un sol arc rebaixat bastit amb carreus de pedra, amb les cantoneres arranjades. Una motllura rectilínia recorre la divisòria entre els brancals i l'arc. La resta de l'estructura està feta en pedra sense treballar de diverses mides, disposada regularment. La part superior o tauler està delimitat per dues baranes de pedra que formen part de l'estructura. Estan rematades amb una filada de pedra escairada amb els cantos arrodonits. El tauler està format pel propi paviment de la carretera.<\/p> ","codi_element":"08095-180","ubicacio":"Carretera BV-1245, km. 6,1","historia":"","coordenades":"41.7419000,2.0790700","utm_x":"423423","utm_y":"4621530","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82516-foto-08095-180-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82516-foto-08095-180-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82516-foto-08095-180-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82517","titol":"Camí ral - camí de coll d'Ases","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-cami-de-coll-dases","bibliografia":" FONT I SENTIAS, Josep (1994). 'La transhumància: el camí ramader que travessava el Moianès'. Modilianum, 10. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 3-19. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 24. MIRALLES, Ferran; QUERALT, Arnau; SALA, Pere (2003). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències. Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 67. 'Obres al camí ral'. La Granària, 45, 2018, p. 8-9.<\/p> ","centuria":"X-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" Antic camí rural que creua el terme municipal de Granera per la banda de llevant, entre el coll Roig i coll d'Ases. El camí parteix del quilòmetre 2 de la carretera BV-1245 dins del terme municipal de Castellterçol i marxa en direcció sud cap al terme de Granera, al que s'entra uns metres abans d'arribar al coll Roig. El camí travessa els paratges de les Sorreres i les Gavinetes en direcció al serrat de les Pedres, passant per darrera del dipòsit d'aigües de la cova del Penitent. Posteriorment continua per la carena fins a arribar al coll d'Ases, marxant cap al terme municipal de Gallifa. El traçat del camí combina els trams de terra amb d'altres d'asfaltats. Bona part del seu recorregut forma part de la divisòria amb les poblacions de Castellterçol i Gallifa.<\/p> ","codi_element":"08095-181","ubicacio":"Quintana del Pla Gaià - Coll d'Ases","historia":" El tram del camí que discorre entre el Pujolet (Castellterçol) i les finques de Salvatges i els Plans (Gallifa), coincideix amb l'antic ramader de la Cerdanya, que també es coneix com el camí del Vallès o de Moià. Pel que sembla, els pastors feien nit al coll d'Ases. El tram entre la cova del Penitent i el coll d'Ases fou arranjat a principis de l'any 2018.<\/p> ","coordenades":"41.7142500,2.0993700","utm_x":"425079","utm_y":"4618442","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82517-foto-08095-181-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82517-foto-08095-181-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82517-foto-08095-181-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La cronologia és aproximada.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82518","titol":"Tram empedrat del camí de la font Nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tram-empedrat-del-cami-de-la-font-nova","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Tram empedrat situat al bell mig del camí de la Font Nova, just a la zona on fa pujada en direcció al camí de Monistrol de Calders i el barri del Castell, un cop passada la font. Amida aproximadament uns 50 metres de longitud. Aquest tram està emmarcat pel marge rocós de la zona, per la banda de llevant, mentre que a ponent compta amb muret bastit en pedra sense treballar de diverses mides. La via està formada per un paviment de pedres irregulars de diverses mides, encaixades al subsòl i disposades en filades més o menys regulars, sobretot a la part central. S'observa algun reforç lligat amb ciment a la banda de llevant de la via.<\/p> ","codi_element":"08095-182","ubicacio":"Camí de la Font Nova","historia":"","coordenades":"41.7260400,2.0586900","utm_x":"421709","utm_y":"4619788","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82518-foto-08095-182-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82518-foto-08095-182-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82518-foto-08095-182-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82519","titol":"Resclosa del torrent de la font de Buc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/resclosa-del-torrent-de-la-font-de-buc","bibliografia":" Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Completament coberta de vegetació.","descripcio":" Resclosa situada dins del torrent de la Font de Buc, en perpendicular al cabal del corrent , en sentit est-oest. Es tracta d'un mur de formigó amb basament, assentat damunt de la llera rocosa del torrent. Al seu costat hi ha una construcció mig enrunada i coberta de vegetació, que es podria tractar del sobreexidor. La resclosa permetia acumular l'aigua del seu curs per regar els conreus que hi havia al seu entorn.<\/p> ","codi_element":"08095-183","ubicacio":"Torrent de la Font de Buc","historia":"","coordenades":"41.7293300,2.0367600","utm_x":"419889","utm_y":"4620173","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82519-foto-08095-183-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82519-foto-08095-183-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82519-foto-08095-183-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Fou construïda amb la intenció d'acumular l'aigua del torrent en aquest punt per poder regar. Pot estar relacionada, de manera inicial, amb el cultiu de la vinya donat que a la zona propera al torrent hi ha diverses barraques de pedra seca.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82520","titol":"Era de l'església","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/era-de-lesglesia","bibliografia":" 'Obres a l'era de l'església'. La Granària, 28, 2011. SOLER FARGAS, Teresa (2004). 'L'Ecomuseu del Moianès. La valorització del patrimoni preindustrial d'una comarca'. Lauro, 26-27. Granollers: Museu de Granollers, p. 81-87. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019]. Http:\/\/www.moianesmes.cat\/ [Consulta: 27-04-2019]. Http:\/\/www.moianes.net\/galeria\/ [Consulta: 27-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Plaça reformada de planta irregular situada al bell mig del barri de l'Església, a la banda de llevant de la Rectoria i de la Casa de la Vila. Presenta un paviment bastit amb dos tipus de cairons diferenciats, corresponents a dos moments històrics diferents: un paviment de cairons de pedra de nova factura, disposat a tota la superfície de l'estructura, i diverses parts bastides amb cairons d'obra originals i reaprofitats, en determinades zones de la plaça. La part més destacable del paviment original està situat entre la façana de migdia de la Rectoria i la de tramuntana de la Casa de la Vila. Un dels cairons està gravat amb l'any 1678, mentre que l'altre està decorat. Una altra part bastida amb cairons originals és el mirador situat a la cantonada de migdia, on hi ha instal·lats dos plafons informatius i un telescopi. La darrera part feta amb cairons originals està adossada a la façana de ponent de l'ajuntament. En ella hi ha instal·lats un banc de pedra amb un encaix central i una font de ferro. Finalment, a la cantonada de ponent hi ha instal·lat un parc infantil.<\/p> ","codi_element":"08095-184","ubicacio":"Plaça de l'Església - Barri de l'Església","historia":"","coordenades":"41.7252400,2.0568500","utm_x":"421555","utm_y":"4619700","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82520-foto-08095-184-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82520-foto-08095-184-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82520-foto-08095-184-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'era de l'Església era l'espai comú per batre del barri de l'Església. Fou arranjada l'any 2011. Les obres d'execució foren gestionades i finançades per l'Ecomuseu del Moianès. L'espai ha estat inclòs com una de les radials d'aquest museu dins de la comarca i està dedicat a l'explotació dels recursos animals. Un plafó informatiu explica el projecte i la seva funcionalitat. L'altre plafó fa referència als greus incendis que cremaren en alguns dels municipis de la comarca l'any 2003, Granera inclòs. El banc de pedra està format per dos grans blocs de pedra rectangulars que sostenen el basament d'un altar de l'església de Sant Martí, que probablement fou destruït durant la guerra Civil.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82521","titol":"La Nena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-nena","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2007). 'Els nostres artistes'. La Granària, 13, p. 16-17. 'IV Firartesania de Granera'. La Granària, 13, p. 10. Http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/element.php?e=9858 (Consulta: 27-04-2019). Http:\/\/www.granera.cat\/ (Consulta: 27-04-2019).<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" Escultura aïllada situada al mirador del Cucut, a l'entrada al barri del Castell. Es tracta d'una escultura de bronze que representa una figura femenina infantil de tamany real. Porta un vestit de tirants i els cabells recollits amb una cua. Està recolzada damunt d'un mur de pedra amb el coronament inclinat a mode de balcó, i assentada damunt d'una peanya de pedra. L'escultura mira cap a ponent, on hi ha unes grans vistes del terme.<\/p> ","codi_element":"08095-185","ubicacio":"Camí de Monistrol de Calders - Barri del Castell","historia":"","coordenades":"41.7275600,2.0593300","utm_x":"421764","utm_y":"4619956","any":"2007","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82521-foto-08095-185-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82521-foto-08095-185-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"Mª Antònia Tomàs Sanleandre","observacions":"L'escultura fou inaugurada dins dels actes de la IV Firartesania de Granera, celebrada el mes de maig de l'any 2007. És obra de l'escultora local Mª Antònia Tomàs Sanleandre.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82522","titol":"Placa del carrer del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-del-carrer-del-castell","bibliografia":" Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Placa situada a la façana de llevant de la casa de cal Tiana, orientada al carrer del Castell. Està formada per una única rajola vidrada de color blanc, encastada a la part superior del parament i amb la inscripció 'CALLE DEL CASTILLO' de color negre.<\/p> ","codi_element":"08095-186","ubicacio":"Carrer del Castell - Barri de Baix","historia":"","coordenades":"41.7283500,2.0591500","utm_x":"421750","utm_y":"4620044","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82522-foto-08095-186-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82522-foto-08095-186-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-26 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"És una de les plaques d'època franquista que es conserven a la població.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82523","titol":"Placa del Carrer Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-del-carrer-nou","bibliografia":" Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Placa situada a la façana de ponent de la casa de cal Vila. Està formada per una única rajola vidrada de color blanc, encastada a la part superior del parament i amb la inscripció 'CALLE NUEVA' de color negre.<\/p> ","codi_element":"08095-187","ubicacio":"Carrer Nou - Barri de Baix","historia":"","coordenades":"41.7305800,2.0627100","utm_x":"422049","utm_y":"4620288","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82523-foto-08095-187-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82523-foto-08095-187-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"És una de les plaques d'època franquista que es conserven a la població.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82524","titol":"Serra del barri del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serra-del-barri-del-castell","bibliografia":" Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Serra aïllada situada al bell mig de la zona d'aparcament dels restaurant l'Esclopet, a la banda de ponent de l'edifici. Es tracta d'una serra de ferro per treballar la fusta, formada per dues grans rodes superposades i unides per un braç arquejat, que també sosté la taula utilitzada per sostenir les peces que calia tallar o bé treballar. Al bell mig del braç arquejat hi ha el nom en relleu de l'empresa comercialitzadora: 'MENNA CLARAMUNT \/ SABADELL-ESPAÑA'. En l'actualitat, la serra està anclada damunt d'un basament rectangular bastit amb pedra, maons i ciment.<\/p> ","codi_element":"08095-188","ubicacio":"Carrer del Castell - Barri del Castell","historia":" Va ser la primera serra elèctrica per treballar la fusta que va existir, aproximadament a principis del segle XX. Tipologicament es tracta d'una serra de cinta. En origen era propietat de la masia de La Riera. Fou col·locada pel sr. Pere Genescà al seu emplaçament actual.<\/p> ","coordenades":"41.7289200,2.0588200","utm_x":"421723","utm_y":"4620107","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82524-foto-08095-188-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82524-foto-08095-188-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82524-foto-08095-188-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82525","titol":"Banc del barri de l'església","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/banc-del-barri-de-lesglesia","bibliografia":" Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Banc de pedra aïllat situat davant la façana principal de l'església parroquial de Sant Martí. Està format per una gran llosa de pedra rectangular, assentada damunt d'un petit mur que delimita la terrassa davantera del temple. Aquest mur està bastit amb grans blocs de pedra rectangulars, superposats en dues filades. La llosa que fa de seient presenta un encaix rectangular al bell mig de la peça.<\/p> ","codi_element":"08095-189","ubicacio":"Plaça de l'Església - Barri de l'Església","historia":" Es tracta del basament d'un altar de l'església de Sant Martí reaprofitat com a banc. És força probable que l'altar fos destruït durant la guerra Civil, quedant a la intempèrie durant molts anys. Fa un temps fou col·locat al seu emplaçament actual.<\/p> ","coordenades":"41.7252600,2.0571900","utm_x":"421583","utm_y":"4619702","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82525-foto-08095-189-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82525-foto-08095-189-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82525-foto-08095-189-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82527","titol":"Placa del Casal de Granera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-del-casal-de-granera","bibliografia":" 'Notícies de Granera. Acte d'inauguració del Casal de Granera'. La Granària, 27, 2011.<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" Placa rectangular de fusta treballada i ornamentada, que està formada per dos gravats diferenciats: el nom de l'edifici i la representació d'una figura femenina, que sosté l'escut de Granera en una mà. Amb l'altre braç assenyala el nom de la construcció. La placa també inclou dues plaques metàl·liques encastades i gravades. La més gran fa referència a la refoma del Casal i dóna les gràcies a l'Associació Recreativa de Granera i als seus socis fundadors. Està datada el mes de juliol del 2011. La petita, en canvi, fa referència a la inauguració de la reforma per part de l'Honorable Conseller sr. Josep Lluís Cleries.<\/p> ","codi_element":"08095-191","ubicacio":"Camí de la Clota, s\/n - Barri del Castell","historia":" La placa és obra de l'artista Fernando Mas Autillo i commemora les obres de rehabilitació i reforma del Casal de Granera, inaugurat el mes de juliol de l'any 2011.<\/p> ","coordenades":"41.7283700,2.0600500","utm_x":"421825","utm_y":"4620045","any":"2011","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82527-foto-08095-191-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82527-foto-08095-191-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"Fernando Mas Autillo","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82528","titol":"Gegants de Granera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gegants-de-granera","bibliografia":" LAGLERA, Ascensi et al. (1998). Gegants del Vallès Oriental. [Granollers]: Consell Comarcal del Vallès Oriental, p. 84-86. 'La nova geganta de Granera'. La Granària, 17, 2008. NAVINÉS, Jordi (2008). 'Com ha estat feta la geganta 'Palmira''. La Granària, 18, p. 11-18.<\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" Parella de gegants de grans dimensions, que fan referència a diversos aspectes de la història del municipi. Els gegant original s'anomena Baró Asler. Té una alçada de 2,30m i un pes de 45 kg. Està fet de pasta de paper (el bust i les mans) i fusta (estructura). El seu rostre és asimètric i va vestit amb una cassaca vermella, amb puntes blanques a les mànigues i el coll. També porta un trident en una de les mans. La geganta es diu Palmira i està formada per una estructura de fusta, amb els braços i el cap articulats mitjançant cables i politges. El seu cos està fet amb xarxa metàl·lica de galliner i una capa de paper de diari encolat i pintat. La geganta porta un vestit d'època, una bossa d'herbes remeieres a la cintura i un collaret daurat amb l'escut de Granera. En darrer terme també hi ha un capgròs que representa un drac, amb el morro de color verd i el coll vermell.<\/p> ","codi_element":"08095-192","ubicacio":"Camí de la Clota, s\/n - Barri del Castell","historia":" Els gegants de Granera ballen per la Festa Major anual i també en d'altres actes que s'havien organitzat al municipi, com per exemple la Firartesania (actualment ja no es celebra). El Baró Asler fou construït l'any 1976 per iniciativa del sr. Àlvar Vilaplana i l'Associació Recreativa de Granera. La roba fou confeccionada pels veïns del poble. Està inspirat en la famosa sèrie de dibuixos animats 'Mazinger Z', en concret en el baró Ashler, que tenia una meitat de la cara masculina i l'altra femenina . Es va estrenar l'1 de setembre de l'any 1976, dins dels actes de la Festa Major de Granera. Anava acompanyat per sis capgrossos actualment desapareguts. L'any 1992 va desfilar a la festa d'en Tallaferro i la Griselda de Castellterçol. La geganta Palmira fou construïda pel sr. Josep Maria Barnet i presentada en societat el 30 d'agost de 2008 al Casal de Granera. Els seus padrins són els gegants de Castellcir. La figura està dissenyada amb totes les comoditats per al portador: materials tous recobrint l'estructura de fusta i anelles metàl·liques lleugeres per evitar que trepitgés la roba. El seu nom fa referència a una antiga veïna del poble molt estimada i recordada, que coneixia molts remeis naturals i tenia una vocació altruïsta cap als malats.<\/p> ","coordenades":"41.7283700,2.0600500","utm_x":"421825","utm_y":"4620045","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82528-foto-08095-192-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82528-foto-08095-192-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82528-foto-08095-192-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82530","titol":"Col·lecció de Granera al Museu d'Història de Sabadell (MHS)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-granera-al-museu-dhistoria-de-sabadell-mhs","bibliografia":" Font: fons documental del Museu d'Història de Sabadell. Http:\/\/museusenlinia.gencat.cat\/ [Consulta: 28-04-2019]. Http:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 28-04-2019].<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Col·lecció de materials arqueològics procedents del jaciment arqueològic de la Cova del Salamó, que es conserven als magatzems del Museu d'Història de Sabadell (MHS). Aquests materials es corresponen amb fragments de ceràmica informes, nanses, vores, petxines,fragments de fulla i esclats de sílex, quars i lidita. Alguns dels fragments ceràmics presenten decoracions amb cordons pessigats i aplicats, d'altres amb cordons curvilinis i incisions típiques epicardials, així com una tubular vertical del tipus de Montboló, datada dins del Neolític mitjà català. Destaca un ganivet de sílex cremat de secció trapezoïdal i una destral polida de tall encrostonat. En relació a aquesta destral, cal dir que no s'especifica si forma part del mateix jaciment o no (fou una recol·lecció). La datació establerta per aquests materials està compresa entre els períodes del Neolític Antic Postcardial (4000-3500 a.C) i el Bronze (1800-650 a.C.).<\/p> ","codi_element":"08095-194","ubicacio":"Museu d'Història de Sabadell. Carrer de Sant Antoni, 13, Sabadell","historia":"","coordenades":"41.7252000,2.0570500","utm_x":"421572","utm_y":"4619696","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82530-foto-08095-194-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82530-foto-08095-194-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82530-foto-08095-194-3.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Edats dels Metalls|Neolític","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474\/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics.","codi_estil":"79|78","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82532","titol":"Fons d'imatges digitals de Granera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-dimatges-digitals-de-granera","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Fons d'imatges digital creat l'any 2012 i situat a l'ajuntament del municipi. Es tracta d'una compilació d'imatges creada amb la intenció de preservar i conservar les fotografies antigues existents, i que són de propietat privada, relacionades amb la població de Granera. L'arxiu integra més d'un centenar d'imatges de temàtica diversa en format digital, la majoria de les quals han estat cedides pels veïns del poble (els originals són digitalitzats i retornats als seus propietaris). No s'inclouen les imatges posteriors a l'any 1980.<\/p> ","codi_element":"08095-196","ubicacio":"Plaça de l'Església, s\/n - Barri de l'Església","historia":" La creació d'aquest arxiu digital fou una iniciativa del sr. Jordi Navinés.<\/p> ","coordenades":"41.7252000,2.0570500","utm_x":"421572","utm_y":"4619696","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82532-foto-08095-196-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82532-foto-08095-196-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les imatges han estat proporcionades pel sr. Pere Genescà.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82533","titol":"Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-granera","bibliografia":" Http:\/\/xam.diba.cat\/wiki\/arxiu-municipal-de-granera [Consulta: 28-04-2109].<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" L'Arxiu Municipal de Granera integra el fons documental generat pel propi consistori en el desenvolupament de les seves funcions. També aplega fons d'altres institucions. Conté bona part del patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història. Aquesta informació es troba instal·lada en prestatgeries metàl·liques, inventariada i guardada en arxius definitius. Presenta un abast cronològic que va des del segle XVIII fins a l'actualitat. El fons està classificat en les seccions següents, amb les dates inicials: Administració General (1721), Hisenda (1719), Proveïments (1941), Serveis socials (1914), Sanitat (1910), Obres i Urbanisme (1909), Seguretat pública (1910), Serveis Militars (1882), Població (1856), Eleccions (1886), Ensenyament (1896), Cultura (1974) i Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1919). Alhora, també integra el fons del jutjat de pau (1863-2005) i el fons de la biblioteca i hemeroteca legislativa, les Reials Cèdules (1744-1849).<\/p> ","codi_element":"08095-197","ubicacio":"Plaça de l'Església, s\/n - Barri de l'Església","historia":"","coordenades":"41.7253900,2.0574000","utm_x":"421601","utm_y":"4619717","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82533-foto-08095-197-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82533-foto-08095-197-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82533-foto-08095-197-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La primera actuació arxivística d'aquest arxiu la va realizar l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, des del 18 d'octubre al 22 de desembre de l'any 2000. El 23 de juliol del 2004, l'ajuntament s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82534","titol":"Goigs de Santa Cecília","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-santa-cecilia-0","bibliografia":" Font: fons documental de l'associació Amics dels Goigs.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" 'GOIGS EN ALABANSA DE LA GLORIOSA VERGE Y MARTIR SANTA CECILIA, que se venera en sa Capella situada en la parroquia de Granera, Bisbat de Vich': Puig al Cel sou collocada,\/molt amada,\/Cecilia de Cristo Esposa,\/Ohiunos Verge gloriosa. Si als organs de Deu cantaban,\/y sonaban\/alabansas, y llohors\/vostres entranyas, y Cor\/també cantaban\/las glorias al Criador;\/ab tantas virtuts dotada\/molt amada, (etc). Vostre Espós Valerià\/inhumá\/pensaba usant de rigor,\/poder marxitar la flor,\/que vos voliau\/dedicar al Criador,\/de un Angel foreu guardada,\/y defensada, (etc). Almachio Jutge tirá\/inhumá\/vos demana los tresors\/de vostre Cunyát, y Espós; sens reparo\/li vareu respondrer vos\/que al pobre los guardaba\/que ell amaba, (etc). Ab foch una nit, y un dia\/ab porfia\/tormentaren vostre cos,\/pero quedá tan lustrós\/com lo dia,\/tant blanch, casto, y hermós\/fins que sou sacrificada\/y degollada, (etc). Vostra vida tant hermosa,\/y virtuosa\/acabada en lo mon trist,\/servireu á Jesucrist\/pura y ditxosa;\/santa com may se ha vist\/en lo Cel sou collocada\/y venerada, (etc). En temps de la malaltia\/ab porfia\/esperám tots alcansar,\/que seréu particular\/favor, y guia\/perdó de Deu impetrar\/essent esposa estimada\/prensa amada, (etc). Als queus te per advocada\/molt sagrada,\/Cecilia de Cristo Esposa,\/Ohiunos Verge gloriosa.\/\/ V. Difussa est gratia in labiis tuis. R. Propterea benedixit te Deus in aeternum.\/\/ OREMUS. Deus qui nos annua Beate Caecilie Virginis et Martyris tuae solemnitate laetificas: da, ut quam veneramur oficio, etiam piae conversationis sequamur exemplo. Per'.<\/p> ","codi_element":"08095-198","ubicacio":"Ermita de Santa Cecília","historia":" Aquests goigs foren editats per la Impremta Valls de Vic entre els anys 1814 i 1888.<\/p> ","coordenades":"41.7255600,2.0616200","utm_x":"421952","utm_y":"4619732","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82534-foto-08095-198-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82535","titol":"Goigs de Sant Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-marti-4","bibliografia":" Font: fons documental de l'associació Amics dels Goigs. 'Sant Martí, patró de Granera'. La Granària, 4, 2004, p. 12.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" 'GOIGS A LLAOR DE SANT MARTÍ, Patró de la Parròquia de Granera (Bisbat de Vic): Puix el cel per Vós s'obria,\/i el bon Déu us hi acollí:\/Ajudeu-nos cada dia\/gloriós bisbe Sant Martí. A Sabària, lloc d'Hongria,\/Sant Martí, tot excel·lent,\/es va escaure l'alegria\/de vostre clar naixement.\/Vostre nom, des d'aquell dia,\/els estels van confegir. Jovençá, tot el cor tendre,\/rosa que s'ha esbadellat,\/de la fe sabeu entendre\/tot el misteri amagat. Així la preneu per guia\/i així us mena a bon camí. Amb tot goig el vostre pare\/una espasa us ha cenyit,\/sou soldat, adesiara,\/l'espasa us dóna neguit;\/deixar-la, tan se valdria\/si el portar-la us fa patir. ¡Quin matí de maltempsada!\/Vós, a cavall, fredeluc,\/se us apropa, mà allargada,\/un vell captaire poruc.\/Espellifat, com patia,\/tremolós i secardí!. Surt de la veina l'espasa,\/la mà no us ha tremolat,\/i tot seguit talla rasa\/la capa per la meitat,\/que vostra espatlla cobria\/i la del vell va a cobrir. Caritat, caritat santa,\/santa i dolça caritat,\/quan escampes gràcia tanta\/a Sant Martí n'has donat,\/virtut que tot el guarnia,\/virtut que mai no té fi. Per això, mitja nit closa,\/Jesús us vé a fer costat,\/i us diu la més bella cosa\/que mai no haveu escoltat;\/us diu que és Ell qui rebia\/de vostra capa un bocí. Ell era el pobre captaire,\/amor del vostre consol,\/flor malmesa al tall de l'aire\/d'aquell dia sense sol.\/Això la fe us acreixia\/i el cor us omplí a desdir. I l'espasa abandonàreu,\/bondadós vostre posat,\/a la religió us donàreu,\/pastor místic de ramat.\/¡Ai, de Vós qui en fugiria\/si tan sabeu beneir!. Companyó de Sant Hilari,\/vostra mare bategeu,\/de la fe en un dolç desvari\/fins tres morts ressuciteu.\/La mitra bé us escauria;\/¡qui us la pogués oferir!. I us fan bisbe, ànima pura,\/deu de blana humilitat,\/i s'acreix vostra figura\/quan la crossa heu agafat;\/i en l'anell la llum destria\/l'amatista amb l'or més fi. Nostra església de Granera\/us ha pres per Sant Patró,\/i en cada cor que us venera\/us hi encenen un llantió,\/que tot hora cremaria\/si el viure no fos llanguir. Sant Martí, guiatge nostre,\/no ens deixeu abandonats;\/els nostres camps, nostre sostre\/guardeu i els nostres ramats.\/Lliureu-nos de malaltia,\/i assistiu-nos en morir. L'Excm. I Rdm. Sr. Bisbe de Vic, P. Joan Perelló Pou, concedeix 100 dies d'indulgència als qui resin o cantin aquests goigs'.<\/p> ","codi_element":"08095-199","ubicacio":"Plaça de l'Església - Barri de l'Església","historia":" Es tracta d'una edició dels Amics dels Goigs datada l'any 1951. La lletra fou composada per Enric Cubas Oliver, mentre que la música és obra de mossèn Francesc Baldelló. Posteriorment se'n va fer una segona edició l'any 1969, per part de la impremta Altés de Barcelona.<\/p> ","coordenades":"41.7254000,2.0572300","utm_x":"421587","utm_y":"4619718","any":"1951","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82535-foto-08095-199-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82535-foto-08095-199-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82536","titol":"Fons documental de Granera a l'Arxiu Episcopal de Vic (ABEV)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-granera-a-larxiu-episcopal-de-vic-abev","bibliografia":" Font: fons documental de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. GALOBART I SOLER, Josep (2002). 'Els dos antics retaules majors de l'església parroquial de Sant Martí de Granera'. Modilianum, 27. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 43-56. GAMELL, Genís (2016). 'La Consueta de Granera'. La Granària, 39, p. 12-14. GAMELL, Genís (2017). 'La Consueta de Granera'. La Granària, 42, p. 6-7. 'No pagar els deutes al 1613'. La Granària, 45, 2018, p. 14. ORDEIG I MATA, Ramon (2000). Diplomatari de la catedral de Vic. Segle XI. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, Arxiu i Biblioteca Episcopals, p. 359-361, 661-662. Informació oral: Pere Genescà [Consulta: 06-02-2019].<\/p> ","centuria":"XI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Fons documental de Granera dipositat i custodiat per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV). Es tracta de la documentació relacionada amb l'arxiu parroquial de Sant Martí de Granera i també el registre de Visites Pastorals efectuades a Granera, les quals tenen un abast cronològic entre els anys 1331 i 1857. La documentació de l'arxiu parroquial és la següent: llibres sacramentals de confirmacions (1586-1611) i matrimonis (1586-1854), vària sacramental (1587-1613), aniversaris i celebracions (1601-1802), llevadors de rendes (1740-1773), confraria del Roser (1648-1935), manuals notarials (1512-1745), capítols matrimonials (1646-1727), testaments (1574-1729), actes notarials (1541-1850), registres de documents (1801-1900) i vària notarial (1726-1826). També hi ha custodiades tres àpoques datades entre els anys 1672 i 1675, que estan relacionades amb la construcció del retaule major de Sant Martí de Granera. I, finalment, destaquen dos pergamins relacionats amb Granera datats al segle XI, i inventariats dins del fons del capítol de la catedral de Vic. Aquests documents estan datats als anys 1045 i 1074.<\/p> ","codi_element":"08095-200","ubicacio":"Arxiu i Biblioteca Espiscopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, Vic","historia":" Relacionat amb l'arxiu parroquial de l'església de Sant Martí, cal dir que no hi ha cap tipus de documentació custodiada al temple, tot i que a l'ajuntament es guarden els llibres sacramentals des de l'any 1860 i fins a l'actualitat. Al mateix temps, la Consueta de Granera està dipositada a la sagristia de l'església parroquial.<\/p> ","coordenades":"41.7252000,2.0570500","utm_x":"421572","utm_y":"4619696","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82536-foto-08095-200-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82536-foto-08095-200-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82536-foto-08095-200-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les imatges han estat proporcionades per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic.","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82537","titol":"Fons documental de Granera a la Biblioteca de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-granera-a-la-biblioteca-de-catalunya","bibliografia":" Font: Documents originals de la Biblioteca de Catalunya (Perg.137, Reg. 3808; Perg. 469, Reg. 3483; Perg. 193, Reg. 3484; Perg. 483, Reg. 21345). Http:\/\/www.bnc.cat\/pergamins\/ [Consulta: 28-04-2019].<\/p> ","centuria":"XIV-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Conjunt de quatre pergamins dipositats a la Biblioteca de Catalunya i relacionats amb la població de Granera. Estan datats en els anys 1331, 1435, 158(·) i 1605 i fan referència a una àpoca i un rebut en concepte de lluïció. Resten dos dels pergamins per identificar encara. Aquests documents estan escrits en llatí i presenten un bon estat de conservació en general, tot i que amb alguns petits estrips laterals.<\/p> ","codi_element":"08095-201","ubicacio":"Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56, Barcelona","historia":"","coordenades":"41.7252000,2.0570500","utm_x":"421572","utm_y":"4619696","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82537-foto-08095-201-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82537-foto-08095-201-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82537-foto-08095-201-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les imatges estan extretes de l'espai web de la Biblioteca de Catalunya.","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82538","titol":"Fons documental de Granera a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-granera-a-larxiu-nacional-de-catalunya-anc","bibliografia":" ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA (2014). 'Ingressos'. ANC. Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 37, p. 34. Font: fons documental de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Http:\/\/arxiusenlinia.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 28-04-2019].<\/p> ","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Fons documental de Granera custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La documentació està inventariada dins de 26 fons i col·leccions, entre els que destaca el fons del Llinatge Moixó-Marquesos de Sant Mori: plets civils entre el Reial Patrimoni i els senyors jurisdiccionals de Granera, datats entre els segles XVI i XVII. També cal destacar la presència de 18 pergamins sobre el mas La Manyosa de Granera, datats entre els anys 1353 i 1612 i instegrats dins de la col·lecció de pergamins de la família Oranías. Un altre fons que destaca és el fons de la Segona República de la Generalitat de Catalunya (Comitè d'Apropiacions, Direcció General de l'Administració Local i Junta de Seguretat Interior), datat entre els anys 1936 i 1939. En darrer terme cal mencionar els fons de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya (Governació, Política Territorial, Comerç i Turisme, etc), que són els més nombrosos, i el de la Fundació Concepció Rabell, vídua de Romaguera (que integra fitxes de les masies de Granera), així com algunes imatges de diversos elements del terme municipal, datades als anys 70 del segle XX, entre d'altres.<\/p> ","codi_element":"08095-202","ubicacio":"Arxiu Nacional de Catalunya. Carrer de Jaume I, 33, Sant Cugat del Vallès","historia":" Els pergamins sobre el mas La Manyosa de Granera foren ingressats a l'arxiu l'any 2014.<\/p> ","coordenades":"41.7252000,2.0570500","utm_x":"421572","utm_y":"4619696","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82539","titol":"Fons documental de Granera a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-granera-a-larxiu-de-la-corona-darago-aca","bibliografia":" Font: fons documental de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Http:\/\/www.culturaydeporte.gob.es\/archivos-aca\/ca\/ [Consulta: 28-04-2019].<\/p> ","centuria":"XIII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Fons documental de Granera custodiat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. La documentació està inventariada dins dels fons i les col·leccions que l'arxiu custodia i, a grans trets, està datada entre els segles XIII i XVIII. Es tracta d'un total de 5 fons documentals: el fons de l'Arxiu Reial (Reial Cancelleria), on hi ha pergamins del temps de Jaume I (any 1263) i registres del regnat de Felip I el Prudent (es tracta de donacions, llicències i vendes relacionades amb Granera i datades entre els anys 1564 i 1587); el fons del Consell d'Aragó (col·lecció de lligalls datats entre 1605 i 1642); el fons de la Reial Audiència (1765-1847); el fons del Reial Patrimoni (censos i precaris del baró de Granera entre 1717 i 1756) i, finalment, el fons d'Ordes religiosos i militars (llevador de la sagristia de Sant Martí de Granera datat l'any 1557 i pertanyent al fons de la desamortització eclesiàstica).<\/p> ","codi_element":"08095-203","ubicacio":"Arxiu de la Corona d'Aragó. Carrer dels Almogàvers, 77, Barcelona","historia":"","coordenades":"41.7252000,2.0570500","utm_x":"421572","utm_y":"4619696","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Aquest fons és considerat BCIN per la disposició addicional primera, punt 4, de la Llei 9\/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82540","titol":"Fons documental de Granera al SPAL","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-granera-al-spal","bibliografia":" Font: fons documental de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Fons documental de Granera custodiat a l'arxiu del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona. La documentació està inventariada dins de les col·leccions que l'arxiu custodia i està datada entre els anys 1915 i 1980. La documentació textual en suport paper està relacionada tant amb el castell de Granera (cartes, informes, factures, diligències, etc., entre els anys 1928 i 1975) com amb l'ermita de Santa Cecília i el seu cementiri (informes del seu estat de conservació, oficis, diligències, etc., entre els anys 1932 i 1971). També hi ha una quarantena d'imatges fotogràfiques relacionades, tant amb els dos edificis anteriors com amb algunes masies del terme, entre d'altres. Les imatges estan datades entre el 1915 i 1980.<\/p> ","codi_element":"08095-204","ubicacio":"Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). Carrer Comte d'Urgell, 187, Barcelona","historia":"","coordenades":"41.7252000,2.0570500","utm_x":"421572","utm_y":"4619696","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82541","titol":"Festa Major de Granera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-granera","bibliografia":" GAMELL, Genís (2016). 'La Consueta de Granera'. La Granària, 42, p. 7. NAVINÉS, Jordi (2009). 'Te'n recordes?'. La Granària, 21, p. 30-31.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" La Festa Major de Granera es celebra el darrer cap de setmana d'agost. En l'actualitat, la festa està farcida d'actes de tot tipus adreçats a tots els públics, i té una durada de dos dies. D'entre els actes més destacats hi ha el tradicional repic de campanes que dóna inici a la festa, el cercavila pels carrers i camins del poble amb els gegants que finalitza al bosquet de cal Bellmunt, la caminada popular, la missa solemne i el sopar popular. La resta d'actes van canviant en funció de cada edició: pintada del mural de la Festa Major, concurs de paelles, exposicions fotogràfiques, havaneres, gimcanes, concursos, etc.<\/p> ","codi_element":"08095-205","ubicacio":"Nucli urbà de Granera","historia":" Antigament, la Festa Major es celebrava el primer diumenge de setembre, honorant Sant Mateu Apòstol, co-patró de la parròquia. Es feia una processó fins a l'església, on es posava la relíquia del sant damunt de l'altar i s'oficiava la missa solemne. Un cop finalitzada, la relíquia era venerada per la gent del poble. A principis del segle XXI i durant diverses edicions, els actes s'iniciaven el cap de setmana anterior al de la festa. Alhora, altres actes destacables que s'han anat realitzant són el partit de futbol enfangat o la baixada d'andròmines També s'havien ballat sardanes. Entre els anys 2005 i 2006 es van realitzar també dues edicions del l'Aplec de la bassa del Prat.<\/p> ","coordenades":"41.7252000,2.0570500","utm_x":"421572","utm_y":"4619696","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82541-foto-08095-205-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82541-foto-08095-205-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82541-foto-08095-205-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les imatges han estat proporcionades per l'Ajuntament de Granera.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82542","titol":"Benedicció del terme","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/benediccio-del-terme-0","bibliografia":" 'Recuperant antigues tradicions'. La Granària, 39, 2016, p. 7-14. 'Repetirem benedicció del terme'. La Granària, 42, 2017, p. 12. 'La tradicional benedicció del terme'. La Granària, 43, 2017, p. 13. Http:\/\/granera.cat\/ [Consulta: 28-04-2019].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Manifestació festiva relacionada amb la benedicció del terme i el repartiment dels panets, que es celebra el Dilluns de Pasqua a la creu de la Missió, al costat de la masia de La Torra, a la que s'hi arriba en processó. Consisteix en la benedicció dels quatre punts cardinals del terme i dels tradicionals panets, que posteriorment s'entreguen a tots els assistents.<\/p> ","codi_element":"08095-206","ubicacio":"Turó de la Torra","historia":" Aquesta antiga tradició fou recuperada l'any 2016. L'acte segueix les instruccions que mossèn Genís Gamell deixà escrites a la Consueta de Granera, una guia del funcionament de la parròquia escrita durant la segona meitat del segle XX. Ramón Torra, veí de la població, va recuperar l'antic cove on es duien els panets per beneir.<\/p> ","coordenades":"41.7260800,2.0596000","utm_x":"421785","utm_y":"4619791","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82542-foto-08095-206-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82542-foto-08095-206-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les imatges han estat proporcionades per l'Ajuntament de Granera.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82543","titol":"Dita de les Tres Masies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dita-de-les-tres-masies","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 63.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" 'Otzet, Salvatges i l'Agulló, bevien en porró'.<\/p> ","codi_element":"08095-207","ubicacio":"","historia":" Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, els tres masos eren propietat del sr. Pineda, antic propietari de la masia de cal Torrents.<\/p> ","coordenades":"41.7252000,2.0570500","utm_x":"421572","utm_y":"4619696","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82544","titol":"Llegenda del collet de la Creu de Llebre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-collet-de-la-creu-de-llebre","bibliografia":" FERRÉS I MARCET, Joan (1926). 'Creu de Llebra'. Butlletí del Centre Excursionista Sabadell. Any II, núm. 9 (maig-juny 1926), p. 129-130. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 43.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Temps enrera, el poble patia fortes tempestes contínues que no cessaven i malmetien les collites. Un dia, un caçador que anava empaitant una grossa llebre la va abatre a la zona del collet de Llebre. Al caure morta, la bèstia es transformà en una dona i, des d'aquell moment, les tempestes s'aturaren. Pel que sembla, la creu que està situada en aquest punt commemoraria aquest fet. Alhora hi ha una altra versió d'aquests fets: un vicari que anava a la Sala de Sant Llogari a dir-hi missa va veure una dona que es despullava i deixava la roba a terra, transformant-se en llebre. El vicari li va amagar la roba i es va esperar que tornés. Quan va tornar, el vicari li va dir que li tornaria la roba si li deia on havia anat. La dona li digué que havia anat a casa seva a posar unes agulles negres a les banyes del bous.<\/p> ","codi_element":"08095-208","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7334400,2.0612400","utm_x":"421930","utm_y":"4620607","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Aquesta llegenda està relacionada amb el món de la bruixeria.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82545","titol":"Llegenda del presoner de Granera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-presoner-de-granera","bibliografia":" CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 125.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Segons aquesta llegenda, al castell de Granera hi havia empresonat un noble o personatge de bona família. Aquesta creença rau en el fet que una de les dues finestres gòtiques del castell estava enreixada. Si tenim en compte que aquestes finestres estan situades a la sala noble del castell, la creença que el presoner pertanyia a la noblesa (o similar) agafa volada.<\/p> ","codi_element":"08095-209","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7298800,2.0576700","utm_x":"421629","utm_y":"4620215","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82546","titol":"Llegenda del gos fidel del castell de Granera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-gos-fidel-del-castell-de-granera","bibliografia":" CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 125. PADRISA I VILLÀ, Sebastià; PADRISA I ROVIRA, Núria (2014). Caminant pel Moianès amb contes i llegendes. Moià: La Garbera, p. 24.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Segons aquesta llegenda, el senyor del castell de Granera va tornar al poble set anys després d'haver marxat a la guerra. En arribar al castell, i després de no haver donat senyals de vida durant tot aquest temps, es va trobar amb una situació familiar força complicada: la seva dona s'havia casat amb un altre home en creure que ell havia mort, el fill estava a punt de casar-se amb una dona de mala reputació i la seva filla amb l'hereu del seu pitjor enemic, la seva mare festejava amb un jove servent i els seus vassalls li havien perdut el respecte en favor de la seva muller. L'únic que va estar content de veure'l fou el seu gos, que anava amb ell arreu. Per tot això, el senyor de Granera nomenà al gos com l'hereu de tots els seus béns.<\/p> ","codi_element":"08095-210","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7298800,2.0576700","utm_x":"421629","utm_y":"4620215","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82547","titol":"Llegenda de la Roca dels Enamorats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-roca-dels-enamorats","bibliografia":" PADRISA I VILLÀ, Sebastià; PADRISA I ROVIRA, Núria (2014). Caminant pel Moianès amb contes i llegendes. Moià: La Garbera, p. 48. VILÀ, Jordi (2017). 'La llegenda del Roc del Cornut'. La Granària, 43, p. 24.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Segons aquesta llegenda, les noies casadores de Granera anaven al peu d'una roca aïllada que tenia la part superior arrodonida i estava situada en el camí de Granera a Sant Llorenç Savall. Un cop allà llençaven una pedra rodona al cim de la roca. Si la pedra quedava aturada al cim, volia dir que aquell any trobarien xicot i es podrien casar. Existeix una variant d'aquesta llegenda que situa els fets a l'anomenat roc del Cornut, situat dins del terme de Sant Llorenç Savall, sota del coll de Trens. Al segle XIII, els fidels de Granera es reunien a l'ermita de Santa Cecília, protectora de la virtut de les noies. Aquesta santa i sant Climent es van enamorar, però donat el comportament agossarat del sant envers ella, santa Cecília el va rebutjar i el va fer marxar. Donada la insistència del pretendent, un dia la santa el va perseguir amb pedres a les mans i al davantal fins a l'ermita de Sant Feliu de l'Armengol (actual Vallcàrcara). Li llançà una de les pedres per foragitar-lo, mentre les altres li queien del davantal prop d'aquest emplaçament, quedant immòbils al mateix lloc. És l'anomenat roc del Cornut, que actualment es correspon amb una formació rocosa de perfil irregular i força pendent. La creença diu que si la primera pedra que es llença queda aturada al cim del roc, la persona que l'ha llençat es casarà en un any. Si s'aconsegueix al segon intent, trigarà dos anys i així successivament.<\/p> ","codi_element":"08095-211","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7252000,2.0570500","utm_x":"421572","utm_y":"4619696","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82548","titol":"Llegenda de la Tomba del Moro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-tomba-del-moro","bibliografia":" PADRISA I VILLÀ, Sebastià; PADRISA I ROVIRA, Núria (2014). Caminant pel Moianès amb contes i llegendes. Moià: La Garbera, p. 70.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Segons aquesta llegenda, en el segle X, el cabdill Al-Mansur i el seu fill Abdal·là ben Al-Mansur lluitaren la ràtzia contra el comte de Barcelona. Després d'aquesta, Abdal·là no es trobava bé i els metges li aconsellaren d'anar a un lloc d'alçada. Per aquest motiu pare i fill s'instal·laren al castell de Granera. Amb la recuperació d'Abdal·là, tots dos sortien a cavall per les terres de Granera, essent un dels llocs preferits del noi el promontori rocós situat al nord-est de la masia de l'Otzet, des d'on contemplava unes magnífiques vistes del castell. Abdal·là recaigué en la seva malaltia i, des del castell estant, observava la seva roca preferida. Un cop mort, el seu pare ordenà que s'excavés una tomba en aquesta roca, orientada a la Meca. El dia del seu enterrament, l'exèrcit escoltà el cos embolcallat amb un llençol fins a la roca, on quedà enterrat.<\/p> ","codi_element":"08095-212","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7247700,2.0324900","utm_x":"419528","utm_y":"4619671","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82549","titol":"EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ein-sant-llorenc-del-munt-i-lobac","bibliografia":" Modificació del Pla Especial de Protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Annex 1. Inventari del patrimoni arquitectònic, 1998 [Inèdit]. PÉREZ, Pau (2007). 'El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac en l'inventari d'espais d'interès geològic'. VI Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 155-159. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 276, 281-288, 296-297, 301-310, 316-317 [Inèdit]. VILA I PURTÍ, Xavier (2008). El Moianès. Estudi d'una comarca social i natural. Barcelona: Dalmau. Https:\/\/parcs.diba.cat\/web\/santllorenc\/normativa [Consulta: 13-05-2019]. Http:\/\/mediambient.gencat.cat\/ [Consulta: 13-05-2019].<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" L'Espai d'Interès Natural (EIN) de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està situat a la serralada Prelitoral Catalana i està format per dos massissos muntanyosos que formen una mateixa entitat orogràfica i geològica, el de Sant Llorenç i la serra de l'Obac, que conflueixen al Coll d'Estenalles. Com a cims més destacats trobem el Montcau, de 1056m d'alçada i la Mola de 1103m. L'orografia és resultat de l'acció erosiva de l'aigua sobre els conglomerats, gresos i lutites que es van dipositar durant els períodes Eocè-Oligocè. Això fa que el terreny sigui rocós i escarpat, amb cingleres i falles profundes. La climatologia és del tipus mediterrani subhumit, fet que determina el tipus de vegetació i fauna. Al territori poden diferenciar-se dos dominis de vegetació: l'alzina litoral, ocupat bàsicament per pinedes calcícoles de pi blanc, i l'alzina interior, amb algunes obagues cobertes per boscos de caducifolis. L'EIN s'estén per gran part de les comarques del Bages, del Vallès Occidental i del Moianès, ocupant un total de 13.694 hectàrees (municipis: Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses). El municipi de Granera compta amb 396,54 hectàrees de superfície (un 16,5% del territori municipal) dins dels límits de l'EIN situades a la banda de ponent i migdia del terme, i inclou la masia de l'Otzet i el jaciment arqueològic de la tomba del Moro de l'Otzet (ambdós inclosos dins del seu pla especial de protecció). L'EIN està regulat pel Pla especial del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que va ser aprovat en data 24 de juliol de 1972 i publicada la seva aprovació en el BOE núm. 87, de l'11 d'abril de 1973. Posteriorment va ser declarat parc natural pel Decret 106\/1987, de 20 de febrer de 1987, i publicada la seva modificació en el DOGC núm. 827, del 10 d'abril de 1987. L'any 1994, la Diputació de Barcelona va iniciar una modificació del pla especial a petició de diversos ajuntaments, que va comportar una notable ampliació. La seva aprovació definitiva va ser publicada al DOGC número 2721, del 9 de setembre de 1998. Alhora, també es regeix pel Decret legislatiu 1\/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la llei d'urbanisme (DOGC núm. 5686, de 5 d'agost de 2010) i està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328\/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993).<\/p> ","codi_element":"08095-213","ubicacio":"Banda de ponent i migdia del terme muncipal","historia":" El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115\/2009, 138\/2009 , 150\/2009, 166\/2013, 176\/2013 i 150\/2014, culminant el desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país. L'any 2003, la zona va patir un gran incendi forestal que va cremar quasi la meitat del terme municipal de Granera, i en tot cas, la totalitat dels espais inclosos dins l'EIN de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.<\/p> ","coordenades":"41.7218900,2.0269700","utm_x":"419066","utm_y":"4619356","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82549-foto-08095-213-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Aquest espai també coincideix amb la xarxa Natura 2000, declarat com a Zona Especial de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània (número identificador ES5110010) i com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Aquesta xarxa europea d'espais naturals té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies, evitant-ne el seu deteriorament. Aquest espai, declarat com a Zona Especial de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, inclou les serres de Sant Llorenç i l'Obac, les quals al seu torn formen part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. El municipi de Granera compta amb 387,6 hectàrees de superfície dins dels límits d'aquesta zona. La gran diversitat de biòtops, associada al manteniment de recursos tròfics del territori i la conservació de la qualitat del medi, fa que el massís sigui considerat un excepcional refugi per a moltes espècies de fauna mediterrània. El característic relleu, amb gran quantitat de parets rocoses, faciliten la presència de comunitats de vegetació rupícola i de fauna cavernícola. Es considera com una de les zones importants de cria a Catalunya d'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82550","titol":"EIN Gallifa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ein-gallifa","bibliografia":" 'Cingles de Bertí i Gallifa'. Catàleg del Paisatge de les Comarques Centrals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Observatori del Paisatge, Universitat de Barcelona, p. 89-104 [Inèdit]. LACASA, Marcos (2016). Projecte recolonització d'un territori d'àliga cuabarrada (Aquila fasciata) al TM de Granera. [Inèdit]. Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, 2000 [Inèdit]. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 276, 281-283, 288, 298-302, 308-309, 316-317 [Inèdit]. RESOLUCIÓ TES\/1577\/2019, de 7 de juny, per la qual s'emet l'informe ambiental estratègic del Pla especial urbanístic del Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en el sòl no urbanitzable, al terme municipal de Granera (exp. OTAACC20190017). DOGC núm. 7896-13.6.2019. Http:\/\/mediambient.gencat.cat\/ [Consulta: 13-05-2019].<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" L'Espai d'Interès Natural (EIN) Gallifa està situat a la serralada Prelitoral Catalana i es caracteritza pel seu relleu, constituït per un sistema acinglerat al voltant d'un petit turó, Cingles de Sant Sadurní de Gallifa, que pràcticament no sobrepassa els 900m d'alçada. La presència de cingles i parets rocoses calcàries és especialment important per a la nidificació de la fauna ornitològica, com per exemple part de la població d'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) de Catalunya. Cal fer també una menció especial als ocells rupícoles i a la presència d'algunes espècies de moluscs i heteròpters molt rares a Catalunya. La vegetació està representada per les comunitats vegetals rupícoles pròpies de les roques calcàries, així com les pinedes calcícoles que ocupen pràcticament la totalitat de l'espai no format per cingleres. Ocupa una superfície total de 2995,24 hectàrees, de les quals 448,43 pertanyen al terme municipal de Granera i estan situades a l'extrem sud-est del terme municipal. De fet, les finques i masies del Salamó, Salvatges i Tantinyà estan incloses dins dels seus límits, entre d'altres elements patrimonials. L'espai està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328\/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993).<\/p> ","codi_element":"08095-214","ubicacio":"Extrem sud-est del terme municipal","historia":" El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous hàbitats d'importància comunitària (HIC), però també recollia les ZEPA designades i els HIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115\/2009, 138\/2009 , 150\/2009, 166\/2013, 176\/2013 i 150\/2014, culminant el desplegament de la xarxa al nostre país. L'any 2003, la zona va patir un gran incendi forestal que va cremar quasi la meitat del terme municipal de Granera, i en tot cas, una bona part dels espais inclosos dins l'EIN Gallifa. Des de l'any 2016, a la finca de Salvatges, hi ha en desenvolupament un projecte per intentar recolonitzar el territori d'àliga cuabarrada. S'han establert tres Punts d'Alimentació Suplementària (PAS) amb la intenció d'atraure exemplars d'àliga cuabarrada de població flotant. S'acompanyen d'observatoris camuflats aptes també per a la fotografia dels diversos exemplars. Dins del projecte també s'especifica la presència de les següents espècies d'avifauna: astor, falcó pelegrí, àliga marcenca, xoriguer, aligot, falcó mostatxut, gamarús i el duc.<\/p> ","coordenades":"41.7187800,2.0835400","utm_x":"423767","utm_y":"4618959","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82550-foto-08095-214-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82550-foto-08095-214-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Aquest espai també coincideix amb la xarxa Natura 2000, dins la Zona d'Especial Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, anomenada Gallifa-Cingles de Bertí (número identificador ES5110008) i declarada en l'Acord de Govern 150\/2014, de 4 de novembre de 2014. També està declarada com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). I alhora, als voltants de la masia del Salamó, hi ha presència d'Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC 9340), que també estan seleccionats i protegits per la Unió Europea mitjançant la xarxa Natura 2000. Aquesta xarxa europea d'espais naturals té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies, evitant-ne el seu deteriorament. El municipi de Granera compta amb 451 hectàrees de superfície (un 19% del territori municipal) dins dels límits d'aquesta zona, representada per comunitats ecològiques rupícoles pròpies de les roques calcàries de la terra baixa catalana, com per pinedes calcícoles en els espais sense cingles. La zona és d'especial importància per a la nidificació de la fauna ornitològica, destacant l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) i altres espècies pròpies de poblaments mediterranis.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82551","titol":"Mirador del Cucut","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mirador-del-cucut","bibliografia":" La Granària, 3, 2004, p. 2. Http:\/\/www.moianes.net\/ (Consulta: 13-05-2019). Http:\/\/www.moianesmes.cat\/ (Consulta: 13-05-2019). Http:\/\/www.granera.cat\/ (Consulta: 13-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Mirador situat a l'extrem de migdia del barri del Castell, elevat respecte el nivell de circulació del camí de Monistrol de Calders i a peu pla respecte el carrer del Castell. Presenta una planta irregular allargassada i està fonamentat damunt d'un talús de terra delimitat amb rocalla. Consta de dues parts disposades a diferent nivell. A la zona baixa, a la que s'accedeix pel carrer del Castell, hi ha un banc de fusta i una font, i està delimitada amb pedres respecte el carrer. A la part amb més alçada hi ha l'escultura de la Nena i un plafó metàl·lic senyalitzat amb les muntanyes i els cims que es poden observar des d'aquest enclavament (Montserrat, Sant Llorenç del Munt, etc.). També es gaudeix d'unes bones vistes del barri i del castell de Granera. Compta amb un paviment enllosat a tota la superfície i està delimitat amb una tanca de fusta a la zona on hi ha el desnivell.<\/p> ","codi_element":"08095-215","ubicacio":"Camí de Monistrol de Calders - Barri del Castell","historia":" Aquest mirador fou inaugurat l'any 2004, subvencionat per la Diputació de Barcelona i gestionat pel Consorci del Moianès.<\/p> ","coordenades":"41.7275600,2.0593300","utm_x":"421764","utm_y":"4619956","any":"2004","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82551-foto-08095-215-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82551-foto-08095-215-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82552","titol":"Pantà del Marcet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/panta-del-marcet","bibliografia":" COLLELLDEMONT, Pep (1994). De la Vall de Tenes a Castellcir. Col·lecció Les Guies (El 9 Nou), 4. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, p. 50. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 54. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. 'Neteja del pantà del Marcet'. La Granària, 30, 2012, p. 7-8. PI, Pau; SERRA, Emaús (1989). 'Sortida per un sector del moianès'. Dovella, 30. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 53. Http:\/\/moianes.net\/ [Consulta: 14-05-2019].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Pantà situat al torrent del Marcet, el qual discorre pel fons d'una vall estreta formada per la vessant de ponent de la carena del Marcet i la vessant de llevant de la serra Pelada, sota la carretera de Granera a Castellterçol. Presenta una planta irregular allargassada, amb més amplada a la banda de tramuntana. Compta amb una gran presa situada al seu extrem nord i una altra de menors dimensions situada a la banda sud, ambdues amb la intenció de retenir les aigües per afavorir la productivitat de la fàbrica textil del Marcet, situada a tramuntana. El pantà amida uns 300m de longitud per uns 70m d'amplada al nord, i uns 25m a la banda sud.<\/p> ","codi_element":"08095-216","ubicacio":"Torrent del Marcet - Carretera BV-1245, km. 6,7","historia":"","coordenades":"41.7361300,2.0750500","utm_x":"423082","utm_y":"4620893","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82552-foto-08095-216-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82552-foto-08095-216-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82552-foto-08095-216-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"El pantà està relacionat amb la colònia tèxtil del Marcet, situada a la seva banda de tramuntana i datada als anys 40 del segle XX. L'any 2012 es fer una campanya de neteja del pantà, promoguda pel cos d'agents rurals de la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat, i realitzada per un grup de voluntaris de la població de Granera. En l'actualitat, la zona és utilitzada pels banyistes i pescadors de la zona.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82553","titol":"Pantà de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/panta-de-baix","bibliografia":" 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Afectat per l'abundant vegetació que cobreix la zona.","descripcio":" Pantà situat al torrent del Marcet, el qual discorre pel fons d'una vall estreta formada per la vessant de ponent de la carena del Marcet i la vessant de llevant de la serra Pelada, sota la carretera de Granera a Castellterçol. Presenta una planta més o menys rectangular, adaptada a l'orografia de la vall i compta amb dues presses situades als extrems de tramuntana i migdia, bastides amb ciment. Aquestes construccions estan relacionades amb la fàbrica textil del Marcet, situada al seu costat de tramuntana. El pantà amida uns 150m de longitud per una mitjana d'uns 15m d'amplada, tot i que a la seva banda sud és més ample. Està tocant a l'inici del pantà del Marcet, situat al sud.<\/p> ","codi_element":"08095-217","ubicacio":"Torrent del Marcet - Carretera BV-1245, km. 6,5","historia":"","coordenades":"41.7377100,2.0766500","utm_x":"423217","utm_y":"4621067","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82553-foto-08095-217-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82553-foto-08095-217-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82554","titol":"Còdol del Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/codol-del-castellar","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Formació rocosa situada a l'extrem de tramuntana de la serra de Granera i culminada per un banc de roca de planta irregular allargassada, amb la superfície del cim aplanada i tallat verticalment en tot el seu contorn. Geològicament està formada per conglomerats calcaris característics de la zona. El cim té una superfície d'uns 250 m2 i presenta una planta allargassada més estreta a la part nord. Amida, aproximadament, uns 35m de longitud per uns 15m a la part amb més amplada. A la banda nord, el còdol té un bloc separat de la resta del volum. L'accés al cim es fa per la banda de migdia, mitjançant un estret i empinat corriol que el connecta amb el camí de la serra de Granera, el qual s'agafa des del camí de Vila-rúbia. A la part superior hi ha un vèrtex geodèsic, una creu i les restes d'una possible torre de guaita medieval, així com unes instal·lacions més modernes situades en una cota lleugerament inferior. Compta amb unes vistes panoràmiques immillorables de la contrada.<\/p> ","codi_element":"08095-218","ubicacio":"Serra de Granera","historia":"","coordenades":"41.7409100,2.0595900","utm_x":"421802","utm_y":"4621438","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82554-foto-08095-218-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'accés està senyalitzat i integrat dins del recorregut del sender SL-C 59.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82555","titol":"El Pedró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pedro-4","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 61.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Turó situat al nord-oest del nucli urbà del Barri de Baix, dominant tota la plana. El turó s'alça a 844 metres per sobre del nivell del mar i i està situat a l'extrem sud de la serra del Pedró. Presenta un perfil circular delimitat per l'actual camí que li dóna accés, el qual discorre per les bandes de migdia i llevant. Al cim hi ha instal·lada una torre de guaita per la vigilància dels incendis forestals de la Generalitat de Catalunya. La resta de la superficie està coberta per vegetació arbustiva, alguna alzina i pins.<\/p> ","codi_element":"08095-219","ubicacio":"Turó del Pedró","historia":" Antigament, al cim del turó hi havia instal·lada la denominada creu del Pedró, on els dilluns de Pasqua es feia la benedicció del terme de Granera.<\/p> ","coordenades":"41.7338500,2.0623900","utm_x":"422026","utm_y":"4620651","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82555-foto-08095-219-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'accés està senyalitzat i integrat dins del recorregut del sender SL-C 59. El camí tradicional de pujada coincideix amb un corriol empinat que discorre per dins del bosc, i s'agafa al collet de Llebre. Un cop arribats a la creu dels Capellans, el corriol dóna accés al camí carener de la serra del Pedró des del qual s'arriba al cim del turó, situat a la banda de migdia. Actualment, des del collet de Llebre, s'agafa un camí ascendent en direcció est i completament assoleiat que dóna accés directe al cim.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82556","titol":"Roca de l'Àliga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roca-de-laliga-0","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 23, 72.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Formació rocosa situada a l'extrem de llevant del petit turó de planta irregular, que està situat a l'extrem nord-est de la serra del Pedró, damunt del camí de Vila-rúbia. Es tracta d'una punta acinglerada de pedra calcària, força separada de la resta de la serra i amb els contorns escarpats. Està colonitzada sobretot per vegetació arbustiva, tot i que també hi ha alzines i pins.<\/p> ","codi_element":"08095-220","ubicacio":"Serra del Pedró","historia":"","coordenades":"41.7390700,2.0637800","utm_x":"422148","utm_y":"4621230","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82556-foto-08095-220-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82556-foto-08095-220-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, el nom de la roca prové del fet que els ocells s'hi instal·laven.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82557","titol":"Gorg de l'Avellaner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-lavellaner","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 25.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Abundant vegetació a la zona.","descripcio":" Clot format en el llit del torrent de la Riera, on l'aigua s'entolla. Presenta una planta allargassada i està caracteritzat per una gran paret rocosa situada a la seva banda de llevant. El gorg s'alimenta de l'aigua del propi torrent, tot i que en èpoques humides també rep l'aigua de la roca. El llit del clot és aterrassat, formant una baixada esglaonada. La zona es caracteritza per una abundant vegetació de ribera que en dificulta l'accés.<\/p> ","codi_element":"08095-221","ubicacio":"Torrent de la Riera","historia":" Aquest gorg era utilitzat per la gent de Granera per banyar-s'hi i pescar-hi crancs, donat que era una zona on abundaven. Antigament, la gent també hi anava a buscar l'aigua que emanava de la paret rocosa.<\/p> ","coordenades":"41.7323700,2.0772100","utm_x":"423257","utm_y":"4620474","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82557-foto-08095-221-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82557-foto-08095-221-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82558","titol":"Gorg de l'Infern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-linfern","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 52.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Afectat per l'abundant vegetació que cobreix el torrent.","descripcio":" Clot format en el llit del torrent de la Riera, on l'aigua s'entolla. Presenta una planta irregular més o menys arrodonida i està caracteritzat per un salt d'aigua format per la roca del torrent, i situat al seu extrem de ponent. El gorg compta amb una escletxa que el travessa, tot i que l'abundant vegetació de la zona no permet la seva observació. De fet, la zona es caracteritza per la presència d'encanyissats i altra vegetació de ribera.<\/p> ","codi_element":"08095-222","ubicacio":"Torrent de la Riera","historia":" Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, un pastor de la zona havia provat amb un cabdell de cànem veure quina profunditat tenia l'escletxa que travessa el gorg, tot i que no va aconseguir arribar al final. La gent també anava al gorg a pescar-hi crancs.<\/p> ","coordenades":"41.7284500,2.0735900","utm_x":"422951","utm_y":"4620042","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82558-foto-08095-222-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82558-foto-08095-222-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82559","titol":"Cova del Penitent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-penitent","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 62.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Afectada per la vegetació, amb alguna esllavissada.","descripcio":" Balma de grans dimensions situada sota la cinglera de Salvatges, damunt del camí. El seu accés és difícil donat que cal grimpar pel marge empinat fins a accedir-hi. Es tracta d'una balma de planta allargassada, oberta per la cara de migdia. Presenta les restes d'uns murs que dibuixen una planta rectangular. Estan bastits en pedra de diverses mides sense treballar i lligada amb morter. L'erosió causada per l'aigua fa que la pedra de la balma presenti unes formes sinuoses i foradades en determinats llocs. També cal destacar, a uns 50m a ponent de la cavitat, unes petites obertures a la roca natural a mode d'aixoplucs.<\/p> ","codi_element":"08095-223","ubicacio":"Camí de Salvatges - Cinglera de Salvatges","historia":" El nom de la cova procedeix del fet que, durant un temps, s'hi va instal·lar un home al que anomenaven Penitent.<\/p> ","coordenades":"41.7172600,2.0951200","utm_x":"424729","utm_y":"4618780","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82559-foto-08095-223-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82559-foto-08095-223-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82559-foto-08095-223-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa i situada dins dels límits del projecte de recuperació de l'àliga cuabarrada (entre d'altres espècies). Està situada sota d'una cinglera on hi ha un punt d'observació i alimentació suplementària (PAS) per aquestes espècies.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82560","titol":"Cova del Salamó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-salamo-0","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75. Http:\/\/www.espeleoindex.com\/ [Consulta: 26-04-2019].<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Força colonitzada per la vegetació de la zona.","descripcio":" Cova fossilitzada de 62 metres de recorregut, situada al sud-oest de la masia del Salamó. Està orientada a ponent i formada per una gran balma d'uns 25 metres de llargada, que presenta 10 boques d'accés. Les 5 primeres són petites concavitats que no penetren al conjunt principal. Les 5 boques restants donen accés a un petit conjunt de galeries reticulars. La cova està excavada en els gresos calcaris datats a l'Eocè i la part superior de la balma està formada per conglomerats també eocènics.<\/p> ","codi_element":"08095-224","ubicacio":"Bosc del Salamó","historia":" Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constancia foren realitzades pel GES-CMB entre els anys 1964 i 1965. També s'hi van recollir materials arqueològics.<\/p> ","coordenades":"41.7117900,2.0809500","utm_x":"423544","utm_y":"4618185","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82560-foto-08095-224-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82560-foto-08095-224-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Les dades han estat extretes de l'espai web Espeleoindex.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82561","titol":"Les Tutes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-tutes-0","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 87-88. Http:\/\/www.espeleoindex.com\/ [Consulta: 26-04-2019]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 14-05-2019].<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Afectada per la vegetació que cobreix la zona.","descripcio":" Cova fossilitzada de 73 metres de recorregut i 4 metres de desnivell, situada a la riba nord-est del torrent de les Tutes. Litològicament està formada per conglomerats eocènics assentats damunt de gresos del mateix període, i està excavada en una diàclasi en sentit NNE-SSO. Presenta una gran boca principal, que dóna pas a un ampli vestíbul on es bifurquen diverses galeries més o menys ortogonals formant una retícula. A pocs metres de l'accés principal en direcció sud, es localitzen un seguit d'entrades intercomunicades i reticulades, algunes d'elles comunicades amb la principal (tot i que impracticables).<\/p> ","codi_element":"08095-225","ubicacio":"Baga del Marcet","historia":" Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constancia foren realitzades pel GES-CMB l'agost de l'any 1957. Posteriorment, el mes de gener de l'any 1973, els membres de la SIE-CE Àliga en realitzen la topografia i l'estudi de la cavitat. També s'hi van recollir materials arqueològics.<\/p> ","coordenades":"41.7371600,2.0844200","utm_x":"423862","utm_y":"4620999","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82561-foto-08095-225-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82561-foto-08095-225-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Espeleoindex.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82562","titol":"Forat Negre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forat-negre-0","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 57. Http:\/\/www.espeleoindex.com\/ [Consulta: 26-04-2019].<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Afectada per la vegetació que cobreix la zona.","descripcio":" Cova fossilitzada de 55 metres de recorregut i 3 metres de desnivell, litològicament formada per conglomerats eocènics assentats damunt de gresos del mateix període, i excavada en una petita diàclasi en sentit nord-sud i est-oest. Presenta una boca principal formada per una estreta fisura que s'allarga uns dos metres fins al vestíbul o saleta d'entrada, des d'on es bifurquen tres galeries. Les galeries de tramuntana i migdia són curtes i estretes, mentre que la de llevant és més gran. Amida uns 0,40m d'amplada, per uns 2-2,5m d'alçada i 12m de longitud. Una altra galeria s'obre a la meitat del seu recorregut, amb 5m de longitud i de secció estreta. Al seu tram final, la galeria principal desemboca en una altra galeria disposada en perpendicular. Cap a l'esquerra no té continuitat mentre que cap a la dreta compta amb una longitud d'uns 20m. A la meitat del seu recorregut es localitza una nova bifurcació en sentit nord, de 5m de longitud.<\/p> ","codi_element":"08095-226","ubicacio":"Torrent de la Riera","historia":" Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constancia foren realitzades pel GES-CMB el setembre de l'any 1964. També hi ha constancia de la presencia d'alguns membres del TIM Sabadell l'any 1966 (un grafit a la sala d'entrada en dóna constancia). Posteriorment, el mes de juny de l'any 1973, els membres de la SIE-CE Àliga en realitzen la topografia i l'estudi de la cavitat. També s'hi van recollir materials arqueològics.<\/p> ","coordenades":"41.7335600,2.0777900","utm_x":"423307","utm_y":"4620605","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82562-foto-08095-226-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82562-foto-08095-226-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82563","titol":"Barraca del Milhomes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-milhomes","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 55.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Completament tapada per la vegetació de la zona.","descripcio":" Petita balma situada a l'extrem nord-est d'una zona emboscada, localitzada a la banda de llevant del pla del Milhomes. Actualment, l'abundant vegetació que cobreix la zona fa pràcticament impossible realitzar una descripció acurada de l'element. Tot i així s'observa un tram de paret formada per la roca natural de la zona i algunes pedres irregulars adaptades a les escletxes que s'hi observen.<\/p> ","codi_element":"08095-227","ubicacio":"Pla del Milhomes","historia":" Durant un temps, la balma fou arranjada i hi vivien dos captaires, un dels quals era conegut com el Milhomes.<\/p> ","coordenades":"41.7348600,2.0674800","utm_x":"422451","utm_y":"4620759","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82563-foto-08095-227-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82563-foto-08095-227-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82564","titol":"Balma del Salamó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-del-salamo","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Coberta de vegetació i amb restes de fogueres recents.","descripcio":" Balma situada a la banda de llevant de la cinglera, per un corriol que s'agafa des del camí que va al camp dels Espernallacs. Es tracta d'una balma de planta allargassada, oberta per la cara de migdia i delimitada amb grans blocs de pedra irregulars respecte el desnivell. No és gaire profunda. Un estret corriol la travessa, desembocant en el camí que dóna accés a la masia del Salamó. L'erosió causada per l'aigua fa que la pedra presenti unes formes sinuoses i foradades. No compta amb cap estructura construïda.<\/p> ","codi_element":"08095-228","ubicacio":"Cinglera del Salamó","historia":" Des de sempre, la balma havia servit d'aixopluc de pastors, pobres i bandolers, entre d'altres.<\/p> ","coordenades":"41.7106000,2.0835600","utm_x":"423759","utm_y":"4618051","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82564-foto-08095-228-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82564-foto-08095-228-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La balma està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82565","titol":"Balma del còdol del Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-del-codol-del-castellar","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Petita balma situada a l'extrem nord-oest del còdol del Castellar, a la base del mateix. Està formada per l'erosió de la pedra del còdol, probablement causada per l'acció de l'aigua i el vent al llarg del temps. Presenta una planta allargassada, oberta per la cara de ponent i delimitada pel propi desnivell de la zona, tot i que també hi ha algun bloc de pedra. No és gaire profunda i no compta amb cap estructura construïda. Cal destacar, oberta al seu extrem de tramuntana, una escletxa vertical de perfil irregular, a través de la que es pot veure el camí de la serra de Granera. Sembla coincidir amb l'extrem separat del còdol.<\/p> ","codi_element":"08095-229","ubicacio":"Còdol del Castellar","historia":" Segons sembla, temps enrera s'hi havia refugiat un home.<\/p> ","coordenades":"41.7411100,2.0595600","utm_x":"421800","utm_y":"4621460","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82565-foto-08095-229-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82565-foto-08095-229-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82566","titol":"Balma de la Manyosa - la Bauma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-de-la-manyosa-la-bauma","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 53.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Completament tapada per la vegetació de la zona.","descripcio":" Balma situada a la banda de migdia del perfil acinglerat on es fonamenta la masia de La Manyosa, sota d'aquesta i prop del torrent del mateix nom. Es tracta d'una àmplia balma natural de planta allargassada, oberta per la cara de migdia i completament coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Presenta una considerable profunditat i compta amb una sèrie d'estructures davanteres bastides amb totxo, que probablement corresponen a uns coberts destinats a les tasques agropecuàries del mas. Aquestes estructures estan completament colonitzades per la vegetació, sobretot esbarzers. A la banda de ponent hi ha altres petites balmes i concavitats que caracteritzen la roca.<\/p> ","codi_element":"08095-230","ubicacio":"Quintana de la Manyosa","historia":"","coordenades":"41.7430400,2.0681900","utm_x":"422520","utm_y":"4621666","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82566-foto-08095-230-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82566-foto-08095-230-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82566-foto-08095-230-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La gent de la contrada també la coneix amb el nom de La Bauma.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82567","titol":"Bassa de cal Cintet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-cal-cintet","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Afectada pels esbarzers.","descripcio":" Bassa natural situada a poca distancia al nord-est de les restes de cal Cintet, al costat d'uns camps de conreu que encara es treballen. Està excavada al subsòl i presenta una planta irregular arrodonida, formada per l'embassament de l'aigua de pluja. La presencia continua d'aigua ha fet crèixer vegetació al seu interior i als seus voltants.<\/p> ","codi_element":"08095-231","ubicacio":"Serra de cal Cintet","historia":"","coordenades":"41.7223100,2.0534200","utm_x":"421266","utm_y":"4619378","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82567-foto-08095-231-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82567-foto-08095-231-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82568","titol":"Alzines de la carena del Marcet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzines-de-la-carena-del-marcet","bibliografia":" Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Conjunt d'alzines sureres (Quercus suber) situades als marges del camí que puja del Marcet cap al serrat del Calvó, just en un revolt força tancat. Es tracta de diversos exemplars d'alzina surera, que majoritàriament presenten els troncs centrals de perfil sinuós i esvelt, caracteritzats per una escorça gruixuda de color grisenc i rugosa, que fa pensar que mai han estat pelades. Les capçades són, en general, allargassades i estan ramificades tant en branques secundàries com en d'altres de menor embergadura. Les fulles són lleugerament lobulades i dentades, amb diverses tonalitats de verd, de més fosc a més clar. Destaquen dos exemplars del conjunt que presenten una major embergadura que la resta. Ambdues tenen el tronc central bifurcat i aquest, alhora, altra vegada bifurcat.<\/p> ","codi_element":"08095-232","ubicacio":"Carena del Marcet","historia":"","coordenades":"41.7353000,2.0809000","utm_x":"423567","utm_y":"4620796","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82568-foto-08095-232-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82568-foto-08095-232-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Són els únics exemplars d'alzina surera que hi ha en tot el terme municipal. Segons el sr. Pere Genescà, aquests exemplars no són gens comuns al territori i no s'explica com han pogut arribar fins aquest lloc.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82569","titol":"Alzina de l'Agulló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-lagullo","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 23.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Exemplar situat dins de la finca de l'Agulló, a la banda de tramuntana del camí que li dóna accés i al costat de diversos volums arquitectònics auxiliars que hi ha situats a la banda de ponent de la casa. Es tracta d'un exemplar d'alzina de grans dimensions, que presenta un robust tronc central que es ramifica en dos troncs que comparteixen la mateixa capçada. La copa, amb un brancatge espès, té una forma allargassada determinada pels exemplars que té al voltant. Compta amb un canó aproximat d'uns 2 metres i una capçada d'uns 13 metres.<\/p> ","codi_element":"08095-233","ubicacio":"Masia de l'Agulló","historia":"","coordenades":"41.7353400,2.0698700","utm_x":"422650","utm_y":"4620810","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82569-foto-08095-233-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82569-foto-08095-233-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82570","titol":"Alzina de Puigdomènec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-puigdomenec","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 67.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Exemplar situat dins de la finca de Puigdomènec, a la banda de tramuntana del camí que li dóna accés, uns metres abans d'arribar a la casa. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) que presenta un robust tronc central, de perfil sinuós i lleugerament inclinat. Alhora es ramifica en tres troncs diferenciats que comparteixen la mateixa capçada. La copa, amb un brancatge espès, té una forma allargassada amb un canó d'uns 2,30 metres i una amplada d'uns 7 metres. Està situada al marge del camí.<\/p> ","codi_element":"08095-234","ubicacio":"Serra de Puigdomènec","historia":"","coordenades":"41.7235600,2.0861900","utm_x":"423993","utm_y":"4619488","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82570-foto-08095-234-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82570-foto-08095-234-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82571","titol":"Alzina del Salamó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-del-salamo","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 76.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Exemplar situat dins del bosc, tot i que arran dels camps de conreu situats a la banda de ponent de la masia del Salamó. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) que presenta un robust tronc central força recte, que alhora està bifurcat en dos troncs diferenciats. Al seu torn, un d'aquests troncs es ramifica en tres troncs diferenciats. Tots ells comparteixen la mateixa capçada, formada per un brancatge sinuós i recargolat. La copa, amb un brancatge espès, té una forma arrodonida amb un canó d'uns 2 metres i una amplada d'uns 11 metres.<\/p> ","codi_element":"08095-235","ubicacio":"Bosc del Salamó","historia":"","coordenades":"41.7134800,2.0818900","utm_x":"423624","utm_y":"4618372","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82571-foto-08095-235-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82571-foto-08095-235-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'exemplar està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82572","titol":"Alzina de la font del Salamó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-la-font-del-salamo","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 76.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"S'observen marques d'antigues branques que foren tallades.","descripcio":" Exemplar situat al costat de la font del Salamó, al sud-est de la masia del mateix nom. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) molt esvelt, que presenta un tronc central allargassat i inclinat envers el desnivell del torrent. A la part superior, aquest tronc es bifurca en dos, amb la mateixa capçada compartida. Aquesta capçada està formada per un brancatge de força amplada. La copa té una forma arrodonida amb un canó aproximat d'1,85 metres i una amplada d'uns 14 metres.<\/p> ","codi_element":"08095-236","ubicacio":"Torrent de la Font del Salamó","historia":"","coordenades":"41.7117500,2.0837600","utm_x":"423777","utm_y":"4618179","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82572-foto-08095-236-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82572-foto-08095-236-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'exemplar està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82573","titol":"Boix de la font del Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/boix-de-la-font-del-coll","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 40.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Colonitzat per la vegetació del seu voltant.","descripcio":" Exemplar situat a la vessant de migdia del torrent de la Roca, sota la font de la masia del Coll. Es tracta d'un destacat exemplar de boix comú (Buxus sempervirens) d'uns 2 metres d'alçada total, format per un brancatge tupit i espès. La copa té una forma arrodonida, amb un canó aproximat d'uns 0,60 metres. En l'actualitat, aquest exemplar està força afectat per la vegetació que l'envolta, que és sobretot arbustiva.<\/p> ","codi_element":"08095-237","ubicacio":"Torrent de la Roca","historia":"","coordenades":"41.7360400,2.0416400","utm_x":"420303","utm_y":"4620913","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82573-foto-08095-237-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82573-foto-08095-237-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82574","titol":"Desmai del barri del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/desmai-del-barri-del-castell","bibliografia":" Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Força descuidat.","descripcio":" Exemplar situat a la zona d'aparcament del restaurant l'Esclopet, a la seva banda de ponent. Es tracta d'un exemplar de desmai (Salix babylonica) de grans dimensions, que presenta un curt i estret tronc central, lleugerament inclinat. A la part superior, aquest tronc es ramifica en tres grans brancades de les quals surten les branques més fines on hi ha les fulles. Aquestes branques toquen al sòl i les fulles són estretes i serrades, de color verd clar. La capçada, de grans dimensions i perfil ovalat, amida entre 8 i 9 metres de longitud.<\/p> ","codi_element":"08095-238","ubicacio":"Carrer del Castell - Barri del Castell","historia":"","coordenades":"41.7288800,2.0588000","utm_x":"421722","utm_y":"4620103","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82574-foto-08095-238-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82574-foto-08095-238-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Antigament hi havia altres exemplars en la mateixa zona.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82575","titol":"Sequoia de l'horta del Carner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sequoia-de-lhorta-del-carner","bibliografia":" Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Sequoia (Sequoia semprevirens) situada al costat de la font de l'horta del Carner, al costat de la llera del torrent. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'entre 10 i 15 metres. Té un robust tronc central completament rectilini. El brancatge neix des de la base del tronc, és més espès i tupit a la part superior i té una forma allargassada lleugerament apuntada.<\/p> ","codi_element":"08095-239","ubicacio":"Torrent de les Gavinetes","historia":" Fou plantada pels antics propietaris dels terrenys, juntament amb d'altres espècies (avets, pins), cap a mitjans dels anys 50 del segle XX. Es regava amb l'aigua de la font i la bassa que hi ha al seu costat.<\/p> ","coordenades":"41.7274000,2.0937700","utm_x":"424628","utm_y":"4619907","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82575-foto-08095-239-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82575-foto-08095-239-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82576","titol":"Barraca codi 4756","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-4756","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord. La seva planta és circular (1,2m de diàmetre) i està coberta amb una falsa cúpula. L'alçada interior és d'1,5m, amb un gruix de parets de 0,75m. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana, amb una amplada exterior de 0,45m i una interior de 0,40m. També compta amb una finestra d'obertura quadrada, a la part posterior de l'accés, i s'observen restes d'un voladís disposat en origen a tot el perímetre. No ha estat restaurada.<\/p> ","codi_element":"08095-240","ubicacio":"Baga de Bigues","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7333900,2.0521600","utm_x":"421175","utm_y":"4620610","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82576-foto-08095-240-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82576-foto-08095-240-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82576-foto-08095-240-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82577","titol":"Barraca codi 4757 - Barraca del Girbau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-4757-barraca-del-girbau","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019). Http:\/\/granera.cat\/ (Consulta: 20-05-2019). Http:\/\/moianes.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Afectada per la vegetació dels marges del camí.","descripcio":" Barraca de pedra seca integrada al marge de tramuntana que delimita el camí i orientada al sud. La seva planta és circular (2m de diàmetre) i està coberta amb una falsa cúpula. L'alçada interior és de 2m, amb un gruix de parets de 0,90m. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana, amb una alçada de 1,70m i una amplada de 0,65m. Damunt de la llinda hi ha un petit arc de descàrrega d'obertura triangular, bastit amb tres lloses. També s'observen les restes d'un voladís disposat, en origen, damunt de l'accés. No ha estat restaurada.<\/p> ","codi_element":"08095-241","ubicacio":"Camí del Girbau a Vila-rúbia","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius. La barraca està situada davant del forn d'obra del Girbau i compta amb unes escales de pedra seca situades al seu costat de ponent.<\/p> ","coordenades":"41.7444000,2.0526400","utm_x":"421228","utm_y":"4621831","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82577-foto-08095-241-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82577-foto-08095-241-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82577-foto-08095-241-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. La barraca està senyalitzada amb una fita contemporània instal·lada per l'Ecomuseu del Moianès.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82578","titol":"Barraca codi 4758","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-4758","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Té la coberta enderrocada i està completament coberta de vegetació.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord. La seva planta és circular (2m de diàmetre) i té la coberta completament enderrocada. El gruix de les parets és de 0,85m. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana, amb una alçada de 1,5m i una amplada de 0,45m. També compta amb una finestra oberta a la part posterior de l'accés i aprofita la roca natural del terreny com a part de la construcció. No ha estat restaurada.<\/p> ","codi_element":"08095-242","ubicacio":"Baga de Vila-rúbia","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7455000,2.0554300","utm_x":"421462","utm_y":"4621951","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82578-foto-08095-242-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82578-foto-08095-242-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82578-foto-08095-242-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82579","titol":"Barraca codi 6238","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-6238","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Completament enderrocada.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un elevadíssim estat d'enderroc. No ha estat restaurada.<\/p> ","codi_element":"08095-243","ubicacio":"Coll de Muntanya","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7489800,2.0456900","utm_x":"420656","utm_y":"4622346","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82579-foto-08095-243-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82579-foto-08095-243-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82579-foto-08095-243-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82580","titol":"Barraca codi 8402","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-8402","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Completament afectada per l'abundant vegetació existent, amb un petit enderroc lateral.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al nord-est. La seva planta és irregular i està determinada per la roca natural de la zona, la qual forma part de la seva construcció. Està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana i un dels brancals està format amb la pròpia roca de la zona. No ha estat restaurada i està afectada per un petit enderroc lateral, situat a la banda de ponent.<\/p> ","codi_element":"08095-244","ubicacio":"Serra dels Ermots del Coll","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7396800,2.0397300","utm_x":"420149","utm_y":"4621319","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82580-foto-08095-244-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82580-foto-08095-244-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82580-foto-08095-244-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82581","titol":"Barraca codi 8444","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-8444","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Completament afectada per l'abundant vegetació existent, amb un petit enderroc lateral.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-est. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana. No ha estat restaurada i està afectada per un petit enderroc lateral, situat a la banda de llevant. L'abundant vegetació de la zona fa molt complicat el seu accés.<\/p> ","codi_element":"08095-245","ubicacio":"Serra dels Ermots del Coll","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7400500,2.0406500","utm_x":"420226","utm_y":"4621360","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82581-foto-08095-245-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82581-foto-08095-245-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82581-foto-08095-245-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82582","titol":"Barraca codi 8445","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-8445","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Completament afectada per l'abundant vegetació existent, amb un petit enderroc lateral.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-est. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana. No ha estat restaurada i està afectada per un petit enderroc lateral. L'abundant vegetació del marge fa impossible accedir fins a la barraca.<\/p> ","codi_element":"08095-246","ubicacio":"Serra dels Ermots del Coll","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7391200,2.0398200","utm_x":"420156","utm_y":"4621257","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82582-foto-08095-246-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82582-foto-08095-246-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82583","titol":"Barraca codi 8446","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-8446","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Completament afectada per l'abundant vegetació existent, amb la coberta enderrocada.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i té tota la coberta enderrocada, amb vegetació a l'interior. Presenta un portal d'accés d'obertura troncopiramidal, amb una doble llinda plana. No ha estat mai restaurada. L'abundant vegetació de la zona fa molt difícil el seu accés.<\/p> ","codi_element":"08095-247","ubicacio":"Serra dels Ermots del Coll","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7382800,2.0390300","utm_x":"420089","utm_y":"4621165","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82583-foto-08095-247-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82583-foto-08095-247-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82583-foto-08095-247-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82584","titol":"Barraca codi 8488","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-8488","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Ha estat restaurada.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta una falsa cúpula coberta de terra a l'exterior, i amb diverses plantes de romaní plantades al damunt. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana. També s'observa un voladís integrat a la mateixa coberta i disposat a tot el seu perímetre.<\/p> ","codi_element":"08095-248","ubicacio":"Baga de Vila-rúbia","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7473500,2.0492500","utm_x":"420950","utm_y":"4622162","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82584-foto-08095-248-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82584-foto-08095-248-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82585","titol":"Barraca codi 8489","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-8489","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Completament enderrocada.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un elevadíssim estat d'enderroc. No ha estat restaurada. Actualment, l'accés a la zona està tancat amb una tanca metàl·lica (zona de cultiu de trufes).<\/p> ","codi_element":"08095-249","ubicacio":"Baga de Vila-rúbia","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7474500,2.0478600","utm_x":"420835","utm_y":"4622175","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82585-foto-08095-249-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82585-foto-08095-249-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82586","titol":"Barraca codi 8490","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-8490","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta una falsa cúpula coberta de terra a l'exterior. S'observa un voladís integrat a la mateixa coberta i disposat a tot el seu perímetre. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb grans blocs de pedra escairats. A l'interior es conserva un cocó d'obertura rectangular. No ha estat restaurada. Actualment, l'accés a la zona està tancat amb una tanca metàl·lica (zona de cultiu de trufes).<\/p> ","codi_element":"08095-250","ubicacio":"Baga de Vila-rúbia","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7476000,2.0467200","utm_x":"420740","utm_y":"4622192","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82586-foto-08095-250-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82586-foto-08095-250-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82587","titol":"Barraca codi 8491","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-8491","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Alt grau d'enderroc, que afecta sobretot a la coberta.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta un gran enderroc que afecta sobretot a la coberta. També ha perdut la part superior del portal d'accés, que presenta una obertura rectangular i un dels brancals bastit amb gran blocs de pedra. No ha estat restaurada. Actualment, l'accés a la zona està tancat amb una tanca metàl·lica (zona de cultiu de trufes).<\/p> ","codi_element":"08095-251","ubicacio":"Baga de Vila-rúbia","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7479900,2.0461300","utm_x":"420691","utm_y":"4622236","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82587-foto-08095-251-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82587-foto-08095-251-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82588","titol":"Barraca codi 8492","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-8492","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta una falsa cúpula coberta de terra a l'exterior i rematada amb un bloc de pedra disposat en vertical. També s'observa un voladís integrat a la mateixa coberta en tot el seu perímetre. Presenta un portal d'accés rectangular, amb una doble llinda plana i els brancals bastits amb grans blocs de pedra escairats. Ha estat restaurada. Actualment, l'accés a la barraca està tancat amb una tanca metàl·lica.<\/p> ","codi_element":"08095-252","ubicacio":"Serra de l'Olleret","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7484200,2.0493400","utm_x":"420959","utm_y":"4622281","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82588-foto-08095-252-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82588-foto-08095-252-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82589","titol":"Barraca codi 8493","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-8493","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX\/XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca de pedra seca actualment reconvertida en un forn exterior a mode de barbacoa. És del tipus aèria adossada al marge i està orientada al sud. La seva planta és circular i la coberta conserva la falsa cúpula original, tot i que amb la part superior arranjada amb ciment i adaptada al forn. L'antic portal d'accés és d'obertura rectangular i amb la llinda plana. A l'interior hi ha un mur de pedra a mitja alçada on s'assenta el forn prefabricat pròpiament dit. Actualment, l'accés a la barraca està tancat amb una cadena metàl·lica.<\/p> ","codi_element":"08095-253","ubicacio":"Serra de l'Olleret","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7490200,2.0483800","utm_x":"420880","utm_y":"4622348","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82589-foto-08095-253-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82589-foto-08095-253-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82590","titol":"Barraca codi 8494","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-8494","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada a l'est. La seva planta és quadrada i presenta una falsa cúpula bastida amb lloses planes. Està coberta de terra a l'exterior i rematada amb una llosa de pedra disposada en vertical. També s'observa un voladís integrat a la mateixa coberta en tot el seu perímetre. Presenta un portal d'accés rectangular, més estret a la part superior i amb la llinda plana. Ha estat restaurada.<\/p> ","codi_element":"08095-254","ubicacio":"Serra de l'Olleret","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7475700,2.0518900","utm_x":"421170","utm_y":"4622184","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82590-foto-08095-254-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82590-foto-08095-254-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82591","titol":"Barraca codi 8495","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-8495","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Força enderrocada i coberta de vegetació.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'oest. La seva planta és circular i presenta un gran enderroc que afecta sobretot a la coberta. També ha perdut la part superior del portal d'accés, que presenta una obertura rectangular. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació del marge.<\/p> ","codi_element":"08095-255","ubicacio":"Baga de Vila-rúbia - Torrent de Cisnolla","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7459600,2.0578000","utm_x":"421659","utm_y":"4622000","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82591-foto-08095-255-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82591-foto-08095-255-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82591-foto-08095-255-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82592","titol":"Barraca codi 8496","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-8496","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La coberta està enderrocada i la vegetació no en permet l'accés.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. La seva planta és quadrada i presenta un gran enderroc que afecta sobretot a la coberta. Presenta un portal d'accés d'obertura rectangular, amb la llinda plana i un arc de descàrrega a la part superior de perfil triangular. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació del marge, que fa pràcticament impossible el seu accés.<\/p> ","codi_element":"08095-256","ubicacio":"Baga de Vila-rúbia - Torrent de Cisnolla","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7454400,2.0575900","utm_x":"421641","utm_y":"4621942","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82592-foto-08095-256-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82592-foto-08095-256-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82593","titol":"Barraca codi 8700","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-8700","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Força afectada per l'eixamplament del camí que li dóna accés.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta un gran enderroc que afecta part de la coberta, el portal d'accés i el lateral de tramuntana de la construcció. Aquest fet es deu a l'eixamplament del camí que li dóna accés. No ha estat restaurada i està coberta amb branques de pi que intenten amagar-la.<\/p> ","codi_element":"08095-257","ubicacio":"Serra de l'Olleret - Torrent de Cisnolla","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7469100,2.0538500","utm_x":"421332","utm_y":"4622109","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82593-foto-08095-257-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82593-foto-08095-257-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82593-foto-08095-257-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82594","titol":"Barraca codi 8851","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-8851","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Petit enderroc al lateral i envoltada de vegetació.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb el mateix tipus de pedra que la resta de la construcció. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana. No ha estat restaurada i presenta un petit enderroc en un dels laterals. Des de la barraca hi ha unes bones vistes de la Mola i el Montcau.<\/p> ","codi_element":"08095-258","ubicacio":"Trens","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7124200,2.0588200","utm_x":"421703","utm_y":"4618275","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82594-foto-08095-258-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82594-foto-08095-258-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82595","titol":"Barraca codi 9703","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-9703","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La coberta està enderrocada i la vegetació no en permet l'accés.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'est. La seva planta és cicular i presenta un gran enderroc que afecta sobretot a la coberta. Presenta un portal d'accés d'obertura rectangular, amb la llinda plana. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona, que fa força difícil el seu accés. Està situada sota d'una línia d'alta tensió.<\/p> ","codi_element":"08095-259","ubicacio":"Trens - Serrat del Clapers","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7150100,2.0617600","utm_x":"421951","utm_y":"4618560","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82595-foto-08095-259-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82595-foto-08095-259-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82595-foto-08095-259-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82596","titol":"Barraca codi 10016","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-10016","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Completament engolida per la vegetació de la zona.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. La seva planta és més o menys rectangular i presenta una falsa cúpula coberta amb terra a l'exterior. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana, i una petita obertura a la part posterior (tot i que no s'observa clarament). No ha estat restaurada i té un petit enderroc en un dels laterals. Actualment està completament amagada entre l'abundant vegetació de la zona.<\/p> ","codi_element":"08095-260","ubicacio":"El Segolar","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7146500,2.0714100","utm_x":"422753","utm_y":"4618511","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82596-foto-08095-260-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82596-foto-08095-260-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82596-foto-08095-260-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82597","titol":"Barraca codi 10339","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-10339","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Engolida pels esbarzers i la vegetació de la zona.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada completament coberta de vegetació, de tal manera que no es poden veure bé les seves característiques. Tot i això, sembla que la seva planta és cicular. S'observen uns grans blocs de pedra irregulars damunt de la coberta, tot i que no s'aprecia si formen part de la construcció o no.<\/p> ","codi_element":"08095-261","ubicacio":"Camí de Granera a Sant Llorenç Savall","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7203200,2.0626200","utm_x":"422029","utm_y":"4619149","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82597-foto-08095-261-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82597-foto-08095-261-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82597-foto-08095-261-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82598","titol":"Barraca codi 10363","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-10363","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca de pedra seca de grans dimensions situada a la part superior d'un elevat marge. És del tipus aèria adossada al marge i està orientada al sud-oest. Presenta una planta rectangular i està coberta amb una falsa cúpula coberta amb terra a l'exterior, tot i que hi ha una obertura circular central delimitada amb pedres, a mode de xemeneia. També compta amb un voladís de llosa plana a tot el perímetre de la coberta. Presenta un portal d'accés d'obertura ametllada, amb la llinda plana. Compta amb dues petites finestres rectangulars obertes a les façanes sud-oest i nord-oest. No ha estat restaurada. Per accedir-hi cal grimpar per un irregular corriol ascendent des del camí del torrent.<\/p> ","codi_element":"08095-262","ubicacio":"Quintana de la Roca","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7341000,2.0357600","utm_x":"419812","utm_y":"4620704","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82598-foto-08095-262-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82598-foto-08095-262-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82598-foto-08095-262-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82599","titol":"Barraca codi 10476","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-10476","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'est. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. També s'observa un subtil voladís integrat a la mateixa coberta, disposat en tot el seu perímetre. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana formada per dues peces i els brancals bastits amb blocs de pedra ben escairats. Compta amb un contrafort de pedra seca adossat a la seva banda de llevant. No ha estat restaurada.<\/p> ","codi_element":"08095-263","ubicacio":"Torrent de Trens","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7130400,2.0552400","utm_x":"421406","utm_y":"4618347","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82599-foto-08095-263-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82599-foto-08095-263-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82600","titol":"Barraca codi 10632","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-10632","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Envoltada de vegetació.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és irregular i està coberta amb una falsa cúpula amb terra a l'exterior. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana bastida amb lloses de pedra. Actualment està tancat amb una reixa de galliner. No ha estat restaurada i està completament envoltada de vegetació.<\/p> ","codi_element":"08095-264","ubicacio":"Carena de Biguetes","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7204600,2.0524800","utm_x":"421186","utm_y":"4619174","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82600-foto-08095-264-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82600-foto-08095-264-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82600-foto-08095-264-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82601","titol":"Barraca codi 10749","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-10749","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Petit enderroc de la coberta i del lateral de l'accés.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula amb la part superior enderrocada. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra ben escairats. Al costat d'aquest accés hi ha un lleu enderroc de l'estructura. No ha estat restaurada.<\/p> ","codi_element":"08095-265","ubicacio":"Sot de Sant Martí","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7277300,2.0553900","utm_x":"421437","utm_y":"4619978","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82601-foto-08095-265-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82601-foto-08095-265-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82602","titol":"Barraca codi 10750","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-10750","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Enderroc important (coberta i lateral).","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-est. La seva planta és circular, tot i que lleugerament quadrada, i està coberta amb una falsa cúpula força enderrocada. De fet, l'enderroc també afecta tota la part posterior de l'estructura. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra ben escairats. No ha estat restaurada. L'abundant vegetació de la zona fa molt difícil el seu accés.<\/p> ","codi_element":"08095-266","ubicacio":"Sot de Sant Martí","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7287000,2.0505300","utm_x":"421034","utm_y":"4620090","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82602-foto-08095-266-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82602-foto-08095-266-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82602-foto-08095-266-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82603","titol":"Barraca codi 10751","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-10751","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula, que compta amb un voladís de lloses planes disposat a tot el perímetre de l'estructura. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra ben escairats. No ha estat restaurada. En l'actualitat, l'abundant vegetació de la zona fa impossible el seu accés.<\/p> ","codi_element":"08095-267","ubicacio":"Sot de Sant Martí","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7304300,2.0482400","utm_x":"420845","utm_y":"4620285","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82603-foto-08095-267-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82603-foto-08095-267-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82604","titol":"Barraca codi 10752","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-10752","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Completament enderrocada.","descripcio":" Petita barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'est. La seva planta és cicular i presenta un elevat grau d'enderroc que afecta bona part de l'estructura. Amb tot, estava coberta amb una falsa cúpula. L'accés a l'interior està completament enderrocat. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona, que fa força difícil el seu accés.<\/p> ","codi_element":"08095-268","ubicacio":"Carena de Bigues","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7316900,2.0416800","utm_x":"420301","utm_y":"4620430","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82604-foto-08095-268-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82604-foto-08095-268-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82604-foto-08095-268-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82605","titol":"Barraca codi 10862","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-10862","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes i abundant pedruscall a l'exterior. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra ben escairats. No ha estat restaurada. En l'actualitat, l'abundant vegetació de la zona fa impossible el seu accés.<\/p> ","codi_element":"08095-269","ubicacio":"Serrat de les Puces","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7299600,2.0725300","utm_x":"422865","utm_y":"4620210","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82605-foto-08095-269-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82605-foto-08095-269-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82606","titol":"Barraca codi 10863","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-10863","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La coberta està lleugerament enderrocada, amb vegetació a l'interior.","descripcio":" Petita barraca de pedra seca del tipus terrera, que està completament integrada en un dels marges de pedra seca de la zona. Està orientada al sud-est i presenta una planta rectangular coberta amb una falsa cúpula lleugerament enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra escairats de diverses mides. També compta amb un marxapeu bastit amb un bloc de pedra rectangular. No ha estat restaurada.<\/p> ","codi_element":"08095-270","ubicacio":"Carretera BV-1245, km. 8,5","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7315500,2.0664500","utm_x":"422361","utm_y":"4620392","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82606-foto-08095-270-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82606-foto-08095-270-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82607","titol":"BARRACA CODI 10898","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-10898","bibliografia":"NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La part superior de la coberta està enderrocada i està tapada per la vegetació.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'oest. Tot i això, la part posterior de l'estructura s'assenta damunt del vessant de la zona. Presenta una planta circular i està coberta amb una falsa cúpula amb la part superior lleugerament enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb la llinda plana i prima i els brancals bastits amb blocs de pedra escairats de diverses mides. No ha estat restaurada.","codi_element":"08095-271","ubicacio":"Camí de Tantinyà","historia":"A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.","coordenades":"41.7209500,2.0717200","utm_x":"422787","utm_y":"4619211","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82607-foto-08095-271-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82607-foto-08095-271-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82607-foto-08095-271-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa.","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82608","titol":"Barraca codi 11249","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-11249","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Completament enderrocada.","descripcio":" Petita barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'oest. La seva planta és irregular i s'assenta al marge del terreny i a uns grans blocs de pedra naturals. Presenta un elevat grau d'enderroc que afecta la pràctica totalitat de l'estructura, restant només un tram del mur lateral dempeus. L'accés a l'interior està completament enderrocat. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona.<\/p> ","codi_element":"08095-272","ubicacio":"Carena de les Grutes","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7284500,2.0473600","utm_x":"420770","utm_y":"4620065","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82608-foto-08095-272-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82608-foto-08095-272-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82608-foto-08095-272-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82609","titol":"Barraca codi 11807","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-11807","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, integrada a una de les feixes de pedra seca de la zona i orientada al sud-oest. Presenta una planta circular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes i acabada en un voladís que envolta tota la coberta. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb una gran llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra escairats de diverses mides. A l'interior hi ha un bloc rectangular de pedra a mode de banqueta. No ha estat restaurada i està afectada per la vegetació de la zona. Davant seu, a la banda de migdia, hi ha dues fileres de murs de pedra seca disposats en paral·lel que delimiten un camí en direcció a les masies del Girbau.<\/p> ","codi_element":"08095-273","ubicacio":"Sender dels Plans del Girbau","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7420700,2.0521700","utm_x":"421186","utm_y":"4621573","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82609-foto-08095-273-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82609-foto-08095-273-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82609-foto-08095-273-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82610","titol":"Barraca codi 11854","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-11854","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Elevat grau d'enderroc i afectada per la vegetació.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un elevat grau d'enderroc que afecta bona part de l'estructura. Ha perdut l'accés, tota la part posterior de l'estructura i bona part de la coberta, tot i que era de falsa cúpula. L'interior està colonitzat per la vegetació arbustiva. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona, que també fa força difícil el seu accés.<\/p> ","codi_element":"08095-274","ubicacio":"Serra de cal Cintet","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7210000,2.0437000","utm_x":"420456","utm_y":"4619242","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82610-foto-08095-274-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82610-foto-08095-274-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82610-foto-08095-274-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82611","titol":"Barraca codi 11889","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-11889","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Petit enderroc de la coberta i d'un lateral.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta interior és ovalada, tot i que compta amb un afegit lateral que fa que exteriorment sigui irregular. Està coberta amb una falsa cúpula amb la part superior enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura trapezoïdal, amb la llinda plana. Al seu costat s'observa un enderroc lateral del parament. No ha estat restaurada i està afectada per la vegetació de la zona<\/p> ","codi_element":"08095-275","ubicacio":"Torrent de l'Estevenell","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7242400,2.0491000","utm_x":"420909","utm_y":"4619596","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82611-foto-08095-275-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82611-foto-08095-275-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82611-foto-08095-275-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82612","titol":"Barraca codi 11914","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-11914","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Enderroc important de la part davantera.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus terrera, integrada en un dels marges de pedra seca de la zona i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un elevat grau d'enderroc que afecta la coberta i tota la part davantera de l'estructura, incloent-hi el portal d'accés. Les lloses de la cúpula són aterrades al seu interior. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona, que també fa difícil el seu accés.<\/p> ","codi_element":"08095-276","ubicacio":"Torrent de l'Estevenell","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7243300,2.0452100","utm_x":"420586","utm_y":"4619610","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82612-foto-08095-276-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82612-foto-08095-276-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82612-foto-08095-276-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82613","titol":"Barraca codi 11929","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-11929","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Engolida per la vegetació.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. De fet, la part posterior de l'estructura està integrada en un dels marges de terra de la zona. La seva planta és irregular, tot i que arrodonida, i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés d'obertura trapezoïdal amb la llinda formada per una llosa. L'interior està rebaixat uns 0,50m respecte el nivell exterior per aconseguir una superfície plana. També hi ha un cocó en un dels laterals d'obertura quadrada. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona, que també fa força difícil el seu accés.<\/p> ","codi_element":"08095-277","ubicacio":"Torrent de l'Estevenell","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7243000,2.0429000","utm_x":"420394","utm_y":"4619609","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82613-foto-08095-277-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82613-foto-08095-277-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82614","titol":"Barraca codi 11975","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-11975","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Engolida per la vegetació, amb la coberta enderrocada.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al nord. De fet, la part posterior de l'estructura està integrada en un dels marges de terra de la zona. La seva planta és irregular i té la coberta enderrocada. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda caiguda als seus peus. No ha estat restaurada i el seu interior està completament cobert de vegetació, de la mateixa manera que els seus laterals. En general queda força amagada pels arbusts i esbarzers de la zona.<\/p> ","codi_element":"08095-278","ubicacio":"Torrent de l'Estevenell","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7236200,2.0450300","utm_x":"420570","utm_y":"4619531","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82614-foto-08095-278-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82614-foto-08095-278-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82614-foto-08095-278-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82615","titol":"Barraca codi 11976","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-11976","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Petit enderroc lateral.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. De fet, la banda de tramuntana de l'estructura està integrada en un dels marges de terra de la zona. La seva planta és irregular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra grans. L'interior està rebaixat respecte el nivell exterior per aconseguir una superfície plana. També hi ha un petit cocó en un dels laterals d'obertura quadrada. No ha estat restaurada i queda força amagada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona.<\/p> ","codi_element":"08095-279","ubicacio":"Torrent de l'Estevenell","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7240900,2.0456500","utm_x":"420622","utm_y":"4619583","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82615-foto-08095-279-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82615-foto-08095-279-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82615-foto-08095-279-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82616","titol":"Barraca codi 12249","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-12249","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Tota la part superior enderrocada.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és ovalada i presenta un important enderroc de tota la coberta i bona part de l'estructura,incloent-hi l'accés. No ha estat restaurada i queda força afectada i amagada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona, que alhora fa difícil el seu accés.<\/p> ","codi_element":"08095-280","ubicacio":"Carena de Biguetes - Serrat del Coronell","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7187100,2.0547900","utm_x":"421376","utm_y":"4618977","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82616-foto-08095-280-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82616-foto-08095-280-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82616-foto-08095-280-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82617","titol":"Barraca codi 12250","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-12250","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. De fet, una de les bandes de l'estructura està integrada en un dels marges de terra de la zona. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra grans. No ha estat restaurada i queda força amagada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona, que alhora fa difícil el seu accés.<\/p> ","codi_element":"08095-281","ubicacio":"Carena de Biguetes - Serrat del Coronell","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7186200,2.0559600","utm_x":"421473","utm_y":"4618966","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82617-foto-08095-281-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82617-foto-08095-281-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82618","titol":"Barraca codi 12318","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-12318","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Enderroc important.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. La seva planta exterior és circular, mentre que a l'interior és ovalada i força estreta. Alhora està rebaixat respecte el nivell dels camps exteriors. Presenta una coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes, actualment molt enderrocada, amb terra a l'exterior. La banda de l'accés també està completament enderrocada. No ha estat restaurada.<\/p> ","codi_element":"08095-282","ubicacio":"Pla del Milhomes","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7321800,2.0640800","utm_x":"422165","utm_y":"4620464","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82618-foto-08095-282-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82618-foto-08095-282-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82618-foto-08095-282-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82619","titol":"Barraca codi 12402","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-12402","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Completament enderrocada.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'est. La seva planta és ovalada i està completament enderrocada, restant només les dues filades inicials de l'estructura. No ha estat restaurada i queda força afectada i amagada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona, que alhora fa difícil el seu accés.<\/p> ","codi_element":"08095-283","ubicacio":"Serrat del Clapers","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7125700,2.0644300","utm_x":"422170","utm_y":"4618287","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82619-foto-08095-283-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82619-foto-08095-283-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82620","titol":"Barraca codi 12712","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-12712","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Petit enderroc de la coberta.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, integrada a una de les feixes de la zona i orientada al nord. Presenta una planta rectangular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes, amb un petit enderroc a la part superior. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb una estreta i llarga llinda. L'interior té molt poca alçada, però és molt profund. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, que la camufla completament.<\/p> ","codi_element":"08095-284","ubicacio":"Baga de Vila-rúbia","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7446800,2.0454000","utm_x":"420627","utm_y":"4621869","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82620-foto-08095-284-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82620-foto-08095-284-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82621","titol":"Barraca codi 12713","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-12713","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. Presenta una planta circular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb una doble llinda plana i els brancals bastits amb roca natural de la zona i blocs de pedra escairats. L'interior compta amb banc per seure bastit amb lloses de pedra planes. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, que la camufla completament.<\/p> ","codi_element":"08095-285","ubicacio":"Camí del Girbau a Vila-rúbia","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7444000,2.0488600","utm_x":"420914","utm_y":"4621835","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82621-foto-08095-285-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82621-foto-08095-285-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82622","titol":"Barraca codi 13093","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-13093","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Completament enderrocada.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. Presenta una planta més o menys circular i està completament enderrocada. Només es conserva la primera filada de la construcció, bastida amb grans blocs de pedra natural de la zona. És probable que fos malmesa durant l'adequació dels camins que té al voltant.<\/p> ","codi_element":"08095-286","ubicacio":"Camp de Bonell","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7121100,2.0732700","utm_x":"422905","utm_y":"4618228","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82622-foto-08095-286-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82622-foto-08095-286-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82622-foto-08095-286-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82623","titol":"Barraca codi 13153","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-13153","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria integrada en un marge de pedra de la zona i orientada a l'oest. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana. A l'interior hi ha un cocó rectangular situat a la part inferior del mur. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, que en dificulta el seu accés.<\/p> ","codi_element":"08095-287","ubicacio":"Carena de Biguetes","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7202200,2.0448200","utm_x":"420548","utm_y":"4619154","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82623-foto-08095-287-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82623-foto-08095-287-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82624","titol":"Barraca codi 13462","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-13462","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La coberta està enderrocada.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta un enderroc total de la coberta. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb una llinda plana doble separada mitjançant una petita obertura rectangular. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, restant amagada.<\/p> ","codi_element":"08095-288","ubicacio":"Baga de Bigues","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7326700,2.0507500","utm_x":"421057","utm_y":"4620531","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82624-foto-08095-288-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82624-foto-08095-288-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82624-foto-08095-288-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82625","titol":"Barraca codi 13611","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-13611","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Enderroc de la coberta i la part posterior.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta un enderroc total de la coberta i de la part posterior de l'estructura. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb la llinda plana. No ha estat restaurada.<\/p> ","codi_element":"08095-289","ubicacio":"Baga de Bigues","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7313700,2.0552100","utm_x":"421426","utm_y":"4620382","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82625-foto-08095-289-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82625-foto-08095-289-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82625-foto-08095-289-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82626","titol":"Barraca codi 14441","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-14441","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada en un marge de pedra seca que delimita el camí d'accés al pla. De fet, el lateral de ponent i la part posterior estan formats per la pròpia feixa. Està orientada al nord-oest i la seva planta és circular, amb un diàmetre interior de 2,5m. Presenta una coberta de falsa cúpula amb terra a l'exterior, de manera que l'únic lateral visible és el de la banda de llevant. L'accés es fa mitjançant un portal d'arc primitiu o ametllat recolzat al marge. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, que la camufla completament.<\/p> ","codi_element":"08095-290","ubicacio":"Pla de l'Óssol","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7168300,2.0641900","utm_x":"422155","utm_y":"4618760","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82626-foto-08095-290-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82626-foto-08095-290-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82626-foto-08095-290-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82627","titol":"Barraca codi 16006","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-16006","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada en el marge de terra del terreny i està orientada a l'oest. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula amb terra a l'exterior. L'accés es fa mitjançant un portal d'accés rectangular, lleugerament trapezoïdal, amb la llinda plana. L'interior està rebaixat respecte el nivell del terreny exterior i completament regularitzat. Té un diàmetre i una alçada d'uns 2m. No ha estat restaurada.<\/p> ","codi_element":"08095-291","ubicacio":"Torrent del Girbau - Baga de Caldat","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7427000,2.0449900","utm_x":"420590","utm_y":"4621650","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82627-foto-08095-291-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82627-foto-08095-291-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82627-foto-08095-291-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82628","titol":"Barraca codi 16537","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-16537","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, que integra una part de la roca natural del terreny en la seva construcció i està orientada al sud-est. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula amb terra a l'exterior. S'aprecia un lleuger voladís en tot el seu perímetre. L'accés es fa mitjançant un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i un dels brancals bastit amb la pròpia roca de la zona. L'interior té un diàmetre d'uns 2m. No ha estat restaurada.<\/p> ","codi_element":"08095-292","ubicacio":"El Segolar","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7144800,2.0684900","utm_x":"422510","utm_y":"4618495","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82628-foto-08095-292-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82628-foto-08095-292-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82628-foto-08095-292-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82629","titol":"Barraca codi 17778","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-17778","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Petits enderrocs laterals.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula coberta amb pedruscall exterior. S'aprecia un lleuger voladís en tot el seu perímetre. L'accés es fa mitjançant un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana. L'interior està rebaixat respecte el nivell del terreny exterior i completament regularitzat. Té un diàmetre d'uns 3m i una alçada d'uns 2m. No ha estat restaurada, està afectada per l'abundant vegetació de la zona i està situada sota d'una feixa.<\/p> ","codi_element":"08095-293","ubicacio":"Quintana del Coll","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7363700,2.0453200","utm_x":"420610","utm_y":"4620947","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82629-foto-08095-293-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82629-foto-08095-293-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82629-foto-08095-293-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82630","titol":"Barraca codi 17930","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-17930","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Alt grau d'enderroc.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'oest. La seva planta és circular i presenta un elevat grau d'enderroc que afecta tota la part superior de l'estructura, incloent-hi el portal d'accés. De totes maneres es conserva una petita part de la coberta, de falsa cúpula bastida amb lloses planes. També s'observa que aprofitava la pròpia roca natural com a part de la construcció. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona.<\/p> ","codi_element":"08095-294","ubicacio":"Torrent de la Rectoria","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7281600,2.0443900","utm_x":"420522","utm_y":"4620036","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82630-foto-08095-294-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82630-foto-08095-294-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82630-foto-08095-294-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82631","titol":"Barraca codi 18143","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-18143","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La coberta està lleugerament enderrocada.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria, adossada a un marge de roca natural de la zona i orientada a l'oest. La seva planta és rectangular i està coberta amb una falsa cúpula de forma ovalada, amb la part superior lleugerament enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i un dels brancals bastit amb la pròpia roca del marge. De fet, tot el lateral de ponent està format per aquesta roca. El portal està delimitat amb una reixa de galliner. Presenta uns 4m de longitud, per 1,5m d'amplada i uns 2m d'alçada, finalitzant a la part superior de la feixa. No ha estat restaurada.<\/p> ","codi_element":"08095-295","ubicacio":"Quintana del Coll","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7367600,2.0442600","utm_x":"420522","utm_y":"4620991","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82631-foto-08095-295-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82631-foto-08095-295-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82631-foto-08095-295-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82632","titol":"Barraca codi 18305","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-18305","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Enderroc de la coberta i l'accés.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. La seva planta és circular i presenta un elevat grau d'enderroc que afecta tota la part superior de l'estructura, incloent-hi el portal d'accés. Conserva l'arrencament de la coberta, probablement una falsa cúpula bastida amb lloses planes. Presenta un diàmetre interior d'1,5m. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona.<\/p> ","codi_element":"08095-296","ubicacio":"Torrent de Trens","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7206900,2.0395700","utm_x":"420112","utm_y":"4619211","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82632-foto-08095-296-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82632-foto-08095-296-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82632-foto-08095-296-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82633","titol":"Barraca de cal Cintet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-cal-cintet","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Lleuger enderroc lateral.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord. La seva planta és rectangular i està coberta amb una falsa cúpula amb terra a l'exterior. S'aprecia un lleuger voladís en tot el seu perímetre. L'accés es fa mitjançant un portal rectangular, amb la llinda plana. Al costat del portal s'observa un lleuger enderroc de l'estructura. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona.<\/p> ","codi_element":"08095-297","ubicacio":"Serra de cal Cintet","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7216000,2.0528400","utm_x":"421217","utm_y":"4619300","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82633-foto-08095-297-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82633-foto-08095-297-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82633-foto-08095-297-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82634","titol":"Barraca de la serra de cal Cintet I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-serra-de-cal-cintet-i","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La coberta està lleugerament enderrocada.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és ovalada i presenta una coberta de falsa cúpula, amb la part superior enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal rectangular, amb la llinda plana. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació que cobreix la zona.<\/p> ","codi_element":"08095-298","ubicacio":"Serra de cal Cintet","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7222300,2.0382500","utm_x":"420004","utm_y":"4619383","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82634-foto-08095-298-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82634-foto-08095-298-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82635","titol":"Barraca de la serra de cal Cintet II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-serra-de-cal-cintet-ii","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'oest. La seva planta és rectangular i presenta una coberta de falsa cúpula. L'accés es fa mitjançant un portal rectangular, amb la llinda plana. L'interior està rebaixat respecte el nivell del terreny exterior i completament regularitzat. No ha estat restaurada i està força afectada per l'abundant vegetació que cobreix la zona.<\/p> ","codi_element":"08095-299","ubicacio":"Serra de cal Cintet","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7213200,2.0400200","utm_x":"420150","utm_y":"4619281","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82635-foto-08095-299-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82635-foto-08095-299-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82635-foto-08095-299-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82636","titol":"Barraca de la serra de l'Olleret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-serra-de-lolleret","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La coberta està lleugerament enderrocada.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus terrera, integrada en un marge de pedra seca i orientada a migdia. La seva planta és rectangular, lleugerament ovalada, i està coberta amb una falsa cúpula, amb la part superior lleugerament enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb gran blocs de pedra. No ha estat restaurada i està completament afectada i amagada per l'abundant vegetació arbustiva de la zona.<\/p> ","codi_element":"08095-300","ubicacio":"Serra de l'Olleret","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7489000,2.0498300","utm_x":"421000","utm_y":"4622334","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82636-foto-08095-300-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82636-foto-08095-300-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82636-foto-08095-300-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82637","titol":"Barraca de la Tomba del Moro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-tomba-del-moro","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Enderroc parcial de la coberta i de l'accés.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta una coberta de falsa cúpula amb la part superior enderrocada. De fet, tota la part superior de l'estructura està aterrada, incloent-hi la llinda plana del portal d'accés, el qual és d'obertura rectangular. No ha estat restaurada i està força afectada per l'abundant vegetació que cobreix la zona.<\/p> ","codi_element":"08095-301","ubicacio":"Serrat del Moro","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7246800,2.0311600","utm_x":"419418","utm_y":"4619662","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82637-foto-08095-301-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82637-foto-08095-301-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82637-foto-08095-301-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'element està inclòs dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82638","titol":"Barraca codi 19227","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-codi-19227","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 20-05-2019).<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Força enderrocada.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és circular, tot i que lleugerament quadrangular, i presenta tota la part superior de l'estructura completament enderrocada. De fet, només es conserven algunes filades de la construcció i els dos brancals del portal d'accés a l'interior. L'espai interior amida uns 2m de diàmetre. No ha estat restaurada i està força afectada per la vegetació que cobreix la zona.<\/p> ","codi_element":"08095-302","ubicacio":"Trens","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7131900,2.0604500","utm_x":"421840","utm_y":"4618359","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82638-foto-08095-302-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82638-foto-08095-302-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82638-foto-08095-302-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82639","titol":"Barraca del Prat de Bigues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-prat-de-bigues","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria, integrada en un marge de pedra seca i orientada al nord. La seva planta és circular, lleugerament apuntada, i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes. L'accés es fa mitjançant un portal rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb gran blocs de pedra. No ha estat restaurada i està completament afectada i amagada per l'abundant vegetació arbustiva de la zona.<\/p> ","codi_element":"08095-303","ubicacio":"Prat de Bigues","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7276500,2.0639800","utm_x":"422151","utm_y":"4619962","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82639-foto-08095-303-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82639-foto-08095-303-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82639-foto-08095-303-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82640","titol":"Barraca del Barri de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-barri-de-baix","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i un dels brancals completament rehabilitat. La construcció està inclosa dins d'una finca delimitada amb una tanca metàl·lica, fet pel qual no s'ha pogut veure la coberta. Actualment, l'estructura està rehabilitada i la pedra lligada amb morter.<\/p> ","codi_element":"08095-304","ubicacio":"Prop de can Creus - Barri de Baix","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.<\/p> ","coordenades":"41.7322900,2.0668200","utm_x":"422393","utm_y":"4620474","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82640-foto-08095-304-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82640-foto-08095-304-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82640-foto-08095-304-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82641","titol":"Barraca de la Manyosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-manyosa","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca situada a la banda de migdia del perfil acinglerat on es fonamenta la masia de La Manyosa, sota d'aquesta i prop del torrent del mateix nom. Es tracta d'una barraca de planta més o menys rectangular, excavada a la roca natural de la zona. De fet, una de les diàclasis d'aquesta cinglera li fa de voladís. Probablement era utilitzada per aixoplugar-se i guardar-hi les eines.<\/p> ","codi_element":"08095-305","ubicacio":"Camí de la Quintana de la Manyosa","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps.<\/p> ","coordenades":"41.7435000,2.0688400","utm_x":"422574","utm_y":"4621717","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82641-foto-08095-305-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82642","titol":"Escala del turó de la Torra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escala-del-turo-de-la-torra","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Escala de marge delimitada per una de les feixes de pedra seca de la zona, per la banda ponent. Per la banda de llevant, en canvi, està delimitada per un gran bloc irregular de roca natural de la zona. Consta de diversos esglaons de perfil rectangular, que estan esculpits a la roca natural del terreny. Probablement fou construïda per facilitar l'accés al turó des dels camps de conreu de la banda de llevant.<\/p> ","codi_element":"08095-306","ubicacio":"Turó de la Torra","historia":"","coordenades":"41.7261900,2.0611800","utm_x":"421916","utm_y":"4619802","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82642-foto-08095-306-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82642-foto-08095-306-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82643","titol":"Antic Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antic-ajuntament-9","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 79. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991b). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 108.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici de planta rectangular adossat a la façana de llevant de l'església parroquial de Sant Martí de Granera. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb l'emmarcament arrebossat i refet recentment. Al seu costat hi ha unes escales de pedra adossades al parament, que donen accés al portal de la planta superior. Aquest és rectangular i està emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb el mateix tipus d'emmarcament. A la façana de llevant hi ha dues petites finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix el parament. Per la banda de tramuntana, la construcció està adossada a la capella del Santíssim de l'església. La construcció està bastida en pedra treballada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular. Les façanes de llevant i tramuntana presenten un revestiment arrebossat que cobreix els paraments, amb les cantoneres embellides.<\/p> ","codi_element":"08095-307","ubicacio":"Plaça de l'Església, 1 - Barri de l'Església","historia":" És força probable que l'edifici fos construït entre finals del segle XVIII i el segle XIX. Pel que sembla fou bastit damunt de l'antic cementiri, que a finals del segle XIX fou traslladat al costat de l'església de Santa Cecília de Granera. L'edifici albergava les instal·lacions de l'Ajuntament de Granera i fou rehabilitat pels voltants de l'any 1946. En l'actualitat, la construcció integra les dependències de l'Arxiu Municipal de Granera (al primer pis) i d'altres dependències del consistori.<\/p> ","coordenades":"41.7253900,2.0574000","utm_x":"421601","utm_y":"4619717","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82643-foto-08095-307-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82643-foto-08095-307-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Des de l'interior de l'edifici es pot observar l'antic absis del temple parroquial, datat al segle XIII, dins de l'etapa final del romànic.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82644","titol":"Fita de la carena de Biguetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-de-la-carena-de-biguetes","bibliografia":" Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Fita que marca el límit entre dues propietats de la zona, situada al marge de migdia del camí de Granera a Sant Llorenç Savall, al costat de la torre d'aigua de Trens. Es tracta d'una fita formada per tres pedres anclades al terreny natural de la zona. La llosa central és de mida més gran i forma apuntada, mentre que les altres dues són irregulars i estan situades als laterals.<\/p> ","codi_element":"08095-308","ubicacio":"Carena de Biguetes","historia":" Al principi, sota les fites que delimitaven diverses propietats, els posaven fragments de ceràmica i restes de carbons per saber que no eren de terme. En l'actualitat, algunes d'aquestes fites estan essent substituïdes per d'altres prefabricades i de formigó.<\/p> ","coordenades":"41.7195400,2.0558500","utm_x":"421465","utm_y":"4619068","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82644-foto-08095-308-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82644-foto-08095-308-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82644-foto-08095-308-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82645","titol":"Fita del Segolar I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-del-segolar-i","bibliografia":" Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Fita que marca el límit entre dues propietats de la zona, situada al marge de migdia del camí antic de Granera a Sant Llorenç Savall, prop del camp de Bonell. Es tracta d'una fita formada per tres pedres anclades al terreny natural de la zona. La llosa central és de mida més gran i forma apuntada, mentre que les altres dues són irregulars i estan situades als laterals. Al seu costat hi ha un pal de formigó que reforça el punt de la fita.<\/p> ","codi_element":"08095-309","ubicacio":"El Segolar","historia":" Al principi, sota les fites que delimitaven diverses propietats, els posaven fragments de ceràmica i restes de carbons per saber que no eren de terme. En l'actualitat, algunes d'aquestes fites estan essent substituïdes per d'altres prefabricades i de formigó.<\/p> ","coordenades":"41.7139700,2.0673500","utm_x":"422415","utm_y":"4618440","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82645-foto-08095-309-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82645-foto-08095-309-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82645-foto-08095-309-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La fita està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. En l'actualitat, algunes d'aquestes fites estan essent substituïdes per d'altres prefabricades i de formigó.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82646","titol":"Fita del Segolar II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-del-segolar-ii","bibliografia":" Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Fita que marca el límit entre dues propietats de la zona, situada ala banda de tramuntana del camí antic de Granera a Sant Llorenç Savall, al costat del camí que porta al Segolar. Es tracta d'una fita formada per tres pedres anclades al terreny natural de la zona, tot i que actualment vençudes. Al bell mig hi ha una fita de recent factura bastida en formigó, amb la part superior arrodonida i gravada amb la lletra 'T', en referència a la seva propietat (mas Tantinyà). També es troba aterrada.<\/p> ","codi_element":"08095-310","ubicacio":"El Segolar","historia":" Aquesta fita en particular és propietat de la masia de Tantinyà. Al principi, sota les fites que delimitaven diverses propietats, els posaven fragments de ceràmica i restes de carbons per saber que no eren de terme. En l'actualitat, algunes d'aquestes fites estan essent substituïdes per d'altres prefabricades i de formigó.<\/p> ","coordenades":"41.7151400,2.0674300","utm_x":"422423","utm_y":"4618569","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82646-foto-08095-310-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82646-foto-08095-310-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82646-foto-08095-310-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"En l'actualitat, algunes d'aquestes fites estan essent substituïdes per d'altres prefabricades i de formigó.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82647","titol":"Vistes de la Roca Foradada de Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vistes-de-la-roca-foradada-de-montserrat","bibliografia":" 'Vistes de la 'Roca Foradada' de Montserrat des del castell de Granera'. La Granària, 26, 2010.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Fenòmen natural que es repeteix cada any el dia 6 de gener i es pot observar des del castell de Granera. En el moment de la posta de sol, la llum del capvespre il·lumina la silueta de la muntanya de Montserrat. Alhora, els raigs del sol passen a través de la coneguda Roca Foradada de Montserrat i incideixen en la façana de ponent dels castell de Granera.<\/p> ","codi_element":"08095-311","ubicacio":"Carrer del Castell - Barri del Castell","historia":"","coordenades":"41.7298800,2.0576700","utm_x":"421629","utm_y":"4620215","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82647-foto-08095-311-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82648","titol":"Cova de Salvatges","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-salvatges","bibliografia":" 'Caminada popular'. La Granària, 37, 2015, p. 6.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Alguns despreniments a l'interior i una plaga d'insectes.","descripcio":" Cova situada prop de l'encreuament entre els camins de Salvatges i Puigdomènec, sota aquesta darrera masia, amagada per una gran roca que amaga la boca de la cavitat. Està formada per una estreta fisura a la roca, que s'allarga uns metres fins a un petit vestíbul o saleta des d'on es bifurquen dues galeries. Aquestes galeries són petites i estretes, tot i que no s'ha pogut verificar la seva longitud i característiques donat que actualment estan força colgades pels despreniments de roques que ha experimentat la cavitat.<\/p> ","codi_element":"08095-312","ubicacio":"Solella de la Frau de la Riera","historia":"","coordenades":"41.7224500,2.0863100","utm_x":"424002","utm_y":"4619364","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82648-foto-08095-312-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Les imatges han estat cedides pel sr. Pere Genescà.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82649","titol":"Font de l'Otzet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lotzet","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 59. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2019].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Coberta d'abundant vegetació.","descripcio":" Estructura aïllada situada a la banda de llevant del camí que porta a la masia de l'Otzet, sota del mateix, en una zona coberta de vegetació. La font es troba ubicada dins d'una estructura de planta rectangular que presenta una coberta de teula àrab de dos vessants i compta amb una porta d'accés d'obertura rectangular tancada amb una portella. Està bastida amb maons lligats amb morter i té una xemeneia allargada de construcció més recent. La font pròpiament dita brolla d'una boca de mina situada a l'interior de l'estructura.<\/p> ","codi_element":"08095-313","ubicacio":"Quintana de l'Otzet","historia":" Segons les informacions obtingudes, la font brollava d'un petit naixement d'aigua on, posteriorment, s'hi va construïr un dipòsit (ubicat dins de l'estructura). Mitjançant un motor bombaven l'aigua i la pujaven fins a la masia. Antigament, l'aigua s'anava a buscar amb càntirs.<\/p> ","coordenades":"41.7229600,2.0329200","utm_x":"419562","utm_y":"4619469","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82649-foto-08095-313-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82649-foto-08095-313-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La font està inclosa dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Les imatges han estat cedides pel sr. Pere Genescà.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82650","titol":"Barraca dels Pobres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-pobres-0","bibliografia":" NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ (Consulta: 25-02-2020). Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La coberta està lleugerament enderrocada.","descripcio":" Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord. La seva planta és de ferradura i està coberta amb una falsa cúpula. Tant els murs laterals com el frontal tenen un perfil rectilini, mentre que en el cas del dorsal és arrodonit. L'accés es fa mitjançant un gran portal d'accés rectangular, amb la llinda de llosa plana. L'interior compta amb una alçada considerable (s'hi pot estar dret) i uns 2 metres d'amplada per 1,5 de longitud. No ha estat restaurada.<\/p> ","codi_element":"08095-314","ubicacio":"Camí de Granera a Sant Llorenç Savall","historia":" A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius. La barraca s'anomena dels Pobres en referència a la gent sense recursos que hi feia estada, tot passant pel camí ral que va en direcció a Sant Llorenç Savall.<\/p> ","coordenades":"41.7194400,2.0615900","utm_x":"421942","utm_y":"4619052","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82650-foto-08095-314-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82650-foto-08095-314-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les dades i algunes imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. La barraca està identificada amb el codi 20273. Una de les imatges ha esta cedida pel sr. Pere Genescà.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82651","titol":"Col·lecció de vares municipals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-vares-municipals","bibliografia":" Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 25-02-2020].<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Col·lecció formada per tres vares de les següents autoritats civils municipals: alcalde, jutge de pau i agutzil. Es tracta de tres bastons de fusta d'aproximadament un metre de longitud, amb les empunyadures i els basaments metàl·lics. Alhora estan ornamentats amb uns cordons negres lligats als extrems superiors i rematats amb unes espigues metàl·liques. La col·lecció es completa amb una corneta metàl·lica semi-corbada, amb un broquet a la boquilla i una corda enrotllada per evitar relliscades.<\/p> ","codi_element":"08095-315","ubicacio":"Plaça de l'Església, s\/n - Barri de l'Església","historia":" Les vares deriven dels antics bastons de comandament, que eren usats com a insígnia d'autoritat. Les espigues que ornamenten les vares estan relacionades amb les espigues de blat que hi ha presents a l'escut de Granera, les quals fan referència al 'gra', mot del qual deriva el nom de la població. La corneta era utilitzada per l'agutzil, el qual la tocava abans de fer els pregons.<\/p> ","coordenades":"41.7252000,2.0570500","utm_x":"421572","utm_y":"4619696","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82651-foto-08095-315-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82651-foto-08095-315-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82652","titol":"Era del castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/era-del-castell","bibliografia":" GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Els cairons estan molt malmesos.","descripcio":" Restes d'una estructura de planta més o menys rectangular, situada a l'encreuament amb el camí que puja cap al castell de Granera, i que actualment s'utilitza com a zona d'aparcament. En origen estava bastida amb un paviment de cairons, que encara es conserva a trams, tot i que les peces estan força malmeses degut a l'acció del trànsit rodat, sobretot.<\/p> ","codi_element":"08095-316","ubicacio":"Carrer del Castell - Barri del Castell","historia":" Antigament, en aquesta era hi podien batre tots els veïns del barri, que pagaven una quantitat pel seu ús. Tots els veïns batien amb el seu animal i algunes cases unien la seva producció i batien juntes. Inicialment, el procés de ventar es feia amb forca ja que un dels murs que delimitaven l'era feia que el vent rebufés, dificultant així la feina. Posteriorment però, es va passar a fer amb màquina de maneta. Amb el despoblament que va patir el municipi al llarg del segle XX, els veïns que quedaren feien el paller al voltant de l'era en lloc de posar la palla a les seves pròpies pallisses com s'havia fet antigament.<\/p> ","coordenades":"41.7290900,2.0586000","utm_x":"421705","utm_y":"4620126","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82652-foto-08095-316-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82652-foto-08095-316-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82652-foto-08095-316-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80935","titol":"Sant Pere de Mussarra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pere-de-mussarra","bibliografia":"-BENET I CLARÀ, Albert, JUNYENT I MAYDEU, Francesc i MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre (1984): 'Sant Pere de la Mussarra', a Catalunya romànica. XI El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana S. A., 1984. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una església romànica recentment restaurada. Edifici d'una nau, amb absis semicircular a llevant (refet, només se'n conservava la traça), fins a la seva reconstrucció conservava els murs sud, nord i oest, i havia perdut la volta de canó. Els murs conservats fins la seva reforma actual, mostren un aparell format per carreus rectangulars disposats en filades força regulars i conserva dues obertures, una al mur sud i l'altra al mur nord, totes dues d'arc de mig punt de dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntants de carreus. La porta d'accés és situada al mur nord (per bé que conserva la porta més antiga al mur sud, fent funcions de finestra coberta amb un vitrall); ambdues portes ja existien, la més antiga és del mur septentrional. Actualment damunt del portal d'entrada s'hi ha bastit una espadanya d'un ull que acull una campana. L'interior ha estat cobert amb una teulada a un vessant, a la nau es pot oberservar l'arrencament d'un arc a la zona de contacte amb el desaparegut absis, segurament corresponent a un arc triomfal. Avui l'espai del presbiteri ha estat refet, s'hi ha col·locat un altar i la paret s'ha decorat amb pintures murals.","codi_element":"08128-1","ubicacio":"A la zona oest del terme, prop del límit amb Talamanca.","historia":"Església romànica documentada des de l'any 1026; la majoria de notícies de l'època medieval es corresponen a mencions referents a afrontacions territorials. Posteriorment, ja al segle XVII apareix esmentada en diversos documents de visites pastorals; la bibliografia esmenta que en algunes de les visites pastorals (s. XVIII) es fa recordatori al propietari de la masia Mussarra de l'obligació de mantenir neta l'església, així com al fet que no la pot utilitzar com a magatzem ni fer-hi entrar animals (BENET, A.; JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1984)). Al llarg del segle XIX no s'hi celebrava culte i era emprada com a magatzem i estable de la masia. Durant els anys 2008 i 2009 els propietaris del mas Mussarra va portar a terme la reconstrucció i adequació de l'església.","coordenades":"41.7450500,1.9985600","utm_x":"416732","utm_y":"4621955","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80935-foto-08128-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80935-foto-08128-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80935-foto-08128-1-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval|Romànic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Els propietaris actuals van rehabilitar la capella, la van fer consagrar novament i actualment s'hi poden celebrar misses.","codi_estil":"85|92","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80936","titol":"Sant Feliu de Monistrol de Calders","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-feliu-de-monistrol-de-calders","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"L'església parroquial es mostra com a part d'un conjunt edificat format per l'església i la rectoria (antic mas Guardiola), comptant amb diversos volums construïts adossats; un conjunt que és el resultat de diverses ampliacions d'edificis preexistents així com de canvis d'ús de la masia. L'església és un temple de tres naus, amb orientació més o menys est-oest, amb un destacat campanar adossat a la façana principal (a l'angle sud-oest) i edificat en el segle XVIII. Pel que fa al campanar, és de base quadrada s'alça a dos nivells, és a dir, mentre que a la base la planta és quadrada, a partir de la cota de la coberta de la façana, els quatre angles són roms amb el reforç de grans carreus ben tallats i escairats que contrasta amb el paredat comú dels murs del campanar. Una balustrada remata la part superior amb quatre pinacles. A cadascuna de les quatre cares es localitzen sengles obertures rematades per arcs de mig punt. Modernament s'han incorporat un rellotge mecànic que dóna a dues cares i que ocupen part de la superfície de dues de les finestres. A la base i a la façana de migdia es localitza un rellotge de sol gravat en una llosa amb la data de 1640 la qual, molt probablement, provingui d'un edifici més antic. Pel que fa a la façana principal, al costat mateix de la base del campanar se situa la portada d'accés a l'interior del temple, a la qual s'accedeix mitjançant una escala que disposa d'una rampa d'accés lateral; el portal és d'estil barroc, amb pilastres a costat i costat i a la llinda elements decoratius formant motllures corbades; damunt de la porta se situa una fornícula amb la imatge de Sant Feliu portador de la palma i una roda de molí a la seva dreta com a símbols del seu martiri. Sobre el portal hi ha una rosassa i al costat de ponent de la façana, una petita finestreta. L'interior de l'església presenta una planta de tres naus separades per pilars i arcs de mig punt cobertes per voltes, també de mig punt, amb ornamentacions barroques simulant elements sustentants, nervadures de guix, etc. convenientment revestits amb tonalitats més fosques per tal de ressaltar-los de les tonalitats de les voltes. Val a dir que els pilars de separació de les naus estan realitzats amb grans carreus de pedra així com també les pilastres de les naus laterals. A la zona del presbiteri s'obre un pas que dóna a la sagristia i des de aquesta es pot accedir a l'actual rectoria on es pot observar parcialment l'antic absis medieval embolcallat per les construccions actuals. A la nau més occidental i ja en el segle XIX, s'hi afegí una estructura de planta rectangular anomenada capella fonda que conte el Santíssim, realitzada amb murs de paredat comú amb carreus ben tallats i escairats a les cantoneres. Coberta d'aquesta capella és amb teules a dues aigües i carener transversal respecte la nau lateral, disposa de tres petits òculs emmarcats amb obra de maó massís. La coberta principal del temple és de teules i malgrat les tres naus dels espais interiors presenta dues vessants amb el carener oriental transversalment vers la façana de l'església.","codi_element":"08128-2","ubicacio":"Al centre del nucli urbà; Plaça de l'Església, s\/n.","historia":"Les notícies documentals referides a l'església de Sant Feliu de Monistrol de Calders es remunten a inicis del segle XII; concretament, la primera notícia coneguda data del 1105. Tot i el seu origen romànic, en la seva imatge actual és molt destacada i visible l'obra de reforma i ampliació barroca. En origen, l'església devia ser d'una nau (orientada est-oest) amb absis semicircular, posteriorment s'ampliaria i es convertiria en un temple de tres naus amb campanar de torre a l'angle sud-oest. El rellotge de sol amb la data 1640 es creu que podria ser un element recol·locat. Probablement del 1780 data la construcció del campanar, segons la data inscrita en la dovella d'una obertura de la torre. En època moderna es degué afegir la sagristia a l'extrem sud-est i ja al segle XIX, es construí la capella fonda, la del Santíssim.","coordenades":"41.7598100,2.0140400","utm_x":"418038","utm_y":"4623578","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80936-foto-08128-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80936-foto-08128-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80936-foto-08128-2-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80937","titol":"Sant Pere Màrtir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pere-martir-0","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita capelleta caracteritzada per les seves reduïdes dimensions, aproximadament de tres metres de llargada per dos metres d'amplada. L'edifici és de planta rectangular, orientat aproximadament est-oest, amb murs de pedra i coberta a dues vessants amb lloses. La porta d'accés està situada al mur est, és de tipologia senzilla, amb muntants de carreus i llinda plana monolítica sense elements ornamentals. També a l'extrem de llevant, i per damunt de la teulada s'alça una espadanya obrada en pedres i morter, d'una sola obertura, i sobre la qual hi ha una petita creu metàl·lica. Els murs exteriors, excepte el de la façana principal, mostren un acabat en pintura blanca. L'interior és una petita nau amb coberta de volta; al fons, a la paret de l'altar hi ha una petita fornícula que custodia una escultura de Sant Pere i una petita lleixa a manera de mesa encastada a la paret. Les parets interiors compten amb un revestiment de morter i pintura blanca.","codi_element":"08128-3","ubicacio":"Dalt d'una carena que s'alça a l'oest del poble i a pocs metres al nord del Serrat del Llogari.","historia":"La devoció per la capella està arrelada al municipi; fa anys, eren habituals les processons, benedicció del terme i altres cerimònies a la capella de Sant Pere Màrtir. Coincidint amb el dia de Sant Pere era tradició fer-hi una foguera que es deia que era per protegir de les pedregades. És un indret habitual de pas en passejades i de caminades populars. Les característiques arquitectòniques de l'edifici poden correspondre a una obra de barroc rural del segle XVII.","coordenades":"41.7582100,2.0032300","utm_x":"417138","utm_y":"4623411","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80937-foto-08128-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80937-foto-08128-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80937-foto-08128-3-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"La capella es troba ubicada dalt d'una carena a la zona de la Serra de les Abrines, a l'extrem est d'un coll situat entre el Serrat del Llogari i el Serrat del Rellotger, just en un indret amb molt bones vistes vers el poble i tota la vall de la riera de Sant Joan, entre altres.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80938","titol":"Ca la Miquela","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-miquela","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XII-XIX","notes_conservacio":"en conjunt es troba en bon estat, tot i que part de les seves façanes i probablement dels nivells superiors requeririen d'una actuació de rehabilitació.","descripcio":"Es tracta d'un edifici dividit en dos volums, cadascun d'ells amb un tractament arquitectònic totalment diferenciat. El primer volum, el principal i més gran, és de planta rectangular i organitzat en alçat en planta baixa i dos nivells més, amb una coberta de teules formant dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. El segon nivell d'aquest volum és una remunta, la qual cosa es pot observar clarament gràcies a l'obra dels murs perimetrals. Mentre que la planta baixa i el primer pis els paraments estan fets a base de carreus de pedra formant a voltes filades irregulars o bé un paredat comú, a la planta segona els paraments són de maó massís sense cap tipus de revestiment. La façana visible d'aquest volum (la nord), a la planta baixa presenta tres finestres de posició irregular, mentre que a cadascuna de les plantes superiors, mostra quatre eixos verticals d'obertures (finestres). Totes les obertures són senzilles i no disposen de cap element decoratiu destacable. Pel que fa a l'interior de la planta baixa (que acull un bar), aquesta compta amb coberta de volta feta en pedra tosca. En relació al segon volum, aquest s'adossa al primer pel costat nord-oest, a la façana principal i a manera de cos de porxo i galeria; aquest també s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, això sí, amb una cota de coberta inferior. També està cobert per teules formant dues vessants amb el carener orientat en paral·lel respecte l'eix longitudinal de tot l'edifici. La planta baixa d'aquest volum la conforma un porxo amb dos arcs de mig punt rebaixats realitzats amb dovelles de pedra que descansen en brancals definits pel paredat comú dels paraments. El porxo disposa d'una coberta singular, a base d'una volta de mocador, de pedra tosca, que s'adossa a la façana del primer volum tot amagant, en part, l'antiga porta d'accés a dit volum. Aquesta porta presenta una factura noble, amb uns brancals de carreus de pedra regulars, ben tallats i escairats amb motllures al cantell, els quals suporten una llinda monolítica de pedra amb el cantell també motllurat. A la façana i a nivell del primer pis s'observa una finestra amb els emmarcaments monolítics, de pedra, amb l'ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana. Al costat d'aquesta finestra s'observa com l'obra dels paraments podria ser el d'una finestra tapiada. En el segon pis i gairebé a la zona del capcer s'observen dues senzilles finestres sense cap element decoratiu remarcable. A la façana que dona a la plaça i al primer pis s'observa un senzill balcó ampitador sense emmarcaments remarcables i rematat per una llinda en forma d'arc rebaixat. La barana és de ferro de disseny senzill amb barrots verticals i passamà simple. El segon pis presenta dues obertures tot simulant una galeria de dues obertures, una d'elles tapiada, rematades per un arc de mig punt i amb una barana de ferro de les mateixes característiques que es disposen en el balcó del pis inferior. L'obra dels murs exteriors son de pedra formant un paredat comú a voltes revestit amb un arrebossat simple, força malmès, i altres trams, com per exemple els paraments al costat del balcó, que presenten un aplacat de peces quadrades regulars, probablement ceràmiques.","codi_element":"08128-4","ubicacio":"Al centre del poble. Plaça de la pedrera, 6.","historia":"L'edifici de Ca la Miquela es considera que es correspon amb la ubicació de l'església documentada com a Sant Joan del Solà, capella dedicada a Sant Joan Baptista, i que consta com a capella privada propietat de la família Solà, successors dels Guardiola (del proper mas el Solà, situat vers el sud i a l'altra banda de la riera de Sant Joan). La nissaga Solà hi tenia dret d'enterrament i benefici. Del 1844 consta instrument notarial de compra venda per part de la família Solà a Ramon Comas, mestre d'obres de Granera, de les restes de l'antiga església, les quals sembla que serien aprofitades en la construcció d'un nou immoble. En conjunt, la major part visible de l'edifici respon a una construcció d'època moderna, segurament dels segles XVII i XVIII (sembla que aprofitant restes de l'edifici anterior), encara que amb reformes i segurament una ampliació posterior, probablement part de l'estructura pot ser del segle XIX arran de la compra de l'edifici per part de Ramon Comas; tanmateix, esmentar que part del mur nord visible exteriorment, s'ha identificat, per part de diversos historiadors, com a possibles restes de l'església medieval de Sant Joan del Solà o de Guardiola. La capella de Sant Joan de Guardiola o del Solà, que depenia del mas Guardiola i després del Solà, consta documentada ja en època medieval (en notícies del 1206 i 1315, segons les fonts). Bibliogràficament consten diferents referències que vinculen l'emplaçament de Ca la Miquela (o Bar 'Sport') i possiblement part de l'estructura dels murs de la planta baixa amb l'església, es deu a que consta en la documentació que la capella distava 200 vares (poc menys d'un metre) de l'església parroquial. Al llarg del segle XVIII consten referències en documents notarials en els que la capella hi apareix esmentada com a límit d'afrontacions o referent físic, en la ubicació de peces de terres, cases,.. En documents de venda, àpoques, etc. (ACA, Pere Pujol, Notari públic de Moià, Manual 1722-1723; Josep Bussanya, Notari públic de Moià, Manual 1777; Francesc Vilarrúbia, Notari públic de Moià, Manual comú, 1818; Josep Ribot de Morató, Notari públic de Moià, Manual comú, 1843-1844). Es conserva el document (ACA, Josep Ribot de Morató, Notari públic de Moià, Manual comú, 1843-1844) del 1844, de venda de la capella per part de D. Joan Baró del Solà, amo i possessor del Mas Solà de Guardiola, de la parròquia de Sant Feliu de Monistrol de Calders, a Ramon Comas, mestre de cases; en el document es fa menció a l'estat ruïnós de la capella, fet que impedia poder-hi celebrar missa, esmentant que feia dos anys que havia caigut la volta, quedant únicament les quatre parets dempeus, tot i que malmeses. També hi consta que la capella es troba separada de la casa del Solà, a l'altra banda de la riera, i que la capella exteriorment, tenia una llargada de 74 pams de llevant a ponent i de migdia a tramuntana per la part posterior de 30 pams; fent menció a les diferents afrontacions. Es fa referència a que D. Joan Baró del Solà té la capella com a amo de la casa del Solà de Guardiola, de Monistrol de Calders, per línia successòria directa a D. Isabel de Guardiola, que ja la posseïa l'any 1444, i a ella li pertanyia per títols legítims i per possessió antiga i immemorial dels seus predecessors.","coordenades":"41.7600000,2.0134700","utm_x":"417991","utm_y":"4623600","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80938-foto-08128-4-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80938-foto-08128-4-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80938-foto-08128-4-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"L'origen del nom de Ca la Miquela el trobem amb Miquela Mundet, muller de Ramon Comas, mestre d'obres de Granera, qui pels volts de 1844 va adquirir les restes de l'antic edifici existent a l'indret, sembla que corresponents a l'antiga església de Sant Joan, i hi construí una casa de planta baixa i dos pisos. (ERILL, G.; GUAL, J.; MANENT, Ll. (2006): 14)L'immoble allotja el Bar Sport als seus baixos, d'aquí que l'edifici sigui conegut i referenciat també amb nom de l'establiment. Es creu que aquest edifici es troba ubicat a l'indret on hi havia l'antiga església d'origen medieval de Sant Joan i que pot conservar part de la seva estructura, bàsicament en el perímetre del volum principal i especialment en el parament del mur nord de l'edifici. Raó per la qual, a més de la denominació de Ca la Miquela, també es citi com antiga capella de Sant Joan.","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80939","titol":"El Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-bosc-2","bibliografia":"-BENET I CLARÀ, Albert, JUNYENT I MAYDEU, Francesc i MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre (1984): 'Sant Pere de la Mussarra', a Catalunya romànica. XI El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana S. A., 1984. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un gran conjunt arquitectònic que ha sofert nombroses intervencions al llarg del temps, amb canvis d'ubicació d'elements arquitectònics importants la qual cosa dificulta una lectura coherent del conjunt. Les diferents construccions estan edificades tot adaptant-se al terreny i configurant una planta del conjunt més o menys de forma allargada, de sud-est a nord-oest, en el qual trobem la casa, pallers, coberts destinats a magatzem o corts, l'actual masoveria, i també una capella. Diverses de les construccions queden disposades dins un recinte clos per un mur de tancament de pedra, el qual compta amb més d'un portal d'accés. El portal principal dóna obertura a un pati o era amb construccions destinades a magatzems als laterals i a la part frontal, l'edifici principal, la casa, la qual queda situada a la zona central de tot el conjunt. La casa, l'edifici residencial principal, és de planta rectangular amb construccions adossades, s'articula en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teules a dues vessants i carener en paral·lel a la façana que és orientada a llevant. El portal d'accés de la façana principal és adovellat formant un arc de mig punt, en la mateixa façana s'observen diverses finestres amb emmarcaments de pedra i llinda monolítica. La façana oposada i les laterals han estat molt modificades amb la incorporació d'elements constructius de diversa procedència (finestrals gòtics, reixes de ferro forjat, etc.) la qual cosa atorga al conjunt un aspecte senyorívol. A la façana sud, hi ha un rellotge de sol esgrafiat, força malmès. De les dependències annexes destaquen dos grans arcs apuntats realitzats amb grans dovelles regulars en uns murs realitzats amb paredat comú. Al costat nord de la casa hi ha una petita capella, situada a l'extrem més septentrional de l'era que es configura en aquesta zona.","codi_element":"08128-5","ubicacio":"A la zona oest del terme, a la Serra de Mussarra.","historia":"El mas el Bosc apareix esmentat en època medieval, al segle XII, en concret en una donació del 1112 feta pels senyors de Calders als monjos de Sant Benet de Bages. Posteriorment, en el fogatges de 1497 i de 1553 hi consta referenciat el cognom Bosc a Monistrol de Calders, dins la vegueria de Manresa. Tot i això, el volum principal de la casa sembla correspondre a un edifici d'època renaixentista, bastit segurament pels volts de 1570, segons la data que consta a la dovella de la porta principal d'accés a la casa. Al llarg dels segles XVII i XVIII la casa experimentà diverses reformes i ampliacions. Al segle XVIII el mas passà a mans de la Comunitat de Preveres de Moià, la qual a finals d'aquesta centúria hi realitzà obres d'ampliació. També compta amb diverses actuacions realitzades al segle XX; període en el qual s'incorporà a l'edifici diferents pedres i elements arquitectònics d'altres masies, sembla que la majoria de masies properes enrunades. Documentalment és habitual que consti esmentada només com el Bosc, tot i això en alguns documents apareix amb l'afegit de Mussarra.","coordenades":"41.7537700,2.0014400","utm_x":"416983","utm_y":"4622920","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80939-foto-08128-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80939-foto-08128-5-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"L'edifici de la casa i la resta de dependències disposen de diversitat d'elements i peces arquitectòniques d'un ampli ventall cronològic, moltes de les quals sembla que no són originàries de la masia. Accés per pista forestal.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80940","titol":"La Casa Nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-casa-nova-6","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"abandonada i en procés d'enderroc, tot i que encara conserva un alçat important de gran part dels seus murs.","descripcio":"Les restes de la masia la Casa Nova s'alcen dalt d'un turó envoltat de camps de vinya, alguns abandonats, i zona boscosa pel costat més de tramuntada. Es conserva un alçat considerable de les seves façanes, per bé que es troba en un avançat estat d'enderroc. Els murs són de carreus desbastats i pedres irregulars, amb algunes obertures visibles emmarcades amb llindes de pedra monolítica, muntants i ampits també de pedra. Les restes mostren que la casa era orientada al sud, conformava una planta rectangular amb cossos adossats, sembla que de planta baixa, planta primera i unes golfes. Encara es pot observar la boca del forn de pa, les escales interiors de pedra, entre altres elements.","codi_element":"08128-6","ubicacio":"al sud-est de la urbanització del Solà, dalt d'un turó prop de la pista forestal al Pla del Trullars","historia":"La masia la Casa Nova sembla correspondre a una construcció del segle XVIII; consta que es bastí pel fill cabaler del mas l'Om, de fet en la documentació sovint consta com a la Casa Nova de l'Om.","coordenades":"41.7493400,2.0174800","utm_x":"418311","utm_y":"4622413","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80940-foto-08128-6-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80940-foto-08128-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80940-foto-08128-6-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80941","titol":"La Coma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-coma-5","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"Alguns dels edificis mostren parts deteriorades, especialment visible en les estructures complementàries de l'explotació; a més, la casa principal fa anys que no està habitada.","descripcio":"Construcció aïllada, a quatre vents, que ha sofert al llarg del temps diverses ampliacions i modificacions que han modificat l'estructura original. Actualment presenta un cos d'edifici principal de planta gairebé quadrada i estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos amb coberta de teules de dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a la façana principal. A la part septentrional s'hi adossa un cos d'edifici on en un dels pilars de suport de la coberta de teules a una vessant realitzats amb grans carreus de pedra, hi ha inscrit en relleu la següent llegenda: 'JOSEPh COMA \/ FEV FER LA TINA \/ LO ANY 1824'. Actualment, aquest cos d'edifici es troba en un estrat de conservació força precari; aquest volum acull tres tines. Al cos d'edifici principal hi destaquen dues garites de defensa circulars muntades damunt tres semicercles de carreus de pedra, amb espitlleres als angles nord-oest i sud-est, és a dir, en l'eix diagonal de l'edifici, situades a l'alçada de la segona planta, la qual cosa confereix a l'edifici un caràcter senyorívol i de defensa. A la façana principal destaca el gran portal d'accés a l'interior, amb un gran arc de mig punt amb grans dovelles regulars muntades damunt uns grans brancals de grans carreus de pedra. La dovella central disposa l'escut de la casa amb la inscripció 'BARTOM \/ COMA \/1590'. Els murs exteriors són de carreus de pedra força regulars disposats en filades, també força regulars. Els quatre angles de l'edifici estan reforçats amb una cantonera de grans carreus de pedra regulars. Pel que fa a les obertures, la façana principal presenta diverses tipologies i mesures, és a dir, poca unitat estilística motivada per les constants reformes i ampliacions que s'han produït. Així, damunt del portal d'accés s'observa una gran finestra amb notables emmarcaments realitzats amb grans carreus de pedra en els brancals i llinda i ampit monolítics, elements motllurats a la cantonera. Altres finestres més petites amb emmarcaments similars es distribueixen per la façana destacant un balcó ampitador a la darrera planta, a tocar l'angle sud-oest de l'edifici. Les dues façanes restants presenten diverses finestres de les mateixes característiques, és a dir, amb brancals realitzats amb carreus de pedra regulars, llindes i ampits motllurats de pedra monolítica. A la zona de l'era es localitza una inscripció en un carreu amb la següent llegenda: '1883 \/ YNES COMA \/ SO FET ENRA \/ JOLAR LA ERA \/ EN JURIOL'. A tocar la casa es localitza la capella, un senzill edifici de planta rectangular i d'una nau, amb una petita sagristia adossada al mur de llevant. La llinda de la porta té la següent inscripció 'Dies fundationes die 4 de agost del any 1759'. També a tocar el cos principal de la casa es localitza una construcció de planta rectangular, sembla que corresponent a la masoveria del conjunt, organitzada en alçat en planta baixa, dos pisos i coberta de teules a una sola vessant. Es tracta d'una senzilla construcció amb murs de pedra formant un paredat comú força irregular. En una de les finestres i inscrita a la llinda es pot llegir la data de '1795'.","codi_element":"08128-7","ubicacio":"a la zona nord-est del terme municipal.","historia":"La nissaga Coma de Monistrol de Calders, apareix referenciada en el fogatges de 1497 i de 1553, dins la vegueria de Manresa. En data 1516 el propietari era Valentí Coma. El volum principal de la casa sembla correspondre a un edifici d'època renaixentista, bastit segurament pels volts de 1590, segons la data que consta a la dovella de la porta principal d'accés a la casa. La família Coma va comptar amb membres que van ocupar destacats càrrecs religiosos, com rector de l'església de Sant Jaume Apòstol de Barcelona, al 1696, o vicari general de la Diòcesi, al 1701. La gran masia que ens ha arribat avui dia és el resultat de diferents períodes constructius, que van anar modificant i ampliant el conjunt del mas, especialment des de finals del segle XVIII i durant tot el segle XIX. En aquest sentit, esmentar que al 1795 es construí la casa del masover, segons data inscrita en un carreu de l'edifici. Una altra ampliació fou al 1824 quan es bastí el cos de les tines, afegit a tocar de l'angle més nord de la masia. Al 1883 consta que es va enrajolar l'era, situada al sud de la casa principal, on es conserva una pedra que ho testimonia. A principis del 1900 la casa principal va partir un important incendi que afectà considerablement el seu interior, comportant que la casa restés abandonada fins als anys 60, període en que es van dur a terme algunes actuacions, com refer un dels forjats i la teulada. Aquestes actuacions es realitzaren arran del canvi de propietari, que a més de les esmentades reformes , va instal·lar un complex de jardineria i va construir part d'una infraestructura de ferrocarril a la finca que no va arribar a estar completada. Actualment, les instal·lacions de la jardineria i del ferrocarril estan abandonades.","coordenades":"41.7803000,2.0310300","utm_x":"419476","utm_y":"4625837","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80941-foto-08128-7-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80941-foto-08128-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80941-foto-08128-7-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"La masia la Coma conforma un gran complex format per diversitat d'edificis i construccions pròpies d'un gran mas, al qual, en aquesta cas, s'hi afegeixen tot un seguit d'estructures i elements que formaven part de l'antiga empresa de jardineria que hi tenien instal·lada els mateixos propietaris del mas. En aquest sentit, destacar l'existència d'estructures de diversos hivernacles, de parterres, diferents zones de planter d'arbres amb diversitat d'espècies, entre altres elements i estrucures que en formaven part. També fer esment a l'existència de restes d'una antiga estació de ferrocarril, situades prop de la masia, vers a migdia; el projecte d'aquest ferrocarril no es va arribar a completar, havia de comunicar el poble de Monistrol de Calders amb la masia.","codi_estil":"95|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80942","titol":"Mas Guardiola \/ La Rectoria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-guardiola-la-rectoria","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"L'església parroquial i l'actual casa rectoral formen un conjunt arquitectònic que al llarg dels anys s'han anat juxtaposant. Els volums de la Casa Rectoral es corresponen amb l'antiga masia anomenada Mas Guardiola, documentada des del segle XII, i que en certa manera embolcalla la capçalera de l'església que té els seus orígens en l'època medieval (segles XI-XII). Modernament el mas Guardiola va passar a ser l'habitatge del rector tot ampliant els volums construïts i formant un cos indissociable de l'església. L'estructura principal del mas, és de planta basilical i de tres nivells en alçat; l'accés a l'interior s'efectua a través d'un gran portal de mig punt, adovellat, on es pot apreciar la següent inscripció tot seguint la corba de l'arc de mig punt: 'AVE MARIA PURISSIMA \/ SENS PECAT CONCEBUDA'. Aquest portal dóna accés a una zona de vestíbul cobert per una volta rebaixada. La construcció de la nau lateral de l'església amaga part de la façana del mas. Exteriorment presenta diverses obertures amb un tractament similar pel que fa als emmarcaments. És a dir, ampits motllurats que sobresurten lleugerament de la línia de façana, brancals a base de carreus ben tallats i llindes monolítiques, i algunes amb petits elements ornamentals. Exteriorment s'observa una ampliació dels volums construïts de poc valor arquitectònic, però bastits damunt antics murs de pedra. A l'interior es conserven els espais antigament destinats a celler, forn, premsa, tines, etc. Alguns dels quals estan coberts per voltes rebaixades. Cal fer esment i destacar la presència d'un mur de planta arrodonida i carreuat regular que es pot observar des de l'interior de la planta baixa, el qual per dimensions i ubicació es correspondria amb la cara exterior de l'absis de l'església medieval. També són remarcables altres elements com són un tram de mur bastit amb 'opus spicatum' i un arc apuntat. L'accés al primer pis es realitza a través d'una escala de dos trams; el primer pis segueix l'estructura de volums de la planta baixa, és a dir, una gran sala central amb estances a cada costat.","codi_element":"08128-8","ubicacio":"Al centre del nucli urbà; Plaça de l'Església, 1.","historia":"Els orígens del mas Guardiola es remunten a l'època medieval, constant documentat al segle XII. Pel que fa a l'església, aquesta és d'origen romànic, dels segles XI-XII. La pròpia ubicació del mas, adossat a l'església parroquial sembla que seria determinant perquè en època moderna passés a ser la rectoria. Tot i els orígens medievals de la casa, la fisonomia general exterior està centrada per l'obra d'època moderna, junt amb ampliacions posteriors, tot i que part de la seva estructura conserva restes de l'edifici originari i de les diferents fases i períodes constructius que han atorgat l'aspecte global de l'edifici. En aquest sentit, tal i com s'ha esmentat a l'apartat de descripció, la planta baixa acull estructures i elements que caldria acabar de determinar-ne les cronologies, però entre les quals hi ha un mur de planta arrodonida que sembla que podria correspondre a l'absis de la església romànica, també es conserva un tros de mur fet amb 'opus spicatum', un arc apuntat, llindes i muntants d'obertures destacables, un forn, una tina, entre altres elements, que poden correspondre a un ampli ventall cronològic entre els segles XII i XVI-XVIII. Sembla que a nivell de planta primera també es conserven elements d'interès d'època moderna. El mas Guardiola es considera un dels masos més antics del poble, tal i com s'ha esmentat, consta documentat des del segle XII, època que es trobava en mans de la família Guardiola; hi ha la hipòtesi que al mas hi hagués hagut una guàrdia o torre de defensa, que podria haver determinat el nom de la masia i nissaga. Els Guardiola van rebre la concessió, per part del senyor de Calders, de l'explotació de l'aigua de la riera de Sant Joan, al 1440; tot i que sembla que ja en feien ús per fer funcionar un molí propietat del mas (sembla que correspondria amb un dels molins que amb el temps s'anomenaria molí del Solà). A finals del segle XVI l'hereva del mas Guardiola va contraure núpcies amb el del mas el Solà, un dels altres importants masos del poble. La unió de les dues famílies. La família Guardiola-Solà acabà instal·lant-se de manera definitiva a la masia el Solà, havent-hi realitzat obres d'ampliació. Sembla que entorn al 1700 el mas Guardiola va passar a ser rectoria i finalment passant a ser propietat de la parròquia.","coordenades":"41.7597000,2.0142100","utm_x":"418052","utm_y":"4623566","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80942-foto-08128-8-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80942-foto-08128-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80942-foto-08128-8-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Barroc|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-06-21 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|96|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80943","titol":"Cal Serni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-serni-0","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges de planta gairebé quadrada i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules formant dues vessants amb el carener situat en paral·lel a la façana principal. Tot l'edifici presenta un tractaments de façanes idèntic amb una zona de sòcol on es mostra un paredat comú amb pedra vista, cantoneres de grans carreus de pedra escairada, i a la resta de superfície es disposa d'un revestiment a base d'un arrebossat simple i pintat de color siena. Pel que fa a les obertures, la façana principal presenta una organització simètrica, amb tres eixos verticals d'obertures de diferents característiques. Així, a la planta baixa, el portal d'accés a l'interior està flanquejat per dues finestres rematades amb arc escarser igual que la del portal. Les finestres no tenen emmarcaments remarcables però el portal disposa de brancals i llinda realitzats amb carreus de pedra escairada. El primer pis disposa d'un balcó central amb una finestra a cada costat. La llosa del balcó és, probablement, de pedra artificial, amb una barana de barrots verticals simples decorats amb reganyols a la zona de sòcol i sota el passamà. Les llindes de les tres obertures són rectes i els emmarcaments no disposen d'elements decoratius. Al segon pis es disposen tres petites finestres, senzilles i sense emmarcaments remarcables. La façana lateral disposa d'un accés a un petit pati on es localitza un porxo tancat, talment com si es tractés d'una tribuna, amb una coberta plana amb accés des d'una obertura del primer pis. La terrassa del porxo té una barana de ferro senzilla. A més de la porta de sortida a la terrassa, en aquest nivell es disposen dues finestres, una a cada costat de la porta. Cap obertura té emmarcaments remarcables i les llindes són rectes. La segona planta disposa de tres obertures situades en l'eix de les del pis inferior. Dues d'elles son balcons ampitadors emmarcats dins de dues grans arcades de mig punt simulant una galeria; disposen de barana de ferro de disseny senzill, amb barrots verticals simples i passamà de perfil metàl·lic. A l'altre extrem de la façana es localitza una senzilla finestra sense cap element a destacar.","codi_element":"08128-9","ubicacio":"carretera de Sabadell, 8.","historia":"Cal Serni sembla un edifici bastit entre finals del segle XIX i inicis del XX, coincidint amb la construcció de la carretera de Sabadell a Prats; infraestructura viària que va ser determinant per afavorir el creixement del poble, i la construcció de nous edificis a redós de la carretera. Cal Serni és conegut per haver acollit un negoci familiar de servei de transport, sobretot de mercaderies, per carretera amb vehicles. Dels mitjans del segle XX, sobretot a partir dels anys 40, es conserven diverses fotografies de Cal Serni o dels vehicles, i en les que es poden veure alguns dels cotxes i sobretot camions que havia tingut l'empresa. Alguns dels tipus de serveis que es poden observar en les imatges publicades són des de transport de pals de fusta d'explotacions forestals, materials de pedra de les pedreres del municipi, entre altres. Cal Serni també havia estat un hostal.","coordenades":"41.7589600,2.0113900","utm_x":"417817","utm_y":"4623487","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80943-foto-08128-9-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80943-foto-08128-9-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Aquest edifici correspon a Cal Serni nou, a poca distància hi ha Cal Serni vell, de la mateixa família; la construcció de la carretera comportà l'afectació de la propietat de Cal Serni, propiciant la construcció d'aquest edifici, passant també a ser anomenat Cal Serni.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80944","titol":"Molí d'en Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-den-sala","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Molí d'en Sala està conformant per diferents edificis totalment reformats per destinar-los a turisme rural, de conjunt de construccions destaca l'edifici central que corresponia al casal moliner, seria l'edifici del molí vell, aquest compta amb una construcció annexa, i també hi ha un tercer volum, que havia conformat un molí de dimensions molt menors . Aquest edifici, fins a nivell de forjat de la planta primera, mostra els murs i diferents elements arquitectònics originals; es tractava d'un edifici de tres plantes. Així, podem veure diverses de les seves finestres conformades per llindes de pedra plana monolítica, amb carreus als muntants i ampits de pedra, tot de peces més o menys ben tallades; els murs són de carreus desbastats junt amb pedres irregulats, amb peces més ben desbastades als angles. L'element que més destaca és l'obertura del carcabà, feta en volta de canó de pedra i en el que avui dia encara hi podem veure que estava dividit en dos espais, segons expliquen perquè disposava de dues sortides d'aigua corresponents a dos rodets que feien moure dues rodes diferents.El casal moliner a més dels edificis complementaris, conserva tot un seguit d'altres elements vinculats al molí, com són la gran bassa i pou, avui dia reformada i reconvertida per a altres usos més lúdics relacionats amb la casa de turisme rural. De fet, no és una bassa, sinó que compta amb dues basses i els canals fins al molí corresponent.","codi_element":"08128-10","ubicacio":"a l'est del nucli urbà, passat el mas Saladich, seguint el camí de Granera.","historia":"Les referències documentals al molí es remunten a finals del segle XII, concretament al 1192; època en que el molí era propietat del mas Sala Abadal. Posteriorment formà part de la masia Rubió, tot i que posteriorment en deixaria de formar part encara que mantenint alguns drets sobre el mateix. Al 1500 va passar a mans dels Sala, que li donaren el nom que ha rebut fins l'actualitat. Consta que va estar en funcionament fins poc després de finalitzar la Guerra Civil; entorn als anys 80 del segle XX es trobava sense ús, per bé que a les basses es va instal·lar una piscifactoria de cria de truites de riu, però que no va tenir èxit. Els darrers anys els edificis del molí i els elements que en formen part han estat reformats i alguns ampliats, actualment són destinats a turisme rural.","coordenades":"41.7566900,2.0262500","utm_x":"419049","utm_y":"4623221","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80944-foto-08128-10-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80944-foto-08128-10-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80944-foto-08128-10-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Entorn a 400 metres aigües amunt de la riera de Sant Joan trobem la resclosa i l'inici del canal que porta l'aigua cap a les basses del molí. A tocar de la base de la presa es pot observar en la mateixa roca diversos forats de planta circular, corresponents al testimoni de l'antiga presa del molí.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80945","titol":"Molí del Solà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-sola-0","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"","notes_conservacio":"sembla abandonat i cobert parcialment de vegetació.","descripcio":"Petita construcció de planta rectangular, formada per un nivell semisoterrani que correspondria amb el carcabà i un nivell de planta baixa; l'estructura és de murs de pedres irregulars amb grans blocs a les cantoneres, més o menys escairats i polits. La coberta és a dues aigües amb teula àrab. Compta amb una porta d'accés a la façana sud. A la part semisoterrània es pot veure l'obertura del carcabà, per on sortia l'aigua, es tracta d'una petita i senzilla obertura emmarcada amb el mateix paredat dels murs i amb una bloc de pedra allargat com a llinda. A la feixa situada damunt de la parcel·la on hi ha aquesta construcció, encara si pot observar la traça i restes de la bassa del molí; la qual rebia l'aigua del torrent de Sant Joan.","codi_element":"08128-11","ubicacio":"A l'inici de la urbanització del Solà, a l'extrem sud del carrer del Molí.","historia":"En època medieval el molí formava part del que era el mas Guardiola, corresponent a l'actual rectoria. La concessió d'explotació de l'aigua de la riera de Sant Joan per part del Senyor de Calders a l'esmentat mas Guardiola, data del 1440, tot i que sembla que ja s'utilitzava amb anterioritat per fer anar el molí. En època moderna es van unir per núpcies els masos Guardiola i Solà, cosa que provocà que el molí passés a rebre la denominació del mas el Solà.","coordenades":"41.7584500,2.0141300","utm_x":"418044","utm_y":"4623427","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80945-foto-08128-11-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80945-foto-08128-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80945-foto-08128-11-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Els darrers temps l'edifici era emprat com a magatzem.Les notícies recollides en la bibliografia i la informació oral recull que aquest molí era anomenat el molí de dalt, ja que el conjunt comptava amb un altre molí avui desaparegut i que era anomenat el molí de baix; aquest estava situat a la zona de l'Avinguda Dr. Tarrés.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80946","titol":"Molí de Saladic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-saladic","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XVIII?","notes_conservacio":"","descripcio":"Del molí fariner de Saladic únicament es conserva parcialment restes d'alguns dels elements que el configuraven, concretament l'espai on hi havia la bassa amb part dels seus murs, restes de la resclosa i del canal que conduia les aigües fins la bassa. Pel que fa a la bassa, es conserva part dels murs, destaca el mur de l'extrem més de ponent, es tracta d'un mur format per carreus força ben escairats, a la zona central del qual hi ha una gran obertura a la part baixa en forma d'arc de mig punt fet amb dovelles de pedra i que obra a un petit espai per on sortia l'aigua de la bassa vers el molí; adossat a aquest mur trobem també un contrafort de reforç de l'estructura de la bassa.","codi_element":"08128-12","ubicacio":"sota la masia Saladic, a pocs metres a tocar de la riera de Sant Joan on forma un meandre.","historia":"No consten referències documentals publicades sobre el molí de Saladic; l'estructura conservada fins els nostres dies sembla que podria correspondre a una construcció bastida en època moderna, potser del segle XVIII en endavant, tot i que no hi ha prous elements arquitectònics que permetin concretar amb més precisió una cronologia. Segons consta publicat (ERILL, GUAL, MANENT: 2006, 39) 'El vell mas Saladic devia ser, amb molta probabilitat, a prop del Gorg de Saladic, en el lloc que moltes persones es pensen que havia estat un molí, però que hem de descartar atès que cap document en parla, d'aquest molí i sí, en canvi, dels del Solà i d'en Sala.' Atenent a aquesta notícia, caldrà doncs que noves recerques aclareixin si les restes existents a l'indret i que durant molt de temps s'han atribuit al molí d'en Saladic, poden ser-ho o no.","coordenades":"41.7556300,2.0217000","utm_x":"418670","utm_y":"4623107","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80946-foto-08128-12-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80946-foto-08128-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80946-foto-08128-12-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"El mur oest de la bassa conserva un seguit de forats de secció quadrada, disposats alineats en filera i que s'ha interpretat com que podrien correspondre a una estructura de fusta que comuniqués la bassa amb l'edifici del molí.L'aigua que feia moure el molí també era aprofitada per regar els diferents horts situats a la zona propera.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80947","titol":"Molí del Trull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-trull","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"","notes_conservacio":"tant sols es conserven les restes dels forats de pal.","descripcio":"al lloc on es creu que hi havia el molí del Trull, avui dia no s'identifiquen restes arquitectòniques visibles, si que es conserven tot un seguit de forats de forma arrodonida excavats a la roca que conforma la mateixa llera del torrent. Aquests forats deurien correspondre als llocs d'encaix de pals de fusta que conformarien algunes de les estructures de l'antic molí, sembla que de la resclosa, tot i que també podrien ser d'altres elements com d'un canal, pont o altres estructures. Sembla que també a la zona hi havia una casa. De fet, s'esmenta que es conserven algunes restes escadusseres de parets que podrien correspondre a un habitatge, tot i que en el moment de la visita no s'han pogut localitzar. La bibliografia esmenta que podria tractar-se d'un molí d'oli.","codi_element":"08128-13","ubicacio":"a la roca que forma part de la llera de la riera de la Golarda, al sud-est de la masia la Païssa.","historia":"","coordenades":"41.7716800,2.0184300","utm_x":"418418","utm_y":"4624892","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Es creu que en aquest punt hi havia un pont o passera que permetés creuar el torrent per aquesta zona, ja que l'antic camí anomenat del Trull tenia continuïtat a l'altra banda del torrent. La zona on es localitzen aquestes restes és a tocar del punt on el torrent del Trull o de Vilaterçana vessa les seves aigües a la riera de la Golarda.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80948","titol":"Mussarra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mussarra","bibliografia":"-BENET I CLARÀ, Albert, JUNYENT I MAYDEU, Francesc i MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre (1984): 'Sant Pere de la Mussarra', a Catalunya romànica. XI El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana S. A., 1984. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XII-XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Estructura arquitectònica a quatre vents que conserva elements d'època medieval malgrat les darreres reformes que han afegit elements com finestres, contraforts, etc. Es tracta d'un edifici de planta rectangular organitzat en alçat en planta baixa, un pis i golfes. En principi només constava de dos nivells i l'espai de les golfes és el resultat d'una remunta posterior tal i com mostra l'organització de carreus de la façana i la partició de la coberta. Cal destacar que la part més antiga de la casa son els murs de la façana principal, uns murs realitzats a base de filades de petits carreus de pedra força regulars, la qual cosa li atorga un caràcter medieval. La coberta és de teules a tres vessants ja que una d'elles ha estat partida per la remunta de les golfes; el carener es disposa perpendicularment a la façana. El portal d'accés és adovellat de mig punt amb dovelles regulars que arrenquen d'uns brancals organitzats amb grans carreus de pedra ben tallats i escairats. A la planta baixa també es localitza una finestra amb els emmarcaments de pedra monolítica a la llinda i a l'ampit. Cal a dir que aquesta finestra és de nova construcció ja que no hi és present en antigues imatges de la masia. Les finestres de la planta pis també tenen les mateixes característiques. A la planta de les golfes presenta una petita finestra a la zona del capcer. Tant les dues façanes laterals com la posterior han estat objecte de reformes que probablement han desvirtuat l'aspecte original. Així, a la posterior s'observa un volum afegit, conssitent en un porxo amb terrassa amb barana de ferro de disseny senzill entre matxons de carreus de pedra. El porxo està format per quatre arcs de mig punt adovellats, al costat del qual es disposen uns contraforts que també es localitzen a les façanes laterals. Les finestres segueixen les característiques pròpies de les obertures de tradició medieval, amb un ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana i llinda monolítica que descansa damunt brancals de carreus de pedra escairada. A l'interior de la masia es conserva algun arc apuntat, part d'un mur amb 'opus spicatum' , junt amb altres elements d'interès. A pocs metres del mas es localitza la capella de Sant Pere amb restes d'època romànica que fan del lloc de Mussarra un dels més antics del municipi. La masia compta amb altres volums destinats a masoveria i coberts o magatzems.","codi_element":"08128-14","ubicacio":"A la zona oest del terme, prop del límit amb Talamanca.","historia":"Les notícies referides a Mussarra es remunten a l'època medieval, en concret les referències són a l'església de Sant Pere de Mussarra, documentada al segle XI, depenent en aquella època del monestir de Sant Benet de Bages, domini que es mantingué fins el segle XVII. Al fogatge de 1553 consta la referència al cognom Mussarra, dins Monistrol de Calders a la partida de Manresa. Es creu que el mas potser contemporani a l'església de Sant Pere, tot i que l'edifici actual seria el resultat de les diferents fases constructives que pot haver experimentat i en el que s'hi poden observar elements de diferents períodes, tot i que manté una estructura força uniforme.","coordenades":"41.7450800,1.9981800","utm_x":"416701","utm_y":"4621958","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80948-foto-08128-14-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80948-foto-08128-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80948-foto-08128-14-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Barroc|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Les primeres notícies al lloc de Mussarra de l'època medieval, es troben sota la forma 'Almuçarra' (tot i que escrit de formes diverses), topònim d'origen àrab.","codi_estil":"95|96|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80949","titol":"L'Om","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lom-2","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"","notes_conservacio":"les estructures de la masia estan abandonades i en procés d'enderroc.","descripcio":"La gran majoria de construccions que conformaven la masia es troben ensorrades; actualment només es conserva el volum d'un edifici, tot i que sense teulada. Es tracta d'edifici de planta rectangular, format per planta baixa i planta primera situada directament sota la coberta, la teulada era a dues aigües. L'estructura està bastida amb pedra ben tallada a les cantoneres i peces més petites i irregulars conformant els murs; destaca el portal d'entrada format per una obertura en arc de mig punt de dovelles i carreus als muntants de pedra ben tallada i polida que ressalta en el conjunt, entres, per tractar-se d'una tipus de pedra d'una tonalitat més clara respecte de la resta de material. Damunt la porta d'entrada hi ha un finestral emmarcat amb material petri de les mateixes característiques que el conjunt dels murs. Sembla que aquest edifici havia estat utilitzat com a pallissa, tot i que en algun període es degué emprar com habitatge. Prop de la pallissa es conserva també una tina del mas, és de planta circulat, feta amb carreus de pedra ben tallats i polits, i amb restes de l'encaironat a l'interior. Sembla que entre aquests dos elements és on hi havia les estructures corresponents a la casa i a estables, corts o altres dependències complementàries del mas.","codi_element":"08128-15","ubicacio":"a l'àrea central de la zona sud del terme municipal.","historia":"La primera notícia documental referenciada sobre aquest mas és del 1513, quan Pere Joan Om va comprar el mas d'Antoni Torra. La família Om va tenir en propietat el mas fins el 1811, moment en que degut a necessitats econòmiques es van vendre el mas als propietaris del mas el Solà. Durant el segle XVIII i XIX consten diferents referències documentals al mas l'Om, a algunes terres propietat de la família, bàsicament vendes de peces de terra o perquè apareix esmentat com a referència a límits de propietats. Consta que la masia la Casa Nova depenia de l'Om, sembla que probablement es construí per un fill cabaler. Consta que pels volts dels anys 60 del segle XX encara es conservava una part important dels murs de la casa i dels estables.","coordenades":"41.7396600,2.0207400","utm_x":"418570","utm_y":"4621335","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80949-foto-08128-15-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80950","titol":"L'Otzetó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lotzeto","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"les restes conservades de la masia són molt escasses.","descripcio":"Les restes conservades de l'antiga masia són molt escasses, únicament restes de part dels murs perimetrals, podent identificar la traça d'algun dels murs i alguna de les cantoneres. Consta que les pedres de la masia es van vendre a l'amo del mas el Bosc, que les emprà en l'ampliació dels edificis d'aquella masia a la segona meitat del segle XX. L'element que es manté més ben conservat és una tina de planta circular de la masia, tot i que molt coberta de sediment.","codi_element":"08128-16","ubicacio":"a la zona sud del terme municipal.","historia":"La ubicació de l'Otzetó és en una zona molt pròxima al límit del terme municipal amb Granera; de fet, a aquest municipi pertany la masia de l'Otzet, de la qual depenia l'Otzetó. En diferents documents dels segles XVII i XVIII apareixen mencions a la nissaga l'Otzet, i referències a la mateixa masia, així com alguna a l'Otzetó. Cal dir que el capmàs, sovint consta esmentat com a l'Otzet Sobirà, en contraposició a l'Otzetó que també apareix com l'Otzet Jussà. La masia va estar habitada fins a mitjans del segle XX.","coordenades":"41.7334400,2.0247600","utm_x":"418896","utm_y":"4620641","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80950-foto-08128-16-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80951","titol":"La Païssa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-paissa","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"actualment no està habitada i l'estructura mostra signes de deteriorament.","descripcio":"Es tracta d'un conjunt força complex ja que és el resultat de diverses etapes constructives realitzades al llarg del temps. De totes les construccions sobresurt l'estructura del que sembla ser una torre de defensa, de planta rectangular i coberta amb teules formant una sola vessant. Treballada amb murs de pedra formant un paredat comú, presenta a la part superior i en una de les seves cares, dues espitlleres; en una altra presenta, com a element distintiu, una finestra treballada, amb emmarcaments de carreus de pedra motllurats i una llinda recta amb uns relleus de volutes decoratives. La resta de construccions es desenvolupen tot envoltant la torre, estructures articulades en alçat majoritàriament en planta baixa i dos pisos, sense gairebé obertures a la planta baixa. Un mur perimetral tanca el conjunt i mitjançant un gran portal dovellat s'accedeix a un pati interior; dit portal destaca per la regularitat de les dovelles que formen un arc de mig punt que descansa en brancals de grans carreus de pedra, escairats i ben tallats. Dels diferents volums construïts destaca el situat a l'esquerre del portal, un cos d'edifici que presenta, a la façana afrontada a l'exterior, un balcó amb llosa de pedra i barana de ferro de disseny simple, amb reganyols decoratius a la zona de sòcol. També té adossat un cos d'edifici de planta baixa amb una galeria superior amb quatre arcs de mig punt realitzats amb obra de totxana sense revestiment. A la zona oposada s'aixeca el volum principal del conjunt, de planta baixa i dos pisos i coberta de teules a dues vessants. Les obertures que s'observen són senzilles i no disposen d'emmarcaments remarcables llevat d'un balcó ampitador i una finestra que disposen d'emmarcaments de carreus de pedra motllurada. En una de les façanes s'observa una intervenció realitzada molt probablement l'any 1909 tal i com es desprèn de la inscripció que es localitza a la zona del capcer de la façana. Dita intervenció va consistir en la modificació d'obertures de la primera i segona planta. En la primera s'observen tres balcons ampitadors rematats amb llindes en forma d'arc de ferradura que descansen damunt d'impostes i brancals fets de maó massís, la qual cosa contrasta amb el paredat comú dels murs. La barana dels balcons ampitadors és de balustres amb passamà ceràmics. A la planta superior es disposen tres parelles de finestres geminades apuntades en degradació, realitzades amb maó massís. La complexitat del conjunt queda palesa en les construccions que s'hi adossen i que s'han anat construint al voltant de la torre esmentada, on mostren diversos materials constructius com la pedra, el reble o el maó, tal i com s'ha comentat. Al costat del portal d'accés se situa una petita capella, una construcció molt simple amb coberta a dues vessants i un portal d'accés amb una llinda de pedra recte on hi ha inscrita la data de 1629. A la zona del capcer es disposa d'una petita finestra amb emmarcaments de pedra i al capdamunt se situa una petita espadanya de pedra. A l'extrem sud-est del conjunt s'hi ubiquen altres volums corresponents a espais destinats sobretot a magatzem, estables i corts.","codi_element":"08128-17","ubicacio":"a l'àrea central de la zona nord del terme municipal.","historia":"La masia de la Païssa mostra diversitat de fases constructives que assenyalen una evolució arquitectònica molt àmplia que abasta des d'època medieval fins actuacions contemporànies, a grans trets semblaria que pot ocupar un ventall cronològic des del segle XII fins al XIX i XX. Les darreres obres més destacades i visibles són les d'època modernista que van atorgar una fisonomia diferent al conjunt en les façanes nord i est, i que daten del 1909. Les referències documentals vinculades al mas i al seu llinatge són molt diverses, en aquest sentit consta publicat que el topònim és esmentat al segle XI. Posteriorment, consta que un fill del mas fou abat del monestir de Sant Benet de Bages al segle XII. La bibliografia també fa menció que el mas havia tingut una capella durant l'època romànica (anterior a l'actual), la qual posteriorment es reconvertí en presó i més tard en estable. A l'any 1444 n'era propietari Pere Ramon 'Sapaysça'. En els fogatges de 1497 i 1553 consten referenciats Arcís Païssa i Pere Pays, respectivament, que testimonien l'existència i ocupació del mas en aquests períodes. Documentalment l'indret de la Païssa, el seu termenal, i el llinatge apareixen citats en diversos documents, especialment en època moderna. En diferents visites pastorals es fa menció als habitants del mas de l'incompliment del compromís de fer donació d'almoines per als pobres. Pel que fa a la torre, sembla que hauria pogut funcionar com a edifici defensiu en època del bandolerisme i també posteriorment durant les guerres carlines. Cap a les darreres dècades del segle XX va funcionar com a casa de colònies.","coordenades":"41.7731300,2.0152800","utm_x":"418158","utm_y":"4625056","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80951-foto-08128-17-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80951-foto-08128-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80951-foto-08128-17-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"En la bibliografia es fa menció que a la dovella central de la porta principal de l'edifici residencial hi ha gravat l'escut familiar, disposat en posició invertida; una altra referència que es cita és que a la gran sala també de l'edifici principal hi consten algunes inscripcions a les portes d'accés a algunes cambres, datades els 1627 i el 1628.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80952","titol":"El Pla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pla-4","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XVII?","notes_conservacio":"es troba en avançat estat d'enderroc.","descripcio":"Les restes del mas el Pla són escasses, bàsicament uns trams de mur de poca alçada, formats per carreus desbastats de mides diverses, la majoria més aviat allargats, junt alguns blocs també desbastats de mides més grans. L'espai que ocuparia la planta del mas es troba força cobert de vegetació que amaga part les restes conservades. L'indret on està ubicat és un punt lleugerament elevat, vers el sud-oest del mas el Bosc, en una zona en la que el bosc ha anat ocupant terreny.","codi_element":"08128-18","ubicacio":"a la zona oest del terme municipal, entre els masos Mussarra i el Bosc.","historia":"El mas el Pla formava part del mas el Bosc, constant documentat almenys al segle XVIII; concretament al 1732 el mas Alzina, el mas el Pla i el mas Pujol eren possessions del Bosc. En la bibliografia es dóna notícia que al mateix segle XVIII el mas el Pla es trobava deshabitat.","coordenades":"41.7516700,1.9954800","utm_x":"416485","utm_y":"4622693","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80952-foto-08128-18-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"El mas s'ubica a la Serra del Pla.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80953","titol":"Pumanyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pumanya","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XI-XIX","notes_conservacio":"es troba en procés d'enderroc.","descripcio":"Les restes del mas de Pumanyà ocupen una àrea entorn als 300 metres quadrats, la intervenció arqueològica realitzada a l'indret va permetre descobrir i documentar gran part del perímetre de les estructures principals així com de les estances i compartimentacions interior, tot i això l'observació del terreny permet observar traces que poden indicar l'existència d'altres restes que suposarien l'ocupació d'una superfície més extensa. A grans trets, s'observa una edifici principal, de planta rectangular amb un alçat conservat dels seus murs molt divers, en alguns extrems es conserva fins a l'alçada de la planta primera i en altres parts es troba força enrunat. Gran part d'aquesta estructura està bastida amb murs de pedra formats per carreus força regulars, formant filades més o menys uniformes, amb blocs molt més ben tallats i escairats a les cantoneres; no es un parament uniforme en tot el conjunt, ja que hi ha parts que mostren un acabat més irregular. Adossat a la façana de llevant, prop de l'angle sud-est, es conserva l'estructura exterior del que era el cos del forn de pa. Tot i que les estructures i sobretot els espais interiors encara es troben en gran part cobertes per enderroc i sediment, s'identifiquen diverses compartimentacions interiors en base a murs de pedra, també és visible l'estructura del primer tram de l'escala de pedra d'accés al pis superior, així com l'arrencament de volta en alguns espais que devien disposar d'aquest tipus de coberta. Algunes estances van poder ser excavades fins a nivell de paviment, deixant al descobert algunes obertures de porta amb muntants i marxapeus de carreus de pedra i paviment de roca natural més o menys regularitzada. Més a l'extrem de ponent del conjunt, trobem un volum d'edifici de planta rectangular, sembla que només de nivell de planta baixa; probablement corresponent a una estança destinada al bestiar o magatzem. Les restes del mas estan bastides damunt d'un turonet rocós, amb una paret de roca amb un tall més abrupte pel costat més sud i una mica més suau pels extrems est i oest, tot adaptant-se a la morfologia del turó i als afloraments de roca. La tipologia i configuració constructiva del conjunt, mostrant una estructura força tancada, ressaltat per la situació i característiques del terreny on està emplaçat, li atorguen una configuració que pot mostrar certes característiques similars a la tipologia de casa forta.","codi_element":"08128-19","ubicacio":"a la zona nord-est del terme municipal, damunt d'un turó al nord del torrent de Colljovà.","historia":"Les primeres notícies documentals de l'existència del mas daten del segle XI; sense que s'hagi conclòs l'excavació del mas i, per tant, sense disposar de totes les dades que pugui proporcionar la recerca arqueològica, es creu que la bona ubicació del mas dalt d'un petit turó al capdamunt de la Serra de Pumanyà, amb bon control visual del territori, pot haver afavorit l'ocupació del lloc amb anterioritat. Aquesta hipòtesis es recolza amb les dades proporcionades en les campanyes d'excavació que han permès documentar l'existència d'uns murs, sota les estructures més recents, corresponents a una fase constructiva anterior i que a més, es relacionaven amb materials d'origen ibèric. A grans trets, es constata l'ocupació del mas en període medieval dels segles XI-XV i en gran part del període modern fins, sembla, que el segle XIX. Documentalment, el mas Pumanyà consta en el Capbreu del Senyor de Talamanca de finals del segle XVI, en el que hi apareix referenciat com a límit de les possessions que Pere Païssa i el seu fill Joan, del mas Païssa, confessaven posseir (ACA, Capbreu del Senyor de Talamanca XLV, 1589-1590). Consta una menció documental del 1621 (Arxiu de Moià) en la que el mas Pumanyà es cita com a derruït. Posteriorment, trobem altres referències documentals en les que es cita el mas o els seus habitants, per exemple al 1637 en un establiment en emfiteusi d'una terra erma de pertinença del mas Pumanyà o al 1646 en un arrendament, entre altres. Al segle XVII també consten referències la mas, molt sovint relacionat amb el veí mas de la Païssa; concretament al 1785, en l'inventari de béns del marit difunt de Maria, vídua de Francesc de Planell i Païssa, s'hi esmenta el mas i casa de la Païssa, la capella, la casa de Puigmanyà, el molí fariner, i una casa al carrer del Sastre (ACA, Notarials de Manresa, 1784). Posteriorment, al segle XVIII, la casa, mas i heretat denominat Puigmanyà, de Monistrol de Calders, figura anotat en els registres de la comptadoria d'Hipoteques de Manresa (Notari Pius Traserra, de Calders, 14 de gener del 1860); document en el que, com és habitual s'indiquen les afrontacions i les càrregues sobre la finca. També consta la referència a l'heretatge en testament de la finca per part de Salvador de Planell i Pahissa a favor del seu fill Vicenç, ambdós de Monistrol de Calders (Notari Francesc Vilarrúbia, de Moià, 23 de setembre del 1815), constant que la usufructuària morí el 22 d'octubre del 1861.","coordenades":"41.7688500,2.0326900","utm_x":"419600","utm_y":"4624565","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80953-foto-08128-19-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80953-foto-08128-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80953-foto-08128-19-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"A l'estiu del 2016 es va dur a terme un Camp d'Arqueologia al jaciment de Pumanyà, l'excavació arqueològica va estar dirigida per l'arqueòleg Òscar Trullàs de l'empresa Arqueòlegs.cat SL; campanya en la qual hi van participar una quinzena de voluntaris del municipi i poblacions veïnes. Les campanyes d'excavació arqueològica van ser promogudes per l'Ajuntament de Monistrol de Calders.Els treballs van suposar l'eliminació d'enderroc de diferents estances, documentació de la seqüència estratigrafia dels espais en els que s'actuà, permetent aportar noves dades de les restes d'aquest antic mas medieval (segles XI – XV) amb possibles anteriors. Els objectius inicials per la primera campanya es van centrar en delimitar l'abast del jaciment, aportar una primera aproximació cronològica i identificació de les diferents fases constructives.","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80954","titol":"El Rossinyol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-rossinyol","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -FERRER I ALÒS, Ll. (1996): Masies i cases senyorials del Bages. Manresa: Fundació Caixa de Manresa; Angle Editorial. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XV-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un gran casalot compost per diversos volums que s'han anat construint al llarg del temps al voltant d'un cos principal més antic. Aquest cos principal, de planta rectangular, s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat transversalment respecte l'actual façana principal. Al conjunt s'hi accedeix a través de dos portals, instal·lats en una tanca perimetral existent al costat de tramuntana; el portal principal està situat al mur nord de la tanca i al costat de l'estructura d'una petita capella, de la qual un dels murs serveix com a part del mur de la tanca perimetral. Dit portal disposa d'una gran llinda monolítica de pedra muntada damunt uns brancals realitzats amb grans carreus. A través del portal s'accedeix a un pati presidit per l'actual façana principal de la casa; en aquest clos hi ha un banc de pedra que aprofita una llinda monolítica amb la data 1708 incisa. Els paraments d'aquesta façana principal, orientada al nord, estan fets a base de carreus de pedra irregulars disposats formant un paredat comú i s'observen, però, tirades de cantoneres embotides en els murs, la qual cosa denota l'existència d'ampliacions d'una construcció preexistent. A la planta baixa es disposen tres portals de diferent estructura; el primer d'ells és adovellat i en forma d'arc de mig punt que carrega damunt uns brancals de grans carreus ben tallats i escairats; el segon, amb la llinda monolítica muntada damunt uns brancals de grans carreus; el tercer portal és més senzill i disposa d'una llinda de fusta damunt brancals de carreus irregulars. Entre aquest dos darrers portals es localitza una quarta obertura que no està situada arran de terra, sinó lleugerament més elevada, està rematada per un arc escarser amb dovelles de de pedres desbastades; aquesta obertura obra a un petit espai cobert per una volta rebaixada de pedra que es devia tractar d'un antic punt de càrrega i descàrrega del celler i\/o de les tines, conservant-se encara al seu interior elements visibles com una tina o una premsa. Pel que fa a les obertures dels nivells de planta primera i segona, presenten quatre eixos verticals d'obertures amb les mateixes característiques: finestres amb ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana, brancals de grans carreus de pedra i llindes monolítiques. Altres finestres de les mateixes característiques, però més petites, completen les obertures d'aquesta façana. A la façana posterior, la sud, s'observa també que el volum principal compta amb dos cossos laterals adossats, part dels quals al nivell de planta primera s'han condicionat com a terrasses de moderna factura; al costat nord-oest hi ha l'estructura d'un pou d'aigua amb accés des de la terrassa. La façana està revestida amb un arrebossat simple, presenta diverses obertures de diferent estructura, balcons ampitadors, finestres goticitzants, grans arcs de mig punt, etc..","codi_element":"08128-20","ubicacio":"a l'extrem sud del terme municipal.","historia":"La masia el Rossinyol mostra diverses fases constructives que assenyalen una dilatada evolució arquitectònica que ocupa un ampli ventall cronològic, des d'època medieval fins actuacions contemporànies. La fisonomia actual es correspon sobretot a les important obres de reforma i ampliació realitzades al llarg del segle XVIII (coincidint amb un període d'augment de població i desenvolupament agrari, entre altres), fet que es constata amb l'existència d'algunes llindes amb dates incises del segle XVIII, i les obres del segle XIX, com la construcció del mur de tancament del pati, la capella i el pavimentat de l'era. Els orígens del mas es remunten a l'època medieval, període del qual és probable que es conservin restes en part de les estructures de la casa, especialment a la zona de planta baixa. D'aquest període consta la referència publicada que cita a un Feliu de Rossinyol com a testimoni en una escriptura de venda del 1444. En els fogatges de 1497 i 1553 consten referenciats Bartomeu Rossinyol i Pere Rossinyol, respectivament, que testimonien l'existència i ocupació del mas. En la bibliografia (PERARNAU; PIÑERO: 1993,75) es fa menció a que al 1614 es realitza alguna actuació de reforma. Documentalment l'indret del Rossinyol, el seu termenal, i el llinatge apareixen citats en diversos documents, especialment en època moderna. Al segle XVIII la família propietària perdria el nom del llinatge, passant al cognom Gamissans, en unir-se a aquesta família per núpcies de la pubilla, passant a portar els cognoms Gamisans Rossinyol. Aquesta família és coneguda per la figura del monjo de Montserrat, Gregori Estrada Gamissans, qui fou un gran musicòleg, i del qual s'ha escrit que va passar la infància al mas. Als anys 30 del segle XX, el mas va ser comprat per Fèlix Escales, director d'una entitat bancària i qui fou nomenat president de la Generalitat a l'octubre del 1934, arran de l'empresonament del govern republicà del 1934. Sembla que es deu a aquest personatge l'existència i conservació de la interessant biblioteca. El mas el Rossinyol fou confiscat durant el 1936 pel govern municipal revolucionari de Monistrol de Calders. La família recuperà el mas l'any 1939. Pels volts dels anys 80 del segle XX el mas canviaria novament de mans.","coordenades":"41.7307800,2.0149900","utm_x":"418080","utm_y":"4620354","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80954-foto-08128-20-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80954-foto-08128-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80954-foto-08128-20-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"En una llinda de la zona alta d'aquest frontal sud es pot llegir la data de 1797. Davant i als peus de la façana posterior, trobem una estructura baixa, d'un sol nivell de planta, de moderna construcció, on en una llinda es pot llegir la data de 1788. Sembla que en els interiors hi havia els estables, el celler i tines a la planta baixa, i estances destinades a habitatge a la planta primera; també més modernament la planta sota coberta, les golfes s'habilitaren com espai residencial. La casa principal és d'ús de residència dels propietaris i la part més de llevant dels masovers. Sembla que l'estructura principal es conserva en bon estat, mantenint elements com forjats, pintures, etc., de l'època d'esplendor del mas. La diversitat d'elements arquitectònics, de materials constructius i d'acabats, així com l'existència volums i estructures que es sobreposen o adossen a altres volums anteriors, constaten que és el resultat de diferents fases constructives. El conjunt compta amb altres estructures i elements propis d'una gran masia, com un paller, magatzems, corts, entre altres. Destacar que l'era, de dimensions considerables, queda emplaçada davant de la casa, entre el mur de tanca del costat de tramuntana i el paller, situat una metres més al nord; aquesta conserva el paviment enrajolat.En la bibliografia es referencia l'existència d'una completa i ben conservada biblioteca.","codi_estil":"94|96|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80955","titol":"Rubió","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rubio","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XIV-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un gran mas format per diverses construccions bastides a l'entorn de l'edifici principal, la casa, la qual queda emplaçada a la part central, amb ampliacions i volums adossats al costat sud-oest, i altres construccions unides a l'edifici principal a través d'un clos pel costat nord-est; a més d'altres edificis, com un paller i la casa dels masovers situats a pocs metres a tocar, a la banda oest i nord respectivament. L'edifici principal de l'antic mas és de planta rectangular, a quatre vents, organitzat en alçat en planta baixa, pis i golfes, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de la planta. A l'angle més de ponent d'aquest edifici primitiu s'hi construí una torre que ofereix al conjunt un aspecte de mas fortificat. La torre, de base quadrada de prop de vuit metres de costat, s'organitza en alçat en planta baixa i tres nivells, amb una escala de cargol que accedeix fins el darrer pis. Els paraments de l'edifici principal són fets amb filades regulars de pedra desbastada i col·locada al trenca-junt en una gran majoria, destacant especialment l'aparell de l'extrem més nord i més concretament el d'aquesta façana de tramuntana, en que es pot observar una major regularitat de l'aparell. Cal dir, que en les façanes més de llevant i ponent, s'hi poden apreciar traces de diferents actuacions, reformes, ampliacions,.. En relació a la torre, els murs són de paredat comú amb les quatre cantonades reforçades amb grans carreus de pedra. Adossat al cos principal en el costat nord, trobem un mur d'un sol nivell d'alçada amb un gran portal d'accés, rematat per una gran llinda adovellada muntada damunt brancals de grans carreus de pedra escairada. Aquest obra a un petit clos, que uneix la casa amb els coberts i annexes del costat de tramuntana, a la vegada que dona accés a la porta principal de la casa, situada a la façana nord, corresponent a un portal adovellat de mig punt. També en aquesta façana de la casa, destaca una petita finestreta, situada a la planta segona, feta amb quatre blocs monolítics, d'aquests el que actua de llinda conforma un arc de mig punt. Pel que fa a la resta d'obertures de la casa, trobem registres de diferents cronologies i per tant, amb diferents tipus d'acabat; en aquest sentit les obertures del cos principal no segueixen una lògica compositiva, segurament degut a les nombroses intervencions, ampliacions o reformes dutes a terme al llarg del temps. Podem observar des d'obertures del tipus espitllera fins a obertures que obren a balcons amb voladís; també fer esment a que a la façana més sud-est, en el nivell sota coberta, hi ha diverses obertures que formarien part d'una mena de galeria o assecador. A grans trets la majoria d'obertures de la casa i torre mostren unes característiques similars amb llindes monolítiques planes, unes sense cap element ornamental i altres amb alguna motllura senzilla. La torre disposa d'obertures distribuïdes uniformement, a planta baixa només una de petitona en una de les façanes; en els tres nivells restants, una obertura per nivell en cadascuna de les tres façanes visibles. A planta primera, una de les obertures obra a un balcó amb llosa de pedra i una altra, a una terrassa, amb accés també des de l'edifici principal; aquesta obertura té la data 1629 incisa en la llinda monolítica. Pel que fa a les finestres del darrer nivell són de mides menors i acabat més senzill. Com s'ha esmentat, totes aquetes obertures tenen les mateixes característiques; és a dir, brancals de grans carreus de pedra que sostenen unes llindes monolítiques i ampits motllurats que sobresurten lleugerament de la línia de façana. En el cas del balcó, aquest disposa d'una barana de ferro de forja de barrots simples i passamà senzill, també de ferro, amb reganyols decoratius a la zona del sòcol i sota el passamà.","codi_element":"08128-21","ubicacio":"a l'àrea central de la zona est del terme municipal.","historia":"Els orígens del mas Rubió es remunten a l'època medieval, segons consta a la bibliografia, la primera notícia de la que es té constància del mas és del 1263. El mas Rubió consta en el fogatges de 1497 i de 1553, en els que hi figura 'Valentí' Rubió i Jaume Rubió, en cada cas. Arquitectònicament, la seva estructura mostra diferents fases constructives resultat de les obres que ha experimentat al llarg dels anys i que abasten un ampli ventall cronològic En aquest sentit, l'edifici conserva alguns elements segurament del període baix-medieval, tot i que les obres modernes, especialment les del segle XVII, amb la construcció de la torre i algunes actuacions a l'edifici principal, comportaren una ampliació i important modificació de l'aspecte del mas. Pel que fa a la torre en les referències publicades s'esmenta que la tradició oral atribueix la construcció de la torre a que l'hereu del mas estava involucrat en les baralles entre nyerros i cadellls, aquest s'hagué d'amagar a Alpens, on el va trobà un pastor que li recomanà que es construís una torre per refugiar-se; aquesta obra fou molt costosa econòmicament obligant a l'hereu a vendre gran part de la finca. Les referències documentals al mas o a algunes persones del llinatge Rubió, són diverses, especialment a partir del segle XVIII i XIX, en documents de vendes de terres, creació de censals, etc.","coordenades":"41.7544900,2.0385600","utm_x":"420070","utm_y":"4622965","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80955-foto-08128-21-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80955-foto-08128-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80955-foto-08128-21-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Barroc|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"L'esmentada terrassa és una estructura de només una planta situada entre la torre i una façana lateral del cos principal, tot conformant un porxo a planta baixa; a la terrassa hi ha un pou i l'accés a una cisterna. A pocs metres del mas es localitza l'antiga casa dels masovers Dita casa, de planta rectangular i organitzada en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teules a dues vessants i el carener orientat el paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici, ha estat molt reformada. Presenta la part baixa uns murs de paredat i una planta pis amb un revestiment fet a base d'un arrebossat simple. Les portes i finestres no tenen cap tipus d'emmarcament remarcable.A l'interior de l'edifici principal es conserven elements arquitectònics remarcables; a la planta baixa de l'edifici trobem un arc d'apuntat i un espai del celler amb coberta de volta. Les estances de la planta baixa conserven el celler amb diversos elements d'interès com pot ser una premsa del segle XVIII, tines, botes, i també l'espai destinat a pastador i forn de pa, en el que es conserva l'estructura del forn. Dels nivells superiors es pot fer esment a la conservació de diversos elements propis dels masos com l'estructura de pedra d'un pica, alguns festejadors, o forjats de guix emmotllat amb representacions heràldiques, elements florals entre altres. També és d'interès l'existència d'alguns petit tram de mur construït en opus spicatum.","codi_estil":"94|96|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80956","titol":"Saladic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/saladic","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El conjunt de construccions que conformen el mas l'encapçala un edifici residencial, de planta rectangular, al qual s'han anat afegint altres volums. L'edifici principal doncs, s'organitza en alçat en planta baixa i un pis, amb una coberta de teules de dues vessants amb el carener orientat transversalment respecte la façana principal. Aquesta presenta un portal d'accés a l'interior en forma d'arc de mig punt, adovellat i muntat damunt brancals de grans carreus de pedra escairada. Per la part posterior, en aquest cos principal s'hi ha afegit la remunta d'un pis superior; és a dir, s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos. Les obertures d'aquesta façana posterior són simples i no presenten cap tipus d'organització. Tant aquest edifici com els volums afegits presenten una paraments coberts per pintura blanca llevat dels angles on es disposen cantoneres realitzades amb grans carreus de pedra. És probable que els paraments estiguin realitzats amb el típic paredat comú d'aquestes construccions rurals. El conjunt presenta altres construccions adossades modernament sense cap tipus d'interès patrimonial.","codi_element":"08128-22","ubicacio":"a l'extrem est del terme municipal, a peu de l'antic camí de Granera","historia":"Els orígens del mas Saladic es remunten a finals de l'època medieval, període en que rebia el nom de mas Moragues. En el fogatge de 1553 consta referenciat Valentí Moragues a Monistrol de Calders, dins la vegueria de Manresa. En època moderna, arran de les crisis econòmiques, demogràfiques i sanitàries molts masos van quedar deshabitats; és en aquest context que segons Gustau Erill (ERILL,GUAL, MANENT:2006, p. 38-39), la família Saladic va adquirir alguns masos rònecs entre els quals el de Moragues i el Golobard. Erill recull que en la documentació consta que el mas Saladic va quedar enrunat i el mas Moragues dempeus, però que el que succeí és que la família Moragues s'havia extingit i havia sobreviscut la nissaga Saladic, la qual es traslladar a viure a l'antic mas Moragues passant a adoptar el nom d'aquesta família. Segons anota Erill, podria ser que l'antic mas Saladic es trobés al lloc on es situen les restes del Molí d'en Sala. La família Saladic comptava amb les finques dels antics masos rònecs esmentats i les del mas Moragues, llavors ja Saladic; degut a necessitats econòmiques, la família s'anà venent terres i establint parcel·les que afavoriren i permeteren l'important creixement del poble durant al segle XVIII.","coordenades":"41.7569500,2.0208200","utm_x":"418598","utm_y":"4623254","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80956-foto-08128-22-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80956-foto-08128-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80956-foto-08128-22-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"En les fonts publicades consta que es conserven dues inscripcions, una de la data de 1664 en una finestra, i una segona, que hi diu 'JOSEP SIUROI 16 SALADIC 96'.Les terres i parcel·les venudes en les que es desenvolupà la urbanització del part del poble al segle XVIII, comprenia la zona de l'actual carrer del Torrent, i posteriorment també el carrer de la Mallola, carrer de la Vinya, part del carrer del Call,i el carrer de Sant Llogari.","codi_estil":"96|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80957","titol":"El Solà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-sola-7","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La masia està formada per un conjunt d'edificis que s'han anat construint al llarg del temps, formant un recinte interior a manera de pati tancat a l'exterior. Del conjunt destaca el volum que correspon a la construcció més antiga del mas, corresponent al cos nord-oriental. Sembla que la part situada al costat de ponent es tracta d'una ampliació del segle XVIII, en el que hi trobem una llinda amb la data 1741 incisa. A més, també compta amb altres parts de construcció més contemporània. La majoria d'aquests edificis s'organitzen en alçat en plana baixa i dos pisos i presenten plantes rectangulars i cadascun amb cobertes de teules de dues vessants. En relació al volum principal, l'estructura més antiga, la façana principal és orientada al sud, quedant dins el recinte clos. En aquesta façana trobem l'antiga porta d'accés a la masia, la qual està feta a base de grans dovelles que formen un gran arc de mig punt que recolza en brancals realitzats amb grans carreus de pedra, ben tallats i escairats. El tractament del murs de les façanes es molt divers, amb paraments de pedra vista i altres revestits per un arrebossat simple pintat. Pel que fa a les obertures, la seva factura respon a diverses tipologies, on s'alternen emmarcaments de pedra i d'obra vista, i un balcó amb llosa de pedra amb el cantell motllurat i una barana de ferro de disseny senzill. Les finestres amb emmarcaments de pedra se situen majoritàriament a la primera planta i gairebé totes presenten llindes rectes monolítiques que descansen damunt brancals de carreus de pedra, escairats i ben tallats, i ampits motllurats que sobresurten lleugerament de la línia de façana. Les que estan situades a la segona planta disposen d'emmarcaments realitzats amb obra vista de maó vist i que sobresurten lleugerament de la línia de façana i la llinda té forma d'arc escarser. En els interiors es conserven alguns elements destacables, com voltes de pedra i un arc apuntat. En altres dels volums més tardans, esmentar que hi podem observar alguna altra porta adovellada de mig punt i també alguna amb llinda plana monolítica. El conjunt ha estat adaptat com a restaurant, la qual cosa ha motivat una remodelació general dels espais exteriors.","codi_element":"08128-23","ubicacio":"a tocar de la carretera de Sabadell, la B-124 al punt quilomètric 32,30","historia":"Els orígens del mas el Solà sembla que es remunten a l'època medieval, tot i que l'estructura original degué experimentar importants modificacions, reformes i ampliacions al llarg dels segles. Pel que fa a les referències documentals publicades, es referencia la nissaga Solà en el fogatge del 1553, en concret s'esmenta a Francesc Solà. Cal dir que el nom del mas el Solà consta esmentat en èpoques anteriors, concretament al 1193 en el testament de Pere de Calders, en el que fa deixa de l'esmentat mas i el seu celler al seu fill. Tenint presents les darreres notícies publicades, hem de pensar que el llinatge Solà consta arrelat a Monistrol de Calders des d'època medieval, per bé que ha estat vinculat a diferents masos del municipi. En la bibliografia (ERILL, GUAL, MANENT: 2006, 16) s'especifica que l'actual mas el Solà antigament s'anomenava mas Balceres, el qual perdria aquest nom en ser comprat pels Solà-Guardiola que residien a la masia de Guardiola, situada adossada a l'església parroquial, la qual amb el temps passaria a ser casa rectoral. Es cita que en comprar el mas Balceres, la família Solà realitzà obres importants d'ampliació i reforma, sembla que aprofitant les restes de l'antic mas. Aquestes actuacions es degueren dur a terme al segle XVII. El mas el Solà fou una de les grans heretats del municipi, a la qual pertanyien dos molins, anomenats el de Dalt i el de Baix, dels que només es conserva una petita construcció i l'espai de l'antiga bassa del molí de Dalt; l'altra molí desaparegué amb la urbanització i construcció d'habitatges a la zona de l'Avinguda Doctor Tarrés. El mas el Solà consta vinculat també a la capella de Sant Joan, sembla que va ser capella privada de la família. Al llarg dels segles XVIII i XIX les referències documentals a la masia i família Solà sovintegen en vendes, establiments, com a testimonis en documents notarials, entre altres.","coordenades":"41.7589000,2.0129300","utm_x":"417945","utm_y":"4623478","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80957-foto-08128-23-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80957-foto-08128-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80957-foto-08128-23-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"http:\/\/www.lamasiadelsola.com","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80958","titol":"Cal Marfà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-marfa","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges construït entre mitgeres, organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos i coberta de teules organitzada en dos vessants amb el carener situat transversalment respecte la façana. L'edifici es troba construït adossat al terreny natural, la paret de roca natural que configura un La disposició de les obertures en façana i les inscripcions en relleu d'algunes de les llindes demostren el grau de reformes que ha tingut l'edifici al llarg del temps. Així, a la planta baixa, les obertures s'organitzen de la següent manera: dos grans portals i tres finestres disposades alternativament. Els dos portals són de característiques ben diferents, el més meridional disposa d'una llinda adovellada en forma d'arc de mig punt i brancals de carreus de pedra escairats. El segon portal disposa motllures de mitja canya al cantell dels brancals i a la llinda, on hi ha un interessant relleu que mostra diverses eines de ferrer (inclusa, martells, ferradura, tenalles, etc.) disposades a cada costat del relleu d'una creu, sota de la qual es pot llegir 'JAVME PVIGMARTI FERRER 1778'. Les tres finestres d'aquesta planta baixa són senzilles i disposen de reixes de ferro de disseny senzill, amb emmarcaments de carreus de pedra als brancals i a la llinda. A la primera planta es disposen quatre finestres de característiques similars, amb ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana, brancals de carreus motllurats al cantell i llindes monolítiques, tres de les quals incorporen les següents inscripcions: 'De mano y Pluma De Jo \/ seph Puig Marti Farrer \/ Vuy dia 12 De lañ \/1741'. 'Juseph puigmarti farrer \/ dia 2 de maix de 1749'. 'JAVME PUIG MARTI \/ FERRER 1776'. En aquest nivell i centrat respecte l'amplada de la façana hi ha un rellotge de sol de disseny senzill esgrafiat damunt el revestiment que incorpora la data de 1892. Amb les dates d'aquestes tres inscripcions i del rellotge de sol es posa de manifest les nombroses modificacions que ha sofert l'edifici majoritàriament durant del segle XVIII. A la darrera planta es localitza un balcó ampitador flanquejat per dues finestres de característiques similars a les de la planta inferior, és a dir, emmarcaments de pedra amb ampits motllurats, llindes rectes monolítiques muntades damunt brancals de grans carreus de pedra ben tallats i escairats. La barana del balcó és de ferro, de disseny senzill. Els murs exteriors són de paredat comú i la façana disposa d'un revestiment senzill fet a base d'un arrebossat simple. Pel que fa als interiors, consta que la plana baixa conserva espais que eren destinats al bestiar (estables), tines per al vi, entre altres; la planta primera per a ús d'habitatge i la darrera, les golfes situades sota coberta.","codi_element":"08128-24","ubicacio":"Carrer Fèlix Estrada Saladich, 13.","historia":"Les característiques arquitectòniques de l'edifici, junt amb la cronologia que indiquen algunes de les llindes de la casa, permeten apuntar que l'edifici existia al segle XVII, i que al llarg dels segles posteriors, sobretot el segle XVIII i XIX, va experimentar obres d'ampliació i altres actuacions de reforma o millora. Segons consta publicat, a l'interior de la casa es conserva una llinda amb la data 1615 (de fet és la inscripció més antiga coneguda d'edificis del poble). Tal com indiquen les llindes, la casa va ser propietat de la nissaga Puigmartí, llinatge que perdurà durant anys a l'edifici; sembla que durant gran part de la seva història es van dedicar a l'ofici de ferrer; almenys fins el segle XVIII, ofici testimoniat també en les representacions d'objectes propis d'aquest ofici en algunes de les llindes. El cognom Puigmartí apareix en diversitat de documents dels segles XVIII i també XIX, entre els quals hi consta algun ferrer. La nissaga Puigmartí va esdevenir una destacada família del poble, en marxar cap a Barcelona, la casa va passar per diverses mans. A inicis del segle XX a la casa s'hi van instal·lar les monges Carmelites, període en el que es realitzaren algunes actuacions de reforma per tal d'adaptar alguns espais com a dependències per l'ensenyament.","coordenades":"41.7594600,2.0121600","utm_x":"417882","utm_y":"4623541","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80958-foto-08128-24-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80958-foto-08128-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80958-foto-08128-24-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Cal dir que les característiques arquitectòniques i la cronologia de l'edifici fan pensar que en origen es deuria correspondre amb una casa aïllada, tipus masia, a la qual posteriorment s'adossaren altres edificis, segurament a partir de la configuració i creixement urbanístic del carrer on es troba ubicat. Cosa que fa pensar que Cal Marfà deu ser una de les primeres cases del nucli urbà d'aquesta zona. La casa de Cal Marfà havia rebut altres noms, entre els quals Cal Ferrer Vell.","codi_estil":"96|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80959","titol":"Cal Mestre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-mestre-7","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un edifici d'habitatges resultant d'una rehabilitació que ha transformat notablement el seu aspecte original. De planta rectangular s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos amb coberta de teules formant dues vessants amb el carener situat en paral·lel al carrer de la Vinya. Tot sembla indicar que ha estat objecte d'una intervenció força profunda. Així, a la part posterior s'observa un cos d'edifici que sobresurt en alçat de la resta, la qual cosa fa suposar una remunta. Els murs exterior estan formats per filades de petits carreus de pedra fins a l'alçada del forjat de la planta baixa (aproximadament), disposant de paredat comú a la resta de l'edifici. Documentació gràfica antiga mostra com l'obra dels murs perimetrals de l'edifici són de tàpia a partir de la primera planta, la qual cosa demostra el grau d'intervenció en l'edifici. La cantonera aixamfranada també és el resultat de la darrera intervenció, ja que antigues imatges mostren una cantonera formant angle. La disposició de les obertures de la façana principal no es correspon amb l'original. En l'actualitat presenta, a la planta baixa, un portal d'accés a l'edifici en forma d'arc de mig punt realitzat amb grans dovelles que descansen en uns brancals realitzats amb grans carreus i de cantells bisellats. A la primera planta es disposen tres finestres de característiques similars, amb emmarcaments de pedra, amb llindes i ampits monolítics, on hi destaca la llinda de la finestra central (situada damunt del portal) on hi té gravada la següent inscripció: 'FRANSCICO PONSA MES \/ TRA DE CASAS ANY 1773'. També destaquen els ampits monolítics d'aquestes tres finestres, motllurats i que sobresurten lleugerament de la línia de façana. A la darrera planta també es disposen tres finestres alineades amb les de la planta inferior i amb emmarcaments similars llevat dels ampits que no sobresurten de la línia de façana ni mostren motllures. La façana lateral presenta una finestra a la primera planta i un balcó ampitador a la segona, dues obertures centrades respecte l'amplada de la façana i disposen d'emmarcaments amb llindes i ampits monolítics. La façana posterior correspon al cos d'edifici que sobresurt en alçat, presenta una organització d'obertures irregular amb tres portals a la planta baixa, amb brancals realitzats amb grans carreus de pedra i llindes rectes. A la primera planta es disposen tres finestres sense cap element destacable. A la segona planta presenta l'estructura de galeria amb tres obertures (finestres parelles) rematades per una llinda comuna, probablement d'obra aplacada de fusta.","codi_element":"08128-25","ubicacio":"Carrer de la Vinya, 1.","historia":"Tal i com assenyala una llinda d'una finestra de la façana principal, la casa deu ser obra del segle XVIII, 1773 segons la inscripció de la llinda; moment que coincidiria amb un període amb la urbanització de gran part del carrer de la Vinya i en conjunt, en un segle en que s'experimentà un gran creixement del poble.","coordenades":"41.7607500,2.0136600","utm_x":"418008","utm_y":"4623683","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80959-foto-08128-25-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80959-foto-08128-25-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80959-foto-08128-25-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"L'edifici està ubicat a l'extrem de ponent del carrer de la Vinya, fent cantonada amb el carrer del Call.Sembla que el nom de la casa es podria deure al fet que era propietari, d'ofici mestre de cases.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80960","titol":"Centre Parroquial","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/centre-parroquial-2","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta a dues aigües realitzades amb plaques de fibrociment ondulat i amb el carener orientat en paral·lel a la façana principal. Els murs exteriors són de paredat comú, irregular, tot ressaltant els emmarcaments de les obertures que estan realitzats amb obra de maó vist per tal de crear una bicromia que dóna caràcter a la façana. L'organització d'obertures és força simètrica, amb tres eixos verticals de portals a la planta baixa i a la planta superior, dues finestres que flanquegen un balcó ampitador. Els portals del baixos disposen del mateix tractament formal, és a dir, brancals de maó massís amb llinda en forma d'arc de ferradura, també de maó massís. El portal central és una mica més gran i sembla ser que ha estat objecte de modificacions ja que la zona interna de l'arc ha estat tapiat i revestit amb un arrebossat senzill tot emmarcant un escut de pedra artificial. En dit escut s'observa la silueta de l'església de Sant Feliu sobrer les quatre barres emmarcat en un cercle que l'envolta la següent llegenda: 'CENTRE PARROQUIAL \/ MONISTROL DE CALDERS'. Les tres obertures de la planta superior disposen de llindes en forma d'arc escarser i com en el cas de la planta baixa, la central és més ampla, a més de presentar la tipologia de balcó ampitador, amb una barana en forma de balustrada amb motius geomètrics realitzada amb pedra artificial. Corona la façana una cornisa contínua simple, lleugerament motllurada.","codi_element":"08128-26","ubicacio":"Carrer de l'Església, 3.","historia":"Edifici construït als anys trenta del segle XX, sembla que la façana és obra de l'any 1934, concretament del mestre d'obres Josep Pla, conegut amb el nom del Farràs, qui era admirador de l'arquitectura àrab, fet que es testimoniaria en l'ús d'algunes estructures o elements arquitectònics que recorden l'estil moresc. El mateix mestre de cases sembla que actuar en les obres de reforma i ampliació de la masia la Païssa, en la que també hi ha combinació de murs de pedra amb maó massís en els emmarcaments d'obertures. L'edifici actualment té funcions de sala de teatre, tot i que sembla que originàriament havia acollit una escola parroquial, i posteriorment, una sala de cinema.","coordenades":"41.7598400,2.0135800","utm_x":"418000","utm_y":"4623582","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80960-foto-08128-26-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80960-foto-08128-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80960-foto-08128-26-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"L'emplaçament que ocupa aquest edifici és on anteriorment hi havia Ca l'Erola.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80961","titol":"Ca l'Emplà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lempla","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges construït entre mitgeres que s'organitza en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes, amb una coberta de teules formant dues vessants amb el carener orientat en paral·lel al carrer. Presenta uns paraments realitzats amb paredat comú tot i que en algunes zones de la façana sembla que s'ha procedit a un aplacat amb pedra, segurament com a resultat de les darreres obres de reforma. De fet, hi ha diversos elements que confirmen una intervenció en l'edifici que probablement hagi modificat el seu aspecte original. Així, per exemple, l'amplada de la llinda d'una de les finestres situada a la segona planta no encaixa amb els brancals, indicant una ampliació de la llum de l'obertura; a més, a l'ampit de la finestra de la primera planta hi ha la data inscrita en relleu de 1996, suposem que corresponent amb alguna de les obres de reforma. En les obertures trobem altres dates inscrites, com la data de 1858 a la llinda de l'obertura del balcó de la segona planta. A la llinda de la finestra que no encaixa amb els brancals es pot llegir la següent inscripció: 'JOSEPH SIURÓ MESTRA \/ DE CASAS ANY 1793'. En conjunt, pel que fa a les obertures que presenta la façana principal destaquen, a la planta baixa, un portal d'accés a l'interior i una porta de més amplada, que obra a un local o garatge. Totes dues disposen de llindes rectes i monolítiques sobre muntants de carreus, però en el cas del portal amb elements més antics, llinda i brancals realitzats amb grans carreus regulars de pedra, ben tallats i escairats. A la primera planta s'organitza un balcó, situat damunt l'eix del portal de la planta baixa, i una finestra. El balcó és de llosa de pedra, amb un escàs voladís i barana de ferro de disseny senzill, amb barrots verticals de secció rectangular i passamà també de ferro simple. L'obertura que dóna al balcó disposa de brancals formats per grans carreus ben tallats i escairats que suporten una llinda monolítica; aquesta llinda disposa al centre d' un medalló de tipus floral on destaquen les inicials 'FU'. Al costat del balcó se situa la finestra amb la data gravada a l'ampit esmentada anteriorment. Els brancals són de grans carreus i la llinda és monolítica. La segona planta disposa d'una finestra, un balcó i dues finestres bessones rematades per arcs de mig punt que descansen damunt impostes que sobresurten lleugerament de la línia de façana. La llosa del balcó és de pedra i disposa d'una barana de ferro de les mateixes característiques que les descrites a la planta inferior. Sota el ràfec de la coberta i a la zona de golfes es localitzen quatre ulls de bou el·líptics sense emmarcaments remarcables. El ràfec de la coberta sobresurt damunt diverses filades de maó massís i disposa d'un modern canaló per a la recollida d'aigües pluvials. Pel costat més nord-est l'edifici comparteix mitgera amb l'immoble veí, i per la part sud-oest, la façana obra a un pati, aquesta és de paredat comú, amb només una obertura a nivell de planta baixa; per la banda nord, l'edifici s'adossa en part al desnivell del terreny, essent visible només façana en els darrers nivells. Al costat sud, hi ha un mur de poca alçada, que s'adossa a la façana principal per aquest extrem, i en el que hi ha un accés per assolir un pati situat en aquest costat de la casa. El mur és de paredat comú, en el qual hi ha un portal, actualment tapiat, format per una llinda en arc de mig punt feta per tres grans dovelles de pedra que descansen sobre muntants de carreus.","codi_element":"08128-27","ubicacio":"adossat al turó on hi ha el Parc del Serrat. Carrer Serrat, 27.","historia":"Una de les llindes de les obertures de la façana principal mostra la data 1793 inscrita, probablement la data de construcció de l'edifici; període coincident amb una època de creixement i gran desenvolupament urbanístic del poble. Tot i que, la façana central de l'edifici, també mostra altres dates inscrites, que farien referencia a ampliacions o reformes posteriors.","coordenades":"41.7608800,2.0133200","utm_x":"417980","utm_y":"4623698","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80961-foto-08128-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80961-foto-08128-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80961-foto-08128-27-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Aquesta casa també ha estat coneguda amb el nom de Ca l'Emplà o Ca l'Amplà.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80962","titol":"Fàbrica Nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-nova-0","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Nau d'una antiga fàbrica tèxtil, tot i que avui dia les seves façanes es troben totalment arrebossades i no és visible el parament dels seus murs, manté el volum de l'antiga fàbrica junt amb l'ampliació que s'hi va fer a mitjans del segle XX. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, d'un únic nivell de planta, amb coberta a dos vessants amb el carener en el sentit de l'eix longitudinal de l'edifici. Tot i que actualment la superfície exterior dels murs compten amb un revestiment senzill, les fotografies antigues ens permeten indicar que l'estrcutura és de murs de paredat comú, en els que hi havia els grans finestrals amb llindes en arc molt rebaixat, típics de les naus fabrils; aquestes obertures avui dia es troben modificades i en part tapiades conformant finestres de mides més petites. L'interior era una única nau oberta, sembla que en el darrer període amb un envà de compartimentació; consta que conserva l'encavallada de fusta del sostre. A l'extrem sud, la façana conserva l'estructura del portal d'accés, situat al centre del frontal, per bé que amb la superfície de les parets arrebossada, cosa que no permet veure els materials constructius; damunt el portal i just per sota de l'eix del carener, conserva tapiada una obertura circular.","codi_element":"08128-28","ubicacio":"a la urbanització Masia Solà, sota la font dels Enamorats.","historia":"A inicis del segle XX Monistrol de Calders comptava amb les dues fàbriques tèxtils de l'industrial Clarassó, una situada dins el nucli, al carrer de la Vinya, i l'altra, a la Colònia Clarassó, a peu del riu i de la carretera que comunica amb Calders. Aquesta fàbrica va sorgir com a iniciativa dels veïns de Monistrol, sembla que per contrarestar el monopoli industrial exercit pel Sr. Clarassó. Els inicis de la Fàbrica de la Cooperativa es documenten l'any 1926, quan es va comprar el solar i es començà la construcció de l'edifici. Per la creació de la cooperativa s'empraren de model els estatuts d'una cooperativa del Masnou. El 1928 s'inicià l'activitat industrial. Es tractava d'una fàbrica que funcionava amb un motor elèctric i un sistema d'embarrat que feia funcionar els telers. La bibliografia recull que la cooperativa no era gaire rendible; l'any 1936 va entrar en decadència. Als anys 30, les instal·lacions es van llogar a l'empresa Cardona i Cia.; aquesta va ampliar l'edifici de la fàbrica uns metres per l'extrem nord. Finalment, es va vendre l'edifici a l'empresari barceloní Sr. Cardona. Més tard tornaria a canviar de propietari. Va continuar funcionant com a fàbrica tèxtil durants uns quants anys però en tancar definitivament es va reutilitzar l'espai per altres usos.","coordenades":"41.7586400,2.0148200","utm_x":"418102","utm_y":"4623448","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80962-foto-08128-28-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80962-foto-08128-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80962-foto-08128-28-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Actualment és utilitzada com a aparcament de vehicles i magatzem. L'edifici també és conegut amb el nom de la Fàbrica de la Cooperativa; de fet, el nom antic era la fàbrica de la Cooperativa Industrial Monistrolenca.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80963","titol":"Mare de Déu de Montserrat del Rossinyol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mare-de-deu-de-montserrat-del-rossinyol","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -FERRER I ALÒS, Ll. (1996): Masies i cases senyorials del Bages. Manresa: Fundació Caixa de Manresa; Angle Editorial. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una senzilla capella d'una sola nau, de reduïdes dimensions i de planta rectangular, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de la nau. Un dels murs laterals fa de mur de tanca del barri del mas. Els murs són de paredat comú amb grans carreus escairats fent de cantonera amb un portal d'accés amb brancals de grans carreus de pedra motllurats al cantell que suporten gran llinda monolítica, també motllurada, on es pot llegir la següent inscripció: 'FRANco CAMISANS \/ Y RUCIÑOL AÑ 1832'. Més amunt de la llinda i gairebé a la zona del capcer se situa una petita finestra amb emmarcaments de pedra. El ràfec de la coberta està decorat amb permòdols realitzats amb maó massís col·locat de cantell. La façana principal és coronada, damunt del carener, per una estructura metàl·lica amb una creu de ferro forjat a capdamunt, element que serveix de suport d'una petita campana. L'interior presenta una coberta en forma d'arc de mig punt (volta de canó) decorada amb pintures que simulen cassetons a la zona del presbiteri. L'altar és abarrocat, centrat per la imatge de la Mare de Déu amb en Nen Jesús a la falda. També es poden observar dues escultures que presenten dos sants de mig cos que guarden relíquies al seu interior.","codi_element":"08128-29","ubicacio":"al mas el Rossinyol, al davant de la façana principal de la casa, a l'extrem nord-est del pati.","historia":"Capella privada construïda per iniciativa de la família propietària de la finca i mas el Rossinyol al segle XIX. Consta que en origen la capella era dedicada a la Mare de Déu del Carme. Sembla que el canvi d'advocació de l'església pot tenir a veure amb el vincle de la família propietària del mas amb el monestir de Montserrat, ja que el pare Gregori Estrada Gamissans, qui va fer estada al mas durant la seva infància, fou monjo de Montserrat.","coordenades":"41.7309000,2.0150700","utm_x":"418087","utm_y":"4620368","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80963-foto-08128-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80963-foto-08128-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80963-foto-08128-29-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-06-21 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"El número de fitxa d'inventari de la Generalitat de Catalunya fa referència al mas, no únicament a la capella.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80964","titol":"Mare de Déu del Roser del Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mare-de-deu-del-roser-del-bosc","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una capella d'una sola nau i planta rectangular amb un absis semicircular, realitzada a mitjans segle XX tot seguint com a model l'estil romànic. Segons diverses notícies documentals, alguns elements de la capella són autèntics i provenen d'antigues construccions. Els murs estan realitzats amb grans carreus de pedra disposants en filades a la façana principal i carreus més petits formant un paredat comú a la resta de murs incloent l'absis. La façana principal està rematada per un petit campanar d'espadanya, d'un sol ull, realitzat amb carreus de pedra ben escairats. També trobem un porxo davant la façana principal que s'allarga fins la casa formant un ample passadís cobert. Aquest porxo està suportat per dos grans pilars de pedra que suporten l'estructura de troncs de fusta i les teules corresponents. Els mus laterals estan decorats amb elements medievals, carreus amb inscripcions i un petit sarcòfag. El portal d'accés, de mig punt, és adovellat amb grans carreus de pedra que descansen en brancals també realitzats amb grans carreus de pedra. L'espai interior està cobert per un forjat de fusta seguint les vessants de la teulada, així com també la zona del absis. Destaca un gran arc de punta d'ametlla format per grans dovelles de pedra situat en l'espai de separació de la petita nau i el presbiteri. Destaca la decoració de pintures murals de la zona del absis tot seguint els preceptes i estil del romànic, és a dir, una zona inferior amb imitació de cortinatges, una zona intermèdia on hi ha representats diversos sants i una part superior, en aquest cas ocupats per les bigues del forjat.","codi_element":"08128-30","ubicacio":"situada dins el recinte que delimita el mas el Bosc, al seu extrem nord.","historia":"Capella construïda pels volts de l'any 1940, tot i que l'edifici està bastit seguint l'estil romànic. En la seva construcció s'empraren elements arquitectònics i materials de diferents èpoques (medieval i moderna) i estils artístics, entre els quals del romànic.","coordenades":"41.7539000,2.0012800","utm_x":"416970","utm_y":"4622935","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80964-foto-08128-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80964-foto-08128-30-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neoclàssic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"La paret interior de l'absis està decarada amb pintura mural al fresc, realitzades també a semblaça de l'estil romànic.La capella està situada al pla d'era que hi ha a la part posterior de la casa, quedant dins el recinte clos de la masia.Durant anys, pels volts de l'octubre, la capella va acollir un aplec en honor a la patrona de l'església, acte que era molt concorregut per gent de Monistrol de Calders i les contrades.","codi_estil":"99","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80965","titol":"Mare de Déu del Consol de la Coma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mare-de-deu-del-consol-de-la-coma","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"tot i que en conjunt es conserva força bé, té algunes parts deteriorades.","descripcio":"A la zona nord del mas i a pocs metres de distància, se situa la capella que consta d'una sola nau que té a més un cos adossat a l'est que es correspon amb la sagristia. La capella disposa d'una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat tot seguint l'eix longitudinal de l'edifici. El ràfec està decorat amb una cornisa formada per diverses filades de maó massís i teules col·locades com si fossin permòdols. Els murs, de paredat comú, estan revestits per un arrebossat simple llevat de les cantoneres, les quals estan formades per grans carreus vistos de pedra, grans i escairats. La porta d'accés està formada per una gran llinda de pedra monolítica que descansa en brancals realitzats amb grans carreus de pedra regulars. La llinda porta inscrita la següent llegenda 'DIES FWDATIONS \/ DIE 4 DE AGOST DEL ANY \/ 1759'. Al capdamunt de la façana es conserva un petit campanar d'espadanya d'un sol ull realitzat amb grans carreus de pedra grans i ben escairats. L'espai interior està cobert per una volta de canó amb llunetes i a l'encaix de la volta amb els murs laterals es disposa d'una imposta motllurada i decorada amb cartel·les en forma de voluta. El portal de pas a l'espai de la sagristia està format per uns brancals de grans carreus de pedra que suporten una llinda monolítica; tots aquets elements són vistos i destaquen del revestiment interior. La zona del absis i la del presbiteri hi ha pintures murals representant l'Esperit Sant que il·lumina la Verge Maria que porta el Nen Jesús en braços, envoltats per diversos personatges representants de la vida rural. Les pintures van ser realitzades per Josep Verdaguer i segons tradició popular, els personatges representats corresponen a treballadors de la casa.","codi_element":"08128-31","ubicacio":"a la masia la Coma, a pocs metres al nord de la casa.","historia":"La capella va ser construïda al segle XVIII, 1752 segons data inscrita en la llinda de la porta d'accés; tot i que compta amb reformes posteriors, entre les quals actuacions del segle XX, com la decoració pictòrica de la zona del presbiteri. Consta que a finals del segle XIX es trobava sota l'advocació de la Mare de Déu de les Delícies. En alguns moments, ha restat sense culte i abandonada; tot i que als anys 70 del segle XX s'hi restablí el culte, actualment no té usos religiosos.","coordenades":"41.7806800,2.0310400","utm_x":"419478","utm_y":"4625880","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80965-foto-08128-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80965-foto-08128-31-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80965-foto-08128-31-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Les pintures murals que decoren la zona del presbiteri són obra de Josep Verdaguer, els personatges que hi ha representats reprodueixen algunes persones membres de la família propietària de la finca i de treballadors de la masia.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80966","titol":"Sant Narcís de la Païssa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-narcis-de-la-paissa","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"actualment està abandonada.","descripcio":"Al costat oriental del portal d'accés al conjunt del mas de la Païssa se situa una petita capella, una construcció molt simple amb coberta a dues vessants i carener orientat transversalment respecte la façana. El portal d'accés és força simple, amb una llinda de pedra recte on hi ha inscrita la data de 1629 la qual s'assenta damunt uns brancals de grans carreus de pedra escairada. A la zona del capcer es disposa d'una petita finestra amb emmarcaments de pedra i al capdamunt se situa una petita espadanya de pedra. Els paraments estan realitzats amb un paredat comú revestit per un arrebossat simple força malmès. L'interior, força degradat, presenta la nau coberta per una volta de canó i els murs decorats amb elements de guix (impostes, cartel·les amb volutes, etc.) i restes de decoració amb pintures d'estil neoclàssic que representen elements geomètrics i florals.","codi_element":"08128-32","ubicacio":"a la masia La Païssa, al costat sud-est del portal d'accés a l'era.","historia":"Església particular construïda al segle XVII, a l'època barroca, període del qual consten notícies que tenia un altar de fusta policromada i retaules laterals amb escenes de la vida de Sant Narcís i una talla del Sant situada en una fornícula central, a més, d'altres elements mobles. Al llarg dels anys la capella va experimentar algunes petites actuacions o reformes, entre les quals una actuació de decoració d'època neoclàssica. Sembla que al 1936 va ser profanada i ja no s'ha tornà a restablir el culte. En la bibliografia s'esmenta que la masia havia tingut una capella anterior, d'època romànica, la qual probablement hauria estat situada en un espai posteriorment habilitat com estable. Consta que fins el 1936, la masia conservava a la sala principal una talla de fusta policromada del segle XIII, suposadament un testimoni de l'antiga capella medieval. La tradició familiar explicava que es tractava de la figura del bisbe Sant Valentí.","coordenades":"41.7730100,2.0154500","utm_x":"418172","utm_y":"4625043","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80966-foto-08128-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80966-foto-08128-32-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80966-foto-08128-32-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"L'advocació a Sant Narcís és un dels patrons dels pagesos.","codi_estil":"98|119|96","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80967","titol":"Casalot del Serrat dels Ermots del Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casalot-del-serrat-dels-ermots-del-coll","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"","notes_conservacio":"en procés d'enderroc.","descripcio":"Les restes d'aquesta masia permeten identificar la planta de la casa principal, que és de planta rectangular i que conserva una alçat molt divers dels seus murs; la part més alta conservada és fins al que correspondria la planta primera, per contra en alguns punts el mur es troba pràcticament ensorrat. Es tracta de murs de paredat comú amb carreus desbastats de mides diverses i algunes pedres irregulars, a les cantoneres blocs més ben tallats i de mides més grans. L'edifici està bastit en una zona en desnivell, adossant-se per una de les parets al terreny natural. La masia constaria almenys de dos edificis, un a pocs metres de l'altre, i orientats vers el sud. Les construccions estan situades en la zona més planera d'una carena que obra cap a migdia i que forma part del Serrat dels Ermots del Coll.","codi_element":"08128-33","ubicacio":"a tocar del límit del terme municipal amb Granera.","historia":"Es desconeix el nom exacte d'aquesta masia, per bé, que sembla que podria ser una masoveria de la masia del Coll (del terme municipal de Granera). No es conserven elements visibles en l'estructura que permeten concretar una cronologia, tot i que el tipus de murs conservats pot correspndre a una mas d'època moderna, potser del segle XVIII.","coordenades":"41.7395100,2.0359200","utm_x":"419832","utm_y":"4621304","any":"XVIII","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80967-foto-08128-33-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"la masia consta com a Casalot de la Llegenda a la viquipèdia, tot i que no es coneix el nom exacte de la casa. El nom que rep a la fitxa és en relació a la seva ubicació geogràfica dins el municipi, en concret al Serrat dels Ermots del Coll.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80968","titol":"Carrer de Sant Llogari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-sant-llogari","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer de Sant Llogari mostra un traçat força recte, actualment està pavimentat amb asfalt i té un lleuger desnivell que pren major alçada vers l'extrem de llevant. El carrer de Sant Llogari i per tant, les cases que en formen part, estan situades en paral·lel a la riera de Sant Joan, en el seu marge nord. El carrer de Sant Llogari únicament té cases a les dues bandes en l'extrem més nord del carrer, tocant al carrer del Torrent i al de la Vinya; per tant, la majoria de les cases del carrer de Sant Llogari són orientades directament cap a la riera. Es tracta d'un conjunt urbanístic que junt amb la riera configuren una imatge panoràmica típica del poble. En conjunt, les cases que conformen el carrer mostren una tipologia molt homogènia, probablement la més regular de tot el nucli, essent un exemple força similar a la tipologia de casa barroca, encara que el carrer està configurat també per cases de cronologia posterior, en especial del segle XVIII. A grans trets, el tipus de casa present al carrer de Sant Llogari és una casa entre mitgeres, de planta baixa, una planta pis i una planta golfes o sota-coberta; tot i això també hi ha algú exemple de més alçada. Totes amb el carener paral·lel a la façana principal, per tant, al carrer de Sant Llogari. Pel que fa a les obertures, sobretot són obertures força àmplies, tant en portes com finestres, i també moltes cases amb balcons, la majoria amb voladís; destaca també la presència d'obertures de galeria a la darrera planta. Moltes de les obertures són de llindes monolítiques sobre muntants de carreus força ben tallats, algunes amb els angles treballats al biaix o amb decoracions molt simples; essent molt destacable la gran presència de llindes amb inscripcions sobretot de dates. Les parets de molts dels edificis compten amb un acabat de revestiment simple i pintat de color blanc, groc o ocres. Els interiors de moltes de les cases consta que conserven elements arquitectònics interessants com voltes, restes d'enllosats, llindes, entre altres.","codi_element":"08128-34","ubicacio":"des de la zona central del nucli antic vers el sud-est.","historia":"La urbanització del carrer es produí resseguint el traçat del camí que comunica Monistrol de Calders amb Sant Llogari de Castellet, fet que li atorga nom al carrer. Es tracta d'un carrer construït en el segon gran període de creixement del poble, que s'iniciaria al segle XVII i perduraria durant tot el segle XVIII. Algunes de les dates que trobem en les llindes de les carreres del carrer de Sant Llogari són 1708, 1774, 1775, 1793 o 1801; en general, la ocupació de les parcel·les del carrer es produí cronològicament de ponent vers a llevant, les primeres les més properes al nucli, segons ens assenyalen les pròpies llindes de les cases.","coordenades":"41.7598000,2.0157000","utm_x":"418176","utm_y":"4623576","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80968-foto-08128-34-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80968-foto-08128-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80968-foto-08128-34-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Molts edificis han experimentat una reforma en façana consistent en l'obertura d'una porta de major amplada per adequar un espai de la planta baixa com a garatge.El carrer de Sant Llogari en el seu extrem de ponent té continuïtat amb el carrer de la Vinya, resseguint també el marge de la riera de Sant Joan; en aquest carrer és la part posterior de les cases de la banda sud del carrer de la Vinya les que obren sobre la riera.Destaca la presència de diversos horts a redós de la riera de Sant Joan, ocupant la llera del torrent, una part dels quals ocupen la zona entre el carrer i la riera pròpiament.","codi_estil":"96|98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80969","titol":"Creu del cementiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-del-cementiri-0","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"la creu del cementiri està ubicada a la zona central del conjunt. Es tracta d'una creu de pedra, formatda per una estructura d'una columna damunt d'un pedestal rematada amb una creu de pedra treballada escultòricament. El pedestal és una base quadrada amb un esglaonat.","codi_element":"08128-35","ubicacio":"al cementiri municipal, situat al nord del nucli urbà, a poca distància del camí de la Coma.","historia":"L'any 1910 es va construir el cementiri nou de Monistrol de Calders. Fins llavors el cementiri es troba a la zona de la sagrera just davant de l'església, entre aquesta i la part posterior de la casa de ca la Miquela. En algunes fotografies antigues encara es pot veure la ubicació del cementiri antic amb una pedestal i una creu també a la part central del recinte.","coordenades":"41.7648800,2.0165700","utm_x":"418255","utm_y":"4624139","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80969-foto-08128-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80969-foto-08128-35-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80970","titol":"Moles de Ca la Miquela","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moles-de-ca-la-miquela","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"una s'utilitza com a taula i l'altra com element decoratiu de la terrassa del bar que hi ha als baixos de la casa de Ca la Miquela.","descripcio":"Al porxo hi ha dues moltes de pedra, una és situada a l'angle sud del porxo i està disposada a manera de taula, sobre una base que li fa de suport. Aquesta peça és una mola de pedra circular, amb el forat de la nadilla a la part central (que és l'element que transmet el moviment de rotació), conserva els canals radials que facilitaven el guiat de la farina de l'interior de la pedra cap a l'exterior. En aquest cas es tractaria de la mola volandera, té unes mides aproximades de 135,5 cm de diàmetre i un gruix entorn als 26,5 cm. L'altra mola està col·locada dreta, més o menys vertical, una mica encastada al terra i disposada de manera decorativa. En aquest cas, les mides són 133,5 cm de diàmetre i un gruix d'uns 15,5 cm aproximadament; en aquest cas disposa d'un forat central i també conserva les línies acanalades radials, tot i que més erosionades.","codi_element":"08128-36","ubicacio":"al porxo del davant del bar Sport (de Ca la Miquela), Plaça de la pedrera, 6.","historia":"Desconeixem la procedència exacta d'aquestes moles, tot i que se sap que molt a prop hi havia dos molins, d'un dels quals, el molí de dalt del Solà encara conserva la bassa i una petita construcció; d'altra banda, també just davant del bar Sport hi havia la Pedrera, una taller de treball industrial de la pedra.","coordenades":"41.7600000,2.0134700","utm_x":"417991","utm_y":"4623600","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80970-foto-08128-36-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80970-foto-08128-36-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Es desconeix la data d'aquestes moles, són d'una tipologia que té una continuïtat llarga en el temps.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80971","titol":"Llinda de Cal Marfà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-cal-marfa","bibliografia":"-PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Llinda d'una de les dues portes d'entrada a la casa de Cal Marfà, concretament l'accés situat més a la part més meridional de la façana. Es tracta d'una llinda plana monolítica, que per la part superior mostra un acabat en forma triangular. La llinda compta amb una cartel·la lleugerament sobresortida en la que hi podem observar un text i diversos elements dibuixats per incisió. A la part central hi ha una creu llatina sobre una base i a costat i costat diversos objecte i eines relacionats amb els ferrers: una enclusa, un martell, una destral, una falç, unes tenalles, un podall i una ferradura, entre altres; a la part inferior, el text 'JAUME PUIGMARTÍ FERRER 1778'. L'angle inferior de la llinda, igual que els muntants que completen l'emmarcament de la porta són decorats amb motllura arrodonida senzilla.","codi_element":"08128-37","ubicacio":"Carrer Fèlix Estrada Saladich, 13.","historia":"La casa del carrer Fèlix Estrada Saladic número 13, actualment rep el nom de Cal Marfà, tot i que anteriorment era coneguda com Cal Ferrer degut a que la família que hi vivia es dedicava a aquest ofici. El conjunt de llindes presents a la façana així ho referencien i especialment la llinda de la porta, en la que es representen diverses eines i objectes relacionats amb els ferrers. Les llindes de la façana tenen inscrites diferents dates del segle XVIII, que va de l'any 1741 al 1778. aquestes dates ens indiquen una reforma destacada de la façana i segurament del conjunt de la casa en aquest període, dues de les llindes són dels anys 40 i dues altres dels anys 70 del segle XVIII. La llinda interior corresponen a inicis del segle XVII tindria relació amb una altra fase constructiva, potser relacionada amb el moment de construcció de la casa pròpiament.","coordenades":"41.7594600,2.0121600","utm_x":"417882","utm_y":"4623541","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80971-foto-08128-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80971-foto-08128-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80971-foto-08128-37-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"El poble de Monistrol de Calders compta amb una extensa i destacada quantitat de llindes amb gravats a les façanes de moltes cases, essent les llindes de Cal Marfà unes de les peces més rellevants.Concretament, la casa de Cal Marfà compta amb cinc llindes amb inscripcions o gravats, de les quals quatre son ubicades a la façana principal de la casa i una a l'interior. A part de la llinda descrita a l'apartat de descripció, les tres llindes restants de la façana estan situades a nivell de la planta primera, totes són llindes planes monolítiques, per bé que amb diversos tractaments decoratius en els angles, unes amb motllures corbades amb acabats diferents i una amb l'angle treballat al biaix, totes aquestes són llindes corresponents a obertures de finestres. Una de les llindes té la inscripció 'Juseph Puig Martí Farrer - a 2 de maix de 1749'; una segona llinda conté la inscripció gravada 'Jaume Puig Martí - Ferrer 1776' i al mig del text una creu; la tercera llinda té el text 'De mano y pluma de Jo-seph Puig Martí Farrer - Vuy dia 12 de 1 del añ - 1741', entre mig del text hi ha una creu damunt del símbol de Maria i dalt de tot sembla que hi havia algun altre element dibuixat tot ornamentant la lletra 'y' del text.Pel que fa a la llinda interior, segons consta a la bibliografia (PIÑERO, PERARNAU: 1993) aquesta és la més antiga, amb una inscripció, en cursiva, que parla d'un Puig, i està datada al 1615. De fet, es considera que es tracta de la inscripció més antiga del nucli urbà de Monistrol. Les inscripcions de les llindes fan referència a la família Puigmarti, una nissaga de ferrers que es va instal·lar al mas i que n'eren els propietaris al segle XVIII.","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80972","titol":"Llinda de Ca la Bet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-ca-la-bet","bibliografia":"-PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una llinda situada a la planta baixa, coronant la porta d'entrada a la casa, es correspon amb una peça rectangular monolítica amb l'angle inferior treballat al biaix. Compta amb la inscripció «AN 1673» i, al centre de la data, el dibuix gravat d'unes tisores obertes. La presència d'aquest objecte a la llinda porta a pensar que en aquesta casa havia hagut un sastre; de fet, a més del nom del carrer del sastre, on hi ha ubicada la casa, consta que antigament també s'anomenava així la casa.","codi_element":"08128-38","ubicacio":"Carrer del Sastre, 11.","historia":"La pròpia referència de la llinda porta a pensar que la casa pot ser originària de finals del segle XVII, tot i que en l'actualitat s'hi ha dut a terme una reforma important.","coordenades":"41.7590100,2.0106300","utm_x":"417754","utm_y":"4623493","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80972-foto-08128-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80972-foto-08128-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80972-foto-08128-38-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"L'edifici també consta escrit com a Ca l'Avet.","codi_estil":"119|96","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80973","titol":"Llinda de Ca l'Estudiant","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-ca-lestudiant","bibliografia":"-PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"La llinda de Ca l'Estudiant, està situada a la planta baixa, concretament coronant la porta principal; es tracta d'una llinda plana monolítica amb una motllura senzilla a l'angle inferior, el qual es mostra acabat en punt rodó. En el frontal hi ha inscrita la data 1683, al centre de la qual s'observa una mena d'escut coronat de traça esquemàtica, dins el qual hi ha eines pròpies dels mestres de cases: un martell, un compàs i un angle.","codi_element":"08128-39","ubicacio":"Carrer Nou, 15 i 17.","historia":"La pròpia referència de la llinda porta a pensar que la casa pot ser originària de finals del segle XVII.","coordenades":"41.7595200,2.0103200","utm_x":"417729","utm_y":"4623550","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80973-foto-08128-39-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80973-foto-08128-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80973-foto-08128-39-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Segons consta a la bibliografia, anteriorment Ca l'Estudiant també era coneguda com a Cal Dretxu.","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80974","titol":"Llindes de Cal Llirac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llindes-de-cal-llirac","bibliografia":"-PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"A la façana principal Cal Llirac hi trobem dues llindes amb inscripcions. Una a la porta principal i l'altra al balcó del primer pis. Es tracta de dues llindes planes monolítiques amb motllura senzilla a l'angle interior, mostrant un acabat arrodonit, acabat que també es reprodueix en els muntants d'ambdues obertures. Pel que fa a la llinda de la porta principal, mostra al centre un dibuix gravat de difícil interpretació, en la bibliografia s'esmenta a manera d'hipòtesis que podria representar una bota de cama alta i cosa que podria indentificar-se amb la casa d'un cuireter. Aquesta llinda té la data inscrita la data 1685, amb el dibuix al centre i amb petits rombes entre les xifres. Pel que fa la llinda de l'obertura de la planta primera, la qual dóna al un balcó, mostra la inscripció 'IASINTO» junt amb altres lletres a costat i costat del dibuix central. De fet, a la part central de la llinda hi ha rebaixat un quadrat dins el qual, en relleu, hi ha la data '1686' i al centre de la qual es desenvolupa un dibuix consistent en una creu sobre una base quadrangualar amb una aspa dins i damunt de tot una forma que sembla correspondre a un animal alat esquemàtic.","codi_element":"08128-40","ubicacio":"Carrer del Sastre, 20.","historia":"Les referències a les dates 1685 i 1686 en dues de les llindes de la casa, ens indiquen que la casa pot ser originària d'aquest moment. De fet, de finals del segle XVII consten diverses referències en llindes de la zona del poble avall, on es localitza aquesta casa.","coordenades":"41.7590100,2.0103800","utm_x":"417733","utm_y":"4623493","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80974-foto-08128-40-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80974-foto-08128-40-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80974-foto-08128-40-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80975","titol":"Fita tritermenal de Monistrol de Calders, Calders i Moià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-tritermenal-de-monistrol-de-calders-calders-i-moia","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Fita de delimitació dels termes municipals de Monistrol de Calders, Calders i Moià; es tracta d'una peça monolítica encastada al terreny natural en el punt d'unió i contacte dels tres termes municipals. Es tracta d'un bloc de pedra format per una peça allargada col·locada verticalment i de secció més o menys triangular. A cadascuna de les tres cares hi ha incises les lletres indicadores de cada terme municipal.","codi_element":"08128-41","ubicacio":"al límit nord-est del terme municipal, al vessant est del Pla de la Puntogaina.","historia":"El municipi de Monistrol de Calders es va conformar l'any 1934, concretament el 5 de juliol, com a resultat de la segregació del veí municipi de Calders.","coordenades":"41.7905700,2.0340600","utm_x":"419741","utm_y":"4626975","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Les fites de terme del municipi de Monistrol de Calders són de tipologies diverses, responent al fet que algunes són antics límits conservats i no modificats arran de la creació del municipi i d'altres són justament del moment en que es configuraren els nous límits. Per tant, algunes de les altres pedres de terme poden ser de cronologies anteriors. Hi ha un conjunt ampli de les pedres del terme que compten amb una numeració en xifres aràbigues i les inicials del nom del municipi amb el que afronta en cadascuna de les cares; la majoria de les pedres amb aquestes característiques, són de l'època en que Monistrol de Calders encara formava part del municipi de Calders.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80976","titol":"Creu de terme o Pedró petit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-terme-o-pedro-petit","bibliografia":"-PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"presenta parts força erosionades, el text inscrit al pilar no és totalment llegible.","descripcio":"Creu de terme formada per un basament de pedra i la creu de planxa de ferro. Es tracta d'una creu llatina, amb els extrems dels braços més amples i decorada a la zona del creuament amb un cercle i uns raigs. El suport de pedra on hi ha encastada la creu està compost per una base rectangular feta amb tres grans carreus, damunt una pilastra de secció quadrada amb part dels angles treballats al biaix i a sobre una peça a manera de capitell troncocònic de poca alçada on hi ha situada la creu. La pilastra mostra restes d'alguna inscripció o data incisa.","codi_element":"08128-42","ubicacio":"al turonet on hi ha la font dels Enamorats, i a tocar de la urbanització del Solà.","historia":"Antigament, en aquest indret en motiu del dia de Santa Creu, el 3 de maig, es feia la benedicció amb salpàs del terme. El rector i els feligresos sortien de la parròquia en processó fins a la creu on es feia la cerimònia de benedicció.","coordenades":"41.7587800,2.0155100","utm_x":"418159","utm_y":"4623463","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80976-foto-08128-42-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80976-foto-08128-42-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80976-foto-08128-42-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Des de l'església parroquial seguir uns 140 metres el corriol que porta cap a la font dels Enamorats,.","codi_estil":"119|96","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80977","titol":"Tombes dels rectors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tombes-dels-rectors","bibliografia":"-PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Les lloses que assenyalen les ubicacions de les tombes d'antics rectors de la parròquia de Sant Feliu de Monistrol de Calders estan ubicades a la zona central de la nau de l'església, concretament l'espai que correspon al passadís central, amb els bancs a banda i banda. Es tracta d'un conjunt de lloses mortuòries en les que hi ha decoracions diverses, bàsicament amb elemens gravats conformant diferents dibuixos, com una calavera amb dos ossos creuats al darrera tot dins un forma ovalada i amb decoracions de volutes al seu voltant, un altre exemple és similar a l'anterior però dins l'oval hi ha una corona; altres lloses contenen inscripcions gravades que indiquen dades referents al sepeli, com el nom o referència de la família que hi ha sepultada i l'any; un exemple és 'SEO.P. DE. IASIO RUBIO. Y DELS. SEUS.1702.' o 'HIC IACET SE-PULTUS RDVS ISIDORUS RU-BIO'.","codi_element":"08128-43","ubicacio":"a l'interior de l'església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders, a la nau central.","historia":"Les sepultures daten bàsicament del període d'ampliació de l'església parroquial al segle XVIII.","coordenades":"41.7598100,2.0140400","utm_x":"418038","utm_y":"4623578","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80977-foto-08128-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80977-foto-08128-43-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80978","titol":"Resclosa i canal de la fàbrica Clarassó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/resclosa-i-canal-de-la-fabrica-clarasso","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una resclosa situada al riu de Calders, a l'alçada d'un quilòmetre aigües amunt d'on hi havia la fàbrica i colònia Clarassó. La presa és una estructura de planta lleugerament corbada amb un braç més allargat pel costat nord del riu, conformant l'inici del canal i on hi ha la comporta que regula l'entrada d'aigües a l'esmentat canal. El mur de la resclosa és d'obra, de pedra i morter, bastit lleugerament atalussat. El canal discorre entre el riu i la carretera, tot i que conformant un traçat més rectilini; part del traçat del canal discorre dins d'un túnel excavat directament a la roca. La presa es bastí per tal de conformar un embassament que permetés acumular i regular el cabal d'aigua que es conduïa vers la fàbrica tèxtil del Clarassó.","codi_element":"08128-44","ubicacio":"al riu de Calders, en el seu pas per la zona on hi havia hagut la fàbrica tèxtil Clarassó.","historia":"Sembla que la primera presa bastida a l'indret per tal de proveïr d'aigua l'antic molí de la Païssa, podria ser del segle XVI; la darrera notícia recollida referent a l'ús de la resclosa per proporcionar aigua pel molí és del 1900. Seria a principis del segle XX, amb la construcció de la fàbrica i la Colònia Clarassó que es va construir la nova presa, en el dimensionat que es conserva avui dia. De l'any 1904 data la primera notícia referida a la resclosa per abastir les instal·lacions fabrils.","coordenades":"41.7699000,2.0090600","utm_x":"417637","utm_y":"4624703","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80978-foto-08128-44-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80978-foto-08128-44-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"La resclosa també és coneguda amb el nom de resclosa dels Campassos; aproximadament en el mateix indret hi havia la resclosa del molí de la Païssa. Aquest molí estava situat a la zona on hi havia hagut la fàbrica tèxtil, en un indret més proper al torrent però del qual no es conserva cap element visible.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80979","titol":"Resclosa de la Coma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/resclosa-de-la-coma","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Presa de contenció d'aigües formada per un mur d'obra, sembla que de pedra i morter, situada a la llera de la riera de la Golarda, aigües amunt de la masia la Coma. La presa no té molta alçada, és de forma corbada amb el desaiguàs a l'extrem nord-est, on s'inciaria el canal de conducció de les aigües. La presa reté les aigües de la Golarda conformant un petit embassament de forma allargada seguint la llera de la riera.","codi_element":"08128-45","ubicacio":"a la zona nord-est del municipi; a la riera de la Golarda, al sud-est de la masia la Coma.","historia":"La construcció d'aquesta presa es va realitzar a mitjans del segle XX, la seva funció havia de ser d'acumulació d'aigua de rec per les hortes de la masia la Coma, situades al costat de la riera metres més avall de la presa i també per abastir la pròpia masia a partir del bombeig de l'aigua; segons expliquen aquest darrer ús no s'arribà a posar en funcionament.","coordenades":"41.7764400,2.0401800","utm_x":"420232","utm_y":"4625400","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80980","titol":"Forn d'obra de la Coma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-dobra-de-la-coma","bibliografia":"-PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"tot i que l'estructura es conserva molt sencera, aquesta està coberta de vegetació i presenta parts ensorrades.","descripcio":"Es tracta d'un forn construït en una zona amb un desnivell molt lleuger. No es pot veure totalment l'estructura pel volum de vegetació que l'envolta i cobreix parcialment, tot i així es pot observar que és una estructura de planta rectangular i alçat o secció de forma lleugerament troncocònica. Els murs són de carreus de pedra desbastats. A la part inferior del mur sud-oest hi ha dues boques d'accés a les cambres de combustió, són obertures de llindes en arc de mig punt fetes amb lloses i carreus allargats. Actualment la volta que dóna accés a les cambres està coberta de terra que no permet veure l'interior, semblaria que es tracta de dues cambres de cuita independents.","codi_element":"08128-46","ubicacio":"uns 120 metres al nord-est de la masia la Coma, al peu d'un camp de pins.","historia":"No es coneix la data exacta de construcció d'aquest forn, es creu que podria ser obra dels segles XVIII i XIX, coincidint amb un període en que es realtizaren importants actuacions de reforma i construcció a la masia. És probable que també s'hagués emprat al segle XX ja que es conserva en força bon estat.","coordenades":"41.7805900,2.0327200","utm_x":"419617","utm_y":"4625868","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80980-foto-08128-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80980-foto-08128-46-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80981","titol":"Estació de ferrocarril de la Coma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/estacio-de-ferrocarril-de-la-coma","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt d'elements que conformen les restes d'una antiga estació i part de la via d'un ferrocarril. L'edifici de l'estació és l'element més visible, situat prop de l'entrada a la masia i a peu del sender GR-177; es tracta d'una gran nau de planta rectangular allargada, de més de 40 metres de llarg per més de 9 metres d'amplada, conserva el perímetre de les façanes tot i que no té teulada. Els murs de les façanes són de carreus desbastats i algunes pedres de tall més irregular, a la façana nord amb grans obertures amb llindes d'arc de mig punt fetes amb dovelles de pedra. Al pla que trobem sobre la zona on hi ha l'estació es conserven algunes restes de via de tren, raïls de ferro, travesseres, suports d'estructures de formigó, i també es pot resseguir un tram del traçat del ferrocarril des d'aquest punt fins al cingle del torrent de la Golarda.","codi_element":"08128-47","ubicacio":"al sud de la masia la Coma, a peu del GR-177.","historia":"El ferrocarril de la Coma havia de comunicar aquesta masia amb el poble de Monistrol de Calders, no es va arribar a construir en la seva totalitat i va quedar en un projecte. Segons expliquen el tram entre la masia i fins el tall de roca que conforma el curs de la riera Golarda si que es va construir i expliquen que fins i tot va arribar a funcionar tot i que de manera quasi simbòlica o testimonial. El projecte data de mitjans de segle XX, dels anys 50 o 60, moment en que a la finca hi havia una gran explotació de jardinera en actiu i entre altres, havia de facilitar el transport de materials i de treballadors.","coordenades":"41.7788500,2.0308600","utm_x":"419460","utm_y":"4625677","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80981-foto-08128-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80981-foto-08128-47-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80982","titol":"Forn d'obra del Rossinyol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-dobra-del-rossinyol","bibliografia":"-PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"en el moment de la visita s'havia fet una neteja exterior i interior de l'estructura; en no trobar-se en ús l'estructura es va malmetent amb el pas del temps.","descripcio":"Es tracta d'un forn d'obra de planta rectangular, bastit en un terreny en desnivell; l'estructura és en part excavada en el propi terreny natural i part construida per murs de pedra amb poc morter. La façana principal compta amb dues obertures en arc rebaixat obrades amb pedra desbastada. Actualment és visible part de l'espai interior del forn, concretament de l'espai on es col·locava el material d'obra per coure.","codi_element":"08128-48","ubicacio":"a la sud del terme municipal, al nord-oest de la masia el Rossinyol.","historia":"La masia el Rossinyol mostra una àmplia evolució cronològica testimoniada en diferents fases constructives de reforma i ampliació de la casa i els edificis annexes que conformen el conjunt del mas, documentat ja des de l'època medieval. En aquest sentit, es molt probable que el forn d'obra correspongui al període de reformes més contemporànies, des de finals del segle XVIII, XIX o XX. Aquest tipus d'estructures sovint eren reconstruides i reutilitzades al llarg de diferents segles.","coordenades":"41.7319400,2.0135000","utm_x":"417958","utm_y":"4620485","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80982-foto-08128-48-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80982-foto-08128-48-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80982-foto-08128-48-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"És molt habitual que els forns d'obra es construeixin en zones en desnivell a fi de facilitar l'accés a les diferents cambres, la de combustió per la part més baixa del terreny i la de cocció, situada a la part superior i amb accés des del nivell de terreny situat a una cota més alta.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80983","titol":"Forn de calç del Rossinyol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-rossinyol","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"encara manté força sencera l'estructura, tot i que hi ha algun despreniment i l'interior s'ha anat omplint de sediment.","descripcio":"Restes d'un forn tradicional de calç, del qual es conserva visible part de la cambra de cocció, de planta lleugerament ovalada, d'entorn a tres metres de diàmetre i més de dos metres d'alçada; es tracta d'una cambra excavada en el terreny natural, al costat més nord conserva un parell de filades de carreus com a coronament de l'estructura. Actualment té part de l'interior cobert de sediments i vegetació, especialment al davant del que seria la zona d'accés a l'espai de combustió, per on es carregaria de llenya per anar alimentant el foc. Des de l'interior del forn es pot identificar el que sembla la boca d'accés a la cambra de combustió. Les parets de l'estructura mostren la coloració habitual per l'efecte de l'acció del foc.","codi_element":"08128-49","ubicacio":"a la sud del terme municipal, al nord-oest de la masia el Rossinyol.","historia":"Es desconeix la data de construcció i utilització d'aquest forn, el fet que la masia el Rossinyol vagi experimentar importants obres d'ampliació i reforma al llarg dels segles XVIII i XIX, poden portar a pensar que es correspongui a una estructura d'aquest període, bastit a fi de subministrar material per les obres de la casa.","coordenades":"41.7344800,2.0118700","utm_x":"417826","utm_y":"4620768","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80983-foto-08128-49-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80983-foto-08128-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80983-foto-08128-49-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Les restes del forn estan situades a pocs metres sobre el camí que discorre per aquesta zona, al costat mateix d'una petita rasa que conforma un torrent habitualment sec.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80984","titol":"Forn de calç del Molí d'en Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-moli-den-sala","bibliografia":"-PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"","notes_conservacio":"tot i que és visible el forat de la cambra de cuita, en conjunt es troba malmès.","descripcio":"Restes d'un antic forn de calç tradicional del qual es conserva part de la cavitat excavada al terreny natural, és de planta circular d'uns tres metres de diàmetre i entorn als dos metres d'alçada. Aquest espai es correspondria a la cambra de cuita, on es col·locava la pedra calcària a coure; la cambra de combustió era a la part baixa, normalment formada amb la mateixa pedra que es col·locava per coure i s'alimentava per una boca situada a la part del davant de l'estructura del forn que permetia la càrrega de llenya.","codi_element":"08128-50","ubicacio":"a la zona central del terme municipal, a l'est del poble.","historia":"Es tracta d'una estructura típica i força comuna de forn de calç tradicional, de dimensions no massa grans però també habituals en estructures de forn que es localitzen repartides pel territori.","coordenades":"41.7742700,2.0254500","utm_x":"419005","utm_y":"4625173","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80985","titol":"Pedra de Pumanyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedra-de-pumanya","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XIV-XIX?","notes_conservacio":"la pedra es troba erosionada.","descripcio":"Es tracta d'un gran bloc de pedra (d'uns tres per dos metres aproximadament) en el que hi ha els rebaixos del que sembla que es correspondria a un trull de vi. Sembla que la pedra pot estar moguda de la seva posició originària, ja que es troba situada amb la base del trull inclinada. La base del trull és formada per un rebaix de forma rectangular pla a la superfície de la roca i amb un forat en uns dels angles, als laterals de la base del trull hi ha diversos rebaixos de formes més o menys rectangulars per tal d'encaixar-hi segurament unes bigues o peces de fusta.","codi_element":"08128-51","ubicacio":"a la zona nord-est del terme municipal, prop del camí que porta a Pumanyà.","historia":"Les característiques d'aquest trull es documenten en premses d'origen medieval, tot i que també poden ser de cronologies posteriors. Prop de l'indret on hi ha la pedra trobem diverses feixes que havien estat conreades amb vinyes, així com barraques de vinya. Al cim de la mateixa carena vers llevant hi ha el mas de Pumanyà, una antiga masia documentada des d'època medieval.","coordenades":"41.7715300,2.0289900","utm_x":"419296","utm_y":"4624866","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80985-foto-08128-51-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80985-foto-08128-51-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80985-foto-08128-51-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80986","titol":"Rellotge de sol de Cal Marfà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-cal-marfa","bibliografia":"www.gnomonica.cat","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Rellotge de sol de vareta fet en base a pintura negre sobre el mateix arrebossat de la façana principal de l'edifici, és del tipus vertical declinant amb orientació sud-est. Les línies horaries són de 5 a 3, amb línies més curtes per a les mitges hores i encara més curts pels quarts; els nombres són en xifres aràbigues. El dibuix del rellotge pren forma similar a un escut dins un rectangle, a cada angle interior del rectangle hi ha una hexafòlia. A la part superior i sota una petita creu hi ha la data '1892' inscrita.","codi_element":"08128-52","ubicacio":"Carrer Fèlix Estrada Saladich, 13.","historia":"Antigament, la casa de Cal Marfà era coneguda amb el nom de Cal Ferrer degut a que entre els segles XVII i XVIII, la família Puigmartí que hi residia es dedicaven a ferrers.","coordenades":"41.7594600,2.0121600","utm_x":"417882","utm_y":"4623541","any":"1892","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80986-foto-08128-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80986-foto-08128-52-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Cal Marfà consta a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el número 16776. El número de referència de l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Soceitat Catalana de Gnomònica és el 5105.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80987","titol":"Rellotge de sol de Sant Feliu de Monistrol de Calders","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-sant-feliu-de-monistrol-de-calders","bibliografia":"FARRÉ, E.; VALHONRAT, J.M.; BOU, C.; VENTURA, J.; ELIAS, X.; NOGUÉ, J. (2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Col·lecció Patrimoni per Descobrir. Ed. Efadós www.gnomonica.cat","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Rellotge de sol de vareta orientat al sud, realitzat en un plafó quadrangular de pedra polida i amb el dibuix del rellotge incís. El dibuix del rellotge o quadrant és format per dos cercles concèntrics; les línies de les hores s'incien en una línia horitzontal que va de les des de les 6 del matí fins les 6 de la tarda, entre les quals la resta de línies que indiquen les hores i línies de traça més curta per les mitges hores. Els números són xifres aràbigues i estan incisos dins els dos cercles concèntrics, a la part superior i també dins les dues línies de cercles hi ha la data 1649 incisa. D'altra banda, dins el cercle interior i a la part superior del gnònom, sobre les línies de les hores (damunt el pol) hi ha la inscripció d'altura de pol 'P 42 G 15 M' (pol 42 graus 15 minuts). Fet en el mur lateral de sud de la torre del campanar de l'església,","codi_element":"08128-53","ubicacio":"a la façana lateral sud de la torre del campanar de l'església Sant Feliu de Monistrol de Calders.","historia":"L'església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders és d'origen medieval, tot i que al llarg dels anys ha experimentat nombroses obres de reforma i ampliació del temple originari, transformant considerablement la seva imatge. El rellotge de sol s'hauria realtizat en el decurs de les obres d'època barroca, segons indica la data incisa.","coordenades":"41.7598100,2.0140400","utm_x":"418038","utm_y":"4623578","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80987-foto-08128-53-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80987-foto-08128-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80987-foto-08128-53-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"L'església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders consta a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el número 16775 i està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local, BCIL\/2920-I\/Acord Ple Consell Comarcal\/20.05.2010. El número de referència de l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Soceitat Catalana de Gnomònica és el 1830.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80988","titol":"Resclosa del Pla de Cardona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/resclosa-del-pla-de-cardona","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una resclosa bastida al torrent de la Golarda en un tram proper a l'aiguabarreig amb el torrent de Colljovà. És una presa de pedra i ciment conformant una planta lleugerament corbada amb un braç que s'estén pel costat nord de la llera de la riera, tot formant el canal de conducció de les aigües. Al costat més sud hi ha una de les comportes de desguàs. Les aigües contingudes per aquesta resclosa eren emprades i encara són utilitzades bàsicament per regar els horts i camps que hi ha al voltant de la llera de la riera, especialment al costat dret del curs de l'aigua, i al conegut com l'hort dels pins.","codi_element":"08128-54","ubicacio":"a la llera de la riera de la Golarda, pocs metres aigües amunt del pont de la carretera de Sabadell.","historia":"La resclosa es va construir al segle XX amb la finalitat d'abastir d'aigua de rec la zona de conreus situats a l'indret, especialment els horts dels pins de la Païssa","coordenades":"41.7677700,2.0173300","utm_x":"418322","utm_y":"4624459","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Actualment el lloc és conegut popularment com les dutxes perquè és lloc freqüentat a l'estiu com a zona de bany. A poca distància metres avall, la riera de la Golarda vessa les seves aigües al riu de Calders.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80989","titol":"Resclosa del Molí d'en Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/resclosa-del-moli-den-sala","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Resclosa bastida en pedra i morter, de planta força recta amb una molt lleugera corbatura i d'alçat força vertical. Des de la presa hi ha un canal que condueix l'aigua a la bassa del Molí d'en Sala i també a alguns horts.","codi_element":"08128-55","ubicacio":"a la llera del torrent de Sant Joan, uns 440 metres aigües amunt del Molí d'en Sala.","historia":"El molí d'en Sala mostra una arquitectura que sembla atribuïble al segle XVIII, tot i que la presència del molí a la zona és molt anterior. La resclosa podria ser obra del mateix segle XVIII. A la llera del torrent, en un pla de roca al costat de la presa s'hi identifiquen tot un seguit de forats de planta circular, corresponents als antics punts d'encaix de pals d'una presa anterior de fusta.","coordenades":"41.7568200,2.0316100","utm_x":"419495","utm_y":"4623230","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80989-foto-08128-55-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80989-foto-08128-55-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Des d'entorn als anys 80 del segle XX el lloc és molt frequentat a l'estiu com a lloc de bany de la gent del poble i entorns propers, actualment l'indret s'ha popularitzat i rep molts visitants al llarg de l'estiu. Al costat de la presa hi ha una zona condicionada amb banys i taules.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80990","titol":"Restes d'una resclosa i de tres molins als Gorgs Blaus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/restes-duna-resclosa-i-de-tres-molins-als-gorgs-blaus","bibliografia":"https:\/\/excursionismecientific.wordpress.com\/category\/moianes\/","centuria":"","notes_conservacio":"l'erosió afecta a les restes conservades.","descripcio":"les restes del que podrien correspondre a un antic trull es localitzen al vessant oest de la roca per la qual discorre la riera la Golarda a la zona dels Gorgs Blaus. Es tracta d'un conjunt d'encaixos entre els quals hi ha diversos forats de planta circular, entorn a una cinquantena, uns recs o canals i uns espais a manera de fornícula, tot excavat a la roca. Les mides dels forats són diverses, entre els 11 i els 20 centímetres. Sembla que part dels forats i els encaixos visibles podrien correspondre a una estructura d'alguna antiga resclosa, altres a una passera. D'altra banda, també es conserva un altre encaix que segons Francesc Roma podria tractar-se d'un trull d'oli mogut per animals.","codi_element":"08128-56","ubicacio":"a la roca per on discorre la riera de la Golarda, a la zona dels Gorgs Blaus.","historia":"Es desconeix l'època en que es van construir aquests elements ni tampoc fins quan van estar en ús.","coordenades":"41.7735400,2.0255700","utm_x":"419014","utm_y":"4625092","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80990-foto-08128-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80990-foto-08128-56-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80991","titol":"Necròpolis de la Païssa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/necropolis-de-la-paissa","bibliografia":"-DAURA, A.; GALOBART,J. (1983): 'L'arqueologia al Bages (II)'. Les Fonts, Quaderns de Recerca i Divulgació, núm. 6, pàg. 86-87. Manresa: Col·legi de Doctors i llicenciats. -DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J. (1995): L'arqueologia al Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GIBERT REBULL, J. (2011): L'alta edat mitjana a la Catalunya Central (segles VI-XI). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat. Tesi doctoral, director: Ramon Martí Castelló; Universitat Autònoma de Barcelona. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -ROIG I DEULOFEU, A.; ROIG I BUXÓ, J. (1996): 'La necròpoli de la Païssa (Monistrol de Calders): El poblament d'època visigòtica al Bages (segles VI-VII)', a Dovella, número 51, p. 41-47.","centuria":"VI-VII","notes_conservacio":"únicament són visibles alguns clots, no consta que es realitzés cap actuació de conservació un cop finaltizada la intervenció arqueològica.","descripcio":"De l'1 al 7 d'agost de 1983 es va dur a terme una intervenció arqueològica en una zona propera a la masia de La Païssa motivada pel fet que s'havia conegut el saqueig d'una sepultura a l'indret. Abans d'iniciar l'excavació eren visibles tres cistes, una de les quals havia estat visiblement remoguda. Els treballs van permetre localitzar i excavar 11 tombes, tot i que segons els resultats de la intervenció es creu que l'extensió de la necròpolis pot ser molt més gran, arribant a tenir uns 960m2. El conjunt excavat es trobava molt afectat per l'acció de l'espoli i no es conservaven les cobertes de les tombes. El tipus de tombes identificat és de caixes de lloses, llargues i primes, en alguns casos amb base també de lloses; la majoria de planta rectangular, tot i que també algunes de lleugerament trapezoïdals, totes orientades est-oest. Es van identificar esquelets tant d'individus adults com infantils; moltes de les tombes havien estat reutilitzades, localitzant-se ossos disposats arrambats a la zona dels peus de la tomba. El nombre màxim d'individus per tomba localitzats era de tres. Van ser poques les tombes en les que es van localitzar inhumacions complertes i en bon estat. Les restes òssies han permès documentar un total de 15 individus. Únicament es va recuperar aixovar en dues tombes, una petita dena de collaret de pasta vítria i un fragment de cap d'agulla de bronze; l'escàs material trobat es pot deure a l'acció del saqueig. En les terres de farciment es va localitzar 53 fragments de material ceràmic de mides petites i molt erosionat, sobretot de pasta oxidant i coloració ataronjada; a més també de fragments de tegulae.","codi_element":"08128-57","ubicacio":"al sud de la masia la Païssa.","historia":"Els resultats de l'excavació, tant per la tipologia de cistes de lloses, com pel material recuperat van permetre concloure que es tracta d'una necròpolis d'entorn als segles VI i VII; la reutilització de les tombes s'hauria realitzat en el mateix període. Aquest tipus de necròpolis respondria a l'existència a la zona de nuclis d'hàbitat rurals.","coordenades":"41.7719100,2.0156600","utm_x":"418188","utm_y":"4624920","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80991-foto-08128-57-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80991-foto-08128-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80991-foto-08128-57-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Visigot|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"El 2002 en el marc del projecte de la UAB 'Prospecció als Monistrols del Bages (Rajadel, Gaià, Monistrol de Calders i Monistrol de Montserrat), es va visitar el jaciment i es recuperaren uns fragments de ceràmica comuna romana, alguns d'alt medieval, alguns indeterminats i un fragment de ceràmica medieval, en aquest cas localitzat més a prop del mas.","codi_estil":"87|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80992","titol":"Codro Bressol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/codro-bressol","bibliografia":" ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. <\/p> PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.<\/p> FERRANDO I ROIG, Antoni, (1992). Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa. Editorial Ègara. Monografies Vallesanes, 18. Pàg. 16-18. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"es troba afectat per l'erosió.","descripcio":" Gran bloc de pedra de calcària en el que hi ha un retall de planta rectangular o lleugerament trapezoïdal de 60\/65 centímetres d'amplada, uns 175 centímetres de llargada i 29 centímetres de profunditat. Part del perfil de la cavitat presenta una bora lleugerament sobresortida.<\/p> ","codi_element":"08128-58","ubicacio":"al vessant sud dels Avellaners del Cuca.","historia":" La tipologia i mides del receptacle indiquen que podria correspondre a una tomba probablement de cronologia medieval corresponent a un adult. La seva ubicació però no seria l'originària, encara que mostra orientació est-oest, hauria sofert un desplaçament de la seva disposició inicial.<\/p> ","coordenades":"41.7625800,2.0440100","utm_x":"420533","utm_y":"4623858","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"La tradició oral local narra que un eremita va construir aquesta tomba per al seu propi ús en morí. Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80993","titol":"Dolmen del Pla del Trullars","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-del-pla-del-trullars","bibliografia":"-DAURA, A.; GALOBART,J. (1982): 'L'arqueologia al Bages'. Les Fonts, Quaderns de Recerca i Divulgació, núm. 5. Manresa: Col·legi de Doctors i llicenciats. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"III-II aC","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument megalític del tipus dolmen consistent en una cambra sepulcral, l'estructura visible actualment és el resultat d'una restitució realitzada l'any 2005. Es tracta d'un dolmen de cambra simple, amb una caixa de planta rectangular formada per grans lloses falcades a terra i una gran llosa de coberta. Al voltant de la cambra sepulcral es reconstruí un túmul de pedra i terres de planta circular.","codi_element":"08128-59","ubicacio":"al sud-est del terme municipal, dalt del Pla del Trullars.","historia":"Les primeres referències científiques de l'estructura són de l'any 1920 per part del Centre Excursionista de Vic. A finals dels anys 50 del segle XX es va dur a terme un estudi i documentació planimètrica i gràfica de la mà de Ricard Bautista. El 2003, després de l'important incendi que afectà la zona, es va realitzar una excavació arqueològica a fi de recollir el màxim d'informació possible per tal de poder incloure el monument dins una ruta turístico-cultural. Entre febrer i març del 2005 es va dur a terme una nova intervenció arqueològica consistents en la reconstrucció del monument.","coordenades":"41.7448400,2.0346700","utm_x":"419735","utm_y":"4621897","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80993-foto-08128-59-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80993-foto-08128-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80993-foto-08128-59-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls|Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Les lloses que mancaven per la reconstrucció del dolmen van ser substituides per peces properes a la zona.","codi_estil":"79|78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80994","titol":"Jaciment paleontològic de Monistrol de Calders","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-monistrol-de-calders","bibliografia":" FOLCH, R. (1988): 'Registre fòssil', a Història Natural dels Països Catalans, núm. XV. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"són zones afectades per l'erosió.","descripcio":" La zona de la carretera de Monistrol de Caldera a Calders forma part del Geòtop 214 'Escull de la Trona', més concretament del que anomenen 'orla discontínua d'afloraments de calcàries esculloses que dibuixen perfectament el contorn del gran golf bartonià'. Aquest gran golf es situa a la Catalunya Central, tot obrint-se cap a l'oest, vers el golf de Biscaia. En tot el contorn d'aquest gran golf s'hi desenvolupen esculls, aquests són visibles gràcies als encaixaments de les xarxes fluvials formats amb els aixecaments vinculats a l'orogènia alpina i a la distensió miocena. Concretament, les zones amb més afloraments del conjunt són els extrems nord i sud dels relleus occidentals de la Plana de Vic. El jaciment és de tipus marí i aflora en diversos punt entre Monistrol de Calders i Calders; com a associacions faunístiques s'hi inclouen 'Echinolampas archiaci' i 'Coleopleurus coronalis'.<\/p> ","codi_element":"08128-60","ubicacio":"entre Monistrol de Calders i Calders, especialment a la zona propera a la carretera.","historia":" Cronològicament el jaciment es situa en el Cenozoic Terciari Paleògen Eocè superior Bartonià.<\/p> ","coordenades":"41.7777000,2.0113400","utm_x":"417837","utm_y":"4625567","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-05-22 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Les coordenades són un punt intermig de la carretera de Monistrol de Calders a Calders.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80995","titol":"Balma i tombes de l'Ermità","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-i-tombes-de-lermita","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -FERRANDO I ROIG, A. (1992): Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Monografies Vallesanes, 18. Editorial Ègara. Terrassa. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. Http:\/\/caudelguille.net\/caus\/541-ermita-cova http:\/\/www.geb.cat\/balma-freda-monistrol-de-calders-moianes\/","centuria":"","notes_conservacio":"les restes es troben abandonades i sense cap mena d'actuació de consolidació o conservació.","descripcio":"Es tracta d'una balma amb restes d'estructures de murs i damunt la qual, en la mateixa roca hi ha una tomba excavada. La balma és de dimensions considerables amb l'obertura orientada a ponent, en la que s'hi localitzen diversos murs de pedra, d'una banda, les restes d'un mur bastit en paral·lel a la balma, a manera de tancament o façana, i a l'interior restes d'alguna construcció, semblaria alguna compartimentació de l'espai interior. La balma està conformada per una única cavitat, amb una fondària entorn als 7,5 metres. Pel que fa a la tomba, situada a la part superior de la mateixa roca que conforma la balma, es correpon a una tomba rebaixada en el mateix terreny natural, és de planta lleugerament trapezoïdal, amb els angles arrodonits; les mides aproximades són: 2 metres de llargada, 0,60 metres d'amplada i uns 0,40 metres màxims de profunditat; mostra una orientació aproximadament est-oest. La roca on es localitza la balma i la tomba és del tipus gres.","codi_element":"08128-61","ubicacio":"a l'àrea sud-est del terme municipal i al sud del Serrat de la Trompa.","historia":"La tipologia de la tomba podria correspondre a una cronologia alt-medieval dels segles VIII-IX (FERRANDO:1992), tot i que caldria estudis més aprofundits per acabar de precisar-ne la cronologia. Pel que fa a la balma encara és més complicada la seva atribució cronològica, ja que els models d'hàbitat en balma són molt amplis, no hi ha cap estudi específic realitzat que permeti aportar dades concretes per la seva adscripció cronològica. Es creu que pot estar relacionada amb la presència de la tomba, per tant, podria ser de cronologia alt medieval, sense que es pugui descartar una extensa perduració d'ocupació al llarg dels segles, encara que sigui de manera esporàdica i per a usos diversos, i molt possiblements en ocupacions temporals. També resta pendent d'estudi la possible vinculació amb la molt propera cova de l'Ermità, en relació a la qual s'ha escrit que podria tenir una ocupació estacional alternada amb la balma segons el període de l'any.","coordenades":"41.7369400,2.0278800","utm_x":"419160","utm_y":"4621026","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Concretament a la zona hi trobem tres elements a diferenciar, la balma, la tomba i la cova de l'Ermità; a la fitxa es descriuen la balma i la tomba per la seva proximitat, la cova es descriu en una altra fitxa.El corriol que porta a la balma es pren a la zona de la masia l'Otzet, és un sender que porta a la carena del Serrat del Moro, alguns trams són poc fresats, el darrer tram és a través d'una ampla pista que discorre sota el camí, des d'aquesta pista es gira vers l'esquerra fins arribar a la balma.Actualment, la balma és emprada com a lloc de resguard de caixes d'abelles.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80996","titol":"Pont del Rector","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-del-rector","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un pont de pedra de dos ulls amb un pilar central de planta hexagonal, acabat al extrems en angle agut i realitzat amb grans carreus de pedra rectangulars, col·locats al trencajunt. A partir d'aquest pilar central i de les dues basses situades a cada extrem de les mateixes característiques estructurals, es disposen dues gran arcades de mig punt rebaixat realitzades amb paraments de pedra irregular llevat de les dues cantoneres, on es disposen grans dovelles de pedra molt ben tallades i escairades. La resta de murs fins a la cota del paviment s'estructuren a base d'un paredat comú. A dita cota s'observa una moderna intervenció consistent en l'ampliació de la calçada amb una estructura de bigues de ciment armat col·locades en voladís, amb una barana metàl·lica de barrots verticals i passamà de disseny senzill, que emmarquen una zona habilitada per a vianants. A la zona de ponent hi ha una placa commemorativa amb la següent inscripció: 'Dr. BELLVER 1798-1962'.","codi_element":"08128-62","ubicacio":"dins el nucli urbà de Monistrol de Calders, damunt la riera de Sant Joan; al costat de Ca la Miquela","historia":"Antigament la riera de Sant Joan es creuava únicament a través d'una palanca. La construcció d'aquest pont data del 1798 (segons una inscripció). Sembla que la seva construcció va ser per iniciativa del Mn. Bellver, segons la tradició oral recollida, això es va deure a que un aiguat es va endur la palanca que permetia creuar el riu a dins el poble, fet que va impedír que el mossèn pogués anar a donar l'extremunció a un veí. Al 1962 es va realitzar una actuació al pont consistent en l'ampliació de la seva calçada a fi de facilitar el pas de vehicles; el projecte es conserva al fons de l'arxiu municipal.","coordenades":"41.7601100,2.0132500","utm_x":"417973","utm_y":"4623613","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80996-foto-08128-62-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80996-foto-08128-62-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80996-foto-08128-62-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Va ser el primer pont de certa embargadura i qualitat que es va construir dins el poble i que permetia creuar la riera de Sant Joan amb comoditat. Formava part de l'antic traçat i via de comunicació de Monistrol vers Calders i cap a Talamanca.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80997","titol":"Pont de Cal Serni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-cal-serni","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. -VVAA. (2008): Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona, Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont sobre la riera de Sant Joan, en el traçat de la carretera B-124, de Calders a Sant Llorenç Savall; quedant situat a la zona sud-oest del mateix nucli de Monistrol de Calders. De fet, just després del pont en direcció a Sant Llorenç hi ha un trencall per accedir al nucli. Es tracta d'un pont de traçat recte, construït en carreus de pedra ben tallada i polida, amb una longitud d'uns 45,52 metres i una amplada de 5 o 6 metres, compta amb 4 arcs rebaixats fets amb dovelles de pedra recolzats en pilars de secció ovalada amb tallamars. Els pilars, de més amplada a la base que a la part superior, s'uneixen als arcs amb una senzilla motllura lleugerament sobresortida a la zona de la imposta. La barana és d'obra i coronada amb lloses disposades planes.","codi_element":"08128-63","ubicacio":"a la carretera B-124 de Calders a Sant Llorenç Savall, en el pas per la riera de Sant Joan.","historia":"La carretera de Calders a Sant Llorenç Savall consta que es va finalitzar el 1900, tot i així el projecte del pont és del 1903, de l'enginyer Tomàs Rivera, i es va acabar de construir el 1904.","coordenades":"41.7587600,2.0113200","utm_x":"417811","utm_y":"4623464","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80997-foto-08128-63-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80997-foto-08128-63-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Aquest pont es troba ubicat uns 500 metres al sud del pont de la Golarda, ambdós projectats pel mateix enginyer, seguint una mateix tipus de disseny, aquest però de longitud més curta. El pont rep el nom de pont de Cal Serni per la proximitat amb la casa que rep aquest nom.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80998","titol":"Pont del Collet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-del-collet","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. -VVAA. (2008): Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona, Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont de la carretera B-124, de Calders a Sant Llorenç Savall, al seu pas per sobre la riera de la Golarda. La ubicació és prop del nucli mateix de Monistrol de Calders, a l'extrem sud del pont hi ha el trencall que condueix al poble entrant pel Serrat. Es tracta d'un pont de traçat recte, en conjunt bastit en carreus de pedra ben tallada i polida; té una longitud d'uns 56 metres i una amplada de 6 metres, compta amb 5 arcs rebaixats fets amb dovelles de pedra recolzats en pilars de secció ovalada amb tallamars. Els pilars, de més amplada a la base que a la part superior, s'uneixen als arcs amb una senzilla motllura lleugerament sobresortida a la zona de la imposta. La barana és d'obra i coronada amb lloses disposades planes. El pont compta amb una ampliació de la seva calçada, arran de millores fetes en el carretera.","codi_element":"08128-64","ubicacio":"a la carretera B-124 de Calders a Sant Llorenç Savall, en el pas per la riera de la Golarda.","historia":"La carretera de Calders a Sant Llorenç Savall consta que es va finalitzar el 1900, tot i així el projecte del pont és del 1903, de l'enginyer Tomàs Rivera, i es va acabar de construir el 1904.","coordenades":"41.7624500,2.0128000","utm_x":"417939","utm_y":"4623873","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80998-foto-08128-64-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80998-foto-08128-64-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80998-foto-08128-64-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"També es anomenat pont de la Golarda.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80999","titol":"Cementiri municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-municipal-17","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un recinte envoltat per una tanca d'obra, uns murs de paredat comú que segueixen el desnivell del terreny on està ubicat el cementiri. La tanca està rematada per la part superior per una filada de rajola formant dues pendents i amb una teula àrab com a carener. La porta d'accés al recinte està formada per dos pilars d'obra de maó massís rematats per diverses filades de maons en voladís decreixent amb una esfera ceràmica al capdamunt. Dits pilars emmarquen una porta metàl·lica de forja decorada a la part superior per un seguit de formes corbes realitzades amb senzills perfils que emmarquen una creu i la data de 1910, elements també de perfils metàl·lics. L'espai interior està enjardinat i el solquen diversos camins empedrats que segueixen el peu de les zones on hi ha els nínxols ordenats en tres nivells d'alçada i coberts per una estructura de teules formant una sola pendent vers l'exterior del recinte. L'estructura dels nínxols ocupen tres dels quatre costats del mur de tanca i l'espai central està ocupat per la zona enjardinada i pels mausoleus ornamentats amb elements lapidaris. Destaca l'escultura d'una jove nua a de mida natural en posició asseguda i semblant meditatiu. També s'hi troben elements religiosos com creus, destacant l'estructura d'una columna damunt d'un pedestal rematada amb una creu de pedra treballada escultòricament.","codi_element":"08128-65","ubicacio":"uns 300 metres al nord del nucli urbà.","historia":"L'any 1910 es va construir el cementiri nou de Monistrol de Calders. Fins llavors el cementiri es troba a la zona de la sagrera just davant de l'església, entre aquesta i la part posterior de la casa de ca la Miquela. En algunes fotografies antigues encara es pot veure la ubicació del cementiri antic amb una pedestal i una creu també a la part central del recinte.","coordenades":"41.7648600,2.0165900","utm_x":"418257","utm_y":"4624137","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80999-foto-08128-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/80999-foto-08128-65-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81000","titol":"Pedrera d'en Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera-den-sala","bibliografia":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pedrera_d%27en_Sala","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pedrera d'extracció de pedra del tipus sorreca; el material que s'extreu es talla en blocs de pedra i és per a usos diversos, tals com material constructiu per murs, llindes, ampits i muntants d'obertures, per esculpir elements ornamentals o elements arquitectònics de tipologia molt diversa.","codi_element":"08128-66","ubicacio":"a l'extrem nord-oest del municipi, al nord de la granja dels Campassos.","historia":"Es tracta d'una pedrera en funcionament, el sistema d'extracció dels blocs de pedra és per procediment industrial a partir de diferents tipus d'explosius. L'empresa que explota la pedrera realitza diferents tipus de treballs en l'acabat dels seus materials, des de peces purament més mecanitzades a elements treballats manualment amb acabats de tècniques diverses, des pedra polida, buixardada o punxonada. Es tracta d'una pedrera d'explotació contemporània, des de la segona meitat del segle XX, tot i això, és un exemple de la perduració d'aquesta activitat industrial al municipi que manté en la part d'acabats del material l'evolució de la tradició del treball de la pedra. Aquest tipus d'indústria ha estat molt important i arrelada al municipi.","coordenades":"41.7716700,2.0056100","utm_x":"417353","utm_y":"4624903","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"El nom oficial de l'explotació és Pedrera de Monistrol, tot i que el nom que més utilitza la gent del poble és la Pedrera d'en Sala.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81001","titol":"Pedrera de la Baresma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera-de-la-baresma","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http:\/\/www.xerolit.cat\/pedreres.html","centuria":"XX","notes_conservacio":"la pedrera no està en ús, però és perfectament identificable.","descripcio":"Pedrera per l'extracció de pedra del tipus sorrenc, actualment en desús. Es pot observar un gran front d'explotació d'uns cent metres de llargada, orientat d'est a oest. Actualment, tot i que és perfectament visible el tall de la roca, la vegetació herbàcia i matollar ha ocupat alguns raconets.","codi_element":"08128-67","ubicacio":"al Serrat de la Baresma, prop de Colljovà.","historia":"Consta que la pedrera es va posar en funcionament pels volts dels anys 60 del segle XX de la mà de l'empresari Jaume Mitjans.","coordenades":"41.7619700,2.0331400","utm_x":"419629","utm_y":"4623800","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"La zona on hi ha la pedrera encara s'hi poden trobar antigues feixes de conreu de vinya.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81002","titol":"Pedrera dels Soleis de Rubió","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera-dels-soleis-de-rubio","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http:\/\/www.xerolit.cat\/pedreres.html","centuria":"XX","notes_conservacio":"resta abandonada i la vegetació ha anat recuperant l'espai de l'explotació.","descripcio":"Antiga pedrera de roca calcària, l'única d'aquest tipus de pedra del municipi. Es tracta d'una explotació en desús, que de fet va estar en activa molt poc temps degut a la poca rendibilitat que s'aconseguia. L'àrea explotada és relativament petita, mostrant un front d'extracció d'uns vint metres de llargada i de poca potència. Són visibles una pila de pedres a peu del camí que permet identificar la pedrera.","codi_element":"08128-68","ubicacio":"a la zona de llevant del terme municipal, a peu del camí de la Clusella.","historia":"La posada en funcionament d'aquesta pedrera data dels anys 40 del segle XX, tot i que va tenir una durada molt breu, malgrat que la pedra calcària és de més qualitat que la sorrenca, material que s'extreia a la resta d'explotacions del municipi.","coordenades":"41.7600900,2.0418100","utm_x":"420347","utm_y":"4623583","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81003","titol":"Pedrera de la Païssa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera-de-la-paissa","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http:\/\/www.xerolit.cat\/pedreres.html","centuria":"XX","notes_conservacio":"no és utilitzada com a pedrera; es tracta d'una explotació a cel obert de mides considerables.","descripcio":"Antiga pedrera d'extracció de pedra sorrenca, de la qual es pot veure dos grans fronts d'extracció a cel obert, un dels quals amb entorn a uns cinquanta metres de llargada i de força alçada, en conjunt són molt visibles els diferents talls i seccions del terreny natural. L'explotació és clarament visible des del peu de la carretera que va de la masia la Païssa a la Coma però també des d'alguns altres indrets.","codi_element":"08128-69","ubicacio":"a la zona nord del terme municipal, a la B-124 on hi havia la Colònia Clarassó, prendre el trencall.","historia":"L'explotació d'aquesta pedrera s'inicià entorn l'any 1952 i va tenir un període de funcionament d'uns sis anys; consta que hi van treballar una quinzena de persones. L'empresa propietària era Pedreres Jornet. La pedrera va continuar essent explotada com a zona d'extracció de sorres i graves per la construcció.","coordenades":"41.7766100,2.0188800","utm_x":"418462","utm_y":"4625439","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81003-foto-08128-69-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81003-foto-08128-69-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"També apareix citada com a pedrera dels Gorgs Blaus i amb el nom d'empresa, la Pedrera d'en Jornet o la Pedrera Jornet que de fet és el nom oficial.A les zones d'extracció destaquen la presència de dues grans basses d'aigua que han ocupat alguns dels espais d'explotació.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81004","titol":"Pedrera de Coll Girant o de Pumanyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera-de-coll-girant-o-de-pumanya","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http:\/\/www.xerolit.cat\/pedreres.html","centuria":"XX","notes_conservacio":"actualment no està en funcionament.","descripcio":"Es tracta d'una gran explotació de pedra sorrenca formada per diversos fronts d'extracció de llargada considerable. Un dels fronts té orientació est a oest i una llargada entorn a uns cent metres, una altra línia d'extracció de roques també d'uns cents metres però orientada perpendicular a l'anterior, o sigui, nord-sud. A més d'aquestes dues zones principals d'extracció hi ha altres àrees d'explotació secundàries. La capa de roca de qualitat es troba entre dues betes, una de superior de pedra també sorrenca però de mala qualitat i una capa inferior d'una roca que pren tonalitat gris blavós. En diferents punts de la pedrera es poden apreciar les marques dels tascons (tasconeres) emprats en el sistema d'extracció més antic de l'explotació. Aquesta tècnica d'extracció de pedra (també amb variants al llarg dels anys), en època de treball d'aquesta pedrera consistia amb una primera fase de barrinat de la roca per produir una esquerda, posteriorment es realtizaven els clots on es clavaven els tascons de fusta que s'anaven mullant, aconseguint que per acció de dilatació de la fusta és trenqués la roca.","codi_element":"08128-70","ubicacio":"al nord-est del nucli urbà. S'hi arriba pel camí de la Coma i Marfà, prenent el trencall de Pumanyà.","historia":"Es considera la pedrera més antiga del període contemporani, i la que s'ha explotat durant més temps. Sembla que es va posar en actiu entorn a l'any 1900 arran de la construcció dels ponts de la carretera i la necessitat de material per l'obra. En aquesta època consta que s'explotaren uns primers cinquanta metres del front principal. L'explotació continuà activa, especialment a partir dels anys 60 quan va passar a l'empresa Pedreres Jornet. Als anys 80 l'empresa va obrir un nou sector d'explotació a l'altra banda de la riera la Golarda, seguint la mateixa beta de roca i emprant un sistema totalment mecanitzat.","coordenades":"41.7696100,2.0258700","utm_x":"419034","utm_y":"4624655","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81004-foto-08128-70-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81004-foto-08128-70-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81005","titol":"Pedrera de Mussarra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera-de-mussarra","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http:\/\/www.xerolit.cat\/pedreres.html","centuria":"XX","notes_conservacio":"no té activitat extractiva de fa molts anys.","descripcio":"Es tracta d'una antiga pedrera de pedra sorrenca, amb dos grans fronts d'extracció visibles; una àrea d'actuació té uns cent metres de llargada i orientat est a oest , i l'altre, de nord a sud, amb un front d'extracció més curt. La zona d'explotació és clarament identificable degut als talls verticals que han quedat visibles en el terreny natural.","codi_element":"08128-71","ubicacio":"situada a peu del camí que des del coll de Lligabosses porta cap al mas Mussarra.","historia":"L'activitat extractiva en aquesta pedrera es va iniciar pels volts de l'any 1942 de la mà dels germans Pere i Joan Jornet de Castellgalí. Durant els primers anys de treball, la bibliografia recull que molts monistrolencs, a més d'altres feines, també realitzaven treballs temporals a la pedrera per tal de completar el seu sou, fent que en alguns moment la pedrera arribés a comptar amb cinquanta treballadors. En la bibliografia també s'esmenta que d'aquesta explotació va sortir la pedra que es va emprar per construir l'església de Crist Rei i per reconstruir la del Carme,ambdues de Manresa, també pedra per l'Hospital de la Vall d'Hebron, junt amb d'altres obres públiques especialment durant el franquisme. L'any 1947 els germans Jornet es van separar a nivell empresarial; Pere, el gran impulsor de l'activitat minera de la pedra a Monistrol, va iniciar l'activitat extractiva a la pedrera del Bosc, relativament a prop d'aquesta.","coordenades":"41.7407200,2.0020300","utm_x":"417015","utm_y":"4621470","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81006","titol":"Pedrera del Coll de Portella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera-del-coll-de-portella","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http:\/\/www.xerolit.cat\/pedreres.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"les restes de la pedrera estan mig amagades entre la vegetació que hi ha anat creixent, tot i que les seccions de tall de la roca són visibles.","descripcio":"Es tracta d'una pedrera de pedra sorrenca de molt bona qualitat amb diferents frons d'explotació, almenys cinc, tots de poca grandària. L'àrea d'extracció és identificable, podent observar alguns dels dels talls verticals resultat de l'explotació, així com les marques de tasconeres, forats per les barrines o fins i tot algun bloc de pedra escairat. La majoria dels fronts queden situats més en el vessant que obra cap a llevant, tot i que també n'hi ha almenys un, en un extrem d'un petit altiplà.","codi_element":"08128-72","ubicacio":"a la serra que s'aixeca al sud-est del nucli de Monistrol de Calders.","historia":"Es considera que és la pedrera que s'ha explotat de més antic al terme de Monistrol de Calders. D'aquesta explotació consta que en va sortir la pedra per construir l'església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders (en la bibliografia no es concreta si la pedra era per la primera església medieval, per les importants obres del segle XVIII o per alguna de les actuacions del segle XIX, com la construcció de la capella fonda). Posteriorment, als anys 40 del segle XX es va tornar a posar en funcionament, sembla que per un període d'uns cinc anys, entre el 1947 i el 1952 per part de Joan Jornet, qui havia estat explotant junt amb el seu germà Pere la propera pedrera de Mussarra; l'empresa de Joan Jornet va esdevenir la que més activitat va tenir al municipi, tenint en explotació diverses pedreres del municipi.","coordenades":"41.7568700,2.0071300","utm_x":"417460","utm_y":"4623259","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"La pedrera estava ubicada en una zona que degut a la pròpia orografia del terreny, dificultava les tasques de treball i transport del material.L'emplaçament de la pedrera és en una zona que té molt bon domini visual sobre el nucli de Monistrol de Calders i en conjunt, amb bones vistes vers la zona de llevant.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81007","titol":"Serrat de la Rectora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serrat-de-la-rectora","bibliografia":"-DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J. (1995): L'arqueologia al Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GIBERT REBULL, J. (2011): L'alta edat mitjana a la Catalunya Central (segles VI-XI). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat. Tesi doctoral, director: Ramon Martí Castelló; Universitat Autònoma de Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"consta que no es conserven les tombes i que les dues sitges excavades a la roca es van reomplir amb terra.","descripcio":"A l'indret anomenat Serrat de la Rectora, consta es localitzaren diverses restes arqueològiques, com a conseqüència d'una actuació de remoció de terres a la zona. Segons es recull en la bibliografia es tractaria d'unes tombes en caixa de lloses i, a prop d'aquestes, unes sitges excavades a la roca. Pel que fa a les tombes localitzades, s'esmenta que eren tres o quatre (segons les fonts); tal i com s'ha citat, correspondrien a sepultures construïdes en lloses, avui dia desaparegudes, en les que s'hi localitzaren restes òssies; també consta que, a més d'aquestes tombes, s'identificà una altra cista, 'situada en una posició més marginal, en la qual el crani del difunt reposava sobre una pedra circular' (PERARNAU, J.; PIÑERO, J.:1993, pg. 148-149). En relació a les sitges sembla que es tracta de dos dipòsits excavats a la roca, els quals es van reomplir amb terra; es cita que a les sitges no s'hi localitzà cap objecte d'interès. Una de les sitges està ubicada al costat de la que anomenen l'alzina del cisteller. Al lloc també hi ha un mur de pedra seca que discorre longitudinalment per la carena.","codi_element":"08128-73","ubicacio":"al nord-est del nucli urbà; s'hi accedeix des d'una pista a la urbanització de Saladic.","historia":"Es desconeix la cronologia de les restes que consten localitzades al Serrat de la Rectora, en el moment en que es van trobar no es recull que es realitzés cap tipus d'intervenció arqueològica amb seguiment. De fet, pel que fa a les estructures d'enterrament consta que es van destruir. A la bibliografia es recull a manera d'hipòtesis que es podria tractar de tombes medievals pel fet que s'esmenta que eren del tipus caixa de lloses, tot i això la manca d'informació no permet apuntar una cronologia específica.","coordenades":"41.7641200,2.0235500","utm_x":"418834","utm_y":"4624048","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81008","titol":"Cal Pere Negre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pere-negre","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules formant dues vessants i amb el carener situat transversalment respecte el carrer o façana principal. A la planta baixa destaca un cos d'edifici adossat, com si es tractés d'un porxo, amb coberta plana transitable, que ocupa una part de l'amplada de la façana. La porta d'accés a l'interior és simple, amb una llinda en forma d'arc escarser realitzada amb sis filades de maó massís de pla que arrenca d'un brancals realitzats amb grans carreus de pedra. L'altra obertura dels baixos és un segon portal, de llinda recte i amb tota probabilitat obrat posteriorment, que no té cap element remarcable. Pel que fa al cos d'edifici adossat, mostra un arc rebaixat realitzat amb carreus de pedra regulars, tapiat amb obra que imita grans carreus de pedra tosca col·locats al trencajunt. Dit arc emmarca una finestra i una porta de disseny molt senzill; la finestra està defensada per una reixa de ferro simple. Al primer nivell es disposen quatre finestres, dues d'elles amb emmarcaments de pedra i ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana. El segon nivell presenta un balcó ampitador situat a l'eix del portal de la planta baixa, amb una reixa de ferro de disseny simple, és a dir, barrots verticals i passamà, també metàl·lic. A cada costat del balcó es disposen sengles finestres que no disposen de cap element remarcable. Els murs de la façana presenten un revestiment rústic a base d'un arrebossat simple, força malmès, que deixen veure els paraments realitzats amb paredat comú.","codi_element":"08128-74","ubicacio":"Plaça de la Pedrera, 4.","historia":"Edifici ubicat a la zona coneguda com la sagrera, espai que conformaria el nucli originari del poble de Monistrol de Calders, amb l'església a poca distància. Es tracta d'un edifici bastit segurament entre el segle XVIII i XIX, tot i que amb algunes reformes. El cos adossat a l'extrem nord de la façana principal, que mostra uns arcs actualment parcialment tapiats i que té unes característiques a manera de porxo, sembla que podrien haver estat part d'una antiga fassina. S'esmenta que al poble a més de la fassina coneguda com el porxo del rector, n'hi havia dues més, una de les quals podria estar ubicada en aquest edifici (o proper a aquest).","coordenades":"41.7599000,2.0134800","utm_x":"417992","utm_y":"4623589","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81008-foto-08128-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81008-foto-08128-74-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81009","titol":"Ca l'Estiraguers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lestiraguers","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"seria convenient una actuació de rehabilitació.","descripcio":"Es tracta d'un edifici format per un volum principal, al qual, amb el pas del temps, s'hi ha anat adossant diverses construccions tot transformant-lo. El cos principal, de planta rectangular, s'articula en alçat en planta baixa, un pis i golfes, amb una coberta de teules de dues vessants amb el carener orientat en paral·lel al carrer. A la zona més meridional d'aquest cos s'adossen un seguit d'estructures que no segueixen un patró constructiu; es tracta d'uns coberts i un volum de planta baixa que s'adossa a la façana, amb terrassa transitable i que sobresurt de la línia de rasant de la façana. Pel que fa a la façana del cos principal que afronta al carrer, aquesta no presenta una organització d'obertures regular sinó que és el resultat, molt probablement, de diverses transformacions. Així, una de les dues portes d'accés a la planta baixa presenta brancals de carreus de pedra i una gran llinda monolítica, aquesta obertura ha estat modificada i reduïda a la meitat de l'amplada original (és la porta situada just sota mateix del balcó-terrassa). La segona porta és de factura moderna, a manera de garatge. El volum de planta baixa adossat a la façana és una construcció feta amb murs de paredat comú i una porta més aviat senzilla. La coberta, com ja s'ha dit, és plana, i forma una terrassa que enllaça amb un balcó que recorre part de la façana que afronta al carrer. El balcó disposa d'un voladís realitzat amb una moderna obra de biguetes de ferro i revoltons de maó de pla. La barana del balcó - terrassa és de disseny senzill, amb barrots verticals de secció rectangular i passamà simple, instal·lada entre dos matxons d'obra. A l'alçada del primer pis s'observen tres finestres i una porta situades a la zona del balcó- terrassa, quatre obertures sense emmarcaments remarcables amb llinda recte. Una cinquena obertura, situada fora de la zona del balcó, presenta uns emmarcaments interessants; uns brancals realitzats amb grans carreus de pedra ben tallats i escairats, un ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana, i una llinda monolítica amb la inscripció '17 IHS 2?', una probable data de construcció o reforma on la darrera xifra no es pot llegir. Al nivell superior i a la zona més meridional s'obre una galeria de dos arcs rebaixats, dos arcs força rústecs envoltats d'uns murs obrats amb un paredat comú amb zones on el revestiment ha desaparegut; aquest nivell compta amb una altra finestra de disseny simple, sense elements destacables. A la cantonera meridional s'hi adossa un cobert de dues plantes sense murs de tancament, amb forjats de bigues de tronc de fusta i coberta de teules d'una sola vessant. A la planta segona s'observa una barana de ferro que enllaça amb la del balcó-terrassa i que segueix la mateixa tipologia. A la façana lateral, orientada a ponent, s'articulen diverses obertures més aviat senzilles, tot i que hi ha la traça d'alguna obertura de un brancals de carreus treballats al biaix, totalment transformada; a la segona planta destaca la continuació d'obertures de la galeria, amb dos arcs rebaixats de les mateixes característiques de la façana principal. Tots els murs presenten un paredat comú amb zones revestides amb un arrebossat simple. Davant d'aquesta façana de ponent s'obren horts i al costat nord s'hi adossa una construcció, que sembla que havia estat destinada a corts i magatzem.","codi_element":"08128-75","ubicacio":"Carrer Sastre, 28.","historia":"Aquest edifici està construït en una de les primeres zones que es parcel·laren per ampliar el poble, posterior a la zona de la sagrera, eren unes terres que havien format part de la finca i heretat del mas el Bosc. Les cases que es construïren entre la carretera de Sabadell a Prats i la riera de Sant Joan, conformarien el nucli conegut com poble avall. La urbanització d'aquesta zona, inicialment el carrer Nou, seguint per parcel·les cap l'actual carrer del Sastre, té origen al segle XVII i durant el XVIII. Les característiques arquitectòniques de l'edifici de Ca l'Estiragués encaixen en aquest període constructiu, de fet, la casa té una llinda a la façana principal amb una data de les primeres dècades del segle XVIII; tot i això, l'immoble mostra algunes modificacions realitzades posteriorment.","coordenades":"41.7588900,2.0100100","utm_x":"417702","utm_y":"4623480","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81009-foto-08128-75-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81009-foto-08128-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81009-foto-08128-75-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81010","titol":"Cal Ferrer Manel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-ferrer-manel","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http:\/\/www.xerolit.cat","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules, a dues vessants, amb el carener orientat en paral·lel a la façana principal. De fa poc restaurada, la finca conserva elements d'antigues obertures distribuïdes per la façana. A la planta baixa se situen diverses obertures de las quals destaca un gran portal amb brancals realitzats amb grans carreus de pedra ben tallats i escairats que suporten una gran llinda monolítica, de pedra, amb la següent inscripció: '1673'. Les altres dues obertures de la planta baixa no tenen cap interès específic. A la planta primera s'observen tres finestres amb elements medievals, és a dir, ampits motllurats que sobresurten de la línia de revestiment de la façana, brancals de grans carreus de pedra i llindes, també de pedra, monolítiques. En una de les llindes hi ha inscrita la data de '1727'. A la darrera planta es disposen tres finestres de factura moderna i un balcó ampitador amb una barana de disseny simple. El ràfec de la coberta disposa d'un modern canaló de recollida d'aigües pluvials. Es revestiment de la façana presenta una zona de sòcol amb un arrebossat rústec i la resta fins a la cota de la coberta està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color més clar presentant, en conjunt, una marcada bicromia.","codi_element":"08128-76","ubicacio":"C\/ Sastre, 9.","historia":"Aquest edifici està construït en una de les primeres zones que es parcel·laren per ampliar el poble, posterior a la zona de la sagrera, eren unes terres que havien format part de la finca i heretat del mas el Bosc. Les cases que es construïren entre la carretera de Sabadell a Prats i la riera de Sant Joan, conformarien el nucli conegut com poble avall. La urbanització d'aquesta zona, inicialment el carrer Nou, seguint per parcel·les cap l'actual carrer del Sastre, té origen al segle XVII i durant el XVIII. Les característiques arquitectòniques de l'edifici de Cal Ferrer Manel són un exemple d'aquest període de creixement urbanístic. En l'edifici podem observar una llinda del segle XVII i una del XVIII, segurament testimonis de diferents fases constructives de l'edifici. Sembla que el nom li ve donat perquè a la casa hi havia residit un ferrer.","coordenades":"41.7590500,2.0107400","utm_x":"417763","utm_y":"4623497","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81010-foto-08128-76-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81010-foto-08128-76-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81010-foto-08128-76-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81011","titol":"Cal Plans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-plans","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http:\/\/www.xerolit.cat","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"actualment està sense ús, amb les obertures tapiades; sembla que l'interior està ensorrat i en general, l'estructura conservada està degradant-se.","descripcio":"Es tracta d'un edifici format per una estructura principal, organitzada en alçat en planta baixa i pis, a la que s'hi adossa una precària construcció de només un nivell. La coberta del cos principal és de teules, formant dues vessants i amb el carener orientat en paral·lel al carrer. L'edifici adossat té una coberta de teules formant una sola vessant orientada transversalment al carrer. Els murs presenten l'estructura d'un paredat comú amb petits carreus a voltes disposats en filades. Disposa d'un portal i una finestra a la planta baixa, mentre que a la planta pis es disposen dues finestres de les mateixes característiques i una tercera, més petita, producte, molt probablement d'una reforma. Totes les obertures estan tapiades i presenten les mateixes característiques, és a dir, emmarcaments de pedra ben tallada i escairada, monolítica a les llindes i als ampits de les finestres que estan motllurats i que sobresurten lleugerament de la línia de façana. A la llinda monolítica del portal d'entrada hi ha la inscripció de la següent data: '1698', i a una de les finestres de la planta pis hi ha la següent data inscrita: '1701'. L'estructura adossada presenta bàsicament uns murs de totxana i escassos panys de murs de paredat comú. Disposa d'un portal modern sense cap element destacable, i el que sembla ser un gran finestral avui dia tapiat.","codi_element":"08128-77","ubicacio":"Carrer Nou, 19","historia":"La casa compta amb dues dates inscrites en llindes de la façana principal, que ens indiquen que degué bastir-se entre finals del segle XVII i inicis del XVIII (1698 i 1701). Aquesta cronologia concorda amb el període d'urbanització de la zona i més concretament del carrer Nou, essent una de les primeres àrees d'ampliació del poble de Monistrol de Calders.","coordenades":"41.7596600,2.0103600","utm_x":"417732","utm_y":"4623565","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81011-foto-08128-77-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81011-foto-08128-77-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81011-foto-08128-77-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Sembla que el nom de Cal Plans prové de la família que hi residí al segle XVIII i que dóna nom a la casa.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81012","titol":"Cal Rellotger","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-rellotger","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http:\/\/www.xerolit.cat","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges construït entre mitgeres organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos i amb una coberta de teules, a dues vessants, amb el carener orientat en paral·lel a la façana principal. Aquesta presenta un disseny d'obertures força regular, amb dos eixos verticals ben definits. Així, a la planta baixa presenta dos portals, l'un dona accés al vestíbul de la caixa d'escala i l'altre a un local. El portal principal disposa de emmarcaments realitzats amb grans carreus de pedra en els brancals, amb els cantells motllurats, que suporten una llinda monolítica, també de pedra i motllurada, que duu la inscripció de la data de '1698' al centre de la llinda. El portal del local no disposa de cap tipus d'emmarcament remarcable. En el primer pis se situen un balcó amb llosa de pedra d'escàs voladís i amb el cantell motllurat, i una finestra. La barana del balcó és de ferro de disseny senzill probablement obrada modernament en el moment de la darrera rehabilitació de l'edifici. L'obertura del balcó té els emmarcaments idèntics als del portal de la planta baixa, és a dir, brancals motllurats de grans carreus de pedra i llinda monolítica també de pedra i motllurada. La finestra també disposa d'uns emmarcaments de les mateixes característiques amb un ampit motllurat monolític que sobresurt lleugerament de la línia de façana. A la darrera planta s'observen dues finestres, més petites, amb uns emmarcaments idèntics. El ràfec de la coberta no és massa pronunciat i està realitzat a base de teules damunt d'una filada de maons massissos col·locats de pla. Els murs presenten un aparell de carreus petits de pedra formant un paredat comú. El conjunt hagi estat objecte d'una moderna rehabilitació.","codi_element":"08128-78","ubicacio":"Carrer Sastre, 13","historia":"La casa compta amb la data 1698 inscrita en una llindade la façana principal, segurament testimoni del període de construcció de l'edifici a finals del segle XVII; tot i que la casa també ha estat sotmesa a modificacions posteriors i també una reforma recent. La cronologia de construcció concorda amb el període d'urbanització de la zona i més concretament del carrer Nou i del carrer Sastre (antigament aquest darrer era part del mateix carrer Nou, rebia el mateix nom), essent una de les primeres àrees d'ampliació del poble de Monistrol de Calders. El nom de Cal Rellotger prové del fet que durant el segle XVIII, la família propietària, de cognom Pineda, van dedicar-se a aquest ofici; segons recull Gustau Erill, 'tant Sebastià Pineda i Reixach com el seu fill Josep Pineda i Casasanpera s'especialitzaren en la construcció de rellotges a partir de l'ofici de fuster que exercies; el segon fill del primer, germà del segon, de nom Francesc, aprengué específicament l'ofici de relloter, tot i que s'establí fora de Monistrol de Calders' (http:\/\/www.xerolit.cat\/fitxesmonistrol\/Cal%20Rellotger.html)","coordenades":"41.7589400,2.0104800","utm_x":"417741","utm_y":"4623485","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81012-foto-08128-78-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81012-foto-08128-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81012-foto-08128-78-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Anteriorment, a inicis del segle XIX la casa consta registrada com casa Xicotet.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81013","titol":"Cal Leiandru","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-leiandru","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. Http:\/\/www.xerolit.cat","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos amb una coberta de teules a dues vessants i amb el carener orientat en paral·lel al carrer. L'edifici consta de dos volums, un dels quals està enretirat de la línia de façana, el qual es correspon a una construcció amb elements més antics. El primer volum conté la porta principal d'accés a l'interior, que disposa de brancals realitzats amb grans carreus de pedra amb el cantell bisellat i una llinda en forma d'arc escarser realitzada amb diverses filades de maó massís. Damunt aquesta porta se situa un balcó amb llosa d'obra i barana de ferro amb perfils verticals helicoïdals i passamà simple. L'obertura de dit balcó és simple i no presenta cap element decoratiu o estructural destacable. Al costat mateix hi ha una senzilla finestra. A la segona planta, a la zona de golfes, es disposa una sola finestra amb emmarcaments de pedra monolítica (brancals i ampit) i llinda recta. Els murs presenten l'estructura d'un senzill paredat comú i és probable que les dues obertures de la primera planta siguin el resultat d'alguna reforma. Pel que fa al segon volum que està enretirat de la línia de façana, presenta un portal a la planta baixa amb brancals de carreus de pedra ben tallada i escairada que suporten una gran llinda monolítica, també de pedra. A la planta pis es disposa d'una finestra amb emmarcaments notables; és a dir, amb brancals de carreus de pedra ben tallats amb el cantell motllurat que suporten una llinda monolítica també amb el cantell motllurat. L'ampit és monolític motllurat i sobresurt lleugerament de la línia de façana. A la planta superior hi ha una obertura obrada amb posterioritat, amb emmarcaments d'obra de maó massís i una fusteria que ocupa la meitat de la llum de l'obertura. Els paraments també són de carreus de pedra formant un paredat comú força rústec. La superfície de façana corresponent a la planta baixa presenta un revestiment a base d'un arrebossat simple.","codi_element":"08128-79","ubicacio":"Carrer Fèlix Estrada i Saladich, 9-11","historia":"L'edifici es troba ubicat al carrer Fèlix Estrada i Saladich, anteriorment anomenat carrer del Ferrer, ja que a poca distància hi havia un taller de ferrer concretament a Cal Marfà. En origen, aquest carrer havia format part del carrer Nou, era una continuació del mateix carrer Nou i carrer Sastre; de fet, resseguint l'antic camí de Calders. La urbanització del que s'anomena Poble Avall i que inclou, entre altres, els esmentats carrers Nou, Sastre i Ferrer (avui Fèlix Estrada Saladich) s'inicia al segle XVII. La casa conserva elements que poden correspondre al segle XVIII amb reformes posteriors, tot i que no es pot descartar que sigui originària del període inicial de parcel·lació i construcció del carrer al segle XVII.","coordenades":"41.7593500,2.0120000","utm_x":"417868","utm_y":"4623529","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81013-foto-08128-79-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81013-foto-08128-79-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81014","titol":"Porxo del Rector","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/porxo-del-rector","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/La_Fassina_del_Sol%C3%A0","centuria":"XVI","notes_conservacio":"part de l'estructura i de la coberta s'està malmetent.","descripcio":"Es tracta de les restes arquitectòniques del que antigament havia estat una fassina. Part de l'edifici, avui dia està recobert per heures que amaguen la seva estructura; sembla que es tractava d'una construcció de més volum ja que per l'extrem sud-est s'endevina un mur escapçat. L'edifici conservat és de planta rectangular amb un nivell semisoterrani i una planta superior (sembla molt probable que l'interior d'aquesta planta superior pot estar dividida i comptar amb un darrer nivell o altell sota coberta); l'edifici està bastit adossat al terreny natural en una zona en desnivell, fet que determina que mostri diferents alçats visibles de les seves façanes. Així, pel costat de ponent és on observem un major alçat de la façana. Els murs que es conserven dempeus són de paredat comú realitzat amb pedres desbastades i carreus irregulars sense una disposició regular. La coberta visible és una estructura de teules formant dues vessants, amb el carener descentrat, situat més cap a l'extrem nord de la planta, determinant que el vessant de tramuntana sigui molt menor. Pel que fa a les obertures visibles, s'observen dos accessos a l'interior, un situat a la façana nord i que obra a la planta semisoterrània i un altre a la façana est i que dóna directament a nivell de la planta superior. L'obertura d'accés del costat nord està format per les restes d'un gran portal amb un brancal de pedra escairada i una gran llinda monolítica plana; tot i que la seva amplada ha estat modificada posteriorment. D'altra banda, l'obertura d'accés del costat est és una gran obertura en arc rebaixat adovellat sobre muntants de carreus de pedra; aquesta fou transformada, tapiant-la parcialment i convertint-la en una porta senzilla i damunt un finestral. Són visibles també algunes finestres, bàsicament a la façana de ponent, a nivell de la planta inferior hi ha una obertura avui tapiada de llinda en arc rebaixat sobre brancals del mateix material que els murs, i dues petites obertures a manera d'espitllera a la planta superior. De l'interior, destacar que l'espai de la planta semisoterrània està cobert per una volta rebaixada feta amb carreus de pedra tosca; aquesta estança compta també amb una obertura al costat sud que permet il·luminar i ventilar l'interior.","codi_element":"08128-80","ubicacio":"a uns 60 metres al sud-est de l'església i rectoria de Sant Feliu de Monistrol de Calders.","historia":"Segons recull la bibliografia, durant una època entorn al 1600, el poble va comptar almenys amb dues fassines, una hauria estat ubicada en aquest edifici i l'altra es creu que hauria estat situada a Cal Pere negre (ERILL, G.; GUAL, J.: 2006, pg. 40). La referència publicada permet apuntar un origen del segle XVII per aquesta estructura. Tot i que aquesta antiga fassina havia rebut el nom de Fassina del Solà, actualment l'estructura és coneguda com el Porxo del Rector. El nom inicial es deu al fet que era propietat de la propera masia el Solà, la qual també comptava amb dos molins situats a prop d'aquesta. Pel que fa a les restes conservades d'un dels antics molins, es troben situades vers el sud, sud-oest, d'aquest edifici, just a l'extrem oposat de la mateixa feixa on hi ha les restes d'aquesta antiga fassina; de fet, en la feixa es conserva en part l'estructura de l'antiga bassa del molí. Posteriorment la fassina passaria mans de l'església junt amb l'antic mas Guardiola, el qual passaria a ser anomenat també com a rectoria.","coordenades":"41.7592200,2.0145900","utm_x":"418083","utm_y":"4623512","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81014-foto-08128-80-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81014-foto-08128-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81014-foto-08128-80-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Les fassines eren indústries destinades a la destil·lació de licor, sembla que en aquesta s'hi feia aiguardent que es portava a vendre bàsicament a comerciants de Moià, a través dels quals s'exportava a Anglaterra, Holanda o Amèrica (ERILL, G.; GUAL, J.: 2006, pg. 40).","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81015","titol":"Cal Farràs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-farras-1","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a la façana principal. Presenta uns murs de paredat comú amb la zona dels baixos notablement transformada, sobretot en les obertures, ja que l'antic portal d'accés ha estat paredat i reconvertit en una finestra, i a l'eix central de la façana s'ha obert una senzilla porta d'accés a l'interior. L'antic portal, transformat en finestra, conserva els antics emmarcaments, uns brancals realitzats amb grans carreus de pedra ben tallada i escairada i una llinda monolítica on hi ha inscrita la data de '1690'. L'actual finestra, molt senzilla, està defensada per una reixa de ferro de perfils helicoïdals reblonats a tres travessers de disseny senzill. L'actual porta d'accés no té cap element destacable, a l'altre costat s'observa una petita finestra alta amb emmarcaments monolítics de carreus de pedra escairada. A primer pis presenta un balcó central, flanquejat per dues finestres, amb una llosa d'obra i una barana de ferro de disseny senzill. L'obertura que dona al balcó és molt senzilla i no té cap element destacable i molt probablement és el resultat d'una moderna intervenció; sí, però, són destacables les dues finestres que flanquegen el balcó que disposen de brancals de carreus de pedra ben tallada i amb el cantell motllurat que suporten una llinda monolítica també motllurada. Els ampits, motllurats, sobresurten lleugerament de la línia de façana. Al segon pis es disposen dues petites finestres situades una a cada extrem de la façana, amb emmarcaments de pedra ben tallada i escairada, i amb uns senzills ampits motllurats que sobresurten lleugerament de la línia de façana.","codi_element":"08128-81","ubicacio":"c\/ Fèlix Estrada Saladich, 19","historia":"L'edifici conserva en façana elements originaris de la seva construcció del finals del segle XVII, tot i que ha sofert modificacions considerables, com la transformació de l'antic portal en una finestra i l'obertura de nous registres, concretament la porta actual d'accés a l'interior, situada centrada a la façana a nivell de la planta baixa, i damunt una obertura que obra a un balcó amb voladís. Es tracta d'un edifici bastit en la primera fase de creixement important del poble que es produí al segle XVII a redós del camí de Calders, i que antigament conformaven part del carrer Nou i posteriorment, carrer Ferrer o Fèlix Estrada i Saladich, carrer Bon Aire, Carrer Sastre o Carrer Nou.","coordenades":"41.7596400,2.0125100","utm_x":"417911","utm_y":"4623561","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81015-foto-08128-81-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81015-foto-08128-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81015-foto-08128-81-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81016","titol":"Cal Cinto","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-cinto-1","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel al carrer Xic. En planta s'organitza amb dues façanes afrontades als carrers Xic i Torrent, configurant una unió aixamfranada. El tractament textural de la superfície de les façanes és diferent segons la situació; així, els murs que afronten al carrer Torrent i fins a la línia de forjat de la primera planta, presenten un paredat comú amb carreus de pedra irregulars que s'estenen fins el xamfrà i part de la superfície dels baixos de la façana del carrer Xic on formen una zona de sòcol alt. La resta de la façana del carrer Torrent, és a dir, la superfície de la segona planta fins el coronament de la façana, presenta uns murs realitzats amb obra vista de maó massís. Per contra, la façana del carrer Xic presenta una superfície de paraments revestida per un arrebossat simple des de la zona de sòcol fins al ràfec de la coberta. Un altre element destacable és el coronament de la façana del carrer Torrent que segueix els paràmetres formals d'una concepció barroca, amb una zona de capcer rematada per una cornisa que combina línies corbes i rectes. També destaca una balconada a nivell de la primera planta que s'estén per les dues façanes inclòs el xamfrà i que atorguen a l'edifici un caràcter monumental. La llosa del la balconada és d'obra amb el reforç de mènsules de ferro simples; també és de ferro de la barana, realitzada amb perfils helicoïdals i passamà senzill. Pel quer fa a les obertures, aquestes tenen un tractament diferent segons la seva situació; així, a la façana del carrer Torrent i a nivell de planta baixa es disposen tres obertures amb emmarcaments d'obra vista, amb llinda d'arc de mig punt rebaixat, emmarcaments que destaquen dels murs de pedra. A la primera planta i encarats a la balconada se situen tres finestres amb emmarcaments d'obra vista i llindes en forma d'arc escarser realitzades amb diverses filades de maó de pla. A la segona planta les obertures (tres finestres) són molt senzilles, amb uns emmarcaments simples a base d'elements de pedra artificial. El coronament de la façana està realitzat a base d'obra vista de maó de pla que sobresurt lleugerament de la línia de façana i segueix les corbes corresponents. Les obertures de la façana del carrer Xic segueixen uns paràmetres idèntics, és a dir, emmarcaments d'obra vista que sobresurten del revestiment de la façana, llevat de les formes rectes de les llindes de les finestres de la primera planta. El caràcter monumental del conjunt resta palès en el tractament textural diferenciat de les dues façanes.","codi_element":"08128-82","ubicacio":"c\/ Xic, 1; edifici situat a l'extrem del carrer Xic fent cantonada amb el carrer Torrent.","historia":"L'ocupació de les parcel·les del carrer Xic es documenta del segle XVIII en endavant, tot i que aquest edifici podria tractar-se d'una construcció d'inicis del segle XX, les característiques arquitectòniques observades fan pensar que podria tenir una primera fase més anterior (potser del segle XIX) i una reforma i remunta posterior de les primeres dècades del segle XX. Caldria però contrastar documentalment aquesta hipòtesis. És interessant la solució arquitectònica del darrer nivell de la façana principal, la que afronta al carrer Torrent, la qual compta amb un darrer nivell obrat únicament amb mur de maó massís vist i clou la façana un coronament geomètric simple però que atorga interès a l'edifici.","coordenades":"41.7603800,2.0153000","utm_x":"418144","utm_y":"4623641","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81017","titol":"La Sagrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-sagrera-2","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El conjunt arquitectònic que correspon al que s'anomenava la sagrera està configurat per un petit grup de cases que es desenvolupà a tocar de l'església parroquial i que equival al nucli originari del poble de Monistrol de Calders. Es tracta de les cases que es van construir a l'entorn immediat de l'església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders i de l'antic cementiri, avui desaparegut i transformat en la plaça de l'església. Concretament, es correspondria amb les cases que avui són la Rectoria (antigament anomenat mas Guardiola), Cal Campaner, el Centre Parroquial (antigament, Ca l'Erola), Cal Tonico, Cal Pere Negre i Ca la Miquela, i potser alguna altra casa desapareguda. A part de la rectoria, la resta de cases conservades de l'antiga sagrera es troben al costat de ponent de la plaça de l'església, espai on s'ubicava l'antic cementiri, tot i que molt probablement hi podria haver alguna altra casa cap al sud o fins i tot a llevant, vers el nord hi ha la riera de Sant Joan. Antigament, les cases que haurien conformat la Sagrera serien més, incloent entre altres la zona on s'ubicava la desapareguda casa de les Monges. Exceptuant l'actual Rectoria (mas Guardiola) adossada a l'església i que té una tipologia pròpia d'una masia; en conjunt, la resta, són edificis bàsicament del tipus casa entre mitgeres o de cap de carrer, de planta baixa, i una o dues plantes, més la darrera sota coberta, amb teulada a dos vessants i carener orientat est-oest; unes amb els murs de paredat comú vist i altres amb la superfície arrebossada i pintada. Excepte l'edifici del centre parroquial, en general la resta són de característiques similars, en algunes es pot identificar part d'estructura que pot correspondre als segles XVII i XVIII, sense descartar que puguin tenir elements anteriors, com a Ca la Miquela, així com reformes posteriors.","codi_element":"08128-83","ubicacio":"a tocar de l'església de Sant Feliu, entre aquesta, la plaça de la Pedrera, el C\/Molí i la riera.","historia":"Les sagreres eren espais considerats sagrats que es desenvoluparen a partir de l'església parroquial i cementiri, a l'entorn del qual s'establia una delimitació habitualment d'unes 30 passes; espai en el qual no s'hi podien cometre actes de violència, raó per la qual esdevenia una zona on hi havia interès en construir-hi habitatges, entre altres, a fi de gaudir de la protecció eclesiàstica. L'església parroquial de Sant Feliu està documentada des d'època medieval, concretament al segle XII, també el mas Guardiola; segurament també d'època medieval data la construcció d'altres cases a la zona de la sagrera, aquestes però degueren experimentar evolucions arquitectòniques diverses, entre les quals reconstruccions o reformes d'època moderna, quedant testimoni d'actuacions del període barroc i modern, destacant els segles XVII i XVIII i que han perdurant fins als nostres dies. Sembla que a la zona de la Sagrera de Monistrol de Calders també hi hauria la capella de Sant Joan del Solà, segons consta referenciada en la documentació en que es cita aquesta església. Al segle XVII s'esmenta el lloc anomenat la Sagrera de Monistrol de Calders, segons es recull en un document de 1840 en sobre un cens d'un hort situat en aquest indret davant la capella de Sant Joan (ACA, Josep Ribot de Morató, Notari públic de Moià: Manual comú, 1840-1842).","coordenades":"41.7598600,2.0135800","utm_x":"418000","utm_y":"4623584","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81017-foto-08128-83-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81017-foto-08128-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81017-foto-08128-83-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Es tracta d'una zona d'interès històric i patrimonial, no només per les característiques arquitectòniques dels edificis sinó perquè correspon amb el nucli originari del poble de Monistrol de Calders; tant l'estructura arquitectònica dels edificis conservats com el subsòl constitueixen un entorn d'interès patrimonial i susceptible de conservar restes arqueològiques.La majoria dels edificis conservats han experimentat algunes reformes al llarg dels anys, de fet la majoria consta que foren refetes entre els anys 1690 i 1810 (ERILL; GUAL; MANENT: 2006, 36).","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81018","titol":"Poble Avall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poble-avall","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El conjunt arquitectònic i urbanístic que constitueix el que s'anomena Poble Avall ocupa aproximament l'àrea que es defineix per sota de la Sagrera, concretament cap a part del sud-oest i especialment cap a ponent; l'eix principal a partir del qual es desenvolupà aquest nucli és l'antic camí de Calders. Poble Avall engloba bàsicament el Carrer Nou, Carrer del Sastre, Carrer Fèlix Saladic (Carrer del Ferrer), Carrer del Bon Aire, Passatge del Ferrer, la Placeta i el Carrer del Serrat, aquest darrer neix a Poble Avall i es desenvolupa fins a Poble Amunt. Pel que fa al Carrer Nou, actualment ocupa un tram més curt que en origen, ja que inicialment el Carrer Nou es corresponia amb tot el traçat que s'iniciava a tocar de la Sagrera fins el final de l'actual Carrer Nou, per tant, incloïa els actuals Carrer Fèlix Estrada Saladic i Carrer Sastre; tot el traçar correspondria amb el camí de Calders. La Placeta era de fet un punt urbanístic important, ja que era l'indret on confluïen diversos camins. A més, de la placeta, la zona compta també amb un petit passatge. Pel que fa als carreres, en conjunt són vials estrets i sense voreres, molts amb un cert desnivell; en general amb un traçat molt lleugerament corbat resultat de l'adaptació a l'orografia del terreny, tot i que algun dels carrers compta una configuració més recte. La tipologia d'edificis existents es concreta en una gran majoria d'edificis entre mitgeres, de planta baixa, i una o dues plantes, amb un espai o golfa sota coberta, amb teulada a dues vessants de teula àrab i en general amb el carener en paral·lel al carrer (tot i que amb algunes excepcions). En conjunt són cases amb murs de paredat comú, moltes amb la superfície arrebossada i pintada, tot i que algunes conserven vist el parament; un gran nombre de les cases compten amb obertures emmarcades per llindes planes monolítiques, muntants i ampits en les finestres, tot en pedra més o menys treballada, i amb diversos casos amb dates, noms o alguns dibuixos incisos; la gran majoria de dates visibles són de finals del segle XVII i XVIII.","codi_element":"08128-84","ubicacio":"la zona oest del nucli urbà.","historia":"La zona que ocupa Poble Avall es desenvolupà urbanísticament a partir de finals del segle XVII, tot i que el màxim impuls constructor va ser a inicis i mitjans dels segle XVIII. L'origen de Poble Avall vingué donat per la parcel·lació de terres del mas Llandric, propietat del mas el Bosc; aquest fet es va produir a causa de que la finca del Bosc passava per un moment econòmic complicat, després d'un període en que la crisis econòmica estava afectant fortament a les masies, tot coincidint amb que l'heretat comptava amb diversos masos deshabitats. El conjunt de factors determinà que l'hereu del mas el Bosc, Jaume Bosch i Vilatersana, a finals del segle XVII comencés a establir algunes peces de terres per construir cases, a la zona del mas Llandric. Aquells primers patis que s'establiren s'ubicaren a redós del camí del Calders, concretament conformant el carrer Nou, el qual justament és el carrer més vell urbanitzat del poble (els altres carrers de fet, eren els camins al llarg dels quals s'anava desenvolupant el poble). Sembla que el nom del carrer Nou s'adoptà en contraposició a vell, que seria la zona de la Sagrera. Consta que en el carrer Nou, concretament a la Placeta, s'hi instal·là el primer forn de pa del poble. Aquesta placeta era un punt de confluència del camí de Calders i el camí de Moià, junt amb el camí missader de la Païssa, que era el mateix que utilitzaven les masies ubicades per la mateixa zona, com la Coma, el Trull, Pumanyà, entre altres). La majoria de les cases es bastiren entre els anys 1675 i 1725, testimoniat en diverses dates de llindes a les façanes de diversos edificis que forment part de Poble Avall. L'augment de construcció de cases va venir motivat, entre altres, per un augment de població generalitzat i que coincidia en un moment de desenvolupament i creixement de l'àrea conreada del camp català, a Monistrol de Calders, específicament produït pel conreu de la vinya i sembla que potser també per la producció de l'aiguardent. La construcció de la carretera a la segona meitat del segle XIX comportà canvis importants a la zona de Poble Avall, ja que comportà l'enderroc d'algunes cases; tot i això, la construcció de la carretera i per tant, també del pont, suposà una millora molt gran pel poble de Monistrol de Calders (ERILL; GUAL; MANENT: 2006, 37-38).","coordenades":"41.7589600,2.0103200","utm_x":"417728","utm_y":"4623488","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81018-foto-08128-84-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81018-foto-08128-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81018-foto-08128-84-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Poble Avall està construït a redós de la riera de Sant Joan, fet que afavoreix la presència a la zona d'àrees de conreu, ubicades a peu del torrent, tot i que també moltes cases comptaven amb un tros de terra a la part posterior de la casa.","codi_estil":"96|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81019","titol":"Poble","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poble","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El conjunt arquitectònic i urbanístic que constitueix el que s'anomena el Poble, i també citat com a Poble Amunt en la bibliografia, ocupa aproximament l'àrea que es defineix per sobre de la Sagrera i de Poble Avall, en alguna part constituint la continuïtat natural de Poble Avall cap a Poble Amunt, sense que impliqui un canvi, tall o limitació totalment clara i definida en alguna part. A grans trets, inicialment Poble Amunt inclou els carrers de la Mallola, de la Vinya, del Torrent, del Call, part del Carrer de Sant Llogari i Carrer Xic, entre altres; amb el temps aquesta zona anirà creixent i ocupant-se, afavorint i especialment destacant la construcció d'immobles vers el carrer de Sant Llogari, tot resseguint el camí de Castellterçol. Pel que fa als carrers, aquests són estrets, sense voreres i de traçat molt lleugerament corbat, tot adaptant-se al terreny, per bé que en el cas del Carrer de la Vinya amb un traçat recte i lleugerament més ample. La tipologia de cases existents majoritàriament són edificis entre mitgeres, compta amb edificis d'alçades diverses, de planta baixa, i una, dues o més plantes, amb un espai o golfa sota coberta, que en alguns casos és a manera de galeria o eixida coberta; en general amb teulada a dues vessants de teula àrab i amb el carener en paral·lel al carrer. En conjunt són cases amb murs de paredat comú amb la superfície arrebossada i pintada, tot i que alguns edificis conserven vist el parament; un gran nombre de les cases disposen d'obertures emmarcades per llindes planes monolítiques, muntants i ampits en les finestres, tot en pedra més o menys treballada, i amb diversos casos amb dates, noms incisos; la gran majoria de dates visibles són del segle XVIII. També compta amb diverses cases en que les obertures són de llinda i muntants de maó massís vist, en aquests casos, la majoria amb els murs de paredat comú vist. El Carrer de la Mallola, sembla que el més antic de Poble Amunt, també compta amb algun exemple de portalada adovellada.","codi_element":"08128-85","ubicacio":"la zona nord i en part est del nucli antic del poble, per sobre de la riera de Sant Joan.","historia":"La urbanització de la zona que s'anomena Poble Amunt es pot considerar com la segona àrea de desenvolupament i creixement urbanístic després de Poble Avall; tot i que cronològicament durant part de la seva evolució constructiva coincideixen o sigui que es construeix simultàniament a Poble Avall i Poble Amunt, a grans trets, la primera zona s'urbanitzà primer i seguidament es desenvolupa Poble Amunt. En aquest sentit, el període de major auge constructiu de Poble Amunt s'experimentà durant el segle XVIII i XIX, tot i que tindria continuïtat durant el segle XX. Les necessitats de construcció de noves cases continuà degut a l'augment de població, causat per diferents factors, entre els quals l'increment poblacional general i concretament també per l'augment de mà d'obra necessària al camp català i també per l'inici de la industrialització, amb la implantació de fàbriques tèxtils a Monistrol de Calders i als municipis veïns. D'una manera força similar al que succeí a la zona de Poble Avall, en el cas de Poble Amunt, l'origen el trobem en la parcel·lació de terres propietat de la finca del mas Saladic; aquest mas també es veié afectat per la crisi econòmica comportant que diversos dels seus masos es quedessin deshabitats. La família propietària del mas Saladic, es vengué terres de l'antic mas Golobard que quedaven separades de les del mas Saladic pròpiament a la zona de l'actual carrer del Torrent (Torrent del Met), a la família Catot, els quals serien els promotors de la parcel·lació de terres i l'establiment de patis per la construcció de noves cases. En una primera fase, sobretot al carrer de la Mallola (que connectava amb el camí de Moià i amb el camí missader de la Païssa, i per tant, amb la Placeta i el camí de Calders, entre altres). Una segona gran fase constructora de Poble Amunt, comportà la urbanització i establiment de cases al carrer de la Vinya i part del carrer del Call i del Carrer Torrent, així com el primer tram del carrer de Sant Llogari (incloent el carrer Xic). Mica en mica s'anaren ocupant i construint cases a la resta d'espais lliures, creant els demés carrers que conformen Poble Amunt. El poble de Monistrol continuaria creixent en diferents fases i zones, tot i que durant molt de temps va mantenir una configuració compacte del que avui podem anomenar la part del poble, i no serà fins avançat el segle XX que es desenvoluparen les zones que configuraran les urbanitzacions (ERILL; GUAL; MANENT: 2006, 38-41).","coordenades":"41.7609700,2.0148600","utm_x":"418108","utm_y":"4623706","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81019-foto-08128-85-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81019-foto-08128-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81019-foto-08128-85-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Les cases que conformen part de Poble Amunt conserven en general les característiques d'una casa de poble de tipologia més aviat senzilla però amb diversos exemples amb elements arquitectònics d'interès patrimonial, especialment a les seves obertures, sobretot al carrer de la Mallola, al carrer de la Vinya i de Sant Llogari, entre altres. Tot i la diversitat constructiva que es pot observar en aquesta zona del poble, manté certs patrons tradicionals que formen part d'un ventall cronològic molt ampli, entre el segle XVIII i XX. També cal anotar que moltes cases han experimentat reformes i transformacions considerables. La zona ha estat caracteritzada també per ser l'àrea on s'hi ubicaren diversitat de comerços i establiments. La denominació de Poble Amunt es recull bàsicament en la bibliografia, sense que constin referències publicades, bàsicament és una denominació que permet situar i englobar la segona onada constructiva del poble de Monistrol de Calders, a la vegada que sembla que per una contraposició oral vers el Poble Avall.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81020","titol":"Casilla o casa dels peons caminers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casilla-o-casa-dels-peons-caminers","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici situat al peu de la carretera, es tracta d'una construcció a quatre vents, de planta rectangular allargada; consta de planta baixa, una petita golfa o espai sota-coberta i sembla que també amb un soterrani, té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud (amb una lleugera inclinació nord-est a sud-oest per l'adaptació al terreny). Els murs són de paredat comú per bé que tenen la superfície revestida i pintada, ressaltant en les façanes les cantonades que estan reforçades amb maó massís i les obertures, les quals estan emmarcades amb una faixa de maó massís col·locat pla; també compte amb una faixa horitzontal a manera decorativa que recorre tot el perímetre de les façanes, situada a l'alçada del forjat del sostre de la planta baixa. La façana principal obra a la carretera, quedant orientada vers ponent, compta amb dues portes i una finestra; la resta de façanes hi ha diverses finestres amb el mateix tipus d'acabat, en general són obertures de forma rectangular, tot i que compta també amb obertures circular també emmarcades amb maó a les façanes nord i sud, sota el carener. Consta que en origen la casa estava dividida en dos habitatges, raó per la qual compta amb dues portes d'accés. Al costat de llevant la casa compta amb un petit pati clos per una tanca d'obra.","codi_element":"08128-86","ubicacio":"a peu de la carretera B-134, al punt quilomètric 32.","historia":"Es tracta d'un edifici que es va construir per tal d'allotjar les famílies dels peons caminers que es desplaçaren a la zona per la construcció de la carretera entre els anys 1900 i 1910 aproximadament. La carretera de Calders a Sant Llorenç Savall consta que es va finalitzar el 1900, la construcció dels ponts de la riera de la Golarda i el de la riera de Sant Joan, daten del 1903 i 1904.","coordenades":"41.7557100,2.0127500","utm_x":"417926","utm_y":"4623124","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81020-foto-08128-86-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81020-foto-08128-86-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Es tracta d'una tipologia de construcció i d'habitatge del qual es conserven diversos exemples de característiques similars arreu del territori com a resultat de l'obra constructora de la xarxa viària de carreteres a finals del segle XIX i part de les primeres dècades del segle XX.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81021","titol":"Font de l'església I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lesglesia-i","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"l'estructura es conserva força bé, tot i que la font ha estat inutilitzada.","descripcio":"L'estructura de la font està situada en un marge que hi ha al peu del camí que surt de la plaça de l'església cap al carrer de la Vinya, creuant el torrent per la passaré del darrera de l'església. L'estructura de la font queda inserida en un marge de pedra seca que fa de mur de contenció del terreny i en el que hi trobem l'estructura pròpiament de la font. Aquesta compta amb un frontal construït amb carreus força ben escairats i polits; a la part central del frontal a la part baixa, arran de terra, hi ha una petita fornícula coronada per una llinda en arc de mig punt realitzat en un carreu, dins aquesta cavitat hi havia l'aixeta o el brollador d'aigua. Destaca el gran carreu de la part central, el qual conforma l'arc de mig punt de la fornícula, en el qual hi ha data 1771 incisa.","codi_element":"08128-87","ubicacio":"al marge del camí que surt al nord de l'església parroquial, al peu de la riera de Sant Joan.","historia":"L'estructura de la font compta amb un carreu amb la data 1771, cronologia que pot coincidir amb el moment de construcció o reconstrucció de l'estructura de la font, coincidint en un període d'importants canvis al poble, obres d'ampliació de l'església parroquial (situada a tocar de la font), així com una època de creixement urbanístic i poblacional. La ubicació de la font, al centre del poble, fa pensar en que és una font que ha tingut molta importància per la població de Monistrol de Calders.","coordenades":"41.7600300,2.0140100","utm_x":"418036","utm_y":"4623603","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81021-foto-08128-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81021-foto-08128-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81022","titol":"Font de l'església II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lesglesia-ii","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"l'estructura es conserva força bé però amb vegetació que la cobreix parcialment; a més, la font ha estat inutilitzada.","descripcio":"L'estructura de la font està situada en un marge al costat esquerre de la riera de Sant Joan, a peu del torrent, concretament a pocs metres al nord de l'església parroquial i prop de la Font d'església I. L'estructura de la font està ubicada en el mateix mur de contenció del marge, està conformada per un frontal de pedra bastit amb carreus força ben escairats i polits; a la part baixa del frontal, arran de terra, hi ha una petita fornícula que acollia l'aixeta o brollador. La fornícula és coronada per una llinda en arc de mig punt realitzat en un carreu; en aquest carreu s'hi conserva una inscripció de difícil lectura, que indica: 'En lo any 1882. Señores regidores José PuigMartí, el señor Juan Ponsa y el Estiragues.' (PERARNAU, J.; PIÑERO, J. :1993, 136).","codi_element":"08128-88","ubicacio":"situada al marge que discorre paral·lel a la ribera esquerra de la riera de Sant Joan.","historia":"L'estructura de la font compta amb un carreu la data 1882 incisa, cronologia que pot coincidir amb el moment de construcció o reconstrucció de l'estructura de la font. La situació d'aquesta font fa pensar que tant aquesta com la font de l'església I devien ser llocs importants i freqüentats per la població de Monistrol de Calders, sobretot trobant-se en mig del nucli urbà. Pel que fa al text inscrit, la bibliografia concreta que els noms que hi ha referenciats corresponen a tres regidors de l'Ajuntament del moment d'inauguració de la font (PERARNAU, J.; PIÑERO, J. :1993, 136).","coordenades":"41.7598100,2.0145200","utm_x":"418078","utm_y":"4623578","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81022-foto-08128-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81022-foto-08128-88-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Aquesta font rep la denominació de Font de l'església, en concret són dues fonts amb aquest nom, situades a pocs metres de distància, en la mateixa línia de marge i mur de contenció del terreny a la ribera esquerra de la riera de Sant Joan. La bibliografia diferencia aquesta com a Font de l'església II.L'accés a aquesta font és més complicat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81023","titol":"Font de Ca l'Estiraguers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-ca-lestiraguers","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font està situada en una petita i estreta feixa que es situa a l'altra banda de la passera de Ca l'Estiragués, a la ribera esquerra del torrent. El lloc ha estat condicionat amb un mínim de mobiliari urbà per descansar, bàsicament alguna taula i uns bancs, situat al peu de la roca, en un lloc fresc i amb alguns arbres que proporcionen ombra. La font es troba enclotada, justament en una estructura bastida en pedra en la que hi ha unes escales que faciliten assolir la cota de la font. L'estructura compta amb un mur de pedra a manera de frontal pla en el que hi ha l'aixeta de la font i uns tubs com a sobreeixidors. Damunt l'aixeta hi ha la inscripció 'Renovellada juliol 1990'. La font queda oberta per la part del davant, cap al torrent, on vessa l'aigua sobrant. A la mateixa zona de la font al peu d'un arbre es conserva un carreu amb una altra inscripció amb el nom de la font.","codi_element":"08128-89","ubicacio":"a la ribera esquerra de la riera de Sant Joan, a pocs metres davant la casa de Ca l'Estiragués.","historia":"La font està situada a tocar de la zona de Poble Avall, àrea urbanitzada a partir de finals del segle XVII i inicis del segle XVIII. És probable que la surgència d'aigua i la font ja fos utilitzada en l'època de construcció i ocupació de les cases properes a la font en època moderna. La font consta que va ser reformada al 1990 segons una inscripció conservada al frontal de la font.","coordenades":"41.7588600,2.0095600","utm_x":"417665","utm_y":"4623477","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81023-foto-08128-89-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81023-foto-08128-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81023-foto-08128-89-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81024","titol":"Font del Collet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-collet-0","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font està situada en el tall de roca que hi ha a la ribera esquerra de la riera de la Golarda, uns 170 metres aigües amunt del pont del Collet. El lloc és molt ombrívol i fresc, en la paret de roca hi ha un petit tall de la roca, a manera mur baix de pedra, a l'extrem est del qual trobem el frontal obrat de la font amb la sortida d'aigua. Tota la paret de roca té vegetació i a l'hivern és habitual que si formin estalagmites resultat de la congelació de l'aigua que degota per la paret de roca. Un petit corriol entre la roca i el torrent permet accedir-hi.","codi_element":"08128-90","ubicacio":"al nord del nucli urbà, a la ribera esquerra de la riera de la Golarda.","historia":"L'estructura construïda de la font podria ser obra del segle XIX o XX, tot i que la surgència natural de la font molt probablement ja era utilitzada amb anterioritat pels veïns del poble, degut a la proximitat amb el nucli de població.","coordenades":"41.7618300,2.0142600","utm_x":"418059","utm_y":"4623803","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81024-foto-08128-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81024-foto-08128-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81025","titol":"Font dels Enamorats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-enamorats-4","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font està situada en un racó al peu del camí que porta de l'església parroquial a la creu de terme o Pedró petit, a pocs metres de la Fàbrica nova i a peu del carrer que porta el nom de la font. La font compta amb una estructura una mica irregular, a manera de frontal fet amb carreus desbastats, en el que hi ha l'aixeta; al costat sud hi ha unes lloses amb la inscripció del nom de la font. A la base del frontal, hi ha un carreu amb un clot rebaixat a manera de pica, espai que recull l'aigua sobrant. La font està situada en un lloc amb unes quantes alzines que proporcionen ombra i amb lloses disposades formant una taula i una banc.","codi_element":"08128-91","ubicacio":"al pocs metres a l'est de la Fàbrica nova, a peu del camí que puja al Pedró petit.","historia":"","coordenades":"41.7585500,2.0154400","utm_x":"418153","utm_y":"4623437","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81025-foto-08128-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81025-foto-08128-91-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81026","titol":"Font de la plaça de la Pedrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-placa-de-la-pedrera","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"en el moment de la visita la font estava inutilitzada.","descripcio":"Es tracta d'un font urbana formada per una estructura amb una base de pedra de línies rectes, a manera de dos blocs rectangulars, en un dels quals hi ha inserida una estructura de ferro on hi ha l'aixeta de la font. L'estructura de ferro compta amb un frontal de planxa inclinat amb la part frontal estriada.","codi_element":"08128-92","ubicacio":"a la plaça de la Pedrera, al parc infantil que hi ha a la plaça de la Pedrera.","historia":"Font instal·lada arran de les darreres obres de reforma de la plaça i més concretament del parc infantil.","coordenades":"41.7600400,2.0135500","utm_x":"417998","utm_y":"4623604","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81026-foto-08128-92-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81026-foto-08128-92-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81027","titol":"Font i monument commemoratiu de l'Avinguda del Dr. Pere Tarrés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-i-monument-commemoratiu-de-lavinguda-del-dr-pere-tarres","bibliografia":"-GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font està situada en una espai a manera de placeta, en el que trobem la font i una placa commemorativa i alguna escultura. La font és una obra de pedra tallada i polida, en que trobem una estructura d'arc apuntat fets de dovelles, al centre del qual hi ha un frontal pla de carreus de pedra en el que hi ha col·locada una pica de pedra a banda i banda, que recull l'aigua sobrant de les respectives aixetes. El carreu que acull l'aixeta compta amb la inscripció 'Monistrol 1988' a cada costat del frontal. L'espai que acull la font és un racó delimitat, a l'extrem nord, per un mur de pedra en el que hi ha un banc també de pedra; i al costat sud per un parterre amb arbusts i un monòlit commemoratiu en homenatge al Doctor Pere Tarrés. La inscripció indica: 'Avinguda del Dr. Pere Tarrés. Jesús... Faig bot de continència perfecta... Monistrol de Calders, Nadal de 1927. El vostre servent Pere Tarrés i Claret. 1-8-1976'.","codi_element":"08128-93","ubicacio":"a l'extrem nord de l'Avinguda del Doctor Pere Tarrés, a l'inici del Carrer de l'Església.","historia":"","coordenades":"41.7596700,2.0134800","utm_x":"417992","utm_y":"4623563","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81027-foto-08128-93-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81027-foto-08128-93-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81028","titol":"Font del Carrer del Call","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-carrer-del-call","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una font urbana situada en un racó de descans en la que a més de la font, hi ha un banc i un petit parterre amb una escultura ornamental. La font és una estructura formada per una base de pedra, concretament una pica de mitja esfera rebaixada pel seu interior, recolzada sobre una columna de secció circular, també de pedra; la part superior que acull el brollador d'aigua és una peça de ferro que reprodueix l'escut de Monistrol de Calders.","codi_element":"08128-94","ubicacio":"a l'extrem nord del Carrer del Call amb la confluència del Carrer Mallola.","historia":"","coordenades":"41.7610700,2.0138600","utm_x":"418025","utm_y":"4623719","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81028-foto-08128-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81028-foto-08128-94-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81029","titol":"Resclosa de la riera de Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/resclosa-de-la-riera-de-sant-joan","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una petita resclosa bastida al riera de Sant Joan al seu pas per dins el poble, a l'alçada del primer tram del carrer de Sant Llogari. La presa està formada per un mur de poca alçada i de planta lleugerament corbada, el mur és de pedra i ciment. La presa té la funció d'acumular aigua que és conduïda a través d'un canal que s'inicia al costat dret del torrent, aquest canal és obrat amb murs de pedra i actualment canalitza aigua sobretot pel rec dels horts que hi ha a peu del riu. El mur de la presa compta amb una sortida d'aigua per mantenir un cabal mínim en el torrent. A la part central de la resclosa hi ha una de comporta de desguàs.","codi_element":"08128-95","ubicacio":"a la riera de Sant Joan al seu pas per dins el poble.","historia":"Segons es recull a la bibliografia la resclosa va servir per proporcionar força hidràulica a la Serra de Cal Fuster, instal·lada en una petita caseta pocs metres aigües més avall de la presa al costat dret del torrent. Sembla que aquesta comptava amb una sínia de fusta que permetia a través de la força hidràulica fer anar la serra. Posteriorment aquestes instal·lacions van ser comprades per l'empresari Clarassó, qui tenia una fàbrica tèxtil al carrer de la Vinya, a peu del mateix torrent (prop del pont del Rector); es recull que l'aigua d'aquest rec, l'emprava per refrigerar un motor de gas pobre de l'esmentada fàbrica. (GUAL, J.: 2010, 84) Actualment, l'aigua acumulada per la presa és emprada bàsicament per aigua de rec dels horts de peu del torrent. Al llarg dels anys la resclosa s'ha vist afectada per diferents riuades, fet que ha determinat successives obres de consolidació o reforma.","coordenades":"41.7595800,2.0155100","utm_x":"418160","utm_y":"4623552","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81029-foto-08128-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81029-foto-08128-95-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Habitualment la paret de la resclosa és emprada també com a lloc de pas i creuament del torrent. La caseta de la Serra de cal Fuster, fou cedida per l'industrial Clarassó a l'ajuntament per a ús d'escorxador municipal.La resclosa també apareix citada com a resclosa de Sant Llogari, per la seva ubicació a peu del carrer que porta aquest nom.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81030","titol":"Font del Ciscu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-ciscu","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font està situada en un marge a peu de la riera de Sant Joan, a la seva ribera esquerra, just a tocar del gual que permet el creuament de la riera per arribar al Molí d'en Sala. Es tracta d'una font que compta amb un petit frontal obrat en pedra i morter en el que hi ha una petita fornícula coronada a manera de coberta de dos vessants; a la part central de la cavitat hi ha el brollador de l'aigua. Al costat mateix, en un petit mur perpendicular al frontal esmentat anteriorment, hi ha un altre tub de sortida d'aigua.","codi_element":"08128-96","ubicacio":"A peu de la riera de Sant Joan, pocs metres al sud del Molí d'en Sala.","historia":"","coordenades":"41.7568800,2.0255300","utm_x":"418990","utm_y":"4623242","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81030-foto-08128-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81030-foto-08128-96-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81031","titol":"Gegants de Monistrol de Calders","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gegants-de-monistrol-de-calders","bibliografia":"https:\/\/gegantsdecatalunya.wixsite.com\/gegantscatalans\/untitled-c1flz http:\/\/gegantsmc.blogspot.com\/2010\/09\/historia.html http:\/\/archiudelsgegantsdecatalunya.blogspot.com\/2013\/03\/colla-gegantera-de-monistrol-de-calders.html","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Els gegants de Monistrol de Calders estan formats per dues figures, una masculina i una femenina, el Llúpol i la Rabassola. Ambdues figures van ser realitzades l'any 2009, el Llúpol té una alçada de 3,60 m i un pes de 44 quilos. La geganta, la Rabassola, mesura 3,50 metres d'alçada i fa un pes de 39 quilos. La Rabassola representa una trementinaire que vivia a la zona de l'obaga del Xei; pel que fa al Llúpul, vol repesentar un monjo del segle XII que feia de mestre cerveser al monestir de Sant Feliu de Monistrol de Calders. El constructor de les peces és el conegut mestre geganter, Toni Mujal de Cardona.","codi_element":"08128-97","ubicacio":"es guarden en dependències municipals, al pavelló d'esports.","historia":"Els gegants de Monistrol de Calders es van construir el 2009, essent batejats i presentats públicament el 4 juliol del 2009. El Llúpol va ser apadrinat per la Griselda i el Tallaferro de Castellterçol; i la Rabassola, per la Coloma i l'Andreu de Castellcir. Els gegants surten a ballar en motiu de la Festa Major, i sovint altres festes del poble; puntualment també assisteixen en altres festivitats o trobades geganteres d'arreu del territori català.","coordenades":"41.7595200,2.0174900","utm_x":"418325","utm_y":"4623543","any":"2009","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81031-foto-08128-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81031-foto-08128-97-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Toni Mujal","observacions":"El Llúpol està inspirat en Pere Fradera, qui fou mossèn de Monistrol de Calders durant molts anys. La imatge de la Rabassola està feta en record de la Cisca de Cal Cuell.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81032","titol":"Col·lecció de quadres del concurs de pintura ràpida","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-quadres-del-concurs-de-pintura-rapida-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una col·lecció formada per més de trenta quadres obtinguts a partir de les diferents edicions del concurs de pintura ràpida que es realitza anualment al municipi. Els autors, els materials i tècniques, així com les mides i temàtiques són diverses, tot i que la gran majoria són pintures a l'oli sobre tela i també hi ha algunes aquarel·les. La temàtica és diversa però sempre relacionada amb el poble de Monistrol de Calders, sobretot vistes generals de part del nucli o elements, racons o edificis específics. La col·lecció inclou els primers premis del certamen, tot i que sembla que també compta amb alguna obra dels altres premis.","codi_element":"08128-98","ubicacio":"en diferents dependències municipals, sobretot a l'edifici de l'Ajuntament.","historia":"La primera edició del concurs de pintura ràpida de Monistrol de Calders es va realitzar l'any 1985, dins el programa d'actes de la Festa Major. L'any 2018 el certamen va celebrar la seva 34ena edició i continua realitzant-se en el context de la Festa Major d'estiu.","coordenades":"41.7606200,2.0140000","utm_x":"418036","utm_y":"4623668","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81032-foto-08128-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81032-foto-08128-98-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Habitualment, els primers premis queden pel fons de l'Ajuntament, la resta de premiats els reben els patrocinadors o col·laboradors quan n'hi ha, i sovint han estat posats a la venda.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81033","titol":"Miner (Sísif)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/miner-sisif","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Damunt d'una peanya consistent en un bloc rectangular de pedra gris, s'habilita una estructura abstracte formada per diversos blocs de pedra calcària, reproduint figures geomètriques, que enllacen entre elles. Les diverses peces estan unides conformant una única figura amb disposició vertical amb una clara intencionalitat de destacar-ne la volumetria. L'obra mesura 180 x 190 cm. El material emprat és pedra calcària de Colmenar.","codi_element":"08128-99","ubicacio":"Plaça de la Pedrera","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7601100,2.0133500","utm_x":"417981","utm_y":"4623612","any":"1968","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81033-foto-08128-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81033-foto-08128-99-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"César Montaña García","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81034","titol":"La pastora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-pastora","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt figuratiu força realista on es presenta la figura d'una pastora portant un petit xai en braços amb un gos d'atura assegut al costat dret. Malgrat sigui una escultura realista els volums de les formes simples estan tractats de forma sintètica, és a dir, amb detalls superficials sense caure en el realisme més pur. L'obra mesura 180 x 76 cm aproximadament. El material emprat és pedra de la Sènia.","codi_element":"08128-100","ubicacio":"al carrer del Camp de Futbol, al costat de l'Escola Bressol L'Estel.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7603500,2.0164600","utm_x":"418240","utm_y":"4623636","any":"1963","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81034-foto-08128-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81034-foto-08128-100-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Ferran Ventura Rodríguez","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81035","titol":"La Bailaora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-bailaora","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Damunt d'una peanya de pedra hi ha instal·lada una figura realitzada en bronze a mida natural representant una dona ballant. Les mans situades darrera l'esquena porten unes castanyoles i el cos s'articula amb el genoll dret elevat marcant un pas de ball. Malgrat que l'obra és realista, s'emfatitza l'escàs detall de les formes malgrat que aquestes són molts importants; per exemple, el cos de la 'bailaora' presenta formes clarament femenines sense detalls del vestit que es fusiona amb una ampla faldilla. Aquesta és la característica interessants de l'obra. L'obra mesura 182 x 105 cm aproximadament.","codi_element":"08128-101","ubicacio":"al carrer del Camp de Futbol, al costat del Consultori mèdic.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7604900,2.0163800","utm_x":"418234","utm_y":"4623652","any":"1968","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81035-foto-08128-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81035-foto-08128-101-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Amadeo Ruiz Olmos","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81036","titol":"Descans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/descans","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una escultura figurativa exempta que presenta una jove nua asseguda a terra damunt d'una peanya feta amb un bloc de pedra sorrenca rectangular. La figura de la jove es recolza de costat amb la mà dreta, mentre que la mà esquerra reposa sobre el genoll esquerra ja que té la cama flexionada. Llueix un pentinat senzill amb el cabell recollit al clatell formant un petit monyo. En general, les formes de l'escultura ens apropen a una concepció classicista que amb l'afegit de la postura de la jove emfatitzen el caràcter de tranquil·litat i serenitat de l'obra. Mesura 125 x 115 cm aproximadament.","codi_element":"08128-102","ubicacio":"a l'interior del cementiri municipal.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7649900,2.0165300","utm_x":"418252","utm_y":"4624151","any":"1962","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81036-foto-08128-102-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81036-foto-08128-102-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Lluís Montané Mollfulleda","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81037","titol":"Arias Gonzalo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arias-gonzalo","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una escultura exempta que presenta una figura masculina en posició dreta, amb un vestit llarg, barba i casc, porta una espasa a la mà dreta i dues creus a la mà esquerra a la zona del pit. La peça és de pedra calcària de Campo Real. En general, les formes i traços de l'escultura són força esquemàtics. Les mesures aproximades són 200 x 110 cm i 3.950 kg.","codi_element":"08128-103","ubicacio":"a l'exterior del cementiri municipal, a pocs metres de la portalada d'accés.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7648600,2.0162400","utm_x":"418228","utm_y":"4624137","any":"1932","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81037-foto-08128-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81037-foto-08128-103-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Tomás Crespo Rivera","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81038","titol":"Símbols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/simbols","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una escultura exempta formada per un bloc treballat a quatre cares, conformant diferents formes més aviat geomètriques, en les que hi ha representades quatre figures femenines en baix relleu, una a cada cara; es tracta de figures amb trets molt esquemàtics, amb vestits del tipus hàbit, llarg fins els peus, i amb mocador al cap. La peça és de pedra sorrenca, amb unes mesures aproximades són 208 x 70 cm i 7.500 kg.","codi_element":"08128-104","ubicacio":"a l'exterior del cementiri municipal, a pocs metres de la portalada d'accés.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7647500,2.0162700","utm_x":"418230","utm_y":"4624125","any":"1968","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81038-foto-08128-104-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81038-foto-08128-104-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Charles Henry Collet Colomb","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81039","titol":"Cangur","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cangur","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una escultura figurativa d'un animal disposada sobre una peanya formada per un bloc rectangular de pedra, on es presenta la figura d'un cangur portant un cria a la bossa de la panxa, el cangur està disposat seient. Malgrat ser una figura força realista, els volums de les formes són simples i tractats de forma sintètica. La peça és de pedra sorrenca, amb unes mesures de 140 x 110 cm aproximadament.","codi_element":"08128-105","ubicacio":"al costat nord de l'entrada al Parc del Serrat, al peu de la carretera d'accés al nucli pel nord.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7616000,2.0137800","utm_x":"418019","utm_y":"4623777","any":"1963","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81039-foto-08128-105-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81039-foto-08128-105-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Josep Mª Brull Pagès","observacions":"Aquesta escultura està situada junt amb altres escultures d'animals conformant un grup temàtic. Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81040","titol":"Gat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gat","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una escultura figurativa d'un animal disposada sobre una peanya formada per un bloc rectangular de pedra, on es presenta la figura d'un gat assegut amb la cua recargolada al davant de les potes del davant. La peça està representada de manera força realista però sense profusió en els detalls. L'obra ha estat elaborada en pedra de Sènia, amb unes mesures de 85 x 45 cm aproximadament.","codi_element":"08128-106","ubicacio":"al costat nord de l'entrada al Parc del Serrat, al peu de la carretera d'accés al nucli pel nord.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7616000,2.0137800","utm_x":"418019","utm_y":"4623777","any":"1970","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81040-foto-08128-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81040-foto-08128-106-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Tomàs Bel Sabatés","observacions":"Aquesta escultura està situada junt amb altres escultures d'animals conformant un grup temàtic. Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81041","titol":"Pingüí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pingui","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Damunt d'una peanya consistent en un bloc rectangular de pedra hi ha disposada una escultura figurativa d'un animal on es presenta la figura d'un pingüí en posició ert. Es tracta d'una figura en la que els volums de les formes són simples i tractats de forma sintètica. La peça és de pedra sorrenca, amb unes mesures de 150 x 50 cm aproximadament.","codi_element":"08128-107","ubicacio":"al costat nord de l'entrada al Parc del Serrat, al peu de la carretera d'accés al nucli pel nord.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7616000,2.0137800","utm_x":"418019","utm_y":"4623777","any":"1970","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81041-foto-08128-107-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81041-foto-08128-107-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"José Sobrado Balboi","observacions":"Aquesta escultura està situada junt amb altres escultures d'animals conformant un grup temàtic. Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81042","titol":"Girafa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/girafa","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una escultura figurativa d'un animal realitzada en un únic bloc de pedra on es presenta la figura d'una girafa disposada dreta, amb el coll i cap girats mirant cap a la part posterior del cos. La peça està tractada a partir d'un estil de traçat simple, sense abundor de detalls. L'obra ha estat elaborada en pedra de Monistrol de Calders, té unes mesures de 160 x 170 cm aproximadament.","codi_element":"08128-108","ubicacio":"al costat nord de l'entrada al Parc del Serrat, al peu de la carretera d'accés al nucli pel nord.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7616000,2.0137800","utm_x":"418019","utm_y":"4623777","any":"1970","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81042-foto-08128-108-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81042-foto-08128-108-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"José Sobrado Balboa","observacions":"Aquesta escultura està situada junt amb altres escultures d'animals conformant un grup temàtic. Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81043","titol":"L'ós polar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/los-polar","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una escultura figurativa d'un animal disposada sobre una peanya formada de pedra, tot conformant part d'un mateix bloc. La peça presenta la figura d'un ós polar assegut amb el cap en posició frontal. Tot i ser una escultura realista els volums de les formes estan tractats de manera sintètica. L'obra ha estat elaborada amb pedra de tipus sorrenc, amb unes mesures de 110 x 60 cm aproximadament.","codi_element":"08128-109","ubicacio":"al costat nord de l'entrada al Parc del Serrat, al peu de la carretera d'accés al nucli pel nord.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7616000,2.0137800","utm_x":"418019","utm_y":"4623777","any":"1963","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81043-foto-08128-109-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81043-foto-08128-109-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"J. Garriga","observacions":"Aquesta escultura està situada junt amb altres escultures d'animals conformant un grup temàtic. Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81044","titol":"Gos dogo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gos-dogo","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una escultura figurativa d'un animal realitzada en un únic bloc de pedra on es presenta la figura d'un gos de la raça dogo, disposada dreta sobre les quatre potes, amb actitud sense moviment, amb el cap en posició frontal mirant endavant. És una obra realista amb certs detalls, però en conjunt sense entrar en una gran profusió de detalls. L'obra ha estat elaborada en pedra calcària, amb unes mesures de 130 x 130 x 40 cm aproximadament.","codi_element":"08128-110","ubicacio":"al costat nord de l'entrada al Parc del Serrat, al peu de la carretera d'accés al nucli pel nord.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7616000,2.0137800","utm_x":"418019","utm_y":"4623777","any":"1970","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81044-foto-08128-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81044-foto-08128-110-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Emili Colom i Comerma","observacions":"Aquesta escultura està situada junt amb altres escultures d'animals conformant un grup temàtic. Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81045","titol":"Vaca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vaca","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Damunt d'una peanya consistent en un bloc de planta irregular de pedra hi ha disposada una escultura d'un animal on es presenta la figura d'una vaca en posició dreta. La peça és de pedra de la Sènia, amb unes mesures de 134 x 165 cm aproximadament.","codi_element":"08128-111","ubicacio":"al costat nord de l'entrada al Parc del Serrat, al peu de la carretera d'accés al nucli pel nord.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7616000,2.0137800","utm_x":"418019","utm_y":"4623777","any":"1963","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81045-foto-08128-111-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81045-foto-08128-111-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Eudald Serra Güell","observacions":"Aquesta escultura està situada junt amb altres escultures d'animals conformant un grup temàtic. Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81046","titol":"Porc senglar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/porc-senglar","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"mostra alguna part erosionada i alguna esquerda.","descripcio":"Damunt d'una peanya consistent en un bloc rectangular de pedra hi ha disposada una escultura figurativa d'un animal on es presenta la figura d'un porc senglar en posició dreta. Es tracta d'una figura en la que els detalls mostren un tractament més aviat simple. La peça és de pedra sorrenca, amb unes mesures de 70 x 50 cm aproximadament.","codi_element":"08128-112","ubicacio":"al costat nord de l'entrada al Parc del Serrat, al peu de la carretera d'accés al nucli pel nord.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7616000,2.0137800","utm_x":"418019","utm_y":"4623777","any":"1944","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81046-foto-08128-112-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81046-foto-08128-112-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"José Sobrado Balboa","observacions":"Aquesta escultura està situada junt amb altres escultures d'animals conformant un grup temàtic. Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81047","titol":"Dona asseguda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dona-asseguda","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Damunt d'una peanya de pedra hi ha instal·lada una figura realitzada en pedra a mida natural representant una mig estirada. El cos es mostra amb les cames estirades amb una flexió, i el cos ert, quedant recolzada al terra amb el braç esquerre i el dret estirat sobre el genoll. El tractament és esquematitzat, sense profusió de detalls. L'obra és de marbre cristal de Portugal i mesura 124 x 195 cm aproximadament.","codi_element":"08128-113","ubicacio":"al costat mateix del portal d'accés al Parc del Serrat.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7614400,2.0136900","utm_x":"418011","utm_y":"4623760","any":"1962","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81047-foto-08128-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81047-foto-08128-113-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Josep Maria Brull i Pagès","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81048","titol":"Dama","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dama","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una escultura figurativa en un bloc de pedra que presenta un cos femení en posició mig estirada. El cos es mostra amb les cames lleugerament flexionades i amb el tors dret. l tractament és esquematitzat, sense profusió de detalls. L'obra és feta en pedra sorrenca i mesura 124 x 195 cm aproximadament.","codi_element":"08128-114","ubicacio":"dins el recinte del Parc del Serrat, al costat de l'entrada per costat nord.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7613900,2.0135400","utm_x":"417999","utm_y":"4623754","any":"1965","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81048-foto-08128-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81048-foto-08128-114-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"José Carrilero Gil","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81049","titol":"La Venus del mar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-venus-del-mar","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Damunt d'una peanya de pedra de planta circular hi ha instal·lada una escultura realitzada en bronze representant una figura humana. El cos es presenta totalment estirat amb els braços també allargats per sobre del cap, en posició inclinada amb el cap avall, representant a manera d'un llançament al mar. El tractament és realista però sense entrar en profusió de detalls, més aviat amb un acabat sintètic de les formes. L'obra mesura 274 x 115 cm aproximadament.","codi_element":"08128-115","ubicacio":"dins el recinte del Parc del Serrat.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7609800,2.0129500","utm_x":"417949","utm_y":"4623709","any":"1947","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81049-foto-08128-115-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81049-foto-08128-115-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Josep Canals Gual","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81050","titol":"Música i vent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/musica-i-vent","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una escultura exempta formada per un bloc de pedra disposat sobre una peanya també de pedra. La peça mostra un treball geomètric del volum en el que en diferents parts hi ha esculpides en baix relleu figures humanes, algun animal i alguns objectes, bàsicament instruments musicals; tot a partir d'un tractament molt esquemàtic de les formes representades. La peça és de pedra sorrenca; les mesures aproximades són 257 x 88 cm i 12.000 kg.","codi_element":"08128-116","ubicacio":"dins el recinte del Parc del Serrat.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7607800,2.0127600","utm_x":"417933","utm_y":"4623687","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81050-foto-08128-116-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81050-foto-08128-116-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Charles Henry Collet Colomb","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81051","titol":"Toscadeiro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/toscadeiro","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una escultura exempta formada per dues peces unides conformant una única obra. La peça mostra dues figures femenines assegudes enfrontades, cadascuna amb una peça de bloc rectangular allargat entre braços i cames, que ve a representar una biga o peça segurament de fusta que s'escenifica que estan polint. Tot i ser una obra realista no mostra una gran abundor de detalls, més aviat es mostra amb un tractament simple. La peça és de pedra sorrenca; les mesures aproximades són 250 x 290 cm i 8.700 kg.","codi_element":"08128-117","ubicacio":"dins el recinte del Parc del Serrat.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7606900,2.0128000","utm_x":"417936","utm_y":"4623677","any":"1973","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81051-foto-08128-117-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81051-foto-08128-117-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"José Sobrado Balboa","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81052","titol":"Tronc, art africà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tronc-art-africa","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una escultura exempta formada per un tronc de fusta disposat verticalment, en el que excepte una franja de la base i de la part superior, la resta ha estat esculpida formant un relleu en la que hi ha representades diverses figures humanes, masculines i femenines, acompanyats de objectes diversos. Algunes parts de la superfície mostren decoració en pintura de colors vius, bàsicament en a manera de destacar alguns elements o atributs. Les mides aproximades de la peça són 230 x 120 cm.","codi_element":"08128-118","ubicacio":"dins el recinte del Parc del Serrat.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7604600,2.0127000","utm_x":"417928","utm_y":"4623652","any":"1974","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81052-foto-08128-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81052-foto-08128-118-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Charles Henry Collet Colomb","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81053","titol":"Mirant els estels","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mirant-els-estels","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una escultura abstracte exempta formada per diferents peces de formes allargades i col·locades a partir de diferents tipus de creuaments, prenent una disposició vertical allargada. Un bloc de pedra disposat sobre una peanya també de pedra. L'obra és de bronze i ferro forjat; les mesures aproximades són 350 x 102 cm.","codi_element":"08128-119","ubicacio":"dins el recinte del Parc del Serrat.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7614100,2.0130900","utm_x":"417961","utm_y":"4623757","any":"1963","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Emili Colom i Comerma","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81054","titol":"Ballarina sobre les ones","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ballarina-sobre-les-ones","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una escultura figurativa exempta formada en un únic bloc de pedra on es presenta una forma que representa una fusió d'una figura femenina disposada dreta amb onades que conformen el seu cos. L'obra és de pedra d'Ulldecona; les mesures aproximades són 280 x 140 cm i 7.500 kg de pes.","codi_element":"08128-120","ubicacio":"en una petita placeta de l'Avinguda Dr. Pere Tarrés, a l'extrem nord, a l'inici del c\/ de l'església","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7595700,2.0135000","utm_x":"417993","utm_y":"4623552","any":"1975","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81054-foto-08128-120-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81054-foto-08128-120-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Joan Serafini Masdeu","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81055","titol":"Joventut","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/joventut","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una escultura figurativa exempta que presenta una jove nua asseguda damunt una pedra, damunt d'una peanya feta amb un bloc de pedra sorrenca rectangular. La figura de la jove recolza i creua les seves mans en el genoll esquerre. En general, les formes de l'escultura ens apropen a una concepció classicista que amb l'afegit de la postura de la jove emfatitzen el caràcter de tranquil·litat i serenitat de l'obra. La peça es feta en marbre i mesura 205 x 110 cm aproximadament.","codi_element":"08128-121","ubicacio":"al Carrer del Torrent amb la confluència amb el Carrer de la Vinya .","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7602700,2.0148000","utm_x":"418102","utm_y":"4623629","any":"1963","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81055-foto-08128-121-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81055-foto-08128-121-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81055-foto-08128-121-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Realisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Margarida Sans i Jordi","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"103|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81056","titol":"Xiquets de Valls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xiquets-de-valls","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una escultura figurativa exempta que presenta un castell de 2 de 5 coronat. En general, les formes de l'escultura evolucionen d'una base més esquemàtica fins a un coronament amb unes figures més realistes, tot i que igualment presentades de manera sintètica. La peça està feta a partir de la unió de diferents parts, és de pedra del Mèdol de Tarragona i mesura 530 x 110 cm aproximadament.","codi_element":"08128-122","ubicacio":"al final del Carrer del Torrent, prop de la riera de Sant Joan, al costat de Ca l'Espardenyer.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7600600,2.0148500","utm_x":"418106","utm_y":"4623605","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81056-foto-08128-122-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81056-foto-08128-122-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81057","titol":"Maternitat peruana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/maternitat-peruana","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt figuratiu força realista on es presenta la figura d'una dona asseguda amb un infant en braços i sobre les seves cames. Malgrat sigui una escultura realista els volums de les formes simples estan tractats de forma sintètica, és a dir, amb detalls superficials sense caure en el realisme més pur. L'obra mesura 87 x 73 cm aproximadament.","codi_element":"08128-123","ubicacio":"al capdamunt del Carrer del Call amb la confluència amb el Carrer Mallola.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7610600,2.0138200","utm_x":"418022","utm_y":"4623717","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81057-foto-08128-123-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81057-foto-08128-123-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81058","titol":"Diàleg","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dialeg","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt figuratiu on es presenten dues figures humanes, mig estirades, amb les cames mig flexionades i el tors més o menys dret recolzant-se en les extremitats superiors, una de les figures es reclina en part sobre l'altra. El tractament és sintètic, sense detalls; l'obra és de bronze i mesura 128 x 130 cm aproximadament.","codi_element":"08128-124","ubicacio":"al costat de la carrretera de Saladic.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7580600,2.0193800","utm_x":"418480","utm_y":"4623379","any":"1970","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81058-foto-08128-124-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81058-foto-08128-124-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Joaquín García Donaire","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81059","titol":"Flames (Silos)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/flames-silos","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura formada per diverses peces col·locades individualment però conformant un conjunt, una única obra que presenta formes tot representant flames. L'obra és de planxa d'alumini inoxidable soldat, les mides aproximades són 220 x 490 cm.","codi_element":"08128-125","ubicacio":"al costat de la carrretera de Saladic.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7577000,2.0195700","utm_x":"418495","utm_y":"4623339","any":"1970","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81059-foto-08128-125-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81059-foto-08128-125-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Francisco Barón Molina","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81060","titol":"La unió","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-unio-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Damunt d'una peanya consistent en un bloc rectangular de pedra, s'habilita una estructura abstracte formada per dues parts metàl·liques unides. L'escultura és de planxa de ferro pintada en dos colors, una part en gris i l'altre negre, l'obra mesura 200 x 100 x 100 cm.","codi_element":"08128-126","ubicacio":"a la part central de la Plaça Nova.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7613000,2.0166000","utm_x":"418253","utm_y":"4623741","any":"1974","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81060-foto-08128-126-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81060-foto-08128-126-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Francesc Colomé Garrigó","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81061","titol":"La verema","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-verema","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt figuratiu força realista on es presenten dues figures femenines, els dos cossos es presenten nus; l'una en posició dreta amb raïm entre els seus braços i mans, l'altra, mig encorbada presentant feinejar en les tasques de la verema. Tot i tractar-se d'una escultura realista els volums de les formes són simples, tractats de forma sintètica, és a dir, amb detalls superficials sense caure en el realisme més pur. L'obra és de pedra de Sepúlveda i mesura 190 x 100 cm aproximadament.","codi_element":"08128-127","ubicacio":"a la part superior de la plaça Nova, tocant a la carretera de Saladic.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7615500,2.0168400","utm_x":"418273","utm_y":"4623769","any":"1968","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81061-foto-08128-127-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81061-foto-08128-127-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-06-21 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Joaquín García Donaire","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81062","titol":"Aiguadora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aiguadora","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Damunt una peanya consistent en un bloc rectangular de pedra, es presenta una figura femenina disposada dreta representant una dona amb els braços alçats suportant una gran gerra que porta al cap. La dona va porta vestit o faldilla llarga amb davantal i un mocador al cap. Tot i ser una escultura realista els volums de les formes mostren un tractament simple i sintètic, sense assolir un realisme pur amb gran quantitat de detalls. L'obra és de pedra calcària d'Almeria, les mides aproximades són 200 x 72 cm.","codi_element":"08128-128","ubicacio":"a la Plaça Nova, al costat sud-est.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7611300,2.0170200","utm_x":"418288","utm_y":"4623722","any":"1966","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81062-foto-08128-128-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81062-foto-08128-128-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Jesús de Perceval","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81063","titol":"Dansa esportiva","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dansa-esportiva","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Damunt d'una peanya de pedra hi ha instal·lada una figura realitzada en bronze representant un cos humà en moviment. La figura es presenta en posició dreta, amb els peus col·locats fent un pas i posats de puntetes, i amb un dels braços alçat. La figura pren una forma molt estilitzada, en una representació molt esquematitzada. L'obra mesura 300 x 77 cm aproximadament.","codi_element":"08128-129","ubicacio":"a la plaça Nova, a la zona d'accés pel costat sud-oest.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7611300,2.0164800","utm_x":"418243","utm_y":"4623723","any":"1964","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81063-foto-08128-129-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81063-foto-08128-129-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Antoni Boleda Ribalta","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81064","titol":"La puntaire","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-puntaire","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una escultura figurativa exempta formada en un únic bloc de pedra on es presenta una figura femenina asseguda, agafant un objecte entre les mans que està suportat damunt del genoll esquerre i que representa un coixí de fer puntes. El tractament de l'escultura és a partir d'un estil esquemàtic i sintètic. L'obra és de pedra rosa d'Alacant, les mesures aproximades són 180 x 100 x 100 cm i 5.500 kg de pes.","codi_element":"08128-130","ubicacio":"a la confluència del camí de Can Mitjans amb el carrer Pare Mundet.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7614500,2.0143700","utm_x":"418068","utm_y":"4623760","any":"1965","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Benjamín Mustieles Navarro","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81065","titol":"Centre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/centre","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una escultura formada per la unió de diferents peces metàl·liques junt amb altres peces de pedra, totes de formes geomètriques; el conjunt conforma una peça de representació abstracte. L'escultura és feta a partir de diferents peces de ferro pintat en dos colors, negre i vermell, i altres peces de pedra de Colmenar. Les mides aproximades de l'obra són 400 x 180 cm.","codi_element":"08128-131","ubicacio":"a la confluència del Carrer Canigó amb el camí de la Costa del Senyor","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7626000,2.0175400","utm_x":"418333","utm_y":"4623885","any":"1974","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81065-foto-08128-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81065-foto-08128-131-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Salvador Soria Zapater","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81066","titol":"Vent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vent","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Damunt de dos blocs de pedra a manera de peanya, s'habilita una estructura abstracte formada per diverses peces de planxa de ferro unides a partir de diferents barres de secció circular, també de ferro. El conjunt és una representació abstracte que té unes mides aproximades de 320 x 180 x 150 cm.","codi_element":"08128-132","ubicacio":"al final del camí de Saladic, davant la masia del mateix nom.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7567100,2.0205100","utm_x":"418572","utm_y":"4623228","any":"1973","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81066-foto-08128-132-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81066-foto-08128-132-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"J. Vicenç Corominas","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81067","titol":"Mentor i Telèmac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mentor-i-telemac","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt figuratiu força realista on es presenten dues figures masculines damunt una peanya formada per un bloc rectangular de pedra, les figures mostren un home adult, amb un noi jove col·locat al davant i al seu costat, l'adult té la seva mà esquerra sobre l'espatlla del jove, el qual posta una mena de bastó agafat de la mà esquerra. Malgrat sigui una escultura realista els volums de les formes simples estan tractats de forma sintètica, és a dir, amb detalls més aviat superficials sense caure en el realisme més pur. L'obra és de pedra sorrenca i mesura 250 x 100 cm aproximadament.","codi_element":"08128-133","ubicacio":"tocant a la masia Saladic, al peu de l'inici del Carrer de Granera.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7570800,2.0205700","utm_x":"418578","utm_y":"4623269","any":"1974","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81067-foto-08128-133-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81067-foto-08128-133-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Charles Henry Collet Colomb","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81068","titol":"La família","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-familia","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura de pedra anomenada La família, obra de Sebastià Badia Cerdà (1916-20019), es tracta d'una peça a manera de plafó en el que hi ha un baix relleu esculpit; es troba col·locat en una paret de la zona de l'antic edifici de la pedrera. La temàtica és figurativa, hi ha representades sobretot figures femenines i algun animal, disposats en diferents plans de profunditat. El material emprat és pedra calcària; el plafó està format per dues peces unides conformant una única escultura. Les mides màximes de l'escultura són 185 x 282 cm.","codi_element":"08128-134","ubicacio":"en una paret de l'antic edifici de la Pedrera, al costat de la passera de la riera de Sant Joan.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7597800,2.0129500","utm_x":"417948","utm_y":"4623576","any":"1952","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81068-foto-08128-134-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81068-foto-08128-134-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Sebastià Badia Cerdà","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81069","titol":"Monòlit (Símbols)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monolit-simbols","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"presenta signes d'erosió.","descripcio":"Es tracta d'una escultura formada per la unió de dues peces de pedra conformant un monòlit vertical de secció quadrada i lleugerament piramidal. A cadascuna de les quatre cares hi ha representats diferents animals en baix relleu, amb part del perfil pintat en negre; cada animal va acompanyat d'una paraula gravada a la pedra. L'obra és de pedra sorrenca de Monistrol de Calders, té unes mides aproximades de 516 x 70 cm.","codi_element":"08128-135","ubicacio":"a l'extrem nord del Carrer Fèlix Estrada Salaric, prop de la riera de Sant Joan.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7597600,2.0126100","utm_x":"417919","utm_y":"4623574","any":"1968","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81069-foto-08128-135-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81069-foto-08128-135-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Charles Henry Collet Colomb","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81070","titol":"Superfície esfèrica","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/superficie-esferica","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Damunt d'una peanya consistent en un bloc rectangular de pedra, s'habilita una estructura abstracte formada per diferents parts metàl·liques unides. L'escultura és d'aliatge d'alumini i magnesi, mesura 250 x 160 cm aproximadament.","codi_element":"08128-136","ubicacio":"a l'Avinguda del Dr. Pere Tarrés.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7597700,2.0126200","utm_x":"417920","utm_y":"4623575","any":"1970","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81070-foto-08128-136-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81070-foto-08128-136-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Vicente Larrea Gayarre","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81071","titol":"Cinta esfèrica","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cinta-esferica","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Damunt d'una peanya de pedra hi ha instal·lada una figura abstracte formada per diferents parts; sobre una base quadrangular metàl·lica hi ha altres parts també geomètriques unides, a grans trets una forma circular plana a la que s'hi connecta una planxa blegada en diferents direccions. L'obra és d'acer inoxidable i ferro, mesura 250 x 150 cm aproximadament.","codi_element":"08128-137","ubicacio":"a l'Avinguda del Dr. Pere Tarrés.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7586200,2.0133700","utm_x":"417981","utm_y":"4623447","any":"1970","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81071-foto-08128-137-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81071-foto-08128-137-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Enrique Salamanca","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81072","titol":"Santa Teresa (Andariega)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-teresa-andariega","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Damunt d'una peanya de pedra hi ha instal·lada una figura que representa una Santa Teresa en posició vertical, amb el cap lleugerament inclinat mirant enlaire; va vestida amb un hàbit en el que a la part de sota el coll hi ha incisa una creu llatina. La figura pren una forma sintètica, en un tractament molt esquematitzant. L'obra és de pedra de Mingorra i mesura 250 x 100 cm aproximadament.","codi_element":"08128-138","ubicacio":"a la Plaça de l'Església.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7598200,2.0137800","utm_x":"418017","utm_y":"4623580","any":"1965","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81072-foto-08128-138-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81072-foto-08128-138-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Tomás Crespo Rivera","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81073","titol":"Tocho","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tocho","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Damunt una peanya de pedra hi ha instal·lada una escultura metàl·lica de representació abstracte en base a la unió de diferents parts de formes geomètriques. L'obra és realitzada a partir de diverses planxes de ferro unides a partir de soldadures, les mides aproximades de l'obra són 327 x 86 cm.","codi_element":"08128-139","ubicacio":"al Carrer de l'Om.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7579600,2.0132700","utm_x":"417972","utm_y":"4623374","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81073-foto-08128-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81073-foto-08128-139-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Javier Sauras Viñuales","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81074","titol":"La trampa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-trampa","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Damunt d'una peanya de pedra hi ha instal·lada una figura abstracte formada a partir de la unió de diverses de parts, bàsicament barres de ferro de diferents mides i gruixos, sobretot allargades i de secció plana, col·locades en diferents direccions junt amb altres barres de dimensions menors. L'obra és de ferro pintat en negre, mesura 150 x 121 cm aproximadament.","codi_element":"08128-140","ubicacio":"al Carrer de l'Om, prop de la confluència amb el Carrer de la Font dels Enamorats.","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7559000,2.0135800","utm_x":"417995","utm_y":"4623145","any":"1970","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81074-foto-08128-140-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81074-foto-08128-140-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Charles Henry Collet Colomb","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81075","titol":"Dona conquesa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dona-conquesa","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una escultura damunt una peanya de pedra on es presenta, en un bloc tallat en formes geomètriques, una figura femenina en relleu que sobresurt del pla posterior. La figura està col·locada en posició dreta, en postura estàtica, amb vestit llarg fins als peus. En general, les formes i traços de l'escultura són molt esquemàtics, sense profusió de detalls. La peça és de pedra calcària amb unes mesures aproximades de 201 x 103 cm.","codi_element":"08128-141","ubicacio":"a l'inici del Carrer del Repetidor","historia":"Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.","coordenades":"41.7583500,2.0154700","utm_x":"418155","utm_y":"4623415","any":"1966","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"Charles Henry Collet Colomb","observacions":"Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81076","titol":"Fons de l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Monistrol de Calders","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-de-larxiu-municipal-de-lajuntament-de-monistrol-de-calders","bibliografia":"http:\/\/xam.diba.cat\/wiki\/arxiu-municipal-de-monistrol-de-calders","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'arxiu municipal de Monistrol de Calders està conservat en les dependències de l'ajuntament, bàsicament en un estança destinada a aquest ús a la darrera planta de l'edifici consistorial. Consta d'un total de 605 unitats de descripció que ocupen uns 69,60 metres lineals; el suport majoritari és el paper, tot i que també hi ha documentació en suport magnètic i òptic. La documentació està organitzada segons el quadre de classificació municipal desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Les seccions són: Administració General, Hisenda, Proveïments, Serveis socials, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i medi ambient i Col·leccions factícies. El fons de l'arxiu municipal conté documentació des de la primera meitat del segle XIX (1814) fins l'actualitat, tot i que la gran majoria de la documentació és del segle XX ja que el municipi es creà l'any 1934. De la documentació anterior al 1934 hi ha sèries de correspondència i alguns documents referents a talles i estims, impostors municipals, cossos de seguretat, allistaments i lleves, padrons, entre d'altres. Entre la documentació existent es pot destacar la sèrie inclosa en les seccions de Títols del Municipi, Terme Municipal i símbols locals, en els que trobem la documentació referida al procés de 'Segregació d'aquesta població del terme municipal de Calders, a objecte de constituir-se en municipi independent', 'Actes de reconeixement del terme i fites', junt amb d'altres. També és d'interès la sèrie d'Actes del Ple iniciades l'any 1934, coincidint amb la creació del municipi. Un altre conjunt de documentació de molt interès és la col·lecció de pergamins, en total 8 documents que daten entre el 1253 al 1400.","codi_element":"08128-142","ubicacio":"a l'edifici de l'Ajuntament, bàsicament a la darrera planta però també en altres despatxos.","historia":"No consta documentada cap actuació arxivística específica ni l'existència d'instruments de descripció sistemàtics fins la primera actuació realitzada per part de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona l'any 2000, quan es va organitzar, classificar i inventariar el fons. Des de l'any 2004 l'Ajuntament de Monistrol de Calders està adherit al Programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.","coordenades":"41.7606200,2.0140000","utm_x":"418036","utm_y":"4623668","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81076-foto-08128-142-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81076-foto-08128-142-3.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Segons la informació que consta a la web de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona, a més, del Fons de l'Administració Local, la documentació pròpia de l'Ajuntament de Monistrol de Calders, com a Fons públics no municipals l'Arxiu també custodia i inclou 2 metres lineals corresponents a Jujtat de Pau de Monistrol de Calders (1934-2005), i en els Fons privats inclou el Fons de la Germandat de Sant Feliu de Monistrol de Calders (1906-1986), amb 0,58 metres lineals de documentació, i el Fons de la Cooperativa Monistrolense (1928-1974) amb 0,23 metres lineals.El municipi de Monistrol de Calders es va formar l'any 1934 arran de la segregació del municipi de Calders.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81077","titol":"Festa Major de Monistrol de Calders","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-monistrol-de-calders","bibliografia":"-PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. Http:\/\/patrimonifestiu.cultura.gencat.cat\/Festa-Major-Monistrol-de-Calders","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Festa Major de Monistrol de Calders es celebra el primer cap de setmana d'agost, coincidint amb el primer d'agost, festivitat de Sant Feliu patró del poble; tot i això els darrers anys ha inclòs dos caps de setmana, iniciant actes ja el darrer cap de setmana de juliol. Els actes que es desenvolupen han anat variant al llarg dels anys, per bé que n'hi ha alguns que es van mantenint. Durant els diversos dies que duren les festes hi ha actes destinats a tots els públics, infants, jovent i adults. La tipologia d'activitats és molt variada incloent actes religiosos, esportius, festius i lúdics; en conjunt aquests han anat canviant i evolucionant al llarg dels anys tot adaptant-se als nous temps. Tot i això hi ha actes que són habituals en el programa de Festa Major com el torneig de botifarra, diversos concerts i balls, missa, sardanes, jocs de cucanya i animació infantil, concurs de pintura ràpida, partit de futbol, trobada gegantera o algun espectacle, entre altres.","codi_element":"08128-143","ubicacio":"en diferents indrets i equipaments del poble de Monistrol de Calders.","historia":"En la bibliografia es recull que durant aproximadament dos segles, la Festa Major es va traslladar a finals d'agost per tal de no coincidir en les dates de màxima feina al camp, època de sega, collir patates i verdures, i més endavant la verema. No va ser fins als anys 70 del segle XX que la Festa Major es tornà a celebrar coincidint amb l'1 d'agost.","coordenades":"41.7606200,2.0140000","utm_x":"418036","utm_y":"4623668","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81077-foto-08128-143-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81077-foto-08128-143-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Des del 2009 Monistrol de Calders té una parella de gegants que fa la seva trobada coincidint amb la Festa Major.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81078","titol":"Festa de Sant Antoni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-sant-antoni-3","bibliografia":"-GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. Http:\/\/patrimonifestiu.cultura.gencat.cat\/Festa-Major-Monistrol-de-Calders","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Festa de Sant Antoni es celebrava pels volts de la diada del patró, Sant Antoni Abat, el 17 de gener, antigament era organitzada pels pagesos del poble. Segons es desprèn de les informacions recollides per Gustau Erill, sembla que a Monistrol no es feia una festa del tipus Tres Tombs, es creu que probablement per tractar-se d'un poble petit. La festa de Sant Antoni consistia en la celebració de missa en honor al patró, sant Antoni, a l'església parroquial de Sant Feliu amb presència del gremi dels pagesos de Monistrol; a la sortida de l'ofici, a la Plaça de l'Església, es feia la benedicció dels animals domèstics i de treball. Sembla que també es feia un acte de lluïment dels animals amb algun tipus de simulacre de torneig, del tipus encertar o agafar una anella penjada en una corda, o potser alguna prova d'habilitat a cavall a la zona del carrer de la Vinya. Es recull que en algunes èpoques també s'havia celebrat un dinar de germanor, i es tancava la festa amb ball. La recuperació de la festa des del 2010 inclou actes que han anat canviat al llarg d'aquests anys, inicialment el programa incloïa esmorzar de pagès, Fira de Sant Antoni amb productes de la terra, guarniments de cavall, demostració d'oficis, missa, benedicció i cercavila de cavalls i animals domèstics acompanyats dels gegants i grallers, joc de les botifarres concretament un joc d'habilitat a cavall i vermut. La data de celebració és entorn al 22 de gener per bé, que ha anat variant segons el calendari de cada any.","codi_element":"08128-144","ubicacio":"en diferents indrets del poble de Monistrol de Calders.","historia":"Es desconeix des de quan es venia celebrant la festa, però si que es té constància que l'any 1953 va deixar de celebrar-se. Ja fa uns anys que s'ha recuperat, per bé que adaptant-se als nous temps. Des del 2010 s'ha tornat a recuperar la Festa de Sant Antoni Abat, tot adaptant-la a l'actualitat; des de la seva recuperació les dates de la celebració han variat al llarg dels anys, tot i que es realitza entre finals de gener i inicis de febrer, els darrers anys unint la Festa de Sant Antoni amb el Carnestoltes; de fet, el format des de la seva recuperació és entre Festa Major d'Hivern i Fira.","coordenades":"41.7606200,2.0140000","utm_x":"418036","utm_y":"4623668","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81078-foto-08128-144-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81078-foto-08128-144-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81079","titol":"Goigs de Sant Feliu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-feliu","bibliografia":"https:\/\/algunsgoigs.blogspot.com\/2015\/06\/goigs-al-martir-sant-feliu-patro-de.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els goigs de Sant Feliu Africà mantenen el mateix text que s'utilitzen en altres parròquies. El text rememora el martiri que patí el sant a les terres gironines i la intervenció divina que el salvà a la zona de l'actual Sant Feliu de Guíxols. Es conserven tres documents dels goigs molt similars corresponents a la parròquia de Sant Feliu de Monistrol de Calders. El document més antic és imprès amb tinta negra, a Manresa a la Impremta de Pau Roca l'any 1858. A la part central superior, entre mig del títol dels goigs hi ha un gravat del sant que inclou els atribuïts habituals, la palma de martiri i amb la roda de molí penjada al coll, a costat i costat del dibuix central és ornamentat amb elements florals i garlandes emmarcant el text i a la part central vertical del text. En els altres dos exemplars, el text dels goigs i els dibuixos dels gravats són els mateixos, el document que sembla més antic no inclou data i va se imprès per J. Sallent a Sabadell. Pel que fa al document més recent va ser imprès per La Noogràfica l'any 1977, és a dues tintes, tot negre excepte la garlanda i dibuixos disposats a costat i costat del sant, en els que es representen elements de l'església parroquial, en color rogenc. El document del 1977 compta amb el text del preguem lleugerament diferent, bàsicament amb un llenguatge més actualitzat. Una altra diferència d'aquest document és que a la part inferior s'hi inclou la partitura de la tornada i les estrofes.","codi_element":"08128-145","ubicacio":"Església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders","historia":"El cant dels goigs es realitza a l'església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders en la celebració de la missa en motiu de la Festa Major.","coordenades":"41.7598100,2.0140400","utm_x":"418038","utm_y":"4623578","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81079-foto-08128-145-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81079-foto-08128-145-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Sant Feliu l'Africà va ser un màrtir gironí, del qual es celebra la seva festivitat el dia 1 d'agost, data de la Festa Major de Monistrol de Calders.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81080","titol":"Goigs de Sant Bonifaci i Sant Amanç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-bonifaci-i-sant-amanc","bibliografia":"https:\/\/algunsgoigs.blogspot.com\/search?q=Bonifaci+i+aman%C3%A7 http:\/\/bibliogoigs.blogspot.com\/2018\/07\/goigs-dels-sants-bonifaci-i-amanc.html SOCIAS BATET, Immaculada (2007): Els Abadal, un llinatge de gravadors. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"actualment no es té constància que es mantingui la tradició de cantar aquests goigs.","descripcio":"Goigs en honor als màrtirs Sant Bonifaci i Sant Amanç, dels quals es conserven dos exemplars un del segle XVIII i l'altre del XIX; el text dels goigs és el mateix, tot i que en la versió més moderna està actualitzada, i l'estructura decorativa dels documents és similar (amb diferents gravats dels sants, de les garlandes i demés elements ornamentals). Segons consta al subtítol de la capçalera dels documents dels goigs, la parròquia de Monistrol de Calders venerava les relíquies d'aquests sants. En el document més antic diu així: 'Las quals relíquies se veneran en la parroquia de Monistrol de Caldés. Any 1753'. El text diu: Puix que ja en lo etern descans \/ de Deu lograu tants favors; \/ Siau nostres protectors \/ Bonifaci, y Sant Amans. \/ Vostres noms vos acreditan \/ per benefactors amats, \/ quedant tots aconsolats los pobres, que vos visitan; \/Puix á tots ab llargas máns \/ los repartiu los tresors. \/ ( ...) Vostras Reliquias venera \/ tot Monistrol de Caldés, \/ per Protectors vos ha pres, \/ y en celebrarvos se esmera; \/ Procurem tots ser amants \/ de tant insignes tresors. \/ Lo Poble de Monistrol \/ vos ha pres per Advocats, \/ de Llamps, Pedra, y Tempestas \/ guardatnos ab tot consol, \/ Al Vi, Blat, y demes grans \/ cullim per vostres favors, \/ Gran alivio experimentam \/ ab vostras Reliquias Santas, \/ fructificant mes las plantas \/ des de que ellas gosam, \/ Estas Montanyas, y Plans \/ dónant grans, fruyts, ab tals flors. \/ Siau nostres. \/ Tornada \/ Puix feu prodigis tan grans, \/ y cantám vostres llahors \/ Siau nostres protectors \/ Bonifaci, y Sant Amáns. L'exemplar del document dels goigs a Sant Bonifaci i Sant Amanç del segle XVIII és imprès a tinta negra en un document de mida foli aproximadament. Compta amb una decoració a manera de garlanda que emmarca el document; a la part central el text del goig també compta amb unes altres franges decoratives disposades en vertica. A la part superior, ocupant l'espai central, hi ha un gravat representant les imatges dels sants, amb el títol dels goigs a banda i banda; el dibuix A la part inferior del goig hi ha l'oremus i la referencia de l'impressor i any, concretament Manresa, per Andreu Abadal l'any 1753. El dibuix dels sants podria ser un gravat del segle XVII obra de Pere Abadal. Pel que fa als goigs del segle XIX, mostra una estructura similar a l'anterior, tot i que actualitzada al moment. Tal i com indica el mateix document, van ser impresos a Manresa, a la Impremta de Roca, al carrer de Sant Miquel, 45, l'any 1870.","codi_element":"08128-146","ubicacio":"Església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders","historia":"Tal i com diu la lletra, els cants dels goigs a Sant Bonifaci i Sant Amanç devien ser cantats com a protector en contra les tempestes (boira, pedra i llamps) i protector dels conreus i els seus fruits (vi, blat i altres grans); de tal manera si refereix el text del 1753: '(...)Perço Deu vos ha apropists \/ contra neula, pedra y llamps; \/ y per preservar los camps \/ de pedra, y tempestats. \/ Per lo que tots los Christians \/ vos dónan culto, y hornors, (...)'.","coordenades":"41.7598100,2.0140400","utm_x":"418038","utm_y":"4623578","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81080-foto-08128-146-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81080-foto-08128-146-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81080-foto-08128-146-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Segons consta als goigs, a l'església parroquial de Monistrol de Calders es guardaven i veneraven unes relíquies dels sants. La festivitat de Sant Bonifici i Sant Amanç és el dia 2 de juliol.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81081","titol":"Goigs de la Mare de Déu del Roser","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-la-mare-de-deu-del-roser-1","bibliografia":"GINESTA, Salvador: La comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona: 1987. http:\/\/www.rostoll.cat\/obaga\/Faristol\/Goigs\/BB_Vic.htm","centuria":"XX","notes_conservacio":"actualment no es manté la tradició de cantar aquests goigs ni tampoc es fa l'aplec.","descripcio":"Els goigs a la Mare de Déu del Roser utilitzen el mateix text que trobem habitualment en la majoria de goigs dedicats a la Verge del Roser. Els documents conservats són iguals, únicament els diferencia que un dels documents és imprès a una sola tinta, negra, i l'altre document a dues tintes, negre i roig. Ambdós consta que són impresos al taller de J. Morral de Terrassa., cap dels documents inclou la data. El document inclou a la part superior, el títol del goig amb la imatge de la Mare de Déu al centre acompanyada a costat i costat de dibuixos de la capella de la Mare de Déu del Roser del Bosc; a la part central, el text, sota del qual hi ha l'oremus, i a la part inferior, la partitura de la música del goig; el document es mostra decorat amb un emmarcament d'una garlanda floral.","codi_element":"08128-147","ubicacio":"a la capella de la Mare de Déu del Roser del mas el Bosc.","historia":"El cant dels goigs es realitzava a la capella particular del mas el Bosc dedicada a la Mare de Déu del Roser, la qual tot i ser d'estructura romànica va ser construïda al segle XX. Durant anys es va fer una aplec a l'església que era molt concorregut i arrelat entre la gent de Monistrol de Calders i poblacions veïnes. La celebració es feia el primer diumenge d'octubre, els actes consistien en missa al matí i a la tarda, ballada de sardanes seguit del Rosari en el que es feia la cantada dels goigs en honor a la Verge. Era habitual que la gent que es desplaçava a l'aplec, es portessin el dinar del qual gaudien en alguna de les fonts o racons de la contrada.","coordenades":"41.7539000,2.0012800","utm_x":"416970","utm_y":"4622935","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81081-foto-08128-147-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81082","titol":"Parc 'El Serrat'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-el-serrat","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Parc 'El Serrat' es troba en un petit turonet ubicat a la part nord-oest del poble, amb bona visibilitat sobre el nucli urbà. Les dimensions aproximades del parc són unes 200 hectàrees. El parc és un espai verd públic, força naturalitzat, en el que fa uns anys s'hi realitzaren obres de millora i adequació; compta amb alguns espais per la realització d'actes, amb un recorregut que facilita el passeig pel seu interior, a la vegada que està condicionat amb bancs i altres elements que permeten el descans; el recorregut està preparat com a itinerari naturalístic, comptant amb rètols informatius que permeten la identificació d'algunes de les espècies d'arbres i plantes que hi ha al parc. A la part superior del parc hi ha una explanada amb un mur baix de pedra a manera de banc corregut disposat en forma circular per tal de facilitar determinats tipus d'activitats. També compta amb diferent tipus de mobiliari urbà instal·lat, una zona amb taules i bancs, i una font d'aigua. A la part est disposa d'una plataforma a manera de mirador amb vistes sobre el poble. També hi ha diferents espais i elements per a la pràctica d'esports, tals com una pista condicionada entre altres amb elements per la pràctica de monopatí, a més, compta amb altres peces junt amb panells informatius distribuïts per diferents punts dels recorreguts per tal de fomentar els estiraments i l'exercici físic. En diferents zones del parc hi ha instal·lades diverses escultures, la majoria formen part del Museu municipal d'escultures a l'aire lliure; tot i això, al parc també hi ha altres elements ornamentals i commemoratius, d'una banda, hi ha una monòlit en homenatge al treball de la pedra. D'altra banda, un espai destacat és el Racó del Kubala, ubicat a l'extrem sud del parc, a tocar i aprofitant la paret de pedra del darrer edifici del carrer Serrat per aquest extrem; aquest espai compta amb un enllosat irregular sobre gespa, damunt el qual hi ha instal·lada una escultura de planxa de ferro pintada en negra que recorda la figura del mític futbolista fent l'acció de xutar una pilota, l'escultura també disposa d'una pilota de pedra; a més, hi ha una placa ceràmica a la paret de l'edifici amb el nom del racó, i un rètol de xarxa metàl·lica amb el text 'En Kubala tot xutant, nou pilotes ha escampat; anima't tot passejant i cerca-les dins El Serrat', que incita a fer una passeig pel parc per trobar les diferents pilotes. El parc té dos accessos, el principal situat al capdamunt del carrer del Call, al costat de l'accés al nucli per la banda nord, i un altre de secundari des del carrer del Serrat.","codi_element":"08128-148","ubicacio":"a la zona nord del poble; accés pel carrer del Call i pel carrer del Serrat.","historia":"L'any 2001 es va realitzar el projecte d'adequació del Parc 'El Serrat', que es posaria en marxa durant l'any següent, consistint en una actuació per tal d'adequar i millorar el parc, tot dotant-lo d'unes infraestructures que permetrien fer-lo més atractiu per la població i els visitants; entre els objectius es cercava poder disposar d'un espai condicionat per desenvolupar-hi determinats actes socials, lúdics o festius, millorar els accessos, reformar el mobiliari, així com la creació d'un recorregut intern, i dotar-lo de mobiliari urbà. El parc és lloc de passeig, descans i joc dels veïns i veïnes de Monistrol de Calders, així com de la gent que visita la població. És un espai utilitzat en motiu de diverses festivitats i actes que es realitzen al poble. L'espai que rep el nom de Racó del Kubala es creà en record i homenatge al conegut futbolista, Ladislao Kubala, qui, pels volts dels anys 50 del segle XX, passà una bona temporada al poble de Monistrol de Calders per tal de recuperar-se d'una malaltia respiratòria.","coordenades":"41.7612300,2.0130800","utm_x":"417960","utm_y":"4623737","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81082-foto-08128-148-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81082-foto-08128-148-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81083","titol":"Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-natural-de-sant-llorenc-del-munt-i-lobac-2","bibliografia":" -AMBRÓS I MONSONÍS, Jordi (1998). Text normatiu. Modificació del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Ed. Diputació de Barcelona. -DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Pla d'ús públic del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. -DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2019). Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac: Passejades guiades 2019. Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat. Espais Naturals i Medi Ambient. (Fullet informatiu rutes 2019) -HERNÁNDEZ, J.; MELERO, J.; GRAU, J. (2011): VII Monografies de Sant Llorenç de Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona, Àrea de Presidència, Direcció de Comunicació i Àrea d'Espais Naturals. -LORENZO, C.; FERNANDEZ, I. (2009). Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Ed. Diputació de Barcelona. https:\/\/parcs.diba.cat\/web\/SantLlorenc<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac està situat a la serralada Prelitoral Catalana, s'estén per gran part de les comarques del Bages, del Vallès Occidental i el Moianès, ocupant un total de 13.694 hectàrees. Els municipis que el componen són: Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses. El municipi de Monistrol de Calders compta amb 325,69 ha del seu territori que formen part del Parc Natural, concretament s'estén de la part central cap al sud del terme municipal. El parc està format per dos grans massissos muntanyosos que li donen nom i formen una mateixa entitat orogràfica i geològica, el de Sant Llorenç i la serra de l'Obac, que conflueixen al Coll d'Estenalles. Com a cims més destacats, a Sant Llorenç de Munt, trobem el Montcau, de 1.056 metres d'alçada i la Mola, de 1.103 metres d'alçada; pel que fa a la Serra de l'Obac, destaquen el Castellsapera de 939,3 metres, el turó de Castellar, de 931 metres i el de les Tres Creus de 929,7 metres. El parc està limitat a l'oest per la riera de les Arenes, un afluent de la riera de Rubí, a l'est pel riu Ripoll, al sud pel pla de Terrassa-Sabadell i pel nord fins al Montcau. La hidrografia és complexa, amb un entramat de barrancs, torrents, rieres i torrenteres que alimenten els dos rius principals, el riu Ripoll que desaigua al Besòs i la riera de les Arenes que ho fa al Llobregat. De fet, entre les capçades dels dos cims més alts del parc es situa la divisòria d'aigües entre la conca del Besòs i la del Llobregat. L'orografia d'aquest paisatge és el resultat de l'acció erosiva de l'aigua sobre els conglomerats, gresos i lutites que es van dipositar durant els períodes Eocè-Oligocè. Per això trobem un terreny rocós, escarpat, amb cingleres i falles profundes o canals ben conegudes. En aquest sentit, destaquen les potents masses de conglomerats, en gran part calcaris, conformats per cims escarpats i vessants força tallats, prenent especial relleu grans diàclasis formant cingles i agulles que han quedat separades per acció de l'erosió. La climatologia és del tipus mediterrani subhumit, fet que determina el tipus de vegetació i fauna que hi és present. Al territori del parc poden diferenciar-se dos dominis de vegetació, d'una banda, el de l'alzina litoral, ocupat bàsicament per pinedes calcícoles de pi blanc, i d'altra banda, el de l'alzina interior o montà amb algunes obagues cobertes per boscos de caducifolis; entre algunes espècies, a destacar que trobem la pinassa (Pinus nigra), el pi roig (Pinus sylvestris) i l'alzina, (Quercus ilex) amb arboç (Arbutus unedo) o el bruc del gènere Erica. L'ocupació humana al territori que ocupa el parc és documentada des de la Prehistòria; en quant a nuclis de població, compta amb diversitat de nuclis originats a l'Alta Edat Mitjana. Les poblacions que formen part del parc, així com el conjunt del territori, experimentà un increment en el nombre d'habitants i de retruc en el volum d'edificis construïts a partir del segle XVII i especialment del XVIII, coincidint amb un augment poblacional arreu del territori català. Repartits pel territori trobem nombroses capelles, ermites, masos, algun monestir, junt amb altres elements patrimonials de caire més popular resultat de l'acció antròpica sobre el territori, en són un clar exemple la construcció de marges per suportar les feixes o terrasses per plantar-hi vinya, les barraques de vinya, tines, trulls, de forns de calç, forns d'obra o teuleries, les traces d'antigues places carboneres, pous de glaç, fonts i altres tipus de construccions.<\/p> ","codi_element":"08128-149","ubicacio":"bàsicament la part sud del terme municipal; s'inicia al sud del poble.","historia":" L'any 1932 la Generalitat republicana incorpora aquest espai en el planejament, degut al seu valor paisatgístic i natural, constant ja la necessitat de protecció. L'any 1936 s' inclou en un sistema de parcs naturals provincial establert pel pla General d'Ordenació de la Província de Barcelona. Des del 1972 el massís de Sant Llorenç està protegit per un Pla especial d'ordenació que ha promogut la Diputació de Barcelona, dictant mesures legals de protecció i conservació en un Pla d'Ordenació fet per la Diputació de Barcelona i delimitant l'àrea del parc (la publicació de la seva aprovació és en el BOE núm. 87, d'11 d'abril de 1973). L'any 1982, s'aprova la revisió del Pla General ampliant a 9.638 ha. L'any 1987 la Generalitat aprova el decret que permet acomplir al parc les exigències de la Llei d'Espais Naturals (106\/1987 de 20 de febrer, pel que es crea el Parc; i publicada la seva modificació en el DOGC 827 de 10 d'abril de 1987). Actualment, després d'una darrera ampliació de protecció (decret 328\/1992 de 14 de desembre; aprovat definitivament en el DOGC 2721, del 9 de setembre de 1998), el Pla especial arriba a les 13.694 hectàrees, distribuïdes en 12 municipis de tres comarques diferents. A la comarca del Bages, Monistrol de Calders, Mura, El Pont de Vilomara, Talamanca i Sant Vicenç de Castellet. Al Vallès Occidental, Castellar del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall i Terrassa.<\/p> ","coordenades":"41.7377500,2.0129700","utm_x":"417921","utm_y":"4621130","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81083-foto-08128-149-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-01-29 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"La gran diversitat de biòtops, associada al manteniment de recursos nutricionals del territori i la conservació de la qualitat del medi, fa que el massís sigui considerat un excepcional refugi per a moltes espècies de la fauna mediterrània. El característic relleu present al parc, amb gran quantitat de parets rocoses que faciliten la presència de comunitats de vegetació rupícola i de fauna cavernícola. Es considera com una de les zones importants de cria a Catalunya de Hieraaetus fasciatus. Al municipi del Monistrol de Calders, el parc té un petit Punt d'Informació ubicat al centre del poble, concretament a la Plaça de la Pedrera; obert els matins dels dissabtes, diumenges i festius des del 2 de març al 25 de juliol, i del 6 de setembre al 13 de desembre. En el parc hi ha diversos centres d'interpretació i punts d'informació repartits pels diferents municipis que l'integren; a través d'aquests, s'ofereixen diferents tipus de recursos i activitats per conèixer millor el parc, com itineraris, exposicions permanents, visites guiades, així com altres activitats complementàries i més puntuals. De la mateixa manera que tots els Parcs Naturals de Catalunya, el Parc Naturals de la Serra del Munt i l'Obac també forma part de la Xarxa Natura 2000, Declarat com a Zones Especials de Conservació de la regió mediterrània en l'Acord de Govern 150\/2014, de 4 de novembre de 2014 (el número identificador de la corresponent fitxa és el ES5110010).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["42"]},{"id":"81084","titol":"La Golarda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-golarda","bibliografia":"-AROLA SIERRA, J. (2008): El Paisatge de Calders (Bages). Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història. Manresa. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"","notes_conservacio":"algunes zones s'hi acumulen deixalles; segons algunes notícies també ha estat objecte d'alguns abocaments de contaminants.","descripcio":"La riera Golarda discorre dins el terme de Monistrol de Calders entrant al municipi pel costat nord-est i prenent un recorregut sinuós vers el sud-oest, desembocant al riu Calders a la part central del terme, just al costat nord del poble. A la part inicial de la riera, en el veí municipi de Moià, rep el nom de riera de Marfà, un cop recollides les aigües dels primers torrents que hi desaigüen, adopta el nom de la riera Golarda. Així, adopta el nom de Golarda aproximadament des del paratge i mas de la Datzira (on hi ha les restes d'un antic molí) fins a abocar les aigües al riu Calders, per tant, tot el seu recorregut dins el terme municipal de Monistrol de Calders; tot i que en alguns trams popularment se l'ha anomenat amb altres noms.","codi_element":"08128-150","ubicacio":"a la part nord-est i centre del terme municipal.","historia":"Es tracta d'una riera que com pràcticament la gran majoria de cursos fluvials ha estat font d'aprofitament hídric de maneres diverses, especialment a partir de l'època medieval però de manera més intensa i impactant des d'època moderna i contemporània. En aquest sentit les seves aigües han estat aprofitades, sovint a partir de canalitzacions i\/o construcció de preses al llarg del seu recorregut que han facilitat la utilització de l'aigua pel rec d'horts i terres de conreu, així com per fer funcionar molins sobretot fariners instal·lats al seu redós o altres elements o petites indústries accionades mitjançant la força hidràulica.","coordenades":"41.7667300,2.0139400","utm_x":"418039","utm_y":"4624347","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81084-foto-08128-150-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81084-foto-08128-150-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"A la riera Golarda compta amb zones d'interès naturalístic, paisatgístic, i social, com són els Gorgs Blaus o la zona de la resclosa del Pla de Cardona (conegut popularment com les Dutxes); alguns d'aquests espais són freqüentats com a zones de bany durant el període estival.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81085","titol":"Riera de Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-sant-joan","bibliografia":"-AROLA SIERRA, J. (2008): El Paisatge de Calders (Bages). Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història. Manresa. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La riera de Sant Joan discorre dins el terme de Monistrol de Calders en sentit sud-est vers el nord-oest, des de la zona de Rubió recollint les aigües de diversos torrents, dirigint-se cap al nucli urbà que creua pel seu interior i dirigint-se vers la zona central del terme, al nord del poble, just a la zona del pont del Collet on s'uneix a les aigües de la riera Golarda per conformar el riu Calders. En el darrer tram de la riera pel nucli urbà, el trajecte conforma una gran corba a manera quasi de meandre, zona on s'urbanitzà una de les primeres àrees de creixement del nucli a partir de finals del segle XVII, anomenat Poble Avall.","codi_element":"08128-151","ubicacio":"el seu trajecte discorre per gran part de la zona de llevant i central del terme municipal.","historia":"En el recorregut de la riera les seves aigües van ser i són aprofitades per diverses utilitats, tals com alimentar molins per generar força hidràulica per moure les seves moles, com el Molí d'en Sala, el Molí d'en Saladic, els Molins del Solà, o també altres tipus d'indústries com una petita serradora, o refrigerar el sistema de gas pobre de la fàbrica tèxtil Clarassó situada dins el nucli urbà; les aigües han estat i són emprades per al rec de la gran quantitat d'horts que hi ha hagut a redós de la riera. En el recorregut de la riera es localitzen algunes preses i canalitzacions per a l'acumulació i conducció de l'aigua.","coordenades":"41.7566600,2.0182100","utm_x":"418381","utm_y":"4623225","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81085-foto-08128-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81085-foto-08128-151-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Al llarg del trajecte de la riera trobem altres elements d'interès patrimonial i naturalístic com són les Font de Rubió.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81086","titol":"Riera de l'Om","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-lom","bibliografia":"-AROLA SIERRA, J. (2008): El Paisatge de Calders (Bages). Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història. Manresa. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La riera de l'Om discorre dins el terme de Monistrol de Calders des de la zona sud vers el nord, vessant les seves aigües a la riera de Sant Joan dins el nucli urbà, al nord de la masia el Solà. El torrent neix al veí municipi de Granera, per on discorre un curt recorregut abans d'entrar en terme de Monistrol de Calders, a la zona de l'Otzetó.","codi_element":"08128-152","ubicacio":"el trajecte de la riera discorre per la meitat sud del terme municipal.","historia":"","coordenades":"41.7548300,2.0109700","utm_x":"417777","utm_y":"4623028","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81086-foto-08128-152-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"El tram que discorre dins el municipi de Granera rep el nom de Torrent de l'Om. En el seu darrer tram compta amb un interessant bosc de ribera al seu entorn","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81087","titol":"El Calders","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-calders","bibliografia":"-AROLA SIERRA, J. (2008): El Paisatge de Calders (Bages). Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història. Manresa. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"","notes_conservacio":"algunes zones s'hi acumulen deixalles; segons algunes notícies també ha estat objecte d'alguns abocaments de contaminants.","descripcio":"El riu Calders neix al terme de Monistrol de Calders, concretament al nord-oest del poble, a partir de la unió de les aigües de les rieres Golarda i la de Sant Joan. A partir d'aquí el riu fa un recorregut tortuós en sentit nord, nord-oest, fins a sortir del terme municipal per continuar pel veí municipi de Calders i més endavant Navarcles, fins arribar al riu Llobregat del qual és afluent.","codi_element":"08128-153","ubicacio":"el seu trajecte discorre per la meitat nord del terme municipal,des de la zona central vers el nord.","historia":"Les aigües del riu Calders han estat històricament aprofitades amb diverses finalitats, com rec d'horts i camps de conreu, o abastiment de diferents tipus d'indústries que utilitzaven la força hidràulica, com el Molí de la Païssa o posteriorment la Fàbrica tèxtil i colònia Clarassó, entre altres.","coordenades":"41.7682200,2.0106000","utm_x":"417763","utm_y":"4624515","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81087-foto-08128-153-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Al llarg del seu trajecte el Calders discorre per un recorregut que conforma diversos meandres. Al seu entorn trobem el bosc de ribera que l'acompanya és d'interès patrimonial des del punt de vista natural, per la pròpia vegetació característica d'aquest tipus de boscos, així com per ser refugi de fauna associada a aquestes comunitats vegetals.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81088","titol":"Codro Barret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/codro-barret","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"","notes_conservacio":"afectat per l'erosió propocada pels fenòmens meteoròlogics.","descripcio":"Es tracta d'una roca singular per la seu aspecte i perfil visible des de diferents indrets del municipi. Pren forma allargada a manera de monolític ample i vertical damunt del qual destaca un gran bloc de més amplada que la base i amb una part que en sobresurt. La roca de la part inferior és de tipus sedimentari, d'aglomerat, i el bloc superior és de tipus sorrenc; l'estrat de la zona de contacte entre ambdós es mostra molt més erosionat que la resta. La forma que adopta recorda a un barret, fet que a determinat la popularització del nom.","codi_element":"08128-154","ubicacio":"a la zona central del municipi, a la zona coneguda com racó o sot de l'Arç, a l'extrem d'una carena.","historia":"","coordenades":"41.7510400,2.0239100","utm_x":"418848","utm_y":"4622595","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81088-foto-08128-154-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81088-foto-08128-154-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"El bloc superior mostra un forat, segurament resultat dels processos erosius. La seva peculiar forma ha fet que esdevingui un element d'interès paisatgístic. Es localitza en una zona de difícil accés.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81089","titol":"Codro Llampat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/codro-llampat","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"","notes_conservacio":"afectat per l'erosió propocada pels fenòmens meteoròlogics.","descripcio":"Es tracta d'una roca singular coneguda al poble sota la denominació de codro Llampat, és un bloc de conglomerat que té una forma tendint a cúbica. El codro està situat damunt una placa de roca sorrenca que té una lleugera inclinació. A la part inferior s'hi va construir una paret de pedra seca, aprofitant el roc per fer una petita barraca.","codi_element":"08128-155","ubicacio":"A la zona central del municipi, al lloc anomenat Solell del Codro Llampat.","historia":"","coordenades":"41.7603200,2.0250400","utm_x":"418953","utm_y":"4623625","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"El nom de codro el reben un seguit de pedres singulars que es caracteritzen per alguna forma peculiar que facilita que se les denomini i distingeixi. Sembla que la utilització del nom codro és específic de Monistrol de Calders.Segons recull la tradició oral sembla que rep el nom perquè en algun moment rebé l'impacte d'un llamp.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81090","titol":"Codro Bolet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/codro-bolet","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"","notes_conservacio":"afectat per l'erosió propocada pels fenòmens meteoròlogics.","descripcio":"Es tracta d'una roca singular corresponent a un bloc de forma arrodonida, de roca sedimentària (conglomerat) assentat en una veta de margues que ha facilitat l'erosió d'aquesta part, i que ha afavorit que la forma arrodonida del bloc destaqui damunt d'una petita base com a punt de suport. La seva ubicació i forma ha determinat que se l'anomeni com a codro Bolet.","codi_element":"08128-156","ubicacio":"Al nord-est del nucli urbà, a la zona de Pumanyà, prop del camí de Marfà.","historia":"","coordenades":"41.7696600,2.0402200","utm_x":"420227","utm_y":"4624647","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81091","titol":"Codro Gros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/codro-gros","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"","notes_conservacio":"afectat per l'erosió propocada pels fenòmens meteoròlogics.","descripcio":"Es tracta d'una roca singular corresponent a un gran bloc de roca sorrenca que destaca a la zona per la seves dimensions, segurament la seva ubicació ha facilitat que sigui molt visible i de retruc que s'hagi posat en relleu per la població","codi_element":"08128-157","ubicacio":"a la urbanització Masia del Solà, a peu de l'accés a la piscina municipal.","historia":"","coordenades":"41.7546200,2.0166400","utm_x":"418248","utm_y":"4623000","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Aquest codro també rep el nom de Pedró Gros, essent un lloc destacat on es feia la benedicció del terme; aquest nom el rep en contraposició a la creu de terme o Pedró petit.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81092","titol":"Codro del Serrat de la Trompa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/codro-del-serrat-de-la-trompa","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"","notes_conservacio":"afectat per l'erosió propocada pels fenòmens meteoròlogics.","descripcio":"Es tracta d'una roca singular que pren una forma característica com a efecte de l'erosió. De fet són dos blocs de pedra sorrenca, l'un situat damunt de l'altre. El bloc inferior té una forma més aviat vertical, amb una amplada menor respecte del bloc superior. En el bloc superior s'hi identifiquen alguns forats i marques incises.","codi_element":"08128-158","ubicacio":"A la zona est del terme, al Serrat de la Trompa, prop del límit municipal amb Granera.","historia":"","coordenades":"41.7416300,2.0293300","utm_x":"419287","utm_y":"4621546","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Es localitza en una zona de difícil accés, a l'extrem d'un tall de roca.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81093","titol":"Gorgs Blaus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorgs-blaus","bibliografia":"-AROLA SIERRA, J. (2008): El Paisatge de Calders (Bages). Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història. Manresa. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un paratge caracteritzat per una zona rocosa engorjada a través de la qual discorre la riera Golarda. Sembla que rep aquest topònim per la coloració que pren la superfície de la roca, una tonalitat gris blau, especialment els dies de pluja o humitat. La roca és de tipus aglomerat (sedimentari) amb la superfície erosionada per l'acció especialment de l'aigua. En aquest tram, la riera Golarda queda encaixonada entre les parets de roca, alguns trams més a manera de congost; en part del recorregut de la riera per aquest tram hi ha diverses olles o gorgs, basses de formes arrodonides formades en la roca per acció de l'aigua.","codi_element":"08128-159","ubicacio":"a la riera Golarda, prop del camí que porta a la masia la Coma.","historia":"","coordenades":"41.7738700,2.0258500","utm_x":"419038","utm_y":"4625128","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81093-foto-08128-159-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81093-foto-08128-159-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Sovint, a l'estiu, l'indret ha estat freqüentat com a lloc de bany per a la població de Monistrol de Calders, així com dels seus visitants.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81094","titol":"Bauma de la Coma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bauma-de-la-coma","bibliografia":"-AROLA SIERRA, J. (2008): El Paisatge de Calders (Bages). Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història. Manresa. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"","notes_conservacio":"al seu interior hi ha despreniments de la roca.","descripcio":"Es tracta d'una gran balma formada al peu de la riera Golarda, que conforma un espai ampli, allargat i força profund, orientat al nord, comptant amb una gran visera de roca sorrenca. El terra de la balma és la mateixa roca, tot i que a gran part del seu l'interior hi ha diversos despreniments de plaques de la roca del sostre. A l'extrem més de ponent, part de la balma rep l'aigua del mateix curs fluvial de la riera. L'accés a la balma és a partir d'un petit corriol que s'inicia al costat del camí de la Coma. A la part central de l'interior de la balma hi ha una font.","codi_element":"08128-160","ubicacio":"a la zona nord-est del terme municipal, al peu de la riera Golarda.","historia":"","coordenades":"41.7748300,2.0387800","utm_x":"420114","utm_y":"4625223","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Pocs metres aigües amunt hi ha la resclosa de la Coma.Accés difícil, des de la zona de l'horta de la Coma.S'empra el nom bauma, el qual és emprat de manera habitual a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81095","titol":"Font de la Coma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-coma-0","bibliografia":"-AROLA SIERRA, J. (2008): El Paisatge de Calders (Bages). Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història. Manresa. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de la Coma està situada a la zona central de l'interior de la balma de la Coma; concretament hi ha una mena de pica que s'ha anat cobrint de tosca o calç, en part formada per la sedimentació calcària de la pròpia aigua i en la que s'hi ha el clot que recull el degoteig de la roca.","codi_element":"08128-161","ubicacio":"a la zona nord-est del terme municipal, al peu de la riera Golarda; a la Balma de la Coma.","historia":"","coordenades":"41.7748300,2.0387800","utm_x":"420114","utm_y":"4625223","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81096","titol":"Cova de l'Ermità","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-lermita-0","bibliografia":"http:\/\/caudelguille.net\/caus\/541-ermita-cova","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una cova que es localitza en una zona rocosa de gresos amb parets molt estratificades; es tracta d'una cavitat d'una sola galeria, amb un recorregut aproximat d'uns 7,5 metres. A la zona de la boca de la cova hi ha una figuera que ajuda a ubicar la cavitat.","codi_element":"08128-162","ubicacio":"A la zona sud-est del terme municipal, accés a partir del corriol que va al Serrat del Moro.","historia":"","coordenades":"41.7374400,2.0268500","utm_x":"419075","utm_y":"4621083","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Situada prop de la balma i tomba de l'Ermità. De difícil accés i localització.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81097","titol":"Salt de la Baga Cerdana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/salt-de-la-baga-cerdana","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un salt d'aigua situat al Torrent de la Baga Cerdana, també anomenat Riera de l'Om. Aquest salt queda ubicat uns 500 metres al nord-oest de la masia de la Coma. El salt és provocat per un tall abrupte del terreny en la llera del curs fluvial del torrent. El salt és d'entorn als vint metres d'alçada, estant conformat en una gran placa de roca que a la vegada forma una balma a la part inferior. Segons expliquen els veïns aquest balmat era emprat com a lloc de pas pels habitants de la Coma quan el cabal de la riera Golarda no els permetia creuar-la. Als peus del salt s'ha format un gorg.","codi_element":"08128-163","ubicacio":"Al nord del terme municipal i també al nord de la masia la Coma.","historia":"","coordenades":"41.7848000,2.0281800","utm_x":"419245","utm_y":"4626340","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81097-foto-08128-163-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autors de les imatges: Jordi Miralles Ferrer i Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81098","titol":"Fonts de Rubió","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fonts-de-rubio","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Les fonts de Rubió, també anomenats brolladors de Rubió, són un seguit de petits brolladors, de fet, uns afloraments d'aigua que surten d'una diàclasi de la roca, en part sota del nivell de l'aigua. Pren el nom de la masia propera. També hi ha qui les anomena 'Bullidors de Rubió' perquè la seva surgència provoca un efecte similar a quan s'inicia el punt d'ebullició de l'aigua.","codi_element":"08128-164","ubicacio":"a la riera de Sant Joan, entre el Molí d'en Sala i la masia de Rubió.","historia":"","coordenades":"41.7557300,2.0343300","utm_x":"419720","utm_y":"4623106","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81098-foto-08128-164-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81098-foto-08128-164-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"És difícil de veure la sortida d'aigua.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81099","titol":"Les Cabres Encantades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-cabres-encantades","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un conjunt de roques que es troben a la llera de la riera de l'Om. L'acció de l'aigua amb el pas del temps ha anar donant forma a les roques a través de les diàclasis de la pròpia roca, tot erosionades i creant formes curioses. El seu aspecte ha facilitat que se les anomenés com a cabres encantades.","codi_element":"08128-165","ubicacio":"a la riera de l'Om, a la zona on el camí que porta a l'Om creua el curs fluvial.","historia":"","coordenades":"41.7494100,2.0106800","utm_x":"417746","utm_y":"4622427","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81099-foto-08128-165-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81100","titol":"Gorg de Saladic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-saladic","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Gorg format a la riera de Sant Joan, aigües amunt del poble, sota de la masia que rep el mateix nom, Saladic i prop de les restes que s'identifiquen amb el possible molí d'en Saladic. La riera conforma una bassa força arrodonida, a manera de gorg. És lloc concorregut a l'estiu com a zona de bany.","codi_element":"08128-166","ubicacio":"A la riera de Sant Joan, aigües amunt del Molí d'en Saladic, just per sota de la Masia Saladic.","historia":"","coordenades":"41.7556500,2.0224100","utm_x":"418729","utm_y":"4623109","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81100-foto-08128-166-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81100-foto-08128-166-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81101","titol":"Font dels Tres Pins o de Sant Jordi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-tres-pins-o-de-sant-jordi","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una font situada en un entorn natural, en una zona boscosa, tot i això, la font compta amb una estructura construïda conformada per dos murs de pedra que actuen a manera de murs de contenció del terreny, a la confluència dels quals, quedant ubicada en una zona central hi ha una fornícula a l'interior de la qual hi ha la font. La fornícula és amb llinda de mig punt, tot obrat en pedra i maó, al centre del frontal hi ha unes rajoles decoratives en que hi ha dibuixat un Sant Jordi dalt d'un cavall matant el drac. La zona està condicionada amb una taula i bancs. El lloc està cuidat.","codi_element":"08128-167","ubicacio":"uns centenars de metres al nord de la masia el Rossinyol, al peu d'un camí forestal.","historia":"","coordenades":"41.7341200,2.0162600","utm_x":"418190","utm_y":"4620724","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81101-foto-08128-167-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81102","titol":"Font del Rossinyol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-rossinyol-0","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"","notes_conservacio":"la font es troba coberta de sediment.","descripcio":"Es tracta d'una font d'abastiment d'aigua de la masia el Rossinyol; actualment es troba molt coberta de terra i vegetació, fet que dificulta la seva identificació. A l'indret hi ha presència d'humitat i sovint d'aigua fet que facilita la seva localització.","codi_element":"08128-168","ubicacio":"Situada a uns 140 metres al nord-est de la masia el Rossinyol.","historia":"","coordenades":"41.7316000,2.0134800","utm_x":"417956","utm_y":"4620447","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Està situada a molt poca distància del forn d'obra del Rossinyol i a peu d'un camí.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81103","titol":"Font dels Planters","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-planters","bibliografia":"-PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una font situada en un racó a tocar d'un angle format per una roca i un marge de pedra seca. Al lloc hi ha un tub encastat a la paret que permet la sortida de l'aigua. El lloc és frescal i cobert de molsa.","codi_element":"08128-169","ubicacio":"Situada a la part alta de la Llandriga, quedant a ponent del Forn del Peneta.","historia":"","coordenades":"41.7593000,2.0066500","utm_x":"417423","utm_y":"4623529","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81104","titol":"Monòlit en homenatge al treball de la pedra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monolit-en-homenatge-al-treball-de-la-pedra","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Monòlit commemoratiu instal·lat al Parc El Serrat, vers l'extrem sud, a la part alta. Es tracta d'un única peça de pedra formant un bloc vertical tallat, picant i amb alguns solcs, i a la part frontal, amb la superfície més llisa i en la qual hi ha la inscripció: 'El treball de la pedra donà vida a aquest poble. Als picapedrers monistrolencs, d'origen i d'acolliment, que han treballat i estimat la pedra. 14 d'octubre del 2007.'. La mateixa peça conforma una petita base sobresortint per la part del davant, el la que hi ha col·locades dues eines de picapedrer.","codi_element":"08128-170","ubicacio":"al Parc El Serrat.","historia":"","coordenades":"41.7604200,2.0126600","utm_x":"417924","utm_y":"4623648","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81104-foto-08128-170-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81104-foto-08128-170-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81105","titol":"Faig de la Baga de la Coma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/faig-de-la-baga-de-la-coma","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un exemplar de faig, 'Fagus sylvatica', que es considera una raresa per la seva ubicació latitudinal ja que es troba a 480 metres, fet excepcional i gent habitual en aquest tipus d'espècie.","codi_element":"08128-171","ubicacio":"a la Baga de la Coma, al sud-est de la masia, a tocar de la riera Golarda.","historia":"","coordenades":"41.7758300,2.0423600","utm_x":"420412","utm_y":"4625331","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81105-foto-08128-171-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"La localització i dades han estat facilitades per Jordi Jaume Miralles; segons ha pogut contrastar, sembla que l'exemplar ja apareix en imatges de l'any 1956.Autor de les imatges: Jordi Miralles Ferrer.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81106","titol":"Barraca 1 de l'Andreu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-de-landreu","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6017) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. Compta amb dues petites espitlleres. Restaurada.","codi_element":"08128-172","ubicacio":"al sud-est de les restes de la masia la Casa Nova, a peu del camí de la font de la Casa Nova.","historia":"","coordenades":"41.7485200,2.0183200","utm_x":"418380","utm_y":"4622321","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81106-foto-08128-172-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81106-foto-08128-172-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81106-foto-08128-172-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"L'Andreu tenia dues barraques situades pròximes l'una de l'altra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81107","titol":"Barraca 2 de l'Andreu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2-de-landreu","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6120) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"en ruïnes, conserva la planta però ha perdut part de l'estructura.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, aprofitant el desnivell del terreny per la seva construcció; la porta està encarada al sud. Està parcialment esfondrada, no conserva la coberta.","codi_element":"08128-173","ubicacio":"a la zona occidental de la Soleia de la Casa Nova, a peu del camí a la masia.","historia":"Codi Amics de la pedra: banslc2","coordenades":"41.7482000,2.0170400","utm_x":"418273","utm_y":"4622287","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81107-foto-08128-173-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81107-foto-08128-173-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81107-foto-08128-173-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"L'Andreu tenia dues barraques situades pròximes l'una de l'altra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81108","titol":"Barraca de l'Aiguader a la Llandriga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-laiguader-a-la-llandriga","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6528) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca del tipus terrera de margera, de planta irregular, amb porta amb llinda plana monolítica encarada a llevant. En bon estat però amb força vegetació al voltant.","codi_element":"08128-174","ubicacio":"a la zona de la Llandriga","historia":"Codi Amics de la pedra: bll5","coordenades":"41.7633400,2.0091800","utm_x":"417639","utm_y":"4623975","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81108-foto-08128-174-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81109","titol":"Barraca del Baltasar al Racó de la Llandriga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-baltasar-al-raco-de-la-llandriga","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6854) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"en bon estat però amb vegetació pel voltant.","descripcio":"Barraca de planta circular excavada en un marge, amb porta de llinda plana encarada a llevant.","codi_element":"08128-175","ubicacio":"a la zona de la Llandriga, sota el Serrat del Gordi.","historia":"Codi Amics de la pedra: bll3","coordenades":"41.7612200,2.0046700","utm_x":"417261","utm_y":"4623744","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81109-foto-08128-175-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"El Baltasar disposava de tres barraques en diferents zones de Monistrol de Calders.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81110","titol":"Barraca del Baltasar a les Quintanes del Mas Pujol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-baltasar-a-les-quintanes-del-mas-pujol","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 7353) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"en bon estat però amb vegetació pel voltant.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb porta de llinda plana monolítica encarada al sud-oest.","codi_element":"08128-176","ubicacio":"a la quintana del mas Pujol, prop de la zona on hi havia hagut el mas.","historia":"Codi Amics de la pedra: bbamp","coordenades":"41.7577900,2.0017400","utm_x":"417013","utm_y":"4623366","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81110-foto-08128-176-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81110-foto-08128-176-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"El Baltasar disposava de tres barraques en diferents zones de Monistrol de Calders.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81111","titol":"Barraca del Xei al Pla de Trullars","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-xei-al-pla-de-trullars","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6247) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula,amb porta de llinda plana formada per dues lloses (sembla que en orígen era una única llosa que es fracturà) i encarada al sud.","codi_element":"08128-177","ubicacio":"a la zona del Sot del Perer, per sobre del camí del Pla de Trullars, a tocar dels camps.","historia":"","coordenades":"41.7465400,2.0312600","utm_x":"419453","utm_y":"4622089","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81111-foto-08128-177-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81111-foto-08128-177-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81112","titol":"Barraca del Baltasar a la Soleia de la Casa Nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-baltasar-a-la-soleia-de-la-casa-nova","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 8170) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"","notes_conservacio":"en ruïnes, esfondrada parcialment.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, amb porta encarada vers el sud. Únicament es conserva entorn a la meitat de la barraca, no manté la llinda de la porta.","codi_element":"08128-178","ubicacio":"a la zona del Serrat de les Serveres, vers l'extrem occidentals de la Tisora.","historia":"","coordenades":"41.7526100,2.0190900","utm_x":"418449","utm_y":"4622774","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81112-foto-08128-178-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81112-foto-08128-178-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"El Baltasar disposava de tres barraques en diferents zones de Monistrol de Calders.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81113","titol":"Barraca dels Avellaners del Campaner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-avellaners-del-campaner","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6636) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"conserva en bon estat tota l'estructura de les façanes però li manca la coberta.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta rectangular, actualment no conserva la coberta però sembla que hauria estat a un sol vessant, segurament de bigues de fusta; la porta està encarada al nord i és de llinda plana.","codi_element":"08128-179","ubicacio":"a la zona dels Avellaners del Campaner, a l'extrem occidental de la Baga de la Coma.","historia":"","coordenades":"41.7755000,2.0284600","utm_x":"419257","utm_y":"4625307","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81113-foto-08128-179-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81114","titol":"Barraca 1 dels Avellaners del Pere Pla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-dels-avellaners-del-pere-pla","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6607) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de volta, i porta amb llinda plana monolítica orientada a llevant.","codi_element":"08128-180","ubicacio":"als avellaners del Pere Pla, al centre del Sot de Pumanyà.","historia":"","coordenades":"41.7712000,2.0373400","utm_x":"419989","utm_y":"4624821","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81114-foto-08128-180-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81115","titol":"Barraca 2 dels Avellaners del Pere Pla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2-dels-avellaners-del-pere-pla","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6609) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular i coberta de volta, amb porta de llinda plana monolítica orientada al sud.","codi_element":"08128-181","ubicacio":"als Avellaners del Pere Pla, al centre del Sot de Pumanyà.","historia":"","coordenades":"41.7715300,2.0385700","utm_x":"420092","utm_y":"4624857","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81115-foto-08128-181-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81116","titol":"Barraca 1 de la Baga de Can Dat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-de-la-baga-de-can-dat","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6355) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular i coberta de volta, amb porta de llinda plana monolítica orientada al nord.","codi_element":"08128-182","ubicacio":"a prop i al sud-oest de Rubió, vers l'extrem nord-oest de la Baga de Can Dat.","historia":"","coordenades":"41.7524100,2.0372900","utm_x":"419962","utm_y":"4622735","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81116-foto-08128-182-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81117","titol":"Barraca 2 de la Baga de Can Dat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2-de-la-baga-de-can-dat","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6347) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"ha perdut gran part de la coberta.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, sense part de la coberta, amb la porta de llinda plana monolítica orientada a llevant.","codi_element":"08128-183","ubicacio":"a prop i al sud-est de Rubió, vers l'extrem nordde la Baga de Can Dat.","historia":"","coordenades":"41.7518600,2.0392500","utm_x":"420124","utm_y":"4622672","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81117-foto-08128-183-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81118","titol":"Barraca 3 de la Baga de Can Dat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-3-de-la-baga-de-can-dat","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 8011) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"ha perdut la coberta.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, sense part de la coberta, amb la porta de llinda plana monolítica orientada al nord.","codi_element":"08128-184","ubicacio":"a la zona de la Baga de Can Dat, vers la part baixa prop del torrent pel seu costat esquerre.","historia":"","coordenades":"41.7515500,2.0373800","utm_x":"419968","utm_y":"4622639","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81118-foto-08128-184-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81119","titol":"Barraca 4 de la Baga de Can Dat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-4-de-la-baga-de-can-dat","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6348) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"té molta vegetació que la cobreix parcialment i que afecta la seva estructura.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de volta; té la porta de llinda plana monolítica orientada al nord.","codi_element":"08128-185","ubicacio":"a la zona de la Baga de Can Dat, a la part baixa, prop del torrent pel seu costat dret.","historia":"","coordenades":"41.7511800,2.0390300","utm_x":"420105","utm_y":"4622597","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81119-foto-08128-185-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81120","titol":"Barraca 1 de la Serra del Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-de-la-serra-del-bosc","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6235) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"hi ha vegetació que pot afectar l'estructura.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, té la porta de llinda plana monolítica encarada al sud.","codi_element":"08128-186","ubicacio":"a la zona de sud-est del terme municipal, prop del límit amb Granera.","historia":"","coordenades":"41.7481500,2.0424500","utm_x":"420386","utm_y":"4622257","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.A la zona central de l'extrem de llevant del terme municipal, prop del límit amb Granera.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81121","titol":"Barraca 6 de la Baga de Can Dat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-6-de-la-baga-de-can-dat","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6349) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, amb la porta de llinda plana monolítca orientada a ponent. Té coberta de volta.","codi_element":"08128-187","ubicacio":"a la zona de la Baga de Can Dat, a la part baixa, prop del torrent pel seu costat dret.","historia":"","coordenades":"41.7521900,2.0410700","utm_x":"420276","utm_y":"4622707","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81121-foto-08128-187-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81122","titol":"Barraca 7 de la Baga de Can Dat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-7-de-la-baga-de-can-dat","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 8017) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"en ruïnes, ha perdut la coberta i part de l'estructura superior.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, parcialment esfondrada, de planta circular, amb la porta orientada a migdia.","codi_element":"08128-188","ubicacio":"a la zona de la Baga de Can Dat, vers la part baixa prop del torrent pel seu costat esquerre.","historia":"","coordenades":"41.7499600,2.0378100","utm_x":"420002","utm_y":"4622462","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81122-foto-08128-188-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81123","titol":"Barraca 8 de la Baga de Can Dat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8-de-la-baga-de-can-dat","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 8016) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"la barraca circular està en bon estat però la barraca de planta rectangular està parcialment esfondrada.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada adossada a un petit marge, és de planta circular amb coberta de volta, i porta de llinda plana monolítica orientada a llevant. Al costat hi ha un annex de planta rectangular per guardar l'animal, li manca la coberta.","codi_element":"08128-189","ubicacio":"a la vall del torrent de la Baga del Coll.","historia":"","coordenades":"41.7496200,2.0373800","utm_x":"419966","utm_y":"4622425","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81123-foto-08128-189-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81123-foto-08128-189-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81124","titol":"Barraca 9 de la Baga de Can Dat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-9-de-la-baga-de-can-dat","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6242) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"mostra part de la coberta esfondrada.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, de planta circular, amb porta de llinda plana monolítica orientada a ponent.","codi_element":"08128-190","ubicacio":"a la vall del torrent de la Baga del Coll.","historia":"","coordenades":"41.7489500,2.0408700","utm_x":"420255","utm_y":"4622348","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81124-foto-08128-190-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81125","titol":"Barraca 10 de la Baga de Can Dat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-10-de-la-baga-de-can-dat","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6241) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"té la coberta esfondrada.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, de planta circular, amb porta de llinda plana monolítica orientada a ponent.","codi_element":"08128-191","ubicacio":"a la vall del torrent de la Baga del Coll.","historia":"","coordenades":"41.7479600,2.0403600","utm_x":"420212","utm_y":"4622238","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81125-foto-08128-191-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81126","titol":"Barraca 11 de la Baga de Can Dat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-11-de-la-baga-de-can-dat","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6240) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"es troba en avançat estat d'esfondrament.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb la porta orientada a ponent.","codi_element":"08128-192","ubicacio":"a la vall del torrent de la Baga del Coll, a la part alta i a la dreta del torrent.","historia":"","coordenades":"41.7466100,2.0414800","utm_x":"420303","utm_y":"4622087","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81126-foto-08128-192-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81127","titol":"Barraca 12 de la Baga de Can Dat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-12-de-la-baga-de-can-dat","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 8024) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"part de la coberta esfondrada i té força vegetació que la cobreix.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada a un marge, és de planta rectangular, amb la porta de llinda plana monolítica orientada al sud.","codi_element":"08128-193","ubicacio":"a la zona sud-est de la Baga del Coll, prop del límit del terme municipal.","historia":"","coordenades":"41.7457500,2.0414100","utm_x":"420296","utm_y":"4621992","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81127-foto-08128-193-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81128","titol":"Barraca 1 del Fons de la Baga Cerdana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-del-fons-de-la-baga-cerdana","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6068) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"l'estructura està parcialment esfondrada.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta quadrada, amb porta de llinda plana monolítica orientada a llevant.","codi_element":"08128-194","ubicacio":"a la part baixa de la vall del torrent de la Baga Cerdana, al nord-oest del Salt.","historia":"","coordenades":"41.7867500,2.0275100","utm_x":"419192","utm_y":"4626557","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81128-foto-08128-194-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81129","titol":"Barraca 2 del Fons de la Baga Cerdana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2-del-fons-de-la-baga-cerdana","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6069) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"es troba en un estat molt avançat d'esfondrament, s'identifica la planta però es conserva poc alçat de l'estructura dels murs.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria, adossada a una roca, de planta semicircular amb part de la roca al seu costat occidental conformant part de l'estructura; amb la porta orientada al sud.","codi_element":"08128-195","ubicacio":"a la part baixa de la vall del torrent de la Baga Cerdana, al nord-oest del Salt.","historia":"","coordenades":"41.7873500,2.0270700","utm_x":"419156","utm_y":"4626624","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81129-foto-08128-195-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81130","titol":"Barraca 3 del Fons de la Baga Cerdana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-3-del-fons-de-la-baga-cerdana","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 7907) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de volta i la porta orientada a ponent.","codi_element":"08128-196","ubicacio":"a la part central de la vall del torrent de la Baga Cerdana.","historia":"","coordenades":"41.7875300,2.0300400","utm_x":"419403","utm_y":"4626641","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81130-foto-08128-196-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81131","titol":"Barraca 4 del Fons de la Baga Cerdana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-4-del-fons-de-la-baga-cerdana","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 7166) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"manquen algunes lloses de la coberta.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada a un marge, de planta ovalada, amb la porta de llinda plana orientada a migdia.","codi_element":"08128-197","ubicacio":"a la zona central i a la part baixa de la vall del torrent de la Baga Cerdana.","historia":"","coordenades":"41.7875500,2.0320200","utm_x":"419568","utm_y":"4626641","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81131-foto-08128-197-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81132","titol":"Barraca 5 del Fons de la Baga Cerdana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-5-del-fons-de-la-baga-cerdana","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 7167) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"manquen algunes lloses de la coberta.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada a un marge, de planta ovalada, amb la porta de llinda plana orientada a migdia.","codi_element":"08128-198","ubicacio":"a la zona central i a la part baixa de la vall del torrent de la Baga Cerdana.","historia":"","coordenades":"41.7871000,2.0330300","utm_x":"419651","utm_y":"4626590","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81132-foto-08128-198-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81133","titol":"Barraca 6 del Fons de la Baga Cerdana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-6-del-fons-de-la-baga-cerdana","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 7168) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"manquen algunes lloses de la part central de la coberta.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria amb part de l'estructura adossada a un marge, de planta ovalada, amb la porta de llinda plana orientada a ponent.","codi_element":"08128-199","ubicacio":"a l'extrem nord-est de la vall del torrent de la Baga Cerda, a la part baixa de la vall.","historia":"","coordenades":"41.7880900,2.0350000","utm_x":"419816","utm_y":"4626699","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81133-foto-08128-199-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81134","titol":"Barraca 1 del Benet (Clot de la Casa Nova)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-del-benet-clot-de-la-casa-nova","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6028) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i la porta amb llinda plana monolítica orientada a migdia. Al costat mateix de la barraca hi ha les restes d'un espai rectangular bastit en pedres i morter, amb restes de revestiment interior, sembla que pot correspondre a algun tipus de dipòsit per acumular aigua.","codi_element":"08128-200","ubicacio":"a la zona est del Clot de la Casa Nova, al sud-oest de la masia de la Casa Nova, a peu del camí.","historia":"","coordenades":"41.7495300,2.0165300","utm_x":"418232","utm_y":"4622435","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81134-foto-08128-200-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81134-foto-08128-200-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81134-foto-08128-200-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81135","titol":"Barraca del Bac del Coix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-bac-del-coix","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 7623) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada a un marge, de planta semicircular amb una paret recte al costat on s'adossa al terreny natural, amb coberta de volta i porta de llinda plana orientada a ponent.","codi_element":"08128-201","ubicacio":"a la part sud-est de la carena del Bac del Coix.","historia":"","coordenades":"41.7598500,2.0306100","utm_x":"419416","utm_y":"4623567","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81135-foto-08128-201-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81136","titol":"Barraca 1 de la Baga del Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-de-la-baga-del-coll","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 8010) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"manca alguna coberta de lloses, té gran quantitat de vegetació que cobreix l'estructura.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada a un marge i al terreny natural de roca, és de planta irregular, amb porta de llinda plana monolítica orientada al nord-est.","codi_element":"08128-202","ubicacio":"a la zona nord-occidental de la Baga del Coll, al sud-est del Molí d'en Sala, prop de la riera.","historia":"","coordenades":"41.7545400,2.0306700","utm_x":"419414","utm_y":"4622978","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81136-foto-08128-202-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81137","titol":"Barraca 2 de la Baga del Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2-de-la-baga-del-coll","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6459) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"esfondrament parcial de la coberta.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta quadrada, amb coberta de volta parcialment ensorrada i porta de llinda plana monolítica orientada a migdia.","codi_element":"08128-203","ubicacio":"a la zona nord-occidental de la Baga del Coll, al sud-est del Molí d'en Sala, prop de la riera.","historia":"","coordenades":"41.7554800,2.0308100","utm_x":"419427","utm_y":"4623082","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81137-foto-08128-203-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81138","titol":"Barraca 3 de la Baga del Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-3-de-la-baga-del-coll","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6346) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"esfondrament parcial de la coberta.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta quadrada, amb la coberta parcialment ensorrada i porta de llinda plana orientada a migdia.","codi_element":"08128-204","ubicacio":"a la zona occidental de la Baga del Coll, just per sota del camí.","historia":"","coordenades":"41.7540500,2.0314700","utm_x":"419480","utm_y":"4622922","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81138-foto-08128-204-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81139","titol":"Barraca 5 de la Baga del Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-5-de-la-baga-del-coll","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 8009) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"esfondrament parcial de la coberta, té gran quantitat de vegetació que cobreix l'estructura.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria margera, de planta irregular, amb la coberta parcialment ensorrada i porta de llinda plana orientada a llevant.","codi_element":"08128-205","ubicacio":"a la zona central de la Baga del Coll, per sobre el camí.","historia":"","coordenades":"41.7556200,2.0321200","utm_x":"419536","utm_y":"4623096","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81139-foto-08128-205-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81140","titol":"Barraca 7 de la Baga del Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-7-de-la-baga-del-coll","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6363) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"esfondrament parcial de la coberta, té gran quantitat de vegetació que cobreix l'estructura.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria margera, de planta irregular, amb la coberta parcialment ensorrada i porta de llinda plana orientada a llevant. L'estructura del marge és feta a partir de grans blocs escairats.","codi_element":"08128-206","ubicacio":"al vessant orientat a llevant dela Baga del Coll.","historia":"","coordenades":"41.7536400,2.0331000","utm_x":"419615","utm_y":"4622875","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81140-foto-08128-206-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81141","titol":"Barraca 12 de la Baga del Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-12-de-la-baga-del-coll","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6361) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"esfondrament parcial de la coberta, té gran quantitat de vegetació que cobreix l'estructura.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta quadrada, amb la coberta parcialment ensorrada i porta de llinda plana orientada al nord.","codi_element":"08128-207","ubicacio":"al vessant orientat a llevant de la Baga del Coll.","historia":"","coordenades":"41.7544600,2.0338900","utm_x":"419682","utm_y":"4622966","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81141-foto-08128-207-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81142","titol":"Barraca 10 de la Baga del Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-10-de-la-baga-del-coll","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6447) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"en avançat estat d'esfondrament.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada a un marge i al terreny natural de roca, és de planta circular, sense coberta, i amb porta orientada al nord-est.","codi_element":"08128-208","ubicacio":"al vessant orientat a llevant de la Baga del Coll.","historia":"","coordenades":"41.7550000,2.0337800","utm_x":"419673","utm_y":"4623026","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81142-foto-08128-208-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81143","titol":"Barraca 13 de la Baga del Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-13-de-la-baga-del-coll","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6360) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"esfondrament parcial de la coberta, té gran quantitat de vegetació que cobreix l'estructura.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada a un marge, de planta quadrada, sense coberta, i amb porta de llinda plana orientada a l'est.","codi_element":"08128-209","ubicacio":"a la zona sud de la vessant est de la Baga del Coll, damunt la pista forestal de Granera.","historia":"","coordenades":"41.7531400,2.0343000","utm_x":"419714","utm_y":"4622819","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81143-foto-08128-209-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81144","titol":"Barraca 14 de la Baga del Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-14-de-la-baga-del-coll","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6358) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"es conserva sencera però presenta parts deteriorades i força vegetació que ha crescut damunt l'estructura.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb la coberta de volta i porta de llinda plana monolítica orientada al sud.","codi_element":"08128-210","ubicacio":"a la zona sud de la vessant est de la Baga del Coll, damunt la pista forestal de Granera.","historia":"","coordenades":"41.7523600,2.0344900","utm_x":"419729","utm_y":"4622732","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81144-foto-08128-210-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81145","titol":"Barraca del Benet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-benet-0","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6728) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"hi ha molta vegetació cobrint part de l'estructura","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada a un marge, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud.","codi_element":"08128-211","ubicacio":"a l'extrem occidental de la Soleia del Mas Pujol, al costat de migdia del Collet del Benet.","historia":"","coordenades":"41.7607000,1.9942600","utm_x":"416395","utm_y":"4623696","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81145-foto-08128-211-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81146","titol":"Barraca del Toia al Pla de Trullars","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-toia-al-pla-de-trullars","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6046) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta rectangular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud; els brancals de la porta tenen menys amplada a la part superior, mostrant una obertura que tendeix a forma d'arc primitiu.","codi_element":"08128-212","ubicacio":"a la zona del Sot del Perer, per sobre del camí del Pla de Trullars, a tocar dels camps.","historia":"","coordenades":"41.7464300,2.0308300","utm_x":"419417","utm_y":"4622077","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81146-foto-08128-212-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81147","titol":"Barraca-bauma 1del Trull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-bauma-1del-trull","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 7336) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"part dels murs estant esfondrats.","descripcio":"Restes d'una barraca de pedra seca construïda aprofitant una bauma, del tipus terrera, de planta irregular, amb la porta encarada vers ponent. La bauma no té molta profunditat ni molta llargada.","codi_element":"08128-213","ubicacio":"a la zona del trull, a la part central de la carena que hi ha al nord-est.","historia":"","coordenades":"41.7734600,2.0198400","utm_x":"418538","utm_y":"4625088","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81147-foto-08128-213-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"S'empra la forma bauma per ser l'utilitzada a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81148","titol":"Barraca-bauma 2 del Trull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-bauma-2-del-trull","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 7337) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca construïda aprofitant una bauma, del tipus terrera, de planta irregular tot i que tendint a rectangular, amb porta de llinda plana monolítica encarada vers el nord-est.","codi_element":"08128-214","ubicacio":"a la zona del Trull, a","historia":"","coordenades":"41.7732700,2.0226400","utm_x":"418770","utm_y":"4625065","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81148-foto-08128-214-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"S'empra la forma bauma per ser l'utilitzada a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81149","titol":"Barraca 1 de la Bauma Freda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-de-la-bauma-freda","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6144) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud.","codi_element":"08128-215","ubicacio":"a la dreta de la riera de l'Om, prop de la Bauma Freda, vers llevant.","historia":"","coordenades":"41.7355000,2.0248100","utm_x":"418903","utm_y":"4620869","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81149-foto-08128-215-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"S'empra la forma bauma per ser l'utilitzada a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81150","titol":"Barraca 2 de la Bauma Freda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2-de-la-bauma-freda","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6146) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"té una part de la coberta i dels murs del costat oest esfondrada.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud.","codi_element":"08128-216","ubicacio":"a la dreta de la riera de l'Om, damunt la Bauma Freda, a poca distància.","historia":"","coordenades":"41.7368300,2.0241400","utm_x":"418849","utm_y":"4621018","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81150-foto-08128-216-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"S'empra la forma bauma per ser l'utilitzada a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81151","titol":"Barraca- bauma 1 de la Baresma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-bauma-1-de-la-baresma","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6458) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"el mur de tancament està esfondrat.","descripcio":"Barraca de pedra seca construïda aprofitant una bauma, del tipus terrera margera, de planta irregular definida per la paret de la roca pel costat de llevant, l'obertura d'accés és al costat de migdia. Hi ha una gran llosa col·locada inclinada entre el terra i sobre la visera de la bauma configurant un espai que junt amb un mur de pedra seca configurava la bauma.","codi_element":"08128-217","ubicacio":"a la part nord-oriental de la Baresma, a ponent de la pedrera.","historia":"","coordenades":"41.7624100,2.0311700","utm_x":"419466","utm_y":"4623851","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"S'empra la forma bauma per ser l'utilitzada a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81152","titol":"Barraca de la bauma de les Coses de Mussarra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-bauma-de-les-coses-de-mussarra","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6323) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"part de l'estructura es troba esfondrada.","descripcio":"Barraca de pedra seca construïda aprofitant una bauma, del tipus terrera, de planta irregular, amb l'obertura d'accés al costat de llevant.","codi_element":"08128-218","ubicacio":"al costat nord-est de la Pedrera de Mussarra, a la zona de la finca del Bosc.","historia":"","coordenades":"41.7450600,2.0048800","utm_x":"417258","utm_y":"4621950","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81152-foto-08128-218-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"S'empra la forma bauma per ser l'utilitzada a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81153","titol":"Barraca 1 de la Baga de la Coma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-de-la-baga-de-la-coma","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6625) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta rectangular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al nord.","codi_element":"08128-219","ubicacio":"a la part central de la baga de la Coma, a peu del camí.","historia":"","coordenades":"41.7756700,2.0348700","utm_x":"419790","utm_y":"4625320","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81154","titol":"Barraca 2 de la Baga de la Coma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2-de-la-baga-de-la-coma","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6634) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca construïda aprofitant uns grans blocs de roca, de planta irregular, amb l'obertura d'accés al costat de migdia. El mur es recolza en la roca determinant que aquesta conformi part de la porta d'accés i la paret est de l'espai interior.","codi_element":"08128-220","ubicacio":"a la part alta de l'extrem de occidental de la baga, vers el nord-est dels Gorgs Blaus.","historia":"","coordenades":"41.7738400,2.0322100","utm_x":"419566","utm_y":"4625119","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81154-foto-08128-220-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81155","titol":"Barraca de la Bauma de l'Ermità","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-bauma-de-lermita","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6137) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"l'estructura està sencera però té vegetació que l'amaga parcialment; algunes parts del mur mostren poca estabilitat.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica i brancals formats per grans blocs a la meitat inferior amb orientació al sud.","codi_element":"08128-221","ubicacio":"a la zona de l'Otzetó, a la dreta de la riera de l'Om, prop de la Bauma de l'Ermità.","historia":"","coordenades":"41.7366500,2.0270600","utm_x":"419092","utm_y":"4620995","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81155-foto-08128-221-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81156","titol":"Barraca 1 de la Baga de la Païssa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-de-la-baga-de-la-paissa","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6586) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"té part del sostre esfondrat.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda d'arc en angle formada per dues lloses i orientada al sud.","codi_element":"08128-222","ubicacio":"zona occidental de la Baga de la Païssa, a l'alçada del Pla de Cardona, damunt el camí de la Coma.","historia":"","coordenades":"41.7673500,2.0194200","utm_x":"418495","utm_y":"4624410","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81156-foto-08128-222-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81157","titol":"Barraca 2 de la Baga de la Païssa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2-de-la-baga-de-la-paissa","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6587) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"ha perdut gran part de la coberta.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta que devia ser de falsa cúpula actualment ensorrada, porta de llinda plana orientada al nord.","codi_element":"08128-223","ubicacio":"zona occidental de la Baga de la Païssa, en el vessant nord-est del Serrat de la Rectora.","historia":"","coordenades":"41.7669100,2.0206800","utm_x":"418599","utm_y":"4624360","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81157-foto-08128-223-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81158","titol":"Barraca 3 de la Baga de la Païssa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-3-de-la-baga-de-la-paissa","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6588) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"part de l'estructura es troba esfondrada, coberta parcialment per vegetació .","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula actualment ensorrada, porta de llinda plana orientada a l'oest.","codi_element":"08128-224","ubicacio":"zona occidental de la Baga de la Païssa, a la part alta del vessant nord del Serrat de la Rectora.","historia":"","coordenades":"41.7664300,2.0208200","utm_x":"418610","utm_y":"4624307","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81158-foto-08128-224-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81159","titol":"Barraca 4 de la Baga de la Païssa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-4-de-la-baga-de-la-paissa","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6589) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"mostra algun petit enderroc; coberta parcialment de vegetació.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula actualment ensorrada, porta de llinda plana monolítica orientada al nord-oest.","codi_element":"08128-225","ubicacio":"zona de la Baga de laPaïssa, a mitja alçada del vessant nord del Serrat de la Rectora.","historia":"","coordenades":"41.7675100,2.0212800","utm_x":"418650","utm_y":"4624426","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81159-foto-08128-225-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81160","titol":"Barraca 5 de la Baga de la Païssa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-5-de-la-baga-de-la-paissa","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6577) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"té la coberta esfondrada i força vegetació que la cobreix.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula actualment ensorrada, porta de llinda plana monolítica orientada a l'oest.","codi_element":"08128-226","ubicacio":"zona de la Baga de laPaïssa, a la part alta del vessant nord del Serrat de la Rectora.","historia":"","coordenades":"41.7654900,2.0218700","utm_x":"418696","utm_y":"4624202","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81160-foto-08128-226-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81161","titol":"Barraca 6 de la Baga de la Païssa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-6-de-la-baga-de-la-paissa","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6576) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"es conserva sencera però presenta parts deteriorades i força vegetació que ha crescut damunt l'estructura.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula actualment ensorrada parcialment, porta de llinda plana monolítica orientada al sud.","codi_element":"08128-227","ubicacio":"zona de la Baga de laPaïssa, a la part alta del vessant nord del Serrat de la Rectora.","historia":"","coordenades":"41.7682800,2.0219000","utm_x":"418702","utm_y":"4624511","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81161-foto-08128-227-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81162","titol":"Barraca 8 de la Baga de la Païssa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8-de-la-baga-de-la-paissa","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6579) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"hi ha molta vegetació cobrint part de l'estructura","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada a un marge, de fet, el terreny natural forma part de l'espai interior on hi ha un tram de roca picada, la planta és circular, amb coberta de falsa cúpula, la porta està orientada al nord-est i té llinda monolítica disposada lleugerament inclinada.","codi_element":"08128-228","ubicacio":"zona de la Baga de la Païssa, a la part nord-est del Serrat de la Rectora.","historia":"","coordenades":"41.7662600,2.0222300","utm_x":"418727","utm_y":"4624287","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81162-foto-08128-228-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81163","titol":"Barraca 9 de la Baga de la Païssa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-9-de-la-baga-de-la-paissa","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6578) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, la porta és orientada a l'oest, és de llinda plana monolítica amb una petita obertura just per sobre de la llinda.","codi_element":"08128-229","ubicacio":"zona de la Baga de la Païssa, a la part nord-est del Serrat de la Rectora.","historia":"","coordenades":"41.7672400,2.0224900","utm_x":"418750","utm_y":"4624395","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81163-foto-08128-229-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81164","titol":"Barraca 10 de la Baga de la Païssa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-10-de-la-baga-de-la-paissa","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 7344) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"amb vegetació que la cobreix parcialment i que afecta la seva estructura.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, la porta és orientada al nord-est i de llinda plana monolítica.","codi_element":"08128-230","ubicacio":"zona de la Baga de la Païssa, a la part nord-est del Serrat de la Rectora.","historia":"","coordenades":"41.7680700,2.0231400","utm_x":"418805","utm_y":"4624487","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81164-foto-08128-230-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81165","titol":"Barraca 11 de la Baga de la Païssa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-11-de-la-baga-de-la-paissa","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6580) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, la porta és orientada al nord-est i de llinda plana monolítica.","codi_element":"08128-231","ubicacio":"zona de la Baga de la Païssa, a la part baixa del sector nord-est del Serrat de la Rectora.","historia":"","coordenades":"41.7682000,2.0240000","utm_x":"418877","utm_y":"4624501","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81165-foto-08128-231-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81166","titol":"Barraca 12 de la Baga de la Païssa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-12-de-la-baga-de-la-paissa","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 7762) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"amb vegetació que la cobreix parcialment i que afecta la seva estructura.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula; la porta és orientada al sud-est i de llinda plana monolítica.","codi_element":"08128-232","ubicacio":"zona de la Baga de la Païssa, a la part central del sector nord-est del Serrat de la Rectora.","historia":"","coordenades":"41.7664800,2.0242100","utm_x":"418892","utm_y":"4624309","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81166-foto-08128-232-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81167","titol":"Font de l'Hort de l'Om","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lhort-de-lom","bibliografia":"-PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font fruit d'una surgència natural que brolla en una raconada formant una font de bassal. La font està situada al lloc anomenat Hort de l'Om, en una raconada a la capçalera del torrent que porta el mateix nom. Destinada sobretot a aigua de rec.","codi_element":"08128-233","ubicacio":"a la zona sud-est del terme municipal, la part de llevant del Collet de la Baga de l'Om.","historia":"","coordenades":"41.7459200,2.0292900","utm_x":"419289","utm_y":"4622022","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81167-foto-08128-233-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81167-foto-08128-233-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Vers el nord-est del lloc on es trobava l'antiga masia de l'Om.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81168","titol":"Font de l'Hort del Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lhort-del-bosc","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una font formada per una estructura de planta rectangular, bastida en murs de pedra que acull el dipòsit de la font, en el frontal s'identifica la traça d'un arc de mig punt, tapiat amb maó massís, a la part baixa del qual hi ha la sortida de l'aigua. A la part del davant de la font, en un lateral, també hi ha un mur de pedra que actua de mur de contenció del terreny i a la vegada compta amb un mur baix també de pedra com a banc per seure.","codi_element":"08128-234","ubicacio":"al sud, sud-oest de la masia el Bosc, a l'extrem sud-oest de la Quintana de la Font.","historia":"","coordenades":"41.7522900,2.0002700","utm_x":"416884","utm_y":"4622757","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81168-foto-08128-234-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81168-foto-08128-234-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Al costat mateix hi ha un petit edifici, de planta rectangular i coberta a dos vessants. Tot es troba ubicat al peu d'un camí.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81169","titol":"Font del Reig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-reig","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una font que es localitza en una estructura consistent en un mur de pedra de poca alçada, en el qual hi ha una obertura en arc de mig punt, a partir de la qual es condueix la sortida d'aigua. Al fons de l'obertura hi ha la surgència d'aigua.","codi_element":"08128-235","ubicacio":"al sud-est del nucli urbà, en els horts del peu de la riera de Sant Joan, sota la masia Saladich.","historia":"","coordenades":"41.7555900,2.0203800","utm_x":"418560","utm_y":"4623104","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81169-foto-08128-235-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81169-foto-08128-235-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Situada a la ribera esquerra de la riera de Sant Joan, a la zona sud del Camp del Xei i al costat dels horts de la Baga del Solà. En el mateix marge on hi ha la Font del Pere Negre, uns 50 metres a l'est.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81170","titol":"Font del Pere Negre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-pere-negre","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font està situada en un mur de carreus i pedres de contenció de terres, a la part baixa del qual hi ha el tub de sortida d'aigua, al costat mateix hi ha un petit mur baixet a manera de banc.","codi_element":"08128-236","ubicacio":"al sud-est del nucli urbà, en els horts del peu de la riera de Sant Joan, sota la masia Saladich.","historia":"","coordenades":"41.7555900,2.0198000","utm_x":"418512","utm_y":"4623104","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81170-foto-08128-236-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"situada al costat esquerre de la riera de Sant Joan, al sud del Camp del Xei i al peu dels horts de la Baga del Solà. Està situada a pocs metres de la Font del Reig, uns 50 metres més avall, en el mateix marge.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81171","titol":"Font del Poble","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-poble-1","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La surgència d'aigua de la font està situada a la mateixa llera de la Riera de Sant Joan, per sota de la part final del carrer Nou, al sud-oest del poble. Concretament és una de les fonts del municipi en la que l'aigua surt calenta, a una temperatura entorn als 20 graus centígrads.","codi_element":"08128-237","ubicacio":"a la riera de Sant Joan, a Poble Avall, pocs metres aigües avall de la Font de Ca l'Estiragués.","historia":"","coordenades":"41.7598800,2.0101700","utm_x":"417717","utm_y":"4623590","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"L'aigua d'aquesta surgència és aprofitada com a aigua de boca pel poble; de fet, a l'indret de la font hi ha el punt de captació de l'aigua que és bombejada cap al dipòsit municipal que hi ha situat al Serrat de la Rectora.També rep el nom de Font de Cal Feló i Fonts Calentes degut a la temperatura a la que surt la seva aigua","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81172","titol":"Barraca del Blancu (Solei del Codro Llampat)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-blancu-solei-del-codro-llampat","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6468) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"amb vegetació que la cobreix parcialment i que afecta la seva estructura.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada a un marge, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, la porta és orientada al sud i de llinda plana monolítica.","codi_element":"08128-238","ubicacio":"a llevant del poble, al Solei del Codro Llampat, sota el camí del Molí d'en Sala.","historia":"","coordenades":"41.7591300,2.0250800","utm_x":"418955","utm_y":"4623493","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81172-foto-08128-238-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81173","titol":"Barraca 1 del Blancu (Soleia de la Casa Nova)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-del-blancu-soleia-de-la-casa-nova","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6300) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, de planta lleugerament irregular tendint a rectangular, amb porta de llinda plana monolítica orientada al sud. L'estructura és dins el marge, l'accés no sobresurt del frontal del mur del marge.","codi_element":"08128-239","ubicacio":"al sud-est de la urbanització de la masia del Solà i al nord-est de les runes de la Casa Nova.","historia":"","coordenades":"41.7497700,2.0199900","utm_x":"418520","utm_y":"4622458","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81173-foto-08128-239-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81173-foto-08128-239-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81173-foto-08128-239-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81174","titol":"Barraca 2 del Blancu (Soleia de la Casa Nova)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2-del-blancu-soleia-de-la-casa-nova","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 8184) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"mostra algunes parts esfondrades, especialment part del sostre.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, de planta més o menys circular tot i que lleugerament irregular, amb porta de llinda plana monolítica orientada al sud-oest.","codi_element":"08128-240","ubicacio":"al sud-est de la urbanització de la masia del Solà i al nord-est de les runes de la Casa Nova.","historia":"","coordenades":"41.7496900,2.0202000","utm_x":"418538","utm_y":"4622449","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81174-foto-08128-240-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81175","titol":"Barraca 1 del Joan a la Soleia de la Casa Nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-del-joan-a-la-soleia-de-la-casa-nova","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6299) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"amb vegetació que la cobreix parcialment i que afecta la seva estructura.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, de planta més o menys rectangular tot i que lleugerament irregular, amb porta de llinda plana monolítica orientada al sud.","codi_element":"08128-241","ubicacio":"al sud-est de la urbanització de la masia del Solà i al nord-est de les runes de la Casa Nova.","historia":"","coordenades":"41.7491700,2.0206900","utm_x":"418578","utm_y":"4622391","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81175-foto-08128-241-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81176","titol":"Barraca 1 de Bosc Mitger(Rubió)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-de-bosc-mitger-rubio","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6554) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"està en força bon estat però amb sediment que s'ha anat acumulant a l'interior.","descripcio":"Barraca del tipus terrera que aprofita uns grans blocs de roca, de planta irregular, amb accés que obra al sud-oest.","codi_element":"08128-242","ubicacio":"a l'extrem nord-occidental del Bosc Mitger, prop del Torrent de Colljovà.","historia":"","coordenades":"41.7657900,2.0394100","utm_x":"420155","utm_y":"4624219","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81176-foto-08128-242-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81177","titol":"Barraca 2 de Bosc Mitger","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2-de-bosc-mitger","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6512) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, amb la porta orientada al sud-est i de llinda plana monolítica.","codi_element":"08128-243","ubicacio":"a l'extrem sud-occidental del Bosc Mitger, prop del Coll de la Fàbrega","historia":"","coordenades":"41.7652900,2.0417400","utm_x":"420348","utm_y":"4624161","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81177-foto-08128-243-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81178","titol":"Barraca 1del Bosc del Vintró(Mussarra)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1del-bosc-del-vintro-mussarra","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6423) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge, de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula; la porta és orientada al sud i de llinda plana monolítica. Als peus de la barraca, adossada al costat mateix de la porta, hi ha una altra petita estructura amb un espai interior reduït, també de pedra seca.","codi_element":"08128-244","ubicacio":"a l'extrem oest del terme municipal, prop de la fita de Monistrol de Calders, Talamanca i Calders.","historia":"","coordenades":"41.7528300,1.9807200","utm_x":"415259","utm_y":"4622836","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81178-foto-08128-244-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81179","titol":"Barraca 2 del Bosc del Vintró(Mussarra)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2-del-bosc-del-vintro-mussarra","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6424) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"manquen les lloses centrals de la coberta.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada tot i que en part adossada al terreny natural, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, amb la porta orientada a l'est i de llinda plana monolítica.","codi_element":"08128-245","ubicacio":"a l'extrem oest del terme municipal, prop de la fita de Monistrol de Calders, Talamanca i Calders.","historia":"","coordenades":"41.7525000,1.9812500","utm_x":"415303","utm_y":"4622799","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81179-foto-08128-245-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81180","titol":"Barraca - bauma del Peter","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-bauma-del-peter","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 7435) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"el mur de tancament està parcialment ensorrat.","descripcio":"Barraca situada en una bauma, comptava amb un mur frontal de tancament, avui parcialment esfondrat. L'espai interior conforma una planta irregular. L'obertura de la bauma és orientada a migdia.","codi_element":"08128-246","ubicacio":"a l'extrem oest del terme municipal, prop del límit del terme municipal.","historia":"","coordenades":"41.7601100,1.9905500","utm_x":"416086","utm_y":"4623634","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81180-foto-08128-246-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81181","titol":"Barraca 1 de la Baga de Saladic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-de-la-baga-de-saladic","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6394) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"té part del sostre esfondrat.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, amb la porta orientada a l'est i de llinda plana monolítica.","codi_element":"08128-247","ubicacio":"a la zona est del terme municipal, a la part occidental de la Baga de Saladic.","historia":"","coordenades":"41.7524500,2.0224000","utm_x":"418724","utm_y":"4622753","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81181-foto-08128-247-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81182","titol":"Barraca 2 dels Camps del Francesc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2-dels-camps-del-francesc","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6342) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"una de les barraques està ben conservada però l'altra parcialment esfondrada.","descripcio":"Barraca doble de pedra seca del tipus aèria, adossades al marge, la barraca per l'animal és la que es conserva en més bon estat, l'altra està en ruïnes. La barraca que està dempeus té coberta de falsa cúpula; les portes són orientades al sud i de llinda plana monolítica en la que es conserva.","codi_element":"08128-248","ubicacio":"a la part oest del terme municipal, a la zona de la masia el Bosc.","historia":"","coordenades":"41.7500400,1.9994500","utm_x":"416813","utm_y":"4622508","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81182-foto-08128-248-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81183","titol":"Barraca 1 del Calbet a la Llandriga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-del-calbet-a-la-llandriga","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6798) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, de planta irregular, amb porta de llinda plana monolítica orientada a l'est. L'estructura i espai de la barraca és dins el marge, no sobresurt del frontal del mur.","codi_element":"08128-249","ubicacio":"a la zona de la Llandriga, en el sector sud-oriental.","historia":"","coordenades":"41.7614000,2.0106100","utm_x":"417755","utm_y":"4623758","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81183-foto-08128-249-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81184","titol":"Barraca 2 del Calbet a la Llandriga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2-del-calbet-a-la-llandriga","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6527) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"amb vegetació que la cobreix parcialment i que afecta la seva estructura.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, amb la porta orientada al nord-est i de llinda plana monolítica.","codi_element":"08128-250","ubicacio":"a la zona de la Llandriga, en el sector sud-occidental, a l'extrem dels camps conreats.","historia":"","coordenades":"41.7608300,2.0089800","utm_x":"417619","utm_y":"4623697","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81184-foto-08128-250-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81185","titol":"Barraca del Càndidu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-candidu","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6733) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, amb la porta orientada al sud i de llinda plana monolítica.","codi_element":"08128-251","ubicacio":"a la zona de la Païssa, a ponent de la Quintana; al sud lleugerament al sud-oest de la masia.","historia":"","coordenades":"41.7708000,2.0132700","utm_x":"417988","utm_y":"4624799","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81186","titol":"Barraca 2 del Calbet al Pla de Trullars","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2-del-calbet-al-pla-de-trullars","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6114) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge, de planta quadrada, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a ponent.","codi_element":"08128-252","ubicacio":"a la zona est del terme municipal, al vessant oriental del Pla del Trullars.","historia":"","coordenades":"41.7453300,2.0316600","utm_x":"419485","utm_y":"4621954","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81186-foto-08128-252-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81186-foto-08128-252-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81186-foto-08128-252-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81187","titol":"Barraca 3 del Calbet al Pla de Trullars","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-3-del-calbet-al-pla-de-trullars","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6088) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aïllada geminada, la del costat més nord era per l'animal. El conjunt d'ambdues formen una planta rectangular, tot i que amb alguns dels angles arrodonits (bàsicament els de la barraca principal). La barraca principal té l'espai interior de planta circular, és de coberta de falsa cúpula, amb porta de llinda plana monolítica orientada al nord-est. La barrca de l'animal té planta interior rectangular, amb coberta actualment de bigues de fusta, lloses i terra; la porta té la mateixa orientació que la barraca principal. Ha estat restaurada.","codi_element":"08128-253","ubicacio":"a la zona est del terme municipal, al vessant oriental del Pla de Trullars, prop del camí.","historia":"","coordenades":"41.7448300,2.0322900","utm_x":"419537","utm_y":"4621898","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81187-foto-08128-253-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81187-foto-08128-253-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81187-foto-08128-253-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81188","titol":"Barraca del Carnerol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-carnerol","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6136) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"mostra alguns petits esfondraments.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que en part adossada al terreny natural, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, amb la porta orientada al sud i de llinda plana monolítica.","codi_element":"08128-254","ubicacio":"a la zona sud-est del terme municipal, al costat dret de la riera de l'Om.","historia":"","coordenades":"41.7362400,2.0284200","utm_x":"419204","utm_y":"4620948","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81188-foto-08128-254-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81189","titol":"Barraca 1 del Serrat de Pumanyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-del-serrat-de-pumanya","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6555) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"esfondrament parcial de la coberta.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge, de planta rectangular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud-oest.","codi_element":"08128-255","ubicacio":"a Pumanyà, a l'extrem est de la carena que hi ha al costat de llevant turó on hi ha la masia.","historia":"","coordenades":"41.7694700,2.0373600","utm_x":"419989","utm_y":"4624629","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81189-foto-08128-255-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81190","titol":"Barraca del Candelària","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-candelaria","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6393) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, la porta és orientada a ponent i de llinda plana monolítica.","codi_element":"08128-256","ubicacio":"A la zona central-nord-occidental del Sot de l'Arç, a llevant del Gorg de Saladic.","historia":"","coordenades":"41.7531800,2.0260700","utm_x":"419030","utm_y":"4622831","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81190-foto-08128-256-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81191","titol":"Barraca del Camí de Vilaterçana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-cami-de-vilatercana","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6678) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud.","codi_element":"08128-257","ubicacio":"a l'oest de la masia la Coma, en el vessant occidental de la carena.","historia":"","coordenades":"41.7782500,2.0257600","utm_x":"419036","utm_y":"4625615","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81191-foto-08128-257-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81192","titol":"Barraca 2 de la Carena de Puigllobató","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2-de-la-carena-de-puigllobato","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6217) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"en bon estat però amb vegetació pel voltant.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a l'est.","codi_element":"08128-258","ubicacio":"a la zona central de la meitat sud del municipi, en el vessant nord-est de la carena de Puigllobató.","historia":"","coordenades":"41.7432700,2.0143300","utm_x":"418041","utm_y":"4621742","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81192-foto-08128-258-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81193","titol":"Barraca del Calbet (Soleia de Pumanyà)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-calbet-soleia-de-pumanya","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6565) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"en bon estat però amb vegetació pel voltant.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge, de planta tendint a circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a l'est.","codi_element":"08128-259","ubicacio":"a Pumanyà, al costat de llevant turó on hi ha la masia, al peu del camí.","historia":"","coordenades":"41.7683400,2.0373700","utm_x":"419988","utm_y":"4624504","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81193-foto-08128-259-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81194","titol":"Barraca 3 del Torrent de Colljovà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-3-del-torrent-de-colljova","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6566) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"esfondrament parcial de la coberta.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula parcilament ensorrada, la porta és de llinda d'arc en angle format per dues lloses i orientada al sud-est.","codi_element":"08128-260","ubicacio":"a tocar del camí de baix de Marfà, sobre el Torrent de Colljovà en el seu costat dret.","historia":"","coordenades":"41.7679400,2.0382500","utm_x":"420061","utm_y":"4624458","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81194-foto-08128-260-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81195","titol":"Barraca del Calbet al Torrent de la Cucalera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-calbet-al-torrent-de-la-cucalera","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 8127) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"esfondrament parcial de la coberta.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a l'est.","codi_element":"08128-261","ubicacio":"al sud de la urbanització la Masia del Solà, prop del Torrent de Cucalera, per sota la B-124.","historia":"","coordenades":"41.7471800,2.0105400","utm_x":"417731","utm_y":"4622180","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81195-foto-08128-261-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81196","titol":"Barraca del Carrió al Turó del Jep Dó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-carrio-al-turo-del-jep-do","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6534) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"mostra algun petit esfondrament.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud.","codi_element":"08128-262","ubicacio":"en el vessant meridonal del Turó del Jep Dó, prop del límit del terme municipal.","historia":"","coordenades":"41.7605100,1.9897100","utm_x":"416017","utm_y":"4623680","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81196-foto-08128-262-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81197","titol":"Barraca 1 del Codro Bressol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-del-codro-bressol","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6508) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"esfondrament de gran part de la coberta i del mur pel costat de la porta d'accés.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula en gran part esfondrada i porta de llinda orientada a ponent.","codi_element":"08128-263","ubicacio":"a prop i al sud-oest del Codro Bressol, a peu del camí.","historia":"","coordenades":"41.7621400,2.0434600","utm_x":"420487","utm_y":"4623810","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81197-foto-08128-263-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81198","titol":"Barraca 2 del Codro Bressol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2-del-codro-bressol","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6509) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula en gran part esfondrada i porta de llinda plana monolítica orientada a ponent.","codi_element":"08128-264","ubicacio":"a prop i al nord-oest del Codro Bressol.","historia":"","coordenades":"41.7631900,2.0444400","utm_x":"420570","utm_y":"4623925","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81198-foto-08128-264-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-06-21 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81199","titol":"Barraca de la Coma del Pla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-coma-del-pla","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 8042) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"la barraca principal està en força bon estat però la de l'animal està en avançat estat d'enrunament.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada doble. La barraca principal és de planta circular, de coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. La barraca auxiliar devia tenir les mateixes característiques, avui dia gran part de l'estructura està esfondrada.","codi_element":"08128-265","ubicacio":"al sud-est de la masia el Bosc.","historia":"","coordenades":"41.7496900,2.0011400","utm_x":"416953","utm_y":"4622467","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81199-foto-08128-265-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81200","titol":"Barraca de Coll Girant","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-coll-girant","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6574) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"mostra algun petit esfondrament.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a l'est.","codi_element":"08128-266","ubicacio":"propera a Coll Girant, vers el sud.","historia":"","coordenades":"41.7695600,2.0221400","utm_x":"418724","utm_y":"4624653","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81200-foto-08128-266-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81201","titol":"Barraca del Codro Llampat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-codro-llampat","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6125) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca del tipus terrera que aprofita l'espai de sota el bloc de roca (el codro), és de planta irregular determinada per l'espai lliure de sota el roc; compta amb un mur de tancament pel costat sud, on hi ha també l'obertura d'accés.","codi_element":"08128-267","ubicacio":"en el mateix Codro Llampat, al costat de llevant de sota el codro.","historia":"","coordenades":"41.7602900,2.0251400","utm_x":"418962","utm_y":"4623621","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81201-foto-08128-267-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81202","titol":"Barraca del Clareta als Salerots","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-clareta-als-salerots","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6516) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que es troba parcialment adossada a un marge, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a llevant.","codi_element":"08128-268","ubicacio":"vers el nord-est del nucli urbà, a la part central de la carena dels Salerots.","historia":"","coordenades":"41.7632400,2.0318200","utm_x":"419521","utm_y":"4623942","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81202-foto-08128-268-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"El Clareta comptava amb diverses barraques ubicades en diferents zones del terme municipal.Al costat sud-est, molt a prop hi ha una altra barraca anomenada del Cuca.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81203","titol":"Barraca del Cuca als Salerots","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-cuca-als-salerots","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6517) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que aprofita molt parcialment un marge, de planta quadrada, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al nord-est.","codi_element":"08128-269","ubicacio":"vers el nord-est del nucli urbà, a la part central de la carena dels Salerots.","historia":"","coordenades":"41.7631500,2.0316000","utm_x":"419502","utm_y":"4623933","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81203-foto-08128-269-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81204","titol":"Barraca del Clareta al Trull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-clareta-al-trull","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6018) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta quadrada, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud.","codi_element":"08128-270","ubicacio":"a la zona central de la part nord del terme municipal, al peu d'un revolt de la pista de la Coma.","historia":"","coordenades":"41.7709700,2.0182100","utm_x":"418399","utm_y":"4624814","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81204-foto-08128-270-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"El Clareta comptava amb diverses barraques ubicades en diferents zones del terme municipal.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81205","titol":"Barraca del Clareta a la Fàbrega","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-clareta-a-la-fabrega","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6513) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que aprofita el marge del terreny al qual s'adossa parcialment, de planta més o menys rectangular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud.","codi_element":"08128-271","ubicacio":"a la zona est del terme municipal, a la part nord-oest de la Fàbrega, per sobre del camí.","historia":"","coordenades":"41.7620600,2.0394400","utm_x":"420153","utm_y":"4623804","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81205-foto-08128-271-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"El Clareta comptava amb diverses barraques ubicades en diferents zones del terme municipal.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81206","titol":"Barraca 4 del Molí d'en Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-4-del-moli-den-sala","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6475) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"la part superior de l'estructura està ensorrada.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que aprofita molt parcialment el marge del terreny; de planta circular, no conserva la coberta, la porta està orientada a ponent i no se'n conserva la llinda.","codi_element":"08128-272","ubicacio":"per sobre del Molí d'en Sala, al vessant de llevant de la carena que s'alça al seu costat de ponent.","historia":"","coordenades":"41.7566200,2.0248300","utm_x":"418931","utm_y":"4623214","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81206-foto-08128-272-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81207","titol":"Barraca 1 del Rovell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-del-rovell","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6476) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que molt lleugerament arrambada al marge del terreny, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al ponent.","codi_element":"08128-273","ubicacio":"a la carena al sud i sobre la riera de Sant Joan, entre el Molí d'en Sala i el Gorg de Saladic.","historia":"","coordenades":"41.7581400,2.0233500","utm_x":"418810","utm_y":"4623384","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81207-foto-08128-273-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"a pocs metres hi ha la barraca anomenada Barraca 2 del Rovell que era emprada com a barraca auxiliar per guardar l'animal.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81208","titol":"Barraca 2 del Rovell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2-del-rovell","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6477) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge del terreny natural per la part posterior, de planta semicircular, el mur de la façana principal és recte i la part posterior arrodonida; la coberta és de falsa cúpula i la porta és de llinda plana monolítica orientada a ponent.","codi_element":"08128-274","ubicacio":"a la carena al sud i sobre la riera de Sant Joan, entre el Molí d'en Sala i el Gorg de Saladic.","historia":"","coordenades":"41.7581800,2.0235000","utm_x":"418823","utm_y":"4623389","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81208-foto-08128-274-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"aquesta barraca era emprada per guardar l'animal, a pocs metres hi ha la barraca principal, anomenada Barraca 1 del Rovell.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81209","titol":"Barraca 1 del Coix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-del-coix","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6521) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que aprofita el desnivell del terreny, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud.","codi_element":"08128-275","ubicacio":"a la zona del Sot de la Daina, a l'extrem nord-est del vessant que mira a llevant, sobre del torrent","historia":"","coordenades":"41.7610000,2.0279100","utm_x":"419193","utm_y":"4623697","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81209-foto-08128-275-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81210","titol":"Barraca 2 del Coix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2-del-coix","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 7008) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, de planta irregular, amb porta de llinda plana monolítica orientada a l'est. L'estructura i espai de la barraca és dins el marge, no sobresurt del frontal del mur. Es tracta d'una barraca petita, amb una obertura també reduïda que fins i tot sembla només un forat del fato.","codi_element":"08128-276","ubicacio":"a la zona del Sot de la Daina, a l'extrem nord-est del vessant que mira a llevant, prop del torrent","historia":"","coordenades":"41.7612900,2.0282800","utm_x":"419224","utm_y":"4623729","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81210-foto-08128-276-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81211","titol":"Barraca 1 de Can Poc-s'hi-cull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-de-can-poc-shi-cull","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6603) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"mostra alguns","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge del terreny natural, de planta semicircular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda en arc d'angle (fet a partir de dues lloses) orientada al nord-oest.","codi_element":"08128-277","ubicacio":"a la zona nord-oest del terme municipal, en el vessant sud-est del Serrat del Gordi.","historia":"","coordenades":"41.7662300,2.0055500","utm_x":"417341","utm_y":"4624299","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81211-foto-08128-277-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81212","titol":"Barraca 2 de Can Poc-s'hi-cull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2-de-can-poc-shi-cull","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6857) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, de planta irregular, amb porta de llinda plana monolítica orientada a l'est. L'estructura i espai de la barraca és dins el marge, no sobresurt del frontal del mur.","codi_element":"08128-278","ubicacio":"a la zona nord-oest del terme municipal, en el vessant sud-est del Serrat del Gordi.","historia":"","coordenades":"41.7654500,2.0047500","utm_x":"417273","utm_y":"4624214","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81212-foto-08128-278-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81213","titol":"Barraca 3 de Can Poc-s'hi-cull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-3-de-can-poc-shi-cull","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 7394) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a l'oest.","codi_element":"08128-279","ubicacio":"a la zona nord-oest del terme municipal, en el vessant sud-est del Serrat del Gordi.","historia":"","coordenades":"41.7648500,2.0047700","utm_x":"417274","utm_y":"4624147","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81213-foto-08128-279-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81214","titol":"Barraca 2 del Caterina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2-del-caterina","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6265) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que adossada al marge del terreny natural, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. Restaurada.","codi_element":"08128-280","ubicacio":"a la Soleia de la Casa Nova, a peu del camí del Pla del Trullars.","historia":"","coordenades":"41.7489900,2.0215400","utm_x":"418648","utm_y":"4622370","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81214-foto-08128-280-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81214-foto-08128-280-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81214-foto-08128-280-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81215","titol":"Barraca del Cuell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-cuell","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6029) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"en bon estat però hi ha força vegetació cobrint part de l'estructura.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a l'est.","codi_element":"08128-281","ubicacio":"a la dreta de la Golarda, al nord dels Gorgs Blaus.","historia":"","coordenades":"41.7757400,2.0259700","utm_x":"419050","utm_y":"4625336","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81215-foto-08128-281-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Al davant de la barraca hi ha una taula i bancs de pedra.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81216","titol":"Barraca del Dretxu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-dretxu","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6030) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"mostra alguns despreniments.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al nord.","codi_element":"08128-282","ubicacio":"a l'extrem nord-occidental del Sot de l'Arç, proper i a l'est del Gorg de Saladic.","historia":"","coordenades":"41.7545800,2.0246400","utm_x":"418913","utm_y":"4622988","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81216-foto-08128-282-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81217","titol":"Barraca del Picol al Sot de l'Hort de l'Om","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-picol-al-sot-de-lhort-de-lom","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6178) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, adossada lleugerament al marge pel costat de ponent, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. Compta amb una petita espitllera i una fornícula a l'interior.","codi_element":"08128-283","ubicacio":"passades les restes de la masia l'Om, a tocar i sobre el camí en direcció al Sot de l'Hort de l'Om.","historia":"","coordenades":"41.7428700,2.0253600","utm_x":"418958","utm_y":"4621687","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81217-foto-08128-283-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81218","titol":"Barraca de l'Emplà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lempla","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6535) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda en arc d'angle fet a partir de dues lloses i orientada al sud.","codi_element":"08128-284","ubicacio":"a la zona oest del terme municipal, al vessant sud i cap l'extrem est del Turó del Jep Dó.","historia":"","coordenades":"41.7608200,1.9920400","utm_x":"416211","utm_y":"4623712","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81218-foto-08128-284-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81219","titol":"Barraca de l'Onclet al Pla de Cardona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lonclet-al-pla-de-cardona","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6919) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"hi ha vegetació cobrint part de l'estructura.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada a l'oest.","codi_element":"08128-285","ubicacio":"al nord del nucli urbà, pocs metres per sobre la pista que porta cap a la Coma.","historia":"","coordenades":"41.7669500,2.0180100","utm_x":"418377","utm_y":"4624367","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81219-foto-08128-285-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81220","titol":"Barraca de l'Esquirol als Campassos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lesquirol-als-campassos","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6601) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"mostra alguns signes de deriorament.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al nord; sobre la llinda de la porta hi ha una petita obertura.","codi_element":"08128-286","ubicacio":"zona nord-oest del terme municipal, al vessant que s'aixeca al sud-oest de la granja dels Campassos.","historia":"","coordenades":"41.7676800,2.0053900","utm_x":"417329","utm_y":"4624461","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81220-foto-08128-286-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81221","titol":"Barraca de l'Estudiant a la Baresma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lestudiant-a-la-baresma","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6027) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"en general força ben conservades però la barraca auxiliar mostra força vegetació que la cobreix parcialment i algun signe de deteriorament.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada doble i en part adossada al marge del terreny pel costat nord; mostren planta irregular, per bé que la barraca principal tendeix a circular. Amdues tenen les portes d'accés orientades a migdia, són coronades per llinda plana monolítica, a la barraca principal, sobre la llinda hi hauna petita obertura. La barraca auxiliar, al costat de llevant, era emprada bàsicament per guardar-hi l'animal.","codi_element":"08128-287","ubicacio":"a la zona de la Baresma, aproximdament a la part central i a ponent de la pedrera.","historia":"","coordenades":"41.7625600,2.0291600","utm_x":"419299","utm_y":"4623869","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81221-foto-08128-287-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81222","titol":"Barraca de l'Estudiant a la Llandriga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lestudiant-a-la-llandriga","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6800) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que parcialment adossada al marge, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al nord-est. Restaurada","codi_element":"08128-288","ubicacio":"al polígon industrial de la Llandriga, a l'extrem nord-oest.","historia":"","coordenades":"41.7642300,2.0101800","utm_x":"417723","utm_y":"4624073","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81222-foto-08128-288-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81222-foto-08128-288-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81222-foto-08128-288-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81223","titol":"Barraca 1 de l'Esquirol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-de-lesquirol","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6268) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus terrera de marge, sense que l'estructura sobresurti del frontal del marge; l'espai interior de la barraca és dins el marge definint una planta interna ovalada i coberta de falsa cúpula; la porta d'accés és de llinda en arc d'angle format per dues lloses i té orientació al sud-est. Al costat més de llevant, en el mateix marge hi ha una escala amb graons de pedra per pujar a la feixa de sobre la barraca.","codi_element":"08128-289","ubicacio":"a la zona est de la soleia de la Casa Nova, al peu del camí del Pla del Trullars.","historia":"","coordenades":"41.7483700,2.0250000","utm_x":"418935","utm_y":"4622298","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81223-foto-08128-289-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81223-foto-08128-289-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81223-foto-08128-289-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81224","titol":"Barraca de l'Estudiant a la Soleia de la Casa Nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lestudiant-a-la-soleia-de-la-casa-nova","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6296) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, adossada al marge del terreny per la part posterior, de planta tendint a circular tot i que exteriorment la façana té un frontal força recte; té coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a l'est. Restaurada","codi_element":"08128-290","ubicacio":"a la zona de ponent de la Soleia de la Casa Nova, a l'est de les runes del mas i a peu del camí.","historia":"","coordenades":"41.7492000,2.0182300","utm_x":"418373","utm_y":"4622396","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81224-foto-08128-290-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81224-foto-08128-290-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81224-foto-08128-290-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81225","titol":"Barraca de l'Estanquer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lestanquer","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6269) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"hi ha vegetació que la cobreix parcialment i mostra algun signe de deteriorament.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que parcialment adossada al marge, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al sud-oest.","codi_element":"08128-291","ubicacio":"a la zona central de la Soleia de la Casa Nova, per sobre del camí del Trullars.","historia":"","coordenades":"41.7485300,2.0238500","utm_x":"418840","utm_y":"4622317","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81225-foto-08128-291-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81226","titol":"Barraca de l'Estrada a la Llandriga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lestrada-a-la-llandriga","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6796) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"en força bon estat, tot i que mostra algun signe de deteriorament.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus terrera de marge, sense que l'estructura sobresurti del frontal del marge; l'espai interior de la barraca és de planta irregular; la porta d'accés és de llinda plana monolítica i té orientació al nord-est. Al costat de la barraca, en el mateix marge hi ha una escala amb graons de pedra per pujar a la feixa de sobre la barraca.","codi_element":"08128-292","ubicacio":"a la zona de la Llandriga, en un marge dels camps del conreu que hi ha al sud-oest del polígon.","historia":"","coordenades":"41.7612200,2.0099000","utm_x":"417696","utm_y":"4623739","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81226-foto-08128-292-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81227","titol":"Barraca 1 del Vilar a la Païssa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-del-vilar-a-la-paissa","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6649) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"mostra signes de deteriorament.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al sud.","codi_element":"08128-293","ubicacio":"a la zona del Vilar, a l'oest del lloc on hi havia la Colònia Clarrassó, a la carena sobre Calders.","historia":"","coordenades":"41.7752100,2.0053300","utm_x":"417334","utm_y":"4625297","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81227-foto-08128-293-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81228","titol":"Barraca 2 del Vilar a la Païssa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2-del-vilar-a-la-paissa","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6652) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"hi ha força vegetació que cobreix parcialment l'estructura.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al sud-oest.","codi_element":"08128-294","ubicacio":"a la zona del Vilar, a l'oest del lloc on hi havia la Colònia Clarrassó, a la carena sobre Calders.","historia":"","coordenades":"41.7749100,2.0048200","utm_x":"417291","utm_y":"4625264","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81228-foto-08128-294-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81229","titol":"Cal Llogari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-llogari","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, compta amb planta baixa, primera i sota-coberta; la teulada és a dos vessants amb el carener paral·lel al carrer. La façana principal obra al carrer de Sant Llogari, compta amb dues obertures a planta baixa, la portalada principal d'accés, emmarcada en llinda plana monolítica sobre brancals de carreus tot ben tallat i polit, amb la data 1708 gravada a la llinda; al costat, una porta de configuració recent. A planta primera hi ha dues portes que obren a balcons amb voladís, de característiques lleugerament diferents; la del costat més de ponent l'obertura té llinda i brancals també de carreus ben tallats i polits, amb els angles treballats al biaix, a la llinda hi ha la inscripció 'LLOGARI PVITG MARTÍ 1769', el voladís del balcó té una motllura senzilla i barana de ferro forjat; el balcó situat sobre la porta principal d'accés compta amb una obertura de configuració simple. Al darrer nivell, trobem una finestra simple, sense elements arquitectònics visibles, i al costat, una obertura doble de llinda en arc de mig punt, tampoc són visibles elements arquitectònics ni materials constructius; és probable que les obertures del darrer nivell siguin el resultat de la transformació d'un espai d'eixida. La superfície de la façana té revestiment simple i acabat pintat. A la façana posterior, hi ha accés directe a nivell de planta primera, destacant que compta amb un espai davant la façana a manera de zona de magatzem; sembla que algunes cases d'aquest carrer comptaven amb celler i tines, probablement amb accés des de la façana posterior.","codi_element":"08128-295","ubicacio":"Carrer Sant Llogari, 7","historia":"Edifici bastit a inicis del segle XVIII, coincidint amb l'època de desenvolupament urbanístic del Carrer de Sant Llogari, que tingué continuïtat fins durant tot aquest segle XVIII i fins al segle XIX. Esdevenint part de la segona gran fase de creixement urbanístic del poble de Monistrol de Calders. La tipologia arquitectònica de l'edifici es reprodueix amb força similituds en altres immobles del mateix carrer.","coordenades":"41.7600800,2.0153100","utm_x":"418144","utm_y":"4623607","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81229-foto-08128-295-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81229-foto-08128-295-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81229-foto-08128-295-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Sembla que la majoria de les cases del Carrer de Sant Llogari que compten amb accés posterior pel carrer Xic, mostren una tipologia força similar, de la qual aquesta és lleugerament diferent, probablement per trobar-se fent cantonada amb un petit pas o carreró que comunica el Carrer de Sant Llogari amb el Carrer Xic. Tot i això manté també l'accés posterior a l'interior de l'edifici a nivell de planta primera.Al costat de la porta principal d'accés hi ha unes rajoles ceràmiques pintades en blau sobre blau, en que s'hi indica el nom 'CAL LLOGARI'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81230","titol":"Llinda de Cal Xei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-cal-xei","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Llinda plana monolítica que corona l'obertura principal d'accés a la casa, es tracta d'una llinda que forma part d'un conjunt uniforme amb els muntants que constitueixen la portalada principal. En aquest sentit es tracta de blocs tallats regularment, amb acabat polit i els angles interns amb motllura de mitja canya. A la llinda destaca la data 1708 gravada en grans números que ocupen gran part de l'amplada de la peça.","codi_element":"08128-296","ubicacio":"Carrer Sant Llogari, 13","historia":"Element del segle XVIII segons la data que s'indica en la mateixa llinda, segurament corresponent al moment de construcció de la casa que coincideix en l'època de màxim creixement i desenvolupament urbanístic de diferents carrers del poble de Monistrol de Calders, entre els quals el de Sant Llogari.","coordenades":"41.7599300,2.0156100","utm_x":"418169","utm_y":"4623590","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81230-foto-08128-296-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81230-foto-08128-296-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81230-foto-08128-296-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Es troba ubicada en una casa entre mitgeres, de planta baixa i dues plantes superiors, amb coberta a dos vessants amb el carener paral·lel al carrer. La porta està situada a la part central de la planta baixa. La resta d'obertures tant de planta baixa com de les plantes superiors són de traçat recte sense elements arquitectònics visibles, segurament en gran part degut a reformes recents. A planta primera destaca un balcó amb voladís.Es tracta d'una tipologia de casa que reprodueix en un format força coincident en altres edificis del carrer Sant Llogari.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81231","titol":"Cal Blancu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-blancu","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici ubicat en un cap de carreró, comptant amb tres façanes visibles i un quart costat que comparteix mitgera amb la casa veïna. La casa és de planta rectangular, amb tres nivells de planta (planta baixa i dues plantes superiors, potser també disposa d'un nivell sota coberta); la teulada és a dos vessants amb el carener paral·lel al carrer; la superfície de la façana compta amb un revestiment simple i amb acabat pintat. La façana principal obra al carrer Sant Llogari, en la qual hi ha dues obertures a planta baixa, la porta d'accés i una finestreta, tot de disseny simple sense cap element arquitectònic visible; en els altres dos nivells, una sola obertura per planta, a la primera un balcó amb voladís i sobre una finestreta, totes dues de llinda plana monolítica i muntants amb carreus ben tallats i polits, la finestra té ampit sobresortit amb una motllura senzilla. A la façana lateral, destaca el mur vist de pedres irregulars, en el que s'hi adossa una escala exterior de graons de pedra que permet assolir la porta d'accés a nivell de planta primera; aquesta obertura és de llinda plana monolítica i brancals també de carreus ben tallats i polits; al seu costat una finestra de configuració recent. En aquesta façana es pot identificar una petita remunta a nivell de coberta. Pel que fa a la façana posterior, la qual obra al carrer Xic, compta amb menys alçat degut a que aquest carrer es troba a una cota superior; el tractament de les obertures i superfície d'aquesta façana són similars a la del carrer Sant Llogari, en aquet cas amb dues obertures per planta, a la planta baixa una porta d'accés amb llinda i muntants amb els angles treballats al biaix; a la planta superior també hi ha una finestra emmarcada en carreus ben tallats i polits, les altres són obertures senzilles.","codi_element":"08128-297","ubicacio":"Carrer Sant Llogari, 15","historia":"Es tracta d'un format de casa que esdevé un exemple tipològic del tractament de diversos edificis que formen part del Carrer de Sant Llogari. La urbanització del carrer es comença a configurar especialment a inicis del segle XVIII, tot i que especialment al llarg del segle XVIII i amb continuïtat vers el segle XIX, encara que amb algunes cases de construcció anterior.","coordenades":"41.7598900,2.0157100","utm_x":"418177","utm_y":"4623586","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81231-foto-08128-297-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81231-foto-08128-297-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81231-foto-08128-297-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Sembla que la majoria de les cases del Carrer de Sant Llogari que compten amb accés posterior pel carrer Xic, mostren una tipologia força similar, de la qual aquesta és lleugerament diferent, probablement per trobar-se fent cantonada amb un petit pas o carreró que comunica el Carrer de Sant Llogari amb el Carrer Xic. Tot i això manté també l'accés posterior a l'interior de l'edifici a nivell de planta primera.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81232","titol":"Barraca del Camp del Mestre Plans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-camp-del-mestre-plans","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6014) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al nord.","codi_element":"08128-298","ubicacio":"zona oest de l'urbanització Masia del Solà, enmig d'un camp al costat del carrer de l'Om.","historia":"","coordenades":"41.7548100,2.0124900","utm_x":"417903","utm_y":"4623025","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81232-foto-08128-298-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81232-foto-08128-298-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81232-foto-08128-298-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81233","titol":"Barraca del Baltasar a la Soleia de la Casa Nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-baltasar-a-la-soleia-de-la-casa-nova-0","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6311) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada adossada parcialment al marge del terreny, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al sud.","codi_element":"08128-299","ubicacio":"A la zona de la Soleia de la Casa Nova, prop del camí que porta al Pla del Trullars.","historia":"","coordenades":"41.7500400,2.0190900","utm_x":"418446","utm_y":"4622489","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81233-foto-08128-299-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81233-foto-08128-299-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81233-foto-08128-299-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"El Baltasar disposava de tres barraques en diferents zones de Monistrol de Calders.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81234","titol":"Barraca 2 del Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2-del-joan","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6270) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"mostra alguns signes de deteriorament, hi ha força vegetació pel seu voltant.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada adossada al terreny natural, de planta rectangular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al ponent.","codi_element":"08128-300","ubicacio":"a la Soleia de la Casa Nova, situada en unes feixes per sobre del camí del Pla del Trullars.","historia":"","coordenades":"41.7492600,2.0228700","utm_x":"418759","utm_y":"4622399","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81234-foto-08128-300-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81234-foto-08128-300-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81234-foto-08128-300-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81235","titol":"Barraca del Jep Dó a la Soleia de la Casa Nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-jep-do-a-la-soleia-de-la-casa-nova","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6271) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada adossada parcialment al marge del terreny, de planta el·líptica, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada a l'oest.","codi_element":"08128-301","ubicacio":"a la Soleia dela Casa Nova, prop i sobre del camí que porta al Pla del Trullars.","historia":"","coordenades":"41.7493500,2.0221800","utm_x":"418702","utm_y":"4622409","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81235-foto-08128-301-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81235-foto-08128-301-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81235-foto-08128-301-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Al web els Amics de la pedra, consta anomenada com a Barraca del Païssa.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81236","titol":"Barraca de Ca la Xica","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-ca-la-xica","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6026) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"mostra alguns petit esfondrament.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada adossada a un marge, de planta rectangular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al llevant. El mur del davant de la barraca mostra una frontal recte i a un extrem un angle fins a adossar-se al mur, la planta interior tendeix a circular.","codi_element":"08128-302","ubicacio":"a la zona de la Casa Nova, per sota de les restes de la casa, al costat de llevant.","historia":"","coordenades":"41.7492800,2.0179000","utm_x":"418346","utm_y":"4622406","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81236-foto-08128-302-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81236-foto-08128-302-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81236-foto-08128-302-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81237","titol":"Xup del Serni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xup-del-serni","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 462) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"en força bon estat però es recull que comptava amb una part cobertora que no es conserva.","descripcio":"Dipòsit d'aigua de planta circular, sembla que en part picat a la pedra i part construït, conserva restes visibles del mur en el que es pot veure el revestiment hidràulic.","codi_element":"08128-303","ubicacio":"al nord-est del nucli urbà, a la zona del Racó del Rovell.","historia":"","coordenades":"41.7619400,2.0246100","utm_x":"418920","utm_y":"4623805","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81237-foto-08128-303-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Era emprat per recollir i acumular aigua de pluja. En la denominació s'utilitza la forma xup que és la denominació popular que reben aquest tipus d'aljub a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81238","titol":"Xup 2 del Sot de Pumanyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xup-2-del-sot-de-pumanya","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 460) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"mostra signes de deteriorament.","descripcio":"Dipòsit d'aigua de planta circular, en part picat a la pedra i part construït, compta amb una estructura aèria consistent en la coberta del dipòsit, és feta bàsicament en pedra seca, de poca alçada, planta circular i coberta de falsa cúpula. L'obertura d'accés a l'aigua és de llinda plana monolítica i orientada a l'oest.","codi_element":"08128-304","ubicacio":"al Sot de Pumanyà, prop del camí i a la base del turó on hi ha les restes de la masia.","historia":"","coordenades":"41.7713400,2.0347600","utm_x":"419775","utm_y":"4624839","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81238-foto-08128-304-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Era emprat per recollir i acumular aigua de pluja; al costat mateix de l'obertura d'accés a l'aigua hi ha una mena de cóm. En la denominació s'utilitza la forma xup que és la denominació popular que reben aquest tipus d'aljub a la zona. A prop hi ha el Xup 2 del Sot del PumanyàAutor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81239","titol":"Xup del Rovell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xup-del-rovell","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 454) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"mostra algun petit despreniment.","descripcio":"Dipòsit d'aigua de planta circular, en part picat a la pedra i part construït, compta amb una estructura aèria consistent en la coberta del dipòsit, és feta bàsicament en pedra seca, de poca alçada, planta circular i coberta de falsa cúpula. L'obertura d'accés a l'aigua és per la part superior de l'estructura.","codi_element":"08128-305","ubicacio":"a la zona oest del municipi, a la part oest del Serrat del Llogari.","historia":"","coordenades":"41.7558800,2.0030100","utm_x":"417116","utm_y":"4623153","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81239-foto-08128-305-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"En la denominació s'utilitza la forma xup que és la denominació popular que reben aquest tipus de cisternes a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81240","titol":"Barraca dels Roures de la Mònica","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-roures-de-la-monica","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6048) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, lleugerament adossada al marge del terreny, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al sud.","codi_element":"08128-306","ubicacio":"al final del carrer del Pla de Trullars, aproximadament on acaba el tram de carrer asfaltat.","historia":"","coordenades":"41.7504500,2.0116900","utm_x":"417831","utm_y":"4622542","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81240-foto-08128-306-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"També anomenada Barraca de l'Estudiant dels Roures de la Mònica.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81241","titol":"Les voltes del rec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-voltes-del-rec","bibliografia":"-GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un tram de mur obrat en pedra i morter, a la part baixa del qual hi ha un seguit d'obertures en arc de mig punt, situades una seguida de l'altra. Aquestes obertures donen al canal de rec que discorre paral·lel al carrer Fèlix Estrada Saladich, als peus del mur de contenció de l'esmentat carrer i al costat mateix dels horts; de fet, els horts es troben ubicats a la llera dreta de la riera de Sant Joan, entre el curs de l'aigua i el carrer. El canal del rec és visible a trams, a la part més nord-est del carrer Fèlix Estrada Saladich discorre per sota uns coberts que hi ha just en el costat de llevant del carrer, davant de Cal Marfà, després segueix justament dins el tram de les voltes, corresponent al mur amb els arcs de mig punt. El rec es correspon amb un canal que recull i facilita el transport d'aigua de la riera de Sant Joan a les zones d'hort del peu del torrent.","codi_element":"08128-307","ubicacio":"al mur del carrer Fèlix Estrada Saladich en els horts del peu de la riera de Sant Joan.","historia":"El rec està situat en una zona que urbanísticament es començà a desenvolupar sobretot a partir del segle XVII i durant el XVIII. El tram o mur corresponent a les voltes del rec està situat a l'alçada de Cal Marfà, una de les cases més antigues de la zona i en la que es documenta que hi hagué instal·lat un ferrer.","coordenades":"41.7592800,2.0121200","utm_x":"417878","utm_y":"4623521","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81241-foto-08128-307-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81241-foto-08128-307-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81241-foto-08128-307-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"En diverses fotografies antigues de Monistrol de Calders es pot observar i constatar la importància de les zones d'hort del voltant immediat del poble, en les que es pot veure el gran volum i l'extensió d'horts conreats. La gran majoria d'aquestes parcel·les de conreu eren de regadiu i s'alimentaven a partir de diferents canals de rec que recollien i facilitaven la conducció de l'aigua.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81242","titol":"Fons de la parròquia de Sant Feliu de Monistrol de Calders a l'Arxiu Episcopal de Vic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-de-la-parroquia-de-sant-feliu-de-monistrol-de-calders-a-larxiu-episcopal-de-vic","bibliografia":"http:\/\/www.abev.net\/","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El fons de la parròquia de Sant Feliu de Monistrol de Calders dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic no és molt extens i inclou documentació des de la segona meitat del segle XIX en endavant. Concretament compta amb Llibres sacramentals: dos llibres de Baptismes i Confirmacions (1878-1902; 1903-1935), un llibre de Casaments (1857-1878) i un llibre de Defuncions (1878-1936). En el fons també hi ha documentació escassa referent a l'administració civil del terme de Monistrol de Calders, corresponent a relacions jurades de finques rústiques i ramaderia (ca. 1880?).","codi_element":"08128-308","ubicacio":"Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic","historia":"","coordenades":"41.7606200,2.0140000","utm_x":"418036","utm_y":"4623668","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"En altres fons de l'Arxiu Episcopal es pot localitzar informació sobre Monistrol de Calders, encara que no forma part específicament del fons del municipi; bàsicament la sèrie de visites pastorals que inclouen les visites a la parròquia de Sant Feliu de Monistrol de Caldes des de 1331 a 1857.","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81243","titol":"Fons de Monistrol de Calders a l'Arxiu Comarcal del Bages","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-de-monistrol-de-calders-a-larxiu-comarcal-del-bages","bibliografia":"http:\/\/xac.gencat.cat\/ca\/llista_arxius_comarcals\/bages\/","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"En el fons de l'Arxiu Comarcal del Bages es localitza documentació i notícies documentals del municipi de Monistrol de Calders, però no com a fons específic sinó formant part d'altres fons. És el cas dels Llibres de Comptadories d'Hipoteques de Manresa que en diferents llibres s'hi localitzen un bon nombre de referències a escriptures de terres, cases, horts, finques, etc. que formen part del municipi de Monistrol de Calders i datades bàsicament del segle XVIII. Tanmateix, a l'Arxiu hi ha el fons del Districte Notarial de Manresa, amb documentació entre el 1251 i el 2010, i el fons de Notaries foranes, amb documents datats entre el 1343 i el 1833; fons en els quals es pot localitzar documentació referida a Monistrol de Calders. A més a més, en els fons d'institucions es custodia documentació referent a la Cambra Agrària Local de Monistrol de Calders, del 1947-1994; inclou els estatuts aprovats a l'octubre de 1979.","codi_element":"08128-309","ubicacio":"Arxiu Comarcal del Bages. Via de Sant Ignasi, 40, 08241 Manresa","historia":"","coordenades":"41.7606200,2.0140000","utm_x":"418036","utm_y":"4623668","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81244","titol":"Camí de Monistrol de Calders a Moià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-monistrol-de-calders-a-moia","bibliografia":"http:\/\/senders.feec.cat\/gr-3","centuria":"XV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El camí de Monistrol de Calers a Moià passant per la vall de Marfà, és a la vegada el camí cap a Moià el qual també permet connectar amb L'Estany i altres poblacions. En el tram de Monistrol fins la sortida del municipi cap a Marfà recorre el camí seguint el GR-3; actualment discorre sobretot per pista forestal tot i que també hi ha algun tram asfaltat, especialment el més proper al poble. El recorregut va des del poble prenent la carretera de la Coma, es segueix aquest camí fins passat els Gorgs Blaus, on es deixa a l'esquerra la bifurcació que porta a la Coma per seguir pel camí de la dreta que porta cap a Marfà. El camí discorre en tot el seu trajecte dins el municipi de Monistrol de Calders al costat esquerre de la riera de la Golarda. Poc abans de sortir del terme municipal el camí passa al fons del vessant nord del Serrat de Pumanyà. En sortir del terme segueix cap al Xei, la Datzira, ja a la Vall de Marfà, per més endavant continuar cap a Moià.","codi_element":"08128-310","ubicacio":"recorregut que aproximadament va des de la zona central del municipi fins l'extrem nord-est.","historia":"Es tracta d'un antic camí que havia estat com emprat com a camí de comunicació d'aquestes dues poblacions, antigament, camí ral que enllaçava diferents parròquies.","coordenades":"41.7668400,2.0168200","utm_x":"418278","utm_y":"4624356","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"El camí està senyalitzat com a GR-3, correspon a l'etapa 36 d'aquest sender de gran recorregut; concretament aquest tram és de 14,81 km i un desnivell acumulat de 742 m.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81245","titol":"Ofici de picapedrer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ofici-de-picapedrer","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. -SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. -SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa. -SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"tot i la llarga tradició que hi ha hagut el municipi, són molt pocs els picapedrers que mantenen en ús la tradició.","descripcio":"El treball de la pedra en les seves diferents vessants, l'extracció i l'elaboració de material final, com tallat de blocs, construcció de peces arquitectòniques o ornamentals, va ser una activitat molt arrelada al municipi de Monistrol de Calders. El municipi compta amb diverses pedreres escampades per territori; avui la gran majoria sense activitat extractiva. La pedra predominant a la zona és del tipus sorrenc, tot i això, consta que en alguna pedrera també s'havia extret pedra calcària però en poca quantitat. En el terme es localitzen antigues pedreres de dimensions i volum d'explotació molt divers, en aquest sentit hi havia pedreres més aviat petites, com pot ser la de la Beresma i altres amb un volum de treball a gran escala com la de Pumanyà o la de la Païssa (del Jornet). La gran majoria de pedreres, o almenys les que han deixat més empremta en el territori es localitzen especialment a la meitat més nord del municipi, amb altres punts importants també per l'àrea més de ponent. A grans trets, el treball extractiu s'iniciava deixant al descobert un flanc de pedra on començaven a treballar els trencadors; aquests havien de tallar la pedra i fer-ne grans blocs que anomenaven daus. Per aconseguir-ho es realitzaven uns solcs o forats allargats on s'introduïen uns tascons primer de fusta que es mullaven amb aigua fins que es dilatava i feia trencar la pedra, però més tard també amb tascons de ferro que eren colpejats amb el mall fins que es desprenia el dau. Quan els blocs eren massa grans, aquests s'havien de tornar a partir amb el mateix sistema. Amb el temps, aquest procés es modificaria, passant a emprar pólvora que degudament col·locada i fent explotar provoca el trencament de la roca. Un cop obtinguts els blocs o daus aquests s'havien de tallar en peces de mides més petites per tal que els picapedrers poguessin treballar-hi. La feina del picapedrer consistia en transformar els blocs de pedra en els elements a punt de col·locar, ajudats de diferents eines, unes més emprades per donar forma i altres per els acabats i treball més fi, estris com l'escarpa i martell, l'escoda, el punxó, la buixarda, la gardina, el cisell, la grípia, la maça,... El procés de convertir el bloc de pedra amb la peça requerida, passa per diferents fases, com s'ha esmentat i a grans trets, primer donar forma i després polir, i en alguns casos, ornamentar o afegir inscripcions, dates o dibuixos. El tipus de material i peces elaborades tradicionalment pels picapedrers era molt variat i s'engloba en dos grans tipus, un més específic en la construcció d'edificis, com les cantoneres o carreus dels angles de cases o altres edificis, elements arquitectònics tals com carreus per muntants, llindes o ampits, entre altres tipus de peces amb motllura; d'altra banda, també feien altres elements i peces més genèriques, com carreus, pilars, graons, etc.","codi_element":"08128-311","ubicacio":"Monistrol de Calders","historia":"Al municipi de Monistrol de Calders la tradició de treball de la pedra hi ha estat molt arrelada, evolucionant d'una època en que l'activitat era totalment manual cap a una feina més mecanitzada en diferents fases del seu procés de treball, sense excloure que encara es mantingui viva la tècnica i els mètodes de treballs artesanals entre alguns picapedrers. La vinculació del treball de la pedra amb el municipi es deu al fet que compta matèria primera de qualitat en el seu terme municipal, tant es així, que durant part del segle XX van haver-hi diverses pedreres actives simultàniament. L'extracció de la pedra i elaboració de material petri va anar evolucionant segons les tècniques de treball de cada època. En períodes més reculats l'extracció i treball també hi era molt present, fet que queda testimoniat en les diferents cases, masies i altres edificis del municipi i poblacions veïnes. En aquest sentit, passejant pels carrers de Monistrol és clarament visible la gran quantitat l'elements arquitectònics existents en les façanes de la majoria d'edificis, sobretot emmarcaments d'obertures, llindes, brancals i ampits, entre altres peces, moltes de les quals amb alguns elements decoratius, encara que en general més aviat senzills, i en diversos exemples amb dates, textos curts i\/o dibuixos simples. En el cas del municipi de Monistrol de Calders, el treball de la pedra, a més, és present en la tècnica de treball més popular, la pedra seca; aquest mètode de treball de la pedra estava àmpliament estesa i queda testimoniat en la gran quantitat de barraques de vinya distribuïdes arreu del terme municipal. En aquest cas, és una tècnica específica que no contempla l'extracció i el tallat de la pedra, ja que en aquesta tècnica s'utilitza el material que es troba al territori, únicament s'escapça mínimament alguna pedra per tal de que es pugui col·locar bé, i inclou sobretot la feina, la tècnica de construcció sense morter, en sec, ja sigui barraques, marges o altres elements i estructures.","coordenades":"41.7606200,2.0140000","utm_x":"418036","utm_y":"4623668","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"El senyor Jaume Sala és un dels pocs monistrolencs que manté viva l'activitat de picapedrer al municipi.Actualment al municipi de Monistrol de Calders es manté activa una pedrera, la Pedrera d'en Sala; en l'època de màxim treball extractiu van arribar a haver-hi una desena de zones d'extracció, tot i que no sabem amb exactitud quantes van arribar a funcionar simultàniament. El gran volum d'explotació de les pedreres està documentat sobretot des de finals del segle XIX i fins a finals del segle XX, amb diferents intensitats de treball. Cal dir, que tot i això el municipi ha comptat amb pedreres en temps molt més reculats, es fa difícil concretar i més quan l'aprofitament del material proper per la construcció dels edificis s'ha fet arreu, comportant en alguns casos l'obertura de petites pedreres properes per exemple als masos; en aquest sentit, s'emprava el material del que es disposava, calia utilitzar el que es tenia a mà. Tot i això, el fet que la pedra de Monistrol de Calders sigui de certa qualitat va afavorir que s'introduís al municipi la feina de picapedrer, tant en extracció de pedra com del treball posterior. Es desconeix el moment inicial d'explotació industrial de la pedra al terme, però si que queda constància que la gran empenta en l'extracció i en la obertura de pedreres va venir afavorit amb la construcció de la carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès; d'una banda, perquè es va posar en marxa una de les grans pedreres per tal d'abastir de material per la construcció dels ponts, i de l'altra, perquè amb l'obertura de la carretera es va facilitar el transport d'aquest material; amb els anys, les millores tècniques en els mètodes extractius facilitarien l'increment de les zones d'extracció. Fet que va afavorir que molts veïns es dediquessin a l'ofici de manera habitual i altres, més puntualment, en alguns casos com a complement de la feina al camp.El fet de disposar de bon material al territori fa que algunes de les zones antigues d'extracció de material, el que podrien ser pedreres per la construcció d'una masia, posteriorment fossin explotades per la venda del material. En aquest sentit, i com passava a pràcticament arreu del territori, ja en època medieval hi havia pedreres que s'obrien pràcticament només per la construcció d'una masia, i es reutilitzava en les successives obres de reforma i ampliació, en el cas que es requerís de material petri.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81246","titol":"Ca l'Espardenyer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lespardenyer-1","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"pendent de rehabilitació o enderroc.","descripcio":"Edifici d'habitatges a quatre vents llevat de l'extrem sud est on comparteix mitgera amb un altra edificació veïna. De planta rectangular, s'organitza en alçat en planta baixa, planta pis i golfes, amb una coberta de teules formant dues vessants amb el carener orientat perpendicularment al carrer del Torrent. L'accés a l'interior es realitza mitjançant els portals situats a dit carrer, concretament tres portals de diferent factura que confirmen les nombroses intervencions que ha sofert l'edifici al llarg del temps. Tots tres disposen d'emmarcaments realitzats amb maó massís i llindes escarseres realitzades amb maó de pla o bé col·locats al sardinell, la qual cosa indica les diferències temporals. Aquesta façana disposa d'una obertura a la planta pis amb emmarcaments de grans carreus de pedra als brancals, llinda monolítica i ampit, també monolític, motllurat sobresortint lleugerament de la línia de façana. Al costat d'aquesta finestra s'observa el paredat d'una segona obertura amb grans carreus de pedra. A la segona planta (golfes) i a la zona del capcer es disposa d'una obertura amb brancals de grans carreus de pedra i llinda escarsera de maons de pla. En general, els murs de càrrega de l'edifici s'estructuren a base d'un paredat comú amb uns forjats de bigues de tronc de fusta. Als extrems de la façana del carrer del Torrent es disposen cantoneres de reforç realitzades amb grans carreus de pedra escairada. La façana del sud est de l'edifici és la que ha sofert majors transformacions, sobretot a la planta baixa on es poden veure restes d'una estructura adossada, avui dia desapareguda, i a la planta baixa unes obertures tapiades amb llindes de maó. Les obertures del primer nivells són el resultat d'una substitució d'antigues estructures de les quals es poden observar restes de carreus que conformaven els brancals al costat de balcons ampitadors sense barana i mig paredats. A la segona planta s'observen tres obertures formant una galeria i rematades per arcs escarsers realitzats amb maons col·locats de pla. L'estructura dels murs de càrrega és la mateixa, és a dir, de paredat comú. Els baixos de la façana del carrer de Sant Llogari no disposen de cap obertura mentre que la primera i segona plantes disposen de dues finestres alineades i conformades, les del segon nivell, per brancals d'obra de fàbrica de maó massís i llindes de maó de pla, mentre que les del primer nivell són més senzilles, amb llinda plana sense cap emmarcament remarcable. El primer nivell disposa a més d'una tercera obertura: un balcó ampitador amb brancals format per grans carreus de pedra escairats que suporten una llinda monolítica, també de pedra, i que disposa d'una barana de ferro simple amb barrots verticals i passamà senzill.","codi_element":"08128-312","ubicacio":"C\/ Sant Llogari, 2","historia":"Una de les primeres notícies documentals amb referència a la construcció de la casa és la declaració jurada que va fer la propietària de la casa davant l'Ajuntament l'any 1952, on afirmava que la seva construcció datava, aproximadament, de l'any 1600. Amb tot, però, cal ser prudents ja que seria bo poder confirmar aquesta data amb documentació més precisa. Des d'inicis del segle XIX consten referències cadastrals de la finca. La primera notícia descriptiva de la casa és de l'època que pertanyia a la família Sanfeliu, en un testament de l'any 1862 explicita la casa com una 'casa de dos solars al carrer Sant Llogari amb hort contigu' de la seva propietat. La família Sanfeliu van ser els propietaris des de 1810 fins a la dècada de 1870 els quals es dedicaven al treball de camp, majoritàriament la vinya. A partir de 1880 l'edifici apareix esmentat en diversa documentació amb el nom de Cal Montserrat, probablement fent menció a Josep Montserrat Saladic, hereu de Cal Saladic i on consta que tenia un cup en aquest indret. L'any 1882 l'edifici apareix descrit als fulls de contribució urbana com una casa de dues plantes i propietat d'un resident a Castellar del Vallès. A partir d'aquest moment l'edifici apareix diverses vegades al padró municipal sent propietat de diversos personatges, fins al final de la dècada de 1920 on Jaume Catot i Orpina, d'ofici espardenyer, que serà el que donarà nom a l'edifici i que s'ha conservat fins a l'actualitat. Durant tot el segle XX la casa passà per diversos llogaters: Pius Camprubí Fornells el 1940 (jornaler), Carme Ponsa i Estrada el 1950 (indústria tèxtil), etc. Finalment, el 23 de gener de 2007 l'Ajuntament de Monistrol de Calders adquirí Ca l'Espardenyer.","coordenades":"41.7602000,2.0148800","utm_x":"418109","utm_y":"4623621","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81247","titol":"La Bauma Freda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-bauma-freda","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran balmat conformat en una zona de roca d'aglomerat situada en un meandre de la riera de l'Om, compta amb una gran visera de roca sota la qual s'obra una amplia obertura orientada a migdia. L'espai del balmat és allargat, d'amplada i alçada considerable. Té molt bona orientació i situada a tocar del torrent. A l'interior s'hi observen escasses restes de murs.","codi_element":"08128-313","ubicacio":"a la zona sud-est del terme municipal. A tocar de la riera de l'Om, al vessant nord de la costa.","historia":"","coordenades":"41.7362400,2.0235700","utm_x":"418801","utm_y":"4620953","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81247-foto-08128-313-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"A la denominació s'empra la forma bauma, la qual s'utilitza habitualment a la zona.Autors de les imatges: Jordi Gual Purtí i Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81248","titol":"Fita tritermenal Calders, Monistrol de Calders i Talamanca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-tritermenal-calders-monistrol-de-calders-i-talamanca","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"la superfície de la pedra està lleugerament erosionada i amb presència de líquens.","descripcio":"Fita de delimitació dels termes municipals de Calders, Monistrol de Calders i Talamanca; es tracta d'una peça monolítica encastada al terreny natural en el punt d'unió i contacte dels tres termes municipals. El bloc de pedra és de base més o menys rectangular allargada, amb la part superiot acabada en forma tendint a semicircular, tot i que amb parts escapçades, en part resultat d'alguns trencaments produits amb el pas del temps; compta amb detalls incisos a cada costat. A un costat s'identifica el que podria ser un 9 i un 6 o un 9 i una C, i a l'altre costat, poc llegible, semblaria una T.","codi_element":"08128-314","ubicacio":"a l'extrem més occidental del terme municipal, a l'inici del Serrat del Vintró.","historia":"El municipi de Monistrol de Calders es va conformar l'any 1934, concretament el 5 de juliol, com a resultat de la segregació del veí municipi de Calders. Aquesta fita es correspondria a una de les fites antigues de delimitació del terme entre Calders i Talamanca.","coordenades":"41.7529800,1.9789200","utm_x":"415110","utm_y":"4622854","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81249","titol":"Serrat d'en Llogari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serrat-den-llogari","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6123, 6124) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"algunes de les estructures tenen vegetació que les cobreix parcialment, també s'observa algun petit enderroc d'alguns dels murs, sobretot dels marges.","descripcio":"Conjunt format per barraques i parets de vinya de pedra seca que formen una espiral que recorre tot el turonet on s'ubiquen, des de la base fins la part superior. En el conjunt hi trobem tres barraques de pedra seca que es troben bastides adossades en diferents punts de les parets de pedra seca que configuren les feixes de conreu de vinya. Una de les barraques, la més gran, es troba situada a l'extrem sud de la part baixa del turó, és del tipus aèria adossada al marge, de planta exterior més o menys quadrada amb coberta de falsa cúpula i porta d'entrada amb llinda plana monolítica i orientada vers el sud-est. Una altra barraca la trobem situada al costat oest i més o menys a mitja alçada del turó; és de tipus aèria també adossada al marge, de planta quadara i coberta amb volta de falsa cúpula, compta amb una obertura d'accés coronada amb llinda plana monolítica i orientada al sud-est.","codi_element":"08128-315","ubicacio":"a la serra que s'alça al sud-oest del poble, al Serrat d'en Llogari.","historia":"","coordenades":"41.7561200,2.0041000","utm_x":"417207","utm_y":"4623178","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Popularment el conjunt és anomenat com a 'ensaïmada'.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81250","titol":"Salt del Torrent de Colljovà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/salt-del-torrent-de-colljova","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un salt d'aigua situat al Torrent de Colljovà, afluent de la Golarda. Es tracta d'un salt provocat pel tall abrupte del terreny, la roca natural, en la llera del curs fluvial del torrent. El Torrent de Colljovà compta amb un cabal irregular d'aigua, amb períodes en els quals pràcticament no hi discorre aigua, tot i que en èpoques de pluges intenses augmenta el seu cabal conformant un bon salt d'aigua en aquest indret.","codi_element":"08128-316","ubicacio":"en el curs del Torrent de Colljovà, per sota la pista i Pedrera de Pumanyà o de Coll Girant.","historia":"","coordenades":"41.7686700,2.0249700","utm_x":"418958","utm_y":"4624552","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81251","titol":"Cal Jep Dó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-jep-do","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http:\/\/www.xerolit.cat\/fitxesmonistrol\/Cal%20Jep%20D%C3%B3.html","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, format per planta baixa, primera i sota-coberta; la teulada és a dos vessants amb el carener paral·lel al carrer. La façana principal obra al carrer de Sant Llogari, compta amb diverses obertures a nivell de la planta baixa; a la zona central la portalada principal d'accés, emmarcada en llinda plana monolítica sobre brancals de carreus tot ben tallat i polit i els angles tallats al biaix, la superfície de la llinda està erosionada i parcialment laminada fet que no permet una bona lectura de les dades gravades, s'identifica el que sembla 'PVI(G....) MARTÍ'; a un costat, una porta de més amplada i a l'altre costat dues finestretes, una de les quals és com a resultat del cegat parcial d'una porta. A planta primera destaca al centre una obertura que obra a un balcó amb voladís de pedra i barana de ferro, situat sobre la vertical de la porta principal, i flanquejat per una finestra a cada costat, totes tres obertures són de llindes de pedra ben tallada i polida. Al darrer nivell, trobem unes obertures de llinda en arc de mig punt, concretament dues a cada extrem de la façana, avui tancades amb fusteria però segurament corresponents a una antiga galeria oberta; a la part central, una petita finestra i una obertura de balcó amb ampit de ferro sense voladís. La superfície de la façana té revestiment simple i acabat pintat, alguns petits despreniments permeten veure el material de pedra que conforma els murs de la façana. A la façana posterior, hi ha accés directe a nivell de planta primera; algunes cases d'aquest carrer comptaven amb celler i tines, probablement amb accés des de la façana posterior.","codi_element":"08128-317","ubicacio":"Carrer Sant Llogari, 5","historia":"Edifici bastit a inicis del segle XVIII, coincidint amb l'època de desenvolupament urbanístic del Carrer de Sant Llogari, que tingué continuïtat fins durant tot aquest segle XVIII i fins al segle XIX. Esdevenint part de la segona gran fase de creixement urbanístic del poble de Monistrol de Calders. La tipologia arquitectònica de l'edifici es reprodueix amb força similituds en altres immobles del mateix carrer. Segons les dades recollides per Gustau Erill, la casa fou construïda després del 1758 per part de la família Puigmartí, que en mantingué la propietat fins mitjans del segle XIX, quan per núpcies l'hereva Puigmartí s'uní a la família Carrió, família que posteriorment en mantindria la propietat. La casa consta referenciada documentalment al 1868.","coordenades":"41.7601600,2.0152100","utm_x":"418136","utm_y":"4623616","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"La denominació de la casa prové l'evolució del sobrenom amb que era conegut Josep Puigmartí i Soler, Dó (1783); dues generacions posteriors Josep Carrió i Puigmartí, era anomenat el Jep de Cal Dó.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81252","titol":"Carreu de Cal Pere Cinto","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carreu-de-cal-pere-cinto","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Carreu situat a l'angle nord-est de la casa de Cal Pere Cinto, es tracta d'un bloc de pedra ben tallat i polit, en el qual hi ha una inscripció al costat de llevant de la cantonera. Tot i que sembla que el gravat podria correspondre a una data no queda del tot clar, podria ser un 161(8).","codi_element":"08128-318","ubicacio":"Carrer del Serrat, 14","historia":"","coordenades":"41.7599400,2.0122800","utm_x":"417892","utm_y":"4623595","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81252-foto-08128-318-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"El carreu està situada en un edifici de planta baixa, primera i sota coberta, bastit en murs de pedra; algunes de les obertures són amb muntants de carreus de pedra tot i que la majoria amb llindes de maó massís, segurament resultat d'alguna modificació posterior. La casa destaca per sobresortir de la línia de façanes de les cases contigues que hi ha vers l'oest.","codi_estil":"96","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81253","titol":"Pou de l'Om","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-lom","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"tot i que encara es manté gran part de l'estructura aèria del pou, aquesta està parcialment ensorrada.","descripcio":"Estructura d'un pou d'aigua de planta circular, bastida en mur fet de pedres de tall irregular i mides diverses, tot unit amb morter de calç. El pou es troba emplaçat al vessant sud-est de l'indret on hi havia la masia i on es localitzen les restes del paller, a una distància entorn als 25 metres. Es conserva parcialment la part superior i aèria del pou.","codi_element":"08128-319","ubicacio":"a l'àrea central de la zona sud del terme municipal, vers el sud-est de les restes de la masia l'Om.","historia":"","coordenades":"41.7396800,2.0211900","utm_x":"418607","utm_y":"4621337","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81254","titol":"Rellotge de sol del Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-del-bosc","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"algunes parts del revestiment han desaparegut.","descripcio":"Rellotge de sol de vareta orientat al sud, realitzat en un plafó rectangular, no s'identifica bé el material, semblaria pedra polida o ceràmica, sobre el qual hi ha el dibuix del rellotge incís. És del tipus vertical declinant amb orientació més o menys al sud. La part superior del rellotge està decorat amb un dibuix d'un sol amb raigs, part dels quals s'allargen conformant les línies de les hores. Els números són xifres romanes i estan incisos a l'extrem de les línies que indiquen les hores D'altra banda, a la part inferior hi ha la inscripció 'jo sense sol i tu sense fe, no val(em) res'.","codi_element":"08128-320","ubicacio":"a la façana sud de la masia el Bosc, a prop de la cantonera de ponent.","historia":"","coordenades":"41.7536600,2.0015500","utm_x":"416992","utm_y":"4622908","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81255","titol":"Fita del Coll de Sant Llogari (Monistrol de Calders - Castellcir - Castellterçol)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-del-coll-de-sant-llogari-monistrol-de-calders-castellcir-castelltercol","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"té la superfície erosionada.","descripcio":"Fita de delimitació dels termes municipals de Monistrol de Calders, Castellcir i Castellterçol; es tracta d'una peça monolítica encastada al terreny natural en el punt d'unió i contacte dels tres termes municipals. És un bloc de pedra treballat formant una peça allargada col·locada verticalment amb la part superior acabada més o menys en forma de punxa o triangular. En una de les cares, la que correspondria a Castellterçol, s'hi identifica una figura que sembla un castell, identificatiu del terme senyorial. Els altres elements o lletres de la resta de cares de la fita són menys visibles; semblaria que hi ha una M que podria correspondre a Moià, coincidint amb la cara orientada a Castellcir.","codi_element":"08128-321","ubicacio":"Situada al Coll de Sant Llogari, a l'extrem central de llevant del terme municipal.","historia":"El municipi de Monistrol de Calders es va conformar l'any 1934, concretament el 5 de juliol, com a resultat de la segregació del veí municipi de Calders. Les característiques de la fita fan pensar que podria ser una termena força antiga, potser del segle XVIII.","coordenades":"41.7610900,2.0535500","utm_x":"421324","utm_y":"4623684","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81255-foto-08128-321-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81256","titol":"Font de la Baga del Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-baga-del-coll","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. Https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Font_de_la_Baga_del_Coll","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font d'una surgència natural, compta amb una estructura d'obra que mostra un frontal cobert amb un revestiment senzill, amb grans blocs de pedra desbastada als extrems laterals i ala part superior. Al frontal hi ha l'aixeta i també un tub que facilita la sortida de l'aigua sobrant, la qual a més és recollida en un petit dipòsit exterior i d'aquest és conduida reaprofitant materials de construcció. L'estructura de la font sembla tractar-se d'un dipòsit on s'acumula l'aigua de la surgència.","codi_element":"08128-322","ubicacio":"a la zona centre-oriental del terme municipal, prop del camí de Monistrol a Granera.","historia":"","coordenades":"41.7512100,2.0337900","utm_x":"419669","utm_y":"4622605","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81257","titol":"Font de la Fàbrega","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-fabrega","bibliografia":"-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Font_de_la_F%C3%A0brega_(Monistrol_de_Calders)","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font de bassa generada a partir d'una surgència natural. L'aigua que brolla és emmagatzemada en un clot fet al terreny natural tot formant una bassa d'aigua.","codi_element":"08128-323","ubicacio":"a la zona central de llevant del terme municipal. Prop del camí que porta a Codro Bressol.","historia":"","coordenades":"41.7628400,2.0407900","utm_x":"420266","utm_y":"4623890","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81258","titol":"Trull del Solà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/trull-del-sola","bibliografia":"","centuria":"XVIIII","notes_conservacio":"les restes es troben molt erosionades i afectades pel pas del temps.","descripcio":"Restes excavades a la roca que podrien correspondre a un trull. En el pla de roca que hi ha al costat mateix de la Font dels Enamorats s'hi pot observar la traça d'un cercle realitzat a la roca, defineix una franja que semblaria tractar-se de la base d'un trull.","codi_element":"08128-324","ubicacio":"prop del camí que de l'església parroquial puja al Pedró petit, a tocar de la Font dels Enamorats","historia":"Segons explica Gustau Erill, la documentació recull la referència a un trull del Solà que podria correspondre a aquestes restes; les cites documentals es remunten al segle XVIII. La masia el Solà, un dels grans masos del terme municipal, comptava també amb dos molins situats relativament a prop d'aquestes restes.","coordenades":"41.7586000,2.0155100","utm_x":"418159","utm_y":"4623443","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81259","titol":"Mas Tullars","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-tullars","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"les restes conservades visibles són escasses, tot i que hi ha un volum destacat d'enderroc.","descripcio":"Restes d'una construcció situada a la zona del Pla del Trullars, entorn a uns 400 metres al nord de l'indret on hi ha el Dolmen del Pla del Trullars. Les restes visibles consisteixen en les traces d'uns murs bastits en pedres desbastades de mides diverses, també s'hi pot observar l'angle de la cantonera d'algun mur; compta a més, amb un volum d'enderroc que pot cobrir més estructures.","codi_element":"08128-325","ubicacio":"seguint la pista del Pla del Trullars, passats uns 400 m després del dolmen, a prop del camí.","historia":"Es creu que les restes podrien correspondre amb una masia d'origen antic, Gustau Erill ha recopil·lat algunes referències documentals que esmenten el mas. El nom del mas passà a donar nom al Pla del Trullars, designant el pla inclinat on hi havia les quintanes del mas.","coordenades":"41.7480500,2.0330700","utm_x":"419606","utm_y":"4622255","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Les restes s'ubiquen en un dels indrets més destacats del municipi, essent la zona on es conserven les restes del Dolmen del Pla del Trullars.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81260","titol":"Restes del Mas Turó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/restes-del-mas-turo","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"les restes conservades visibles són escasses, tot i que hi ha un volum destacat d'enderroc.","descripcio":"Restes d'estructures entre les que s'hi identifiquen les traces d'alguns murs i el pla d'una era, el conjunt sermbla que pot correspondre a les restes d'un mas.","codi_element":"08128-326","ubicacio":"a l'est del poble, a la Daina, vers el nord-est del Molí d'en Sala i en un pla sobre la pista.","historia":"Segons explica Gustau Erill, en la recerca per diferents arxius, ha recollit diverses referències documentals al Mas Turó que permenten apuntar una cronologia relativa del segle XVIII com a possible origen del mas. La confrontació de les notícies referides al mas amb la ubicació d'aquestes restes fa pensar que es podrien correspondre al Mas Turó. Entre altres, una de les referències documentals recopilades per Gustau Erill (ACA, Manual Notarials Francesc Pujol i Ferrer, Notari públic de Moià, Manual 1758, f. 189 v.) recull l'establiment en emfiteusi de Josep Rubió, treballador del mateix lloc, a primera rabassa, una peça de terra erma d'una quartera i sis quartans al Sot de la Dayna, que és de pertinença del Mas Turó, derruït i unit al de Rubió.","coordenades":"41.7577100,2.0278800","utm_x":"419186","utm_y":"4623332","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81261","titol":"Restes del Mas Aigües Calents","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/restes-del-mas-aigues-calents","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"les restes conservades visibles són escasses, tot i que hi ha un volum destacat d'enderroc.","descripcio":"Restes de murs de pedra, formats bàsicament per blocs desbastats; les traces de murs observades a l'indret podrien correspondre a les restes de les estructures d'un mas.","codi_element":"08128-327","ubicacio":"a la zona central de llevant del terme municipal, al nord-est del Mas Rubió.","historia":"El Mas Aigües Calents consta referenciat en diversos documents, essent un dels masos documentats des d'antic al municipi de Monistrol de Calders. Segons la recerca realitzada per Gustau Erill, la confrontació de les dades documentals amb l'existència de les restes d'un mas en aquest indret, fa pensar que les restes poden correspondre al Mas Aigües Calents. Entre les referències documentals recollides per Gustau Erill, consta que al 1648 Joan Rubió, pagès de Sant Feliu de Monistrol de Calders, posseeix el Mas Aigües Calents, derruït i unit al Mas Rubió (AHPM, m-1120, Joan Serra, Capbreu de Calders de 1648). Posteriorment continua constant referenciat, és un exemple una venda del 1733 del dret de pastura de terres de Jacint Rubió, a Jaume Gros, pagès hereu del Mas Grossa de Calders, en la que hi consta la cita 'manso vocato Aÿguascalentas' (ACA, Francesc Pujol i Ferrer, Notari públic de Moià, Manual 1732-1733, pàg. 283).","coordenades":"41.7582200,2.0421400","utm_x":"420372","utm_y":"4623376","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81261-foto-08128-327-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"El Mas Aigües Calents també apareix denominat com a Mas Aigües Calentes, però en menys freqüència.Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81262","titol":"Barraca de l'Onclet a Coll Girant","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lonclet-a-coll-girant","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6886) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"l'estructura sembla força sencera, tot i que l'envolta gran quantitat de vegetació.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula, amb la porta de llinda plana monolítica orientada a l'oest.","codi_element":"08128-328","ubicacio":"a la zona nord del centre del terme municipal. Ubicada entre la Golarda i la carretera de la Coma.","historia":"","coordenades":"41.7708400,2.0228700","utm_x":"418786","utm_y":"4624795","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81263","titol":"Barraca del Faci al Trull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-faci-al-trull","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6020) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta quadrada, coberta de falsa cúpula, amb la porta de llinda plana monolítica orientada al sud; damunt la porta hi ha una petita obertura.","codi_element":"08128-329","ubicacio":"en uns camps propers a la masia la Païssa, situats per sota el camí que porta a la masia.","historia":"","coordenades":"41.7728700,2.0176700","utm_x":"418357","utm_y":"4625025","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81263-foto-08128-329-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81264","titol":"Barraca del Serrat de Baiones","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-serrat-de-baiones","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6680) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"té la coberta parcialment ensorrada.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada tot i que arrambada al marge del terreny natural per la part posterior; la planta tendeix a una forma quadrada (amb la façana plana i la resta de cos exterior adoptant una forma més corba), coberta de falsa cúpula parcialment enderrocada, amb la porta de llinda plana monolítica i orientada a ponent.","codi_element":"08128-330","ubicacio":"a la zona nord-est del municipi, al Serrat de les Baiones, prop del límit del terme municipal.","historia":"","coordenades":"41.7843900,2.0404200","utm_x":"420262","utm_y":"4626283","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81264-foto-08128-330-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81265","titol":"Barraca del Geroni a la Serreta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-geroni-a-la-serreta","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6036) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada tot i que arrambada al marge del terreny natural per la part posterior; la planta tendeix a una forma quadrada (tot i que una mica irregular), coberta de lloses disposades planes, amb la porta de llinda plana monolítica i orientada al sud. Destaca per les grans dimensions dels blocs utilitzats sobretot a la façana, emmarcant la porta d'accés. L'interior és visible la roca natural, aprofitada com a part de l'estructura i determinant una planta interior irregular.","codi_element":"08128-331","ubicacio":"a l'extrem sud de La Serreta, sobre els Horts dels Pins.","historia":"","coordenades":"41.7639400,2.0135600","utm_x":"418004","utm_y":"4624037","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81266","titol":"Barraca del Quirzet als Horts dels Pins de la Païssa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-quirzet-als-horts-dels-pins-de-la-paissa","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6525) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, de planta irregular tot i que tendint a circular, amb coberta de falsa cúpula, i amb porta de llinda plana monolítica orientada al sud. L'estructura està bastida aprofitant el terreny natural, bàsicament, afloraments de roca. Al costat mateix, i en part adossada a la barraca, hi ha una escala feta amb materials contemporanis.","codi_element":"08128-332","ubicacio":"a l'extrem nord-est de l'Hort dels Pins, al peu de La Serreta.","historia":"","coordenades":"41.7635300,2.0141100","utm_x":"418049","utm_y":"4623991","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81266-foto-08128-332-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81267","titol":"Barraca de la Puntogaina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-puntogaina","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6053) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"s'hi pot observar algun petit enderroc.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus terrera encastada, construïda aprofitant una balma, de planta irregular, amb coberta de lloses i porta de llinda plana monolítica orientada a l'oest.","codi_element":"08128-333","ubicacio":"situada a l'extrem nord i al límit del terme municipal, a la zona de la Puntogaina.","historia":"","coordenades":"41.7899100,2.0328700","utm_x":"419641","utm_y":"4626903","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81267-foto-08128-333-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81267-foto-08128-333-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81267-foto-08128-333-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81268","titol":"Barraca Tancada del Serrat del Llogari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-tancada-del-serrat-del-llogari","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6495) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i adossada parcialment al terreny natural per la part posterior, de planta quadrada, coberta de falsa cúpula, amb la porta de llinda plana monolítica orientada al sud-oest.","codi_element":"08128-334","ubicacio":"a poca distància del Serrat del Llogari, entorn a uns 100 metres cap a l'oest.","historia":"","coordenades":"41.7556100,2.0026300","utm_x":"417084","utm_y":"4623123","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81268-foto-08128-334-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81269","titol":"Barraca 3 del Jaume Pla a la Soleia de Mas Pujol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-3-del-jaume-pla-a-la-soleia-de-mas-pujol","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 7361) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"s'hi pot observar algun petit enderroc.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge que conforma el terreny, de planta circular, coberta de falsa cúpula, amb la porta de llinda plana monolítica orientada al sud.","codi_element":"08128-335","ubicacio":"a la zona central de l'extrem oest del municipi, força a prop del límit del terme municipal.","historia":"","coordenades":"41.7608400,1.9966000","utm_x":"416590","utm_y":"4623710","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81270","titol":"Barraca del Pau Joanet a Pumanyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pau-joanet-a-pumanya","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6024) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada tot i que arrambada al marge del terreny natural per la part posterior, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al sud; damunt la porta hi ha una petita obertura.","codi_element":"08128-336","ubicacio":"a la zona de Pumanyà. Seguir la pista que surt vers el sud-est a l'alçada de l'inici de la Pedrera.","historia":"","coordenades":"41.7671500,2.0288900","utm_x":"419282","utm_y":"4624379","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81270-foto-08128-336-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81271","titol":"Barraca del Pau Joanet al Rossinyol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pau-joanet-al-rossinyol","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6038) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que parcialment adossada al marge del terreny, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al sud; damunt la porta hi ha una petita obertura.","codi_element":"08128-337","ubicacio":"uns 130 metres al nord nord-oest de la masia el Rossinyol, al peus d'unes feixes.","historia":"","coordenades":"41.7337800,2.0142400","utm_x":"418022","utm_y":"4620688","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81272","titol":"Barraca del Xesc a la Llandriga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-xesc-a-la-llandriga","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6762) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"l'estructura està en bon estat però hi ha força vegetació pel voltant.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada adossada al marge del terreny, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada a l'est.","codi_element":"08128-338","ubicacio":"a la zona de la Llandriga, vers uns 230 metres al nord-est de les naus industrials.","historia":"","coordenades":"41.7634300,2.0080000","utm_x":"417541","utm_y":"4623986","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81272-foto-08128-338-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81273","titol":"Barraca del Saladic a la Fàbrega","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-saladic-a-la-fabrega","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6438) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"mostra algunses parts ensorrades.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus bessona-composta i aèria aïllada, la planta és irregular tot i que la barraca situada més al nord té una forma més rectangular i la del costat més sud tendeix a planta circular. Ambdues tenen coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud, la barraca més nord té una obertura d'accés més gran, podria correspondre a la barraca destinada a guardar l'animal.","codi_element":"08128-339","ubicacio":"uns 600 m al nord de Rubió, per sobre del camí de la Clusella a l'alçada del Torrent de la Fàbrega.","historia":"","coordenades":"41.7600000,2.0382000","utm_x":"420047","utm_y":"4623577","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81273-foto-08128-339-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81274","titol":"Barraca 1 del Llogari a la Daina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-del-llogari-a-la-daina","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6460) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria, de planta quadrada, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud; damunt la llinda de la porta d'accés hi ha una petita obertura rectangular.","codi_element":"08128-340","ubicacio":"a la Daina, al nord del Molí d'en Sala i per sobre la pista que porta a Rubió.","historia":"","coordenades":"41.7578900,2.0272600","utm_x":"419135","utm_y":"4623353","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81274-foto-08128-340-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81275","titol":"Barraca 2 del Llogari a la Daina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2-del-llogari-a-la-daina","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6461) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"hi ha força vegetació pel voltant; la llinda de la porta està esquerdada.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge del terreny, de planta quadrada, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud; la llinda de la porta d'accés compta amb uns inscripció que indica 'Llogari'.","codi_element":"08128-341","ubicacio":"a la Daina, al nord del Molí d'en Sala i per sobre la pista que porta a Rubió.","historia":"","coordenades":"41.7577600,2.0269100","utm_x":"419106","utm_y":"4623339","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81275-foto-08128-341-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81275-foto-08128-341-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81276","titol":"Barraca del Nanju a la Soleia del Codro Llampat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-nanju-a-la-soleia-del-codro-llampat","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6465) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda en arc d'angle format per dues lloses, l'accés és orientat al sud.","codi_element":"08128-342","ubicacio":"al nord-est del nucli urbà, prop del camí que del mas Saladic porta cap a Granera.","historia":"","coordenades":"41.7600300,2.0240500","utm_x":"418871","utm_y":"4623593","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81276-foto-08128-342-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81277","titol":"Barraca 1 del Marsalinu al Racó del Rovell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-del-marsalinu-al-raco-del-rovell","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6742) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda monolítica orientada al nord-est.","codi_element":"08128-343","ubicacio":"A la zona dels Salerots, vers el nord-est del nucli urbà.","historia":"","coordenades":"41.7630400,2.0235600","utm_x":"418834","utm_y":"4623928","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81278","titol":"Barraca del Marsalinu al Serrat de la Guinardera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-marsalinu-al-serrat-de-la-guinardera","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6504) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda monolítica orientada al sud.","codi_element":"08128-344","ubicacio":"uns 300 metres al nord-oest del mas Bosc, al costat d'un camí.","historia":"","coordenades":"41.7556800,1.9944100","utm_x":"416401","utm_y":"4623139","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81278-foto-08128-344-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81279","titol":"Barraca del Mitjans al Torrent de Colljovà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-mitjans-al-torrent-de-colljova","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6883) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"l'estructura es conserva en bon estat però hi ha molta vegetació al voltant.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda monolítica orientada al sud.","codi_element":"08128-345","ubicacio":"prop de la pista de la zona dels Bucs, passats 350 metres del trencall des del camí de la Coma.","historia":"","coordenades":"41.7687000,2.0215800","utm_x":"418676","utm_y":"4624558","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81279-foto-08128-345-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81280","titol":"Barraca del Regató al Torrent de Colljovà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-regato-al-torrent-de-colljova","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 7345) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"l'estructura es conserva en força bon estat però hi ha molta vegetació al voltant.","descripcio":"Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda monolítica orientada a l'est.","codi_element":"08128-346","ubicacio":"prop del Torrent de Colljovà, passats 1,85 km del creuament del camí de la Coma.","historia":"","coordenades":"41.7663500,2.0271500","utm_x":"419136","utm_y":"4624292","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81280-foto-08128-346-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"81281","titol":"Xup 1 del Sot de Pumanyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xup-1-del-sot-de-pumanya","bibliografia":"Wikipedra: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 459) http:\/\/www.xerolit.cat\/triabarraques.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"mostra signes de deteriorament.","descripcio":"Dipòsit d'aigua de planta circular, en part picat a la pedra i part construït, compta amb una estructura aèria consistent en la coberta del dipòsit, és feta bàsicament en pedra seca, de poca alçada, planta circular i coberta de falsa cúpula. L'obertura d'accés a l'aigua és de llinda plana monolítica i orientada al nord-oest.","codi_element":"08128-347","ubicacio":"al Sot de Pumanyà, prop del camí i a la base del turó on hi ha les restes de la masia.","historia":"","coordenades":"41.7713700,2.0358000","utm_x":"419862","utm_y":"4624841","any":"","rel_municipis":"08128","municipi_nom":"Monistrol de Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08128\/81281-foto-08128-347-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Era emprat per recollir i acumular aigua de pluja; a prop hi ha el Xup 2 del Sot del Pumanyà. En la denominació s'utilitza la forma xup que és la denominació popular que reben aquest tipus d'aljub a la zona.Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79888","titol":"El Carreró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-carrero","bibliografia":"Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer estret que uneix la plaça Major amb el carrer del Forn i la Baixada del Vall. Les cases amb els números 5, 7, 8 i 10 tenen llindes i\/o elements arquitectònics d'interès artístic.","codi_element":"08138-1","ubicacio":"Casc Urbà - c. del carreró","historia":"A l'època en què només hi havia quatre carrers envoltats per la muralla era anomenat carrer Jussà.","coordenades":"41.8120000,2.0982700","utm_x":"425101","utm_y":"4629296","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79888-foto-08138-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79888-foto-08138-1-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Un dels portals, de mig punt i adovellat, ha estat tapat darrerament per un cartell d'una associació.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79889","titol":"Sant Andreu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-andreu-0","bibliografia":"AD (1980); El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. ' Edificis romànics religiosos ' per F. Villegas i Martínez. Pàg. 389. Centre excursionista de la comarca del Bages. Llibre commemoratiu del 75º Aniversari. Ed. Montblanc-Martin DL. Granollers-Barcelona. AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K 102 GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988.); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. Pàg. 28-29. Ed. Parcir Selectes. 2ª edició. Manresa.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Capella amb coberta a dues aigües. Estructuralment, correspon a un temple romànic dels s. XI o XII de nau única i absis semicircular amb ràfec de cinc filades de rajoles i una cinquena filera de rajoles tipus incertum, a la banda de llevant. L'accés, mitjançant una porta d'arc de mig punt amb muntant simple, es troba a la façana encarada a ponent. Als dos blocs de pedra gres, amb una motllura a la banda superior, que formen part de la llinda, hi ha una inscripció: 'HECHA REEDIFICAR POR D. JOAQUIN\/OTZET I COROMINAS AÑO 1870 '. La zona de la clau de la porta té una gran i important esquerda estructural. Els blocs de pedra que formen l'arc interior de la porta estan decorats amb una motllura menys marcada que la superior de la llinda. Els muntants els formen cinc blocs de pedra a cada banda. A pocs metres de la clau de la porta d'accés, simètrica a aquesta i al vèrtex de la teulada, hi ha una rosassa circular formada per dos blocs de pedra gres on hi ha inscrit: ' DESTRUIDA AÑO 1808 '. La rosassa també té una esquerda important vertical que no coincideix amb la de la porta. La façana de ponent encara conserva part de l'estucat. La llargada dels murs exteriors és de 12 x 5,25 m, i a la façana sud destaquen dos grans contraforts de pedra que es recolzen a la pedra mare. En tot l'edifici es poden observar tres grapes de ferro, dues a la façana de tramuntana i l'altre a l'absis. A l'interior hi ha un petit altar presidit per una pintura en la que està representat el seu titular, sant Andreu. La capella està construïda directament a la pedra sense fonaments. L'any 1870 es va afegir un cos a la façana sud on hi ha la tomba de la família Coromines, amb una inscripció que així ho indica.","codi_element":"08138-2","ubicacio":"A l'oest de la vila, gairebé al cim del turó de Sant Andreu.","historia":"El primer document en què s'esmenta l'església és un pergamí de l'any 1275, en el qual se cita com a sufragània de Moià. En aquesta data, Bertran de Muntanyola cedeix al rector de Rodors la capella amb les seves cases i pertinences. Va ser reedificada després de la Guerra del Francés. El diccionari de P. Madoz (1849) encara la dona com a derruïda. Se sap que a l'any 1870 va sofrir una restauració profunda per part dels amos del mas Coromines que va modificar la seva aparença primitiva","coordenades":"41.8200200,2.0802000","utm_x":"423610","utm_y":"4630202","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79889-foto-08138-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79889-foto-08138-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79889-foto-08138-2-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"El notari Joaquim Otzet i Corominas, que va renovar part de la capella el 1870, era l'hereu del veí mas Coromines.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Capella de Sant Andreu del castell de Clarà","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79890","titol":"Sant Jacint del mas Bussanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-jacint-del-mas-bussanya","bibliografia":"Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria fer-ne una rehabilitació. Part de la teulada ha caigut","descripcio":"Capella de nau única amb teulada a dues vessants i ràfec amb quatre filades (teula, rajola). L'espadanya té teuladeta a dues vessants amb ràfec de tres filades mixtes (teula, rajola, rajola). Conserva part de l'estructura del travesser de fusta on anava la campana. La capella té absis semicircular encarat a llevant amb teulada a dues vessants (la part est està reduïda) i ràfec de sis filades mixtes (rajola, teula). L'accés a l'ermita es fa per una petita escala de dos esglaons d'un sol bloc amb els angles arrodonits orientats a ponent. A uns metres d'aquesta, hi ha bancs simples de pedra calcària. En el portal d'accés hi ha un templet amb teulada a una vessant amb ràfec de vuit filades mixtes (rajola, teula, rajoles). El portal queda emmarcat per dues pilastres i un dosseret de pedra enmig del qual hi ha l'escut nobiliari de la família Bussanya (armadura d'antics cavallers; a l'escut semipartit de baix relleu hi ha, a la zona superior, un edifici que podria tractar-se del mas Bussanya i a la part inferior un braç amb un ram de flors). Els capitells que flanquegen l'accés estan decorats geomètricament i són de fust llis i base de planta quadrada. La porta d'accés, de fusta, conserva també el picaporta i el claus d'unió amb forma de petites petxines de ferro forjat. A sobre de la porta d'accés hi ha un ull de bou que sembla de factura moderna. A la dreta de l'accés hi ha una finestra de petites dimensions amb llinda de gres i enreixat en forma de creu decorat amb una flor central. La façana de ponent conserva l'estucat que imita un carreuat. Tant la façana de tramuntana com la sud han perdut l'estucat de la zona inferior del sòcol. A la zona propera al ràfec de l'absis hi ha una sanefa que imita arcs de mig punt amb una petxina a la base d'on arranquen els arcs. A la part central exterior de l'absis s'observa una finestra de mig punt amb una reixa de ferro forjat de factura molt acurada. A l'interior de l'absis es conserva la capa pictòrica on, a un metre del terra, hi ha una sanefa de motius geomètrics i algun de vegetal. A l'interior de la capella hi ha una volta de mig punt segmentada en tres seccions per arcs torals amb llunetes situades en dues de les porcions dels segments. El sostre està totalment decorat amb pintures d'estil geomètric de blanc sobre negre. En una de les claus de volta hi ha escrit: 'RESTAURADO 1700 '. Es conserva l'altar de fusta d'estil barroc pintat de blanc amb dues mitges columnes salomòniques situades geomètricament a banda i banda que conserven restes pictòriques i daurat. A la paret de llevant, on està situat l'altar, es conserva capa pictòrica de color vermell pompeià. A l'interior, i situats a banda i banda de les façanes de tramuntana i sud, hi ha uns bancs de pedra que aprofiten la paret de la capella com a respatller.","codi_element":"08138-3","ubicacio":"A l'oest de la vila. Junt al mas Bussanya.","historia":"","coordenades":"41.8150400,2.0631800","utm_x":"422190","utm_y":"4629665","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79890-foto-08138-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79890-foto-08138-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79890-foto-08138-3-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"La tipologia de l'edifici segueix les directrius marcades pel neoromànic.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Capella de Sant Jacint de mas Bussanya.","codi_estil":"94|96","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79891","titol":"Sant Josep","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-josep-0","bibliografia":"Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 48. Ed. T&T. Moià. Galobart i Soler, J (1998); ' Aportacions a la bibliografia i a l'obra dels escultors Rubió '. Nº 19. pàg. 39-41. Desembre. Moià. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K 102 GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga capella de nau única amb coberta a dos vessants i ràfec de fusta. Obra de pedra amb arrebossat. Posteriorment van ser afegits el presbiteri i la capella dels Dolors. La façana presenta una portalada rectangular d'estil renaixentista emmarcada per dues pseudopilastres llises de pedra amb capitell dòric que sostenen l'arquitrau i el fris, decorat amb caparrons d'àngels. El fris esta coronat per un frontó semicircular partit per la meitat. En ampliar-se l'església sota el patrocini de la família Alòs, es va afegir, a la part central del frontó, l'escut d'aquesta nissaga de metges moianesos. A mà esquerra de la porta d'accés hi ha un abeurador amb data de l'any 1870, és la font de Sant Josep. En el xamfrà de l'immoble hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Josep. L'església de Sant Josep té un campanar on es conserva també una campana de l'any 1620 i un rellotge fet a Moià al 1789. L'edifici és l'auditori des de l'any 1993 i ha patit una sèrie de transformacions: l'antic presbiteri és l'escenari de l'auditori. La capella dels Dolors s'ha convertit en una saleta i els serveis i la zona del segon pis fan de magatzem i conserven la claraboia original. La girola s'ha conservat i, de les pintures del sostre, només se n'han conservat alguns fragments. La resta ha estat reintegrada amb criteri il·lusionista, seguint les pautes del que quedava i de la documentació fotogràfica.","codi_element":"08138-4","ubicacio":"Casc Urbà - c. Sant Josep, 1","historia":"A la façana es pot veure l'escut de la família Alòs, que van ser els primers benefactors del temple en cedir els terrenys per erigir l'església. Fou edificada sota la invocació del Desterro de Jesús Nostre Senyor pel Rv. Jaume Gónima, beneficiat de l'església parroquial de la vila de Moià i rector de Sant Pere de Marfà, i per la seva germana Lluïsa Busquets. Va ser beneïda pel senyor bisbe de Vic Andreu de Sant Jeroni el dia 11 d'octubre de 1620 (hi ha inscripció). La capella original, de petites dimensions, va ser engrandida a finals del s. XVIII allargant la part del presbiteri i afegint una nova capella lateral. La portalada de Sant Josep va ser contractada a la nissaga d'escultors Rubió. Se sap que el disseny de 1614 va ser encarregat a Jaume Rubió i es creu que molt probablement l'execució també podria haver estat d'ell. Si fos així, seria l'única obra esculpida en pedra que es coneix d'un escultor Rubió. Durant la guerra civil, com la majoria d'esglésies de la vila, va ser destruïda. En anys posteriors va ser utilitzada com a magatzem d'una empresa i, últimament, com a magatzem de la brigada municipal. L'església fou tancada al culte l'any 1936. L'any 1993 l'antiga església va ser convertida en auditori i sala polivalent amb capacitat per a 100 persones. El rellotge del campanar va ser construït per Josep Senesteva l'any 1789 i el 2002, després de la seva restauració, es va tornar a posar en marxa.","coordenades":"41.8126100,2.0952000","utm_x":"424847","utm_y":"4629367","any":"1614-20","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79891-foto-08138-4-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79891-foto-08138-4-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79891-foto-08138-4-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"L'any 1865 es va restaurar la façana.A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Capella de Sant Josep.","codi_estil":"94|96","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79892","titol":"Santa Eugènia del Gomar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-eugenia-del-gomar","bibliografia":"AD (1980); El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. ' Edificis romànics religiosos ' per F. Villegas i Martínez. Pàg. 389. Centre excursionista de la comarca del Bages. Llibre commemoratiu del 75º Aniversari. Ed. Montblanc-Martin DL. Granollers-Barcelona. AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès pàg. 167-185. Ajuntament de Moià. Arxiu Municipal. Barral i Altet, X (1981); L'art Pre-romànic a Catalunya. Ed. 62. Barcelona. Buron, V (1980); Esglésies Romàniques Catalanes - Guia. Artestudi Ed. Barcelona. Coll i Riera, JM; Molina i VallMitjana, JA; Roig i Buxó, J (1992); ' Una olla Alto-Medieval trobada a Santa Eugènia del Gomar '. Modilianum, nº 7. pàg. 59-62. Desembre, Moià. Dovella (1994)). Revista d'Història i Art del Bages; Moià i Rodalies. pàg. 32-38. Any IV. Nº 12. Manresa. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K 102 GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Piera, M; Caballé, G (2003); ' Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Mas Gomar '. 26 de setembre al 8 d'octubre. Empresa Arqeuociència. Serveis Culturals SL. Manresa. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. pàg. 23-55. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa.","centuria":"X","notes_conservacio":"les restes que queden han estat consolidades","descripcio":"Capella preromànica d'una sola nau. La part més conservada és l'absis, a llevant, de planta rectangular d'uns 3 x 2 m amb volta de mig punt al que s'accedia per un esglaó de gres vermell que encara es conserva igual que una part de la teulada a dues vessants sense ràfec. També conserva el paviment de rajola decorada amb quatre barres verticals. Es conserven uns 3,5 x 5 m del mur de tramuntana i gairebé res del mur sud. La nau, més alta que l'absis, era coberta segurament per una encavalcada de fusta. Hi ha una petita part del mur de migdia on es pot entreveure un espai que correspon a la porta oberta al s. XVIII i que, molt possiblement, va substituir la primitiva. L'aparell és de pedres irregulars (gres i tosca) però ben disposades en filades iguals. L'església havia tingut el cementiri a prop en època medieval. En la prospecció del terreny s'han observat restes òssies i en l'excavació arqueològica d'urgència realitzada al mas del Gomar, situat a pocs metres de l'ermita, l'any 2003 van aparèixer tombes de fossa simple algunes amb coberta de lloses a doble vessant amb inhumacions de cronologia altmedieval i vinculades a Santa Eugènia.","codi_element":"08138-5","ubicacio":"Al sud de la vila - Ctra. de Vic km. 32, 4. Direcció masia el Gomar","historia":"L'església de Santa Eugènia del Gomar apareix documentada l'any 951, quan Guibert ven a Radulf, el bisbe de la Seu d'Urgell, terres i vinyes que tenia a Sentfores i a Ferrerons. Durant els segles XI i XII va funcionar com a parròquia dins el terme de Moià. A partir dels segles X-XI les zones que estaven al voltant de l'església es convertiran en espais protegits en els quals s'emmagatzemaven productes i excedents agrícoles. És per això que hi ha una relació directa de l'església amb les sitges trobades al mas del Gomar. Al s. XIII Santa Eugènia del Gomar perd funció com a parròquia i funcionarà com una simple capella de la parròquia de Santa Coloma Saserra fins a l'època Moderna. El culte va cessar al s. XVII. El 1878 es documenta la darrera referència de l'església quan és agregada a la parròquia de Collsuspina.","coordenades":"41.8166300,2.1591300","utm_x":"430161","utm_y":"4629759","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79892-foto-08138-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79892-foto-08138-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79892-foto-08138-5-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Pre-romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Les restes dels murs i de l'absis indiquen que és una capella pre-romànica única en la seva tipologia al Moianès.Es té constància que els voltants de l'ermita són plens d'enterraments, ja que superficialment es poden observar restes òssies que podrien abastar una cronologia del s. X fins al s. XVIII.Recentment han aparegut restes d'un absis semicircular a la façana de tramuntana (perpendicular a l'actual) de cronologia anterior a l'estructura del mur encarat al nord (pendent d'estudi).A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Capella de Santa Eugènia del Gomar i la cronologia donada és s. X d'estil preromànic.","codi_estil":"91|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79893","titol":"Capella Santa Magdalena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-santa-magdalena","bibliografia":"AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Diputació de Barcelona; Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Nº 006 (1523). Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K 102 GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En la rehabilitació s'han repicat i sorrejat l'exterior i l'interior perdent-se el morter original.","descripcio":"Capella d'una sola nau amb absis poligonal. La teulada és a dues vessants amb ràfec de cinc filades mixtes (teula i rajola). Petita espadanya d'obra nova igual que les finestres que donen a l'exterior. Porta d'accés de fusta original encarada a ponent. La llinda de pedra no té cap inscripció i els muntants presenten, modelat a baix relleu, un capitell doble simple a l'altura de la llinda. A pocs centímetres de la llinda hi ha una base rectangular sobre la qual, simètricament, hi ha dos pilons acabats amb esfera i, entre ells, una fornícula amb estructura de templet amb columnes de capitell simple, avui buida. En un dels sillars laterals dels muntants de la porta d'accés es pot observar la inscripció, poc llegible: ' CO...\/LOS ERANCE...MA..GE\/ERMITA ST MAGDALENA\/DIA 2...ANY\/1821 '. L'interior de planta basilical encara conserva, a la banda de llevant i a l'altura del transsepte, una capella lateral petita que sembla original, i un segon pis sobre la porta d'entrada a l'ermita que podria haver estat el cor. La llum, la rep des d'una rosassa petita circular formada per quatre blocs de pedra situada tot just per damunt de la fornícula esmentada anteriorment. A la façana de tramuntana s'observen dos grans contraforts de pedra calcària i morter disposats en paral·lel a la part central de la façana. A cada part de la façana dividida per aquest contraforts hi ha una finestra d'obra nova amb llindes simples. A prop de la llinda d'una d'aquestes finestres es pot observar una creu incisa en un dels blocs de pedra. A la façana exterior de l'absis s'ha obert una nova finestra rectangular on la propietària vol posar un vitrall modern. A l'interior de l'edifici, hi ha una porta que dóna accés directe a la casa de pagès de construcció posterior. El conjunt és coronat amb una espadanya de reduïdes dimensions.","codi_element":"08138-6","ubicacio":"A 6 Km al sud-oest de la vila. Camí de carro que porta a Serramitja. A la Serra de Santa Magdalena.","historia":"La seva existència data del s. XIII, quan Elisenda de Vilarjoan l'any 1288 fa un llegat en el seu testament. L'any 1419, Pere Joan Codony i la seva muller Caterina 'feren donació de sí, i per a servir en la capella als Vicaris de Moià administradors d'ella '. La capella va ser refeta l'any 1683 i era sufragània de Moià l'any 1878. L'edifici actual va ser aixecat al s. XVIII aprofitant, possiblement, les estructures de l'edifici anterior. En el padro de 1830 encara hi apareix un ermità.","coordenades":"41.7925200,2.0535200","utm_x":"421360","utm_y":"4627173","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79893-foto-08138-6-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79893-foto-08138-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79893-foto-08138-6-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"C. Casinos","autor_element":"","observacions":"Al 1888 hi coincidiren dues grans concentracions de fidels que hi anaven de romeria. Havia estat aprofitada antigament com a cabanya de pastor i durant molts anys hi va viure un ermità.Actualment s'està restaurant l'interior i rehabilitant l'exterior.A uns metres de l'ermita vers ponent hi ha una estructura de planta quadrada i petites dimensions de la qual ningú sap la funció.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònis de catalunya és denominada: Capella de Santa Magdalena.","codi_estil":"94|96","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79894","titol":"Mare de Déu del Remei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mare-de-deu-del-remei-0","bibliografia":"Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K 102 GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita capella rural de nau única feta d'obra i coberta per una teulada a dues aigües. L'absis és quadrat. Té una petita sagristia al costat de llevant. La façana, encarada a migdia, presenta un portal rectangular emmarcat per dues semipilastres adossades al mur i coronades per un frontó triangular on es troba una petxina de tipus renaixentista. Damunt de l'esmentat frontó hi ha una llosa de pedra que recorda l'advocació i la data de la seva edificació.","codi_element":"08138-7","ubicacio":"Al sud de la vila - c. del remei","historia":"Construïda a l'any 1578 a càrrec de Serapi Saiol, prevere, al peu del camí públic. Es va dedicar a la Mare de Déu de Setembre (maresdedeu trobades). Actualment serveix com a capella del cementiri municipal.","coordenades":"41.8048600,2.0981300","utm_x":"425081","utm_y":"4628503","any":"1578","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79894-foto-08138-7-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79894-foto-08138-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79894-foto-08138-7-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Segons Ll. Picanyol, la creu de terme es va col·locar en ser construïda la capella.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Capella de la Mare de Déu del Remei.","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79895","titol":"Capelletes de Peu de Serramitja o de Santa Magdalena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capelletes-de-peu-de-serramitja-o-de-santa-magdalena","bibliografia":"Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Caldria retirar la vegetació que creix entre el parament descohesionant-lo i dels voltants.","descripcio":"Dues capelletes de pedra de dimensions reduïdes separades per uns trenta metres, aptes per dipositar una imatge a l'interior. Les dues capelletes són iguals, amb unes mides 2,5 x 0,80 x 0,80 m. La base d'ambdues, està formada per blocs de pedra petits, fragments de ceràmica roja, teules i es poden apreciar restes de morter de calç. A sobre d'aquesta base, que es recolza sobre el terreny, a les dues capelletes, hi ha una inscripció sobre un bloc de pedra, que sembla gres, d'uns 20 x 60 cm. Són difícils de llegir tot i que es pot intuir alguna paraula com ' caritat i amor ' i la data ' 1650 ', força deteriorades. Sobre ambdues inscripcions es recolza una cavitat rectangular a mode de fornícula d'uns 45 x 60 cm. La capelleta situada al nord de l'ermita de Santa Magdalena té una porta de petites dimensions de ferro forjat amb pany, on segurament hi havia una imatge. La capelleta que es troba al sud de l'ermita no conserva aquesta porta. La part superior d'ambdues capelles està feta per blocs esglaonats sobre una cúpula coronada per una creu, també de pedra, que només sembla conservar-se a la situada al nord.","codi_element":"08138-8","ubicacio":"Al sud-oest de la vila. A pocs metres de l'ermita i la masia de Santa Magdalena.","historia":"La tradició oral diu que la gent de Moià i dels voltants anaven a la capelleta en processó per demanar aigua després de períodes llargs de sequera.","coordenades":"41.7925600,2.0526500","utm_x":"421288","utm_y":"4627179","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79895-foto-08138-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79895-foto-08138-8-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"C. Casinos","autor_element":"","observacions":"Aquestes capelletes servien segurament per indicar el camí i la proximitat d'una ermita.Les coordenades donades en el camp són les de la capelleta sud, les de la capelleta nord són x\/421399 i y\/4627399, aquesta es troba a 707 snm.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya són anomenades: Pedró de Serramitja o Santa Magdalena.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79896","titol":"Can Carner - Antic Convent de les Josefines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-carner-antic-convent-de-les-josefines","bibliografia":"Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg.4 3-44. Ed. T&T. Moià. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K 102 GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici format per planta baixa, planta noble i golfes. Teulada a dues vessants sense ràfec. Presenta simetria respecte a l'eix marcat per la porta d'accés adovellada amb arc rebaixat i grans carreus de pedra. El primer pis presenta cinc finestres, una d'elles convertida en balcó, coronades amb sengles frontons triangulars. A l'eix marcat pels esmentats frontons i a nivell de les golfes hi ha petites obertures de seccions rectangulars. El conjunt esta coronat per un ràfec de pedra decorat amb motius geomètrics. La porta és de mig punt simple sense cap inscripció. La façana de ponent dóna a un pati interior, des del que unes escales accedeixen directament a la plaça de la font de Sant Joan.","codi_element":"08138-9","ubicacio":"Casc Urbà-c. de les Joies núm. 9-11","historia":"Popularment, l'edifici es coneix com a Can Carner, perquè des del segle XIV, abans de ser convent, era propietat de la família Carner. L'edifici va ser reformat al segle XX per albergar les germanes Josefines. Com a edifici religiós va ser habitat fins a l'any 1976.","coordenades":"41.8122600,2.0976000","utm_x":"425046","utm_y":"4629326","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79896-foto-08138-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79896-foto-08138-9-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Convent de les Josefines.","codi_estil":"102|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79897","titol":"Can Bussanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bussanya-0","bibliografia":"Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K 102 GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Els esgrafiats de la façana es troben en força mal estat, amb moltes llacunes. Caldria consolidar-los i restaurar la façana.","descripcio":"Gran casal urbà amb la façana dividida, respectivament, a migdia i a ponent. Entrada a l'interior de l'edifici per un portal d'arc rebaixat a la banda de migdia que dona pas al vestíbul. La planta noble presenta una escala de pedra amb barana de fusta. Les obertures (dues a cada vessant de la façana) queden emmarcades per brancals i llindes de pedra. Tot el parament de la façana presenta esgrafiats amb motius geomètrics i vegetals. El conjunt de l'edifici està coronat per una cornisa de pedra amb mènsula.","codi_element":"08138-10","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. Major s\/n","historia":"La família Bussanya procedia del mas del mateix nom, i tenia aquesta casa dins de la vila. Durant el segle XVIII els hereus abandonaren el mas i s'instal·laren definitivament dins de la ciutat, on exerciren de notaris fins a finals del segle XVIII. Durant el segle XIX es traslladaren a Barcelona. La família es va extingir a principis del segle XX amb Ramon Bussanya i Avelina Gibert, que no van tenir descendència i van deixar la casa a la Parròquia del poble l'any 1923.","coordenades":"41.8120100,2.0983000","utm_x":"425104","utm_y":"4629297","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79897-foto-08138-10-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79897-foto-08138-10-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79898","titol":"El Casal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-casal-3","bibliografia":"Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 53-54. Ed. T&T. Moià. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular de tres pisos més golfes amb teulada a dues vessants i voladís amb testers de bigues perpendiculars a la teulada. La façana principal del que era l'antiga rectoria està situada al carrer de Sant Antoni i té un interessant portal adovellat de pedra amb carreus regulars que formen un esvelt arc de mig punt. Les finestres són de factura simple, molt reformades, i a la banda dreta del portal s'observa una fornícula que guarda una talla de pedra de Sant Antoni de Pàdua. La planta baixa de l'edifici està dividida en dos àmbits: un bar i una sala d'exposicions. La sala utilitzada com a bar és una gran sala amb dos arcs apuntats paral·lels a la porta d'accés principal, un apuntat i l'altre rebaixat, que apareixen també en una sala contínua a la que es fa servir com a sala d'exposicions.","codi_element":"08138-11","ubicacio":"Casc Urbà - c. Sant Antoni, núm. 14","historia":"A principi del s. XVII el rector obté el permís per ampliar el mur d'entrada. L'any 1925 es va fundar el Casal Catòlic i es va ubicar en aquest edifici, l'antiga rectoria. Aquest espai, gestionat per la parròquia, es va condicionar com a sala de teatre i cinema, amb una sala amb tres-centes butaques i un escenari de grans dimensions, una sala d'exposicions i, posteriorment, un bar. Aquests dos últims serveis encara en funcionament. L'edifici fou refet totalment el 1959 mitjançant aportacons populars. Després de la Guerra Civil es va afegir al ventall cultural de la vila juntament amb el Círcol, el Sant Graal i el Teatre Viñas. Amb el pas del temps i la desaparició de les altres entitats, va quedar com l'únic teatre-cinema del poble. El Casal ha recolzat moltes iniciatives culturals nascudes a la vila, com l'Esbart dansaire i les colles de sardanes, ajudant a recuperar manifestacions culturals que amb el Franquisme havien desaparegut.","coordenades":"41.8115500,2.0976100","utm_x":"425046","utm_y":"4629247","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79898-foto-08138-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79898-foto-08138-11-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Tots els baixos de l'edifici han estat reformats i habilitats per a serveis de tipus comercial.Originàriament, l'edifici era més curt, però es va anant allargant agafant el carrer de la cansalada fins a cal Renom.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Casa Parroquial, Antiga rectoria.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79899","titol":"Sant Jaume de la Coma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-jaume-de-la-coma","bibliografia":"Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K 102 GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"X-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Capella de nau única sense absis construïda amb maçoneria i teulada a dues vessants amb ràfec de blocs de pedra amb motllura i espadanya en forma d'arc. La façana de ponent és d'estil barroc i és on es troba la porta d'accés decorada amb dues semipilastres que la flanquegen. La porta té llinda amb motllura i dues volutes d'estil jònic als extrems. A la banda superior de la llinda hi ha una fornícula buida apetxinada, i a sobre d'aquesta, una inscripció en pedra calcària horitzontal d'uns 50 cm en la que es llegeix: 'FRANCESCHC I6COMA83 '. Corona el conjunt un ull de bou amb motllura perimetral i reixa de ferro. A mà dreta de la porta s'observa una finestra rectangular amb reixa de ferro forjat decorada amb una flor central. A la mateixa alçada de la llinda de la porta d'accés hi ha una rajola blanca moderna amb el número 15 en negre. A la façana nord es reconeixen restes d'estucat i un banc perimetral de pedra bastant regular que va de la meitat de la façana vers la porta de ponent i que continua per la façana sud. A les arestes de les cantonades de l'ermita hi ha blocs de pedra regulars de mida mitjana que encara conserven les juntes de morter de calç. A la banda superior esquerra de la façana sud, dos blocs de pedra verticals que disten entre ells uns quatre o cinc centímetres amb forma de finestra tipus espitllera i, a pocs centímetres, una finestra rectangular tapiada. L'interior del sostre és amb volta i amb altar de fusta emblanquinada amb tres pisos abarrocats però sense decoració pictòrica visible. Al perímetre, i encastat a les parets, bancs de fusta i una balustrada amb columnes de fusta d'aproximadament 1 m que dona accés a l'altar.","codi_element":"08138-12","ubicacio":"Al sud de la vila. C-59 en direcció a Barcelona","historia":"Segons un document, aquesta ermita ja existia quan es va consagrar l'actual. Dins del frontó descrit anteriorment, hi havia una imatge segurament del titular de l'església. En un bloc de pedra col·locat per damunt de la fornícula hi ha la inscripció 'Francesch Coma, 1683'.","coordenades":"41.7856700,2.1054100","utm_x":"425664","utm_y":"4626367","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79899-foto-08138-12-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79899-foto-08138-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79899-foto-08138-12-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Romànic|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"C. Casinos","autor_element":"","observacions":"El nucli original és del s. X.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Ermita de Sant Jaume de la Coma.","codi_estil":"96|92|94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79900","titol":"Sant Pere de Ferrerons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pere-de-ferrerons","bibliografia":"AD (1980); El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. ' Edificis romànics religiosos ' per F. Villegas i Martínez. Pàg. 389. Centre excursionista de la comarca del Bages. Llibre commemoratiu del 75º Aniversari. Ed. Montblanc-Martin DL. Granollers-Barcelona. AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Dovella (1984); ' Moià i rodalies '. Revista d'Història i Art del Bages. Nº Dotzè\/12. pàg.32-38. Any IV. Febrer. Manresa. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K 102 GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988.); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. 2ª edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 25. Moià.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici religiós d'una sola nau i creu llatina amb molts afegits posteriors al nucli original del s. XVII. La façana de pedra de llevant presenta un portal emmarcat per pseudopilastres coronades per un frontó, trencat, amb una mènsula sense imatge i restes de policromia de color ocre sobre capa de calç. A la llinda, una inscripció amb la data ' 1763 '. La coberta és a dues aigües amb ràfec de tres filades mixtes (rajola, teula, rajola). Tocant al campanar, una gàrgola informe. Adossat al mur nord s'aixeca la torre del campanar de planta quadrada amb teulada a quatre vessants amb parament de grans carreus de talla regular i del qual una gran part pertany a l'església primitiva, segurament construït al s. XIII. L'absis de l'església és pla i l'altar el regeix una imatge de Sant Pere beneint. L'interior de l'edifici és tot encalcinat i es poden apreciar les decoracions de les claus de volta del sostre amb cares humanes (pelegrins?) i decoracions vegetals, sense apreciar cap resta de policromia. A les parets també hi ha decoració en guix representant cors del Sagrat Cor i creus. A la part alta dels murs laterals de l'església hi ha unes estructures de ferro forjat. Dues semblen originals, amb decoració animal, semblants a un cap de grif, i probablement, antigament, aguantaven làmpades. Prop de l'altar hi ha una tomba amb inscripció sota el dibuix d'un petit crismó: ' RUDA\/JOAN PRAT\/1625 '. A la Sagristia, tocant al presbiteri, només s'observa un paviment de rajola decorat amb línies digitals, en molt bon estat, i una petita font sense aigua per al servei de les litúrgies. Al costat de l'església hi ha l'antiga rectoria. En el dintell d'entrada s'observa la inscripció: '1755'. Hi ha dos accessos a l'església. Un, que devia ser el que donava al cementiri més gran, amb una creu de ferro rovellat que indica el lloc sant i que, mitjançant unes escales de pedra, dona accés a la portalada de l'església. L'altre es troba a l'est de la façana principal, més petit i amb una escala de pedra. Davant de la portalada de la parròquia hi ha un fragment de columna amb fust llis i bastant erosionat.","codi_element":"08138-13","ubicacio":"A l'est de la vila - Km 29,4 de la N-141 a Vic","historia":"L'any 1846 la Parròquia i terme de Ferrerons, formada per diferents masos (Boladeres, La Cabanya, La Caseta Alta, Casa Cendresa, La Crespiera, les Cases de Ferrerons, La Granoia, Planella i la Guantera), es va agregar al municipi de Moià. Es coneix documentalment des del s. X. Des d'aleshores l'edifici ha patit modificacions en la seva estructura, però sense perdre mai la seva categoria parroquial. Es té coneixement que aquesta església ja existia en l'any 939, quan va ser unida temporalment a Moià. L'edifici actual es va construir a l'any 1763 aprofitant part dels murs romànics i la torre del campanar, que és una edificació de finals del Romànic. L'església ha estat transformada diverses vegades i els seus objectes de culte traslladats a Moià. Forma, conjuntament amb la rectoria i el mas can Naspler, un petit nucli de població depenent de la vila de Moià. El seu ús és puntual com ara el 24 de juny a l'Aplec de Ferrerons.","coordenades":"41.8289700,2.1276800","utm_x":"427563","utm_y":"4631155","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79900-foto-08138-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79900-foto-08138-13-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Bona part del mobiliari, una pila baptismal, part d'una campana, un sarcòfag i dues imatges barroques van ser traslladades a Moià. L'església ha patit moltes transformacions, principalment al s. XVIII.Actualment aquest edifici és un edifici particular i està separat de l'església per un mur d'obra nova.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Església Parroquial de Sant Pere de Ferrerons amb una cronologia del s. XVIII i d'estil barroc.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79901","titol":"Sant Feliu de Rodors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-feliu-de-rodors","bibliografia":"AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa .","centuria":"XI-XIX","notes_conservacio":"El conjunt sembla força descuidat","descripcio":"Conjunt de capella, rectoria (de dos pisos) i cementiri en un mateix bloc. La porta d'accés de l'antiga rectoria, actualment residència d'estiu, està situada al sud i no hi ha cap inscripció a la llinda. Les finestres alternen pedres amb motllures i les finestres tenen una reixa horitzontal de ferro forjat decorada amb motiu vegetal molt simple. En tres de les finestres del segon pis hi ha les següents inscripcions: 'PAU TARRADELLASE\/RECTOR ANY 1789', '16(Crismó)38' a la finestra de sobre de la porta d'accés i 'Ror PINOSA\/1808' a la finestra del costat. A la façana nord de la rectoria s'observa la part superior d'un pou. L'església de planta de creu llatina posseeix un esvelt campanar, sense espadanya, de planta quadrada de tres finestres llombardes d'estil romànic i amb teulada piramidal. No té absis. Obra de pedra molt irregular, actualment encalcinada, tot i que en algunes zones on l'encalcinat ha desaparegut, s'observen restes de les pintures modernes que va realitzar Mn. Daví als anys 50. Són interessants els capitells d'on surten els arcs del sostre. En ells hi són representats caparrons masculins de factura gòtica, i en un d'ells hi ha inscrita la data '1562'. El paviment de rajol quadriculat es conserva en molt bon estat, tot i que molt possiblement sigui del s. XVIII. En ell hi ha lloses de làpides d'entre el s. XVI i XVIII. La capella de ponent conserva un altar d'obra amb restes de policromia barroca, i a la clau de volta hi ha un escut. A les claus del sostre de la nau principal s'observen petits querubins de guix també encalcinats. A la façana sud hi ha el cor, que actualment dona accés al menjador de la rectoria. L'accés és a llevant de l'edifici. Sobre la llinda de l'entrada hi ha una placa de rètol ceràmic en el que es pot llegir: ' SAN FELIO DE RODORS '. El cementiri, del s. XIX, està situat al costat del portal d'entrada a l'ermita i es troba dividit pel paviment de lloses que porten a l'església. Els pocs nínxols que hi ha, amb semblant abandonat, estan en el recinte tancat per un mur i porta enreixada de ferro forjat bastant rovellat en el que s'observa la data 'AÑO 1886'.","codi_element":"08138-14","ubicacio":"Al nord-oest de la vila en direcció a la Rovira. C-59 direcció l'Estany.","historia":"L'església està documentada des de l'any 939 i està situada en les terres de l'antic terme del castell de Rodors. Des de l'Edat Mitjana ha mantingut la funció parroquial, malgrat que actualment, el seu entorn és quasi despoblat. El temple que contemplem actualment correspon a la reconstrucció que es va realitzar al s. XVIII sobre dels paraments de l'edifici antic del s. XII, que ja havia estat reedificat en època romànica. La seva demarcació estava formada per diferents masies: mas Vilalta, amb la seva capella Sant Nazari, i el Mas del Soler de Terrades, també amb la capella del Roser.","coordenades":"41.8411600,2.0823600","utm_x":"423814","utm_y":"4632548","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79901-foto-08138-14-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79901-foto-08138-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79901-foto-08138-14-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romànic|Medieval|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Antiga Parròquia de Rodors. Té una vista panoràmica de les masies veïnes (Codinacs, Casamitjana) i del turó on s'observa el que queda de l'antic Castell de Rodors.El cap de setmana després de Tots Sants hi ha l'única missa celebrada en tot l'any.A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Parròquia de Sant Feliu de Rodors i la cronologia donada és el s. XVIII.","codi_estil":"92|85|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79902","titol":"Església del Col·legi dels Escolapis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-del-collegi-dels-escolapis","bibliografia":"Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Barcelona. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K 102 GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"L'església barroca dels Escolapis està al costat del gran casal que aquest orde té dins el nucli urbà de Moià. És una església d'una sola nau, molt espaiosa. La façana presenta abundant decoració vegetal de grotesc i garlandes. La portalada del sud-est està coronada per una fornícula amb una imatge de Sant Antoni de Pàdua feta després de la guerra ja que l'original va ser profanada. L'interior de la capella rep la seva llum per un òcul circular col·locat a la part superior de la façana. La coberta és a dues aigües. Franqueja el conjunt una torre-campanar d'estil barroc tardà molt senzill.","codi_element":"08138-15","ubicacio":"Al nord de la vila - Av. de l'Escola Pia núm. 14","historia":"No va ser totalment acabada fins a l'any 1750. Ha sofert diverses profanacions en èpoques de guerra i l'interior va ser reconstruït després de la Guerra Civil. No conserva cap peça anterior a aquesta data. Actualment serveix com a església del col·legi.","coordenades":"41.8135900,2.0959600","utm_x":"424911","utm_y":"4629475","any":"1707\/24","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79902-foto-08138-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79902-foto-08138-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79902-foto-08138-15-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Església del convent escola dels Escolapis.L'altar actual és de 1960.","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79903","titol":"Santa Maria de Moià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-maria-de-moia","bibliografia":"AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. ' El Moianès '. pàg. 167. Barcelona. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 50-52. Ed. T&T. Moià. Galobart, J (1993); ' L'església de Moià i els seus constructors (1673-1749) '. Modilianum nº 8-9. Moià, juny-desembre. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K 102 GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Suau, L (2005); Memòria de la Intervenció Arqueològica al c. Francesc Vinyas, 32. Inèdit. Empresa ATICS. Barcelona.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"La portalada Salomònica pateix un atac directe dels coloms, tot i que s'ha posat pues d'acer contra ells a les fornícules. Hi ha pèrdues volumètriques a les façanes. Caldria una intervenció de neteja de l'interior i l'exteriorde l'església.","descripcio":"Església de creu llatina, creuer coronat amb una gran cúpula i sense capelles laterals. Al costat de migdia, campanar de planta octogonal amb grans finestrals d'arc apuntat i amb cornisa sostinguda per atlants. Darrera de l'església (nord-oest) hi ha el cambril de la Mare de Déu de la Misericòrdia, de planta rectangular i volta de canó. Al costat dret del creuer es troba la capella del Santíssim Sagrament (1709-1749) on es troba al paviment, l'escut de la família Planella, la tomba gòtica del Bisbe Pere de Planella i el Crist d'Asorey. L'accés a l'edifici es fa per la portalada barroca per una porta de fusta original. Un cop dintre, a sobre de l'accés hi ha el cor comunicat per uns passadissos en forma de girola amb la part superior de l'Altar Major. A tramuntana hi ha el baptisteri. Al centre del creuer hi ha quatre arcs torals amb quatre petxines que sostenen una cúpula semiesfèrica decorada amb petites escultures figuratives en marbre que representen figures masculines compartimentada amb arcs formers i coronada amb una clau de fusta que representa l'Assumpta. A mà dreta hi ha un crist barroc en fusta policromada de qualitat. La façana principal (1677-1683) és el primer conjunt salomònic que es coneix a Catalunya, en pedra articulada en tres nivells. A la façana lateral nord (1677) de dimensions reduïdes però de factura similar, hi ha una fornícula amb una imatge de la verge amb nen molt erosionada. Al mur de migdia s'aprecien les restes de la paret mitgera de les cases de la Mongia i de l'Obra i la discontinuïtat del sòcol que era adossat a l'església parroquial.","codi_element":"08138-16","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. Major","historia":"L'església primera va ser consagrada al 939 pels bisbes Jordi de Vic i Guilarà de Barcelona a precs dels comptes Sunyer i del seu fill Ermengol, compte d'Osona. Al s. XVII-XVII Ila vila de Moià vol aixecar un temple nou. Molts historiadors coincideixen que els primers treballs es van iniciar a l'any 1674. Va ser servida per una comunitat de preveres i de beneficiats. L'arquitecte primer va ser Pere Torrents i el cambril va ser construït al 1747 per Josep Morató i Soler. El campanar de 1684 al 1726. El creuer i el presbiteri es van construir dels anys 1730-1736. Quatre anys després J. Morató i Sellés va construir el Cambril de la Mare de Déu de la Misericòrdia destruint les cases que eren situades al darrere de l'església. Amb la construcció de la Capella del Santíssim Sagrament (1709-1749) s'acaba la construcció de l'església Parroquial de Moià. La porta d'accés al Baptisteri és l'antiga façana de l'oratori de Sant Pere de Moià. Durant la Guerra Civil va ser profanada.","coordenades":"41.8115700,2.0982100","utm_x":"425096","utm_y":"4629248","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79903-foto-08138-16-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79903-foto-08138-16-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79903-foto-08138-16-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Modern|Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"Pere Torrents (1674) i descendència\/Josep Morató i Soler (1747) i descendència\/Pere Calvet.","observacions":"Anys de construcció 1673-1749.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Església Parroquial de Santa Maria de Moià, Església Arxiprestal.","codi_estil":"99|94|96","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79904","titol":"Baptisteri - Antiga capella del Roser","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/baptisteri-antiga-capella-del-roser","bibliografia":"Generalitat de Catalunya (2007); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Caldria una neteja del portal exterior","descripcio":"Capella amb planta de creu grega amb coberta a doble vessant amb ràfec de pedra. Amb cúpula alçada sobre quatre arcs de mig punt. Corona l'edifici una llanterna octogonal. A la façana actual, l'accés està normalment tancat. Hi ha una fornícula en forma de templet on és representat sant Joan Baptista en un conjunt de 40 rajoles de ceràmica blanca, el mosaic està signat: 'Joan '.","codi_element":"08138-17","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. Major","historia":"La porta d'accés al Baptisteri és l'antiga façana de l'església de Sant Pere de Moià. El Baptisteri ocupa el lloc on fins a la Guerra Civil hi hagué l'altar del Roser, decorat amb retaules de Pau Sunyer. A la dècada dels 50 es remodelà l'espai i s'aprofità l'antic portal de la capella de Sant Pere que s'havia quedat abandonada. En el nínxol on hi havia la imatge del sant es col·loca unes rajoles de tradició catalana.","coordenades":"41.8118400,2.0983400","utm_x":"425107","utm_y":"4629278","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79904-foto-08138-17-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79904-foto-08138-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79904-foto-08138-17-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Neoclàssic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|99|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79905","titol":"Les Comes de Santa Eugènia-Les Comes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-comes-de-santa-eugenia-les-comes","bibliografia":"Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Serra i Coma, R; Sarri, J (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular de grans dimensions de dos pisos més golfes i teulada a dues vessants amb ràfec de tres fileres de rajola. L'estructura actual és setcentista però amb moltes transformacions. El portal d'entrada és d'estil clàssic amb l'arc rebaixat i motllura perimetral. A la clau de la llinda hi ha una inscripció: ' SAGIMON COMAS DE STA EUGENIA\/RENOVA ANY 1791 Dni '. A l'esquerra d'aquesta inscripció hi ha el número de la casa, ' Nº 17 ' pintat en negre i emmarcat amb decoració vegetal en negre i vermell. A cada banda del portal hi ha una finestra adovellada. El primer pis té tres obertures a la façana: una finestra amb motllures de tipus renaixentista i dos balcons, el de damunt del portal és adovellat i l'altre ha estat reformat. Al pis superior hi ha tres obertures emmarcades per maó tot i que es mantenen tapiades. A la banda de migdia s'hi ha adossat un cos rectangular de dos pisos. Es conserva el barri que queda tancat per coberts i pallisses. El cos adossat al sud té galeria porxada però és de nova construcció. A les golfes i centrada al mig, hi ha una lluerna romboïdal eclèctica. L'entrada als baixos és de tradició barroca. A la façana de llevant s'observen, al segon pis, dues arcades de mig punt una d'elles tapiada, als extrems de la façana. En tot l'edifici s'observen finestres allargades amb muntants de maó, obra de la reforma de principi s. XIX. A pocs metres de la façana de tramuntana hi ha una gran bassa rectangular, que conserva una bomba d'aigua de ferro, que separa el nucli original d'un cobert de grans dimensions de planta rectangular amb teulada a dues vessants i ràfec d'una línia de rajoles amb tres accessos de portes d'arc de mig punt i muntants de maó amb caire del s. XIX.","codi_element":"08138-18","ubicacio":"A l'est de la vila. A 350 m del trencant a mà dreta després del km 32 de la N-141 direcció a Vic.","historia":"","coordenades":"41.8144100,2.1546500","utm_x":"429787","utm_y":"4629516","any":"1791","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79905-foto-08138-18-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79905-foto-08138-18-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79905-foto-08138-18-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"L'estructura primitiva del mas anterior al s. XVIII no es conserva.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Les Comes, Mas de les Comes de Santa Eugènia amb una cronologia: s. XVIII- XX.","codi_estil":"102|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79906","titol":"Mare de Déu del Roser de Casagemes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mare-de-deu-del-roser-de-casagemes","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 41. Moià.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Capella adossada a pocs metres de la masia de Casagemes de planta basilical i absis rodó. Amb teula a dues vessants reformada amb ràfec de tres línies mixtes (rajola, teula, rajola). La porta està orientada al sud i el bossell el formen diferents blocs de pedra de gres. A sobre hi ha un arc de descàrrega. A mig metre de la llinda hi ha un petit ull de bou. La zona de la porta d'accés esta totalment reformada. No s'observen ni inscripcions ni dates incises.","codi_element":"08138-19","ubicacio":"A l'oest de la vila.","historia":"","coordenades":"41.8079800,2.0677600","utm_x":"422562","utm_y":"4628877","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79906-foto-08138-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79906-foto-08138-19-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Totalment restaurada. Té molta reintegració amb ciment.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79907","titol":"Bolederes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bolederes","bibliografia":"Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. pàg. 33. Moià.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"S'ha restaurat recentment.","descripcio":"Mas de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana i teulada àrab a dues vessants. La casa s'alça sobre un desnivell, guanyant un pis pel cantó del migdia. La façana situada al cantó de migdia té tres plantes: baixos per corrals i estables amb sostres de volta. El primer pis està destinat a habitatge. Els restants a golfes. A sobre del portal d'entrada d'arc rebaixat, adovellat i avui apuntalat hi ha una finestra emmarcada en pedra picada. La paret nord, de dos pisos, té una porta rectangular per on avui s'accedeix a l'habitatge. A ponent hi ha un cos adossat construït a principis de segle, a fi de guardar-hi palla. A l'interior hi ha una llinda utilitzada com a material reaprofitat per a la construcció d'una paret on hi ha una inscripció: '1693 Franche Boladeres '. La dependència que avui s'utilitza com a lavabo té grans blocs de pedra picada molt ben treballada, que disposats de manera molt regular formen el terra.","codi_element":"08138-20","ubicacio":"A 10 km al nord-est de la vila. Ctra. N-141 direcció a Vic, Km 29,5. Als afores de la vila.","historia":"El mas que pertanyia a la Parròquia de Ferrerons és ja documentat en el s. XV.","coordenades":"41.8380100,2.1506000","utm_x":"429476","utm_y":"4632140","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Al 1810 s'hi van fer reformes importants, sobretot a la part del pis superior.Es troba situat en el coll on té origen la riera del Gai. Pertany a l'antiga parròquia de Ferrerons. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Mas Bolederes, Mas Boladeres.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79908","titol":"Casagemes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casagemes","bibliografia":"Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. pàg. 41. Moià.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Mas de planta rectangular amb coberta de teula àrab a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal està encarada a ponent, on hi ha adossat un cos format per un porxo als baixos (parcialment cobert) i galeria al primer pis (aquest continua per la paret de migdia). La factura de la galeria és molt similar a la de can Casanova. A l'interior del mas hi ha un pou. El portal d'entrada és de pedra picada, formant un arc rebaixat. La galeria, de vuit arcs rebaixats, té els pilars de pedra. A la casa totes les inscripcions i dates que es llegeixen són posteriors al s. XVII: ' 1730 ' en un graó,' 1791' a la llinda del portal d'entrada, ' 1789 ' a l'antiga masoveria i la capella també en té una del s. XVIII. A l'angle nord-oest s'ha adossat un altre cos (avui masoveria) que conté l'habitatge, un terrat corregut amb pou i una cisterna. En dues sales de l'interior es conserven motllures de guix al sostre amb ornamentacions florals de factura barroca. A uns 10 m del mas hi ha l'antiga masoveria, avui corrals i estables, on es pot apreciar a l'interior el sostre embigat i un primer pis fet amb fusta original. A tocar el mas hi ha una capella sota l'advocació de Nostra Senyora de Fàtima molt reformada però que conserva la teulada a dues vessants amb el ràfec de fusta.","codi_element":"08138-21","ubicacio":"A l'oest de la vila de Moià a la Crta. N-141-c direcció Manresa Km 24.","historia":"Documentat des del segle XIV, sembla que el mas va créixer i consolidar-se amb l'expansió de la vinya a la zona, conserva encara part de les tines i el recinte del celler. Durant els segles XIX i XX s'hi van fer nous annexos a la part del darrere, construïts en obra i després arrebossats.","coordenades":"41.8079700,2.0677500","utm_x":"422561","utm_y":"4628876","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79908-foto-08138-21-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79908-foto-08138-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79908-foto-08138-21-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Can Casagemes, Mas Casagemes.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79909","titol":"La Coma de Sant Jaume","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-coma-de-sant-jaume","bibliografia":"Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 64. Moià.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia emmurallada entorn a un nucli central del s. XVII. Teulada a una vessant amb testers de fusta. El nucli principal és de planta rectangular de tres pisos més golfes de planta rectangular amb forma de torre. En el segon i tercer pis hi ha una galeria porxada amb quatre arcs carpanells (al segon), un d'ells tapiat i quatre de mig punt (al tercer) dos d'ells estan tapiats més un porxo. S'han anat agrupant diverses dependències de forma completament anàrquica com estables, femers i graners. Aquestes modificacions han canviat radicalment l'aspecte original del conjunt. En un dels coberts situats al sud-oest es pot observar encara el sistema de recollida d'aigua de la pluja amb restes de canonades de ceràmica que es dirigeixen a una piscina. A la façana de ponent s'observen dues llindes amb els anys inscrits: ' 1620 i 1812 '. Una de les pedres que formen la portalada de l'emmurallat de la banda sud-oest té motllura i la data 1864 amb una flor (margarida) intercalada al centre. A sota hi ha una altra data inscrita en la que es pot mig llegir : ' 1950 '. L'accés al conjunt es fa per una portalada amb doble columnata de maó situada a tramuntana.","codi_element":"08138-22","ubicacio":"A 2 Km al sud de Moià. Ctra. C-59 Km","historia":"Les primeres notícies documentals d'aquest mas són del s. X vinculat a la capella de Sant Jaume propera al mas. L'any 1970 es va construir una galeria a ponent per evitar un possible aterrament d'aquesta part de l'estructura. El Mas va ser ampliat a l'any 1950 i restaurat al 1970.","coordenades":"41.7854000,2.1035500","utm_x":"425509","utm_y":"4626338","any":"1620","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79909-foto-08138-22-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A la banda sud, extramurs, hi ha un pou que encara esta en ús de maçoneria i amb estructura i corriola originals.Disposa de corrent elèctric des de l'any 1914 abans que arribés al poble de Moià.Té afegits del s. XX.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: La Coma.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79910","titol":"Garfís","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/garfis","bibliografia":"Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Tarter i Font, R (2007), font oral. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 80. Moià.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran casal molt reformat amb nucli original possiblement del s. XVI. La coberta és a dues aigües amb ràfec de fusta. En un cos situat al sud, amb forma quasi de torre, s'ha conservat un ràfec amb una línia de rajola decorada amb rombe vermell sobre fons blanc. La seva estructura està articulada en dos cossos perpendiculars als que s'afegeixen al sud un cos rectangular amb galeria porxada i un altre de petites dimensions. La teulada és a una vessant amb planta quadrada (tipus torre). A ponent hi ha una pallissa de planta rectangular, actualment transformada en habitacle. A tramuntana un cobert-quadra. A la façana de llevant es conserven cinc murs annexats d'uns 6 m d'alçada del que podrien haver estat unes altres dependències. El mur més a ponent té l'estructura de contrafort i es conserven els forats on anava l'embigat de la coberta. A l'alçada del segon pis de la façana est es poden observar vuit finestres (dues balcons), de les quals dues estan tapiades, un dels balcons tapiat té la data inscrita a la llinda de gres: ' 16creu21 '. Una de les finestres tapiades d'estil clàssic té l'àmpit amb motllura d'estil quart bossell i la que esta situada més a llevant, en pedra de gres vermell, té la següent inscripció a la llinda. ' 17escut40 '. L'escut és de difícil llegibilitat donat la seva alçada (més de 8 m vers el terra). El tercer pis és d'obra moderna de maó vista trencant l'homogeneïtat del conjunt, tot i que està molt refet. La coberta és a dues vessants. A la façana de tramuntana hi ha una finestra amb arc ogival que forma part d'una zona amb terrassa. Al segon pis on es pot observar una altra inscripció a la llinda de la porta d'estil clàssic que dóna accés a aquesta terrassa: ' 17creu21 '. La finestra té motllura interior que imita l'arc. A l'oest de la façana de tramuntana hi ha annexat un cobert que encara fa funció de quadra amb teulada a dues vessants i porta d'accés amb llinda de fusta..","codi_element":"08138-23","ubicacio":"A 8 Km al nord de Moià.","historia":"El nom actual del mas és La Monjoia degut a l'anterior propietari Mn. Fàbregas, que li va posar el nom d'un antic mas proper (al nord) que es deia així i del qual només queden algunes estructures dels murs. Pertany a la parròquia de Ferrerons.","coordenades":"41.8525300,2.1354300","utm_x":"428233","utm_y":"4633764","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79910-foto-08138-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79910-foto-08138-23-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"L'estructura actual és del s. XVII-XVIII. En tot el conjunt hi ha molts afegits del s. XVIII.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79911","titol":"El Gomar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-gomar","bibliografia":"Arxiu Municipal de Moià. Dovella (1984); Revista d'Història i Art del Bages. Pàg. 32-38. Any VI. Nº Dotzè\/12. Febrer. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K 102 GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Piera, M; Caballé, G (2003); ' Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Mas Gomar '. 26 de setembre al 8 d'octubre. Empresa Arqueociència. Serveis Culturals SL. Manresa. Riera i Fonts, C (2002); ' Topònims del Moianès d'origen Germànic '. Modilianum Nº 27. pàg. 55-67. Desembre. Moià. Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 84-85. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular de dos pisos més golfes. Presenta un nucli central a migdia, amb coberta a dues aigües sense ràfec. L'accés a l'immoble es fa per un portal adovellat modern de grans carreus regulars que hi ha al sud. La porta d'accés a la façana sud és d'estil simple amb carreus de pedra tosca i hi ha uns petits contraforts de gres vermell. A sobre hi ha una finestra amb arc apuntat d'estil gòtic, però que no és original, va ser ubicada al s. XVIII. Tot el cos rectangular de la masia que s'observa actualment és del s. XVIII, només es conserva part original a la façana de ponent i la continuació a tramuntana possiblement del s. XI.","codi_element":"08138-24","ubicacio":"A l'est de la vila - Ctra. N-141 Km 32,4 en una pista a mà dreta.","historia":"El nom de Gomar apareix per primera vegada l'any 955 al testament d'un prevere anomenat Sunyer que va deixar al seu nebot Comar un seguit de terres situades en un puig anomenat Gondemar o Gomar, a Collsuspina. Durant la realització d'unas obres a la planta baixa de la masia es van fer un seguit de rebaixos en el subsòl que van deixar al descobert les restes arqueològiques causa de la motivació d'intervenció d'urgència. Algunes de les restes arqueològiques trobades a l'excavació estan relacionades directament amb l'ermita de Santa Eugènia del Gomà que es troba a pocs metres de la masia. Segons la memòria d'intervenció arqueològica realitzada l'any 2003 és molt possible que durant la Baixa edat mitjana (s. XIV-XV) la masia s'ampliés. L'estructura actual va ser aixecada probablement a finals del s. XVII o inicis del s. XVIII en el moment d'eufòria del camp moianès.","coordenades":"41.8167400,2.1596300","utm_x":"430203","utm_y":"4629771","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79911-foto-08138-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79911-foto-08138-24-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Durant el s. XVIII van ser afegides noves dependències, a tramuntana un cobert i un altre a llevant (pallissa actualment habitacle) encerclats per una tanca que clou la façana de migdia.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya la cronologia donada és s. XVII-XVIII.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79912","titol":"La Gònima","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-gonima","bibliografia":"AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Riera i Fonts, C (2002); ' Topònims del Moianès d'origen Germànic '. Modilianum Nº 27. pàg. 55-67. Desembre. Moià. Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. pàg. 86. Moià.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Pèrdues volumètriques i en el cas de la Gònima Gran l'edifici està en estat ruïnós.","descripcio":"Conjunt d'edificis format per dues masies: la Gònima Gran i la Gònima Xica. La Gònima Gran és un mas de grans dimensions de planta rectangular de dos pisos més golfes, amb teulada a dues vessants amb ràfec d'una filada de rajoles i embigat, tot i que ha caigut la major part . La façana principal o frontispici està encarada a migdia. La portalada amb arc de mig punt esta amagada darrere d'un afegit més modern amb volta d'aresta sobre el qual hi ha una galeria de tres arcs rebaixats, un d'ells tapiat. A la banda est d'aquesta galeria, a nivell del terra, hi ha un cobert fet amb maçoneria possiblement de la mateixa època que la galeria, a l'igual que part de la façana est on s'observa clarament una ampliació i mostres tapiades de l'esmentada galeria que continuava per llevant. L'entrada al mas dona pas a un vestíbul enllosat des d'on es distribueixen dues sales a dreta i esquerra, les quadres que encara conserven els abeuradors d'obra i fusta i dues voltes de mig punt. Des del vestíbul i al mateix nivell es podia accedir a dues sales més, actualment inaccessibles. Mitjançant una escala de pedra amb barana de ferro forjat s'accedeix al segon pis, on es distribuïen les altres habitacions avui no visitables ja que la major part dels murs i la teulada han caigut. Des de l'interior es pot observar encara una part de l'embigat de la teulada oest. La façana de tramuntana dona a un dipòsit d'aigua de planta rectangular d'uns 1,5 x 10 m descobert que llinda amb les façanes sud dels coberts de la Gònima Xica. Aquest segon edifici de planta rectangular de dos pisos més golfes amb teulada a dues vessants i ràfec d'una filada de rajoles i amb fumeral quadrangular modern, és el nucli més antic del conjunt. L'accés a la Gònima Xica es realitza per una portalada a la façana oest, d'estil clàssic amb llinda de fusta, sense inscripció, que dona al barri on es distribueix la cort (dos coberts) i on podem observar una petita finestra amb la llinda decorada amb un petit arc conopial gòtic. Davant del mas hi la pallissa, que conserva la teulada a dues vessants, l'embigat i dos arcs de mig punt que arranquen d'una columna central de maó.","codi_element":"08138-25","ubicacio":"Al sud de la vila - Km 35 Ctra. CB133","historia":"La Gònima Gran va ser construïda pels amos abans que la Xica i va ser abandonada ara fa quasi cinquanta anys.","coordenades":"41.7903200,2.1098700","utm_x":"426040","utm_y":"4626879","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79912-foto-08138-25-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79912-foto-08138-25-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Les UTM de la fitxa són les que pertanyen a la Gònima Gran que esta en mal estat de conservació, les de la Gònima Xica són x: 426142; y: 4627123; 667 snm.La Gònima Xica esta habitada pels masovers, la Gran està abandonada i en estat ruïnós.En cap dels dos edificis s'ha observat cap inscripció.Annexat a la façana de tramuntana del mas hi ha un cobert (actualment galliner) restaurat.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: la Gònima Gran.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79913","titol":"Masoveria de La Granoia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/masoveria-de-la-granoia","bibliografia":"Diputació de Barcelona, SPAL; nº 011, (1526). Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K 102 GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. pàg. 88. Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de grans dimensions i de planta rectangular i nucli original al peu de la muntanya. La façana està encarada a ponent i a la porta d'accés hi ha una inscripció a la llinda, en bastant mal estat, en la que es pot llegir: ' 17 Crismó 69 '. D'aquesta part del nucli es conserva, a l'esquerra del vestíbul d'entrada, la cuina amb el paviment de ceràmica, la pila de marbre i la llar de foc. A la dreta del vestíbul amb embigat i paviment original es troba el barri amb les quadres a dalt el paller i la cort. Aquestes dependències formen part de la part original i primera de la masia. L'antic paller, que fins fa pocs anys va ser el servei antic, té la teulada nova, menys en la zona on s'emmagatzemava i es guardava el cereal antigament, que encara conserva l'estructura de fusta amb diferents separadors. Aquest àmbit conserva l'embigat de fusta original. En una de les rajoles del terra d'aquesta estructura rectangular que servia per guardar el gra, hi ha una data amb marques digitals : ' 1864 '. Les finestres del paller són de fusta amb un forat i tela per deixar entrar la llum. Davant de les quadres hi ha un edifici de planta rectangular annexat a la masia en el que hi ha les actuals habitacions. Es tracta d'un cos posterior. La masia té una torre colomer (pis de dalt), el pis del mig és on actualment tenen els serveis i la part de baix és on hi ha una mica de safareig que divideix simètricament l'edifici. El cos de l'esquerra és on hi ha el nucli original de la masia datat l'any 1769. En aquesta part original encara es veuen els dos contraforts que aguantaven una terrassa avui desapareguda. Davant d'aquesta masoveria hi ha una torre nova (d'aquest segle) de la Granoia.","codi_element":"08138-26","ubicacio":"Al nord-est de la vila. N-141-C direcció Vic. Trencant a mà esquerra","historia":"En documents del segle XIV apareixen documentades dues cases, la Granoia Jussasna i la Granoia Sobirana, per tant, no podem concretar quina de les dues ha arribat fins a l'actualitat. Durant la segona meitat del segle XVIII i fins a mitjan segle XIX va pertànyer a la família Batlles de Moià. Existeix un plànol de tota la propietat amb data del 4 de novembre de 1899 tot i que se sap que el nucli original està documentat des de l'any 1769.","coordenades":"41.8210300,2.1208000","utm_x":"426983","utm_y":"4630279","any":"1769","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79913-foto-08138-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79913-foto-08138-26-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"En total la propietat té unes 150 hectàrees (construcció, camp i bosc).","codi_estil":"94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79914","titol":"La Guantera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-guantera","bibliografia":"Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Rodríguez Lara, J. L.: Aproximació a la toponímia del Moianès. Barcelona: Dalmau.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular amb cobertes de teula a doble vessant i ràfec amb línia de teules amb juntes de ciment. El carener és paral·lel a la façana de tres pisos al nucli principal. L'accés actual als habitatges és a la façana sud, on hi ha una porta, en el pis terra, amb llinda de fusta sense cap inscripció i està acompanyada per dues finestres, també amb llindes de fusta i sense muntants. En el segon pis, la finestra central és l'única de la façana que té un àmpit tipus fistel, les altres cinc són d'estil clàssic. La façana de ponent està dividida en dos (actualment hi ha dos habitacles), la banda de tramuntana té, a l'alçada del primer pis, un arrencament d'un antic cobert. De les vuit finestres de la façana, cinc tenen llindes de pedra gres i només una, situada al segon pis, té ampit d'estil dòric. A la façana de tramuntana hi ha annexats dos coberts, el situat a ponent d'estructura rectangular amb teulada a una vessant amb ràfec amb una línia de rajoles i de dos pisos. Els baixos són porticats sense tanques, amb dos arcs de mig punt que arrenquen des del terra i conserven el paviment de lloses de pedra calcària i uns abeuradors de rajola. A l'angle del porxo hi ha un contrafort més modern que l'edifici. El cobert de llevant és de majors dimensions, de planta rectangular i teulada a dues vessants i ràfec amb una línia de rajoles. Té tres accessos amb llindes de fusta i sense fusta (posteriors a l'incendi del s. XIX). Conserva l'estructura de l'embigat quadrejat i enmig de la sala hi ha una columna quadrada de blocs de pedra regulars; algunes de les pedres de la maçoneria dels murs de l'interior tenen incisions verticals. A la façana de llevant hi ha el segon accés (segon habitacle); una de les finestres conserva una inscripció amb l'any: ' 1850 '; a la que es va afegir posteriorment, a la part inferior: ' ANTONIO. J-AÑO 1966 '.","codi_element":"08138-27","ubicacio":"A 9 km al nord-est de la vila. Camí de Ferrerons.","historia":"El Mas està ja documentat en el s. XV, quan pertanyia a la parròquia de Ferrerons, tot i que s'hi podria referir un document del segle X que l'esmentaria com la terra de Salomonem o de Gontario. Durant una restauració es va trobar sobre una biga un pergamí de 1426 on l'amo del mas redimia les remences. L'any 1672, el mas del Masot de Moià va comprar aquest mas i va crear una masoveria. Va ser cremat pels francesos i reconstruït l'any 1843.","coordenades":"41.8497400,2.1407200","utm_x":"428669","utm_y":"4633450","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79914-foto-08138-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79914-foto-08138-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79914-foto-08138-27-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"L'estructura porxada de la façana de tramuntana és característica de les cases ramaderes.Tot el conjunt està molt refet, l'edifici actual es deu a la reconstrucció després de la crema i a les rehabilitacions modernes.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: La Guantera, Mas la Gontera.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79915","titol":"Bussanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bussanya","bibliografia":"Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 35. Moià.","centuria":"XV-XVIII","notes_conservacio":"Caldria una reparació preventiva del conjunt de l'edifici","descripcio":"Masia rural amb façana encarada a migdia amb un nucli antic anterior al s. XVI. Al s. XVII se li afegeix una torre de planta quadrada amb coberta a quatre aigües. De l'estructura primitiva es conserven encara diferents elements arquitectònics, entre els quals destaca un arc apuntat que dona accés als estables sense inscripció ni data. On sí que s'observa una inscripció és en una de les llindes de les finestres on es pot llegir: 'HIEC\/CINTO\/BUSSANYA\/1644 '. L'accés es fa per un gran portal emmurallat que dona pas al barri on es distribueixen les quadres i la porta d'entrada a l'habitatge, amb un gran arc apuntat i una espècie de petit porxo amb una altra porta. Fora d'aquest recinte hi ha una pallissa de grans dimensions.","codi_element":"08138-28","ubicacio":"A l'oest de la vila - Km 24 de laCtra. N-141-c direcció a Manresa.","historia":"Gràcies a una inscripció d'una de les finestres, afegida al nucli original anterior al s. XVI, se sap que Jacint Bussanya, notari de Barcelona, va ser propietari de la casa l'any 1644.","coordenades":"41.8156400,2.0632500","utm_x":"422197","utm_y":"4629731","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79915-foto-08138-28-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79915-foto-08138-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79915-foto-08138-28-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Medieval|Modern|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|85|94|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79916","titol":"Soler de Terrades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/soler-de-terrades","bibliografia":"Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 147. Moià.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular de grans dimensions d'un sol cos de tres pisos amb coberta de teula a dues aigües amb molts afegits i reconstruccions posteriors. La façana principal, encarada a migdia, presenta un gran portal de pedra adovellat amb un escut a la clau que representa un gran sol, sota d'ell, en un requadre apareix l'any de construcció: ' 1716 '. A la banda oest de l'edifici s'obre una elegant i esvelta porxada, al segon pis, aixecada sobre quatre arcs rebaixats. Al tercer pis hi ha quatre finestres de forma trapezoïdal que ocupen la zona del frontó de l'edifici de factura moderna. A l'edifici principal hi ha una petita capella en runes, dedicada a Sant Josep, on es pot veure incisa a la llinda la data 1786. L'edifici està situat en una zona elevada amb alçada més alta que els camps que l'envolten provocant junt amb el talús de grans blocs de pedra de factura moderna un caire de fortalesa.","codi_element":"08138-29","ubicacio":"Al nord i a 6,5 Km de Moià","historia":"La masia ja estava documentada als voltants de l'any 1600 i el cognom de Soler ja és conegut a la vila al s. XV. L'any 1993 en Ramon Soler va vendre la propietat ja que cap dels seus fills volia viure de pagès. Així va ser com la finca va quedar dividida i repartida en diversos propietaris.","coordenades":"41.8522200,2.0933900","utm_x":"424743","utm_y":"4633766","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79916-foto-08138-29-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Al s. XVIII a l'oest de la façana va ser oberta una capella sota l'advocació de Sant Josep. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Mas Soler de Terrades.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79917","titol":"Vilalta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vilalta-1","bibliografia":"Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 161-162. Moià.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de grans dimensions de planta rectangular de dos pisos més golfes. La coberta és a dues aigües de teula àrab amb ràfec de tres filades mixtes (rajola, teula, rajola); el ràfec de la façana sud està refet. La façana sud presenta simetria respecte a l'eix marcat pel portal d'accés d'estil clàssic i esta estructurada en tres nivells: en el superior hi ha una galeria de cinc arcs de mig punt amb ordre de mida descendent del centre cap als extrems; en el segon, tres balcons amb portes d'estil senzill i cap inscripció. A la banda esquerra de la façana hi ha un rellotge de sol de grans dimensions que encara conserva l'agulla. Adossada a la façana de ponent hi ha una estructura de maçoneria de petites dimensions de planta quadrada que sembla un pou. A la façana de tramuntana es conserva l'única finestra amb enreixat de ferro forjat original i una altra més petita amb motllura a l'ampit, úniques en tot l'edifici. Adossada a aquesta façana hi ha una capella sota l'advocació de Sant Nazari de planta quadrada i teulada a dues vessants sense ràfec. L'accés és a ponent per una porta d'estil clàssic de gres vermell amb motllura interior a la que s'accedeix mitjançant dos esglaons de pedra. La llinda no té cap inscripció però a sobre d'aquesta hi ha un escut nobiliari emmarcat amb una inscripció que diu: ' NOBs..D.D\/FRANus AMAT. PLANELLA ET DE GRAVALOSA HAC\/CAPELLAM REEDIFICA\/VIT ANNO 1702 '. A sobre de l'escut hi ha una petita rosassa feta amb dos blocs de pedra de forma semicircular amb motllura interna. El paviment de l'ermita, sense culte i feta servir actualment com a sala d'activitats de l'escola de natura, és de rajola quadrada en quadrícula. A la façana de ponent de l'ermita es conserva part de l'estucat que caldria consolidar. En diferents parts de l'ermita hi ha hagut reintegracions volumètriques amb materials moderns: maó i ciment. A la façana de llevant hi ha deu finestres totes de factura senzilla sense inscripcions. Totes les finestres, balcons, portes de l'edifici estan realitzades amb pedra gres vermella (Bundsandstein). Annexat a llevant del mas hi ha un cobert, antic femer, que conserva l'embigat original i les façanes de maçoneria. A ponent hi ha l'antiga pallissa de planta rectangular amb teulada a dues vessants i porta d'accés de grans dimensions amb arc de mig punt de maons. Es conserva gran part de l'era de la masia.","codi_element":"08138-30","ubicacio":"A 4, 5 Km al nord de la vila de Moià. Km. 4-5.","historia":"No se sap exactament l'any de construcció de la masia però es tenen algunes dades i es creu que va ser construïda durant el s. XVIII i reedificada l'any 1702. Va pertànyer a la família Planella i als seus descendents els marquesos de Castellbell fins a principis del segle XX. A l'arxiu de Moià s'han trobat documents de l'any 1000 on el nom de la masia surt mencionat. A l'any 1988 s'inicia el projecte d'una escola de natura.","coordenades":"41.8412400,2.0916300","utm_x":"424584","utm_y":"4632548","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79917-foto-08138-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79917-foto-08138-30-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Al 1988 es van fer algunes modificacions i restauracions en l'edifici però sense desfigurar molt la seva antiga aparença. Va ser reedificada el s. XVIII (1702).Les UTM de la capella són: x: 424695; y: 4632783; 851 snm.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Mas Vilalta.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79918","titol":"El Masot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-masot-1","bibliografia":"Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K 102 GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Tarter i Font, R(2007), font oral. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 99. Moià. Vila i Comaposada, MA (1980); La Casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Pàg. 123. Ed. 62. 1ª ed. Barcelona.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran masia rural amb bloc homogeni del s. XVIII amb afegits posteriors del s. XIX (galeries annexes i pati interior). El bloc original és un mas de planta rectangular de tres pisos amb porta de muntants simples sense inscripció. Dins del bloc original, la planta noble presenta una gran sala del s. XVIII amb decoració original de l'època. Perpendicular a aquesta façana hi ha part de l'edifici original on es troba la porta principal amb muntants de pedra i inscripció: ' 18creu60 ' a la llinda. A sobre de la llinda hi ha una fornícula relativament moderna, amb una imatge del Sagrat Cor. La coberta és de teula a dues vessants sense ràfec i embigat de fusta amb una torre prismàtica quadrada acabada per un gablet escalonat amb teulada a quatre vessants i ràfec d'una filada de teules. Annexada a la torre hi ha un edifici de planta rectangular de 10 x 7 m i teulada a dues vessants amb ràfec d'una filada de rajoles, on hi ha una estructura tipus fumeral de maó i pedra que podria haver fet la funció d'espadanya ja que l'edifici és la capella particular del conjunt sota l'advocació de la Mare de Déu de Loreto, amb l'accés per l'interior de l'edifici. El parament de la façana de ponent és de pedres irregulars arrebossades i en el segon pis d'un cos de planta rectangular que ocupa la meitat de la façana de l'edifici original, s'observa una galeria porxada amb quatre arcs rebaixats i tres columnes de fust llis (semblen d'un sol bloc de pedra) i barana de ferro. Tot el nucli habitat està rodejat per un mur de maçoneria en el que es pot observar a la façana de ponent l'existència del barri mitjançant una portalada amb petita teulada a dues vessants. A pocs metres de la façana de ponent hi ha un cobert que encara conserva la llinda de fusta original.","codi_element":"08138-31","ubicacio":"A l'est de la vila. Ctra. a Vic N-141 km 29-30.","historia":"Sembla que les primeres noticies del mas són de l'any 1290, si bé el bloc original pertany al s. XVIII, tot i que se sap que va ser construït aprofitant un antic mas anomenat els Casals. Francesc Vilarrúbia Torrellebreta va néixer al 1811en aquesta casa i ell mateix va fer construir l'arxiu on es guarden documents i dades relatives a la família Vilarrúbia. Durant la primera guerra carlina s'hi van estacionar forces cristines.","coordenades":"41.8085500,2.1231000","utm_x":"427160","utm_y":"4628892","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79918-foto-08138-31-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79918-foto-08138-31-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Una de les filles de la propietària ha confirmat l'existència d' inscripcions dintre del conjunt.No s'ha pogut accedir a l'interior de la masia.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79919","titol":"Montbrú","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/montbru","bibliografia":"Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 105. Moià.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular i dos pisos (cos original) amb teulada a dues vessants amb annexos afegits a la banda de llevant i a ponent. La façana que dona a migdia és dominada per un arc de mig punt adovellat. L'estructura inicial era rectangular amb el carener paral·lel a la façana. La part central del mas és del s. XVII, però el seu interior ha estat molt reformat. Consta de dues plantes. Les dues finestres del segon pis estan molt treballades. Els baixos de l'habitatge estan coberts parcialment amb volta catalana. A la banda del darrere s'han fet coberts per al bestiar. La coberta de l'habitatge i de les quadres són a dues vessants amb ràfec de fusta.","codi_element":"08138-32","ubicacio":"Al sud-oest de la vila. A 3,5 Km del camí que surt a l'esquerra del Km 25, 5 de la N-141-c.","historia":"Hi ha documentació escrita que demostra que al s. XIV ja existia.","coordenades":"41.7963900,2.0795800","utm_x":"423530","utm_y":"4627579","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79919-foto-08138-32-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79919-foto-08138-32-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A principis de la dècada de 1960 la finca va ser convertida en urbanització de segones residències i el mas convertit en restaurant. Actualment (2018) es troba tancat.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79920","titol":"Montví de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/montvi-de-baix","bibliografia":"Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Tarter i Fons, R(2007), font oral. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 107. Moià.","centuria":"XIV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia rural de planta quadrada de tres pisos més golfes amb coberta de teula a dues aigües. La façana principal està encarada a migdia. Tot l'edifici ha estat condicionat per albergar el restaurant i l'hostal (situat a la primera planta). L'actual menjador conserva uns arcs apuntats en bon estat, testimoni del que antigament eren les quadres.","codi_element":"08138-33","ubicacio":"Al nord de la vila. Km 2,5 de la C-59 direcció L'Estany.","historia":"Existeix un document de l'any 1319, en què s'esmenta l'existència d'aquesta 'notable casa de pagès' no obstant l'edifici actual va ser construït al s. XVIII. Al s. XVI la família Carner és propietària de Montví de Baix. Des del s. XVII es parla del Montví del Pla o Carner i el Montví de Dalt.","coordenades":"41.8264600,2.0941600","utm_x":"424777","utm_y":"4630905","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79920-foto-08138-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79920-foto-08138-33-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79920-foto-08138-33-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79921","titol":"La Moretona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-moretona","bibliografia":"Clara i Ansa, J (1999); Modilianum nº 21, pàg. 27-52. Moià. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya(2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K 102 GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 109-110. Moià .","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran casal d'estructura homogènia amb teulada a quatre aigües coronada per una torre-cúpula amb finestres geminades en els quatre costats. La façana que està orientada a migdia presenta tres nivells de galeries i finestres. Algunes d'elles estan tapiades. Aquesta mateixa façana dona a un gran jardí amb molta vegetació, palmeres, arbres fruiters, flors entre les que destaquen molts geranis i en ell s'observa un colomer fet amb pedra tosca i inacabat, una piscina-bassa bastant gran amb porta i sistema de tancament de porta, bastant rovellat ja que actualment hi ha poca aigua i no s'utilitza i un petit estany de jardí amb una petita canalització que dona a una font on l'aigua ja no raja. L'accés al conjunt es fa per la façana nord, per una doble porta d'uns quatre metres amb l'estructura en fusta encara molt bé conservada i on es pot apreciar la data IPH\/1772 gravat al dintell de fusta. A la mateixa porta es pot observar una altra inscripció , aquest cop a la pedra, on es disposen verticalment els números:171E (podria ser un tres al revés). La porta dóna accés a un gran vestíbul obert des d'on es distribueixen els diferents edificis: la casa dels masovers on es pot observar una inscripció 1866 amb una gran cotxera, una de les portes d'accés a l'edifici noble amb una finestra amb inscripció CXXXV(segurament el tercer edifici annex a aquest va tallar la data) i la capella que queda a mà esquerra d'estil barroc amb l'altar gòtic que venera la Puríssima Concepció. A la façana est d'aquesta capella hi ha una inscripció que diu: ' CAPELLA FETA PÈRFRANºMORATÓ\/ANY1783\/AVE MARIA PURISSIMA\/SIN PECADO\/CONCEBIDA\/ANY 1783\/TRASLADADA PER DIONÍS MORATÓ\/ANY 1905 '. La capella té el sostre a doble vessant però en té un d'altre posterior amb una balustrada ceràmica. Sota d'aquesta construcció hi ha la tomba familiar a la que s'arriba per una escala de pedra. Conserva part de l'estructura del corral i de les pallisses tot i que el terra és de ciment i en les properes intervencions es vol reconstruir el sostre amb teules que han guardat de l'antiga construcció. Davant d'aquest accés nord al conjunt que està rodejat per una muralla de pedra amb morter, es troba l'antiga capella de planta basilical i que conserva els arrencaments dels arcs de les parets i bona part de l'estucat original així com part de la policromia, geomètrica i figurativa (es veu una torre de castell i les lletres MO a la façana interior sud. Actualment serveix de magatzem de pinso i no té porta.","codi_element":"08138-34","ubicacio":"A l'oest de la vila de Moià. Al peu de la carretera N-141 Km 22-23","historia":"No és possible fixar un any d'edificació però apareix documentada al segle XI. F. Morató (1868) va fer el primer afegit i la cúpula. Dionís Morató (1883) va fer el segon afegit i les galeries del davant, dos pisos, també va construir la capella actual que va ser pública fins al 1933.","coordenades":"41.8095200,2.0459700","utm_x":"420754","utm_y":"4629068","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79921-foto-08138-34-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79921-foto-08138-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79921-foto-08138-34-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Contemporani|Modern|Renaixement","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|98|94|95","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79922","titol":"El Prat de la Plana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-prat-de-la-plana","bibliografia":"Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K 102 GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 129-130. Moià.","centuria":"X-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran casa pairal encarada a migdia. L'edifici original consta de planta rectangular amb dos pisos més golfes. La teulada és a dues vessants amb ràfec amb una filada de rajoles. A la façana de tramuntana hi ha dos balcons amb els muntants decorats amb motius geomètrics i un cos amb funció de terrassa rectangular al que s'afegeix un volum semicircular poligonal fins al nivell de terra tapat per la vegetació. L'accés al conjunt es fa per una portalada amb teulada a dues vessants al sud totalment restaurada. Els afegits que formen el conjunt junt al mas, probablement siguin del s. XVIII. Un d'ells és el cos amb galeria d'arcs de mig punt que hi ha a nivell del segon pis del mas i que s'estén a la façana de ponent. Aquesta galeria és coberta i el ràfec és de dues filades mixtes (teula i rajola decorada pictòricament). En l'angle de l'oest del mur que engloba tot el conjunt hi ha una torre de defensa de planta hexagonal amb finestres i teulada cònica. Un altre dels afegits al cos original és l'annex de llevant. Es tracta de tres annexos diferenciats: el primer de planta rectangular i teulada a dues vessants sense ràfec i de tres pisos essent l'últim una galeria oberta tipus paller. En el segon pis continua la galeria porxada amb arcs de mig punt que hi ha cap a ponent. El segon edifici, de planta rectangular és una antiga ermita, amb una rosassa de petites dimensions sense porta d'accés visible i teulada a dues vessants amb ràfec de dues filades mixtes (teula i rajola decorades pictòricament). El tercer cos, de majors dimensions rectangulars i d'accés a la façana de tramuntana, té dos pisos més els baixos porticats (conserva l'abeurador amb els travessers de fusta) amb tres sostres amb bòveda de canó. Les columnes del triple porxo són pilars de planta quadrada amb imposta des d'on arranquen els arcs de mig punt. Aquest sostre està reforçat amb bigues modernes de ferro. En una de les finestres centrals de la façana sud hi ha una inscripció a la llinda: ' 1768'. On acaba aquest cos i en direcció sud comença una via enllosada d'uns 30 m aproximadament en la que es pot observar el desgast de les pedres per les rodes de carro, que mor al camí de terra actual. A llevant de la via es conserva bona part de l'era del conjunt.","codi_element":"08138-35","ubicacio":"A l'est de la vila de Moià. Km 35-36 Ctra. Bcn N-133","historia":"La primera noticia històrica on es fa referència al Prat és en l'acta de consagració de l'església Parroquial de Moià (939). L'època del seu major esplendor es desenvolupa als segles XVII i XVIII. En aquest últim va ser quan es va aixecar l'edifici actual, un dels exemplars millor conservats de l'època. Hi ha un document de l'any 1165 on és citat el Prat. El Prat va aportar tota la pedra necessària per a la construcció de l'església parroquial de Moià, sobretot pel campanar.","coordenades":"41.8020300,2.1152700","utm_x":"426502","utm_y":"4628174","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79922-foto-08138-35-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79922-foto-08138-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79922-foto-08138-35-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Medieval|Modern|Romànic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Durant la Guerra Civil (1936-1939) en aquesta masia es van comptabilitzar 100 refugiats.El Sr. Català Roca, autor de ' Les cases Pairals a Catalunya ' té una bona col·lecció de negatius d'aquest mas.S'ha aixecat una capella semipública respectant la tipologia original del conjunt.","codi_estil":"96|85|94|92","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79923","titol":"El Saiol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-saiol","bibliografia":" AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès pàg. 167-185. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (1990); Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. ' Els castells i els monuments d'arquitectura militar de Catalunya '. Departament de Cultura. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2007); www. cultura.gencat.net\/cpc Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 139-140. Moià.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici de tres pisos i portal clivellat amb torre central de planta quadrada de quatre pisos i teulada a quatre vessants, encarat a llevant. El parament presenta diverses obertures en les que es pot observar un bon treball escultòric. L'accés a l'edifici es fa per un arc de mig punt de grans dovelles de pedra. Destaca del conjunt una torre central quadrada coberta a quatre vessants en la seva part central damunt de l'eix de l'arc abans esmentat. Al costat sud hi ha una altra torre més petita, també quadrada. La coberta del mas és de teula a una vessant.<\/p> ","codi_element":"08138-36","ubicacio":"Casc Urbà - c. Mn. Josep Passerissa amb c. del Saiol","historia":" La primera notícia del mas es troba en la donació d'un alou que el comte de Barcelona fa a Guillem Bellit pels serveis que el seu pare havia fet al comte. Entre aquestes terres hi havia un bosc anomenat Condal, i un mas anomenat Clos Ramió. Fins al segle XVI s'anomenava mas Comdal. Arran del matrimoni entre Tomassa Comelles (pubilla del mas) i Miquel Saiol (procedent del mas Saiol de Marfà) el mas passà a dir-se Saiol Comdal i amb el temps només Saiol. El 1819 el darrer hereu (Joaquim Saiol) el va vendre a la Comunitat de Preveres de Moià per 7,600 lliures, amb l'objectiu d'engrandir les finques que tenia al Vallès. Va tenir masovers fins a la dècada de 1970. Posteriorment va esdevenir una segona residència i una casa de colònies.<\/p> ","coordenades":"41.8051800,2.0955600","utm_x":"424868","utm_y":"4628541","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79923-foto-08138-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79923-foto-08138-36-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Domèstic"],"data_modificació":"2019-12-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Esta bastant reconstruïda. A l'inventari el Patrimoni Arquitectònic de Catalunya informa que aquest bé té la protecció BCIN pel Decret de disposició del 22\/04\/1949, BOE 5\/05\/1949.","codi_estil":"93|94|95|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1772","rel_comarca":["42"]},{"id":"79924","titol":"Serramitja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serramitja","bibliografia":"Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 143-144. Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de dimensions mitjanes molt reformada al llarg dels anys. Inicialment construïda sobre roca . La seva estructura actual és complexa. Es creu que originàriament va ser un cos rectangular amb el carener paral·lel a la façana. En aquest cos hi ha l'entrada amb un arc de mig punt i adovellat d'estructura renaixentista. Totes les finestres són adovellades. En aquest cos original s'han anat afegint diversos cossos donant-li un aspecte molt irregular. Actualment hi ha dos pisos. En l'angle de la façana i el mur de llevant té un pou semicircular. Els murs més recents construïts amb maó, estan destinats a estables i coberts","codi_element":"08138-37","ubicacio":"Al nord-oest i a 6 Km de Moià. N-141 direcció Manresa Km 25","historia":"Es disposen poques notícies històriques. Actualment el mas està dividit en dos habitatge diferenciats però comunicats a l'interior. A la part antiga s'accedeix per una construcció feta a la segona meitat del s. XX.","coordenades":"41.7913100,2.0499400","utm_x":"421061","utm_y":"4627042","any":"1728","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79924-foto-08138-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79924-foto-08138-37-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79925","titol":"La Torre de Casanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-torre-de-casanova","bibliografia":" Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K 102 GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 151. Moià. Vila i Comaposada, MA (1980); La Casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Ed. 62. 1ª ed. Barcelona. Rodríguez Lara, J. L. (2009): Aproximació a la toponímia del Moianes. Barcelona: Dalmau.<\/p> ","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia rural de planta rectangular amb tres pisos més golfes encarada a migdia. Coberta a dues aigües amb ràfec d'una filada de lloses. El portal d'accés a la masia és d'estil clàssic amb una motllura simple a l'interior i a la clau de l'arc rebaixat hi ha l'any 1812 inscrit. La façana encarada a migdia té deu finestres de les quals quatre tenen arc de descàrrega i algunes estan realitzades amb pedra gres vermella. Annexat a la façana de ponent hi ha un edifici de tres pisos realitzat amb maçoneria on s'accedeix des del barri a una quadra, d'uns 10 x 4 m, amb el sostre amb volta de canó molt bé conservada, paviment de lloses de pedra gres i un abeurador de fusta (10 x 1 x 1,3 m) encara amb els menjadors del bestiar. Pel nord d'aquest s'accedeix a una sala de grans dimensions dividida en dos per un passadís enllosat d'uns 13,5 x 2,70 m on es conserva pràcticament tota l'estructura de l'embigat quadrejat i gran part de la teulada formada per encanyissat i teules tot i que la banda est de la teulada interior ha estat reconstruïda amb maons. Es pot observat l'embigat d'un segon pis en el que probablement es guardava el gra o la palla. El pis terra estava destinat al bestiar. L'interior de la sala conserva 9 columnes d'obra mixta (pedra i maó i morter de calç) que distribueixen la gran sala en sis compartiments rectangulars. La porta de sortida, passant per una petita habitació destinada a conills (modern) és per la façana de ponent. Conserva el barri pavimentat amb parament de pedra. L'accés principal a la masia es realitzava per una portalada de fusta amb teulada a dues vessants sense ràfec. A continuació de la portalada i inclosos en el barri hi ha dos coberts que encara conserven la seva estructura original amb l'embigat de fusta i les portes. Al sud-oest del pati hi ha una torre de defensa, d'uns aproximadament 15 m d'alçada, de planta quadrada, amb parament de pedra i coberta de teula a quatre vessants. La torre té dues portes d'accés al seu interior. La situada al sud, una porta dovellada amb arc de punt rodó on s'observa un escut amb crismó i l'any 1575. En tot l'arc es poden observar grafits amb pintura vermella on es poden llegir les dates. de la guerra civil, 1936 i de la postguerra, 1941, 1942. Cal esmentar uns grafits incisos que representen crismons en els muntants interiors de la porta, molt probablement contemporanis a l'edifici. La segona porta cap a ponent està situada a 1, 60 m aproximadament del terra i li dona accés una escala de pedra estreta sense barana. L'accés està tancat. Encara en resta un cobert-porxo annexat a la façana nord de la torre de defensa. Es conserva una de les dues columnes de gres vermell i la teulada sense ràfec. Fora murs del conjunt descrit i a pocs metres seguint una era que aprofita la pedra calcària de l'estrat geològic com a paviment, hi ha una pallissa de grans dimensions amb teulada a dues vessants sense ràfec vers l'oest que conserva tota l'estructura d'embigat recolzat amb biga perfilada i les parets de tovot. La sala esta dividida per columnes de maó de base quadrada i l'accés es fa per una gran amb llinda de fusta i muntants de pedra regulars. La porta conserva part de les estructures de fusta.<\/p> ","codi_element":"08138-38","ubicacio":"A l'est de la vila de Moià. Km 20-21 Ctra. N-141-c direcció a Vic.","historia":" Anomenat antigament mas Cladelles, fou comprat el 1460, juntament amb el seu molí (actual molí d'en Pujol) per la família Casanova de Sant Cugat de Gavadons. Fou refet totalment el 1573 i novament el 1813. Procedent d'aquesta família és Rafael Casanova i Comes, darrer conseller en cap i heroi del setge de Barcelona de 1714 (Moià, 1660-Sant Boi de Llobregat, 1743).<\/p> ","coordenades":"41.8190100,2.1369900","utm_x":"428325","utm_y":"4630041","any":"1573","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79925-foto-08138-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79925-foto-08138-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79925-foto-08138-38-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Domèstic"],"data_modificació":"2019-12-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A l'interior de la masia hi ha un forn de pa creat per Bernat de Planella l'any 1314. La reforma realitzada l'any 1813 és la que li va donar l'aspecte que té en l'actualitat. En aquest mas va viure un germà del conseller en cap Rafel Casanova i degut a això també se l'anomena Torre d'en Rafael Casanova; però el nom popular és Torre Casanova. Les UTM de la pallissa: x: 428357; y: 4630241 de la torre de defensa: x: 428407; y: 4630240. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Torre d'en Rafael Casanova.","codi_estil":"95|96|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"1772","rel_comarca":["42"]},{"id":"79926","titol":"Vilarjoan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vilarjoan","bibliografia":"Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K 102 GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 165-166. Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular amb el carener perpendicular a la façana, té tres plantes. El mas manté, malgrat les reformes, una estructura setcentista clara. La façana principal és de grans dimensions. La planta baixa té un porxo de banda a banda que aguanta la galeria del primer pis. Els arcs dels baixos són de mig punt a diferència dels de la galeria que són d'arc rebaixat i estan aguantats per pilars de pedra. Aquesta porxada i la galeria van ser sobreposades a la façana primitiva. La porta d'entrada és d'arc rebaixat, així com també les finestres de les golfes. Al mur de llevant hi ha tres obertures convertides en balcons. Els darreres del Mas han esta reformats amb l'annex d'un terrat i d'una torre circular que feia de dipòsit d'aigua (s. XIX). Cal destacar la construcció d'un esvelt terrat i la d'una torre circular, ambdues obres datades del s. XIX. A la façana est, des del camí, hi ha una escalinata de pedra i paret de pedra seca que es dirigeix a la façana nord i a la torre circular.","codi_element":"08138-39","ubicacio":"A l'oest i a 4 Km de la vila de Moià - Km 25, 5 Ctra. N-141-C direcció a Manresa.","historia":"Documentada des del segle XIV.","coordenades":"41.8016300,2.0595800","utm_x":"421875","utm_y":"4628179","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79926-foto-08138-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79926-foto-08138-39-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"La llinda de la porta principal té la data de l'any 1776.Té retocs moderns del s. XX.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79927","titol":"Castell de Clarà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-clara","bibliografia":"AD(1976); ' Els Castells catalans '. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona. Àvila i Granados, J ( 1981); Revista Guión: ' El castillo de Clarà i Can Ustrell ' nº 474. Noviembre. Català, P (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Dovella (1994); Revista d'Història i Art del Bages; Moià i Rodalies. pàg.32-38. Any IV. Nº Dotzè\/12. Manresa. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (1990); Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. ' Els castells i els monuments d'arquitectura militar de Catalunya '. Departament de Cultura. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Picanyol, L (1959); La villa de Moyá desde los tiempos prehistóricos hasta la invasión napoleónica. Barcelona. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa. Ubals i Picanyol, D(2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 72. Moià.","centuria":"X-XI","notes_conservacio":"En excavació.","descripcio":"Edifici de caràcter militar. Actualment està en runes tot i que es poden diferenciar restes d'uns murs de diverses dependències. Part de la torre de defensa circular (bona part dempeus especialment fins a l'alçada del primer pis) amb part de la vela de la cúpula, així com la part de la muralla exterior que circumda diverses estances i la cisterna d'aigua. Els carreus són bastant irregulars encara que constitueixen filades força regulars, no hi ha cap altra construcció com finestres i\/o constància de segons pisos. Encara es conserva el morter de juntes possiblement del s. X-XI. Les darreres excavacions han deixat a la vista una segona torre de planta rodona, adjacent a la primera i un conjunt de murs d'uns 80 cm de gruix, fets amb pedres mitjanes treballades relligades amb fang. Una cala a la zona nord del castell ha evidenciat la presència de nous murs que caldrà excavar en el futur. Un pla més avall té l'ermita dedicada a Sant Andreu erigida al pas del s. XI-XII.","codi_element":"08138-40","ubicacio":"Muntanya de Sant Andreu a l'oest de la vila de Moià.","historia":"Segons la Catalunya Romànica, el primer esment del castell correspone a l'any 912, com a castell de Moià. Posteriorment, l'any 915 ja apareix com a Castro Clarano. Vers el 1057 s'esmenta el ' Castro de Cleran '. El 1136 figura entre els castells que el comte Ramon Berenguer IV va confiar al seu senescal, Guillem Ramon, així resta vinculat al patrimoni dels Montcada. Passant per mans dels Calders i els Rocafort. El 1246 el rei Jaume I el permutà i aleshores esdevingué senyor de Moià, el bisbe de Vic. El 1288 va ser venut pel rei Alfons al comte de Pallars, en realitat era un empenyorament. El 1381 cau en mans del vescomte de Roda, Francesc de Perellòs qui el va traspassar al moianès Pere de Planella. Al 1385 ho revertiren al rei. El Decret de Nova Planta de Felip V (1716) estableix l'enderroc. Resta dempeus només la capella. La vila de Moià va dependre d'aquest castell(els castlans nomenaven el batlle de Moià) fins que va adquirí una entitat pròpia i independent d'ell.","coordenades":"41.8202100,2.0801400","utm_x":"423605","utm_y":"4630224","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79927-foto-08138-40-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79927-foto-08138-40-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79927-foto-08138-40-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval|Romànic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"El conjunt presenta una situació geogràfica privilegiada sobre les contrades de l'entorn. Al magatzem de l'Ajuntament de Moià hi ha localitzada una reixa forjada medieval que podria haver format part d'aquest conjunt. Als peus d'aquesta construcció hi ha la petita capella de Sant Andreu.A l'inventari el Patrimoni Arquitectònic de Catalunya informa que aquest bé té la protecció BCIN pel Decret de disposició del 22\/04\/1949, BOE 5\/05\/1949.","codi_estil":"85|92","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79928","titol":"Castellnou de la Plana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castellnou-de-la-plana","bibliografia":"AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Aymamí, G i Pallares, J (1994); Els Molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. XXVI Premi Sant Bernat. Barcelona. Català, P (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (1989); ' Els Castells Catalans '. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona. Generalitat de Catalunya (1990); Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. ' Els castells i els monuments d'arquitectura militar de Catalunya '. Departament de Cultura. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit","centuria":"XIV-XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta irregular. És un casalot gòtic, articulat en tres cossos: el primer format per l'antic molí, el segon pel mas pròpiament dit, del qual destaquen les presons en el nivell inferior i les finestres situades a la façana de migdia, molt semblants a l'estil del s. XVI amb caps enfrontats esculpits en la pedra. El tercer cos és el dedicat a les dependències i annexes de la casa actual. De l'antic molí senyorial, transformat al s. XIV en un gran casal que és ara, se n'observa, actualment, la bassa i a l'obrador s'hi troben diferents estris, una calaixera de pedra. Es conserven també als soterranis les presons i les cambres de tortura de l'edat mitjana. Els tres cossos formen un corraló orientat a ponent que està tancat per una construcció de pedra que constitueix una mena de fortificació.","codi_element":"08138-41","ubicacio":"Al sud-est de Moià. Sortint de la vila en direcció Barcelona. Trencant a mà esquerra.","historia":"Castellnou és documentat des del s. XII, tot i que l'edificació que veiem actualment és del s. XIV. Va ser construït pels Planella, antics senyors feudals dels territoris, quan l'antic castell de Clarà va ser abandonat. L'aparició del castell va resultar de la transformació de la ' domus ' o casal de Molins. El conjunt va ser erigit en castell termenat per decret del rei Pere III, el 6 de juny de 1381 i derogat pel rei Martí l'any 1408 quan aconsegueixen l'emancipació de la senyoria. La propietat passa dels Planella (família que es va convertir en una de les grans famílies nobles catalanes que portà tresoreria reial) i dels qui l'ultima senyora de Castellnou fa testament el 19 de maig de 1501, als Barrera i més tard als marquesos de Puerto Nuevo, títol que avui ostenten els actuals propietaris fent-se anomenar de cognom Portnou. El Casalot també s'anomenà dels Molins. El molí va ser utilitzat com a tal fins els anys 80. Els actuals propietaris conserven documents antics de la casa en el seu arxiu. Va deixar de funcionar al 1936 després de la guerra.","coordenades":"41.8026300,2.1033000","utm_x":"425508","utm_y":"4628251","any":"1381","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79928-foto-08138-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79928-foto-08138-41-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79928-foto-08138-41-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79929","titol":"Molí d'en Pujol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-den-pujol","bibliografia":"Aymamí, G i Pallares, J (1994); Els Molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. XXVI Premi Sant Bernat. Barcelona. Generalitat de Catalunya(2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Vila i Comaposada, MA (1980); La Casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Pàg. 34. Ed. 62. 1ª ed. Barcelona.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta quadrada de dos pisos més golfes amb teulada àrab a dues vessants. A la planta inferior hi ha un molí del que es conserven tots els estris necessaris per al seu funcionament, des de la roda que feia moure l'eix, dues tremuges, dos jocs de moles amb els seus rodets corresponents, una mola de recanvi amb la seva grua per a facilitar-ne el moviment. Part del rec ha desaparegut i la bassa ha estat reomplerta de sorra, conservant-se només la part interior. A l'entrada del molí, en el paviment, hi ha diverses moles, alguna d'elles de les anomenades franceses (fetes amb pedres ajuntades amb un arc de metall). Posterioment al seu ús com a molí, l'edifici es va ampliar i es va dedicar a la molta de cereals (farinera), que finalment es va acabar electrificant.","codi_element":"08138-42","ubicacio":"A 500 m a l'est de la vila. Km. 28 de la N-141.","historia":"L'any 1626 era propietat de la família Casanova, tot i que ja es coneixia com a molí d'en Cladelles. Aquesta denominació ja la trobem a principis del segle XV (1426), tot i que possiblement sigui anterior. De fet, l'any 1429 s'establien dos molins a Pere de Cladelles, molins que antigament es deien den Sant Amanç que abans es deien molins d'en Sant Feliu i en temps antics molins d'en Genís Dorta, a la riera de Passerell o d'en Sant Feliu. De domini reial amb un cens d'una quartera de blat. Al segle XVII ja era propietat de la família Pujol (s'hauria venut el 1645) Va funcionar fins als anys 30, tot i que no va tancar definitivament fins als anys setanta del segle XX.. A principis del segle XX es va aixecar l'edifici actual de la farinera, preparat per produir farina blanca per fer pa. Fou adquirit als hereus Bussanya pels seus moliners el 1723. Va tancar definitivament a principis de la dècada de 1970.","coordenades":"41.8108700,2.1081000","utm_x":"425916","utm_y":"4629162","any":"1536","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79929-foto-08138-42-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79929-foto-08138-42-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79929-foto-08138-42-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Renaixement|Medieval|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"L'aigua que feia anar el molí arribava mitjançant el canal des del Molí Nou de Passerell. L'aigua que en sortia era utilitzada per fer anar els molins de Castellnou.Ens expliquen a la casa que en el moment de fer unes obres al subsol de la farinera varen aparèixer les restes d'un molí molt més antic, amb moles més petites, situat pràcticament al mateix nivell de la riera.","codi_estil":"94|95|85|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79930","titol":"La Pineda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-pineda-3","bibliografia":"Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa d'estiueig de planta quadrada amb escala en el centre. Grans blocs de pedra. A cada angle de l'edifici hi ha un escut també en pedra. Té tres plantes: la planta baixa esta destinada a les estances, al primer pis hi ha les habitacions i les golfes estan destinades al lleure. La teulada originàriament era de fusta i enmig s'aixecava una llanterna ornamental amb parallamps. A principis dels anys seixanta es transformà i actualment és una teulada àrab als quatre vents amb un pinyó a la façana principal. El ràfec és de fusta. A l'entrada hi ha un porxo porticat de factura clàssica cobert per un terrat amb balustrada a nivell de la primera planta.","codi_element":"08138-43","ubicacio":"A l'oest de la vila. Ctra. N-141-c en direcció a Manresa.","historia":"Va ser construïda sobre de les runes d'una altra casa construïda anteriorment pels comtes d'Arola. Anomenada també la Torre del Fang, perquè al principi de ser construïda hi posaven fang per morter fins que a la primera pluja forta es va començar a desfer i calgué començar de nou. Durant la guerra s'hi van refugiar les brigades internacionals i refugiats. També va ser hospital de primeres cures.","coordenades":"41.8123100,2.0875700","utm_x":"424213","utm_y":"4629340","any":"1922","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79931","titol":"Casa de la Coma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-la-coma","bibliografia":"Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de tres plantes amb façana molt estreta, l'interès de la qual radica en les tribunes dels dos pisos superiors que divideixen l'edifici en dues parts. Aquestes tribunes es repeteixen als darreres de la casa per tal de salvar el desnivell del terreny. La tribuna acaba en un petit teulat que sobresurt de l'edifici i que combina teules verdes i vermelles. A la planta baixa hi ha dues entrades: la d'accés a l'habitatge i la que es feia servir per guardar el vehicle. La coberta és de teula àrab i els murs de reble i maó.","codi_element":"08138-44","ubicacio":"Casc Urbà - c. del Palau, 27","historia":"Va ser construïda durant el quinquenni 1920-25 pels propietaris del mas de la Coma de Moià, que combinaven l'estada al mas amb la del poble.","coordenades":"41.8112500,2.0981800","utm_x":"425093","utm_y":"4629213","any":"1923-25","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79931-foto-08138-44-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79932","titol":"Casa de l'Amo del Vapor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-lamo-del-vapor","bibliografia":"Generalitat de Catalunya. Servei de Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular amb tres pisos. Els baixos eren utilitzats com a dependències de la fàbrica i conté moltes obertures. Els dos pisos superiors eren destinats a l'habitatge. Cal destacar la galeria de la façana de ponent amb persiana de fusta que es perllonga a la planta superior, que tenia una tribuna amb terrat fins fa uns anys quan va ser eliminada. El rellotge de la façana de ponent marcava l'hora d'entrar a la fàbrica. La teulada és àrab i presenta una cornisa amb ornamentació floral que trenca amb la sobrietat de l'edifici. Al jardí situat al nord hi ha una glorieta.","codi_element":"08138-45","ubicacio":"A l'est de la vila de Moià - Ctra. de Barcelona núm. 17","historia":"Aquest edifici es va concebre amb múltiples usos: els baixos eren les dependències de la fàbrica, el primer pis era l'habitatge de l'amo i el segon el de l'encarregat o majordom.","coordenades":"41.8071300,2.0993100","utm_x":"425182","utm_y":"4628754","any":"1917","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Casa dels Viladomiu, Casa de l'amo del Vapor.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79933","titol":"Ca l' Orriols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-l-orriols","bibliografia":"Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular de tres pisos. Un gran portal d'entrada dona accés a l'habitatge que actualment està dividit en dos. Al terra de l'entrada hi ha un mosaic amb figures que recorden mosaics holandesos. Al costat destaca una finestra amb reixa amb ornamentació floral. Al primer pis alternen amb dues finestres. Les baranes dels balcons tenen línies corbes trencant la verticalitat de l'edifici. El pis superior té quatre finestres petites. La façana està esgrafiada amb motius florals i al·legories que destaquen la justícia, la ciència i el treball. La coberta és de teula àrab amb testers de fusta entre els quals hi ha rajoles rectangulars decorades amb motius geomètrics a tres colors: blau, vermell i blanc. Els murs són de maó arrebossat.","codi_element":"08138-46","ubicacio":"Casc Urbà - Av. de la vila, 28-30","historia":"La casa va ser concebuda al 1915 com a casa d'estiueig. La família que la va construir, els Orriols, venien de Castellar de N'Hug. Junt amb la desapareguda ca L'Alter, que era al seu costat, formaven part de les primeres cases d'estiueig de principis del s. XX a Moià.","coordenades":"41.8104900,2.0976500","utm_x":"425048","utm_y":"4629129","any":"1915","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79933-foto-08138-46-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79933-foto-08138-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79933-foto-08138-46-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Casa dels Orriols.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79934","titol":"Colònia Vilardell - Cases Vilardell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colonia-vilardell-cases-vilardell","bibliografia":"Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Diputació de Barcelona; Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. núm. 48. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de sis cases ajardinades disposades a banda i banda del passatge Vilardell sense sortida. Totes les cases són diferents però mantenen uns trets comuns. A la casa d'estiueig s'accedeix per una zona ajardinada, tenen dos pisos i predominen les obertures. Les cobertes són de teula àrab. Cal destacar certs elements eclèctics que imiten l'estil romànic (casa d'en Francesc Vilardell té arcs que imiten un claustre; la casa del Bon repòs té una església amb claustre).També cal remarcar de la casa J. Esteva, el ràfec amb cabirols de fusta alternats amb esgrafiats similars als de la casa de J. Vidal. Tot el conjunt arquitectònic està murallat amb reixa de ferro forjat.","codi_element":"08138-47","ubicacio":"Casc urbà - Ctra. de Vic, núm. 13","historia":"El seu nucli originari era la casa anomenada, segons S. Farràs, cal Ganso, edifici comprat per Magí Vilardell l'any 1895. La família Vilardell, comerciant de fusta amb seu a Barcelona, va edificar al primer terç del s. XX en un terreny propietat d'ells, sis cases pels seus fills. Aquest conjunt arquitectònic organitzat a l'entorn d'un passatge sense sortida és un exemple d'estiueig força freqüent a principi de segle.","coordenades":"41.8093000,2.0992600","utm_x":"425180","utm_y":"4628995","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79934-foto-08138-47-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79934-foto-08138-47-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"L'interès del conjunt ve donat pel concepte d'estiueig de l'època. Als anys 40 ja va ser reformada.Principi s. XX.","codi_estil":"102|106|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79935","titol":"Cal Solà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sola-2","bibliografia":"Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Casal urbà de planta rectangular estructurat en tres nivells amb teulada a dues vessants amb voladís de fusta. A la planta baixa té un dintell adovellat de mig punt. A la clau de l'arc hi ha un escut amb anagrama de Crist, el nom de Maria i la data de 1580. El primer i segon pis tenen una balustrada de fusta. El parament és de pedra amb enlluït. A mà esquerra hi ha una altra porta amb arc de ferradura possiblement posterior. A les dependències baixes, que antigament eren els estables, hi havia una botiga de compravenda de pisos en la que es podia observar el sostre que encara conserva l'embigat de fusta tot i que era pintat de blauet.","codi_element":"08138-48","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. del Colom, núm. 3","historia":"","coordenades":"41.8116700,2.0962500","utm_x":"424933","utm_y":"4629261","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79935-foto-08138-48-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Antigament aquesta casa es coneixia popularment com a can Cristià Nou.A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: can Solà.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79936","titol":"Sant Graal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-graal","bibliografia":"Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Daví i Sentias, L (2007); Moià, sempre Moià. Ister. Moià. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg.50.T&T. Moià. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. J. Clarà, 'Les quatre vides de l'Orfeó Sant Graal (1911-1957)', Modilianum 57, 2017","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'edifici és de tres plantes. Al primer pis destaca un gran balcó de pedra amb balustrada sostingut per mènsules i el nom de l'antic teatre en lletres vermelles. El balcó del pis superior és més petit i la barana de ferro. L'interior conserva encara les butaques de l'antic teatre i l'escenari. La banda oest té un gran terrat amb balustrada i escalinata doble. La coberta és a dues vessants i són de teula àrab.","codi_element":"08138-49","ubicacio":"Casc Urbà - c. Francesc Viñas, 20","historia":"L'any 1901 s'hi funda el Cercle Industrial Moianès (segona entitat amb aquest nom), que el 1907 canvia el nom pel de Casino de la Lliga Defensa de l'Arbre Fruiter i canvia d'emplaçament dins del mateix carrer. L'any 1909 el compra Francesc Viñas i poc després, entre 1910 i 1912 s'hi instal·laria el 'cafè del Patilles'. L'Orfeó Sant Graal utilitzaria la sala d'espectacles a partir de 1914 o 1915. Entre 1929 i 1923 s'hi instal·la el Foment Nacionalista Català Rafel Casanova. Després serviria per escola i també seria la seu dels Fejocistes. L'aparença actual data del 1932, quan Viñas hi va fer reformes.","coordenades":"41.8122500,2.0969500","utm_x":"424992","utm_y":"4629325","any":"1900","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79936-foto-08138-49-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79936-foto-08138-49-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Hi va haver el primer telèfon públic del poble i la telefonista es deia Maria Dalmau.A l'inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat és denominat: Cafè-Bar Sant Graal.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79937","titol":"Ca l'Escabellat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lescabellat-0","bibliografia":"Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K 102 GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Serra-Sarri (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"Finals XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entremitgera de tres plantes, coberta a dos vents i amb teula àrab amb el carener paral·lel a la façana. La façana té un basament format per dos portals de pedra verrugada encoixinada, alternada amb obra vista. La resta de la façana és estucada. Sobre els portals corre un balcó i cornisa de pedra recolzat sobre quatre mènsules de pedra. La seva barana és de ferro colat de tradició francesa. Les obertures dels balcons estan emmarcades trobant-se coronats per una cornisa. Sobre les esmentades obertures hi ha un altra cornisa amb forma de dents de serra on es recolzen les balconades de l'últim pis amb baranes modernistes. L'edifici és de pedra arrebossada on s'ha de remarcar el capçat de la façana.","codi_element":"08138-50","ubicacio":"Casc Urbà - c. de Palau, núm. 33","historia":"L'edifici va ser construït a finals del s. XIX per una família moianesa que es dedicava a la venda de grans. Al darrer terç del s. XX s'hi han fet reformes importants a l'interior per tal d'adaptar part de l'edifici als usos docents que se li volia donar.","coordenades":"41.8113100,2.0979700","utm_x":"425075","utm_y":"4629220","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79937-foto-08138-50-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79938","titol":"Cal Campaner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-campaner-5","bibliografia":"Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K 102 GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entremitgera de tres plantes que respon a la tipologia de les cases antigues de Moià. La façana destaca per un gran portal d'entrada de mig punt de tradició renaixentista amb dovelles grosses. A la dovella central destaca un escut. Damunt d'aquest portal hi ha dues finestres adovellades i amb ampit. La finestra que corresponia a les golfes té una fina motllura. El ràfec és amb testers de fusta i la coberta amb teula àrab i a doble vessant.","codi_element":"08138-51","ubicacio":"Casc Urbà - c. Rafael Casanova, 16","historia":"Aquest edifici s'ubicava dins del recinte emmurallat medieval de la vila de Moià, a prop del portal d'en Riquer. Com la majoria de cases del poble, va ser refeta entre els segles XVI i XVII. Posteriorment ha sofert altres transformacions, tot i que l'exterior intenta mantenir l'aspecte original.","coordenades":"41.8114900,2.0985400","utm_x":"425123","utm_y":"4629239","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79938-foto-08138-51-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79938-foto-08138-51-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79939","titol":"Cal Bou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-bou-2","bibliografia":"Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K 102 GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular amb tres pisos i teulada a dues vessants amb voladís amb testers de fusta. La façana està esgrafiada amb motius vegetals i figuratius relacionats amb el món de les arts i l'artesania. La part baixa de la façana de l'edifici no està esgrafiada sinó que els murs es troben arrebossats imitant carreus de pedra, és d'una factura molt més moderna. Al primer pis hi ha tres balcons i una finestra adovellada, estructura que es repeteix al pis superior. La coberta és amb teula àrab i a doble vessant i manté un ràfec de fusta. A l'interior hi ha una escala de rajola catalana i barana de fusta que dona accés als pisos independents, els sostres són alts i les estances, actualment habitades són molt àmplies. Els esgrafiats de la façana nord són de molt bona qualitat, majoritàriament de motius florals encara que també hi ha motius al·legòrics de molta qualitat.","codi_element":"08138-52","ubicacio":"Casc Urbà - c. Sant Antoni, núm. 11","historia":"Els esgrafiats van ser encarregats pel notari Serrarrica, de la vila de Moià, que vivia i tenia la notaria en aquest edifici. Han de ser de principis del segle XIX.","coordenades":"41.8114000,2.0977200","utm_x":"425055","utm_y":"4629230","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79939-foto-08138-52-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79939-foto-08138-52-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Modern|Barroc|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Els esgrafiats es van intervenir a l'any 2006.","codi_estil":"102|94|96|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79940","titol":"Col·legi dels Pares Escolapis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/collegi-dels-pares-escolapis","bibliografia":"AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Casallarch i Montràs, R (1990); Moià i l'Escola Pia. Fundació Francesc Sagrera. Moià; (1994) Història de l'Escola Pia de Moià (1682-1994). Moià. Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Picanyol, LL (1959 ); La villa de Moya, desde los tiempos prehistóricos hasta la invasión napoleónica. Modilianum. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta quadrada de caràcter religiós de grans dimensions. La façana està articulada en quatre nivells i presenta una simetria respecte a l'eix marcat pel portal d'accés. A la façana trobem nombroses obertures de secció quadrada. Un vestíbul, on trobem una inscripció sobre la seva fundació, dona accés a un claustre espaiós articulat en quatre nivells. D'entre las seves sales destaca una gran cuina i les reservades a les aules. Adossada a aquest edifici es troba una bonica església barroca. De cara a l'entrada de l'escola a mà dreta es troba un edifici de 1903 on es van disposar noves aules.","codi_element":"08138-53","ubicacio":"Nord de la vila - c. Sant Sebastià, núm. 14","historia":"El de Moià va ser el primer col·legi escolapi a la península ibèrica. Originàriament va ser noviciat de l'ordre. L'arribada dels escolapis a Moià va ser el 1683 gràcies al prevere Mn. Jaume Buxó qui es va posar en contacte amb el P. Agustí Passante (comissari general de l'Escola Pia per a les fundacions a Espanya). No va ser possible fins que es va aconseguir un triple decret reial. La primera residència la van tenir al carrer de les Joies, per passar després al Raval de Dalt i per instal·lar-se finalment al peu de la muntanya de la Creu, al nord de la vila de Moià. Es va inaugurar el 15 de setembre de 1683 i van començar de seguida les classes de llegir, escriure i comptar, la bàsica i dues de superiors, la de gramàtica llatina i la de retòrica, poètica i eloqüència. L'edifici actual data del s. XVIII (1703) i és el primer d'aquest ordre que es va fundar a Espanya (l'orde dels Escolapis va ser fundat per Josep de Calassanç, a Roma, l'any 1617). L'any 1839 va ser convertit en fortí contra les tropes carlines del comte d'Espanya, i va quedar totalment destruït en l'atac sofert per Moià el 8 i 9 d'octubre de 1839. A partir de 1854, gràcies al benefactor Jaume Torrents i Serramalera, va ser refet i obert de nou. El seu ús actual continua essent el de col·legi d'escolars de tota la comarca. A l'any 1921, s'instal·là al claustre un monument dedicat al Sagrat Cor ideat per l'arquitecte Manel Sayrach i la imatge realitzada per l'escultor Francesc de P. Gomara. L'any 1963 es va incloure en el seu pla d'estudis, el batxillerat i al 1970 s'inaugura un altre edifici i es remodela l'antic.","coordenades":"41.8133200,2.0958300","utm_x":"424900","utm_y":"4629445","any":"1703","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79940-foto-08138-53-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79941","titol":"Cal Canet - Cal Granoia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-canet-cal-granoia","bibliografia":"Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K 102 GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entremitgera de planta rectangular de tres pisos i soterrani que aprofita el desnivell amb el carrer inferior. S'accedeix a l'habitatge per un gran arc de mig punt adovellat decorat amb motllura. A la façana nord hi ha dues finestres amb ampit amb els anys inscrits: '1729' i '1744'. A les golfes hi ha també dues obertures amb llindes més petites. El carener és paral·lel a la façana, la teulada és a doble vessant i el ràfec amb tres línies de rajola.","codi_element":"08138-54","ubicacio":"Casc urbà - c. Palau núm. 25","historia":"L'interès de la casa ve donat per la seva senzillesa en l'estructura i per haver estat poc reformada. Segons les llindes de la pròpia casa pot ser datada del 1720-1744.","coordenades":"41.8112200,2.0982400","utm_x":"425098","utm_y":"4629210","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79941-foto-08138-54-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Els soterranis de la casa han estat utilitzats tradicionalment per al bestiar, el primer pis com a habitatge i el segon com a habitatge i golfes.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79942","titol":"Cal Fàbregas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-fabregas-0","bibliografia":"Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de tres plantes amb portal d'accés adovellat i rectangular. Al costat del portal hi ha una finestra petita, adovellada i enreixada que té un acabat gòtic. Al primer pis hi ha dos balcons i una finestra, aquesta mateixa estructura es repeteix al pis superior. Totes les obertures són adovellades. Destaca un balcó del primer pis amb arc conopial de tipologia gòtica tardana. La coberta és de teula àrab. Una restauració moderna va donar a conèixer l'arc gòtic tardà que era tapat per reble i arrebossat.","codi_element":"08138-55","ubicacio":"Casc Urbà - c. Joies, 29","historia":"","coordenades":"41.8125300,2.0971700","utm_x":"425010","utm_y":"4629356","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79942-foto-08138-55-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"L'espai on està situat l'edifici quedava emmurallat al s. XIV, essent la sortida més propera el portal de Rodors.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79943","titol":"Torre Gallart","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-gallart","bibliografia":"Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa aïllada envoltada de zona enjardinada i concebuda per l'estiueig. La planta és rectangular, amb tres pisos i amb una torreta al lateral. S'accedeix mitjançant unes escales amb barana de fusta que condueixen a la porta sota porxo cobert amb pissarra. Destaca el seu terrat amb barana de fusta i la teulada coberta de pissarra amb estructura del nord d'Europa. El ràfec és de fusta i està adornat amb petits cabirols que van des de l'extrem del ràfec fins a la paret.","codi_element":"08138-56","ubicacio":"Al sud de la vila - Ctra. de Barcelona núm. 13","historia":"La casa va ser construïda per la família Gallart durant la segona dècada del s. XX durant el primer ' boom ' turístic de Moià.","coordenades":"41.8071100,2.0993100","utm_x":"425182","utm_y":"4628752","any":"1920","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79943-foto-08138-56-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79943-foto-08138-56-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79944","titol":"Can Batlles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-batlles-0","bibliografia":"Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K 102 GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya(2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casal de tres pisos format per tres cossos de desigual alçada i que s'adapten al revolt que fa el carrer. A les cantonades la pedra està ben treballada, la resta és reble arrebossat de tal manera que imita carreus de pedra. La façana conté un esgrafiat decorat amb dues figures grassonetes que sostenen un cistell amb fruites tropicals. La llinda del portal de l'entrada principal té inscrita la data de 1801, data probable de la casa. La planta baixa té quatre portals adovellats i tots rectangulars excepte el principal que és escarser i amb motllures. Totes les obertures són adovellades i en destaca una finestra amb ampit i motllures on hi ha un bust treballat de perfil que recorda la figura d'un indi. La coberta és de teula àrab a dues vessants.","codi_element":"08138-57","ubicacio":"Casc Urbà - c. del Carreró, 13","historia":"Els Batlles són una família arribada a Moià a finals del segle XV procedents de la Cerdanya. Eren paraires i comerciants i varen ser una de les més influents dels segles XVII i XVIII. També eren propietaris de terres. Al segle XIX varen marxar cap a València. Els esgrafiats daten de l'any 1935. . Personatge destacat fou Marià Batlles y Amat (Moià 1798-València 1865), metge i polític. Va ser diputat en diverses ocasions i rector de la Universitat de València (1856).","coordenades":"41.8126400,2.0984500","utm_x":"425117","utm_y":"4629367","any":"1801","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79944-foto-08138-57-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79944-foto-08138-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79944-foto-08138-57-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"El nom de can Guardiana li ve d'un dels seus últims guardians (masovers), ja que va ser una dona.Al llistat de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya apareix únicament amb el nom de cal Guardiana.","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79945","titol":"Cal Perxer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-perxer","bibliografia":"Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Serra i Coma, R; Sarri, J (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran casa d'estructura irregular que s'adapta a la cantonada que formen el carrer de les Joies, el carrer Moragues i el carrer del Forn. Els baixos són de gran alçada i estan subdividits en l'interior amb entresol, amb grans portals que donen als carrers corresponents. Part de la primera planta del carrer de les Joies és ocupada per una gran terrassa amb barana de ferro compartimentada per unes pilastres fetes d'obra coronades amb uns gerros de pedra artificial. Les dues plantes superiors, no tan altes com els baixos, són retrenquejades donant lloc a un joc d'espais, grans balcons donen també a totes les façanes. Enmig del terrat s'alça un pou-cisterna. A la planta baixa totes les cantoneres, la base dels murs i els marcs dels portals són fets amb pedra. Part de l'edifici és estucat que imita la pedra. La coberta és de teula àrab.","codi_element":"08138-58","ubicacio":"Casc Urbà - c. de les Joies, 2","historia":"L'edifici actual és fruit d'una profunda remodelació basada en la conversió d'un grup de cases del que havia estat el centre històric de Moià, en un gran casal tal i com el coneixem avui. Aquesta transformació es va portar a terme a finals del s. XIX. A principis del segle XX era propietat del notari Joan Soler Vilarassau, propietari també del mas Vilarassau d'Oló.","coordenades":"41.8121000,2.0981200","utm_x":"425089","utm_y":"4629307","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79945-foto-08138-58-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79946","titol":"Cal Tanay","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-tanay","bibliografia":"Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Casal de planta rectangular de dos pisos més planta baixa amb dos grans portals adovellats. El més gran dona accés a l'habitatge i l'altre a les antigues cavalleries. A banda i banda hi ha dues finestres (una reformada amb maó i l'altra adovellada). L'entrada es sosté per dos grans arcs apuntats de pedra. El primer pis té l'obertura de dos finestrals i una petita finestra. Al pis superior hi ha les golfes. Tota la pedra és ben tallada i de mida força regular. El mur lateral que fa cantonada amb la plaça del carreró té dos petits contraforts moderns que es van construir quan als anys 70 van destruir les cases que hi havia a la plaça en les que es recolzava.","codi_element":"08138-59","ubicacio":"Casc Urbà - c. del carreró núm. 8","historia":"","coordenades":"41.8125400,2.0984200","utm_x":"425114","utm_y":"4629356","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79946-foto-08138-59-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79946-foto-08138-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79946-foto-08138-59-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Popularment també havia rebut el nom de cal Parrac.","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79947","titol":"Ca l'Andreu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-landreu-13","bibliografia":"Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K 102 GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 'Modilianum' (1960); Patrimonio turístico moyanés. Tesoro artístico, estético y cultural de Moya. Any I. Octubre. Moià.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa pairal de dos pisos més golfes amb façana al carrer del Comerç. Portal adovellat amb grans carreus de pedra. En el mateix eix de l'arc hi ha una finestra renaixentista amb fins treballs escultòrics (probablement del s. XVI) amb afegits posteriors. En el parament de la façana, de pedra irregular, s'obren diferents finestres amb arc conopial. No s'observa cap inscripció. La coberta és de teula sobre un embigat de fusta. Per la banda de darrere ( sud ) gaudeix d'una zona ajardinada i de dues terrasses en les que es poden observar l'embigat dels dos pisos.","codi_element":"08138-60","ubicacio":"Casc Urbà - c. Comerç, núm. 9 - 11","historia":"El nucli original d'aquest casal va ser aixecat en el s. XVI en el moment en el que el gremi de paraires va prendre importància a la vila. Ha estat modificat posteriorment.","coordenades":"41.8116900,2.0968000","utm_x":"424979","utm_y":"4629263","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79947-foto-08138-60-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79947-foto-08138-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79947-foto-08138-60-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Anomenat cal Fideuer, cal Ros i també conegut com casa Dalmau Cassasses.Té importants elements arquitectònics-decoratius a conservar.A l'inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: ca l'Andreu i com a sobrenom: casa Dalmau Dalmasses.","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79948","titol":"Antiga Casa Francesc Vilardell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antiga-casa-francesc-vilardell","bibliografia":"Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta quadrada de dos pisos més golfes amb tres tribunes adossades a la planta baixa i dos terrats (que corresponen a dues tribunes), un d'ells cobert. La coberta és de teula àrab i plana alacantina, a dues vessants, asimètrica. El seu entorn és eclèctic neoromànic formant una falsa capella. A la banda est hi ha una reproducció de claustre obert amb vuit arcs i una torre que vol imitar un campanar romànic de quatre pisos. L'interior és modernista, té una escala central que distribueix els àmbits, a la planta terra hi ha dues sales dividides per una porta amb vitralls decorats amb temes florals. El pis de dalt es reserva a les habitacions. La sala menjador té unes boniques finestres amb festejadors. És interessant també el treball de la fusta de les baranes, portals, arrambadors i els voltants de les xemeneies.","codi_element":"08138-61","ubicacio":"Casc Urbà - A l'est de la vila - Ctra. de Vic, 23","historia":"L'edifici va ser construït amb la idea d'estiueig per part de la família Vilardell originària de Moià. La construcció data de les dues primeres dècades del s. XX. La part neoromànica, una mica posterior, és feta amb blocs de ciment a cara vista de la casa Bein de Barcelona, aprofitant la motllada del poble espanyol.","coordenades":"41.8094600,2.0999500","utm_x":"425238","utm_y":"4629013","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79948-foto-08138-61-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79948-foto-08138-61-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Eclecticisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|102","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79949","titol":"Antiga Casa de la Vila-Cultura de la dona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antiga-casa-de-la-vila-cultura-de-la-dona","bibliografia":"Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Modilianum (1966); Any VII. Moià, març .","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular articulada en tres pisos de teulada a una vessant. Simètrica respecte l'eix marcat per la porta d'accés. Els brancals i les llindes de les obertures presenten una decoració geomètrica molt senzilla. El conjunt és coronat per un frontó triangular que emmarca l'escut de Moià. Té sis balcons (els del pis de dalt són més petits), tres a cada pis i en el del mig del primer hi ha incís a la llinda l'any de construcció, 1858.","codi_element":"08138-62","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. Sant Sebastià, núm. 5","historia":"L'edifici va ser aixecat l'any 1858 damunt dels terrenys de l'antic hostal de Moià, posteriorment hostal, i per ordre de l'alcalde Cerdanyà, es va instal·lar l'anomenada Casa de la Vila que va complir la seva funció consistorial fins a l'any 1944. Des d'aquest edifici es va proclamar la segona República. Ha estat durant molt anys l'edifici de l' Institut de Cultura de la dona i ha albergat al GEMI (Grup Excursionista Moianès Independent).","coordenades":"41.8132300,2.0967100","utm_x":"424973","utm_y":"4629434","any":"1858","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79949-foto-08138-62-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79949-foto-08138-62-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"Constructors Orriols arribats de Castellar de N'Hug","observacions":"A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Institut ' Cultura de la Dona'.","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79950","titol":"Cal Tapadores","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-tapadores","bibliografia":"Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Lama , L (2007), font oral. Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. www.artehistoria.jcyl.es","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici-nau industrial de tipologia anglesa d'uns 50 m de llarg per 10 d'ample. És l'únic exemple que resta a la vila. Consta de dues plantes. A la façana es van repetint els mateixos mòduls que presenten a la part superior una obertura petita i una de gran, i a la inferior dues possibles obertures (una d'estreta i un altra més ampla). Part de l'edifici ha sofert una reconversió en habitatges unifamiliars adossats: la planta superior ha passat a habitatge (l'obertura gran s'ha transformat en balcó) i la planta inferior en establiment comercial, obrint la porta estreta que condueix a l'habitatge. L'estructura d'aquesta construcció és suportada mitjançant uns pilars de ferro colat, típics d'aquestes estructures angleses. La coberta és de teula àrab i els murs de maó i pedra arrebossada.","codi_element":"08138-63","ubicacio":"Casc urbà - A l'est de la vila - Ctra. de Vic núm. 14-20","historia":"L'any 1890, el paleta i propietari Sebastià Orriols demana un permís d'obra per construir una casa a la carretera. Pel plànol que s'adjunta sabem que es tracta de cal Tapadores. L'octubre de 1891 demana una pròrroga pe acabar les obres i per afegir-hi un cos més. Se li concedeix. AHM, unitat 2347.","coordenades":"41.8090800,2.0985700","utm_x":"425123","utm_y":"4628972","any":"1890","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"Sebastià Orriols","observacions":"A l'inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya pareix com a Lienzos Moià i de sobrenom cal Tapadores.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79951","titol":"Can Rocafort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-rocafort","bibliografia":"Ajuntament de Moià. Programa de la Festa Major de Moià. Any 1948. Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local; Moià. Carpeta núm.1. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K 102 GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran casal de planta quadrada amb façana principal a ponent. Coberta a quatre vents. L'edifici està estructurat en tres nivells més golfes. La simetria es manté respecte l'eix marcat per la porta d'accés. Destaca la planta noble que presenta tres balcons amb balustrades emmarcats amb brancals i llindes de pedra amb motius geomètrics. El parament és de pedra emblanquinada. Al frontó del balcó de la planta noble es pot observar l'escut de la família Rocafort. A la clau de l'arc d'accés hi ha un anagrama amb les sigles de la família.","codi_element":"08138-64","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. Sant Sebastià, 1","historia":"Va ser aixecat per Ramon de Rocafort al 1887 i ofert a la vila per l'hereu del Sr. Torrents, D. Ignasi, comte de Jofre, l'any 1944.","coordenades":"41.8127600,2.0970100","utm_x":"424997","utm_y":"4629382","any":"1887","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79951-foto-08138-64-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79951-foto-08138-64-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79951-foto-08138-64-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Eclecticisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"Constructors Orriols arribats de Castellar de N'Hug","observacions":"A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Ajuntament, Antic Casal d'en Ramon de Rocafort.","codi_estil":"98|102","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79952","titol":"Fragments de l'antic Retaule Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fragments-de-lantic-retaule-major","bibliografia":"","centuria":"XV","notes_conservacio":"","descripcio":"Dos fragments del retaule gòtic de la parròquia de Santa Maria. Són els únics testimonis de pintura gòtica que es coneixen. Actualment formen part de l'exposició permanent de la Casa-Museu natal de Rafael Casanova. El primer fragment de taula gòtica prové del retaule major de la parròquia. És de majors dimensions que la segona: 2, 30 x 1, 20 x 0, 10 cm. Està representada la verge amb nen a l'esquerra (mirant cap a la dreta) i uns àngels a la banda dreta. La pintura, de trets clarament gòtics, és sobre fusta. Al fons s'observa una finestra amb arcs lobulats. Es conserva bona part de la capa pictòrica original, tot i que fa més de vint anys la taula va ser intervinguda pel Centre de Restauració de Catalunya, i s'observen petites reintegracions pictòriques i de suport. La verge amb cabell llarg i arrissat sosté en en els seus genolls al nen que porta en les seves mans un colom i unes flors. El vestit demostra la qualitat de l'estofat amb pa d'or. El segon fragment, de forma rectangular i procedent de la predel·la del mateix altar, és de dimensions més petites: 0, 70 x 1, 0 x 0, 25 m. El fragment està dividit en dues finestres amb arc lobulat on, a la dreta, està representat un Crist mort dempeus (tronc) després de ser crucificat amb estil clarament gòtic i amb molt realisme: les carnacions són verdes, la corona d'espines amb la sang al cap. A la finestra lobulada de la dreta del fragment hi ha una figura molt possiblement femenina (la Verge?) amb les mans juntes en acte de resar. Aquesta segona imatge té una gran pèrdua pictòrica al rostre; conserva, però, a diferència del Crist, la decoració de la paret que té darrere. El suport en fusta d'aquest segon fragment està totalment corbat possiblement a causa de les condicions ambientals de la seva història. Els dos arcs lobulats estan decorats amb la tècnica de repujat amb pa d'or.","codi_element":"08138-65","ubicacio":"Casc Urbà - Casa Natal Rafael Casanova núm. 8","historia":"Són dues peces gòtiques que es van salvar de les desamortitzacions del segle XIX i de la crema d'esglésies i patrimoni durant la Guerra Civil. Les peces varen ser descobertes el 1936, quan es va desballestar l'orgue. Havien estat reutilitzades en una data indeterminada, segurament en construir l'església nova, per fer les bancades de l'orgue. Varen ser restaurades durant la dècada de 1960,","coordenades":"41.8117600,2.0985900","utm_x":"425127","utm_y":"4629269","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79952-foto-08138-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79952-foto-08138-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79952-foto-08138-65-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Gòtic|Medieval|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"La factura dels dos fragments del retaule és molt bona.","codi_estil":"93|85|94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79953","titol":"Camí Ramader","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ramader-18","bibliografia":"Font i Sentias, J (1994); ' La transhumància. El camí ramader que travessava el Moianès '. Modilianum. Nº 10. Pàg.3. Setembre. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"No es reconeix com a tal","descripcio":"Camí que tenen dret a seguir els pastors amb el seu bestiar transhumant en el desplaçament periòdic per tal d'aprofitar les pastures naturals. El camí ramader que travessava Moià provenia de Castellterçol i travessava la vila vers el nord i sortia del municipi pel collet de la Caseta Alta en direcció al Puig-rodó, camí paral·lel a la carretera actual C-59 direcció a l'Estany. L'itinerari coincideix amb l'actual carretera, passa a prop de la masia de la Coma i baixava fins a la riera de Castellnou.","codi_element":"08138-66","ubicacio":"De sud a nord de la vila.","historia":"El camí que travessava el Moianès procedia del Vallès i el Baix Llobregat i passaven per aquesta carrerada ovelles procedents fins i tot de Begues. El destí eren les terres compreses entre el Pla d'Anyella i Bagà. El viatge durava una setmana. Seguien el camí ral que de Sta. Perpètua es dirigia a Caldes de Montbui, d'aquí a Castellterçol, itinerari que coincideix amb l'actual carretera.","coordenades":"41.8089900,2.0984100","utm_x":"425109","utm_y":"4628962","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Les UTM pertanyen a la cruïlla principal de la vila on es creuen les carreteres actuals C-59 i N-141-c, el camí continuava vers el Nord, l'Estany.s. XVII.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79954","titol":"Ca l'Anglada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-langlada-0","bibliografia":"Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular. La seva forma ha sigut molt transformada durant el pas dels anys. L'entrada està a la façana oest, al carrer Moragas, i es limita a una petita porta que dona accés a les plantes d'habitatge. A la façana sud hi ha un portal que dona accés a l'actual oficina de Caixa Bank. Sobre aquesta entrada moderna hi ha una placa edicada al doctor Moragas i Barret, fundador de la Caixa de Pensions (s'hi va posar l'any 1935, poc després de la seva mort) i un escut a l'angle de ponent de l'edifici.","codi_element":"08138-67","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. Major núm. 6","historia":"A partir de 1935 es va convertir en seu de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis.","coordenades":"41.8120800,2.0982000","utm_x":"425095","utm_y":"4629305","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79955","titol":"Casanova del Prat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casanova-del-prat-1","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 46-47. Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular de tres pisos amb teulada a doble vessant i testers de fusta. Les finestres, la majoria amb ampit, estan disposades simètricament i l'accés es realitza per una portalada que dona a un petit barri emmurallat on hi ha un cobert a dues vessants.","codi_element":"08138-68","ubicacio":"A 5 Km de Moià i al sud-est de la vila.","historia":"Fou constuïda com a masoveria del mas Prat al segle XVIII.","coordenades":"41.7878500,2.1178700","utm_x":"426702","utm_y":"4626598","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79956","titol":"Ca l'Alberg","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lalberg","bibliografia":"Riera i Fonts, C (2002); ' Topònims del Moianès d'origen Germànic '. Nº 27. pàg. 55-67. Desembre. Moià. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 31. Moià.","centuria":"XIII","notes_conservacio":"Molt restaurada.","descripcio":"Masia de planta rectangular amb teulada a dues vessants sense ràfec. Des de finals dels anys 70 ha patit transformacions i del que en un origen eren tres edificis s'ha convertit en un de sol. En les reformes es va intentar conservar l'antiga estructura, les cambres i algun dels espais característics del mas com ara els menjadors d'una de les quadres que actualment és una sala d'estar o el forn de pa.","codi_element":"08138-69","ubicacio":"A 7, 5 km al nord de Moià.","historia":"Aquesta masia apareix en algun document de l'Arxiu Municipal de l'any 1250. Va ser construïda en els terrenys del serrat de la Creu i antigament estava situada enmig de dues altres masoveries, cal Xipiró i cal Rotllat.","coordenades":"41.8595900,2.1097900","utm_x":"426113","utm_y":"4634570","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"El nom d'Alberg prové del germànic ' hariberga ' que vol dir tenda de campanya, un sinònim de casa, residència, alberg.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79957","titol":"La Cabanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-cabanya-0","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 37. Moià.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular de tres pisos amb teulada a dues vessants. La porta d'accés al conjunt està situada al sud. L'accés a tot el conjunt està limitat per una tanca de ferro i l'enreixat del perímetre.","codi_element":"08138-70","ubicacio":"A 8 Km al nord de Moià.","historia":"Construïda a finals del segle XVII, primer com a masoveria del mas Crespiera i posterioment segregant-se del mateix. Dins del recinte hi havia una capella avui reconvertida en habitació. Va ser considerablement ampliada al segle XIX.","coordenades":"41.8412700,2.1157900","utm_x":"426590","utm_y":"4632531","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Ha patit moltes reformes que intenten respectar les estructures i la factura antigues.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79958","titol":"Casamitjana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casamitjana-2","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 43. Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular de tres pisos amb teulada a dues vessants sense ràfec. L'accés està situat al sud. A prop de l'edifici principal hi ha diferents coberts amb teulada a dues vessants. No s'observen inscripcions.","codi_element":"08138-71","ubicacio":"A 7 Km al nord de Moià. L'accés és un trencant a mà dreta després de Montví de Baix.","historia":"L'edifici actual és l'adoptat a principis de s. XVIII però la família Casamitjana ja està documentada i activa durant el s. XV.","coordenades":"41.8380400,2.0777200","utm_x":"423425","utm_y":"4632205","any":"1700","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79958-foto-08138-71-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79959","titol":"Casanova de la Coma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casanova-de-la-coma","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 44. Moià.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"S'ha restaurat recentment","descripcio":"Masia de planta quadrada i teulada a dues vessants amb xemeneia que conserva l'estructura de fusta. La porta d'accés es troba orientada al sud . La finestra de sobre la porta té una inscripció a la llinda: ' SUBÎRA\/1805 '. Les finestres de l'edifici estan fetes amb grans blocs de pedra. El pis superior queda diferenciat de la resta de les façanes per un tipus de construcció específic. Part de la façana est està feta de maó i resta part de les quadres de factura més moderna.","codi_element":"08138-72","ubicacio":"A poc més de 4 Km al sud de la vila de Moià.","historia":"Va ser construïda com a masoveria de la Coma de Sant Jaume. Els últims en habitar-la van ser els Sala que vivien de l'agricultura i la ramaderia.","coordenades":"41.7833400,2.1116100","utm_x":"426176","utm_y":"4626103","any":"1805","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79959-foto-08138-72-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79959-foto-08138-72-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79960","titol":"La Casanova de l'Heura","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-casanova-de-lheura","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg.45. Moià.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia originàriament d'un sol cos amb l'accés a l'est per una porta de ferro rovellat. No s'hi observa cap inscripció. Vora l'entrada s'ha annexat un edifici fet amb maons moderns que serveix de cobert a les vaques i un altre per les eines. A la façana sud de la masia hi ha un altre edifici de menys alçada i de sostre també de teula a dues vessants on se situa el paller . El paller té una curiosa finestra rectangular de grans dimensions per on es puja la palla. A la banda de ponent de la masia hi ha una escala feta amb blocs de pedra rectangulars que sobresurten dels murs dels marges sense barana que que dóna accés a l'hort.","codi_element":"08138-73","ubicacio":"A 6, 5 Km al nord de Moià.","historia":"Antigament formava part de la masia Comes Vell, de la qual està separada per uns metres marcats pel camí. Va ser construïda l'any 1908 i des d'aleshores la família Franquesa hi habita i en són els propietaris. Actualment hi viuen 3 persones que viuen de l'agricultura, d'una mica d'aviram i de les vaques de pastura..","coordenades":"41.8490600,2.1120700","utm_x":"426290","utm_y":"4633399","any":"1908","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79960-foto-08138-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79960-foto-08138-73-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79961","titol":"Caselles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caselles-3","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 48. Moià.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular de dos pisos més golfes amb teulada a dues vessants sense ràfec molt reformada, a la banda oest té annexat un cobert, antiga pallissa, amb el sostre també reformat. Les finestres són petites i amb ampit situades de forma asimètrica. A llevant hi ha dos edificis annexats d'obra nova de dos pisos més golfes on el maó és molt visible, ambdós tenen teulada a dues vessants amb testers de fusta. No s'observen inscripcions.","codi_element":"08138-74","ubicacio":"A 5 Km de la vila de Moià.","historia":"La masia va ser molt modificada al s. XIX però és més antiga.","coordenades":"41.8274900,2.0852500","utm_x":"424038","utm_y":"4631027","any":"1890","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79961-foto-08138-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79961-foto-08138-74-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A l'any 1930 es va ampliar.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79962","titol":"Les Cases de Ferrerons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-cases-de-ferrerons","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 49. Moià. Rodríguez Lara, J. L. (2009): Aproximació a la toponímia del Moianès. Barcelona: Dalmau.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Actualment estan abandonades","descripcio":"Conjunt de cases rurals la majoria derruïdes que pertanyen al conjunt d'edificis, junt amb l'església de Sant Pere, que formava part de l'antiga parròquia de Ferrerons. A la llinda d'una de les finestres hi ha la data 1789. En una de les parets d'una pallissa situada a llevant del conjunt es veu la data de 1727. L'entrada per la banda sud es feia per una porta d'arc de mig punt, mentre que per la cara occidental hi ha un ampli arc rebaixat.","codi_element":"08138-75","ubicacio":"A 8 Km de la vila de Moià","historia":"Apareixen en els fogatges de 1497 i 1553. Sembla que antigament hi havia hagut tres habitatges, que actualment estan desocupats i sense cap ús. Les cases estan unides formant un conjunt, amb dues i tres plantes d'alçada i cobertes a dues vessants. A la façana de migdia hi ha un porxo modern afegit. Al voltant hi ha alguns coberts separats de les cases. A la llinda d'una de les finestres hi ha la data de 1789, però està en un volum que constitueix una ampliació d'un volum més antic. L'època de construcció és el segle XVIII. A finals de la dècada dels anys 50, van deixar d'estar definitivament habitades per masovers. Fins aleshores hi havia viscut la família de la Josefina Pons.","coordenades":"41.8349100,2.1390000","utm_x":"428510","utm_y":"4631805","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79962-foto-08138-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79962-foto-08138-75-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Font al costat on encara avui comença el torrent de Graus.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79963","titol":"La Caseta Alta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-caseta-alta","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 51. Moià.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Molt reconstruïda.","descripcio":"Masia de planta quadrada de tres pisos amb teulada a dues vessants i ràfec amb línia de teules. Està totalment reformada. Porta principal d'estil clàssic al sud. A la façana nord té una petita cisterna-pou i a llevant hi ha un cobert també de planta rectangular amb teulada a dues vessants sense ràfec i amb un fumeral. L'era ha desaparegut i en el seu lloc hi ha terreny de gespa. Algunes de les finestres disposades asimètricament en les quatre façanes conserven els carreus de pedra gres i no tenen ampit, tot i que n'hi ha d'obra nova, de maó. No s'observa cap tipus de inscripció en les llindes ni a les portes.","codi_element":"08138-76","ubicacio":"Al nord de Moià, a 9 km de la vila.","historia":"L'inventari de masies de Moià la data al segle XVII. Antigament la Caseta Alta, la Guantera i el Soler formaven una única propietat. A l'any 1965 la família de masovers que hi vivia va marxar i el mas va passar a ser utilitzat com a magatzem d'ICONA. Va ser aleshores quan aquesta zona, també coneguda com la Monjoia, va passar d'ésser una roureda a una gran pineda.","coordenades":"41.8450200,2.1356500","utm_x":"428243","utm_y":"4632930","any":"1672","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79963-foto-08138-76-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Dona nom a un coll, el collet de la Caseta Alta.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79964","titol":"La Caseta de Vilacendra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-caseta-de-vilacendra","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 53. Moià.","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta quadrada de dos pisos i teulada a dues vessants amb ràfec de tres filades mixtes (rajola, teula, rajola) totalment reformada. A les façanes nord i sud hi ha dos coberts amb teulada a dues vessants sense ràfec. El que està situat al nord és de factura de maó, el de la façana sud està fet amb pedra gres i és d'estil porxo obert. Sembla, per documentació fotogràfica antiga, que l'estructura que s'observa avui en dia ha conservat bastant l'antiga: dos pisos, dues de les portes de la façana sud, planta quadrada i com a mínim un cobert. Annexat a l'antic mas hi havia la pallissa que avui és una galeria porxada amb cinc arcs de mig punt i columnes esveltes en maó. L'entrada moderna està situada al sud, com l'antiga i en l'estructura interior s'observen encara els forats de les bigues que aguantaven el segon pis. L'única part original que queda és part de la paret de maçoneria i dues bigues de fusta d'una porta que es troba a sota de la galeria de llevant. Les teules de l'edifici principal i les dels coberts semblen reaprofitades del mas antic. A uns metres en direcció a ponent del cobert situat al sud, hi ha un pou d'estructura semicircular i teulada d'obra també nova que ja constava en la documentació antiga.","codi_element":"08138-77","ubicacio":"A 1 km de Moià. A pocs metres vers ponent del carrer Antoni Gaudi.","historia":"","coordenades":"41.8080800,2.0843500","utm_x":"423940","utm_y":"4628873","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79964-foto-08138-77-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79964-foto-08138-77-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"De l'edifici antic en resten pocs testimonis com ara els forats de les bigues antigues del primer pis.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79965","titol":"La Caseta d'en Fermí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-caseta-den-fermi","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 55. Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular amb finestres i dintell de la porta amb inscripció : ' MAS DE DOMINGO LLOBATERAS\/1733 '. L'embigat de l'entrada és de formigó, tot i que les estructures originals eren de pedra regular amb morter de calç. Es conserva també l'enllosat de pedres de l'entrada a la casa i part de l'era també amb el paviment. L'edifici annex eren les quadres, conserva l'embigat de fusta i els arcs de volta catalana, actualment és el garatge on guarden els estris del camp. L'accés és una gran porta amb contrafort. Cap a la banda oest de la masia hi ha encara dos petits edificis, els corrals on actualment hi guarden l'aviram, els sostres d'aquest estan en males condicions a diferència dels dos edificis principals, on viuen els masovers, i el 'garatge' amb teulada a dues vessants que es troba en bones condicions. Crida l'atenció el menjador antic en pedra que decora l'entrada de la masia.","codi_element":"08138-78","ubicacio":"A 2 km a l'oest de Moià.","historia":"Va ser construïda al s. XVIII i posteriorment ampliada.","coordenades":"41.8184700,2.0806700","utm_x":"423647","utm_y":"4630030","any":"1733","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79965-foto-08138-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79965-foto-08138-78-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Tenen bassa natural i hort i un petit pou tot i que reben aigua corrent del poble.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79966","titol":"El Clapers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-clapers","bibliografia":"Tarter i Fonts, R(2007), font oral. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 60. Moià.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular de tres pisos més golfes i teulada a dues vessants amb ràfec de quatre filades mixtes (teula, rajola, teula, rajola) decorada amb rombe vermell sobre fons blanc. L'accés a l'edifici es fa per una portalada a dues vessants que als laterals conserva els murs que emmurallen els diversos edificis. D'aquesta es passa al barri on es distribueixen més de cinc coberts. L'accés a la masia és per una porta d'estil clàssic encarada al sud. Al carreu que forma la clau de la llinda hi ha un escut en que s'observa un crismó sobre el que sembla una lletra ' B ' molt decorada. A la punta destra de l'escut hi ha inscrit en baix relleu la data: ' 1577 ' on els números estan disposats al revés. A l'esquerra d'aquest escut hi ha pintat en negre el Nº 10 emmarcat amb motius vegetals de color vermell i negre. A la banda inferior d'aquest número hi ha un altre: Nº 13; en pintura negra el qual no s'observa amb molta claredat. La porta dóna accés a un vestíbul amb volta de canó feta amb carreus de pedra i paviment enllosat original, des del qual es distribueixen les estances. A la façana sud i sobre la porta d'accés hi ha un balcó i set finestres, totes amb muntants de carreus regulars de gres amb motllura perimetral i ampits motllurats, una d'elles té l'arc ogival i un altre un baix relleu en el que s'observen les sigles: IHS (Jesús) acompanyades d'una creu de Malta, emmarcades per un marc semicircular que es troba dintre d'un marc rectangular decorat als angles amb motius vegetals. A l'angle sud-oest del tercer pis de la façana de ponent, hi ha restes de la base d'una antiga torre de defensa i a la part central de la façana hi ha annexat un cos de planta rectangular i teulada a una vessant que arriba a l'alçada del segon pis, la comuna. A l'esquerra d'aquest hi ha un petit cobert que havia estat forn de pa, actualment tapiat com dues de les finestres amb ampit motllurat. Al mig de la façana de tramuntana hi ha un cos rectangular d'uns 2 x 5 m de carreus regulars amb un ampit homogeni de lloses que el decoren on es troba situat el pou de forma circular i que encara conserva l'estructura de fusta amb la corriola de ferro per extraure aigua, tasca que encara realitzen els masovers tot i que tenen aigua corrent provenint del poble. La planta rectangular correspon a una terrassa que sota del nivell del terra acull una cisterna que continua recollint aigua de la pluja per un sistema de canalització antiga. Les sis finestres d'aquesta façana són d'estil clàssic amb carreus de gres gris i ampit motllurat. La porta d'accés a la terrassa té inscrita la data: ' 1773 ' molt possiblement la data d'una de les reconstruccions de l'edifici.","codi_element":"08138-79","ubicacio":"A l'est de la vila en direcció a Vic, en el pla de Castellnou. Després del Masot.","historia":"La família Clapers ja està documentada al s. XVI però se suposa que la masia és més antiga, tot i que l'estructura que té en l'actualitat és de mitjans del s. XVIII.","coordenades":"41.7976700,2.1206500","utm_x":"426944","utm_y":"4627686","any":"1577","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79966-foto-08138-79-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79966-foto-08138-79-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79967","titol":"Les Closanes - Les Crosanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-closanes-les-crosanes","bibliografia":"Tarter i Fonts, R(2007), font oral. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 62. Moià .","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular de dos pisos amb teulada a dues vessants amb ràfec d'una línia de lloses de pedra. Annexat a la paret de tramuntana hi ha un cobert molt reconstruït que havia estat les quadres. A ponent té un petit muret d'un metre aproximadament realitzat en època actual i en el que hi ha un bloc de pedra amb la data 1952, que pertanyia a un dipòsit modern de la casa.","codi_element":"08138-80","ubicacio":"A 7 Km de Moià a la Ctra. de Moià-Vic km 32.","historia":"La família Closanes està documentada ja al s. XVII.","coordenades":"41.8033600,2.1451200","utm_x":"428983","utm_y":"4628297","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79967-foto-08138-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79967-foto-08138-80-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Aquesta masia havia pertangut a Ignacio de Torrents, un aristòcrata que també va ser propietari de can Rocafort (actual Ajuntament).","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79968","titol":"Codinacs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/codinacs-0","bibliografia":"Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K 102 GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 63. Moià .","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria netejar l'entorn i edifici i sobretot consolidar les estructures, murs, llindes i inscripcions.","descripcio":"Masia de planta rectangular amb teulada moderna a dues vessants. A la façana d'accés (sud) hi ha restes d'una porxada que podria haver estat la cort, hi ha restes de frontisses de porta, vuit finestres petites i un balcó amb barana de ferro forjat sobre la porta d'ingrés a l'habitatge. A la façana est hi ha una porta sense balcó amb arc apuntat d'estil gòtic. La façana nord està bastant coberta per esbarzers però es pot observar una finestra tapiada amb motllures gòtiques. En aquesta façana hi ha un annex construït amb maons i ciment en el que sembla haver estat utilitzat com a coniller. Davant es pot observar un llorer centenari. No s'observa cap inscripció a cap llinda excepte la que es troba a la façana sud, tocant a la teulada al costat dret, feta a mà en la que diu: ' 13-03-51 ', està situada en un afegit de ciment i molt possiblement es tracta de la data en la que va arribar la llum a la masia ja que es troba a sota del cablejat. Annexades a l'est de l'antic habitatge hi ha dues construccions amb retocs moderns fetes de ciment, una d'elles el paller, avui abandonat.","codi_element":"08138-81","ubicacio":"Al Nord de Moià, a 5, 5 Km de la vila.","historia":"","coordenades":"41.8467000,2.0930000","utm_x":"424704","utm_y":"4633153","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79968-foto-08138-81-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79968-foto-08138-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79968-foto-08138-81-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Gòtic|Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Des de 1992 es troba abandonada ja que els seus últims masovers van anar a viure al poble.s. XVII.","codi_estil":"94|93|96","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79969","titol":"Carrer del Forn","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-del-forn","bibliografia":"Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià.","centuria":"XV","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer que va des del Carreró fins arribar a la plaça de l'Ajuntament, la plaça Sant Sebastià. En ell es troben edificis de factura artística interessant que ens donen una visió de l'arquitectura d'època barroca de la vila amb elements com bossells amb dates, finestres amb motllures perimetrals i\/o ampits tals com els números: 3, 5, 6 , 7, 20, 22, 27, 29, 31 34, 30.","codi_element":"08138-82","ubicacio":"Casc Urbà - Del carreró fins la Pl. de Sant Sebastià","historia":"Carrer que junt amb els de les Joies, Sant Antoni i el carrer Jussà formen els quatre carrers que envoltaven la muralla del s. XV i possiblement ja existien abans. Deu el seu nom a l'existència en aquest indret del forn de pa propietat del Comú de a Vila ja en època medieval. .","coordenades":"41.8124600,2.0982900","utm_x":"425103","utm_y":"4629347","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"S'anomena carrer del Forn perquè a l'edat mitjana era on hi havia l'únic forn municipal.","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79970","titol":"Comes Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/comes-nou","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 66. Moià .","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular amb dos pisos més golfes i teulada a dues vessants sense ràfec que encara conserva el paller de teulada a dues vessants amb l'embigat del pis superior i la porta per carregar el blat. Té les llindes de les finestres de fusta i els muntants de maó. No s'observa cap inscripció ni data de construcció. L'entrada es fa per un lateral després d'accedir a un pati amb reixa que dona a un hort. A la banda sud i annex al mas hi ha el que molt possiblement eren les quadres de les que encara es conserven part dels murs i de la teulada original tot i que té parts de ciment modern. Té una cisterna d'on obtenen l'aigua. Masia construïda en una vall.","codi_element":"08138-83","ubicacio":"Al nord i a 5, 5 km de la vila.","historia":"","coordenades":"41.8530900,2.1105700","utm_x":"426170","utm_y":"4633848","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79970-foto-08138-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79970-foto-08138-83-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79971","titol":"Xup de Les Comes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xup-de-les-comes","bibliografia":"Serra i Coma, R; Sarri, J (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Estructura de planta quadrada construïda en pedra seca amb unes mesures de 10 x 3 x 5 m que actualment es troba adossada a uns coberts de la banda de llevant de la masia de les Comes de Santa Eugènia. Dos arcs rebaixats independents parteixen simètricament el conjunt. Un d'aquests arcs va ser utilitzat com a safareig. L'altre arc està tapiat i d'ell sobresurt una estructura de planta rectangular d'uns 4 x 5 x 5 m coberta per una volta de canó.","codi_element":"08138-84","ubicacio":"A 6 Km a l'est de la vila en direcció a Collsuspina Ctra. N-141 Km. 32.","historia":"No hi ha documentació escrita d'aquesta construcció i la tradició oral diu que era un lloc on es conservaven els aglans.","coordenades":"41.8138500,2.1535500","utm_x":"429695","utm_y":"4629455","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79972","titol":"Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coromines-2","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 71. Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular de tres pisos, les golfes són porxades, dues de les finestres amb forma de mitja circumferència i les altres dues situades a l'est, rectangulars. De les quatre cap conserva porticons. La teulada és a dues vessants amb ràfec mixt de tres filades (rajola, teula, rajola). Als forats (finestres) hi ha simetria i la majoria d'ells té ampit; a la façana oest es conserva una finestra amb el porticó de fusta original. El nucli principal, que està en molt mal estat, està acompanyat per dos coberts amb teulada a dues vessants. Ambdues entrades estan a l'interior del barri ja que la masia està emmurallada. Aquest coberts tot i ser de baixa alçada, uns 2, 50 m, tenen una doble funció: el pis de dalt d'1 m aproximadament és o era pallissa i el pis de sota les quadres. Encara es conserven les portes i els respiradors originals de fusta tallada. La porta d'accés a l'edifici original té dues inscripcions: ' 1763 ' i a sobre en resta part d'una altre data tapada amb morter que procedia de la terrassa construïda al primer pis, avui mig ensorrada, que deixa entreveure ' 1\/_7 ', el segon número podria ser un cinc, el tercer es podria esbrinar amb una intervenció que retirés el morter que hi ha a sobre. El vestíbul de la masia conserva el paviment d'enllosat original i a la façana sud es poden observar restes de l'estuc original. La factura de tot l'edifici és de pedra i fang. L'accés al conjunt es fa per una portada de maó amb arc rebaixat més modern, probablement de la mateixa època en la que es van construir les terrasses del primer pis i els coberts.","codi_element":"08138-85","ubicacio":"A 3 Km a l'oest de Moià.","historia":"Els seus propietaris ho són també del castell de Clarà i l'ermita.","coordenades":"41.8243600,2.0795600","utm_x":"423562","utm_y":"4630685","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79972-foto-08138-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79972-foto-08138-85-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A l'interior hi ha un forn de pa que actualment no es conserva, està tapiat. La masia ha estat reformada diverses vegades destacant-ne la de l'any 1768. A l'any 1985 es va fer l'última construcció destacable, el cobert.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79973","titol":"L'Era del Sastre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lera-del-sastre","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 75. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"Està en bastant mal estat de conservació. Caldria consolidar façanes originals.","descripcio":"Masia de petites dimensions de planta rectangular de tres pisos i teulada a dues vessants sense ràfec amb molts afegits moderns. La porta d'accés és al nord i es realitza per una portalada d'estil simple. A la banda de ponent hi ha un cobert-quadra que conserva la llarga llinda de fusta de l'antic accés a les quadres.","codi_element":"08138-86","ubicacio":"Casc Urbà - Ctra. de Manresa davant de la plaça del Moianès.","historia":"","coordenades":"41.8155600,2.0947500","utm_x":"424813","utm_y":"4629694","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Té afegits moderns.s. XVIII.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79974","titol":"La Franquesa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-franquesa-0","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 76. Moià.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular de tres pisos de grans dimensions amb teulada a dues vessants i ràfec amb una filera de lloses. Tot el conjunt està emmurallat per mur de maçoneria amb algun retoc modern. La portalada d'accés està orientada al nord i té una teuladeta a una vessant amb ràfec d'una filada de rajoles. L'accés dona pas a un barri que conserva algun fragment de paviment enllosat, on es distribueixen dos coberts al sud, el cos original, el paller i un altre cos que actualment forma part de l'habitatge. El cos original de planta rectangular de tres pisos i teulada a dues vessants amb ràfec amb testers de fusta i a la façana nord amb una filera de lloses, té la porta d'accés orientada al sud amb una petita teulada a una vessant. La finestra que hi ha a sobre de la porta (segon pis) té una inscripció a la llinda: ' AL NO DE 16 (Crismó IHS) 61\/MOSEN JOAANTONI\/SONIMADRE COPPALA ARETAT '. Annexat a llevant hi ha un cos de planta rectangular de dos pisos amb teulada a dues vessants i voladís amb testers de fusta, antic paller, que conserva l'embigat del sostre intern, una porta a nivell del segon pis amb arc de mig punt i que conserva part de les frontisses de la porta. En el pis terra hi ha restes d'estructura del que va ser el galliner. Annexat a ponent del cos original del conjunt hi ha un cos de planta rectangular i teulada a dues vessants amb ràfec d'una filada de lloses amb una de les finestres amb ampit motllurat que a la seva vegada està annexat al cobert de dos pisos i teulada a dues vessants amb ràfec d'una filada de lloses que conserva l'estructura de bigues recolzat amb biga perfilada i el paviment de rajola. El segon cobert que tanca el conjunt intramurs és porxat, amb teulada a una vessant inclinada cap al barri amb ràfec amb dues filades de rajoles i fris amb testers de fusta i rajoles. Aquest cobert conserva dos abeuradors de ceràmica i el sostre embigat. A la façana exterior nord hi ha una porta ampla amb arc de mig punt i tres finestres de les quals només una és de construcció original. En la banda de ponent d'aquesta façana i a sota d'aquesta finestra hi ha un contrafort ample de maçoneria. A la façana de ponent es veuen pràcticament els fonaments i només una de les quatre finestres és original. En els dos altres cossos annexats al cos original només hi ha una porta amb arc de mig punt de maó. A pocs metres de l'exterior orientada al sud hi ha una bassa de planta rectangular i d'uns tres metres de profunditat, construïda en rajola a mode de quadrícula. Al mur exterior de la banda nord hi ha la data: ' 1931 '.","codi_element":"08138-87","ubicacio":"A 3 Km al sud de Moià. C-59 trencant a mà dreta. Camí sense asfaltar.","historia":"Masia que formava una única propietat junt amb el Prat de la Plana, les Humbertes i la Casanova del Prat fins que el seu propietari es va morir i la finca es va dividir entre els seus dos fills.","coordenades":"41.7912200,2.1010900","utm_x":"425311","utm_y":"4626987","any":"1661","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79974-foto-08138-87-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79974-foto-08138-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79974-foto-08138-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Els últims masovers es remunten als anys 40. Actualment és explotada per la Gònima.","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79975","titol":"El Gai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-gai","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 78. Moià.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta quadrada de dos pisos amb l'accés, no original, situat a la façana sud d'una estructura posterior de planta quadrada de torre de defensa amb dos balcons i dues finestres. Encara conserva restes del que va ser l'era i de les escales que segurament anaven a l'hort. A l'est hi ha un cobert de mitjana dimensió, annexat al nucli principal, de planta rectangular amb teulada a dues vessants que possiblement era destinat a la quadra. Davant de la façana nord hi ha un cobert de teulada a una vessant, que encara conserva la porta d'accés de fusta ( tot i que està en males condicions) destinat a pallissa.","codi_element":"08138-88","ubicacio":"A 4 Km al nord-est de la vila Ctra. N-141-C km.","historia":"Antiga masoveria del Masot. Actualment funciona com a segona residència.","coordenades":"41.8142100,2.1360100","utm_x":"428238","utm_y":"4629509","any":"1832","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79975-foto-08138-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79975-foto-08138-88-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Els últims masovers van ser la família d'en Magí Portet i van marxar ara fa més de quaranta anys.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79976","titol":"Creu de terme de Sant Martí o de l'Oratori","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-terme-de-sant-marti-o-de-loratori","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Fragments de l'antiga creu de terme anomenada també de l'Oratori. La pedra és una calcària. Hi ha tres fragments de fust de columna octogonal amb els números d'inventari del Museu Municipal: 1470, 1471, 1472 i restes del capitell que té número d'inventari 1473.","codi_element":"08138-89","ubicacio":"Museu Municipal","historia":"Es trobava situada al principi del carrer deSanta Magdalena, on hi havia la font i el comunidor parroquial des d'on es comunien les tempestes. Fou desmuntada a finals del segle XIX.","coordenades":"41.8114500,2.0984600","utm_x":"425116","utm_y":"4629235","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A l'inventari del Museu apareix el s. XV amb interrogant.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79977","titol":"Castell de Rodors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-rodors","bibliografia":" AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès pàg. 167-185. Dalmau, Rafael (1976); Els Castells Catalans. V. pàg. 667-681. Barcelona. Generalitat de Catalunya, Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K102GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.<\/p> ","centuria":"X","notes_conservacio":"Caldria fer una neteja de l'indret ja que està totalment tapat per la vegetació.","descripcio":" Restes d'edifici fortificat enderrocat del que només en queda un parament d'uns 7 m aproximadament dempeus. Totes les pedres de la construcció van ser venudes però encara en resten unes quantes que permeten, més o menys, observar la dimensió de l'antiga construcció. Prospectant el terreny es poden observar fragments ceràmics amb i sense decoració i forma dels segles XVII-XVIII, sobretot de plats i bols, algun fragment de vidre, frontisses de portes de ferro molt rovellat, fragments de teula, de rajola de ceràmica decorada amb les quatre barres digitals.<\/p> ","codi_element":"08138-90","ubicacio":"Al nord de la vila. C-59 segon trencant a mà esquerra després de Montví de Baix.","historia":" El castell està ja documentat al s. X com a ' Castro Rossedores '. Apareix també en la venda d'un alou el juny de 986 pel comte Borrell a Adroarius i muller i consta com un dels límits el terreny 'terminio de Rosedores'. La zona nord-oest del municipi de Moià va formar, durant segles, una jurisdicció pròpia que principalment va estar sotmesa al castell de Rodors que, del domini directe del rei (s. XIII) va passar a ser regit pels castlans de Clarà. Al s. XIII hi tenia drets la família Talamanca-Sta. Coloma. Molt aviat el castell va passar al domini directe reial i va ser regit pels castlans de Clarà. Des de l'any 1381 i fins el s. XVII va ser propietat de la família Planella i posteriorment va formar un terme autònom governat pel sotsveguer del Moianès. Al s. XVII San Feliu de Rodors també pertanyia al ' Sr. Rey' figurant en la Sotsvegueria de Moià i de la mateixa vegueria de Barcelona. Durant els anys 1714 i l'any 1840 va formar un batllia pròpia anomenada de Les Tres Quadres o la Batllia Forana junt amb Ferrerons i Sant Pere de Marfà. Va resultar un dolent amagatall de joies que pertanyien a la verge (Santuari del Remei de Caldes de Montbui) l'any 1809 davant dels francesos. L'any 1845 Rodors i Ferrerons es van fusionar amb Moià. El castell va subsistir com a masia fins l'any 1960 any en el que va ser venut al mateix temps que els seus blocs de pedra que van ser utilitzats per a construccions noves.<\/p> ","coordenades":"41.8396700,2.0838800","utm_x":"423939","utm_y":"4632381","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79977-foto-08138-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79977-foto-08138-90-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Està totalment en runes i la majoria dels blocs de pedra van ser venuts als anys 60. Està cobert de vegetació que impedeix la legibilitat general de les restes.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["42"]},{"id":"79978","titol":"El Jó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-jo","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 94-95. Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular amb tres pisos amb teulada a dues vessants i ràfec de tres pisos mixtes (rajola, teula, rajola). La façana principal d'accés està orientada cap al sud i gairebé totes les finestres tenen ampit amb petita motllura. A la banda est hi ha adossat un cobert també de maçoneria però totalment reformat.","codi_element":"08138-91","ubicacio":"Casc Urbà - C. Mercè Rodoreda, 26","historia":"","coordenades":"41.8105600,2.1042100","utm_x":"425593","utm_y":"4629131","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79978-foto-08138-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79978-foto-08138-91-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Totalment restaurada i ampliada amb nous coberts construïts l'any 1989.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79979","titol":"Magadins Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/magadins-nou","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 96. Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb ràfec d'una filera de lloses bastant restaurada per convertir-la en un habitatge de turisme rural. L'edifici principal ha estat reformat per encabir dos apartaments de turisme rural. Encara conserva els annexos, antigament les quadres, i dos coberts que encara conserven la seva estructura original i les teulades. Un dels coberts conserva l'abeurador, actualment serveix com a magatzem. No s'observa cap inscripció en cap de les finestres ni portes. No queda rastre de l'era i en el terreny que l'ocupava hi ha una piscina coberta. La teulada de l'edifici principal és nova.","codi_element":"08138-92","ubicacio":"A 4 Km a l'est de la vila.","historia":"Va ser construïda pels propietaris de Magadins Vell a la segona meitat del segle XVIII per traslladar-s'hi a viure mentre deixaven la casa vella a uns masovers.","coordenades":"41.8400000,2.1040700","utm_x":"425615","utm_y":"4632400","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79979-foto-08138-92-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"1870.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79980","titol":"Magadins Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/magadins-vell","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 98. Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular (nucli original) amb dos pisos més golfes totalment reformada amb teulada a dues vessants. No s'observa cap inscripció ni en llindes ni en portes. La porta d'accés al restaurant està a l'oest però la que devia ser l'original (avui àmbit de la cuina, està al sud). A la banda est de l'edifici principal hi ha un annex amb unes finestres que han patit en menor grau la reconstrucció. No hi ha restes de l'era ni de coberts.","codi_element":"08138-93","ubicacio":"A 6 km a l'est de la vila a la C-59 en direcció a l'Estany","historia":"","coordenades":"41.8434900,2.1058800","utm_x":"425770","utm_y":"4632786","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79980-foto-08138-93-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Actualment funciona com a restaurant.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79981","titol":"Molí del Perer (masia)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-perer-masia","bibliografia":"Aymamí i Domingo, G; Pallarés i Personat, J (1994); Els Molins Hidràulics del Moianès i de la Riera de Calders. XXVI Premi Sant Bernat. Barcelona. Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 101. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt d'edificacions que s'estructuren al voltant d'un molí possiblement reformat l'any 1859. La part residèncial (masia) presenta una planta quadrada i porta, i tot fa pensar que també hauria estat reformat a mitjan segle XIX. El conjunt es complementa amb antics estables i corts. Pel que fa al molí, actualment és ben visible la bassa amb la rampa que duia l'aigua fins a les rodes. Externament no s'observa res més.","codi_element":"08138-94","ubicacio":"A 10 Km al nord-oest de la vila.","historia":"La masia actual va ser construïda l'any 1850 per la família Roca.","coordenades":"41.8432000,2.0581500","utm_x":"421807","utm_y":"4632796","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79981-foto-08138-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79981-foto-08138-94-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"L'aigua que omplia la bassa del molí provenia del molí situat a escassos metres a llevant (fitxa 161)","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79982","titol":"Molí Nou de Passerell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-nou-de-passerell","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 104. Moià.","centuria":"XIII","notes_conservacio":"La inscripció de la llinda està en mal estat, s'hauria de consolidar.","descripcio":"Masia-Molí de planta rectangular de dos pisos i amb teulada a dues vessants amb voladís de fusta. L'edifici està totalment reformat i no queda cap vestigi de la seva antiga funció exceptuant una roda de molí que està situada a l'era i una altra que forma part de la font de la zona d'acampada. S'intueix on era la bassa, però no en queda cap rastre, ni d'ella ni del carcabà. L'entrada està a la façana sud i l'accés es fa per una terrassa totalment refeta. Un cop a l'interior es diferencien dos àmbits, el primer que ens trobem en entrar és una petita cuina amb barra americana i tot seguit, sense portes que els separin, s'entra al menjador amb llar de foc i dues llargues taules i bancs de fusta. En un angle d'aquesta sala hi ha una escala de cargol moderna de metall que dona l'accés a la sala de dormitori amb una llarga llitera d'uns sol cos i els lavabos. Els portons de les finestres són de fusta moderna. La porta principal de la masia està a la planta baixa a peu de l'era amb una llinda amb inscripció: ' IOAN\/17(CRISMÓ)60\/BATA '. A la dreta d'aquesta porta hi ha una antiga llinda de porta o finestra amb una data que a penes es veu: ' 1814 ', al reconstruir la masia van fer servir la llinda com a una pedra més. L'era no conserva cap traça de paviment però si que es troben lloses davant de l'entrada de la llinda. La teulada és a dues vessants amb xemeneia però és totalment nova. La masia es troba a prop de l'embassament i de la presa.","codi_element":"08138-95","ubicacio":"Al Nord i a 1 Km de la vila. Ctra. a L'Estany direcció a l'embassament de Passarell.","historia":"Construït l'any 1760 pels amos de Passerell. A mitjan anys noranta del segle XX es va començar a restaurar després d'una llarga època d'estar abandonat i en estat ruïnós. Els últims moliners van ser de la família Fonts que abandonaren la masia-molí als anys 1956-1957.","coordenades":"41.8202500,2.1034500","utm_x":"425541","utm_y":"4630208","any":"1760","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79982-foto-08138-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79982-foto-08138-95-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79983","titol":"Montví de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/montvi-de-dalt","bibliografia":"Tarter i Fonts, R(2007), font oral. Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 108. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de grans dimensions de planta rectangular de dos pisos més golfes amb teulada a dues vessants amb ràfec de quatre filades (teula, i tres de rajola) i dos fumerals d'obra nova situats a llevant de la teulada. A la façana sud del cos original hi ha afegit un de planta rectangular amb dos pisos, el segon del qual el forma una galeria porxada amb quatre arcs de mig punt i columnes de secció cilíndrica amb semicercles de ceràmica. Aquest edifici, un pis més baix que el nucli original, té teulada a dues vessants amb tres filades mixtes (teula, rajola, rajola). A la façana de llevant hi ha restes d'una façana d'un cobert que hi havia annexat a tramuntana. No s'observa cap inscripció en tot l'edifici. A l'interior es conserven dos arcs rebaixats de grans dimensions i gran part del paviment de rajola ceràmica en quadrícula. Un dels accessos a l'edifici (façana de ponent) que dona pas a les sales distribuïdes per aquests arcs també ens dirigeix a una petita sala, a mà dreta, on encara es conserva un forn. L'accés nou a la masia es realitzarà per la façana de tramuntana, on hi ha una escala de pedra i on es troba un petit abeurador de font amb forma de cara d'angelet (de factura gòtica). A uns metres a l'est de la masia es troba l'antiga pallissa totalment refeta que actualment és un habitatge.","codi_element":"08138-96","ubicacio":"A poc més de 2 Km al nord de la vila. Ctra. BP-4313 a L'Estany.","historia":"Des del s. XVI n'és la propietària la família Carner. Durant el s. XVII es fan servir dos noms per anomenar el mas: Montví del Pla o Carner i Montví de Dalt.","coordenades":"41.8247000,2.0966100","utm_x":"424978","utm_y":"4630708","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"s. XVII.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79984","titol":"Can Nespler","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-nespler","bibliografia":"Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 111-112. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular de dos pisos amb teulada a dues vessants sense ràfec que es troba al costat de l'església de Sant Pere de Ferrerons. L'entrada es realitza per una porta orientada a ponent amb teulada de mitja vessant que dona accés al barri en el que es troba la porta a l'habitacle amb arc simple que conserva la porta de fusta original. A la façana de ponent hi ha una petita estructura rectangular amb una teulada a una vessant que podria tractar-se de l'antiga comuna, aquesta està totalment reconstruïda en ciment. La façana nord, que queda en un nivell més alt degut al desnivell de la muntanya, té una porta amb arc simple. L'interior conserva el sostre d'embigat de fusta. Vers ponent, l'edifici tenia un cos annex del que es conserva part d'una de les parets que té una petita finestra amb bossell de fusta. No s'observa cap inscripció ni data en l'exterior.","codi_element":"08138-97","ubicacio":"A 6 Km de Moià - N141 Km 29,4. A prop de l'església de Ferrerons.","historia":"","coordenades":"41.8289400,2.1269000","utm_x":"427498","utm_y":"4631152","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79984-foto-08138-97-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Durant alguns anys romangué deshabitada i ha estat habilitada per poder viure-hi perquè el seu estat era pràcticament ruïnós. Els últims masovers van marxar-ne als anys 70. Era antigament era anomenada casa Ferrerons.A l'oest d'aquest edifici hi ha un altra masia, molt reconstruïda, denominada cobert de Can Nespler ja que antigament era el seu cobert.S. XVII.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79985","titol":"L'Ocella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/locella","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 113-114. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia d'un sol cos de planta rectangular amb dos pisos més golfes amb teulada a dues vessants amb ràfec amb voladís. Aquest està suportat per testers de bigues de fusta amb una línia de rajola que a la façana de tramuntana és de formigó. L'accés a l'habitatge està a la façana de llevant per una porta dovellada d'estil senzill amb motllura dòrica a l'interior. A la clau de la porta hi ha un escut amb data inscrita: '1797' amb restes de pàtina on s'observa una diadema amb cinc perles, a sota de la qual hi ha restes d'una inscripció il·legible i, en un tercer nivell, acompanyada per unes volutes verticals, la data. Al segon pis de la façana sud hi ha una galeria porxada de tres arcs de mig punt d'obra nova que possiblement hagi respectat la forma original amb paviment de rajola en quadrícula conservada. Al mateix pis s'han afegit tres finestres d'obra nova. A la façana de ponent hi ha un cos de planta rectangular d'uns 6,5 x 2 m amb teulada a tres vessants amb voladís de testers de fusta i de dues plantes d'alçada afegit a l'edifici original en l'any 1953. A la porta d'accés (sud) hi ha la data incisa. A pocs metres hi ha un cobert amb teulada a dues vessants que conserva l'obra original de maçoneria amb un afegit de maó vers la teulada d'un metre aproximadament. A prop d'aquest cobert hi ha un abeurador de 1,5 x 1 x 1,80 m d'alçada, monolític. Les finestres de tot l'edifici són modernes i en general hi ha moltes reformes, no s'observen cap tipus d'inscripcions.","codi_element":"08138-98","ubicacio":"A 1 Km del nucli urbà, al sud de la vila. Al Pla del Masot.","historia":"Segons R. Tarter hi ha documents d'arxiu que l'esmenten l'any 1500.","coordenades":"41.8069400,2.1102100","utm_x":"426087","utm_y":"4628724","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79985-foto-08138-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79985-foto-08138-98-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"La part nova de la masia data de l'any 1953.s. XVI.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79986","titol":"Pedrissa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrissa","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 115-116. Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular (cos original) de dos pisos amb teulada amb xemeneia a dues vessants amb ràfec d'una línia de rajoles. La factura de l'edifici és de carreus bastant regulars i la majoria de les finestres tenen ampit motllurat. A ponent de l'edifici original es van construir fa uns anys dues noves construccions amb teulada a dues vessants amb voladís amb testers de fusta. El primer d'aquests nous cossos, també de planta rectangular, comparteix terrassa en el segon pis amb el nucli original per una porta d'obra nova a la façana sud.","codi_element":"08138-99","ubicacio":"A 4 Km al nord-oest de la vila.","historia":"Des del 1298 que pertanu a la mateixa família, Actualment els Padrisa són els únics de Moià que mantenen com a cognom el del mas. En origen Padrisa esta format per tres edificacions de les que només en resta la que s'observa actualment.","coordenades":"41.8283500,2.0800200","utm_x":"423605","utm_y":"4631127","any":"1700","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79986-foto-08138-99-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79987","titol":"Perers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/perers","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 117-118. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular de tres pisos amb teulada a dues vessants amb ràfec d'una línia de lloses. L'accés, al sud, conserva una portalada de fusta amb teulada a dues vessants des de la qual surt el mur de maçoneria amb carreus bastants regulars que envolta el conjunt. Conserva el barri pavimentat amb lloses des d'on es distribueixen els diversos coberts. El cobert-paller situat a l'esquerra del barri és porxat i conserva l'estructura de l'embigat i la teulada a una vessant amb ràfec de lloses de pedra amb inclinació fora mur, té dues grans finestres obertes que donen a l'exterior. Les finestres de tot l'edifici són d'estil clàssic amb pedra gres i algunes d'elles tenen motllura perimetral i ampit també motllurat. En una de les de la façana sud hi ha inscrita la data: '1771' i a la façana de ponent hi ha una llinda amb arc ogival i s'observa un contrafort entre la vegetació. A pocs metres de la façana sud hi ha dos coberts de planta rectangular adossats amb teulada a una vessant.","codi_element":"08138-100","ubicacio":"A l'est de la vila. N-141-C direcció Vic. Indicació a la carretera.","historia":"Mas documentat des del segle XIV. Tot i formar part del terme de Moià, pertany a la parròquia de Santa Coloma Sasserra. Va ser considerablement ampliat al segle XVIII. Els darrers propietaris de la família Parés el varen vendre el 1975: la propietat va ser fragmentada entre els diferents compradors. La darrera propietària va donar tres mil·lions de pessetes procedents de la venda del mas per iniciar les obres de construcció de l'Hospital Residència de Moià.","coordenades":"41.8081600,2.1408900","utm_x":"428637","utm_y":"4628833","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79987-foto-08138-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79987-foto-08138-100-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Tot l'edifici té grapes de rehabilitació i la façana de ponent i tramuntana una canalització exterior de ferro.Quan la família que actualment és propietària de la masia la va comprar, es van trobar amb un edifici en bastant mal estat, pràcticament en ruïnes.Hi ha una llegenda sobre la casa que dóna l'explicació de per què quan la van comprar estava pràcticament en runes i és que una gerra plena de monedes d'or havia estat enterrada en algun lloc de la masia. La gent de tant anar-hi a buscar l'or havia fet molts forats i havia trencat murs sense fins al moment trobar res.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79988","titol":"Passarell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/passarell","bibliografia":"Enric, J(2007), font oral. Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 119-120. Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular que ha patit moltes reformes i ampliacions amb teulada a dues vessants i ràfec amb una línia de rajola i amb testers de fusta. L'accés que es fa servir actualment a l'edifici és encarat a tramuntana. Una de les finestres del pis superior té una inscripció a la llinda: ' Crismó 16-1Crismó 5-81 Crismó '. La majoria de les finestres tenen motllura perimetral i algunes ampit també motllurat. Al sud té un cos annexat de planta rectangular simètrica al cos principal actual. A la porta de l'accés actual (façana nord) hi ha una data incisa al dintell: '1708'. A pocs metres d'aquesta façana hi ha un cobert de carreus regulars i maons als angles de l'edifici, l'antiga pallissa, amb teulada a dues vessants molt reformada, annexat a aquest hi ha un altre cobert porxat on en un dels carreus hi ha inscrita, verticalment, la data: '1788'. En una de les llindes del balcó de llevant del tercer pis hi ha una data inscrita: '1777'. L'accés original està al nord-est on s'observen dues portes adovellades, la més antiga podria ser del s. XVI i l'altre, més moderna que la que dona accés actual a l'edifici, de quatre pisos més golfes. A la façana de ponent hi ha nou finestres disposades asimètricament i pertanyents a diferents èpoques. A pocs metres de la façana de llevant hi ha una capella de planta basilical amb porta d'accés a l'oest i motllura perimetral amb teulada a dues vessants amb ràfec amb tres línies mixtes (rajola, teula, rajola) pintada en blanc, actualment en bastant mal estat que fa de magatzem.","codi_element":"08138-101","ubicacio":"A nord-est de la vila - Seguint el carrer de Passarell direcció a l'embassament.","historia":"Està documentada des de l'any 1240, però no es conserva pràcticament res de llavors. Al 1788 es va ampliar profundament i el 1883 es va edificar la petita capella dedicada a Santa Anna que està pràcticament en ruïnes. A prop d'ella hi ha l'embassament i la font de l'Avi que va donar aigua per primer cop al poble de Moià.","coordenades":"41.8254100,2.1011200","utm_x":"425353","utm_y":"4630782","any":"1708","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79988-foto-08138-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79988-foto-08138-101-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Algunes de les teules de la teulada tenen inscrit el taller de construcció i l'any de les mateixes. El masover, J. Enric, en guarda per si algun dia s'han de canviar.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79989","titol":"El Perer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-perer-0","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg.121. Moià.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"En Runes","descripcio":"Masia de planta quadrada de grans dimensions pràcticament en runes. A la façana sud devia estar la porta d'accés que avui ha desaparegut tot i que en resta una porta de balcó amb una inscripció a la llinda que diu: ' MARIA\/ana\/PARER\/16\/IHS*\/76 ' i un fragment de la façana. Des de les parets caigudes es pot observar l'interior de la masia amb diferents àmbits, un d'ells encara amb el blauet i una fornícula. Per la banda est, també derruïda, es pot accedir al que havia estat la cuina encara amb la cuina econòmica i restes de la xemeneia d'obra de la llar de foc. Molt interessant és la part interna de la xemeneia amb una estructura recargolada que impedia l'entrada d'aigua. Passant per les runes dels murs s'observa un bonic i sencer arc apuntat que feia de distribuïdor de les estances de serveis a les cambres. La façana nord està totalment tapada per vegetació i és impossible la lectura. Des del sud es pot accedir a les quadres que conserven uns abeuradors quasi bé intactes gràcies a l'estructura suportada per amples arcs apuntats gòtics que estan en molt bones condicions. Fora de l'edifici hi ha les pedres regulars que formaven part dels murs i les rajoles de ceràmica de la façana sud i les teules de la teulada, avui derruïda quasibé en la seva totalitat.","codi_element":"08138-102","ubicacio":"A 9,5 Km al nord-est de la vila.","historia":"La masia va ser construïda en diverses fases, la primera de les quals remunta al s. XVII. Està delimitada pel riu Sec i la riera de Rodors. Els últims masovers van marxar fa mes de 50 anys.","coordenades":"41.8482100,2.0713100","utm_x":"422905","utm_y":"4633340","any":"1676","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79989-foto-08138-102-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79989-foto-08138-102-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79989-foto-08138-102-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Es pren la descripció del catàleg de masies de Moià. Alguns elements sembla que han desaparegut i que ha continuat el procés de deteriorament del mas.","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79990","titol":"Cisterna dels Plans de Caselles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cisterna-dels-plans-de-caselles","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Caldria eliminar tots els esbarzers per a la seva millor lectura i conservació.","descripcio":"Cisterna de planta rectangular de 4,5 x 3 m aproximadament. No conserva la teulada i tant l'interior com l'exterior de la construcció estan plens d'esbarzers. A l'interior de la cisterna (no és gens accessible) es pot observar el cap d'un tub de ceràmica. A la façana de ponent del dipòsit es pot entreveure un nínxol per on possiblement sortia l'aigua a nivell quasi del paviment. A un metre al nord de la cisterna hi ha una espècie de capelleta de peu d'1,90 x 0,50 m aproximadament, realitzada en maó amb fornícula buida i amb restes de les frontisses d'una antiga porta de ferro que ha desaparegut, arrebossada amb pedra tosca. De planta quadrada, a uns 20 cm del terra hi ha una porta de ferro de petites dimensions on s'observa la meitat d'un tub. A uns 40 cm d'aquesta porta hi ha una data incisa: ' 1908 '.","codi_element":"08138-103","ubicacio":"A 5 quilòmetres al nord-est de la vila. Camí que des de Montví va cap a Padrisa.","historia":"","coordenades":"41.8297300,2.0841200","utm_x":"423947","utm_y":"4631277","any":"1908","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79990-foto-08138-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79990-foto-08138-103-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79991","titol":"Carrer del Palau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-del-palau","bibliografia":"Tarter i Fonts, R (2005); '1000 anys de Història de Moià'. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"És un dels pocs carrers que conserva les llambordes erosionades pel pas del temps. Anant en direcció a l'hospital-residència al capdavall del carrer està delimitat, a mà esquerra pels murs (alguns fragments originals) de la muralla del s. XVII, a la dreta hi ha un seguit d'edificis d'interès com: cal Canet (núm. 25), ca l'Escabellat (núm. 33), casa de la Coma (núm. 27).","codi_element":"08138-104","ubicacio":"Casc Urbà - Paral·lel al c. Rafael Casanova","historia":"Fins el s. XV no van aparèixer els primers ravals. L'aparició dels segons ocupa el s. XVII on apareixen alguns carrers com ara el de Palau. Antigament era anomenat carrer de Palau de Baix (el de Dalt era l'actual carrer de Rafael Casanova). Es deia així perquè es creia que hi havia hagut el palau dels comtes de Barcelona on habitaven quan venien a Moià.","coordenades":"41.8112500,2.0985600","utm_x":"425124","utm_y":"4629213","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79992","titol":"Pla-Romaní","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pla-romani","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 126. Moià.","centuria":"XV-XVI","notes_conservacio":"Hi ha molt afegits de ciment i nova construcció.","descripcio":"Masia de petites dimensions de la que queda poc de l'estructura antiga. De planta rectangular, un pis amb teulada, sense ràfec, de fibrociment a dues vessants. Actualment sembla haver estat dividida en dos habitacles. El situat a llevant està elevat i l'accés es fa per unes escales de set esglaons d'obra nova. Aquesta part de l'edifici té un pis semisoterrat amb porta d'accés. La part central de la paret del frontispici és de maçoneria i sembla ser de les poques parts originals del mas. Annexat a la façana de llevant hi ha un cobert de planta rectangular i un pis amb teulada a dues vessants de fibrociment que conserva alguna part original de maçoneria i llindes de fusta tot i que està molt retocat i té molts afegits de ciment i maons moderns com la totalitat de l'edifici.","codi_element":"08138-105","ubicacio":"A 2,5 Km a l'est de la vila.","historia":"Va ser edificada a principis del segle XVI o finals del XV per la família Pla, paraires i mercaders residents a la vida, que havien anat comprant terres. Deu el seu nom al casament entre Clareta Pla i Vicenç Romaní. La masia és coneguda perquè va desaparèixer el 28 de gener de 1939 en fer esclatar un polvorí les tropes republicanes en retirada. Una part va quedar dempeus i es va restaurar fa una mica més de tres dècades.","coordenades":"41.8095600,2.1192300","utm_x":"426839","utm_y":"4629007","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79992-foto-08138-105-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79993","titol":"El Pou de la Moretona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pou-de-la-moretona","bibliografia":" Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 127. Moià.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Esta molt reconstruïda.","descripcio":" Masia de planta rectangular amb teulada a dues vessants sense ràfec de dos pisos. Ha estat molt restaurada. L'edifici sembla molt nou i destaca un pou de planta quadrada que s'aixeca uns 5 m aproximadament a la façana sud de l'edifici que antigament servia per extraure l'aigua amb l'ajut del molí de vent que hi ha al mas fàcilment observable des de l'exterior i que encara avui abasteix a la Masia de la Moretona.<\/p> ","codi_element":"08138-106","ubicacio":"A 4 Km a l'oest de la vila","historia":" Va ser un pou però actualment està totalment renovat. Actualment nodreix d'aigua a la Moretona.<\/p> ","coordenades":"41.8083600,2.0471200","utm_x":"420848","utm_y":"4628938","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79993-foto-08138-106-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79993-foto-08138-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79993-foto-08138-106-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Masoveria del Mas de la Moretona construïda a finals del s. XIX. 1890.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"79994","titol":"Puig-antic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puig-antic","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 131. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular de dos pisos amb teulada a dues vessants amb testers de fusta. El nucli original era més petit, de planta quadrada. L'accés és al sud per una porta d'estil clàssic d'arc rebaixat del qual la part central està refeta amb maons, es pot observar una rajola blanca amb el número 9, restes d'un antic número en vermell i negre en el que s'entreveu: ' Nº 13 '. A la part superior de la clau i a la banda esquerra de la llinda de pedra original s'observen unes incisions que recorden la part inferior d'un possible rellotge de sol antic. Es diferencia el nucli central original dels dos cossos afegits als extrems allargant la zona habitable resultant una planta rectangular. A ponent hi ha un cobert amb teulada a una vessant i amb l'accés a la façana est. A la façana est del nucli hi ha dos coberts annexats amb teulada a una vessant de maçoneria. Les façanes estan molt retocades i només dues finestres conserven ampit i motllura perimetral. No s'observen inscripcions.","codi_element":"08138-107","ubicacio":"Al nord-est de la vila.","historia":"","coordenades":"41.8055400,2.1632800","utm_x":"430494","utm_y":"4628524","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79994-foto-08138-107-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79994-foto-08138-107-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79995","titol":"Cal Rei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-rei-6","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 132-133. Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular de dos pisos amb teulada a dues vessants amb ràfec d'una línia de teules. La porta d'accés al sud ha quedat relegada a la banda esquerra de la façana i a la dreta hi ha adossat un cos també rectangular de nova construcció (maó). A ponent hi ha tres coberts d'una sola planta, un d'ells encara conserva la teulada a una vessant.","codi_element":"08138-108","ubicacio":"Al límit nord del terme de Moià a 7,5 Km de la vila","historia":"","coordenades":"41.8596200,2.1106400","utm_x":"426183","utm_y":"4634573","any":"1705","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Té una cisterna d'aigua de pluja.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79996","titol":"El Riu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-riu-1","bibliografia":"Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421 K102 GH\/tt. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 134. Moià. Vila i Comaposada, MA (1980); La Casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Ed. 62. 1ª ed. Barcelona.","centuria":"XII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb accés al sud que té annexat a pocs metres un cos de planta quadrada de tres pisos amb teulada a dues vessants uns metres més alt que l'edifici original. Davant del nucli original hi ha un cobert de planta rectangular a una vessant.","codi_element":"08138-109","ubicacio":"A 3 Km al nord de la vila.","historia":"El Riu apareix documentat a l'any 1175 i al 1917 va patir una considerable ampliació.","coordenades":"41.8318400,2.1127800","utm_x":"426329","utm_y":"4631486","any":"1175","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79996-foto-08138-109-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79996-foto-08138-109-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Antigament se l'anomenava Riudavellanes.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79997","titol":"El Rourell Sobirà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-rourell-sobira","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 135. Moià.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta quadrada amb teulada a dues vessants amb porta d'accés al sud i porta de fusta antiga. L'accés actual és a llevant per una porta d'estil clàssic adovellada on a la llinda hi ha escrit amb guix (modern) l'any 1339. No s'observa cap data incisa en cap banda de la masia. Una de les finestres de sobre de l'entrada principal de la masia té llinda amb decoració gòtica. Annexat al cos original mitjançant el barri, hi ha les quadres que conserva l'embigat del primer pis i un cobert modern que fa de porxo. Davant de la façana est es conserva l'era amb el paviment de rajola ceràmica amb decoració digital i el paller de grans dimensions amb un portal molt gran amb arc apuntat i sense porta. Aquest conserva l'estructura i les anelles de ferro del bestiar. Les teulades de les quadres i del paller són originals amb cobert al costat de l'edifici principal amb arc de pedra de grans dimensions.","codi_element":"08138-110","ubicacio":"A 9 Km al nord-oest de la vila.","historia":"Masia construïda als voltants de l'any 1300 tot i que es creu que ja existia a l'any 1240 quan hi vivia en Bernat de Rourell. Antigament existia el Rourell Sobirà (l'actual) i el Rourell Jussà del qual ja no en queda pràcticament res. Des de l'any 1972 ja no hi ha masovers. Es van instal·lar uns alemanys durant vint anys, la mateixa agrupació que es va instal·lant posteriorment al Molí del Perer. El seu nom neix de la gran quantitat de roures que hi havia. Està a prop de dues fonts, la del Dipòsit i la font Horta. Durant la restauració d'una part de la masia va sortir una tomba de 800 anys enrere.","coordenades":"41.8351200,2.0598300","utm_x":"421936","utm_y":"4631897","any":"1300","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79997-foto-08138-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79997-foto-08138-110-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"La majoria de les estructures de la masia i del porxo han estat totalment reformades.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79998","titol":"La Rovira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-rovira-6","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 137-138. Moià.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de grans dimensions i planta quadrada amb teulada a dues vessants amb ràfec d'una filada de rajoles i voladís de testers de fusta moderns. La masia ha estat totalment restaurada i s'han construït nous coberts. Hi ha una inscripció a la llinda de la porta d'accés d'estil clàssic amb motllura perimetral i carreus de gres vermell que diu: 'PERA\/IHS1615\/ROVIRA\/RECTOR\/DE\/RODOS ' i un altre a la llinda de l'actual menjador que està distribuït al vestíbul de l'entrada en la que es pot llegir: ' JACNTO\/ROVIRA\/1681 '.","codi_element":"08138-111","ubicacio":"A 7,5 Km al nord-oest de la vila. C-59 en direcció a l'Estany.","historia":"La masia degué de construir-se al segle XIV en el pla d'una petita vall. La finca on està situada engloba també les masies del Parer i Codinacs.","coordenades":"41.8473800,2.0802000","utm_x":"423642","utm_y":"4633240","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79998-foto-08138-111-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79998-foto-08138-111-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Està molt restaurada. El camí està indicat a la carretera C-59.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"79999","titol":"Santa Magdalena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-magdalena-3","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 141-142. Moià","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de dos pisos de petites dimensions i planta rectangular amb teulada a dues vessants. Conserva l'embigat de fusta del primer pis i l'accés al segon es fa per una escala de fusta moderna. Mitjançant una porta que té a l'est, on hi havia la cuina, es pot accedir directament a l'ermita. La porta d'accés està encarada a l'oest i té un arc de mig punt en el que s'observen restes d'una inscripció il·legible. Totes les façanes estan cobertes per l'heura que folra pràcticament tot l'edifici. Es pot observar una finestra a la façana oest on també hi ha una inscripció il·legible. A l banda esquerra de la façana oest de la masia hi ha annexada l'ermita.","codi_element":"08138-112","ubicacio":"A 6 Km al sud-oest de la vila. Trencant de la N-141-c que va a Montbrú.","historia":"","coordenades":"41.7925600,2.0526500","utm_x":"421288","utm_y":"4627179","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79999-foto-08138-112-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/79999-foto-08138-112-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80000","titol":"El Solà de la Vila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-sola-de-la-vila","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 145-146. Moià. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 84. T&T. Moià.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Està molt reconstruïda.","descripcio":"Masia de petites dimensions amb teulada a dues vessants amb ràfec amb una filada de teules paral·leles a les de la teulada, totalment restaurada per albergar les instal·lacions del Circuit Verd (circuit de motos de trial). Ni la porta d'accés ni les façanes tenen cap inscripció ni data, només hi ha una anella de bestiar de ferro ancorada al mur a un metre del terra al costat de l'accés i una placa d'acer de la inauguració de les instal·lacions per l'Ajuntament de Moià l'any 1994. Les finestres de l'edifici són adovellades amb gres vermell i amb ampit, una de la façana sud té motllura amb arc conopial. L'entrada dona a un vestíbul que distribueix dues portes (serveis) i unes escales amb paviment tot nou. El cos annex, l'antiga quadra, ha estat rehabilitat com a bar conservant la porta nord, porta de llevant i els murs de carreus irregulars.","codi_element":"08138-113","ubicacio":"A l'oest i a 4 Km de la Vila. Ctra. 141-C a Manresa.","historia":"Documentada a principis del segle XVI com a Solà de Vila Fornells. Des de l'any 1952 fins l'any1965 la família de la Pepeta Plans hi va viure quedant el mas abandonat. La finca va ser adquirida per l'Ajuntament l'any 1987. Poc a poc es va anar restaurant i condicionant només conservant les estructures dels dos edificis que era l'única cosa que es podia fer ja que es trobava en molt males condicions i totalment abandonada quan es va adquirir. Antigament es deia el Solà d'en Fornells, ja es coneixia al s. XV. Abans de ser propietat de l'Ajuntament formava part de la finca de Coromines. Actualment equipa les instal·lacions del Circuit Verd de Moià que disposa de torre de control i 35 boxes coberts.","coordenades":"41.8245900,2.0694300","utm_x":"422721","utm_y":"4630719","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80000-foto-08138-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80000-foto-08138-113-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"La teulada és a dues vessants amb teules antigues segurament aprofitades de la masia en runes.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80001","titol":"La Talaia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-talaia-3","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 149. Moià","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita masia de planta quadrada de dos pisos amb un edifici annexat i un altre amb teulada a una vessant a la façana nord-oest (antiga quadra). No s'observa cap inscripció ni data. Es conserva bona part de l'era i a uns metres d'aquesta i de la masia hi ha un cobert amb teulada plana, l'antic paller per la situació d'una porta a la banda alta de l'edifici, on actualment hi ha el tancat de diferents gossos. Totes les estructures exteriors es conserven bastant bé tot i que han patit diferents restauracions en el que hi ha intervingut el ciment La porta d'accés adovellada està orientada al sud-est i té una bonica vista de tota la vall.","codi_element":"08138-114","ubicacio":"A 2 Km a l'oest de la vila.","historia":"Havia estat una dependència de Casagemes.","coordenades":"41.8095700,2.0760400","utm_x":"423252","utm_y":"4629046","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80001-foto-08138-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80001-foto-08138-114-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80002","titol":"La Torreta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-torreta-7","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 154-155. Moià","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Netejar l'entorn i consolidar murs i llindes. Es perdrà la teulada en poc temps, la meitat ja ha caigut.","descripcio":"Mas de planta rectangular de dos pisos més golfes-paller amb teulada a dues vessants amb ràfec de filada de lloses (ha perdut una gran part de la coberta de la banda de ponent). La porta d'accés, a la façana sud, és de factura clàssica i sense inscripció. A sobre de la porta d'accés hi ha un balcó d'estil clàssic, amb barana de ferro forjat posterior a la construcció del nucli original, ja que està construït a sobre de la zona de la clau del bossell de la porta. A la llinda de pedra del balcó s'observa una data inscrita: '1807'. A sobre d'aquest balcó, en la zona central de la façana hi ha una finestra amb arc rebaixat que havia estat el paller, avui tapiat amb maons. A la façana de llevant hi ha dos coberts amb teulada a dues vessants sense ràfec que antigament havien estat les quadres. Un d'ells, el situat més cap a tramuntana, té una porta orientada a llevant amb llinda de fusta que encara conserva la porta original molt malmesa. A sobre d'aquesta hi ha una petita finestra també de fusta. A la façana de tramuntana encara es conserven tres finestres d'estil senzill, la central que és la de majors dimensions té l'ampit amb motllura ' toro '. Hi ha una quarta finestra amb arc de descàrrega i tapiada amb pedra tosca. La façana de ponent està derruïda modernament perquè encara s'observen les bigues i blocs de pedra en superfície.","codi_element":"08138-115","ubicacio":"Al nord-est i a menys de 2 Km de Moià.","historia":"","coordenades":"41.8140300,2.1076200","utm_x":"425880","utm_y":"4629513","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80002-foto-08138-115-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80002-foto-08138-115-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Des de l'any 1960 la família Codina, que van ser durant molts anys els masovers, és la propietària de les granges que estan als voltants. Està en runes. 1807?","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80003","titol":"La Tuta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-tuta-0","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 156. Moià","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria netejar entorn d'esbarzers i intervenir en l'estructura total de la masia i la teulada.","descripcio":"Masia de planta quadrada i de dos pisos amb la porta principal orientada al sud amb teulada a dues vessants sense ràfec. Al voltant se li han annexat diferents coberts i un edifici a l'oest amb retocs moderns de maons. Té una altra entrada a la façana de llevant on es conserva una finestra amb ampit, un antic cobert de dos pisos i la pallissa, amb teulada a una vessant que conserva part de l'escala de pedra que donava accés al segon pis. A la banda dreta de la mateixa façana hi ha annexat un pou sense tapa que conserva part de l'estucat interior i d'un sistema de canalització d'aigua de pluja.","codi_element":"08138-116","ubicacio":"A 7 km a l'oest de la vila. Trencant km. 32 N-141. Camí de carro abans d'arribar a Les Closanes.","historia":"","coordenades":"41.7952100,2.1423200","utm_x":"428741","utm_y":"4627395","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80003-foto-08138-116-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80003-foto-08138-116-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"L'any 1965 va tenir els últims habitants que es dedicaven a l'agricultura i a la ramaderia. També va ser habitada més tard per un pastor.El pou podia emmagatzemar de 8.000 a 10.000 litres d'aigua.A pocs metres de la façana de tramuntana hi ha un roure d'uns 10 m aproximadament.No s'observa cap inscripció. XVIII?","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80004","titol":"Les Humbertes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-humbertes","bibliografia":"Riera i Fonts, C (2002); ' Topònims del Moianès d'origen Germànic '. Nº 27. pàg. 55-67. Desembre. Moià. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 158. Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular amb teulada a dues vessants sense ràfec. L'accés és al sud per una porta d'estil clàssic amb 8 finestres disposades simètricament a la façana. No s'observa cap inscripció. A ponent hi ha un cobert de maçoneria amb teulada a una vessant amb inclinació vers tramuntana. A la façana de llevant hi ha dos coberts més i un d'obra nova de maó.","codi_element":"08138-117","ubicacio":"A 6 Km al sud de la vila. Ctra. de Barcelona km 35, 5.","historia":"Hi ha documents antics en els que s'esmenta Ses Humbertes, 1370. Fa quasi seixanta anys que hi vivien els masovers que subsistien de l'agricultura i la ramaderia però en abandonar la masia els terrenys van ser conreats per la Gònima i actualment és menada per la Fàbrega. La font de les Humbertes fa de límit de terme amb Castellcir. Existeixen, a l'altra banda i en runes, les Humbertes Vell que pertanyen al terme de Castellterçol.","coordenades":"41.7830700,2.1270100","utm_x":"427456","utm_y":"4626059","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80004-foto-08138-117-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Ha patit moltes transformacions per la intenció dels llogaters en convertir-la en una casa de colònies.L'edifici del mas antic es trobava en un altre indret proper i quedava en terme de Castellterçol. A principis del segle XX la casa es va fer totalment nova, però ja en terme de Moià.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80005","titol":"Carrer Rafel Casanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-rafel-casanova","bibliografia":"Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer que comença quan acaba el carrer de Sant Antoni, davant de l'església parroquial. Hi ha diverses cases d'interès artístic i històric: núm. 8 (Museu Municipal-Casa Natal d'en Rafael Casanova), núm., 10 (llinda i inscripció), núm. 18, núm. 20, núm. 24, núm. 26, núm. 28 i la núm.30 enganxada a la volta.","codi_element":"08138-118","ubicacio":"Casc Urbà - Al lateral sud de l'església de Santa Maria","historia":"És un dels carrers antics de la vila. Fins al s. XV no van aparèixer els primers ravals. L'aparició dels segons al s. XVII fa que apareguin alguns carrers com ara el de Palau (de Dalt i de Baix). Era anomenat el carrer Palau de Dalt al s. XVII.","coordenades":"41.8115800,2.0980700","utm_x":"425084","utm_y":"4629250","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80006","titol":"Vila-Rasa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vila-rasa-0","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 163-164. Moià","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular de tres pisos amb teulada a dues vessants amb voladís amb testers de fusta moderns. La porta d'accés d'estil clàssic sense inscripcions és una portalada d'obra nova que dona accés al barri que no s'ha conservat. Annexat a la façana nord-est hi ha un cobert (antiga pallissa) actualment habitacle.","codi_element":"08138-119","ubicacio":"Al sud i a poc més d'1 Km de la vila, a prop del Sot d'Aluies.","historia":"La masia va ser ampliada al s. XVIII, tot i que posteriorment l'edifici ha sofert altres ampliacions i restauracions. L'any 1913 es va edificar el pis superior. Actualment dedicada a turisme rural.","coordenades":"41.8026800,2.0882900","utm_x":"424261","utm_y":"4628270","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80006-foto-08138-119-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Està totalment rehabilitada. s. XVIII.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80007","titol":"Cal Cristo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-cristo","bibliografia":"Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. núm. 54. Barcelona. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 44-48. Ajuntament de Moià. Moià . Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa senyorial de planta rectangular articulada en tres nivells amb façana principal al carrer Sant Josep. Les sales nobles han sigut remodelades per ubicar la Biblioteca Municipal. La façana posterior té cinc balcons, quatre finestres petites a dalt de tot i quatre finestrals grans més una porta que dona accés al jardí. En aquesta façana es poden observar quatre medallons distribuïts de dalt a baix en els que es pot llegir: en els dos primers de dalt: 1877 i 1935 i en els de baix (a nivell dels balcons) les inicials JC, de Josep Coma i l'escut de Moià amb el seu croat. Davant de la façana, a uns deu metres, es troba un estany molt agradable en el que els cignes i les tortugues són conegudes popularment fa molt anys. Teulada àrab a dues vessants.","codi_element":"08138-120","ubicacio":"Casc Urbà - c. Sant Josep, núm. 12","historia":"L'edifici va ser la casa pairal de la família Coma que eren paraires i comerciants i es van establir a Moià a mitjans del s. XVIII. La construcció actual es va aixecar en la segona meitat del s. XIX en uns solars i edificacions anteriors de la mà de l'últim membre de la nissaga, Josep Coma i Passarell. El Sr. Coma va engrandir la casa pairal a l'adquirir una sèrie de terrenys i construccions veïnes dotant a la casa d'un magnífic jardí que, a banda de plantar arbres i flors, tenia previst destinar-lo a una zona de plantació de vinyes. En morir sense descendència, la va cedir a Mn. Costa (rector de Moià) qui havia de destinar la casa a un orde religiós que la dedicaria a l'educació. És per això que va caure en mans de l'Escola Pia qui l'any 1933 la va vendre a l'Associació Pro Monument a Francesc Viñas. L'any 1935 es va obrir al públic com a Parc Francesc Viñas, però encara era propietat de l'Associació. Després de la Guerra Civil, l'Ajuntament esdevé el propietari de la finca . S'hi instal·la la biblioteca Municipal, sota l'assistència de la Caixa de Pensions, que va funcionar durant tota l'època franquista i s'instal·la en el segon pis el Museu Arqueològic i Paleontològic amb la majoria de peces arqueològiques procedents dels jaciments prehistòrics del Toll i Toixoneres. L'any 1998 l'Ajuntament la integra a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i es trasllada el Museu Arqueològic a Can Casanova. L'any 2006 es van realitzar les últimes modificacions dintre de l'edifici desapareixent el seu interior noble totalment mantenint únicament el vestíbul d'entrada i les escales.","coordenades":"41.8118900,2.0952100","utm_x":"424847","utm_y":"4629287","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80007-foto-08138-120-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80007-foto-08138-120-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80007-foto-08138-120-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"El nom popular de l'edifici és cal Cristo i certament no se sap perquè se li va donar aquest nom. Aquest nom podria venir de les inicials que hi ha a la façana que dona al jardí, JC, del propietari de l'edifici (Josep Coma) i que coincideixen amb les de Jesucrist que antigament es posaven a les entrades de les cases per obtenir la protecció divina.1877?A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: casa de la Coma i Museu del Parc-Antiga casa Jaume Coma. Aquestes denominacions són incorrectes: la Cada de la Coma es troba al carrer Palau, i Jaume Coma no és el nom de cap dels propietaris de la casa. La denominació 'Museu del Parc' ja no és correcta ja que actualment en l'edifici es troba la biblioteca municipal, el museu es va traslladar a la Casa Natal d'en Rafael Casanova (fitxa 128).","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80008","titol":"Cases Viñas-'Villa Mercedes'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-vinas-villa-mercedes","bibliografia":"Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 49-50. Ed.T&T. Moià. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Modilianum (1963); ' Moya y sus artistas. Francesc Viñas en el primer centenario de su nacimiento '. Any IV. Juliol. Moià.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Caldria consolidar les esquerdes estructurals de les façanes exteriors nord, est i sud, l'interior de la casa i el voladís. Dins l'habitatge hi ha algun bé moble interesant que podria ser intervingut.","descripcio":"L'edifici de teulada a quatre vessants, té a l'extrem oest una torre-mirador amb escales que forma part d'un cos afegit de quatre pisos de planta quadrada al nucli original. La cornisa de l'edifici central està decorada amb una espècie de merlets arrodonits i amb motius vegetals de pedra. L'accés es fa per una entrada senyorial amb porta de ferro forjat, que impedeix l'accés a l'edifici i als seus jardins a qualsevol vianant que no tingui permís. La casa té quatre pisos més el soterrani. Les finestres i portes de balcó del conjunt tenen falsos arcs amb dues filades (graons). Al segon pis hi ha una terrassa continua de la façana sud a la de ponent amb portes amb arcs rebaixats i barana de pedra amb columnes de fust prim. Aquesta terrassa és sostinguda per sis columnes simples de fust llis que es cimenten al jardí i creen l'ambient de porxo de la casa. A l'interior una llarga i bonica escala de marbre blanc distribueix les dependències i els diferents pisos. En entrar, ens trobem amb un vestíbul ampli que distribueix les primeres dependències, dues d'elles amb llar de foc. Criden l'atenció els vitralls del vestíbul i de la saleta de la dreta. Pujant al primer pis ens trobem varies dependències-dormitoris, encara tenen els llits i els armaris, algun d'ells d'interès d'època. Els enrajolats del terra són, alguns d'ells, de molt bona qualitat i en bastant bon estat. El segon pis, al que s'accedeix també per aquesta escala de marbre, dona al terrat. Al voltant de l'edifici, a la banda est, hi ha un jardí de grans extensions en el que destaca un colomar típic d'aquestes construccions i de l'estil modernista (atribuït a Puig i Cadafalch) que té una torreta adossada i el teulat és de ceràmica vidriada. Té molt element de ferro forjat i les finestres amb ornamentació floral, combinant el maó amb l'arrebossat. Envoltant el jardí queden restes de barana corba de trencadís que alterna rajoles amb tons marrons i blancs. Al jardí també trobem dues piscines amb un conjunt escultòric de tres figures relacionades amb personatges o elements d'òperes de Wagner. La zona que queda soterrada s'ha transformat en zona de jocs. Té un accés directe a la zona del jardí on hi ha l'hort.","codi_element":"08138-121","ubicacio":"Casc Urbà - c. Richard Wagner núm.1","historia":"Francesc Viñas va fer construir aquesta casa on abans hi havia hagut unes barraques i on ell havia nascut l'any 1906 i els treballs van acabar-se dos anys després. Va ser la seva primera i segona residència. El jardí va ser agençat als voltants de l'any 1900 i remodelat al 1956-60 pel seu gendre, Jacint Vilardell. Del primer jardí queden restes de la barana, capelletes i el colomar. Desprès de la remodelació van desaparèixer alguns elements i se n'afegiren de nous, com el grup escultòric. 'Villa Mercedes' junt amb el Colomar, són les úniques mostres de Modernisme que hi ha a la vila.","coordenades":"41.8120000,2.0993000","utm_x":"425187","utm_y":"4629295","any":"1906-08","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80008-foto-08138-121-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80008-foto-08138-121-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80008-foto-08138-121-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"És el primer dels edificis que formen part del conjunt Viñas (294). Tant l'exterior com l'interior d'aquest edifici són d'un clar estil Modernista.","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80009","titol":"Cases Viñas-Casa del Mig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-vinas-casa-del-mig","bibliografia":"Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 49-50. T&T. Moià.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Tot l'edifici està totalment en runes, gran part de les parets de l'interior han caigut i de les façanes es desprenen fragments que han perdut la seva cohesió.","descripcio":"Edifici d'estil Noucentista de dos pisos amb teulada a una vessant i amb una interessant corriola de ferro forjat amb la data: '1909'. La façana nord és interessant perquè, una mica més amunt de la llinda d'accés, avui tapiat, hi ha quatre noms d'obres de teatre en rajola. A la banda sud i al pis més alt de l'edifici destaca una filera de vuit finestres de maó allargades d'arc rebaixat, amb pocs centímetres que les separen, sense vidres. El pis de sota ens permet veure una terrassa que va d'un extrem de l'edifici a l'altre amb paviment enteulat. El nivell que dona accés al jardí està en estat ruïnós i bastant tapat per la vegetació que creix sense control. El jardí esta emmurallat per una interessant barana d'estil trencadís que recorda l'estil modernista, de colors blanc i vermell.","codi_element":"08138-122","ubicacio":"Casc Urbà - c. Richard Wagner, 2","historia":"Aquesta construcció correspon a la casa on va néixer el cèlebre tenor, Francesc Viñas. En ella va viure sempre el seu pare. Viñas va dur a terme diverses remodelacions entre 1890 i 1900 que van donar a l'edifici un caire amb influències d'estil Noucentista.","coordenades":"41.8119900,2.0994000","utm_x":"425195","utm_y":"4629294","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80009-foto-08138-122-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80009-foto-08138-122-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80009-foto-08138-122-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Fa uns anys es va començar a fer obres però es van aturar abans de deixar res definitiu. Actualment està en runes.No té nom concret.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80010","titol":"Cases Viñas-Cal Metge Rius","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-vinas-cal-metge-rius","bibliografia":"Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 49-50. T&T. Moià.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici situat a l'extrem esquerra de la casa d'en Francesc Viñas. És una torre que recorda l'estil belga-flamenc amb la teulada a dues vessants amb una zona més elevada amb forma de torre amb frontó de teules i voladís de fusta de color verd. L'edifici té dos pisos que donen per la part nord, a peu de camí i un més de soterrat pel sud que dona accés al jardí. El segon pis orientat al sud té una terrassa de planta rectangular que abasta tota l'amplada de l'edifici. Les façanes (nord i sud) que es troben a sota de la torre tenen com a decoració dos plats de ceràmica blava. La façana nord té un accés senzill i quatre finestres amb arcs rebaixats amb portons de fusta d'estil venecià situades dos a cada pis.","codi_element":"08138-123","ubicacio":"Casc Urbà - c. Richard Wagner, 3","historia":"És la tercera de les construccions que forma part del conjunt arquitectònic F. Viñas. És la més moderna i coneguda popularment com cal Metge Rius ja que un metge amb aquest nom hi va tenir la seva consulta durant molts anys.","coordenades":"41.8118500,2.0993900","utm_x":"425194","utm_y":"4629278","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80010-foto-08138-123-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80010-foto-08138-123-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Crida l'atenció el fanal que hi ha en un extrem de l'edifici de ferro forjat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80011","titol":"La Masia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-masia-4","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"El nom de ' l'hostal La Masia' que està pintat a la façana sud està desapareixent. L'edifici té problemes estructurals en el segon pis.","descripcio":"Edifici de planta rectangular amb tres pisos més golfes amb terrassa amb teulada a dues vessants amb ràfec de dues filades mixtes (teula, rajola). La porta d'accés a l'edifici amb motllura perimetral està orientada al nord i a la llinda hi ha inscrita la data: '1748' dins d'un marc amb motius vegetals. La façana sud conserva dos balcons adovellats al segon pis i per sobre encara es pot llegir : 'FONDA, LA MASIA '. L'interior va ser reformat, tot i que conserva l'embigat del segon pis i dos arcs de mig punt de maó, per adequar-lo al servei de fonda i restaurant que és l'últim ús que se li va donar fins fa uns anys. A partir de llavors roman tancat.","codi_element":"08138-124","ubicacio":"Casc Urbà - c. de les Joies, 35","historia":"Originàriament era propietat de la família de gravadors i impressors Abadal. A principis del segle XX s'anomenava cal Ganso i tenien botiga i feien de fonda. El nom de La Masia se li va posar el 1946, quan es va obrir com a fonda i restaurant per l'empresa Inmobiliaria y Hoteles de Moyá, que estava edificant el Gran Hotel.","coordenades":"41.8130000,2.0968000","utm_x":"424980","utm_y":"4629408","any":"1748","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80011-foto-08138-124-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80011-foto-08138-124-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80012","titol":"Gran Hotel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gran-hotel","bibliografia":"Tarter i Fonts, R ( 2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Moià, març.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de quatre pisos i tota una illa de carrer. L'accés a l'edifici es fa per una gran porta amb un gran vidre dividit en dues parts. A la banda de dalt es poden observar les restes del bisellat de l'escut de Moià amb la corona reial i unes banderoles a cada costat de l'escut en el que des de dintre de l'edifici es pot llegir 'Gran Hotel'. El vestíbul recorda el passat d'un edifici de luxe, és ample i espaiós i, sense comptar l'accés a l'edifici, té forma de pentàgon a partir del qual es distribueixen les escales, dues grans portes una d'elles és l'ascensor i l'altre és un apartament, a la porta té el número 1. La porteria té uns vitralls que recorden molt als de les antigues recepcions d'hotels. Al mateix vestíbul hi ha una decoració, quasi a l'alçada de la cornisa, amb figures humanes en posicions relaxades o ballant, en fang cuit. A causa de què els sostres són molt alts no s'ha pogut apreciar cap firma d'autor.","codi_element":"08138-125","ubicacio":"Casc Urbà - Av. de la Vila, 17","historia":"Durant la postguerra, a l'any 1945-47 la zona sud de la vila es comença a construir i l'empresari Eduardo Soriano fa servir la construcció d'aquest edifici per fer d'amagatall altres negocis. L'hotel de luxe de Moià és va inaugurar l'any 1948. Va funcionar bé durant un parell d'anys però poc després la cosa començà a anar malament fins que la situació acabà en la venda, a l'any 1956. Totes les seves habitacions es veuen reconvertides en petits apartaments. Aquest edifici és el resultat de l'especulació immobiliària. Actualment són apartaments. Durant molts anys el seu soterrani va ser la famosa discoteca Modium, ara està destinat a botigues.","coordenades":"41.8101400,2.0979200","utm_x":"425070","utm_y":"4629090","any":"1948","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80012-foto-08138-125-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80012-foto-08138-125-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"L'hotel va deixar de ser-ho l'any 1958 quan va ser venut i reconvertit en diversos habitatges. Fa 25 anys que hi ha servei de porteria","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80013","titol":"Cal Comadran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-comadran","bibliografia":"La Tosca (1991); Moià d'ahir i avui. Records històrics d'uns quants moianesos. Ed. La Tosca. Moià.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Consolidar i intervenir a la xemeneia de l'antiga fàbrica que resta com arqueologia industrial.","descripcio":"Fàbrica tèxtil de mitjans dels anys 50 caracteritzada pel sostre de dents de serra que permetia molt bona il·luminació. L'accés és per la seva façana nord que dona a un pati on es troba la sala de màquines, a la dreta està l'accés per recepció als vestidors dels treballadors, i a les grans sales on es trobaven les màquines. Al segon pis es trobaven les oficines on el Sr. Comadran i treballadors tenien els seus despatxos. En el del Sr. Comadran encara es pot veure la caixa forta lògicament oberta i saquejada. La fàbrica ha estat molts anys abandonada i ha patit els atacs vàndals. En una dependència al costat dels despatxos es trobava el taller-laboratori on es realitzaven mostres i proves de tints. Des d'una porta colindant s'accedeix a la zona on habitava la família propietària de la fàbrica. Encara es poden veure restes de la cuina amb una cuina econòmica, els dormitoris i el saló.","codi_element":"08138-126","ubicacio":"c. Mn. Josep Passerissa","historia":"Al 1925 Josep Comadran posa 10 telers en companyia de Tèxtil Pañeria SA. L'any 1939 canvia de nom pel de Feliu Comadran i Cia. i en 1956 s'inaugura la fàbrica del Comadran. Comença amb una plantilla fixa de 200 treballadors. En aquesta fàbrica es recoloquen bona part de la plantilla d'una altra fàbrica, el Vapor, que tanca temporalment. Al 1976 mor el seu propietari, que estava assistint a una crisi tèxtil que arribarà a afectar el seu negoci. El 24 de maig de 1977 la fàbrica es tanca i 250 persones es queden al carrer. Un percentatge alt de Moià es queda a l'atur.","coordenades":"41.8064300,2.0960200","utm_x":"424908","utm_y":"4628680","any":"1956","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80013-foto-08138-126-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80013-foto-08138-126-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"En els darrers anys s'ha enderrocat part de la fàbrica.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80014","titol":"Casa Natal Rafael Casanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-natal-rafael-casanova","bibliografia":" AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. nº 412. Barcelona. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K102GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.<\/p> ","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Casa Pairal de la família Casanova. La façana nord té dos balcons ,en el seu primer pis, que donen a la plaça de l'església de Santa Maria i dos més petits que pertanyen al segon pis. L'edifici té dos cossos i unes petites golfes on actualment es troben les calderes del sistema de calefacció del museu. El cos primitiu del s. XVI i l'altre afegit, del s. XVII. La planta baixa era l'antiga cavalleria. Actualment és el vestíbul del museu i és on s'ubica l'arxiu municipal, de fet hi ha un detall només entrar, uns esglaons que servien per ajudar a pujar als cavalls, que ens indica la relació amb aquests animals en l'antiguitat. És mencionable la presència en aquesta mateixa planta, d'un pou interior, recordant-nos la importància de la família que dintre de la societat del moment, era benestant. Altres detalls arquitectònics també ho recorden. S'arriba a la planta noble per una gran escala de pedra ampla, si mirem cap el sostre trobem el primer dels escuts que ens recorda que som a la casa Casanova. L'exterior d'aquesta escala està coberta amb una torre-cúpula de 15 m. De la sala noble de l'època, només resta la capella amb l'enrajolat català, verd i blanc i l'alcova decorada amb pintures, restaurades al 1987, que representen seqüències bíbliques de la vida d'Esther. La resta de les dependències (6) estan dedicades a la història dels Casanova a Moià i a l'aparició d'en Rafael Casanova en la política de Catalunya i la guerra de Successió. Des de l'alcova s'accedeix a un balcó bastant gran on hi ha pintures ornamentals i florals que el decoren. Continuant una escala menys senyorial s'arriba al segon pis que és on s'exposa la col·lecció permanent del Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià- Coves del Toll. Al soterrani hi ha una dependència que es fa servir com a magatzem de material didàctic dels tallers que s'ofereixen des del Museu i les seves oficines. Una de les petites dependències està ocupada per un petit laboratori de restauració arqueològica. Aquestes dependències donen pas a un gran jardí on antigament es trobava el pas de ronda de la muralla medieval i posteriorment l'hort de la casa. A la part posterior de l'immoble hi ha una galeria a migdia i l'arc d'accés, abans circular, que va ser transformat en el·líptic.<\/p> ","codi_element":"08138-127","ubicacio":"Casc Urbà - c. Rafael Casanova, núm. 8","historia":" A l'any 1570, l'edifici pertanyia al paraire Jaume Mas i en ell fabricava diferents teixits. A principi del s. XVII la família Casanova que procedia del mas Torre de Casanova la va adquirir. Llavors es va afegir un nou cos a l'edifici i es va reconstruir la galeria que hi havia damunt del pòrtic de l'hort. L'any 1660 neix a la casa en Rafel Casanova. L'any 1780, la família Casanova abandona l'edifici com a residència i a partir de llavors passa a tenir diferents usos. Va ser caserna, ajuntament, residència de la comunitat parroquial, escola, caixa rural i actualment museu. Adquirida per la Generalitat de Catalunya l'any 1987.<\/p> ","coordenades":"41.8115800,2.0980700","utm_x":"425084","utm_y":"4629250","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80014-foto-08138-127-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80014-foto-08138-127-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80014-foto-08138-127-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern|Barroc|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Domèstic"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"La família Casanova va cedir l'edifici a la Generalitat i actualment és on es troba el museu municipal. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Casa Natal de Rafael Casanova, Museu Comarcal de Moià.","codi_estil":"93|94|96|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1772","rel_comarca":["42"]},{"id":"80015","titol":"Panys de muralla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/panys-de-muralla","bibliografia":"AD (1991) La Tosca. Moià d'ahir a avui. Records històrics duns quants moianesos. Ed. La Tosca. Moià. Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de Monitors. Patronat de Museus de Moià. Gener-Març .","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Els pocs fragments que en queden estan en males condicions ja que han estat desmuntats i muntats sense criteri en el passat. Tenen afegits moderns.","descripcio":"Restes de muralla que hi ha entorn al que va ser el centre medieval murallat de la vila . Al carrer de Palau encara hi ha fragments que ens mostren blocs de pedra originals del s. XVII i en algun edifici es pot observar l'antic pas de ronda de la muralla. Aquests fragments que resten formen part dels murs que a principi del s. XVII es van construir per allargar la zona que havia estat pas de ronda medieval i convertir-la en jardins o horts gràcies a un permís municipal que ho permetia. Actualment hi ha edificis que encara gaudeixen d'aquesta zona enjardinada com ara la casa natal d'en Rafael Casanova, l'actual Museu Municipal que a més conserva part del mur de la muralla medieval així com l'antiga casa dels Ruaix, propietat dels Crivillés al carrer de Sant Antoni.","codi_element":"08138-128","ubicacio":"Casc Urbà - c. Palau s\/n , c. Francesc Viñas núm. 9","historia":"A l'any 1366 es construeix la muralla de la vila. Segons Mn. Isidre Dalmau la muralla era de pedra bastant regular, alta, forta i coronada per merlets. Estava formada per: la muralla que envoltava les cases deixant un pas entre la façana posterior i el mur, el fossat o vall i la contramuralla amb esperons i contraforts que lligaven la muralla i la contramuralla. Es van traçar els portals d'en Riquer (Cambril), Portal Major o de Barcelona, el Portal d'en Vila al capdamunt de la vila, el de Can Batlles (entre carreró i carrer del Vall) i s'alcen les torres damunt el portal de Barcelona i damunt la Font Vella. Moià comptava aleshores amb quatre carrers envoltats per la muralla, el carrer del Forn, el carrer de les joies (carrer de la bosseria), el carrer de Sant Antoni (carrer de la rectoria) i el carrer Jussà. La muralla medieval data del s. XV i compta amb aquest carrers abans esmentats però al s. XVI, Moià creix i la muralla es queda petita donant lloc a l'aparició dels ravals. El primer, el raval de dalt, es comença a formar a mitjans s. XVI (1560-1570). Després neix el raval de baix, que arriba fins a la porta de Barcelona (una de les portes de la muralla de la que no en queda cap testimoni). De finals del s. XVII al s. XVIII apareixen els últims ravals, el raval de la Cendra, el raval de la Tosca, el de Sta. Magdalena i el del carrer de Palau. A principis de s. XVII es dona el permís per fer del camí de ronda, un hort i per això trobem jardins en diferents edificis com ara la part de darrera de can Casanova.","coordenades":"41.8111900,2.0985200","utm_x":"425121","utm_y":"4629206","any":"1615","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80015-foto-08138-128-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80015-foto-08138-128-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Les UTM que consten a la fitxa són les que pertanyen als fragments que es troben al carrer de Palau.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80016","titol":"Pòrtic de la Plaça Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portic-de-la-placa-major","bibliografia":"Generalitat de Catalunya; Servei de Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"Pòrtic compost per quatre arcs apuntats situats a la part oest de la plaça Major. L'arc de tancament a la part nord del conjunt és de mig punt mentre que el de la part sud presenta la mateixa tipologia que els restants. L'aparell és de pedra molt ben treballada i regular de grans carreus. Els arcs arrenquen de sengles guardacantons de forma troncoprismàtica. El conjunt és cobert amb un embigat de fusta. Sobre aquest element es manté un edifici senyorial de dos pisos totalment reformat. El terra de la vorera va deixar de ser original fa molts anys, ara hi ha un enllosat modern que trenca amb l'antiguitat del pòrtic.","codi_element":"08138-129","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. Major","historia":"Hi ha documents que parlen del permís per a la construcció d'unes voltes a la plaça major de la vila. Aquests daten de l'any 1305. Les cases d'aquest cantó de la plaça acollien, a l'època, alguns dels establiments de la vila. Actualment hi ha dues botigues.","coordenades":"41.8120500,2.0981400","utm_x":"425090","utm_y":"4629302","any":"1305","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80016-foto-08138-129-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80016-foto-08138-129-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80016-foto-08138-129-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Gòtic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"Andreu de San Feliu?","observacions":"Tot el conjunt ha estat restaurat.A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Plaça porticada.","codi_estil":"93|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80017","titol":"Cal Plàcid - Casa Corona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-placid-casa-corona","bibliografia":"Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K102GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Modilianum (1963); ' Estudios Històricos sobre Moià '. Suplement triennal Modilianum. Moià.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"L'edifici és de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb voladís amb testers de fusta moderns de tres plantes. S'aixeca sobre les voltes gòtiques de la plaça major de la vila. Conserva nombrosos detalls arquitectònics tardogòtics i del Renaixement en alguna de les seves llindes de finestra..","codi_element":"08138-130","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. Major","historia":"Aquesta casa aixecada sobre les voltes gòtiques era coneguda amb el nom de casa Corona.","coordenades":"41.8119500,2.0980600","utm_x":"425084","utm_y":"4629291","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80017-foto-08138-130-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80017-foto-08138-130-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80017-foto-08138-130-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"93|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80018","titol":"Casa nº 44 del carrer de la Tosca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-no-44-del-carrer-de-la-tosca","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Avui està deshabitada","descripcio":"Casa popular que representa la tipologia típica de casa del poble del s. XVIII. Amb teulada a dues vessants i ràfec amb línia de lloses a la vessant est. L'edifici està rodejat d'altres dues cases, una de factura moderna i l'altra més antiga però bastant restaurada. A la façana es pot observar una porta amb el dintell amb placa i una petita finestreta a la dreta típica. La porta d'accés té un petit esglaó. Té encara el segon pis i tota ella es manté dempeus. La teulada sembla estar en bon estat.","codi_element":"08138-131","ubicacio":"Casc Urbà -c . de la Tosca núm, 44","historia":"El primer pis era l'estable on es tenien els animals. Per una escala de fusta s'accedia al segon pis que era on vivia la família que per un paviment de fusta amb escletxes rebia la calor que pujava dels animals com a sistema econòmic d'escalfament. La casa comptava amb un petit jardinet i\/o hort.","coordenades":"41.8099700,2.0965200","utm_x":"424953","utm_y":"4629072","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80018-foto-08138-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80018-foto-08138-131-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"En el mateix carrer hi ha algunes altres cases de tipologia semblant, però no tan ben conservades.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80019","titol":"Cementiri Municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-municipal-16","bibliografia":"La Tosca (1991); Moià d'ahir a avui. Records històrics d'uns quants moianesos. Ed. La Tosca. Moià.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El cementiri està format per nínxols en paret, tot i que hi ha algun panteó, però tots estan distribuïts entorn a les parets del recinte. Hi ha alguna fila de nínxols que divideix el terreny del cementiri estant perpendiculars als murs nord i sud. L'accés al cementiri es fa per la banda est i per una porta de ferro forjat en la que es pot llegir la data de 1874. El mur est confronta amb el mur oest de l'ermita del Remei, que queda fora del cementiri, i amb la base de la creu del Remei.","codi_element":"08138-132","ubicacio":"Casc Urbà - c. del Remei","historia":"Aquest cementiri es fa servir a principis del s. XIX (1826), fins aleshores el cementiri havia estat a la zona de l'actual hospital però el primer conegut és el que estava situat a la plaça major del poble al costat de l'església de Sta. Maria. De fet se sap que encara hi resten restes in situ, tant en la plaça com a sota de l'hospital. En l'actual cementiri, i per destacar, hi ha el nínxol de la família del tenor Viñas, tot i que ell no reposa a Moià.","coordenades":"41.8046800,2.0979400","utm_x":"425065","utm_y":"4628484","any":"1874","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80019-foto-08138-132-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80019-foto-08138-132-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80019-foto-08138-132-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80020","titol":"Anelles de bestiar de ferro en exteriors d'edificis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/anelles-de-bestiar-de-ferro-en-exteriors-dedificis","bibliografia":"La Tosca (1991); Moià d'ahir a avui. Records històrics d'uns quants moianesos. Ed. La Tosca. Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Caldria passivar els metalls.","descripcio":"Anelles de ferro ferrades al mur exterior del Parc Municipal de Moià que donen al carrer Santa Magdalena (6u), carrer Sant Pere, carrer de la Coma (2u). En total són visibles més d'una desena.","codi_element":"08138-133","ubicacio":"Casc Urbà - Carrers de Sta. Magdalena, de la Coma, del comerç","historia":"E l 15 de maig a la vila de Moià es celebrava Sant Isidre, una de les festes més conegudes. Hi havia molt bestiar, bous grossos i petits. A partir del desaparegut Oratori i tot el carrer Sta. Magdalena estava ple de mules, ases, porcs...les anelles ferrades a la paret servien per passar un lligant gruixut de cap a cap pel bestiar. La festa de Sant Isidre acabava amb un gran ball. A la vigília del dia festiu, a la nit, cada casa de pagès feia un gran foc en un lloc alt perquè fos vist des de lluny.","coordenades":"41.8109600,2.0939100","utm_x":"424738","utm_y":"4629184","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80020-foto-08138-133-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80020-foto-08138-133-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Les UTM posades al camp UTM són les que corresponen a les del carrer de Santa Magdalena (sud) però també hi ha al nord del mateix carrer x: 425018 y: 4629429 i al carrer de la Coma x: 425048 y: 4629542.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80021","titol":"Campanar de l'església de Santa Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/campanar-de-lesglesia-de-santa-maria","bibliografia":"Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 50-52. Ed.T&T. Moià. Galobart i Soler, J (1993); ' L'Església de Moià i els seus constructors (1673-1749) '. Nº 8-9. Pàg. 29-40. Moià, juny-desembre. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. La Tosca (1991); Moià d'ahir a avui. Records històrics d'uns quants moianesos. Ed. La Tosca. Moià .","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Caldria consolidar les esquerdes estructurals de la torre. Cal també una neteja i manutenció de l'atac dels coloms. Eliminar les arrels de plantes i arbres (figueres) nascuts a l'últim pis.","descripcio":"Campanar de 52 m d'alçada situat al costat de migdia de l'església parroquial de Santa Maria. La torre arranca de l'església amb planta quadrada que esdevé planta octogonal. A la seva base s'aprecia la inclinació de la teulada de les cases que hi havia adossades al mur de l'església, de la Mongia i de l'Obra. Totes les cares no mantenen les mateixes dimensions. Les quatre cares que donen als punts cardinals són el doble d'amples que les de les cantonades. La part superior, l'últim pis, és la més treballada. Destaquen els vuit finestrals amb arcs apuntats al pis de les campanes. La cornisa esta sostinguda per mènsules que actuen de gàrgoles. Té una balustrada de coronament i pinacles. La cornisa ha estat substituïda per atlants. A la torre del campanar es troba el rellotge que probablement és una peça del s. XVII modificada a finals del s. XVIII per Josep Senesteva. Actualment ha estat substituït per un mecanisme electrònic. La teulada sembla ser d'un vessant i crida l'atenció les seves gàrgoles que representen animals fantàstics. A dalt del terrat del campanar sota els capitells de les 8 pilastres que sostenen els arcs de la cúpula es pot veure la data del seu coronament ' \/1726\/SE\/A-\/CA-\/D\/*\/*\/* i una inscripció incompleta. Les campanes amb pesos de pedra actualment no s'utilitzen.","codi_element":"08138-134","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. Major","historia":"Es construeix entre 1675 i 1726. La pedra prové del Mas del Prat o del lloc anomenat ' Les Conques '. Es va comprar per 7.900 lliures a la família del Prat, el transport va ser gratuït. Se'ls va concedir el dret a tenir sepultura pròpia a la nau principal de l'església. Les dues terceres parts del sòcol del campanar ja havien estat contractades l'any 1684 amb el mestre de cases Francesc Torrents juntament amb la nau de les capelles i el mur de migdia al qual el campanar està adossat. En un principi es va preveure l'acabament per Tots Sants de l'any 1725 però es va endarrerir fins al 1726. L'inici de la construcció del campanar està lligada a la de la part meridional de l'església. Va ser objecte de restauració de part de les seves façanes a mitjans dels anys cinquanta i a principis dels noranta. Actualment s'han desprès alguns fragments de pedra de la cornisa i l'última és la caiguda del batall que recorda que encara hi ha alguna part que s'ha de restaurar.","coordenades":"41.8115900,2.0985500","utm_x":"425124","utm_y":"4629250","any":"1675","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80021-foto-08138-134-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80021-foto-08138-134-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80021-foto-08138-134-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"Nissaga dels Torrents","observacions":"Les UTM donades són les de dalt del campanar.","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80022","titol":"Carrer de les Joies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-les-joies","bibliografia":"La Tosca (1991); Moià d'ahir a avui. Records històrics d'uns quants moianesos. La Tosca. Ed. Moià. Generalitat de Catalunya; Servei de Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià.","centuria":"XIV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer en el que hi ha diversos edificis dels s. XV-XX. Els murs de quasi tots els edificis són de pedra de grans carreus que han perdut el seu estucat original deixant la pedra vista. Té pendent pronunciada i en ell predominen les edificacions de tres plantes. Entre elles destaquen: Can Carner, la finestra gòtica de cal Soldevila (núm.19) i la finestra amb àngel de cal Sr. Magí (núm.23), la finestra (núm.25). Aquest carrer enllaça la plaça Major on està situada l'església parroquial de Santa Maria amb la plaça Sant Sebastià.","codi_element":"08138-135","ubicacio":"Casc Urbà","historia":"El carrer de les Joies era el carrer major de la vila de Moià. En el s. XIV ja es trobava dins de la muralla i anava des del mig fins al portal de Rodors, on s'enllaçava amb el camí a Manresa. En algun document surt esmentat com a carrer de la Bosseria (on hi vivia un capellà que feia de bosser o d'administrador de la propietat). Carrer que junt amb el del Forn el de Sant Antoni i el carrer Jussà formen els quatre carrers que envoltaven la muralla del s. XV i possiblement ja existien abans.","coordenades":"41.8125100,2.0972000","utm_x":"425013","utm_y":"4629354","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80022-foto-08138-135-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Carrer de les Joies.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80023","titol":"La Volta - El Pont","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-volta-el-pont","bibliografia":"Galovart i Soler, J (1993); 'Església de Moià i els seus constructors (1673-1749). Modilianum nº 8-9. Moià. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. Pàg. 23-55. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa .","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont-Volta de canó que salva el desnivell del presbiteri de l'Església Parroquial de Santa Maria i que enllaça el carrer Rafael Casanova amb la plaça de l'Hospital. Fa aproximadament 4 x 2 x 12 m. Construït amb grans carreus de pedra molt regulars i disposats en filades. A la part interior de la volta es poden apreciar restes de l'encanyat que va servir per reforç en la construcció. Els portals paredats que s'observen a la banda sud són els que donaven accés a les cases que hi havia al darrera de l'església. Al damunt de la volta es manté el cambril de l'església de Santa Maria.","codi_element":"08138-136","ubicacio":"Casc Urbà - Entre c. Rafael Casanova i la plaça de l'Hospital","historia":"Fins a mitjans del s. XVIII es tractava d'un carrer obert que, passant pel darrera de l'església anava cap al palau dels comtes, passant per la plaça de les Gallines. L'any 1743, quan es va ampliar l'església per tal d'afegir-hi el cambril, es va decidir de cobrir el carrer per tal d'edificar-hi al damunt.","coordenades":"41.8118800,2.0988100","utm_x":"425146","utm_y":"4629282","any":"1743-48","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80023-foto-08138-136-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80023-foto-08138-136-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80023-foto-08138-136-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: La Volta-El Pont.","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80024","titol":"Indicador de ferrer a cal Dalmau o cal Sereno","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/indicador-de-ferrer-a-cal-dalmau-o-cal-sereno","bibliografia":"Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Indicador de pedra esculpit en alt relleu d'uns 40 x 30 cm. Es troba a l'edifici conegut com a cal Dalmau o cal Sereno. Servia com a indicador d'un establiment de ferrer. A l'interior d'un templet columnat amb frontó decorat amb motius vegetals i florals, es veu l'enclusa, una ferradura, unes tenalles, martell, botavant, a part d'altres guarniments d'animal de bast. Aquest elements es troben disposats sobre un fons en forma de pell d'animal. Sota el indicador hi ha la inscripció: ' IOHAN ALOY MVCXVI '.","codi_element":"08138-137","ubicacio":"Casc Urbà - c. Sant Sebastià, 50","historia":"El carrer on es troba aquest indicador està en el camí cap a Manresa i Vic (el cami ral). No és d'estranyar la presència de ferrers. Podria atribuir-se als escultors Rubió.","coordenades":"41.8127700,2.0948900","utm_x":"424821","utm_y":"4629385","any":"1516","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80024-foto-08138-137-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80024-foto-08138-137-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80024-foto-08138-137-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Renaixement","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Indicador de ferrer. Relleu de cal Dalmau o cal Sereno.","codi_estil":"94|95","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80025","titol":"Casalot de Casagemes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casalot-de-casagemes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"A part de la cort, de la masia pròpiament dita només en queden els fonaments","descripcio":"Antiga masia, de la qual només queda una estructura rectangular d'11,70 m x 7,70, amb un contrafort a la banda de ponent. Els murs fan 65 de gruix i són fets de pedra i morter de calç. Al costat es veu una possible bassa. Al costat mateix hi ha un cobert, utilitzat com a cort fins no fa massa anys, amb una coberta a un únic vessant i una porta a l'est (2,10 x 1,70 m). Aquest conjunt mesura 7,20 m x 3,80 m (interior) i està fet per una paret de pedra i fang.","codi_element":"08138-379","ubicacio":"Pla de Vilarjoan","historia":"En els primers padrons, corresponents a la primera meitat del segle XIX (1830 i següents) figura la Caseta d'en Casagemes, dita també Caseta de Casagemes.","coordenades":"41.7996500,2.0664700","utm_x":"422445","utm_y":"4627953","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Encara es conserva la teulada","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80026","titol":"Casalot Vell del Soca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casalot-vell-del-soca","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Si no s'hi actua, es corre el perill que s'enderroqui totalment","descripcio":"Construcció quadrada de 7 m de costat, de la qual es conserven dues parets i mitja senceres (la nord i l'est). Presenta una porta d'arc rebaixat al nord-oest (fa 1,60 m d'amplada i no es pot precisar l'altura perquè ha estat tapat posteriorment). Per dins la llinda és de fusta. L'edifici presentava tres pisos fets amb pedra treballada i distribuïda en filades de gruixos diferents. En el segon pis hi ha tres finestres grans (dues de completes), de llinda plana i cinc petites espitlleres. Estan relligades amb morter de calç i amb fang. Presenta un mur intern de divisió de 60 cm de gruix. El mur exterior fa 70 cm de gruix. El pis inferior té dues petites espitlleres a la banda de llevant.","codi_element":"08138-380","ubicacio":"Al sud del Solà de Sant Esteve","historia":"Podria tractar-se del mas Babota, que encara apareix en un capbreu de 1500, quan encara es diu 'que hi és lo casal'. De tota manera, no s'ha pogut comprovar.","coordenades":"41.8137500,2.0407800","utm_x":"420328","utm_y":"4629542","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80026-foto-08138-380-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80026-foto-08138-380-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80027","titol":"Barraca 17985","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-17985","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca aeria adossada a un marge, de planta circular i coberta de falsa cúpula, amb una porta de llinda plana. Diàmetre interior, 2,30 m. Finestra a ponent. Porta de 1,59 x 0,70 m.","codi_element":"08138-381","ubicacio":"Al nord-oest del Casalot Vell del Soca","historia":"","coordenades":"41.8140800,2.0400300","utm_x":"420266","utm_y":"4629579","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80027-foto-08138-381-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi Wikipedra 17985.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80028","titol":"Barraca 17972","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-17972","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca aèria aïllada de planta circular, coberta de falsa cúpula, amb una porta de llinda plana orientada al nord-oest. Té un ràfec de pedres volades.","codi_element":"08138-382","ubicacio":"Sot dels Plans","historia":"","coordenades":"41.8037700,2.0396300","utm_x":"420220","utm_y":"4628435","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 17972 de la Wikipedra.No es pot accedir al seu interior. Només s'hi pot accedir quan els camps no estan sembrats.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80029","titol":"Barraca 17973","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-17973","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca aèria aïllada de planta circular i coberta de falsa cúpula, amb una porta de llinda plana orientada a l'oest. Diàmetre 3,30 m. Altura 2,50 m. Porta 1,65x0,80 m.Té una fornicula sobre la porta. Queden restes d'un ràfec.","codi_element":"08138-383","ubicacio":"Camps de la Torre","historia":"","coordenades":"41.8047000,2.0421900","utm_x":"420434","utm_y":"4628536","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80029-foto-08138-383-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 17973 de la Wikipedra.Només s'hi pot accedir quan els camps no estan conreuats.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80030","titol":"Barraca 17984","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-17984","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"El sostre de la barraca amenaça ruïna.","descripcio":"Construcció aèria adossada a un marge, de planta rectangular i coberta amb falsa cúpula. Té una porta de llinda plana orientada a l'oest. Planta de 3x2,20 m. Té un petit respirador al nord, una fornícula a l'est i una finestra que dona al cobert annex. Porta de 1,30x0,70 m. Cobert de 3,50x1,20 m amb coberta de lloses.","codi_element":"08138-384","ubicacio":"La Saldonera","historia":"","coordenades":"41.8017300,2.0401900","utm_x":"420264","utm_y":"4628208","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80030-foto-08138-384-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Franbcesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 17984 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80031","titol":"Barraca 17975","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-17975","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca aèria aïllada de planta rectangular, coberta amb falsa cúpula i una porta de llinda plana oberta al nord-oest. Estança interior de 3,20x3,10 m i 2,40 m d'altura. Parets de 80 cm de gruix. Porta d'1,50x0,90 m.Té ràfec.","codi_element":"08138-385","ubicacio":"A l'est del pla de la Bassa","historia":"","coordenades":"41.8014500,2.0389600","utm_x":"420162","utm_y":"4628178","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80031-foto-08138-385-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 17975 de la Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80032","titol":"Barraca 17978","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-17978","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca aèria aïllada de planta circular, coberta amb falsa cúpula i una porta de llinda plana orientada al nord-oest. Diàmetre interior 3,50 m. Altura 2,50 m. Té una petita finestra i dues fornícules. Porta d'1,60x0,70 m. Té ràfec.","codi_element":"08138-386","ubicacio":"La Bastona","historia":"","coordenades":"41.8014000,2.0323300","utm_x":"419611","utm_y":"4628179","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80032-foto-08138-386-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 17978 de la Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80033","titol":"Barraca 17979","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-17979","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca aèria aïllada de planta circular, coberta per una falsa cúpula i oberta al nord per una porta de llinda plana. Diàmetre interior 2,40 m. Altura 3,40 m. Té una fornícula a l'interior. Porta de 1,30x0,70 m.","codi_element":"08138-387","ubicacio":"La Bastona","historia":"","coordenades":"41.8018500,2.0307000","utm_x":"419476","utm_y":"4628230","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 17979 de la Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80034","titol":"Barraca 17515","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-17515","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca aèria adossada a un marge, de planta rodona i coberta de falsa cúpula. Té una porta de llinda plana. Fa 2,90 m de diàmetre interior amb una porta al sud-oest d'1,40 x 0.80 m. L'alçada màxima interior és de 2,20 m. A dins hi ha dues fornícules.","codi_element":"08138-388","ubicacio":"La Bastona","historia":"","coordenades":"41.8014000,2.0307000","utm_x":"419475","utm_y":"4628180","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"La planta no és perfectament circular.Codi 17515 de Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80035","titol":"Barraca 17974","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-17974","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cabana aèria de planta rodona, adossada a un marge. Coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana, amb dues fornícules al seu interior. La porta s'obre a l'oest i fa 1,70 x 0,70 m. El diàmetre interior de la barraca és de 3,20 m i té una altura màxima de 2,60 m.","codi_element":"08138-389","ubicacio":"La Bastona","historia":"","coordenades":"41.8012800,2.0295200","utm_x":"419377","utm_y":"4628168","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 17974 de la Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80036","titol":"Barraca 18410","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18410","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Enderroc total","descripcio":"Restes totalment enderrocades d'una barraca adossada al marge, coberta segurament amb una falsa cúpula i una porta al sud. Feia uns dos metres de llarg.","codi_element":"08138-512","ubicacio":"Oest de Serramitja","historia":"","coordenades":"41.7911800,2.0460100","utm_x":"420735","utm_y":"4627031","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18410 de la Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80037","titol":"Alzina de Serramitja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-serramitja","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran alzina amb un tronc de 3,30 m de perímetre. A dos metres del terra apareixen 7 tanys diferents.","codi_element":"08138-513","ubicacio":"Quintana de Serramitja","historia":"","coordenades":"41.7939200,2.0484400","utm_x":"420940","utm_y":"4627333","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80037-foto-08138-513-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80038","titol":"Barraca 18411","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18411","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Ruïna gairebé total","descripcio":"Barraca de planta rodona, aïllada, de 2,50 m de diàmetre interior, coberta amb una falsa cúpula, tot i que actualment el sostre ha caigut. Tenia una porta al sud-est de 65 cm d'amplada i una petita finestra al nord.","codi_element":"08138-514","ubicacio":"Quintana de Serramitja","historia":"","coordenades":"41.7947700,2.0468300","utm_x":"420807","utm_y":"4627429","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Està pràcticament en runes, tot i que es conserva la totalitat dels murs laterals.Codi 18411 de la Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80039","titol":"Barraca 18412","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18412","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Ruïna total","descripcio":"Restes d'una barraca rodona aïllada, que feia uns 4 m de diàmetre exterior. Només queden un parell de pams dels murs.","codi_element":"08138-515","ubicacio":"Quintana de Serramitja","historia":"","coordenades":"41.7953200,2.0474700","utm_x":"420861","utm_y":"4627490","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Ruïna total.Codi 18412 Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80040","titol":"Barraca 18413","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18413","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta quadrada a la part exterior. Fa 3,40 m de longitud (per fora). Per dins, la planta esdevé pràcticament circular (2,10 m de diàmetre). Està orientada al sud, on hi ha una porta de llinda plana (1,30 x 0,95 m). La coberta és una falsa cúpula, i arriba a una altura màxima de 2,25 m. Té una petita finestra a l'oest, que des de fora no es veu perquè hi ha crescut una gran figuera. A la façana sud hi ha un petit ràfec de pedra. Els murs fan 70 cm de gruix.","codi_element":"08138-516","ubicacio":"Quintana de Serramitja","historia":"","coordenades":"41.7942300,2.0495200","utm_x":"421030","utm_y":"4627367","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80040-foto-08138-516-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18413 Wikipedra","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80041","titol":"Tina de l'Antonell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tina-de-lantonell","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Tot el conjunt està molt malmès","descripcio":"Tina adossada a la paret nord del mas, de planta rodona (vista des de fora sembla una torre de defensa), a la que s'accedeix per la cara nord mitjançant una rampa de pedra amb alguns esglaons. A l'interior encara s'observen alguns cairons vidriats que evitaven la pèrdua del most. Fa 3 o 4 m de diàmetre, i actualment està plena d'aigua de la pluja. La coberta està caiguda, però la presència d'unes teules ens indica de què estava constituïda. La boixa, o sortida del vi, estaria dins de la masia, concretament en una habitació on apareix un arc apuntat i les restes dels dogals de fusta d'una bota o tina de vi. A l'habitació del costat es troben les restes molt malmeses d'una premsa de vi de cargol","codi_element":"08138-517","ubicacio":"L'Antonell, adossada a la façana nord de la cassa","historia":"La tina es va construir contra una part més antiga del mas, possiblement d'origen medieval. Per la morfologia, aquesta mena de tines les hem de situar als segles XVIII o XIX, tot i que alguna podria ser del XVII. En construir-se la tina, gairebé es va tapar una finestra antiga del primitiu mas.","coordenades":"41.8151700,2.0438000","utm_x":"420581","utm_y":"4629697","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80041-foto-08138-517-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80041-foto-08138-517-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80042","titol":"Font del carrer de la Tosca, número 44","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-carrer-de-la-tosca-numero-44","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"La inscripció només es llegeix parcialment","descripcio":"Font urbana, amb una aixeta metàl·lica i una pica feta d'obra. A la seva banda sud hi ha un petit banc. A la paret, sota un escut de Moià, hi ha la següent inscripció: 'Costejada per els v[eins?] si [...] amb la co[...] gestora. Moià [...] 1933'","codi_element":"08138-518","ubicacio":"C. de la Tosca, 44","historia":"","coordenades":"41.8099200,2.0965500","utm_x":"424956","utm_y":"4629067","any":"1933","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80043","titol":"Fornícula amb una marededeu del Carme","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fornicula-amb-una-marededeu-del-carme","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una fornícula construïda o reconstruïda recentment, situada a la façana de l'edifici número 10 del carrer de la Coma. Està oberta dins del mur de la casa, i la part superior presenta un arc rebaixat. L'interior està protegit per un vidre. A dins es conserva una imatge de la Mare de Déu, feta en una escultura en colors, que vesteix una túnica blanca i porta el nen a braços.","codi_element":"08138-519","ubicacio":"C, de la Coma, 10","historia":"","coordenades":"41.8123600,2.0962800","utm_x":"424936","utm_y":"4629338","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80044","titol":"Imatge de Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/imatge-de-sant-pere-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Imatge de sant Pere, que es reconeix perquè porta una gran clau a la mà, situada a l'interior d'una finestra tapada del carrer Santa Magdalena. El conjunt simula ser una capella de carrer. El sant està posat sobre una pedra on es pot llegir la inscrició 'Any', fet que denota que està feta a partir d'un element reutilitzat.","codi_element":"08138-520","ubicacio":"Carrer Santa Magdalena, número 41","historia":"Desconeixem la història d'aquest element, tot i que ens diuen que no és massa antic i que segurament estaria fet per elements reciclats i provinents d'altres llocs.","coordenades":"41.8109300,2.0941200","utm_x":"424755","utm_y":"4629181","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"La talla és molt basta i segurament de poc valor. Sembla que no seria gaire antiga.","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80045","titol":"Barraca 18447","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18447","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"No té coberta, i pràcticament només en queda el perímetre","descripcio":"Barraca aèria aïllada, de planta rectangular (4,10 x 3,20 m exterior), amb una porta al sud-est i una finestra espitllerada feta amb unes peces de rajol cuit, a la banda est. Està feta amb pedra calcària del lloc, pràcticament sense treballar, relligada amb un morter de molt baixa qualitat. Els murs fan 50 cm de gruix.","codi_element":"08138-521","ubicacio":"Feixes de Sobre la Bassa de la Carretera","historia":"","coordenades":"41.8195900,2.1552800","utm_x":"429845","utm_y":"4630091","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80045-foto-08138-521-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18447 de la Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80046","titol":"Fornícula amb imatge de Sant Antoni de Pàdua","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fornicula-amb-imatge-de-sant-antoni-de-padua","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Capella de carrer, adossada a la façana sud del Casal, amb un cobert a dues aigües dins del qual es troba una imatge de Sant Antoni de Pàdua, en la seva típica representació amb el nen Jesús en braços.","codi_element":"08138-522","ubicacio":"C. Sant Antoni, 14, el Casal","historia":"","coordenades":"41.8118100,2.0974800","utm_x":"425035","utm_y":"4629276","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80047","titol":"Finestres i arcs del carrer de les Joies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/finestres-i-arcs-del-carrer-de-les-joies","bibliografia":"Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona.","centuria":"XV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Són diverses finestres i balcons amb arcs amb decoració gòtica tardana-renaixentista que donen al carrer històric de les Joies. Algunes de les finestres han estat modificades i fetes balcó, d'altres tenen alguna reintegració amb ciment modern. La finestra del núm. 19 avui modificada i convertida en balcó té, a la llinda d'estil gòtic tardà, dos ulls amb motllura que formen un arc apuntat dins del qual s'hi ha treballat el lòbul. La finestra núm. 25 té l'ampit de pedra i les dovelles laterals estan treballades formant una columna prima amb capitell que sosté una llinda també de pedra però de talla més recent. Totes continuen funcionant com a decoració arquitectònica.","codi_element":"08138-138","ubicacio":"Casc Urbà - c. de les Joies núm. 19, 25, 27","historia":"","coordenades":"41.8125300,2.0971700","utm_x":"425010","utm_y":"4629356","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80047-foto-08138-138-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80047-foto-08138-138-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80047-foto-08138-138-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Gòtic|Renaixement|Medieval|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Segueix llistat propietàris: Tantiñà Casas, José-c. Joies, 27 \/ Monsech Daví, Marciana-c.Joies,25 \/ Rovira Molas, Miguel-c.Joies,19","codi_estil":"93|95|85|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80048","titol":"Torre de la Granoia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-la-granoia","bibliografia":"Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit","centuria":"XX","notes_conservacio":"Esquerdes estructurals i consolidació de les rajoles de la torre colomar.","descripcio":"Masia de tres pisos amb torre mirador amb voladís. L'edifici es troba en un terreny cercat. La façana principal està encarada al sud i està dividida simètricament segons l'eix que determina una antiga torre colomar octogonal d'estil modernista amb rajola verda començada en pedra i acabada d'obra posteriorment. L'accés a l'edifici es fa per uns jardins amb una piscina artificial seca al sud. Després d'una escala d'accés hi ha un vestíbul on es comencen a distribuir les habitacions. En el mateix nivell hi ha un gran saló, una cuina i un annex amb forma d'absis basilical on actualment hi ha una gran llar de foc i on antigament hi havia una capella que ha perdut la seva funció original. De fet l'accés a aquesta sala de grans dimensions es fa per una porta on està gravada una creu que recorda el seu antic ús. Des de les escales en forma de cargol s'accedeix a dos pisos. Al primer es distribueixen les sales, dormitoris, lavabos i cuines inclòs una gran sala- rebost en el que encara es conserva una nevera a motor amb portes de fusta que encara funciona. Totes les habitacions són moblades, algunes d'elles tenen mobles de finals del s. XIX principi del s. XX. Al segon pis hi ha les dependències del servei. Quasibé totes tenen grans finestrals i en una d'elles encara queden les cordes d'estendre la roba. A sobre d'aquest pis encara queda una escala molt recta que es dirigeix a la torre de teulada de rajoles verdes. És un gran espai amb grans finestrals i marcs de finestres nous. És com un mirador des del que s'observa no només Moià sinó Castellterçol, el Montcau, la Mola. En total hi ha més de 30 dependències i entre la decoració de tota la casa pairal hi ha també peces mobles: tapissos, ràdio de principi del s. XX, rellotge de peu fabricat a Barcelona i mobiliari de valor històric. El parament, els brancalls i les llindes són de pedra.","codi_element":"08138-139","ubicacio":"Al nord-est de la vila. N-141-C direcció Vic. Trencant indicat a ma esquerra.","historia":"Se sap que aquesta torre va ser començada a construir l'any 1908 i segons uns documents de la família, un dels que la va construir va ser Jaume Gallaguet qui va aportar la pedra necessària per a la construcció de l'edifici. Un militar anomenat Don Carlos, va fer aixeca'l. Altres propietaris posteriors a Don Carlos van ser els Romeu, els Molins i Puigarnau, fins arribar als actuals que el van adquirir l'any 1968.","coordenades":"41.8210000,2.1207700","utm_x":"426980","utm_y":"4630276","any":"1908","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80048-foto-08138-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80048-foto-08138-139-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"Jaume Gallaguet","observacions":"A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de catalunya és denominada: Torre de la Granoia.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80049","titol":"Escut de Moià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-de-moia","bibliografia":" Casallarch, R (1984) ; Moià, sis-cents anys de carreratge. Moià. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta a la petició R\/N: 421K102GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de Monitors. Patronat de Museus de Moià. Gener-Març. Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Escut de Moià que apareix a banda i banda del carrer de Rafael Casanova a la part de darrere de l'església parroquial de Santa Maria i al seu voltant en els angles de l'estructura de l'església a uns 3 m aproximadament del paviment. L'escut de Moià amb el dineret enmig és sostingut per dos personatges de llarga cabellera i culminat per una corona sota la qual hi ha el rostre d'un àngel. Proper a un dels escuts es troba una pedra on s'hi ha treballat de forma exempta una decoració floral. Aquestes ornamentacions van ser fetes paral·lelament a la construcció de l'església parroquial, és per això que la seva datació deu ser entre 1670 i 1730, sent més probable aquesta darrera.<\/p> ","codi_element":"08138-140","ubicacio":"Casc Urbà - c. de Rafael Casanova i als angles de Santa Maria, Pl. Major.","historia":" L'escut de Moià és igual que el de Barcelona però amb un 'croat de plata' al mig que simbolitza la compra dels moianesos amb els seus propis diners del privilegi de carreratge, de ser carrer de Barcelona (1384) amb tots els deures i privilegis que això suposava. El senyor Valls, conseller a Barcelona, designa el privilegi i posa l'escut de la ciutat comtal a Moià. A l'església de Santa Maria apareix a tot arreu, a la façana principal, a la lateral en repetits angles, a la rosassa. L'escut més antic que hi ha amb la moneda és del s. XV.<\/p> ","coordenades":"41.8126500,2.0969200","utm_x":"424990","utm_y":"4629369","any":"1677","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80049-foto-08138-140-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80049-foto-08138-140-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2019-12-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Escut de Moià-Ornamentacions del carrer del Pont.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["42"]},{"id":"80050","titol":"Llindes i escut de ca l'Anglada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llindes-i-escut-de-ca-langlada","bibliografia":"Serra i Coma, R; Sarri, J (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La llinda forma part d'un edifici reformat en la segona dècada del s. XX per tal d'acollir un establiment bancari. Hi ha una inscripció on figura la data '1882'. Es tracta d'un balcó amb ornamentacions a base de motllures. A la part central hi ha la imatge d'un bust d'un home de perfil amb el cabell llarg i arrissat. A la mateixa llinda hi ha les restes d'un sota-ampit d'una finestra. A l'angle de l'edifici que dona a la plaça Major hi ha un escut que representa la caixa d'estalvis i pensions que l'encapçala una guardiola que recorda un casc de cavaller.","codi_element":"08138-141","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. Major núm. 6","historia":"Probablement les dovelles que configuren avui aquest balcó formaven part de la casa transformada a principis del s. XX en establiment bancari.","coordenades":"41.8120800,2.0982000","utm_x":"425095","utm_y":"4629305","any":"1882-45","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80051","titol":"Carrer de la Cansalada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-la-cansalada","bibliografia":"Tarter i Fonts, R(2007), font oral.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Caldria consolidar els murs soterrats que formen part d'aquest antic carrer.","descripcio":"Carrer d'uns aproximadament 25 x 1,50 m que començava a la plaça de la font de San Joan i arribava a la plaça de l'església parroquial. Actualment no és transitable perquè roman soterrat formant part, a l'oest, per l'edifici del Casal, interromput per cal Renom al carrer Sant Antoni i fins on està l'edifici de Cal Plàcid.","codi_element":"08138-142","ubicacio":"Casc Urbà","historia":"","coordenades":"41.8118800,2.0980800","utm_x":"425085","utm_y":"4629283","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80051-foto-08138-142-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80051-foto-08138-142-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80051-foto-08138-142-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"C. Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80052","titol":"Carrer Sant Sebastià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-sant-sebastia-0","bibliografia":"","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer de Sant Sebastià (patró de la vila) enllaça la plaça del mateix nom amb el carrer de Sant Pere, fins l'indret on hi ha la capella de Sant Josep. Hi predominen les cases de tres pisos, algunes totalment reformades dels s. XVI-XVII. Cal destacar la llinda de l'antiga capella de Sant Josep i la inscripció (1620), un motiu de ferrer del núm. 50, el casalot de cal Fermí núm. 31, les cases núm. 25, 27 (1796), 21, 18, 19 i les golfes del núm.24. És un dels pocs carrers de la vila que encara té el paviment de llambordes.","codi_element":"08138-143","ubicacio":"Casc Urbà - de la Pl. Sant Sebastià al c. Sant Josep","historia":"Forma part del primer raval conegut durant 1560-70 com el Raval de Dalt i ocupa des de la plaça Sant Sebastià fins l'església de Sant Josep. Aquest carrer creix seguint el camí ral que portava a Manresa i a Vic passant pel Vall i el pont de les Graus. Al carrer Sant Sebastià s'hi va instal·lar gent aposentada i d'ofici: rellotgers, vinaters, ferrers; fet que encara es pot intuir pels edificis nobles que es conserven. Primer es va edificar la banda de baixa orientada a migdia, deixant la part nord per a magatzems i graners perquè per culpa del pendent, la planta baixa quedava sense ventilació. Més endavant la planta superior va ser habitada. Era ple de botigues i la seva funció era com una mena de Plaça Major.","coordenades":"41.8130900,2.0968900","utm_x":"424988","utm_y":"4629418","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80052-foto-08138-143-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Renaixement","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|95","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80053","titol":"Carrer Santa Magdalena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-santa-magdalena-0","bibliografia":"Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"És un dels pocs carrers que encara conserva les llambordes tot i que no són les originals es pot observar un desgast considerable per l'erosió. Anant en direcció a la plaça del Moianès, es troba limitat pels murs del Parc Municipal i a la esquerra es poden observar alguns edificis d'interès arquitectònic amb elements barrocs (llindes...) com: núm. 39, núm. 33, núm. 31; ja que hi ha poca construcció nova. En algun d'aquests edificis i sobretot a la banda de ponent del carrer que llinda amb el mur del Parc Municipal es troben anelles de bestiar de ferro.","codi_element":"08138-144","ubicacio":"Casc Urbà - de la Pl. del Colom a la Pl. del Moianès.","historia":"Té aquest nom perquè era el camí que es prenia per anar a l'església de Santa Magdalena als afores de la vila en direcció oest.","coordenades":"41.8114800,2.0981700","utm_x":"425092","utm_y":"4629238","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80054","titol":"Portalada oest de l'església de Santa Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portalada-oest-de-lesglesia-de-santa-maria","bibliografia":"AD; L'art català. Pàg. 47. Ed. Aurria. Vol VII. Barcelona. Generalitat de Catalunya; Servei de Patrimoni Arquitectònic. Barcelona.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Caldria intervenir en la neteja i consolidació de l'escultura que ja ha estat molt erosionada, a més caldria posar una xarxa invisible i funcional davant l'atac dels coloms.","descripcio":"Portalada que dona accés a l'església de Santa Maria. D'estil Barroc i amb arquitectura en pedra articulada en tres nivells És el primer conjunt salomònic que es coneix a Catalunya. Actualment té als angles de les cantonades dues escultures modernes del Pare Coll (esquerra) i Fc. Xavier Ponce (dreta). Les imatges són originals, i han estat restaurades després de la Guerra Civil. Representen sant Josep de Calassanç, sant Pere de la Cadireta, sant Ponç de Planella i la Verge Maria.","codi_element":"08138-145","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. Major","historia":"L'església primera va ser consagrada al 939 (estil romànic). Al s. XVI-XVII la vila de Moià vol aixecar un temple nou, els primers treballs s'inicien en 1674, l'arquitecte va ser Pere Torrents i el cambril va ser construït al 1747 per Josep Morató i Soler qui construeix quasi totes les peces a Vic. Es conserva molta documentació de la construcció.","coordenades":"41.8122300,2.0976400","utm_x":"425049","utm_y":"4629322","any":"1677-84","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80054-foto-08138-145-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80054-foto-08138-145-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80054-foto-08138-145-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|96","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80055","titol":"Creu de terme de la capella del Remei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-terme-de-la-capella-del-remei","bibliografia":" Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K102GH\/tt. Direcció General de Patrimoni de Cultura. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Creu de terme en pedra bastant reconstruïda, per la cara oest hi ha modelat en el centre un Crist en la creu i a la de l'est la Verge amb el nen als seus braços. Ambdues imatges són de factura molt tosca. La creu intervinguda modernament i amb poc criteris de restauració degut a l'ús del ciment entre d'altres, es troba sobre un pedestal de pedra amb quatre esglaons. La base és quadrada bastant erosionada per les arestes. El fust és octogonal i el capitell doble sense cap decoració; sembla, junt amb el fust, de factura més moderna. En el lateral sud de la base de la creu hi ha inscrit a mà: ' reconstruït LLU-GRA\/2003 ' també hi ha una placa en marbre blanc on es pot llegir: ' Reconstruït per Lluís Graners\/LLU-GR 2003 '.<\/p> ","codi_element":"08138-146","ubicacio":"Casc urbà - c. Rafael Casanova davant núm. 13","historia":" Antigament estava situada des de l'any 1578 enfront de la capella del Remei, al sud de la població al costat de l'actual cementiri. Les despeses van ser pagades per un senyor del Saiol. L'any 1977 va ser traslladada al costat de l'església parroquial Santa Maria a la plaça Major del poble on es troba actualment. La causa del seu trasllat va ser per evitar un possible robatori, ja que es trobava lluny del centre de la vila i assegurar la seva pervivència.<\/p> ","coordenades":"41.8260700,2.0923000","utm_x":"424622","utm_y":"4630863","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80055-foto-08138-146-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80055-foto-08138-146-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80055-foto-08138-146-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Renaixement|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2019-12-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Hi ha reintegracions volumètriques modernes fetes amb ciment. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Creu de Terme de la capella del Remei, Creu del Remei.","codi_estil":"94|95|93","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["42"]},{"id":"80056","titol":"Creu de Pedra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-pedra-2","bibliografia":"","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"És al costat d'una antiga ruta de transhumància, en una plataforma elevada respecte del nivell de la carretera. Consta d'un basament esglaonat de planta circular, amb quatre nivells decreixents en alçada. Damunt d'aquest s'assenta el pilar monolític de planta octogonal, d'uns 2,5 m d'alçada, que sosté el capitell i la creu. El capitell és un cub amb rostres representats als quatre angles inferiors. Les seves cares nord i sud semblen llises, mentre que a les cares est i oest s'hi intueixen una mena d'ones d'aigua que podrien correspondre a l'escut de l'Estany. Damunt seu hi ha la creu amb representacions esculpides de Crist crucificat i de la Mare de Déu en cares oposades A l'escalinata hi ha una placa de pedra gravada que diu: ' CREU DE TERME DE STA Mº DE L'ESTANY (SEGLE XIV) \/RESTAURADA EN 1954 PEL DR. JOSEP Mº VILARDELL'.","codi_element":"08138-147","ubicacio":"Al nord de la vila. Ctra. C-59 Km. 55","historia":"Sembla que hauria estat construïda a iniciativa de l'abadia de Santa Maria de l'Estany. S'esmenta per primera vegada l'any 1461, segons informa un cartell que hi ha al mateix lloc. El pedestal-mirador es va construir l'any 1954.","coordenades":"41.8565000,2.1128500","utm_x":"426363","utm_y":"4634224","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80056-foto-08138-147-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80056-foto-08138-147-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"s. XIV.S'inclou dins de l'inventari de Moià, tot i que sobre els mapes de l'ICC està situada en terme de L'Estany. De fet, sabem que originàriament marcava el límit del monestir.Una tradició ens explica que aquesta creu assenyala el lloc on la imatge de la Mare de Déu de l'Estany es féu tan feixuga que va ser impossible d'avançar més endavant quan s'intentava de traslladar-la perquè no quedés abandonada amb motiu del saqueig públic del qual va ser objecte el monestir . davant el miracle, la imatge de la Verge fou retornada al seu lloc original.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80057","titol":"Poua Vella de la Franquesa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-vella-de-la-franquesa","bibliografia":"Consorci del Moianès (2006); Fullet 'Arquitectura Preindustrial al Moianès'. Moià. Gallardo, A (1933); ' El glaç natural, una indústria que desapareix'. Butlletí del centre excursionista de Catalunya. Club Alpí Català. Any XLIII. Nº 455. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Perarnau i Llorens, J (1992); Els pous de glaç de la comarca del Bages. Assaig d'interpretació i localització. 5. Quaderns. Manresa. Sarri i Plans, A; Sarri i Plans, G (1988); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Fàbrega, Albert (2013): Pous de Glaç. Sant Vicenç de Castellet: Farell","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Caldria consolidar els murs per evitar esllavissades.","descripcio":"Es tracta d'un pou de glaç poc usual i de gran interès en comparació als de la zona perquè a diferència dels altres, aquest és una construcció subterrània de planta rectangular (10 x 5,90 m) coberta per una volta de canó reforçada amb set arcs feixons dels quals només en queden quatre dempeus. Orientat de nord a sud amb una superfície d'uns aproximadament 55 m2. Està recolzat amb columnes adossades de 3 m d'altura cadascuna, L'altura total de la construcció és de 6,20 m. Possiblement els accessos eren obertures que hi havia a la part superior.","codi_element":"08138-148","ubicacio":"A sota de la Masia de la Franquesa.","historia":"Els pous de gel es van construir i van obtenir la seva màxima rendibilitat en el decurs dels segles XVII, XVIII i part del s. XIX quan la fabricació i comercialització de gel era una gran i bona inversió i font de ingressos. No obstant durant la 1a meitat del s. XX alguns pous van continuar funcionant malgrat l'aparició de l'electricitat i del gel artificial. Els últims pous en funcionament ja no comercialitzaven sinó que produïen per consum propi. Les condicions necessàries per a la construcció d'un pou de gel són: la proximitat a vies de comunicació, amb llocs de consum no gaire allunyats i la seva instal·lació en llocs de fortes glaçades i bones aigües. El gel es recollia a l'hivern a les basses o rieres properes al pou. Es tallava en blocs i s'emmagatzemava per capes recobertes de palla, vegetació i fragments de gel trossejats fins que a l'estiu i segons la demanda , s'anava extraient i era transportat en sàrries també cobertes de palla. Aquesta neu o gel s'utilitzava per conservar aliments, pel transport d'aquests, en algunes manufactures gastronòmiques com ara gelats, orxates... i també amb finalitat mèdica i terapèutica. La comarca natural del Moianès havia estat una de les principals productores de gel natural junt amb el Montseny. Proveïa Barcelona. Segons C. Candi en els municipis de Moià, Sant Quirze de Safaja i Castellterçol hi va haver més de 20 pous de glaç en funcionament el s.XVIII. La Poua Vella, propietat de la masia Franquesa, va ser construïda a instàncies de Mn. Jaume Gònima, rector de Marfà, qui l'explotà fins l'any 1637 en que va ser venuda al negociant de Moià, Pere Mas. Posteriorment va passar a ser administrada i arrendada per mans de la 'Causa Pia de Moià'. L'any 1897 la poua és arrendada a la societat barcelonina anomenada Font Albiñana y Cia qui comercialitzava amb la ciutat i que deixarà el negoci l'any 1815 en veure que no és rendible. A partir de llavors és quan la Poua Vella de la Franquesa ja no es va tornar a reomplir de glaç i va romandre abandonada junt amb la poua nova fins que van ser explotades novament entre 1892 i 1915.","coordenades":"41.7949000,2.1004600","utm_x":"425263","utm_y":"4627396","any":"1625","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80057-foto-08138-148-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80057-foto-08138-148-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Podia emmagatzemar 270 m3.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Poua vella de la Franquesa.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80058","titol":"Carrer Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-sant-pere","bibliografia":"Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"És el carrer més llarg de la vila situat a l'oest, el seu recorregut fa 800 m. Comença on es troben el carrer de Sant Josep i el de Sant Sebastià i finalitza al carrer perpendicular Jacint Icart. Continua, però ja sense el mateix nom, pel camí sense asfaltar que marcava el camí Ral de Manresa. Durant tot el carrer es troben construccions populars i nobles d'època barroca.","codi_element":"08138-149","ubicacio":"Casc Urbà - des de finals del carrer Sant Sebastià fins el carrer Jacint Icart","historia":"Antigament es coneixia com a carrer de Manresa perquè era, junts amb d'altres en el casc urbà, el que dirigia cap a Manresa sortint de la vila. Per la seva forma s'anomena popularment 'el carrer de la mànega'.","coordenades":"41.8114800,2.0981700","utm_x":"425092","utm_y":"4629238","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80058-foto-08138-149-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80059","titol":"Font Vella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-vella-5","bibliografia":" AAVV (1991); Moià d'ahir i avui. Ed. La Tosca. Moià. Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Font pública. L'antiga font vella es troba emplaçada en un mur format per grans carreus de pedra. Adossat al mur hi ha esculpit en pedra de Moià. Té un abeurador d'aproximadament 9 m, l'aixeta és moderna. Hi ha dues portes a la seva façana que porten a l'interior del dipòsit i una inscripció en la que es pot llegir que va ser reedificada a l'any 1709.<\/p> ","codi_element":"08138-150","ubicacio":"Casc Urbà - c. Francesc Viñas","historia":" Al s. XIV es porta l'aigua al poble provenint de la font de les Poses. Va ser construïda l'any 1634 al capdamunt del carrer de la Cendra (actual c. Francesc Viñas). Sabem, segons una inscripció que hi ha a la mateixa font, que va ser reedificada l'any 1709 fent-se càrrec de les despeses econòmiques la mateixa vila. L'aigua que sobrava de l'abastament del poble la feien servir els paraires per tenyir. Fins a la segona meitat del s. XIX les úniques fonts del nucli urbà eren la Font Vella i la Font de Sant Martí. Aviat va ser insuficient i el 1868-70 es va fer venir l'aigua del cantó de Passarell. La darrera canalització d'aigua va ser impulsada pel Sr. Gallart amb la finalitat de fomentar l'estiueig i la construcció de torres. El projecte aprovat en 1927 consistia en portar les aigües de la Crespiera però no es va dur a terme fins l'any 1931.<\/p> ","coordenades":"41.8127165,2.0970529","utm_x":"425001","utm_y":"4629377","any":"1634","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80059-foto-08138-150-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80059-foto-08138-150-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80059-foto-08138-150-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: La Font Vella.","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80060","titol":"Portalada nord de l'església parroquial de Santa Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portalada-nord-de-lesglesia-parroquial-de-santa-maria","bibliografia":" Galobart i Soler, J (1993); L'Església de Moià i els seus constructors (1673-1749). Modilianum nº 8-9. Pàg. 14. Juny-desembre. Moià. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Caldria consolidar les columnes i els elements decoratius, eliminar l'atac de coloms.","descripcio":" Portalada articulada en dos nivells. El primer flanquejat per dues columnes amb decoració de llaços helicoïdals d'estil salomònic i motius vegetals; el segon, un frontó recolzat en uns capitells rectes del que neixen dues columnes salomòniques com les del primer nivell però més petites, entre les quals hi ha una fornícula amb petxina a la banda superior en la que descansa una verge amb nen molt malmesa. En tot el conjunt hi ha decoració que imita els capitells jònics, motius vegetals i marins (peixos i atlants).<\/p> ","codi_element":"08138-151","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. Major","historia":" L'església primera va ser consagrada al 939 (estil romànic). Al s. XVI-XVII la vila de Moià vol aixecar un temple nou, els primers treballs s'inicien el 1674, l'arquitecte va ser Pere Torrents i el cambril va ser construït al 1747 per Josep Morató i Soler, qui construeix quasi totes les peces a Vic. Es conserva molta documentació de la construcció. Segons F. Solà a 'El temple', l'església antiga ja tenia una portalada de l'any 1427 que donava a la plaça Major. (Galovart i Soler, J; 1993) .<\/p> ","coordenades":"41.8117474,2.0982799","utm_x":"425102","utm_y":"4629268","any":"1674","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80060-foto-08138-151-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80060-foto-08138-151-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80061","titol":"Plaça Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-major-13","bibliografia":"Clarà i Arisa, J ( 1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona.","centuria":"X","notes_conservacio":"","descripcio":"Plaça Major situada al voltant de l'església parroquial de Santa Maria. Envoltada per la portalada nord de l'església, el baptisteri de Sta. Maria, l'actual rectoria (antiga casa Bussanya), ca l'Anglada i les voltes de cal Plàcid. Ocupa la primitiva plaça i l'antic cementiri del qual encara hi ha restes en el subsòl.","codi_element":"08138-152","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. Major","historia":"A principi de segle es caracteritzava per la seva aridesa. Excepte la part davantera de la porta principal, que estava empedrada, tota la resta només era terra. No serà fins a l'any 1905 que es construirà una mica de vorera i s'hi plantaran unes acàcies. Ha estat el lloc de reunió i de transaccions econòmiques fins avui en dia, ja que els diumenges s'hi realitza el mercat municipal que va ser atorgat per Ramon Berenguer IV al 1151.","coordenades":"41.8127600,2.0970100","utm_x":"424997","utm_y":"4629382","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80061-foto-08138-152-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Actualment el paviment de la plaça és modern i té arbres. Els diumenges de cada setmana alberga el mercat municipal.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80062","titol":"Font del Lleó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-lleo-3","bibliografia":"Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit","centuria":"Final XIX","notes_conservacio":"Es podria fer una neteja dels grafits.","descripcio":"Font de pedra, podria ser pedra de Montjuïc, de 35 cm de gruix, situada molt a prop de la casa de J. Coma i que formava part dels seus jardins. El seu abeurador té forma de petxina gran on es recull l'aigua que raja de la boca d'un lleó amb expressió ferotge, encerclat per una decoració de motius florals i vegetals (dues branquetes que semblen llorer) a banda i banda i coronat, en la part superior, per tres grans flors de cinc pètals (magnòlies?). El lleó ha tingut pèrdues de les quals algunes que pertanyen als lòbuls dels ulls han estat reintegrades amb morter de ciment. El seu estil és similar al de J. Campeny i Fuxà, però no s'ha localitzat cap signatura. Dintre de la petxina que recull l'aigua hi ha una reixeta de ferro molt similar a les que es posaven a les fonts durant el s. XVIII.","codi_element":"08138-153","ubicacio":"Casc Urbà - Zona nord del Parc Municipal","historia":"Està situada en els jardins municipals, a la casa benestant del senyor Coma, actual biblioteca. Des de l'any 1935 el jardí va passar a ser públic i actualment és el parc municipal. Així, doncs, la font és d'accés públic.","coordenades":"41.8127600,2.0970100","utm_x":"424997","utm_y":"4629382","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80062-foto-08138-153-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80062-foto-08138-153-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80062-foto-08138-153-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Font del Parc.","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80063","titol":"Dolmen del Cospinar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-del-cospinar","bibliografia":"Batista i Noguer, R; Pericot, L (1961); Sepulcros Megalíticos de la comarca del Moyanés. Instituto de Prehistória y Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona. Casa Provincial de caridad, Imprenta-Escuela. Fascículo I. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2007); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarque Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K102GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Romeu, A; Roca, J ( 2004); Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès. Gener. Surroca, J (1991); ' La Prehistòria '. La Tosca. Pàg. 9-11. Gràfiques Ister. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"Museïtzat","descripcio":"Cista trapezoïdal oberta orientada de nord a sud amb una lleugera inclinació cap al nord-oest. Només es conserven tres lloses de les quals només se'n conserven dretes dues de laterals bastant inclinades cap a l'interior. El túmul, molt erosionat ,segurament va tenir un perímetre ovalat, corresponent el diàmetre més gran a l'eix longitudinal de la cambra.","codi_element":"08138-154","ubicacio":"A l'est de la Vila - Km 32 de la Ctra. N-141-c direcció Vic","historia":"Cista d'època del Bronze Antic-Mig que es va excavar durant els anys 1954 i 1957 pel GEMI, R. Batista i J. De C. Serra i Ràfols. La llosa que va fer de coberta va ser suplida per petites lloses i pedres durant les seves reutilitzacions. En les excavacions es van trobar restes arqueològiques i antropològiques molt fragmentades que van ser dipositades al Museu Municipal de Moià.","coordenades":"41.8119100,2.1502700","utm_x":"429420","utm_y":"4629242","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80063-foto-08138-154-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80063-foto-08138-154-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80063-foto-08138-154-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Prehistòric|Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya és denominat: Pla del Cuspinar i dona només una cronologia de Bronze Antic ( -1800\/-1500 ).","codi_estil":"78|76|79","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80064","titol":"Dolmen de Puig-rodó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-de-puig-rodo","bibliografia":"Batista i Noguera, R, Pericot, L (1961); Sepulcros Megalíticos de la comarca del Moyanés. Instituto de Prehistória y Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona. Casa Provincial de Caridad, Imprenta-Escuela. Fascículo I. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2007); Servei de Patrimoni Arqueològic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarque Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K102GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Romeu, A; Roca, J (2004); Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès. Gener.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Dolmen que estava format per una galeria coberta de parets paral·leles subdividides en tres cambres. Només conserva una sola cambra de les tres que tenia. Conserva en bon estat la cambra principal i un tros de corredor orientat al sud-oest, la resta i el cromlec han estat desplaçats des de l'estudi de 1960 realitzat per M. A Petit i Joan Surroca. Només queden dempeus cinc de les vuit lloses que el formaven. La llosa que fa de tapa té una creu marcada d'uns 30 cm de longitud, possiblement d'època medieval. Està orientat de nord a sud amb una petita desviació al nord-oest. El túmul està molt erosionat, encara que es pot intuir que devia ser circular. No existeix cap resta del cercle que l'envoltava. La característica de la subdivisió de la cambra té un paral·lel a la mateixa comarca amb la cista de la Fossa d'en Terrades.","codi_element":"08138-155","ubicacio":"Al nord-est de la vila-C-59 en direcció a l'Estany. Trencant cap a la masia Comes Vell.","historia":"Va ser excavat a principis dels anys 60 i reconstruït. Les restes arqueològiques i antropològiques que es van trobar eren molt remenades i sense estratigrafia: fragments antropològics, ceràmics, de metall i de sílex que es troben al Museu Episcopal de Vic.","coordenades":"41.8127600,2.0970100","utm_x":"424997","utm_y":"4629382","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80064-foto-08138-155-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80064-foto-08138-155-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80064-foto-08138-155-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Les restes arqueològiques estan ubicades al Museu Episcopal de Vic.Té llegenda coneguda.La cronologia donada és la proposada en l'Inventari Arqueològic de Catalunya.","codi_estil":"79|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80065","titol":"Dolmen de Santa Magdalena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-de-santa-magdalena","bibliografia":"Batista i Noguera, R; Pericot, L (1961); Sepulcros Megalíticos de la comarca del Moyanés. Instituto de Prehistória y Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona. Casa Provincial de Caridad, Imprenta-Escuela. Fascículo I. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2007); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarque Romeu, A; Roca, J (2004); Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès. Gener. Surroca i Arisa, J (1991); ' La Prehistòria '. La Tosca. Pàg. 9-11. Gràfiques Ister. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Dolmen orientat en direcció N-S amb una lleugera inclinació cap a l'est. És una cista megalítica de grans dimensions, de cambra simple. Li manquen les dues lloses laterals i la posterior. Només conserva la llosa frontal i la coberta, que esta desplaçada. Es diu que aquesta llosa-coberta presenta gravats d'època medieval probablement representant una creu escortada per tres xiprers a cada banda, tot i que actualment no s'aprecien. El túmul, circular, està molt erosionat.","codi_element":"08138-156","ubicacio":"A l'oest de Moià. N-141-C. Trencant cap a Serramitja.","historia":"L. Pericot el va esmentar com a dolmen dubtós en la seva obra sobre els megàlits pirinencs, però l'estudi de R. Batista i J. Surroca l'any 1957 va confirmar la seva autenticitat. Va ser utilitzat com a cabana de pastor i per això va patir una transformació. El material arqueològic i paleontològic trobat a principi dels anys 60 va ser escàs i fora de context.","coordenades":"41.8127600,2.0970100","utm_x":"424997","utm_y":"4629382","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80065-foto-08138-156-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80065-foto-08138-156-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80065-foto-08138-156-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Prehistòric|Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"La cambra simple del dolmen havia estat reaprofitada com a barraca de pastor.","codi_estil":"76|79","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80066","titol":"Dolmen de les Humbertes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-de-les-humbertes","bibliografia":"Batista i Noguera, R, Pericot, L (1961); Sepulcros Megalíticos de la comarca del Moyanés. Instituto de Prehistória y Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona. Casa Provincial de Caridad, Imprenta-Escuela. Fascículo I. Barcelona. Daura, A; Galobart, J (1982); L'arqueologia al Bages. Manresa. Generalitat de Catalunya (2007); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarque Romeu, A, Roca, J (2004); Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès. Gener. Surroca, J (1991); ' La Prehistòria '. La Tosca. Pàg. 9-11. Gràfiques Ister. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Dolmen que correspon al model de cista rectangular megalítica tancada. Coberta orientada en direcció N-S amb una lleugera inclinació cap al nord-est i construïda en pedra sorrenca. Té totes les parts menys el cromlec, tot i que la llosa de la coberta no és l'original sinó que va ser encarregada pel Sr. Farràs copiant les dimensions de la que havia degut tenir originàriament. La resta de les lloses estan inclinades cap a l'interior de la cista. Algunes pedres que es van fer servir com a falques entre la tapa i la resta estan caient. Del túmul en queda poc testimoni.","codi_element":"08138-157","ubicacio":"A l'est de Moià, Km 3,2 de la C-59.","historia":"El material arqueològic i antropològic trobat dins del dolmen es trobava remenat i fora de context. Les restes eren: ceràmiques, sílex i antropològics. Part d'aquestes restes estan dipositades al Museu Municipal de Moià. Va ser excavat l'any 1958 pel GEMI i R. Batista.","coordenades":"41.8117600,2.0985900","utm_x":"425127","utm_y":"4629269","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80066-foto-08138-157-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80066-foto-08138-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80066-foto-08138-157-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Prehistòric|Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A pocs metres de la taula hi ha una llosa de pedra calcària on es pot llegir inscrit: 'DOLMEN DE LES UMBERTES\/2800AC\/LLU-GRO\/1994'.La cronologia donada és la que surt a l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.","codi_estil":"76|79","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80067","titol":"Cista de Perers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cista-de-perers","bibliografia":"Batista i Noguera, R, Pericot, L ( 1961); Sepulcros Megalíticos de la comarca del Moyanés. Instituto de Prehistória y Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona. Casa Provincial de Caridad, Imprenta-Escuela. Fascículo I. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2007); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarque Romeu, A; Roca, J (2004); Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès Gener. Surroca i Arisa, J (1991); ' La Prehistòria '. La Tosca. Pàg. 9-11. Gràfiques Ister. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"Museïtzat","descripcio":"Dolmen de cista rectangular oberta formada per tres lloses de pedra calcària. La llosa lateral dreta està caiguda cap a l'interior de la cambra orientada d'est a oest. La llosa de la coberta ha desaparegut, però en canvi es conserva una part del cromlec i del túmul. Conserva la llosa lateral esquerra i la posterior dempeus, tot i que estan bastant erosionades.","codi_element":"08138-158","ubicacio":"A l'oest de Moià i a 500 m en direcció nord-oest de la masia de Perers. Km 31,6 de la N-141-c a Vic.","historia":"Durant l'any 1957 va ser excavat per R. Batista i J. Surroca. Les restes arqueològiques (sílex i ceràmica) i antropològiques trobades eren escasses i el terreny havia estat bastant contaminat.","coordenades":"41.8114200,2.1400600","utm_x":"428572","utm_y":"4629196","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80067-foto-08138-158-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80067-foto-08138-158-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80067-foto-08138-158-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"La seva excavació, als anys seixanta, va demostrar que el megàlit va ser espoliat d'antic. Només van recuperar-s'hi diferents restes humanes molt fragmentades i fragments ceràmics sense forma ni decoració.A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya és denominat: Sot de la tomba de Can Parés i com tipologia: Lloc d'enterrament inhumació col·lectiu dolmen. La cronologia donada a l'inventari de la Generalitat és: Bronze antic ( -1800\/-1500 ).","codi_estil":"79|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80068","titol":"Necròpolis de Vilaclara","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/necropolis-de-vilaclara","bibliografia":"Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K 102 GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"XII","notes_conservacio":"Caldria una neteja de la superfície on es troben i consolidació dels bens.","descripcio":"Conjunt de tombes individuals d'estructura rectangular d' 1 x 0,60 m aproximadament, de les que es conserven algunes de les lloses laterals. En són visibles unes cinc, tot i que possiblement n'hi hagi més. Estan situades al costat d'unes estructures enrunades del que sembla haver estat un edifici del qual no es té noticia històrica (antic mas Vilaclara). No s'observen amb facilitat perquè hi ha molta vegetació. També s'hi troba una cista o caixa megalítica amb la llosa de coberta (de 2 metres de longitud per 1,20 metres d'ample i 0,30 metres de gruix, amb reguerons i cassoletes d'origen antròpic) tombada i desplaçada del seu lloc original, la pròpia cista, que es troba uns dos metres a l'oest i de la qual són observables la llosa de la capçalera i tres lloses laterals.","codi_element":"08138-159","ubicacio":"Al nord-oest de la vila. Trencant direcció Solà de la vila. Camí no asfaltat.","historia":"Durant els anys 60 es va fer un estudi superficial pel Sr. Pericot i el seu equip. Posteriorment Ma. Àngels Petit i J. Surroca també ho van estudiar, confirmant la teoria primera de què eren tombes altmedievals. No es coneixen restes arqueològiques.","coordenades":"41.8213800,2.0574100","utm_x":"421719","utm_y":"4630374","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80068-foto-08138-159-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80068-foto-08138-159-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"s. XII. Alt Medieval.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80069","titol":"Molí del Perer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-perer","bibliografia":"","centuria":"XVI","notes_conservacio":"L'edifici fa anys que és ensorrat","descripcio":"Edifici de planta quadrada en estat ruïnós del que només queda dempeus les quatre façanes. Fa deu anys, es va descriure que a la porta d'accés es podia observar la data de 1856 (avui dia il·legible). L'edifici ha perdut la teulada tot i que es pot deduir que era una coberta amb volta semiesfèrica. A la part de sobre es troba la bassa del molí, amb la rampa d'entrada d'aigua. A la part inferior es conserva el carcabà, que té al seu interior dues rodes de fusta: una situada a l seu lloc i l'altra desmuntada, tot i que en molt mal estat. També s'hi conserven les rampes que duien l'aigua fins a les rodes. L'aigua que sortia del carcabà anava a parar directament a la bassa del molí de Perer (masia), fitxa 94.","codi_element":"08138-161","ubicacio":"Al nord-oest de la vila. Limitant amb el municipi d'Oló.","historia":"Segons una concòrdia de 1582, Bernat Callís «mestre de fer molins» de Sant Genís d'Orís i en Perer de Rodors, pagès de Sant Feliu de Rodors, acorden fer un molí a la riera del Perer, en la seva heretat, en el lloc que al mestre li sembli bé. El molí ha de ser d'una mola. El fet que actualment presenti dues moles ens indica una important reforma, que podria haver tingut lloc a mitjan segle XIX o abans.","coordenades":"41.8127600,2.0970100","utm_x":"424997","utm_y":"4629382","any":"1582","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80069-foto-08138-161-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80069-foto-08138-161-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A aquest molí hi anava quasi tot el municipi a moldre el gra i popularment es deia que estava a cinc quarts del centre del poble, fet que el convertia en el mas més allunyat centre del municipi.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80070","titol":"Cambril de l'església parroquial Santa Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cambril-de-lesglesia-parroquial-santa-maria","bibliografia":"Galobart i Soler, J (1993); L'Església de Moià i els seus constructors (1673-1749). Modilianum nº 8-9. pàg. 58-60. Juny-desembre. Moià. Homs i Forcada, A (2003); Inventari del Bisbat de Vic. Fitxa núm. BdV 0002874.00.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Caldria consolidar la llinda d'accés.","descripcio":"Cambril de planta rectangular i teulada a dues vessants, situat darrere de l'església de Santa Maria. L'edifici, de dos pisos, té accés pel presbiteri. En ell es guarden moltes de les icones religioses de l'església, propietat del Bisbat de Vic. La majoria de les peces són barroques i n'hi ha alguna de qualitat artística. Els sostres estan pintats amb motius religiosos i vegetals, molt restaurats. Els vitralls de les finestres són moderns, dels anys 20; els originals es troben en unes condicions regulars en el magatzem que hi ha a l'Ajuntament. L'accés al segon pis es realitza per unes escales dobles, fetes amb pedra de la masia de la Gònima, amb dues baranes formades per cinc trams diferents, separats per muntants, dos d'ells presenten un pom de bronze al capdamunt i dues portes, també de ferro forjat, on destaca a la part central, el monograma coronat en una, el de MA (Maria) i a l'altre el de Jesús.","codi_element":"08138-162","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. Major","historia":"Durant la finalització de la capçalera de l'església parroquial els capitans, adjunts i els comissionats de la confraria de la Mare de Déu de la Misericòrdia van escollir al Sr. Morató per a la construcció del cambril. Per aquesta feina cobraria 1.250 lliures. Per realitzar aquesta comanda es van haver d'enderrocar les cases que hi havia al costat del Pont (la Volta) i amb les pedres es va construir el nou edifici.","coordenades":"41.8109800,2.0940700","utm_x":"424751","utm_y":"4629187","any":"1736-40","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80070-foto-08138-162-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80070-foto-08138-162-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80070-foto-08138-162-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"Josep Morató i Sellés","observacions":"","codi_estil":"94|96","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80071","titol":"Coves del Toll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coves-del-toll","bibliografia":"Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Generalitat de Catalunya ( 2007 ); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarque Gómez i Costa, E ( 2001 ); Les Coves del Toll. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Moià, juny. Hernández i Herrero, G ( 2008 ); Resposta de petició R\/N: 421K102GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Modilianum (2001); núm. 24. Ed. Modilianum. Moià, juny. Petit i Mendizabal, MA; Surroca i Arisa, J (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El complex càrstic de les coves del Toll el formen quatre cavernes i un avenc. La galeria principal s'anomena Coves del Toll o Galeria Sud, i és la que dona nom a l'indret natural, Parc Prehistòric. La cova del Toll és una cova natural d'habitació sense estructures agermanada amb la cova de les Toixoneres (les separen 150 m). És una formació càrstica sense moltes estalagmites i estalactites, tot i que n'hi ha en formació, ja que la cova del Toll és encara una cova viva. La seva cartografia té forma de lletra T i les restes arqueològiques i paleontològiques s'han trobat a la zona de la galeria sud. El recorregut de la visita guiada és de 153 m aproximadament, però en la seva totalitat té quasi 2 km. La visita guia al visitant per la galeria sud i un tros de la banda est fins la galeria anomenada de la Trompa de l'Elefant. De la galeria sud fins la surgència, que és per on el riu subterrani surt a l'exterior, hi ha encara uns 800 m de recorregut espeleològic.","codi_element":"08138-163","ubicacio":"A 6 km a l'est de Moià. Km de la N-141-c direcció a Vic.","historia":"La referència històrica que es coneix del Toll és de finals del s. XVIII per Francesc Vilarrúbia, amo del Masot, que en alguna de les seves 'expedicions' hi havia trobat algun fòssil. L'any 1948 el grup d'exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonèsí va descobrir la zona sud de la cavitat. Gràcies al mecenatge del Sr. Sebastià Oller es van realitzar excavacions durant els anys 1955-57. Durant els anys 1976-77 un equip mixt de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona i del CNRS de Tolosa de Llenguadoc dirigit per J. Guilaine i M. Llongueras van portar a terme dues campanyes ampliant l'estudi de les restes arqueològiques i paleontològiques de la cova. L'any 1985, després de les riuades de 1982, que van inundar la cova, Ma. A. Petit realitzà la penúltima campanya al Toll. L'any 2006 es van continuar les tasques de rebaix de dues de les cates (reomplertes en les inundacions del 82) per l'equip de l'Eudald Carbonell, dirigit per J. Rossell, que realitzen campanyes d'estiu a la Cova de les Toixoneres. La cova del Toll és una de les coves més importants d'Europa quant a restes paleontològiques d'època del Quaternari, destacant una gran varietat d'animals que van fer servir la cova com a cau...el rinoceront de Merck, el rinoceront llanut, l'hipopòtam, el cérvol, el porc senglar, el lleó de les cavernes, el bisó...essent l'ós de les cavernes del que més restes s'han trobat. Del període del Paleolític es troben restes de fogueres localitzades en els estrats H i G de la cova. El material que pertany al Neolític correspon a la fase del Neolític Antic i es tracta de ceràmica cardial. La data del C14 ens porta al 3860BC. Apareixen tot seguit les fases Epicardial i Montboló on l'ocupació de la cavitat és molt més intensa. Les datacions van del 3640-3450BC a les més baixes 3350 i 3150BC. Els elements ' Chassey ' també hi són presents. Hi ha diferents enterraments inhumacions, un relacionat amb les fases Montboló i els altres amb els sepulcres de fossa. El darrer període d'ocupació és de l'Edat del Bronze Antic i Mitjà (gerres, vasos...) amb una cronologia de 1850 a 1490BC. Actualment encara hi ha restes per excavar i les que s'han extret en les diferents campanyes de la seva història estan dipositades, majoritàriament, en el magatzem del Museu Municipal de Moià.","coordenades":"41.8052000,2.1490000","utm_x":"429307","utm_y":"4628498","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80071-foto-08138-163-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80071-foto-08138-163-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80071-foto-08138-163-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls|Prehistòric|Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"L'equip tècnic del Museu Municipal de Moià és qui organitza les visites guiades de la galeria sud i els tallers didàctics que es fan a l'entorn natural.Les restes arqueològiques trobades en les últimes campanyes realitzades a Toixoneres i al Toll es troben a la URV de Tarragona, caldria que un cop estudiades tornessin al Museu Municipal de Moià.A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya consta la cronologia: (-1500\/-1200); Paleolític Mig a Neolític Antic Cardial (-90.000\/-4000), però no s'al·ludeix a l'època del Bronze que també esta representada a la cova.","codi_estil":"79|76|78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80072","titol":"Cova de les Toixoneres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-les-toixoneres","bibliografia":"Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarque Gómez i Costa, E (2001); Les Coves del Toll. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Pàg. 7. Juny. Moià. Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K102GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Petit i Mendizabal, MA; Surroca i Arisa, J (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià. (1986); Aproximació a la Prehistòria del Moianès. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Ed. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 4. Manresa. Ripoll i Perelló, E; Lumley, Henry de (1964-65); El Paleolítico Medio en Catalunya. Ampurias. Nº 26-27. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova natural d'origen càrstic sense estructures, agermanada amb la cova del Toll, de la qual està separada tan sol sper 150 m. Està situada en un nivell de la terrassa del riu més alt, en el mateix vessant que la Cova del Toll i la cova Morta. L'abric està protegit per una reixa que impedeix l'accés directe a l'excavació. És un jaciment que s'excava durant les campanyes d'estiu de l'equip d'Eudald Carbonell i per això la zona de cates no és visitable sense els responsables. És un jaciment ric en fauna sobretot en conill, cèrvids, ós de les cavernes i en l'última excavació de l'estiu 2008 han aparegut per primer cop restes de talp. Com a ocupació antròpica, hi ha nivells de Paleolític i alguna resta d'època del Bronze.","codi_element":"08138-164","ubicacio":"A 6 km a l'est de Moià. Km de la N-141-c direcció Vic.","historia":"Es va excavar parcialment, per primer cop, l'any 1954 per l'equip patrocinat pel Sr. Oller i J. Serra Ràfols, dos anys després pel Sr. Villalta i M. Fusté. Les restes trobades a la cova de les Toixoneres en aquelles primeres excavacions i en les següents campanyes d'estiu per l'equip de l'Eudald Carbonell, dirigit per J. Rossell, pertanyen al Paleolític Mitjà (50.000 aC) quan a Europa habitava l'home de Neanderthal amb una tecnologia més primitiva que l'Homo Sapiens Sapiens. D'aquest període s'han trobat restes, sobretot, de fauna i flora: així hi estava present: l'ós i la hiena de les cavernes, el cavall salvatge, el conill, la cabra salvatge, l'isard... En aquest jaciment han aparegut algunes ascles de sílex que testimonien la presència de l'home paleolític al Moianès, fragments ceràmics cardial i epicardial. Durant l'època del Bronze van ser també ocupades. El moment final d'ocupació es detecta gràcies a alguns plats i tapadores amb acanalats.","coordenades":"41.8043400,2.1493600","utm_x":"429336","utm_y":"4628402","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80072-foto-08138-164-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80072-foto-08138-164-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Les restes arqueològiques trobades en les últimes campanyes realitzades a Toixoneres i al Toll es troben a la URV de Tarragona, caldria que un cop estudiades tornessin al Museu Municipal de Moià.A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya la cronologia que es dona per aquest jaciment és: Paleolític Mig ( -90.000\/-33.000 ).","codi_estil":"76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80073","titol":"Bauma del Gai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bauma-del-gai","bibliografia":"Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Modilianum, 24. Ed. Modilianum. Moià, juny de 2001. Garcia i Argüelles, P (2001); La Balma del Gai (Moià). Breu Aproximació als resultats de les noves excavacions (1994-2000). Modilianum. Moià. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarque Gómez i Costa, E (2001); Les Coves del Toll. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Pàg. 7. Juny. Moià. Nadal, J; Estrada, A; Garcia, P (2001); La Balma del Gai, Moià, Bages. A: Jornades d'Arqueologia. 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001. La Garriga. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Barcelona. Petit i Mendizabal, MA, Surroca i Arisa, J (1986); Aproximació a la Prehistòria del Moianès. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Ed. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 4. Manresa. (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Abric natural de forma rectangular que és una referència no solament per a la prehistòria de Catalunya sinó també per a la comprensió dels processos evolutius de les darreres comunitats de caçadors-recol·lectors de la conca mediterrània. Està situat en una petita balma orientada a sud-est i vorejada per un curs d'aigua avui en dia bastant sec però, que que en la prehistòria el convertia en un lloc idoni per l'hàbitat. No té cap tanca o sigui que l'accés és obert tot i que queda sota de la N-141-c i passa bastant desapercebut.","codi_element":"08138-165","ubicacio":"A l'est de la vila. Km 30,9 N-141-c direcció Vic.","historia":"Aquest jaciment va ser descobert per J. Surroca l'any 1975. Les primeres intervencions arqueològiques van ser fetes durant els anys 1977 i 1978, sota la direcció de M. Llongueras i J. Guilaine. El material que es va recuperar en aquestes primeres excavacions estava format per una rica indústria lítica. Entre les restes minerals de procedència humana també hi ha restes de colorant (ocre), carbó i còdols amb mostres d'activitat humana. Quant a fauna, conills, cèrvids, microfauna i macrofauna que demostren una climatologia temperada. En les darreres excavacions dutes a terme per J. Nadal, A. Estrada i P. Argüelles s'han trobat dos elements d'indústria òssia en banya de cérvol que podria ser un mànec tot i que no és corrent durant l'Epipaleolític. Gràcies a les troballes i a l'estratigrafia es pot determinar que hi va haver molta activitat en el jaciment en èpoques anteriors: Neolític Mitjà i posteriors: Època de Bronze i del Ferro, època moderna (s. XVII) per les troballes de ceràmica vidrada i no vidrada acompanyades per un ardit de Lluís XIV de l'any 1648, època ibera, per l'aparició d'un gos de l'època i unes restes constructives adossades a l'abric que van servir molt possiblement durant la guerra dels Segadors com a habitatge. La construcció d'aquesta cabana és la causant de la major alteració dels nivells prehistòrics. L'última campanya d'excavació va ser la de l'any 2009.","coordenades":"41.8564400,2.1128600","utm_x":"426364","utm_y":"4634218","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80073-foto-08138-165-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80073-foto-08138-165-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80073-foto-08138-165-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neolític|Ibèric|Antic|Prehistòric|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"L'última excavació va ser l'any 2009.A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya aquest jaciment és denominat balma del Gai i la tipologia: Abrics i similars d'habitació sense estructures, abrics i similars d'habitació amb estructures conservades i li dona una cronologia: Paleolític Superior Final, Epipaleolític Antic Indeferenciat ( -11.000\/-7000 ). Ferro Iber-Antic ( -500\/-450 ), Modern ( 1453-1789 ).","codi_estil":"78|81|80|76|94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80074","titol":"Pont de la riera de l'Om - de les Gitanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-la-riera-de-lom-de-les-gitanes","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont construït amb pedra gres, d'un sol ull, amb forma de volta de canó. Carenat molt ben treballat amb arestes regulars. La superfície del pont esta asfaltada i actualment serveix com a carretera que va en direcció a Manresa, des de Moià. Té tres pilons que limiten el pont. El quart piló (banda sud-est) ha desaparegut. Tots els pilons tenen les mateixes mides: 107 x 43 cm i responen al model de monòlit rectangular de gres treballat als angles i en el lateral oposat a la carretera tots tres tenen, en baix relleu, una cartel·la decorada bastant erosionada. El piló 1 i el 3 tenen la mateixa inscripció: ' REINANDO DA.YSABEL 2A . AÑO DE 1854'. El piló 2 té una decoració més moderna i diferent, es tracta d'un escut, en ciment, amb medalló de llorer en el que estan representats: un pont, el corrent del riu i una àncora. Sota de l'escut representat apareix la data ' AÑO 194? ' bastant erosionat.","codi_element":"08138-166","ubicacio":"A l'oest de la vila.","historia":"Aquest pont es va construir l'any 1854 sota el regnat de la reina Isabel II, quan es va construir la carretera de Manresa a Vic. Ha patit transformacions al llarg dels anys i de fet un dels afegits que criden l'atenció és l'escut modern del segon piló en el que surten uns símbols que semblen esmentar el col·legi d'enginyers de ponts i camins.","coordenades":"41.8131600,2.0804300","utm_x":"423621","utm_y":"4629441","any":"1854","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80074-foto-08138-166-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80074-foto-08138-166-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80075","titol":"Pont de les Graus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-les-graus","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont d'un sol ull. L'obra intercala majoritàriament un opus icertum amb filades de pedres horitzontals amb morter de juntes en bastant bona conservació. El passamans esta format per lloses de pedra de gres més grans, algunes de 2 x 0,20 m aproximadament. El terra està enllosat i s'observen les passeres dels carros antics que han desgastat la pedra amb les rodes. Es conserven també 6 fites (2 d'elles senceres). A la banda nord-est del pont hi ha una petita escaleta de quatre esglaons (un d'ells de fusta) que dona a un camp de blat i al marge de pedra seca del torrent. Hi ha una inscripció en la cara est en la que hi ha la data 1803, però no se sap si correspon a l'any de la seva construcció o a alguna modificació.","codi_element":"08138-167","ubicacio":"A l'est de la vila","historia":"Per aquest pont passava el camí ral que anava a Vic.","coordenades":"41.8128500,2.1097300","utm_x":"426054","utm_y":"4629381","any":"1803","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80075-foto-08138-167-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80075-foto-08138-167-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Actualment el pas de vehicles es realitza per un pont nou a tocar del tradicional.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80076","titol":"Barraca 17955","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-17955","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Està perdent volum en alguna zona","descripcio":"Barraca aèria adossada al marge, de planta circular coberta amb una falsa cúpula, amb una porta de llinda plana orientada al sud-oest","codi_element":"08138-168","ubicacio":"Al sud de la vila. A prop del camp de vol El Prat.","historia":"Les Barraques de vinya, generalment de dimensions reduïdes, poden ser de planta quadrada o circular. Eren destinades a guardar les eines dels pagesos o a aixoplugar davant la pluja. La tècnica de construcció d'aquestes barraques, de murs, de tines, feixes... del camp és l'anomenada ' tècnica al sec '. Aquesta tècnica utilitza pedres sense treballar en filades irregulars i sense cap tipus de morter que les uneix a excepció de falques fetes de petites pedres.","coordenades":"41.7988600,2.1059600","utm_x":"425725","utm_y":"4627831","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80076-foto-08138-168-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"No és perfectament circular. Fa dos metres de diàmetre. Té dues fornícules a l'interior. Restes de ràfec a la coberta. Codi 17955 de la Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80077","titol":"Monument a Francesc Viñas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-francesc-vinas","bibliografia":" Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Caldria fer una neteja, eliminar alguns grafits i posar cargols nous al vidre protector.","descripcio":" Monument format per diferents blocs de pedra calcària combinats i formant tres cossos verticals en baix relleu que simbolitzen la trilogia dels ideals de F. Viñas: la música, els arbres i la vellesa. A la part central hi ha una inscripció: ' MOIÀ\/ AL TENOR\/ FRANCESC VIÑAS\/1863-1933 ' i un bust en bronze amb pàtina fosca del tenor realitzada també per l'escultor Clarà. A cada cos hi ha adossat un plafó de marbre blanc amb treballs de baix relleu del mestre Clarà. El relleu de l'esquerra fa al·lusió a l'arbre fruiter, el central a la vellesa i el de la dreta al cant. Els plafons laterals són els més grans (120 x 0,60 cm) i el central fa uns 60 x 60 cm.<\/p> ","codi_element":"08138-169","ubicacio":"Parc Municipal de Moià","historia":" Aquest monument va ser erigit per la vila en honor a un dels seus fills il·lustres, en Francesc Viñas que, a part de destacar per la seva dedicació a l'òpera i al cant, va viure i va ser un gran protector de la vila a més de realitzar grans obres, sobretot culturals, a Moià.<\/p> ","coordenades":"41.8112580,2.0951771","utm_x":"424844","utm_y":"4629217","any":"1954","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80077-foto-08138-169-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80077-foto-08138-169-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80077-foto-08138-169-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"Josep Clarà i Ayats.","observacions":"La primera pedra es va posar l'any 1935, però el monument no es completà fins a 1954. Tots els mòduls del monument estan signats per l'escultor. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Monument al tenor Viñas, Monument del Parc.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80078","titol":"Monument dedicat a Ot, el Bruixot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-dedicat-a-ot-el-bruixot","bibliografia":"Domingo Díaz, E ( 2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 122-123. Ajuntament de Moià. Ed. T&T. Moià.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura en bronze de pàtina verda fosca, d'aproximadament 1,25 m, que representa, figurativament, l'Ot el Bruixot de les tires humorístiques de l'autor J. LL. Martínez Picanyol, sobre quatre llibres de pedra artificial de color argilós-almagra. Els llibres tenen pèrdues a les arestes, sobretot el tercer comptant des de dalt. L'escultura està sobre una pastilla de formigó i una pedra que estan rodejats de travessers de via de tren. A la banda oest dels llibres es poden apreciar dos forats que podrien haver subjectat algun tipus de placa.","codi_element":"08138-170","ubicacio":"Casc Urbà - Parc Municipal","historia":"Aquest personatge forma part de la memòria de molts catalans i sobretot de molts moianesos. El seu autor, Picanyol, va néixer a Moià i va haver de marxar a Barcelona on després d'un cert temps va fer famós a aquest Bruixot. Així, Picanyol va començar a dibuixar tires humorístiques i l'any 1971 col·laborava amb Cavall Fort fins als nostres dies. A banda d'en Ot, Picanyol va crear altres personatges, entre els quals els seus preferits són el pilot Boris i la petita Neus de la família Moixò.","coordenades":"41.8120000,2.0981500","utm_x":"425091","utm_y":"4629296","any":"1997","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80078-foto-08138-170-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80078-foto-08138-170-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"Molist","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80079","titol":"Monument del Centenari de la Festa de l'Arbre Fruiter","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-del-centenari-de-la-festa-de-larbre-fruiter","bibliografia":" Domingo Díaz, E ( 2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 97-100. Ajuntament de Moià. Ed.T&T. Moià.<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"Caldria treure els grafits moderns i passivar el metall.","descripcio":" Escultura en bronze d'uns tres metres d'alçada aproximadament. El modelat original va ser realitzat en porexpan ja que en l'escultura s'observa la textura d'aquesta matèria. El monument representa el trencament de la terra per la llavor i el naixement de la planta i\/o arbre simbolitzant d'aquesta manera la Festa de l'Arbre Fruiter, molt important a la vila. A la banda est del monument hi ha una placa on queda constància de la commemoració del centenari de la festa l'any 2005 i on es pot llegir el nom de l'escultura i un vers de E. Pla: 'Centenari de la Festa de l'Arbre Fruiter\/DENDROFORIT.\/Tu ets tan fill com els arbres i els estels\/desitjo que plantis una llavor, per petita\/que sigui i l'acompanyis en el seu creixement\/per tal que descobreixis la petitesa de la\/qual esta fet un gran arbre'.<\/p> ","codi_element":"08138-171","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. del Centenari.","historia":" Aquest monument commemora el centenari de la Festa de l'Arbre Fruiter que se celebra a Moià des de l'any 1905 i que només ha patit una interrupció durant la Guerra Civil i que va ser fundada pel tenor Francesc Viñas i Dordal, nascut a la vila de Moià.<\/p> ","coordenades":"41.8119375,2.1025154","utm_x":"425454","utm_y":"4629286","any":"2005","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80079-foto-08138-171-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80079-foto-08138-171-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80079-foto-08138-171-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Avantguardes|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"Escultura: Eugènia Pla. Foneria: Buixadé","observacions":"","codi_estil":"107|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80080","titol":"Monument a Rafael Casanova.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-rafael-casanova","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura en bronze que representa Rafael Casanova, conseller en cap ferit a la guerra de Successió, l'any 1714. És una de les còpies de l'escultura que forma part del monument, al mateix conseller que hi ha a la ronda de Sant Pere amb el carrer Bailén de Barcelona. El Monument té tres plaques, la primera és la dedicació a l'insigne fill de Moià, Rafael Casanova, 1714. Les dues restants estan dedicades a la seva inauguració de mans de l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall l'any, 1994. L'escultura està situada sobre un pedestal que a la seva vegada està dipositat sobre una base de dos esglaons. El monument està situat en mig d'una petita placeta amb reixa de forjat a un nivell més alt que el del paviment del carrer. L'11 de setembre de cada any, entitats i Ajuntament li fan ofrenes florals.","codi_element":"08138-172","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. de l'hospital.","historia":"A l'any 1914 es va posar la primera pedra del monument al carrer de la baixada del mestre, a prop de la font de Sant Joan. La intenció no es va continuar i quan a l'any 1912 va arribar el dia de la Diada, es va optar per col·locar una estàtua petita d'en Casanova, reproducció de la de l'escultor Rossend Nobas havia realitzat per Barcelona, a la Plaça Sant Sebastià. Com aquesta reproducció era més petita des d'aleshores ha estat coneguda com 'l'estàtua del Rafalet'. No va ser fins l'any 1932 i a instàncies de Francesc Viñas que l'estàtua va tenir un emplaçament definitiu davant de l'hospital. El monument a Rafael Casanova va ser inaugurat durant la República, el 15 d'agost de 1932, pel president Francesc Macià. Durant la guerra i el període franquista es va mantenir el pedestal tot i que l'escultura va ser desmuntada i va desaparèixer. La reixa que envolta el monument la va fer el manyà Grau cap a 1935.","coordenades":"41.8118400,2.1502300","utm_x":"429417","utm_y":"4629234","any":"1994","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80080-foto-08138-172-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80080-foto-08138-172-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80080-foto-08138-172-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Realisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"J. Ma. Molist i Molas.","observacions":"","codi_estil":"103|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80081","titol":"Monument a Sant Sebastià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-sant-sebastia","bibliografia":"AD (1991); La Tosca. Moià d'ahir a avui. Records històrics d'uns quants moianesos. Ed. La Tosca. Moià . Daví i Sentias, L (2007); Moià, sempre Moià. Gràfiques Ister. Moià. Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. ' Conservación de Monumentos Històricos. Catálogo Monumental'. Carpeta I. Clixè nº 145942. Barcelona. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit","centuria":"XX","notes_conservacio":"Seria convenient una neteja i intervenció.","descripcio":"Monument amb forma de templet clàssic que correspon al centre de l'església que abans de la guerra estava situada on actualment està el monument. De fet els dos pilars rodons de fust llis amb llinda de pedra que fan guàrdia i custodien part de la imatge del sant eren de la façana del temple que va ser destruït durant la Guerra Civil. L'escultura del sant és d'una factura bona de pedra calcarenita, tot i que només podem observar el tors i el cap. Les mesures del tors del sant són de 1,20 x 0,50 x 0,37 m. Al Museu Municipal de Moià es troben diferents fragments del cos del sant. A la base de l'escultura, també de pedra, hi ha dues plaques que recorden la devoció del poble moianès per sant Sebastià ,amb data 20 de gener de 1976. Una pla indica que l'any 1954 es va refer el monument en desgreuge per la profanació que va patir durant la Guerra Civil","codi_element":"08138-173","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. Sant Sebastià","historia":"L'església que ocupava el lloc de l'actual monument va ser construïda a l'any 1507 fora del recinte emmurallat de la vila com a conseqüència que Moià s'havia alliberat de la pesta. A l'any 1549 va ser reedificada i novament en 1766 es va construir una de nova més gran inaugurada l'any 1808. Els altars del creuer eren dedicats a Sant Bru i a Sant Francesc d'Assís. Les capelles laterals a sant Ramon Nonat i a la Mare de Déu dels Socors. L'escultura que actualment ocupa la plaça de Sant Sebastià era venerada a l'altar major. Va ser cremada durant la Guerra Civil. La Causa General recull que per acord municipal es va decidir enderrocar l'església per construir una escola amb les seves pedres. En acabar la Guerra Civil es va recuperar la imatge que van guardar unes famílies durant el període bèl·lic tot i que va aparèixer trencada. Els germans Josep i Camil Fàbregas la van restaurar i el dia 19 de gener de 1941 es va traslladar, en processó, des de les runes de l'església cremada a la parròquia. Van passar anys fins que en l'any 1976 es va aixecar un monument commemoratiu i de record al que hi havia hagut i a la devoció que avui encara es té per aquest any.","coordenades":"41.8473900,2.1283000","utm_x":"427635","utm_y":"4633200","any":"1954","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80081-foto-08138-173-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80081-foto-08138-173-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80081-foto-08138-173-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Historicista","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"Del monument i no de l'escultura: Cèsar Martinell","observacions":"Sant Sebastià és el patró de Moià. La festivitat és el 20 de gener, la Festa Major d'hivern.Reconstrucció 1954.Les cames es troben fragmentades al magatzem del Museu Municipal. Seria interessant fer la reconstrucció, dintre del possible, de l'escultura.","codi_estil":"98|116","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80082","titol":"Creu de la Muntanya de la Creu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-la-muntanya-de-la-creu","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu de ferro d'uns 2,5 m aproximadament, recolzada sobre una base de carreus de gres local en bastant bones condicions. La creu està treballada per les dues cares. A la banda de llevant hi té la imatge d'un sagrat cor sota la paraula 'reinaré' i envoltat d'una corona d'espines. A la banda de ponent hi ha el monograma 'MA' sobreposat en un sol i una inscripció directa en la pedra que diu: 'construïda en 1900 i reconstruïda en 1939', a la banda de la base. Al lateral nord a la base de carreus hi ha una inscripció : 'MP 1950'. Les unions de les decoracions estan realitzades de forma mecànica amb unions de cargols i femelles. La secció del ferro és IPN. La Creu està situada en un lloc privilegiat de Moià, al quedar a força alçada es pot divisar tot el poble, també Castellterçol, el Montseny i fins i tot Montserrat si el dia és clar. De fet, és anomenat com el Mirador de la Creu.","codi_element":"08138-174","ubicacio":"Al nord-oest de la vila, Muntanya de la Creu.","historia":"Va ser construïda l'any 1900 a iniciativa del rector Joan Costa per commemorar el canvi de segle. Inicialment era de fusta, però elmateix any un llamp la va destruir. La creu de ferro actual fou construïda el matix 1900 pel manyà Grau de Moià (va costar 450 pessetes). L'any 1936 es va desmuntar i el travesser va quedar al terra. Es va reconstruir el 1939. Abans la muntanya s'anomenava Costa de la Bada. Actualment s'anomena Costa de la Creu o Muntanya de la Creu.","coordenades":"41.8151600,2.0920800","utm_x":"424591","utm_y":"4629652","any":"1900","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80082-foto-08138-174-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80082-foto-08138-174-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80083","titol":"Placa Commemorativa de la Crema de Moià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-commemorativa-de-la-crema-de-moia","bibliografia":"Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Placa realitzada amb 24 rajoles pintades a mà. Les rajoles dels angles estan decorades amb motius vegetals de guarniment de colors verds i sienes sota fons blanc. La de l'angle superior esquerre té dibuixat l'escut de Moià amb el croat al centre. A la part central de la placa es pot llegir: 'Els avatars bèl·lics ocasionaren la crema de la vila de Moià els dies 8, 9 i 10 d'octubre de 1839. Cent cinquanta anys després recordem totes les víctimes. Moià, 8- X-1989 '.","codi_element":"08138-175","ubicacio":"Casc Urbà - plaça Vila-Daví (popularment de la font Vella)","historia":"La Font de la Crespiera és una de les fonts més antigues de la vila de Moià i va ser el lloc decidit per plantar-hi una placa de ceràmica on es recordava la memòria de les víctimes i els records de la Crema de Moià al 1839 durant la primera Guerra Carlina. Van ser tres dies d'incendis que van destrossar més de 300 cases i provocar més de 130 morts a banda de deixar a la vila desorganitzada i perduda econòmicament parlant. Es va col·locar en la façana lateral de l'edifici que ocupa el lloc on el 1839 hi havia la Casa de la Vila, que va ser cremada.","coordenades":"41.7861400,2.1294500","utm_x":"427662","utm_y":"4626398","any":"1989","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80083-foto-08138-175-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"Josep Roig i Ginestós","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80084","titol":"Placa a Francisco Moragas i Barret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-a-francisco-moragas-i-barret","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Placa en pedra local en record a F. Moragas i Barret, fundador de la Caixa de Pensions. Enmig hi ha un baix relleu del bust del metge, en direcció a llevant, en bronze amb pàtina fosca. L'epígraf diu: '1868-1935. La villa de Moià a Francisco Moragas y Barret XVI agosto MCMXXXV'.","codi_element":"08138-176","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. Major","historia":"El Sr. Francisco Moragas i Barret va ser el fundador i primer director General de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears.","coordenades":"41.8114900,2.1400600","utm_x":"428572","utm_y":"4629204","any":"1935","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Al carrer Lledó de Barcelona hi ha una placa commemorativa molt semblant a la de Moià en marbre i bronze.","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80085","titol":"Can Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-serra-13","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Pràcticament ha desaparegut, dedicada a altres usos","descripcio":"Fàbrica de planta rectangular d'un sol cos, d'un pis amb teulada a dues vessants amb ràfec amb voladís de teula i testers de fusta. L'accés principal està orientat a ponent i la porta és moderna ja que hi va haver un gimnàs fins fa poc anys i va ser rehabilitada. Les dues façanes visibles (ponent i sud) tenen finestres amb els muntants de maó i els vidres bisellats de forma rectangular, dipositats en una estructura de ferro a manera de panell que es repeteix en una doble finestra interior de les mateixes característiques. Per la façana sud, que dona a la carretera de Manresa, s'observen dos nivells. Alguns d'aquests vidres estan trencats. Tant a ponent com a llevant, les façanes llinden amb habitatges.","codi_element":"08138-177","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. del Moianès s\/n","historia":"","coordenades":"41.8277700,2.0630900","utm_x":"422198","utm_y":"4631078","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80085-foto-08138-177-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Actualment és un restaurant.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80086","titol":"Font de Sant Josep","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-josep-1","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font urbana situada a la façana oest de l'església de Sant Josep, actual auditori, fent cruïlla amb el carrer Sant Sebastià i el carrer Sant Josep. L'abeurador està fet amb pedra gres i reposa sobre uns peus amb forma de contrafort o mig capitell situat sobre un graó rectangular que reposa sobre un segon que és sobre el paviment de la vorera. L'aixeta, de factura moderna, està situada en una pedra vertical amb forma d'estela d'uns 70 x 5 cm de gruix on hi ha gravat l'escut de la vila amb la corona reial i el dineret i a sota la data 1870.","codi_element":"08138-178","ubicacio":"Casc Urbà - c. Sant Josep","historia":"Fou construïda per Josep Coma i Passarell, artífex de la portada d'aigua de Passarell a Moià. És la primera font pública amb aigua corrent.","coordenades":"41.8281200,2.0677400","utm_x":"422585","utm_y":"4631113","any":"1870","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80086-foto-08138-178-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80086-foto-08138-178-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80087","titol":"Col·lecció de restes paleontològiques de les coves delToll i Toixoneres de Moià al MAC","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-restes-paleontologiques-de-les-coves-deltoll-i-toixoneres-de-moia-al-mac","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de peces paleontològiques de fauna del Quaternari i d'enterraments neolítics de la cova del Toll de Moià emmagatzemats al fons del MAC.","codi_element":"08138-179","ubicacio":"Museu Arqueològic de Barcelona. Pg. Sta. Madrona, núm. 39-41. Barcelona.","historia":"A mitjan anys 50, les coves del Toll i Toixoneres van ser excavades i a causa de la seva importància faunística i antropològica, les seves restes van ser dirigides a diferents museus que llavors comptaven amb ajuts personals i materials per estudiar-les com ara el MAC. Diferents restes humanes d'inhumacions del neolític trobades a les coves del Toll van ser estudiades al MAC pel Dr. Campillo als anys 60. De totes les restes que amb el pas del temps han passat pel MAC, la majoria van tornar al seu municipi mentre que algunes d'aquestes peces continuen sent-hi.","coordenades":"41.8429700,2.0593400","utm_x":"421905","utm_y":"4632769","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80088","titol":"Font de Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-joan-5","bibliografia":"Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font urbana de ferro colat de factura moderna amb dos abeuradors que recorda molt la font de Canaletes de Barcelona. Els abeuradors amb forma de petxina surten d'una columna d'uns 2,5 m de la que surten a la banda superior tres braços que finalitzen en tres fanals de carrer amb les pantalles de vidre. La columna està decorada amb motius vegetals i en la zona dels abeuradors la decoració recorda les volutes jòniques. En els laterals d'aquesta columna hi ha l'escut de Moià amb el dineret.","codi_element":"08138-180","ubicacio":"Casc Urbà - Cruïlla entre la Baixada del Mestre (antic c. de la Cendra) amb c. Sant Antoni","historia":"Al s. XIV es porta l'aigua al poble provenint de la font de les Poses. Fins a la 2a meitat del s. XIX les úniques fonts del nucli urbà eren la font Vella, construïda l'any 1634 i restaurada l'any 1709 i la font de Sant Martí a l'oratori. La darrera canalització d'aigua del període comprès en aquesta obra va ser impulsada en els anys 20 pel Sr. Gallart amb la finalitat de fomentar l'estiueig i la construcció de torres. El projecte aprovat en 1927 consistia a portar les aigües de la Crespiera, però no es va dur a terme fins l'any 1931. Josep Coma emprèn la conducció de les aigües de Passarell i de la font de l'Avi, obres que es realitzen entre 1868 i 1870 i que a nivell públic es concretaren en la construcció de les fonts de San Josep, al raval de Dalt, i de Sant Joan ,a la baixada del Mestre. Antigament, entre 1960 i els anys noranta, la font estava situada a la façana on actualment hi ha les escales per accedir a la part oest de l'edifici de can Carner. Era d'una tipologia semblant a la de la Crespiera. Després va patir modificacions fins a ser traslladada enmig de la petita placeta que hi ha entre el Casal i el carrer Sant Antoni. Està situada recordant l'antiga font de Sant Joan.","coordenades":"41.8118000,2.0990300","utm_x":"425164","utm_y":"4629273","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80088-foto-08138-180-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80088-foto-08138-180-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80089","titol":"Font de Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-pere-2","bibliografia":"Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena SL. Barcelona, gener.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font urbana on l'aixeta està inclosa en un monòlit en forma de piló de carretera on està gravat l'escut de Moià amb la corona reial. L'abeurador és un contenidor petit de pedra que té una obertura en el seu lateral esquerre que fa caure l'aigua a una piscina d'1,5 m. Seguint cap a l'esquerra hi ha dos bancs de pedra distribuïts de manera esglaonada ajudant la caiguda d'aigua. L'aixeta, de factura moderna, està situada en una pedra gres vertical d'uns 10 cm de gruix i a sobre d'aquesta hi ha gravat l'escut de Moià amb la corona reial i el dineret i a sobre la data 1895.","codi_element":"08138-181","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. Sant Pere","historia":"Inicialment era al centre de la plaça i constava d'un obelisc i d'un abeurador (segle XIX). Actualment l'obelisc es troba integrat al monument a Josep Coma que hi ha al parc.A la dècada de 1970 fou adossada a la paret amb una estructura completament diferent. El 1992, amb motiu de l'ampliació de la plaça, es va adaptar a la forma actual. Es tracta d'un model de fundició estandarditzat.","coordenades":"41.8052600,2.1487900","utm_x":"429290","utm_y":"4628505","any":"1895","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80089-foto-08138-181-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80089-foto-08138-181-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80090","titol":"Restes paleontològiques dels jaciments del Toll i Toixoneres de Moià del Museu Crusafont","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/restes-paleontologiques-dels-jaciments-del-toll-i-toixoneres-de-moia-del-museu-crusafont","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Formen part d'aquesta col·lecció 84 restes paleontològiques provinents de les excavacions realitzades a mitjan anys 50 als jaciments prehistòrics de les coves del Toll i Toixoneres en el municipi de Moià. La majoria pertanyen a restes de denticions de macrofauna ( hiena, ós de les cavernes, lleó de les cavernes, rinoceront) tot i que també n'hi ha de microfauna sense classificar. Quasibé totes les peces estan siglades amb la mateixa sigla que tenen les restes provinents dels mateixos jaciments i que es troben al Museu Municipal de Moià. Algunes tenen intervencions d'encolat i neteja fetes segurament als anys d'excavació i estan dipositades en bosses de plàstic i en una caixa de dipòsit de les homologades.","codi_element":"08138-182","ubicacio":"Museu Paleontològic Crusafont. c. Escola Industrial núm. 23 de Sabadell","historia":"Les restes paleontològiques procedents de les excavacions dels anys 50 dutes a terme al jaciment paleontològic de les Coves del Toll i Toixoneres van ser traslladades a l'Institut Crusafont amb la intenció de ser estudiades, però allà es van quedar formant, actualment, part del fons paleontològic de l'Institut.","coordenades":"41.8044500,2.1492600","utm_x":"429328","utm_y":"4628415","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80090-foto-08138-182-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80090-foto-08138-182-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neògen","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"125","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80091","titol":"Xemeneia d'antiga bòbila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xemeneia-dantiga-bobila","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Només es conserva la xemeneia","descripcio":"Xemeneia de maó i juntes de morter de calç d'aproximadament uns 20 x 2,30 m de base quadrada que formava part d'una fàbrica de maons o bòbila. La xemeneia està formada per dos cossos: la base de planta quadrada de 2 x 2,30 m en la que es pot observar, a la cara sud, una porta tapiada d'1 x 0,50 m amb arc rebaixat, feta també de maó. A sobre de la porta hi ha tres forats quadrats d'imposta de bigues. El segon cos és pròpiament la xemeneia de 18 x 1,90 m aproximadament. La planta és quadrada però a mida que es va estrenyent a la sortida es va estrenyent fins arribant a 1,50 m d'amplada. A la banda oest de la xemeneia hi ha una porta d'1,60 m sense tapiar.","codi_element":"08138-183","ubicacio":"Casc Urbà. A l'est de la vila, al polígon de 'La Bòbila'.","historia":"","coordenades":"41.8153500,2.1381500","utm_x":"428417","utm_y":"4629634","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80091-foto-08138-183-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80091-foto-08138-183-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80093","titol":"Indumentària i complements dels Armats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/indumentaria-i-complements-dels-armats","bibliografia":"Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 84. Ed. T&T. Ajuntament de Moià. Moià. www.festesifires.com Jaume Clarà, 'La Setmana Santa de Moià', 2013","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de 17 vestits, 115 cascs amb galteres, 22 cuirasses (LORICAE) de legionaris, 13 llances (PILUM), 29 escuts, pectorals com a armadura lleugera (VELITES); 2 tambors i 1 estendard (SIGNI) aquest últim és portat per un soldat (SIGNIFER) amb el lema de la legió SPQR (Senatus Populus Que Romanus=El Senat i el poble romà).","codi_element":"08138-185","ubicacio":"Casc Urbà - c. Rafael Casanova núm. 8","historia":"La primera noticia que es té sobre els Armats són documents de l'Arxiu Parroquial (ara Arxiu del Bisbatt de Vic), de la confraria de la Mare de Déu de la Soledat, datats el 1815. En un principi els armats eren 14 però l'any 1921 el tenor Francesc Viñas va pagar els vestits i els abillaments de tres armats més. Enguany continuen sent 17 soldats armats que desfilen el Dijous Sant. El casc, la cuirassa i les defenses eren de cartró, però actualment són metàl·lics. La senzilla vestimenta que portaven el banderer (AQUILIFER), els timbalers i els 12 armats va ser estrenada l'any 1916 i va ser confeccionada pel sastre moianès Josep Vilanova. Els nous vestits van ser pagats per subscripció popular. El banderer portava l'escut que portava Francesc Viñas en la representació de l'òpera Lohengrin, però es va perdre a la Guerra Civil. Els Armats formen part de l'esquadró de soldats romans que precedien els passos religiosos. Actualment continuen sortint el Dijous Sant per fer els seus passos tradicionals coneguts com: la cadena, el quadre, el triangle, l'esgrima, el rellotge acompanyats de les seves llances (pilum), escuts i estendards (labarium) en el silenci i la foscor del carrer. També surten en laprocessió del Divendres Sant. Són un record de l'esplendor que va tenir Moià en la seva Setmana Santa.","coordenades":"41.8128400,2.1096700","utm_x":"426049","utm_y":"4629379","any":"1916","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80093-foto-08138-185-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80093-foto-08138-185-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80093-foto-08138-185-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Neoclàssic","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|99","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80095","titol":"Font de Montví","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-montvi","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Font urbana amb piscina rectangular d'uns 5 x 3 m on es manté l'aigua que cau del brollador. Aquesta piscina té tres esglaons que segons el nivell i depenent de l'estació es troben submergits a l'estructura de pedra que li fa de llinda. Al brollador hi ha incisa una data: '1886\/1770'. Sota d'aquestes dates hi ha una porta de ferro rovellat que dona accés al dipòsit d'aigua.","codi_element":"08138-187","ubicacio":"Al nord de la vila a la urbanització de Montví de Baix.","historia":"","coordenades":"41.8113500,2.0942700","utm_x":"424768","utm_y":"4629227","any":"1770","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80095-foto-08138-187-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80095-foto-08138-187-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"La font es troba en una zona de pícnic que es va realitzar al voltant dels anys 60","codi_estil":"94","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80096","titol":"Crist d'Asorey","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/crist-dasorey","bibliografia":" Bisbat de Vic; Inventari de l'església de Santa Maria. Núm. fitxa 002887.00. Portet i Capdevila, R (1991); ' El Crist d'Asorey '. Modilianum nº 4 pàg. 3-16. Moià, Octubre. Martos i Moreno, E (2003); Inventari de Bens del Bisbat de Vic. Fitxa BdV 0002887.00, núm. IEC 17221.00. Vic.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Talla en fusta de castanyer de quatre metres d'alçada que representa un Crist en la creu d'estil figuratiu. El cos esta unit a la creu com si fossin tots dos un mateix suport. Les mides són 3,84 x 1,95 x 0,45 m. El rostre jove amb barba i els ulls tancats, és seré i està erecte. Segons l'escultor Asorey, 'així no dona impressió ni de covardia (cap a baix) ni d'immortalitat (cap a dalt)'. El detall dels peus clavats per separat crida l'atenció. A diferència de les altres imatges del Crist a la creu, aquest no porta cap corona d'espines sinó un 'capasset' (peça de metall destinada al cap d'un soldat) que li cobreix el cap i la nuca. S'han observat restes de policromia als peus. Al fust de la creu es troba la cartel·la inscrita en tres llegües: hebreu, llatí i grec on es pot llegir: ' IESVSNAZARENUS REX IUDAEORUM '. Un cop més observem l'estil figuratiu a la mà dreta que tot i que està clavada resta immòbil beneint. Un altre detall de la descripció d'aquesta obra és que els braços estan lligats per grosses cordes. La base de la creu va ser escurçada modernament.<\/p> ","codi_element":"08138-188","ubicacio":"Casc Urbà - Interior de l'església de Santa Maria, capella del Santíssim.","historia":" El germà d'en Francesc Viñas, en Pere Viñas, era molt devot del Crist de la Creu i com un bon moianès va buscar un escultor de qualitat per dedicar a l'església de Santa Maria un Crist que despertés devoció. Després de la seva recerca va signar el contracte amb Asorey l'any 1947, encarregant a l'escultor la peça. En el contracte es va especificar que la matèria havia de ser castanyer. Pere Viñas va morir a l'any 1948 abans que l'obra estigués acabada, però els seus descendents van insistir fins que es va finalitzar al 1957. El mossèn de l'església parroquial de Moià era Mn. Esteve i va fer signar un document a la família Buxadé-Viñas per tal que el Crist d'Asorey no sortís de l'església. Francisco Asorey fes formà entre els anys 1910 i 1920. La seva escultura es dirigeix cap al 'primitivisme' i, com molts artistes que van viure la Guerra Civil, empapen de realisme i de patiment la seva obra. Aquesta peça, feta en fusta, pertany a la quarta etapa de la seva obra, al voltant de 1945 i el Crist de Moià culmina tota la seva evolució artística.<\/p> ","coordenades":"41.8117534,2.0985785","utm_x":"425127","utm_y":"4629268","any":"1957","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80096-foto-08138-188-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80096-foto-08138-188-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Realisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"Francisco Asorey González","observacions":"Donació de la Família Buxadé-Viñas l'any 1954. L'escultura està situada a la capella dreta del creuer, dedicada al Santíssim.","codi_estil":"103|98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80097","titol":"Col·lecció arqueològica, paleontològica, antropològica, Fòssils i Malacològica del Museu Municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-arqueologica-paleontologica-antropologica-fossils-i-malacologica-del-museu","bibliografia":" Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Domingo Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Ajuntament de Moià. T&T. Moià. Gómez i Costa, E; ' Les Coves del Toll '. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Moià, juny de 2001. Petit i Mendizabal, MA; Surroca i Arisa, J (1986); Aproximació a la Prehistòria del Moianès. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Ed. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 4. Manresa . (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià. (2001); ' El Toll: resultats dels treballs de condicionament de l'any 1985 '. Quaderns de divulgació 2. Moià. Ripoll i Perelló, E; Lumley, Henry de (1964-65); El Paleolítico Medio en Catalunya. Ampurias. Nº 26-27. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" La col·lecció arqueològica del Museu Municipal prové majoritàriament dels jaciments prehistòrics de la cova del Toll, la cova de lesToixoneres i la balma de Gai. Consta de més de 10.000 peces, entre les quals podem trobar, majoritàriament, fragments ceràmics i recipients d'època neolítica i de l'edat del bronze amb i sense decoració. La col·lecció també conté un gran nombre de peces d'indústria lítica (de pedra polida i sílex): puntes de fletxa, aixes, destrals; art mobiliari: molins barquiformes i mans de molí; indústria òssia: punxons, botons, agulles, culleres, aixovar de diferents dólmens del municipi (collarets, polseres); restes antropològiques. Formen part de la col·lecció 15 enterraments de diferents etapes del neolític (cova del Toll) quatre d'ells i un crani d'època del Bronze exposats en l'exposició permanent. De metall també hi ha un punyal de bronze i destaca un fermall de bronze molt interessant (veure fitxa191). En la col·lecció hi ha un bon nombre de peces que estan siglades, són les peces que han sigut estudiades durant els anys 50 i següents o en les últimes campanyes d'actuació en els diferents jaciments prehistòrics de les coves del Toll, Toixoneres, balma del Gai i dólmens del municipi. El Museu compta amb una gran col·lecció de restes paleontològiques del Toll: os de les cavernes, hiena, bos primigenius, cavall, cérvol, rinoceront de Merck, rinoceront llanut, lleó de les cavernes, bisó, hipopòtam...fauna que ocupava el període inicial i central de Würm a l'època del Quaternari. De les coves de les Toixoneres hi ha restes d'ós de les cavernes, de hiena de les cavernes, de conill, cabra salvatge...típics d'una època més antiga que la del Toll, més pròpia de l'interglacial Riss-Würm. El fons antropològic del Museu està basat en restes de diferents enterraments humans de diferents períodes del Neolític, Bronze en l'ocupació prehistòrica de la cova del Toll. També hi ha alguna resta antropològica de dólmens del municipi com el del Puig-rodó o el Cospinar, i de les rodalies, com ara el de Fontscalents a Castellterçol. Quant a la col·lecció de fòssils, el museu té una exposició permanent i un fons molt ric en fòssils marins trobats a diferents indrets del municipi.<\/p> ","codi_element":"08138-189","ubicacio":"Casc Urbà - Museu Municipal - c. Rafael Casanova núm. 8","historia":" Aquesta col·lecció havia estat dipositada a l'antic Museu Arqueològic situat a Cal Cristo (actual biblioteca) fins als anys 1997-98, quan va ser traslladada al nou Museu Municipal situat a l'edifici-casa natal de Rafael Casanova. La col·lecció està formada per restes arqueològiques trobades en la seva majoria als jaciments prehistòrics de les coves del Toll, Toixoneres, la bauma del Gai i dólmens del municipi, tot i que també es troben, en un nombre reduït, algunes restes arqueològiques que pertanyen a altres indrets fora del municipi. La majoria d'aquestes restes arqueològiques pertanyen a les primeres excavacions realitzades en aquest jaciments durant els anys 50 amb l'ajut econòmic del Sr. Oller que estiuejava a la vila. Altres, com la bauma del Gai, van ser excavats més modernament.<\/p> ","coordenades":"41.8115634,2.0981864","utm_x":"425094","utm_y":"4629247","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80097-foto-08138-189-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80097-foto-08138-189-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80097-foto-08138-189-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Prehistòric|Neolític|Edats dels Metalls|Neògen","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"76|78|79|125","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80098","titol":"Fermall de bronze","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fermall-de-bronze","bibliografia":"Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa Gómez i Costa, E (2001); ' Les Coves del Toll '. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Moià, juny. Museu Municipal de Moià. Arxiu Fons Arqueològic, Fitxa nº 2341-52. Petit i Mendizàbal, MA (1986); ' El cas del suís enterrat a la Cova del Toll '. Pàg.19-20. La Tosca. Moià; (2001); ' El Toll: resultats dels treballs de condicionament de l'any 1985 '. Pàg. 55-69. Quaderns de divulgació 2. Juny, Moià.","centuria":"VII aC","notes_conservacio":"","descripcio":"Fermall femení de bronze, de tija llarga perforada transversalment, amb cap pla discoidal format per una làmina fina i plana decorada amb copets fets amb la tècnica de repujat que semblen bordejar tot el seu perímetre, tot i que en la zona inferior de l'anvers hi ha una pèrdua del 10% del seu suport. Té una composició de: 85% de bronze, 13% d'estany i 1,2% d'arsènic i unes mides de 15 x 0,5 x 0,4 i 3,5 cm de diàmetre. La seva tipologia és inhabitual a la Península Ibèrica i a Catalunya i freqüent a la cultura d'Únetice (Txèquia). Pertany a la tipologia de les agulles anomenades de cap discoidal pla de les que porten un rínxol metàl·lic al capdamunt, que en aquest cas s'ha perdut. Inicialment aquestes agulles portaven un fil metàl·lic que partia del rínxol i s'embolicava a la tija assegurant que el fermall no caigués i quedés ben subjecte.","codi_element":"08138-190","ubicacio":"Casc Urbà - c. Rafael Casanova núm. 8","historia":"Aquesta troballa arqueològica va ser recuperada per Ma. A. Petit durant els treballs de condicionament de la Galeria Sud de la Cova del Toll l'any 1985, després de les inundacions que va patir la cova l'any 1982. El fermall va aparèixer enganxat amb fang a l'interior del crani anomenat núm.1 coincidint amb l'origen i l'època, tot i que segons Ma. A. Petit mai es podran relacionar directament a causa del procés postdeposicional sofert dins la cova. L'ús d'aquesta agulla de pit s'estén durant el Bronze Inicial per tota l'Europa Central tot i que es fabriquen imitacions especialment al Nord d'Itàlia, França i Suïssa. Les més properes són les trobades a l'est de França i Suïssa, corresponents a la Cultura del Roine del Bronze Antic.","coordenades":"41.8116200,2.0991600","utm_x":"425175","utm_y":"4629253","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80098-foto-08138-190-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Hi ha fitxa d'inventari en el Museu Municipal de Moià, núm. 2341-52.","codi_estil":"79","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80099","titol":"Col·lecció del Museu Municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-del-museu-municipal","bibliografia":"Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 89-90. Ajuntament de Moià. Ed. T&T. Moià. Tècnics del Museu Municipal de Moià. Moià.","centuria":"XII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"A banda de la col·lecció amb fitxa especial núm. 190, el Museu Municipal té un fons molt important de diferents temàtiques: d'art, escultòric (fusta i pedra) i pictòric d'estil romànic i gòtic, del Renaixement,, Barroc i d' època Moderna; d'etnologia: estris de cultura popular i tradicional de la vida quotidiana d'època moderna, s. XIX (majoritàriament estan dipositats en una sala magatzem de l'Ajuntament per falta d'espai); de ciència i tècnica: estris industrials (telers) i de numismàtica.","codi_element":"08138-191","ubicacio":"Casc Urbà - c. Rafael Casanova núm.8","historia":"El Museu Municipal de Moià va ser fundat l'any 1935, però les restes arqueològiques i paleontològiques es van començar a dipositar a partir de 1966 a l'edifici de Cal Cristo (Casa Coma del Parc). En aquest primer edifici es van anant guardant totes les restes arqueològiques que provenien dels jaciments del municipi: coves del Toll, Toixoneres, dólmens del voltant i es va convertir també en el dipòsit d'altres troballes descobertes a la vila. L'any 1985, la Generalitat de Catalunya va comprar l'edifici natal d'en Rafael Casanova a la família Casanova i el va restaurar amb l'objectiu de modernitzar el Museu. Els treballs de rehabilitació de l'edifici, que estava en bastant mal estat, es van acabar l'any 1993 i es va inaugurar la planta baixa on és la recepció, les sales per exposició temporal i l'Arxiu Municipal de la vila. L'any 1998 es van traslladar les peces arqueològiques i paleontològiques del Museu de Cal Cristo al segon pis del nou museu. L'any 2005 es va inaugurar l'exposició permanent del primer pis, la planta noble de la casa natal d'en Rafael Casanova, on un audiovisual explica la vida dels antics propietaris, de la Guerra de Successió (1714) i del conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, nascut a Moià, en Rafael Casanova.","coordenades":"41.8131400,2.0972500","utm_x":"425018","utm_y":"4629424","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval|Barroc|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85|96|98|94","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80100","titol":"Monument a Josep Coma i Passarell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-josep-coma-i-passarell","bibliografia":" Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Domingo i Díaz, E ( 2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 123. T&T. Moià.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Monument format per un monòlit d' 1,70 m aproximadament, amb forma d'obelisc, sobre base de pedra calcària, on es troba una placa en bronze en agraïment a J. Coma: 'LA VILA DE MOIÀ\/AL PATRICI MOIANÉS\/JOSEP COMA I PASSARELL\/1831-1915\/EN RECORDANÇA I AGRAÏMENT PEL SEU ALTRUÏSME I DEMOSTRAT AFECTE A LA NOSTRA POBLACIÓ\/15-VIII-1974'. A la banda est d'aquest hi ha un bloc prismàtic amb mitja font de carrer de ferro adossada. Per la banda sud hi ha, també en foneria de ferro, una llançadora tèxtil fixada amb espigues metàl·liques a la pedra. Ambdós monòlits estan sobre una base també de pedra calcària.<\/p> ","codi_element":"08138-192","ubicacio":"Casc Urbà - A la banda nord del Parc Municipal","historia":" Josep Coma i Passarell formava part d'una nissaga de paraires i comerciants que es van instal·lar a Moià a mitjans del s. XVIII. En poc temps el Sr. Coma va assolir el monopoli de la indústria tèxtil local. Per això s'entén l'aparició de la llançadora al monument del Parc. Quant a la font de carrer, la seva presència s'explica per la relació del Sr. Coma amb l'aparició de l'aigua a la població, ja que va emprendre la conducció de les aigües de Passarell i de la font de l'Avi, entre 1868 i 1870.<\/p> ","coordenades":"41.8119365,2.0951045","utm_x":"424838","utm_y":"4629292","any":"1974","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80100-foto-08138-192-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80100-foto-08138-192-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80101","titol":"Monument a Mn. Josep Estevadeordal i Vall·llobera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-mn-josep-estevadeordal-i-vallllobera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Monòlit de pedra calcària amb bust en baix relleu del mossèn i placa de bronze commemorativa en la que es pot llegir: 'A Mn JOSEP ESTEVA DEORDAL I VALL-LLOBERA\/1904-1972\/PROMOTOR DE L'ESPIRITUALITAT, LA CULTURA I L'ESPORT\/MOIÀ,1997\/50è ANIVERSARI DEL PERIÒDIC LOCAL LA TOSCA FUNDAT PER ELL'.<\/p> ","codi_element":"08138-193","ubicacio":"Casc Urbà - Parc Municipal","historia":" Mn. Estevadeordal, nascut a Moià, l'any 1904 estava incardinat al bisbat de Barcelona, però per motius de salut l'any 1946 passà a residir a Moià, on impulsà moltes activitats parroquials i culturals (C.E. Moià, La Tosca, Cultura de la Dona, etc.).<\/p> ","coordenades":"41.8120568,2.0950890","utm_x":"424837","utm_y":"4629306","any":"1997","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80101-foto-08138-193-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80101-foto-08138-193-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"Josep Maria Molist i Molas","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80102","titol":"Entorn Natural de l'embassament del Molí Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/entorn-natural-de-lembassament-del-moli-nou","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Entorn natural que es distribueix al voltant de l'embassament de Passarell. En tot l'entorn es troben diferents arbres, arbusts i plantes: pins, roures, plàtans, avellaners... amb troncs que indiquen la seva vellesa. Entre ells hi ha alguna taula de picnic adequada al medi, ja que són de pedra. És una zona freqüentada pels pescadors amateurs els caps de setmana tot i que la tècnica permesa és sense mort. En tot aquest indret hi ha dues fonts d'aigua potable.<\/p> ","codi_element":"08138-194","ubicacio":"Al nord-est de la vila - Camí de Passarell direcció a l'embassament","historia":"","coordenades":"41.8211299,2.1026446","utm_x":"425475","utm_y":"4630306","any":"1983","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80103","titol":"Monument al Carreratge","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-al-carreratge","bibliografia":"Ferrer i Mallol, Ma. T (2006); ' Moià, carrer de Barcelona '. pàg. 33-35. Modilianum nº 34. 1r Trimestre. Volum II. Moià. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. pàg. 31-32. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa.","centuria":"XX","notes_conservacio":".","descripcio":"Monòlit de pedra calcària d'aproximadament 2 x 1 m amb epígraf de commemoració en lletres de ferro adossades al suport petri en les quals es pot llegir: ' MOIÀ\/CARRER DE BARCELONA\/DES DE 1384\/--MEMORACIÓ DEL VI CENTENARI\/15-XII-1984 '.","codi_element":"08138-195","ubicacio":"Casc Urbà - Km. 42,5 Ctra. c-59 direcció Barcelona","historia":"La vila de Moià, a finals del s. XIV (15 de desembre de1384), va comprar al rei Pere el Cerimoniós tots els privilegis, els drets de molins i de justícia que tenia sobre la vila. D'aquesta manera, Moià aconseguí el dret de carreratge, i va passar a estar sotmesa únicament a la jurisdicció reial. Des de llavors Moià és considerada com una part de la ciutat, de la mateixa manera que els ciutadans de Barcelona passen a ser-ho de Moià. Aquest fet històric va donar naixement a l'escut de Moià, que conserva el mateix escut que la ciutat de Barcelona i hi afegeix un croat que representa els diners que es van haver d'adquirir de tot arreu per poder pagar el deute.","coordenades":"41.8108200,2.0937200","utm_x":"424722","utm_y":"4629169","any":"1984","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80103-foto-08138-195-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80103-foto-08138-195-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":".","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80107","titol":"Fons Fotogràfic de l'Arxiu Municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-fotografic-de-larxiu-municipal","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Col·lecció de més de dues-centes fotografies realitzades d'esdeveniments, monuments, edificis, etc. relacionats amb la vila de Moià, des de principi de s. XX a finals de segle. Totes estan realitzades en blanc i negre.","codi_element":"08138-199","ubicacio":"Arxiu i Magatzem del Museu Municipal de Moià","historia":"A Moià des de sempre s'han realitzat fotografies de les festivitats com ara la Festa de l'Arbre Fruiter, l'11 de setembre. Moltes de les que componen aquesta col·lecció van ser realitzades pel fotògraf Renom, d'altres no se sap.","coordenades":"41.8129100,2.0921000","utm_x":"424590","utm_y":"4629403","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80108","titol":"Arxiu Municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-municipal-45","bibliografia":"Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 89-90. Ajuntament de Moià. Ed. T&T. Moià. Tarter i Fonts, R (2007), font oral. Museu Municipal-coves del Toll (2008); www.arxiu.moia.cat","centuria":"XI-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"És l'Arxiu Històric de la vila. Conserva un important fons de documentació generada per diferents institucions i organismes moianesos. Les fonts escrites que es troben en ell són de diverses matèries: administratives, notarials, eclesiàstiques, municipals, particulars, articles de premsa, etc. La seva cronologia va des del més antic, datat del s. XI, als documents i llibres d'època actual. La documentació que destaca és la notarial, que abasta des del s. XIII fins al s. XX. És molt interessant el fons de pergamins, compost per 1.200 documents aproximadament, el més antic data del 1080. També hi ha documentació important eclesiàstica procedent de l'antiga comunitat de preveres de l'església de Moià del s. XV-XX. També guarda documents històrics de l'Arxiu de l'Ajuntament (1840-1975) i un fons de partitures musicals, una hemeroteca amb publicacions locals, formada per 52 capçaleres, i una biblioteca de llibres antics amb algun exemplar dels s. XVI-XX. L'arxiu esta situat a la planta baixa del Museu Municipal de Moià i ocupa uns 150 m lineals de l'espai d'aquesta planta. Els documents estan dipositats en prestatges i alguns en carpetes dins d'11 armaris compactes en unes condicions ambientals bastant adients per la seva bona conservació.","codi_element":"08138-200","ubicacio":"Museu Municipal de Moià - c. Rafael Casanova núm. 8.","historia":"L'Arxiu Històric de Moià es va formar durant la guerra, l'any 1936, amb el dipòsit de diversos documents de diferents procedències a can Casanova.","coordenades":"41.8127600,2.0970100","utm_x":"424997","utm_y":"4629382","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80108-foto-08138-200-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80108-foto-08138-200-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80108-foto-08138-200-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"L'Arxiu Municipal no té servei de préstec, però si de consulta,","codi_estil":"98|94|85","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80109","titol":"Arxiu Parroquial","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-parroquial-26","bibliografia":" Homs i Forcada, A; Martos i Moreno, E (2003-2006); Inventari de Patrimoni del Bisbat de Vic. Vic. Mn. Francesc Arumí (2007), font oral.<\/p> ","centuria":"XIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" L'Arxiu Parroquial comptava amb més d'un centenar de llibres d'interès històric i eclesiàstic, però actualment formen part del fons de l'Arixu Biblioteca Episcopal de Vic. A la parròquia han quedat els llibres d'ús corrent i actual.<\/p> ","codi_element":"08138-201","ubicacio":"Casc Urbà - Edifici Bussanya actual Rectoria","historia":"","coordenades":"41.8115500,2.1184400","utm_x":"426776","utm_y":"4629229","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80110","titol":"Col·lecció de vestuari teatral de Francesc Viñas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-vestuari-teatral-de-francesc-vinas","bibliografia":"Domingo Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 96. Ajuntament de Moià. T&T. Moià. Tarter i Fonts, R(2007), font oral.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de diferents vestits, capes, complements, sabates, perruques que van ser utilitzats en les obres d'òpera i teatrals que va realitzar el tenor Francesc Viñas a la seva vida, Parsifal entre d'altres, i que la seva vídua va cedir a la vila de Moià pel seu lligam de naixement i de mutu respecte.","codi_element":"08138-202","ubicacio":"Casc Urbà - Museu Municipal de Moià","historia":"Francesc Viñas, nascut a Moià el 1863, va arribar a ser un dels millors cantants lírics de tot Catalunya i va ser reconegut fora del nostre país. D'uns inicis autodidactes, va passar a prendre les primeres classes i va debutar l'any 1887, l'any després va actuar al Liceu per primer cop i li va seguir una carrera musical molt exitosa que va omplir els millors teatres del món. El va caracteritzar la interpretació dels temes de Wagner.","coordenades":"41.8127600,2.0970100","utm_x":"424997","utm_y":"4629382","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80110-foto-08138-202-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80110-foto-08138-202-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Aquesta col·lecció és molt apreciada pels moianesos pel vincle sentimental i històric entre Francesc Viñas i la vila de Moià, per la qual el tenor va fer tant.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80111","titol":"Fons fotogràfic de l'SPAL","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-fotografic-de-lspal-1","bibliografia":"Diputació de Barcelona; Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Barcelona. González, A; Jaen, G; Bastardes, A (1982); La restauració ara i aquí. Memòria 1981-82. Actuació del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. pàg. 43-46. Barcelona.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'unes dues-centes fotografies i de clixés de béns, majoritàriament immobles: esglésies, ermites i edificis de la vila de Moià de finals de s. XIX i del s. XX, tot i que també es troben elements arquitectònics com ara detalls de finestres o de façanes. Són fotografies en blanc i negre en les quals es poden observar edificis que van ser destruïts durant la Guerra Civil. És un important fons documental del material immoble.","codi_element":"08138-203","ubicacio":"Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL)","historia":"Moltes de les fotografies que formen part d'aquest fons van ser realitzades en els anys 30 i 50, després de la Guerra Civil, permetent observar les conseqüències de la guerra i de la postguerra en el patrimoni immoble d'una vila. Aquestes fotografies es van catalogar pel Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació i també surt esmentat en algun document manuscrit que acompanya les fotos, l'Institut d'Estudis Catalans.","coordenades":"41.8116700,2.0953500","utm_x":"424858","utm_y":"4629262","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Totes les fotografies i clixés tenen una numeració donada per l' SPAL.","codi_estil":"","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80112","titol":"Placa de rajoles del Centenari del Natalici del Tenor Viñas, creador de la Festa de l'Arbre Fruiter","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-de-rajoles-del-centenari-del-natalici-del-tenor-vinas-creador-de-la-festa-de-larbre","bibliografia":"Clarà i Arisa, J (1992); ' D'ahir i avui viatge fotogràfic per la Història de Moià. Francesc Viñas i l'estàtua d'en Rafel Casanova'. Nº 7. Moià, desembre. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 49-55. Ajuntament de Moià. Ed. T&T. Moià.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de seixanta rajoles de ceràmica pintada a mà que componen quatre plaques amb decoració i text diferent en honor al centenari del naixement del fundador de la Festa de l'Arbre Fruiter, el tenor Francesc Viñas. La primera està realitzada en un suport diferent, com si fos rajola de maó pintada de blanc (pintura plàstica) amb lletres negres. Està en bastant mal estat i s'hi pot llegir 'Amb la festa de l'Arbre Fruiter\/tan plena d'ideals, de Patria, Moià\/i les viles que imiten el seu exemple\/don_n (donen?) una lliçó de civisme _ (i?) de cul____(cultura?) im__de____e(imponderable?)\/Francesc Cambó'. Les mides de la placa en pedra són d'1,90 x 1,12 m. La segona placa, que es troba a sota de la primera, està formada per rajoles de 15 cm i amb mides de 80 x 60 cm i es pot llegir: ' REMENBRANÇA\/El primer Municipi de Cata-\/lunya, d'Espanya i àdhuc del\/món que s'honrà en proclamar\/a la santíssima Verge del Rosari\/ALCALDESAHONORARIA\/PERPETUA (Patrona de les\/ Festes de l'Arbre, de l'Arbre Frui\/ter i de l'Agricultura)fou l'Il·lus-\/tre i Reial Vila de Moià, celebrant-\/se solemnement tant històric acon\/teixement el 17 d'agost de 1954, amb\/motiu del cinquantenari de funda-\/ció de la FESTA DE L'ARBRE FRUITER a la susdita població.\/CERAMICA VALLVÉ,SA.\/En el Centenari del natalici de l'eminent\/ tenor moianès instituidor de la FESTA DE L'ARBRE FRUITER\/Excm. Sr FRANCESC VIÑAS DORDAL\/27-11-1963\/ (Del seu Apostol: Joan Salvatella Parellada) '. La tercera placa està formada per 20 rajoles (amb poca pèrdua de suport) de gres blanc decorat amb un arbre taronger i un text que diu: ' PREGARIA DE L'ARBRE\/Sóc la fusta del bressol, del llit, de la\/taula, de les portes i de les vigues de la\/casa.\/La formosor del paisatge, l'encís de\/l'horta, la senyal de la muntanya i el\/llindar del camí\/El calor de la llar a l'hivern; el per\/fum que embaume l'aire al respirar\/l'oxigen que vivifica la sang; la salut\/El mànec de l'eina de treball, el bastó de la\/vellesa, el pal senyer de les il·lu\/sions i esperances\/El fruit que nodreix i sadolla la set,\/la ombra benefactora, el refugi dels ocells\/ que netegen els camps d'insectes\/del cos i l'alegria de l'ànima i el taüt\/que acompanya al fossar\/!ESTIMA'M..., RESPECTA'M...\/NO EMCAUSIS CAP DANY ¡\/Industria Ceràmica Vallvé SA\/Barcelona\/ '. Les mides són de 80 x 60 cm. La quarta de les plaques està formada per 24 rajoles, també pintades a mà, en files de sis i amb composició feta en horitzontal. El text diu: 'Cantem plantant, plantem cantant\/que tot és vida\/Els bons plançons, amb uns bons cants\/fan més florida\/En terra l'hem clós\/Au!fes-t'hi ben gros¡\/Arbre, cuita, cuita\/Els cants són les flors\/els fets són la fruita\/(de l'Himne de l'arbre Fruiter\/de Joan Maragall)\/Industria Ceràmica Vallvé SA\/Barcelona\/'. El conjunt de rajoles amida 60 x 90 cm.","codi_element":"08138-204","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. Sant Sebastià","historia":"L'any 1904 el tenor Francesc Viñas va fundar la Lliga de Defensa de l'Arbre Fruiter, amb la intenció d'apropar la natura i el civisme al jovent i a la societat. Un any després es va organitzar la Festa de l'Arbre Fruiter, que ha perdurat fins als nostres dies. Només va ser interrompuda durat la Guerra Civil. Pels moianesos\/es és tot un clàssic. Durant tot l'any els nens i nenes del poble tenien\/tenen un arbre fruiter per cuidar i la intenció és fer-ho tan bé que es pugui plantar en un lloc de la vila.","coordenades":"41.8230300,2.1019200","utm_x":"425417","utm_y":"4630518","any":"1963","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80112-foto-08138-204-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80112-foto-08138-204-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80113","titol":"Tres Tombs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tres-tombs-2","bibliografia":"Domingo i Díaz , E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Ajuntament de Moià. Pàg. 10. Ed. T&T. Moià. Ajuntament de Moià (2007); Programa de la Festa Major d'Hivern. Sant Sebastià. Sant Antoni i els Tres Tombs. Moià, gener.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El 17 de gener és la festivitat de Sant Antoni Abat i a Moià se celebra la festa popular d'Els Tres Tombs, el segon cap de setmana després d'aquest dia festiu. Normalment és en diumenge i pels carrers de la vila circulen, com en una cavalcada, genets i traginers, cavalls, carruatges de tot tipus recordant els dels nostres rebesavis, i tot tipus d'animals que vulguin ser beneïts pel mossèn, que els espera a les escales de l'església parroquial amb l'aigua beneïda. Abans de començar la cavalcada hi ha una concentració dels participants per tal de guarnir els cavalls. Els participants han de fer tres voltes al recorregut establert per dins del centre antic del poble. Els Tres Tombs constitueix part de la Festa d'Hivern, que s'acaba amb la festivitat de Sant Sebastià, el 20 de gener. Durant uns anys, els llancers de la Guàrdia Urbana de Barcelona varen obrir la comitiva, acompanyats pel grup de grallers local i el Pollo. A continuació hi van els genets-administradors dels Tres Tombs, que porten uns barrets de copa de color negre i unes capes i vestits del mateix color. En general, són genets de família coneguda dins de la vila de Moià. Hi ha un banderer que custòdia durant tot l'any la bandera del sant i que obre la cavalcada junt amb els administradors que la inicien a la Plaça Major.","codi_element":"08138-205","ubicacio":"Recorregut pel centre de la vila. Pot tenir variacions cada any.","historia":"Aquesta tradició està documenta a finals del s. XIX i es va dur a terme fins a la dictadura franquista L'any 1984 es va recuperar.","coordenades":"41.8083500,2.0987300","utm_x":"425135","utm_y":"4628890","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80113-foto-08138-205-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80113-foto-08138-205-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Actualment se celebren el darrer diumenge de gener.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80114","titol":"Càmares de projecció de pel·lícules del Casal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/camares-de-projeccio-de-pellicules-del-casal","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Dues càmeres de projecció de pel·lícules amb trípode. Es troben en el pis superior de l'edifici en el que estava el teatre. Des de la zona de butaques es veuen dues finestretes que es per on es projectaven les pel·lícules. A la saleta, s'hi accedeix per una escala molt dreta que arriba a la sala de projecció, que comptava amb un lavabo petit i una petita habitació.","codi_element":"08138-206","ubicacio":"Casc Urbà - c. De Sant Antoni, 14","historia":"Al teatre del Casal es projectaven pel·lícules des dels anys 60 fins a finals del anys 90, quan a causa del mal estat de les estructures dels paviments es va tancar al públic.","coordenades":"41.8124200,2.0973000","utm_x":"425021","utm_y":"4629344","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80114-foto-08138-206-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80114-foto-08138-206-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80115","titol":"Passatge Orriols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/passatge-orriols","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de 6 cases d'una sola planta, unifamiliars, separades en dos blocs de tres, amb teulades a dues vessants amb voladís de fusta modern. Les façanes tenen esgrafiats de factura fina molt similars a la casa Orriols de l'avinguda de la Vila, amb motius vegetals que decoren els accessos als habitatges, les finestres i la zona superior propera a la teulada. De fet són de la mateixa qualitat que la casa Orriols, però més moderns ja que aquests es van realitzar entre 1934 i 1935..","codi_element":"08138-207","ubicacio":"Casc Urbà - Passatge Orriols","historia":"","coordenades":"41.8123100,2.0983800","utm_x":"425111","utm_y":"4629330","any":"1934","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80115-foto-08138-207-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80115-foto-08138-207-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80116","titol":"Poua Nova de la Franquesa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-nova-de-la-franquesa","bibliografia":"Consorci del Moianès (2006); Fullet ' Arquitectura Preindustrial al Moianès '. Moià. Gallardo, A (1933); ' El glaç natural, una indústria que desapareix '. Butlletí del centre excursionista de Catalunya. Club Alpí Català. Any XLIII. Nº 455. Fàbrega, Albert (2013): Pous de glaç. Sant Vicenç de Castellet: Farell Perarnau i Llorens, J (1992); Els pous de glaç de la comarca del Bages. Assaig d'interpretació i localització. 5. Quaderns. Manresa.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Està coberta de vegetació","descripcio":"Poua de gel feta amb parament de pedra regular amb dues portes orientades a l'est i a l'oest. Quasi tota la poua està soterrada. Té aproximadament uns 14 m d'alçada per uns 9 m de diàmetre. El sostre interior és amb volta de pedres regulars amb morter de calç; és conserva tot. Els murs de la poua tenen uns dos metres de gruix i es poden observar caminant pel perímetre exterior on també s'observen els forats que va deixar la bastida que es va fer servir per a la seva construcció.","codi_element":"08138-208","ubicacio":"Al sud de la vila. Ctra. C-59. A prop de la Franquesa, a uns metres de la Poua Vella.","historia":"Els pous de gel es van construir i van obtenir la seva màxima rendibilitat en el decurs dels segles XVII, XVIII i part del s. XIX, quan la fabricació i comercialització de gel era una bona inversió i font d'ingressos. No obstant i això, durant la 1a meitat del s. XX alguns pous van continuar funcionant malgrat l'aparició de l'electricitat i del gel artificial. Els últims pous en funcionament ja no comercialitzaven sinó que produïen per consum propi. Les condicions necessàries per a la construcció d'un pou de gel són: la proximitat a vies de comunicació, amb llocs de consum no gaire allunyat i la seva instal·lació en llocs de fortes glaçades i bones aigües. El gel es recollia a l'hivern a les basses o rieres properes al pou. Es tallava en blocs i s'emmagatzemava per capes recobertes de palla, vegetació i fragments de gel trossejats fins que a l'estiu i segons la demanda , s'anava extraient i era transportat en sàrries també cobertes de palla. Aquesta neu o gel s'utilitzava per conservar aliments, pel transport d'aquests, en algunes manufactures gastronòmiques com ara gelats, orxates... i també amb finalitat mèdica i terapèutica. La comarca natural del Moianès havia estat una de les principals productores de gel natural junt amb el Montseny. Proveïen Barcelona i altres ciutats catalanes. Segons C. Candi en els municipis de Moià, Sant Quirze de Safaja i Castellterçol hi va haver més de 20 pous de glaç en funcionament des del s. XVIII. La Poua Nova propietat de la masia de la Franquesa va ser construïda a mitjans del s. XVII, degut a l'increment de demanda de glaç en tot Catalunya i a l'èxit que estava tenint la Poua Vella de la Franquesa, per la societat que van crear els hereus de la casa de la Franquesa i Mn. Benet Saiol, prevere de Moià. L'any 1637 va ser venuda a Pere Mas i posteriorment va passar a ser administrada i arrendada per mans de la ' Causa Pia de Moià '. L'any 1897 la poua és arrendada a la societat barcelonina anomenada Font Albiñana y Cia. qui comercialitzava amb la ciutat i que deixarà el negoci l'any 1815 en veure que no és rendible. A partir de llavors és quan la Poua Nova de la Franquesa ja no es va tornar a reomplir de glaç i va romandre abandonada junt amb la Poua Vella fins que van ser explotades de nou entre els anys 1892 i 1915.","coordenades":"41.7949300,2.1009900","utm_x":"425307","utm_y":"4627399","any":"1632","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80116-foto-08138-208-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80116-foto-08138-208-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"El travesser de fusta segurament permetia el sistema de politja per accedir a l'interior del pou. Es tracta d'una de les poues més grans de la comarca podia emmagatzemar aproximadament uns 673 m3 de gel.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80117","titol":"Cap de Geganta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cap-de-geganta","bibliografia":"Ardèvol i Julià, Lluís (coord.): «Catàleg de gegants centenaris de Catalunya». Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2015. Jaume Clarà i Marta de Planell, 'Els gegants de Moià (1883-1983)', Modilianum, 54 (2016).","centuria":"XX","notes_conservacio":"S'ha restaurat recentment","descripcio":"Cap de geganta sense cos. Està fet de cartó pedra amb una preparació fina de guix de factura molt fina. Els ulls són de vidre. El Cap de la Geganta porta una diadema de llautó decorada a la zona del front amb l'escut de Moià, a les orelles unes arracades fetes amb monedes que semblen originals de diferents països: Argentina, Portugal i França i al coll un collaret de perles de plàstic. La factura és molt fina i recorda les obres en ceràmica de l'autor.","codi_element":"08138-209","ubicacio":"Casc Urbà - Museu Municipal de Moià","historia":"Formava part del conjunt de Gegants d'abans de la Guerra Civil i de fet és l'única que va sobreviure a la guerra. A l'arxiu municipal hi ha el document de l'encàrrec de la seva execució i de la compra de la perruca. Es va construir a Barcelona. El 1883 es van estrenar els gegants regalats a Moià per la família Bussanya; el cap de la geganta es devia malmetre i va ser canviat el 1904 L'any 1901 s'hi afegeixen dos nous capgrossos. Representaven un guerrer musulmà i una princesa cristiana. L'autoria és atribuida. Es varen cremar durant la guerra i només en va quedar el cap de la geganta, que es guarda al museu de moia.","coordenades":"41.8117600,2.0985900","utm_x":"425127","utm_y":"4629269","any":"1904","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80117-foto-08138-209-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80117-foto-08138-209-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80117-foto-08138-209-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"Lambert Escaler","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80118","titol":"Monument a la pagesia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-la-pagesia-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura feta amb antigues eines del camp reutilitzades que representa un bou amb el jou com al·legoria al treball del camp al que fa referència la placa en ferro sobre base de pedra gres que l'acompanya que diu: 'Eines que anaren de la forja al camp\/i retornades en mans de l'artista,\/per obra i gràcia del ferrer de tall\/homenatgen la nostra pagesia.\/Jaume Codina i Solà (de Cal Quirze) \/Moià 1912-1993\/Cercle artístic-Ajuntament de Moià, 1994 '.","codi_element":"08138-210","ubicacio":"Casc urbà - Pl. del Cargol (confluència de l'avinguda de la Vila i el carrer del Remei)","historia":"","coordenades":"41.8117600,2.0985900","utm_x":"425127","utm_y":"4629269","any":"1994","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80118-foto-08138-210-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80118-foto-08138-210-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"Jaume Codina i Solà, 'El Quirze'","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80119","titol":"Placa de la primera Escola Pia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-de-la-primera-escola-pia","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Placa d'uns 40 x 35 cm aproximadament en marbre jaspiat en la que es pot llegir: 'Aquí s'obrí la primera casa de l'Escola Pia al nostre país\/el 15 de setembre de 1683'. Està situada a uns 2,5 m del sòcol del terra, a la façana de l'edifici, actual habitatge.","codi_element":"08138-211","ubicacio":"Casc Urbà - c. Joies núm. 23","historia":"L'any 1683 es va instal·lar a Moià la primera escola Pia de la Península ibèrica. Originàriament va ser noviciat de l'ordre. L'arribada dels escolapis a Moià va ser el 1683 gràcies al prevere Mn. Jaume Buxó, que es va posar en contacte amb el P. Agustí Passante (comissari general de l'Escola Pia per a les fundacions a Espanya). No va ser possible fins que es va aconseguir un triple decret reial. La primera residència la van tenir al carrer de les Joies, per passar després al Raval de Dalt i per instal·lar-se finalment al peu de la muntanya de la Creu, al nord de la vila de Moià. Es va inaugurar el 15 de setembre de 1683 i van començar de seguida les classes de llegir, escriure i comptar, la bàsica i dues de superiors, la de gramàtica llatina i la de retòrica, poètica i eloqüència.","coordenades":"41.8120500,2.0986400","utm_x":"425132","utm_y":"4629301","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80120","titol":"Placa agraïment arribada de l'aigua de la Casa de les Vinyes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-agraiment-arribada-de-laigua-de-la-casa-de-les-vinyes","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Placa d'acer inoxidable d'uns 25 x 15 cm que està situada en el lateral est de la font del Cargol. Està adossada a la pedra de gres amb cargols també d'acer. La placa és d'agraïment: 'L'aigua de la Casa de les Vinyes\/arribà a Moià l'any 1975\/aquesta font vol recordar\/el fet i agrair-lo a les\/persones que el feren possible'.","codi_element":"08138-212","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. del Cargol (confluència de l'avinguda de la Vila i el carrer del Remei)","historia":"","coordenades":"41.8114800,2.0981700","utm_x":"425092","utm_y":"4629238","any":"1975","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"En aquest espai es trobava la font del Cargol, abans de la seva reforma l'any 1975.","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80121","titol":"Cal Daies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-daies","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa gran de planta rectangular de dos pisos amb tres balcons i dues finestres al segon pis i una finestra amb la llinda amb inscripció de la data de construcció, una porta amb muntants simples i tres cotxeries, dues d'elles en molt bones condicions. La façana d'accés és al sud i s'aixeca els dos pisos en una estructura molt semblant a una espadanya d'església o una falsa façana. En la finestra del pis terra, hi ha inscrita una data: '1866'. A la banda de ponent hi ha un passeig privat sense asfaltar des d'on es pot observar que el nivell de la casa és més baix que el que es veu des de la carretera (façana sud) i la teulada és a dos vessants sense ràfec i annexada a aquest hi ha una casa on actualment hi viuen els propietaris.","codi_element":"08138-213","ubicacio":"Casc Urbà - Ctra. de Manresa núm. 18","historia":"Edifici de l'any 1866 que albergava un hostal. Al desaparèixer el també conegut hostal del Remei, aquest és l'únic que queda del record. L'ultima funció comercial que va tenir Cal Daies va ser la de dispensari de begudes i vi. Fins fa uns deu anys s'hi podia anar a comprar vi a la menuda, de fet encara tenen les botes grans de fusta que servien de contenidors. Actualment està tancat al públic.","coordenades":"41.8127600,2.0970100","utm_x":"424997","utm_y":"4629382","any":"1866","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80121-foto-08138-213-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80121-foto-08138-213-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80121-foto-08138-213-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"És un dels exemples que en resten a la vila d'antic hostal.Una part de la cotxera ha estat habilitada com a restaurant.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80122","titol":"El Pollo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pollo","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2000); Guia Turística, Comercial i Industrial de Moià. Moià. Amades, J (1984); El Costumari català. Vol. I. Pàg. 559-561. Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena SL. Barcelona, gener. Tarter i Fonts, R (1997); ' Notes històriques sobre el Pollo de Moià '. Ajuntament de Moià. Moià. Jaume Clarà, 'El Pollo o el Jutge: evolució de l'esparriot moianès', Modilianum, 39 (2008) www.festes.org.Moià","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"És un personatge d'aire carnestoltesc, únic i genuí de Moià. Fa molt anys que apareix en actes festius i celebracions populars precedint als gegants i els cap-grossos, obrint pas a les cercaviles i acompanyant les danses tradicionals moianeses i permetent l'actuació dels entremesos, músics i dansaires. Disposa de dues indumentàries característiques: la dita de San Antoni, més austera, i la de Sant Sebastià, més elegant. Va vestit amb una calça de bufó i una dalmàtica vermella (Sant Antoni) i\/o blanca amb brodats (San Sebastià), es tapa la cara amb una carota de roba de sac pintada amb forma d'una cara ferotge, un barret cònic amb cintes de colors i porta una pell de conill dissecada plena de palla amb la que pica la gent. Per Sant Sebastià participa en danses populars amb un barret de pic alt i picarols a les cames.","codi_element":"08138-214","ubicacio":"Casc Urbà","historia":"1. Les primeres notícies del Pollo són de l'any 1789, quan era conegut com a 'jutge de les pellisses'. Francesc Vilarrúbia el relaciona amb la festa de Sant Joan Evangelista. 2. Com a hipòtesi, el nom de 'Jutge' podria estar relacionat amb alguna antiga funció de l'esparriot: amb l'autoritat burlesca amb què eren investits els veguers de Sant Joan i, molt especialment, amb el 'tribunal de la barra' que se celebrava el dia de Sant Joan de desembre a la tarda i que en 1789 ja feia una vintena d'anys que s'havia perdut. 3. L'origen del Pollo o Jutge també es pot relacionar amb el ball de les gitanes, que anava al davant de la processó de Sant Sebastià. Tant aquest ball com la festivitat de Sant Joan Evangelista s'inscriuen en el cicle tradicional de carnestoltes. 4. Abans de 1839 existia un únic vestit del Pollo, que fou cremat aquell any. En 1841 la Confraria de Sant Sebastià en feu un, i poc després la de Sant Antoni en devia fer un altre. Per tant, la separació dels dos Pollos segons el vestuaria data de mitjan segle XIX. 5. La fesomia actual del vestit de Sant Sebastià es consolidà l'any 1863, quan van regalar al Pollo el barret cònic amb cintes. 6. A partir de la dècada de 1860 (primera data documental, 1870) l'esparriot moianès canvià el nom de 'Jutge' pel castellanisme 'Pollo', sinònim de 'jove', 'presumit', 'fatxenda'... 7. Fins a principis del segle XX el Pollo no s'incorpora --juntament amb els gegants-- a la Festa Major i a la processó de Corpus.","coordenades":"41.8134000,2.0970600","utm_x":"425002","utm_y":"4629453","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80122-foto-08138-214-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80122-foto-08138-214-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Aquest personatge intenta posar ordre però la mainada l'escridassa dient-li: 'POLLO MATAPUCES I ROBAESCAROLES', llavors ell els empaita i si els aconsegueix tenir davant, els fa ensumar la pell de conill que porta.","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80123","titol":"Campanar de Sant Pere de Ferrerons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/campanar-de-sant-pere-de-ferrerons","bibliografia":"Dovella (1994); ' Moià i rodalies '. Revista d'Història i Art del Bages. pàg.32-38. Any IV. Nº Dotzè\/12. Manresa. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. 2ª edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa, . Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 25. Moià.","centuria":"XIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Campanar adossat al mur nord de l'església de Sant Pere de Ferrerons. La torre del campanar és de planta quadrada amb parament de grans carreus de talla regular del qual una gran part pertany a l'església primitiva, segurament construït al s. XIII. L'accés a les escales del campanar de Sant Pere de Ferrerons es troba a l'interior de l'església, a la banda nord, és una porta moderna que dona a les escales del campanar amb voltes catalanes. El primer pis d'esglaons és de pedra. En el primer vestíbul es troba l'accés al cor de l'església. Al segon pis, l'escala s'estreny i en el segon vestíbul es poden apreciar els forats de les bastides antigues de construcció. Arribant al tercer pis s'observa un joc de campanes col·locades al terra. No hi ha espadanya, però a les finestres dobles romanen restes de les estructures de fusta i els claus de ferro que les aguantaven antigament. N'hi ha dues, la de dalt és petita, de bronze i decorada amb 'un llaç que rodeja les lletres Teresa 1856'. Sota l'estructura de fusta que les subjecta es troba la segona, més gran, també de bronze decorada amb lletres.","codi_element":"08138-215","ubicacio":"Parròquia de Ferrerons","historia":"Sant Pere de Ferrerons es coneix documentalment des del s. X. Des d'aleshores l'edifici ha patit modificacions en la seva estructura, però sense perdre mai la seva categoria parroquial. L'edifici actual es va construir a l'any 1763 aprofitant part dels murs romànics i la torre del campanar, que és una edificació de finals del Romànic. L'església ha estat transformada diverses vegades i els seus objectes de culte traslladats a Moià. L'any 1846 la parròquia de Ferrerons es va agregar al municipi de Moià.","coordenades":"41.8127600,2.0970100","utm_x":"424997","utm_y":"4629382","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80123-foto-08138-215-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80123-foto-08138-215-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80123-foto-08138-215-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80124","titol":"Els Armats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-armats","bibliografia":"Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena SL. Barcelona, gener. Domingo i Díaz, E(2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 84. T&T. Moià. www.festes.org","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els Armats surten disfressats de soldats i generals romans el vespre del Dijous Sant des del Museu de Moià, on es guarden les vestimentes, i fan diverses desfilades: la cadena, el quadre, el rellotge, l'esgrima... al ritme dels tambors, del soroll de les llances i dels escuts. S'acompanyen també per les banderoles que els portadors o 'aquilífers' fan ballar. El so dels tambors i el soroll de les llances o 'pilums' en el paviment modern s'imposa en el silenci de la Plaça Major i als sentits dels qui ho veuen. Abans que surtin els Armats, des de l'Ajuntament s'apaguen els llums dels fanals i s'encenen les teieres, fent l'espectacle encara més misteriós.","codi_element":"08138-216","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. Major","historia":"La primera noticia que es té sobre els Armats són documents de l'Arxiu Municipal de la confraria de la Mare de Déu de la Soledat, datats del 8 d'abril de 1847. La senzilla vestimenta que portaven el Banderer, el timbaler i els 12 armats va ser renovada l'any 1915. El banderer (aquilífer) portava l'escut que portava Francesc Viñas en la representació de l'òpera Lohengrin però es va perdre a la guerra. Les processons religioses de Setmana Santa van desaparèixer, però els Armats s'han mantingut gràcies als seus membres. Els Armats formen part de l'esquadró de soldats romans que precedien els passos religiosos. Actualment continuen sortint el Dijous Sant per fer els seus passos tradicionals, coneguts com: la cadena, la creu, el quadre, el triangle, l'esgrima, el rellotge... acompanyats de les seves llances, escuts i banderoles en el silenci i la foscor del carrer. Són un record de l'esplendor que va tenir Moià en la seva Setmana Santa.","coordenades":"41.8116400,2.0974700","utm_x":"425034","utm_y":"4629257","any":"1847","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80124-foto-08138-216-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80124-foto-08138-216-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80125","titol":"Festivitat de Sant Sebastià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festivitat-de-sant-sebastia-0","bibliografia":"Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de les Festes del Bages. Centre d'estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. T&T. Moià. www.festes.org\/articles\/php?id=418","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El 20 de gener és la Diada de Sant Sebastià, és la Festa Major d'Hivern. Tots els establiments de la vila romanen tancats.","codi_element":"08138-217","ubicacio":"","historia":"Sant Sebastià sempre ha estat invocat per protegir els pobles de les pestes, el còlera i el foc. Com a advocat contra les pestes, són moltes les viles que li han dedicat un vot de poble. Una llegenda local explica l'aparició d'una talla de Sant Sebastià a Moià en una habitació de l'hostal de cal Santaire. El poble va considerar un miracle aquesta aparició i va invocar el sant per demanar-li protecció davant les pestes que estaven assetjant Barcelona i Catalunya durant el s. XVI i XVII. Tot i que la devoció al sant és més antiga, no va ser fins l'any 1676 quan Moià va instituir un vot de poble en agraïment al sant per haver aconseguit que la vila no patís la pesta bubònica. Segons aquest vot, el poble es va comprometre a dedicar-li festes cada 20 de gener. Les celebracions de la diada començaven el 19 de gener a la tarda amb una processó oberta pels Teiers( tres nois amb la cara emmascarada un barret de copa i unes pesades teieres plenes de brases enceses). El seguien el ball dels Garrofins i el Pollo. A les dotze del migdia es feia una missa a llaor de Sant Sebastià, cantada pel cor parroquial. Segons la tradició popular, la devoció per aquest sant va arribar a Catalunya als segles X i XI, en què sembla que se li van dedicar els primers monestirs i esglésies.","coordenades":"41.8110400,2.0960800","utm_x":"424918","utm_y":"4629191","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80126","titol":"Aplec de Sant Pere de Ferrerons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-sant-pere-de-ferrerons","bibliografia":"Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de les Festes del Bages. Centre d'estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"És una de les antigues romeries de Moià vigents que arriba fins a l'església de Sant Pere de Ferrerons per la carretera o pel dret. En arribar els pelegrins poden entrar a l'antiga parròquia per assistir a una missa dedicada als sants del dia i de l'època, Sant Pere i Sant Pau. En acabar-se la missa, és de tradició fer una rifa, organitzada pel mossèn, de llonganisses i pastissos en benefici de la Parròquia.","codi_element":"08138-218","ubicacio":"Sant Pere de Ferrerons","historia":"L'any 1948 la parròquia de Ferrerons, que estava formada per diferents masos, es va agregar al municipi de Moià. Es coneix documentalment des del s. X. Des d'aleshores l'edifici ha patit modificacions en la seva estructura però sense perdre mai la seva categoria parroquial. Es té coneixement de que aquesta església ja existia en l'any 939 quan va ser unida temporalment a Moià. L'edifici actual es va construir a l'any 1763 aprofitant part dels murs romànics i la torre del campanar que és una edificació de finals del Romànic. L'església ha estat transformada diverses vegades i els seus objectes de culte traslladats a Moià. Antigament la romeria a Sant Pere de Ferrerons es feia a peu, avui és opcional.","coordenades":"41.7949900,2.1009100","utm_x":"425301","utm_y":"4627405","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"La Parròquia de Sant Pere està situada al turó de Ferrerons.s. XI","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80127","titol":"Mercat de la Prehistòria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mercat-de-la-prehistoria","bibliografia":"Ballús, G (2000); Guia de les Festes del Bages. Centre d'estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 94. T&T. Moià Museu Municipal de Moià. www.covesdeltoll.com","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Actualment desaparegut","codi_element":"08138-219","ubicacio":"Casc urbà - Parc Municipal","historia":"","coordenades":"41.8117600,2.0985900","utm_x":"425127","utm_y":"4629269","any":"1997","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80127-foto-08138-219-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80127-foto-08138-219-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80128","titol":"Fira de Sant Isidre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fira-de-sant-isidre-0","bibliografia":"AD (1989); Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Fundació de Serveis de Cultura Popular. Pàg. 254. Ed. Altafulla. Barcelona. Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. La Tosca (1991); Moià d'ahir a avui. Records històrics d'uns quants moianesos. Ed. La Tosca. Moià.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"La Fira de Sant Isidre era també anomenada la fira de la Pega. Era la fira en la que el bestiar era exhibit per a la seva compra-venda. El lloc d'exposició depenia de la classe d'animal. El bestiar de peu rodó era situat al carrer de la Cendra fins que a l'any 1927 es va traslladar a la plaça de l'Oratori, actual solar on ara es troba el CAP. El bestiar de peu forcat, a la baixada del Vall, els porcs a la placeta del Colom i l'aviram i els conills a la placeta de Sant Sebastià. El bestiar estava molt repartit en tot el poble i de fet ens ha arribar algun testimoni que confirma que alguns animals eren lligats a unes anelles ferrades als murs de les cases que eren a prop de l'exposició d'animals per on es passava un lligant gruixut de cap a cap. En trobem, d'aquestes anelles, al carrer de Santa Magdalena, al carrer de la Coma. La festa s'acabava amb un gran ball. Actualment tot ha quedat reduït a una botifarrada popular, una missa solemne i a la benedicció de tractors.","codi_element":"08138-220","ubicacio":"Casc Urbà","historia":"Segons Vilarrúbia, a Moià se celebraven tres fires: la de Sant Llorenç (anomenada de les fures), la de sant Sebastià i la de Sant Isidre (anomenada fira de la Pega). La vigília de la festa cada pagès feia un foc en un emplaçament alt perquè pogués ser vist des de lluny a la nit. L'any 1792 es té constància que es va celebrar la fira del bestiar a les feixes que hi havia al darrera de l'Escola Pia. L'any 1933 l'Ajuntament va decidir traslladar el mercat de la baixada del Mestre a la Plaça Major. Sant Isidre és el 15 de Maig.","coordenades":"41.8093700,2.0660500","utm_x":"422422","utm_y":"4629033","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Anomenada antigament Fira de la Pega.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80129","titol":"Patrocini de Sant Josep","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/patrocini-de-sant-josep","bibliografia":"La Tosca (1991); Moià d'ahir a avui. Records històrics d'uns quants moianesos. Ed. La Tosca. Moià","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Festivitat en la que es plantava un pi bastant alt amb el tronc ben pelat i encerat, a les branques del qual es penjaven llonganisses i altres aliments. Els nois més valents s'havien d'enfilar per aconseguir agafar-les. També es subhastava una carretada de llenya de roure que alguns homes, amb el permís del propietari, havien anat a tallar. Era com un donatiu al sant i els diners de la col·lecta eren destinats a les millores de l'església de Sant Josep.","codi_element":"08138-221","ubicacio":"Casc Urbà-c. Sant Josep","historia":"16 de març. És una festa que ja es recorda l'any 1923 però se sap que és més antiga.","coordenades":"41.8125100,2.0971900","utm_x":"425012","utm_y":"4629354","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80130","titol":"Rellotge de Sol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Actualment no s'hi llegeix res.","descripcio":"Rellotge de sol situat al segon pis de l'Escola Pia, a la banda més a ponent de la façana sud. Realitzat en una llosa vertical de pedra gres local, aproximadament d'uns 0,90 x 1,20 m. La informació que es detalla a continuació es va obtenir fa 10 anys. Actualment ja no s'hi pot llegir res: A la part central del rellotge es pot mig llegir una inscripció de forma vertical: '---fugax le\/ gos protempore por --\/si rex umbra fugex qe (m) \/cibite (m) pus erit'. A la banda est del rellotge es conserva l'agulla de ferro i a prop d'ella es pot llegir la data: '1705 AL 4º DEC GR. 50'. Sota la inscripció principal situada a la banda de dalt de la llosa i en sentit antihorari s'observen els números del 5 al 12.","codi_element":"08138-222","ubicacio":"Casc Urbà - Façana sud de l'edifici principal de l'Escola Pia","historia":"","coordenades":"41.8094800,2.0980300","utm_x":"425078","utm_y":"4629017","any":"1705","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80130-foto-08138-222-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80130-foto-08138-222-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80131","titol":"Barraca 5774","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-5774","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En procés de ruïna","descripcio":"Barraca de pastor, de grans dimensions, de planta irregular poligonal d'aproximadament 6 m de diàmetre. Construcció de pedra seca que ha perdut el lateral est (les pedres estan in situ) i part del paravent de la banda sud. No hi ha restes de la porta d'accés.","codi_element":"08138-223","ubicacio":"Al nord-est de la vila.","historia":"","coordenades":"41.8289000,2.0623300","utm_x":"422136","utm_y":"4631204","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80131-foto-08138-223-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Correspon al codi 5774 de la Wikipedra.El pla que queda a ponent de la barraca, a la banda de baix de la pista, es coneixia antigament com a vinya del Marfà.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80132","titol":"Gorg del Toll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-del-toll","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Gorg de formació càrstica pel que hi passen, en temporades de pluges o de desgel, les aigües dels torrents del Bassot, el Gomà i Mal, que han erosionat la roca calcària durant milers d'anys formant un clot en el llit del corrent de l'aigua, on encara que no hi baixi aigua hi ha sempre un toll en el que hi viuen especialment amfibis i insectes.<\/p> ","codi_element":"08138-224","ubicacio":"A 6 km a l'est de Moià. Km 32 de la N-141 Moià-Vic.","historia":"","coordenades":"41.8045068,2.1498010","utm_x":"429373","utm_y":"4628421","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80132-foto-08138-224-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80132-foto-08138-224-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80133","titol":"Cova Morta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-morta","bibliografia":"Gómez i Costa, E (2001); ' Les Coves del Toll '. Pàg. 7. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Juny. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova d'origen càrstic que molt probablement estava connectada amb la surgència de la cova del Toll (balma) abans que l'erosió de l'aigua del riu subterrani obrís l'enorme balma a l'exterior. Té un recorregut estret de 60 m i es caracteritza per ser un tram negat que acumula sediment argilós. Quan és època de pluges i la cova del Toll porta el riu subterrani amb aigua, la cova Morta s'inunda. S'hi han trobat restes arqueològiques tot i que romanen fora de context.","codi_element":"08138-225","ubicacio":"A l'est de la vila. C-141-c direcció a Vic Km, 32","historia":"La referència històrica que es coneix del Toll és de finals del s. XVIII, per Francesc Vilarrúbia, amo del Masot, que en alguna de les seves 'expedicions' hi havia trobat algun fòssil. Es diu que hi ha gravats en alguna part d'època romana i\/o medieval però no s'observa res que faci sospitar alguna incisió semblant.","coordenades":"41.8291000,2.1276200","utm_x":"427558","utm_y":"4631169","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80133-foto-08138-225-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80133-foto-08138-225-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80134","titol":"Festival Internacional de Música Francesc Viñas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festival-internacional-de-musica-francesc-vinas","bibliografia":"Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 96-97. T&T. Moià","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Festival de música en què s'organitzen diferents concerts de música clàssica i\/o moderna que es realitzen en escenaris diversos: el Parc Municipal, l'Auditori Sant Josep, Can Viñas, l'església Parroquial o, fins i tot a la Balma de les coves del Toll. El Festival és en honor a un dels fills predilectes de la vila, el tenor Francesc Viñas.","codi_element":"08138-226","ubicacio":"Casc Urbà - Parc Municipal","historia":"El Festival Francesc Viñas, realitzat en els mesos de juliol i agost, ha tingut en la seva programació fins a vuit concerts entre juliol i agost i ha reunit a molta gent no només del municipi a qui els agrada la música clàssica. Un dels personatges importants en aquest Festival ha estat la soprano i cantant d'òpera catalana, Victòria dels Àngels, que va ajudar a fer ressò per tot el món de l'existència d'aquest festival fins a la seva mort l'any 2005.","coordenades":"41.8119500,2.0980900","utm_x":"425086","utm_y":"4629291","any":"1982","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80135","titol":"Festa de l'Arbre Fruiter","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-larbre-fruiter","bibliografia":"Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de les Festes del Bages. Centre d'estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa. Clarà i Arisa, J (1992); ' D'ahir i avui viatge fotogràfic per la Història de Moià. Francesc Viñas i l'estàtua d'en Rafel Casanova '. Modilianum nº 7, pàg. 63-74. Desembre. Moià. (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 97-100. T&T. Moià Carrera i Escudé, M (?); ' Festa Major i Festa de l'Arbre Fruiter'. Jaume Clarà i Arisa, 'L'obra cívica del tenor Francesc Viñas: cent anys de la Festa de l'Arbre Fruiter (1904-2003)', Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Festa que s'ha realitzat fins als nostres dies. Els nens i nenes del poble tenien cura d'una llavor fins que creixia l'arbre i arribava el dia en què l'havien de plantar. Antigament es donava el títol de reina i pubilla a aquella que millor havia cuidat el seu arbre, però ara la festa s'ha adaptat als temps moderns i aquestes figures han estat substituïdes per els nois i noies que guanyen el premi Ecoarbre. Actualment, al març els nens\/es de les escoles comencen a plantar arbres. Aquesta celebració és l'última de les activitats de l'any de la Lliga de Defensa de l'Arbre Fruiter. L'acte central es celebra el 17 d'agost i serveix també com a homenatge a la vellesa i al tenor Viñas. A la tarda es fa la plantada d'un arbre per una personalitat important del país i l'esdeveniment conclou amb el cant de l'Himne de l'Arbre Fruiter.","codi_element":"08138-227","ubicacio":"Casc Urbà - Parc Municipal","historia":"El tenor Francesc Viñas, després de més d'una dècada de triomfs en els escenaris mundials, instituí a la seva vila nadiua la Festa de l'Arbre Fruiter. El context en què sorgí la iniciativa l'any 1904 és el d'un poble de la Catalunya central en crisi econòmica i retrocés demogràfic i hi influïren l'existència prèvia de la Festa de l'Arbre creada per Rafael Puig i Valls, l'eclosió del regeneracionisme posterior a 1898 i del moviment catalanista, l'incipient noucentisme i el pensament del bisbe Torras i Bages. La Festa uní el foment de la plantació d'arbres fruiters i l'educació en el seu respecte amb la fundació del Sindicat Agrícola, en el que fou originalment el doble objectiu d'aconseguir el progrés econòmic i la pau social del camp moianès i l'ideal noucentista de la formació de ciutadans. Amb els anys, però, l'opció cívica exemplificada en els infants, la vellesa i la virtut acabaria essent la preeminent. La festa ha tingut alts i baixos, des de les cavalcades plenes de simbolisme de 1905 i 1906 fins a la vitalitat republicana, la pervivència durant el franquisme inserida dins l'Homenatge a la Vellesa de la Caixa de Pensions o la celebració continuada fins a l'actualitat, amb detractors i incondicionals.","coordenades":"41.8127600,2.0970100","utm_x":"424997","utm_y":"4629382","any":"1905","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80136","titol":"Font de Sant Sebastià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-sebastia-3","bibliografia":"Vilaseca. Servei de Patrimoni Local. Fons Documental. Clixé núm. 145942. Diputació de Barcelona. Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Actualment és una font urbana típica de ferro colat adossada a la paret on es troben les plaques commemoratives del Centenari del Naixement de F. Viñas, però abans de la Guerra Civil tenia una altra fesomia, ja que estava enmig del que era l'antiga plaça Sant Sebastià, davant de l'església de l'esmentat sant.","codi_element":"08138-228","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. Sant Sebastià","historia":"","coordenades":"41.8289700,2.1276800","utm_x":"427563","utm_y":"4631155","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80136-foto-08138-228-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80137","titol":"Festa Barroca, Retorn al 1714","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-barroca-retorn-al-1714","bibliografia":"Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 101-103. T&T. Moià. Museu Municipal de Moià. www.covesdeltoll.com","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una festa que ens situa a l'època barroca mitjançant tallers didàctics i demostracions d'artesans relacionats amb el període de la Guerra de Successió i d'en Rafael Casanova, del qual la casa natal és ara museu i es troba a la mateixa plaça on es produeixen tots aquest esdeveniments. El matí del diumenge abans de la Diada de l'11 de Setembre, el centre de la vila es converteix en una cercavila amb canons, pólvora i petits escenaris on es representen gags de la Guerra. A la tarda, la plaça de l'Església s'omple de paradetes on es realitzen tallers didàctics relacionats amb l'època, organitzats des del Museu Municipal, i demostracions en les que artesans d'avui treballen com abans. Dintre de la programació de la festa hi ha unes hores on, en l'improvisat escenari de les escales de l'església, s'escenifiquen diferents capítols de la Guerra de Successió, la proclamació del conseller en cap, Rafael Casanova, el seu casament i l'entrada dels francesos a Barcelona, amb la conseqüent derrota davant la corona espanyola de Felip V. Els actors són amateurs, gent del poble, dirigits per R. Tarter, l'arxiver municipal.","codi_element":"08138-229","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. Major","historia":"","coordenades":"41.8115300,2.0939100","utm_x":"424738","utm_y":"4629248","any":"2001","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80137-foto-08138-229-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80137-foto-08138-229-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Fa uns quants anys que no se celebra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80138","titol":"Festa Major d'estiu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-destiu-15","bibliografia":"Ajuntament de Moià. www.moia.net AD (1989); Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Fundació de Serveis de Cultura Popular. Pàg. 398. Ed. AltaFulla. Barcelona. Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de les Festes del Bages. Centre d'estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 95. T&T. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Festa que se celebra el 15 d'agost i és una de les més participatives, ja que coincideix amb les vacances de molta gent que durant la resta de l'any no són a la vila. La Festa està formada per un gran nombre d'esdeveniments: concerts, danses i balls popular.","codi_element":"08138-230","ubicacio":"Casc Urbà - Diversos indrets de la vila.","historia":"","coordenades":"41.8127600,2.0970100","utm_x":"424997","utm_y":"4629382","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"s. XVIII.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80139","titol":"Ofrena floral per l'11 de Setembre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ofrena-floral-per-l11-de-setembre","bibliografia":"Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de les Festes del Bages. Centre d'estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa. Clarà i Arisa, J ( 1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena.S L. Barcelona, gener. (1992); ' D'ahir i d'avui. Viatge fotogràfic per la Història de Moià. Francesc Viñas i l'estàtua d'en Rafel Casanova '. Modilianum Nº 7. Moià, desembre. Domingo Díaz, E (2007); Moià: una vila, un poble, una il·lusió. Ajuntament de Moià. Pàg. 124-125. T&T. Moià .","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L' 11 de Setembre, Diada de Catalunya, es fa l'ofrena de flors al Monument dedicat al conseller en cap durant la Guerra de Successió, Rafael Casanova, nascut a Moià l'any 1660, Les autoritats, entitats i persones a títol personal fan ofrenes florals als peus del monument des de l'any 1932 amb la inauguració del monument pel president de la Generalitat Francesc Macià. L'acte es complementa amb un discurs de l'alcalde en funcions, dels regidors i d'algun convidat d'honor.","codi_element":"08138-231","ubicacio":"Casc urbà - Pl. de l'Hospital","historia":"L'any 1914 es va posar la primera pedra del monument al carrer de la baixada del Mestre, a prop de la font de Sant Joan, però no va tenir continuïtat. En comptes d'això, es va optar per col·locar una estàtua petita d'en Casanova, reproducció de la que l'escultor Rossend Noba havia realitzat per Barcelona, a la Plaça Sant Sebastià. Com que aquesta reproducció era més petita, des d'aleshores ha estat coneguda com 'l'estàtua del Rafalet'. No va ser fins l'any 1932 i a instàncies de Francesc Viñas que l'estàtua va tenir un emplaçament definitiu davant de l'hospital. El monument a Rafel Casanova va ser inaugurat durant la República, el 15 d'agost de 1932, pel president Francesc Macià. Durant la guerra i el període franquista es va mantenir el pedestal tot i que l'escultura hagués retirada el 1939.","coordenades":"41.8127600,2.0970100","utm_x":"424997","utm_y":"4629382","any":"1914","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80140","titol":"Resclosa del molí de la Fàbrega","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/resclosa-del-moli-de-la-fabrega","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Queda molt poca part de la resclosa","descripcio":"Restes d'una resclosa de pedra, amb la cadireta o bagant i part de l'antic rec que duia l'aigua al molí de la Fàbrega (Castellterçol).","codi_element":"08138-232","ubicacio":"Al sud de la vila. Termenejant amb el municipi de Castellterçol.","historia":"","coordenades":"41.7803700,2.1101000","utm_x":"426047","utm_y":"4625774","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80140-foto-08138-232-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80140-foto-08138-232-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Tot i que el molí es troba en terme de Castellterçol, la resclosa està en terme de Moià.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80141","titol":"Vallabús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vallabus","bibliografia":"Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Serra i Coma, R; Sarri, J (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. pàg. 159. Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de petites dimensions, de planta quadrada, d'un sol cos típica de les masoveries de segon o tercer ordre, amb dos pisos amb teulada a dues vessants, asimètriques, sense ràfec i amb amb el carener perpendicular a la façana principal. Annexat al cos original hi ha un petit cobert actualment fet servir com a garatge i magatzem. Conserva les llindes de pedra de les finestres i la porta d'accés de fusta. A la façana principal, encarada al sud, hi ha una anella de bestiar.","codi_element":"08138-233","ubicacio":"A 2 km a l'est de la vila, en el Km. 28 de la N-141C.","historia":"Narcís Vallibus la va construir al s. XVIII. El nom ha evolucionat a Vallabús i es troba escrit també com a Ballabús. Es va abandnar fa uns quaranta anys, però després es va tornar a arrendar.","coordenades":"41.8290200,2.0623200","utm_x":"422136","utm_y":"4631218","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80141-foto-08138-233-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80142","titol":"Col·lecció dexilografies dels gravadors Abadal de la Biblioteca de Catalunya.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-dexilografies-dels-gravadors-abadal-de-la-biblioteca-de-catalunya","bibliografia":"Socias i Batet, I (1990); ' La gran contribució dels Abadal en la difusió del gravat xilogràfic a Catalunya ' . Modilianum nº 3. pàg.4-34. Desembre. Moià.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Col·lecció de 747 planxes de fusta, l'Àlbum de Mostres Abadal i una sèrie de fotogravats. Aquestes planxes són de Moià i de Manresa, dels segles XVI-XVII-XVIII i XIX. Qualitativament s'ha de parlar de les que pertanyen als anys 1600 i 1700, ja que sn'han conservades poques en fusta. Aquest fons de la Biblioteca de Catalunya està considerat el més representatiu de tots els que estan en mans privades o institucionals.","codi_element":"08138-234","ubicacio":"Biblioteca de Catalunya","historia":"A finals de l'any 1923 la Biblioteca de Catalunya va adquirir el fons Abadal dels seus últims descendents de Manresa. És el més representatiu, segons els experts, ja que al ser planxes de fusta moltes d'elles es van fer servir com a combustible en èpoques de pobresa.","coordenades":"41.8048200,2.1498100","utm_x":"429374","utm_y":"4628455","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"El mestre Pere Abadal i deixebles.","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80143","titol":"Embassament de Passarell o del Molí Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/embassament-de-passarell-o-del-moli-nou","bibliografia":"Ajuntament de Moià. Departament d'Urbanisme. Moià. Fàbrega i Gallaguet, M (2000-2001); ' Subministrament d'aigua potable al Municipi de Moià, s. XIX-XX '. Moià.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Embassament de mida mitjana amb una petita resclosa de ciment d'1 x 15 m, que recull aigua de la pluja que baixa pel torrent de la riera de Passarell. L'envolta una zona de passeig amb arbres (roures, pins, avets) i de picnic, on està prohibit fer foc i banyar-se. Està situat en la zona anomenada el Parc del Molí Nou, de 45.305 m2.","codi_element":"08138-235","ubicacio":"Al nord-est de la vila.","historia":"","coordenades":"41.8034200,2.1471900","utm_x":"429155","utm_y":"4628302","any":"1983","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80143-foto-08138-235-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80144","titol":"Puig Rodó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puig-rodo","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Muntanya de 1.055 m d'altitud del terme, a prop del termenal amb l'Estany. És el punt més alt del municipi i compta amb unes vistes molt dilatades. S'hi troba el vèrtex geodèsic 288104001.","codi_element":"08138-236","ubicacio":"A l'est de la vila a la N-141-c direcció Vic.","historia":"L'any 1806 Puig Rodó va ser un dels punts que serviren per determinar la mesura de l'arc de meridià entre Dunquerke i Barcelona, mesura que havia de ser la base del sistema mètric decimal.","coordenades":"41.8495200,2.1243000","utm_x":"427306","utm_y":"4633439","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80145","titol":"Pedra amb gravats de Passerell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedra-amb-gravats-de-passerell","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Pedra de gres de granulometria fina d'uns 1,20 x 1m aproximadament, amb decoració de tipus gravat rupestre o gliptogràfic, situada a la cara superior de la pedra. En les diferents incisions, d'uns 0,2 mm de profunditat aproximadament, es poden observar: una figura humana amb aspecte de moviment (ball) i el cap orientat al sud, una cara amb orella i ulls incisos en la pedra (forats d'1,5 mm), un bec amb ull tipus gall i altres línies i corbes sense identificació. El roc esta situat en mig del torrent de Passarell, avui amb un cabal pobre que pot créixer en període de pluges o desgel.<\/p> ","codi_element":"08138-237","ubicacio":"Al nord-est de la vila, a pocs metres aigües amunt de l'aqüeducte de Passarell","historia":"","coordenades":"41.8127600,2.0970100","utm_x":"424997","utm_y":"4629382","any":"Dècada dela anys 1990","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80145-foto-08138-237-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80145-foto-08138-237-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-27 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"Francesc Punsola","observacions":"Està situat enmig del torrent de Passerell, fet que no permet identificar si aquest era el seu emplaçament original.Es tracta d'una producció contemporània de l'artista plàstic Francesc Punsola.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"80146","titol":"Creu de terme de Sant Sebastià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-terme-de-sant-sebastia-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Fragments de pedra calcària que formen part de l'antiga creu de terme de sant Sebastià. Actualment només resten dues puntes dels braços de la creu decorats amb fulls d'acant amb els números d'inventari del Museu 1494 i 1495, part del fust amb número d'inventari 1493 i part del capitell de la creu amb núm. 1492.","codi_element":"08138-238","ubicacio":"Museu Municipal-Casa Natal de Rafael Casanova","historia":"Antigament estava situada a la plaça Sant Sebastià, on actualment està l'Ajuntament, vers el nord de la vila, quasi als afores.","coordenades":"41.8133100,2.0969700","utm_x":"424995","utm_y":"4629443","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Les peces han estat localitzades després d'una cerca ja que no estaven a la mateixa zona.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80147","titol":"La Vella dels Porcs Negres del Dolmen de Puig-rodó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-vella-dels-porcs-negres-del-dolmen-de-puig-rodo","bibliografia":"Romeu, J (2000); ' Moià, història d'un poble '. Oliveres i Gallaguet, E(2007), font oral.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Llegenda sobre el dolmen de Puig-rodó. Es diu que fa molts anys en les nostres terres hi vivien molts pagesos, cada un tenia els seus porcs, els seus ramats de bens, de vaques que treien a pasturar cada dia. Un capvespre, un pagès que tornava cap al mas de pasturar amb el seu ramat d'ovelles va veure una cosa molt estranya prop del dolmen. S'hi va acostar molt a poc a poc tot espantat i va veure una vella que sortia del dolmen pasturant un ramat de porcs negres. El pagès va sortir corrent molt espantat i va avisar a la resta de pagesos dels masos del voltant. L'endemà tots els pagesos eren a prop del dolmen i van poder veure la vella passejant els porcs negres; aquella dona els va fer molta por, semblava una bruixa. La vella sortia cada nit del dolmen i tothom estava cada dia més espantat; per això van decidir d'anar a avisar el rector de l'ermita de Ferrerons (a prop del dolmen de Puig-rodó) perquè beneís el sepulcre i diuen que hi va gravar una creu a la llosa de sobre. Des d'aquell dia els pagesos no van veure més la vella pasturant els porcs negres. Si ens acostem al dolmen del Puig-rodó encara es pot observar la creu gravada a la llosa de la coberta, la mateixa creu que va lliurar als pagesos de la vella dels porcs negres. .","codi_element":"08138-239","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.8120000,2.0981500","utm_x":"425091","utm_y":"4629296","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80148","titol":"Llegenda del dolmen de la Grossa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-dolmen-de-la-grossa","bibliografia":"Roca, J; Romeu, A (2004); ' Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès '. Moià","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Llegenda que diu que des d'antic on s'aixecava el megàlit de la Grossa, avui desaparegut, hi havia hagut un hostal molt famós dirigit per la Grossa i el Galipapo. En una de les habitacions hi havia un llit que s'obria i es plegava de manera brusca, deixant mort a qui dormia a sobre seu. Quan acudien a l'hostal personatges rics, els hostalers els cedien l'habitació maleïda, on hi havia el llit per poder-se quedar tota la riquesa dels pobres viatgers. Mentre aquests dormien, els propietaris doblegaven el llit matant-los i en tiraven les despulles dins el forn de coure pa per fer desaparèixer les proves del crim. Un bon dia es va presentar a l'hostal en Gari, fadrí jove, ric i ben plantat demanant una cambra per passar-hi la nit. Els hostalers van cedir-li l'habitació del llit assassí, però la filla dels hostalers, l'Estela, va advertir al jove del perill que corria i aquest va posar coixins sota les mantes simulant el seu cos. Gari i Estela van decidir escapar-se junts cap a Moià per poder donar compte a la justícia dels crims que es cometien a l'hostal i aquesta va manar penjar la Grossa i el Galipapo i van fer destruir el llit. En la destrucció només va quedar una pedra dempeus, que coincideix amb la llosa vertical que formava el ja desaparegut dolmen de la Grossa. Diuen també que en temps de l'existència del megàlit s'hi feien sacrificis i a la llosa de coberta hi havia un forat pel qual s'escorria la sang de les víctimes. Des d'aquell moment fins que el megàlit fou destruït, cada nit de Nadal sortien de l'interior del dolmen tots els fantasmes de les víctimes dels hostalers saltant i ballant per demanar la pau eterna.","codi_element":"08138-240","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.8127600,2.0970100","utm_x":"424997","utm_y":"4629382","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"El dolmen va desaparèixer en la construcció de la carretera N-141-c. Es diu que va acabar formant part del pedram de la carretera.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80149","titol":"Imatge de Sant Sebastià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/imatge-de-sant-sebastia-1","bibliografia":"AD (1989); Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Fundació de Serveis de Cultura Popular. Pàg. 135. Ed. AltaFulla. Barcelona. www.festes.org\/articles.php?id=418 Clarà i Arisa, Jaume: 'Un conte de Maria de Bell-lloch de 1881, ambientat a Moià'. La Tosca, abril de 2010,","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Llegenda que explica la confusa aparició d'una talla de Sant Sebastià a Moià en una habitació de l'Hostal de Cal Santaire. El poble va considerar miraculosa l'aparició de l'escultura i va invocar al sant per tal de demanar-li protecció davant les terribles pestes que assetjaven Barcelona i Catalunya durant el s. XVI i XVII. Tot i que la devoció al sant és molt anterior, no va ser fins l'any 1676 quan Moià va instituir un vot de poble en agraïment a Sant Sebastià per haver-los mantingut al marge de la pesta bubònica.","codi_element":"08138-241","ubicacio":"","historia":"Segons el vot el poble es comprometia a dedicar-li festes cada 20 de gener per haver lliurat a la vila de la pesta. Antigament, a la vigília hi havia una processó amb un tabernacle que contenia una imatge d'argent de Sant Sebastià.","coordenades":"41.8116200,2.0991600","utm_x":"425175","utm_y":"4629253","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Maria de Bell-lloch posa en boca d'un dels seus personatges aquesta llegenda: 'Una pesta que a tothom matava s'havia ensenyorit de Moià i tots los seus volts; crec que arribava fins qui sap a on, a Barcelona i tot: lo desconsol era gran; cases hi havia que havien quedat desertes. Llavores lo poble féu prometença al gloriós màrtir de construir-li una iglésiabaix la seva advocació. L'hospital, en lloc de ser a baix, prop la parròquia, com ara, era aquí, en eixa plaça, i servia no sols per a los malalts sinó per a recollir pobres pelegrins.Doncs bé, un vespre, i quan ja s'havia votat lo fer la imatge i s'estava parlant de qui la faria que ho fes bé, sens trobar ningú a propòsit, trucaren dos pelegrins a la porta de l'hospital demanant acolliment per a aquella nit. Enterats los pelegrins de lo que tenia al poble en tant fatic, demanaren una pedra i, tancant-se en una celda, prometeren fer la imatge.L'ensendemà, veient que no eixien mai ni mai de sa celda, determinaren los veïns trucar a la porta, que estava tancada per dins, mes ningú respongué. Tractaren llavors d'obrir-la i, oh sorpresa!, los pelegrins no hi eren, i enmig la cambra hi havia un sant Sebastià fet d'una manera admirable, amb una encarnadura que pareixia natural.Tothom ho tingué per un miracle i ningú dubtà que l'havien fet los àngels en forma de pelegrins.'","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80150","titol":"Refrany de la Grossa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refrany-de-la-grossa","bibliografia":"Roca, J; Romeu, A (2004); ' Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès '. Moià","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Refrany que diu : 'De la Grossa a Moià, una hora hi ha. De la Grossa a Calders, una hora hi és'.","codi_element":"08138-242","ubicacio":"","historia":"El dolmen de la Grossa es trobava situat en un punt on actualment esta la carretera N-141-C, que antigament era un camí ral, prop de l'edifici actual de la Grossa tot i que no pertany al municipi de Moià. Cap a l'any 1865 en la construcció de la carretera, els picapedrers van rebre l'ordre d'esmicolar totes les pedres i obstacles que es trobessin dins el tram de la carretera i així ho van fer, incloent-hi el dolmen de la Grossa. El terme municipal al qual pertanyia aquest sepulcre és dubtós. A. Bofarull amb altres autors deia que pertanyia al terme municipal de Moià, S. Ginesta en la seva obra ' La comarca del Bages' esmenta que pertanyia al terme municipal d'Avinyó i segons altres fonts es considera propietat del municipi de Calders.","coordenades":"41.7772300,2.0954500","utm_x":"424826","utm_y":"4625438","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80151","titol":"Himne de l'Arbre Fruiter","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/himne-de-larbre-fruiter","bibliografia":"Ajuntament de Moià (1913); Archivos del Ayuntamiento de Moyà. Francesc Viñas. núm. 3. Pàg. 29. Lliga de l'Arbre Fruiter. Impremta-Inglada & Cia.. Barcelona. www.festes.org","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Himne dedicat a l'Arbre Fruiter i a la Festa de l'Arbre Fruiter creada per la Lliga de Defensa de l'Arbre Fruiter i per iniciativa del tenor Francesc Viñas i Dordal. La primera edició de la festa va ser l'any 1905. La lletra d'aquest himne amb lletra del conegut poeta Joan Maragall i amb música del cèlebre Enric Morera diu: - ' Cantem plantant, plantem cantant\/que tot és vida\/ Els bons plançons, amb uns bons cants\/fan més florida\/ En terra l'hem clos\/ Au! Fes-t'hi ben gros!\/Arbre, cuita, cuita\/ Els cants són les flôs\/els fets són la fruita\/ Donem-li el bon jorn\/ Dansem-li a l'entorn\/ Alça! Aire, aire!\/ El seu bon retorn\/no pot trigar gaire\/ Ai, quina verdor!\/ Ai, quina abundor\/ Mira! mira! mira!\/ Tot ell és dolçor\/i el vent hi sospira\/ Com ell, bons germans\/creixem forts i sans\/ Pluja, sol, davalla!\/ Els xics se fan grans\/ Amunt, jovenalla!\/ Cantem plantant, plantem cantant\/que tot és vida\/Els bons plançons, amb uns bons cants\/fan més florida '.-","codi_element":"08138-243","ubicacio":"Arxiu-Biblioteca, Ajuntament.","historia":"Va ser creat l'any 1905 pel poeta Joan Maragall i el mestre Enric Morera per la Festa de l'Arbre Fruiter que es va celebrar a la vila de Moià el 16 d'agost de 1905 i que va ser executat per un nombrós cor del poble.","coordenades":"41.8146600,2.1151400","utm_x":"426505","utm_y":"4629577","any":"1905","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80151-foto-08138-243-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80151-foto-08138-243-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"Joan Maragall i Enric Morera.","observacions":"Una de les partitures originals es troba a l'Arxiu Municipal. La partitura esta titulada: 'A Francesc Viñas\/' Himne de l'Arbre Fruiter '\/Coro d'homes à veus solas' i signada: ' lletra de Juan Maragall\/Musica de E. Morera\/Sitges, Abril de 1905 '.L'Himne és interpretat per un cor de cantaires a la cloenda de la Festa de l'Arbre Fruiter el 16 d'agost, normalment al Parc Municipal.En la pàgina principal de la partitura (n'hi ha tres) hi ha escrit el número de inventari 1012.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80152","titol":"Sardana del Centenari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardana-del-centenari","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Sardana encomanada a Carles Rovira i Reixach en el centenari de l'Arbre Fruiter a Moià. Titulada: 'Moià, a l'Arbre Fruiter'. Opus 149. Fa al·lusió a l'Himne de l'Arbre Fruiter de Joan Maragall i el mestre Enric Morera. A l'Arxiu Municipal de Moià hi ha la partitura i un CD gravat per l'autor.","codi_element":"08138-244","ubicacio":"La partitura es troba a l' Arxiu Municipal.","historia":"","coordenades":"41.8127600,2.0970100","utm_x":"424997","utm_y":"4629382","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80152-foto-08138-244-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"C. Rovira i Reixach.","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80153","titol":"Molí de la Crespiera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-la-crespiera","bibliografia":"","centuria":"XIII-XVIII","notes_conservacio":"Caldria netejar la zona i consolidar les poques estructures que encara hi queden..","descripcio":"Molí en runes tapat per la vegetació. Només s'entreveu un fragment de la façana sud d'uns 5 m aproximadament. La factura és de grans carreus de pedra gres amb morter de calç. A la banda de llevant hi ha una escala de cargol que permet pujar a una habitació que semblaria haver estat una cuina (hi ha una pica que drenava directament sobre la bassa del molí), No s'observa el maquinari, tot i que es pot determinar on era la sala de moles. Té una gran bassa, que recollia l'aigua dels dos torrents a l'entreforc dels quals es troba. En el torrent de la Crespiera encara es veu la resclosa, parcialment enderrocada i feta amb grans carreus. El pou fa 1,80 m de diàmetre i uns 5 m d'altura.","codi_element":"08138-245","ubicacio":"Al nord-est de la vila, en el torrent de la Crespiera, on s'ajunta amb el torrent Mal de la Cabanya","historia":"Ja se'l cita en documents de la notaria de Moià a finals del segle XIII i primers anys del XIV, tot i que la factura indica un molí de tipologia moderna.","coordenades":"41.8351700,2.1204300","utm_x":"426968","utm_y":"4631850","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80153-foto-08138-245-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80153-foto-08138-245-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80153-foto-08138-245-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Es conserva una fotografia d'aquest molí que circula per internet d'aproxiamdament fa un segle","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80154","titol":"Sarcòfag del bisbe Pere de Planella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sarcofag-del-bisbe-pere-de-planella","bibliografia":" AD(1969); ' Último documento sobre Moyá hallado y trascrito per el P. Picanyol. Cuestionario Zamora '. Pàg. 274. Modilianum, Octubre. Galobart i Soler, J (1993); L'església de Moià i els seus constructors(1673-1749). Pàg. 70-74. Modilianum núm. 8-9. Moià. Homs i Forcada, A (2003); Inventari del Bisbat de Vic. Fitxa núm. BdV 0002888.00, Fitxa núm. BdV 0002888.04, Fitxa núm. BdV 0002888.05 Vic. Vic. Martos i Moreno, E (2003); Inventari del Bisbat de Vic. Fitxa núm. BdV 0002888.01, Fitxa núm. BdV 0002888.02, Fitxa núm. BdV 0002888.03 Vic. Vic. Masalles i Rivera, A(2007), font oral. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. Pàg. 23-55. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa<\/p> ","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":" Sarcòfag de gres de forma rectangular i amb coberta troncopiramidal amb la superfície lleugerament còncava d'1,60 x 0,92 m, amb una profunditat d'uns 47 cm. Està decorat amb baix relleu policromat amb colors blau, vermell, groc i també amb pa d'or. La paret frontal del sepulcre es distribueix en traceries gòtiques: 4 arcs apuntats a banda i banda amb rosasses i la representació del que sembla un lleó amb la boca oberta a la base de cada parella d'arcs. A la banda central de la cara de la tomba hi ha un arc ogival trilobulat d'on emergeixen dos àngels amb ales portant l'escut dels Planella, un llenguado mirant a l'oest. Als carcanyols dels arcs a la zona superior hi ha motius vegetals. La capa pictòrica es troba en bastant bones condicions. Als laterals de la tomba es repeteix l'escena dels àngels amb ales portant l'escut sota l'arc trilobulat. L'altre costat de la tomba no es pot observar ja que el sepulcre està empotrat pràcticament a la fornícula de la capella del Santíssim. L'ascensió de l'ànima és representada a la coberta del sepulcre, dos àngels sostenen una tela on es situen dues ànimes que oren. A sobre dels àngels hi ha un motiu vegetal, rosetó o lluna. Se suposa que a l'altra banda de la tomba hi ha la mateixa imatge. La forma piramidal s'acaba amb la petita base d'una creu, està trencada i enganxada per la part inferior, on hi ha un Crist crucificat també policromat La tomba descansa sobre unes mènsules amb forma de lleó ajagut en actitud de repòs. Les escultures estan totalment policromades i tenen detalls encara conservats. A banda i banda del sepulcre, i no molt simètricament, es troben quatre escuts d'armes en pedra gres, de la família Planella en el que és representat un peix, un llenguado, en l'escut ogival amb una faixa central de forma horitzontal. S'observa alguna resta de policromia en un dels superiors.<\/p> ","codi_element":"08138-246","ubicacio":"Casc urbà - Capella del Santíssim Sagrament de l'Església de Santa Maria","historia":" La família Planella comença a agafar importància a la vila durant el s. XIV en afers de negocis tèxtils i adquirint propietats. Els Planella eren senyors comtals, guerrers i eclesiàstics que van tenir domini senyorial de la vila de Moià fins a l'any 1501. Pere de Planella va néixer a Moià en una data indeterminada i va morir a Barcelona l'any 1385. Al questionari Zamora de l'any 1789 es confirma el coneixement que tenia la gent de l'existència de les cendres de l'anomenat 'Pedro de Planella' en una 'primorosa urna'. Va destacar dels Planella com a eclesiàstic i el seu primer càrrec important va ser el de canonge de la seu de Mallorca, l'any 1361 va ser nomenat bisbe d'Elna al Rosselló. A Barcelona va fer construir la càtedra episcopal del cor de la catedral i va consagrar la basílica de Santa Maria del Mar.<\/p> ","coordenades":"41.8493600,2.1238100","utm_x":"427265","utm_y":"4633422","any":"1385","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80154-foto-08138-246-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80154-foto-08138-246-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80154-foto-08138-246-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Gòtic|Renaixement|Medieval","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-17 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"És estrany que n'hi hagi dues ànimes representades quan en principi només hi havia una persona enterrada. Això permet pensar que pot ser el Bisbe Planella no va ser enterrat en aquest sarcòfag, com popularment es diu. Seria molt interessant l'estudi i la seva intervenció ja que és un dels pocs exemples d'escultura gòtica policromada","codi_estil":"93|95|85","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80155","titol":"Monument a Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-catalunya","bibliografia":"Fàbrega i Gallaguet, M (2000-2001); 'Subministrament d'aigua potable al Municipi de Moià, s. XIX-XX'. Moià.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument que representa quatre pilars rectangulars de ciment d'uns 5 m cadascun separats uns dels altres per un espai d'1 m aproximadament, que sorgeixen d'una piscina (ara reblerta) d'uns cinc metres de diàmetre. La piscina, contenidora del monument, està dipositada sobre una superfície de planta rodona, a mode de rotonda, en la que hi ha diversos arbres i bancs per seure.","codi_element":"08138-247","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. de Catalunya o dels ànecs","historia":"En la mateixa plaça hi ha un pou d'aigua perforat l'octubre de 1987 amb una fondària de 274 m i l'aigua ja sortia a només 66 m. En total donava un cabal de 880.000 l per dia.","coordenades":"41.8271600,2.1027600","utm_x":"425492","utm_y":"4630975","any":"1991","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80155-foto-08138-247-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80155-foto-08138-247-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"Jordi Sarri i Vilageliu, arquitecte","observacions":"Els pilars simbolitzen els dits legendaris de Guifré el Pelós, o sigui, la Senyera catalana.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80156","titol":"Els Veguers de Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-veguers-de-sant-joan","bibliografia":"Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Dansa cerimonial de l'antiga Confraria de Sant Joan Evangelista que es balla a la Festa d'Hivern i a la d'Estiu. Actualment es balla a la Plaça Major durant la Festa Major en haver desaparegut la festa a principis del segle XX.","codi_element":"08138-248","ubicacio":"Casc Urbà","historia":"Va ser recuperada a partir d'una partitura antiga que es troba a l'Arxiu Municipal. Antigament es ballava a la plaça de l'Oratori, actual Pl. del Colom. La coreografia és moderna (1985) ja que es desconeix com es ballava antigament, tot i que podria tenir semblances amb el ball del ciri (la partitura és un 'treure ball').","coordenades":"41.8114500,2.0984600","utm_x":"425116","utm_y":"4629235","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Barroc.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80157","titol":"Gegants","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gegants-7","bibliografia":"Domingo i Díaz , E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 83. T&T. Moià Gegants centenaris. Colla de Geganters de Badalona, 2018.","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La parella de gegants antics està formada per un que representa el rei Ferran el Catòlic, i la geganta que representa la reina Isabel I. Els dos van tocats amb les seves corones reials i van acompanyats d'un gegantó més petit anomenat Trapella. La segona parella, més moderna, està formada per un gegant prehistòric amb el tors nu, barba i amb una destral prehistòrica, anomenat Toll, i la geganta prehistòrica vestida també amb pells naturals amb cistell ple d'herbes remeieres i punxó al cap, i de nom Toixonera. Per l'attrezzo d'aquests gegants l'autor i la colla de geganters han comptat amb l'assessorament del Museu Municipal.","codi_element":"08138-249","ubicacio":"Casc Urbà- Pl. Sant Sebastià s\/n","historia":"La primera notícia de gegants a la vila de Moià data de 1886. Els gegants antics van ser destruïts a la Guerra Civi,l excepte el cap de la geganta construït l'any 1904 per l'escultor modernista Lambert Escalé. Una nova parella, que representen els Reis Catòlics, va ser adquirida l'any 1944. L'abril de 2007 es van incorporar a la història dels gegants de Moià una de les primeres parelles de gegants prehistòrics del país, el Toll i la Toixonera, relacionats directament amb les coves prehistòriques que hi ha a la vila. La vida dels gegants de Moià va íntimament lligada a la de la colla gegantera que va ser constituïda oficialment l'any 1982. Abans els Gegants havien estat administrats per l'Ajuntament.","coordenades":"41.8127600,2.0970100","utm_x":"424997","utm_y":"4629382","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80157-foto-08138-249-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"Gegants Prehistòrics: J. Grau (2007)","observacions":"Són uns dels primers Gegants Prehistòrics de tot Catalunya.Els gegants antics es guarden a la seu dels Geganters, a l'edifici de can Carner, tot i que durant la Festa Major d'estiu estan exposats a l'Ajuntament (can Rocafort). Els gegants prehistòrics es guarden en un dels magatzems de l'Ajuntament, prop de cal Comadran.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80158","titol":"Rellotge del Museu Comarcal de Manresa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-del-museu-comarcal-de-manresa","bibliografia":"Museu Comarcal de Manresa. Inventari del Fons museístic. Fitxa núm.1203. Manresa. www.mcm.manresa.com","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Museïtzat","descripcio":"Rellotge format per una esfera de llautó igual que la màquina. La resta del rellotge és de ferro, fet amb la tècnica de la forja i el gravat. L'esfera té només una agulla i un indicador. La màquina, que és d'un sol tren, té un pes i un contrapès i l'armadura està formada per columnes i planxes, tipus Morez. L'estructura de dalt del rellotge fa suposar que duia una campana per fer de despertador. Té autonomia per un dia i un pèndol llarg a la banda posterior. Les seves mides són 18,5 x 13,5 x 8,5 cm i les de l'esfera 165 x 82 mm. A l'esfera té la inscripció amb el nom: Moià, 91.","codi_element":"08138-250","ubicacio":"Museu Comarcal de Manresa - Despatx de Direcció - c. Sant Ignasi, 40","historia":"Manresa té alguns dels rellotges que es van fabricar a Moià. Hi ha constància d'almenys 45 rellotges mobles, dos de sol, i sis rellotges de campanar. Els artesans d'aquesta producció van ser J. Senesteva, fill d'un manyà de Santpedor que va emigrar a Moià i la producció del qual arriba al número de sèrie 508, i el seu aprenent F. Crusat, que va enumerar una sèrie diferent que arriba al número 114. L'ingrés al Museu de Manresa és anterior a l'any 1937.","coordenades":"41.8127600,2.0970100","utm_x":"424997","utm_y":"4629382","any":"1760","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80158-foto-08138-250-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80158-foto-08138-250-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80158-foto-08138-250-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"Rellotger J. Senesteva de Moià.","observacions":"","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80159","titol":"Glorietes del Parc Municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/glorietes-del-parc-municipal","bibliografia":"Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Caldria consolidar esquerdes i treure grafits.","descripcio":"Dins del recinte de l'antiga casa Coma, hi ha tres glorietes situades en el marc romàntic dels jardins, actual Parc Municipal. La primera d'elles és de planta rectangular de sostre a dues vessants i amb teula catalana i fa cantonada amb un mirador des del que es pot observar part del poble. El pis està elevat i s'accedeix per una petita escala de quatre esglaons d'obra moderna. La segona té forma de templet o glorieta de música. De planta octogonal amb teulada amb forma d'agulla amb balcó. L'arrebossat és de ciment i el paviment de tova catalana d'uns 25 x 25 m. L'estructura del cos de fusta simula arcs ogivals. No queden restes de les finestres ni de les portes, però sí restes de les frontisses dels marcs de la fusteria. La tercera està tocant a la Biblioteca, tot just al costat de l'entrada nord del Parc. És de planta circular i té una balustrada aixecada per sis columnes d'estil jònic que sostenen un fris decorat a base d'orles. La cúpula és semicircular i no té decoració.","codi_element":"08138-251","ubicacio":"Casc Urbà - A la zona nord del Parc Municipal.","historia":"","coordenades":"41.8112300,2.0949900","utm_x":"424828","utm_y":"4629213","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80159-foto-08138-251-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80159-foto-08138-251-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80159-foto-08138-251-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Romàntic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya són denominades: Glorietes del Parc Municipal.","codi_estil":"98|101","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80160","titol":"Forn de ceràmica de Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-ceramica-de-coromines","bibliografia":"Arisa, R(2007), font oral.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Presenta algunes escombraries al seu interior.","descripcio":"Forn de planta quadrada de blocs de pedra irregulars formant murs de pedra seca, El mur més alt que s'observa és d'1,70 m aproximadament, la resta està tapada per esbarzers. El sostre no es conserva i l'interior s'ha fet servir per llençar brossa. A la façana est hi ha dos arcs de mig punt, mig soterrats, que eren les obertures per on s'alimentava el foc (1,70 m d'amplada, arc disposat a plec de llibre). A la façana sud els murs ens mostren la porta que donava accés a l'interior del forn, de la qual no es conserva res. Les mides exteriors són de 6,5 m x 7 m. Fan un gruix d'1,30 m. Una part del conjunt està construïda en el mateix subsol.","codi_element":"08138-252","ubicacio":"A 3 km a l'oest de la vila a prop de la masia de Coromines.","historia":"Es creu que aquest forn havia estat utilitzat fins al primer quart del s. XX.","coordenades":"41.8238900,2.0786100","utm_x":"423482","utm_y":"4630634","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80160-foto-08138-252-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80160-foto-08138-252-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Fent una prospecció pels voltants del forn s'observen restes de rajoles ceràmiques i escòries de les fornades.s. XIX.. Codi 41 de la Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80161","titol":"Ball dels Garrofins - Contrapàs garrofí.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-dels-garrofins-contrapas-garrofi","bibliografia":"AD (1989); Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Fundació de Serveis de Cultura Popular. Pàg. 398. Ed. AltaFulla. Barcelona. Ballús i Casoliva, G; Juan i Nebot, Ma. A (1989); Inventari de Danses Vives. Carpeta P-29. Arxiu de Danses Vives del Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular. Generalitat de Catalunya. Tarter i Fonts, R(2007), font oral.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Dansa tancada, ballada per un grup, que es col·loca en cercle i en renglera utilitzant els punts: saltirons 1, 2, 3 i peu endavant, rotllana i torre; els braços a la cintura i picarols a les cames i a les armilles. Antigament el ballaven 6 joves o homes, actualment 8 infants del poble (nens i nenes)o sempre múltiples de 4. Actualment es balla el 19 i 20 de gener, acompanyat de música per flauta dolça tot i que antigament la partitura era per a flabiol. El vestuari és diferent si es tracta d'un infant nen o nena. Els garrofins nens: mitges blanques, faldilla amb doble faldilla amb puntes i camisa de màniga llarga blanca, escalfadors blaus i llaç blau al coll, armilla amb cascavells amb ribets blaus, faixa blava, barretina amb cintes de colors. Les Garrofines: escalfadors, faixa i armilla de color vermell, al cap porten cintes de colors, mitges blanques, faldilla amb doble faldilla amb puntes i camisa de màniga llarga blanca.","codi_element":"08138-253","ubicacio":"Casc Urbà - A la plaça de l'església, a l'església i al carrer.","historia":"Aquest ball ja és esmentat en el qüestionari de Francisco de Zamora fet a tots els municipis de l'Estat Espanyol l'any 1789. R. Tarter diu que l'origen d'aquest ball és de finals del s. XVII, portat de mans d'immigrants francesos. És esmentat també en les memòries de Mn. Isidre Dalmau l'any 1864, anomenat 'Ball de Gaufins associant-lo amb el mot llatí 'gaudeo' que vol dir alegrar-se. Diu que sortien abans de la festa de Sant Sebastià i anaven guarnits amb cintes i cascavells. Segons Mn. Dalmau, el nom de Garrofins ve de les barretines llargues que penjaven al llarg de l'esquena dels balladors que a ulls del poble eren molt semblants a les garrofes del camp. Dels anys posteriors a la Guerra Civil hi ha diverses ressenyes que en parlen. L'any 1956 es balla per primera vegada amb el Ball del Ciri. L'any 1974 es reestrena i l'any 1975 l'agrupament escolta de Mn. Amadeu Oller, sota la direcció del Sr. Trullà, el tornen a ballar a la vigília de Sant Sebastià, acompanyats pel ' Pollo ' i pels músics dels flabiols. Com a dada curiosa, l'any 1983 va ser ballat per una cinquantena de nens. Antigament es ballava a la vigília de la festa i es feia un cercavila amb parades per ballar-la. En canvi per Sant Sebastià a l'església es feia en sortir de la missa de matí. Actualment hi ha petites diferències entre la partitura que apareix al Costumari Català de Joan Amades i l'actual.","coordenades":"41.8127600,2.0970100","utm_x":"424997","utm_y":"4629382","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"s. XVIII.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80162","titol":"Ball de Gitanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-gitanes-15","bibliografia":"Ballús i Casoliva, G; Juan i Nebot, Ma. A (1989); Inventari de Danses Vives. Carpeta P-29. Arxiu de Danses Vives del Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular. Generalitat de Catalunya. Tarter i Fonts, R(2007), font oral.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Ball tancat que a finals del s. XIX es deia Ball de Gitanes i Gitanos. Antigament obria la processó de Sant Sebastià. Està dividit en diferents parts: l'Entrada, els recitats de les parelles, el Ball, el mantejament del Pollo i la sortida. Els homes dedicaven la corranda a les dones. El grup de balladors, format per 6 parelles, es col·loca en cercle, passeig i filera i els punts de ball que fan servir són: rístol, cargol, línia recta, cadena petita, cadena grossa, molinet, passades, rodona, punt de sardana i polca i estrella petita. El vestuari dels balladors; els nois: pantaló de vellut de color, brusa blanca de mànigues llargues amb tiretes de colors, coll blanc de plecs, barrets de tres puntes amb tiretes que arriben fins els genolls, faixa blanca i sabatilles negres, camals amb cascavells. Les dones: faldilla de vellut en colors diferents, brusa blanca amb màniga llarga, capa del mateix color de la faldilla fins la cintura i amb pell blanca per tot el voltant, llaços de color al cap, mitges blanques i sabates negres. A la dansa li acompanya una cobla completa.","codi_element":"08138-254","ubicacio":"Casc Urbà- A la plaça de l'Església, a l'església i al carrer.","historia":"És una de les danses més antigues de la vila. Ja surt esmentada com a dansa tradicional en el qüestionari de Francisco de Zamora de 1789 i a les memòries del Mn. Dalmau de 1864. Hi va haver un parèntesi durant la Guerra Civil en el que va desaparèixer, Durant els anys 70 torna a patir una altra modificació de mans del Sr. Artur Castanys i el mestre Cohí-Grau i la recreació del vestuari per la Junta del Casal de Moià. Abans de la seva recuperació l'any 1976, es ballava al so del violí i eren només els homes el qui el ballaven disfressant-se alguns de dones. Hi ha documentació de principis del s. XX on es diu que la música que acompanyava el ball era la del violí i esmenta el violinista moianès, Josep Oliveres, 'el Cotre'. Actualment l'acompanya la cobla.","coordenades":"41.8127600,2.0970100","utm_x":"424997","utm_y":"4629382","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Es balla a la Plaça el diumenge més proper a Sant Sebastià (20 de gener), juntament amb el ball del Ciri i els Garrofins. S. XVII.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80163","titol":"Contrapàs Curt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/contrapas-curt","bibliografia":"Ballús i Casoliva,G; Juan i Nebot, Ma. A (1989); Inventari de Danses Vives. Carpeta P-29. Arxiu de Danses Vives del Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular. Generalitat de Catalunya. Tarter i Fonts, R(2007), font oral.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Ball de dos homes, dos traginers, que el ballaven en la festa de Sant Antoni. És una dansa tancada, de sentit religiós, en la que té molta importància el moviment dels peus, que descriu la passió del Senyor en diferents parts: 1a Salutació i invocació al Déu Pare; 2a primera imatge: la corona d'espines; 3a segona imatge: el carrer de l'amargura; 4a la Crucifixió; 5a el Davallament; 6a la Resurrecció; 7a salutació amb la gorra. Antigament quan el començaven a ballar els traginers es fumaven un cigar i el ball acabava quan el cigar es consumia. Un traginer es col·loca davant de l'altre, un al costat de l'altre i els punts que ballen: punt de creu, paral·leles, punt garlandes, sardana acompanyats per una cobla. El vestuari s'ha refet a partir dels records d'antics balladors i de la documentació fotogràfica: brusa de traginer negra i pantaló de vellut negre, gorra negra i espardenyes de betes negres. Antigament portaven un mocador blanc al coll. Els balladors són acompanyats en tot moment pel 'Pollo', que hi intervé passivament.","codi_element":"08138-255","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. Major en les Festes d'Hivern","historia":"Tot i que no surt esmentada en les memòries de Mn. Dalmau, se sap que és de finals de s. XIX. Es ballava per Sant Antoni, 17 de gener, festa molt important al poble. Es ballava al migdia després dels Tres Tombs i després de la cercavila al vespre. Antigament la ballaven dos homes de 50-60 anys. Era acompanyada per la música de violí. L'any 1984 es va recuperar. Actualment es balla el dia dels Tres Tombs (darrer diumenge de gener) al passar el tercer tomb per l'església, com a homenatge al banderer i els administradors de la festa. Es recorda que als anys 20 la melodia només era per violí, actualment és cobla completa.","coordenades":"41.8127600,2.0970100","utm_x":"424997","utm_y":"4629382","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80164","titol":"Avenc del Bassot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-del-bassot","bibliografia":"Gómez i Costa, E(2001); ' Les Coves del Toll '. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Juny. Moià. Museu Municipal de Moià. www.covestoll.com","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Avenc de formació càrstica que forma part del complex de les coves del Toll. Està ubicat seguint el torrent Mal amunt, en l'afluent del Bassot, del qual rep el nom i les aigües. Esta connectat amb la Galeria Sud i la surgència de la cova del Toll. La paraula avenc vol dir pou natural, en aquest cas de 12 m de profunditat pel qual es pot accedir però fent ràpel. Al seu interior s'obren petites galeries en direcció N-S. La meridional és la que connecta amb la cova del Toll a la sala coneguda com la sala de la Trompa de l'Elefant. La septentrional està sempre inundada i solament és pot transitar en una desena de metres.","codi_element":"08138-256","ubicacio":"A l'est de la vila. Ctra. 141-c en direcció Vic","historia":"Forma part del mateix complex que la cova del Toll, Toixoneres, cova Morta o cova de les Encantades, Surgència. L'any 1982 hi va haver unes riuades molt grans que van fer que entrés molta aigua del torrent pel Bassot inundant les coves del Toll. El resultat va ser una neteja molt lenta i feixuga de les antigues cates i de la cova i les últimes excavacions arqueològiques dirigides per Ma. A. Petit.","coordenades":"41.8077600,2.1509200","utm_x":"429470","utm_y":"4628781","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80164-foto-08138-256-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80164-foto-08138-256-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Només es troba aigua a l'avenc en època de pluges i de desgel.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80165","titol":"Inscripció tomba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/inscripcio-tomba","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Inscripció en pedra calcària grisa amb aigües marrons d'uns 40 x 40 cm en la que es pot llegir nítidament: ' PAS PER\/ LA TOMBA.\/ 1826 '. La pedra va ser reutilitzada com a bloc en la reconstrucció de l'actual façana de llevant de l'església de Santa Maria, després del pont.","codi_element":"08138-257","ubicacio":"Casc Urbà-c. Rafael Casanova, després de La Volta","historia":"Segurament la llosa prové de l'antic cementiri del s. XVIII, que estava situat a la plaça Major i es va aprofitar com a material de construcció.","coordenades":"41.8117300,2.0988300","utm_x":"425147","utm_y":"4629266","any":"1826","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80165-foto-08138-257-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80166","titol":"Roure del Masot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-del-masot","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià Generalitat de Catalunya (2007); www.gencat.cat\/mediamb\/pn\/arbres","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Roure (Quercus pubescens) catalogat com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. És un roure centenari amb una volta del canó de 4,05 m, 22 m d'altura i una capçada mitjana de 25 m. Presenta 7 branques, raó per la qual popularment és anomenat 'l' Arbre de les 7 branques'.","codi_element":"08138-258","ubicacio":"A l'est de la vila. A pocs metres del trencant en direcció al Masot i els Clapers N-141-C.","historia":"","coordenades":"41.8121400,2.1235300","utm_x":"427199","utm_y":"4629290","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80166-foto-08138-258-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80166-foto-08138-258-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80167","titol":"Entorn Natural del Toll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/entorn-natural-del-toll","bibliografia":"Ajuntament de Moià. Departament d'Urbanisme. Gómez i Costa, E(2001); ' Les Coves del Toll '. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Juny. Moià. Museu Municipal de Moià. www.covestoll.com","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Les coves del Toll estan situades en les terrasses fluvials excavades pel torrent Mal, en la roca calcària de la zona, formant un conjunt natural integrat per quatre cavernes i un avenc. També es pot observar el recorregut del Torrent Mal, els meandres, un gorg. Tot l'entorn del Parc Prehistòric té una extensió de 48.674, m2, entre els que s'inclou també la zona d'aparcament. Quant a la vegetació que hi ha a l'entorn, correspon a la característica de la zona mediterrània, predominant el roure martinenc en zones més humides i a les més seques l'alzina. Altres arbres que es troben en aquest indret són el pi roig, el ginebre, el garric, l'avellaner, el pollancre...d'arbustos hi ha presència d'esbarzers, el boix, i argelagues, auró negre, galzeran, garric, carrasca, l'heura, el sanguinyol.. i plantes com l'espígol, la farigola, el romaní... Quant a la fauna es coneix que hi viu el conill, el porc senglar, la guineu, els esquirols, les mosteles vora el riu, la perdiu, l'àliga, rèptils com els escurçons, la serp verda, els gripaus, les salamandres, una fase larval d'una eruga molt característica de l'indret... Dintre de les coves es pot observar, depenent de l'estació, algun grup de rat-penats negres, mosquits de potes llargues i llimacs. D'aquesta riquesa natural es pot gaudir passejant pels itineraris que hi ha complementats amb petits panells explicatius integrats a la natura.","codi_element":"08138-259","ubicacio":"A l'est de la vila. Km 32 de la N-141-c, direcció de les Coves del Toll","historia":"","coordenades":"41.8037900,2.1481600","utm_x":"429236","utm_y":"4628342","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80167-foto-08138-259-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Les UTM estan presses des d' un punt cèntric del Parc Prehistòric.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80168","titol":"Les Encantades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-encantades","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Llegenda relacionada amb les coves del Toll que diu que: 'Les Encantades sortien a fer por a les mestresses de les cases veïnes a les coves del Toll, quan aquestes, després de rentar la roba a l'aigua calenta que sortia de la mina durant l'hivern, l'estenien pels voltants. Les Encantades feien moure la roba estranyament i se sentien uns planys ofegats en la foscor de la gola de la mina'.","codi_element":"08138-260","ubicacio":"","historia":"La referència històrica que es coneix del Toll és de finals del s. XVIII per Francesc Vilarrúbia, amo del Masot, que en alguna de les seves 'expedicions' hi havia trobat algun fòssil. La cova del Toll es coneix des d'antic amb el nom de la Mina del Toll on les aigües surten de manera discontínua. .","coordenades":"41.8127600,2.0970100","utm_x":"424997","utm_y":"4629382","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80169","titol":"El plat de fusta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-plat-de-fusta","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Llegenda entorn al Toll: 'Es diu que una de les cases veïnes al Toll tenia un plat de fusta en el que donaven de menjar al gos guardià. Un home que passava sovint per allà demanant almoina el va reconèixer un dia. Els va dir als propietaris del mas que aquell plat era seu i ho va voler demostrar: - Uns anys enrere sent pastor als Pirineus vaig fer aquest plat de soca de boix. Un dia va ploure i l'aigua se'l va endur riu enllà de manera que no el vaig tornar a trobar. Molt em va doldre la pèrdua, car era un record preuat per a mi, per això em veuen tan xiroi ara en retrobar-lo i no dubteu que va ser fet meu. Veieu?- els va ensenyar- aquest trosset de fusta diferent és la contrasenya. Dintre hi ha una moneda d'or'. I els ho va demostrar tot seguit. Els va demanar com l'havien obtingut i li van contestar que del Toll, en una avinguda d'aigua, l'havia abocat i la casualitat va fer que ells el recollissin.","codi_element":"08138-261","ubicacio":"","historia":"La referència històrica que es coneix del Toll és de finals del s. XVIII per Francesc Vilarrúbia, amo del Masot, que en alguna de les seves 'expedicions' hi havia trobat algun fòssil.","coordenades":"41.8127600,2.0970100","utm_x":"424997","utm_y":"4629382","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"s. XVIII.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80170","titol":"Cobert i ermita del mas la Grossa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cobert-i-ermita-del-mas-la-grossa","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 90. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cobert, antiga pallissa, de planta rectangular amb teulada a dues vessants sense ràfec. La façana de llevant ha estat ampliada amb material modern, maó. Les portes i finestres originals de maçoneria s'observen a la façana de ponent (3) on estan penjades diferents eines de camp de ferro i a la façana sud, 3, totes amb retocs moderns (maons, ciment). Al terra, just davant de l'angle més a l'oest de la façana sud, hi ha una fita territorial de pedra calcària amb forma d'estela en la que hi ha inscrit: 'C-4' un dels límits territorials entre Moià i Calders. A pocs centímetres de la façana de llevant del cobert, hi ha una ermita annexada de planta basilical amb una capelleta annexa a la façana de llevant. Ambdues amb teulada a dues vessants amb ràfec de tres filades mixtes (rajola-teula-rajola) i amb una petita espadanya amb campaneta de bronze. La factura de l'edifici és de pedra calcària i morter de calç i en els angles els carreus són de gres vermell (Bundsandstein). L'accés esta situat a la façana sud. Els carreus de la porta (muntant i llinda) són de gres vermell. Els muntants estan formats per carreus bastant regulars amb una petita motllura a l'interior i la llinda té un petit baixrelleu a la zona central que representa un cor travessat per una espasa i rodejat per dues branques d'arbre indeterminat. Separada pel cor hi ha una xifra: '1843'. A 1 m de la llinda, aproximadament, hi ha una rosassa circular simple amb una motllura a la banda interior.","codi_element":"08138-262","ubicacio":"A 6 km a l'oest de la vila.","historia":"El mas de la Grossa va ser construït abans de l'any 1200. L'any 1320 la família Gros ja hi vivia.","coordenades":"41.7975200,2.0345200","utm_x":"419788","utm_y":"4627746","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80170-foto-08138-262-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80170-foto-08138-262-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"És un exemple curiós de béns que formant part del mateix conjunt pertanyen a diferents municipis. La masia de la Grossa, on estan situats els béns fitxats, del municipi de Moià, pertany al municipi de Calders.","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80171","titol":"Molí Vell de Passerell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-vell-de-passerell","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Darrerament s'ha netejat l'entorn i l'interior del molí. Els accessos continuen sent complicats.","descripcio":"Edifici abandonat amb dos molins diferents al seu interior. A la banda est es troba la bassa i un pou rodó de 5 metres d'altura i 2,5 m de diàmetre. Del superior es conserva el joc de moles (1,30 m de diàmetre), tot i que trencat. Sortint d'aquest molí, l'aigua anava a parar a una bassa subterrània (just a sota de la façana pricipal de l'edifici) i era aprofitada per un segon molí, del qual es conserva la rampa i l'estructura del casal. L'aigua sortia per un canal en direcció a la riera, però actualment està obstruït. En conjunt, l'edifici fa 14 m de front, i s'evidencia una cosntrucció en moments històrics diferents . A la cantonada nord-oest destaca un relleu en forma d'escut que no s'ha sabut interpretar. Una gran porta amb una llinda plana sense inscripció donava accés a la sala de moles. La resta estaria format per les estances d'habitatge i alguna cort per a animals","codi_element":"08138-263","ubicacio":"Al nord de la vila, passat l'embassament de Passerell","historia":"Aquest molí apareix referenciat a finals del segle XIII en la documentació notarial que es conserva a l'arxiu municipal de Moià. L'any 1403, en Planella reconeix que Pere de Passerell (superior?) fa temps que té dos molins bladers, amb dos casals molents i una bassa i el dret d'agafar aigua de la riera de Passerell i li estableix de nou els dos molins amb els casals, cacaus, canals, bassa, rec, resclosa, gleva, «glabarius lapidilis» I l'aigua per moldre del riu, 'quos molendinos possitis facere cuberios sive de cup et draperios.' AHM, Man. 108, [fol. 2].","coordenades":"41.8250500,2.1021100","utm_x":"425435","utm_y":"4630742","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80171-foto-08138-263-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80171-foto-08138-263-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80172","titol":"Mirador de Montbrú","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mirador-de-montbru","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"A prop de la masia de Montbrú i en les seves terres hi ha una zona anomenada el pla dels Pins que fa de mirador natural, sense cap indicació, des d'on es pot observar una àmplia vista, des de la qual es pot contemplar pràcticament tot el Moianès sud: Moià, Collsuspina, Castellcir, Castellterçol, Granera i la Vall de Marfà. És molt transitada pels escaladors ja que hi ha vies per fer escalada.","codi_element":"08138-264","ubicacio":"A l'oest de la vila. A 2,4 Km del camí a l'esquerra al Km 25, 5 de la Ctra. N-141-c direcció Manresa","historia":"","coordenades":"41.7919200,2.0766700","utm_x":"423283","utm_y":"4627086","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80172-foto-08138-264-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80173","titol":"Parc Municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-municipal-1","bibliografia":"Ajuntament de Moià. Departament d'Urbanisme. Moià. Ordenança aprovada pel Ple Municipal en sessió celebrat a Moià el 23 de desembre de 2008. Article 12. Disposicions finals. Pàg. 234. Moià. Xavier Serrano, 'Del jardí de Cal Cristo al Parc Municipal de Moià', Modilianum, 43 (2010).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Parc Municipal de Moià es troba situat en el que va ser el jardí privat de J. Coma i Passarell fins a principis del s. XX. Té una extensió de 17.702, 50 m2 en els que es distribueixen dues glorietes neoclàssiques, una font modernista, monuments commemoratius (un d'ells del famós escultor Clarà dedicat al tenor Viñas), un pou barroc de cal Centaire, un estany amb una font de circuit tancat, camins i vegetació amb arbres centenaris de mida monumental (cedres, teixos, avets, xiprers, castanyers d'índies, roures...). El terreny fa dos nivells als quals s'accedeix per dos accessos, un al nord (Pl. Pare Sagrera) i l'altre al sud (Pl. del Moianès a prop de la Ctra. de Manresa) on hi ha les instal·lacions infantils i l'escenari on es realitzen concerts i esdeveniments.","codi_element":"08138-265","ubicacio":"Casc Urbà","historia":"L 'any 1873 els terrenys que actualment són municipals formaven part dels jardins de la casa noble de J. Coma on ell hi havia situat diferents glorietes, un colomer d'estil modernista i un bonic estany amb fonts. A la mort del propietari i després d'uns canvis de mans, a finals del s. XIX va arribar a mans de l'Ajuntament de la vilam que el conserva. Durant molts anys el parc es va convertir una mica en zoològic ja que hi havia gàbies amb porcs senglars, ovelles, aus. Actualment serveix d'escenari d'alguns esdeveniment importants del poble, com els concerts del Festival Francesc Viñas, troballes de sardanes... Des de principis dels s.XX el parc és seu de la centenària Festa de l'Arbre Fruiter. El Parc Municipal, jardí associat a la casa de Joan Coma, cal Cristo, va quedar declarat com arbreda d'interès en el seu conjunt i per tant regulat per l'ordenança aprovada pel Ple en sessió celebrat a Moià el 23 de desembre de 2008.","coordenades":"41.8115800,2.0950500","utm_x":"424833","utm_y":"4629252","any":"1935","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80173-foto-08138-265-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80173-foto-08138-265-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Neoclàssic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"El Parc és un lloc tranquil que convida a passejar gaudint de l'entorn i d'un veritable pulmó verd enmig del poble.","codi_estil":"98|99","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80174","titol":"Torrent del Bassot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-del-bassot","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Torrent que ve de Collsuspina i que al passar pel terme municipal de Moià va anar erosionant la roca calcària de la zona formant terrasses fluvials i el conjunt natural del Toll. Ha fet d'aquesta erosió del terreny una atracció geològica que va arribar a formar tot un complex càrstic que es va omplir d'encants arqueològics quan les coves i les galeries, formades exteriorment i interiorment pel torrent, van ser ocupades pels animals i pels homes prehistòrics. Actualment el torrent porta aigua segons les èpoques de pluja i desglaç. Quan la porta a l'alçada de l'Avenc del Bassot s'introdueix a dins de la muntanya fent el camí per l'interior de la cova del Toll i surt per la surgència o Bauma, a prop de la cova Morta. En sortir d'aquesta zona a l'exterior continua el seu camí cap a Castellterçol.","codi_element":"08138-266","ubicacio":"A l'est de la vila","historia":"L'any 1982 hi van haver unes riuades molt grans que van carregar el torrent amb molta aigua fent que, en entrar per l'avenc del Bassot a l'interior de la cova del Toll, aquesta s'inundés.","coordenades":"41.8083800,2.1511800","utm_x":"429492","utm_y":"4628849","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80175","titol":"Placa d'agraïment a Sebastià Oller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-dagraiment-a-sebastia-oller","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Placa de metacrilat d'uns 40 x 30 cm, aproximadament, en agraïment al Sr. Sebastià Oller pel mecenatge dels treballs arqueològics i d'estudi durant els anys 50 a les coves del Toll. A la placa es pot llegir: 'Al Sr. Sebastià Oller i Colomer\/Principal impulsor de les excavacions de les Coves del Toll\/ i als altres col·laboradors\/la vila de Moià els expressa el seu agraïment en el cinquantenari de l'inici de les exploracions\/Ajuntament de Moià\/Patronat de Museus de Moià\/ 6-X-2002'.","codi_element":"08138-267","ubicacio":"A l'est de la vila. Ctra. N-141-c km. 32 en direcció Les Coves del Toll.","historia":"Sebastià Oller va ser el mecenes que va subvencionar els treballs arqueològics a les coves del Toll i Toixoneres durant els anys 50, i es va preocupar per mantenir les restes en bon dipòsit a l'antic Museu Arqueològic de cal Cristo (actual biblioteca).","coordenades":"41.8052600,2.1487900","utm_x":"429290","utm_y":"4628505","any":"2002","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80175-foto-08138-267-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80176","titol":"Font de l'Horta del Rourell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lhorta-del-rourell","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada enmig d'una zona de roures i alzines, a la qual s'accedeix per 9 graons de pedra i una barana de fusta. L'aigua raja per un broc tallat en una peça de pedra i cau sobre una pica. Després és recollida en una bassa. Aquesta aigua és conduïda fins a la masia del Rourell, on arriba lleugerament per sota de la casa, a un dipòsit. D'aquí és bombada fins als edificis. Pel camí ha donat lloc al bassal Roig.","codi_element":"08138-268","ubicacio":"A l'oest de la vila.","historia":"","coordenades":"41.8309600,2.0661600","utm_x":"422457","utm_y":"4631430","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80176-foto-08138-268-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80176-foto-08138-268-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"La seva aigua també s'utilitza per omplir una bassa contra els incendis que està a un centenar de metres de la font.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80177","titol":"Ball de Nans - 'La Filigrana'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-nans-la-filigrana","bibliografia":"Ballús i Casoliva, G; Juan i Nebot, A(1989); Inventari de Danses Vives. Carpeta Arxivador P-29. Arxiu Municipal de Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Dansa tancada amb diferents parts: entrada, ballada de la dansa i sortida. Es balla per parelles que es col·loquen en cercle, quadre i renglera. Els punts que fan servir a la dansa són el galop, punta i taló. Els balladors amb capgrossos representen el rei, la reina, el pagès i la minyona. La coreografia de la dansa ha estat creada expressament però segueix les danses similars existents en altres balls de Catalunya. El vestuari que porten és pràcticament nou, creat l'any 1985. El rei porta: vestit vermell i capa negre; la reina: vestit de color blau cel i capa vermella; el pagès: pantaló de vellut negre i brusa llarga; la minyona: vestit negre, davantal i còfia blanques. La música que acompanya el ball és una copla complerta creada modernament pel Sr. Artur Castany i el Sr. Cohi-Grau.","codi_element":"08138-269","ubicacio":"Casc Urbà","historia":"","coordenades":"41.8127600,2.0970100","utm_x":"424997","utm_y":"4629382","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Només es balla a la Festa Major d'estiu i és l'únic ball on apareixen els capsgrossos.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80178","titol":"Fons Fotogràfic de l'Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-fotografic-de-lajuntament","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Fons fotogràfic format per més de 600 fotografies en paper a color i negatius. Fotografies oficials en les que surten presidents i consellers de la Generalitat de l'actualitat i passats (Tries, Pujol, Maragall, Mas), constitucions de govern de la vila després de les eleccions, inauguracions (depuradora, Biblioteca, Museu Municipal, Arxiu Municipal..), actes polítics (l'11 de Setembre..). Les fotografies estan dipositades en àlbums de fotos i\/o en sobres. Les dates d'aquest fons oscil·len des dels anys 80 fins a l'actualitat.","codi_element":"08138-270","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. Sant Sebastià, 1","historia":"","coordenades":"41.8127600,2.0970100","utm_x":"424997","utm_y":"4629382","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"S. Renom; J. Soler","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80179","titol":"Camí ral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-26","bibliografia":"AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. El Moianès. Vol. II. Pàg. 167. Dovella (1984); ' Moià i Rodalies '. Pàg. 32-38. Any IV. Nº Dotzé\/12. Febrer.","centuria":"XI","notes_conservacio":"Està pràcticament desaparegut","descripcio":"Camí públic i principal, el més important utilitzat per les comunicacions generals i de més trànsit abans de la construcció de les carreteres. Camí ral a Manresa: Era la via que travessava la vila de Moià des de l'est a l'oest i unia Vic (antiga Ausa) amb Manresa (antiga Minorisa) i que posteriorment va esdevenir l'anomenada 'Strata Francisca ' o el camí a França que entrava al Moianès pel coll de la Pollosa i en sortia per Calders. Se sap que l'antic camí ral passava prop de l'ermita de Santa Eugènia del Gomar (est de la vila), pel pont de les Graus, pel carrer de Sant Pere i seguia pel camí ral a Manresa (a l'oest de la vila), passava a prop del desaparegut dolmen de la Grossa on sortia del municipi cap a Avinyó. Camí ral a Oló: provinent de Castellterçol, travessava la vila de Moià de Sud a Nord per arribar a Santa Maria d'Oló. Camí paral·lel, vers l'oest, a l'actual C-59 que passava per l'actual carrer del sot d'Aluies, camí d'Oló. Ambdós camins són pistes forestals sense asfaltar menys el camí que passa pel mig de la vila, que actualment està pavimentat.","codi_element":"08138-271","ubicacio":"Casc Urbà i rodalies.","historia":"Els camins rals eren rutes concedides i afavorides pels reis que aglutinaven bona part del comerç i els transports entre els pobles que connectaven. El camí ral a Manresa va donar lloc al carrer Sant Sebastià i el de Sant Pere (la Mànega).","coordenades":"41.8126900,2.0906600","utm_x":"424470","utm_y":"4629379","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Les UTM pertanyen a un punt del carrer de Sant Pere per on passava el camí ral a Manresa.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80180","titol":"Col·lecció Parroquial","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-parroquial-0","bibliografia":" Homs i Forcada, A; Martos i Moreno, E (2003-2006); Fitxes inventari de Patrimoni del Bisbat de Vic. Vic. Mn. F. Arumí; ( 2007 ), font oral.<\/p> ","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"L'estat de les peces és força desigual","descripcio":" Col·lecció de patrimoni moble que consta de quasi 1000 peces de diferents materials que es troben emmagatzemades en quatre locals diferents: la rectoria, el cambril de Sta. Maria, el Museu Municipal i l'Ajuntament. La col·lecció està formada per: escultura majoritàriament en fusta policromada: icones religioses, fragments d'altars, retaules; Orfebreria en plata i bronze: creus, calzes, reliquiaris, canelobres, copons, veròniques; Tèxtil: casulles, estoles, tàlems, dalmàtiques, collarins; Vidre: canadelles; Llibres; Ceràmica: rajoles (1800-1900 dC) ; Quadres de pintura a l'oli i al tremp sobre tela; Gravats; Mobiliari: butaques, cadires, bancs; 5 Passos de Setmana Santa. Els béns que formen aquesta col·lecció pertanyen a diferents segles que oscil·len del s. XIV al s. XIX.<\/p> ","codi_element":"08138-272","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. Major: Rectoria, Cambril, Museu Municipal i Ajuntament","historia":"","coordenades":"41.8120500,2.0986400","utm_x":"425132","utm_y":"4629301","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80180-foto-08138-272-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80180-foto-08138-272-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80180-foto-08138-272-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Les UTM que consten a la fitxa són les de la rectoria actual (casa Bussanya).","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80181","titol":"Dia de Mercat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dia-de-mercat","bibliografia":"Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. T&T. Moià. Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià.","centuria":"XII","notes_conservacio":"","descripcio":"Mercat que es fa cada diumenge del mes a la Plaça Major. Actualment les parades són de roba, verdures, sabates, embotits. Quan a la Fira-Mercat s'havia deixat de realitzar fins fa uns anys. L'any 2007 es va realitzar pels carrers del poble quan la zona poliesportiva del pavelló havia esta el lloc de sempre.","codi_element":"08138-273","ubicacio":"Casc Urbà - Pl. Major","historia":"El comte Ramon Berenguer IV concedeix a la vila de Moià la celebració d'una fira i d'un mercat setmanal al s. XII. Aquest mercat se celebrava en un inici el dimarts de cada setmana i la fira a mitjans d'agost. Durant el s. XIX l'Ajuntament va acordar que el mercat se celebrés el diumenge de cada setmana, acord que perdura fins l'actualitat amb un parèntesi, a principi dels anys noranta, amb les obres de la remodelació de la Plaça Major quan es va situar a la Pl. Sant Sebastià. Actualment torna a ser a la Pl. Major. Segons Vilarrúbia, se celebraven a Moià tres fires: la de Sant Llorenç (anomenada de les fures), la de Sant Isidre (fira de la Pega) i la de Sant Sebastià. Actualment i després d'alguns anys sense realitzar-se, se celebra per la festa Major i se situa al pavelló esportiu de Moià.","coordenades":"41.8120000,2.0981500","utm_x":"425091","utm_y":"4629296","any":"1151-52","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80182","titol":"La Saleta o la Sala Mosterola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-saleta-o-la-sala-mosterola","bibliografia":"Arxiu Municipal. Moià","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Algun dels murs presenta evident risc de col·lapsar-se","descripcio":"Gran edifici de tres plantes, fet amb murs de 80 cm d'amplada, construits amb pedres ben treballades i reblert amb fang i pedres menudes. Fa 11 m x 9 m. Presenta algunes finestres espitllerades. Sembla que el conjunt estava tancat per una muralla.","codi_element":"08138-274","ubicacio":"Al sud-oest de la vila. Camí de l'ermita del Remei cap al sud. Trencant a mà esquerra.","historia":"Apareix citada en diferents documents durant el segle XIV, tot i que podria ser anterior. L'any 1423 es deia que algú li havia calat foc.","coordenades":"41.7856200,2.0843500","utm_x":"423914","utm_y":"4626379","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80182-foto-08138-274-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80183","titol":"Tina de Riqueus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tina-de-riqueus","bibliografia":"Consorci de les Valls del Montcau, 2005; Tines a les Valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Patrimoni únic a Catalunya. Llibres de Muntanya, 11. Ed. Farell. Octubre.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"S'hauria de consolidar el mur de la banda oest i reconstruir-lo abans de que caigui tota l'estructura.","descripcio":"Edifici amb planta de ferradura per fora, però rodó per dins, d'uns 4,50 m de diàmetre interior. Construit amb grans pedres pràcticament sense treballar. Porta quadrangular amb llinda de fusta, sobre la qual es troba gravada la data de 1866. Fa 1,70 m x 0,95 m. La paret fa més d'un metre de gruix i l'edifici es tanca amb una falsa cúpula. En el pis inferior hi ha una tina rodona, amb cairons vidriats. La boixa es troba a la part de fora, al marge i per sota de l'edifici. Fa 3,50 m d'altura. A l'interior hi ha una inscripció feta amb un llapis que diu 'Feta al 1866. Fa que es feta 78 añs'. Es veuen les restes del que podria haver estat una premsa de cargol a l'interior, i una mena de fornícula pràcticament a nivell del terra. A la part exterior hi ha un enderrocament important a la part de ponent. No massa lluny, un centenar de metres al nord-est i per sobre de la tina, hi ha una zona on es va extreure pedra amb les restes d'una petita cabana, tot molt emboscat.","codi_element":"08138-275","ubicacio":"Al sud de la vila","historia":"Segons LL. Ferrer i Alòs al Bages la paraula 'tina' va ser substituïda per la de 'cup' al s. XIV i durant el s. XVI-XVII la tina de pedra folrada amb cairons vidrats es va anar configurant. L'any 1890 al Bages hi havia 27,714 ha plantades que es van incrementar amb l'augment de demanda de vi, l'increment de la població i l'exportació massiva d'aiguardent cap a Amèrica i el Nord d'Europa. Les tines típiques del Pla del Bages són les d'estructures quadrades o circulars construïdes en pedra i morter de calç i amb l'interior folrat de ceràmica per conservar el líquid. La dimensió de les tines podia variar depenent de la producció de la verema tot i que no solien superar els 2,5 m de diàmetre ni els 3 m de fondària.","coordenades":"41.7907000,2.0842000","utm_x":"423907","utm_y":"4626944","any":"1866","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80183-foto-08138-275-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80183-foto-08138-275-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"En la prospecció del terreny s'ha trobat algun fragment de ceràmica de plat català del segle XVIII prop de l'entrada a la tina.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80184","titol":"Aqüeducte de Passerell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aqueducte-de-passerell","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Aqüeducte de dos ulls d'uns 6 m d'alçada i 30 m de llarg, de pedra gres que es troba enmig del torrent de Passerell. Enmig de l'aqüeducte hi ha un arc de descàrrega que no ha estat tapat . A la dreta d'aquest arc, a la banda sud, hi ha una pedra regular quadrada amb una inscripció que conté una creu i la data de 1750, possiblement la data de construcció. L'aigua circulava per una conducció feta amb diverses peces de pedra tallada en forma semicilíndrica, d'uns 25 cm d'amplada a la part superior (perfil en U). Sembla que recollïa una part de l'aigua que anava al molí Vell de Passerell i la desviava cap als camps de la riba dreta, just a sota de la masia de Passerell.","codi_element":"08138-276","ubicacio":"Al nord-est de la vila, sota la masia del matei nom, una mica aigües amunt","historia":"Sembla que va ser construït l'any 1750, segons indica la data gravada a la cara sud.","coordenades":"41.8272000,2.1031600","utm_x":"425525","utm_y":"4630979","any":"1750","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80184-foto-08138-276-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80184-foto-08138-276-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"S'hi pot accedir per un camí que remunta la riba esquerra i que es pot agafar just per sobre del molí Vell de Passerell.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80185","titol":"Mirador de la Creu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mirador-de-la-creu","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Mirador natural des d'on es pot veure gairebé tot el municipi, Castellterçol, el Montseny i Montserrat en dies clars. A principi del s. XXI es va dissenyar un passeig en forma de circuit amb un camí tipus rampa asfaltat marcat amb fanals i en el que es van plantar herbes aromàtiques i arbres de la Festa de l'Arbre Fruiter. Aquest camí de recorregut curt porta a la muntanya de la Creu, on es troba el monument de la Creu.","codi_element":"08138-277","ubicacio":"Al nord de la vila. Muntanya de la Creu","historia":"","coordenades":"41.8146600,2.0926900","utm_x":"424641","utm_y":"4629596","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80185-foto-08138-277-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Al costat del mirador, el Sr. Tantiñà ha construït un petit jardí botànic amb herbes medicinals i aromàtiques obert a tothom..","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80186","titol":"L'Antonell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lantonell","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D(2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 30. Moià.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Ruïna total. Accedir al seu interior és perillós pel perill de desprendiments evidents.","descripcio":"Masia que està abandonada i pràcticament enderrocada i coberta de vegetació. Fa deu anys encara es podia observar part del sostre de fusta que ja havia caigut en el primer pis i que conservava part del paviment amb l'estructura de fusta, les rajoles de ceràmica i l'encanyissat que es repetia a la planta baixa, d'entrada on el terra era soterrat i deixava entreveure l'encanyissat original i el pis subterrani amb unes voltes molt fermes. A les parets s'observaven dos armaris encastats encara amb prestatges. També s'observaven als murs caps de bigues treballades a uns dos metres d'alçada del sòcol. La porta d'accés estava al sud i a la llinda hi havia una inscripció en la que es podia observar la data: ' 16 70\/ -NTONELL'. Aquesta inscripció avui dia esta pràcticament desapareguda. A la façana sud hi ha una pila d'aigua de 1, 60 x 1 m aproximadament, tallada d'un sol bloc en la que segurament es recollia aigua de pluja, no sembla un abeurador. A l'interior de la casa, en la zona que sembla més antiga, es troba un arc apuntat, possiblement gòtic i un parell de finestres espitllerades. En una de les estances de la zona nord-est encara es conserven les restes d'una premsa de vi de cargol, molt malmeses, i en una habitació del costat, uns dogal de bota o tina de vi. A la zona nord hi ha una tina de vi que fitxem a part, per la seva importància.","codi_element":"08138-278","ubicacio":"A 7 km a l'oest de la vila, a la N-141 direcció a Manresa després del revolt 'dels dotze Apòstols'.","historia":"Apareix en el capbreu de 1500, però podria ser , com a mínim, del segle XIV. Actualment encara pertany a la finca de la Moretona però esta abandonada des de fa 60 anys.","coordenades":"41.8150600,2.0436900","utm_x":"420571","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80186-foto-08138-278-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80186-foto-08138-278-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80187","titol":"Surgència - La Bauma - La Mina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/surgencia-la-bauma-la-mina","bibliografia":"Gómez i Costa, E (2001); Les Coves del Toll. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Juny. Moià Petit i Mendizàbal, MA (2001); El Toll: resultats dels treballs de condicionament de l'any 1985. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Juny. Moià","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"És una balma natural de pedra calcària per on surt a l'exterior el torrent Mal al seu pas per l'interior del complex càrstic del Toll. Per això és anomenada geològicament surgència i popularment se la va conèixer, al passat, com la Mina, d'on sortia cada cop que plovia, un riu on diuen anaven les dones a rentar la roba.","codi_element":"08138-279","ubicacio":"A 6 km a l'est de Moià. Km de la N-141 Moià-Vic.","historia":"El complex càrstic de les coves el Toll el formen quatre cavernes i un avenc. La galeria principal s'anomena cova del Toll o Galeria Sud i és la que dona nom a l'indret natural, actualment Parc Prehistòric, que conté les restes Arqueològiques i Paleontològiques més conegudes. La cova del Toll és una cova natural d'habitació sense estructures, agermanada amb la cova de les Toixoneres (les separen 150m). És una formació càrstica sense moltes estalagmites i estalactites, tot i que n'hi ha en formació. La seva cartografia té forma de lletra T i les restes arqueològiques i paleontològiques s'han trobat a la zona de la galeria sud. El recorregut de la visita guiada és de 153 m, però en la seva totalitat té quasi 2 km. La visita et guia per la galeria sud i un tros de la banda est fins la galeria de la Trompa de l'Elefant. De la galeria sud fins a la surgència, que és per on el riu subterrani surt a l'exterior, hi ha encara uns 800 m.","coordenades":"41.8034700,2.1471600","utm_x":"429153","utm_y":"4628308","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80187-foto-08138-279-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"De la surgència només surt aigua (riu subterrani) quan plou molt o en època de desglaç. És per això que es diu que la cova del Toll és una cova viva, ja que està en continua formació..","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80188","titol":"Comes Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/comes-vell","bibliografia":"Ubals i Picanyol, D(2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 67. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular d'un sol pis amb teulada restaurada, a dues vessants. No té cap edifici adossat. Conserva la porta de la cort amb fusta original i dos petits coberts, possiblement paller i quadres. No s'observa cap tipus de reconstrucció ni retoc modern. La façana oest de la cort, que dona al camí, té una gran part reconstruïda amb ciment i maó. Dins de la cort s'observa un arc apuntat d'estil gòtic que dona accés a l'habitatge, que roman tancat. Els blocs de pedra usats per aquesta construcció són molt regulars amb arestes molt ben treballades. No s'observa cap inscripció.","codi_element":"08138-280","ubicacio":"A 6, 5 km al nord-est de la vila. Termenejant amb el municipi de l'Estany.","historia":"","coordenades":"41.8487500,2.1127000","utm_x":"426342","utm_y":"4633364","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80188-foto-08138-280-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80188-foto-08138-280-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Originàriament la Casanova de l'Heura formava part d'aquesta masia.s. XI.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80189","titol":"Barraca 18179","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18179","bibliografia":"Consorci del Moianès. Fulletó: ' Arquitectura Preindustrial al Moianès '. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"Presenta petits enderrocs anteriors. El cobert està ensorrat totalment","descripcio":"Barraca adossada a un marge, de planta arrodonida (1,90 m de diàmetre i 1,70 m d'altura màxima). Coberta amb una falsa cúpula i amb una porta de llinda plana orientada al sud-oest (1 m x 0,50 m). Presenta una petita finestra al sud-est i una fornícula a l'oest. Una petita finestra dona a un antic corral actualment ensorrat, que era fet amb una teulada de bigues de fusta. Els murs fan 70 cm de gruix.","codi_element":"08138-281","ubicacio":"Al nord-est de la vila. Ctra. de Moià a Vic.","historia":"","coordenades":"41.8156900,2.1296300","utm_x":"427710","utm_y":"4629679","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80189-foto-08138-281-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80189-foto-08138-281-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Codi 18179 de la Wikipedra","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80190","titol":"Les Faixes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-faixes","bibliografia":"AD(1991); Moià d'ahir a avui. Records històrics d'uns quants moianesos. La Tosca. Ed. Ister. Moià. Aubach, S.","centuria":"XX","notes_conservacio":"S'ha rehabilitat com a espai cultural","descripcio":"Fàbrica tèxtil situada prop d'una de les carreteres principals de la vila. El cos principal és de planta rectangular i la teulada és a dues vessants, d'obra relativament moderna. L'accés és a la façana de ponent. La façana encarada a la carretera és de color vermell. A pocs metres cap a ponent hi ha un altre cos de planta rectangular de factura de carreus de pedra i teulada a dues vessants amb ràfec d'una filera de rajoles que li dóna el tret arquitectònic que la defineix com una fàbrica. A la porta principal d'aquest cos, encarat al sud, hi ha dues grans finestres amb els vidres formats per un conjunt de vidres rectangulars disposats en una estructura metàl·lica a mode de panell. La majoria dels vidres estan trencats. Una porta situada al centre de la façana indica l'accés a l'edifici que sembla ser d'una sola sala. Les llindes són bigues metàl·liques.","codi_element":"08138-282","ubicacio":"Casc Urbà - Ctra. de Manresa, núm. 48-52","historia":"Fundada l'any 1924 per Francesc Sala i Maurell. El nom li ve d'un dels seus articles més acreditats, la faixa d'home. L'any 1933 van renovar la maquinària i fa una quinzena d'anys va canviar d'emplaçament. En l'actualitat és la fàbrica Tèxtil BCH i es dedica a la camiseria d'alta qualitat i a la confecció de roba per fer tovalloles i es troba situada a la Ctra. De Vic, km 29. La nau petita ha estat rehabilitada per l'Ajuntament com a sala polivalent i Escola Municipal de Dansa. La resta del conjunt es troba en abançat estat de degradació.","coordenades":"41.8101800,2.0947900","utm_x":"424810","utm_y":"4629097","any":"1924","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80190-foto-08138-282-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80191","titol":"Ca l'Illa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lilla-2","bibliografia":"La Tosca (1991); Moià d'ahir a avui. Records històrics d'uns quants moianesos. Ed. La Tosca. Moià. Tarter i Fonts, R(2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Fàbrica situada en un edifici urbà de planta rectangular i teulada a quatre aigües. Les façanes només estan decorades per finestres rectangulars similars a les de les cases colindants.","codi_element":"08138-283","ubicacio":"Casc urbà - Ctra. de Manresa, núm. 28","historia":"Fàbrica tèxtil de llençols que va donar feina a molts moianesos fins l'any 1973. Fou edificada sobre les ruïnes de la fàbrica de cotó de Romeu Florensa, cremada pels carlins el 1839, a causa de la ideologia liberal del seu propietari.","coordenades":"41.8101800,2.0947900","utm_x":"424810","utm_y":"4629097","any":"1929","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80191-foto-08138-283-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Actualment és una botiga de bicicletes","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80192","titol":"Molí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular de grans dimensions. L'interior té una gran volta de canó i està compartimentat en dues petites dependències que se separen per un mur d'1,5 m d'alçada de maçoneria. La façana de ponent dona continuació vers tramuntana per un mur de més de 50 m que fa de feixa dels camps que hi ha al voltant. La façana de ponent té unes escales fetes de lloses de pedra que pugen des de peu de terra a la façana sud, on hi ha l'accés, fins al punt més alt de l'edificació. La porta d'accés té la llinda i els muntants de tapàs (formació Artés) de grans dimensions i d'un sol bloc. A sobre té un arc de descàrrega. Hi ha una porta moderna amb tanca que impedeix el pas. La façana de llevant aprofita el terreny natural. A la banda de llevant, una trapa rectangular dona accés a un dipòsit d'aigua soterrani, fet que permetria pensar en el carcabà d'un molí. Aquest dipòsit té unes mides de 3,10 m x 1,30 m.","codi_element":"08138-284","ubicacio":"A l'oest de la vila. Ctra. N-141-C","historia":"L'any 1426, el molí del Pujol ja es coneixia amb el nom de molí d'en Cladelles. L'any 1429 s'establien dos molins a Pere de Cladelles, molins que antigament es deien den Sant Amanç, que abans es deien molins d'en Sant Feliu i en temps antics, molins d'en Genís Dorta, i es trobaven a la riera de Passerell o d'en Sant Feliu. Podria ser que aquesta estructura correspongués a un dels dos molins. De tota manera, també podria ser que es tractés del molí que Bonaventura Grau va declarar en el cadastre de 1768, junt amb una casa. L'any següent Ventura Grau declarava un molí fariner d'una mola de bassa. Si fos així, el molí d'en Grau i la masia ja apareixen documentats l'any 1608.","coordenades":"41.8115800,2.1087500","utm_x":"425971","utm_y":"4629240","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80192-foto-08138-284-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Originàriament es va descriure com una barraca de pastor, però per la seva morfologia podria correspondre a un antic molí, documentat històricament.Segons ens informa el propietari actual, antigament hi havia hagut tres rodes de molí (moles).","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80193","titol":"Grafits de les façanes de ponent de l'església parroquial de Santa Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/grafits-de-les-facanes-de-ponent-de-lesglesia-parroquial-de-santa-maria","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Algun dels blocs de pedra estan patint laminacions que caldria consolidar perquè no hi hagi pèrdues de suport en les que es podria incloure la pèrdua d'algun d'aquest grafit.","descripcio":"Es tracta de petits grafits, almenys una desena, que es troben en algunes de les pedres dels nivells inferiors de les façanes que es troben a l'est i al nord de l'església parroquial. Són dibuixos de caire religiós. Motius vegetals per guarnir els crismons, creus (individuals, dobles, triples i quàdruples), triangles, crismons, semicercles, lletres entre les que es pot llegir en dos ocasions, INRI, un d'ells acompanyat per una creueta, la lletra A, i números com el M01 de la façana nord.","codi_element":"08138-285","ubicacio":"Casc Urbà - carrer Rafael Casanova","historia":"","coordenades":"41.8115800,2.0987100","utm_x":"425137","utm_y":"4629249","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80193-foto-08138-285-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A diferència de les marques de picapedrer amb les que comptabilitzaven les peces fetes per cadascun dels treballadors, en aquestes es pot pensar que serien assajos de la tècnica d'algun aprenent o bé records de persones que visitarien l'església. Podrien ser contemporànies a la construcció de l'església.No es veuen al primer cop d'ull.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80194","titol":"Observatori Astronòmic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/observatori-astronomic","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cos de formigó octogonal d'uns 8 m d'alçada, aproximadament, acabats amb una cúpula semiesfèrica per al telescopi. A la dreta té un anemòmetre i a l'esquerra un parallamps. L'observatori està situat en un turó tancat amb l'accés prohibit.","codi_element":"08138-286","ubicacio":"Al nord-est de la vila tocant a l'Estany.","historia":"","coordenades":"41.8559000,2.1325300","utm_x":"427996","utm_y":"4634141","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80194-foto-08138-286-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80195","titol":"Mina de carbó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-de-carbo-1","bibliografia":"Oliveras i Gallaguet, E( 2007 ); font oral.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Mina de carbó natural a prop del torrent Mal. L'accés és una mica difícil perquè esta coberta d'herbes, esbarzers i arbres que des del riu no la permeten localitzar amb facilitat, tot i així consta d'una entrada tipus balma de quasi 1,90 m d'alçada i entre 10 i 12 m de fondària. En tot el seu interior, parets, terra, es pot observar el carbó que aflora. Al final de la mina s'observa al terra una gran concreció calcària i petites estalagmites, que ens indiquen que la mina està viva, en contínua formació i que pateix filtracions que formen aquests cossos. El sostre d'aquesta part interna de la mina està format per conglomerat de còdol petit a diferència de la resta de les parets que són calcàries. La llum natural arriba a il·luminar el fons de la mina.","codi_element":"08138-287","ubicacio":"A l'est de la vila, sobre el torrent Mal - Ctra. N-141-C Km 32. Direcció a les coves del Toll.","historia":"Es diu que aquesta mina va ser utilitzada durant el segle XX per un ferrer de Moià que utilitzava el carbó per forjar, però no va tenir gaire transcendència perquè el carbó que s'extreia no era de bona qualitat. Malgrat la poca importància de la mina que s'esmenta, cal recollir el fet que P. Madoz, l'any 1849, parlés d'unes mines de carbó que en el seu moment estava explotant la societat Gran Tesoro, segons ell a Moià. Igualment, el periòdic El Montañés, Vic 1854, feia referència a la possible explotació d'una mina de carbó a Moià. De tota manera, segurament es tractava de les mines de Bonifet, a Castellcir.","coordenades":"41.8027000,2.1472700","utm_x":"429161","utm_y":"4628222","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80195-foto-08138-287-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80195-foto-08138-287-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80196","titol":"PEIN Moianès, àrea Obagues de Bussanya capçaleres de la riera d'Oló i del Riu Sec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pein-moianes-area-obagues-de-bussanya-capcaleres-de-la-riera-dolo-i-del-riu-sec","bibliografia":" Generalitat de Catalunya (1997); Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient. Barcelona<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" El criteri de selecció d'aquest PEIN ha estat el geològic, botànic i zoològic. Està situat entre els pobles de Moià, l'Estany i Santa Maria d'Oló ocupant una extensió de 1000 ha. Comprèn les obagues de la Serra del Soler i el Serrat Mascarell, aigües avall del Molí del Perer (Moià) i el torrent Gomís. L'accés per la provincial BP-4313 cap a l'Estany està al Km 3 aproximadament. Es troba vegetació de ribera, boscos de roures i pi roig en molt bon estat de conservació i talussos interessants geològicament. Aquestes dues serres, fora del municipi de Moià, tenen una altitud d'entre 600 i els 950 m. El bosc de les obagues del Soler és molt bo i s'ha conservat perquè no s'ha explotat i, a més, hi ha una gran espècie de caducifòlies com els roures, els aurons, moixeres... localitzant-se també plantes com la gencianeta. Es poden trobar també nius de ducs, roquerols i abellerols. També fa niu l'àliga marcenca. Hi ha una gran diversitat de carnívors. La major part de la zona d'interès és boscosa tot i que hi ha espai de pastura de vaques i ovelles. A la zona que pertany al municipi catalogat hi ha dues masies no habitades.<\/p> ","codi_element":"08138-288","ubicacio":"Al nord-oest de la vila","historia":"","coordenades":"41.8568100,2.0824400","utm_x":"423839","utm_y":"4634285","any":"1997","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80197","titol":"PEIN Moianès àrea Obagues de Bussanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pein-moianes-area-obagues-de-bussanya","bibliografia":" Generalitat de Catalunya (1997); Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient. Barcelona<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" El criteri de selecció d'aquest PEIN ha estat el geològic, botànic i faunístic. Comprèn unes 100 ha compreses entre el vessant de Bussanya, la masia de Bussanya i la riera de Malrubí, tot dins del municipi de Moià. La zona està formada per bosc de pi roig i roure, auró, blada...Prop de la riera de Malrubí hi ha uns talussos fluvials molt interessants geològicament, on fan niu els roquerols, abellerols, ducs. Existeix també una gran diversitat de carnívors.<\/p> ","codi_element":"08138-289","ubicacio":"A l'oest de la vila. N-141 c (cap a Manresa) en el Km 23, trencall cap a l'Urbisol","historia":"","coordenades":"41.7857800,2.0919900","utm_x":"424549","utm_y":"4626390","any":"1997","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80198","titol":"PEIN Moianès, àrea de la Vall de Marfà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pein-moianes-area-de-la-vall-de-marfa","bibliografia":" Generalitat de Catalunya (1997); Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient. Barcelona<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" El criteri de selecció d'aquest PEIN és el geològic, el botànic i el zoològic. Comprèn tot el tram de la vall de la riera Golarda o de Marfà, amb un total de 700 hectàrees. L'accés per la N-141C (de Manresa a Vic) als km 26 i 27, al trencant que hi ha davant del Parc Municipal. Per la comarcal CB-143 (de Mollet a Moià) al km 33,5 al trencant que hi ha just abans de travessar el pont de la Fàbrega. La Vall està envoltada de boscos de roure i pi roig amb una altitud d'entre 500 i 600m. Comprèn una àrea ben representativa dels sistemes naturals i del paisatge de la comarca natural del Moianès. També és interessant per a la conservació d'alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. Quant a la fauna, té una gran densitat i diversitat de carnívors i una interessant ornitofauna. L'estat de la riera és bastant deplorable a causa de les aigües residuals de Moià i Castellterçol.<\/p> ","codi_element":"08138-290","ubicacio":"Localitzat entre Moià, Castellterçol i Monistrol de Calders. Al sud de la vila de Moià.","historia":"","coordenades":"41.8378800,2.1142300","utm_x":"426456","utm_y":"4632156","any":"1997","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80199","titol":"PEIN Moianès, àrea Puig-rodó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pein-moianes-area-puig-rodo","bibliografia":" Generalitat de Catalunya (1997); Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient. Barcelona<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" El criteri de selecció d'aquest PEIN ha estat el botànic i el faunístic. Comprèn unes 600 hectàrees en les que s'inclouen bona part de la vall de Passarell continuant cap el nord fins al cim del Puig-rodó, limitant a l'est amb la costa de Ferrerons i a l'oest amb la carretera que va de Moià cap a l'Estany. L'accés per la N-141C (direcció Vic) en el Km 29-30 direcció cap a la Monjoia. Per la BP-4313 (cap a l'Estany) al trencall que indica La Monjoia. La zona comprèn un dels cims més alts de Moià, el Puig Rodó amb 1.057 m. Està formada per boscos de roures i pi roig i a la part nord diverses espècies de pins forans plantats per l'ICONA als anys seixanta. Al sud la Zona d'interès és travessada per la riera de Passarell. El substrat és rocós i bastant descompost (també inclòs al PEIN). Al terreny hi ha alguna masia ocupada els caps de setmana, l'espai és quasi totalment de pastura de vaques i algun camp de conreu. És un terreny important quan a botànica, perquè la flora i la vegetació conserven alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. El bosc que també és de pi roig i roureda presenta bona part d'altres espècies d'arbres caducifolis: aurons, blades, moixeres... Quan a fauna, als talussos fluvials de la riera es troba el duc (Bubo) i seguint el curs de la riera es poden trobar crancs de riu i barbs. Al sud està situat l'embassament municipal amb una zona enjardinada en la que actualment està prohibit fer foc.<\/p> ","codi_element":"08138-291","ubicacio":"Al nord-est de la vila de Moià tocant a l'Estany","historia":"","coordenades":"41.8493796,2.1230273","utm_x":"427200","utm_y":"4633425","any":"1997","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80200","titol":"Escut de Moià de la font Vella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-de-moia-de-la-font-vella","bibliografia":" Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R\/N: 421K 102 GH\/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Escut en gres que identifica la vila de Moià. Està situat enmig del mur-cisterna de la font Vella o de la Crespiera, a uns tres metres de l'abeurador de la font. L'escut no conté el dineret central.<\/p> ","codi_element":"08138-292","ubicacio":"Casc Urbà - Font Vella-Plaça de Vila-Daví","historia":"","coordenades":"41.8119200,2.0993800","utm_x":"425193","utm_y":"4629286","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80200-foto-08138-292-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2019-12-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["42"]},{"id":"80201","titol":"Conjunt Viñas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conjunt-vinas","bibliografia":" Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 49-50. T&T. Moià. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Cal una rehabilitació de totes les façanes i sobretot de la casa del mig que es dirigeix cap a la ruïna.","descripcio":" Es tracta de tres edificis relacionats amb la història del tenor Viñas. L'edifici del mig ja fa temps que està abandonat a diferència dels altres dos que han estat ocupats sobretot en temporada de vacances.<\/p> ","codi_element":"08138-293","ubicacio":"Casc Urbà - c. Richard Wagner núm. 3, 5, 7","historia":" L'any 1906 Francesc Viñas i Dordal demana permís per edificar o ampliar la casa del seu pare al carrer Segaró, 1. Se li concedeix el permís, però amb la condició que blanquegi l'edifici.<\/p> ","coordenades":"41.8113219,2.1002865","utm_x":"425268","utm_y":"4629219","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Cases del Tenor Viñes.","codi_estil":"105","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80202","titol":"Bust de cal Pou Petit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bust-de-cal-pou-petit","bibliografia":"Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit RSC (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un petit cap tallat en pedra que representa un home amb barba i els cabells rinxolats d'una mida d'uns 30 x 20 cm. El personatge té els ulls ametllats, arrugues al front, el nas mutilat i els llavis voluminosos. Tot i així la seva expressió és hieràtica.","codi_element":"08138-294","ubicacio":"Casc Urbà. c. Sant Sebastià núm. 29 Moià","historia":"Element d'origen arquitectònic que formava part de l'edificide cal Pou Petit,","coordenades":"41.8127600,2.0970100","utm_x":"424997","utm_y":"4629382","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Bust de Cal Pou Petit.A la fitxa de l'inventari Arquitectònic de Catalunya es contempla la possibilitat que la factura del bust sigui d'època romana.La tradició popular diu que a prop de l'edifici on es trobava el bust hi havia un hostal i aquesta representació donava a entendre que els peregrins podien hostatjar-s'hi.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80203","titol":"Restes arqueològiques de la Granoia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/restes-arqueologiques-de-la-granoia","bibliografia":" Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarque<\/p> ","centuria":"IIIaC-VdC","notes_conservacio":"","descripcio":" L'any 1953, quan es van construir els fonaments de les granges adossades a la banda de llevant de la masoveria, van aparèixer restes romanes: tegulae, dolia i alguna llàntia.<\/p> ","codi_element":"08138-295","ubicacio":"Al nord-est de la vila. N-141-C direcció Vic. Trencant indicat a mà esquerra.","historia":"","coordenades":"41.8203368,2.1210973","utm_x":"427007","utm_y":"4630202","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya és denominat: La Grossa, amb definició: lloc d'habitació romà sense estructures amb una cronologia: (-218\/+476). Actualment no se sap on són.","codi_estil":"83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80204","titol":"C. Francesc Viñas \/ c. Sant Antoni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/c-francesc-vinas-c-sant-antoni","bibliografia":"Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarque Pujades i Cavalleria, J (1992); Memòria d'intervenció arqueològica preventiva al carrer Francesc Vinyes cantonada amb el carrer de Sant Antoni ( placeta del Casal ) de Moià ( Bages ). Inèdit. Març. Vic. Núm. d'Inventari del Palau Moja nº826.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Excavació realitzada per J. Pujades l'any 1992 en el jardí elevat de can Carner que dona al carrer Francesc Viñas, antigament anomenat també carrer de la Cendra. En el procés de rebaix de terres del jardí elevat es va localitzar un mur de carreus irregulars amb orientació N-S i del que no es va poder determinar les mides ja que estava parcialment tapat per la vorera del carrer. El material arqueològic obtingut (102 fragments ceràmics, 14 fragments ossis de fauna, 1 escòria, 1 carbonet, 1 fragm.fFerro i un de teula) dona una cronologia a partir del s. XVI tot i que va aparèixer algun fragment de la baixa edat mitjana qualificat de residual. El número més important de ceràmica és la que correspon a finals del s. XVII i sobretot al s. XVIII. Així doncs, el material localitzat a la rasa de fonamentació del mur dona una cronologia no anterior a l'època moderna.","codi_element":"08138-296","ubicacio":"Casc Urbà. Angle entre els dos carrers.","historia":"L'any 1366 es construeix la muralla de la vila que estava formada per: muralla, fossar i contramuralla amb esperons i contraforts que lligaven la muralla i la contramuralla. Es van traçar els portals d'en Riquer (Cambril), Portal Major o de Barcelona, el Portal d'en Vila al capdamunt de la vila, el de Can Batlles (entre carreró i carrer del Vall) i s'alcen les torres damunt el portal de Barcelona i damunt la Font Vella. Moià comptava aleshores amb quatre carrers envoltats per la muralla, el carrer del Forn, el carrer de les joies (carrer de la Bosseria), el carrer de Sant Antoni (carrer de la Rectoria) i el carrer Jussà.","coordenades":"41.8161300,2.1593300","utm_x":"430177","utm_y":"4629703","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A la memòria d'intervenció d'urgència no apareix cap UTM de l'estructura, només una cota Z: -220 pel parament de tramuntana i Z': -414 pel parament de llevant.No es coneix si van ser respectades les restes a l'hora de fer la nova pavimentació del jardí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80205","titol":"Restes arqueològiques del mas Gomar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/restes-arqueologiques-del-mas-gomar","bibliografia":" Dovella (1984); Revista d'Història i Art del Bages. Pàg. 32-38. Any VI. Nº Dotzè\/12. Febrer. Arxiu Municipal de Moià. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarque Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net\/invarquit Piera, M; Caballé, G (2003); ' Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Mas Gomar '. 26 de setembre al 8 d'octubre. Empresa Arqueociència. Serveis Culturals SL. Manresa<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Restes arqueològiques aparegudes en els fonaments de la masia del Gomar. La metodologia duta a terme en aquesta intervenció arqueològica d'urgència va ser el Mètode Harris mitjançant una excavació en extensió. Es tracta d'un jaciment arqueològic clàssic amb estructures excavades: un mur (UE103) de cronologia romana-visigòtica de 2,85 x 1,15 m i dos murs més molt possiblement del s. XIII-XV; 6 sitges de planta rodona (UE109, UE201, UE203, UE204, UE305)del s. XIV-XV i 2 fosses d'enterrament excavades a la roca natural (UE106, UE305), 8 tombes del període Alt Medieval (s. IX-XI) tipus fossa simple algunes amb coberta de lloses a doble vessant. Tant les sitges com els enterraments estan vinculats a l'ermita de Santa Eugènia que es troba a pocs metres. Quant al material arqueològic trobat in situ, es tracta bàsicament d'atuells d'ús domèstic: ceràmica: olles, càntirs i grans recipients, plats, escudelleres, tapadores..Ceràmica de cuita oxidant amb vidrats de color verd i marró, ceràmica reduïda i oxidada, ceràmica de pisa blanca amb decoració blau i reflex daurat. La cronologia d'aquesta ceràmica oscil·la des del s. VIII-IX als s. XVII-XIX;Materials de construcció: restes d'estuc i teules més un possible fragment de teula romana plana (MG-1.7-8).<\/p> ","codi_element":"08138-297","ubicacio":"A l'est de la vila - Ctra. N-141 Km 32,4 en una pista a mà dreta.","historia":" El nom de Gomar apareix per primera vegada l'any 955 al testament d'un prevere anomenat Sunyer que va deixar al seu nebot Comar un seguit de terres situades en un puig anomenat Gondemar o Gomar, a Collsuspina. Durant la realització d'unes obres a la planta baixa de la masia es van fer un seguit de rebaixos en el subsòl que van deixar al descobert les restes arqueològiques causa de la motivació d'intervenció d'urgència.<\/p> ","coordenades":"41.8167483,2.1595818","utm_x":"430199","utm_y":"4629772","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-07-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya és denominat: mas Gomar i classificat com a lloc d'enterrament inhumació col·lectiu necròpolis; lloc o centre de producció: explotació agrícola camp de sitges amb una cronologia des de medieval a moderna (+800\/1789).","codi_estil":"94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80206","titol":"Verge de la Misericòrdia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/verge-de-la-misericordia","bibliografia":" Gamundi-Pallàs, (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Modilianum, (1963-65); ' Descripció de la Primera verge de la Misericòrdia ' per LL. Picanyol. Vol.II. Pag. 20-21. Tarter i Fonts, R (2009); font oral. www.moianes.net<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Escultura de fusta policromada que representa la Verge Misericòrdia amb nen asseguda en un majestuós tron. El nen Jesús està situat al braç esquerre de la verge, en acte de benedicció. L'infant suporta, en la seva mà dreta, la bola del món. La santa imatge amb corona imperial de llautó, representa Maria Santíssima, porta a la mà dreta el ceptre i vesteig una túnica llarga fins als peus.<\/p> ","codi_element":"08138-298","ubicacio":"Cambril de l'església parroquial","historia":" Aquesta escultura és l'antiga verge que es trobava a l'altar de l'església parroquial de Santa Maria de Moià del s. XVIII que feia 18x12 m i estava dedicat a la Verge de la Misericòrdia, tot i que s'hi veneraven les imatges de sant Sebastià, sant Pere i sant Pau. Vers 1961, després de la Guerra Civil, l'església va ser reconstruïda i la imatge va ser substituïda per una talla moderna que encara en presideix l'altar. De la mateixa manera, el retaule barroc que també havia estat destruït es va substituir per un de més petit que es va complementar amb la pintura al fresc de l'absis amb la Coronació de la Mare de Déu, obra del pintor Josep Nogué Massó (reproducció del quadre de Velázquez del mateix nom). Segons Gamundi-Pallàs, (1982) la imatge primitiva va ser destruïda pels ciutadans de la vila en una disputa sobre l'escultura, el 1816. Antigament la imatge posseïa diversos vestits i guarniments que ara li manquen.<\/p> ","coordenades":"41.8136000,2.0959700","utm_x":"424912","utm_y":"4629476","any":"1826","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80206-foto-08138-298-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80206-foto-08138-298-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-17 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80208","titol":"Roure de Casagemes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-de-casagemes","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Arbre situat a la banda esquerra de la pista sense asfaltar que porta a la masia de Casagemes. Es tracta d'un arbre centenari amb un tronc d'escorça estriada i profunda de 3,5 m de perímetre i de 9 m d'alçada aproximadament. A uns 2,5 m d'alçada es troben les quatre branques principals a partir de les quals s'alça una copa poc poblada. L'arbre està sa.","codi_element":"08138-300","ubicacio":"A l'oest de la vila.","historia":"Anomenat 'Quercus Pubescens'de la familia de les fagàcies i classificat com angiosperm. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm.","coordenades":"41.8390800,2.0900200","utm_x":"424448","utm_y":"4632310","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80209","titol":"Roure de Vilalta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-de-vilalta","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Arbre centenari amb un tronc de 4 m de perímetre. El tronc està corbat vers el nord i la banda orientada al sud està despresa de l'arbre, possiblement per un llamp. A uns dos metres d'alçada del terra hi ha tres branques principals des d'on s'alça una copa de gairebé 12 m d'amplada. A banda de tenir la meitat del tronc al terra, l'arbre és sa. Les fulles són les típiques dentades i arrodonides dels roures.","codi_element":"08138-301","ubicacio":"A 4, 5 Km al nord de la vila de Moià. Ctra. N-141-C Km. 4-5.","historia":"Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificat com angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm.","coordenades":"41.8212500,2.1210600","utm_x":"427005","utm_y":"4630303","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80209-foto-08138-301-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80209-foto-08138-301-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Popularment anomenat Roure Martinenc. A pocs metres d'aquest roure n'hi ha dos més també de grans mides.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80210","titol":"Alzina de la Granoia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-la-granoia","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Alzina centenària de 10 m d'alçada amb un tronc de 2 m de perímetre. A dos metres del terra surten quatre branques principals des d'on s'aixequen moltes branques que componen una gran copa de 17 m d'ample aproximadament. L'arbre s'observa sa.","codi_element":"08138-302","ubicacio":"Al nord-est de la vila. N-141-C direcció Vic. Trencant indicat a ma esquerra.","historia":"Anomenada 'Quercus ilex' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Poden arribar als 25 m d'alçada. La tradició popular diu que a les masies es plantava una alzina quan a la familia naixia l'hereu o la pubilla.","coordenades":"41.8308900,2.1129200","utm_x":"426340","utm_y":"4631381","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80210-foto-08138-302-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80210-foto-08138-302-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80211","titol":"Roure del Riu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-del-riu","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Arbre centenari situat a pocs metres vers el sud de la masia del Riu. Té el tronc d'aproximadament uns 2 m de perímetre i 9 m d'alçada.","codi_element":"08138-303","ubicacio":"A 3 Km al nord de la vila.","historia":"Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm.","coordenades":"41.8406100,2.1392300","utm_x":"428535","utm_y":"4632438","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Anomenat popularment Roure Martinenc.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80212","titol":"Roure de Creu Vermella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-de-creu-vermella","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Roure centenari d'uns 10 m d'alçada amb un perímetre d'1 m aproximadament. A pocs metres del tronc apareixen les tres branques principals que formen una copa no molt poblada tot i que fa uns 10 m de diàmetre.","codi_element":"08138-304","ubicacio":"Vers el nord de la vila en direcció a la caseta Alta. A uns 30 m metres de la creu vermella.","historia":"Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm.","coordenades":"41.7980100,2.1434300","utm_x":"428837","utm_y":"4627704","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80212-foto-08138-304-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80212-foto-08138-304-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"La branca situada al N-E és plena de forats perfectament rodons molt possiblement provocats per una au o paràsit.Popularment és anomenat Roure Martinenc.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80213","titol":"Alba de la Tuta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alba-de-la-tuta","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. www.lovistaire.blockspot.com","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Arbre amb tronc dret amb escorça blanquinosa de fulles ovals i blanques amb peciol rodonenc. Es troba a pocs metres de la façana oest de la masia de la Tuta. Té aproximadament uns 10 m d'alçada.","codi_element":"08138-305","ubicacio":"A 7 km a l'oest de la vila. Trencant km. 32 N-141. Camí de carro abans d'arribar a Les Closanes.","historia":"","coordenades":"41.8050900,2.1242200","utm_x":"427249","utm_y":"4628507","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A Andorra es coneix com Auba o Aube i a Catalunya com Alber, Alba o Albe.Anomenada popularment 'Populus Alba' de la familia de les Salicinies. Floreix al febrer.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80214","titol":"Alzina de Clapers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-clapers","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. Font Oral; Serrano, X.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Alzina amb el tronc en forma de essa corbat vers el nord. A 2 m del terra surten tres branques principals de les quals neixen branques més petites secundàries que formen una copa bastant poblada. A la copa s'observen algunes zones amb tonalitat marrona que indiquen que hi ha fulles mortes tot i que l'arbre sembla bastant sa.","codi_element":"08138-306","ubicacio":"A l'est de la vila en direcció a Vic en elpPla de Castellnou. Després del Masot.","historia":"Anomenada 'Quercus ilex' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Poden arribar als 25 m d'alçada. La tradició popular diu que antigament quan l'hereu o pubilla de la familia naixia, una alzina era plantada aprop de la masia on anava a viure tota la vida.","coordenades":"41.8017600,2.0596300","utm_x":"421879","utm_y":"4628194","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80214-foto-08138-306-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80214-foto-08138-306-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80215","titol":"Alzina de Vilarjoan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-vilarjoan","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. Font Oral; Serrarno, X.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Alzina situada al cami sense asfaltar a pocs metres del mas de Vilarjoan. De tronc esvelt i amb una alçada aproximada de 9 m.","codi_element":"08138-307","ubicacio":"A l'oest i a 4 Km de la vila de Moià - Km 25, 5 Ctra. N-141-C direcció a Manresa.","historia":"Anomenada 'Quercus ilex' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Poden arribar als 25 m d'alçada. La tradició popular diu que antigament quan l'hereu o pubilla de la familia naixia, una alzina era plantada aprop de la masia on anava a viure tota la vida.","coordenades":"41.8101200,2.1424400","utm_x":"428768","utm_y":"4629050","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80216","titol":"Alzina de Perers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-perers","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. Font oral; Serrano, X.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Alzina d'uns 10 m d'alçada. Té el tronc corbat lleugerament vers l'est amb un perímetre de 2 m aproximadament. A dos metres del terra hi ha cinc branques principals de les que en neixen altres de secundàries que formen una copa molt densa d'uns 20 m d'amplada. La fulla és la típica de l'alzina verda per la cara superior i blanquinosa per la inferior. L'arbre està sa.","codi_element":"08138-308","ubicacio":"A l'est de la vila. N-141-C direcció Vic.","historia":"Anomenada 'Quercus ilex' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Poden arribar als 25 m d'alçada. La tradició popular diu que antigament quan l'hereu o pubilla de la familia naixia, una alzina era plantada aprop de la masia on anava a viure tota la vida.","coordenades":"41.8020300,2.1152800","utm_x":"426503","utm_y":"4628174","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80216-foto-08138-308-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80216-foto-08138-308-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80217","titol":"Roure del Prat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-del-prat","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Roure de 10 m d'alçada, aproximadament, amb un perímetre de 2 m.","codi_element":"08138-309","ubicacio":"A l'est de la vila de Moià. Km 35-36 Ctra. Bcn N-133","historia":"Anomenat 'Quercus Pubescens'de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm.","coordenades":"41.8237200,2.0783700","utm_x":"423462","utm_y":"4630615","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"És anomenat popularment Roure Martinenc.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80218","titol":"Roures de la bassa de Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roures-de-la-bassa-de-coromines","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Roures situats a uns 5-6 m de la bassa de Coromines, en direcció est. En total són uns 6 roures de talla gran amb copa densa, d'aproximadament uns 9 m d'alçada per 1m de perímetre i uns quatre més petits i joves.","codi_element":"08138-310","ubicacio":"A 3 Km a l'oest de Moià. Al turó de Sant Andreu.","historia":"Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm.","coordenades":"41.8422300,2.1152600","utm_x":"426547","utm_y":"4632638","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80218-foto-08138-310-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80218-foto-08138-310-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"En conjunt formen una bona zona d'ombra. Són anomenats popularment roures martinencs.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80219","titol":"Roure de la Cabanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-de-la-cabanya","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Roure situat a cent metres vers el nord, aproximadament, de la masia de la Cabanya. Es tracta d'un roure sa de 10 m d'alçada amb un tronc de 2 m de perímetre. No té fruits.","codi_element":"08138-311","ubicacio":"A 8 Km al nord de Moià.","historia":"Anomenat 'Quercus Pubescens'de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm.","coordenades":"41.8389500,2.1496700","utm_x":"429400","utm_y":"4632245","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"És anomenat popularment roure martinenc.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80220","titol":"Roure de Boladeres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-de-boladeres","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Roure amb tronc de gran perímetre i una alçada de 9 m aproximadament. No té fruit. Sembla un arbre sa.","codi_element":"08138-312","ubicacio":"A 10 km al nord-est de la vila. Ctra. N-141 direcció a Vic, Km 29,5. Als afores de la vila.","historia":"Anomenat 'Quercus Pubescens', de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm.","coordenades":"41.7929400,2.0904400","utm_x":"424428","utm_y":"4627187","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Situat al nord del camí que des de l'oest es dirigeix a la masia de Boladeres.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80221","titol":"Arbreda de ribera de la Falsia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-ribera-de-la-falsia","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Arbreda frondosa de ribera i obaga que segueix la riera de Castellnou vers la Falsia i ocupa una àrea de 265179 m i un perímetre de 4137 m.","codi_element":"08138-313","ubicacio":"Al sud de la vila. Entre la serra de Puigsobirà i la serra de Riqueus.","historia":"","coordenades":"41.8203900,2.1034100","utm_x":"425538","utm_y":"4630223","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80222","titol":"Arbreda de ribera del Molí Nou a Passarell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-ribera-del-moli-nou-a-passarell","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Arbreda de ribera frondosa amb una àrea de 63126 m i un perímetre de 1876,4 m. Situada des del saltant d'aigua de l'embassament del Molí Nou fins a la masia de Passarell.","codi_element":"08138-314","ubicacio":"A nord de la vila - Seguint el carrer de Passarell en direcció a l'embassament.","historia":"","coordenades":"41.8135700,2.1069500","utm_x":"425824","utm_y":"4629463","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80223","titol":"Arbreda de ribera des del Molí Nou al Molí del Pujol.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-ribera-des-del-moli-nou-al-moli-del-pujol","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Arbreda de ribera frondosa situada en el curs de la riera de Passarell vers el sud passant pel prat de la Torreta. Ocupa una àrea de 38972 m i un perímetre de 3703,3 m. Un cop arriba a la masia del Pujol la riera de Passarell s'ajunta amb el torrent de les Graus. L'arbreda continua vers el sud de la vila resseguint el curs de la riera de Castellnou.","codi_element":"08138-315","ubicacio":"Al nord-centre vers el sud de la vila.","historia":"","coordenades":"41.8313500,2.1061000","utm_x":"425774","utm_y":"4631438","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80224","titol":"Arbreda que va des de Passarell fins a sota de la masia del Riu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-que-va-des-de-passarell-fins-a-sota-de-la-masia-del-riu","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Arbreda de ribera frondosa amb pollancres. Ocupa una àrea de 102241m i un perímetre de 4225 m. Va des de sota de la masia de Passarell fins a sota de la masia del Riu.","codi_element":"08138-316","ubicacio":"A nord-est de la vila - De Passarell vers l'est fins arribar a la masia del Riu.","historia":"","coordenades":"41.7842700,2.1104900","utm_x":"426084","utm_y":"4626207","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80225","titol":"Arbreda de la riera del Gai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-la-riera-del-gai","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Arbreda de ribera que es troba situada al voltant de la ribera del Gai en direcció N-S. Formada per àlbers, pollancres sobretot de 'nigra canadiensis' i 'nigra itàlica'. Ocupa una àrea de 99175 m i un perímetre de 5199,8 m.","codi_element":"08138-317","ubicacio":"A l'est de la vila.","historia":"","coordenades":"41.8037400,2.0815700","utm_x":"423704","utm_y":"4628394","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80226","titol":"Arbreda del Pla dels Pins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-del-pla-dels-pins","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Arbreda de pi pinyoner en general tot i que hi ha algun roure martinenc. Molts dels pins que formen part d'aquesta arbreda tenen el tronc d'un metre de diàmetre aproximadament i uns 6 m d'alçada. Es tracta d'una espècie perennifòlia amb fulles dobles amb forma d'agulla que oscil·len entre 10-20 mm de color verd-blavós de mida mitjana. La capçada té la forma típica de copa ample. El tronc fort i robust d'1 m de diàmetre, aproximadament, té l'escorça esquerdada en grans plaques vermelloses típiques del 'pinus'. Encara no té fruits.","codi_element":"08138-318","ubicacio":"Al nord-oest de la vila.","historia":"Anomenat 'Pinus Pinea' de la familia de les pinàcies, és un arbre típic de clima mediterrani. Pot arribar fins als 500 o 600 anys d'edat.","coordenades":"41.8274400,2.0848900","utm_x":"424008","utm_y":"4631022","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80226-foto-08138-318-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"En algun d'aquests pins pinyoners hi ha cartells que prohibeixen la recol·lecció de pinyes.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80227","titol":"Alzina de Caselles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-caselles","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. Font Oral; Serrano, X.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Alzina situada a la banda més al sud del camí de terra que passa per la masia de Caselles vers el sud. És un arbre corpulent de copa densa, amb fulles perennes i escorça. El tronc, d'uns 3,5 m de perímetre, es bifurca en dues branques principals. Té uns 10 m d'alçada aproximadament. Les fulles són gruixudes i ja té fruits: glans de color castany fosc. Es troba en un ddels marges a prop dels horts de la masia on es resguarda dels corrents d'aire i dels agents meteorològics. S'observen restes d'antigues branques que van ser tallades.Està rodejada d'esbarzers","codi_element":"08138-319","ubicacio":"A 5 Km de la vila de Moià vers el nord.","historia":"Anomenada 'Quercus ilex' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Poden arribar als 25 m d'alçada. La tradició oral diu que quan l'hereu o pubilla d'una masia naixia, una alzina era plantada a prop de la masia on viuria. El masover, Sr. Santacreu explica que durant les nevades dels anys vuitanta moltes branques van haver de ser tallades perque es van trencar amb el pes de la neu.","coordenades":"41.8353100,2.0786800","utm_x":"423502","utm_y":"4631901","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"És la primera d'una filera de quatre alzines més petites.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80228","titol":"Alzina del Pla de Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-del-pla-de-maria","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. Font Oral; Serrano, X.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Alzina corpulenta de copa densa, amb fulles perennes i escorça fosca. D'uns aproximadament 9 m d'alçada. Les fulles són gruixudes i ja té fruits: glans de color castany fosc.","codi_element":"08138-320","ubicacio":"Vers el nord-oest de la vila.","historia":"Anomenada 'Quercus ilex' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Poden arribar als 25 m d'alçada. La tradició oral diu que quan l'hereu o pubilla d'una masia naixia, una alzina era plantada a prop de la masia on viuria.","coordenades":"41.8006800,2.1021700","utm_x":"425412","utm_y":"4628036","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80229","titol":"Roure de la depuradora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-de-la-depuradora","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Roure situat a l'esquerra de l'entrada de la depuradora de la vila. El roure mesura uns 10-12 m i el seu tronc d'escorça fina i profundament fissurada té un perímetre d'1,5 m, aproximadament. Les seves fulles corresponen a les típiques dels roures amb forma ovada.","codi_element":"08138-321","ubicacio":"Al sud de la vila - Km. de la C-59.","historia":"Anomenat 'Quercus Pubescens'de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm.","coordenades":"41.8158600,2.0920000","utm_x":"424585","utm_y":"4629730","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80229-foto-08138-321-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80229-foto-08138-321-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"La banda inferior del tronc pateix atac visible de cucs o tèrmits.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80230","titol":"Teix de la Creu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/teix-de-la-creu","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Arbre perennifoli de tronc marró i alçada de 4 m aproximadament. La capçada té forma ovalada i és de color verd fosc. Està situat, molt camuflat, en la pineda orientada al nord, a uns cent metres vers el nord, de la Creu. L'arbre està totalment rodejat per garrics, alguns de més d'un metre que el mantenen arraserat i al mateix temps que protegit.","codi_element":"08138-322","ubicacio":"Al Nord de la vila. A la muntanya de la Creu.","historia":"Anomenat 'Taxus Baccata'. Viu en qualsevol tipus de sól encara que són millors els calcàris, normalment barrancs i fondalades de muntanya. Les seves arrels són més aviat superficials i tot i que viu en qualsevol tipus de sól, és el calcari el millor. És un arbre originari d'Europa occidental, central, meridional i del nord oest d'Àfrica..","coordenades":"41.8042600,2.1498100","utm_x":"429374","utm_y":"4628393","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80230-foto-08138-322-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80231","titol":"Roureda del torrent Mal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roureda-del-torrent-mal","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Roureda formada per més d'una desena d'exemplars que segueix el torrent Mal en ambdós costats del torrent. El torrent té una direcció de N-E vers el S-O. Ressalten uns til·lers de fulla petita. Ocupa una àrea de 134733 m i un perímetre de 4459,4 m.","codi_element":"08138-323","ubicacio":"A l'est de la vila. Km. 32 de la N-141-C en direcció Coves del Toll","historia":"Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm.","coordenades":"41.8329200,2.1501600","utm_x":"429434","utm_y":"4631575","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80232","titol":"Roureda de la font Cendrosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roureda-de-la-font-cendrosa","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de roures que formen una arbreda frondosa que ocupa una àrea de 466101 m i un perímetre de 4459,4 m. Quasi limita amb el municpi de Collsuspina.","codi_element":"08138-324","ubicacio":"Al nord-est de la vila.","historia":"Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm.","coordenades":"41.8184200,2.1563100","utm_x":"429929","utm_y":"4629960","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80233","titol":"Roure de Santa Eugènia del Gomar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-de-santa-eugenia-del-gomar","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Roure situat en el camí de terra que es dirigeix a l'ermita preromànica de Santa Eugènia del Gomar. Arbre caducifoli d'escorça fina i profundament fissurada de 14 m d'alçada aproximadament. El tronc fa 2 m de perímetre i quasi tota la seva superfície és coberta per una heura. Sobre part de la superfície de l'escorça orientada al nord hi ha una placa metàl·lica d'àrea privada de caça B-10168. A l'alçada de 2,3 m aproximadament, hi ha cinc branques principals que formen una copa no molt poblada i que creix en vertical. És un arbre sa que encara no té fruit.","codi_element":"08138-325","ubicacio":"Ctra. de Vic km. 32, 4. Direcció masia El Gomar.","historia":"Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm.","coordenades":"41.7892400,2.1058000","utm_x":"425700","utm_y":"4626763","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80233-foto-08138-325-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80233-foto-08138-325-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"És anomenat popularment Roure Martinenc.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80234","titol":"Pi de la Coma de sant Jaume","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-de-la-coma-de-sant-jaume","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Pí pinyoner a prop del mas de la Coma de Sant Jaume, a uns 30m de distància de l'alineació de plàtans de la Coma de Sant Jaume. Situat a 1,5 m de la carretera C-59. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles dobles amb forma d'agulla que oscil·len entre 10-20 mm, de color verd-blavós de mida mitjana. La capçada té la forma típica de copa ample. El tronc fort i robust d'1,5 m de perímetre, aproximadament, té l'escorça esquerdada en grans plaques vermelloses típiques del 'pinus'. Encara no té fruits.","codi_element":"08138-326","ubicacio":"Vers el sud de la vila - Km. 36 de la C-59 direcció a Barcelona.","historia":"Anomenat 'Pinus Pinea' de la familia de les pinàcies, és un arbre típic de clima mediterrani. Pot arribar fins als 500 o 600 anys d'edat.","coordenades":"41.7888700,2.1051600","utm_x":"425647","utm_y":"4626722","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80234-foto-08138-326-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80234-foto-08138-326-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"A uns quatre metres d'ell hi ha un segon pí i davant d'aquests dos, a l'altra banda de la carretera un tercer també de grans dimensions.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80235","titol":"Plataners de la Coma de sant Jaume","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/plataners-de-la-coma-de-sant-jaume","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de plataners format per 44 exemplars corpulents i de capçada ampla situats als marges del camí de terra que porta al mas de Sant Jaume de la Coma. Gairebé tots els exemplars tenen una alçada de 10-12 m aproximadament. Els troncs són drets i cilíndrics, d'escorça prima i grisa. Fan uns 1,5 m de perímetre aproximadament. Les fulles són grans amb tres o cinc lòbuls dentats. Els arbres ja tenen fruits, petits i nombrosos agrupats generalment de dos en dos en forma de cirera. Tots estan sans.","codi_element":"08138-327","ubicacio":"Vers el sud de la vila - Km. 36 de la C-59 en direcció a Barcelona","historia":"Anomenat 'Platanus Hybrida'. És un arbre caducifoli que pot viure alguns segles.","coordenades":"41.8562300,2.1127400","utm_x":"426354","utm_y":"4634194","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80235-foto-08138-327-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80235-foto-08138-327-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Són arbres que poden tenir una capçada ampla que pot arribar als 40 m. Al fer molt bona ombra i suportar la pol·lució atmosfèrica han estat plantats a prop de camins i carreteres rurals i urbanes.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80236","titol":"Plataners de la carretera de l'Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/plataners-de-la-carretera-de-lestany","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de plataners format per 175 exemplars, que voregen la carretera C-59 en direcció a l'Estany. Fan aproximadament 8-9 m d'alçada. Estàn situats des d'aproximadament el Km. 43 (a prop de la masia Magadins Vell) fins el Km. 45, on està situada la creu de terme limítrof amb l'Estany, a la C-59. Tot el conjunt d'arbres té el tronc dret, cilíndric d'1 m de diàmetre i l'escorça prima i grisa . Les fulles són grans amb tres o cinc lòbuls dentats. Els arbres ja tenen fruits, petits i nombrosos agrupats generalment de dos en dos en forma de cirera. Anant de Moià a l'Estany, el plàtan núm. 69 de la banda dreta està quasi mort i el núm.79 de l'esquerra sembla estar malalt. Després del Km. 45, l'arbreda continua fins el nucli del municipi de l'Estany.","codi_element":"08138-328","ubicacio":"Al nord de la vila. Zona limítrof amb el municipi de l'Estany.","historia":"Anomenat 'Platanus Hybrida'. És un arbre caducifoli que pot viure alguns segles.","coordenades":"41.8246000,2.0966000","utm_x":"424977","utm_y":"4630696","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80236-foto-08138-328-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"Són arbres que poden tenir una capçada ampla que pot arribar als 40 m. Al fer molt bona ombra i suportar la pol·lució atmosfèrica han estat plantats a prop de camins i carreteres rurals i urbanes.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80237","titol":"Roure de Montví","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-de-montvi","bibliografia":"Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Arbre caducifoli d'escorça fina i profundament fissurada situat a l'entrada del camí de terra al sud de la masia.","codi_element":"08138-329","ubicacio":"A pocs metres de la masia de Montvi","historia":"Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm.","coordenades":"41.8264500,2.0977000","utm_x":"425071","utm_y":"4630901","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"S'observa des de la carretera C-59.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80238","titol":"Balma de Puigsobirà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-de-puigsobira","bibliografia":"Aymamí Domingo, Gener (2010): Breus notes sobre el trogloditisme a la comarca del Bages. Dovella (estiu-tardor de 2010)","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Caldria una excavació","descripcio":"Balma orientada al sud, amb alguns encaixos tallats a la paret (9 com a mínim). També s'observen restes d'una cantonada d'un mur de 80 cm d'amplada, fet amb pedra poc o gens treballada i fang. Aparentment sembla haver estat excavat.","codi_element":"08138-330","ubicacio":"Al sud de la serra de Puigsobirà, a peu del cingle","historia":"Es desconeix. Aymamí (2010) la confon amb la balma dels Gitanos. Està documentat un mas anomenat Puig Sobirà o Superior a mitjan segle XIV, tot i que podria ser anterior. L'any 1645 apareix com a formant part d'una rodalia de Castellnou.","coordenades":"41.7949900,2.0925700","utm_x":"424608","utm_y":"4627413","any":"1341","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80238-foto-08138-330-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80238-foto-08138-330-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Actualment s'ha convertit en una zona d'escalada, fet que posa en perill el jaciment","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80239","titol":"Forn de calç o pou de glaç de la Vendrella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-o-pou-de-glac-de-la-vendrella","bibliografia":"Fàbrega, Albert (2013): Pous de glaç. Sant Vicenç de Castellet: Farell","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Actualment tapat per la vegetació i molt deteriorat","descripcio":"Estructura tronconònica de planta circular. Segons Albert Fàbrega, conservava encara l'any 2013 part de la volta de la coberta, fet que el va dur a pensar que seria un pou de glaç. L'estructura recorda, però, un forn de calç. De tota manera, documentalment i per tradició oral sabem que alguns forns de calç es varen fer servir com a pous per empouar neu o glaç","codi_element":"08138-331","ubicacio":"A tocar del camí que va de Moià a Marfà","historia":"L'any 1625, Gispert de Planella establia a Jaume Gònima, rector de Marfà, la capacitat per construir un pou per empouar neu i glaç, a l'heretat de la Vendrella o de la Sala Mosterola, però no sabem on es trobava aquest pou, ni tan sols si es va arribar a construir mai.","coordenades":"41.7945600,2.0949100","utm_x":"424802","utm_y":"4627363","any":"1625?","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"No està clar que es tractés d'un pou de glaç. Podria ser un forn de calç.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80240","titol":"Font de la Falzia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-falzia-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Pràcticament no s'hi accedeix","descripcio":"Font que raja d'uns degotalls situats dins d'una petita balma. L'entorn es va condicionar mínimament, però la qualitat de l'aigua i la degradació de l'entorn fluvial ha fet abandonar aquesta font.","codi_element":"08138-332","ubicacio":"Riera de Castellnou, riba esquerra. Una mica aigües amunt de la balma dels Pobres","historia":"","coordenades":"41.7946300,2.0983100","utm_x":"425084","utm_y":"4627368","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80241","titol":"Molí de Lobalta o molí de la Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-lobalta-o-moli-de-la-riera","bibliografia":"Roma i Casanovas, F. (2018): Antics molins de la vall de Marfà. Modilianum (pendent de publicació)","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Només en queden algunes evidències","descripcio":"Canal tallat a la roca de 2,5 m de recorregut, amb dos forats rodons de 15 cm de profunditat i de diàmetre. L'amplada, en el seu tram final, oscil·la entre els 45 cm i els 60 cm, i l'altura arriba als 50 cm. Aquest tram final forma part d'un conjunt més important que fa entre 20 i 25 m de recorregut, que, tot i estar en pitjor estat de conservació, permet distingir-hi diferents trams tallats a la roca i altres que només presenten un dels dos costats del canal (el superior o nord). A 7 metres del final del rec i uns 3,5 m per sota apareix la base del molí, que mostra tres encaixos (dos per al banc i un per a l'engegador), amb altres evidències d'on havia estat el carcabà i l'obrador tallades a la pedra. Es tractava d'un molí de roda horitzontal al qual es duia l'aigua des del rec mitjançant una canal de fusta o un tronc buidat. No hem trobat cap evidència de la resclosa on s'agafava l'aigua que feia funcionar el molí, però no sembla que hagués tingut bassa. De tota manera, els forats rodons que es troben al final del rec semblarien indicar la presència d'un molí de roda vertical, potser un batà, tot i que no s'ha pogut documentar","codi_element":"08138-333","ubicacio":"Riba dreta de la riera de Castellnou, sobre el gorg de la Falzia","historia":"Segurament es tracta de l'antic molí de Lobalta, documentat l'any 1308 i 1319. Un document de l'any 1356 ens informa que aquest molí era propietat de Raimon de Planella, que estava per sota d'un altre molí seu (segurament el que avui coneixem com el molí de Castellnou), i que més avall hi havia un altre molí dit del mas Riera. Per aquest motiu no es pot assegurar que les restes descrites corresponguin a un o altre molins. El molí de la Riera també apareix referenciat l'any 1423, quan Joan Ça Riera l'estableix a Pere Andreu Carrió i a Pere Balmes i li dona permís per ampliar el rec i les basses.","coordenades":"41.7955400,2.0995300","utm_x":"425187","utm_y":"4627468","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80241-foto-08138-333-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"El conjunt estava embardissat fins fa pocs anys","codi_estil":"85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80242","titol":"Balma dels Gitanos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-dels-gitanos-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Actualment s'escala per sobre del jaciment","descripcio":"Gran balma, amb evidents restes de murs i encaixos de biga a les parets que indiquen la presència d'un antic mas.","codi_element":"08138-334","ubicacio":"Camí de Moià a Marfà, a l'alçada de la font de la Falzia, però a la riba dreta","historia":"No es disposa de cap element cert, donat que no es coneix el nom originari del mas. Tot indica una cronologia altmedieval","coordenades":"41.7944700,2.0963000","utm_x":"424917","utm_y":"4627352","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80242-foto-08138-334-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Podria correspondre als masos Lobalta o Riera.No consta oficialment que hagi estat excavat mai.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80243","titol":"Forn de calç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-5","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Cobert de vegetació","descripcio":"Forn de calç de planta rodona i 3,50 m de diàmetre. Fa uns 3 m d'altura. Està excavat al sòl i la part superior presenta un collar fet de pedres del mateix lloc.","codi_element":"08138-335","ubicacio":"Al sud de la balma dels Pobres","historia":"No se'n coneix cap dada històrica.","coordenades":"41.7804400,2.0989900","utm_x":"425124","utm_y":"4625791","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80244","titol":"Premsa de vi del Serrat del Vent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/premsa-de-vi-del-serrat-del-vent","bibliografia":"Roma Casanovas, F. (2108): Antics molins de la Vall de Marfa. Modilianum (en premsa)","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria consolidar algun tros de roca trencat","descripcio":"Premsa de vi excavada en un aflorament de pedra. Presenta sis forats rodons dividits en tres parelles, d'uns 22 cm de diàmetre. El plat de la premsa fa 1,60 m x 1,25 m","codi_element":"08138-336","ubicacio":"Serrat del Vent","historia":"L'adscripció cronològica es fa a partir de la semblança morfològica amb altres estructures semblants, perquè no s'ha trobat cap referència documental d'aquest element","coordenades":"41.7801800,2.0940600","utm_x":"424714","utm_y":"4625767","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80244-foto-08138-336-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Descobert fa una parell d'anys","codi_estil":"85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80245","titol":"Ancoratges d'un rec al torrent de la Fàbrega","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ancoratges-dun-rec-al-torrent-de-la-fabrega","bibliografia":"Roma i Casanovas, F. (2018): Antics molins a la vall de Marfà. Modilianum. (en premsa).","centuria":"","notes_conservacio":"Només es conserven els forats","descripcio":"Conjunt d'una vintena de forats rodons (cunyeres) d'uns 12-15 cm de diàmetre, que semblen dibuixar un antic rec, possiblement d'un molí.","codi_element":"08138-337","ubicacio":"Torrent de la Fàbrega","historia":"No es coneix cap dada històrica d'aquest element. L'adscripció cronològica es fa per semblança morfològica amb els recs d'altres molins medievals","coordenades":"41.7796200,2.0978400","utm_x":"425028","utm_y":"4625701","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80245-foto-08138-337-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"No es conserva l'emplaçament del molí.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80246","titol":"Molí de les Vinyes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-les-vinyes-1","bibliografia":"Tarter i Fonts, R. (2012). La Vall de Marfà. Moià: l'autor.","centuria":"XVIII?","notes_conservacio":"Només queda la part del cup.","descripcio":"Restes d'un edifici del qual només s'identifica el pou del molí (rodó, d'1,40 m de diàmetre) i el carcaba, que fa 1,90 m d'amplada. També sembla identificar-se part de l'antiga bassa i del rec que hi duia l'aigua.","codi_element":"08138-338","ubicacio":"Al nord-oest de les Vinyes","historia":"Ramon Tarter esmenta una acta notarial de l'any 1787 que feia referència a un conflicte per la situació d'un molí, que no quedava clar si pertanyia a la parròquia de Moià o a la de Marfà (Tarter i Fonts, 2012, p. 24). Pel que es diu, en aquell moment no se sabia amb certesa on havia estat instal·lat aquell molí, que era dins del terme de la Sala Mosterola, raó per la qual es va demanar a un paleta de Moià i a una altra persona que reconeguessin uns forats que hi havia a la roca per determinar si podien correspondre a l'estacada de l'antiga resclosa, i si unes restes en podien ser la bassa.","coordenades":"41.7859600,2.0821900","utm_x":"423735","utm_y":"4626419","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80246-foto-08138-338-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Podria ser que el document notarial a què es fa referència estigués parlant del molí de la fitxa 341.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80247","titol":"Forn de calç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-6","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Actualment hi entra l'agiua en èpoques de pluja","descripcio":"Forn de calç de 5,40 m de diàmetre i planta rodona, amb un collar a la part superior fet de pedra. La resta de paret està feta de terra cuita sense que s'hi apreciï cap mena de cristal·lització.","codi_element":"08138-339","ubicacio":"La Vendrella","historia":"","coordenades":"41.7894900,2.0956600","utm_x":"424858","utm_y":"4626799","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Podria tractar-se del forn-pou de glaç de la Vendrella (fitxa 331).La referència cadastral podria no ser exacta, perquè en aquest lloc coincideixen tres inscripcions diferents.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80248","titol":"Font de la Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-serra-2","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Dipòsit d'aigua subterrani que raja per una aixeta metàl·lica i un sobreeixidor. El conjunt construït és força gran i s'hi observen diverses parets, de difícil interpretació. Hi ha una taula rodona, formada per una mola de molí sobirana, d'1,30 m de diàmetre, amb el nadiller a la part superior (fa 19 cm de gruix). Al costat hi ha una antiga bassa.","codi_element":"08138-340","ubicacio":"La Vendrella","historia":"","coordenades":"41.7873000,2.0964500","utm_x":"424921","utm_y":"4626555","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80249","titol":"Resclosa de l'Escala dels Gats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/resclosa-de-lescala-dels-gats","bibliografia":"Roma i Casanovas, F. (2018): Antics molins de la vall de Marfà. Modilianum. (en premsa)","centuria":"X?","notes_conservacio":"Només queden tres fileres de cunyeres.","descripcio":"Aigües avall de l'anomenada escala dels Gats, s'evidencien una trentena de forats rodons (d'entre 10 i 12 cm de diàmetre), distribuïts en quatre filades que ocupen bona part del llit del torrent, i amb una amplada total de 2,60 m . Podria tractar-se de dues rescloses construïdes en èpoques diferents a un metre l'una de l'altra, però també podria tractar-se d'una única estructura. En tot cas, per la morfologia de les cunyeres, es tractaria d'un molí de l'alta edat mitjana. Una mica més avall hi ha dos conjunts de forats que podrien correspondre a un canal de morfologia semblant al que s'ha descrit anteriorment i un espai pla (artificialment pla?) amb diversos forats a les vores i un a la paret, que podrien correspondre a l'assentament del casal del molí (creiem que no tindria sentit que aquesta resclosa estigués connectada amb l'estructura anterior). Just al lloc on es troba la font de la Golarda, tallat al mig del llit del torrent, hi ha el que podria ser el motllo d'una roda de molí que fa poc més d'un metre de diàmetre.","codi_element":"08138-341","ubicacio":"Escala dels Gats, a prop de les Vinyes","historia":"Podria tractar-se d'un conjunt de molins datat l'any 989. ,El 985 s'esmenta el topònim Escortegads que potser tindria alguna cosa a veure amb l'escala dels Gats on se situa aquesta resclosa.","coordenades":"41.7838200,2.0849300","utm_x":"423960","utm_y":"4626179","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80250","titol":"Roca de Passerell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roca-de-passerell","bibliografia":"JUNYENT MAYDEU, F. et al 1984 Catalunya Romànica","centuria":"","notes_conservacio":"Donat el seu estat actual, potser caldria treure'l de l'inventari.","descripcio":"Segons l'inventari de patrimoni de la Generalitat;: la roca de suport és un gres amb un grau molt elevat d'alteració superficial que li dona un to negrós. Aquesta pàtina permet de distingir els gravats antics dels realitzats en èpoques més recents. Els gravats són realitzats amb la tècnica de piquetejat poc profund, amb els contorns ben delimitats, que deixa les figures en negatiu. Les representacions són de díficil interpretació a causa de l'alt grau d'esquematització. Les més representatives són: 1. Tres figures cruciformes clares que, malgrat tot, no es poden emmarcar en cap dels prototips clàssics, sinó que són combinacions dels mateixos (braços patents acabats en cercles, amb peanya o amb els braços units sobre el pal amb un semicercle. 2. Lletres i inscripcions: Dues lletres capitals “A” i dues inscripcions, en una de les quals es llegeix á paraula “ANO” i una altra molt perduda de la qual només es distingeix la lletra “A”. 3. Figures en espiral. 4. Figura complexa en la qual s'intueix una composició de la creu. 5. Quadrilàter dividit per diagonals. 6. Gravats moderns, amb la data de 1910 i unes lletres “F” i “M” amb grafia anglesa Malgrat aquesta descripció, el mateix inventari diu que durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el febrer de 2011, es va trobar el sector esquerra destruït a causa de l'exfoliació natural de la roca. Alguns dels fragments amb gravats romanien a terra, arran del camí i en el mateix lloc on havien caigut.","codi_element":"08138-342","ubicacio":"Camí de Passerell a Vilalta","historia":"No se'n coneix cap referent històric. En el seu moment es va catalogar com de cronològica d'època cristiana, dins dels temps medievals.","coordenades":"41.8276700,2.1015800","utm_x":"425394","utm_y":"4631033","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80250-foto-08138-342-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Actualment no s'identifica pràcticament cap dels elements ressenyats més amunt.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80251","titol":"Molí del Riu o de Riudavellanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-riu-o-de-riudavellanes","bibliografia":"","centuria":"XIII","notes_conservacio":"El moviment del terreny ha inclinat visiblement aquesta estructura","descripcio":"Antic molí vinculat a la masia del Riu, del qual es conserva part de les parets de la bassa i el pou. S'endevina on estava el casal. El cup fa 1 m de diàmetre i és on més clarament es veu el fet que el molí basculés sobre ell mateix. Actualment hi ha les restes d'una barraca adossades a la paret sud de la bassa. El rec es pot seguir parcialment, però no s'evidencia on era la resclosa.","codi_element":"08138-343","ubicacio":"Torrent Mal del Riu, a la riba esquerra, tocant al camí, però tapat per la vegetació","historia":"En un pergamí de la primera dècada del segle XIII apareixen esmentats el molí Sobirà i el molí Jussà de Riudavellanes (AHM, pergamins, 1, 7). No és estrany trobar esment del mas Riu com a Riudavellanes durant l'edat mitjana i la moderna.","coordenades":"41.8317600,2.1103800","utm_x":"426130","utm_y":"4631480","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"En molt mal estat de conservació.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80252","titol":"Teuleria del Riu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/teuleria-del-riu","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Forn d'obra de planta quadrada, d'uns 5 m de costat i construït en un marge. La part frontal està orientada al sud-est i presenta un arc rebaixat de dos metres d'amplada. Està construït amb pedra poc treballada relligada amb fang. A l'interior de la cambra de cocció s'evidencia un collar de pedra a la part superior, la resta està formada per la mateixa argila del sòl.","codi_element":"08138-344","ubicacio":"Torrent Mal del Riu, 200 m al nord-est del molí del Riu, a la riba dreta","historia":"Es desconeix cap dada d'aquest forn, però per la seva tipologia hauria de ser dels segles XVIII-XIX. (o posterior).","coordenades":"41.8329400,2.1118500","utm_x":"426253","utm_y":"4631609","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80253","titol":"Barraca 7620","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-7620","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Ha estat consolidada i netejada recentment","descripcio":"Barraca aèria adossada a un marge, amb planta de ferradura i porta de llinda plana orientada a l'oest. La porta fa 1,10 m d'altura. A l'interior fa 2,30 m d'amplada màxima.","codi_element":"08138-345","ubicacio":"Al costat del camí ral, a ponent de l'hipica Serrat","historia":"","coordenades":"41.8131100,2.0717200","utm_x":"422897","utm_y":"4629443","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 7620 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80254","titol":"Barraca 7604","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-7604","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca aèria aïllada de planta circular, d'1,80 m de diàmetre, Té una porta de llinda plana orientada a l'oest. L'altura interior és de 2,10 m. La porta té una altura d'1,30 m i una amplada de 70 cm (exterior) i 65 cm (interior). El gruix de les parets és de 60 cm.","codi_element":"08138-346","ubicacio":"Hípica Serrat","historia":"","coordenades":"41.8136200,2.0763200","utm_x":"423280","utm_y":"4629495","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 7604 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80255","titol":"Barraca 7614","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-7614","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca aèria adossada a un marge, de planta irregular, tot i que tendeix a ser rectangular, amb una porta de llinda plana orientada al sud-est. Fa aproximadament 1,10 m x 1,50 m. L'altura interior és d'1,55 i la de la porta és d'1,12 m.","codi_element":"08138-347","ubicacio":"Hípica Serrat","historia":"","coordenades":"41.8139200,2.0769800","utm_x":"423335","utm_y":"4629528","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 7614 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80256","titol":"Barraca 7616","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-7616","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca aèria adossada a un marge, de planta irregular i una mida d'aproximadament 2,5 m, amb una porta de llinda plana. L'altura interior és de 2,60 m i la porta fa 1,45 m d'altura. Aprofita la roca mare a la paret interior de la barraca. Hi ha dos cocons, un entrant a la dreta i un altre al fons a l'esquerra de la barraca.","codi_element":"08138-348","ubicacio":"Al nord de l'Hípica Serrat","historia":"","coordenades":"41.8156300,2.0767300","utm_x":"423316","utm_y":"4629718","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 7616 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80257","titol":"Barraca 7613","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-7613","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca aèria adossada al marge, orientada a l'oest o sud-oest, amb una planta bessona composta. La porta és de llinda plana i es troba en perfecte estat. L'altura interior és de 2,65 m i la porta té una alçada d'1,40m. Té un banc que ocupa tota la part de la paret interior de la barraca. Hi ha una finestra i una altra obertura de 20x30 cm que comunica amb l'estança de l'animal. La menjadora aprofita la roca natural. L'altura de l'estança de l'animal és d'1,35 m.","codi_element":"08138-349","ubicacio":"Serrat de Bussanya","historia":"","coordenades":"41.8164500,2.0742900","utm_x":"423115","utm_y":"4629811","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 7613 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80258","titol":"Barraca 4855","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-4855","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca aèria adossada a un marge, orientada a l'oest, de planta rectangular i porta de llinda plana, coberta amb una falsa cúpula. Té dues espitlleres. Les mides interiors són 2,30 x 1,90 m. La porta fa 1,10 m d'altura. Té dos aspiralls a la banda esquerra i al fons.","codi_element":"08138-350","ubicacio":"Nord del Serrat de Bussanya","historia":"","coordenades":"41.8164700,2.0720400","utm_x":"422928","utm_y":"4629816","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 4855 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80259","titol":"Barraca 4854","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-4854","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca aèria aïllada, orientada a l'oest, de planta el·líptica (entre 2,50 i 2,80 m de diàmetre)) i coberta de falsa cúpula. La porta presenta una llinda plana (1,50 m d'altura).. Té dues espitlleres.","codi_element":"08138-351","ubicacio":"Nord del serrat de Bussanya","historia":"","coordenades":"41.8168000,2.0717500","utm_x":"422904","utm_y":"4629852","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 4854 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80260","titol":"Barraca 4853","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-4853","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca aèria aïllada, de planta rectangular i porta de llinda plana orientada a l'oest. Està coberta per una falsa cúpula. Té dues espitlleres.","codi_element":"08138-352","ubicacio":"Nord del serrat de Bussanya","historia":"","coordenades":"41.8170700,2.0714700","utm_x":"422881","utm_y":"4629883","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 4853 de la Wikipedra.Important figuera crescuda sobre la barraca i el lateral dret.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80261","titol":"Barraca 4852","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-4852","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca aèria adossada al marge, de planta rectangular (1,80 x 3,20 m), orientada a l'oest, amb una porta de lllinda plana (1,25 m d'altura) i coberta per una falsa cúpula. Té dues fornícules i una espitllera.","codi_element":"08138-353","ubicacio":"Serrat del Moro, vessant sud","historia":"No s'en coneix cap dada, però a la llinda hi ha gravada la data de 1875.","coordenades":"41.8178900,2.0718100","utm_x":"422910","utm_y":"4629973","any":"1875","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80261-foto-08138-353-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 4852 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80262","titol":"Barraca 4851","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-4851","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"En part esfondrada","descripcio":"Barraca aèria adossada al marge, orientada a l'oest i de planta circular (2,25 m de diàmetre). La porta és de llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té dues fornícules i una espitllera.","codi_element":"08138-354","ubicacio":"Serrat del Moro","historia":"Nos se'n coneix cap dada històrica, però hi figura gravada la data de 1874.","coordenades":"41.8188600,2.0723800","utm_x":"422959","utm_y":"4630081","any":"1874","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80262-foto-08138-354-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 4851 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80263","titol":"Barraca 4856","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-4856","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Presenta pèrdues volumètriques:","descripcio":"Barraca aèria adossada al marge, de planta trapezoidal, oriendada al sud. Fa 2 m x 1,67 m. S'hi accedeix per una porta de llinda plana, d'1,60 m d'altura. Està coberta per una falsa cúpula. Té una fornícula a l'interior.","codi_element":"08138-355","ubicacio":"Collet del Serrat de Bussanya","historia":"","coordenades":"41.8188900,2.0753300","utm_x":"423204","utm_y":"4630081","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 4856 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80264","titol":"Xiprer de Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xiprer-de-coromines","bibliografia":"Roma, F.; Perramon, M. : Excursions per la geografia de la Caritat.","centuria":"","notes_conservacio":"Arbre mort","descripcio":"Restes d'un xiprer al costat de la masia. Segons es va documentar fa una dèdaca, parlant amb les persones que vivien a la masia, un xiprer situat davant d'una masia indicava que es podia demanar ajuda alimentària a les persones que hi vivien. Era una forma d'assegurar la supervivència de les persones sense recursos i sense domicili. No era exclusiu d'aquesta casa, sinó que es retroba en diferents llocs.","codi_element":"08138-356","ubicacio":"Masia de Coromines","historia":"","coordenades":"41.8241700,2.0798300","utm_x":"423584","utm_y":"4630664","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Actualment (estiu de 2018) el xiprer sembla mort i possiblement sigui tallat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80265","titol":"Barraca refugi 5750","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-refugi-5750","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Està molt malmesa i coberta per la vegetació","descripcio":"Barraca feta aprofitant un petit balmat. Construcció aèria adossada al marge, de planta irregular, amb coberta de falsa cúpula i una obertura orientada al nord.","codi_element":"08138-357","ubicacio":"Font de Sant Isidre, a prop de Caselles","historia":"","coordenades":"41.8294600,2.0847400","utm_x":"423998","utm_y":"4631247","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 5750 de la Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80266","titol":"Barraca 7603","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-7603","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Li ha caigut el sostre","descripcio":"Barraca aèria aïllada, de planta circular i una porta de llinda plana orientada al sud-est., Planta circular de 2 m de diàmetre. El gruix de les parets és de 80 cm. La porta té una alçada d'1,25 m i una amplada de 70 cm (exterior) i 55 cm (interior).","codi_element":"08138-358","ubicacio":"Sud-oest de Caselles, a l'altra banda del torrent","historia":"","coordenades":"41.8269100,2.0832600","utm_x":"423872","utm_y":"4630965","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 7603 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80267","titol":"Restes d'una barraca de planta circular 16205","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/restes-duna-barraca-de-planta-circular-16205","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Només queda l'arrencada de les parets","descripcio":"Barraca aèria aïllada, orientada a l'oest, de planta circular., amb un diàmetre d'un metre. Només es conserva l'arrencada de les parets","codi_element":"08138-359","ubicacio":"Oest de la Caseta d'en Fermí, per sobre del torrent","historia":"","coordenades":"41.8196500,2.0846400","utm_x":"423978","utm_y":"4630157","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 16205 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80268","titol":"Barraca 16204","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-16204","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"El sostre ha caigut.","descripcio":"Barraca aèria aïllada, de planta circular i orientada al sud\/sud-oest. Presenta una porta de llinda plana i una coberta de falsa cúpula. .El diàmetre és de 2 m. La porta té una amplada de 80 cm (exterior) i 55 cm (interior). L'altura de la porta és d'1,15 m.. El gruix de les parets és de 55 cm.","codi_element":"08138-360","ubicacio":"Oest de la Caseta d'en Fermí, per sobre del torrent","historia":"","coordenades":"41.8190700,2.0846800","utm_x":"423981","utm_y":"4630093","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80268-foto-08138-360-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 16204 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80269","titol":"Barraca 5920","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-5920","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Part del sostre del cobert està caigut","descripcio":"Barraca de planta quadrada amb un petit cobert a la part de ponent. Té una porta de llinda plana a la banda sud. La cabana fa 3,25 m de frontal + 2 m del cobert. A la part interior, hi ha un armari just a sobre la porta. Aquesta fa 1,15 m x 0,70 m.","codi_element":"08138-361","ubicacio":"Serrat de Vilaclara","historia":"","coordenades":"41.8200400,2.0549300","utm_x":"421511","utm_y":"4630227","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 5920 de la Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80270","titol":"Barraca 17953","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-17953","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Només resta un metre de la filada del mur perimetral","descripcio":"Cabana aèria aïllada de planta rectangular, orientada al sud i totalment enderrocada. Barraca de forma rectangular amb la paret posterior arrodonida (tipus absis d'una església romànica). Actualment només es conserva un metre de les parets.","codi_element":"08138-362","ubicacio":"Serra de Vilaclara","historia":"","coordenades":"41.8200600,2.0550900","utm_x":"421524","utm_y":"4630230","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 17953 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80271","titol":"Vilaclara","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vilaclara-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria una excavació acurada del lloc","descripcio":"Gran edifici o conjunt d'edificis, dels quals resta com a molt un metre de la part inferior. Presenta grans murs de 80 cm de gruix fets amb gres vermell relligat amb fang. El que semblaria un edifici dividit en 4 espais fa unes mides totals de 16 x 14 m. Hi ha també un espai que semblaria delimitar una era de 16,30 m x 18 m.","codi_element":"08138-363","ubicacio":"Serra de Vilaclara, a tocar de la necròpolis del mateix nom","historia":"El mas Vilaclara apareix en un capbreu de l'any 1500 que es conserva a l'arxiu municipal de Moià.","coordenades":"41.8210000,2.0563100","utm_x":"421627","utm_y":"4630333","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80271-foto-08138-363-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80272","titol":"Barraca 4845","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-4845","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cabana aèria aïllada, de planta circular i coberta de falsa cúpula, amb una porta de llinda plana orientada al nord. A l'interior presenta una fornícula.","codi_element":"08138-364","ubicacio":"Pla del Saiol","historia":"","coordenades":"41.8016900,2.0949800","utm_x":"424816","utm_y":"4628154","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 4845 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80273","titol":"Barraca 4846","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-4846","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Pràcticament enrunada","descripcio":"Barraca aèria aïllada de planta irregular i coberta de falsa cúpula, amb una porta de llinda plana orientada al sud-oest. Té una fornícula al seu interior.","codi_element":"08138-365","ubicacio":"Pla del Saiol","historia":"","coordenades":"41.8015200,2.0942500","utm_x":"424755","utm_y":"4628136","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 4846 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80274","titol":"Barraca 4850","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-4850","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Presenta pèrdues volumètriques:","descripcio":"Cabana aèria adossada al marge, de planta circular i falsa cúpula, amb una porta de llinda plana orientada a l'oest. Té una fornícula a l'interior.","codi_element":"08138-366","ubicacio":"Pla del Saiol","historia":"","coordenades":"41.8033100,2.0951300","utm_x":"424830","utm_y":"4628334","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 4850 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80275","titol":"Barraca 4847","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-4847","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Molts enderrocs interiors. Cobert per la vegetació","descripcio":"Barraca terrera margera, de planta irregular i falsa cúpula, amb una porta de llinda plana orientada a l'oest. Presenta una finestra espitllerada i està situada just al davant d'un gran dipòsit o bassa.","codi_element":"08138-367","ubicacio":"Pla del Saiol","historia":"","coordenades":"41.8029700,2.0937400","utm_x":"424714","utm_y":"4628297","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 4847 de la Wikipedra.De difícil observació per l'estat d'enderrocament i la cobertura vegetal.És un tipus de barraca diferent a les de la resta de la zona.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80276","titol":"Barraca 4848","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-4848","bibliografia":"Codi 4848 de la Wikipedra","centuria":"","notes_conservacio":"Presenta pèrdues volumètriques:","descripcio":"Barraca aèria adossada al marge, de planta rectangular i falsa cúpula, amb una porta de llinda plana orientada al sud. Presenta una espitllera i un banc interior tallat a la roca del marge contra el qual s'ha construït.","codi_element":"08138-368","ubicacio":"Extrem oest del pla del Saiol","historia":"","coordenades":"41.8033000,2.0932500","utm_x":"424674","utm_y":"4628335","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 4848 de Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80277","titol":"Restes de construcció","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/restes-de-construccio","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Pràticament només queden les quatre parets, molt arranades.","descripcio":"Restes quadrades d'una possible barraca, tot i que podria correspondre a un edifici més gran.","codi_element":"08138-369","ubicacio":"La Garriga","historia":"","coordenades":"41.8040600,2.0930000","utm_x":"424654","utm_y":"4628419","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80277-foto-08138-369-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Es troba dins d'una tanca de bestiar. Podria ser l'antic mas Verdaguer, però no en tenim cap constatació.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80278","titol":"Barraca 4849","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-4849","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca aèria adossada al marge, de planta quadrada i falsa cúpula, amb una porta de llinda plana orientada al sud i dues espitlleres.","codi_element":"08138-370","ubicacio":"Sot d'Aluies, riba dreta","historia":"","coordenades":"41.8052400,2.0906200","utm_x":"424458","utm_y":"4628552","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 4849 de la Wikipedra.Encara s'utilitza","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80279","titol":"Barraca 8182","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8182","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca aèria adossada a un marge, de planta rodona i coberta de falsa cúpùla. La porta, de llinda plana, està orientada al sud-est. Barraca de 2,60 m de diàmetre amb una altura interior de 2,25 m. El gruix de les parets és de 77 cm. La porta té una amplada de 80 cm (exterior) i 70 cm (interior); l'altura és d'1,40 m.","codi_element":"08138-371","ubicacio":"Còdol Sabater, per sobre de la pista que porta a Marfà, tocant al límit amb Castellcir","historia":"","coordenades":"41.7910200,2.0799900","utm_x":"423558","utm_y":"4626983","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80279-foto-08138-371-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 8182 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80280","titol":"Restes de Barraca 8183","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/restes-de-barraca-8183","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Pràcticament només en queda la base dels murs perimetrals","descripcio":"Restes d'una barraca aèria aïllada, de planta circular i obertura orientada al sud. Tenia una amplada màxima de 2 m. El gruix de les parets era de 60 cm. La porta té una amplada d'1,20 m (exterior) i 80 cm (interior).","codi_element":"08138-372","ubicacio":"Al sud de la serra de Riqueus","historia":"","coordenades":"41.7890900,2.0925600","utm_x":"424600","utm_y":"4626757","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 8183 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80281","titol":"Barraca 17954","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-17954","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta rodona, en perfecte estat de conservació, Diàmetre interior 2,50 m. Altura màxima 2,50 m. Porta de 1,45 X 0,70. Té una fornícula a l'interior. Es tracta d'una barraca aèria aïllada, de planta circular i falsa cúpula, amb una porta de llinda plana orientada al sud-oest","codi_element":"08138-373","ubicacio":"Pla de Castellnou","historia":"","coordenades":"41.7969700,2.1090000","utm_x":"425975","utm_y":"4627618","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80281-foto-08138-373-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 17954 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80282","titol":"Barraca 17956","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-17956","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció aèria adossada al marge, de planta circular i coberta amb una falsa cúpula, que presenta una porta de llinda plana orientada a l'oest. L'estança interior és quasi quadrada (1,80x2,00 m). Té una fornícula. Parets de 80 cm de gruix. Amb ràfec.","codi_element":"08138-374","ubicacio":"Serra de Santa Magdalena","historia":"","coordenades":"41.7941600,2.0587200","utm_x":"421794","utm_y":"4627351","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 17956 de la Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80283","titol":"Restes de Barraca 8574","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/restes-de-barraca-8574","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Completament enrunada","descripcio":"Restes d'una barraca aèria aïllada, de planta rodona, amb una porta orientada al nord-oest.","codi_element":"08138-375","ubicacio":"Serra de Santa Magdalena","historia":"","coordenades":"41.7933900,2.0586700","utm_x":"421789","utm_y":"4627265","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 8574 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80284","titol":"Barraca 17960","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-17960","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Enderroc del sostre","descripcio":"Construcció aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i oberta al sud per una porta de llinda plana. Diàmetre interior 2,20 m, tot i no ser completament rodona. Té un ràfec de pedres volades. Parets de 90 cm de gruix. Sobre la llinda té una pedra plana volada fent de visera.","codi_element":"08138-376","ubicacio":"Obaga de Santa Magdalena","historia":"","coordenades":"41.7935900,2.0548700","utm_x":"421474","utm_y":"4627291","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 17960 de la Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80285","titol":"Restes de barraca 17959","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/restes-de-barraca-17959","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Només es conserven els murs laterals","descripcio":"Restes d'una construcció aèria aïllada, de planta circular i una porta a la banda sud-oest. Semblaria haver presentat una coberta de falsa cúpula. Base de la barraca de 2,20 m de diàmetre. Parets de 80 cm de gruix. Té una fornícula i una espitllera petita.","codi_element":"08138-377","ubicacio":"Al sud de la serra de Vilarjoan","historia":"","coordenades":"41.7971400,2.0560700","utm_x":"421578","utm_y":"4627684","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 17959 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80286","titol":"Barraca 17962","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-17962","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Enderroc important a la barraca i al cobert.","descripcio":"Barraca aèria aïllada, de planta circular, coberta amb falsa cúpula i oberta al sud per una porta de llinda plana. Diàmetre interior 2,10 m. Porta 1,40x0,70 m. Cobert adossat a ponent, quadrat i enrunat.","codi_element":"08138-378","ubicacio":"Vessant sud de la serra de Santa Magdalena","historia":"","coordenades":"41.7950200,2.0626000","utm_x":"422118","utm_y":"4627443","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 17962 de la Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80287","titol":"Barraca 18032","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18032","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cabana aèria de planta rodona i coberta de falsa cúpula amb una porta de llinda plana. El diàmetrre interior és de 2,90 m i l'alçada màxima de 2,20 m. La porta està orientada al nord i fa 1,40 x 0,85 m. Presenta restes d'un ràfec.","codi_element":"08138-390","ubicacio":"La Bastona","historia":"","coordenades":"41.8020600,2.0325500","utm_x":"419630","utm_y":"4628252","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18032 de la Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80288","titol":"Restes de Barraca 18033","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/restes-de-barraca-18033","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Totalment enrunada","descripcio":"Restes d'una barraca de planta rodona, amb un radi exterior de 4,50 m. Actualment és plena de pedres per dins i la porta està tapiada. Es conserva un metre d'altura.","codi_element":"08138-391","ubicacio":"Sot de l'Alzina Rodona","historia":"","coordenades":"41.8020400,2.0349100","utm_x":"419826","utm_y":"4628247","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18033 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80289","titol":"Arnera o fresquera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arnera-o-fresquera","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria vigilar que no es fes malbé en les obres de manteniment de la pista","descripcio":"Conjunt de dues fornícules fetes amb grans lloses de pedra encastades a la paret d'un marge. Fan 1 m x 0,70 m i tenen una fondària de 90 cm.","codi_element":"08138-392","ubicacio":"A l'oest del Casalot del Soca, al marge de la pista","historia":"","coordenades":"41.8138100,2.0400300","utm_x":"420266","utm_y":"4629549","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"La morfologia suggereix que es tracta d'una arnera, però per la seva orientació nord, possiblement fos una fresquera.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80290","titol":"Barraca 18034","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18034","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca aèria aïllada, de planta rodona de 2,70 m de diàmetre i 2,30 m d'altura màxima, coberta amb falsa cúpula. La porta és de llinda plana i està orientada al nord-oest; fa 1,25 m x 0,50 m. Presenta una petita finestra a l'est i una fornícula gran a sobre de la porta. Conserva part del ràfec exterior.","codi_element":"08138-393","ubicacio":"Extrem nord del serrat de la Torre","historia":"","coordenades":"41.8059500,2.0435700","utm_x":"420550","utm_y":"4628674","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18034 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80291","titol":"Molí del Masot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-masot","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Parcialment enderrocat.","descripcio":"Gran edifici de tres plantes (més el carcabà) i dos cossos construït aprofitant un penya-segat. Sembla que l'aigua l'agafava del torrent del Gai (aigües amunt del qual hi havia un altre molí), en una presa situada més amunt. Actualment només en queden les parets principals i l'obrador que, malgrat estar ple de deixalles, és l'única part coberta de tota l'estructura. A l'interior encara es veu la mola sotana. A la porta, de llinda plana, es pot llegir la data de 1800. L'obrador fa 8,80 m x 4,30 m, i està cobert per una volta de mig punt. La porta fa 1,90 m d'amplada i més de 2 m d'altura. El carcabà està fet amb un arc rebaixat i fa uns dos metres d'amplada.","codi_element":"08138-394","ubicacio":"Torrent del Gai, al sud del Masot","historia":"","coordenades":"41.8036900,2.1260000","utm_x":"427395","utm_y":"4628350","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80291-foto-08138-394-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80291-foto-08138-394-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80292","titol":"Rec del Gai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rec-del-gai","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"En desús i tapat per la vegetació. La part final es va reemplaçar per un tub soterrat","descripcio":"Rec d'aproximadament un quilòmetre de recorregut que comença al sud de la boca oest del pont de la Torre, passa per sobre de la balma del Gai i segueix en paral·lel el torrent del mateix nom. Al sud de la masia del Gai es desvia cap a ponent i, tot i que actualment està soterrat, portava les seves aigües a dues basses que es troben al costat de la masia del Masot. Des d'aquí es feien servir per regar.","codi_element":"08138-395","ubicacio":"A ponent del Gai, per sobre de la balma del Gai","historia":"","coordenades":"41.8155200,2.1380700","utm_x":"428411","utm_y":"4629653","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"No hi ha cap evidència d'on es trobava la resclosa. No sembla que anés a parar a cap molí.El propietari del Masot confirma la informació de què disposem.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80293","titol":"Pou de glaç d'en Casanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-glac-den-casanova","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Cobert de vegetació. Un gran arbre a l'interior.","descripcio":"El pou fa un diàmetre aproximat de 4,25 m i se'n conserva una alçada de 3,80 m. Està fet amb pedra relligada amb morter de calç, tot i que algun tros de la part inferior està tallat a la roca mare. Podria ser que a la seva banda de llevant hi hagués hagut una obertura que funcionés com una entrada, i una petita rampa per accedir al seu interior, però caldria verificar-ho. Segurament no va tenir cúpula.","codi_element":"08138-396","ubicacio":"Riba dreta del torrent de Boladeres","historia":"El 27 de novembre de 1611, davant de notari, se signava una concòrdia entre Jaume Casanova, moliner de la parròquia de Moià, i Miquel Rovira, anomenat Coromines, també de Moià, per la qual en Casanova deixava un tros de terra per fer un pou de glaç, «lo qual han de fer per iguals pars a costes y despeses de quiscuna de les pars accepta la fusta qui sie menester (?) en lo pou y en la cuberta que aquexa sie tingut y obligat dit Coromines als Rovira en aportarla a costes y despeses sues y sie també tingut y obligat dit Coromines de mantenir dit pou tant quant durara dita (...) y asso per temps de vuyt anys»","coordenades":"41.8297000,2.1439500","utm_x":"428915","utm_y":"4631222","any":"1611","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Jaume Casanova era un avantpassat de Rafel Casanova, el conseller en cap de la ciutat de Barcelona l'any 1714. De fet, el pou queda a 1,3 km al nord de la casa, i en aquella època els Casanova també havien comprat el molí de Cladelles, actualment conegut com a molí del Pujol.A l'inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya figura inscrit com un forn de calç, tot i que en parlar de la teuleria (fitxa 401) que hi ha a 200 m el refereix com un pou de glaç.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80294","titol":"Molí Vell de Perers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-vell-de-perers","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Gran enderroc a la sala de moles, la resta està coberta per la vegetació.","descripcio":"Gran edifici, amb un obrador amb una porta al costat est que fa 1,70 m d'amplada i 2,10 d'altura mínima i presenta una llinda plana (tot i que li falten algunes dovelles). La coberta és una volta de mig punt. El conjunt fa 6,75 m x 5 m. A la banda oest hi ha una finestra de 60 cm d'amplada i 90 cm d'altura, que dona sobre el rierol. L'interior és ple d'enderrocs i una obertura permet pujar fins al mur de la bassa. Aquesta no presenta pou sinó una rampa doble. El carcabà fa 1,60 m d'amplada, i està construït amb una arc rebaixat fet a plec de llibre. A l'interior es conserva la part final de la rampa de fusta i hi ha evidències d'un segon joc de roda i moles. Annex hi ha un petit edifici.","codi_element":"08138-397","ubicacio":"Riera del Gai, confluència amb el sot de la Tomba","historia":"Segons l'inventari de masies, documentalment apareixeria al segle XI, tot i que les construccions actuals serien del XVIII.","coordenades":"41.8139500,2.1376300","utm_x":"428373","utm_y":"4629479","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80294-foto-08138-397-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"El molí principal podria haver tingut un segon pis, però no es pot precisar a causa de l'estat de la vegetació, que ho cobreix tot.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80295","titol":"Casa Cendresa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-cendresa","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Actualment està coberta de vegetació i és impossible acostar-s'hi.","descripcio":"Masia de planta quadrada en estat de ruïna. Havia estat constituïda per dues plantes, la superior quasi unes golfes. La teulada era a dues vessants amb els pendents nord-sud, i l'accés era a través d'una porta amb arc de mig punt a la façana sud. A prop de la masia hi ha les restes d'un cobert. Es desconeix l'època de construcció, però per les restes que queden es podria deduir que és del segle XVIII.","codi_element":"08138-398","ubicacio":"Al capdamunt del torrent de la Torre","historia":"Documentat al segle XVI com a mas Cendrós, va passar a propietat de la família Casanova a finals del mateix segle. Aparèix en el cadastre de 1737 com a mas Sandresa, i en el nomenclàtor de 1860 amb el nom de La Casa Sindresa.","coordenades":"41.8372700,2.1531200","utm_x":"429685","utm_y":"4632055","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80296","titol":"La Caseta d'en Cases","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-caseta-den-cases","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"El sostre ha caigut i està rodejada d'una espessa capa de vegetació que impedeix acostar-s'hi.","descripcio":"Masia de planta rectangular en estat de ruïna. Havia estat constituïda per dues plantes. La teulada era a dues vessants amb els pendents nord-sud, i ràfec de lloses de pedra. L'accés era a través d'una porta amb arc de mig punt a la façana sud que ara està tapiada. Les finestres estan emmarcades amb pedra tallada. En una ampliació posterior cap a ponent es construí una porta de llinda plana que permetia accedir a una zona de corts i corrals, amb habitacions a la segona planta (hi ha les restes d'un festejador). A la façana principal (sud), hi ha dues finestres de llinda plana, en l'oriental es llegeix la data de 1708 i en l'occidental, la de 1712. Podrien ser les dates de construcció.","codi_element":"08138-399","ubicacio":"Solell del Porc","historia":"Es desconeix l'època de construcció, però per les restes que queden es pot deduir que és anterior al segle XIX. En tot cas, apareix en el nomenclàtor de 1860. Al segle XVIII era una masoveria de les Cases de Ferrerons.","coordenades":"41.8447700,2.1397400","utm_x":"428582","utm_y":"4632899","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80296-foto-08138-399-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80296-foto-08138-399-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80297","titol":"La Montjoia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-montjoia","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Totalment enrunada","descripcio":"Masia de planta rectangular en estat de ruïna. Havia estat constituïda per dues plantes i golfes. La teulada era a dues vessants amb els pendents est-oest. L'accés era a través d'una porta emmarcada amb pedra tallada. La llinda té gravades dues emes entrellaçades, símbol de la Montjoia, i l'any 1791. Les finestres estan emmarcades amb pedra tallada. Es desconeix l'època de construcció, però per la data de la llinda es pot deduir que va ser al segle XVIII.","codi_element":"08138-400","ubicacio":"Serrat de Garfís","historia":"","coordenades":"41.8570600,2.1347700","utm_x":"428183","utm_y":"4634268","any":"1791","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80298","titol":"Teuleria del torrent de Boladeres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/teuleria-del-torrent-de-boladeres","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Molt malmesa.","descripcio":"Estructura a tocar del torrent, per sobre d'un salt que pràcticament no és veu, quadrada de 3,70 x 3,20 m feta de pedra desvastada i fang, que segurament correpon a una teuleria o forn d'obra. Adossat a la cara sud, hi ha les restes d'una construcció que fa aproximadament uns dos metres i mig de costat. A l'entorn apareixen diversos trossos de teula i de rajols fets d'argila vermellosa. Al nord-est hi ha les restes d'un altre edifici segurament rectangular i una pedra dreta d'1,25 m.","codi_element":"08138-401","ubicacio":"Torrent de Bolederes, a la riba dreta, poc més amunt del pou de glaç","historia":"","coordenades":"41.8313200,2.1450000","utm_x":"429004","utm_y":"4631401","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80298-foto-08138-401-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80298-foto-08138-401-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80299","titol":"Creu Vermella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-vermella","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La creu és repintada periòdicament.","descripcio":"Creu metàl·lica pintada de color vermell, clavada damunt d'un bloc de roca. Aquest bloc està situat al damunt d'uns altres, fet que li dona l'aparença d'un petit dolmen o una cista, aspecte que no s'ha pogut comprovar per no haver estat excavat.","codi_element":"08138-402","ubicacio":"Coll de la Creu Vermella","historia":"","coordenades":"41.8407300,2.1390700","utm_x":"428522","utm_y":"4632451","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80299-foto-08138-402-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Es pensa que la creu es va aixecar com a record d'un assassinat, tot i que aquesta informació correspon a la cultura popular i oral.En alguns lloc apareix com una cista. Caldria excavar-la per veure si pot aportar alguna informació.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80300","titol":"Solà de Sabruneta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sola-de-sabruneta","bibliografia":"","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Masia totalment arruïnada.","descripcio":"Conjunt format per dos edificis, un de mides molt grans i un altre que semblaria ser una pallissa o les corts de la casa, tots dos enrunats. S'hi endivinen construccions d'èpoques diferents.","codi_element":"08138-403","ubicacio":"A l'extrem sud del serrat de la Moretona, en el lloc dit Solà de Sabruneta","historia":"Encara apareix habitat en el padró de 1844.","coordenades":"41.7952300,2.0426000","utm_x":"420456","utm_y":"4627484","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80300-foto-08138-403-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Es tenen referències del mas Sabruneta o Solà de Sabruneta des del segle XIV, com a mínim.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80301","titol":"Molí de Ramon Roca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-ramon-roca","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Caldria netejar la zona i consolidar el mur de la bassa, que és a tocar de la pista.","descripcio":"Edifici, amb coberta exterior a dues aigües, fet amb pedra poc desvastada relligada amb morter de calç, de 4,50 m x 2,55 m, coberta de volta de canó, S'hi accedeix per una porta d'1,80 m x 0,95 m, de llinda plana, feta de pedra picada. Sobre seu hi ha una petita finestra espitllerada. A la llinda hi ha gravat: 'Ramon Roca \/ Añ + 1871'. A la part de llevant es conserva la bassa, tot i que molt tapada per la vegetació. Sembla que seria un molí de rampa, ja que no s'observa res que permeti pensar en un pou. A l'interior hi ha un entarimat de pedra on se suposa que anava un únic joc de moles (avui dia inexistent). Un forat permet veure el fons del carcabà ple d'aigua. Aquest carcabà no és accessible des de l'exterior.","codi_element":"08138-404","ubicacio":"Riera de Malrubí, aigües avall del molí del Perer, a la zona dita les Set Rieres.","historia":"Se sabia que aigües avall dels molins del Perer hi havia un tercer molí, però no consta que s'hagi descrit mai.","coordenades":"41.8424300,2.0561300","utm_x":"421638","utm_y":"4632712","any":"1871?","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80301-foto-08138-404-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80301-foto-08138-404-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Com que en desconeixem el nom, li donem el que figura a la llinda de la porta.Sembla que la masia-molí del Perer va ser construïda l'any 1850 per la família Roca, fet que sembla tenir consistència amb el nom i la data de la llinda d'aquest molí","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80302","titol":"Barraca 18035","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18035","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Falten alguns carreus a la banda de llevant i el sostre està deteriorat.","descripcio":"Barraca aèria aïllada, de planta rodona (1,60 m de diàmetre i 1,50 m d'altura màxima). Coberta amb una falsa cúpula i amb una porta de llinda plana (1,10 x 0,60 m), orientada a l'oest. A la llinda hi figura escrit 'Añ 1910'","codi_element":"08138-405","ubicacio":"Les Set Rieres, a tocar del molí de Ramon Roca","historia":"Es desconeix, però la data inscrita a la llinda fa pensar que la seva construcció va tenir lloc l'any 1910.","coordenades":"41.8427400,2.0564000","utm_x":"421661","utm_y":"4632746","any":"1910","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18035 de la Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80303","titol":"Barraca 18036","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18036","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Enderroc important. No serveix c om a aixopluc.","descripcio":"Barraca encastada al marge, de planta rodona d'aproximadament 1,70 m de diàmetre, coberta per una falsa cúpula. La porta és de llinda plana i fa aproximadament 1,10 x 0,65 m. Està orientada al sud-oest. Sembla que estaria situada en un extrem d'un clos ramader o d'un petit camp (potser regable, donada la situació en què es troba).","codi_element":"08138-406","ubicacio":"Les Set Rieres, entre el molí d'en Ramon Roca i els de Perers","historia":"","coordenades":"41.8423300,2.0575400","utm_x":"421755","utm_y":"4632700","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Presenta un enderroc important, al sostre.Codi 18036 de la Wikipedra.Per pocs metres es troba dins del terme de Santa Maria d'Oló.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80304","titol":"La Crespiera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-crespiera","bibliografia":"","centuria":"XIV","notes_conservacio":"La pedra de la casa es va vendre, i no en queda res.","descripcio":"La Crespiera havia estat una masia coneguda des de l'edat mitjana. Actualment només en resten dues pallisses, ocupades pels animals i en estat pràcticament de ruïna. Sabem que la masia es va desmuntar per aprofitar-ne les pedres.","codi_element":"08138-407","ubicacio":"Al sud de Puig Rodó","historia":"El mas és documentat a principis del segle XIV (1303) en un documenta notarial de Moià, i en un pergamí de 1384.","coordenades":"41.8380900,2.1277200","utm_x":"427577","utm_y":"4632168","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Al costat de les corts s'observen algunes restes de murs que podrien correspondre a l'antiga masia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80305","titol":"Font i roureda del Prat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-i-roureda-del-prat","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Zona de bosc de Ribera, amb un font (actualment l'aigua no és potable) i alguns roures de cert interès. A la banda de sota, hi ha un camp tancat amb una cleda de pedra i al seu extrem nord un petit edifici construït ara fa un segle.<\/p> ","codi_element":"08138-408","ubicacio":"Al sud del Prat,","historia":"","coordenades":"41.7997400,2.1146700","utm_x":"426449","utm_y":"4627921","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80306","titol":"Barraca 18040","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18040","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca aèria adossada al cingle, de planta gairebé rectangular, de 2,50 m x 2 m i una altura interior d'aproximadament 3 m. La coberta és feta, a la part occidental, per la paret del cingle, mentre a la part oriental segueix el procediment de la falsa cúpula. Té una porta de llinda plana orientada al sud-oest, que fa 1,55 m x 0,60 m. Aquesta porta tenia un marc molt rústic fet amb ciment i encara conserva un parell de frontises metàl·liques.","codi_element":"08138-409","ubicacio":"Sud-oest de Sabruneta, a peu del cingle","historia":"","coordenades":"41.7936800,2.0410500","utm_x":"420326","utm_y":"4627314","any":"1915","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80306-foto-08138-409-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Al marc de ciment hi ha gravada la data de 1915, i una mica més amunt, escrit amb pintura negra diu 'Año 1961'.Codi 18040 de la Wikipedra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80307","titol":"Teuleria de la Bassa de l'Om","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/teuleria-de-la-bassa-de-lom","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Està molt malmès i és molt difícil de reconèixer. Sembla que fins fa poc havia estat cobert per la vegetació","descripcio":"Restes de parets, de forma rectangular d'uns 3 o 4 metres de costat, que per la morfologia i les restes de material cuit i mal cuit que apareixen en el lloc creiem que es tractava d'un forn d'obra o teuleria.","codi_element":"08138-410","ubicacio":"Al sud-oest de Serramitja, a ponent de la bassa de l'Om.","historia":"","coordenades":"41.7890700,2.0474300","utm_x":"420850","utm_y":"4626796","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80307-foto-08138-410-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80308","titol":"Barraca 18041","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18041","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca aèria adossada a un marge, de planta irregular i coberta de falsa cúpula. La porta es troba a l'oest i presenta una doble llinda plana. Les mides màximes interiors són de 2,20 x 1,40 m i 1,70 d'altura. La porta fa 1,10 x 0,60 m.","codi_element":"08138-411","ubicacio":"A l'est i per sobre del gorg Joliu, a la riera de l'Om","historia":"","coordenades":"41.7897900,2.0384400","utm_x":"420104","utm_y":"4626884","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80308-foto-08138-411-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18041 de la Wikipedra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80309","titol":"Barraca 18042","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18042","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Presenta petits enderrocs que en comprometen la seguretat.","descripcio":"Barraca adossada al marge de planta rectangular, coberta amb una falsa cúpula. Té una porta de llinda plana a la banda oest. La barraca fa 2,25 x 1,50 m i 1,70 m d'altura. La porta medeix 1,10 x 0,70 m.","codi_element":"08138-412","ubicacio":"Al sud-oest de Serramitja","historia":"","coordenades":"41.7878900,2.0430500","utm_x":"420485","utm_y":"4626669","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80309-foto-08138-412-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18042 de la Wikipedra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80310","titol":"Barraca 18046","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18046","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Barraca ensorrada","descripcio":"Barraca aèria aïllada de planta rodona d'aproximadament 2 metres de diàmetre, coberta amb una falsa cúpula. La porta, de llinda plana, es troba orientada al sud-est i fa 90 x 40 cm. Els murs que resten tenien 50 cm de gruix. Es troba pràcticament enderrocada, excepte la part on hi ha la porta d'entrada. Aquest fet permet veure que es va fer servir fang per relligar les pedres que la formen.","codi_element":"08138-413","ubicacio":"Al nord de l'hangar del camp de vol de les Humbertes","historia":"","coordenades":"41.7881500,2.1305700","utm_x":"427757","utm_y":"4626620","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80310-foto-08138-413-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18046 de la Wiikipedra","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80311","titol":"Barraca 18047","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18047","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"El sostre està enderrocat.","descripcio":"Barraca adossada al marge i mig enterrada, de planta rectangular de 2,70 x 1,80 m de planta i 1,80 m d'altura, Coberta feta amb bigues de fusta i terra. La porta és de llinda plana, oberta a l'est i fa 1,30 x 0,60 m. Els murs fan 50 cm de gruix,","codi_element":"08138-414","ubicacio":"A la serra de la Llebre, a ponent de les Nou Fonts","historia":"","coordenades":"41.7935300,2.1356600","utm_x":"428186","utm_y":"4627214","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80311-foto-08138-414-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80311-foto-08138-414-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Està construïda amb pedra i fang.Codi 18047 de Wikipedra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80312","titol":"Mina de lignit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-de-lignit","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Enderroc a la boca.","descripcio":"Galeria subterrània, rectilínia, d'uns 8 o 10 m de recorregut i molt baixa i humida.","codi_element":"08138-415","ubicacio":"Al sud de les Nou Fonts, per sobre del torrent, a la riba dreta.","historia":"","coordenades":"41.7910300,2.1374500","utm_x":"428332","utm_y":"4626934","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80312-foto-08138-415-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"A l'entrada hi ha dos grans blocs que semblen haver-se desprès del sostre. Presenta la mateixa morfologia que les no llunyanes mines del Bonifet (Castellcir).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80313","titol":"Restes de barraca 18048","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/restes-de-barraca-18048","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Enderrocada excepte en dues de les seves parets","descripcio":"Barraca molt enderrocada, de planta quadrada (2,80 m de costat), coberta antigament amb una falsa cúpula (avui dia no té sostre). La porta es trobava al nord-oest, però en falta la meitat. Els murs de la cabana fan 50 cm de gruix. A la part superior s'identifiquen restes de ràfec.","codi_element":"08138-416","ubicacio":"Serrat de la Llebre","historia":"","coordenades":"41.7970400,2.1369300","utm_x":"428296","utm_y":"4627602","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80313-foto-08138-416-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18048 de Wikipedra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80314","titol":"Restes de teuleria a les Nou Fonts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/restes-de-teuleria-a-les-nou-fonts","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Molt difícil de reconèixer.","descripcio":"Estructura feta de pedra, de planta rectangular o quadrada, en molt mal estat. Per la morfologia i les restes de teules que es troben a les rodalies, podria correspondre a un forn d'obra.","codi_element":"08138-417","ubicacio":"Al nord de les Nou Fonts, a la riba dreta del torrent Mal","historia":"","coordenades":"41.7938900,2.1374900","utm_x":"428339","utm_y":"4627252","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80315","titol":"Barraca 18049","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18049","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Notable enderroc del sostre i coberta de bardisses.","descripcio":"Barraca adossada a un marge, de planta quadrada i llinda plana orientada al sud. La porta feia 70 cm d'amplada. Segurament estava coberta per una falsa cúpula.","codi_element":"08138-418","ubicacio":"Al nord de Roques Tallades, extrem occidental de la serra de Montbrú","historia":"","coordenades":"41.7904400,2.0698700","utm_x":"422716","utm_y":"4626928","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80315-foto-08138-418-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18049 de la Wikipedra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80316","titol":"Barraca 18050","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18050","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Restaurada recentment","descripcio":"Barraca de planta arrodonida, amb una porta de llinda plana orientada al sud i coberta amb una falsa cúpula.","codi_element":"08138-419","ubicacio":"Al nord del sot dels Gats","historia":"","coordenades":"41.7989600,2.0768200","utm_x":"423304","utm_y":"4627867","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80316-foto-08138-419-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80316-foto-08138-419-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Ha estat restauradament i no es pot accedir al seu interior per estar tancada amb un cadenat. A la porta hi diu 'Casa del follet'.Codi 18050 de la Wikipedra","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80317","titol":"Barraca 18051","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18051","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Enderroc del sostre i part de la porta","descripcio":"Barraca adossada a un marge, actualment sense sostre, de planta rectangular (2,30 x 1,50 m aproximadament). Sembla que estava coberta per una falsa cúpula. Té una porta a la banda sud-est, de llinda plana i uns 80 cm d'amplada. A l'interior, a la banda nord, hi ha una fornícula i a la sud, una petita finestra o respirador.","codi_element":"08138-420","ubicacio":"Al nord del sot dels Gats i a l'oest de l'element 419","historia":"","coordenades":"41.7992700,2.0756600","utm_x":"423208","utm_y":"4627903","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80317-foto-08138-420-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80317-foto-08138-420-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18051 de Wikipedra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80318","titol":"Barraca 18063","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18063","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Pràcticament enderrocada","descripcio":"Restes d'una barraca de planta rodona d'un parell de metres de diàmetre, coberta amb una falsa cúpula i molt enderrocada i coberta de vegetació.","codi_element":"08138-421","ubicacio":"Costa d'en Fermí","historia":"","coordenades":"41.8177600,2.0854400","utm_x":"424042","utm_y":"4629947","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18063 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80319","titol":"Barraca 18064","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18064","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cabana aèria de planta rodona d'1,60 m de diàmetre i 1,50 m d'altura màxima, coberta amb una falsa cúpula. Els murs fan 60 cm de gruix. La porta és de llinda plana i està orientada al sud. Fa 1,10 m x 0,50 m.","codi_element":"08138-422","ubicacio":"Costa d'en Fermí","historia":"","coordenades":"41.8162900,2.0853600","utm_x":"424034","utm_y":"4629784","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80319-foto-08138-422-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18064 de Wikipedra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80320","titol":"Barraca 18065","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18065","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"El sostre ha caigut","descripcio":"Barraca margera de planta rectangular, d'aproximadament 4 m x 1,50 (exterior). Actualment no presenta sostre, tot i que sembla que estava coberta per una falsa cúpula. La porta és de llinda plana orientada al sud-oest, i fa 1,30 m x 0,60 m.","codi_element":"08138-423","ubicacio":"Costa d'en Fermí","historia":"","coordenades":"41.8169200,2.0857000","utm_x":"424063","utm_y":"4629853","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80320-foto-08138-423-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18065 de Wikipedra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80321","titol":"Barraca 18066","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18066","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Darrerament ha estat consolidada emprant ciment.","descripcio":"Barraca excavada dins d'un marge, de planta rodona (1,40 m de diàmetre i una altura d'1,90 m), coberta per una falsa cúpula. La porta es troba orientada a l'oest i és de llinda plana (1,50 x 0,70 m).","codi_element":"08138-424","ubicacio":"Costa de les Forques","historia":"","coordenades":"41.8141900,2.0887400","utm_x":"424312","utm_y":"4629548","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80321-foto-08138-424-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Presenta una fornícula sobre la porta, que podria fer pensar en una llinda doble.Codi 18066 de Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80322","titol":"Barraca 18067","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18067","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Presenta pèrdues volumètriques:","descripcio":"Barraca excavada en un marge de roca, aprofitant una petita balma, de planta irregular i molt petita (aproximadament 1,50 m de profunditat). Coberta de falsa cúpula. Presenta dues boques de llinda plana (1 m x 0,45 m), orientades al sud. La porta oest és una mica més gran, però l'interior és més petit i el sòl no és pla.","codi_element":"08138-425","ubicacio":"Costa de les Forques","historia":"","coordenades":"41.8139200,2.0892100","utm_x":"424351","utm_y":"4629517","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80322-foto-08138-425-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80322-foto-08138-425-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Presenta evidències d'haver-se fet foc al seu interior, molt recentment.Per les dimensions podria considerar-se una arnera o un lloc per guardar les eines.Codi 18067 de la Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80323","titol":"Barraca 16206","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-16206","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Sostre esfondrat.","descripcio":"Barraca aèria de planta rodona (1,80 m de diàmetre i una altura aproximada d'1,70 m). La porta és de llinda plana i està orientada al sud (1,25 m x 0,60 m).El sostre està caigut, però se suposa que la coberta era de falsa cúpula. Els murs fan 60 cm de gruix.","codi_element":"08138-426","ubicacio":"Costa de les Forques","historia":"","coordenades":"41.8161000,2.0890000","utm_x":"424336","utm_y":"4629759","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80323-foto-08138-426-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 16206 de la Wikipedia.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80324","titol":"Barraca 18175","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18175","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca aèria de planta rodona (2,80 m de diàmetre interior i 1,20 m d'altura màxima), coberta amb una falsa cúpula. Porta de llinda plana orientada al sud-est, d'1,20 m x 0,80 m. Presenta una finestra a l'est i una fornícula a l'oest. Les parets fan 0,70 m de gruix. Restes d'un antic ràfec.","codi_element":"08138-427","ubicacio":"El Solà de la Vila","historia":"","coordenades":"41.8228100,2.0734700","utm_x":"423054","utm_y":"4630518","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80324-foto-08138-427-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18175 de Wikipedra","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80325","titol":"Barraca 18176","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18176","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Sostre caiguut","descripcio":"Barraca aèria de planta rodona de 3,20 m de diàmetre interior. Segurament coberta amb una falsa cúpula. La porta està orientada al sud i presenta una llinda plana i un arc de descàrrega a la part superior. Fa 1,60 m x 1,10 m. Les parets fan un metre de gruix. Presenta una finestra a l'est.","codi_element":"08138-428","ubicacio":"El Solà de la Vila","historia":"","coordenades":"41.8211700,2.0686400","utm_x":"422651","utm_y":"4630340","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80325-foto-08138-428-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"El sostre està totalment caigut.Codi 18176 de la Wikipedra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80326","titol":"Barraca 18177","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18177","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Corre perill perquè el marge es troba enmig d'un camp.","descripcio":"Barraca terrera encastada dins d'un marge, de planta irregular (2,60 m x 1,60 en els extrems més llarg i més curt), amb una porta de llinda plana oberta a l'oest (1 m x 0,50 m). Actualment està reforçada amb ciment, tant a l'interior com a l'exterior. Havia tingut una porta, com recorda una frontissa de ferro.","codi_element":"08138-429","ubicacio":"Camps de les Espedroses","historia":"","coordenades":"41.8142000,2.0820200","utm_x":"423754","utm_y":"4629555","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80326-foto-08138-429-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Escrit a la llinda figura la data de 1999.Codi 18177 de la Wikipedra.Antigament es coneixia com a barraca del Cases, tot i que actualment el terreny pertany a un altre propietari.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80327","titol":"Barraca 4849","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-4849-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca aèria de planta quadrada, adossada a un marge, coberta per una falsa cúpula i amb porta de llinda plana al sud. Està propvista de dues espitlleres.","codi_element":"08138-430","ubicacio":"Sot d'Aluies","historia":"","coordenades":"41.8052300,2.0906200","utm_x":"424458","utm_y":"4628551","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Encara es fa servir per funcions agràries. Codi 4849 de la Wikipedra (en conté un croquis).","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80328","titol":"Barraca 13346","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-13346","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca aèria aïllada, de planta rectangular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana orientada a l'oest-nord-oest. Fa 2,6x2,5 m, amb una altura interior de 2,40 m. La porta fa 1 m d'amplada i 1,50 m d'altura. El gruix de les parets és de 50 cm.","codi_element":"08138-431","ubicacio":"A llevant del molí d'en Pujol. Visible des de la caretera","historia":"","coordenades":"41.8126400,2.1129600","utm_x":"426322","utm_y":"4629354","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 13346 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80329","titol":"Ancoratges de resclosa al torrent del Gomar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ancoratges-de-resclosa-al-torrent-del-gomar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria netejar la zona per veure si apareix algun forat més que indiqui el traçat del rec.","descripcio":"Conjunt de fotats rodons excavats al llit del torrent que dibuixen dues línies paral·les separades per uns 70 cm. El conjunt fa uns 10 m de llarg. Els forats més ben formats fan 12 cm de diàmetre, tot i que alguns són lleugerament més petits. Alguns fan 20 cm de profunditat. En total se n'identifiquen una quinzena. El conjunt sembla dibuixar una antiga resclosa que desviava l'aigua cap a la riba dreta, on podria haver-hi hagut el casal d'un petit molí del qual no queda cap evidència. També podia tractar-se d'un rec per regar, tot i que sembla menys probable.","codi_element":"08138-432","ubicacio":"En el torrent, poc metres aigües avall de la cova del Toll","historia":"Per la seva morfologia, aquest tipus de forats, anomenats 'cunyeres', acostumen a datar-se a l'alta edat mitjana.","coordenades":"41.8048100,2.1497200","utm_x":"429367","utm_y":"4628454","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80330","titol":"Balma de les Comes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-de-les-comes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Balma d'uns 50 m de llarg per 20 d'amplada, situada a la riba dreta del torrent del Gomar. Presenta restes de murs al sud, on apareixen teules i maons. També un encaix tallat a la paret i una regata per controlar els regalims de l'aigua per la paret. A l'extrem nord podrien haver-hi hagut més construccions.","codi_element":"08138-433","ubicacio":"Torrent del Gomar","historia":"","coordenades":"41.8081700,2.1557800","utm_x":"429874","utm_y":"4628822","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80330-foto-08138-433-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"El conjunt sembla haver estat excavat en algun moment, potser de manera furtiva.Hi ha un bon gruix de sediments que es podrien excavar.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80331","titol":"Conte titulat 'Nostre Senyor tanca una porta i n'obre una altra'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conte-titulat-nostre-senyor-tanca-una-porta-i-nobre-una-altra","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Transcrit i reeditat per Jaume Clarà","descripcio":"Aquest conte va ser escrit per Maria del Pilar Maspons i Labrós (1841-1907) i publicat l'any 1881 en el recull 'Llegendas catalanas'. Segons Jaume Clarà, l'argument és de caràcter romàntic i centrat en la caritat d'inspiració cristiana i en la benvolença dels designis divins, que no deixen mai ningú desemparat, tal com remarca el títol de la narració: una noia amb els seus pares arriba a Moià de viatge, pas previ per a anar a l'Estany, i durant la nit els ensopega un aiguat que provoca grans destrosses, sobretot en els carrers més pobres de la vila; la filla considera que, en lloc de continuar el viatge, han d'esmerçar els seus recursos a ajudar la gent més pobra i perjudicada; per això mare i filla es dirigeixen a la zona de Moià més afectada, la Ciutadilla, per parlar amb una família desgraciada que, després d'haver patit la mort del seu fill a la guerra de Cuba, ara ha perdut la casa; per a arribar a la Ciutadilla els fa de guia un jove que troben pel camí i que, en un tomb d'aquells típics de l'argumentari romàntic, acaba resultant ser el fill de la família desgraciada, que reapareix sa i estalvi.","codi_element":"08138-434","ubicacio":"C. Ciutadilla - Plaça de Sant Andreu","historia":"","coordenades":"41.8115300,2.0939100","utm_x":"424738","utm_y":"4629248","any":"1881","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"Maria del Pilar Maspons i Labrós","observacions":"En aquest conte, Maspons ens ofereix una versió de la llegenda de la invenció de la imatge de Sant Andreu i una descripció de l'església i altres indrets de la vila.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80332","titol":"Carrer de la Ciutadilla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-la-ciutadilla","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Algunes cases estan deshabitades i caldria restaurar-les.","descripcio":"Es tracta d'un carrer construït per sota del de Sant Pere, per on antigament passava el camí ral. Aquest carrer presenta diverses cases de tipologia del segle XVIII, alguna d'elles encara sense restaurar. En aquesta zona vivien les persones més humils de la vila. El carrer va ser l'escenari d'un conte escrit per Maria de Bell-lloch (Pilar Maspons i Labrós), que porta per títol 'Nostre Senyor tanca una porta i n'obre una altra' i es va publicar l'any 1881. És possible que els fets que s'hi narren tinguin algun fonament real (recordem que la família Maspons era originària de Bigues).","codi_element":"08138-435","ubicacio":"Barri de la Ciutadilla, que forma part del Poble Nou","historia":"","coordenades":"41.8120700,2.0927500","utm_x":"424643","utm_y":"4629309","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80332-foto-08138-435-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80333","titol":"Dolmen de la rotonda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-de-la-rotonda","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument que pretén reproduir un dolmen com els que es troben per la comarca. Mostra el que queda d'un d'aquests elements després de perdre la coberta de terra amb què es cobria, reforçant d'aquesta manera el seu ús didàctic.","codi_element":"08138-436","ubicacio":"Cruïlla de la carretera de Vic amb l'avinguda de la Pau","historia":"De construcció recent, després de la construcció de la rotonda enmig de la qual es troba.","coordenades":"41.8089500,2.1039900","utm_x":"425573","utm_y":"4628952","any":"2006","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Es tracta d'un monument urbà, i no d'un autèntic dolmen.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80334","titol":"Monument a l'Agermananment","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-lagermananment","bibliografia":"'Agermanament Moià-Mauer'. La Tosca, juny de 2010","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Moià és un poble agermanat amb Mauer, un poble alemany que també és famós per les seves descobertes prehistòriques. Amb aquest motiu, l'any 2010 es va tenir lloc la visita d'alguns ciutadans del poble alemany a la capital del Moianès. Com a record d'aquella trobada, a l'entrada al Parc Municipal, just a davant de cal Cristo, es va aixecar un petit pedró de gres rogenc que recorda aquest agermanament.","codi_element":"08138-437","ubicacio":"Entrada nord al Parc Municipal","historia":"","coordenades":"41.8120800,2.0953700","utm_x":"424860","utm_y":"4629308","any":"2010","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80335","titol":"Cova de Puig-antic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-puig-antic","bibliografia":"Borràs,J;Miñarro,JM;Talavera,F.(1982).-”el baix empordà, el gironès, la selva, l'osona, el vallès oriental i el maresme” Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.6):1-292. ed. Políglota. Barcelona. Daviu, J.; Pallarès, J.(1981).-”Tres cavitats al terme de Collsuspina”. Gours (8):31-36. GEFOMA. Foment Martinenc. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova d'uns 35 m de recorregut, principalment rectilini fins arribar a la part final. El seu traçat segueix una diàclasi ben marcada. La boca d'entrada fa un 5 m d'altura per 2 m d'amplada.","codi_element":"08138-438","ubicacio":"Al sud-est de Puig-antic, a peu de cingle","historia":"Segons l'Espeleoíndex, la cavitat era coneguda des d'antic en els àmbits arqueològics. La primera referència és una exploració duta a terme per la SIE del CEA l'any 1970. Tot i aixecar-se'n la topografia, aquesta no fou publicada fins l'any 1982, amb motiu de la publicació del volum 6 del Catàleg Espeleològic de Catalunya (on surt erròniament situada). L'any 1981 Joan Pallarès i Jordi Daviu (GEFOMA) realitzen una nova topografia que publiquen a la revista GOURS, ometent conscientment la situació de la cavitat.","coordenades":"41.8046100,2.1658600","utm_x":"430707","utm_y":"4628419","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"A l'Espeleoindex s'inclou una topografia actualitzada de la cavitat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80336","titol":"Teuleria o forn d'obra de la Feixadella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/teuleria-o-forn-dobra-de-la-feixadella","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria una neteja del lloc per assegurar l'emplaçament exacte de l'estructura","descripcio":"Clot de forma quadrada que podria correspondre a una teuleria, donat que a la rodalia es troben restes de teules i maons.","codi_element":"08138-439","ubicacio":"La Feixadella, a tocar del torrent de l'Espina","historia":"","coordenades":"41.8031300,2.1671400","utm_x":"430812","utm_y":"4628254","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"És difícil d'observar i, si no s'hi actua, corre perill de perdre's definitivament.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80337","titol":"Poua de Puig-antic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-puig-antic","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Falta la meitat de l'estructura perifèria. L'interior és ocupat per vegetació i roques caigudes","descripcio":"Estructura cilíndrica, feta amb pedra en sec sense relligar, de la qual es conserva la meitat sud i sud-est. Fa 9 m de diàmetre i es conserven fins a 4,10 m d'altura màxima. Al torrent de l'Espina es podria haver recollit el glaç, ja que hi ha un gorg i el sòl del torrent és pla i de pedra.","codi_element":"08138-440","ubicacio":"Riba dreta del torrent de l'Espina, just al límit amb Collsuspina","historia":"","coordenades":"41.8054800,2.1697200","utm_x":"431029","utm_y":"4628512","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80337-foto-08138-440-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Es troba just al límit amb Collsuspina","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80338","titol":"Les Nou Fonts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-nou-fonts","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Zona de meandres al torrent Mal, on apareixen diverses fonts que ragen de sengles diàclasis de la roca, just entre dos saltants del torrent.<\/p> ","codi_element":"08138-441","ubicacio":"Torrent Mal, a ponent de les Roques Foradades","historia":"","coordenades":"41.7932200,2.1381100","utm_x":"428389","utm_y":"4627177","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"La zona està actualment molt abandonada","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80339","titol":"Cunyeres del gorg de les Olletes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cunyeres-del-gorg-de-les-olletes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Només es veuen algunes cunyeres.","descripcio":"Quatre forats rodons que servien per ancorar les fustes que formaven una resclosa, situats just a sobre del salt, dos a cada banda. A la riba dreta fan uns 15 cm de diàmetre, mentre a la riba esquerra fan uns 25 cm. En aquesta darrera banda, una d'elles fa més de 15 cm de profunditat.","codi_element":"08138-442","ubicacio":"Sobre el gorg de les Olletes, al torrent Mal","historia":"","coordenades":"41.8007400,2.1447300","utm_x":"428948","utm_y":"4628006","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80339-foto-08138-442-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80339-foto-08138-442-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Podria haver-n'hi alguna més sota la terra o amagada per la vegetació.Una de les de la riba dreta està tallada sobre una gran pedra moguda uns centímetres del seu lloc per la força de l'aigua. Hi ha risc que una riuada se l'endugui al fons del gorg.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80340","titol":"Barraca 18285","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18285","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca aèria de planta rodona, amb una porta a la banda sud de llinda plana, coberta amb falsa cúpula. Les seves mides són de 2,50 m de diàmetre i 1,90 m d'altura màxima. La porta fa 1,30 x 0,60 m. El gruix de la paret és de 75 cm. Presenta quatre petites finestres que donen a l'exterior i un ràfec.","codi_element":"08138-443","ubicacio":"Entre la Grossa i Sabruneta","historia":"","coordenades":"41.7963100,2.0395800","utm_x":"420207","utm_y":"4627607","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80340-foto-08138-443-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18285 de la Wikipedra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80341","titol":"Fons documental de Moià a l'ABEV","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-moia-a-labev","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Fons de la parròquia de Santa Maria de Moià conservat a l'Arxiu i Biblioteca del Bisvat de Vic. Conté llibres sacramentals, llibres d'administració, confraries, escoles pies, Acció Catòlica. Llibres notarials: 9 volums de 1317 fins a 1860. Pergamins de Moià\/Cambreria de l'Estany: 5 volums. Impresos segles XIX i XX. Comunitat de preveres de Moià (1589-1983) A part hi ha les visites pastorals, elaborades des del Bisbat de Vic. Per la relació històrica, també cal esmentar el fons de Sant Pere de Marfà i Santa Coloma Sasserra.<\/p> ","codi_element":"08138-444","ubicacio":"C. Santa Maria, 1. Vic","historia":"","coordenades":"41.8115300,2.0939100","utm_x":"424738","utm_y":"4629248","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80342","titol":"Fons documental Sant Feliu de Rodors a l'ABEV","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-sant-feliu-de-rodors-a-labev","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic guarda també els fons de la parròquia de Sant Feliu de Rodors, que inclouen Llibres sacramentals (1828-1992) i Llibres d'administració<\/p> ","codi_element":"08138-445","ubicacio":"C. Santa Maria, 1. Vic","historia":"","coordenades":"41.8115300,2.0939100","utm_x":"424738","utm_y":"4629248","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80343","titol":"Fons documental parròquia de Sant Pere de Ferrerons a l'ABEV","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-parroquia-de-sant-pere-de-ferrerons-a-labev","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Fons de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic sobre Sant Pere de Ferrerons, que conté Llibres sacramentals (1575-1965), Llibres d'administració, Llibres notarials (1741-1944) i Pergamins: venda del mas Ferrerons, 1327<\/p> ","codi_element":"08138-446","ubicacio":"C. Santa Maria, 1. Vic","historia":"","coordenades":"41.8289700,2.1276800","utm_x":"427563","utm_y":"4631155","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80344","titol":"Barraca 18284","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18284","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"El sostre ha caigut i l'interior és ple de bardisses.","descripcio":"Barraca adossada a un marge, de planta arrodonida d'uns 2 m de diàmetre, amb una porta de llinda plana a la banda sud (80 cm d'amplada). Actualment està en ruïnes, tot i que es pot comprovar que el sostre era una falsa cúpula.","codi_element":"08138-447","ubicacio":"Pla de Castellnou, al sud de l'escorxador","historia":"","coordenades":"41.8020800,2.1100100","utm_x":"426065","utm_y":"4628185","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18284 de la Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80345","titol":"La Torre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-torre-15","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria fer-ne una excavació","descripcio":"Restes de mur a recer d'un petit penya-segat, encarades al sud-est. En algun lloc arriben a 1 metre de gruix i estan fetes amb pedres poc treballades relligades amb fang. Semblen dibuixar diversos espais que podrien correspondre a una casa o edifici. No sembla que puguin tenir un origen natural, i la proximitat al topònim 'la Torre' fa pensar que es tractés d'un antic mas. El conjunt fa més de 12 x 17 m, tot i que està molt emboscat.","codi_element":"08138-448","ubicacio":"Extrem sud del serrat de la Torre, mirant a llevant","historia":"En un capbreu de l'any 1500 que es conserva a l'arxiu municipal, Francesc de Vilatarçana, de Sant Vicenç de Calders, confessa tenir el Cortó de Sellers, àlies de la Torra (sic), constituit dins de la parròquia de Moià, amb 4 peces de terra. Totes aquestes terres limiten amb un mas anomenat la Torra, A banda d'aquest fet, altres topònims actualment encara existents ens ajuden a identificar aquest mas com les restes que descrivim, per exemple el fet que una de les terres tingués a ponent els honors de la Bastona i a tramuntana el camí ral que va de Vic a Manresa.","coordenades":"41.8015400,2.0434500","utm_x":"420535","utm_y":"4628184","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80345-foto-08138-448-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Els actuals propietaris de la Grossa ens confirmen l'existència d'aquest mas, el seu nom i el seu emplaçament.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80346","titol":"Barraca 18295","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18295","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"No té sostre","descripcio":"Barraca adossada a un marge de pedra, de planta rectangular, de 3,10 x 2,50 m i uns 2 m d'altura. Actualment sense sostre, però havia tingut una coberta a dues aigües, com es veu en l'encaix on s'aguantava a biga que hi ha a la paret de roca. La porta es troba al sud-oest i fa 1,10 x 0,70 m. És de llinda plana. A l'interior hi ha una fornícula quadrada d'uns 45 cm de costat. Les parets tenen un gruix de 65 cm i són fetes de pedra i fang. Al fons de la barraca es troba una petita cavitat tallada en la roca del penya-segat.","codi_element":"08138-449","ubicacio":"Racó dels Boixos, a llevant de la Grossa","historia":"","coordenades":"41.7993600,2.0373600","utm_x":"420026","utm_y":"4627948","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80346-foto-08138-449-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18295 de la Wikipedra. Un 50 m al sud, en un marge, hi ha les restes d'una altra barraca completament ensorrada.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80347","titol":"Barraca 18296","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18296","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Presenta pèrdues volumètriques:","descripcio":"Restes d'una barraca de planta rectangular, d'aproximadament 2 x 3 m de longitud. Actualment sense coberta. Tenia una porta de llinda plana a la banda sud, segurament la llinda era de fusta. Fa 1,40 x 0,85 m. Els murs fan 75 cm de gruix.","codi_element":"08138-450","ubicacio":"Racó dels Boixos, a llevant de la Grossa","historia":"","coordenades":"41.7998000,2.0382300","utm_x":"420099","utm_y":"4627996","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18296 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80348","titol":"Era del Calaix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/era-del-calaix","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"L'era està en força bon estat, però l'edifici no té teulada.","descripcio":"Es tracta d'una era feta amb rajols quadrats i bordejada per un perímetre de pedres de gres posades en vertical. Fa 19 x 21 metres. A la banda de llevant, i per sota de l'era, apareix un petit edifici, amb porta de llinda plana a la banda sud, i dues plantes. A la part de sota hi havia les quadres, i la part de dalt servia com a lloc per resguardar les persones que estaven batent a l'era. Més endavant s'hi va annexar un altre cos que feia les funcions de cuina, en aquest cas només amb un únic pis.","codi_element":"08138-451","ubicacio":"A l'oest de la vila, tocant al camí ral","historia":"","coordenades":"41.8124600,2.0851900","utm_x":"424015","utm_y":"4629359","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80348-foto-08138-451-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80348-foto-08138-451-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Per via oral hem recollit la informació que tot i ser de propietat privada, les persones que pagaven uns diners podien fer-la servir per batre grans o llegums.Una altra era d'aquestes característiques es trobava a la casa anomenada Era del Sastre, just a l'entrada del carrer que porta al polígon del Sot d'Aluies.En tots els casos, aquestes eres se situaven en espais on acostumés a bufar el vent, per facilitar el garbellat dels cereals o llegums. Una de les rajoles de la zona central mostra l'empremta d'una mà dreta d'un infant. A Moià hi havia altres eres, com la del Tabola,, avui dia desaparegudes.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80349","titol":"Font Joncosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-joncosa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La font està coberta de vegetació","descripcio":"El nom de Font Joncosa correspon a dues fonts properes l'una a l'altra. A la part superior de la pista que porta al Solà de la Vila es troba una pedra treballada amb el broc de la font, que fa més de trenta anys que es va assecar. Per sota de la pista, avui dia cobert de bardisses, hi havia una altra font, amb unes escales que hi conduïen i una taula. Actualment no se n'observa res (o està cobert per la vegetació).","codi_element":"08138-452","ubicacio":"Camí del Solà de la Vila","historia":"","coordenades":"41.8219000,2.0779300","utm_x":"423423","utm_y":"4630413","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Just a la pista hi ha un gran plataner, que pot servir com a referència per trobar l'emplaçament.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80350","titol":"Font del Rourell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-rourell","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Surgència natural captada per a ús de la masia. L'aigua és recollida en un viver-abeurador i en un dipòsit de planta rodona, des d'on és conduïda a la masia.","codi_element":"08138-453","ubicacio":"A llevant i per sobre de la masia del Rourell","historia":"","coordenades":"41.8352500,2.0623100","utm_x":"422142","utm_y":"4631909","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Quan el dipòsit és ple, l'aigua raja per un sobreeixidor.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80351","titol":"Tombes del Rourell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tombes-del-rourell","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria consolidar la tomba tallada a la paret.","descripcio":"Conjunt de dues (possiblement tres) tombes de lloses. Una d'elles es troba oberta en el marge, que va ser tallat en obrir una feixa o pista. L'altra és al terra. Estan orientades d'est a oest. La més occidental, oberta al terra, fa dos metres de llarg i 0,5 d'amplada. L'oriental es presenta com una fornícula excavada a la terra (50 x 50 x 80 cm). Totes dues són fetes amb pedra gres del lloc. Actualment sembla que ja han estat expoliades i de fet se sap que fa anys que es varen descobrir.","codi_element":"08138-454","ubicacio":"Extrem sud-oest del serrat del Rourell","historia":"","coordenades":"41.8340100,2.0681200","utm_x":"422623","utm_y":"4631767","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80351-foto-08138-454-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Les persones que ens les han indicat recorden que hi havia com a mínim una tercera tomba. De fet, podrien sortir-ne més a les rodalies.Es troba enmig d'una zona de camps de conreu, al capdamunt d'un serrat.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80352","titol":"Font del Termenal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-termenal","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font que rajava enmig d'un torrent, a sota d'un gran bloc de pedra calcària. L'aigua sortia en una pedra foradada , amb una creu gravada i unes lletres que sembla que diguin 'Tarmanal'","codi_element":"08138-455","ubicacio":"Baga del molí del Perer, a ponent de Casamitjana","historia":"","coordenades":"41.8404700,2.0672400","utm_x":"422558","utm_y":"4632485","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Actualment està seca, tot i que l'aigua neix a escassos metres de la font.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80353","titol":"Font de Vilalta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-vilalta","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Part de la volta original ha caigut i la que queda presenta un gran esquerda.","descripcio":"Font que es troba dins d'un edifici de coberta de mig punt, parcialment enderrocat i força esquerdat. Està fet amb pedres molt ben treballades i sembla que havia tingut una longitud d'uns tres metres. L'aigua cau en una primera pica i després passa a un viver, que segurament servia per regar algun camp proper.","codi_element":"08138-456","ubicacio":"Al sud-est del castell de Rodors, a la riba esquerra, força aixecada per sobre del torrent","historia":"","coordenades":"41.8377200,2.0865400","utm_x":"424157","utm_y":"4632162","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80353-foto-08138-456-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80354","titol":"Mina i safareig de Caselles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-i-safareig-de-caselles","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"El safareig està força enrunat, i la mina necessitaria una mica de manteniment.","descripcio":"Petita mina amb una boca d'1,30 m d'altura per 1 m d'amplada en el seu inici. Els pimers metres de recorregut són rectilinis i encara estan ocupats per aigua. Les seves aigües eren recollides per un gran safareig (4 m d'amplada), amb un espai per rentar, fet amb dues grans lloses de pedra de gres, i una pica més petita a la zona de llevant. Segurament l'aigua es feia servir per regar els camps que es troben just a sota.","codi_element":"08138-457","ubicacio":"Racó del Viver, al nord de Caselles","historia":"","coordenades":"41.8325300,2.0847500","utm_x":"424002","utm_y":"4631587","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Actualment la bassa és buida, tot i que la mina encara presenta aigua al seu interior.L'aigua neix en el contacte entre la roca calcària i les argiles impermeables.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80355","titol":"Tombes de la Grossa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tombes-de-la-grossa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria senyalitzar-les i consolidar-les.","descripcio":"Conjunt de dues tombes de lloses, d'aspecte medieval. Estan orientades d'est a oest. La que es troba més al sud fa aproximadament un metre i mig de llargada per 55 cm d'amplada. La que es troba al nord és menys definida i les seves mesures són difícils de precisar sense una excavació acurada. Al costat, uns 20 metres al sud-oest,. es veuen les restes d'una estructura de planta quadrada, que no se sap a què podria correspondre. Fa aproximadament 4 m de costat. A les rodalies hi ha un parell de clots quadrats de mides equivalents.","codi_element":"08138-458","ubicacio":"Extrem oriental del pla de la Bassa","historia":"","coordenades":"41.8010600,2.0386700","utm_x":"420137","utm_y":"4628135","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Aquestes tombes no han estat mai descrites, però ja han estat espoliades.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80356","titol":"Barraca 18334","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18334","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Tot l'interior és ple de llastres del sostre i amenaça de caure totalment","descripcio":"Restes d'una barraca que presenta planta arrodonida, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana orientada al sud-est. Es troba adossada a un marge i actualment està pràcticament derruïda.","codi_element":"08138-459","ubicacio":"Font de l'Horta de Rourell","historia":"","coordenades":"41.8304100,2.0657100","utm_x":"422419","utm_y":"4631369","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18334 de la Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80357","titol":"Bassal Roig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassal-roig","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassal d'aigua de construcció artificial que es troba en el camí del Rourell. L'aigua li arriba per una conducció artificial que la hi porta des de la Font de l'Horta del Rourell. Després continua fins a la masia.","codi_element":"08138-460","ubicacio":"Camí del Rourell","historia":"","coordenades":"41.8309500,2.0586100","utm_x":"421830","utm_y":"4631435","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Constitueix un punt d'aigua segura per a la fauna local. Presenta vegetació vinculada als espais lacustres.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80358","titol":"Barraca 18336","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18336","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"El sostre és a punt de caure.","descripcio":"Barraca aèria de planta rodona, coberta per una falsa cúpula. Fa 2,50 m de diàmetre i 2,20 d'altura màxima. Té una porta de llinda plana a l'oest i una petita finestra a l'est. Sobre la porta hi ha una petita fornícula. La porta fa 1,60 x 0,80 m. Els murs fan 75 cm de gruix. Està construïda amb gres vermell.","codi_element":"08138-461","ubicacio":"Serrat de Vilaclara","historia":"","coordenades":"41.8196800,2.0559500","utm_x":"421595","utm_y":"4630187","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80358-foto-08138-461-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18336 de la Wikipedra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80359","titol":"Barraca 18337","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18337","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Enderroc a la zona sud que compromet l'estabilitat de tot l'edifici","descripcio":"Barraca aèria de planta rodona, coberta per una falsa cúpula. Fa 2,25 m de diàmetre i 2,20 m d'altura. Està orientada al sud-est, on hi ha una porta de llinda plana (1,50 x 0,65 m). Té un petit espirall a l'est que dona a un espai tancat, però descobert d'un parell de metres d'ample, que se suposa que actuava com a lloc on guardar els animals. La paret fa 70 cm de gruix.","codi_element":"08138-462","ubicacio":"Al nord del Fondo de Vilaclara","historia":"","coordenades":"41.8180400,2.0497500","utm_x":"421078","utm_y":"4630010","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80359-foto-08138-462-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18337 de la Wikipedra.Uns cinquanta metres al sud-oest, en un espai més elevat, hi ha les restes d'una estructura rectangular que podria haver estat una barraca adossada a un gran mur.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80360","titol":"Barraca 18338","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18338","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran barraca aèria, de planta rodona (2,90 m de diàmetre i una altura de 3,30 m), coberta per una falsa cúpula. Presenta una porta de llinda plana al sud (1,50 x 0,80 m). A l'interior, presenta els encaixos de tres muntants que es varen fer servir per construir la volta. És feta amb pedres molt grans, fins i tot a la part de la volta. El mur fa 90 cm de gruix.","codi_element":"08138-463","ubicacio":"Extrem sud del serrat de Vilaclara","historia":"","coordenades":"41.8182000,2.0518300","utm_x":"421251","utm_y":"4630026","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80360-foto-08138-463-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18338 de la Wikipedra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80361","titol":"Restes de barraca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/restes-de-barraca","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Enderroc total","descripcio":"Restes d'una barraca de planta rodona i falsa cúpula, semblant a la inclosa en la fitxa 463. Completament enderrocada i coberta per la vegetació.","codi_element":"08138-464","ubicacio":"Guixeres de Bussanya","historia":"","coordenades":"41.8185000,2.0543500","utm_x":"421461","utm_y":"4630057","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Costa molt de localitzar perquè està coberta de vegetació.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80362","titol":"Guixeres de Bussanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/guixeres-de-bussanya","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aflorament de guixos, d'una trentena de metres de llarg, orientats d'est a oest. Fa 3 o 4 metres d'altura. La seva aparença és el d'una paret tallada verticalment i amb un perfil lleugerament corbat. S'hi veuen les marques dels pics o escodes que varen tallar el material originari. Cap a ponent del lloc que es descriu, a la mateixa altura, hi ha altres afloraments de guix igualment explotats. En un d'ells apareixen les restes d'una barraca o d'un forn (no es pot precisar més).","codi_element":"08138-465","ubicacio":"Guixeres de Bussanya, al sud del serrat de Vilaclara, a mitja altura del torrent, riba dreta (nord)","historia":"El comerç de guix a Moià queda reflectit en una àpoca de l'any 1332 que es conserva a l'arxiu municipal de Moià.","coordenades":"41.8191000,2.0547300","utm_x":"421493","utm_y":"4630123","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80362-foto-08138-465-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80362-foto-08138-465-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"El guix es feia servir com a material de construcció i, com la calç, calia que abans fos cuit, tot i que a una temperatura menor. El conjunt d'afloraments fa pensar en una utilització no esporàdica. A les rodalies s'han trobat algunes restes de teula, però no cap edifici (excepte les barraques inventariades en altres fitxes, que sembla que no tenen relació amb la guixera).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80363","titol":"Font de l'Arç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-larc-2","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria fer rajar la font pel lloc que toca","descripcio":"Font que raja al terra i que actualment no es pot aprofitar. Al costat hi ha una taula de pedra i uns bancs adossats a la paret. En una fornícula de pedra tosca hi ha una imatge de la Moreneta.","codi_element":"08138-466","ubicacio":"Nord-est de la Moretona","historia":"","coordenades":"41.8117300,2.0485600","utm_x":"420972","utm_y":"4629311","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80363-foto-08138-466-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80364","titol":"Font del Planter","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-planter","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font de capelleta, amb un arc de mig punt rebaixat fet amb pedra tosca. Al costat de la banda de la paret hi ha un banc per seure. Hi ha també una taula feta amb una roda de molí d'1,25 m de diàmetre (mola sobirana). A la banda nord hi ha una barraca de construcció recent que sembla protegir un pou que porta l'aigua a la masia.","codi_element":"08138-467","ubicacio":"Torrent de Bussanya, al nord de la masia","historia":"","coordenades":"41.8174500,2.0631400","utm_x":"422190","utm_y":"4629932","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80365","titol":"Barraca 18367","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18367","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"El sostre ha caigut","descripcio":"Barraca de planta rodona, adossada a un marge, amb un diàmetre interior de tres metres i coberta per una falsa cúpula. Tenia una porta de llinda plana orientada al sud que feia 90 cm d'amplada.","codi_element":"08138-468","ubicacio":"Serra de Vilarjoan","historia":"","coordenades":"41.7977200,2.0477800","utm_x":"420890","utm_y":"4627756","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80365-foto-08138-468-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18367 de la Wikipedra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80366","titol":"Barraca 18346","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18346","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"El sostre ha caigut","descripcio":"Construcció aèria aïllada, de planta circular, d'uns 2,30 m de diàmetre, amb coberta de falsa cúpula i una porta de llinda plana orientada al sud. Aquesta porta fa 1,40 x 0,70 m. El mur de la paret fa un gruix de 75 cm. Té una fornícula al nord.","codi_element":"08138-469","ubicacio":"Serra de Vilarjoan","historia":"","coordenades":"41.7981300,2.0492700","utm_x":"421014","utm_y":"4627800","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80366-foto-08138-469-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18346 de la Wikipedra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80367","titol":"La Bastona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-bastona","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"No en queda pràcticament res. Una petita excavació permetria saber si era l'emplaçament de la masia","descripcio":"Lloc on es creu que havia estat emplaçada la masia de la Bastona. Actualment no s'hi evidencia pràcticament res, només una acumulació de pedres i un petit fosat, però els habitants de la Grossa ho han rebut per via familiar. Es diu que la mestressa de la Grossa havia nascut en aquest mas, al segle XIV. Sobre el terreny apareixen algunes pedres que fan pensar en un edifici.","codi_element":"08138-470","ubicacio":"Lloc dit la Bastona, al nord de la Grossa i de Vilaterçana","historia":"El mas de la Bastona apareix encara en un capbreu de Santa Maria de Moià de l'any 1479, quan el declara Francesc de Vilatersana. També se'n parla en un capbreu de l'any 1500.","coordenades":"41.8002500,2.0329500","utm_x":"419661","utm_y":"4628051","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Amb aquest nom s'assenyalen unes restes de pedres que no presenten cap morfologia concreta.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80368","titol":"Teuleria de la Moretona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/teuleria-de-la-moretona","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"No es conserva la part de les fogaines.","descripcio":"Estructura de pedra, de planta quadrangular. Fa quatre metres de mida interior i 1,40 m de gruix les parets. Tot i que no s'evidencia l'entrada a les fogaines, sembla clar que es tracta d'una teuleria, tal com ens la descriuen uns veïns de la zona.","codi_element":"08138-471","ubicacio":"La Moretona, a ponent de la masia","historia":"","coordenades":"41.8098500,2.0445500","utm_x":"420636","utm_y":"4629106","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80368-foto-08138-471-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 277 de la Wikipedra (secció forns)","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80369","titol":"Tina d'aglans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tina-daglans","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"No presenta cap mena de coberta i el lloc està molt embardissat.","descripcio":"Estructura de 5,5 m d'amplada, feta amb pedra i morter de calç. Presenta una porta al nord-oest,, una mica més elevada que el pis inferior. De tot el conjunt, un espai d'un parell de metres de costat sembla impermeabilitzat amb uns cairons cuits. Aquest fet, i les referències dels veïns, porten a pensar que es tracta d'una tina o jub d'aglans, donat que així ens la refereixen els veïns de la zona. Actualment, els murs que queden només arriben a 1'50 d'altura màxima.","codi_element":"08138-472","ubicacio":"La Moretona, a ponent de la masia","historia":"","coordenades":"41.8093900,2.0444600","utm_x":"420628","utm_y":"4629055","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80369-foto-08138-472-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80369-foto-08138-472-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"No es pot descartar que originàriament hagués estat una teuleria.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80370","titol":"Llegenda de les encantades del castell de Clarà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-les-encantades-del-castell-de-clara","bibliografia":"Davi i Sentias, Liduvina: 'una llegenda de casa nostra'. La Tosca, abril de 2001. Pàg. 10-11.","centuria":"","notes_conservacio":"Sembla que aquesta llegenda s'està perdent","descripcio":"A un home i una dona que vivien al carrer de Santa Magdalena feia poc que se'ls havia mort un fill. Per aquesta raó, la mare sempre plorava. Uns cent metres sota el castell de Clarà hi ha una roca d'uns tres metres d'altura i deu de fondària, avui dia gairebé tapada. Aquesta roca es deia l'Encantada, perquè hi vivien unes fades. De nit, rentaven la roba a la riera de l'Om, i si feia clar de lluna, hi executaven algunes danses. Una nit, aquelles dones varen trucar la porta de la parella del carrer de Santa Magdalena. Només obrir, es varen trobar amb una fada d'ulls de cel i una llarga cabellera rossa, vestida amb una túnica blanca i que duia una criatura preciosa en braços. Com que no s'entenien, ella els va fer signes perquè entenguessin que se la podien quedar i que de tant en tant l'haurien de dur a la cova. Quan la dona feia la visita, mai no la deixaven entrar a la cavitat. Només li deixaven un tamboret per seure mentre a dins sentia gatzara, cants i molts petons que se suposava que anaven dirigits a la criatura. En acabat, ella tornava cap a casa, de nou amb la criatura. Un dia, però, varen dir-li que se la quedaven, però com que la parella l'havia cuidada tan bé, li pagarien amb el que elles tenien. Així, li varen posar al davantal fet d'estamenya negra fabricada a Moià una mesura de segonet. En veure-ho, la dona es va posar a plorar, i mentre tornava cap a la vila es girava enrere tot plorant.. En una d'aquestes aturades, va llençar al terra el segó que li havien donat. En arribar a casa, el marit es va adonar que duia enganxades al davantal unes espurnes que lluïen com l'or. En adonar-se de què era, tots dos varen córrer cap al lloc on havia llençar el segonet, però només hi varen trobar algunes espurnes com d'or. Va ser llavors quan es varen adonar que les fades els havien donat un tresor: segonet que es transformava en or.","codi_element":"08138-473","ubicacio":"Castell de Clarà, a tocar de Sant Andreu","historia":"","coordenades":"41.8202100,2.0801400","utm_x":"423605","utm_y":"4630224","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"No es pot assegurar que sigui una llegenda d'origen popular. En tot cas, té molta semblança amb una que es recull a la fitxa 474. La cova a què fa referència sembla correspondre a una cavitat situada al nord del castell de Clarà, al vessant del Solà de la Vila.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80371","titol":"Llegenda de la senyora del castell de Clarà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-senyora-del-castell-de-clara","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La senyora del castell de Clarà va demanar a una dona del poble que fes de dida del seu fill i li va dir que li pagaria molt bé. Quan un temps després va acabar d'alletar el nen, la senyora del castell va fer-li parar el davantal i va donar-li una pols dient-li que era un sabó molt bo i que si rentava la roba amb una mica d'allò no passaria mai més necessitat. La dona va marxar molt enrabiada i maleint la senyora del castell pensant que l'havien enganyada, ja que creia que li donarien diners per la feina feta. Es va anar enfadant cada vegada més i quan va passar per la riera de l'Om va espolsar-se el davantal i quan la pols va tocar l'aigua es va convertir en or, però el corrent se li va emportar tot i es va quedar sense res.","codi_element":"08138-474","ubicacio":"Castell de Clarà","historia":"","coordenades":"41.8202100,2.0801400","utm_x":"423605","utm_y":"4630224","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Explicada per Ramon Tarter, que la recull de fonts orals.Sembla que mai no ha estat publicada.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80372","titol":"Forn de calç del Serrat Cirerer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-serrat-cirerer","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Fora d'ús.","descripcio":"Forn de calç de planta rodona, de 3,30 m de diàmetre. Conserva el collar i a l'interior hi ha mostres de vitrificació a causa de les altes temperatures a què es va sotmetre el material enfornat. Al costat semblaria haver-hi hagut una antiga barraca.","codi_element":"08138-475","ubicacio":"Extrem occidental del serrat Cirerer","historia":"","coordenades":"41.8043600,2.0693000","utm_x":"422686","utm_y":"4628474","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 278 de la Wikipedra (secció forns)","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80373","titol":"Cladelles d'Ençà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cladelles-denca","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Restes d'un mur","descripcio":"Topònim associat a un marge de paret, que es considera que podria haver correspont a una de les masies de Cladelles, que posteriorment hauria passat a mans de la família Casanova. A la banda de sota del camí, entre aquest i el torrent de Bolederes es trobabia Cladelles d'Enllà.","codi_element":"08138-476","ubicacio":"Al nord-est de la Torre d'en Casanova","historia":"En un capbreu de l'any 1500, que es conserva a l'arxiu municipal de Moià, es recull que Jaume de Riudavellanes, de Ferrerons, i Gaspar de Casanova, de Sant Cugat de Gavadons, tenen els masos de Cladelles Dessà i Dellà, de la Mata i del Camp.","coordenades":"41.8245300,2.1409100","utm_x":"428657","utm_y":"4630651","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"No es pot assegurar que les restes s'associïn a cap mas. En els mapes de l'ICGC apareix el topònim 'Clarelles' uns metres més al sud.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80374","titol":"Teuleria de la Torre de Casanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/teuleria-de-la-torre-de-casanova","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Pràcticament desaparegut","descripcio":"Estructura de planta quadrada d'uns tres metres de costat que semblaria correspondre a una teuleria o forn d'obra. A la seva rodalia es troben algunes restes de rajols.","codi_element":"08138-477","ubicacio":"Al nord-est de la Torre d'en Casanova","historia":"","coordenades":"41.8256300,2.1413900","utm_x":"428698","utm_y":"4630773","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80375","titol":"Castell de la Mata","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-la-mata","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria una excavació del lloc","descripcio":"Conjunt de runes situades dalt d'un petit turó enmig del bosc. S'hi reconeix el mur perimetral, de 12-13 m de costat, i algunes divisions internes. En alguns dels murs s'evidencia un parament de tipus medieval, potser romànic, amb pedres ben treballades. Tota la part que no dona directament a la vall està envoltada d'una depressió, que segurament correspon al fossar del castell o casa forta.","codi_element":"08138-478","ubicacio":"A ponent del torrent de la Torre o de Bolederes","historia":"En un capbreu de l'any 1500, que es conserva a l'arxiu municipal de Moià, es recull que Jaume de Riudavellanes, de Ferrerons, i Gaspar de Casanova, de Sant Cugat de Gavadons, tenen els masos de Cladelles Dessà i Dellà, de la Mata i del Camp. El mas de la Mata el tenen per Joan de Montbui i de Tagamanent, domiciliat a Granollers. Semblaria que en aquell moment ja estigués deshabitat.","coordenades":"41.8340700,2.1453300","utm_x":"429034","utm_y":"4631707","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80375-foto-08138-478-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80375-foto-08138-478-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Mantenim el nom tradicional de castell, tot i que podria tractar-se d'una casa forta.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80376","titol":"El Soler de Ferrerons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-soler-de-ferrerons","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"No es conserva cap resta de l'edifici","descripcio":"Emplaçament de l'antiga masia dita el Soler (possiblement el Soler de Ferrerons). Avui dia no hi queda pràcticament cap resta de la casa. Només alguns blocs treballats donen fe de l'existència de la casa, que va estar dempeus fins no fa massa dècades. De tota manera, per diverses fonts orals es pot conèixer l'emplaçament i el fet que els materials de què estava feta la masia es varen aprofitar per a la construcció d'altres cases.","codi_element":"08138-479","ubicacio":"Al nord del collet d'Herbaprima","historia":"Va ser una de les propietats que la família Vilarrúbia va comprar abans d'iniciar les compres a la plana, que donaren lloc a l'aixecament del Masot.","coordenades":"41.8499600,2.1488600","utm_x":"429345","utm_y":"4633468","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80377","titol":"Font del Soler","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-soler-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font de capelleta que s'obre a l'exterior amb una obertura de llinda plana. L'aigua és recollida en una gran bassa interior, amb una coberta de mig punt.","codi_element":"08138-480","ubicacio":"Al nord del collet d'Herbaprima, poc abans d'arribar al Soler","historia":"","coordenades":"41.8492300,2.1480100","utm_x":"429274","utm_y":"4633387","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80378","titol":"Planella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/planella","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular amb teulada a dues vessants, orientada a sud, on hi ha l'accés a través d'una porta amb llinda plana. En aquesta hi ha una inscripció en mal estat, de la que només es pot deduir un 45. Consta de dues plantes, i en la seva història s'hi han fet dues ampliacions pel cantó esquerre, una d'antiga que segueix els canons estilístics de les masies, i l'última, força recent, deixada amb totxana vista i per tant gens integrada en l'edifici. Les finestres estan emmarcades amb pedra tallada, i els ampits són amb voladissos motllurats. En una de les finestres del pis superior es llegeix la data de 1803. Al voltant del cos principal s'hi ha construït coberts amb façanes amb totxana vista i la majoria amb teulada de fibrociment. Segons la seva similitud amb d'altres masies, i les característiques dels elements arquitectònics que hi trobem, es pot deduir que va ser construïda entre els segles XVIII i XIX.","codi_element":"08138-481","ubicacio":"Nord-est de la Vila","historia":"","coordenades":"41.8214800,2.1160000","utm_x":"426585","utm_y":"4630333","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80378-foto-08138-481-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"El masover ens indica que la casa es va construir al segle XIX i que l'antiga casa de Planella es trobava uns metres més al nord (fitxa 482)","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80379","titol":"Alzines de Planella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzines-de-planella","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cap resta de la masia","descripcio":"Conjunt d'alzines, d'entre les quals destaquen dues de grans dimensions, que creixen sobre una superfície pedregosa. Segons es diu, en aquest lloc es trobava la primitiva casa de Planella, seu natal de la família del mateix nom. En un moment determinat, es va construir la casa nova (possiblement al segle XVIII o primers anys del XIX), i es varen fer servir materials de construcció emprats a l'antiga masia.","codi_element":"08138-482","ubicacio":"Just al nord de la masia de Planella","historia":"Els Planella eren una família d'origen moianès que van assolir durant els segles XIV i XV una gran fortuna i molta influència al costat dels comtes-reis. Al llarg del temps van tenir en propietat o arrendament diferents castells, com ara els de Tona, Castellcir, Granera, Rodors, Calders, Talamanca. L'any 1381aconseguiren la propietat del castell de Clarà i el domini feudal sobre Moià. Els habitants de Moià, però, valent-se d'antics privilegis reials, aconseguiren que aquesta venda es revoqués i fos únicament considerada com un empenyorament. Finalment els moianesos reuniren els 2.000 florins d'or necessaris per recomprar la vila i obtingueren del rei el privilegi de ser considerats com a carrer de Barcelona (1384). Els Planella mantingueren encara molts anys drets sobre les rendes de Moià, que amb el temps anaren venent al municipi.","coordenades":"41.8222200,2.1159800","utm_x":"426584","utm_y":"4630416","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"De l'antiga masia no en queda cap evidència.Una de les alzines va ser afectada pe l'impacte d'un llamp i presenta algunes branques seques.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80380","titol":"Cal Gira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-gira","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Té una planta en forma de ela, de dos nivells i coberta de teula àrab a dues vessants. La porta d'accés, amb brancals i llinda recta de pedra, està orientada al nord-oest. Té una inscripció amb la data de 1796. A sobre de la porta hi ha una finestra amb brancals, llinda i ampit de pedra. Els paraments verticals són de pedra vista rejuntada.","codi_element":"08138-483","ubicacio":"Al nord-est de la vila","historia":"A mitjan segle XIX es coneixia com can Gira Pells","coordenades":"41.8228500,2.1216300","utm_x":"427054","utm_y":"4630481","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Ha estat restaurada en els darrers anys","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80381","titol":"Font de Cal Gira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-gira","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font que raja a tocar de la casa, amb una petita pica i un banc per seure.","codi_element":"08138-484","ubicacio":"Nord-est de la vila","historia":"","coordenades":"41.8231000,2.1215000","utm_x":"427043","utm_y":"4630509","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80382","titol":"Trinxeres de la Fossa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/trinxeres-de-la-fossa","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Costa de reconèixer","descripcio":"Es reconeixen dos trams de trinxera. Un d'uns 10 m de llarg i l'altre de 30 m. El seu traçat és ondulat i fent angles. Fan poc més de mig metre d'amplada.","codi_element":"08138-485","ubicacio":"A l'est del pont de la Torre","historia":"Es diu que es va construir els darrers dies de la Guerra Civil, amb l'objectiu d'endarrerir l'avanç de l'exèrcit nacional cap a la ciutat de Vic, però no s'ha constatat documentalment.","coordenades":"41.8163000,2.1406300","utm_x":"428624","utm_y":"4629737","any":"1939","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"Exèrcit Popular de la República Espanyola","observacions":"Es diu que s'hi haurien enterrat alguns soldats morts. Aquest fet podria explicar el nom del lloc: la Fossa.També es diu que a l'altra banda del torrent de la Torre, en el límit d'un camp hi havia hagut una altra trinxera. Aquesta, però, sembla confondre's amb un rec per apartar l'aigua del camp. De tota manera, dalt de la cota 802 del serrat del Gai, apareix un mur fet de pedra i semienterrat que podria correspondre a un niu de metralladores.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80383","titol":"Trinxeres de Parés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/trinxeres-de-pares","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Pràcticament no es distingeixen","descripcio":"Es reconeixen com a mínim dos trams de trinxera, cadascun d'ells d'uns 25 metres de llarg. El seu traçat és ondulat i fent angles. Fan poc més de mig metre d'amplada.","codi_element":"08138-486","ubicacio":"Al sud de la N-141C","historia":"Es diu que es va construir els darrers dies de la Guerra Civil, amb l'objectiu d'endarrerir l'avanç de l'exèrcit nacional cap a la ciutat de Vic.","coordenades":"41.8149400,2.1488700","utm_x":"429307","utm_y":"4629580","any":"1939","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"Exèrcit Popular de la República Espanyola","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80384","titol":"Cista de Cospinar 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cista-de-cospinar-2","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"No s'ha excavat mai, que se'n tingui coneixement.","descripcio":"Possible cista, identificada però pendent d'excavació. Actualment està enderrocada i s'hi observa la llosa superior i algunes laterals. A pocs metres al nord hi ha una petita pedrera, que podria correspondre al mateix període (però caldria excavar-ho per tenir-ne confirmació).","codi_element":"08138-487","ubicacio":"Entre el torrent del Bassot i la carretera de les coves del Toll","historia":"","coordenades":"41.8123600,2.1518500","utm_x":"429552","utm_y":"4629291","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80385","titol":"Barraca 16368","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-16368","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Té un enderroc a la part nord. La llinda de la porta està partida, fet que amenaça l'estabilitat del conjunt.","descripcio":"Barraca de planta rodona, de 2,20 m de diàmetre, aèria, coberta amb falsa cúpùla. Fa 2,50 m d'altura màxima. Té una porta de llinda plana orientada al sud-est, d'1,40 m x 0,90 m. Presenta una fornícula sobre la porta i dues petites finestres (una a la banda sud i l'altra a la nord-oest). La paret fa 60 cm de gruix.","codi_element":"08138-488","ubicacio":"A ponent de cal Gira","historia":"","coordenades":"41.8240000,2.1211100","utm_x":"427012","utm_y":"4630609","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80385-foto-08138-488-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francec Roma","autor_element":"","observacions":"Està parcialment feta amb runes procedents d'algun forn d'obra que no s'ha pogut identificar.Codi 16368 de la Wikipedra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80386","titol":"Passos de Setmana Santa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/passos-de-setmana-santa","bibliografia":" Clarà i Arisa, Jaume: La Setmana Santa a Moià. Associació Cultural Modilianum, 2013.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Conjunt de cinc passos més la creu processional. Concretament hi apareix l'escena de l'Hort, el Coronament d'Espines, l'Aixecament de la Creu, el Misteri dels Dolorsi el Sant Sepulcre. Tots haurien estat refets després de la Guerra Civil, entre 1945 i 1954, però el Sant Sepulcre conté elements més antics. El conjunt es complementa amb una creu processional que normalment es troba dins de l'església. Segons Jaume Clarà, el misteri del Sant Sepulcre, com a mínim el Crist, seria del XVIII. Anava a càrrec de la Confraria Major. Al 1828 es fan encarnar els quatre angelets, fet que indica que eren anteriors. Només el Sant Sepulcre sobrevisqué la guerra. A partir de 1945 es comencen a refer nous misteris: Hort de Getsemaní (pagesos), Coronació d'Espines (fadrins). L'Enarborament de la Creu és de 1950 (Gremi de Teixidors), obra de l'escultor vigatà Lluís Comas Bres. L'any 1962 es construeix el misteri de la Mare de Déu dels Dolors Pel que fa al pas de l'Aixecament de la Creu, apareix la llegenda de l'Estiracordetes, vinculada a l'escena que presenta el mateix pas, en la qual hauria agafat el nom del fet que els jueus estan intentant aixecar el Crist tibant la creu amb cordes.<\/p> ","codi_element":"08138-489","ubicacio":"Església parroquial de Moià","historia":"","coordenades":"41.8115700,2.0982100","utm_x":"425096","utm_y":"4629248","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80386-foto-08138-489-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80386-foto-08138-489-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80386-foto-08138-489-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-15 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80387","titol":"El Misteri del Guinya la Fava","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-misteri-del-guinya-la-fava","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquesta llegenda fa referència al misteri de l'Aixecament de la Creu, conegut popularment com l'Estiracordetes. Segurament es va construir a mitjan segle XIX. Segons la llegenda, per refer aquest pas, es va contractar un escultor de Vic i aquest va demanar que li enviessin tres homes que li servissin de model per obrar els tres jueus. Aquests homes havien de ser els més lletjos que poguessin trobar. Per aconseguir que anessin fins a la capital vigatana, se'ls va dir que havien d'anar a dur una carta a l'escultor. Es diu que un era l'avi de cal Guinya i l'altre de cal Faveta, d'aquí el nom del misteri. El tercer personatge era conegut com el Salero.","codi_element":"08138-490","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.8115700,2.0982100","utm_x":"425096","utm_y":"4629248","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Aquest misteri va ser destruït en començar la guerra civil. Després de la guerra va ser substituït per un altre, però les fesomies dels personatges ja no eren les del Guinya i el Fava.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80388","titol":"Maqueta de l'església parroquial de Santa Maria de Moià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/maqueta-de-lesglesia-parroquial-de-santa-maria-de-moia","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" Reproducció a escala 1:32 de l'església de Santa Maria, obra de Josep Fonts Canellas. És una obra feta amb pedra, amb una altura total de 2,15 m al campanar. Les teules són fetes a mà amb argila cuita. En total n'hi ha més de vuit mil. Es calcula que pesa uns 1.200 quilos. Va caldre invertir-hi 4.000 hores de feina per poder-la acabar. El 19 de febrer de 2013 va ser entregada a la parròquia per a la seva exposició.<\/p> ","codi_element":"08138-491","ubicacio":"Església de Santa Maria","historia":"","coordenades":"41.8115700,2.0982100","utm_x":"425096","utm_y":"4629248","any":"2013","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-13 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"Josep Fonts Canellas","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80389","titol":"Rètols que indicaven les cases on s'hostatjaven els militars","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/retols-que-indicaven-les-cases-on-shostatjaven-els-militars","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'unes rajoles blanques, rectangulars, però tendents a ser quadrades, que amb lletres de color blau majúscules indicaven els llocs on s'havien d'estar els càrrecs militars que arribaven a la vila a finals del segle XIX. La tropa dormia en pallisses o hostals.","codi_element":"08138-492","ubicacio":"Diversos llocs, al centre de la vila","historia":"L'acta de la sessió de l'Ajuntament de Moià del 18 de març de 1875 recull l'acord de la compra de 'lápidas correspondientes para las casas en donde deben alojarse las clases de General, Gefes, Capitanes y oficiales'. D'aquesta manera es pretenien evitar les reclamacions que es produïen quan l'aigua esborrava els senyals que prèviament s'havien fet a les cases, que es generaven quan els 'subalternos y soldados' coincidien en una mateixa casa on no es podia saber a qui tocava allotjar.","coordenades":"41.8131400,2.0972500","utm_x":"425018","utm_y":"4629424","any":"1875","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80389-foto-08138-492-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80389-foto-08138-492-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"Ajuntament de Moià","observacions":"Un dels rètols, amb la inscripció 'Gefe' es troba al número 31 del carrer de Sant Sebastià. Dos més són al carrer del Forn 27 i 30.Els rètols corresponents a la inscripció 'Capitán' es troben al Museu Rafael Casanova i als números 9 i 25del carrer Sant Sebastià. També al número 7 del Carrer del Forn, els números 12 i 14 de la Baixada del Mestre, el 28 del carrer Sant Josep i els 23 i 31 del carrer de les Joies.L'indicador 'Subno' (subalterno) es troba al carrer Sant Sebastià número 27 i al carrer Sant Pere, número 5. També a la Baixada del Mestre 10 i al carrer de la Tosca, 19.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80390","titol":"Placa commemorativa del mil·lenari de l'Església","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-commemorativa-del-millenari-de-lesglesia","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pedra rectangular, penjada a la paret sud de l'església parroquial, amb una llarga inscripció en llatí on es pot llegir la història de l'església.","codi_element":"08138-493","ubicacio":"C. Rafael Casanova","historia":"Encara que la data del mil·lennari correspondria a 1939, la placa es va col·locar en el mil·lennari de la mort del comte Sunyer (950).","coordenades":"41.8116100,2.0984200","utm_x":"425113","utm_y":"4629253","any":"1951","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"A la fotografia es pot observar el text complet.","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80391","titol":"Tomba de Manuel Rovira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tomba-de-manuel-rovira","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Li falta part de la inscripció","descripcio":"Tapa superior d'una tomba que fa 1,90 m d'altura per 65 cm d'amplada, amb una inscripció que diu 'Vas de Manuel i Ro .. ra i ca .. bai s.. 1761'. Està feta amb pedra arenisca vermella (tapàs dur).","codi_element":"08138-494","ubicacio":"C. Rafael Casanova","historia":"","coordenades":"41.8116100,2.0984200","utm_x":"425113","utm_y":"4629253","any":"1761","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80392","titol":"Tomba de Gomar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tomba-de-gomar","bibliografia":"","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Placa de pedra calcària de 87 x 87 cm, que correspon a la trapa d'una tomba, com se sobreentén de la inscrició que comença 'Assi iau lom m Gabriel Gomar MEP Dey' i una data de 1542.","codi_element":"08138-495","ubicacio":"C. Rafael Casanova","historia":"","coordenades":"41.8116100,2.0984200","utm_x":"425113","utm_y":"4629253","any":"1542","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Procedent de l'antiga església de Sant Sebastià,","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80393","titol":"Carner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carner","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Peça d'arenisca vermella (tapàs) d'1,60 m d'altura per 57 cm d'amplada, que segurament correspon a un carner o ossari, com es pot intuir de les tres cassoletes d'uns 20 cm de diàmetre connectats amb regates que acaben connectant amb l'exterior per una paret..","codi_element":"08138-496","ubicacio":"C. Rafel Casanova","historia":"","coordenades":"41.8116100,2.0984200","utm_x":"425113","utm_y":"4629253","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Podria haver format part del cementiri que estava al costat de l'església de Santa Maria, però no es pot assegurar.","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80394","titol":"Barraca 18399","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18399","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Té algun enderroc, però encara està coberta.","descripcio":"Barraca adossada a un marge, d'uns 4 x 2 m i de planta força irregular. Fa 1,70 m d'altura i està coberta per una falsa cúpula. La porta, orientada al sud-est, és de llinda plana i fa 85 x 80 cm. Part de la coberta és feta amb lloses planes. Té una fornícula al nord.","codi_element":"08138-497","ubicacio":"Extrem sud del serrat de Vilaclara","historia":"","coordenades":"41.8183100,2.0532700","utm_x":"421371","utm_y":"4630037","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"La coberta i el traçat en general d'aquesta barraca la fan força diferent de les de la zona.Codi 18399 de la Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80395","titol":"Barraca 18398","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18398","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Els sostre ha caigut i hi ha pèrdues volumètriques en diferents llocs","descripcio":"Barraca de planta rodona, coberta amb una falsa cúpula i una porta orientada a l'est. El seu diàmetre interior és de 2,60 m. El sostre està ensorrat i és possible que hagués tingut una porta de llinda plana.","codi_element":"08138-498","ubicacio":"Costa dels Moltons","historia":"","coordenades":"41.8157200,2.0528100","utm_x":"421330","utm_y":"4629750","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80395-foto-08138-498-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18398 de la Wikipedra","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80396","titol":"El Cubar de Bussanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-cubar-de-bussanya","bibliografia":"Carles Riera: 'Topònims moianesos en documents medievals'. RCatT 38\/2 (2013)","centuria":"","notes_conservacio":"Restes que caldria excavar.","descripcio":"Construcció de planta quadrada, de sis o set metres de costat, situada dalt d'un petit turó, feta amb pedres petites ben treballades, relligades amb fang o morter de calç. Es conserva tot el perímetre, i en el lloc màxim un metre d'altura. Semblaria correspondre a una torre de defensa, tot i no trobar-se en el lloc més preeminent de la vall.","codi_element":"08138-499","ubicacio":"Riba esquerra del torrent Fondo de Vilaclara, dalt d'un turó","historia":"En un capbreu de les rendes reials de Moià, de l'any 1500, Pere Joan de Bussanya declara el mas Bussanya i el mas Cubar a ell unit. Aquest darrer mas limitava pel nord amb el Solar de Vilaclara. Apareix documentat l'any 1363 en el treball de Carles Riera. En el mateix document també es parla d'un honor del Solar de Vilaclara, que limita a migdia amb el torrent que passa i discorre sobre les cases de l'Arnau Cuba (dit torrent Lavanera), a ponent hi ha dos molins (segurament els del Solà de Sant Esteve). Hauria estat establert l'any 1291.","coordenades":"41.8169100,2.0574200","utm_x":"421714","utm_y":"4629878","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80396-foto-08138-499-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"El pendent cap al torrent està ocupat per antigues feixes, però no es descarta que hi hagués hagut algun altre edifici.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80397","titol":"Barraca 18387","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18387","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Sembla reconstruïda","descripcio":"Barraca aèria de planta rodona (2,10 m de diàmetre interior), coberta amb falsa cúpula (uns tres metres d'altura màxima) i amb una porta de llinda plana al sud-est (1,35 m x 0,80 m). Presenta dues petites finestres a les bandes nord i sud. Paret de 75 cm de gruix.","codi_element":"08138-500","ubicacio":"Solell de la Barraca, entre Clapers i el Masot","historia":"","coordenades":"41.8006400,2.1245600","utm_x":"427272","utm_y":"4628012","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80397-foto-08138-500-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Sembla que hagi estat restaurada i recrescuda.Codi 18387 de la Wikipedra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80398","titol":"El Casalot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-casalot-8","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Restes molt emboscades i desfigurades.","descripcio":"Restes d'una masia, fonamentalment la base dels murs perifèrics i algun d'interior. A simple vista s'hi aprecia una forma tendent a quadrangular, d'uns 10 m de costat. La part millor conservada seria la sud-oriental, on es troba una cantonada i els murs fan més de 70 cm de gruix. A la banda sud s'observa un petit mur fet amb la tècnica de l'opus spicatum, tot i que molt bast.","codi_element":"08138-501","ubicacio":"Riba dreta del torrent del Casalot, al serrat de la Burra","historia":"Es descarta que es tracti de l'antic mas Casals, que posteriorment es va convertir en el Masot.","coordenades":"41.8014200,2.1269700","utm_x":"427473","utm_y":"4628097","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80398-foto-08138-501-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Les runes es troben en un petit bosquet amb unes grans alzines, algunes de les quals havien crescut sobre els murs.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80399","titol":"Barraca 18397","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18397","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Enderroc pràcticament total","descripcio":"Barraca de planta quadrada, adossada a un marge, d'uns 3 metres de costat. Coberta amb una falsa cúpula i amb una entrada de llinda plana al sud (55 cm d'amplada). Els murs feien 65 cm de gruix i estaven fets de pedra i fang.","codi_element":"08138-502","ubicacio":"Pla de la Torreta","historia":"","coordenades":"41.8169800,2.1110600","utm_x":"426169","utm_y":"4629838","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18397 de la Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80400","titol":"Barraca 18396","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18396","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Segurament restaurada","descripcio":"Barraca exempta, de planta rodona i coberta amb falsa cúpula, amb una porta de llinda plana orientada al sud.","codi_element":"08138-503","ubicacio":"Els Picanyols","historia":"","coordenades":"41.8224200,2.1074400","utm_x":"425875","utm_y":"4630445","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18396 de la Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80401","titol":"Murs del molí del Pujol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/murs-del-moli-del-pujol","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Sovint el tapa la vegetació","descripcio":"Conjunt de murs per aguantar un camp format per un conjunt de 15 arcs rebaixats fets amb pedra local disposada a plec de llibre. La part interior de l'arc ha estat reblerta amb pedres que aguanten la terra del camp i afavoreixen el seu desaiguat. S'estenen durant una quarantena de metres de llargada i fan 2 m d'amplada i 1,50 m d'altura.","codi_element":"08138-504","ubicacio":"Al nord del molí del Pujol, tocant a la riera","historia":"","coordenades":"41.8228000,2.0988500","utm_x":"425162","utm_y":"4630495","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80401-foto-08138-504-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"D'aquesta mena d'arcs per aguantar els camps, a Moià n'hi ha en alguns altres llocs, però no en tanta quantitat. Sembla que només eren comparables uns que hi havia al carrer del Vall. Actualment s'en conserven tres sota el parc Municipal, just a sobre de l'aparcament del carrer Santa Magdalena, i 4 rnés en un hort del carrer Salt. Al principi es va pensar que no fos un aqüeducte per dur aigua al molí, però després es va poder saber que aquest anava per sobre del traçat del mur.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80402","titol":"Escola Pia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escola-pia","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Edifici abandonat i tancat","descripcio":"Edifici de planta rectangular, cobert amb una teulada a dues aigües, orientat del NO al SE. Per la banda de llevant dona a la carretera de l'Estany, mentre per la banda de ponent té accés des de la plaça de l'esglesia dels Escolapis. A la banda de la carretera, apareixen sis portes fetes amb arc rebaixat i sis finestres quadrades amb uns petits frontons neoclàssics que actualment es troben tapades. Per la façana principal, només presenta un pis, amb la porta principal, dues finestres i una porta secundària. De tota manera, té un cos annex al sud dividit en tres pisos amb 5 finestres i 1 porta de servei. La porta principal té un aire noucentista, amb columnes adosades de planta quadrada, un fris on es pot llegir 'Escola Pia' i un frontó triangular. Als peus de la porta principal figura escrita la data de 1956.","codi_element":"08138-505","ubicacio":"Avda Escola Pia, 14, al costat de l'escola actual","historia":"L'any 1683 el rei signava el permís perquè els Escolapis construïssin una escola a Moià. Després de diversos canvis, i com a record dels dos-cents anys de la fundació, es projectà un edifici d'aules independent a la vora de la carretera de l'Estany que s'inaugurarà el 14 de setembre de 1903.","coordenades":"41.8136700,2.0960800","utm_x":"424921","utm_y":"4629483","any":"1903","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80402-foto-08138-505-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"A la part de dalt hi havia tres aules i a sota s'hi va construir un teatre per a ús intern de l'Escola, tot i que va tenir una durada efímera.","codi_estil":"106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80403","titol":"Casa de l'avinguda Escola Pia 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-lavinguda-escola-pia-3","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Sembla deshabitada.","descripcio":"Casa amb planta baixa i dos pisos, amb sortida a la carretera de l'Estany i un pati pel darrere que dona a les escales que pugen al col·legi dels Escolapis. A la planta baixa hi ha un portal de mig punt rebaixat, fet amb cinc dovelles. Al primer pis, una finestra feta amb llinda plana sense cap dibuix ni inscripció, treballada en tapàs. En el pìs superior, hi ha una finestra més petita, de les mateixes característiques. A la llinda de la porta principal hi havia un nom, que avui dia resulta pràcticament il·legible, i una data que diu '173?'. Per això suposem que la casa es va construir als anys trenta del segle XVIII.","codi_element":"08138-506","ubicacio":"Avinguda Escola Pia, 3","historia":"","coordenades":"41.8133800,2.0963400","utm_x":"424942","utm_y":"4629451","any":"173?","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Sembla que està deshabitada","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80404","titol":"Rajoles de l'Àngel de la Guarda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rajoles-de-langel-de-la-guarda","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de sis rajoles quadrades, disposades en tres fileres de dues rajoles cadascuna, on es representa un àngel brandint una espasa, situat damunt d'una petita peanya que té dibuixats dos caps d'àngel que surten d'enmig d'un núvol. Aquest núvol tapa els peus de l'àngel. L'àngel porta dues ales i una corona a la seva mà esquerra. A sota, una inscripció diu 'El Sto ANGEL de la Guarda'.","codi_element":"08138-507","ubicacio":"Cruïlla entre el carrer de la Coma i la Baixada del Merstre","historia":"Varen ser-hi col·locades modernament pel propietari de la casa, que és antiquari. Són de procedència desconeguda. La casa correspon a la del notari Joaquim Otzet i Coromines, hereu del mas Coromines, mort el 1906,","coordenades":"41.8123500,2.0968600","utm_x":"424984","utm_y":"4629336","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80405","titol":"Fornícula amb rajoles dedicades a Sant Josep de Calassanç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fornicula-amb-rajoles-dedicades-a-sant-josep-de-calassanc","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Entre la paret de l'Escola Pia i el convent dels Escolapis es va construir un mur amb una porta d'arc rebaixat, amb una falsa teulada triangular a la part superior. Just aquí hi ha una petita capelleta, amb la part superior feta amb arc rebaixat i un petit ràfec d'obra on s'encabeix la imatge de Sant Josep de Calassanç, patró dels escolapis. El conjunt està format per 30 rajoles, que simulen un arc rebaixat aguantat per dues columnes, a l'interior del qual trobem una petita peanya amb el sant, cobert amb túnica i aureola, que supervisa la lectura d'un infant. Aquest sosté un llibre obert a les seves mans i està situat sobre una pedra amb una llegenda al·lusiva al fet que l'ensenyament és la base fonamental per als ensenyaments de l'església.","codi_element":"08138-508","ubicacio":"Arc entre l'Escola Pia i l'exconvent","historia":"","coordenades":"41.8134600,2.0960100","utm_x":"424915","utm_y":"4629460","any":"XX","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80405-foto-08138-508-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80406","titol":"Cal Teuler","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-teuler-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran casa de poble, amb planta baixa i dos pisos. A la planta baixa trobem dues grans portes de llinda plana (possiblement més modernes) i una portalada d'arc de mig punt feta amb dovelles de tapàs. Al primer pis hi ha dues finestres i un balcó, i al segon, tres finestres de mida més petita. A l'extrem nord de la teulada s'observa una lluerna que sobresurt del sostre. A la llinda de la porta podem llegir 'Miquel Tartera lo any 1701'. segurament la data de la seva construcció.","codi_element":"08138-509","ubicacio":"Plaça Carreró, 2","historia":"","coordenades":"41.8122400,2.0987700","utm_x":"425143","utm_y":"4629322","any":"1701","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80406-foto-08138-509-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80406-foto-08138-509-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80407","titol":"Barraca 18408","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18408","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Sostre caigut","descripcio":"Barraca de planta rectangular (2,30 x 3,80 m), aïllada, amb una porta de llinda plana feta amb pedra i un tronc d'arbre, orientada al nord (50 cm d'amplada). Les parets fan 60 cm de gruix. L'interior és força irregular (és més ampla del mig que dels extrems). Estava coberta amb una falsa cúpula allargada. Al final hi ha un calaix de 40 x 80 x 50 cm, que podria ser interpretat com una fornícula o com una xemeneia. El sostre està caigut, però hauria tingut una altura màxima d'1,70 m. Té una petita finestra a la banda occidental, tocant a la porta d'entrada.","codi_element":"08138-510","ubicacio":"la Baga Cerdana","historia":"","coordenades":"41.7876000,2.0414900","utm_x":"420355","utm_y":"4626638","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18408 de Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80408","titol":"Barraca 18409","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18409","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Enderroc pràcticament total","descripcio":"Restes d'una antiga barraca adossada a un marge, molt petita (2,20 x 1,20 m). Tenia una porta al sud-oest que feia 50 cm d'amplada. El sostre està caigut.","codi_element":"08138-511","ubicacio":"Torrent de la Baga Cerdana, riba esquerra","historia":"","coordenades":"41.7882500,2.0373400","utm_x":"420011","utm_y":"4626714","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80408-foto-08138-511-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Se suposa que la coberta era de falsa cúpula i la porta de llinda plana.Codi 18409 de la Wikipedra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80409","titol":"Barraca 9522 - Horta de la Casa Nova de la Coma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-9522-horta-de-la-casa-nova-de-la-coma","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La barraca està esfondrada i part del volum perifèric també.","descripcio":"Espai tancat per un mur, d'uns 40 x 80 m, de forma arrodonida, a tocar del torrent, amb una porta d'accés a la banda sud-oest. Al costat de ponent hi ha les restes d'una barraca adossada al marge, de planta irregular però tendent a rectangular, de 2,30 x 3,20 m, i una altura d'uns dos metres. La coberta era una falsa cúpula i tenia una porta a l'est, actualment enderrocada, que donava a l'interior de la zona d'horta. Té una petita finestra a la banda sud, fet que li permetia veure la porta d'accés al conjunt tancat. Una mica més al sud hi ha un ampli pont d'un sol arc que permet accedir al mas de la Casa Nova.","codi_element":"08138-523","ubicacio":"Al nord de la Casa Nova de la Coma","historia":"","coordenades":"41.7856500,2.1108500","utm_x":"426116","utm_y":"4626360","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80409-foto-08138-523-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80409-foto-08138-523-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Una horta de carácterístiques semblants es troba aigües amunt, al sud del Prat. Era coneguda com a Horta del Prat i conté un edifici de principis del segle XX, molt refet en els darrers anys.Codi 9522 de la Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80410","titol":"Mas Güell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-guell","bibliografia":"'Pàgines d'història moianesa i curiositats del temps vell'. Modilianum, VIII (juliol de 1967), p. 137.","centuria":"","notes_conservacio":"Espai cobert per la vegetació","descripcio":"Restes de parets situades en una zona no massa pendent de l'Obaga de la Torre. S'hi endevina la presència d'un edifici, confirmat per informació oral. A l'interior de les restes, destaca una petita barraca o refugi.","codi_element":"08138-524","ubicacio":"A ponent de Sant Pere de Ferrerons, a l'altra banda del torrent de les Graus","historia":"Segons ens diuen des de la Granoia, la casa es deia mas Güell. Segons mossèn Pere Bertran , es va abandonar al 1357 a conseqüència de la pesta negra. Ja no apareix en el nomenclàtor de 1860.","coordenades":"41.8279500,2.1320800","utm_x":"427927","utm_y":"4631038","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80411","titol":"Barraca 9710","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-9710","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Presenta pèrdues volumètriques:","descripcio":"Barraca aèria aïllada de planta quadrada (1,10 m de costat a l'interior), més aviat un precari refugi cobert amb una falsa cúpula. Té una porta a l'oest. Les parets fan uns 70 cm de gruix. Es troba situada enmig de les runes d'una antiga masia, però no sembla que correspongui a cap estança d'aquesta: sobretot la falsa cúpula fa pensar en un edifici independent construït amb posterioritat a l'abandonament de la masia.","codi_element":"08138-525","ubicacio":"A ponent de Sant Pere de Ferrerons, a l'altra banda del torrent de les Graus","historia":"","coordenades":"41.8279500,2.1320800","utm_x":"427927","utm_y":"4631038","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80411-foto-08138-525-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 9710 de la Wikipedra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80412","titol":"Barraca 2857","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2857","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Enderroc total","descripcio":"Base d'una barraca de planta rodona, amb porta al sud, actualment enderrocada. Només es conserva mig metre d'alçada.","codi_element":"08138-526","ubicacio":"Pla Gran","historia":"","coordenades":"41.8000800,2.1333100","utm_x":"427998","utm_y":"4627943","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Tot i que fa l'aparença que fos una barraca en construcció, testimonis orals ens indiquen que es va enderrocar.Codi 2857 de la Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80413","titol":"Font Gargot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-gargot","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font d'obra que raja d'una petita esquerda. La seva aigua és recollida en un petit cossiol a l'interior d'un petit edifici de llinda plana.","codi_element":"08138-527","ubicacio":"Torrent del Gai, al nord de la Casa Nova del Prat","historia":"","coordenades":"41.7917200,2.1181800","utm_x":"426732","utm_y":"4627027","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80414","titol":"Hospital de Moià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hospital-de-moia","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Edifici inexistent. El que ara hi ha es va fer de nova planta.","descripcio":"Tal com descriu l'inventari de patrimoni de Catalunya, havia estat un conjunt de cases situat a la Plaça del mateix nom. L'entrada es feia per un portal rectangular. El cos de l'edifici era articulat en planta baixa i dos pisos. Els dos superiors obrien a l'exterior amb balcons de secció rectangular amb barana senzilla de ferro. En el primer pis hi havia una fornícula amb una talla de Jesucrist en el seu interior. Al costat de l'edifici a mà dreta aixecada l'any 1879, hi havia hagut la capella, de nau única.","codi_element":"08138-528","ubicacio":"Plaça de l'Hospital","historia":"En un apunts de Mn. Dalmau, se'ns cita que les monges carmelites es presentaren a Moià el 13 de setembre de 1848 i d'aquesta data ve la fundació de les mateixes. Obriren l'hospital el primer d'octubre del mateix any, quedant com a superiora la Mare Maria Llobet de Sant Josep.","coordenades":"41.8117000,2.0993900","utm_x":"425194","utm_y":"4629262","any":"1848","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"La descripció correspon al que en diu l'Inventari de Patrimoni de Catalunya. L'edifici, però, va ser derruït i construït de nou en les darreres dècades.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80415","titol":"Casa del carrer la Tosca, número 32","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-la-tosca-numero-32","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de carrer, amb un habitatge i un petit magatzem a la planta baixa, i un habitatge a la primera. A sobre hi ha una mena de golfes, amb finestres estretes. A la planta baixa hi ha dues portes a peu de carrer i una finestra, mentre a la primera planta hi trobem dues finestres emmarcades per figures rectilínies que sobresurten de la paret i un empedrat arrodonit a la part superior que recorda alguns detalls modernistes. La factura de la casa sembla ser més aviat modernista, però amb alguns detalls retardataris.","codi_element":"08138-529","ubicacio":"Carrer Tosca, 32","historia":"Segons dades del Cadastre, la casa es va construir l'any 1900 i es va reformar el 1965.","coordenades":"41.8103700,2.0966400","utm_x":"424964","utm_y":"4629117","any":"1900","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80415-foto-08138-529-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80415-foto-08138-529-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80416","titol":"Cal Fullaraca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-fullaraca","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Casa deshabitada, que ha patit reformes recentement que han desfigurat la portalada principal.","descripcio":"Casa de carrer típica del segle XVIII, amb planta baixa i dos pisos (segurament el superior eren unes golfes). Està feta amb pedra poc treballada. A la planta baixa hi ha la porta i una finestra que donen al carrer, amb llindes planes fetes de tapàs. A la llinda de la porta figura la data de 1722. Sobre la porta hi ha una finestra corresponent al primer pis, també de llinda plana. La finestra del pis superior també és de llinda plana, i de mides menors. La coberta és feta amb teules.","codi_element":"08138-530","ubicacio":"C. Tosca, 26","historia":"Segons la llinda de la porta i la data que figura al Cadastre, la casa es va construir l'any 1722. Hauria estat reformada totalment al 1870.","coordenades":"41.8105700,2.0966900","utm_x":"424968","utm_y":"4629139","any":"1722","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80416-foto-08138-530-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"En aquesta casa va néixer la mare del tenor Francesc Viñas.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80417","titol":"Col·lecció religiosa del Museu Episcopal de Vic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-religiosa-del-museu-episcopal-de-vic","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Conjunt format per peces de retaule, frontals d'altar, hostier, medalles i peces litúrgiques procedents de Sant Pere de Ferrerons.<\/p> ","codi_element":"08138-531","ubicacio":"Plaça del bisbe Oliba, 3. 08500 Vic","historia":"","coordenades":"41.8289800,2.1288800","utm_x":"427663","utm_y":"4631155","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-17 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80418","titol":"Col·lecció arqueològica procedent de Moià al MEV","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-arqueologica-procedent-de-moia-al-mev","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Conjunt format per un punyal, dues peces de collar, 34 fragments de ceràmica i una punta procedents del dolmen de Puig-rodó.<\/p> ","codi_element":"08138-532","ubicacio":"Plaça del bisbe Oliba, 3. 08500 Vic","historia":"","coordenades":"41.8132200,2.1569600","utm_x":"429977","utm_y":"4629382","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-17 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80419","titol":"Imatge de Sant Josep i el nen Jesús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/imatge-de-sant-josep-i-el-nen-jesus","bibliografia":"","centuria":"XVII?","notes_conservacio":"","descripcio":"Imatge de Sant Josep, vestit amb una capa o toga, que va de la mà d'un infant que porta a la seva mà dreta una bola rodona. A la mà esquerra, el sant duu una peça metàl·lica allargada, com un bastó. La imatge està sobre una peanya on es pot llegir la data de 1620 (però no es pot assegurar que la peça sigui original). Tot plegat es troba dins d'una fornícula de teulada ondulada, força abarrocada, i ocupa la cantonada del campanar de l'església de Sant Josep (ara Auditori).","codi_element":"08138-533","ubicacio":"Capella de Sant Josep, actualment Auditori de Moià","historia":"","coordenades":"41.8126800,2.0949200","utm_x":"424824","utm_y":"4629375","any":"1620","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Una de les campanes de l'església també és de l'any 1620.","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80420","titol":"Creu gravada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-gravada","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria assegurar que no es malmetés en eixamplar la pista","descripcio":"Gravat insculpit en una pedra que representa una creu de dos braços pràcticament igual de llargs (60 cm d'altura i 55 cm d'amplada), feta amb un doble traç i amb les puntes arrodonides (creu flordelisada). A les puntes hi ha una mena de borles arrodonides que recorden en alguna manera les creus romàniques, tot i que segurament són molt posteriors En el mateix bloc, a la part inferior, hi ha una creu llatina d'uns 20 cm d'altura, aquest cop gravada puntejant la roca amb un objecte punxegut.","codi_element":"08138-534","ubicacio":"Pista que va del Pla de Maria al Rourell","historia":"","coordenades":"41.8332900,2.0638800","utm_x":"422270","utm_y":"4631690","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80420-foto-08138-534-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80421","titol":"Barraca 18478","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18478","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Parcialment enderrocada a la part nord exterior","descripcio":"Barraca aèria aïllada, de planta rodona (2,10 m de diàmetre interior per 1,80 m d'altura), amb una porta de llinda plana a l'oest (1,10 m altura i 60 cm d'amplada). Té una petita finestra a l'est. Està coberta per una falsa cúpula.","codi_element":"08138-535","ubicacio":"Camp al sud-est del molí del Perer","historia":"","coordenades":"41.8414900,2.0624000","utm_x":"422157","utm_y":"4632602","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80421-foto-08138-535-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18478 de la Wikipedra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80422","titol":"Barraca 18479","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18479","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"El sostre està parcialment caigut","descripcio":"Barraca aèria adossada a un marge, de planta rodona (2,70 m de diàmetre interior i 1,70 m d'altura), amb una porta de llinda plana al sud que fa 1,50 m d'altura i 0,75 m d'amplada. Està coberta amb una falsa cúpula. Presenta dues finestres, una al nord-oest i l'altra a l'est. Els murs fan 70 cm de gruix.","codi_element":"08138-536","ubicacio":"Serrat de Coromines, sobre el Solà de la Vila","historia":"","coordenades":"41.8268700,2.0697300","utm_x":"422748","utm_y":"4630972","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80422-foto-08138-536-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80422-foto-08138-536-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Codi 18479 de la Wikipedra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80423","titol":"Forns de guix del torrent de Ribaus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forns-de-guix-del-torrent-de-ribaus","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Estan molt malmesos i plens de vegetació","descripcio":"Dues estructures de planta irregular (en algun tram semblen haver estat rodones, però algunes parets tenen aparença recta), de 2 x 1 m, fetes amb pedres de gres vermell (tapàs), excavades en el marge de la riba dreta del torrent. Escassos metres per sobre dels fons hi ha un aflorament de guixos, amb una galeria que penetra a l'interior, però no es pot assegurar que sigui artificial.","codi_element":"08138-537","ubicacio":"Torrent de Ribaus","historia":"","coordenades":"41.8247300,2.0498000","utm_x":"421091","utm_y":"4630753","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80423-foto-08138-537-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80423-foto-08138-537-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80424","titol":"Barraca 18542","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18542","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Presenta pèrdues volumètriques:","descripcio":"Petita barraca, més aviat un precari refugi, enganxada a un mur de pedra que sembla que delimiti el torrent de la part que es podia conrear, de planta irregular encara que tendeix a ser rectangular. Fa aproximadament 1 x 1,5 m a l'interior. Té una porta de llinda plana a l'est i està coberta per una falsa cúpula.","codi_element":"08138-538","ubicacio":"Horta de Bussanya","historia":"","coordenades":"41.8186500,2.0468500","utm_x":"420838","utm_y":"4630081","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"Segurament forma part de l'Horta de Bussanya.Codi 18542 de la Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80425","titol":"Barraca 18543","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18543","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta rodona completament excavada dins d'un marge. Fa 2,20 m de diàmetre interior i té una altu7ra d'uns 3 m. Presenta una porta ofientada al sud-oest, de llinda plana que fa 1,65 m x 0,90 m. Té un corredor d'un metre i mig per accedir a l'inteiror. Està coberta per una falsa cúpula. El primer metre de la part inferior està tallada a la roca mare. Hi ha una fornícula sobre la porta, per la part interior.","codi_element":"08138-539","ubicacio":"Riera de Malrubí, un metres per sota de la Resclosa del molí del Solà de Sant Esteve","historia":"","coordenades":"41.8197200,2.0478500","utm_x":"420923","utm_y":"4630198","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"El fet que la part inferior estigui tallada a la roca, presenti planta rodona i el corredor d'entrada, d'un metre i mig, va pensar que antigament havia estat un forn de calç o de guix.Codi 18543 de la Wikipedra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80426","titol":"Forn de Malrubí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-malrubi","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Està molt emboscat","descripcio":"Estructura quadrada de 3,30 m de costat i uns 4 metres d'altura, amb un collarí fet de pedra a la part superior. Presenta una obertura a la banda oest, la que dona a la riera. A les parets de l'interior hi ha mostres de rubefacció. Per les rodalies s'observen algunes restes de teula.","codi_element":"08138-540","ubicacio":"Riera de Malrubí, a tocar de l'element de la fitxa 539","historia":"","coordenades":"41.8197600,2.0478900","utm_x":"420926","utm_y":"4630203","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80426-foto-08138-540-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/80426-foto-08138-540-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"A primer cop d'ull semblaria una antiga teuleria o forn d'obra, però no s'hi aprecien els dos pisos característics ni tampoc l'enreixat que els separava. Això fa pensar que no fos un forn de calç, però els forns de calç de planta quadrada no s'han descrit. Potser podria tractar-se d'un forn de guix. En tot cas, caldria netejar la zona per provar d'afinar més la seva classificació tipolòtica.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80427","titol":"Resclosa del molí del Solà de Sant Esteve","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/resclosa-del-moli-del-sola-de-sant-esteve","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Molt perdut entre la vegetació","descripcio":"Resclosa que duia l'aigua al molí del Solà de Sant Esteve, amb prou feines d'un metre d'altura. Antigament havia fet un embassament d'una certa mida, però actualment la presa està trencada. A la banda de ponent es troba el cap-rec i l'inici del rec.","codi_element":"08138-541","ubicacio":"Riera de Malrubí","historia":"","coordenades":"41.8208800,2.0479800","utm_x":"420935","utm_y":"4630327","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"El cap-rec i l'inici del rec es troben a la riba dreta, per tant fora del municipi de Moià, però la resclosa en sentit estricte ocupa tot el llit del torrent.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80428","titol":"Festa de la Cabra d'Or","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-la-cabra-dor","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Festa de caràcter popular, emmarcada dins de la Festa Major. Recull diferents elements folklòrics i referents històrics centrats a la vila de Moià per convertir-los en una manifestació festiva i participativa que pretén ser del gust de tota la població. La festa es desenvolupa durant dos dies, i es passa la nit a les rodalies del castell de Clarà, amb espectacles i jocs preparats expressament per a l'ocasió. La festa acaba amb l'apedregament d'en Planella, antic senyor de Moià, un sopar i un ball de fi de festa.","codi_element":"08138-542","ubicacio":"","historia":"Segons lacabrador.cat, aquest esdeveniment pretén recrear alguns fets històrics, com la revolta d'Aissó (any 826) i la història de la família Planella, tot això entrelligat amb elements folclòrics (com la llegenda del dolmen de la Grossa).","coordenades":"41.8115300,2.0939100","utm_x":"424738","utm_y":"4629248","any":"2010","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80429","titol":"Cista de Puig Espelta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cista-de-puig-espelta","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cista d'1,30 m de llarg i 0,70 m d'amplada, orientada d'est a oest, formada actualment per tres lloses de 15 cm de gruix que sobresurten molt poc del terreny.","codi_element":"08138-543","ubicacio":"Serrat de l'Espelta","historia":"Va ser descobert per J. Surroca a principis dels anys 60. Ell mateix el va excavar, i hi aparegué ceràmica, fragments de pasta negra amb bast desgreixant i superfície llisa; valva de pecten perforada per a ser utilitzada com a penjoll i un esquelet sencer ajagut sobre el costat dret, amb les cames doblegades i el crani orientat a l'oest.","coordenades":"41.8386200,2.1358000","utm_x":"428248","utm_y":"4632220","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Francesc Roma","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"80552","titol":"Torre de Vilaclara","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-vilaclara","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria consolidar i netejar els murs que queden de gran potència.","descripcio":" Torre de planta octagonal (8 costats), de 5,20 m d'amplada. Cada costat fa 1,40 m i quatre d'ells estan sencers. La seva cronologia és indefinida. Està feta amb carreus poc treballats relligats amb fang, tot i que en algun indret es va fer servir el morter de calç. Havia tingut dos pisos (es veuen els assentaments de les bigues que delimitaven el pis). Al pis superior es conserven 4 petites finestres espitllerades. El conjunt està arrebossat amb ciment per dins i sobretot per la part de fora. Podria haver tingut una porta a la banda de llevant. Al voltant hi ha rajoles rectangulars i planes escampades arreu.<\/p> ","codi_element":"08138-160","ubicacio":"Al nord-oest de la vila. Trencant direcció Solà de la vila. Camí no asfaltat.","historia":" La cronologia d'aquesta torre és indefinida.<\/p> ","coordenades":"41.8201239,2.0580754","utm_x":"421773","utm_y":"4630233","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-20 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Casinos","autor_element":"","observacions":"S'ignora la funcionalitat que podria haver tingut, així com la cronologia.També se l'anomena la Caseta Blanca.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"96097","titol":"Barraca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-89","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Les pedres de la coberta estan caigudes perdent la forma de cúpula.","descripcio":" Barraca aèria aïllada de planta circular i coberta amb falsa cúpula, tot i que actualment es troba col·lapsada. Encara es conserva l'entrada de porta de llinda plana.<\/p> ","codi_element":"08138-544","ubicacio":"","historia":" La presència de nombroses barraques de pastor en aquesta zona es pot relacionar també amb el fet de ser un lloc de pas de transhumància.<\/p> ","coordenades":"41.8019200,2.1061900","utm_x":"425747","utm_y":"4628170","any":"","rel_municipis":"08138","municipi_nom":"Moià","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08138\/96097-barraca.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-03-22 00:00:00","autor_fitxa":"Ana Requejo Alonso","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"85823","titol":"Molí d'Altimires","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-daltimires","bibliografia":"Anònim 'Sender de la Riera d'Oló. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura i patrimoni. Ruta 4' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS-PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya; Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 32. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 72, 98-99, 104, 107, 114, 163-164, 217.","centuria":"XIII-XVIII","notes_conservacio":"Torre consolidada recentment. Habitatge en ruïna","descripcio":"Antic molí fariner que té la particularitat de ser al mateix temps una torre de defensa medieval. Es troba emplaçat vora la riera d'Oló, en un punt estratègic on hi havia una cruïlla del camí que anava d'Oló a Sant Joan d'Oló i que en aquest punt travessava la riera per una palanca. La resclosa on es feia la captació d'aigües del molí no s'ha conservat, però devia estar un quilòmetre aigües amunt. Del rec tan sols se'n conserven rastres als 80 m del tram final, al nord del camí. La torre de defensa i el molí van conviure des del principi. Així ens ho fa pensar el fet que la torre és una construcció unitària bastida en una sola fase, i no s'hi aprecien modificacions. Més endavant (probablement als segles XVII-XVIII) s'hi adossà al nord-oest la casa que servia com a habitatge del moliner. El conjunt, doncs, consta de les restes de la bassa, la torre-molí i l'habitatge semi-derruït. La bassa es troba al costat sud-est i se'n conserva tan sols el mur adossat a la torre, que era el més sòlid perquè havia d'aguantar la pressió de l'aigua. S'hi poden veure uns carreus en disposició semi-circular que corresponen al pou per on l'aigua queia cap al carcabà, però el forat és actualment colgat i cobert de vegetació. L'aigua del rec entrava a la bassa pel nord-est, a l'altre costat del camí. La torre-molí és una construcció perfectament regular i molt sòlida que s'ha conservat sencera, tot i que tenia alguns esvorancs i ha estat parcialment reconstruïda, especialment a la façana principal. És de planta quadrada i té quatre pisos, incloent-hi el nivell subterrani del carcabà. Per la seva tipologia podria datar-se als segles XIII-XV. L'aparell és fet amb carreus irregulars només desbastats però disposats en filades. L'accés principal és encarat vers el camí. Té una porta i una finestra superior amb una interessant llinda decorada amb el gravat de dues roses sexifòlies i una creu sobre un triangle. Les roses de sis fulles solen considerar-se una reminiscència del culte precristià al Sol. Però una altra interpretació, no necessàriament incompatible amb l'anterior, és que les dues circumferències al·ludeixen a les dues moles del molí. Així ho interpretava almenys un membre de la família Altimires que va decorar una llinda de la seva casa al poble d'Oló amb dues rodes que representen en aquest cas ben clarament les d'un molí. A la torre hi trobem altres elements petris de qualitat, com dos brancals de la porta principal amb motllures i, a la façana nord-oest, una finestreta amb arc monolític de punt rodó. Això indica que l'edifici tenia una certa rellevància des dels seus inicis. Al mateix temps, el seu caràcter defensiu és ben marcat per la presència d'espitlleres en tots els murs, i especialment a la part superior de la torre. En el nivell subterrani de la torre hi ha el carcabà, on l'aigua feia moure la roda. Al seu damunt hi ha una planta semi-soterrània, coberta amb volta de pedra. Aquí és on hi havia la instal·lació del molí, de la qual encara es conserva la mola sotana. També hi ha un arc apuntat, actualment tapiat, que comunicava amb el pou per on l'aigua queia cap al carcabà. Al seu damunt hi ha la planta baixa, accessible des del camí. També és coberta amb volta de canó i conserva restes d'una escala que conduïa al pis superior. El mur posterior presenta un gran esvoranc. La sortida del carcabà es troba uns metres enllà de la torre. L'habitatge del moliner queda adossat a la torre per ponent. Se'n conserven bàsicament els murs d'un dels angles fins a l'alçada de la coberta. Devia tenir dues plantes, i l'interior estava dividit en dues estances més una altra de posterior. És una construcció més senzilla que la de la torre, i per la seva tipologia podria datar-se als segles XVII-XVIII. A tocar de la riera s'ha conservat una curiosa estructura amb unes escales i una gran cadena que pertanyia a una palanca per travessar la riera. Perquè no se l'emportessin les riuades tenia un curiós sistema basculant o mòbil.","codi_element":"08258-1","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"El fet de combinar una torre de defensa amb un molí és totalment atípic, però considerem que aquesta construcció fou concebuda amb aquesta doble funció ja des del seu inici. Hi ha qui creu, però, que el molí s'hi hauria instal·lat posteriorment. En tot cas, la funció com a torre de defensa és ben clara, i estava relacionada amb la posició estratègica de l'indret, que es troba en una cruïlla on el camí d'Oló a Sant Joan d'Oló travessava la riera per una palanca. Per la tipologia de la torre es podria datar entorn dels segles XIII-XIV. Tot i que no en coneixem dades documentals, cal suposar que en un principi era possessió del senyor del terme, ja que en època medieval els molins solien ser monopoli dels senyors, i més tenint en compte que la torre complia funcions defensives auxiliars del castell. La família Altimires devia encarregar-se de fer anar el molí Tal vegada ho feien el Salvador o Berenguer d'Altimires que apareixen citats en un llistat de caps de casa que van participar en una reunió feta el 1394 per tractar de la redempció del terme d'Oló. Amb el temps la família devia aprofitar els drets adquirits i el molí va quedar com una propietat del mas Altimires. De tot això se'n dedueix que la família Altimires tenia un tracte de proximitat amb els poders vinculats a la senyoria del castell d'Oló i, per tant, ja des d'antic aquest mas situat a un quilòmetre aproximadament del molí va ser un dels més importants del terme. No es pot descartar que el Molí d'Altimires tingués alguna relació amb les infraestructures hidràuliques que ara formen part del el Molí del Coix, riera amunt i als peus del nucli d'Oló. Allà hi ha un interessant aqüeducte de datació desconeguda i un rec que travessa la roca, unes obres de força rellevància per a un simple molí particular. Per la cota d'altitud es pot deduir que el punt de captació d'aigües del molí d'Altimires devia trobar-se en aquella zona. Als segles XVII-XVIII es devia construir la casa del moliner, adossada a la torre. El molí va seguir funcionant fins el final del segle XIX. Encara una àvia de l'actual propietari d'Altimires l'havia vist en actiu. Recentment, la torre del molí ha estat objecte d'una obra de consolidació (se n'ha reconstruït la part del portal principal, que es trobava derruïda) i s'ha adequat com un punt d'interès d'una de les rutes al voltant d'Oló.","coordenades":"41.8647500,2.0240500","utm_x":"419003","utm_y":"4635220","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85823-foto-08258-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85823-foto-08258-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85823-foto-08258-1-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-17 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"El Molí d'Altimires forma part del Sender de la Riera d'Oló (Ruta 4) i compta amb bancs i un plafó informatiu del PEIN del Moianès.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85824","titol":"Molí del Pla 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-pla-2","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS-PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya; Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 30-31.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En estat de semi-ruïna. Coberta esfondrada","descripcio":"Molí fariner que forma part d'un conjunt de dos molins situats molt a prop l'un de l'altre, a uns 50 m. Estan emplaçats a tocar de la Riera del Molí, en el seu pas per sota de Sant Feliu de Terrassola, en una fondalada estreta i de difícil accés. Aquest molí, anomenat número dos, era la instal·lació principal que acollia també l'habitatge del moliner. Es troba vora un espectacular salt d'aigua natural de la riera d'uns 10 m d'alçada. D'aquesta manera, tot i l'escàs cabal de la riera el marcat desnivell proporcionava força al salt d'aigua del molí. Aquest molí consta de la bassa i l'edificació pròpiament del molí, on hi havia també l'habitatge del moliner. La bassa és al costat sud i se'n conserven els murs nord i est. El rec que omplia la bassa havia de venir paral·lel a la riera i se'n pot intuir alguna traça però de seguida es perd. La resclosa devia trobar-se no gaire lluny, aproximadament uns 200 metres riera amunt, però no sembla que s'hagi conservat. Devia ser força senzilla, ja que la riera és molt estreta. A la part interior de la bassa es conserva el pou per on l'aigua queia cap al carcabà. Té uns dos metres de diàmetre i està revestit de maó. Al costat hi ha un sobreeixidor amb les marques i l'arqueta de tancament. L'edificació amb l'habitatge s'assenta en una cota inferior, a la part baixa del saltant. És al marge esquerre de la riera i adossada parcialment al cingle. És de planta més o menys quadrada, amb un cos adossat a ponent sobre un terreny amb desnivell. La casa ha conservat els murs exteriors però la teulada s'ha esfondrat. Constava de planta baixa més un pis i possiblement golfes, a més de la part subterrània del carcabà. La façana principal mira cap al sud. Té el portal, emmarcat amb llinda i brancals de pedra, amb un arc de descàrrega al damunt i dues finestres. A l'interior, la planta baixa era coberta amb volta de pedra, ara mig esfondrada. Aquí és on hi havia la sala de mòlta, de la qual només es conserva la mola sotana. Al pis superior hi devia haver l'habitatge. El desguàs del carcabà devia ser al costat est, però actualment no se'n veu cap rastre.","codi_element":"08258-2","ubicacio":"Parròquia de Sant Feliu de Terrassola, al sector de llevant del terme municipal","historia":"Tal com hem dit, a la riera denominada del Molí hi havia tres molins. Els dos molins denominats Molí del Pla 1 i Molí del Pla 2 no podem assegurar que pertanyessin al mas el Pla, ja que es troben separats uns 700 m. En el molí del Pla 2 hi ha a la porta de l'edifici una inscripció del 1739. Però això no vol dir que el molí no fos anterior, tot i que la construcció actual sembla força homogènia. Més aviat fa la impressió que aquesta riera havia estat aprofitada des d'una època molt reculada, tal vegada medieval, mitjançant els diferents salts d'aigua. L'existència, per exemple, d'una espectacular cascada vora el Molí del Pla 2 facilitava el rendiment d'aquests molins en un curs fluvial de cabal molt modest. El molí del Visó o molí del Pla (que és el que es troba sota la masia) sí que pertanyia al mas El Pla. Així ho testimonia la inscripció de la dovella de l'any 1644, que fa referència a Joan Pla, que aleshores devia ser el propietari. Sembla, doncs, que aquest any es devia construir el molí. A més, una curiosa llinda que es troba a l'habitatge principal de la masia sembla fer referència a les moles del molí. Ja fa molt de temps que tots aquests molins deuen haver quedat en desús. Segons es diu en el llibre dedicat als molins del Moianès, el Molí del Pla 2 va funcionar 'fins a la passada maltempsada'.","coordenades":"41.8922400,2.1001300","utm_x":"425349","utm_y":"4638203","any":"1739","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85824-foto-08258-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85824-foto-08258-2-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inscripció en una llinda: 1739","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85825","titol":"Molí del Pla 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-pla-1","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS-PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya; Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 30-31.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En ruïna","descripcio":"Molí fariner que forma part d'un conjunt de dos molins situats molt a prop l'un de l'altre, a uns 50 m de distància. Són a tocar de la Riera del Molí, en el seu pas per sota de Sant Feliu de Terrassola, en una fondalada estreta i de difícil accés. Dels dos, aquest molí, anomenat número u, era el secundari, mentre que l'altre acollia la instal·lació principal i l'habitatge del moliner. Els dos molins aprofitaven dos respectius salts d'aigua naturals de la riera. En aquest cas el salt d'aigua era molt més modest, tan sols d'uns pocs metres. D'aquesta manera, tot i l'escàs cabal de la riera, el marcat desnivell dels salts proporcionava força als molins. Aquest molí només consta d'una petita bassa adjacent i de l'edifici del mateix molí. Aquest és de planta quadrada i tan sols se'n conserva el nivell del carcabà i els fonaments de la planta baixa. S'assenta en un terreny amb desnivell, pràcticament adossat a la roca que conforma el salt d'aigua de la riera. Al pis superior de l'edificació és on hi havia la sala de mòlta i encara s'hi conserva la mola sotana (és a dir, de les dues moles la que anava situada a la part inferior). El nivell inferior correspon al carcabà, que és la part per on transcorria l'aigua que feia girar la roda. Aquesta cambra es conserva intacta: allargassada i coberta amb volta de pedra. Té el forat de desguàs de forma quadrada. Pel que fa a la bassa, té una planta més o menys rectangular. En l'estat actual no s'hi aprecia el pou mitjançant el qual l'aigua queia cap al carcabà, que deu haver quedat colgat sota terra. Tampoc s'aprecia el rec o el sistema de captació de l'aigua cap a la bassa. Seria interessant poder establir la connexió entre la sortida d'aigua del molí principal, que actualment no és visible, i el seu aprofitament per nodrir la bassa d'aquest molí secundari.","codi_element":"08258-3","ubicacio":"Parròquia de Sant Feliu de Terrassola, al sector de llevant del terme municipal","historia":"Tal com hem dit, a la riera denominada del Molí hi havia tres molins. Els dos molins denominats Molí del Pla 1 i Molí del Pla 2 no podem assegurar que pertanyessin al mas el Pla, ja que es troben separats uns 700 m. En el molí del Pla 2 hi ha a la porta de l'edifici una inscripció del 1739. Però això no vol dir que el molí no fos anterior, tot i que la construcció actual sembla força homogènia. Més aviat fa la impressió que aquesta riera havia estat aprofitada des d'època molt reculada, tal vegada medieval, mitjançant els diferents salts d'aigua. L'existència, per exemple, d'una espectacular cascada vora el Molí del Pla 2 facilitava el rendiment d'aquests molins en un curs fluvial de cabal molt modest. El molí del Visó o molí del Pla (que és el que es troba sota la masia) sí que pertanyia al mas El Pla. Així ho testimonia la inscripció de la dovella de l'any 1644, que fa referència a Joan Pla, que aleshores devia ser el propietari. Sembla, doncs, que aquest any es devia construir el molí. A més, una curiosa llinda que es troba a l'habitatge principal de la masia sembla fer referència a les moles del molí. Ja fa molt de temps que tots aquests molins deuen haver quedat en desús. Segons es diu en el llibre dedicat als molins del Moianès, el Molí del Pla 2 va funcionar 'fins a la passada maltempsada'.","coordenades":"41.8928900,2.1001700","utm_x":"425353","utm_y":"4638275","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85825-foto-08258-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85825-foto-08258-3-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85826","titol":"Pla de la Bassa de can Garriga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pla-de-la-bassa-de-can-garriga","bibliografia":"DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics, núm. 15), p. 50-51. PETIT MENDIZÁBAL, M. Àngels (1987). Memòria de l'excavació duta terme a la cista neolítica del Pla de la Bassa de Can Garriga (Santa Maria d'Oló, Bages). Treball inèdit consultable a Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia (núm. Reg. 225). PETIT MENDIZÁBAL, M. Àngels (1993). 'La cista neolítica del Pla de la Bassa de Can Garriga (Santa Maria d'Oló, Bages)', Estudis Universitaris Catalans (Homenatge a Miquel Tarradell). Vol. XXIX (setè de la tercera època), ed. Curial, Barcelona, p. 149-158. POU, Roser (2005). Memòria de la prospecció superficial dels terrenys afectats pel projecte de millora general. Desdoblament Eix Transversal carretera- C-25, tram Artés-Vic. Treball inèdit consultable a Servei d'Arqueologia i Paleontologia (núm. Reg. X).","centuria":"XXXV-XXVaC","notes_conservacio":"","descripcio":"Enterrament megalític, concretament del tipus cista, que es troba en un punt destacat de la carena de Segalers, actualment a pocs metres de la carretera BP-4313. Concretament es situa a la part alta d'un petit promontori allargassat, i té una orientació que segueix perfectament l'eix est-oest, sense cap mena de desviació respecte al nord magnètic. El sepulcre, que es pot incloure en el grup anomenat solsonià, està ben delimitat per lloses de pedra de gres, però no se n'ha conservat la coberta, i algunes de les lloses es troben partides. Les mides del megàlit són 2 m de llarg per 1,10 m d'ample i una alçària màxima conservada d'un metre. L'excavació que es va practicar a l'interior del megàlit no va proporcionar pràcticament restes, ja que havia estat espoliat prèviament. De tota manera, s'hi van poder recollir 30 fragments de terrissa corresponent a un vas de forma hemiesfèrica i amb una petita nansa de pont, assimilable al tipus 18 d'Ana M. Muñoz, així com 9 fragments d'ossos humans. Per les característiques generals de l'enterrament i la seva tipologia solsoniana, juntament amb la datació de la ceràmica, aquest megàlit es pot situar cronològicament vers el Neolític Mitjà (entre el 3500 i 2500 aC.).","codi_element":"08258-4","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8902800,2.0584200","utm_x":"421886","utm_y":"4638023","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85826-foto-08258-4-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85826-foto-08258-4-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"L'any 1986 Guillem Rubió comunicà a Joan Surroca, conservador del Museu Arqueològic de Moià, l'existència d'aquesta tomba que, de fet, ja era coneguda per alguna gent del lloc, que l'havien espoliada anys abans. Davant del perill que comportava el fet de trobar-se al costat de la carretera i en un punt freqüentat per l'activitat forestal, el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya hi va realitzar una excavació d'urgència l'any 1987, sota la direcció de M. Àngels Petit. L'any 2005 s'hi va portar a terme una prospecció superficial dels terrenys de l'entorn, amb motiu del desdoblament de l'Eix Transversal. S'encarregà a l'empresa IGR EMAP i la va dirigir Roser Pou Calvet.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85827","titol":"Salt d'Aigua del Molí del Pla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/salt-daigua-del-moli-del-pla","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Salt d'aigua de dimensions força espectaculars que es troba a la Riera del Molí just a l'indret on, al segle XVIII, s'hi va edificar un molí fariner, anomenat Molí del Pla 2. Precisament el molí aprofitava el potencial d'aquest desnivell provocat pel saltant. La riera del Molí és un curs fluvial força modest i d'escàs cabal, tributari de la Riera d'Oló, on desemboca al cap d'uns centenars de metres. En el sector proper a Sant Feliu de Terrassola la riera discorre per una fondalada ombrívola i frondosa. Just a tocar del molí, l'aigua cau per un tall vertical de la roca d'uns 10 metres d'alçada. El cingle és també força ample, de manera que al costat esquerre hi ha l'edificació del molí, pràcticament adossada a la roca. Habitualment per la riera hi baixa aigua tot l'any, tot i que la intensitat del salt depèn lògicament del règim de pluges. A la part baixa del salt es forma una petita esplanada totalment ombrívola on gairebé no hi entra el sol. Una cinquantena de metres riera avall trobem un altre salt d'aigua, aquest de menor alçada però aprofitat també amb la instal·lació d'un molí, tot i que de dimensions més modestes. És conegut com a Molí del Pla 1.","codi_element":"08258-5","ubicacio":"Parròquia de Sant Feliu de Terrassola, al sector de llevant del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8922400,2.1001900","utm_x":"425354","utm_y":"4638203","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85827-foto-08258-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85827-foto-08258-5-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-17 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Fotografies 2 i 3 de Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85828","titol":"Espai Natural Protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-natural-protegit-del-moianes-i-la-riera-de-muntanyola-0","bibliografia":"AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Él Brai d'Oló. Santa Maria d'Olo. Itinerari geològic. Ruta 1' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. Anònim 'Sender de la Riera d'Oló. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura i patrimoni. Ruta 4' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. FENOY GALINDO, Elsa; VILANOVA ROS, Josep (1991). 'El paisatge d'Oló: relleu, clima i vegetació', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 10-37. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 81-86.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai natural inclòs dins el PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya) que abasta una extensa àrea de la comarca del Moianès a l'entorn de la capital, Moià, i que inclou diversos municipis, entre ells Santa Maria d'Oló. Concretament, l'àrea dins el terme municipal d'Oló es troba al nord d'aquest PEIN i conforma una llengua entorn de l'eix central del municipi que va d'est a oest, tot seguint el curs de la riera d'Oló. La superfície total del PEIN és de 10.583,77 ha, de les quals 1.426,15 es troben dins el terme de Santa Maria d'Oló; això suposa un 13,47 %. Aquest espai protegit comprèn una àmplia representació dels sistemes naturals i del paisatge de la comarca del Moianès, situada en un dels extrems de l'àrea humida del nord-est de Catalunya. La flora i la vegetació d'aquest espai conserven alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. A nivell faunístic és un bon representant de les espècies forestals amb influència mediterrània. També és remarcable la presència de destacades espècies pròpies dels ecosistemes fluvials, així com d'alguns indrets d'interès geològic; entre ells la zona del Brai, a tocar del nucli urbà d'Oló. El territori situat dins el terme d'Oló ve condicionat pel curs de la riera d'Oló, que transcorre per un paisatge d'orografia abrupta, modelada per l'erosió de l'aigua, amb cingles i terrasses fluvials, torrents que formen salts d'aigua i nombrosos xaragalls. La riera d'Oló presenta un cabal variable segons l'època de l'any, i en alguns moments de l'estiu arriba a quedar pràcticament seca. Als marges de la riera hi trobem vegetació riberenca que, en alguns trams, ha donat lloc a bosc de ribera. Aquests espais solen servir com a corredors biològics de moltes espècies. En aquest ecosistema de medi aquàtic hi trobem els peixos autòctons, com la bagra o el barb cua-roig; també una gran diversitat d'insectes aquàtics, entre els quals la papallona graèllsia, l'espiadimonis i diverses libèl·lules. Així mateix, hi és ben present el bernat pescaire i també s'hi han detectat alguns exemplars de llúdriga, un mamífer protegit i en perill d'extinció. Més enllà de l'entorn aquàtic al llarg de l'espai protegit s'aixequen també algunes formacions muntanyoses. D'est a oest, el Serrat Gran, la Serra de la Vila, la Serra del Castell i el Serrat de les Tosqueres.","codi_element":"08258-6","ubicacio":"Eix central del terme municipal, entorn de la riera d'Oló","historia":"L'Espai Natural Protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola va ser incorporat al PEIN l'any 1992 en virtut del decret 328\/1992. Posteriorment es va ampliar l'espai protegit mitjançant el decret 166\/2010. Així mateix, mitjançant el Pla especial se'n va fer la delimitació definitiva, que es va complementar amb un règim normatiu bàsic de protecció amb determinacions específiques per a aquest espai.","coordenades":"41.8840000,2.0762500","utm_x":"423358","utm_y":"4637310","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85828-foto-08258-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85828-foto-08258-6-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85829","titol":"Brai d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/brai-dolo","bibliografia":"AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Él Brai d'Oló. Santa Maria d'Olo. Itinerari geològic. Ruta 1' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. Anònim 'Sender de la Riera d'Oló. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura i patrimoni. Ruta 4' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 81-86. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Recorregut de recerca geològica per la comarca del Moianès (pel Geoparc de la Catalunya central). Itinerari per les rodalies de Santa Maria d'Oló (treball inèdit consultable a internet).","centuria":"","notes_conservacio":"La presència de les instal·lacions de la fàbrica Sauleda, vora la riera, condicionen en certa manera l'apreciació del paisatge.","descripcio":"Un bray és una formació geològica que consisteix en una vall excavada en un plec anticlinal que deixa al descobert les diferents capes de sediments. L'anomenat Brai d'Oló es troba a la riera d'Oló al seu pas sota el poble, i s'estén riera avall uns quants quilòmetres. En realitat, forma part d'una important estructura geològica que, junt amb la falla del Guix de Sallent i l'anticlinal de Súria, recorre el Bages pràcticament d'est a oest. Els indrets més interessants per descobrir el Brai d'Oló són el Cingle del Macari i el Serrat del Segimon, situats a tocar del nucli d'Oló, a llevant, i un parell de quilòmetres més avall la Serra de Borina. Hi ha alguns llocs habilitats com a miradors des d'on es pot apreciar de manera privilegiada el fenomen d'aquestes formacions geològiques. El mirador sobre el Serrat del Segimon es troba en un turó al seu vessant sud, a l'altra banda del Torrent Salat. A dalt del poble, la Plaça de Baix o Plaça de la Independència té bones vistes sobre la vall de la riera i els dos turons. El procés de formació d'aquest brai és el següent. Durant l'oligocè, fa més de 23 milions d'anys, tota aquesta zona era molt plana. Durant la formació dels Pirineus, fa uns onze milions d'anys, forts moviments tectònics van provocar la formació d'un plec anticlinal; és a dir, amb la part del centre més aixecada que a les vores. Ho va facilitar el fet que anteriorment la Catalunya central havia estat ocupada per un mar, i la sal que s'havia acumulat al subsòl va actuar com a lubricant i va facilitar el lliscament de les capes superiors que van formar aquest plegament. Al lloc on es va formar el plec hi passava la riera d'Oló que, enlloc de desviar-se, simplement compensava l'aixecament enduent-se més terres i roques. Així es va anar formant l'anomenat brai d'Oló que avui es pot observar en aquesta vall (GIRABAL, 2016: 82). En el flanc nord-oest de l'anticlinal de Santa Maria d'Oló en general les capes de sediments s'han mantingut força horitzontals. En canvi, en el flanc sud-est les capes es troben inclinades verticalment, amb el cabussament (pendent) inclinat cap al sud. L'erosió provocada per la riera ha deixat ben al descobert els estrats, dipositats durant l'època de l'Eocè. En aquest sector la llera de la riera es troba vora la fondària on es localitzen els materials salins aixecats per l'anticlinal. Així, al turó de Dalt del Poble i al Cingle del Macari s'hi poden observar els estrats horitzontals, mentre que al Serrat del Segimon, una mica més avall, la disposició dels estrats ja és molt inclinada, pràcticament vertical.","codi_element":"08258-7","ubicacio":"Sector central del terme municipal, vora el nucli urbà d'Oló","historia":"","coordenades":"41.8739700,2.0376400","utm_x":"420142","utm_y":"4636231","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85829-foto-08258-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85829-foto-08258-7-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-17 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85830","titol":"Cingle del Macari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cingle-del-macari","bibliografia":"AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Él Brai d'Oló. Santa Maria d'Olo. Itinerari geològic. Ruta 1' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. Anònim 'Sender de la Riera d'Oló. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura i patrimoni. Ruta 4' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 81-86. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Recorregut de recerca geològica per la comarca del Moianès (pel Geoparc de la Catalunya central). Itinerari per les rodalies de Santa Maria d'Oló (treball inèdit consultable a internet).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cingle força espectacular i d'un gran interès geològic que està relacionat amb l'anomenat Brai d'Oló. Està emplaçat molt a la vora del poble d'Oló, al seu costat de llevant i sobre la riera d'Oló, i és un dels principals elements que dóna personalitat a aquest paisatge peculiar de l'entorn d'Oló. Un bray és una formació geològica que consisteix en una vall excavada en un plec anticlinal que deixa al descobert les diferents capes de sediments. En aquest cas el cingle del Macari es troba en una zona encara no afectada pel plec, de manera que els estrats són horitzontals; és a dir, en la mateixa disposició de quan s'hi van dipositar com a sediments. Com que la riera ha dut a terme una important tasca erosiva, el turó presenta un tall vertical on es poden veure perfectament els estrats, d'un color roig intens. Són margues i gresos característics de l'anomenada Formació Artés. S'hi distingeixen múltiples capes, dipositades en successives inundacions de l'antiga plana que hi havia fa més de 23 milions d'anys, durant l'Oligocè. Riera avall i no gaire lluny, els terrenys es troben ja afectats pel plec anticlinal, i al Serrat del Segimon, per exemple, podem observar com la disposició dels estrats ja és molt inclinada, pràcticament vertical.","codi_element":"08258-8","ubicacio":"Sector central del terme municipal, a l'est del nucli urbà d'Oló","historia":"","coordenades":"41.8749800,2.0381100","utm_x":"420182","utm_y":"4636343","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85830-foto-08258-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85830-foto-08258-8-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85831","titol":"Serrat del Segimon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serrat-del-segimon","bibliografia":"AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Él Brai d'Oló. Santa Maria d'Olo. Itinerari geològic. Ruta 1' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. Anònim 'Sender de la Riera d'Oló. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura i patrimoni. Ruta 4' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 81-86. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Recorregut de recerca geològica per la comarca del Moianès (pel Geoparc de la Catalunya central). Itinerari per les rodalies de Santa Maria d'Oló (treball inèdit consultable a internet).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Serrat d'un gran interès des del punt de vista geològic, ja que forma part de l'anomenat Brai d'Oló. El serrat s'estén al costat de llevant de la riera d'Oló, molt a prop del mateix poble d'Oló, i és un dels principals elements que dóna personalitat al paisatge peculiar de l'entorn d'aquesta localitat. Un bray és una formació geològica que consisteix en una vall excavada en un plec anticlinal, de manera que l'erosió de la riera ha deixat al descobert les diferents capes de sediments. En aquest cas, el Serrat de Segimon es troba de ple en la zona afectada pel plec anticlinal, que és un tipus de plegament en què el centre ha quedat més aixecat que les vores. L'eix de l'anticlinal es trobaria just a l'espai buit on la riera ha excavat la seva vall. Per això al Serrat del Segimon els estrats geològics estan inclinats cap al sud. En canvi, al Cingle del Macari, que es troba més al nord i encara no està afectat pel plegament, els estrats continuen disposats horitzontalment, tal com s'hi van dipositar com a sediments. Els materials del Serrat del Segimon són margues i gresos de l'anomenada Formació d'Artés, d'un color roig o rosat. Són una mica més antics que els del cingle del Macari, segurament a causa d'una falla en la que el marge sud es va elevar respecte al nord. El lloc ideal per observar el Serrat del Segimon és des del seu vessant sud, a l'altra banda del Torrent Salat. Pel turó que hi ha a aquesta banda puja un caminet que condueix cap a un mirador dotat amb un plafó informatiu sobre la geologia del lloc. Des d'aquest punt es pot apreciar perfectament la disposició fortament inclinada, gairebé vertical, dels estrats. En aquesta banda és el torrent Salat qui ha fet el treball erosiu tot deixant al descobert els estrats.","codi_element":"08258-9","ubicacio":"Sector central del terme municipal, a l'est del nucli urbà d'Oló","historia":"","coordenades":"41.8724300,2.0391900","utm_x":"420269","utm_y":"4636059","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85831-foto-08258-9-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85831-foto-08258-9-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85832","titol":"Rubís","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rubis","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 107, 108. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 50.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, emplaçada a un costat del Serrat anomenat del Rubís, amb bones vistes cap al nord. Té una planta força atípica, que consta de tres cossos sobreposats un davant de l'altre, amb alçades lleugerament diferents, més uns coberts situats al sud que formen un barri. Possiblement el cos més antic és el que es troba a la part central, després s'hi hauria afegit el que es troba a la part posterior (al nord), i finalment el que està adossat a la part davantera (al sud). Aquest últim és més estret i més alt (amb quatre plantes), ja que el terreny fa un pendent considerable per la banda de ponent. Al costat d'aquest cos avançat hi ha una terrassa per on s'accedeix a la planta residencial de la casa. Sembla que originàriament la façana principal era aquesta que s'aixeca rere la terrassa, on encara hi ha un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra. A la façana de ponent aquest cos té una interessant finestra amb motllures de pedra picada, possiblement dels segles XVII-XVIII. Els murs de la casa són de maçoneria i les obertures es distribueixen de manera força irregular. Algunes han estat modificades modernament. A la façana posterior hi ha un pou-cisterna, amb un dipòsit soterrani de dimensions considerables. El cobert situat al sud-est conserva un interessant forn de pa i una tina.","codi_element":"08258-10","ubicacio":"Sector est del terme municipal","historia":"Aquest mas és d'origen medieval, i la primera referència que en coneixem és del 1394, quan en un llistat dels veïns que es reuniren per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló hi consta Bernat de Rubís, de la parròquia de Santa Maria d'Oló; cal suposar que era el cap de casa d'aquest mas. En els fogatges de 1515 i 1553, en canvi, el Rubís no hi apareix. Cal suposar, però, que el mas va continuar i que s'engrandí sobretot en els segles XVII i XVIII, i tal vegada també al XIX, tal com sembla indicar la seva tipologia constructiva. Ja al segle XX en un llistat de cases rurals de 1930 consta que el Rubís estava habitada. A la dècada de 1970 el propietari va impulsar la creació d'una urbanització que no estava legalitzada. Tenia una oficina situada al bosc i va crear una vuitantena de parcel·les a la zona. Pel que fa a la masia pròpiament, a mitjans de segle XX havia quedat abandonada i es trobava en males condicions quan, entorn de 1990, la va comprar l'actual propietari, Juan Ortíz, que la va anar rehabilitant progressivament. En aquests darrers anys a les rodalies del Rubís hi ha sorgit una petita urbanització il·legal.","coordenades":"41.8649200,2.0723700","utm_x":"423013","utm_y":"4635195","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85832-foto-08258-10-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85832-foto-08258-10-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 50 (Pla Especial Urbanístic 2011)Informació oral facilitada per Juan Ortiz","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85833","titol":"Font del Roc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-roc-0","bibliografia":"GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 85.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font emplaçada al costat de la riera d'Oló, força a prop del mateix poble d'Oló. Es troba en un planell fresc i ombrívol, aixoplugat per diferents plàtans. L'indret està equipat amb taules de pícnic i també compta amb un plafó informatiu del PEIN del Moianès. Es divideix en dues àrees. La que es troba al sud és la font antiga. Compta amb un parapet d'obra amb dos nivells de brolladors i piques. L'àrea més al nord es va arranjar a la dècada de 1970 i compta amb un sol brollador. En aquest sector l'aigua és molt abundosa i més amunt de la font hi ha diverses surgències naturals, sembla que de vetes diferents. Una està canalitzada en una mina i s'utilitza per regar els horts que hi ha al costat, i que es troben a una cota més alta que la font. En un d'aquests horts terrassats hi ha l'anomenada barraca del Jepet, que és una curiosa balma de pedra tosca.","codi_element":"08258-11","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8693900,2.0366200","utm_x":"420052","utm_y":"4635724","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85833-foto-08258-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85833-foto-08258-11-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85834","titol":"Riera Gavarresa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-gavarresa-6","bibliografia":"AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Cingleres de la Gavarresa. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura. Ruta 3' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. FENOY GALINDO, Elsa; VILANOVA ROS, Josep (1991). 'El paisatge d'Oló: relleu, clima i vegetació', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 10-37.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La riera Gavarresa al seu pas pel terme de Santa Maria d'Oló transcorre per espais d'un gran interès natural i d'una remarcable bellesa paisatgística. La riera neix als Prepirineus, vora les muntanyes d'Alpens, i té una longitud de 60 Km fins que desemboca al Llobregat, després d'haver travessat el Lluçanès i el Moianès. En el seu curs mitjà la Gavarresa travessa el municipi de Santa Maria d'Oló pel seu sector nord-occidental. Ho fa en un tram amb poc pendent en què la riera perd velocitat i adopta una estructura en forma de meandres, obrint-se camí a mesura que ha anat desgastant el terreny. La riera ha anat erosionant els serrats per on passa i, com a resultat, n'han quedat unes cingleres espectaculars, amb unes parets verticals que deixen a la vista els estrats sedimentaris, fets de materials tous, com ara margues, gresos, guixos i argiles, normalment d'un color roig força intens. Tot just entrar al terme de Santa Maria d'Oló, a l'indret conegut com la Frau, la riera forma un gran meandre orientat cap al nord amb dos grans cingles, possiblement els més espectaculars: el cingle del Llop i el cingle Grona. Tot seguit, la riera forma un altre gran meandre al pla d'Aguiló, en aquest cas orientat cap al sud, amb un gran cingle al Serrat d'Aguiló. Més endavant, passada la masia de Ciuró, trobem meandres menors, però també amb importants cingles a la zona de les Sorreres i les Planes. Als marges de la Gavarresa hi trobem boscos de ribera habitats per salzeda amb sarga i albaredes amb vinca. Les imponents cingleres i els talussos que ha perforat la riera són un indret ideal perquè hi instal·lin els seus nius aus rapinyaires com l'aligot, però també l'esparver, l'astor, el xoriguer, el duc o el roquerol.","codi_element":"08258-12","ubicacio":"Sector nord-occidental del terme","historia":"","coordenades":"41.8939700,2.0320800","utm_x":"419706","utm_y":"4638457","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85834-foto-08258-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85834-foto-08258-12-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-17 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85835","titol":"Cingle del Llop","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cingle-del-llop","bibliografia":"AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Cingleres de la Gavarresa. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura. Ruta 3' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. FENOY GALINDO, Elsa; VILANOVA ROS, Josep (1991). 'El paisatge d'Oló: relleu, clima i vegetació', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 10-37.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Cingle del Llop, junt amb el Cingle Grona, és un dels més espectaculars de la riera Gavarresa. Ambdós es troben en un dels seus meandres, tot just entrar al terme de Santa Maria d'Oló. En aquest indret, prop de la Frau, la riera forma un gran meandre orientat cap al nord. Sobre la primera corba del meandre la riera ha anat erosionant el serrat anomenat Baga de cal Llop i ha configurat aquest imponent cingle. Des de la mateixa carena del serrat comença un gran tall pràcticament vertical que arriba fins a la riera. La paret adopta una forma arrodonida que va perfilant la mitja circumferència d'aquesta corba del meandre. I ben bé fregant els peus del cingle discorre la riera. És sorprenent el contrast entre el curs de la riera, que se situa en un terreny totalment planer i envoltada per un esplèndid bosc de ribera, i la paret vertical del cingle, d'un roig intens, que s'eleva fins a una alçada d'uns 70 metres. Tot i que l'ascensió a la part alta del serrat és una mica dificultosa, val la pena per poder contemplar una espectacular vista de tot el cingle. Una mica més endavant, en el sector més exterior del meandre, hi trobem el Cingle Grona. En el seu curs mitjà la riera Gavarresa travessa el municipi de Santa Maria d'Oló pel seu sector nord-occidental. És un tram amb poc pendent en què la riera perd velocitat i adopta una estructura en forma de meandres, obrint camí a mesura que va desgastant el terreny. La riera ha anat erosionant els serrats per on passa i, com a resultat, n'han quedat unes espectaculars cingleres que deixen a la vista els estrats sedimentaris, que són fets amb materials molt tous: margues, gresos, guixos i argiles, normalment d'un color roig força intens.","codi_element":"08258-13","ubicacio":"Sector nord-occidental del terme","historia":"","coordenades":"41.8994500,2.0373200","utm_x":"420147","utm_y":"4639060","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85835-foto-08258-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85835-foto-08258-13-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85836","titol":"Cingle Grona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cingle-grona","bibliografia":"AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Cingleres de la Gavarresa. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura. Ruta 3' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. FENOY GALINDO, Elsa; VILANOVA ROS, Josep (1991). 'El paisatge d'Oló: relleu, clima i vegetació', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 10-37.","centuria":"","notes_conservacio":"Remoció de terres a l'esplanada interior del meandre per destinar-les a conreu","descripcio":"El Cingle Grona, junt amb el Cingle del Llop, és un dels més espectaculars de la riera Gavarresa. Ambdós es troben en un dels seus meandres, tot just entrar al terme de Santa Maria d'Oló. En aquest indret, prop de la Frau, la riera forma un meandre de grans dimensions orientat cap al nord. En el sector més exterior del meandre la riera ha anat erosionant el serrat anomenat Costa Grona i ha configurat aquest cingle, d'una gran bellesa plàstica. La meitat inferior del serrat presenta un tall pràcticament vertical que deixa a la vista els estrats sedimentaris, d'un color rogenc. Ben bé als peus del cingle discorre la riera, que perfora literalment la paret del cingle i s'enfonsa sota la roca. Al costat s'aixequen els arbres d'un bosc de Ribera conformat tan sols per una estreta franja. Més enllà, en l'espai interior del meandre, s'obre una bona esplanada que permet tenir una vista de conjunt de tot el meandre. Un centenar de metres riera amunt, en la corba inicial del meandre, hi ha el Cingle del Llop. En el seu curs mitjà la riera Gavarresa travessa el municipi de Santa Maria d'Oló pel seu sector nord-occidental. És un tram amb poc pendent en què la riera perd velocitat i adopta una estructura en forma de meandres, obrint camí a mesura que va desgastant el terreny. La riera ha anat erosionant els serrats per on passa i, com a resultat, n'han quedat unes espectaculars cingleres que deixen a la vista els estrats sedimentaris, que són fets de materials molt tous: margues, gresos, guixos i argiles, normalment d'un color roig força intens.","codi_element":"08258-14","ubicacio":"Sector nord-occidental del terme","historia":"","coordenades":"41.9023800,2.0375700","utm_x":"420172","utm_y":"4639385","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85836-foto-08258-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85836-foto-08258-14-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85837","titol":"Serrat d'Aguiló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serrat-daguilo","bibliografia":"AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Cingleres de la Gavarresa. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura. Ruta 3' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. FENOY GALINDO, Elsa; VILANOVA ROS, Josep (1991). 'El paisatge d'Oló: relleu, clima i vegetació', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 10-37.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Turó prominent emplaçat vora la riera Gavarresa, a l'alçada de la masia del Ciuró. És un dels cims destacats d'aquesta contrada, amb el seu perfil més identificable a la cara nord, sobre la masia d'Orriols, on queda tallat per un cingle de paret vertical on són visibles els estrats sedimentaris de color vermellós. És un dels cingles característics que ha erosionat la riera Gavarresa al llarg dels diversos meandres que forma en aquesta zona. Les cares sud i est del serrat, en canvi, són de pendent molt més suau i en part conreats. El Serrat d'Aguiló té una alçada de 453 metres i, des del seu vessant nord i occidental, presenta unes magnífiques vistes sobre la conca de la Gavarresa i tot el territori que s'estén més al nord. Precisament en una de les puntes occidentals del turó hom suposa que hi havia emplaçat l'antic castell d'Aguiló, documentat en època medieval, del qual en quedarien unes restes molt escadusseres.","codi_element":"08258-15","ubicacio":"Sector nord-occidental del terme","historia":"","coordenades":"41.8928900,2.0281300","utm_x":"419377","utm_y":"4638341","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85838","titol":"Oratori de Sant Pelegrí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oratori-de-sant-pelegri","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Cornisa i coronament parcialment derruïts, estat d'abandó","descripcio":"Petit oratori que estava situat a la vora l'antic camí que conduïa a la masia del Ciuró i que estava dedicat a sant Pelegrí. Actualment el camí passa uns 20 metres cap a ponent. Consisteix en un edicle en forma de petita torre i coronat amb un frontó semicircular. A la cara davantera, té una fornícula de forma rectangular, tancada amb una reixa. A l'interior, actualment buit, hi devia haver una imatge o pintura de sant Pelegrí. L'oratori és fet de pedra (maçoneria) i té algunes parts amb maó; per exemple el coronament de cornisa i frontó. Conserva restes d'un arrebossat de tonalitat clara. Per la seva tipologia, podria tractar-se d'una obra del tombant de segle XX.","codi_element":"08258-16","ubicacio":"Sector nord-occidental del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8904900,2.0247300","utm_x":"419092","utm_y":"4638077","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85838-foto-08258-16-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85838-foto-08258-16-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85839","titol":"Capella de Sant Pere d'Oriols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-sant-pere-doriols","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 206.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Coberta que amenaça d'esfondrar-se, interior molt degradat i amb mostres de vandalisme","descripcio":"Petita capella rural construïda l'any 1866 en terrenys del mas Torre d'Oriols. Es troba emplaçada en un petit replà lateral d'un altiplà que actualment està conreat. Consta d'una sola nau, de planta rectangular, amb una petita sagristia adossada. La façana principal, encarada més o menys a ponent, només té un òcul superior i el portal, amb una llinda de pedra decorada que és l'únic ornament exterior. Al centre d'aquesta llinda hi ha gravat l'emblema papal, que inclou la mitra i dues claus, aquestes en al·lusió a sant Pere, titular de la capella. Al seu costat hi ha la data: 'Año 1866' i, a la part inferior, una inscripció que diu: 'Tibidabo claves regni celorum'; és a dir, et dono les claus del regne dels cels. Els murs de la construcció són de maçoneria, amb un arrebossat tradicional d'un color clar. Davant de la façana hi ha un petit replà per on baixava un caminet de dalt del turó. L'interior es troba degradat i en molt mal estat. Conserva restes d'una decoració neoclàssica, amb una coberta amb volta de canó amb llunetes feta de maó. A la part inicial de la nau hi ha un petit cor.","codi_element":"08258-17","ubicacio":"Sector nord-occidental del terme municipal","historia":"Aquesta capella es troba dins la propietat de la Torre d'Oriols, un mas probablement d'origen medieval i que, juntament amb el de Torroella, era un dels més importants de la zona. Tal com indica la inscripció de la llinda, la capella es devia construir l'any 1866, cal suposar que per part dels propietaris del mas. El cert és que no en coneixem cap notícia històrica concreta. Només sabem que durant la Guerra Civil de 1936 fou saquejada i cremada. En els darrers anys el seu procés de degradació s'ha agreujat. La tipologia d'aquesta capella és molt semblant a la de Sant Francesc del mas Torroella, per la qual cosa hom suposa que les va construir el mateix metres de cases, servint-se dels mateixos plànols. La de Sant Francesc es va aixecar dos anys després.","coordenades":"41.8989300,2.0215600","utm_x":"418839","utm_y":"4639017","any":"1866","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85839-foto-08258-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85839-foto-08258-17-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Altres denominacions: Sant Pere de les Cigales, El topònim Oriols es troba escrit amb una erra o amb dues.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85840","titol":"Camí vell de Sant Joan d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-vell-de-sant-joan-dolo","bibliografia":"BOLÒS, Jordi; HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor, Barcelona. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 149-150.","centuria":"X-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí antic que ha conservat alguns trams amb l'empedrat tradicional i altres elements d'interès. Era un dels eixos principals que, des d'època medieval, vertebraven el terme del castell d'Oló, en aquest cas de nord a sud tot comunicant els dos nuclis principals: Oló i Sant Joan d'Oló. L'empedrat es conserva tan sols en una petita part del sector inicial, quan el camí ascendeix cap al turó de Dalt del Poble. La part més ben conservada es troba entorn de l'aqüeducte del Molí del Coix, entre la riera d'Oló i el turó on s'assenta el nucli antic d'Oló. Passat el molí, el camí es separa de l'actual pista que discorre paral·lel a la riera. Tot pujant, passa a tocar de l'aqüeducte i segueix després fent ziga-zagues fins arribar a Dalt del Poble per la Plaça de Baix o de la Independència. El tram que ha conservat un empedrat de bona qualitat són tan sols una cinquantena de metres a partir de l'aqüeducte. En aquest sector el ferm del camí és cobert amb lloses planes i unes altres de més primes que fan de travesseres, i compta també amb un sòlid mur de contenció lateral. En aquest tram té una amplada d'uns dos metres, però és un camí bast, no apte per a carruatges. Més amunt, el camí es torna més irregular i sol estar marcat, tan sols, amb pedres que fan de vores. El mapa del terme municipal fet per l'Instituto Geográfico y estadístico l'any 1920 ens dóna un bon detall del recorregut que feia aquest antic camí. Des de Sant Joan d'Oló es dirigia en direcció nord cap a la masia dels Plans i baixava per un corriol estret i amb fort pendent (que s'ha conservat força bé però sense empedrat) fins a trobar la Riera d'Oló a l'alçada del Molí d'Altimires, on hi havia una palanca per travessar la riera. D'aquí continuava en paral·lel a la riera pel seu costat nord fins al Molí del Coix. Aquí es desviava cap a l'aqüeducte i pujava directe cap al poble per l'itinerari que ja hem assenyalat. Dins del poble, el camí enllaçava amb el camí d'Avinyó a Vic, que en el mapa s'anomena 'Camino viejo de Vich' i passa prop del Putxet. Un altre dels elements d'interès d'aquest camí és la palanca que hi havia rere el Molí d'Altimires i de la qual se'n conserven alguns vestigis. Aquesta palanca es devia anar reconstruint a mesura que les riuades la feien malbé. En els darrers temps n'hi havia una que estava dotada d'un curiós sistema basculant o mòbil per evitar que se l'emportessin les riuades. La palanca estava dividida en dues meitat, cadascuna fermada a una de les ribes mitjançant una cadena. Quan baixava una torrentada la palanca s'obria pel mig i les dues parts basculaven en la direcció de l'aigua com si fossin les agulles d'un rellotge. Un cop passava el perill les dues parts es tornaven a ajuntar. Aquesta palanca s'utilitzava encara a la dècada de 1940, els anys de la postguerra. Se'n conserven les dues pilastres que tenia a banda i banda de la riera. La del costat nord és a pocs metres del Molí d'Altimires. Té uns graons de pedra formigonada i encara hi ha la cadena. A la riba sud es conserva també la pilastra, coberta per la vegetació. Cal dir que en aquest punt la torre del Molí d'Altimires constituïa en època medieval un punt de vigilància i control d'aquest pas de la riera.","codi_element":"08258-18","ubicacio":"Sector central del terme municipal, prop del nucli d'Oló","historia":"Tenim un primer esquema de com era la xarxa de camins a l'època alt-medieval gràcies al treball de Jordi BOLÒS (2004: 45). El camí més important feia un itinerari transversal que enllaçava Avinyó amb Vic passant per la carena de Segalers, en un itinerari que devia ser semblant al de l'actual carretera BP-4313. En documentació antiga s'esmenta com a strada manresana (any 951) o 'estrata qui pergit per Serra de Olone' (any 984). Un altre camí destacat faria un recorregut també transversal però més al sud, comunicant Horta d'Avinyó, Sant Joan d'Oló i l'Estany. Una part d'aquest darrer camí fou més endavant un dels ramals de la ruta catalana del camí de Sant Jaume, concretament el que passava per Girona, Vic, Manresa, Montserrat, Igualada i Lleida i que està documentat al segle XIV, ja que el mateix rei Pere III el Cerimoniós va fer aquest camí. Sembla que en el tram del Moianès l'itinerari venia de l'Estany, passava per Sant Miquel i continuava cap a Rojans, el mas la Careta i Artés. Finalment, l'altre camí important era el que unia Oló i Sant Joan d'Oló, aquest en sentit nord-sud. En el seu tram pròxim a Oló el camí discorria en paral·lel a la riera d'Oló. Segons aquest esquema, el nucli d'Oló (on hi havia el castell) no quedava en la cruïlla de camins, sinó lleugerament desplaçat al sud. Concretament, uns dos quilòmetres al sud de la cruïlla principal. L'emplaçament del castell obeeix a la defensa del camí en aquest punt proper a la riera d'Oló. I una mica més avall hi havia una torre que també defensava el camí, concretament en el punt estratègic on travessava la riera per una palanca. Es tracta de la torre i molí d'Altimires: una torre de vigilància que, curiosament, combinava també la funció de molí fariner. Tot i que no en coneixem notícies documentals, suposem al seu inici estava sota el domini senyorial, i després va passar al mas Altimires. A grans trets, aquest esquema devia perdurar en el temps fins que, a mitjans de segle XIX, alguns dels camins tradicionals, que eren tots ells de bast, es van començar a transformar en camins carreters. En general eren camins secundaris, tot i que el d'Avinyó a Vic tenia la consideració de camí ral. A la segona meitat del segle es van construir les dues carreteres que passen pel terme. En primer lloc, la carretera d'Avinyó a Vic (l'actual BP-4313), seguint més o menys el traçat de l'antic camí medieval. Va ser un procés llarg: les primeres gestions es feien el 1867, entorn de 1871 s'hi estava treballant i a principis de segle XX la carretera ja estava enllestida. D'altra banda, es va construir també la carretera que enllaça amb l'Estany i Moià (l'actual C-59). El 1887 s'hi estava treballant i probablement a principis de segle també estava acabada. Ramon de Rocafort, propietari de la gran mansió de Rocafort, era diputat provincial i sembla que hauria aprofitat la seva posició per afavorir la construcció de les carreteres, que passaven prop de les seves terres (FERRER, 1991: 149). Finalment, va caldre encara construir un tram de dos quilòmetres per enllaçar amb el poble d'Oló. L'any 1901 se'n començava a parlar, però l'obra no va quedar enllestida fins el 1917, i l'asfaltat el 1957, a càrrec de l'empresa HEMALOSA. Pel que fa a l'actual pista o carretera local que va d'Oló a Sant Joan d'Oló, conegut popularment com a Camí de la Salada i que va constituir l'alternativa al camí vell d'Oló, es va anar adequant en diferents moments. El seu traçat ha variat força amb el temps, ja que inicialment feia un recorregut més al sud a l'alçada de Moratones. L'asfaltat de la pista es va fer entorn de 1980, sent alcalde Joan Vilà. Anteriorment hi havia un camí de carro que tenia un pendent encara més acusat que l'actual.","coordenades":"41.8686200,2.0332600","utm_x":"419772","utm_y":"4635641","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85840-foto-08258-18-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85840-foto-08258-18-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85841","titol":"Serrat i Mirador del Picamill","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serrat-i-mirador-del-picamill","bibliografia":"Anònim 'El poble i el seu entorn. Santa Maria d'Oló . Itinerari de paisatge i patrimoni. Ruta 6' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Turó característic proper al nucli d'Oló el cim del qual s'ha adequat com a mirador. Es troba entre els ravals de Rovirola i Santa Eulàlia, i vora la casa de cal Tripeta. Des de la banda de Rovirola el turó mostra el seu perfil més peculiar, en forma semblant a una gepa de camell. En el punt més alt, de 684 metres d'altitud, s'hi ha instal·lat el mirador, de petites dimensions, que consta d'un banc, una barana de fusta i un màstil amb la bandera catalana. Mirant en direcció nord s'obté una bona perspectiva que arriba fins les muntanyes del Pirineu: Port del Compte, Rasos de Peguera, el Cadí, Puigllaçada, Puigmal i Bastiments. Més en primer terme, destaca la vista sobre la Gavarresa i els diversos cingles que aquesta riera ha anat tallant al seu pas, i que contrasten pel color rogenc de la terra sobre un fons verd derivat de la important massa boscosa. A la cara oposada; és a dir, mirant cap sud, la vista és sobre el poble d'Oló, que queda enfonsat en els terrenys més baixos i ondulants a l'entorn de la Riera d'Oló.","codi_element":"08258-19","ubicacio":"Sector central del terme municipal, prop del nucli d'Oló","historia":"","coordenades":"41.8810200,2.0305400","utm_x":"419562","utm_y":"4637020","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85841-foto-08258-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85841-foto-08258-19-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"En alguns llocs és anomenat Serrt de cal Tripeta","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85842","titol":"Castell d'Aguiló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-daguilo","bibliografia":"BENET, Albert; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Castell d'Oló', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 385-388. GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 461-463. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ, Pere; A.P (1976). 'Castell d'Oló i notícies del castell d'Aguiló'; Els Castells catalans, vol. V, Rafel Dalmau Editors, Barcelona, p. 782-792. PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p 39-67.","centuria":"X-XIII","notes_conservacio":"Estat de conservacio desconegut. Molt possiblement les restes del castell, de conservar-se, es trobin molt arrasades.","descripcio":"El castell d'Aguiló era un satèl·lit del castell principal i cap del terme, que era el d'Oló. La seva raó de ser era que el castell principal quedava en una posició força enclotada i descentrada respecte al principal camí de la zona, que era el camí ral d'Avinyó a Vic. Aquest itinerari passava per la carenada de Segalers, en un recorregut semblant al que fa l'actual Eix Transversal. La carena separava les terres situades més al nord de la resta del terme. Per tot això, la funció del castell d'Aguiló era controlar la part nord-occidental, que inclou la vall de la Gavarresa i el final de la riera de Segalers. Aquests territoris formen una mena d'entrant del terme d'Oló, entre els d'Avinyó i Sant Feliu Sasserra i part del d'Oristà. La documentació assenyala que el castell estava situat en el puig que hi ha sobre el mas Ciuró. En realitat, però, se'n desconeix el seu emplaçament amb precisió. A més, amb el transcurs dels anys el castell va canviar de lloc una vegada, o sigui que va tenir dues ubicacions, i al segle XIV ja havia desaparegut. Amb el que actualment coneixem se'ns presenten diverses ubicacions possibles que podrien acollir les restes d'aquest castell medieval que, de ben segur, en cas de conservar-se han de ser molt escadusseres. L'emplaçament que se sol donar per suposat és a la part més alta i occidental del Serrat d'Aguiló (coordenades UTM ETRS89: 419403, 4638348). Aquesta és la interpretació més òbvia del fet que el castell es trobava en el puig que hi ha sobre el mas. Així consta en la fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (IPA) i fins i tot en els mapes de l'Institut Cartogràfic, on s'hi indica el 'Castell d'Aguiló'. Aquest indret és bo per les vistes dominants que té sobre la vall de la riera Gavarresa, i també sobre el camí antic que devia recórrer aquesta vall i que vertebrava els territoris situats al nord. Tanmateix, sobre el terreny no existeix cap vestigi que indiqui que en aquest indret hi podia haver hagut un castell. Un segon emplaçament possible és al cim d'aquest mateix serrat però a l'extrem nord (coordenades UTM ETR S89: 419540, 463879). Aquest indret també té bones vistes sobre la vall de la Gavarresa, però es troba en una zona on el cingle, molt vertical, s'ha anat erosionant, de manera que les possibles restes del castell podrien haver-se esllavissat. Un argument a favor d'aquesta hipòtesi és que a baix de la riera hom hi ha trobat algun carreu de grans dimensions i molt ben escairat que, tal vegada, s'hauria desprès de la part alta del cingle. Un tercer emplaçament possible és en un altre turó que es troba uns 250 m al sud-est del mas Ciuró (coordenades UTM ETR S89: 419333 4638091) . Segons els caçadors de la zona, és aquí que s'anomenava Serrat d'Aguiló. Aquesta localització està orientada, més que a la Gavarresa, cap a la vall de la riera de Segalers, sobre la qual té excel·lents vistes i, per tant, podia controlar el camí ral abans esmentat, que passava per la carena de Segalers. Prop del cim d'aquest turó hi trobem una barraca envoltada d'un munt d'enderrocs considerable. Aquest seria un punt que caldria explorar més en profunditat. Una altra possibilitat a tenir en compte és que la reconstrucció tardana del castell fos la torre de defensa que es troba al mas Ciuró. En efecte, en aquesta masia hi ha una sòlida torre que sol datar-se als segles XIV-XV. I encara podem afegir que Antoni Pladevall esmenta en relació al castell d'Aguiló l'existència de dos pous o cisternes i unes restes de parets (1991: 52). Aquests pous es troben entre l'emplaçament 1 i l'emplaçament 3; és a dir, al costat del camí que va a Berengueres i just al punt on aquest travessa un camp (coordenades UTM ETR S89: 419380, 4638132). Al nostre parer, no creiem que aquesta posició en una petita vall entre dos turons sigui la més apta per a un castell. Els pous abans tenien més fondària però encara es conserven.","codi_element":"08258-20","ubicacio":"Sector nord-occidental del terme municipal","historia":"El castell d'Aguiló surt documentat per primera vegada l'any 981, segons es diu en la fitxa d'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. Tal com hem dit, era un castell secundari vinculat al principal, el castell d'Oló, i devia estar custodiat pels seus castlans o cavallers guardians. Per un altre document de 1078 se sap que aleshores pertanyia a Folc Armengol, nét de Guillem d'Oló o de Mediona, igual que el castell d'Oló. Al llarg del segle XIII el territori de la Vall d'Aguiló al voltant d'aquest castell es va constituir com una quadra. Les quadres eren termes autònoms, ben delimitats, els senyors dels quals posseïen certa jurisdicció sobre el territori i els seus habitants. En aquesta època al front del castell hi havia una família noble, amb el rang de cavallers, que va adoptar el cognom d'Aguiló. Els primers representants coneguts són Arnau d'Aguiló i Guillem d'Aguiló (1267 a 1294). Al final del segle XIII sembla que el castell es va reedificar quan, en un pacte firmat el 1294, els senyors del castell d'Oló van donar llicència a Guillem d'Aguiló per a canviar de lloc el castell o reedificar-lo en un altre lloc, amb la condició de tenir-lo habitat almenys cinc dies a la setmana i que es donés potestat als senyors sempre que aquests li demanessin. A Guillem d'Aguiló el va succeir Ramon d'Aguiló, documentat entre 1394 i 1310. En aquest darrer any va morir i deixà els seus fills sota tutoria de la seva muller Blanca i dels senyors d'Oló. Quan Blanca va morir els seus marmessors van arrendar per cinc anys el castell a Guillem Gasull i la seva muller Guillermina. El darrer representant de la família Aguiló ben documentat és el cavaller Pere, fill de Ramon d'Aguiló i de Blanca. Segons la documentació del segle XIV la demarcació del castell d'Aguiló incloïa els masos Ciuró, Garriga, Jeremies, Abadia, Puigbarba, Ansepeus, Sala de Segalers, Berengueres i segurament alguns altres dels quals no n'ha arribat notícia i que van desaparèixer arran de la crisi baix-medieval. La família Aguiló tenia la propietat o drets sobre alguns d'aquests masos. Concretament, el 1329 consta que tenia drets sobre el mas Ciuró, molt proper al castell, i també que aquest any els Aguiló van vendre el mas Berengueres a un ric ciutadà de Vic, així com tot el delme que rebien a la vall i quadra d'Aguiló. D'altra banda, els senyors del castell d'Oló encara anaven més justos de diners i el 1333 van vendre a Ot de Montcada tot el terme d'Oló, dintre del qual s'hi comprenia la vall i quadra d'Aguiló. El dia 1 de gener de l'any següent els habitants de la Vall d'Aguiló van prestar homenatge al nou senyor del castell d'Oló i de la Vall d'Aguiló pels seus masos i persones. Tal com ja hem dit, el mas Ciuró tenia una vinculació molt directa amb el castell. Aquest mas té una torre que sol datar-se als segles XIV-XV, i sembla que va acollir la ferreria del castell ja que, per notícies orals, sabem que fa uns anys es va vendre una enclusa que es guardava a la casa i que tenia inscrita una data del segle XVI. A més, a uns 250 m hi havia un molí (el Molí del Ciuró) que conserva possibles restes medievals. Ambdues funcions solien ser monopoli del senyor. La denominació de quadra d'Aguiló es va mantenir fins el segle XVI, però al llarg del segle XV ja havia perdut importància perquè el seu terme o demarcació gairebé s'havia despoblat. De fet, des del segle XIV els territoris dels castells d'Oló i d'Aguiló es troben pràcticament refosos i sota un únic batlle (PLADEVALL, 1991: 53 ).","coordenades":"41.8929600,2.0284500","utm_x":"419403","utm_y":"4638348","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85842-foto-08258-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85842-foto-08258-20-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas GüellBé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) en virtut del decret de 22\/04\/1949. Data de publicació al BOE 05\/05\/1949.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85843","titol":"Església de Sant Joan d'Oló vella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-sant-joan-dolo-vella","bibliografia":"ABRIL, Irene (2019). 'La taula de la pentecosta (1609) de la catedral de Vic, obra de Joaquim Albareda', Ausa, núm. 29, Patronat d'Estudis Osonecs, Vic, p. 87-106. BENET, Albert; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Sant Joan d'Oló', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 389-390. FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 208-210. FREIXA, lluís (1978). Esglésies parroquials i capelles del municipi d'Oló. (amb aportacions de Mn. Antoni Pladevall, Josep Galobart i Jaume Sala). GALOBART SOLER, Josep (1996). Els retaules barrocs de les esglésies del terme de Santa Maria d'Oló (1607-1781). Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 16, Manresa. OLAÑETA MOLINA, Juan Antonio (2014). 'Iglesia de Sant Jona (o Sant Joan Vell)', Enciclopedia del Románico en Barcelona (vol. II). Fundación Santa Maria La Real; Centro de Estudios del Románico, Palencia, p. 1063-1065.","centuria":"XI-XVII","notes_conservacio":"En ruïnes. Els murs presenten algunes esquerdes, i l'interior és envaït per la vegetació per falta de manteniment.","descripcio":"Església romànica, probablement de la segona meitat del segle XI, que fou la primitiva parròquia de Sant Joan d'Oló. Està emplaçada dalt d'un turó molt estret i en un terreny enclotat entre dues rieres. Ha conservat molt bé la tipologia romànica originària, ja que no ha sofert pràcticament modificacions. L'església es troba en semi-ruïna però conserva els murs exteriors, sense la coberta. És d'una sola nau, amb l'absis orientat de manera aproximativa (condicionat per la forma del turó) cap a sol ixent. L'absis és ornat amb arcuacions cegues i faixes llombardes. Al centre té una finestra de doble esqueixada força gran, rematada amb un arc de mig punt. El portal d'accés és al mur de migdia i es troba parcialment derruït, però conserva vestigis de l'arc de mig punt que el coronava. En aquest mur hi ha una altra finestra de doble esqueixada, semblant a la de l'absis. L'aparell és fet amb blocs de pedra escantonats i disposats en filades i a trenca-junt. Crida l'atenció el fet que alguns carreus són de pedra tosca o travertí, i s'han utilitzat expressament com a detall ornamental, especialment en punts rellevants com porta, finestres i cantoneres. Probablement es van extreure del Serrat de les Tosqueres, un lloc proper on hi ha afloraments de travertí. L'interior devia estar cobert amb volta de canó, de la qual no n'ha quedat rastre. En canvi, sí que és visible l'arc d'obertura de l'absis, de mig punt i adovellat. Al costat de llevant del turó, a un nivell lleugerament més baix que l'església, hi trobem un seguit de construccions en ruïna que podrien correspondre a dependències parroquials o també a una sagrera. Entre nombrosos enderrocs, hi podem identificar diversos murs que conformaven unes cinc estances, disposades segons una distribució que s'adapta a les particularitats de terreny. A la peça situada més al nord hi trobem una interessant construcció cilíndrica semblant a una tina, coberta amb volta de pedra. L'aspecte d'aquest conjunt és el d'una petita sagrera que s'hauria format a la falda del turó, amb un muret que tancava el recinte per aquesta banda. Per l'exterior hi passa un corriol empedrat que voreja les ruïnes i puja fins al cim per la cara nord.","codi_element":"08258-21","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"Aquesta església es trobava dins el terme del castell d'Oló, al sector sud-occidental. L'església de Sant Joan d'Oló primitiva (emplaçada en un turonet proper a Armenteres) està documentada l'any 1081 i ben aviat devia assumir funcions de parròquia; així consta el 1136. Al seu voltant hi va sorgir una sagrera, però s'hagué d'encabir a la falda del turó perquè a dalt no hi havia espai. Devia passar a dependre de la canònica de l'Estany el 1364, quan es formalitzà la compra del castell d'Oló per part del monestir de l'Estany. Aquesta comunitat havia acumulat un important patrimoni entre el Moianès, el Bages i l'Osona i s'havia convertit en el principal poder fàctic de la zona. Probablement aquest domini va durar fins el 1592, moment en què s'extingí la canònica i el monestir va ser secularitzat. Des d'aleshores les seves possessions van estar regides per les anomenades Cinc Dignitats Reials; és a dir, cinc canonges de les diòcesis de Girona, Vic i Barcelona que actuaven com a senyors del monestir. Així era encara el 1686, quan el bisbe de Vic visità la parròquia i ho va fer constar en l'acta. A principis del segle XVII l'església antiga havia quedat petita i degut al seu emplaçament no tenia possibilitats d'ampliar-se, de manera que es va decidir construir-ne una de nova en un emplaçament més planer i més accessible per als masos. El complex d'edificis parroquials fou construït pel mestre de cases Santacana, i la nova església es va beneir el dia 25 d'agost de 1639, data molt propera a la festa de la degollació de Sant Joan Baptista, titular de la parròquia. L'any 1643 s'hi traslladà el Santíssim Sagrament des de l'església vella, i a partir d'aquest moment va assumir totes les funcions parroquials. La construcció de la rectoria s'acabà l'any 1666. El campanar fou bastit entre 1637 i 1640 pel mestre d'obres Pere Calvet. En aquest moment la parròquia comptava amb 26 famílies. Els retaules que es conserven a l'església són un bon reflex de la puixança d'una parròquia rural de la Catalunya central al llarg dels segles XVII i XVIII. El de la Mare de Déu del Roser originàriament estava dedicat a sant Joan Baptista i provenia de l'església antiga. Fins fa poc es desconeixia l'autoria de les pintures antigues i les més modernes. Recentment, l'especialista de la Universitat de Lleida Irene ABRIL (2019: 96) ha atribuït les pintures antigues a l'artista vigatà Joaquim Albareda, que va estar actiu entre 1594 i 1614. Uns anys després de la construcció de l'església nova es decidí transformar-lo en un retaule lateral dedicat a la Mare de Déu del Roser. Aquesta adaptació es va fer entorn de 1645 i hi va participar l'escultor-fuster Jacint Possa, però desconeixem qui fou l'autor de les noves pintures.","coordenades":"41.8514300,1.9970400","utm_x":"416744","utm_y":"4633767","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85843-foto-08258-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85843-foto-08258-21-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Altres denominacions: Sant Joan VellL'indret ha estat adequat amb un plafó informatiu del PEIN del Moianès, un banc i baranes de fusta en algun sector.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85844","titol":"Comunidor de Sant Joan d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/comunidor-de-sant-joan-dolo","bibliografia":"FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 210. GALOBART SOLER, Josep (1996). Els retaules barrocs de les esglésies del terme de Santa Maria d'Oló (1607-1781). Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 16, Manresa, p. 95, 130. PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2019). 'Comunidor de Gaià' (Mapa del Patrimoni Cultural de Gaià, fitxa 171). Consultable a internet: http:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/index.php?codi_ine=08054#","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Comunidor de la parròquia de Sant Joan d'Oló, emplaçat a l'esplanada que hi ha davant de l'església nova. Va ser construït vers l'any 1649, i és l'únic que es conserva al terme d'Oló i un dels pocs exemples conservats a Catalunya d'aquest tipus de construcció que es troba gairebé als marges de l'ortodòxia religiosa i que servia per exorcitzar els mals esperits i lluitar contra les tempestes. Consisteix en una estructura quadrada, pràcticament orientada segons els punts cardinals, amb accés pel cantó nord, mirant a la rectoria. Els murs només arriben fins a mitja alçada. La part superior és oberta, i quatre pilars a cadascuna de les cantonades suporten l'estructura de la coberta, sostinguda sobre bigues de fusta. La teulada és a quatre vessants, coronada amb un remat de pedra que té al damunt un penell. L'interior del comunidor és enrajolat i, al centre, té una ara de forma piramidal sostinguda per una pilastra. Aquesta peça va ser renovada l'any 1953, segons indica una inscripció. El comunidor junt amb l'església nova de Sant Joan d'Oló, la rectoria i el cementiri formen un conjunt molt representatiu d'una parròquia rural bastida durant el segle XVII.","codi_element":"08258-22","ubicacio":"Vora l'església parroquial de Sant Joan d'Oló, al sector sud-oest del terme municipal","historia":"A partir del segle XVI l'Església optà per impulsar la construcció de comunidors vora les parròquies en un intent per canalitzar les pràctiques ancestrals i populars que es feien des de temps immemorials per conjurar les tempestes. Des del comunidor el sacerdot beneïa el terme i conjurava el mal temps, especialment les pedregades. Algunes dates especialment rellevants solien ser les festes dedicades a la Creu (el 3 de maig i el 14 de setembre). Entesa com a símbol de protecció, la creu tenia un gran valor en el context agrícola tradicional. Aleshores els feligresos solien anar en processó al comunidor per demanar bon temps. Així mateix, quan hi havia temporal el campaner tenia l'obligació de tocar a 'tro i temporal', i si el perill augmentava el mossèn havia d'anar al comunidor a fer pregàries per fer marxar el mal temps. En el seu llibre dedicat als retaules barrocs d'Oló l'estudiós Josep GALOBART (1996: 95) diu que el comunidor de Sant Joan d'Oló es va construir vers el 1649. Aquest any els obrers encarregats de l'administració de la parròquia van pagar 2 lliures i 8 sous del bací de l'obra a uns fusters d'Avinyó per 'enfustar lo comunidor'. Feia pocs anys que s'havia construït la nova església de la parròquia, beneïda el 1639, la qual s'havia emplaçat en un terreny més avinent i mes planer que l'antiga. L'any 1643 s'hi traslladà el Santíssim Sagrament des de l'església vella, i a partir d'aquest moment va assumir totes les funcions parroquials. La construcció de la rectoria s'acabà l'any 1666. En aquest moment la parròquia comptava amb 26 famílies. A l'ara de l'interior del comunidor hi ha la data de 1953, moment en què la construcció devia ser objecte d'una renovació. L'ara i la coberta són d'aquest any. Més tard, a la tardor del 1988 el comunidor va ser restaurat per voluntaris de l'Associació Castell d'Oló i amb la col·laboració de la parròquia.","coordenades":"41.8472100,2.0044700","utm_x":"417355","utm_y":"4633291","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85844-foto-08258-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85844-foto-08258-22-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-17 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inscripció a l'ara: Renovado -9-1953","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85845","titol":"Creu de terme del cementiri de Sant Joan d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-terme-del-cementiri-de-sant-joan-dolo","bibliografia":"","centuria":"XV","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu de terme o creu monumental gòtica (del segle XV) situada al cementiri de Sant Joan d'Oló. S'aixeca en una situació preeminent al centre del recinte funerari, que està adossat a l'església parroquial. Consta d'un pedestal cilíndric, d'uns 40 cm de diàmetre. El fust és octogonal i molt esvelt, d'uns 15 cm de diàmetre. La seva base és troncocònica i afuada. És coronat amb un capitell simple, característic de les creus de terme. A la part superior hi ha la creu, de forma gòtica tradicional, amb un medalló caironat amb la imatge de Crist clavat a la creu en una cara i de la Verge a l'altra.","codi_element":"08258-23","ubicacio":"Al cementiri de l'església parroquial de Sant Joan d'Oló, al sector sud-oest del terme municipal","historia":"Segons la fitxa de l'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat (IPA), aquesta creu estava emplaçada en una altre lloc i, per motius de seguretat, es decidí traslladar-la a l'interior del cementiri. Tanmateix, aquest trasllat es devia fer força anys enrere, abans del 1936, ja que els habitants de la zona recorden haver-la vist sempre en la ubicació actual.","coordenades":"41.8474100,2.0048000","utm_x":"417383","utm_y":"4633313","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85845-foto-08258-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85845-foto-08258-23-3.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85846","titol":"Cingleres dels Plans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cingleres-dels-plans","bibliografia":"Anònim 'Sender de la Riera d'Oló. Santa Maria d'Olo. Itinerari de natura i patrimoni. Ruta 4' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cingle característic d'aquest tram de la Riera d'Oló amb els estrats geològics, d'un color rosat, que han quedat al descobert per la tasca erosiva de la riera. Es troba molt a prop de l'església vella de Sant Joan d'Oló. Precisament en un dels extrems del turó on hi ha les restes d'aquesta església romànica s'hi ha adequat un petit mirador encarat cap a aquest espectacular cingle. En aquest sector la Riera d'Oló forma un ampli meandre. A la part de llevant, on la tasca erosiva de la riera ha estat més intensa, s'aixeca un serrat de forma triangular que en una de les seves cares presenta un tall pràcticament vertical, d'uns 80 metres. Ha deixat al descobert els materials sedimentaris, dipositats en estrats horitzontals.","codi_element":"08258-24","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8528400,2.0004900","utm_x":"417032","utm_y":"4633920","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85846-foto-08258-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85846-foto-08258-24-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Les indicacions d'accés (emplaçament) són per arribar al mirador","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85847","titol":"Oratori de Sant Pere Màrtir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oratori-de-sant-pere-martir","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit oratori construït en data desconeguda i reubicat amb una petita reforma l'any 1960. Es troba emplaçat en una cruïlla de camins vora l'actual mas Rovira, i podria tenir alguna relació amb el pas del Camí de Sant Jaume per aquest sector. L'oratori s'aixeca 100 metres al nord del mas Rovira, en el punt on la carretera de Sant Joan d'Oló es troba amb un camí que marxa en direcció sud, cap a Vilarasau. Consisteix en un edicle de planta quadrada, pintat de blanc, amb una fornícula que acull una imatge moderna de sant Pere Màrtir, amb dos dels seus atributs habituals: una clau i un llibre. La construcció és coberta amb una teuladeta que té una creu de ferro al damunt. Una inscripció sota la teulada diu: 'Año 1960'.","codi_element":"08258-25","ubicacio":"Prop del mas Rovira, al sector central del terme municipal","historia":"No coneixem l'any de construcció d'aquest oratori que, per la seva tipologia, tal vegada podria correspondre al segle XVIII o XIX. Estava emplaçat a la cruïlla entre el camí que va entre Oló i Sant Joan d'Oló (camí de la Salada) i el camí que es dirigeix cap a Vilarasau. Cal dir que en època medieval per aquest sector hi passava un dels ramals de la ruta catalana del camí de Sant Jaume, concretament el que passava per Girona, Vic, Manresa, Montserrat, Igualada i Lleida i que està documentat al segle XIV, ja que el mateix rei Pere III el Cerimoniós va fer aquest camí. Sembla que en el tram del Moianès l'itinerari venia de l'Estany i anava cap a Rojans (el camí actual trenca una mica més endavant), i continuava pel mas la Careta cap a Artés. Per tant, aquest era un lloc de pas ja des d'antic, i no es pot descartar del tot un origen medieval d'aquest oratori, però no tenim indicis fiables que ens informin sobre la seva antiguitat. Originàriament, l'emplaçament de l'oratori era lleugerament diferent, ben al costat del camí de bast anterior a l'actual carretera. Entorn de 1960 un camió el va tombar i la família Rovira, propietaris de l'actual mas Rovira, el va reubicar en la data que està inscrita, mantenint més o menys la tipologia antiga. Sant Pere Màrtir era patró dels pubills, i a la dècada de 1990 els pubills d'Oló van fer una trobada en aquest indret i van reposar la imatge del sant a la fornícula, que llavors estava buida.","coordenades":"41.8608400,2.0401000","utm_x":"420330","utm_y":"4634771","any":"1960","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85847-foto-08258-25-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85847-foto-08258-25-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Llorenç Rovira Armenteres, del mas Rovira","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85848","titol":"Barraca 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-0","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"Recentment reconstruïda","descripcio":"Barraca de pedra seca, de planta rectangular i adossada a un terreny amb desnivell, vora la Riera d'Oló. Té el sostre de falsa cúpula cobert amb túmul i plantes al damunt. La porta d'entrada és amb llinda de pedra plana. En aquest lloc hi havia dues barraques i, entorn de 2010, el Consorci del Moianès hi va fer una intervenció que va consistir en reconstruir una barraca amb part de les dues originàries.","codi_element":"08258-26","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8655300,2.0261000","utm_x":"419174","utm_y":"4635305","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Té al costat un plafó de l'Espai Natural Protegit del Moianès amb informació sobre les barraques de pedra seca. La zona està adequada amb un banc, ja que forma part d'un dels itineraris.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85849","titol":"Barraca 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2-0","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, de planta quadrada i de petites dimensions. És adossada per la part posterior al terreny, vora la Riera d'Oló. Té el sostre de falsa cúpula cobert amb túmul i plantes al damunt. La porta d'entrada és amb llinda de pedra plana.","codi_element":"08258-27","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8653200,2.0256800","utm_x":"419139","utm_y":"4635282","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85850","titol":"Barraca 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-3-1","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Coberta en bona part esfondrada","descripcio":"Barraca de pedra seca, de planta circular, amb el sostre de falsa cúpula, que en bona part s'ha esfondrat.","codi_element":"08258-28","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8964100,2.0818600","utm_x":"423838","utm_y":"4638682","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85851","titol":"Barraca 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-4-0","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Coberta parcialment esfondrada i amb perill d'esfondrament total","descripcio":"Barraca de pedra seca, de planta circular i força gran. Té el sostre de falsa cúpula cobert amb túmul, que es troba parcialment esfondrada. La porta d'entrada és rectangular però li falta la llinda.","codi_element":"08258-29","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8974700,2.0843100","utm_x":"424043","utm_y":"4638798","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85852","titol":"Barraca 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-5-0","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, de planta rectangular, baixa però força allargassada. És adossada a un terreny amb pendent. Té el sostre de falsa cúpula cobert amb restes del túmul al seu damunt. La porta d'entrada és amb llinda de pedra plana. La barraca es troba vora la masia del Prat d'Oriols.","codi_element":"08258-30","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8975200,2.0353900","utm_x":"419985","utm_y":"4638848","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85853","titol":"Barraca 6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-6-0","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Molt tapada per la vegetació","descripcio":"Barraca de pedra seca, de planta quadrada i força gran. Té el sostre de falsa cúpula. La porta d'entrada és amb llinda de pedra plana. La barraca es troba al sector de la Frau, en una zona de ribera de la riera Gavarresa.","codi_element":"08258-31","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.9010400,2.0348000","utm_x":"419940","utm_y":"4639239","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85854","titol":"Barraca 7","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-7-0","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ha perdut la part superior, inclosa la coberta","descripcio":"Barraca de pedra seca, de planta quadrada, parcialment adossada a un terreny amb desnivell. Ha perdut la coberta i tota la part superior.","codi_element":"08258-32","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.9005400,2.0206600","utm_x":"418767","utm_y":"4639197","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85854-foto-08258-32-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85855","titol":"Barraca 8","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8-0","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Parcialment esfondrada, ha perdut la coberta.","descripcio":"Barraca o cobert emplaçat al serrat d'Aguiló. És de planta rectangular, i ha perdut la coberta, que era a un sol vessant. En un dels angles els murs s'han esfondrat. Interiorment té una pilastra.","codi_element":"08258-33","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8920100,2.0303600","utm_x":"419561","utm_y":"4638241","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85855-foto-08258-33-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85856","titol":"Barraca 9","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-9-0","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Parcialment esfondrada i sense coberta","descripcio":"Barraca o cobert situada a la part alta d'un turonet que hi ha al sud del Serrat d'Aguiló. És un lloc amb excel·lents vistes sobre la vall de la Riera de Segalers. Tenia planta rectangular i es troba parcialment derruïda i sense coberta, amb una pila d'enderrocs al seu interior i al voltant. Cal dir que aquest turó és anomenat Serrat d'Aguiló pels caçadors de la zona i és un dels emplaçaments possibles del castell d'Aguiló, del qual se'n desconeix la seva ubicació precisa.","codi_element":"08258-34","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8905900,2.0276600","utm_x":"419335","utm_y":"4638086","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85856-foto-08258-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85856-foto-08258-34-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85857","titol":"Barraca 10","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-10-0","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, de planta rectangular i de dimensions força grans, situada enmig d'un camp. Té el sostre amb bigues de fusta que suporten un túmul de terra al damunt. La porta d'entrada és amb llinda de fusta.","codi_element":"08258-35","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8724100,2.0241400","utm_x":"419020","utm_y":"4636071","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85857-foto-08258-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85857-foto-08258-35-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85858","titol":"Barraca 11","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-11-1","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Coberta esfondrada","descripcio":"Barraca de pedra seca, de planta quadrada. El sostre era amb bigues de fusta, a un sol vessant, però s'ha esfondrat. La porta és amb llinda de pedra plana.","codi_element":"08258-36","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8715200,2.0242900","utm_x":"419031","utm_y":"4635972","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85859","titol":"Barraca 12","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-12-1","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Semi-derruïda","descripcio":"Barraca de pedra seca, de planta quadrada i situada al marge d'un camp, al Pla de cal Portí. Es troba semi-derruïda, i només conserva dues parets.","codi_element":"08258-37","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8755000,2.0219900","utm_x":"418845","utm_y":"4636416","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85860","titol":"Barraca 13","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-13-1","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Força derruïda","descripcio":"Barraca de pedra seca, de planta quadrada que es troba força derruïda, vora un camí. Només se'n conserva la part inferior.","codi_element":"08258-38","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8741000,2.0229500","utm_x":"418923","utm_y":"4636259","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85861","titol":"Barraca 14","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-14-1","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, de planta quadrada. El sotre és amb falsa cúpula amb túmul de terra al damunt. La porta és amb llinda de pedra plana.","codi_element":"08258-39","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8718000,2.0276300","utm_x":"419309","utm_y":"4636000","any":"1906","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85861-foto-08258-39-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inscripció en brancal de la porta: 1906","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85862","titol":"Barraca 15","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-15-2","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca que es troba pràcticament adossada a una altra barraca (al costat nord del conjunt). És de planta rectangular, amb coberta de falsa cúpula que conserva més o menys el túmul de terra al seu damunt. La porta és amb llinda de pedra plana.","codi_element":"08258-40","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8806800,2.0498100","utm_x":"421160","utm_y":"4636965","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85862-foto-08258-40-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85862-foto-08258-40-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85863","titol":"Barraca 16","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-16-2","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca que es troba pràcticament adossada a una altra barraca (al costat sud del conjunt). És de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i túmul de terra al seu damunt. La porta és amb llinda de pedra plana.","codi_element":"08258-41","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8806400,2.0498300","utm_x":"421162","utm_y":"4636960","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85863-foto-08258-41-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85864","titol":"Barraca 17","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-17-1","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Lleus esllavissaments a la paret","descripcio":"Barraca de pedra seca de planta circular. Té el sostre de falsa cúpula cobert amb túmul de terra. La porta és amb llinda de pedra plana.","codi_element":"08258-42","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8801700,2.0475600","utm_x":"420973","utm_y":"4636910","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85864-foto-08258-42-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85865","titol":"Barraca 18","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18-2","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ha perdut la coberta","descripcio":"Barraca de pedra de planta quadrada, prop del mas el Pardols. La coberta era a un sol vessant, però s'ha perdut.","codi_element":"08258-43","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8836100,2.0442900","utm_x":"420706","utm_y":"4637295","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85866","titol":"Barraca 19","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-19-2","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"S'ha esfondrat la coberta","descripcio":"Barraca de pedra seca de planta rectangular, prop del raval de la Rovirola. El sostre devia ser de falsa cúpula, però s'ha esfondrat.","codi_element":"08258-44","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8763100,2.0203200","utm_x":"418708","utm_y":"4636507","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85867","titol":"Barraca 20 (de la Font de les Hortes)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-20-de-la-font-de-les-hortes","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Coberta per la vegetació però ben conservada","descripcio":"Barraca de pedra seca de planta circular, amb coberta de falsa cúpula que conserva el túmul de terra, actualment ple de vegetació. La porta és amb llinda de pedra plana. Està situada al costat de la Font de les Hortes, vora la carretera a Sant Joan d'Oló. Aquesta barraca va ser feta per constructors de barraques ceretans, els quals tenien gran domini de la tècnica de la pedra seca. Es pot observar en el fet que les pedres són de tamany més gros i estan disposades de manera diferent, moltes d'elles verticals. A més, té la particularitat que està datada al 1881, segons la inscripció.","codi_element":"08258-45","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8652800,2.0440500","utm_x":"420663","utm_y":"4635260","any":"1881","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85867-foto-08258-45-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inscripció en una pedra al costat de la porta: 1881","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85868","titol":"Barraca 21","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-21-2","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, de planta irregular, adossada en un terreny amb desnivell, enmig d'un camp . Té coberta de falsa cúpula i porta amb llinda de pedra plana.","codi_element":"08258-46","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8816900,2.0330600","utm_x":"419772","utm_y":"4637093","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85869","titol":"Barraca 22","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-22-1","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Parets lleument esllavissades","descripcio":"Barraca de pedra seca, de planta irregular i atípica, amb una cambra més o menys circular que té adossat una mena de cobert lateral. El sostre és amb falsa cúpula, que conserva restes del túmul de terra que el cobria. La porta és amb llinda de pedra plana.","codi_element":"08258-47","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8828200,2.0522300","utm_x":"421364","utm_y":"4637200","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85869-foto-08258-47-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85870","titol":"Barraca 23","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-23-2","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, de planta rectangular, parcialment adossada a un terreny amb desnivell, al marge d'un camp. Té el sostre de falsa cúpula amb túmul de terra al damunt. La porta és amb llinda de pedra plana.","codi_element":"08258-48","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8831400,2.0394900","utm_x":"420307","utm_y":"4637248","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85871","titol":"Barraca 24","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-24-2","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Parcialment esfondrada","descripcio":"Barraca de pedra seca de planta irregular, adossada a un terreny amb desnivell, al marge d'un camp. El sostre era de falsa cúpula, però s'ha esfondrat i l'interior de la barraca ha quedat colmatat per les pedres. La porta és amb llinda de pedra plana.","codi_element":"08258-49","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8835200,2.0398600","utm_x":"420338","utm_y":"4637289","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85871-foto-08258-49-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85872","titol":"Sardana Rosa d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardana-rosa-dolo","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 180. FREIXA, Lluís (1975). Santa Maria d'Oló, Vic.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Sardana amb lletra escrita el 1955 per Miquel Bosch Jover i amb música composada el mateix any per l'autor manresà Francesc Juanola Reixach. S'inspira en la rosa que apareix en l'escut de Santa Maria d'Oló, i que simbolitza popularment 'l'olor' que suggereix la sonoritat del nom del municipi: 'la rosa més flairosa que perfuma el nom d'Oló'. El nom Rosa d'Oló fou adoptat més tard per una colla sardanista del poble. La lletra de la sardana és la següent: En l'escut del nostre poble \/ una rosa hi ha florit: \/ el blasó més bell i noble \/ que tots junts portem al pit. Ella encén totes les coses \/ amb flameig primaveral, \/ les noies són les roses \/ que collim amb l'ideal. Puntejant una sardana, \/ enlairem el nostre escut, \/ ell les roses agermana \/ de la Fe i de Virtut. Pàtria nostra, beneïda; \/ flor d'Amor i de Treball: \/ del jardí d'aquesta vida \/ sigues sempre el bon mirall. La sardana ben airosa \/ dansem tots de bo i millor, \/ per la rosa més flairosa \/ que perfuma el nom d'Oló!","codi_element":"08258-50","ubicacio":"","historia":"La sardana Rosa d'Oló va ser una iniciativa de mossèn Sebastià Codina Padrós, que l'any 1955 era vicari a Oló i actualment és rector de Vacarisses. Aquest any mossèn Codina va organitzar un autocar per anar a la festa major d'Hostalets de Balenyà, d'on ell era originari. Allà hi vivia Miquel Bosch Jover (Calders, 1900-Hostalets de Balenyà, 1960), qui fou un destacat mestre, pedagog i escriptor, director durant molts anys de la revista Jorba. Mossèn Codina va anar a veure Miquel Bosch per demanar-li si podia escriure la lletra d'una sardana dedicada al poble d'Oló. A l'hora de tornar Miquel Bosch els va anar a acomiadar i, a dalt de l'autocar, els va llegir la sardana i els la va lliurar. Més tard, es va encarregar la música a Francesc Juanola. Francesc Juanola Reixach (Tortellà, 1891-Manresa, 1968) fou compositor de música per a cobla i altres gèneres populars. Aquest mateix any 1955 va compondre la música per a la sardana Rosa d'Oló. El manuscrit original d'aquesta sardana es conserva a l'arxiu de l'Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona. Uns anys més tard, el 1958, va sorgir al municipi l'Agrupació Sardanista de Santa Maria d'Oló. Va néixer en el si de les activitats d'Acció Catòlica, i va arribar a tenir 138 socis. Organitzaven una audició mensual, i també van desenvolupar una important tasca organitzant concursos comarcals i regionals de colles sardanistes. L'entitat participava en els concursos amb la colla local anomenada precisament Rosa d'Oló, que va ser fundada l'any 1962 el dia de la festivitat de Sant Pere. En tenien cura especialment Pere Portabella, Francesc Valeri i Josep M. Camprubí. Assajaven a l'era de la Bola.","coordenades":"41.8740200,2.0348400","utm_x":"419910","utm_y":"4636239","any":"1955","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85872-foto-08258-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85872-foto-08258-50-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"Francesc Juanola Reixach (música); Miquel Bosch Jover (lletra)","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85873","titol":"Llegendes de la Bruixa de Berengueres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegendes-de-la-bruixa-de-berengueres","bibliografia":"TORRES SOCIATS, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Lluçanès, Osona, Bages, Moianès, Berguedà, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 31-32, 33-34. Web de l'Ajuntament de Santa Maria d'Oló: https:\/\/www.olo.cat\/154-a-olo-hi-ha-mes\/histories-i-llegendes-dolo\/llegendes-de-la-bruixa-de-berengueres.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Llegendes publicades","descripcio":"Llegendes sobre una bruixa anomenada Berengueres, que habitava a la masia amb el mateix nom. Es tracta de versions adaptades localment d'alguns dels temes més freqüents en les llegendes sobre bruixes, com són la transformació en animals o la capacitat de donar mal d'ulls. Segons la tradició, les bruixes tenien afinitat amb determinats animals, de manera que podien transformar-se per exemple en gats, però també en galls o altres bèsties. També cavalcaven marrans o altres animals per recórrer llargues distàncies. Normalment el color dels gats és el negre, associat al maligne, però en aquest cas el color del gall és el blanc, que també té un simbolisme especial, ja que és el color iniciàtic o de la puresa. Una de les històries atribuïdes a aquesta bruixa diu que el propietari de la masia d'Orriols, no gaire lluny de Berengueres, cada dia quan tancava les ovelles al corral es trobava un gall molt gros de color blanc que, tot fent batec d'ales, donava un gran espant al bestiar. Després li costava molt poder reconduir les ovelles altre cop al corral. Això li passava dos o tres dies per setmana, i el pobre home estava desesperat. El pastor va demanar ajuda a un veí seu, que va dir que sabia com resoldre el problema. El dimarts següent el noi es va presentar a casa del pastor amb una escopeta carregada amb bales beneïdes. En veure el gall li va disparar a les cames i aquest va desaparèixer. L'endemà els veïns de Berengueres es van trobar a la dona enllitada i amb una ferida de bala a la cama. D'aquesta manera la gent de les rodalies va descobrir que la dona que vivia a Berengueres era una bruixa. Una altra història atribuïda a aquesta bruixa es refereix als seus poders per encomanar mal d'ulls. Es diu que la bruixa Berengueres anava sovint a Santa Maria d'Oló, perquè era el poble que tenia més a prop i on recollia les provisions per viure. Els habitants d'Oló quan la veien se n'allunyaven perquè deien que només de passar pel seu costat et podia encomanar qualsevol mal, sobretot a les criatures. Un dia es va trobar a una nena petita i la Berengueres li va posar la mà al damunt de l'espatlla i li va dir 'Ets una nena molt maca però no tens gaire salut'. L'endemà la nena va emmalaltir. A poc a poc, va deixar de menjar i els remeis que li donaven no li feien efecte. Quan estava ja molt feble la mare va explicar la situació a una veïna, que de seguida va pensar que estava embruixada. Li va preguntar si havia parlat amb la bruixa Berengueres, i la nena va contestar que no havia parlat amb ella, però que la Berengueres li havia dit aquells mots a l'oïda. Així la veïna va confirmar que la nena estava embruixada i patia mal d'ull. Per ajudar-la van fer venir el capellà i el mossèn va recitar oracions per desembruixar-la. A partir d'aleshores l'estat de la nena va millorar. La fama de la bruixa era tanta que les autoritats van determinar tancar-la a la presó. El dia que la van anar a buscar, enfurismada, es va agafar a la xemeneia i per més que l'estiraven no hi havia manera de treure-la, fins al punt que la van haver de fer sortir amb el clemàstecs agafats a les mans. Cal dir que aquestes llegendes pràcticament no es conserven vives en la memòria popular, ja que ni els propietaris de la masia Berengueres ni la gent del poble en general n'han sentit a parlar. Tanmateix, no deixen de ser sorprenents uns dibuixos que van aparèixer no fa gaire en unes obres practicades en aquesta masia. Es tracta d'uns galls marcats sobre la calç d'una paret i que tenien uns pals a sota. L'existència dels pals, però, sembla suggerir que la intenció dels dibuixos era més aviat tenir comptabilitzats els galls de la casa.","codi_element":"08258-51","ubicacio":"Masia Les Berengueres. Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8971300,2.0392300","utm_x":"420303","utm_y":"4638801","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85873-foto-08258-51-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Aquestes llegendes s'han inclòs en una Ruta de les Bruixes de Santa Maria d'Oló, organitzada per l'empresa Colltur.Informació oral facilitada per Roser Aimerich i Jaume Codina, de la masia de Berengures","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85874","titol":"Llegenda de la Bruixa Picamilla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-bruixa-picamilla","bibliografia":"TORRES SOCIATS, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Lluçanès, Osona, Bages, Moianès, Berguedà, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 75-77. Web de l'Ajuntament de Santa Maria d'Oló: https:\/\/www.olo.cat\/154-a-olo-hi-ha-mes\/histories-i-llegendes-dolo\/llegenda-de-la-bruixa-picamilla.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Llegenda publicada","descripcio":"Llegenda sobre una bruixa anomenada Picamilla. Combina dos temes habituals en aquest tipus d'històries: la capacitat de les bruixes per provocar tempestes i la seva afinitat amb determinats animals. Segons la tradició, algunes bruixes tenien la capacitat per transformar-se per exemple en gats, però també en galls o altres bèsties. També cavalcaven marrans o altres animals per recórrer llargues distàncies. Normalment el color dels gats és el negre, associat al maligne. En aquest cas es tracta d'un gat ros. La llegenda explica que a Oló hi havia la bruixa Picamilla i tothom tenia clar que era la responsable dels temporals. Per això els veïns la vigilaven, però quan li treien els ulls del damunt ella aprofitava per provocar pedregades que arrasaven els conreus. El diable era qui li havia conferit aquests poders i, per poder despistar els seus vigilants, també li va donar la capacitat de transformar-se en un gat de color ros que sempre li feia companyia i era el seu doble. Així, cada vegada que volia fer-ne alguna de les seves es convertia en animal i desapareixia als ulls dels seus veïns. Els veïns van decidir demanar consell a un home que entenia molt d'aquestes coses, que els hi va explicar que la bruixa i el gat eren un mateix ésser, i que si volien acabar amb ella haurien de disparar-li amb un cartutx amb sal beneïda. Uns dies després van començar a formar-se núvols de tempesta. El mossèn i alguns homes del poble van decidir fer cas a l'expert i van anar a casa de la bruixa Picamilla per demanar-li explicacions. Però no hi era i una veïna els va dir que feia hores que no la veia. En canvi, davant de la porta hi havia el gat llepant-se els bigotis. Aleshores van agafar l'escopeta i van disparar un tret al gat, que després de deixar anar un miol es va fondre. Segons la creença popular la sal es barreja amb la sang i expulsa del cos el poder del dimoni. Al dia següent va córrer la notícia que la Picamilla s'havia estimbat per un turonet i s'havia trencat una cama. Des d'aquell dia la Picamilla sempre més va fer bondat. Altres expliquen que va morir a conseqüència de les ferides.","codi_element":"08258-52","ubicacio":"Cal Picamill, raval de Santa Eulàlia. Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8801900,2.0305100","utm_x":"419558","utm_y":"4636928","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Aquesta llegenda s'ha inclòs en una Ruta de les Bruixes de Santa Maria d'Oló, organitzada per l'empresa Colltur. Cal dir també que al raval de Santa Eulàlia hi ha una casa anomenada cal Picamill.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85875","titol":"Destrals neolítiques de Sant Joan d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/destrals-neolitiques-de-sant-joan-dolo","bibliografia":"","centuria":"XLV-X aC","notes_conservacio":"","descripcio":" Conjunt de dues destrals de pedra polimentada de tipus neolític que es conserven al Museu Episcopal de Vic, amb els números d'inventari MEV 4889 i 4890. No se'n coneix cap informació del context on es van trobar, tan sols que són procedents de 'Sant Joan d'Oló' i que van ingressar al museu pels volts de 1914-1915. Foren adquirides per dues pessetes cadascuna. Aquest tipus de destrals són característiques del neolític, però es van utilitzar fins èpoques molt més recents. Tanmateix, el fet de trobar-se guardades en un museu com el de Vic ens fa suposar que van ser identificades per algun capellà de la parròquia i que es trobaven en un context en què és versemblant atribuir-les a un possible jaciment de l'època del neolític. En tal cas es tractaria d'un dels testimonis més antics de la història del municipi, juntament amb el megàlit del Pla de la Bassa de can Garriga. Tot i que, lògicament, aquesta afirmació s'ha de prendre amb moltes reserves atesa la poca informació que hi ha al respecte.<\/p> ","codi_element":"08258-53","ubicacio":"Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic","historia":"","coordenades":"41.8740200,2.0348400","utm_x":"419910","utm_y":"4636239","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85875-foto-08258-53-2.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Propietat privada. Accés públic Drets de reproducció de les fotografies adjuntes: Museu Episcopal de Vic Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474\/1962, de l'1 de març, pel qual determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics","codi_estil":"","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85876","titol":"Creu processional de Santa Maria d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-processional-de-santa-maria-dolo","bibliografia":" MATAS BLANXART, M. Teresa (1984). 'Santa Maria d'Oló', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 388-389. THOBY, P (1953). Les croix limousines. De la fin du XII siècle au debut du XIVe siècle. Editions A. et J. Picard et Cia., París.<\/p> ","centuria":"XIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Creu processional romànica procedent de l'església de Santa Maria d'Oló i conservada al Museu Episcopal de Vic, amb el número d'inventari MEV 176. Es tracta d'una creu completament metàl·lica, d'aram, que es podria datar al final del segle XIII. Hom la considera una de les darreres manifestacions de l'escola llemosina dins del romànic, amb alguns elements que insinuen ja les formes del gòtic, com ara la volumetria de les figures. Els estudis actuals, però, no acaben de determinar si totes les creus metàl·liques d'aquesta època són de procedència llemosina; és a dir, fabricades a la ciutat occitana de Llemotges, com es creia fins ara, o bé hi hauria també tallers a la Península. En tot cas, es tracta d'una peça força rara i sense gaires paral·lels estilístics ni iconogràfics La creu mesura 30 x 23 cm. És del tipus floronada amb una expansió aureolada central. L'anvers és ocupat per la figura de Crist amb el cap lleugerament torçat i inclinat cap a la dreta, i el cos insinuant un lleuger defalliment. Els braços de la creu tenen sengles expansions ovalades on hi podem veure relleus de les figures (possiblement afegides posteriorment) de Maria i de sant Joan. També hi ha una expansió oval a la part superior, mentre que a la part inferior del tronc hi ha una altra figura, no identificada. La figura de Crist presenta una anatomia que s'allunya de la tradició bizantina: les costelles són descrites d'una manera convencional i adopten un esquema vagament vegetal. La part alta de les cames està coberta amb un perizonium. El fons de la creu és gravat amb un element vegetal que es cargola sobre si mateix tot formant arabescs, mentre que el perfil de la creu és decorada amb una sanefa. Al costat del revers la creu té aplicada una peça circular dins la qual hi ha la Maiestas Domini sobre un fons d'esmalt blau sembrat de flors. La figura de Crist hi apareix en actitud de beneir i sosté un llibre tancat. La decoració gravada al revers és més rica i treballada que la de l'anvers. Presenta uns rínxols vegetals i als extrems del tronc i braços de la creu la figuració de tres dels símbols del Tetramorf: el lleó, l'àliga i el brau.<\/p> ","codi_element":"08258-54","ubicacio":"Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic","historia":" Aquesta creu, procedent de l'església de Santa Maria d'Oló, es trobava ja al Museu Episcopal de Vic des d'abans de l'any 1898. La peça es pot datar al segle XIII però sembla haver sofert moltes vicissituds al llarg de la seva història. Entre d'altres modificacions en un moment donat s'hi van afegir possiblement les figures de Maria i sant Joan, de factura volumètrica semblant a la Maiestas Domini del revers.<\/p> ","coordenades":"41.8740200,2.0348400","utm_x":"419910","utm_y":"4636239","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85876-foto-08258-54-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Propietat privada. Accés públic Drets de reproducció de les fotografies adjuntes: Museu Episcopal de Vic Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474\/1962, de l'1 de març, pel qual determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85877","titol":"Vilarassau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vilarassau","bibliografia":"BENET, Albert; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Sant Vicenç de Vilarassau', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 391-392. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 64, 73, 93, 104, 115. GALOBART SOLER, Josep (1996). Els retaules barrocs de les esglésies del terme de Santa Maria d'Oló (1607-1781). Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 16, Manresa, p. 71-81. GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 471. RIERA FONTS, Carles (2018). 'Sebastià Soler i Vilarassau, farmacèutic militar i metge', Modilianum, núm. 59 (2n semestre, 2018), Moià, p. 5-43. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 27.","centuria":"X-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de grans dimensions, d'origen medieval. La seva estructura originària, molt ben planificada en forma de quatre naus amb un pati central, així com l'existència de dues habitacions a la primera planta semblants a unes cel·les, han induït a pensar que en algun moment podia havia estat un convent, però no es coneix cap notícia documental que avali aquesta hipòtesi. En tot cas, podem assegurar que en època medieval no era una masia convencional, sinó probablement una domus o casa forta que devia pertànyer a alguna instància important. El casal es troba emplaçat en un promontori força estratègic, al costat d'on hi ha l'església romànica de Sant Vicenç de Vilarasau. El conjunt és format per una gran construcció residencial, que compta amb una torre de defensa, més un bon nombre de coberts a llevant i un barri o clos tancat al sud. Tal com hem dit, la part residencial té el seu origen en una construcció de planta quadrada amb pati central. Tres de les naus (al sud, est i nord) consten en total de 17 arcs diafragmàtica apuntats. La nau de migdia no té arcs, però presenta, sobretot en el mur exterior, un parament de característiques medievals, fet amb petits carreus ben disposats i està reforçat amb contraforts. La resta de murs corresponents a aquest recinte quadrat tenen característiques similars. Sobre aquesta base d'època baix-medieval amb el temps Vilarasau va evolucionar cap a una masia més convencional. A la nau de ponent hi trobem el celler, amb grans bótes. El pati central es va modificar i va quedar relativament desdibuixat, amb la inclusió de construccions més funcionals. Als segles XVII i XVIII la casa s'amplià i, amb posterioritat a 1681, es dotà de la torre de defesa. En un moment donat (tal vegada al segle XIX) dues de les naus del pati interior (a sud i oest) es van sobrealçar per fer-hi una galeria porxada de dos pisos obrada amb pilastres i columnes de maó, cosa que acaba de donar a la construcció un aspecte conventual. La façana principal, a migdia, és part de l'obra baix-medieval però es devia sobrealçar i modificar als segles XVII-XVIII. Compta amb un portal adovellat més diverses finestres emmarcades amb brancals i llindes de pedra. L'estructura és força atípica, amb una teulada partida amb vessants a diferents nivells que mostren l'evolució complexa de l'edificació. A l'angle nord-est s'aixeca la torre, de planta quadrada. És de quatre pisos, comptant que a la part subterrània hi ha una tina. La façana de tramuntana presenta una petita terrassa porxada on hi ha una cisterna que recull les aigües pluvials, perfectament canalitzades. En aquesta façana hi ha diverses dates inscrites a les llindes corresponents als segles XVII i XVIII, les quals indicarien que en aquest època la masia va ser ampliada sobretot en aquest sector. A l'interior, la casa ha conservat molt bé les característiques constructives originàries. Al primer pis, en l'ala sud, hi trobem les dues habitacions que recorden cel·les de convent. Totes dues d'un format idèntic i amb un òcul de forma oval sobre la porta. A llevant del cos principal hi trobem uns coberts de forma allargada que pràcticament enllacen amb l'església. En un d'ells es conserva la premsa de vi.","codi_element":"08258-55","ubicacio":"Sector sud-est del terme municipal","historia":"El mas Vilarasau correspon a l'antiga vila 'Ansaldi', documentada des de l'any 957. Aquesta antiga vil·la o mas estava lligada a l'existència de l'església de Sant Vicenç de Vilarasau, que es troba al seu costat, documentada l'any 1134, al principi com a parròquia i després com a sufragània de Santa Maria d'Oló. L'estructura originària de la domus o casa forta que és la base de la masia actual, i que inclou un gran nombre d'arcs apuntats, devia aixecar-se en època baix-medieval. S'ha dit que es podria haver construït al voltant dels segles XV-XVI, però el cert és que no disposem de dades concretes que ens informin ni de la cronologia ni de l'estatus que tenia aquest gran casal de característiques gòtiques. Una dada tal vegada significativa és que en el llistat de persones que van assistir a la reunió per tractar de la redempció del terme d'Oló el 1394, on hi apareixen gairebé tots els caps de família dels masos, no hi consta cap representant de Vilarasau. Als segles XVII i XVIII la masia es va ampliar i remodelar, tal com indiquen les diverses inscripcions que ja hem comentat. Del 1631 coneixem un inventari de béns del mas. En aquesta data la casa tenia una mula, un burro i una burra. A la cuina tenia totes les eines necessàries per conrear les vinyes: parpal, aixades, magalles, magall i palafangues. Tenia també un alambí per destil·lar el vi dolent i obtenir aiguardent. Al celler tenia una tina de pedra i una de fusta; 5 bótes grans, 3 de 2,5 cargues, i dues bótes petites; 4 portadores, 2 barrals i 2 cèrcols de bótes grosses. Tenia, a més, una arada, un jou i 4 relles i 4 garbells (FERRER, 1991: 93). En aquesta època ja era, doncs, un mas convencional. També consta que havia tingut un molí d'oli o trull. Sabem que, almenys des del segle XVII, els propietaris eren la família de cognom Vilarassau. Així, el 1608 Jaume Vilarassau va encarregar al pintor Joan Belill un retaule per a l'església de Sant Vicenç. Aquest retaule no s'ha conservat (GALOBART, 1996: 71-81). Més endavant, coneixem els noms d'alguns membres de la família gràcies al treball genealògic que ens han deixat consultar els actuals propietaris. El següent hereu conegut és Francisco Vilarasau, que devia néixer a mitjans del segle XVII. Es casà amb Teresa Gumà. El següent hereu fou Valentí Vilarasau Gumà, casat amb Margarita Portabella. El següent hereu fou Francisco Vilarasau Portabella, casat amb Rosa Espaniella(?). El següent hereu fou Isidro Vilarasau Espaniella (?), casat amb Raimunda Barnils. El següent hereu fou Bernardí Vilarasau Barnils (1790-1847), casat amb Francesca Casamitjana Torres (1793-1846). Sabem que Bernardí ja no residia al mas Vilarasau, sinó al carrer del Forn de Moià. Consta com a pagès hisendat i el 1834 era regidor de l'Ajuntament. L'hereva d'aquest matrimoni fou Anna Vilarasau Casamitjana (1814-1850), que es casà el 1834 amb Silvestre Soler Errando (1815-1875). Per tant, a partir d'aquesta generació els hereus van perdre el cognom Vilarasau i van adoptar el de Soler, que encara es manté en l'actualitat. Silvestre procedia d'una família d'antics paraires enriquits. Estaven emparentats amb altres famílies benestants de Moià, com els Batlles, que eren metges, i també amb la famosa nissaga de Sallent dels Torres Amat. El seu oncle era Fèlix Torres Amat, bisbe d'Astorga. La residència habitual de la família en aquesta època era la casa del cal Perxer, a la cantonada del carrer de les Joies, de Moià. El matrimoni va tenir cinc fills. L'hereu fou Joan Soler Vilarasau (1836-1917). Va ser notari i es casà amb Rita Torrens Jové (1851-1934). Rita era de Sarrià, i el matrimoni es va instal·lar en aquesta localitat barcelonina, que va ser la residència de la família en els anys posteriors. Un germà de Joan era Sebastià Soler Vilarassau (1839-1888), qui fou un destacat farmacèutic militar i metge. Exercí a Cuba i Filipines, i va ser mereixedor de diverses condecoracions. Gràcies a un article molt ben documentat sobre la seva biografia aparegut recentment hem pogut obtenir algunes dades sobre la família en aquesta època (RIERA, 2018: 8-13). L'hereu de Joan i Rita fou Joan Soler Torrens. Va fer carrera de medicina, com ja havia fet el seu oncle, s'establí de metge al Prat de Llobregat i es casà amb Angelita Feu Rodes. Joan era una persona liberal i freqüentava els ambients artístics i bohemis de la Barcelona dels primers decennis del segle XX. Tenia poc interès en la propietat del mas Vilarasau, del qual en tenien us de fruit les seves germanes, les quals sí que van continuar freqüentant el mas i amb qui Joan va tenir certes desavinences. Es diu que Joan Soler Torrens portava alguns dels seus pacients de tuberculosi a Vilarasau perquè es recuperessin. L'hereu de Joan i Angelita fou Joan Soler Feu, nascut el 1920 i també metge com el seu pare. Es casà amb Mercè Hewitson Espanyol, d'ascendència anglesa però nascuda ja a Barcelona. Joan era l'hereu de Vilarasau però l'us de fruit continuava, com en la generació anterior, en mans de les seves tietes. Durant tot aquest temps a Vilarasau hi residien masovers. Quan el mas va quedar lliure de l'us de fruit i els darrers masovers, que eren la família Rabat Roca, van marxar, entorn de 1976, Joan va començar a restaurar la masia. En aquest moment el mas ja no conservava la documentació i pràcticament la totalitat del mobiliari havia desaparegut. L'hereu de Joan i Mercè fou Joan Soler Hewitson, actual propietari. El 1986 es casà amb Francesca Güell Sala. Una mica abans Joan havia continuat les restauracions de la masia i entorn de 1980 s'hi instal·là definitivament, i més tard la seva família. Des d'aleshores ell i el seu fill han tirat endavant l'explotació agropecuària. Cal dir que en les escriptures de Vilarasau conta que des de feia anys tenia dues masoveries, que eren l'Illa i la Casa Nova de Sau. No en coneixem notícies documentals però ambdues semblen construccions relativament recents, del segle XVIII o principis del XIX. A mes, posseïa el mas Vilagur, aquest molt més antic, d'origen medieval, i que consta com una peça a part. Sembla que, almenys al segle XIX, els Soler Vilarasau també haurien tingut la propietat del mas Rojans. Se sap que Vilarasau tenia un forn d'obra, però se'n desconeix la ubicació. També es diu que era coneguda popularment com la Casa de les Mules, perquè que s'hi venien a fer tractes amb mules que ja estaven ensinistrades.","coordenades":"41.8451900,2.0408300","utm_x":"420371","utm_y":"4633033","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85877-foto-08258-55-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85877-foto-08258-55-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 27 (Pla Especial Urbanístic 2011)El nom oficial del mas és Vilarasau, de vegades escrit amb dues esses. Popularment, però, és més conegut com a SauLlindes amb inscripcions a la façana nord: 17(?), 1683, 1681, '1789 V. M (?) SSDSO Roser', 2002.Informació facilitada per Joan Soler Hewitson i Francesca Güell Sala.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85878","titol":"Església de Sant Vicenç de Vilarassau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-sant-vicenc-de-vilarassau","bibliografia":"BENET, Albert; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Sant Vicenç de Vilarassau', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 391-392. FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 207-208. FREIXA, lluís (1978). Esglésies parroquials i capelles del municipi d'Oló. (amb aportacions de Mn. Antoni Pladevall, Josep Galobart i Jaume Sala). GALOBART SOLER, Josep (1996). Els retaules barrocs de les esglésies del terme de Santa Maria d'Oló (1607-1781). Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 16, Manresa, p. 71-81. OLAÑETA MOLINA, Juan Antonio (2014). 'Iglesia de Sant Vicenç de Vilarassau', Enciclopedia del Románico en Barcelona (vol. II). Fundación Santa Maria La Real; Centro de Estudios del Románico, Palencia, p. 1069-1071.","centuria":"XI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Església romànica emplaçada al lloc de Vilarasau, en un punt força estratègic vora el mas d'aquest mateix nom. És una església d'una sola nau i amb absis semicircular, orientat a llevant. En època moderna (vers 1650) s'hi afegí al nord una segona nau que fou convertida en sagristia. L'església va ser construïda a la segona meitat del segle XI i adopta plenament les formes llombardes. Així, l'absis és decorat amb arcuacions cegues i quatre faixes llombardes. També té una finestreta de doble esqueixada rematada amb arc de mig punt fet amb una doble sèrie de petites dovelles. Al mur de migdia segueixen les arcuacions cegues i també hi trobem dues finestres iguals que la de l'absis. Al mur de ponent hi ha la porta principal, que és moderna. La llinda és decorada amb el gravat d'una creu patent sobre un monticle esquemàtic que simbolitza el Gòlgota. Al damunt s'hi aixeca un campanar d'espadanya que ha estat refet i engruixit. La campana és d'una altra procedència. L'aparell de la construcció romànica és fet amb blocs de pedra mitjans tallats i disposats en filades i a trencajunt. El pati davanter de l'església servia fins èpoques relativament recents com a cementiri, i també la zona al voltant d'on hi ha la creu al nord del camí. En aquests llocs hi apareixen abundants restes òssies. Els difunts eren enterrats directament a terra, embolicats amb un mantell. A l'interior la nau és coberta amb volta de canó, reforçada amb un arc toral que la divideix en dos trams. Les parets actualment són a pedra vista, mentre que la volta s'ha enguixat. A la conca de l'absis hi ha restes de pintures romàniques que es conserven en molt mal estat a causa de les humitats. Al mur nord hi ha un portal modern que comunica amb la sagristia. S'hi conserva un retaule neogòtic de finals del segle XIX, actualment dedicat a la Verge de Lurdes. En la darrera restauració, feta el 1990, es va traslladar el retaule, que fins aleshores es trobava a l'absis i, en el seu lloc, es construí un curiós setial de pedra i fusta adossat a la paret de l'absis junt a un banc. Qui estava al front de la intervenció, mossèn Saborit, el va fer perquè el bisbe en la seva visita pogués seure en un lloc preeminent. En aquestes obres també es va eliminar un petit cor de fusta que hi havia a l'entrada de l'església. Actualment només en queden les escales que permetien accedir-hi.","codi_element":"08258-56","ubicacio":"Vora el mas Vilarassau, al sector sud-est del terme municipal","historia":"Aquest lloc és documentat per primera vegada l'any 957 com a Villare Ansaldi, referit al mas Vilarasau que es troba al costat. L'església apareix esmentada el 1134. Només l'any 1284 s'esmenta com a parròquia, però ja no apareix més amb aquesta categoria. Sembla més aviat que la major part del temps va ser sufragània de Santa Maria d'Oló; així consta en la visita episcopal de 1686. Per tant, hom suposa que devia seguir les mateixes vicissituds que la parròquia mare, la qual el 1364 passà a dependre de la canònica de l'Estany i, després que s'extingí la canònica i el monestir de l'Estany va ser secularitzat, va passar a ser regida per les anomenades Cinc Dignitats Reials; és a dir, cinc canonges de les diòcesis de Girona, Vic i Barcelona que actuaven com a senyors del monestir de l'Estany. Així era encara el 1686, quan el bisbe de Vic va visitar la parròquia. Procedent d'aquesta església es conserva una imatge de la Mare de Déu del Roser, possiblement dels segles XIV o XV, actualment guardada en un altre emplaçament. Per la seva proximitat amb el mas Vilarassau els propietaris d'aquest gran casal tenien una influència molt directa sobre l'església. Fins i tot s'ha apuntat la hipòtesi, per les característiques especials de la masia, que Vilarasau en algun moment podia haver estat un convent, però no hi ha cap document que ho confirmi. L'estudiós Josep GALOBART (1996: 71-81) en el seu llibre sobre el retaules barrocs d'Oló ens dóna notícies d'un retaule que el propietari del mas Sau, Jaume Vilarassau, va encarregar per aquesta església, però que no s'ha conservat. El contracte és del 22 de juny de 1608 i el destinatari era el pintor Joan Belill, que havia de pintar i daurar un retaule de sant Vicenç. Joan Belill era un pintor i daurador mallorquí, nascut a Alcúdia, que s'havia establert al Bages i va treballar en aquesta zona i també al Moianès. Precisament aquests anys, entre 1607 i 1610, va treballar també en altres esglésies de la parròquia d'Oló. El preu acordat fou de 45 lliures, i el transport havia d'anar a càrrec de Jaume Vilarassau. És possible que es tractés, més que d'un retaule nou, de la reforma d'un d'antic. Una mica abans, vers el 1586, l'edifici de l'església s'havia consolidat, i més tard, vers el 1650, s'hi afegí la nau al nord que va fer funcions de sagristia. També es modificà la porta i, a l'interior, es construí un petit cor. Ja al segle XIX, degut a la distància d'unes dues hores fins a Oló l'església va ser declarada parròquia rural el 1868. El problema és que no tenia rectoria, i això feia que els capellans assignats duressin poc temps. Els veïns es comprometien a posar els materials per la construcció d'una rectoria, però no podien assumir el cost de la mà d'obra. Finalment, es va acordar una solució que consistí en nomenar un vicari a Oló encarregat d'aquesta parròquia. El primer fou Mn. Joan Portell, que va intentar dignificar la parròquia i a partir de 1896 va impulsar diverses reformes. Concretament, el 1896 es va construir el retaule neogòtic i l'any següent es substituí la Mare de Déu del Roser que abans hem esmentat per la Mare de Déu de Lurdes. La col·locació de la nova imatge va anar acompanyada d'una gran festa (GALOBART, 1996: 77). La qüestió és que la categoria de parròquia no va durar gaire, i amb el despoblament del camp Sant Vicenç tornà a convertir-se en sufragània. A començaments del segle XX a l'església funcionaven tres confraries: la de Sant Vicenç, la de Lurdes i la del Santíssim Sagrament. Fins èpoques força recents els veïns de la zona conservaven encara una important devoció a aquesta església. S'hi feien sobretot rogatoris en demanda de pluja i també nombroses prometences dels feligresos. El 1990 l'església va ser restaurada per voluntaris del poble i de l'Associació Castell d'Oló, sota la direcció de mossèn Saborit, de Sant Marçal del Relat. Aleshores es van fer les modificacions que ja hem esmentat: trasllat del retaule a la sagristia per deixar lliure l'absis, construcció del setial, eliminació del cor i restauració de les parets a pedra vista. També es va treure l'enrajolat del terra. Molta de la pedra utilitzada era procedent del mas proper de Vilagur.","coordenades":"41.8454300,2.0417000","utm_x":"420444","utm_y":"4633059","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85878-foto-08258-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85878-foto-08258-56-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Altres denominacions: Sant Vicenç de ViladessauInformació oral facilitada per Francesca Güell Sala, de Vilarasau.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85879","titol":"Creu de Sant Vicenç de Vilarasau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-sant-vicenc-de-vilarasau","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu monumental situada vora l'església de Sant Vicenç de Vilarasau, al marge nord del camí. Es tracta d'una creu molt simple, que consta d'un pedestal fet de pedres amb una llosa quadrada al damunt, on hi ha encastada la creu, de ferro, amb les astes lleugerament eixamplades. No coneixem cap notícia documental sobre aquesta creu. Per la seva tipologia és difícil donar-li una datació concreta. Tal vegada podria correspondre als segles XVIII o XIX. El terreny amb pendent al voltant de la creu, així com també al pati davanter de l'església, fins èpoques relativament recents encara s'utilitzava com a cementiri. En aquests llocs hi apareixen abundants restes òssies. Els difunts eren enterrats directament a terra, embolicats amb un llençol. Probablement es tractava doncs d'una creu de fossar, que indicava la presència del cementiri.","codi_element":"08258-57","ubicacio":"Vora l'església de Sant Vicenç de Vilarasau, al sector sud-est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8455500,2.0416400","utm_x":"420439","utm_y":"4633072","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85879-foto-08258-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85879-foto-08258-57-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85880","titol":"Rodoreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rodoreda","bibliografia":"FERRER, Llorenç, PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 64, 73, 112, 206. GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 472. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 47.","centuria":"X-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de grans dimensions, d'origen medieval i decorada a la façana principal amb elements renaixentistes. Consta d'un gran cos residencial (de planta més o menys rectangular, amb planta baixa més un pis i golfes) més una ala a llevant que ha estat reconstruïda modernament sobre antics coberts, un gran pati enjardinat, coberts adossats a ponent i un gran cobert independent més a llevant. El cos residencial principal és fet en dues fases: la part del darrere és més antiga i es va allargar, possiblement al segle XVII, fins a la façana actual. Aquesta està encarada al sud-est, vers un esplèndid jardí. Consta d'un portal emmarcat amb grans dovelles i un trencaaigües. Al primer pis té finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Però destaquen les de l'eix central. Una és d'estil renaixentista, i consta d'un frontó partit sobre un trencaaigües rectangular amb motllures laterals. Té un escut que no hem pogut identificar, fet de diverses creus que formen una mena de quadrat, tal vegada corresponent a una alta dignitat eclesiàstica. L'altre finestra (al nivell de les golfes) té gravats dos escuts de Barcelona i sanefes decoratives. Considerem que aquests finestrals pertanyen a aquesta fase d'ampliació vers el 1636, i mostren que en aquesta època la masia devia pertànyer a algun senyor important, ja fos laic o eclesiàstic, tal vegada el monestir de l'Estany, però no coneixem notícies concretes en aquest sentit. Una altra possibilitat és que les finestres s'haguessin introduït en una altra època, per exemple a mitjans de segle XX, quan el llavors propietari tenia relació de parentiu amb Josep Puig i Cadafalch. Però pel que coneixem aquesta hipòtesi és pràcticament descartable. Ja hem dit que el sector de llevant fou remodelat a mitjans de segle XX per convertir-lo en una ala amb els baixos porxats mitjançant grans arcades i, al primer pis, una sèrie de finestrals que imiten els tradicionals. A l'extrem s'hi construí una capella, dedicada a la Santa Creu. El recinte queda tancat pel sud amb un mur que, a ponent, forma un terrat enlairat. En aquestes obres, que van durar força anys i van anar a càrrec d'un paleta i picapedrer, es va construir també una mena de garita situada en un angle sobre una antiga eixida, així com una galeria descoberta feta amb pilastres de pedra picada a la part posterior. En el terrat d'aquesta galeria hi ha un pou-cisterna.","codi_element":"08258-58","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"El mas és documentat l'any 957 (segons fitxa IPA), però no en tenim notícies més concretes fins el segle XIV. El 27 de novembre de 1362 'el cavaller Ramon de Peguera defineix per 2.500 sous a Sibil·la, muller de Pere de Montcada, el feu i la castlania d'Oló i el mas Rodoreda' (FERRER, 1991: 112). Per tant, cal entendre que Rodoreda estava vinculat d'alguna manera a les possessions del castlà d'Oló. Torna a sortir el 1389, quan l'abat de l'Estany dóna autorització per passar els béns del mas (FERRER, 1991: 112). S'entén doncs que també devia tenir vinculació amb el monestir de l'Estany. Tot plegat no ens acaba d'aclarir quin era l'estatus d'aquest mas, però es dedueix que era una possessió important vinculada als poders fàctics de la zona. En un llistat dels veïns que es reuniren el 1394 per la redempció dels drets senyorials del terme hi consta Francesc de Rodoreda; cal suposar que era el cap de casa. En el fogatge de 1515 hi consta 'la casa d'en Rodoreda', i en el de 1553, Pere Radoresa. Tal com ens informa la inscripció de la façana, l'any 1636 els propietaris encara portaven el cognom Rodoreda. En aquest moment la casa es devia allargar cap al sud, i la presència dels finestrals renaixentistes en aquesta façana donen a entendre que continuava sent un mas important. Les seves terres arribaven fins el mateix poble d'Oló. Com a hipòtesi podem sospitar que depenia del monestir de l'Estany, que des de 1592 estava regit per les anomenades Cinc Dignitats Reials; és a dir, cinc canonges de diferents diòcesis. Els escuts de Barcelona del finestral podrien fer al·lusió a la diòcesi de Barcelona. Al segle XVIII devien continuar les ampliacions, però en canvi no s'hi aprecien gaires reformes corresponents al XIX. A inicis del segle XX el propietari era Joan Pont, un pubill que procedia de la casa de la Vall d'Avinyó i que fou assassinat molt a prop del mas, en el punt on ara s'aixeca una creu commemorativa (creu del Jan). Va ser el 31 de març de 1928, i l'instigador fou el seu propi fill. El motiu era que tenia por que deixés l'herència a la seva germana. El van matar quan es dirigia a peu pel camí cap a Oló amb la intenció d'anar al mercat del ram de Vic. Quan la Guàrdia Civil va investigar l'assassinat i descobrí que havia estat instigat pel seu propi fill va tancar el cas sense resoldre'l. Al cap d'un temps la família es va vendre el mas i va marxar a viure a Prats de Lluçanès. Entorn de 1940 va comprar la masia Ramon Cunill Bastos, un advocat de Barcelona que també tenia un hotel a Premià de Mar. El seu sogre era l'arquitecte i historiador Josep Puig i Cadafach. En aquest moment es va contractar una paleta i picapedrer, Cándido Bargallo, que va treballar durant força anys en les obres que ja hem esmentat: ala de llevant i galeria posterior. També va construir la capella, dedicada a la Santa Creu, que es va consagrar l'any 1951, quan les dues filles del masover hi van fer la primera comunió. Així mateix es va construir una creu de terme de pedra picada al camí d'entrada. Sembla que Ramon Cunill era devot d'aquesta advocació, i llavors encara es feia la benedicció del terme per la festivitat de la Santa Creu, el 3 de maig, quan es venia en processó per beneir la creu. La capella va quedar fora de culte entorn de 1970. Tot i això, no sembla que en aquest moment es fes cap canvi a la façana principal. Ramon Conill també va fer arranjar el camí de l'Estany, ja que va ser un dels primers a tenir cotxe. Entorn de 1943 van entrar com a masovers la família Busoms. El primer fou Esteve Busoms Pons, amb la seva muller Felisa Bota Torrent. Van tenir dues filles, una de les quals, M. Dolors Busoms, es va quedar a la masia. Després de la mort de Ramon Cunill hi va haver certes desavinences entre propietaris i masovers, que no es van resoldre fins que el 1995 els Busoms es van decidir a comprar el mas. El 1999 van construir les diverses naus agropecuàries que hi ha a l'entorn. Actualment el fill de Dolors Busoms continua al front de l'explotació.","coordenades":"41.8666400,2.0580300","utm_x":"421825","utm_y":"4635398","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85880-foto-08258-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85880-foto-08258-58-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 47 (Pla Especial Urbanístic 2011)Està emplaçada en un replà vora el camí que històricament porta a l'Estany, i sembla que havia tingut vincles amb aquest monestir. L'edifici presenta les següents inscripcions: Llinda d'una finestra de la façana principal: Berna[r]di Rodoreda ma feta 1636Altres inscripcions: 1642, 1757Inscripcions a la terrassa posterior: MDCCLXXIII (1773), 1757Hi ha una tradició popular que diu que antigament hi havia un baró de Rodoreda, cosa que explicaria la majestuositat de la casa. Aquest noble hauria practicat el 'dret de cuixa'.Informació facilitada per M. Dolors Busoms Bota i Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85881","titol":"Finestrals renaixentistes del mas Rodoreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/finestrals-renaixentistes-del-mas-rodoreda","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 112. GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 472.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Algunes parts del frontó s'han erosionat","descripcio":"Conjunt de dues finestres amb una rica decoració emplaçades a la façana principal del mas Rodoreda. Es troben a l'eix central de la façana, sobre el portal d'entrada. Una de les finestres (situada al nivell del primer pis) és d'estil clarament renaixentista. Consta d'un frontó partit amb una orla central, dues rosetes i escuts laterals. A sota té un trencaaigües d'angles rectes i motllures al marc de la finestra. En la motllura superior té un escut que no hem pogut identificar, fet de diverses creus que formen una mena de quadrat. Tal vegada correspon a una alta dignitat eclesiàstica. L'altra finestra (situada al nivell de les golfes) té gravats als brancals dos escuts de Barcelona i sanefes decoratives en forma d'arabescos. Considerem que aquests finestrals pertanyen a una fase d'ampliació del mas vers el 1636, i mostren que en aquesta època la masia devia pertànyer a algun senyor important, ja fos laic o eclesiàstic, tal vegada el monestir de l'Estany, però no coneixem notícies concretes en aquest sentit. Una altra possibilitat és que les finestres s'haguessin introduït en una altra època, per exemple a mitjans de segle XX, quan el llavors propietari tenia relació de parentiu amb Josep Puig i Cadafalch. Però pel que coneixem aquesta hipòtesi és pràcticament descartable.","codi_element":"08258-59","ubicacio":"Mas Rodoreda, al sector central del terme municipal","historia":"El mas és documentat ja l'any 957, però no en tenim notícies més concretes fins el segle XIV. El 27 de novembre de 1362 'el cavaller Ramon de Peguera defineix per 2.500 sous a Sibil·la, muller de Pere de Montcada, el feu i la castlania d'Oló i el mas Rodoreda' (FERRER, 1991: 112). Per tant, cal entendre que Rodoreda estava vinculat d'alguna manera a les possessions del castlà d'Oló. Torna a sortir el 1389, quan l'abat de l'Estany dóna autorització per passar els béns del mas (FERRER, 1991: 112). S'entén doncs que també devia tenir vinculació amb el monestir de l'Estany. Tot plegat no ens acaba d'aclarir quin era l'estatus d'aquest mas, però es dedueix que era una possessió important vinculada als poders fàctics de la zona. En un llistat dels veïns que es reuniren el 1394 per la redempció dels drets senyorials del terme hi consta Francesc de Rodoreda; cal suposar que era el cap de casa. En el fogatge de 1515 hi consta 'la casa d'en Rodoreda', i en el de 1553, Pere Radoresa. Tal com ens informa la inscripció de la façana, l'any 1636 els propietaris encara portaven el cognom Rodoreda. En aquest moment la casa es devia allargar cap al sud, i la presència dels finestrals renaixentistes en aquesta façana donen a entendre que continuava sent un mas important. Les seves terres arribaven fins el mateix poble d'Oló. Com a hipòtesi podem sospitar que depenia del monestir de l'Estany, que des de 1592 estava regit per les anomenades Cinc Dignitats Reials; és a dir, cinc canonges de diferents diòcesis. Els escuts de Barcelona del finestral podrien fer al·lusió a la diòcesi de Barcelona. Al segle XVIII devien continuar les ampliacions, però en canvi no s'hi aprecien gaires reformes corresponents al XIX. A inicis del segle XX el propietari era Joan Pont, un pubill que procedia de la casa de la Vall d'Avinyó i que fou assassinat molt a prop del mas, en el punt on ara s'aixeca una creu commemorativa (creu del Jan). Va ser el 31 de març de 1928, i l'instigador fou el seu propi fill. El motiu era que tenia por que deixés l'herència a la seva germana. El van matar quan es dirigia a peu pel camí cap a Oló amb la intenció d'anar al mercat del ram de Vic. Quan la Guàrdia Civil va investigar l'assassinat i descobrí que havia estat instigat pel seu propi fill va tancar el cas sense resoldre'l. Al cap d'un temps la família es va vendre el mas i va marxar a viure a Prats de Lluçanès. Entorn de 1940 va comprar la masia Ramon Cunill Bastos, un advocat de Barcelona que també tenia un hotel a Premià de Mar. El seu sogre era l'arquitecte i historiador Josep Puig i Cadafach. En aquest moment es va contractar una paleta i picapedrer, Cándido Bargallo, que va treballar durant força anys en les obres que ja hem esmentat: ala de llevant i galeria posterior. També va construir la capella, dedicada a la Santa Creu, que es va consagrar l'any 1951, quan les dues filles del masover hi van fer la primera comunió. Així mateix es va construir una creu de terme de pedra picada al camí d'entrada. Sembla que Ramon Cunill era devot d'aquesta advocació, i llavors encara es feia la benedicció del terme per la festivitat de la Santa Creu, el 3 de maig, quan es venia en processó per beneir la creu. La capella va quedar fora de culte entorn de 1970. Tot i això, no sembla que en aquest moment es fes cap canvi a la façana principal. Ramon Conill també va fer arranjar el camí de l'Estany, ja que va ser un dels primers a tenir cotxe. Entorn de 1943 van entrar com a masovers la família Busoms. El primer fou Esteve Busoms Pons, amb la seva muller Felisa Bota Torrent. Van tenir dues filles, una de les quals, M. Dolors Busoms, es va quedar a la masia. Després de la mort de Ramon Cunill hi va haver certes desavinences entre propietaris i masovers, que no es van resoldre fins que el 1995 els Busoms es van decidir a comprar el mas. El 1999 van construir les diverses naus agropecuàries que hi ha a l'entorn. Actualment el fill de Dolors Busoms continua al front de l'explotació.","coordenades":"41.8665600,2.0581200","utm_x":"421833","utm_y":"4635390","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85881-foto-08258-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85881-foto-08258-59-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per M. Dolors Busoms Bota","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85882","titol":"Capella de la Santa Creu del mas Rodoreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-la-santa-creu-del-mas-rodoreda","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 112, 206. FREIXA, lluís (1978). Esglésies parroquials i capelles del municipi d'Oló. (amb aportacions de Mn. Antoni Pladevall, Josep Galobart i Jaume Sala). GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 472.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Estructuralment bé, interior en condicions precàries","descripcio":"Capella adossada al final d'un cos lateral del mas Rodoreda. Va ser construïda juntament amb aquest cos i inaugurada l'any 1951, dedicada a la Santa Creu. És d'una sola nau, de planta rectangular. La façana principal està encarada al sud-oest i dóna al jardí de la masia. Consta d'un campanar d'espadanya, un rosetó i un portal rematat amb un timpà de punt rodó. En el timpà hi ha una pintura de sant Francesc d'Assís envoltat de coloms blancs. La façana és esgrafiada amb un motiu geomètric consistent en una trama de cercles que contenen flors i estrelles. Originàriament al voltant del rosetó hi havia pintat un Sagrat Cor. La construcció queda adossada a un terreny amb desnivell, i la resta de murs són a pedra vista. A la façana sud-est hi ha un petit finestral. L'interior s'utilitza actualment com a magatzem, ja que la capella va quedar fora de culte fa uns cinquanta anys.","codi_element":"08258-60","ubicacio":"Mas Rodoreda, al sector central del terme municipal","historia":"Entorn de 1940 va comprar la masia de Rodoreda Ramon Cunill Bastos, un advocat de Barcelona que també tenia un hotel a Premià de Mar. El seu sogre era l'arquitecte i historiador Josep Puig i Cadafach. Va ser en aquest moment que es va contractar un paleta i picapedrer, Cándido Bargallo, que va treballar durant força anys en les obres que ja hem esmentat: ala de llevant i galeria posterior. També va construir la capella, dedicada a la Santa Creu, que es va consagrar l'any 1951, quan les dues filles del masover hi van fer la primera comunió. Així mateix, es va construir una creu de terme de pedra picada situada al camí d'entrada del mas. Sembla que Ramon Cunill era devot d'aquesta advocació, i llavors encara es feia la benedicció del terme per la festivitat de la Santa Creu, el 3 de maig, quan es venia en processó per beneir la creu. La capella va quedar fora de culte entorn de 1970.","coordenades":"41.8665700,2.0583900","utm_x":"421855","utm_y":"4635390","any":"1951","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85882-foto-08258-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85882-foto-08258-60-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per M. Dolors Busoms BotaInterior utilitzat com a magatzem","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85883","titol":"Creu de terme del mas Rodoreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-terme-del-mas-rodoreda","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 112. GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 472.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es conserva la pilastra però ha perdut la creu","descripcio":"Creu de terme construïda modernament, entorn de 1951 juntament amb la capella del mas Rodoreda, dedicada precisament a la Santa Creu. La creu està emplaçada vora el camí d'accés al mas. Consta d'una base quadrada amb una pilastra octogonal al seu damunt, feta amb diferents blocs de pedra. La part superior s'eixampla a manera de capitell amb diferents motllures. La creu, que era de pedra picada, s'ha perdut. Es va esmicolar fa uns anys, ja que estava feta de sauló poc resistent. L'autor dels treballs de picapedrer va ser Cándido Bargallo, que també s'encarregà de construir la capella i va fer altres obres a la masia en aquesta època. Tot i ser una creu moderna, el bloc de pedra sota el capitell té una inscripció amb la data 1743. No tenim cap explicació per aquesta data. Tal vegada el picapedrer va utilitzar alguna pedra més antiga i d'una altra procedència, malgrat que l'aspecte general de la pilastra és molt homogeni. És molt semblant al treball que el mateix picapedrer va fer a la galeria posterior de la masia.","codi_element":"08258-61","ubicacio":"Mas Rodoreda, al sector central del terme municipal","historia":"Entorn de 1940 va comprar la masia de Rodoreda Ramon Cunill Bastos, un advocat de Barcelona que també tenia un hotel a Premià de Mar. El seu sogre era l'arquitecte i historiador Josep Puig i Cadafach. Va ser en aquest moment que es va contractar un paleta i picapedrer, Cándido Bargallo, que va treballar durant força anys en les obres que ja hem esmentat: ala de llevant i galeria posterior. També va construir la capella, dedicada a la Santa Creu, que es va consagrar l'any 1951, quan les dues filles del masover hi van fer la primera comunió. Així mateix, es va construir una creu de terme de pedra picada situada al camí d'entrada del mas. Sembla que Ramon Cunill era devot d'aquesta advocació, i llavors encara es feia la benedicció del terme per la festivitat de la Santa Creu, el 3 de maig, quan es venia en processó per beneir la creu. La capella va quedar fora de culte entorn de 1970.","coordenades":"41.8670100,2.0588400","utm_x":"421893","utm_y":"4635439","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85883-foto-08258-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85883-foto-08258-61-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"Cándido Bargallo (picapedrer)","observacions":"Informació oral facilitada per M. Dolors Busoms Bota","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85884","titol":"Vilagur","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vilagur","bibliografia":"FERRER, Llorenç, PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 63, 104, 114-115. GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 472. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 29.","centuria":"XIV-XIX","notes_conservacio":"En ruïnes, i en procés de degradació perillós","descripcio":"Masia de dimensions modestes, probablement d'origen medieval. Es troba en semi-ruïna però ha conservat molt bé la tipologia originària, ja que pràcticament no va sofrir modificacions modernes. Es troba emplaçada en un promontori vora l'antic camí que d'Oló anava al Molí del Perer i a Moià. Pràcticament tota la construcció és obra dels segles XVI-XVII, i adopta una estructura curiosa que té el seu centre en una sala amb quatre arcs apuntats que se sostenen en un pilar central. Probablement en aquesta mateixa època la casa ja es va ampliar amb un cos davanter, a migdia, que presenta una finestra amb arc conopial, probablement datat en aquest mateix moment (segles XVI-XVII). La façana de ponent presenta una altra finestra amb arc conopial, que indicaria una cronologia similar. Es diu que la casa es va ampliar al segle XIX, però devia ser amb petits cossos poc significatius adossats a llevant i ponent. Exteriorment, la masia té poques obertures, amb algunes excepcions que ja hem esmentat. Presenta un aparellat de força qualitat, amb carreus petits més o menys disposats en filades. El portal principal és adovellat i està situat a llevant. Al seu damunt hi ha una inscripció de 1630 que fa referència a Ramon Abadal Vilagú i la seva muller Maria, l'hereva. Al costat de ponent es conserven les restes d'una premsa, i a la paret nord diverses espitlleres. Al costat de llevant es pot veure un arc actualment tapiat acompanyat de festejadors. La masia estava tancada en forma de clos, amb un cobert a ponent construït ja el 1679. L'interior de la casa conserva diferents elements d'interès. L'estança situada més al nord té adossat un pou. La sala que es troba al sud té un forn de pa, de dos metres de llargada, i una cuina. També es diu que hi ha una pica de pedra per oli d'un metre i mig de llargària i buidada amb dos forats de mig metre de fondària. Però en l'estat actual ruïnós no l'hem pogut identificar. Així mateix, hi ha constància que aquest mas tenia un molí d'oli o trull.","codi_element":"08258-62","ubicacio":"Sector sud-est del terme municipal","historia":"Aquest mas és, ben probablement, d'origen medieval. Un membre de la família Vilagur, Berenguer de Vilagur, apareix esmentat en una reunió de caps de casa d'Oló per demanar la redempció del terme el 1394. En el fogatge de 1515 (conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó) hi apareix 'la casa de Vilagur', pertanyent a la parròquia de Santa Maria d'Oló. No es pot descartar que la sala dels arcs sigui d'època baix-medieval, però va ser entorn dels segles XVI i XVII quan la masia es va reformar i va adoptar pràcticament l'aparença actual. Són nombroses les inscripcions amb dates corresponents a aquest període, concretament al segle XVII, que es troben en diferents indrets de la casa. En una d'elles, de l'any 1630 o tal vegada 1639, se'ns informa que llavors l'hereva era una tal Maria, possiblement Vilagú, que es devia casar amb un pubill: Ramon d'Abadal Vilagú. No coneixem gaire més informació. Es diu que al segle XIX la masia fou ampliada, però ja hem dit que, pel que es pot observar, les obres fetes són poc significatives. Des de fa anys Vilagur forma part de l'heretat del gran mas veí de Vilarasau, sempre però com una peça a part de la resta de masoveries. Entorn de 1940 encara hi vivien masovers, però posteriorment fou abandonada i el seu estat de degradació és progressiu. Cal dir que molta pedra de Vilagur s'ha utilitzat per restaurar la masia de Vilarasau, i també l'església de Sant Vicenç de Vilarasau.","coordenades":"41.8508800,2.0515700","utm_x":"421270","utm_y":"4633655","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85884-foto-08258-62-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85884-foto-08258-62-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 29 (Pla Especial Urbanístic 2011)L'edifici presenta les següents inscripcions: A la llinda d'un corral: 1600Llinda a la cara nord:1[6]71A la dovella central d'un cobert a ponent: 16[7]9Inscripció sobre el portal al sud-est: Ramon Abadal Vilagú i Maria sa muller hereva, 1630 (o 39?)Informació oral facilitada per Joan Soler Hewitson i Francesca Güell Sala, de Vilarasau.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85885","titol":"Creu del Jan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-del-jan","bibliografia":"VILAR CAMPRUBÍ, Albert (1996). 'Dos aclariments sobre l'article de l'avi Borrasca', Ologràfic, núm. 4 (agost de 1996), Santa Maria d'Oló, p. 11-12.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu de pedra aixecada en memòria de Joan Pont, propietari del mas Rodoreda, molt proper, que fou assassinat en aquest lloc l'any 1928. Està emplaçada al costat del camí que, a peu, enllaçava la zona de Rodoreda amb el poble d'Oló. Consta d'un pedestal amb diferents motllures i, al damunt, hi ha la creu, molt ample, de línies rectes i sense cap decoració. A la part davantera del pedestal s'hi llegeix la següent inscripció: 'JOAN PONT (RODOREDA) \/ FOU ASSASSINAT AQUI \/ EL 31 DE MARÇ DE 1928 \/ PREGUEU PER LA SEVA ANIMA'.","codi_element":"08258-63","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"Joan Pont procedia de la casa de la Vall d'Avinyó i va entrat com a pubill a la masia de la Rodoreda, una de les principals del terme. Per això era conegut com a Jan de la Vall o Jan de la Rodoreda. Fou assassinat per instigació del seu propi fill, i els executors del crim haurien estat tres homes d'Oló. El motiu era que tenia por que deixés l'herència a la seva germana. Segons es diu, el van matar quan es dirigia a peu pel camí cap a Oló amb la intenció d'anar al mercat del ram de Vic. Segons la inscripció de la creu, el fet luctuós va tenir lloc el 31 de març de 1928. En un primer moment la Guàrdia Civil va detenir Josep Camprubí Vilar (l'avi Borrasca) i sis persones més, que foren portades a Vic i humiliades. Josep Camprubí era jutge de pau, un càrrec que administrava amb equanimitat i sense deixar-se influir per les pressions dels cacics locals. Segurament això li va costar aquesta acusació injusta. Eren els temps de la dictadura de Primo de Rivera, i els cacics van aprofitar per castigar els seus opositors: l'avi Borrasca era una figura molesta, ja que es negava a castigar els olonecs que per necessitat caçaven conills en els vedats dels grans propietaris com Rocafort. Els acusats van ser deixats en llibertat per manca de proves. Quan la Guàrdia Civil va investigar més a fons descobrí que l'assassinat havia estat instigat pel mateix fill del difunt, i va tancar el cas sense fer cap més detenció, de manera que els autors del crim van quedar impunes. Al cap d'un temps els propietaris de Rodoreda es van vendre i van marxar a viure a Prats de Lluçanès.","coordenades":"41.8667800,2.0466100","utm_x":"420878","utm_y":"4635424","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85885-foto-08258-63-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85885-foto-08258-63-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per M. Dolors Busoms Bota (del mas Rodoreda) i Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85886","titol":"Forn de calç de Vilarasau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-de-vilarasau","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ha perdut la coberta o cobriment, envaït per la vegetació","descripcio":"Forn de calç emplaçat uns 150 m en direcció S\/S-W de la masia de Vilarasau, en un petit promontori al costat d'una bassa. Consisteix en un forat cilíndric, de 2,30 metres de diàmetre, amb les parets interiors revestides de pedra i arrebossades. Té una escala d'accés cap a l'interior del forn feta amb lloses encastades a la paret lateral. A la part posterior s'insinua l'arrencada d'una possible coberta en forma de cúpula de pedra. Els actuals propietaris de Vilarasau no tenen informació sobre aquest element que, per la seva tipologia, sembla correspondre a un forn de calç. Vilarasau comptava també amb un forn d'obra o teuleria, però se'n desconeix l'emplaçament.","codi_element":"08258-64","ubicacio":"Prop del mas Vilarasau, al sector sud-est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8439300,2.0403700","utm_x":"420331","utm_y":"4632893","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85886-foto-08258-64-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85886-foto-08258-64-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85887","titol":"Retaule de la Mare de Déu de Lurdes de Sant Vicenç de Vilarasau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/retaule-de-la-mare-de-deu-de-lurdes-de-sant-vicenc-de-vilarasau","bibliografia":" FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 207-208. GALOBART SOLER, Josep (1996). Els retaules barrocs de les esglésies del terme de Santa Maria d'Oló (1607-1781). Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 16, Manresa, p. 71-81.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Retaule d'estil neogòtic construït l'any 1896 i que originàriament presidia l'altar de l'església de Sant Vicenç de Vilarasau. En un principi acollia una imatge gòtica de la Mare de Déu del Roser, i un any després de la construcció del retaule es substituí per una marededéu de Déu de Lurdes moderna. Posteriorment, el 1990, el retaule es traslladà a l'emplaçament actual, la sagristia de l'església, per tal de deixar lliure l'absis. Actualment el retaule es troba sobre un altar amb base de marbre on hi llegim 'ANY 1901'. Potser perquè es va fer més tard que el retaule o perquè ja es trobava prèviament a la sagristia. El retaule pròpiament és de fusta daurada i policromada. Es distribueix en tres capelletes col·locades de costat i formades per traceries que imiten un gòtic tardà de caire flamíger. Cada capelleta és rematada amb un arc conopial lobulat. Les imatges que hi ha actualment són modernes, i corresponen a sant Josep, la Mare de Déu de Lurdes (actualment la titular) i sant Isidre. La imatge originària, dedicada al Roser, es conserva en un altre emplaçament.<\/p> ","codi_element":"08258-65","ubicacio":"A l'església de Sant Vicenç de Vilarassau, al sector sud-est del terme municipal","historia":" L'any 1868 l'església d'origen romànic de Sant Vicenç de Vilarasau va ser declarada parròquia rural degut a la distància d'unes dues hores que la separa del poble d'Oló. El problema és que no tenia rectoria, i això feia que els capellans assignats duressin poc temps. Els veïns es comprometien a posar els materials per la construcció d'una rectoria, però no podien assumir el cost de la mà d'obra. Finalment, es va acordar una solució que consistí en nomenar un vicari a Oló encarregat d'aquesta parròquia. El primer fou Mn. Joan Portell, que va intentar dignificar la parròquia i a partir de 1896 va impulsar diverses reformes. Concretament, el 1896 es va construir el nou retaule i l'any següent es substituí la Mare de Déu del Roser gòtica per la Mare de Déu de Lurdes. La col·locació de la nova imatge va anar acompanyada d'una gran festa (GALOBART, 1996: 77). La qüestió és que la categoria de parròquia no va durar gaire, i amb el despoblament del camp Sant Vicenç tornà a convertir-se en sufragània. A començaments del segle XX a l'església funcionaven tres confraries: la de Sant Vicenç, la de Lurdes i la del Santíssim Sagrament. Fins èpoques força recents els veïns de la zona mantenien encara una important devoció a aquesta església. S'hi feien sobretot rogatoris en demanda de pluges i també nombroses prometences dels feligresos. El 1990 l'església va ser restaurada per voluntaris del poble i de l'Associació Castell d'Oló, sota la direcció de mossèn Saborit, de Sant Marçal del Relat. Aleshores es van algunes modificacions: trasllat del retaule a la sagristia per deixar lliure l'absis, construcció del setial, eliminació del cor i deixar les parets a pedra vista. També es va treure l'enrajolat del terra. Molta de la pedra que s'utilitzà era procedent del mas Vilagur.<\/p> ","coordenades":"41.8454900,2.0417200","utm_x":"420445","utm_y":"4633065","any":"1896","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85887-foto-08258-65-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Propietat privada. Accés públic","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85888","titol":"L'Illa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lilla-1","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 108-109.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En ruïna, ha perdut la coberta","descripcio":"Casa de pagès actualment en ruïnes, de dimensions força grans i emplaçada en una esplanada que recorda una illa prop de la confluència de diversos torrents amb la riera de Malrubí. Consta d'un cos residencial que té un nucli inicial a ponent i més tard s'amplià cap a llevant, donant lloc així a una construcció molt allargassada. És de planta rectangular, amb planta baixa més un pis o golfes. La façana principal, encarada a migdia, presenta un portal amb llinda i brancals de pedra i diverses finestres, algunes emmarcades parcialment amb maó. L'edificació ha perdut la teulada però conserva els murs interiors. Ha conservat bé les característiques constructives originàries, sense modificacions modernes, i per la seva tipologia es podria considerar una obra del segle XVIII o principis del XIX. A la part posterior té una rasa artificial que desemboca en una bassa. S'utilitzava per regar els horts que hi havia situats al sud.","codi_element":"08258-66","ubicacio":"Sector sud-est del terme municipal","historia":"No coneixem notícies documentals d'aquesta casa de pagès que, per la seva tipologia, podria ser obra dels segles XVIII o principis del XIX, com probablement també ho devia ser la Casa Nova de Sau. Des de fa molts anys, tal vegada des dels seus inicis, les dues eren masoveries del gran mas de Vilarasau. Els darrers masovers de l'Illa foren els avantpassats dels propietaris de Puigneró, però ja fa molts anys que la casa va quedar abandonada. En un llistat de cases rurals de 1930 l'Illa ja no hi apareix.","coordenades":"41.8395300,2.0535600","utm_x":"421421","utm_y":"4632393","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85888-foto-08258-66-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85888-foto-08258-66-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Joan Soler Hewitson i Francesca Güell Sala, de Vilarasau.Aquesta casa no està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85889","titol":"Casa nova de Sau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-nova-de-sau","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 108-109. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 25.","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"Recentment rehabilitada","descripcio":"Casa de pagès de dimensions modestes emplaçada uns 300 metres al sud-oest del gran mas de Vilarasau, més conegut com a Sau, que és la casa mare. S'aixeca sobre un planell amb bones vistes al sud. Consta d'un cos residencial construït en una sola fase, de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) més un cobert adossat al nord-est que és més baix. La façana principal, encarada al sud-est, presenta una composició simple, amb dos eixos d'obertures. Les de planta baixa amb llindes de fusta, les del primer pis amb llindes i brancals de pedra. Amb la rehabilitació que ara s'està duent a terme la finestra de la dreta es converteix en un balcó. El mur de la façana és de maçoneria, amb restes de semi-arrebossat. La resta de façanes tenen característiques similars, però s'han arrebossat amb ciment. La rehabilitació actual es fa amb molt bon criteri i respectant tots els elements antics que s'han pogut conservar. En alguns casos s'ha utilitzat fusta de sequoia per complementar els ornaments interiors.","codi_element":"08258-67","ubicacio":"Sector sud-est del terme municipal","historia":"No coneixem notícies documentals d'aquesta casa de pagès que, per la seva tipologia, podria ser obra dels segles XVIII o principis del XIX, com probablement també ho devia ser l'Illa. Tanmateix, segons dades del cadastre l'any de construcció seria el 1600. En aquests casos el cadastre no sempre és fiable i dubtem d'una datació tan antiga per a una casa que es denomina 'casa nova'. Sigui com sigui, des de fa molts anys, tal vegada des dels seus inicis, tant l'Illa com la Casa Nova de Sau eren masoveries del gran casal de Vilarasau. En un llistat de cases rurals de 1930 la Casa nova de Sau encara consta com a habitada. Els últims masovers es deien Berenguer. Després la casa va tenir llogaters una temporada i s'utilitzà també com a corral. El 2019 s'hi està acabant una rehabilitació integral impulsada per una filla dels propietaris de Vilarasau.","coordenades":"41.8434200,2.0384000","utm_x":"420167","utm_y":"4632838","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85889-foto-08258-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85889-foto-08258-67-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 25 (Pla Especial Urbanístic 2011)Informació oral facilitada per Joan Soler Hewitson i Francesca Güell Sala, de Vilarasau.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85890","titol":"Ca l'Oller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-loller-1","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 108-109. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 81.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En ruïna","descripcio":"Petita masia o casa de pagès, en ruïnes, que s'emplaça vora el camí de Vilarasau, molt propera a dues cases més, també en ruïnes: cal Pere Riera i el Coll. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més golfes) del qual se'n conserven els murs exteriors i part dels interiors fins pràcticament l'alçada de la coberta. La façana principal, encarada a migdia, conserva restes del portal, emmarcat amb maó però que s'ha convertit en un gran esvoranc. Els murs són de maçoneria, amb les pedres cantoneres més o menys escairades. La casa té poques obertures i petites. La construcció sembla aixecada en una sola fase constructiva, que podria correspondre al segle XVIII o principis del XIX. L'interior, molt envaït per la vegetació, està compartimentat en dues naus longitudinals, amb diferents estances.","codi_element":"08258-68","ubicacio":"Sector sud-est del terme municipal","historia":"No coneixem notícies documentals antigues d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XVIII o principis del XIX. Com a mínim ja al segle XIX ca l'Oller, cal Pere Riera i el Coll formaven part del mas veí de Rojans, el qual tenia 'dret a percebre'; és a dir, cobrava un cens sobre aquestes cases. Ca l'Oller encara apareix en un llistat de cases rurals de 1930, i fins aquest moment aproximadament va ser habitada per Teresa i Lluís Vilaseca, que n'eren els masovers i estaven emparentats amb els masovers de Rojans. Posteriorment ca l'Oller ja va ser abandonada. L'any 1996 els que fins aleshores eren masovers de Rojans, la família Mas Sors, van comprar la propietat de Rojans, que incloïa aquestes cases. Actualment el propietari és Pere Mas Sors.","coordenades":"41.8494300,2.0427600","utm_x":"420537","utm_y":"4633502","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85890-foto-08258-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85890-foto-08258-68-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 81 (Pla Especial Urbanístic 2011)Informació oral facilitada per Elvira Sors Vilaseca, Maria i Montse Mas Sors","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85891","titol":"Cal Pere Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pere-riera","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 108-109.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":"Masia o casa de pagès, en ruïnes, que s'emplaça vora el camí de Vilarasau, molt propera a dues cases més, també en ruïnes: ca l'Oller i el Coll. S'aixeca sobre un terreny amb desnivell uns 30 metres a l'est del camí, i actualment ha quedat gairebé coberta per la vegetació, cosa que la fa inaccessible. Pel poc que es pot observar sembla una construcció de planta quadrada, probablement amb planta baixa més un pis. La façana de llevant és la que té una major alçària i és més visible, però també està coberta per la vegetació. La casa ha perdut la teulada.","codi_element":"08258-69","ubicacio":"Sector sud-est del terme municipal","historia":"No coneixem notícies documentals antigues d'aquesta casa, que podria ser obra del segle XVIII o principis del XIX. Com a mínim ja al segle XIX ca l'Oller, cal Pere Riera i el Coll formaven part del mas veí de Rojans, el qual tenia 'dret a percebre'; és a dir, cobrava un cens sobre aquestes cases. Cal Pere Riera encara apareix en un llistat de cases rurals de 1930, però llavors ja no estava habitada. Devia ser per aquesta època que en van marxar els últims masovers, i la casa va quedar ja definitivament abandonada. L'any 1996 els que fins aleshores eren masovers de Rojans, la família Mas Sors, van comprar la propietat de Rojans, que incloïa aquestes cases. Actualment el propietari és Pere Mas Sors.","coordenades":"41.8478700,2.0413900","utm_x":"420421","utm_y":"4633330","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85891-foto-08258-69-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Elvira Sors Vilaseca, Maria i Montse Mas SorsAquesta casa no està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85892","titol":"Barraca 25","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-25-2","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ha perdut la coberta","descripcio":"Barraca de pedra seca de planta circular, adossada al marge d'un camp. Té porta rectangular amb llinda de pedra plana i ha perdut la coberta.","codi_element":"08258-70","ubicacio":"Prop de Rodoreda, sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8694100,2.0592400","utm_x":"421929","utm_y":"4635705","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85893","titol":"Barraca 26","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-26-1","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca de planta circular, força gran. Està adossada al marge d'un camp, té porta rectangular amb llinda de pedra plana i coberta de falsa cúpula amb un túmul de pedres al damunt. L'interior conserva una lleixa de pedra.","codi_element":"08258-71","ubicacio":"Prop de Rodoreda, sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8703300,2.0582600","utm_x":"421849","utm_y":"4635808","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85894","titol":"Barraca 27","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-27-1","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca de planta irregular, adossada al marge d'un camp. Té porta rectangular amb llinda de pedra plana, i la coberta de falsa cúpula amb túmul. Adossat a la façana té un banc de pedra.","codi_element":"08258-72","ubicacio":"Prop de Sau, sector sud-est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8465300,2.0378000","utm_x":"420121","utm_y":"4633184","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85895","titol":"Barraca 28","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-28-1","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, força petita, de planta circular i adossada a un marge. Té porta rectangular amb llinda de pedra i coberta de falsa cúpula, sense túmul.","codi_element":"08258-73","ubicacio":"Prop de Sau, sector sud-est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8464000,2.0371500","utm_x":"420067","utm_y":"4633171","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85896","titol":"Barraca 29","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-29-1","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"En ruïna","descripcio":"Restes d'una barraca de pedra seca en ruïnes. És de planta circular i es troba al costat del camí que va a Vilarasau.","codi_element":"08258-74","ubicacio":"Prop de ca l'Oller, sector sud-est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8503500,2.0409400","utm_x":"420387","utm_y":"4633606","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85896-foto-08258-74-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85897","titol":"Barraca 30","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-30-1","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ha perdut la coberta","descripcio":"Barraca de pedra seca de planta circular, situada al costat del camí a la Careta. Té porta rectangular amb llina de pedra i ha perdut la coberta.","codi_element":"08258-75","ubicacio":"Prop de la Careta, sector sud-est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8398900,2.0334200","utm_x":"419749","utm_y":"4632451","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85897-foto-08258-75-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85898","titol":"Casetes de Puigneró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casetes-de-puignero","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 109. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 80.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En ruïna, ha perdut bona part de la teulada","descripcio":"Casa de pagès en estat semi-derruït, de dimensions força grans, emplaçada a l'extrem d'un altiplà i uns 700 metres al sud-oest de la masia de Puigneró. Consta d'un cos residencial de planta més o menys quadrada (de planta baixa més un pis) amb un cobert adossat al nord i uns coberts aïllats, molt derruïts, uns metres a ponent. El nucli inicial de la construcció és la part central, que posteriorment es va eixamplar a ponent i a llevant. En aquest últim cos tenia una galeria oberta que actualment es troba molt derruïda. La façana principal, encarada a migdia, té com a eix central un portal i una finestra emmarcats amb llinda i brancals de pedra. Els murs són de maçoneria, sense arrebossar, però en els interiors s'hi poden veure murs fets de tova. La resta de façanes pràcticament no té obertures. L'interior de la casa conserva la tipologia tradicional, ja que no ha sofert modificacions modernes, però en un estat molt precari. A la planta baixa hi havia els estables, i al primer pis la part residencial. La teulada s'ha esfondrat parcialment. Als coberts de ponent es conserva una tina amb cairons. Més enllà, a la part alta, hi trobem una bassa excavada terra.","codi_element":"08258-76","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"Aquesta casa era una masoveria de Puigneró, probablement construïda al segle XVIII, tal com indica la inscripció de la façana principal. La data d'aquesta llinda sembla tenir una errada, ja que l'any que hi consta és una xifra amb cinc números. Tot i això, s'entén clarament que la data correspon al segle XVIII. Josep Portí seria probablement el fundador de la casa. Ja al XIX es devia ampliar amb els cossos de nova construcció, a ponent i llevant. No en coneixem notícies documentals, tan sols que, segons un llistat de cases rurals de 1930, en aquesta data encara estava habitada. Les Casetes de Puigneró, igual que la casa mare de Puigneró, eren propietat d'una família que tenia el mateix cognom Puigneró i que fins els volts de 1940 va habitar a la masia principal. Després van marxar a Artés, i posteriorment a Tarragona, on encara viu l'actual propietària. Els últims masovers de les Casetes de Puigneró van ser la família de Dominga Bordó Ollé, que venia de Castellterçol i s'hi va estar fins els volts de 1940. Posteriorment la casa va restar abandonada definitivament. Quan es va casar Dominga es traslladà a Puigneró, i és la mare de l'actual masover d'aquesta masia.","coordenades":"41.8518700,2.0352500","utm_x":"419916","utm_y":"4633780","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85898-foto-08258-76-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85898-foto-08258-76-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 80 (Pla Especial Urbanístic 2011)Inscripció a la llinda de la finestra principal: Joseph Porti. Any [17402]Informació oral facilitada per Joan Prat Bordó, de Puigneró","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85899","titol":"Puigneró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puignero","bibliografia":"FERRER, Llorenç, PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 63, 73, 107. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 28.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"Manteniment insuficient, parts de coberta en precari","descripcio":"Masia de dimensions força grans, d'origen medieval, que està molt ben emplaçada sobre un altiplà amb excel·lents vistes en totes direccions. Consta d'un gran cos residencial de planta més o menys rectangular (de planta baixa més un pis i golfes) amb un bon nombre de cossos i coberts adossats, principalment al nord-est i al sud-est (aquest últim era l'antiga casa dels masovers). La masia també compta amb una sòlida pallissa, situada més al nord, precedida per una era enllosada. El cos residencial és fruit de nombroses ampliacions que són difícils de precisar. La façana principal, encarada a migdia, és força irregular i queda en bona part coberta per diferents elements adossats. L'antiga casa dels masovers, a ponent, junt amb altres coberts configura un clos tancat o barri que, segons una inscripció, va ser construït en una data tan primerenca com el 1583. La façana té un portal adovellat que queda mig amagat sota un porxo de dos pisos, mentre que al nivell de les golfes s'insinua una galeria amb arcades, actualment tapiada. La façana de ponent és més regular i conserva diverses finestres amb llindes i brancals de pedra, amb un pou adossat al mig. La façana nord també té una estructura força regular, amb algunes finestres que s'han transformat en balcons. Tot el conjunt conserva molt bé la tipologia constructiva tradicional, ja que no ha sofert modificacions estructurals importants.","codi_element":"08258-77","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"Puigneró és un mas d'origen medieval però no en coneixem gaires notícies documentals. En un llistat dels veïns que es reuniren el 1394 per la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló hi consta Pere Puigneró; cal suposar que era el cap de casa d'aquest mas. En el fogatge de 1515 (conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó) hi apareix 'la casa d'en Puignaró', pertanyent a la parròquia de Santa Maria d'Oló. I en el fogatge de 1553 hi consta Pere Puigneto. Sembla que la família Puigneró va continuar al capdavant del mas de manera ininterrompuda, però no en coneixem detalls. En època moderna la casa es devia anar ampliant, tal com en deixen constància diverses inscripcions dels segles XVI, XVII i XVIII. És remarcable la inscripció del portal del barri, de 1583, en la qual s'interpreta que Felip Puigneró fou qui va portar a terme aquesta ampliació, i també la d'una finestra de la façana nord, amb un escut. És curiós que en les diferents inscripcions el cognom Puigneró apareix abreviat de diverses maneres, i no gens fàcils de desxifrar. Ja entrat el segle XX la família dels propietaris continuaven sent els Puigneró i encara residien al mas. Quan va esclatar la Guerra Civil el propietari era Josep Puigneró Iglésies, que es va haver d'amagar a la casa per no haver d'anar a la guerra, igual que un germà seu, el qual després de la guerra el van matar davant de l'església d'Oló. Pels volts de 1940 la família va marxar per traslladar-se a Artés i després a Tarragona, on encara viu l'actual propietària. Un cosí d'aquesta família és el polític Jordi Puigneró Ferrer, actualment conseller de la Generalitat. Quan els propietaris van deixar la masia hi va entrar com a masover Pere Prat Prat, que venia de Sant Feliu Sasserra. El seu fill fou Feliu Prat Torrebadella, casat amb Dominga Bordó Ollé. La família de Dominga havia residit durant uns anys a les Casetes de Puigneró com a masovers. El fill del matrimoni és Joan Prat bordó, que continua com a masover a Puigneró. Puigneró tenia dues masoveries, actualment en ruïnes: les Casetes de Puigneró es van construir molt probablement al segle XVIII; la casa anomenada cal Jan es trobava en el camí de ca l'Oller cap a Puigneró, i pràcticament no en queda rastre. Joan Prat Bordó, que ha mantingut en actiu l'explotació agropecuària del mas, encara recorda que fins a la dècada de 1960 hi voltaven molts mossos, i fins i tot bosquerols procedents d'Andalusia que s'instal·laven a la pallissa de la masia.","coordenades":"41.8558900,2.0411000","utm_x":"420407","utm_y":"4634220","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85899-foto-08258-77-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85899-foto-08258-77-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 28 (Pla Especial Urbanístic 2011)L'edifici presenta les següents inscripcions: A la llinda del portal del barri: PHELIP PAP \/ VGNA PO \/ NA MA FE \/ T 1583A la llinda del balcó de la façana principal: JOAN PUX 1627A la llinda de la finestra sobre el portal: 17(?)Inscripció i gravat en una llinda de la façana nord: [?] PUNº 160[0], 1801Informació oral facilitada per Joan Prat Bordó, de Puigneró","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85900","titol":"La Careta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-careta","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 63, 72, 107, 108. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 09.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, emplaçada en una cruïlla de camins vora un dels ramals del camí de Sant Jaume, que venia del monestir de l'Estany. Consta d'un cos residencial de planta més o menys quadrada (de planta baixa més dos pisos) amb coberts al costat de llevant que acaben formant un clos tancat o barri davant la façana sud. Originàriament la casa era més petita i al segle XIX (el 1887, segons la inscripció del portal) va ampliar-se per adquirir el perímetre actual. La façana principal, orientada aproximadament a migdia, és fruit d'aquesta reforma i adopta unes característiques plenament vuitcentistes. S'estructura en base a tres eixos d'obertures, amb emmarcaments de maó, les quals a la primera planta són en forma de balcons. El portal és amb arc escarser, característic d'aquesta època. La façana de ponent destaca per una àmplia galeria amb quatre arcades, també de maó. Els murs són de pedra, amb carreus més o menys devastats, i conserven restes d'arrebossat. A l'exterior del recinte, a ponent, hi ha un altre cobert aïllat.","codi_element":"08258-78","ubicacio":"Sector sud-est del terme municipal","historia":"Aquest mas és d'origen medieval. En la llista dels caps de família que van assistir a la reunió per tractar de la redempció del terme d'Oló l'any 1394 hi figura Pere Sa Careta, de la parròquia de Sant Joan d'Oló. Cal suposar que era l'hereu del mas en aquest moment. En el fogatge de 1515 hi consta “lo mas Carera”, i en el de 1553 Cebrià Careta. Cal dir que aquest mas es troba en un encreuament de camins i hi passava un dels ramals de la ruta catalana del camí de Sant Jaume, concretament el que passava per Girona, Vic, Manresa, Montserrat, Igualada i Lleida i que està documentat al segle XIV, ja que el mateix rei Pere III el Cerimoniós va fer aquest camí. Sembla que en el tram del Moianès l'itinerari venia de l'Estany i, després de Rojans, continuava pel mas la Careta cap a Artés. No coneixem més notícies concretes d'aquest mas ni de la família Careta. Tal com hem dit, el 1887 s'hi va portar a terme una ampliació substancial, segons testimonia la inscripció del portal. A començaments de segle XX el propietari vivia a Artés i la casa era habitada per masovers. Al final de la dècada de 1920 hi va entrar com a masover Magí Rovira, que s'hi va estar junt amb la seva esposa Ramona Armenteres 26 anys. En van marxar entorn de 1954, quan van comprar la casa de cal Felip, avui integrada en l'anomenat mas Rovira. En temps més recents al mas ha estat rehabilitat i es troba actualment en bones condicions.","coordenades":"41.8362200,2.0315200","utm_x":"419587","utm_y":"4632046","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85900-foto-08258-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85900-foto-08258-78-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 09 (Pla Especial Urbanístic 2011)L'edifici presenta la següent inscripció a la dovella central del portal: 1887Informació oral facilitada per Llorenç Rovira Armenteres, del mas Rovira","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85901","titol":"Cal Cases","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-cases-1","bibliografia":" FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 106, 108.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Casa de pagès de dimensions mitjanes, que era una masoveria de Torrespaia i està emplaçada prop d'aquesta antiga masia avui derruïda. Actualment acull una comunitat de cohabitatge que s'ha instal·lat també en diferents pavellons construïts al seu voltant. La casa antiga és una construcció de planta rectangular (de planta baixa més un pis) amb coberts adossats al nord i a ponent que es van construir a la dècada de 1980. Inicialment el cos residencial era més petit i s'eixamplà a ponent (on hi havia la pallissa) i a llevant. La façana principal, encarada a migdia, s'estructura en dos eixos d'obertures, amb un portal rematat amb arc escarser i finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Els murs són de maçoneria, semi-arrebossats. Les finestres de la resta de façanes són amb llindes de fusta i maó. L'interior conserva força bé la tipologia constructiva tradicional. A llevant hi ha un cobert aïllat que ha estat en bona part reconstruït sobre una base de pedra antiga, així com una construcció allargassada i en forma de L que es va obrar també a la dècada de 1980 i que actualment acull estances per als residents. Molt a prop de Cal Cases hi havia una altra caseta, coneguda com cal Cases Xic, actualment en ruïnes.<\/p> ","codi_element":"08258-79","ubicacio":"Sector sud-est del terme municipal","historia":" No coneixem notícies antigues de cal Cases. Sabem que era una masoveria de Torrespaia i, per la tipologia de l'edificació, devia construir-se al segle XVIII o principis del XIX. En un llistat de cases rurals de 1930 consta com a habitada. Ja a la dècada de 1970 hi havia com a masovers uns germans de cognom Cases. Els propietaris eren els mateixos de Torrespaia i vivien a Artés. A la dècada de 1990 Frederic Boix va comprar la finca i va instal·lar a la casa un centre de rehabilitació de drogodependents que anteriorment havia estat a la masia veïna de la Plana. La gestió anava a càrrec de l'Institut Genus. Fou llavors quan es van construir els coberts adossats a la casa i també els pavellons de la zona de llevant. Per aquestes obres es va utilitzar pedra procedent de la masia veïna de Torrespaia, que es trobava en ruïnes. Des de 2007 cal Cases ha estat la seu d'una iniciativa pionera en el camp del cohabitatge, impulsada per persones que es van conèixer a l'Ateneu Rosa de Foc, al barri de Gràcia de Barcelona. La comunitat està constituïda en cooperativa (Can Cases SCCL) i segueix el model d'habitatge en cessió d'us. Actualment hi viuen una trentena de persones.<\/p> ","coordenades":"41.8341900,2.0256600","utm_x":"419098","utm_y":"4631826","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85901-foto-08258-79-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85901-foto-08258-79-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-03-16 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el núm. 07 (Pla Especial Urbanístic 2011)","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"85902","titol":"Cal Cases Xic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-cases-xic","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Casa en ruïnes molt arrasada","descripcio":"Restes d'una antiga casa de pagès avui en ruïnes i pràcticament arrasada. Es troba uns 300 m al nord\/nord-est de cal Cases, i tan sols en queden algunes estructures de fonamentació al costat del camí, a ponent. Són murs de maçoneria lligats amb morter i que adopten una distribució ortogonal. Amb unes restes tan escadusseres no és possible deduir com podia ser la casa però, com el seu nom indica, devia tractar-se d'una masoveria de Torrespaia, igual que cal Cases però encara més petita.","codi_element":"08258-80","ubicacio":"Sector sud-est del terme municipal","historia":"No coneixem notícies antigues de cal Cases Xic, però devia ser, com cal Cases, una masoveria de Torrespaia. Tal vegada es devia aixecar al segle XVIII o principis del XIX. Ja al segle XX, els propietaris de Torrespaia vivien a Artés.","coordenades":"41.8370900,2.0266000","utm_x":"419180","utm_y":"4632147","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85902-foto-08258-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85902-foto-08258-80-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Aquesta casa no està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85903","titol":"Torrespaia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrespaia","bibliografia":"FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 43, 107, 108.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":"Restes d'una masia en ruïnes que es troben emplaçades vora un dels antics ramals del camí de Sant Jaume, el que venia del monestir de l'Estany. Concretament, les ruïnes es situen en el trencall amb el camí que va a cal Cases. Era una masia important, però només en queden algunes estructures semisoterrades i, a la part nord, alguns murs de més alçada. Al costat meridional hi podem veure una cambra semisoterrada coberta amb volta de pedra. El lloc on hi devia haver la façana principal, a migdia, s'ha perdut totalment. Més al nord hi ha restes del mur perimetral que arriba fins a l'alçada del que devia ser el sostre, però totalment cobert per la vegetació. En aquest sector també hi ha dues tines i, al nivell inferior, una altra cambra coberta amb volta de pedra, tal vegada un femer.","codi_element":"08258-81","ubicacio":"Sector sud-est del terme municipal","historia":"Aquesta masia és probablement d'origen medieval, però gairebé no en coneixem notícies antigues. En la llista dels caps de família que van assistir a la reunió per tractar de la redempció del terme d'Oló l'any 1394 hi figura un tal Pere Sa Torra Respaia. Cal suposar que era el cap de casa de la masia que es correspon amb la de Torrespaia. Això indicaria una evolució interessant del topònim, que en un principi sembla referir-se a una masia que era una torre, Torre Respaia, i posteriorment hauria evolucionat cap a Torrespalla i Torrespaia. Antoni PLADEVALL (1991: 43) considera que el topònim podria suggerir l'existència d'una torre de guaita auxiliar del castell d'Oló. En els fogatges del segle XVI, però, no hi trobem referències a aquest mas, i no en coneixem més notícies fins el segle XX. En una llista de cases rurals de 1930 apareix com a Torrespaia i estava habitada. Es devia tractar d'una masia important, que tenia molt a prop la masoveria de cal Cases i probablement també cal Cases Xic. A la dècada de 1970 la masia ja era ensorrada. Els propietaris vivien a Artés, i eren els mateixos de cal Cases. Pels volts de 1985 el propietari va acabar de destruir la construcció per tal d'aprofitar-ne les pedres per a la masia que tenia a Castellnou de Bages, i també es va utilitzar pedres en les obres de la casa veïna de cal Cases.","coordenades":"41.8327000,2.0257000","utm_x":"419099","utm_y":"4631660","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85903-foto-08258-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85903-foto-08258-81-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Jaume Codina, de Berengueres.Aquesta casa no està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85904","titol":"Vilamorena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vilamorena","bibliografia":" FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 41, 108, 165. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 05.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"En algunes parts s'ha esfondrat el sostre i es troben en semi-ruïna","descripcio":" Masia de dimensions modestes, d'origen medieval, que s'ha anat ampliant en diferents fases fins adquirir les dimensions actuals. Es troba molt ben emplaçada a la part alta d'un turó conegut com el Serrat de Vilamorena. Consta d'un cos residencial en forma de L (de planta baixa més un pis) que es complementa amb barri, de manera que el conjunt forma un clos tancat més o menys de forma rectangular. El nucli inicial es troba al nord-est i sembla que la casa en un principi era força modesta. D'aquí s'hauria ampliat en diverses fases a ambdós costats, de manera que es configurà una edificació allargassada, probablement al segle XIX. Per la part posterior es poden observar les finestres, alguna amb llindes i brancals de pedra però la majoria emmarcades amb maó. La façana principal, en canvi, situada al sud-oest, no és visible ja que l'interior del barri es troba totalment envaït per la vegetació. Ja ben entrat el segle XX, entorn de 1961, es construí l'ala de ponent, que presenta una façana amb una galeria de quatre arcades, actualment tapiades. Aquesta part és la que es troba en pitjors condicions, semi-derruïda. Tots el murs són de maçoneria, a pedra vista.<\/p> ","codi_element":"08258-82","ubicacio":"Sector sud del terme municipal","historia":" Tot i que aparentment no ho sembla, aquest mas és d'origen medieval. Se sap que entorn de 1150 el monestir de Sant Benet de Bages tenia béns i cobrava rendes dels masos de Pere Paüc de Tres Vics i de Vilamorena. També era propietari del mas Torre Cugussa i tenia àmplies possessions a la zona anomenada Tres Vics, entorn de l'actual mas de la Plana (PLADEVALL, 1991: 41). No coneixem més notícies antigues d'aquest mas i ignorem si la construcció actual podria conservar restes d'aquesta època tan reculada. Per la seva tipologia constructiva, el mas actual sembla més aviat obra del segles XVII o XVIII, i al llarg del segle XIX s'hauria anat ampliant en diverses fases. En un llistat de cases i albergs rurals de 1930 Vilamorena consta com a habitada. El 1936, en plena Guerra Civil, l'Ajuntament acordà la confiscació d'aquest i altres masos. A mitjans de segle XX els propietaris portaven el cognom Vilamorena i vivien a Artés, mentre que la casa era habitada per masovers. Els masovers eren Antonio Martín i Dolors Coca. Pels volts de 1961 es va construir l'ala de ponent, però al cap de poc, entorn de 1964, la casa ja va quedar abandonada. Pels volts de 2015 la va adquirir la família de vinaters Roqueta.<\/p> ","coordenades":"41.8297200,2.0121900","utm_x":"417974","utm_y":"4631342","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85904-foto-08258-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85904-foto-08258-82-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-03-16 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 05 (Pla Especial Urbanístic 2011) ","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"85905","titol":"L'Espinalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lespinalt-0","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 106, 107, 112, 215. PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2018). La colònia Jorba. 125 anys d'història entre natura. Ajuntament de Calders, p. 14. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 2.","centuria":"X-XXI","notes_conservacio":"Recentment rehabilitada","descripcio":"Masia de dimensions força grans, d'origen medieval, emplaçada sobre un promontori en una petita esplanada. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (de planta baixa més un pis i golfes) amb un petit cos adossat a l'angle nord-est i altres de més petits al nord, així com un cobert independent que antigament era una granja i recentment s'ha adequat com a hotel rural. El nucli inicial és la part central de la casa, i posteriorment s'amplià cap llevant i cap a ponent. La façana principal, encarada aproximadament a migdia, presenta una distribució en base a dos eixos d'obertures centrals, amb un portal adovellat i finestres de diferents mides emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Les dues superiors tenen trencaaigües motllurats i una és rematada amb arc conopial. Per tot això aquesta part es podria datar als segles XVI o XVII, i posteriorment s'hauria fet l'ampliació als laterals. La part antiga és obrada amb carreus de petit tamany més o menys disposats en filades. La resta de façanes presenta obertures de tipologies diverses. L'interior de la casa ha conservat bé les característiques tradicionals, sobretot a la sala i les cambres. Davant la façana hi ha un petit barri i restes d'antics coberts que es van enderrocar en les últimes obres. Uns metres a llevant hi havia la pallissa i més coberts que també es van aterrar. Pel que fa a l'antiga granja, és una construcció molt regular, de tipus fabril, amb un ritme d'obertures emmarcades amb maó. Segons la inscripció del portal, es va construir l'any 1897. La masia també conserva diverses tines, així com una bassa que recentment ha estat restaurada.","codi_element":"08258-83","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"L'Espinalt és un mas d'origen medieval. Sabem que l'any 1390 Galceran Sespinal, síndic, va donar l'ordre a Bernat del Solà per pagar un impost per obres al castell. Uns anys més tard en un llistat dels veïns que es reuniren el 1394 per la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló hi consten Salvador Espinal i Galceran Espinal, de la parròquia de Sant Joan d'Oló. Cal suposar, doncs, que la família Espinalt habitava aquest mas. I si Galceran era síndic devia tenir una certa rellevància. En canvi, el mas no consta en el fogatge de 1515 ni en el de 1553. Probablement al segle XVII la masia es va remodelar substancialment. Així sembla indicar-ho una inscripció interior del 1645 i l'aspecte de la façana. En aquesta època el mas encara era habitat per la família Espinalt. Devia ser una família benestant i amb un cert nivell cultural, que es podia permetre que un dels seus membres, el prevere Joan Espinalt, fos enterrat a l'església de Sant Joan d'Oló, en una sepultura de 1637 que també incloïa 'els de la casa dels Espinalt'. A més, a la segona meitat d'aquest segle hi va néixer Isidre Espinalt Travera, que fou l'iniciador d'una destacada nissaga d'escultors en alabastre i fusta que va treballar a la zona de la Conca de Barberà i a les comarques de Tarragona. Devia ser un cabaler del mas que decidí emigrar al poble de Sarral. En aquesta població es treballava l'alabastre gràcies a les diverses pedreres que s'havien descobert arran de la construcció de Poblet. Isidre Espinalt comença a rebre encàrrecs a finals del segle XVII i va continuar a les primeres dècades del XVIII, quan va treballar per al monestir d'Escala Dei i a Tarragona. Va morir el 1737, i el seu nét va prosseguir la tasca escultòrica en aquelles terres. Tornant al mas, el 1775 l'Espinalt fou venut per deutes al Capítol de l'església de Vic, per un preu de 21.259 lliures, una xifra considerable que demostra la categoria de la casa. Entorn de 1890 Lluís Gomis va comprar l'Espinalt juntament amb el mas Gomis, també dit Vilaseca; situat aquest últim prop d'Horta d'Avinyó. Lluís Gomis era registrador de la propietat i estava vinculat a una de les principals famílies de propietaris i industrials de Manresa. La seva filla Roser Gomis d'Abadal, que era la pubilla, es casà el 1920 amb Pere Jorba Valls, que era l'hereu de la família Jorba. Els Jorba eren els propietaris de la colònia Jorba (a Calders) i d'un imperi industrial i comercial que incloïa els populars magatzems Jorba de Manresa i més tard també els de Barcelona. El fill hereu d'aquest matrimoni va ser Lluís Jorba Gomis, que assumí també la direcció al capdavant del grup empresarial Jorba. Mentre que la masia de can Gomis es reconstruí i es convertí en el casal on els Gomis i els Jorba solien estiuejar, la masia de l'Espinalt es va mantenir com una masoveria i no s'hi van fer gaires reformes. El 1897 es va construir la nova pallissa. Per la casa hi van passar diverses famílies de masovers, entre d'altres els Pujalt entorn de 1952. Poc després la casa va quedar desocupada tret d'una estada esporàdica entorn de 1980. A la dècada de 1990 l'Espinalt es va utilitzar com a lloc d'esplai habilitat pel Moviment Junior d'Oló. Pels volts de 2009 el llavors propietari, Carles Jorba Garcia (un dels fills de Lluís Jorba), juntament amb uns amics i col·laboradors (Elia Bernaus i Dani Gulin) va decidir reconvertir la masia en un hotel rural. Per això recentment (entre 2004 i 2010) s'hi han anat fent importants obres de rehabilitació: s'han arrasat alguns coberts, s'ha adequat la construcció de la granja amb habitacions i s'ha condicionat la casa principal, on resideixen els administradors de l'hotel. El nou hotel s'emmarca dins una filosofia eco-sostenible i es defineix com a 'eco-friendly'.","coordenades":"41.8367100,2.0017900","utm_x":"417119","utm_y":"4632128","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85905-foto-08258-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85905-foto-08258-83-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 02 (Pla Especial Urbanístic 2011)L'edifici presenta les següents inscripcions: Inscripció en una cambra: 1645Al portal de l'antiga pallissa: 1897Informació facilitada per Carles Jorba","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85906","titol":"La Canal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-canal-0","bibliografia":" FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 108. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 04.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Casa de pagès de dimensions modestes emplaçada a l'extrem sud de la Serra de Vilamorena. És una construcció senzilla però ben conservada, que consta d'un cos residencial (de planta baixa més un pis i golfes) més dos coberts aïllats, un sense sostre. Originàriament la casa era més estreta i posteriorment s'amplià cap a ponent amb un cos lleugerament més alt. La façana principal, encarada a migdia, té un portal rematat amb arc escarser i una àmplia finestra al damunt. Els murs són de maçoneria, a pedra vista. La resta de façanes pràcticament no té obertures, i les que hi ha són petites, amb llindes i brancals de pedra. La casa pràcticament no ha tingut reformes modernes i per això ha conservat bé les característiques constructives tradicionals. El cobert situat al nord conserva dues tines. Antigament hi havia més coberts a la part davantera de la casa, dels quals en queda algun rastre.<\/p> ","codi_element":"08258-84","ubicacio":"Sector sud del terme municipal","historia":" No coneixem notícies antigues d'aquesta casa que, per la seva tipologia, podria datar-se al segle XVIII (segons el cadastre l'any de construcció és el 1700), tot i que no es pot descartar que tingui un origen anterior. Segons fonts orals, cap a la segona meitat del segle XIX Jaume Moratonas, que procedia de la masia de Moratonas i era mestre d'ofici, va comprar la Canal. Ells i els seus descendents hi van viure fins ben entrat el segle XX. El seu hereu fou Joan, que es va casar amb Julita Oller. L'hereu d'aquest matrimoni fou Josep, que es va casar amb Dolors Farràs. Cap a mitjans de segle XX els Moratonas feien anar un molí fariner que hi havia prop de la casa veïna de cal Tinet, i que avui dia està pràcticament desaparegut. Van marxar de la Canal pels volts de 1968. En els darrers anys la casa s'ha acondicionat, després de molt temps d'estar abandonada. Actualment la finca inclou la casa veïna de cal Tinet.<\/p> ","coordenades":"41.8245300,2.0110200","utm_x":"417870","utm_y":"4630767","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85906-foto-08258-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85906-foto-08258-84-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-03-16 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 04 (Pla Especial Urbanístic 2011) ","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"85907","titol":"Cal Tinet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-tinet-1","bibliografia":" FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 108. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 06.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":" Casa de pagès en ruïnes emplaçada prop de la confluència del torrent de la Canal amb el torrent de cal Tinet. Se'n conserven els murs fins a una alçada desigual, però en un entorn cobert per la vegetació. Consta d'un cos residencial de planta quadrada (que tenia planta baixa més un pis i probablement golfes) amb petits coberts adossats als laterals. La façana principal devia ser la que està encarada al sud-est, davant del camí, però la part on hi devia haver el portal no és visible. Els murs són de maçoneria, a pedra vista, i pràcticament no s'hi observen obertures, que són emmarcades amb llindes i brancals de pedra o amb maons.<\/p> ","codi_element":"08258-85","ubicacio":"Sector sud del terme municipal","historia":" No coneixem notícies antigues d'aquesta casa que, per la seva tipologia, podria datar-se al segle XVIII o principis del XIX, tot i que no es pot descartar que tingui un origen anterior. La notícia més antiga és que apareix en un llistat de cases rurals de 1930, i en aquest moment no estava habitada. Probablement la ubicació de la casa respon al fet que uns 100 metres més avall, just en el punt on el camí travessa el torrent, hi havia un molí fariner, conegut com el molí de cal Tinet. Segons fonts orals, a la dècada de 1950 la casa de cal Tinet ja estava abandonada, però el molí encara funcionava. El feien anar la família Vila, que eren els propietaris de la casa veïna de la Canal. Actualment aquest molí es troba totalment arrasat i no se'n veuen rastres. <\/p> ","coordenades":"41.8244700,2.0131700","utm_x":"418048","utm_y":"4630758","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85907-foto-08258-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85907-foto-08258-85-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-03-16 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 06 (Pla Especial Urbanístic 2011) A la confluència entre el camí i el torrent, uns 100 m al sud-oest (coordenades UTM ETRS89 417996;4630690), hi havia el molí de cal Tinet, del qual actualment no se'n veu cap rastre. ","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"85908","titol":"Puigpicó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puigpico","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":"Casa de pagès de dimensions mitjanes, actualment en ruïnes, emplaçada a l'extrem d'un altiplà i a la vora del camí vell de Sant Joan d'Oló. Actualment en queden alguns murs, molt derruïts i només fins a l'alçada dels fonaments, enmig d'una clapa envaïda per la vegetació i amb abundants pedres i enderrocs. Pràcticament enganxada a les ruïnes s'aixeca una barraca de pedra seca, probablement construïda aprofitant les pedres de la casa. Els murs configuren un espai edificat de forma més o menys rectangular. La façana principal devia ser la de migdia, on ara hi ha la barraca, que és precisament la que es troba més esfondrada.","codi_element":"08258-192","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"Aquesta casa no consta en els fogatges antics, ni tampoc en mapes o llistats de cases d'Oló de principis del segle XX. Devia tractar-se d'una modesta casa de pagès, probablement originada al final del segle XVIII o principis del XIX. Deu fer molt de temps que es troba abandonada, perquè en un mapa d'Oló de 1920 fet per l'Institut Geogràfic i Estadístic ja només hi consta la barraca. D'aquesta casa es diu que hi va venir a viure acabada de casar una filla de cal Mas, una important casa pairal situada a la punta de dalt del poble d'Oló. La noia estava contenta perquè des de l'esplanada on hi ha Puigpicó es té una bona vista del poble i cada dia es podia comunicar visualment amb la seva mare. A la barraca d'aquesta casa, així com en altres localitzacions de Santa Maria d'Oló, s'hi va rodar la pel·lícula “Penélope” (2017), de la directora Eva Vila. El seu pare era del poble, concretament de la casa de cal Quico Manyà. La pel·lícula és una revisió actualitzada de l'Odissea d'Homer.","coordenades":"41.8634800,2.0226500","utm_x":"418885","utm_y":"4635080","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85908-foto-08258-192-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85908-foto-08258-192-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Josep Canamasas GüellAquesta casa no està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85909","titol":"Torre d'Oriols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-doriols","bibliografia":"FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 52, 63, 73, 109, 111. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 55.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"Estructuralment bé, però amb algunes parts abandonades o mancades de manteniment","descripcio":"Masia de dimensions força grans, probablement d'origen medieval, emplaçada a l'extrem d'una plana coneguda com a Oriols, i prop del torrent anomenat riu d'Ases. Es pot incloure dins un grup de masies que es troben al voltant de l'antiga quadra d'Aguiló i que es caracteritzen per tenir el seu origen en una mena de casa forta estreta i alta, en forma de torre, que amb el temps sol ampliar-se pels costats. En són exemples Bojons o Berengueres. En aquest cas el nucli originari és la part nord de la casa, probablement primer al nord-oest en forma de torre, després ampliada cap a l'est. Aquesta part és una construcció molt sòlida, feta amb carreus mitjans bens disposats en filades, i no sembla que en un principi tingués gaires obertures. Les finestres actuals són posteriors. Les parts més visibles d'aquesta construcció primitiva són a la façana de ponent i a la de llevant. De tot això en podem deduir que en un principi la casa tenia un aspecte de torre o de domus; d'aquí la seva denominació. Posteriorment (probablement al segle XVIII) s'amplià cap al sud i va adoptar la forma d'una masia més convencional, amb una façana principal força típica estructurada en tres eixos d'obertures força regulars, amb un portal adovellat al centre. Ja al segle XIX a aquesta façana se li adossà un cos a la part esquerra dotat amb una galeria oberta a dues cares que està formada per arcs rebaixats sobre pilars de maó i amb baranes de ferro. Els murs de la casa són a pedra vista, excepte la façana principal, que conserva l'arrebossat tradicional. Les finestres solen ser emmarcades amb llindes i brancals de pedra, però n'hi ha algunes de maó, corresponents a refeccions més modernes. La masia consta d'un cobert adossat a l'angle nord-oest, on hi ha una tina i una premsa. El passatge que hi ha entre aquest sector de la casa i el marge de pedra seca que sosté els camps, més elevats, l'anomenaven 'el Carrer'. Una altra zona de coberts al costat de llevant. Aquests formen un barri amb entrada per davant de la façana principal. A fora es conserva una era enrajolada. Al costat de la casa hi trobem les ruïnes d'un forn d'obra, d'un forn de calç i també d'una interessant bassa.","codi_element":"08258-193","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"Aquest mas, probablement d'origen medieval, sembla que en un principi havia estat una torre. Per la seva situació en un lloc planer s'hauria de considerar més aviat una casa forta o domus que no pas una torre de vigilància. Aquest tipus de casa en forma de torre és freqüent en aquesta zona al nord d'Oló. Tanmateix, referides a l'època medieval no en coneixem notícies documentals. Per la situació on es troba (al sector nord del terme i a l'altre costat de la Serra de Segalers) sembla que hauria de formar part de la quadra autònoma d'Aguiló, dominada pel castell d'Aguiló, que era complementari del castell d'Oló. Segons Antoni PLADEVALL (1991: 52), aquesta demarcació incloïa els masos Ciuró, Garriga, Jeremies, Abadia, Puigbarba, Ansepeus, Sala de Segalers, Berengueres i segurament alguns altres. És possible que el mas Torre fos un d'aquests altres, o bé que originàriament fos conegut amb un altre nom. Les primeres referències més explícites d'aquest mas les trobem en el fogatge de 1515, on hi consta 'la casa d'en Torra', pertanyent a la parròquia de Santa Maria d'Oló. I en el fogatge de 1553 hi apareix un tal Steve Torres. Sembla, doncs, que en aquesta primera època el mas era conegut simplement com a Torre, nom que al·ludeix clarament a la forma de la casa primitiva. Aquest primer casal fortificat va evolucionar al segle XVIII (1722 segons la dovella del portal) cap a una masia més gran, i al segle XIX (entre 1807 i 1883, segons algunes inscripcions) s'hi feren ampliacions, com ara la galeria. L'era enrajolada data de 1860. Així mateix, l'any 1866 es va construir una capella coneguda com Sant Pere de la Torre d'Oriols, situada a uns 500 m. Cal suposar que la van fer edificar els mateixos propietaris de la masia, però no en coneixem detalls. El fet demostra que en aquesta època la Torre d'Oriols continuava sent un dels masos preeminents de la zona. Ja al segle XX, en un mapa de l'Institut Geogràfic i Estadístic de 1920 encara apareix amb simple nom de la Torre. En canvi, en un llistat de cases rurals de 1930 ja hi consta la denominació Torre Oriols. Llavors estava habitada. Entorn de 1980 encara hi vivien dos cosins, que eren els amos.","coordenades":"41.9007100,2.0274000","utm_x":"419326","utm_y":"4639210","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85909-foto-08258-193-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85909-foto-08258-193-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 55 (Pla Especial Urbanístic 2011)Altres denominacions: la Torre (fitxa IPA). El topònim Oriols es troba escrit amb una erra o amb dues.A la dovella central del portal: 1722En una llinda de la façana de ponent: 1807Una altra inscripció: 1883","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85910","titol":"Prat d'Oriols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/prat-doriols","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 52, 73, 107, 109, 110. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 57.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"Estructuralment bé, però diverses parts mancades de manteniment","descripcio":"Masia de petites dimensions, d'origen medieval, emplaçada al capdamunt d'un promontori encastellat que s'aixeca a un extrem del pla d'Aguiló, prop d'una zona on la riera d'Oló fa una sèrie de meandres. És formada per un cos residencial de planta rectangular (de planta baixa més un pis), amb coberts adossats a llevant que formen un barri. El mur exterior d'aquest barri s'allarga cap al sud i oest tot formant gairebé una muralla que protegeix el turó en forma d'espadat per aquest costat. La casa originàriament devia ser més curta i en un moment donat s'allargà cap al sud. Tanmateix, les modificacions han estat mínimes i el mas ha conservat una tipologia força arcaica. La façana principal, encarada vers el nord-est, consta d'un portal amb llinda i brancals de pedra, igual que les dues finestres superiors. Els murs són fets de maçoneria, amb alguns carreus més o menys escairats, actualment a pedra vista. La façana de ponent consta de dos contraforts que sostenen la casa en el pendent que hi ha en aquest costat. Probablement ja al segle XIX s'hi van obrir dos balcons emmarcats amb maó.","codi_element":"08258-194","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"Aquest mas és d'origen medieval. En un llistat dels veïns que es reuniren el 1394 per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme hi consta Ramon de Prat, de la parròquia de Santa Maria d'Oló; cal suposar que era el cap de casa d'aquest mas. En el fogatge de 1553 hi consta Joan Prat. Per la situació on es troba (al sector nord del terme i a l'altre costat de la Serra de Segalers) sembla que hauria de formar part de la quadra autònoma d'Aguiló, dominada pel castell d'Aguiló, que era complementari del castell d'Oló. Segons Antoni PLADEVALL (1991: 52), aquesta demarcació incloïa els masos Ciuró, Garriga, Jeremies, Abadia, Puigbarba, Ansepeus, Sala de Segalers, Berengueres i segurament alguns altres. És possible que el mas Prat fos un d'aquests altres. De totes aquestes dades se'n pot deduir que en el seu origen el mas s'anomenava simplement Prat, i que era habitat per la família de cognom Prat. No en coneixem gaires més notícies. La tipologia de la construcció ens indica que és un mas poc evolucionat i força arcaic. A més, està situat al damunt d'un promontori gairebé encastellat i amb poques facilitats per créixer. Al segle XIX s'hi va fer alguna reforma, però el mas va mantenir les seves dimensions modestes. Ja al segle XX, en un llistat de cases rurals de 1930 encara consta amb la denominació de El Prat. Llavors estava habitada encara pels seus propietaris, però a la segona meitat del segle XX va restar majoritàriament deshabitada.","coordenades":"41.8984700,2.0343900","utm_x":"419903","utm_y":"4638954","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85910-foto-08258-194-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85910-foto-08258-194-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 57 (Pla Especial Urbanístic 2011)Altres denominacions: el topònim Oriols es troba escrit amb una erra o amb dues.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85911","titol":"Oriols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oriols","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 109, 110. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 56.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada entre el pla del Ciuró i el pla d'Aguiló, en una zona on la riera d'Oló fa una sèrie de meandres. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (de planta aixa més un pis i golfes) més un pati davanter fet d'obra que, al dessota, té un femer. Al femer s'hi accedeix per un lateral, ja que el terreny fa pendent cap aquesta banda. La casa ha estat construïda en dues fases. La part més antiga és la del sud-oest. En aquesta part la façana s'estructura en base a dos eixos d'obertures, amb el portal a la dreta. Aquestes obertures combinen els emmarcaments amb llindes i brancals de pedra i d'altres fets de maó. Això fa que es pugui datar probablement al segle XIX. Posteriorment s'amplià cap al nord-est, amb una construcció més irregular i amb menys obertures. Els murs són de maçoneria. En general, la casa ha conservat els volums i la tipologia constructiva originàries.","codi_element":"08258-195","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"La casa d'Oriols no consta en els fogatges del segle XVI i no en coneixem notícies antigues. Per la seva tipologia constructiva podria considerar-se una obra bàsicament del segle XIX. En un llistat de cases rurals de 1930 Oriols consta que estava habitada.","coordenades":"41.8955700,2.0293900","utm_x":"419485","utm_y":"4638637","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85911-foto-08258-195-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85911-foto-08258-195-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 56 (Pla Especial Urbanístic 2011)Altres denominacions: el topònim Oriols es troba escrit amb una erra o amb dues. La gent de la zona el pronuncia amb una erra.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85912","titol":"Torroella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torroella-0","bibliografia":"FERRER, Llorenç, PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 43, 63, 73, 107, 109, 111. FREIXA, lluís (1978). Esglésies parroquials i capelles del municipi d'Oló. (amb aportacions de Mn. Antoni Pladevall, Josep Galobart i Jaume Sala). SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 53.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de grans dimensions, d'origen medieval, molt ben emplaçada a la part alta del pla que té el mateix nom, Torroella, i sobre un petit promontori amb molt bones vistes de l'entorn. Es pot incloure dins un grup de masies que es troben al voltant de l'antiga quadra d'Aguiló i que es caracteritzen per tenir el seu origen en una torre o casa forta que amb el temps es va ampliant. En són exemples Bojons, Berengueres o la Torre d'Oriols. En aquest cas, però, la suposició d'una antiga torre es deu més al topònim que no pas a les evidències arquitectòniques. De fet, la masia ha estat força modificada en successives ampliacions. El conjunt consta d'un cos residencial molt extens, de planta més o menys quadrada (de planta baixa més dos pisos), més una àmplia zona de coberts al sud que forma un clos tancat o barri, i una capella uns metres al nord. Ben segur que inicialment la construcció era força més petita, i devia situar-se a la part interior. Als segles XVIII i XIX s'amplià notablement i segurament llavors es devia bastir la façana principal. Està encarada a migdia i es composa d'un portal que destaca per les grans dovelles i, al seu damunt, una doble galeria d'arcs rebaixats sobre pilastres de pedra picada de bona qualitat. Originàriament era de quatre arcs a cada nivell, però els de l'extrem esquerra foren tapiats. Així mateix, a la part dreta hi havia un porxo ara també tapat. També en aquesta època (segurament al segle XIX) s'hi va afegir una torreta que sobresurt, suposem que amb la intenció de reforçar la identitat del topònim Torroella. Els murs de la casa són de maçoneria, coberts amb l'arrebossat tradicional. Ja al segle XX, a la façana de ponent s'hi va adossar un cos lateral d'obra molt regular i que compta amb una sèrie de finestres emmarcades amb maó i una gran terrassa superior amb barana d'obra calada. Al costat nord de la casa hi ha adossats coberts que corresponen a una cisterna i tines. Davant del portal del barri hi ha una era enrajolada.","codi_element":"08258-196","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"Aquest mas és d'origen medieval i sembla que en un principi havia estat una torre, com el mateix nom indica, un fet freqüent en aquesta zona al nord del terme d'Oló. A més, es troba en un emplaçament dominant, sobre un petit promontori amb molt bones vistes. Antoni PLADEVALL (1991: 43) també planteja aquesta possibilitat referint-se a diversos topònims de torres que podrien correspondre a torres de guaita o de defensa complementàries del castell d'Oló, ja que aquest està situat en una posició força enclotada i no té una vista gaire extensa del seu terme. Entre aquests topònims hi ha la Torre Magre, la Torre d'Oriols, Torruella, Torrespalla, Torrecugussa, la Torre de Gerald i la Guàrdia d'Oló; aquesta última documentada a partir del 1056. Tanmateix, cal dir que fins ara no coneixem validacions més concretes d'aquesta hipòtesi, sustentada bàsicament pel topònim. Del mas Torroella en coneixem referències documentals del segle XIV. En un llistat dels veïns que es reuniren el 1394 per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló hi consta Jaume de Torroella, de la parròquia de Santa Maria d'Oló; cal suposar que era el cap de casa d'aquest mas. En el fogatge de 1515 hi consta 'la casa d'en Torroella'. I en el fogatge de 1553 hi apareix Joan Torroella. D'aquestes dades se'n desprèn que en aquesta època el mas ja era conegut amb la denominació de Torroella, i que era una família amb el mateix cognom qui l'habitava. Dels segles posteriors no en coneixem gaires més notícies, però per l'evolució i l'engrandiment de la casa, sobretot als segles XVIII i XIX, no hi ha dubte que es convertí en un dels masos principals de la zona, juntament amb la Torre d'Oriols. La família dels propietaris continuaven sent els Torroella. El 1860 l'hereu era Francesc Torroella, el qual va fer construir una capella dedicada a Sant Francesc a pocs metres de la masia. És molt semblant a la de Sant Pere de la Torre d'Oriols, que es va aixecar dos anys abans, i possiblement fou el mateix mestre d'obres qui la va fer, servint-se dels mateixos plànols. Ja al segle XX, en un llistat de cases rurals de 1930 Torroella consta com a habitada. Entorn de l'any 2000 a la casa encara hi vivien masovers.","coordenades":"41.9098300,2.0205900","utm_x":"418773","utm_y":"4640229","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85912-foto-08258-196-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85912-foto-08258-196-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 53 (Pla Especial Urbanístic 2011)L'edifici presenta les següents inscripcions:Portalada d'accés al pati: 1764 Ave MariaLlinda interior: 1732","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85913","titol":"Capella de Sant Francesc de Torroella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-sant-francesc-de-torroella","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 206. FREIXA, lluís (1978). Esglésies parroquials i capelles del municipi d'Oló. (amb aportacions de Mn. Antoni Pladevall, Josep Galobart i Jaume Sala).","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Estructuralment bé, però algunes parts es conserven en precari i amb usos no adequats","descripcio":"Petita capella situada al costat de la gran masia de Torroella, al nord del terme i molt a prop ja de Sant Feliu Sasserra. És molt semblant a la que es troba a la propietat veïna del mas Torre d'Oriols. Consta d'una sola nau amb una peita sagristia adossada a l'angle nord-est. La façana principal, encarada a migdia, consta d'un portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra picada i, al seu damunt, un medalló oval amb un gravat molt gastat, cal suposar que de sant Francesc d'Assís, titular de la capella. Més amunt hi ha un òcul. Els murs són de maçoneria, reforçats amb grans pedres cantoneres. L'interior té un petit cor a l'entrada. La capella va ser durant un temps galliner i actualment serveix de magatzem.","codi_element":"08258-197","ubicacio":"A la masia de Torroella, al sector nord-oest del terme municipal","historia":"Aquesta capella es troba a Torroella, un gran mas d'origen medieval que als segles XVIII i XIX s'amplià i era un dels més importants de la zona, com també ho era el mas veí de la Torre d'Oriols. Ambdues cases tenen força paral·lelismes, i les dues disposaven de capelles. L'hereu del mas, Francesc Torroella, va fer construir el 1860 aquesta capella dedicada a Sant Francesc d'Assís. La de Sant Pere d'Oriols o de les Cigales s'havia aixecat dos anys abans i és molt semblant. És possible que fos el mateix mestre d'obres el qui fes les dues, servint-se dels mateixos plànols.","coordenades":"41.9103800,2.0207200","utm_x":"418784","utm_y":"4640290","any":"1860","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85913-foto-08258-197-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85913-foto-08258-197-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85914","titol":"Canamasses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/canamasses","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 109. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 63.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada a l'extrem d'un altiplà i arrecerada per un turonet a la seva esquena. És molt a prop de l'actual carretera i de l'antic camí ral de Vic. Consta d'un cos residencial de planta rectangular, amb cossos adossats als dos costats de construcció molt recent. Originàriament la casa era més estreta i s'estructurava en base a dos eixos d'obertures, amb un portal d'arc escarser. Posteriorment s'amplià cap a la dreta, amb un nou eix d'obertures. Els murs són fets de maçoneria, a pedra vista, i totes les finestres són emmarcades amb llindes i brancals de pedra.","codi_element":"08258-198","ubicacio":"Al sector nord-est del terme municipal","historia":"Aquesta casa no consta en els fogatges del segle XVI i no en coneixem notícies antigues. Per la seva tipologia podria ser una construcció del segle XVIII o principis del XIX. En un llistat de cases rurals de 1930 Canamasses consta com a habitada. Recentment la casa ha estat rehabilitada i ampliada.","coordenades":"41.8931400,2.0715400","utm_x":"422978","utm_y":"4638329","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85914-foto-08258-198-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85914-foto-08258-198-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 63 (Pla Especial Urbanístic 2011)","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85915","titol":"Església parroquial de Sant Feliu de Terrassola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-parroquial-de-sant-feliu-de-terrassola","bibliografia":"BENET, Albert; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre; BARRAL, Xavier (1984). 'Sant Feliu de Terrassola', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 396-399. BELLPUIG, Josep (1982-2007). Escrits sobre Sant Feliuet de Terrassola (treball inèdit). FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 64, 71, 196-197. FREIXA, lluís (1978). Esglésies parroquials i capelles del municipi d'Oló. (amb aportacions de Mn. Antoni Pladevall, Josep Galobart i Jaume Sala). GALOBART SOLER, Josep (1996). Els retaules barrocs de les esglésies del terme de Santa Maria d'Oló (1607-1781). Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 16, Manresa, p. 133-137. OLAÑETA MOLINA, Juan Antonio (2014). 'Iglesia de Sant Feliu de Terrassola', Enciclopedia del Románico en Barcelona (vol. II). Fundación Santa Maria La Real; Centro de Estudios del Románico, Palencia, p. 1074-1080. PLADEVALL, Antoni (1978). 'Sant Feliu de Terrassola', 'El castell d'Oló', dins A. Pladevall i J. Vigué: El Monestir Romànic De Santa Maria De L'Estany, Artestudi Edicions, Barcelona, p. 92-93, 108-114. PLADEVALL, Antoni (1980). 'Capelles i Santuaris del bisbat de Vic. Sant Feliu de Terrassola', Full Diocesà, núm. 3611, Vic 29 de juny de 1980. SITJES MOLINS, Xavier (1979). 'Sant Feliu de Terrassola, església de doble nau', Ausa, vol. VIII, Vic 1975-1979, p. 146-148.","centuria":"X-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Església romànica (del segle XI), emplaçada al capdamunt d'un turonet dominant i amb bones vistes. Té la particularitat que és de planta basilical però amb només dues naus i dos absis, cosa que la converteix en un exemple força rar, que a la Catalunya central té un altre paral·lel en Sant Ramon de Sobirana de Ferrans (Balsareny). No s'ha de confondre amb altres casos en què les dues naus són idèntiques. En aquest cas tot fa pensar que l'església havia de tenir tres naus seguint la planta basilical clàssica, però finalment es va quedar en dues. Per acabar-ho de complicar, l'església ha estat molt transformada al llarg del temps, sobretot al segle XVIII, quan se li va canviar l'orientació de manera que el presbiteri es situà al costat oposat, és a dir, a ponent. Així mateix, les restauracions de la dècada de 1970 han estat força intervencionistes i han comportat, entre d'altres coses, la reconstrucció dels dos absis en la seva posició inicial. Tot plegat fa que sovint costi destriar l'obra originària de les restauracions. Així doncs, l'absis principal, parcialment reconstruït, és decorat amb arcuacions cegues i faixes llombardes. Entre faixes s'obren finestres de doble esqueixada rematades amb un doble arc de dovelles. Al seu costat l'absidiola, totalment refeta amb pedra d'una altra església, segueix un esquema similar però amb només una finestra a la part central. Al mur de sobre l'absis hi ha una finestra cruciforme corresponent ja a l'obra del s. XVIII. Els murs perimetrals de l'església presenten un aparell ben ordenat i disposat en filades i a trenca-junt. El de migdia (actualment només visible des de l'interior de la rectoria) està decorat també amb arcuacions cegues, faixes llombardes i finestres de doble esqueixada, ara tapiades. A l'extrem sud hi ha el portal, que consta de dos arcs de mig punt fets amb dovelles i en degradació, amb una arquivolta entremig decorada amb cintes que s'entrellacen. Descansa sobre dues impostes (la de la dreta refeta). A ponent, el mur frontal té a la part superior una finestra geminada que va ser obrada en la restauració, mentre que al costat nord hi ha una finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt. Al mur de tramuntana s'aixeca un massís campanar de torre que s'hi afegí a les darreries del s. XII o inicis del XIII. És llis i sense cap tipus de decoració; tan sols a la part alta té unes àmplies finestres rectangulars obertes als quatre vents. A ponent el conjunt va ser ampliat amb un cos que fa funcions de sagristia. A l'interior del temple es pot comprovar que les dues naus no són iguals, sinó que la de migdia (la principal) és més ampla i més alta. A més, està coberta amb encavallades de fusta modernes que volen imitar les primitives. La nau secundària, en canvi, és coberta amb una volta de canó rudimentària. Les dues naus s'uneixen mitjançant tres arcades adovellades d'on sorgeixen arcs torals que reforcen la volta. A l'absidiola hi ha una pica baptismal, recomposta l'any 1984 i de datació incerta, tal vegada del s. XIII. Al mur de migdia hi ha una imatge de la Mare de Déu que probablement procedeix d'algun dels retaules barrocs que hi havia i que no s'han conservat. I a la part de fora, a les estances del vestíbul, hi veiem dues talles en fusta de sant Antoni Abat i sant Isidre, probablement una mica més modernes. L'escultura en pedra de sant Feliu que reposa al mur de ponent és de finals de segle XX, feta per l'escultor de Santa Eulàlia de Riuprimer Josep Serra. També dins l'església, en el paviment es conserva la llosa de la tomba d'un rector enterrat el 1840. Fora de l'església, al nord i amb una magnífica vista panoràmica al front, hi trobem les restes d'un antic comunidor. Estava connectat amb l'església per un pas protegit. El 1943 ja estava en ruïnes i el 1989 s'hi aixecà una ara amb una creu. La llosa sobre la qual reposa és del comunidor. Així mateix, sota el campanar hi ha indicis d'un possible túnel de sortida que conduïa cap a la riera (BELLPUIG, 1982: 1, 12).","codi_element":"08258-199","ubicacio":"Sector nord-est del terme municipal","historia":"El turó on s'assenta l'església és un lloc dominant i amb característiques defensives, de manera que és probable que hagi estat habitat des d'antic, tal com podrien testimoniar unes restes constructives aparegudes al subsòl del temple. El lloc apareix documentat primer com a Centas (any 927) i després el topònim queda fixat com a Terrassola (“Terracila”, 1154). La denominació es refereix al mas Terraciola, pròxim a l'església i documentat el 1093 i 1249. L'església és documentada a partir de 927 com a Sant Feliu in Centas. El 1249 va rebre unes terres al voltant de l'església anomenades el clos. Molt aviat va ser parròquia d'un ampli sector al nord-est del terme del Castell d'Oló, que incloïa l'Estany. Dins d'aquest territori, una de les seves esglésies, la de Santa Maria de l'Estany, es transformà en canònica agustiniana vers el 1080. Tot seguit el sacerdot de l'església de Terrassola va donar al monestir de l'Estany l'església de Sant Feliu, i des d'aleshores el sacerdot, amb el títol de monjo, es considerava un més de la comunitat de l'Estany. El temple romànic actual de Sant Feliu fou construït al final del s. XI i, tot i quedar inacabat per la falta de la tercera nau, fou consagrat el 1093, quedant unit a la canònica de l'Estany. Amb el temps, la comunitat de l'Estany va acumular un important patrimoni entre el Bages i l'Osona, i es convertí en el principal poder fàctic de la zona. El 1592 es van extingir les comunitats canòniques i el monestir va quedar secularitzat, però l'església de Sant Feliu no va obtenir la independència, sinó que continuà depenent de la canònica secular de l'Estany, que passà a ser regida per les Cinc Dignitats Reials; és a dir, cinc canonges de les diòcesis de Girona, Vic i Barcelona que actuaven com a senyors del monestir. Tenim notícia sobre diversos retaules barrocs en aquesta església, que no s'han conservat. Al principi del segle XVII el retaule major estava dedicat, com és lògic, a sant Feliu i estava situat a l'absis (se'n conserva una foto: BELLPUIG, 1982: 47-48). Es va construir entorn dels anys 1638-41, i l'autor fou Josep Giol, membre d'una nissaga d'escultors de la vila de Centelles. El cost total va ser de 265 lliures, pagades en part amb llegats testamentaris. A la nau secundària hi havia un retaule dedicat a sant Joan Baptista i també a sant Joan Evangelista. De fet, en l'acta de consagració de l'església ja es diu que està construïda en honor de sant Feliu i de sant Joan, i molt possiblement ja des d'aleshores els dos altars principals reflectien la dualitat d'aquesta titularitat compartida. D'aquest retaule se'n coneix el contracte, del 1615, gràcies al qual sabem que el pintor i daurador fou el vigatà Joan Antic Claramunt, i també tot el detall del programa iconogràfic. És interessant com a testimoni de la devoció compartida entre els dos sants Joans, una particularitat que es constata en moltes manifestacions de la devoció popular però que és menys freqüent en el fet de compartir un mateix retaule. Finalment hi havia un retaule al capdavall de la nau secundària que estava dedicat a sant Sebastià. El pintor fou també Joan Antic, i els dos retaules van ser contractats en el mateix document. Sembla que l'origen de la devoció a sant Sebastià té relació amb episodis de pesta de mitjan segle XVI. A més, l'església tenia també altars i retaules del Roser i de sant Pere, aquests de situació imprecisa (GALOBART, 1996: 135-145). En aquesta època la parròquia es finançava mitjançant tres bacins o administracions: el Bací de les Ànimes, l'Almoina del Dilluns de Pasqua i el Bací de l'Obra. Aquesta tercera recollia diners per al manteniment de l'església. Els obrers o encarregats del manteniment de la parròquia eren dos, que s'elegien el dia 1 de maig i exercien el seu càrrec durant un any (FERRER i altres, 1991: 196). Aleshores l'església tenia també un benefici eclesiàstic fundat per Petro de Solerio i Raimunda Bach. El 1775 s'ordenà la separació de Sant Feliu de Terrassola respecte de l'Estany, si bé no es va fer efectiva fins que va morir el darrer canonge, el 1809. El traspàs encara s'endarrerí per la Guerra del Francès fins el 1816, i l'any següent fou confirmada pel rei. En aquesta època, entorn de 1787, l'església va patir una transformació substancial: la seva orientació es va capgirar i l'interior es reformà, l'absis principal quedà suprimit i s'hi va fer l'entrada, i també es construí la rectoria al costat de migdia, al lloc on s'hi havia d'haver aixecat la tercera nau. Pel que fa a la rectoria, hi ha notícies que apunten que entorn de 1589 ja s'havia adossat a l'església una primera construcció amb funcions de rectoria. Desprès d'un incendi, va caldre aixecar la nova rectoria al segle XVIII. Aquesta constava de tres naus i era de dimensions força superiors a la rectoria anterior. En aquest moment la parròquia aconseguí també una batllia pròpia i autònoma de l'Estany, que va durar entre 1780 i 1851, quan s'integrà dins del municipi de Santa Maria d'Oló. Més endavant hi hagué encara una certa controvèrsia sobre si aquest territori havia de formar part del partit judicial de Manresa (com Oló) o de Vic (com era fins aleshores). I el 1930 l'Estany va voler recuperar una part del terme, enfront l'oposició de l'Ajuntament de Santa Maria d'Oló. Aquests conflictes reflecteixen la situació de frontera d'aquest territori. Val a dir que la parròquia, formada pels diferents masos de la zona i aglutinada al voltant de l'església, va conservar ben vius un dinamisme i una identitat pròpia fins ben entrat el segle XX. El primer diumenge d'agost es celebrava la festa major. Durant la Guerra Civil de 1936 l'església fou saquejada i es va cremar el retaule barroc obra de Josep Giol. L'aleshores rector, Silvestre Prat Torredeflor, fou assassinat pels anticlericals. L'any 1943 hi va entrar com a rector Josep Bellpuig, que s'hi va estar una quarantena d'anys. Ha deixat un treball inèdit en el qual recull algunes de les seves vivències a Sant Feliu i, entre d'altres aspectes, detalla les diverses obres i el procés de restauració que s'hi va fer. El 1950 es va arranjar el campanar. Anteriorment no tenia escala fixa, ja que estava concebut com a element defensiu, i tenia un soterrani que tal vegada havia fet funcions de presó. Mn. Bellpuig detalla alguns indicis d'un possible túnel d'escapada sota el campanar que conduïa cap a la riera. Més tard, entre 1974 i 1977, el conjunt va ser restaurat pel servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona. En aquesta obra es van aprofitar pedres de la capella romànica de Sant Martí de Puig-Ermengol, dins del mateix municipi, amb les quals es van reconstruir els absis i altres paraments interiors. El 1973 es van realitzar unes excavacions informals sota el paviment de l'església i es localitzà una cambra sepulcral subterrània o hipogeu a la nau principal, tal vegada del segle XVI. També van aparèixer restes constructives de difícil interpretació a la zona de l'absis, les quals podrien correspondre o alguna ocupació anterior o a una primitiva església preromànica. També en aquests anys (1970-1980) es van fer reformes a la façana principal de la rectoria, i l'any 1977 s'hi va adossar al darrere un nou cos rectangular. Per aquesta època el mossèn ja no hi vivia de manera regular i van fer-se càrrec de la rectoria com a ermitans Joan Raurell i Lurdes Garriga, els quals van impulsar múltiples reformes i arranjaments. El fossat i cementiri amb nínxols que hi havia a la part de l'absis fou suprimit i es construí un petit cementiri més a ponent. També es van reformar les restes de l'antic comunidor i es va fer l'arranjament general de l'entorn. Actualment l'església continua oberta al culte com a parròquia de Terrassola.","coordenades":"41.8946200,2.1021800","utm_x":"425522","utm_y":"4638466","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85915-foto-08258-199-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85915-foto-08258-199-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-17 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Lurdes Garriga Comas","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85916","titol":"Retaule major de l'església de Santa Maria d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/retaule-major-de-lesglesia-de-santa-maria-dolo","bibliografia":" BOSCH, Joan (1990). Els tallers d'Escultura al Bages del Segle XVII. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa. CASES BARDOLET, Jordi; PLANES CASALS, Llorenç (1994). El retaule barroc. Sortida a Santa Maria d'Oló i visita al Museu Comarcal de Manresa. Un Museu per aprendre, núm. 4, Museu Comarcal de Manresa. GALOBART SOLER, Josep (1996). Els retaules barrocs de les esglésies del terme de Santa Maria d'Oló (1607-1781). Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 16, Manresa, p. 15-66.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Restaurat el 1991","descripcio":" Retaule emplaçat a l'altar major de l'església de Santa Maria d'Oló, obra de l'escultor Pau Sunyer i dedicat a la Mare de Déu de l'Assumpció. Es tracta d'un dels pocs retaules de l'època que s'ha conservat sencer i in situ, juntament amb altres que es troben al mateix municipi. És un retaule de dimensions força grans, que mesura 8,40 metres d'alçada per 6,30 d'ample. Correspon a la primera etapa de la retaulística del barroc, caracteritzada per una concepció encara molt narrativa, seguint la tradició renaixentista, i un format més aviat pla. En aquesta etapa les columnes adopten una forma semblant a un balustre, tot i que en aquest cas algunes de la part superior ja són columnes salomòniques, pròpies de l'etapa següent. Els capitells són d'ordre mixt. El retaule s'estructura en base a predel·la més tres andanes o cossos horitzontals, i té cinc carrers o seccions verticals. A la part superior està rematat amb pinacles i altres detalls ornamentals. Aquest retaule es considera una obra primerenca de Pau Sunyer, representativa d'un barroc de caràcter rural. El pedestal té una porta a cada banda que dóna a la part posterior del retaule. La de l'esquerra esta decorada amb santa Eulàlia i la de la dreta amb santa Madrona, cadascuna flanquejada per figures de cariàtides. Als laterals on hi havia adossada la mesa de l'altar s'hi pot llegir el nom 'Oló' i, damunt del sagrari, la data 1663, que correspon a l'any de contractació del retaule. A la predel·la (que és el primer nivell narratiu, situat a la part inferior) s'hi representen, tal com és habitual, les escenes de la passió de Crist. D'esquerra a dreta hi trobem Jesús a l'hort de Getsemaní, la Flagel·lació, la Crucifixió, la Coronació d'espines i Jesús camí del Calvari. En aquest nivell també hi podem veure les figures de mig cos de doctors de l'església: el de l'esquerra és possiblement Agustí d'Hipona i el de la dreta Tomàs d'Aquino. A la primera andana s'hi representen les escenes narratives del Naixement de Jesús i l'adoració dels pastors (segon carrer) i Presentació de Jesús al temple (quart carrer). Crida l'atenció el cap de bou del naixement, que és una mena de carota sobreposada a la figura de sant Josep, i també la presència d'un frare predicador, que en aquest retaule queda fora de lloc. En la resta de registres hi ha fornícules amb imatges modernes de sant Josep (primer carrer) i sant Antoni Maria Claret (al cinquè carrer). A la part superior de les fornícules hi podem veure representacions de sant Marc evangelista (amb el seu símbol del lleó i llibres que al·ludeixen als evangelis) i de sant Mateu (amb el seu símbol d'un home alat). La fornícula central, que conté el sagrari expositor, té un plafó escultòric que és diferent de la resta perquè s'hi va afegir al segle XVIII, d'estil rococó. A la segona andana hi ha a la fornícula central una imatge moderna de la Mare de Déu de l'Assumpta. Abans de la Guerra Civil hi havia la imatge homònima aprofitada d'un anterior retaule que hi hagué abans del de Sunyer, i que era obra de l'escultor Francesc Rovira. Pel que fa a les escenes narratives, hi trobem la Pentecosta (tercer carrer) i l'Adoració dels Reis Mags (quart carrer). Als carrers exteriors hi ha novament fornícules amb imatges modernes: de sant Jaume (a l'esquerra) i de sant Roc (a la dreta). La tercera andana té solament els tres carrers centrals. Al primer s'hi representa l'escena de la Coronació de la Verge; al central, com és habitual, el conjunt de la Crucifixió amb les imatges de la Mare de Déu (a l'esquerra) i sant Joan Evangelista (a la dreta). Al tercer carrer hi ha l'Assumpció de la Mare de Déu. Finalment, al cimal que corona el retaule hi trobem la representació habitual del Pare Etern.<\/p> ","codi_element":"08258-366","ubicacio":"Plaça de l'Església, s\/n","historia":" L'església actual de Santa Maria d'Oló es construí a la primer meitat del segle XVII en diferents fases, aproximadament entre 1631 i 1646. Sabem que a l'església antiga hi havia hagut un retaule major de l'any 1418 obra del pintor Francesc Feliu, i el 1630 (precisament en el moment d'iniciar-se les obres de la nova església) s'inaugurà un nou retaule major, encarregat a l'escultor Francesc Rovira. S'hi va estar pocs anys, perquè el 1663 es va contractar un nou retaule, que és l'actual. No en sabem els motius però podem sospitar que, atès que a la parròquia de Sant Joan d'Oló l'escultor Pau Sunyer hi estava construint un fastuós retaule, els feligresos d'Oló no van voler ser menys i el 1663 n'encarregaren un altre al mateix escultor manresà. El contracte amb Pau Sunyer es va signar el 15 de gener de 1663. En el document, estudiat per Joan GALOBART (1996: 22), crida l'atenció que nombrosos parroquians van ser presents en la signatura del contracte, cosa poc habitual. El preu pactat fou de 650 lliures i el model a imitar era el retaule del Roser de la parroquial de Moià. El retaule antic de Francesc Rovira fou venut al mateix Pau Sunyer, tot i que el nou retaule va conservar de l'anterior la imatge central de l'Assumpta. El contracte també deixa clar que Pau Sunyer faria l'obra en col·laboració amb el seu fill Josep Sunyer. Pau Sunyer era nascut a Barcelona i entorn de 1639 s'establí al Bages, primer a Sallent i després a Manresa. És el fundador d'una important nissaga d'escultors manresans que va tenir com a principal representant el seu fill, Josep Sunyer. Pau va entrar primer al taller d'un altre escultor, el més reconegut en aquell moment a Manresa: Joan Grau. En aquest sentit cal dir que, tot i que en el contracte d'Oló estipulava que el retaule s'havia de fer 'a modo i traça' del de Moià, el veritable model en què s'inspirà Sunyer fou el retaule del Roser de Sant Pere Màrtir de Manresa, obra precisament de Joan Grau. Un exemple d'aquesta dependència iconogràfica és la presència d'un frare predicador en l'escena del Naixement del retaule d'Oló. Aquesta figura estava justificada en el retaule model d'una església dels dominics, però no té sentit a l'església d'Oló. Posteriorment Pau Sunyer va tenir el seu propi taller al carrer del Pedregar, a Manresa. La seva obra va ser molt nombrosa, tant al Moianès com en poblacions més allunyades, però la que ens ha arribat és escassa. Només dues de les seves obres ens han arribat senceres i in situ, i són precisament els dos retaules que es conserven al municipi de Santa Maria d'Oló. Pau Sunyer morí el 1694. El retaule d'Oló es va construir en tres etapes. La primera entre 15 de gener de 1663 i 15 de novembre de 1663. La segona entre 15 de novembre de 1663 i 1 d'agost de 1666. La tercera entre 1 d'agost de 1666 i 25 de maig de 1673. En aquesta data van quedar enllestides les escenes de la tercera andana i Sunyer va rebre l'última paga. El retaule estava acabat en la seva part escultòrica i parcialment daurat. Tanmateix, un fet sorprenent és que, segons Josep GALOBART (1996: 49), el daurat i pintat definitiu no es van fer fins força més tard, potser a la segona meitat del segle XVIII, tot i que tampoc queda del tot clar. Per al finançament del retaule es va haver de recórrer, a més dels fons habituals de què disposaven totes les confraries de l'església, a fons extraordinaris com llegats testamentaris i fins i tot una talla o impost a tots els caps de casa. Ja al segle XX, durant la Guerra Civil de 1936 es van cremar cinc de les imatges de les fornícules i es van malmetre de manera considerable els baixos del retaule a cops de destral, de manera que algunes figures van quedar amb la cara mutilada. Gràcies a l'enginy del secretari de l'Ajuntament, Pepet Mas, es va poder aturar la destrucció dels retaules barrocs a canvi de deixar cremar les figures religioses que contenien. El 1991 s'inaugurà la restauració del retaule, feta per Jordi Abancó, de Moià.<\/p> ","coordenades":"41.8709200,2.0344100","utm_x":"419870","utm_y":"4635895","any":"1663","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85916-foto-08258-366-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85916-foto-08258-366-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"Pau Sunyer i Josep Sunyer (escultors)","observacions":"Propietat privada. Accés públic A la dècada de 1970 aquest i altres elements del patrimoni del poble es van reivindicar en una sèrie d'audiovisuals dedicats al patrimoni artístic i històric d'Oló.","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85917","titol":"Retaule de Sant Isidre de l'església de Santa Maria d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/retaule-de-sant-isidre-de-lesglesia-de-santa-maria-dolo","bibliografia":" GALOBART SOLER, Josep (1996). Els retaules barrocs de les esglésies del terme de Santa Maria d'Oló (1607-1781). Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 16, Manresa, p. 67-70.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Important afectació de corcs i tèrmits que estan destruint parts del retaule","descripcio":" Retaule barroc dedicat a sant Isidre i situat en una capella lateral, a la dreta, de l'església parroquial de Santa Maria d'Oló. Es tracta d'una peça de mides relativament petites, que fa 4,10 metres d'alçada per 2,30 m d'ample. Correspon a la segona etapa de la retaulística del barroc, caracteritzada per l'ús de la columna de tipus salomònic, el fust de la qual adopta una forma enroscada. Els capitells són d'ordre corinti. El retaule té un pedestal on hi ha la mesa de l'altar (reformada i pintada modernament) amb figures d'angelets o putti als laterals (el de l'esquerra pràcticament s'ha perdut). Consta d'una predel·la més dos cossos o nivells superiors. La predel·la, que és l'estreta franja inferior, té com a la taula central una escena de la vida de Sant Isidre. És el seu episodi més conegut: el miracle dels bous llaurant guiats per un àngel mentre el sant prega agenollat. Damunt seu, el cos central té una fornícula flanquejada per columnes salomòniques que originàriament acollia una imatge del sant titular. Ara és buida. El cos superior o cimal té motius ornamentals semblants als de la predel·la i és coronat amb un medalló de mig relleu amb la figura de perfil de sant Marc acompanyat del seu símbol, el lleó, i en actitud d'escriure el seu Evangeli. Aquesta imatge es justifica perquè a la parròquia hi havia una confraria dedicada a sant Marc. Aquest és un retaule senzill però elegant i esvelt, obra d'un bon tallista del qual no se n'ha pogut acreditar documentalment la identitat. Per similituds observades amb els retaules de sant Isidre de les parròquies de Sant Boi del Lluçanès i de Moià, l'estudiós Josep GALOBART (1996: 69) n'atribueix l'autoria a l'escultor vigatà Joan Francesc Morató.<\/p> ","codi_element":"08258-367","ubicacio":"Plaça de l'Església, s\/n","historia":" L'església actual de Santa Maria d'Oló es construí a la primer meitat del segle XVII en diferents fases, aproximadament entre 1631 i 1646. El fet més remarcable és que encara avui s'hi conserven in situ dos retaules de l'època del barroc, un d'ells el dedicat a sant Isidre. El culte a sant Isidre s'imposà a tot Espanya i a Catalunya a partir de la seva canonització l'any 1622, i a instàncies del rei Felip IV. A Santa Maria d'Oló es degué introduir pocs anys després, de manera més o menys simultània a altres poblacions properes del Moianès: Moià, Castellterçol, l'Estany, Horta d'Avinyó... El 1692 ja hi havia un altar que els pagesos de Santa Maria d'Oló havien dedicat a sant Isidre, i aquell any en una visita pastoral el bisbe els exhortava a que “fasen un retaula en que puga ab decoro venerarse tan glorios Sant y Patro dels pagesos Sant Isidro”. Els pagesos van fer cas al bisbe, i molt aviat van contractar un retaule a la mesura de les seves possibilitats. Però no se n'ha pogut identificar el contracte i no en coneixem els detalls, ni qui va ser l'escultor ni el daurador. El retaule de Sant Isidre devia estar acabat i col·locat l'any 1699, però el 1703 encara se n'estava pagant algun termini.<\/p> ","coordenades":"41.8708400,2.0344200","utm_x":"419871","utm_y":"4635887","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85917-foto-08258-367-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85917-foto-08258-367-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Propietat privada. Accés públic","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85918","titol":"Pica baptismal de l'església de Santa Maria d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pica-baptismal-de-lesglesia-de-santa-maria-dolo","bibliografia":"","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Pica baptismal de l'església parroquial de Santa Maria d'Oló, emplaçada després de l'entrada a l'esquerra. És una peça de marbre que consta d'una base triangular, un fust en forma de balustre i el receptacle superior circular amb la vora octogonal. La tapa, de fusta, és posterior. La seva datació tal vegada podria situar-se entorn dels segles XVI-XVII.<\/p> ","codi_element":"08258-368","ubicacio":"Plaça de l'Església, s\/n","historia":"","coordenades":"41.8708700,2.0342000","utm_x":"419853","utm_y":"4635890","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85918-foto-08258-368-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Propietat privada. Accés públic","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85919","titol":"Rellotge de sol de l'església de Santa Maria d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-santa-maria-dolo","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Rellotge de sol encastat a la cantonada dreta de la façana de l'església de Santa Maria d'Oló. Consisteix en un bloc de pedra amb la cara hexagonal que, a la part superior, té gravada la data 1688 i una inscripció il·legible. L'agulla hi ha estat afegida modernament.","codi_element":"08258-369","ubicacio":"Plaça de l'Església, s\/n","historia":"","coordenades":"41.8707700,2.0343500","utm_x":"419865","utm_y":"4635879","any":"1688","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85920","titol":"Creu de la Santa Missió de Santa Maria d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-la-santa-missio-de-santa-maria-dolo","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu de pedra col·locada per la Santa Missió a la dècada de 1950 davant de l'església de Santa Maria d'Oló, dalt de l'escalinata d'accés. Consta d'un pedestal rectangular fet de totxo i arrebossat amb una llosa quadrada al seu damunt que suporta la creu. La creu és de pedra sobre una base quadrada escalonada. És una creu llatina molt senzilla, que té repujada en relleu una creu més estreta a cada cara.","codi_element":"08258-370","ubicacio":"Plaça de l'Església, s\/n","historia":"Durant les dècades de 1940 i 1950 les santes missions van tenir una revifada important i es van fer creus d'aquestes característiques a moltes poblacions. Les santes missions eren una sèrie continuada de prèdiques i altres exercicis pietosos fets en una localitat sota la direcció d'uns sacerdots anomenats missioners. Segons una inscripció pintada que hi havia en aquesta creu, es devia col·locar a la dècada de 1950.","coordenades":"41.8707500,2.0342200","utm_x":"419854","utm_y":"4635877","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85920-foto-08258-370-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85920-foto-08258-370-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85921","titol":"Fons documental de la parròquia de Santa Maria d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-maria-dolo","bibliografia":" FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 199. http:\/\/www.abev.net\/%5Cdefault.htm (Web de l'Arxiu Episcopal de Vic)<\/p> ","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Fons de l'arxiu de la parròquia de Santa Maria d'Oló, que es pot considerar entre els més ben conservats de la Catalunya central. Des de no fa gaires anys es troba a l'Arxiu Episcopal de Vic. Pel que fa a l'arxiu parroquial pròpiament, s'han conservats els llibres sagramentals des del segle XVI, però també altres documents més antics, com ara pergamins o manuals notarials des del segle XIV, així com consuetes, llibres de l'obra de l'església i altres documents d'interès. En aquest àmbit s'inclouen les següents sèries documentals: baptismes, 17 llibres (1536-1944); confirmacions, 1 llibre (1753-1895); matrimonis, 10 llibres (1536-1976); defuncions, 11 llibres (1536-1964); vària sacramental, 6 llibres (1776-1972); aniversaris i celebracions, 10 llibres (1601-1972); administració de l'obra, 4 llibres (1661-1971); visites pastorals, 3 llibres (1536-2006); consuetes, 3 llibres (1701-1962); confraries, 12 llibres (1611-1971); manuals notarials, 22 llibres (1336-1800); capítols matrimonials, 7 llibres (1501-1850); testaments, 9 llibres (1501-1900); actes notarials, 4 llibres (1625-1900); capbreus parroquials, 1 llibre (1301-1400); processos, 1 llibre (1509-1513); pergamins, 4 unitats (1301-1700). A més, també es conserva documentació sobre comptes i factures, llevadors de rendes, causes pies i altres documents d'administració. Aquest fons també inclou documentació generada per la batllia o l'ajuntament de Santa Maria d'Oló entre els segles XVII i XIX. Entre d'altres: el Llibre del Consell, certificats i correspondència (entre 1776 i 1866); censals, cadastre, comptes i rebuts (entre 1663 i 1846); qüestions de seguretat pública (1648) i de població (1801-1899).<\/p> ","codi_element":"08258-371","ubicacio":"Arxiu Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 - Vic","historia":" L'església parroquial de Santa Maria d'Oló està documentada des del segle X. A mitjans de segle XVII es construí una església nova i també una rectora nova, i a mitjans de segle XX s'edificà una església moderna a la zona de l'eixample d'Oló. Durant la Guerra Civil de 1936 a la Rectoria s'hi instal·là l'Ajuntament i el Comitè Revolucionari. Però a Oló la guerra no va tenir les conseqüències desastroses com en altres llocs, i la major part dels retaules de l'església i l'arxiu es van poder salvar. En bona part fou degut a l'enginy del qui era secretari de l'Ajuntament, Josep M. Vilar Colomer (el Pepet Mas), que va induir els anticlericals a cremar només les figures dels retaules. Tot i això, es van destruir alguns retaules menors i totes les imatges. Des de fa uns anys el fons documental de la parròquia s'ha traslladat a l'Arxiu Episcopal de Vic.<\/p> ","coordenades":"41.8740200,2.0348400","utm_x":"419910","utm_y":"4636239","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Propietat privada. Accés públic","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85922","titol":"El Ciuró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-ciuro-0","bibliografia":"GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 472. PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 53, 73, 105, 107, 109, 112. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 54.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de caire senyorial, de dimensions força grans, que està adossada a una torre considerada medieval i que està emplaçada prop de l'antic castell d'Aguiló. La masia es troba al pla del Ciuró, vora la riera Gavarresa, per on devia passar el camí, mentre que el castell se suposa que era a la part alta del turó. La torre és una edificació de planta quadrada de cinc pisos que mesura 16 m d'alçària per 7 de banda. Una escala de cargol puja de baix a dalt, amb 44 esglaons. Totes les finestres són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Les dues centrals tenen interessant motllures al trencaaigües. Una d'elles té dos petits relleus amb una cara d'home i l'altra de dona. Tanmateix, aquestes finestres més grans són posteriors, ja que encara es veu el rastre de les finestres més antigues, que són més petites i espitllerades. A començaments de segle XX una de les finestres (la del primer pis) s'havia transformat en balcó. La torre és rematada amb una sèrie d'arcs estrets de pedra, segurament amb funcions defensives, sobre un fris de pedra. Aquesta torre sol datar-se als segles XIV-XV, tot i que no descartem que pugui ser posterior. El cos residencial va quedar adossat posteriorment a la torre, tot i que la masia és d'origen medieval i en els seus inicis devia ser més petita. És de planta més o menys quadrada i té un cos adossat al nord (probablement ja del segle XIX), un altre de més petit adossat a l'angle nord-est i coberts aïllats al sud. Consta de planta baixa més un pis i golfes. L'estructura de la masia és setcentista (del 1696, segons la llinda del portal d'entrada). La façana principal, encarada a migdia, té un portal de mig punt fet amb grans dovelles. La distribució de les obertures en aquesta façana és molt regular, fet que denota que la casa es va remodelar amb un criteri força unitari probablement al segle XVII. En diferents llocs les finestres tenen motius decoratius com ara rosetes i d'altres de tradició gòtica.","codi_element":"08258-372","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"El mas Ciuró està documentat des de principis del segle XIV. Formava part de la quadra autònoma d'Aguiló, dominada pel castell d'Aguiló, que era complementari del castell d'Oló. Hom suposa que aquest castell es trobava sobre el puig que hi ha vora el mas Ciuró, però en realitat se'n desconeix el seu emplaçament precís. Per aquesta proximitat fou un dels masos principals de la zona, i tenia una vinculació directa amb el castell. Sembla que al Ciuró hi havia la ferreria del castell ja que, per notícies orals, sabem que fa uns anys es va vendre una enclusa que es guardava a la casa i que tenia inscrita una data del segle XVI. A més, a uns 250 m hi havia un molí (el Molí del Ciuró) que conserva possibles restes medievals. Ambdues funcions solien ser monopoli del senyor. D'altra banda, la masia del Ciuró conserva una torre considerada medieval. Hom creu que antigament el Ciuró s'havia anomenat 'Torre d'Oló', i que la torre servia per vigilar la part de la Gavarresa, des d'on hagués estat fàcil envair Oló. Cal tenir present que al final del segle XIII el castell d'Aguiló es va reedificar, possiblement en un emplaçament diferent de l'originari. Una possibilitat a tenir en compte és que la torre del Ciuró coincidís amb aquest segon emplaçament del castell, tot i que sobre l'emplaçament del castell no hi ha res clar. Aquesta torre sol datar-se al segles XIV-XV. Els senyors del castell eren la família Aguiló, que tenien la propietat o drets sobre alguns dels masos de la quadra. Consta que el 1329 Ramon i Saura d'Aguiló tenien drets sobre el mas Ciuró. Concretament, varen reconèixer tenir “per Arnau d'Oló i Alamanda un censal de 2 sous i 8 diners, una penyora d'ordre i una jova o jornal de llaurar sobre el mas Ciuró (PLADEVALL, 1991: 53)”. Aquest mateix any Ot de Montcada va comprar tot el terme d'Oló, incloent-hi la quadra d'Aguiló, i els homes de Ciuró, que en aquell moment eren cinc, així com els de la resta de masos de la Vall d'Aguiló, van prestar homenatge al nou senyor del castell. Pel que fa als pagesos emfiteutes del mas, eren la família Ciuró. En una llista dels caps de família que van assistir a una reunió per tractar de la redempció del terme d'Oló l'any 1394 hi figura Pere Ciuró, de la parròquia de Santa Maria d'Oló. Cal suposar que era l'hereu del mas en aquest moment. I en el fogatge de 1553 hi consta Joan Ciuró. Després de la crisi del segle XIV el Ciuró va annexionar-se diversos masos rònecs i va enfortir-se encara més, tot esdevenint un dels més grans del terme. La major part del casal és una mica posterior, i es devia edificar al segle XVII (el 1696 segons uns inscripció del portal d'entrada). Ja a principis del segle XIX, durant la Guerra del Francès, el mas Ciuró fou cremat. En aquesta època era propietat de la família Rocafort, originaris del mas Rocafort, que era el més important del terme d'Oló. L'havien obtingut gràcies a un casament hereu-pubilla. Eren una família de propietaris rurals amb ascendents senyorials que, en aquesta època, van realitzar una hàbil política matrimonial i de compra de masos amb problemes per engrandir la seva heretat. Van posseir el mas Sors de Castellcir, el mas Parer de Sant Feliu de Rodors, el mas Armadans de Sant Cugat de Gavadons i el mas Vilasoleiat a Fussimanya. A mitjans del segle XIX la família Rocafort deixà la seva casa pairal d'Oló i es traslladà a Artés, una població més on van tenir un paper destacat en la vida social i econòmica. Van fundar la fàbrica Berenguer en aquesta localitat, i a començament del segle XX Ramon de Rocafort fou diputat provincial. Quan Ramon de Rocafort va morir en el seu inventari hi constava un patrimoni immens. La seva herència va ser complicada i el patrimoni es va dividir, però cap hereu no va residir en cap dels masos. Tots formaven part de la classe mitjana barcelonina. A la dècada de 1970 el Ciuró canvià de propietaris i, pels volts de 1980, va ser objecte d'una restauració que li va canviar lleugerament la fesomia.","coordenades":"41.8920300,2.0247300","utm_x":"419094","utm_y":"4638248","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85922-foto-08258-372-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85922-foto-08258-372-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 54 (Pla Especial Urbanístic 2011)Llinda al portal d'entrada: 1696Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85923","titol":"Cal Sastre Burdó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sastre-burdo","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 161.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa emplaçada al nucli urbà d'Oló amb una façana d'influència noucentista. És una edificació entre mitgeres, de planta més o menys quadrada, i disposa de planta baixa més un pis. La façana principal és emblanquinada i s'hi destaquen les formes que rematen les portes dels balcons i el coronament superior de l'edifici, fetes amb maó vermell. Als baixos la casa tenia establiments comercials i les portes s'han remodelat modernament. Al primer pis hi ha dos balcons amb baranes de forja. El coronament superior de la façana té una doble cresta de formes sinuoses.","codi_element":"08258-373","ubicacio":"Carrer Major, 13-15. Nucli urbà d'Oló","historia":"Aquesta casa es troba al final carrer Major, el qual es va formar als segles XVII-XVIII. No coneixem informació sobre quan es va remodelar l'edifici per dotar-lo de la façana noucentista, però devia ser entorn de la dècada de 1930. Per aquests anys també es va remodelar cal Met (situada una mica més amunt) que hi té certes similituds. Antigament aquest immoble només constava d'una casa, que devia haver pertangut a un sastre. A mitjans de segle XX encara era propietat dels Burdó. Un membre d'aquest família, Francesc Burdó, va ser alcalde d'Oló entre 1953 i 1961. Durant una temporada la construcció fou separada en dues cases, i després es tornà a unificar. A les últimes dècades del segle XX els propietaris eren el matrimoni Burdó-Valeri, una gent emprenedora que hi van posar una merceria, una pastisseria i un magatzem de pinsos. Més recentment hi ha hagut una perruqueria.","coordenades":"41.8733500,2.0352700","utm_x":"419945","utm_y":"4636164","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85923-foto-08258-373-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85924","titol":"El Cau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-cau-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Nau industrial construïda el 1965 va acollir durant molts anys una sala de ball que va ser molt popular i que es coneixia amb el nom d'El Cau. És una construcció de planta rectangular amb uns baixos semisoterranis (on hi havia telers) i una planta baixa (on hi havia la sala de ball). Es tracta d'una construcció funcional que, a la façana que dóna al carrer, conserva una escalinata d'accés amb dos blocs de formigó que conserven les lletres 'EL CAU', per on s'accedia a la sala.","codi_element":"08258-374","ubicacio":"Carrer Barcelona, 10. Nucli urbà d'Oló","historia":"A la casa de cal Comes, situada en el mateix carrer en els números 4 i 2, hi vivia Lluís Comes i la seva esposa Àngels. Entorn de la dècada de 1960 el matrimoni inicià una petita empresa tèxtil. El nom comercial era Lluan: una combinació de Lluís i Àngels. Van començar amb uns quants telers als baixos de la casa i la fàbrica s'anà ampliant amb una nau situada més amunt, i posteriorment encara amb una altra nau més gran, construïda el 1965 i que es va conèixer com El Cau. Als baixos d'aquesta nau hi havia els telers, i a la planta superior s'hi va instal·lar una sala de ball que, durant uns anys, es va fer molt popular. La sala de ball El Cau va estar en actiu fins a la dècada de 1980. Actualment la planta superior és un magatzem de l'Ajuntament i a baixa hi ha un garatge.","coordenades":"41.8724100,2.0346400","utm_x":"419891","utm_y":"4636061","any":"1965","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85924-foto-08258-374-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85925","titol":"Abeurador municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/abeurador-municipal","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Abeurador situat en un lateral a l'inici del carrer Major. És format per una pica esculpida en un sol bloc de pedra, el qual és encastat al marge del carrer, davant de la casa de cal Jan. Ara té una aixeta moderna. Antigament tenia un petit cobert. Quan a la dècada de 1960 es va pavimentar el carrer aleshores va quedar encastat a sota. Per aquest indret arriba un camí amb forta pujada que ve de la font del Roc i que enllaçava amb el camí vell cap a Sant Joan d'Oló, que passava pel costat de la riera. Era, per tant, un dels accessos al poble. Encara fins ben entrat el segle XX els pagesos que es desplaçaven a Oló, sobretot les dones, hi deixaven lligades les mules o les burres.","codi_element":"08258-375","ubicacio":"Carrer Major. Nucli urbà d'Oló","historia":"","coordenades":"41.8728600,2.0355800","utm_x":"419970","utm_y":"4636110","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85925-foto-08258-375-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85925-foto-08258-375-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85926","titol":"Forn de calç de la Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-de-la-riera","bibliografia":"Web de l'Ajuntament de Santa Maria d'Oló: https:\/\/www.olo.cat\/catala\/llocs-dinteres\/el-forn-de-calc-de-la-riera.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Forn de calç que pertanyia a la masia de la Riera. Està emplaçat vora el camí que va a la masia, però a 1,5 km de distància. Es tracta d'un forn de molt bona factura i que es conserva en bon estat. Exteriorment està dotat amb un sòlid mur davanter vora el camí que té una boca o porta d'accés. Això li dóna un aspecte més semblant a un forn de totxos que a un forn de calç. Aquest mur té una gruixària d'uns tres metres. La resta del forn segueix la tipologia habitual; és a dir, consisteix en un forat cilíndric excavat al sòl natural en un terreny amb pendent. Interiorment està revestit amb pedra. La cavitat, de dimensions considerables, mesura 4 metres de diàmetre i té una profunditat de 5 metres. És aquí on es dipositava la pedra calcària junt amb els feixos de llenya per cremar. La boca o porta que es troba en el mur permetia extreure la cendra, i també que entrés l'aire i accedir a la part baixa del forn. A l'altre costat del camí hi ha una construcció considerable que correspon a un molí fariner de construcció relativament recent. És el molí nou la Riera.","codi_element":"08258-86","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"La masia de la Riera és probablement d'origen medieval però la primera notícia que en coneixem és en relació al fogatge de 1515, quan apareix amb el nom de la Riera de la Creu. Formava part de la parròquia de Sant Joan d'Oló. Al segle XVIII es devia remodelar i ampliar considerablement, tan com indiquen les diverses inscripcions que existeixen a la casa. En aquest segle es va construir també la capella, dedicada a sant Agustí. En els darrers temps el mas ha canviat de propietaris diverses vegades. Durant la Guerra Civil el 1936 la Riera i altres masos del municipi van ser confiscats per l'Ajuntament. Després de la guerra la propietària era Emília Cananca, vídua de Vila, que va fer reconstruir l'església i el 27 d'agost de 1942 s'hi autoritzà la celebració de culte. Així mateix, va fer edificar el nou casal com a residència dels propietaris pels volts de 1945. Des d'aleshores la masia s'ha mantingut més o menys igual. Els propietaris són els descendents d'aquella família i la casa antiga és habitada per masovers. Cal dir que la Riera era el mas més important de la zona sud-oest del terme, i les seves terres afrontaven amb les d'Altimires. Tenia un molí fariner, que estava situat a la riera d'Oló, uns 450 m riera amunt. No coneixem notícies d'aquest molí però, per la seva tipologia, podria ser força antic, tal vegada d'origen medieval. La Riera també tenia un forn de calç de grans dimensions, que es va construir a finals del segle XIX. Aproximadament a la mateixa època (o tal vegada ja a principis del XX) al costat del forn s'hi edificà un nou molí que funcionava amb un motor. Aleshores l'antic molí devia quedar abandonat. El molí nou i el forn de calç van funcionar fins a mitjans de segle XX. Segons el cadastre el 1950 encara s'haurien fet reformes importants a la construcció del molí. I la masia tenia encara un forn d'obra o teuleria.","coordenades":"41.8525900,1.9844000","utm_x":"415696","utm_y":"4633908","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85926-foto-08258-86-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85926-foto-08258-86-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85927","titol":"Casa Nova del Tonet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-nova-del-tonet","bibliografia":" FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 108. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 03.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":" Casa de pagès en ruïnes emplaçada al costat del camí que va a l'Espinalt i a Vilamorena. Se'n conserven parcialment els murs fins a l'alçada del sostre, però tot l'entorn està envaït per la vegetació. Consta de dues construccions separades per uns metres. Al nord hi ha el cos residencial principal, de planta més o menys quadrada i que devia tenir dues plantes. La part de migdia, on hi devia haver el portal principal, és la que es troba més derruïda. Els murs són de maçoneria i tenen poques obertures, que són amb llindes i brancals de pedra. A l'angle nord-est es conserven dues tines que tenen la peculiaritat de ser de planta ovalada. Uns metres al sud hi ha una construcció aïllada corresponent a un cobert.<\/p> ","codi_element":"08258-87","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":" La denominació de 'casa nova' juntament amb la tipologia constructiva ens fan pensar que es tracta d'un d'aquests habitatges rurals que van sorgir al segle XVIII o principis del XIX, però no en coneixem notícies documentals antigues. Tan sols sabem que la Casa Nova del Tonet apareix en un llistat de cases i albergs rurals de 1930, i llavors estava habitada. Fins la dècada de 1960 encara hi vivien, i més tard va quedar abandonada. En tenia la propietat la masia dels Plans.<\/p> ","coordenades":"41.8391300,2.0070900","utm_x":"417562","utm_y":"4632392","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85927-foto-08258-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85927-foto-08258-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-03-16 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 03 (Pla Especial Urbanístic 2011) ","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"85928","titol":"Església de Santa Creu de la Plana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-santa-creu-de-la-plana","bibliografia":"BENET, Albert; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Santa Creu de la Plana', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 390-391. CANAMASSES GÜELL, Josep (2019). 'Restauració de Santa Creu de la Plana', Amics de l'Art Romànic del Bages, el Butlletí, núm. 189 (maig-agost, 2019), p. 3-4. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 210. FREIXA, lluís (1978). Esglésies parroquials i capelles del municipi d'Oló. (amb aportacions de Mn. Antoni Pladevall, Josep Galobart i Jaume Sala). OLAÑETA MOLINA, Juan Antonio (2014). 'Iglesia de Santa Creu de la Plana', Enciclopedia del Románico en Barcelona (vol. II). Fundación Santa Maria La Real; Centro de Estudios del Románico, Palencia, p. 1067-1068. PLADEVALL, Antoni (1973). 'Capelles i Santuaris del bisbat de Vic. Santa Creu de la Plana, de Sant Joan d'Oló', Full Diocesa, núm. 3223, Vic 21 de gener de 1973.","centuria":"XII-XVIII","notes_conservacio":"Restaurada el 2019","descripcio":"Església romànica (del segle XII) emplaçada prop del mas de la Plana, que forma part del nucli de Sant Joan d'Oló. És una construcció senzilla i austera però elegant i ben proporcionada que ha conservat plenament la tipologia romànica originària, tot i que als segles XVII-XVIII s'hi van fer lleus reformes. Consta d'una sola nau amb absis semi-circular orientat a llevant. Els murs són llisos i sense cap mena d'ornamentació. Al centre de l'absis té una finestreta de doble esqueixada acabada amb arc de mig punt. El portal és a la banda de ponent. Aquest mur, que té una finestra en forma de creu llatina, és rematat amb un campanar d'espadanya d'una sola obertura. El mur tester, a la banda oposada, sobresurt per sobre de la teulada i és coronat amb una petita creu de pedra. El mur de migdia té una petita finestra amb arc de mig punt, així com una porta que es va obrir en les obres dels segles XVII-XVIII. En aquesta època també es va construir el contrafort lateral, motivat per una esquerda a la façana. En la recent restauració l'interior ha quedat molt ben endreçat, amb les parets a pedra vista. L'altar s'ha traslladat a la part exterior de l'entrada i permet fer-hi cerimònies de culte divers. Així mateix, en aquesta zona davantera hi trobem un element commemoratiu funerari contemporani, d'estil orientalitzant i amb un gran quars. La intenció és que aquest continuï sent un espai sagrat viu i obert a tothom.","codi_element":"08258-88","ubicacio":"Al nucli de Sant Joan d'Oló, sector sud-oest del terme municipal","historia":"Aquesta església es troba dins de la parròquia de Sant Joan d'Oló i no va passar de capella rural. Apareix citada el 1081 com a Santa Creu de Sant Joan d'Oló. Hom suposava (PLADEVALL, 1991: 210) que al voltant de l'església hi podia haver una 'sagrera de Santa Creu' que està documentada el 1166, però notícies més recents semblen indicar que aquesta sagrera es trobaria al raval de Santa Eulàlia. L'any 1175 els senyors del terme del castell d'Oló, Pere d'Oló i la seva muller Dolça, van fer un primer llegat pietós en el seu testament a l'església de la Santa Creu. També se'n fa esment en documents de l'arxiu de Sant Joan d'Oló els anys 1413 i 1512. Així mateix, durant el segle XV surt esmentada una família cognominada de Santa Creu, que devia tenir el seu mas prop de la capella. Al segle XVII, en construir-se la nova església parroquial de Sant Joan d'Oló en un emplaçament molt proper, l'església de la Santa Creu s'anà eclipsant. Tot i això, entre els segles XVII-XVIII s'hi van fer reformes, que van consistir a sobrealçar la nau uns 80 cm per construir-hi una volta, es va cegar la finestra de l'absis, es va tancar la porta originària i se'n va obrir una de nova al mur de migdia, i els murs es van revestir amb argamassa, de manera que el parament gairebé no era visible. Ja al segle XIX , l'església fou profanada durant la Guerra Civil de 1936. Aleshores va quedar sense culte i es va destinar a paller, però va sofrir poques modificacions. A finals de 1989 s'inicià el procés de restauració per part de la Diputació de Barcelona i la Fundació ESICO, que aleshores n'era la propietària. S'hi va fer una fonamentació nova, consistent en uns “sabata” de formigó, es repassà la teulada, es tirà a terra la volta enguixada construïda al segle XVII i es va tornar a obrir la finestra de l'absis i la porta originària. El 2002 la propietat passà a la Fundació la Plana, una organització que ja estava instal·lada a la masia des de 1986 i que organitza activitats pioneres en camps molt diversos. El 2018 i 19 aquesta fundació ha finançat una nova restauració de l'església. La direcció de l'obra ha anat a càrrec de l'arquitecte local Guillem Sala Güell, amb la participació dels Amics de l'Art Romànic del Bages. L'actuació ha consistit principalment en fer una teulada nova, un nou paviment i trobar una nova campana per a l'espadanya. També s'ha portat a terme una excavació arqueològica en el perímetre exterior, que ha resultat negativa, i s'han realitzat sondejos en l'enguixat de l'absis per determinar si conservaven restes de pintures romàniques, amb un resultat també negatiu. L'església ha quedat com una sala d'actes que permet també la realització de cerimònies de cultes diversos.","coordenades":"41.8494200,2.0118200","utm_x":"417968","utm_y":"4633530","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85928-foto-08258-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85928-foto-08258-88-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral proporcionada per Josep Llobet, dels Amics de l'Art Romànic del Bages","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85929","titol":"La Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-riera-9","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 165, 206. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 11.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de dimensions considerables emplaçada en una esplanada vora un meandre de la riera d'Oló, en el seu tram meridional pel terme municipal. S'hi poden diferenciar clarament dues parts: la de la masia antiga (situada al nord-oest) i un gran casal de nova construcció (aixecat pels volts de 1945 i adossat a llevant). Així mateix, a la banda de ponent i separat pel camí que transcorre per aquest indret, hi ha un altre grup de construccions que inclou una església dedicada a Sant Agustí i diversos coberts que hi estan adossats. La masia originària és una edificació de planta rectangular (de planta baixa més un pis i golfes). La façana principal, encarada a migdia, consta d'un portal adovellat i dues antigues finestres que s'han transformat en balcons, emmarcats amb llindes i brancals de pedra. En la resta de façanes la casa manté aquesta mateixa tipologia, de característiques setcentistes. Els murs són arrebossats i pintats de blanc. A migdia hi ha un cos adossat aguantat per quatre sòlids contraforts. A l'interior de la masia les escales que pugen a la casa són de pedra i d'estructura semicircular. Els baixos són coberts amb una volta apuntada, suspesa sobre grans arcs. Conserva quatre tines de gran capacitat, ja que aquest mas havia estat molt dedicat a la vinya. Pel que fa al nou l'habitatge, és un edifici de diferents volums, de tall clàssic, amb grans obertures de punt rodó al primer pis i una terrassa. Consta de tres pisos, i a ponent té un interessant jardí elevat, amb obres de ferro forjat a portes i escala.","codi_element":"08258-89","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"La masia de la Riera és probablement d'origen medieval però la primera notícia que en coneixem és en relació al fogatge de 1515, quan apareix amb el nom de la Riera de la Creu. Formava part de la parròquia de Sant Joan d'Oló. Al segle XVIII es devia remodelar i ampliar considerablement, tan com indiquen les diverses inscripcions que existeixen a la casa. En aquest segle es va construir també la capella, dedicada a sant Agustí. En els darrers temps el mas ha canviat de propietaris diverses vegades. Durant la Guerra Civil el 1936 la Riera i altres masos del municipi van ser confiscats per l'Ajuntament. Després de la guerra la propietària era Emília Cananca, vídua de Vila, que va fer reconstruir l'església i el 27 d'agost de 1942 s'hi autoritzà la celebració de culte. Així mateix, va fer edificar el nou casal com a residència dels propietaris pels volts de 1945. Des d'aleshores la masia s'ha mantingut més o menys igual. Els propietaris són els descendents d'aquella família i la casa antiga és habitada per masovers. Cal dir que la Riera era el mas més important de la zona sud-oest del terme, i les seves terres afrontaven amb les d'Altimires. Tenia un molí fariner, que estava situat a la riera d'Oló, uns 450 m riera amunt. No coneixem notícies d'aquest molí però, per la seva tipologia, podria ser força antic, tal vegada d'origen medieval. La Riera també tenia un forn de calç de grans dimensions, que es va construir a finals del segle XIX. Aproximadament a la mateixa època (o tal vegada ja a principis del XX) al costat del forn s'hi edificà un nou molí que funcionava amb un motor. Aleshores l'antic molí devia quedar abandonat. El molí nou i el forn de calç van funcionar fins a mitjans de segle XX. Segons el cadastre el 1950 encara s'haurien fet reformes importants a la construcció del molí. També tenia un forn d'obra proper, que avui es troba en ruïnes.","coordenades":"41.8428600,1.9868500","utm_x":"415887","utm_y":"4632826","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85929-foto-08258-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85929-foto-08258-89-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 11 (Pla Especial Urbanístic 2011)L'edifici presenta les següents inscripcions: Llinda del portal principal: 1755Inscripció en un balcó de la façana: RIERAInscripció a la façana nord: 1756Inscripció a l'escala: 1780","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85930","titol":"Església de Sant Agustí de la Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-sant-agusti-de-la-riera","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 206. FREIXA, lluís (1978). Esglésies parroquials i capelles del municipi d'Oló. (amb aportacions de Mn. Antoni Pladevall, Josep Galobart i Jaume Sala).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita capella emplaçada al mas La Riera, concretament al sector de ponent i separada de la part residencial per un camí. Consta d'una sola nau, de planta rectangular, que està adossada a la sagristia i a d'altres dependències de treball de la masia. Es tracta d'una construcció molt austera i sense cap element ornamental a destacar. La façana principal, orientada a llevant vers el camí, presenta un portal amb arc escarser, un òcul al seu damunt i un senzill campanar d'espadanya de maó que remata l'obra. Els murs són arrebossats. L'Església queda lleugerament alçada respecte al camí i té un xiprer a un dels costats. L'interior és cobert amb falsa volta de canó, actualment enguixada, i es troba en estat precari.","codi_element":"08258-90","ubicacio":"A la masia de la Riera, sector sud-oest del terme municipal","historia":"La masia de la Riera és probablement d'origen medieval però la primera notícia que en coneixem és en relació al fogatge de 1515, quan apareix amb el nom de la Riera de la Creu. Pertanyia a la parròquia de Sant Joan d'Oló. Al segle XVIII es devia remodelar i ampliar considerablement, tan com indiquen les diverses inscripcions que existeixen a la casa. En aquest segle es va construir també la capella, dedicada a sant Agustí. En els darrers temps el mas ha canviat de propietaris diverses vegades. Després de la Guerra Civil la propietària era Emília Cananca, vídua de Vila, que va fer reconstruir l'església i el 27 d'agost de 1942 s'hi autoritzà la celebració de culte. Així mateix, va fer edificar el nou casal com a residència dels propietaris pels volts de 1945. Des d'aleshores la masia s'ha mantingut més o menys igual.","coordenades":"41.8428300,1.9866000","utm_x":"415866","utm_y":"4632822","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85930-foto-08258-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85930-foto-08258-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85931","titol":"Armenteres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/armenteres","bibliografia":" DELGADO OREA, Edgar Efren (2020). Armenteras y el Chamanasterior: 1000 años de historia<\/em>.<\/p> FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 63, 72, 107, 165.<\/p> SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 12.<\/p> ","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia de dimensions considerables, d'origen medieval, emplaçada en una esplanada propera a l'església romànica de Sant Joan d'Oló vell. El conjunt consta d'un cos residencial de planta rectangular (de planta baixa més dos pisos i golfes) que té un bon nombre de coberts annexos que s'allargassen cap al sud-oest, així com un pavelló de nova construcció polifuncional i un altre cobert antic al sud-est. El cos residencial inicialment era més petit i en un moment donat, sembla que fruit d'una important reforma al segle XVIII, es convertí en un gran casal de tres plantes, d'arquitectura molt regular. La façana principal, encarada al sud-est, presenta una distribució en base a tres eixos d'obertures. El portal és adovellat, amb un interessant escut de Catalunya a la dovella central que també representa a la part inferior unes armes, possiblement en referència al significat del nom Armenteres. La resta d'obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i les de la façana principal han estat transformades en balcons. Els murs són de maçoneria i a pedra vista. En la façana sud-oest s'han adaptat antigues galeries i s'ha reconstruït l'espai amb un ampli porxo que enllaça amb els coberts adossats, molt ben rehabilitats i adaptats com a espais multifuncionals. Interiorment la masia conserva els espais tradicionals, mentre que la planta superior és la que ha sofert més modificacions per acollir els dormitoris del centre. A l'entorn de la masia i distribuïts per l'ampli espai de la finca s'han adequat múltiples indrets amb tòtems i altres elements diversos que entronquen amb les cultures indígenes, per exemple a l'anomenat 'Lago del Loto'. En un lloc proper al camí d'accés es conserven algunes restes d'una serradora moderna que pertanyia al mas.<\/p> ","codi_element":"08258-91","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":" El mas Armenteres és d'origen medieval. La primera referència que en coneixem el del 1394, quan en la llista dels caps de família que van assistir a una reunió per tractar de la redempció del terme d'Oló hi figura Bernat Armenteres. Cal suposar que aleshores era l'hereu del mas. En el fogatge de 1515 hi apareix 'lo mas Armenteres', pertanyent a la parròquia de Sant Joan d'Oló. I en el fogatge de 1553 hi consta Valentí Armenteres. Està clar, doncs, que la família de cognom Armenteres eren els propietaris del mas, però no en coneixem notícies històriques més concretes, llevat de les inscripcions a la mateixa façana de la casa. La del 1646 ens indica que la masia ja tenia una certa rellevància, a jutjar per la rica decoració de caràcter religiós que es pot veure en la finestra. Al segle XVIII, i tal vegada també al llarg del XIX, Armenteres es transformà en un casal de dimensions considerables, però no en coneixem els detalls. Ja al segle XX, en plena Guerra Civil el 1936 l'Ajuntament acordà la confiscació d'aquest i altres masos del municipi. Entorn de 1954 la família Llonch, que feia poc havien establert la seva segona residència a Sant Joan d'Oló, van comprar la finca d'Armenteres, que incloïa una caseta prop de l'església parroquial (cal Feliu). Els Llonch eren uns rics industrials de Sabadell, del sector de la llana, i es van estar al poble més de quatre dècades, en les quals van deixar una forta empremta en la memòria popular, sobretot per l'alt tren de vida que portaven. Van fer reconstruir la caseta prop de la Rectoria per tal d'instal·lar-s'hi. Llavors s'anomenà cal Llonch i actualment és Armenteres de Dalt, i també la pallissa, actualment coneguda com a Torre d'Armenteres. Mentrestant, al mas Armenteres hi havia masovers, que fins els volts de 1965 eren la família Serra. Els Llonch es van estar a Sant Joan d'Oló fins els volts de 1985 quan, després d'haver-se arruïnat, van vendre les seves propietats. Joan Llonch Arquer va vendre el mas Armenteres a Agustín Orea, d'origen mexicà i persona polifacètica. Anteriorment havia format part de la comunitat instal·lada a la masia veïna de la Plana, fins que adquirí Armenteres i decidí crear el seu propi centre per fomentar activitats inspirades en el xamanisme i altres disciplines afins. En una llinda de la casa s'hi pot llegir el terme 'Chamanasterio'. La masia es va anar rehabilitant amb l'ajuda de voluntaris, i s'hi va instal·lar a viure també la família d'Orea. Actualment Armenteres és un espai comunitari que s'ofereix per a activitats i estades de caire divers.<\/p> Els actuals propietaris han editat un llibre amb la història de la masia des dels seus inicis fins a l'actualitat (DELGADO, 2020).<\/p> ","coordenades":"41.8497000,1.9972400","utm_x":"416758","utm_y":"4633575","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85931-foto-08258-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85931-foto-08258-91-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-03-22 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 12 (Pla Especial Urbanístic 2011) Actualment ha estat transformada en un centre d'activitats i està envolada d'espais per a usos lúdics i diversos, però ha conservat molt bé la tipologia tradicional. L'edifici presenta les següents inscripcions: En una llinda de la façana nord-oest, primer pis: SATA. T. SAI[?] SANTISIM SACRAMENT ANY 1646 En una llinda de la façana nord-oest, segon pis: MDCCLXVIII (1768) Inscripció en un dels coberts: CHAMANASTERIOR 1212 2012","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85932","titol":"Les Tosques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-tosques","bibliografia":"FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 65, 72, 107, 108. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 01.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, emplaçada en un promontori rocallós que s'aixeca sobre la riera d'Oló, al límit sud-occidental del terme municipal. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (de planta baixa més un pis i golfes), al qual s'hi ha annexat un cos transversal a migdia en forma de porxo i un pati tancat o barri amb coberts laterals. La masia originària ben segur que era més petita, i l'edificació actual és fruit de múltiples fases d'ampliació que han donat com a resultat una estructura força atípica. Així, la façana principal ha quedat coberta per aquest porxo amb voltes de pedra i arcades, i també el portal, adovellat. A la part alta aquesta façana es completa amb una galeria de dues arcades. La resta de façanes, en bona part arrebossades, no presenta elements remarcables. Al nord la casa té adossat un cobert de treball, i a ponent trobem un altre portal. Més al nord hi ha encara un altre cobert aïllat de maó.","codi_element":"08258-92","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"El topònim de les Tosques ve del fet que en aquest indret hi aflora molta pumicita, popularment anomenada pedra tosca. El mas és d'origen medieval. En la llista dels caps de família que van assistir a la reunió per tractar de la redempció del terme d'Oló l'any 1394 hi figuren Jaume Toscas i Pere Toscas. Cal suposar que un dels dos era l'hereu del mas en aquest moment. En el fogatge de 1515 (conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó) hi apareix 'lo mas Tosques', pertanyent a la parròquia de Sant Joan d'Oló, i en el fogatge de 1553 Joan Tosgues. La família Toscas va continuar al front de l'heretat en els següents segles, i el mas devia ampliar-se en diferents fases, sobretot als segles XVIII i XIX. A la segona meitat de la dinovena centúria hi va entrar un pubill de cognom Vila procedent de la masia de cal Costa, de l'Estany. Era el besavi de l'actual propietari, que es va vendre cal Costa i es va quedar a viure a les Tosques, com també ho van fer els seus descendents. L'actual propietari, Vila, a la dècada de 1990 va marxar a viure a Artés, i llavors a les Tosques hi van quedar com a masovers Josep Bordó i Angeleta Cruselles, que s'hi van estar molts anys. Actualment hi ha uns altres masovers.","coordenades":"41.8376900,1.9821300","utm_x":"415488","utm_y":"4632256","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85932-foto-08258-92-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85932-foto-08258-92-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 01 (Pla Especial Urbanístic 2011)","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85933","titol":"El Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-coll-4","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 108, 110","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":"Casa de pagès, en ruïnes, que s'emplaça vora el camí de Vilarasau, molt propera a dues cases més, també en ruïnes: ca l'Oller i cal Pere Riera. Es troba a la part alta d'unes feixes, en un estat força arrasat i molt coberta per la vegetació. Es mantenen els murs perimetrals, a una alçada d'un metre i escaig. Al nord-est es conserven dues tines amb cairons. La façana principal devia estar encarada al sud-est, però en l'estat actual no se'n pot apreciar cap detall. Al sud-oest queden vestigis del que devien ser coberts adossats.","codi_element":"08258-93","ubicacio":"Sector sud-est del terme municipal","historia":"No coneixem notícies documentals antigues d'aquesta casa, que podria ser obra del segle XVIII o principis del XIX. Com a mínim ja al segle XIX ca l'Oller, cal Pere Riera i el Coll formaven part del mas veí de Rojans, el qual tenia 'dret a percebre'; és a dir, cobrava un cens sobre aquestes cases. El Coll encara apareix en un llistat de cases rurals de 1930, però llavors ja no estava habitada. L'any 1996 els que fins aleshores eren masovers de Rojans, la família Mas Sors, van comprar la propietat de Rojans, que incloïa aquestes cases. Actualment el propietari és Pere Mas Sors. .","coordenades":"41.8506600,2.0393100","utm_x":"420252","utm_y":"4633641","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85933-foto-08258-93-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Elvira Sors Vilaseca, Maria i Montse Mas SorsAquesta casa no està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85934","titol":"Forn d'obra de Rojans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-dobra-de-rojans","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Semi-derruït la part posterior, diversos arbres han arrelat al voltant i entre els murs","descripcio":"Forn d'obra o teuleria emplaçat uns 50 m al nord-oest de la masia de Rojans. Conserva l'estructura força íntegra, però en estat de semi-ruïna a la part posterior. El forn, que segueix la tipologia habitual, consisteix en una construcció de pedra (amb la part interna feta de maó) en forma de planta quadrada i emplaçada en un terreny amb pendent, vora un camí. Està dividit en dos nivells, tot i que en l'estat actual els enderrocs han cobert les dues plantes. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada, habitualment coberta per una sèrie d'arcs transversals o bé amb volta. Aquí és on s'hi introduïa la llenya que donava combustió al forn. El mur davanter, encarat cap a ponent, conserva la boca de la fogaina, rematada amb arc escarser fet de maó. En aquest sector els enderrocs han fet pujar el nivell del sòl, que originàriament era més baix, i la boca ha quedat obturada. De la part superior, on hi havia la cambra de cocció, se'n conserven les parets parcialment. Però no és visible la porta d'accés, i tampoc la graella que separa les dues cambres, que ha quedat tapada pels enderrocs. A l'altre costat del camí encara es pot apreciar un esvoranc fet per l'extracció de terra argilosa que s'utilitzava per a l'elaboració de teules i maons.","codi_element":"08258-94","ubicacio":"A la masia de Rojans, al sector sud-est del terme municipal","historia":"El mas Rojans és d'origen medieval. No tenim notícies sobre la data de construcció d'aquest forn, però per la seva tipologia es pot situar al segle XVIII o, més probablement, al XIX. Elvira Sors Vilaseca, mare de l'actual propietari, encara l'havia vist funcionar entorn de la dècada de 1940. El feien anar gent d'Oló, i fabricaven sobretot teules. Les teules de la casa del Joncar van ser fetes aquí.","coordenades":"41.8495000,2.0297900","utm_x":"419460","utm_y":"4633522","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85934-foto-08258-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85934-foto-08258-94-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Elvira Sors Vilaseca, Maria i Montse Mas Sors","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85935","titol":"Rojans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rojans","bibliografia":"FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 64, 107. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 24.","centuria":"X-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de dimensions més aviat petites, d'origen medieval, emplaçada vora un dels ramals del camí de Sant Jaume que venia del monestir de l'Estany. Consta d'un cos residencial (de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos, el segon sobrealçat modernament al nivell de les golfes) amb coberts adossats al nord, al sud i al sud-est, de manera que pràcticament envolten la casa, deixant un petit pati davanter tancat en forma de barri. El cos residencial és una construcció uniforme que no ha sofert ampliacions visibles, llevat del sobrealçament del segon pis. La façana principal, encarada a llevant, té un portal adovellat amb arc escarser i presenta una distribució força irregular, amb algunes obertures emmarcades amb llindes i brancals de pedra que han estat modificades parcialment amb maó. Una d'elles s'ha transformat en balcó. Les finestres del segon pis (obra feta entorn de 2001) són fetes ja amb maó. Destaca la presència en aquesta façana d'una pedra reaprofitada d'un antic finestral gòtic lobulat. La façana posterior (a ponent) presenta una estructura similar, amb tres finestres al primer pis que, originàriament, eren emmarcades amb pedra picada. Els murs són fets amb un aparell de petits carreus força regular, més o menys disposats en filades. L'interior de la casa conserva molt bé la tipologia constructiva originària. La masia conserva una cisterna i dues tines, també té un forn d'obra.","codi_element":"08258-95","ubicacio":"Sector sud-est del terme municipal","historia":"El mas Rojans és documentat des de mitjans de segle X. També es troba documentat en el fogatge de 1515 amb el nom Casa de Rojans, i formava part de la parròquia de Santa Maria d'Oló. La presència d'una capçalera de finestral gòtic a la façana dóna a entendre que es devia aprofitar d'una anterior construcció i que, per tant, en època baix-medieval Rojans devia ser una masia petita però d'una certa categoria. Cal dir que hi passava un dels ramals de la ruta catalana del camí de Sant Jaume, concretament el que passava per Girona, Vic, Manresa, Montserrat, Igualada i Lleida i que està documentat al segle XIV, ja que el mateix rei Pere III el Cerimoniós va fer aquest camí. Sembla que en el tram del Moianès l'itinerari venia de l'Estany i, després de Rojans, continuava pel mas la Careta cap a Artés. En la llista dels caps de família que van assistir a la reunió per tractar de la redempció del terme d'Oló l'any 1394 hi figura Pere Rojans. Cal pensar que aleshores era l'hereu del mas. Segons la inscripció d'una llinda del 1581, es pot deduir que en aquest moment la masia es va reformar i devia ser llavors quan el cos residencial va adquirir l'aspecte actual. A mitjans del segle XIX Rojans era propietat de Joan Soler Vilarassau, que era notari, propietari del mas Vilarasau, resident primer a Moià i després a Sarrià. Sembla, per tant, que en aquesta època o tal vegada amb anterioritat Rojans havia passat al mas Vilarasau. Joan Soler Vilarassau va vendre Rojans a Fructuós Tantiñà Antonell i d'aquest va passar al seu fill: Antoni Tantiñà Vila, resident a Castellterçol. Segons les escriptures d'aquesta època Rojans tenia 'dret a percebre'; és a dir, cobrava un cens, de tres cases molt pròximes entre si, que es troben en direcció a llevant: ca l'Oller, cal Pere Riera i el Coll. Durant els anys de la Guerra Civil a la casa s'hi van amagar un parell o tres d'homes de l'Alzina (masia fora del terme d'Oló) per evitar d'anar al front. Durant tots aquests anys, a Rojans hi vivien masovers. Pels volts de 1939 o 40 van entrar-hi com a masovers Pere Sors Solà i la seva esposa Margarida Oller Vilaseca, provinents del mas veí de Torrecogusa. El matrimoni va tenir tres filles. Una d'elles és Elvira Sors Vilaseca, que va continuar a Rojans i es va casar el 1955 amb Joan Mas Capdevila, procedent de Viladrau. Van tenir set fills, alguns dels quals continuen vivint al mas. L'any 1996 es van decidir a comprar la propietat de Rojans. Actualment el propietari és Pere Mas Sors, que continua portant l'explotació agropecuària. Posteriorment, entorn de 2001, van fer diverses obres: van sobrealçar la casa amb el segon pis, van ampliar algunes finestres i van reformar els coberts.","coordenades":"41.8489800,2.0301300","utm_x":"419488","utm_y":"4633464","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85935-foto-08258-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85935-foto-08258-95-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 24 (Pla Especial Urbanístic 2011)L'edifici presenta la següent inscripció a la llinda del balcó: 1581Informació oral facilitada per Elvira Sors Vilaseca, Maria i Montse Mas Sors","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85936","titol":"Torrecogussa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrecogussa","bibliografia":"FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 41, 43, 63, 107.","centuria":"XI-XIX","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":"Masia de petites dimensions actualment en ruïnes, d'origen medieval i construïda molt probablement sobre una anterior torre de guaita. Es troba emplaçada al cim d'un turonet sobre un promontori rocallós i en una posició dominant, amb bones vistes cap al nord. La masia consta d'un cos residencial de planta quadrada que ocupa una estreta franja a la part superior del promontori. Tenia dues plantes, amb un cos adossat al nord-est que correspon a una tina amb la seva rampa d'accés. De la casa se'n conserven bàsicament els murs perimetrals fins a l'alçada pràcticament de la coberta. Aquesta part residencial, aixecada probablement en una sola fase constructiva, és d'una tipologia força arcaica, tal vegada dels segles XVI o XVII, i s'ha mantingut molt íntegrament, sense modificacions modernes. La façana principal, encarada vers migdia, té un portal adovellat i al seu damunt devia tenir un finestral, que ha quedat esfondrat. Els murs són fets amb pedres devastades o escairades que en algun punt es disposen més o menys en filades. Pràcticament no hi ha finestres, i les que es poden veure són de mida molt petita. La casa tenia coberts al sud i a l'oest, actualment semi-derruïts, els quals devien formar un petit barri. Un dels aspectes més interessants són les restes d'una possible torre, situades a l'angle nord-oest de la casa. Es tracta dels fonaments d'una estructura de planta quadrada, de 3,80 m d'amplada, que és anterior al cos residencial, de manera que aquest s'hauria construït sobre les ruïnes d'aquesta hipotètica torre. Per la banda de ponent trobem estructures complementàries a la torre, i per la cara nord hi ha una altra estructura, molt sòlida i de gran amplària. És reblerta al seu interior amb terra i té tot l'aspecte d'una muralla perimetral, fonamentada en part sobre la roca i que sembla continuar en direcció sud fins que s'ajuntaria amb la zona de coberts meridional, entremig d'una bona quantitat d'enderrocs.","codi_element":"08258-96","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"En el llibre monogràfic sobre Oló Antoni PLADEVALL (1991: 43) planteja la possibilitat que alguns topònims referits a torres puguin correspondre a torres de guaita o de defensa complementàries del castell d'Oló, ja que aquest està situat en una posició força enclotada i no té una vista gaire extensa del seu terme. Entre aquests topònims hi ha la Torre Magre, la Torre d'Orriols, Torruella, Torrespalla, Torrecugussa, la Torre de Gerald i la Guàrdia d'Oló; aquesta última documentada a partir del 1056. Les restes que hem descrit d'una possible torre amb la seva muralla perimetral podrien avalar aquesta hipòtesi. Així, inicialment en aquest indret s'hi hauria aixecat una torre (Torre Cugussa), que estaria situada en una posició dominant i a prop d'un important camí. En efecte, uns 400 metres en direcció a llevant hi passava un dels ramals de la ruta catalana del camí de Sant Jaume, concretament el que passava per Girona, Vic, Manresa, Montserrat, Igualada i Lleida i que està documentat al segle XIV, ja que el mateix rei Pere III el Cerimoniós va fer aquest camí. Sembla que en el tram del Moianès l'itinerari venia de l'Estany i, després de Rojans, continuava pel mas la Careta cap a Artés. Tanmateix, ens manques dades documentals o arqueològiques més precises per acabar de confirmar la possibilitat d'aquesta torre medieval. D'altra banda, cal dir que entorn de 1150 el monestir de Sant Benet de Bages era propietari del mas Torre Cugussa. En aquesta època aquest cenobi tenia àmplies possessions a la zona anomenada Tres Vics (entorn de l'actual mas de la Plana), i també cobrava rendes dels masos de Pere Paüc de Tres Vics i de Vilamorena, a més d'altres terres de la zona (PLADEVALL, 1991: 41). Posteriorment, quan la torre hauria perdut la seva funció estratègica i militar, probablement a partir dels segles XIII o XIV, s'hauria convertit en un mas. L'habitatge actual podria ser una mica posterior, tal vegada dels segles XVI o XVII, però no en coneixem notícies documentals concretes. En la llista dels caps de família que van assistir a la reunió per tractar de la redempció del terme d'Oló l'any 1394 hi figura un tal Berenguer sa Torra, de la parròquia de Sant Joan d'Oló. I en el fogatge de 1515 hi consta la casa d'en Torra, en aquest cas de la parròquia de Santa Maria d'Oló i probablement referit al mas Torre, també conegut com a Torre d'Orriols. És possible que en el primer cas el Torra calgui associar-lo a Torre Cogussa. Així mateix, en un llistat de cases rurals de 1930 encara hi apareix una casa anomenada La Torre propera a aquesta zona. No sabem quan ni en quines circumstàncies hauria pogut adoptar el nom de Torrecogussa, que consta en altres documents ja més tardans, mentre que la denominació popular és la de Torrecabussa. Ja al segle XX aquesta casa era propietat dels Plans: un gran mas que estenia els seus terrenys cap al sud de Sant Joan d'Oló. Els propietaris eren la família Plans i Torrecagussa era habitada per masovers. Probablement els últims masovers van ser Pere Sors Solà i la seva esposa Margarida Oller Vilaseca, que s'hi van estar entorn de la dècada de 1930, abans de traslladar-se al mas veí de Rojans. Més endavant Torrecogussa va quedar abandonada.","coordenades":"41.8540300,2.0276500","utm_x":"419288","utm_y":"4634027","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85936-foto-08258-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85936-foto-08258-96-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Popularment es coneix també amb la denominació de Torrecabussa.Informació oral facilitada per Elvira Sors Vilaseca, Pere, Marc, Maria i Montse Mas SorsAquesta casa no està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85937","titol":"Mas Rovira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-rovira-0","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 108 SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 26.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de pagès reconstruïda modernament sobre antigues casetes més petites que abans formaven un carrer rural. Es troba emplaçada vora el camí que uneix Oló i Sant Joan d'Oló, molt a prop d'una gran superfície de granges que inclouen la casa de cal Felip, de la mateixa propietat. Consta d'un cos residencial de planta més o menys quadrada (amb planta baixa més dos pisos). L'edificació conserva part dels murs perimetrals de pedra de les casetes antigues i, a la planta baixa, les estances on hi havia cellers i estables, amb cobertes de volta catalana. També es conserva un portal amb brancals i llinda de pedra, situat a migdia. Per aquesta part l'edificació es va ampliar amb una àmplia terrassa. Els murs de la casa són actualment arrebossats i pintats, i totes les finestres i la resta d'elements exteriors són de construcció moderna.","codi_element":"08258-97","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"Originàriament a l'indret on avui hi ha la casa anomenada mas Rovira hi havia un raval rural conegut com a Carrer de Peucalçó. Era un conjunt de casetes adossades molt petites que es devia originar al segle XIX, com altres ravals pagesos similars, coincidint amb el moment d'expansió de la vinya. Les cases es van construir en terrenys que devien ser del mas Tosselles, proper a la zona però avui derruït. Molt a prop també hi havia la casa de cal Felip, que avui encara es conserva i ha quedat envoltada per les naus de la granja. Concretament, el Carrer de Peucalçó era format per sis cases. D'oest a est: cal Pau, cal Clavell, Cal Bisquera, cal Fuster, cal Guetsira i cal Rector. A part, hi havia la ja esmentada de cal Felip, una mica més a ponent. Aquesta última era la casa més gran i possiblement la més antiga del barri. Cada casa tenia el seu tros de terreny, amb vinyes i oliveres. Les cases del carrer es devien abandonar a finals del segle XIX o principis del XX, després de la crisi de la fil·loxera. En un llistat de cases rurals de 1930 cal Rector, cal Clavell i cal Fuster ja consten com a no habitades. En canvi, cal Felip sí que era habitada. A la dècada de 1920 Magí Rovira n'era el masover i hi menava terres. Després va anar de masover a la Careta, junt amb la seva esposa Ramona Armenteres, i s'hi van estar 26 anys. Quan entorn de 1954 es va posar a la venda la casa de cal Felip la família Rovira es va decidir a comprar-la, ja que encara hi treballaven les terres. Primer es van instal·lar a cal Felip i hi van fer algunes reformes. Aleshores les cases de Peucalçó feia temps que estaven desocupades i en procés de ruïna. Els Rovira van anar comprant les casetes amb els seus terrenys per tal d'agrupar la propietat. Entorn de 1970 es van decidir a reconstruir la casa de cal Pau, que era que la que estava en millors condicions, i part de les adjacents. Però la major part de l'habitatge es va haver de construir de nou, i la resta de casetes es va acabar arrasant. A aquesta nova edificació se la va denominar mas Rovira. Al voltant d'aquests anys es van anar construint també les naus de la granja que actualment envolten la casa de cal Felip. Llorenç Rovira Armenteres, fill de Magí i Ramona, va tenir molt interès en l'arranjament del camí que comunica amb el nucli d'Oló, anomenat camí de la Salada, ja que era una infraestructura fonamental per poder tirar endavant l'explotació agropecuària. L'asfaltat es va fer entorn de 1980, sent alcalde Joan Vilà. Anteriorment hi havia un camí de carro que tenia un pendent encara més acusat que l'actual.","coordenades":"41.8594500,2.0392900","utm_x":"420261","utm_y":"4634617","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85937-foto-08258-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85937-foto-08258-97-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 26 (Pla Especial Urbanístic 2011)Informació oral facilitada per Llorenç Rovira Armenteres","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85938","titol":"Cal Felip","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-felip-3","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Edifici sense ús definit i mancat de manteniment","descripcio":"Casa de pagès de dimensions considerables que ha quedat envoltada actualment per una gran superfície de granges. Està emplaçada vora el camí que uneix Oló i Sant Joan d'Oló, molt a prop de l'actual mas Rovira, de la mateixa propietat. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes). La casa, que devia aixecar-se al final del segle XVIII o principis del XIX, conserva força bé la tipologia tradicional, però amb les reformes que s'hi van fer a la dècada de 1950, quan es va sobrealçar a la planta de les golfes. La façana principal, encarada més o menys vers migdia, presenta un aspecte molt senzill, amb portes i finestres parcialment emmarcades amb maó, fruit de l'esmentada reforma. Els murs són de maçoneria, amb restes de semi-arrebossat. La resta de façanes pràcticament no té obertures i no s'hi observen elements d'especial interès.","codi_element":"08258-98","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"Originàriament a l'indret on avui hi ha la casa anomenada mas Rovira hi havia un raval rural conegut com a Carrer de Peucalçó. Era un conjunt de casetes adossades molt petites que es devia originar al segle XIX, com altres ravals pagesos similars, coincidint amb el moment d'expansió de la vinya. Les cases es van construir en terrenys que devien ser del mas Tosselles, proper a la zona però avui derruït. Molt a prop també hi havia la casa de cal Felip, que avui encara es conserva i ha quedat envoltada per les naus de la granja. Concretament, el Carrer de Peucalçó era format per sis cases. D'oest a est: cal Pau, cal Clavell, Cal Bisquera, cal Fuster, cal Guetsira i cal Rector. A part, hi havia la ja esmentada de cal Felip, una mica més a ponent. Aquesta última era la casa més gran i possiblement la més antiga del barri. Cada casa tenia el seu tros de terreny, amb vinyes i oliveres. Les cases del carrer es devien abandonar a finals del segle XIX o principis del XX, després de la crisi de la fil·loxera. En un llistat de cases rurals de 1930 cal Rector, cal Clavell i cal Fuster ja consten com a no habitades. En canvi, cal Felip sí que era habitada. A la dècada de 1920 Magí Rovira n'era el masover i hi menava terres. Després va anar de masover a la Careta, junt amb la seva esposa Ramona Armenteres, i s'hi van estar 26 anys. Quan entorn de 1954 es va posar a la venda la casa de cal Felip la família Rovira es va decidir a comprar-la, ja que encara hi treballaven les terres. Primer es van instal·lar a cal Felip i hi van fer algunes reformes. Aleshores les cases de Peucalçó feia temps que estaven desocupades i en procés de ruïna. Els Rovira van anar comprant les casetes amb els seus terrenys per tal d'agrupar la propietat. Entorn de 1970 es van decidir a reconstruir la casa de cal Pau, que era que la que estava en millors condicions, i part de les adjacents. Però la major part de l'habitatge es va haver de construir de nou, i la resta de casetes es va acabar arrasant. A aquesta nova edificació se la va denominar mas Rovira. Al voltant d'aquests anys es van anar construint també les naus de la granja que actualment envolten la casa de cal Felip. Llorenç Rovira Armenteres, fill de Magí i Ramona, va tenir molt interès en l'arranjament del camí que comunica amb el nucli d'Oló, anomenat camí de la Salada, ja que era una infraestructura fonamental per poder tirar endavant l'explotació agropecuària. L'asfaltat es va fer entorn de 1980, sent alcalde Joan Vilà. Anteriorment hi havia un camí de carro que tenia un pendent encara més acusat que l'actual.","coordenades":"41.8588900,2.0383900","utm_x":"420186","utm_y":"4634556","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85938-foto-08258-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85938-foto-08258-98-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Llorenç Rovira ArmenteresAquesta casa no està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85939","titol":"Serrat de Mascarell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serrat-de-mascarell","bibliografia":"","centuria":"desconegut","notes_conservacio":"Jaciment que sembla potencialment molt fèrtil","descripcio":"Possible jaciment arqueològic, fins ara desconegut, tal vegada d'època protohistòrica. Les restes arqueològiques es troben a la part més alta del serrat i s'adapten a la forma d'un promontori rocallós que s'eleva lleugerament de l'entorn més aviat planer. S'estenen en una àmplia superfície que adopta una forma de L i que s'allarga una quarantena de metres aproximadament en sentit est-oest i uns 30 metres en sentit nord-sud. En aquesta àrea s'hi observen un seguit d'estructures al nivell de fonamentació que, per la part exterior (al nord i a ponent), semblen conformar una muralla que estaria construïda a l'extrem d'una massa rocosa. Aquesta possible muralla gira tot fent un angle recte en un punt on s'insinuen els fonaments d'una torre circular. La possible muralla està formada per blocs de pedra de mida diversa, però en general força grans i ben adaptats a les formes de la roca natural. Per la cara interior hi trobem altres estructures que semblen configurar estances o habitatges adossats entre si i amb la muralla. Aquests murs estan envoltats d'abundants enderrocs. En aquesta cara interior el terreny fa un pendent suau i, a un nivell més baix, s'hi veuen altres murs adaptats a l'orografia que podrien correspondre ja a feixes de conreu modernes. Un factor important a tenir en compte, tal com abans apuntàvem, és el caràcter estratègic de l'indret. A part de la situació dominant, cal dir que uns 160 m al sud-est hi passava en època medieval un dels ramals de la ruta catalana del camí de Sant Jaume, concretament el que passava per Girona, Vic, Manresa, Montserrat, Igualada i Lleida i que està documentat al segle XIV. Sembla que en el tram del Moianès l'itinerari venia de l'Estany, passava prop de l'actual mas Rovira i continuava cap a Rojans, el mas la Careta i Artés. En l'explotació superficial que hem practicat a l'indret no hem pogut recollir cap fragment de ceràmica que ens donés alguna pista sobre la cronologia del jaciment.","codi_element":"08258-99","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8589100,2.0337300","utm_x":"419799","utm_y":"4634563","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85939-foto-08258-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85939-foto-08258-99-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Jordi I Llorenç Rovira, del mas Rovira.Es troba emplaçat a la part més alta del serrat anomenat de Mascarell, d'una orografia més aviat suau i que s'aixeca entre la vall de la riera d'Oló i un antic camí que discorre a l'altra banda, per l'altiplà. És un indret dominant, amb bones vistes sobre la vall i també vers el turó on hi ha el poble d'Oló. Actualment és ocupat per una clapa de bosc de pi envoltada de conreus. Els habitants del mas Rovira, que coneixien aquestes restes i ens n'han informat, suposen que són molt antigues però no en coneixen cap informació concreta. Tenint en compte tot el que hem exposat, considerem que es pot descartar que les restes corresponguin a un mas o a altres construccions rurals més a l'ús. Més aviat la disposició allargassada de les estructures entorn d'una possible muralla ens indueixen a pensar que es pot tractar d'un poblat amb elements defensius i en una fase d'urbanisme molt incipient. Això el podria situar en un horitzó cronològic entorn de l'edat del ferro o en època ibèrica. Tanmateix, no podem descartar que es tracti d'una construcció més moderna i amb una funcionalitat que ens és desconeguda. Sigui com sigui, considerem que es tracta d'un jaciment amb prou elements d'interès per merèixer un estudi arqueològic més aprofundit ja que, en cas de confirmar-se la seva antiguitat, podria constituir un assentament en molt bones condicions de conservació, d'unes dimensions importants i amb uns estrats potencialment fèrtils.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85940","titol":"Tosselles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tosselles","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 63, 73, 107, 108.","centuria":"XIV-XIX","notes_conservacio":"En ruïna","descripcio":"Ruïnes d'un antic mas d'origen medieval. És de dimensions mitjanes i està emplaçat en un contrafort de l'altiplà on hi ha actualment el mas Rovira. Se'n conserven els murs al nivell de fonamentació i fins a una alçada aproximada d'un metre. El cos residencial adopta una planta rectangular i tenia un barri amb diversos coberts a la part davantera, enfront de la façana principal, que estava encarada vers el sud-oest. Però en l'estat actual tan sols s'insinua un buit que devia correspondre al portal. La part més ben conservada és la posterior, on s'hi poden veure dues tines cilíndriques revestides amb els típics cairons.","codi_element":"08258-100","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"Aquest mas té un origen medieval i en coneixem algunes notícies referides als segles XIV i XVI. En un llistat dels veïns que es reuniren el 1394 per la redempció dels drets senyorials del terme hi consta Berenguer de Tuselles; cal suposar que era el cap de casa. En el fogatge de 1515 hi consta 'la casa d'en Tosselles', pertanyent a la parròquia de Santa Maria d'Oló. I en el fogatge de 1553 hi apareix Joan Toselles. Així doncs, està clar que el mas era habitat per una família de cognom Tosselles. No en coneixem més notícies documentals, però suposem que va sortir consolidat de la crisi baix-medieval i va prosperar als segles XVIII i XIX. Sembla que les seves terres s'estenien a l'altiplà situat més al sud, on actualment es troba el mas Rovira. En aquest indret més planer al segle XIX, coincidint amb el moment d'apogeu de la vinya, s'hi originà un raval pagès en forma de carrer, cal suposar que per voluntat dels mateixos propietaris de Tosselles. Era conegut com el Carrer de Peucalçó, i tenia sis cases més una setena casa aïllada: cal Felip. Constituïen un conjunt de casetes adossades molt petites, cadascuna amb els seus terrenys que incloïen vinya i oliveres. Aquest raval es devia abandonar a finals del segle XIX o principis del XX, després de la crisi de la fil·loxera. Pel que fa a Tosselles, la casa devia entrar en decadència probablement també per aquesta època. En un llistat de cases rurals de 1930 encara consta com a habitada, però ja entrat el segle XX va restar en bona part desocupada i inicià el procés d'enrunament. A mitjans de segle XX el propietari era un home d'Oló que també posseïa cal Felip. Entorn de 1954 la finca es va posar a la venda i la va comprar Magí Rovira, que ja hi treballava algunes terres. En tots aquests anys el mas Tosselles ha restat abandonat, però la família Rovira en canvi va reedificar una casa a l'indret on hi havia l'antic carrer de Peucalçó, coneguda avui com a mas Rovira.","coordenades":"41.8628800,2.0381400","utm_x":"420170","utm_y":"4634999","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85940-foto-08258-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85940-foto-08258-100-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Llorenç Rovira ArmenteresAquesta casa no està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85941","titol":"Cal Fuster","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-fuster-8","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 108. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 15.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Recentment rehabilitada","descripcio":"Casa de pagès de dimensions mitjanes que està adossada a una altra casa, cal Po, i que forma part del nucli dispers que es troba al voltant de l'església parroquial de Sant Joan d'Oló. Consta d'un cos residencial de planta més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) i un cobert adossat a migdia de menor alçada. Sembla que la casa es va edificar en una sola fase (el 1799 segons la llinda de la porta) i el 1877 s'hi hauria afegit el cobert. La façana principal, encarada al nord-est, es distribueix en base a dos eixos d'obertures, amb un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra igual que la resta d'obertures. En canvi, les obertures del cobert són emmarcades ja amb maó. La casa conserva la tipologia tradicional sobretot en aquesta façana davantera, excepte una finestra a la planta baixa que s'ha modificat. El parament s'ha deixat a pedra vista. Per contra, la façana posterior, que originàriament era de tàpia, en la rehabilitació recent es va haver de refer, i ara presenta unes finestres més àmplies. També l'interior es va haver de refer pràcticament de nou. En el cobert adossat es conserva un interessant forn de pa que els actuals propietaris han restaurat.","codi_element":"08258-101","ubicacio":"Nucli de Sant Joan d'Oló, al sector sud-oest del terme municipal","historia":"L'església parroquial de Sant Joan d'Oló es va edificar en la ubicació actual al segle XVII (beneïda el 1639), en un emplaçament més planer i més accessible que la originària romànica. Però al seu voltant no hi havia cap nucli de cases, sinó masos aïllats. Els més propers eren Armenteres, la Plana i els Plans. Fou en terres dels Plans que a finals del segle XVIII i sembla que al llarg del XIX van anar sorgint noves casetes que es van situar prop de l'església, però sense formar un nucli urbà pròpiament. Gairebé totes eres masoveries dels Plans, i així la família Plans es va consolidar com el principal poder fàctic de la zona. Sembla que les primeres cases en edificar-se van ser les que estan més a la vora de l'església. La primera i única que tenim més o menys datada és cal Fuster, que es va construir el 1799 segons la inscripció de la llinda. Després devien venir cal Po, ca l'Abellar i cal Feliu. Aquesta última era una masoveria d'Armenteres, i pels volts de 1954 es va reconstruir gairebé de nou. Actualment es denomina Armenteres de Dalt i l'antiga pallissa és la Torre d'Armenteres. Ca la Mestra (antigament coneguda com l'Estudi) es va edificar pels volts de 1917 per tal que fos l'escola d'aquesta zona. Pel que fa a cal Fuster, no en coneixem gaires més notícies. Segons les inscripcions de les llindes, el fundador de la casa hauria estat Agustí Plana o bé Plans (no es llegeix bé) el 1799, i el 1877 s'hauria ampliat amb el cobert adossat a migdia. El 1930 encara consta com a habitada en un llistat de cases rurals. A mitjans de segle XX la casa devia quedar abandonada i es trobava en força mal estat quan, pels volts de 1977, un grup de tres famílies van comprar cal Fuster, cal Po, ca l'Abellà i una granja propera. Eren les famílies Martí, Casas i Cortadellas, de Barcelona, que tenien la intenció d'engegar un projecte d'explotació de la granja al mateix temps que iniciaven un canvi de vida en un entorn més natural. Uns anys més tard, pels volts de 1986, les propietats es van dividir. Lurdes Cortadellas i Josep Ramon Collado van quedar-se a cal Fuster i cal Po, mentre que les famílies d'Antoni Martí Arís i de Carme Casas Gassó es van quedar a ca l'Abellà. En aquests darrers anys els nous propietaris hi han fet reformes importants, ja que les dues cases adossades, sobretot cal Po, es trobaven en força mal estat. La façana davantera s'ha restaurat mantenint les característiques originàries, però la façana posterior i els interiors s'han hagut de refer.","coordenades":"41.8469500,2.0044800","utm_x":"417356","utm_y":"4633263","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85941-foto-08258-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85941-foto-08258-101-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 15 (Pla Especial Urbanístic 2011)L'edifici presenta les següents inscripcions: A la llinda del portal: 1799A la llinda del balcó: Agostí Plan[a]Al cobert sud: 1877Informació facilitada per Lurdes Cortadellas i Josep Ramon Collado","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85942","titol":"Cal Po","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-po-1","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 108. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 15.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Recentment rehabilitada","descripcio":"Casa de pagès de dimensions petites que està adossada a una altra casa, cal Fuster, i que forma part del nucli dispers que es troba al voltant de l'església parroquial de Sant Joan d'Oló. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis). La teulada, contràriament a cal Fuster, té el carener paral·lel a la façana principal, que està encarada vers el nord-oest. Sembla que originàriament era més curta i en un moment donat s'allargà. Aquest nucli inicial es distribueix en base a dos eixos d'obertures, tots amb llindes i brancals de pedra, mentre que a l'extrem s'hi ha afegit una finestra modernament. La casa conserva la tipologia tradicional sobretot en aquesta façana davantera. El parament s'ha deixat a pedra vista. Per contra, la façana posterior en la rehabilitació recent es va haver de refer, i ara presenta unes finestres més àmplies. També l'interior es va haver de refer pràcticament de nou.","codi_element":"08258-102","ubicacio":"Nucli de Sant Joan d'Oló, al sector sud-oest del terme municipal","historia":"L'església parroquial de Sant Joan d'Oló es va edificar en la ubicació actual al segle XVII (beneïda el 1639), en un emplaçament més planer i més accessible que la originària romànica. Però al seu voltant no hi havia cap nucli de cases, sinó masos aïllats. Els més propers eren Armenteres, la Plana i els Plans. Fou en terres dels Plans que a finals del segle XVIII i sembla que al llarg del XIX van anar sorgint noves casetes que es van situar prop de l'església, però sense formar un nucli urbà pròpiament. Gairebé totes eres masoveries dels Plans, i així la família Plans es va consolidar com el principal poder fàctic de la zona. Sembla que les primeres cases en edificar-se van ser les que estan més a la vora de l'església. La primera i única que tenim més o menys datada és cal Fuster, que es va construir el 1799 segons la inscripció de la llinda. Després devien venir cal Po, ca l'Abellar i cal Feliu. Aquesta última era una masoveria d'Armenteres, i pels volts de 1954 es va reconstruir gairebé de nou. Actualment es denomina Armenteres de Dalt i l'antiga pallissa és la Torre d'Armenteres. Ca la Mestra (antigament coneguda com l'Estudi) es va edificar pels volts de 1917 per tal que fos l'escola d'aquesta zona. Pel que fa a cal Fuster, no en coneixem gaires més notícies. Segons les inscripcions de les llindes, el fundador de la casa hauria estat Agustí Plana o bé Plans (no es llegeix bé) el 1799, i el 1877 s'hauria ampliat amb el cobert adossat a migdia. El 1930 encara consta com a habitada en un llistat de cases rurals. A mitjans de segle XX la casa devia quedar abandonada i es trobava en força mal estat quan, pels volts de 1977, un grup de tres famílies van comprar cal Fuster, cal Po, ca l'Abellà i una granja propera. Eren les famílies Martí, Casas i Cortadellas, de Barcelona, que tenien la intenció d'engegar un projecte d'explotació de la granja al mateix temps que iniciaven un canvi de vida en un entorn més natural. Uns anys més tard, pels volts de 1986, les propietats es van dividir. Lurdes Cortadellas i Josep Ramon Collado van quedar-se a cal Fuster i cal Po, mentre que les famílies d'Antoni Martí Arís i de Carme Casas Gassó es van quedar a ca l'Abellà. En aquests darrers anys els nous propietaris hi han fet reformes importants, ja que les dues cases adossades, sobretot cal Po, es trobaven en força mal estat. La façana davantera s'ha restaurat mantenint les característiques originàries, però la façana posterior i els interiors s'han hagut de refer.","coordenades":"41.8470600,2.0043500","utm_x":"417345","utm_y":"4633275","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85942-foto-08258-102-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 13 (Pla Especial Urbanístic 2011)Informació facilitada per Lurdes Cortadellas i Josep Ramon Collado","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85943","titol":"Ca l'Abellà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-labella-0","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 108. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 18.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Recentment rehabilitada","descripcio":"Casa de pagès de dimensions mitjanes que forma part del nucli dispers que es troba al voltant de l'església parroquial de Sant Joan d'Oló. Consta d'un cos residencial de planta més o menys quadrada (de planta baixa més un pis) amb uns coberts adossats a la part de nord. L'edificació sembla aixecada en una sola fase constructiva. La façana principal, encarada vers llevant, es distribueix en base a tres eixos d'obertures, totes emmarcades amb maó. El portal s'ha cobert modernament amb un petit rebedor que sobresurt. Els murs són de maçoneria, i conserven restes de l'arrebossat tradicional. A l'angle sud-est la casa queda descoberta mitjançant una galeria. En la recent rehabilitació s'ha adossat un porxo a la cara sud, per on hi ha una entrada lateral, així com uns coberts de maó a l'angle nord-oest. La casa ha conservat força bé la tipologia i els volums originaris. A l'interior hi ha un petit celler soterrani, i es conserva també una cisterna que recull les aigües pluvials.","codi_element":"08258-103","ubicacio":"Nucli de Sant Joan d'Oló, al sector sud-oest del terme municipal","historia":"L'església parroquial de Sant Joan d'Oló es va edificar en la ubicació actual al segle XVII (beneïda el 1639), en un emplaçament més planer i més accessible que la originària romànica. Però al seu voltant no hi havia cap nucli de cases, sinó masos aïllats. Els més propers eren Armenteres, la Plana i els Plans. Fou en terres dels Plans que a finals del segle XVIII i sembla que al llarg del XIX van anar sorgint noves casetes que es van situar prop de l'església, però sense formar un nucli urbà pròpiament. Gairebé totes eres masoveries dels Plans, i així la família Plans es va consolidar com el principal poder fàctic de la zona. Sembla que les primeres cases en edificar-se van ser les que estan més a la vora de l'església. La primera i única que tenim més o menys datada és cal Fuster, que es va construir el 1799 segons la inscripció de la llinda. Després devien venir cal Po, ca l'Abellar i cal Feliu. Aquesta última era una masoveria d'Armenteres, i pels volts de 1954 es va reconstruir gairebé de nou. Actualment es denomina Armenteres de Dalt i l'antiga pallissa és la Torre d'Armenteres. Ca la Mestra (antigament coneguda com l'Estudi) es va edificar pels volts de 1917 per tal que fos l'escola d'aquesta zona. Pel que fa a ca l'Abellà, no en coneixem gaires més notícies. La tipologia de la casa, amb els emmarcaments fets de maó, sembla correspondre ja al segle XIX. Segons el cadastre, però (no sempre fiable) l'any de construcció és el 1800. El 1913 s'hauria construït el cobert adossat al nord, que antigament era una cort de porcs. El 1930 “ca l'Abeià” encara consta com a habitada en un llistat de cases rurals. Més endavant la casa va quedar abandonada fins que, pels volts de 1977, un grup de tres famílies van comprar cal Fuster, cal Po, ca l'Abellà i una granja propera. Eren les famílies Martí, Casas i Cortadellas, de Barcelona, que tenien la intenció d'engegar un projecte d'explotació de la granja al mateix temps que iniciaven un canvi de vida en un entorn més natural. Uns anys més tard, pels volts de 1986, les propietats es van dividir. Lurdes Cortadellas i Josep Ramon Collado van quedar-se a cal Fuster i cal Po, mentre que les famílies d'Antoni Martí Arís i de Carme Casas Gassó es van quedar a ca l'Abellà. En aquests darrers anys els nous propietaris hi han fet reformes importants, afegint els elements externs que ja hem comentat i rehabilitant l'interior.","coordenades":"41.8485700,2.0051900","utm_x":"417417","utm_y":"4633442","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85943-foto-08258-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85943-foto-08258-103-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 18 (Pla Especial Urbanístic 2011)Inscripció a la porta del cobert nord: 1913Informació oral facilitada per Antoni Martí Arís","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85944","titol":"Ca la Mestra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-mestra-0","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 108, 139-140. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 19.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Recentment rehabilitada","descripcio":"Casa rural de petites dimensions que forma part del nucli dispers que es troba al voltant de l'església parroquial de Sant Joan d'Oló i que n'havia estat l'escola. Consta d'un cos residencial de planta quadrada (de planta baixa més un pis i golfes). És una construcció molt senzilla, que originàriament tenia un petit pis per a la mestra a la planta superior i una aula a la planta baixa. Els accessos es feien per la cara de ponent. La porta de l'esquerra era la del pis, i la de la dreta (actualment convertida en finestra) la de l'escola. Els murs són de maçoneria, i totes les obertures són emmarcades amb maó. En la recent rehabilitació s'ha adossat un porxo a la façana de migdia i s'ha enjardinat l'entorn.","codi_element":"08258-104","ubicacio":"Nucli de Sant Joan d'Oló, al sector sud-oest del terme municipal","historia":"Les primeres notícies conegudes sobre l'ensenyament primari a Sant Joan d'Oló són del segle XIX, tot i que ben segur des de més antic la parròquia ja tenia mestres. La població dispersa del municipi d'Oló obligava a que hi haguessin dos mestres: un per Oló i un altre per a Sant Joan d'Oló. Però la situació precària i les males condicions feien que els mestres duressin poc. A Sant Joan d'Oló el 1905 es van plantejar fins i tot tancar l'escola, però la Junta Provincial no ho va permetre. El 1910 van decidir que hi anés una mestra en lloc d'un mestre. L'abril de 1917 la mestra demanava una casa o habitació per viure de forma independent, sense haver de compartir habitatge amb altres famílies. El mes d'agost de 1917 hi ha notícies d'una subhasta per fer les obres d'una nova escola, que és la casa que la gent va anomenar popularment l'Estudi i que avui és coneguda com ca la Mestra. S'adjudicaren per 1.095 pessetes a Ramon Torres Font, de Moià (FERRER, 1991: 140). Segons la informació oral, però, els principals impulsors del projecte van ser la família Plans, propietaris del mas els Plans, que eren el principal poder fàctic de la zona. Ells haurien cedit els terrenys i el material per a l'obra, mentre que els masovers de la zona, la majoria en casetes que eren propietat dels Plans, hi haurien contribuït posant-hi ma d'obra. En un llistat de cases rurals de 1930 l'edifici hi consta com a 'escola St. Joan'. Durant la Guerra Civil de 1936 les masies dels Plans i Armenteres van ser confiscades per l'Ajuntament, i l'escola sembla que va servir com a centre d'acollida de mestres i persones refugiades que estaven en situació de perill. Entre d'altres, hi va passar un oncle-avi del president de la Generalitat Artur Mas. Els anys posteriors a la guerra feia de mestre el rector, mossèn Josep Ferrer. Més endavant, entorn dels anys 1950, la plaça de mestra la va ocupar durant molt temps la senyoreta Angelina Clusellas. Era soltera i els caps de setmana tornava a casa de la seva família a Artés. Els veïns de la Sant Joan es tornaven per anar-la a buscar, i també li oferien obsequis en espècies per facilitar-li la subsistència. Durant la setmana vivia en l'habitatge del primer pis en unes condicions extremament precàries: amb una cuina de fogonet, sense aigua corrent i amb algunes parts de la casa semi-derruïdes. L'escola era molt modesta. Tenia una sola aula a la planta baixa on s'hi barrejaven nens i nenes de diferents edats. Quan la mestra es va jubilar, pels volts de 1974, l'escola va tancar definitivament. En aquest temps ja només tenia uns cinc alumnes. La casa es va llogar als actuals propietaris, Pere Mas Casanovas i Conxita García, que hi van fer reformes estructurals importants, ja que l'immoble es trobava en unes condicions molt deficients. Van fonamentar els murs de la casa de nou, hi van afegir el porxo, la coberta nova, etc. Pels volts de 2004 van comprar la casa a l'Ajuntament.","coordenades":"41.8467300,2.0060100","utm_x":"417482","utm_y":"4633237","any":"1917","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85944-foto-08258-104-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85944-foto-08258-104-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 19 (Pla Especial Urbanístic 2011)Informació oral facilitada per Pere Mas Casanovas i Conxita García","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85945","titol":"Mas de Sant Miquel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-de-sant-miquel","bibliografia":"FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 64, 73, 107, 115, 206-207. GALOBART SOLER, Josep (1996). Els retaules barrocs de les esglésies del terme de Santa Maria d'Oló (1607-1781). Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 16, Manresa, p. 71-81. BENET, Albert; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Sant Miquel d'Oló', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 392-393. PLADEVALL, Antoni (1973). 'Capelles i Santuaris del bisbat de Vic. Sant Miquel d'Oló', Full Diocesà, núm. 3500, Vic 14 de maig de 1978.","centuria":"XIV-XVIII","notes_conservacio":"Recentment restaurat i consolidat","descripcio":"Masia de dimensions no gaire grans, d'origen medieval, que està situada al costat de l'església romànica de Sant Miquel d'Oló, a l'extrem d'un altiplà amb excel·lents vistes. Consta d'un cos residencial, de planta rectangular (de planta baixa més un pis i antigament golfes) que té un petit cos afegit a l'angle sud-est corresponent a una tina. A més, dos antics coberts aïllats al sud-oest, l'esmentada església i actualment les infraestructures d'un celler de vins que s'està habilitant a l'indret. Originàriament la casa era més petita i ocupava les estances de la part de llevant, i posteriorment s'amplià cap al nord i s'aixecà el primer pis. Les estructures interiors, actualment restaurades, són un bon testimoni d'aquesta evolució d'un petit mas medieval en diferents fases. Finalment, al segle XVIII (entre 1716 i 1735, segons les inscripcions de la façana) l'edifici es va reestructurar amb una ampliació cap a ponent i sud que li va donar l'aspecte actual. La façana principal, encarada a ponent, és la mostra més evident d'aquesta reforma, que va donar uniformitat a l'edifici però amb una distribució no del tot regular. En destaquen un magnífic portal adovellat en un costat, tres finestres al primer pis (emmarcades amb llindes i brancals de pedra) i un contrafort. És interessant l'escut que hi ha esculpit a la dovella central del portal, que devia correspondre a la comunitat de beneficiats de Moià, propietaris del mas al segle XVIII. L'aparell dels murs és fet amb petits carreus més o menys escairats i en filades, però no del tot regulars, actualment a pedra vista. La resta de murs té unes característiques similars, amb diverses finestres de distribució irregular. A l'interior es conserva l'embigat de fusta del sostre i, al primer pis, una aigüera i un festejador, a més de la tina.","codi_element":"08258-105","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"Per aquest altiplà hi passava el camí que anava cap a l'Estany, que era també un dels ramals de la ruta catalana del camí de Sant Jaume, concretament el que passava per Girona, Vic, Manresa, Montserrat, Igualada i Lleida i que està documentat al segle XIV, ja que el mateix rei Pere III el Cerimoniós va fer aquest camí. Sembla que en el tram del Moianès l'itinerari venia de l'Estany i continuava cap a Rojans, el mas la Careta i Artés. Això, junt amb les bones vistes de l'indret cap al nord, sobre la vall de la riera d'Oló i fins el Pirineu, ajuda a explicar l'existència de l'església romànica de Sant Miquel. I el mas que va adoptar el mateix nom devia sorgir posteriorment. Les primeres notícies es refereixen a l'església, que era una simple capella rural i ja està documentada el 1130. Al principi es coneixia com a Sant Miquel d'Olzinelles, però després aquest topònim es va perdre. Al segle XIII l'església s'esmenta en testaments de la família dels Oló, que eren els senyors del castell. Pel que fa al mas pròpiament, en la llista dels caps de família que van assistir a una reunió per tractar de la redempció del terme d'Oló l'any 1394 hi figura un tal Bernat de Sant Miquel. Cal suposar que era l'hereu del mas en aquell moment. En el fogatge de 1515 hi consta 'la casa d'en Sant Miquel', i en el fogatge de 1553 hi apareix 'Benet Sanct Miguell'. Així doncs, es pot deduir que el mas és d'origen medieval, que molt probablement ja devia existir amb anterioritat al segle XIV i que els propietaris eren la família cognominada Sant Miquel. Com és de suposar, l'església estava molt vinculada al mas. Així ho demostra el fet que, el 22 de novembre de 1608, l'aleshores propietari, Esteve de Sant Miquel, va firmar un contracte amb el pintor Joan Belill per pintar i daurar un retaule dedicat al sant titular de la capella. Aquest retaule es va fer, però no s'ha conservat. El fet sorprenent és que l'obra s'havia de pagar totalment en espècies; concretament, es valorava en dotze quarteres de forment i un porc a elecció del pintor, que s'havia de donar per la festa de Nadal. Joan Belill era un pintor i daurador mallorquí, nascut a Alcúdia, que s'havia establert al Bages i va treballar en aquesta zona i també al Moianès. Precisament aquests anys, entre 1607 i 1610, va treballar també en altres esglésies de la parròquia (GALOBART, 1996: 71-81). A finals del segle XVII la capella i el mas Sant Miquel eren propietat de la comunitat de beneficiats de Moià. Al segle XVIII es van portar a terme reformes importants tant al mas com a l'església. Segons les inscripcions conservades, entre 1716 i 1735 la casa es va ampliar per la façana de ponent i va adoptar l'aspecte uniforme actual. És interessant l'escut que es pot veure a la dovella central del portal, amb una sanefa laberíntica que cal suposar que era l'emblema de la comunitat de beneficiats de Moià. En la tradició oral hi ha que afirma que el mas hauria servit com a hospital per a monjos o eclesiàstics. Sigui com sigui, els beneficiats de Moià van ser-ne els propietaris fins el segle XIX. Després Bonaventura Vilaressau va comprar el mas i el 1857 va refer l'església. El bisbe l'autoritzava per poder celebrar-hi missa, cosa que es feia només un cop a l'any, per la festa del seu patró. Ja a principis del segle XX el propietari sembla que era un tal doctor Feliu, de Cardedeu. Entorn de la dècada de 1910 hi va arribar com a masover el pare d'Antonio Noguerola, que s'hi va estar fins els anys 1930 o 40. Antonio, el fill, en va marxar quan tenia 11 anys. Llavors el mas que restar abandonat, igual que l'església. Més endavant van comprar aquesta finca i la de Torigues els germans Martínez, propietaris d'una serradora a Manresa, a la Pujada Roja. Posteriorment la va comprar Joan Casanova (propietari d'una empresa de materials per a la construcció). I el 2013 la va comprar Oriol Garriga, originari de Granollers, que hi està portant a terme un interessant projecte per crear un celler de vins amb la marca 'Celler Sant Miquel d'Oló'. En aquests darrers anys ha construït les naus del celler semisoterrades, ha consolidat estructuralment el mas i el 2014 va fer restaurar l'església. En la intervenció, que va comptar amb la participació de l'arqueòleg Eduard Sánchez, es va refer la teulada i el campanar d'espadanya.","coordenades":"41.8737300,2.0700800","utm_x":"422834","utm_y":"4636175","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85945-foto-08258-105-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85945-foto-08258-105-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 49 (Pla Especial Urbanístic 2011)L'edifici presenta les següents inscripcions: A la dovella central del portal: 1716 i escutEn una llinda de la façana principal: 1735Informació oral facilitada per Oriol Garriga","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85946","titol":"Església de Sant Miquel d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-sant-miquel-dolo","bibliografia":"FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 64, 73, 107, 115, 206-207. FREIXA, lluís (1978). Esglésies parroquials i capelles del municipi d'Oló. (amb aportacions de Mn. Antoni Pladevall, Josep Galobart i Jaume Sala). GALOBART SOLER, Josep (1996). Els retaules barrocs de les esglésies del terme de Santa Maria d'Oló (1607-1781). Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 16, Manresa, p. 71-81. BENET, Albert; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Sant Miquel d'Oló', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 392-393. OLAÑETA MOLINA, Juan Antonio (2014). 'Iglesia de Sant Miquel', Enciclopedia del Románico en Barcelona (vol. II). Fundación Santa Maria La Real; Centro de Estudios del Románico, Palencia, p. 1066-1067. PLADEVALL, Antoni (1973). 'Capelles i Santuaris del bisbat de Vic. Sant Miquel d'Oló', Full Diocesà, núm. 3500, Vic 14 de maig de 1978.","centuria":"XI, XVIII","notes_conservacio":"Restaurada el 2014","descripcio":"Petita església romànica emplaçada al costat del mas Sant Miquel, a l'extrem d'un altiplà amb excel·lents vistes cap al Pirineu. És una construcció senzilla i austera, desproveïda de tota mena d'ornamentació, bastida probablement a principis del segle XI i sobrealçada al segle XVIII de manera força grollera. Consta d'una sola nau capçada amb un absis semicircular orientat a llevant. L'absis té una finestreta de doble esqueixada coronada amb un arc de mig punt. Al mur de migdia hi trobem el portal, acabat amb arc de mig punt adovellat. Al mur frontal, a ponent, hi ha una altra finestra, rematada amb arc de mig punt. A la part alta el campanar d'espadanya va ser suprimit en les reformes que van desfigurar l'església i en la recent restauració s'ha restituït. L'aparell primitiu és fet amb carreuons ben ordenats en filades i col·locats a trenca-junt, mentre que la part sobrealçada ha estat obrada de manera més irregular. A l'interior la nau era coberta amb volta de canó, però al segle XVIII fou substituïda per una falsa volta de guix i de maçoneria, en el mateix moment que es va sobrealçar la nau. Actualment se'n poden veure encara algunes mostres. La intervenció arqueològica que s'hi ha practicat en la recent restauració ha mostrat que originàriament el paviment era més avall, i que la nau tenia una bancada de pedra perimetral on seien els feligresos durant la missa. En aquesta intervenció també s'ha restituït la teulada de lloses sobre l'absis, tal com era primitivament.","codi_element":"08258-106","ubicacio":"Al mas Sant Miquel, sector central del terme municipal","historia":"Per aquest altiplà hi passava el camí cap a l'Estany, que era també un dels ramals de la ruta catalana del camí de Sant Jaume, concretament el que passava per Girona, Vic, Manresa, Montserrat, Igualada i Lleida i que està documentat al segle XIV, ja que el mateix rei Pere III el Cerimoniós va fer aquest camí. Sembla que en el tram del Moianès l'itinerari venia de l'Estany i continuava cap a Rojans, el mas la Careta i Artés. Això, junt amb les bones vistes de l'indret cap al nord, sobre la vall de la riera d'Oló i fins el Pirineu, ajuda a explicar l'existència de l'església, que al costat tenia un mas amb el mateix nom. No va passar de capella rural, dins de la parròquia de Santa Maria d'Oló. Dels primers anys només se'n coneixen algunes dades disperses, com ara dos llegats testamentaris de 1130 i 1162. En els testaments de Guillem d'Oló (1203) i de Berenguer d'Oló (1205), que eren membres de la nissaga que ostentava la senyoria del terme, se l'anomena com a Sant Miquel d'Olzinelles, però després aquest topònim es va perdre. També apareix citada el 1270 i 1331, data en què el bisbe de Vic prohibeix que s'hi celebri missa els diumenges perquè això restava feligresos a la parròquia d'Oló. En una visita pastoral de l'any 1600 el bisbe va manar que s'havia de refer i enrajolar el paviment a prop de la porta. Com és de suposar, l'església estava molt vinculada al mas Sant Miquel. Així ho demostra el fet que, el 22 de novembre de 1608, l'aleshores propietari d'aquest mas, Esteve de Sant Miquel, va firmar un contracte amb el pintor Joan Belill per pintar i daurar un retaule dedicat al sant titular de la capella. Aquest retaule es va fer, però no s'ha conservat. El fet sorprenent és que l'obra s'havia de pagar totalment en espècies; concretament, es valorava en dotze quarteres de forment i un porc a elecció del pintor, que s'havia de donar per la festa de Nadal. Joan Belill era un pintor i daurador mallorquí, nascut a Alcúdia, que s'havia establert al Bages i va treballar en aquesta zona i també al Moianès. Precisament aquests anys, entre 1607 i 1610, va treballar també en altres esglésies de la parròquia (GALOBART, 1996: 71-81). L'any 1686 es té notícia que s'hi pot tornar a dir missa els diumenges i festes per donar facilitats als cinc masos que hi havia a la vora. Aleshores la capella i el mas Sant Miquel eren propietat de la comunitat de beneficiats de Moià. Al segle XVIII es van portar a terme les reformes ja esmentades; és a dir, la substitució de la volta i el sobre-alçament dels murs. Podria ser que s'haguessin fet entorn de l'any 1716, quan el mas Sant Miquel també fou remodelat. La propietat de la comunitat de beneficiats de Moià va durar fins el segle XIX. Després Bonaventura Vilaressau va comprar el mas i el 1857 va refer l'església. El bisbe l'autoritzava per poder celebrar-hi missa, cosa que es feia només un cop a l'any, per la festa del seu patró. Ja a principis del segle XX el propietari sembla que era un tal doctor Feliu, de Cardedeu. El 1936 la capella va restar fora de culte, i entorn de 1950 el mas també va quedar abandonat, quan en van marxar els últims masovers. Ja a la segona meitat del segle van comprar aquesta finca i la de Torigues els germans Martínez, propietaris d'una serradora a Manresa, a la Pujada Roja. Posteriorment la va comprar Joan Casanova (propietari d'una empresa de materials per a la construcció). I el 2013 la va comprar Oriol Garriga, originari de Granollers, que hi està portant a terme un interessant projecte per crear un celler de vins amb la marca 'Celler Sant Miquel d'Oló'. En aquests darrers anys ha construït les naus d'un celler semisoterrat, ha consolidat estructuralment el mas i el 2014 va fer restaurar l'església. En la intervenció, que va comptar amb la participació de l'arqueòleg Eduard Sánchez, es va refer la teulada i el campanar d'espadanya.","coordenades":"41.8738100,2.0697200","utm_x":"422804","utm_y":"4636184","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85946-foto-08258-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85946-foto-08258-106-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Oriol Garriga","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85947","titol":"Font de Sant Miquel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-miquel-1","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La part de la mina s'ha esfondrat","descripcio":"Antiga font que brollava a través d'una mina, emplaçada uns 200 m al sud-est del mas i l'església de Sant Miquel. Es troba en un terreny amb pendent, en el punt d'inici d'una rasa que desemboca en el torrent de Sant Miquel. Consisteix en una mina que ha estat excavada a l'interior d'aquest coster. Exteriorment es pot veure un petit mur de contenció amb una porta amb llinda de pedra. A l'interior es conserva la part final de la mina, que ha quedat esfondrada i, per tant, no se'n coneix la profunditat. Les aigües provinents d'aquesta mina desembocaven en una cisterna de planta quadrada que es troba també a l'interior, davant de la porta. El primer tram d'aquesta estança interior és cobert amb volta de pedra. A l'esquerra de la font s'aprecien rastres del que devia ser algun cobert o barraca. I és que, molt probablement, les aigües d'aquesta font eren aprofitades per regar horts en un terreny que queda a un nivell inferior. Fa uns anys aquesta font va quedar seca. Llavors sembla que algú hauria intentat revifar-la allargant la mina, però es va acabar esfondrant i la beta d'aigua es va perdre.","codi_element":"08258-107","ubicacio":"Prop del mas Sant Miquel, al sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8724400,2.0715500","utm_x":"422954","utm_y":"4636030","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85947-foto-08258-107-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85947-foto-08258-107-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Oriol Garriga","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85948","titol":"Necròpolis del Serrat dels Moros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/necropolis-del-serrat-dels-moros-0","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 190.","centuria":"V-VIII","notes_conservacio":"Les restes arqueològiques podrien conservar-se en força ben estat, però en l'estat actual és difícil precisar-ho","descripcio":"Necròpolis formada per un conjunt de cistes i situada al cim d'un turó dominant i amb excel·lents vistes. Podria correspondre a època alt-medieval o potser al segle XIX.Al cim del turó, actualment ocupat per bosc de pi, hi ha tres tombes que són perfectament visibles en l'estat actual, repartides en un radi força ampli d'uns 20 metres. Totes són orientades cap a l'est. La primera i més ben conservada està situada al vessant de ponent. És una cista de forma trapezial feta amb lloses de pedra, amb la part de la capçalera més estreta. Mesura 1,80 m de llargària i l'amplada interior va dels 0,30 als 0,40 m. La segona tomba es troba uns metres a llevant i sembla una cista infantil. La tercera es troba ja al vessant de ponent. També són visibles diversos forats on semblen insinuar-se altres sepultures, així com una gran llosa que ha quedat isolada. Sobre aquest jaciment hi ha dues hipòtesis possibles. La primera és que correspongui a una necròpolis alt-medieval, tal vegada d'època visigòtica (entorn dels segles VI i VII). Donen peu a pensar-ho diversos factors: l'emplaçament emblemàtic, les característiques de les cistes, fetes amb lloses grans i d'un gruix considerable o el fet que estiguin perfectament orientades cap a l'est. També el topònim de Serrat dels Moros, que és una denominació que sol referir-se a llocs on hi ha vestigis antics, o la proximitat al pas d'un camí antic. En efecte, per l'actual camí de l'Estany hi passava un dels ramals de la ruta catalana del camí de Sant Jaume, concretament el que passava per Girona, Vic, Manresa, Montserrat, Igualada i Lleida i que està documentat al segle XIV, ja que el mateix rei Pere III el Cerimoniós va fer aquest camí. Sembla que en el tram del Moianès l'itinerari venia de l'Estany i continuava cap a Rojans, el mas la Careta i Artés. La segona possibilitat és que es tracti de tombes del segle XIX. A Oló hi ha una tradició que diu que en aquesta època hi va haver un brot de pesta que va provocar una gran mortaldat, i els difunts s'haurien enterrat en turons allunyats de la població. Es coneixen diferents indrets amb cistes similars, una d'elles prop del mas Torigues. Sembla que a principis del segle XIX a Oló ja hi havia una tradició d'invocar a Sant Sebastià (advocat en casos de pestes i epidèmies), una advocació que va tenir una important revifada al final del segle. La tradició popular atribueix les cistes d'aquesta tipologia a aquest episodi. Tanmateix, cal dir que en el cas de la necròpolis de Torigues, per exemple, les tombes tenen una orientació aleatòria (no pas cap a l'est) i semblen fetes d'una manera més senzilla. Per tot això, en el cas del Serrat dels Moros ens inclinaríem més per la datació alt-medieval. Però per confirmar la cronologia del jaciment caldria un estudi arqueològic més aprofundit.","codi_element":"08258-108","ubicacio":"Prop del mas Sant Miquel, al sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8737600,2.0768200","utm_x":"423393","utm_y":"4636172","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85948-foto-08258-108-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85948-foto-08258-108-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"El turó constitueix una de les fites més altes de l'anomenat Serrat dels Moros, que s'aixeca a la part central de l'altiplà per on transcorre un antic camí que va cap a l'Estany i que devia ser un lloc de pas ja des d'antic. Per la banda nord es tenen magnífiques vistes cap a la vall de la riera d'Oló i fins el Pirineu, i per la banda de migdia s'albira fins la serra de Sant Llorenç del Munt i el cim de la Mola. Per tant, es tracta d'un turó que devia ser emblemàtic, amb una forma cònica que està rematada amb un segon promontori a la part més alta. Un tipus d'emplaçament que és habitual en les necròpolis alt-medievals. Informació oral facilitada per Oriol Garriga i Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85949","titol":"La Plana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-plana-0","bibliografia":"BENET, Albert; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Santa Creu de la Plana', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 390-391. CANAMASSES GÜELL, Josep (2019). 'Restauració de Santa Creu de la Plana', Amics de l'Art Romànic del Bages, el Butlletí, núm. 189 (maig-agost, 2019), p. 3-4. PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 42, 63, 72, 105, 106, 108, 116, 210. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 20.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de dimensions mitjanes, molt probablement d'origen medieval però reconstruïda en la seva pràctica totalitat l'any 1868. Actualment és propietat de la Fundació La Plana (un projecte comunitari, social i cultural) que ofereix hospedatge a grups i persones. Consta del cos residencial, diversos coberts de pedra aïllats (al nord, a ponent i al sud) així com altres construccions al voltant que s'han reconvertit o construït de nou. La casa és de planta irregular (de planta baixa més dos pisos i golfes) i té un cos més baix adossat a ponent. La tipologia constructiva és uniforme i regular, plenament vuitcentista com a fruit de la reforma que s'hi va fer l'any 1868. La façana principal, encarada a migdia, presenta una composició perfectament simètrica en base a tres eixos d'obertures, amb finestres al primer pis i balcons al segon, totes emmarcades amb un tipus de pedra picada pròpia del segle XIX, igual que les cantoneres, molt ben perfilades. Els pisos estan separats per una filada de maons. Els murs són de maçoneria, a pedra vista, i les finestres de la resta de façanes són emmarcades amb maó. A l'angle nord-est la construcció sobresurt amb un cos obert en forma d'eixida porxada amb arcs escarsers, de dos pisos i actualment coberta d'heura. L'únic tram que difereix de l'obra vuitcentista es troba a la façana nord i considerem que és, molt probablement, l'única reminiscència de la masia primitiva. Aquest mur té senyals que indiquen que havia estat més estret i segurament més baix, i conserva tres finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra de tipologia més antiga. Fins i tot la finestra central té gravat a la vora de la llinda un arc conopial: una marca decorativa característica del segle XVI. A l'interior de la casa els baixos estan coberts amb una volta de totxo i els pisos amb embigat de fusta.","codi_element":"08258-109","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"El lloc de la Plana apareix documentat el 1112 amb el nom de 'In Plana De Tresvigs'. Cal dir que aquest indret, Tres Vics, que es trobava a l'altiplà on hi havia l'església de la Santa Creu, en època medieval va donar lloc a una important propietat del monestir de St. Benet de Bages (PLADEVALL, 1991: 42). L'església de la Santa Creu és documentada l'any 1081. Hom suposava (PLADEVALL, 1991: 210) que al voltant de l'església hi podia haver una “sagrera de Santa Creu” que està documentada el 1166, però notícies més recents semblen indicar que aquesta sagrera es trobaria al raval de Santa Eulàlia. Al segle XV surt esmentada també una família cognominada de Santa Creu, que devia tenir el seu mas prop de la capella. Pel que fa al mas de la Plana pròpiament, es troba uns 150 metres separat de l'església, cosa que avalaria el fet que la sagrera de Santa Creu no es trobava en aquest lloc. Molt probablement és d'origen medieval, però no en coneixem cap referència documental fins el fogatge de 1515, on hi consta 'lo mas Plana', ben diferenciat de 'lo mas Plans', ambdós pertanyents a la parròquia de St. Joan d'Oló. I En el fogatge de 1553 hi apareix un tal Joan Plana, que llavors devia ser el cap de casa, també ben diferenciat de Pere Pla, que era l'hereu dels Plans. Per tant, es pot deduir que la família dels propietaris d'aquest mas tenien el cognom Plana. En els segles següents no coneixem més notícies del mas, i fins i tot en algun lloc s'afirma que és una edificació nova del 1868. Efectivament, aquest any la casa va ser objecte d'una reconstrucció gairebé total, però considerem que el mas de tradició medieval es trobava al mateix lloc que l'actual i en quedarien unes poques restes en el mur nord, que ja hem descrit. Segons es dedueix de la inscripció conservada, el 1868 l'aleshores propietari, Isidre Casamitjana, hi va portar a terme una remodelació global que va consistir en aixecar la casa gairebé de nou, ja que tot el cos residencial reflecteix una tipologia uniforme pròpia del segle XIX. Una de les habitacions, decorada amb pintures, era per a un capellà. A finals d'aquest segle o principi del XX la Plana passà a ser propietat de la família Rocafort a través de la dona de Ramon de Rocafort. Era una família originària del mas Rocafort que havien deixat la casa pairal per anar a viure a Artés, on van tenir un paper destacat en la vida social i econòmica. Es van introduir en el pròsper sector de la viticultura i van intervenir en política quan a començament del segle XX Ramon de Rocafort fou diputat provincial. També van invertir en activitats industrials, sent fundadors de la fàbrica de can Berenguer d'Artés. Quan Ramon de Rocafort va morir en el seu inventari hi constava un immens patrimoni que incloïa un bon nombre de masos, entre ells el mas la Plana de Sant Joan d'Oló i altres de fora del municipi. La gestió de l'herència familiar va ser complicada i el patrimoni es va dividir, però cap hereu no va residir en cap dels masos. Aleshores ja tots formaven part de la classe mitjana barcelonina (FERRER, 1991: 105). Cal dir que el 1936, en plena Guerra Civil, l'Ajuntament acordà la confiscació d'aquest mas i altres del municipi. Però ja hem vist que, en general, al llarg del segle XX la Plana va perdre el vincle directe amb els seus propietaris, que quedaven lluny. Al mas hi residien masovers, que a la dècada de 1960 eren la família de Josep Rovira Riera. Vivien al primer pis, mentre que els amos tenien el segon pis. Després dels Rocafort la propietat va passar per dues o tres mans. Els darrers van ser els Salvans, de Manresa, que entorn de la dècada de 1980 van vendre la casa a la Fundació ESICO, una institució dedicada a la cooperació i als projectes socials que estava vinculada als germans Roca, fabricants de sanitaris. Sota l'impuls de Frederic Boix Maragall durant un temps la masia va acollir un centre de rehabilitació drogodependents que més tard es traslladà a la casa propera de cal Cases. El 1986 es va establir a la Plana una comunitat amb un nou projecte cooperatiu, primer en règim de lloguer i el 2002 es va oficialitzar com a Fundació la Plana i va accedir a la propietat, comprada a ESICO. Aquesta comunitat, pionera en la cultura de la cooperació, ofereix hospedatge i acompanyament tant a persones com grups tot facilitant espais adaptats a l'entorn de la masia. També organitza un bon nombre d'activitats culturals de signe divers. En tots aquests anys hi han passat moltes persones del món social, artístic, terapèutic i cultural del país; entre d'altres el mexicà Agustín Orea, creador d'un centre que promou activitats de xamanisme a la masia propera d'Armenteres, i Lluís Maria Xirinacs, que hi va mantenir una relació estreta en els últims anys de la seva vida. La Fundació la Plana ha portat a terme nombroses reformes a l'interior de la masia i sobretot al seu entorn, tot creant espais per a usos diversos, incloent-hi una biblioteca i un laberint. El 2018 i 19 va finançar la restauració de l'església de la Santa Creu.","coordenades":"41.8483200,2.0109800","utm_x":"417897","utm_y":"4633408","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85949-foto-08258-109-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85949-foto-08258-109-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 20 (Pla Especial Urbanístic 2011)Inscripció a la llinda del portal: Isidre Casamitjana 1868Informació oral facilitada per Imma Vives","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85950","titol":"Moratones","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moratones","bibliografia":" PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 63, 72, 107. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 23.<\/p> ","centuria":"XIV-XXI","notes_conservacio":"La casa antiga ha quedat fora d'ús i sense un manteniment habitual","descripcio":" Masia de dimensions grans, d'origen medieval, emplaçada a l'extrem d'un petit altiplà sobre la vall de la riera d'Oló. És l'últim mas de la parròquia de Sant Joan d'Oló. Consta del cos residencial de l'antiga masia, a la qual s'hi ha adossat una caseta de nova construcció (el 1943) a l'angle nord-est, més dos coberts aïllats que abans eren pallissa i cort de porcs, a la banda sud. El cos residencial antic és de planta quadrangular i té planta baixa més un pis i golfes. Originàriament devia ser més petita i s'amplià en diferents fases, sobretot al segle XVIII, tal com indica una inscripció. Més tard, segurament ja al segle XIX, la casa s'amplià cap a migdia. La façana principal és encarada a ponent, i el 1957 es va renovar tot adossant-hi un cos porxat amb doble nivell d'arcades de totxo que imita l'estil tradicional. Però a l'interior encara es conserva la façana anterior, amb un portal adovellat i una altra porta a l'esquerra, situada a un nivell més baix i que era l'accés habitual a les estances de la casa. Antigament tot aquest sector quedava tancat dins d'un barri. La resta de façanes tenen parament de maçoneria, majoritàriament a pedra vista, i conserven algunes de les finestres originàries, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La casa conserva dues tines cilíndriques a la planta baixa de la casa nova, on antigament hi havia una zona de coberts. L'era es trobava al sector sud-oest, i actualment és encimentada.<\/p> ","codi_element":"08258-110","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":" Aquest mas és d'origen medieval i la primera notícia que en coneixem es refereix al llistat dels veïns que es reuniren el 1394 per la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló, on hi consta Bartomeu de Moratones; cal suposar que era el cap de casa d'aquest mas. Una mica més endavant, en el fogatge de 1515 hi apareix 'lo mas Moratones', pertanyent a la parròquia de Sant Joan d'Oló; i en el fogatge de 1553 Anthoni Moratones. Per tant, es pot dir que almenys des del segle XIV la família de cognom Moratones habitava aquest mas. Al segle XVIII la casa es va engrandir, tal com indica la inscripció d'una llinda: 'Jaume Moratonas me fecit esent fadrí lo any 1741'. Moratones era una casa modesta, que no havia absorbit altres masos ni tenia masoveries. Tot i això, en el cementiri de Sant Joan d'Oló teníem una llosa amb el seu nom, igual que els Plans. A finals del segle XIX els Moratones continuaven vivint al mas. En aquesta època va néixer Lluís Moratones Coll, que era l'hereu i tenia diversos germans. Es va casar amb Roseta Solà Herms, de la casa de cal Mas, al nucli de Dalt del poble d'Oló. El matrimoni no va tenir fills, i tots els germans de Lluís eren concos i s'havien quedat a viure a Moratonas, excepte Àngela Moratonas Coll, que es va casar amb Josep Vilarmau i van marxar a la masia de cal Pons (Gaià). L'hereu d'aquest matrimoni fou Josep Vilarmau Moratonas, que es va dedicar professionalment al sector dels recanvis de cotxes. Josep va heretar els masos de cal Pons i Moratones. A la dècada de 1940 a Moratones hi vivien els seus oncles. El que va morir més tard es deia Joanet i el cuidaven una família de masovers. Josep hi passava temporades amb la seva família, i el 1943 va aixecar la casa nova, construïda sobre unes tines i coberts. Uns anys més tard, el 1957, va fer una altra reforma important quan va adossar un cos porxat a la façana principal, a ponent. D'aquesta manera es reforçava una paret que estava cedint. L'hereu de Josep Vilarmau Moratones ha fet actuacions de consolidació els anys 2000 i el 2015.<\/p> ","coordenades":"41.8585700,2.0261600","utm_x":"419170","utm_y":"4634532","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85950-foto-08258-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85950-foto-08258-110-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2021-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 23 (Pla Especial Urbanístic 2011) L'edifici presenta les següents inscripcions: Llinda d'una finestra de la façana est: Jaume Moratonas me fecit esent fadrí lo any 1741 Inscripció a la casa nova, façana nord: Josep Vilarmau Moratonas 1943, Pere Vilarmau Coll 2000 Inscripcions a la façana de ponent: JVM 1957, PVC 2015","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"85951","titol":"Torigues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torigues","bibliografia":"FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 104, 107, 206. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 45.","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"Recentment rehabilitada","descripcio":"Masia de dimensions mitjanes, probablement d'origen medieval, que està emplaçada a l'altiplà per on transcorre el camí tradicional cap a l'Estany, prop del Serrat de Torigues. Consta d'un cos residencial de planta més o menys rectangular, que fa un queixal al sud-est. Originàriament tenia planta baixa més un pis i golfes, i en la recent rehabilitació les golfes s'han transformat en un segon pis. També té coberts a la banda de llevant que formen un barri i, a més, una casa de pedra construïda recentment que imita la tipologia tradicional i que està dedicada a l'allotjament rural. El cos residencial antic presenta una distribució força atípica que reflecteix el creixement de l'edificació en múltiples fases. La façana principal, encarada a llevant, és de distribució irregular, amb un portal rectangular i finestres majoritàriament emmarcades amb maó. Altres finestres, sobretot en el cos que sobresurt, són amb llindes i brancals de pedra. En general la casa ha conservat exteriorment les característiques constructives tradicionals, amb algunes modificacions en les obertures. A la resta de façanes les finestres són també amb llindes i brancals de pedra, però algunes s'han modificat recentment. A la façana nord hi ha una zona porxada als baixos i els arcs de les plantes superiors també s'han modificat; abans n'hi havia menys. A l'angle nord-oest hi ha adossada una petita capella, construïda el 1902 però molt reconstruïda. Són interessants els coberts de llevant, ara rehabilitats i on es conserva una premsa, mentre que el centre del barri és presidit per una magnífica olivera.","codi_element":"08258-111","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"Aquest mas és probablement d'origen medieval, i la primera notícia que en coneixem es refereix al llistat dels veïns que es reuniren el 1394 per la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló, on hi consta Jaume de Turigues; cal suposar que era el cap de casa d'aquest mas. Més endavant, no sabem perquè, el mas no consta en el fogatge de 1515 ni en el de 1553, i per tant no podem descartar que l'edifici que ha pervingut fins els nostres dies sigui posterior. A la casa només es conserva una inscripció a l'interior amb la data de 1779. Per la seva tipologia es pot deduir que la masia s'ha anat bastint en diferents fases, però l'obra principal sembla correspondre a aquest segle XVIII. Consta que la casa tenia un molí d'oli. No en coneixem més notícies fins el 1902, quan l'aleshores propietari, Josep Felius Quer, va fer construir la capella, dedicada a la Mare de Déu del Roser. Sembla que el rector de Sau residia en aquest mas i hi feia escola per als nens de les cases de les rodalies. Aleshores hi vivien masovers. El 1936, quan va esclatar la Guerra Civil, els masovers eren Miquel Ollé i la seva esposa Maria Codina. Tenien quatre filles i cinc fills, i dos dels marits de les filles durant els anys de la guerra van estar amagats en el bosc, en una mina que van fer. Ja més endavant, entorn de la dècada de 1970 van comprar aquesta finca i la de Sant Miquel els germans Martínez, propietaris d'una serradora a Manresa, a la Pujada Roja. Més recentment la va adquirir Eduard Pallarès, que va rehabilitar en profunditat la casa i els coberts, i va aixecar una casa de nova construcció per dedicar-la a allotjament rural. També es va reconstruir pràcticament de nou la capella, que es trobava molt derruïda. Ara s'hi diu missa un cop a l'any.","coordenades":"41.8652500,2.0505300","utm_x":"421201","utm_y":"4635251","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85951-foto-08258-111-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85951-foto-08258-111-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 45 (Pla Especial Urbanístic 2011)Inscripció en una llinda interior. 1779","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85952","titol":"Capella del Roser de Torigues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-del-roser-de-torigues","bibliografia":"FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 206. FREIXA, lluís (1978). Esglésies parroquials i capelles del municipi d'Oló. (amb aportacions de Mn. Antoni Pladevall, Josep Galobart i Jaume Sala). SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 45.","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"Recentment rehabilitada","descripcio":"Petita capella construïda el 1902 i adossada al mas Torigues, a l'angle nord-oest de la casa. Consta d'una sola nau, que mesura 8 per 4 metres. La façana, alineada amb la casa i encarada al nord, és molt senzilla. Compta amb un portal i un òcul, tots emmarcats amb maó, i un campanar d'espadanya a la part superior. La façana de ponent té una petita finestreta, i la coberta s'ha habilitat recentment com a terrassa. L'interior s'ha refet pràcticament de nou, amb una volta enguixada. Anteriorment hi havia instal·lat un molí de gra.","codi_element":"08258-112","ubicacio":"A la masia de Torigues, al sector central del terme municipal","historia":"El mas Torigues és probablement d'origen medieval, i la primera notícia que en coneixem es refereix al llistat dels veïns que es reuniren el 1394 per la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló, on hi consta Jaume de Turigues; cal suposar que era el cap de casa d'aquest mas. Més endavant, no sabem perquè, el mas no consta en el fogatge de 1515 ni en el de 1553, i per tant no podem descartar que l'edifici que ha pervingut fins els nostres dies sigui posterior. A la casa només es conserva una inscripció a l'interior amb la data de 1779. Per la seva tipologia es pot deduir que la masia s'ha anat bastint en diferents fases, però l'obra principal sembla correspondre a aquest segle XVIII. Consta que la casa tenia un molí d'oli. No en coneixem més notícies fins el 1902, quan l'aleshores propietari, Josep Felius Quer, va fer construir la capella, dedicada a la Mare de Déu del Roser. Sembla que el rector de Sau residia en aquest mas i hi feia escola per als nens de les cases de les rodalies. Aleshores hi vivien masovers. El 1936, quan va esclatar la Guerra Civil, els masovers eren Miquel Ollé i la seva esposa Maria Codina. Tenien quatre filles i cinc fills, i dos dels marits de les filles durant els anys de la guerra van estar amagats en el bosc, en una mina que van fer. Ja més endavant, entorn de la dècada de 1970 van comprar aquesta finca i la de Sant Miquel els germans Martínez, propietaris d'una serradora a Manresa, a la Pujada Roja. Més recentment la va adquirir Eduard Pallarès, que va rehabilitar en profunditat la casa i els coberts, i va aixecar una casa de nova construcció per dedicar-la a allotjament rural. També es va reconstruir pràcticament de nou la capella, que es trobava molt derruïda. Ara s'hi diu missa un cop a l'any.","coordenades":"41.8652900,2.0504400","utm_x":"421194","utm_y":"4635256","any":"1902","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85952-foto-08258-112-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85952-foto-08258-112-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85953","titol":"L'Alberch","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lalberch","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 63, 73, 107. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 41.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de dimensions no gaire grans, d'origen medieval, emplaçada vora un camí als afores del nucli d'Oló, a un quilòmetre aproximadament. Consta d'un cos residencial de planta més o menys quadrada (de planta baixa més un pis i golfes) amb coberts antics adossats a la part de migdia i altres de més moderns una mica més enllà. Es pot deduir que en època baix-medieval la casa ocupava la part central i devia tenir aspecte de torre, amb poca extensió i ja molt alta, amb tres plantes. Precisament al nivell de les golfes és on s'ha conservat un magnífic finestral gòtic geminat en força bones condicions, tot i que l'arquet de la dreta no és l'originari. Es substituí per un nou bloc de pedra en una recent restauració. A aquesta època correspon la façana nord i els baixos de la casa, on es conserva un arc diafragmàtic lleugerament apuntat, i també el que era l'antic portal, adovellat, a la façana de migdia. Aquí hi havia el celler, que conserva una tina cilíndrica que s'hi devia construir en un moment posterior. En els murs exteriors l'aparellat corresponent a aquesta època baix-medieval és de força qualitat, fet amb carreus regulars de tamany petit i disposats més o menys en filades. Observant la façana nord es pot deduir que en algun moment la casa es va esfondrar parcialment, potser a causa d'un incendi, ja que hi ha indicis de fusta cremada en aquest sector. La part de ponent va ser refeta i ampliada amb un tipus de parament fet de lloses molt estretes i que no té res a veure amb l'anterior. Així mateix, al segle XVIII es devien construir les dependències de migdia que van deixar l'antic portal dins la zona de coberts. Llavors la casa s'amplià cap a llevant i es va dotar d'una nova façana principal. En donen testimoni les dues inscripcions que s'hi conserven. És una façana no del tot regular, que consta d'un portal adovellat que dóna accés als coberts i una altra porta a la dreta, emmarcada amb llinda i brancals de pedra, que permet accedir directament al primer pis. La resta de finestres també són emmarcades amb pedra picada. Aquest mur és l'únic que es va arrebossar en la recent restauració de la casa; la resta es va deixar a pedra vista.","codi_element":"08258-113","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"Aquest mas és d'origen medieval. En època baix-medieval devia ser una casa no gaire gran però de certa categoria, tal com demostra l'existència d'un bonic finestral gòtic. Tal vegada era una domus o casa forta, en forma de torre. La primera referència documental que en coneixem és d'aquesta època, quan en una reunió de veïns que es va fer el 1394 per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló hi va assistir un tal Berenguer Salverc; cal suposar que era el cap de casa d'aquest mas. Una mica més endavant, en el fogatge de 1515, hi apareix 'la casa d'en Alberch'; i en el fogatge de 1553 hi figura un tal Pe Joan Alberch. Aquestes dades semblen suggerir que més aviat la casa va prendre el nom de la família que hi vivia (Salverc o Alberch), més que no pas al contrari, ja que en el document de 1394 hi diu Berenguer Salverc, no pas Berenguer de s'Alberc, que és la fórmula amb què s'anomenen la major part dels altres caps de casa. Tanmateix, per la seva situació propera al nucli d'Oló tampoc es pot descartar que en el seu origen hagués estat un lloc d'hostalatge o alberg. Cal dir, però, que el camí vell de Vic no passava per aquest indret sinó més al nord, prop de cal Vinegrer i el Puget. Relativament a prop de l'Alberg hi passava un altre camí, el camí dels Perdols, que seguia la direcció nord-est i que continuava cap els Perdols, el Canadell i Canamasses. La família de cognom Alberch es va mantenir al front de la casa com a mínim fins al segle XVIII, tal com indiquen les dues inscripcions que es conserven. El 1705 l'hereu era Jaume Alberch, i el 1767 Josep Alberch. En aquesta època la casa es va ampliar cap a llevant i es dotà d'una nova façana i un nou portal, i des d'aleshores sembla que no va créixer gaire més. Dins les seves terres l'heretat tenia tres casetes petites o masoveries que en depenien. Encara estaven habitades a començaments de segle XX, però poc després van quedar abandonades. Eren cal Cucut i cal Ros, que van desaparèixer quan es va construir la carretera de l'Eix Transversal, i cal Llinet, de la qual en resten els fonaments d'algunes parets, uns 400 metres al nord\/nord-oest. En la fitxa de l'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat (IPA) es diu que en aquesta casa hi va néixer un músic de gran vàlua en èpoques passades, però no en coneixem més detalls. Al tombant de segle XX els propietaris devien quedar endeutats i la casa es va haver de vendre en subhasta pública. La van comprar a mitges Josep Sala Saladich i un altre home, conegut com el 'Sebes'. Però Josep va acabat comprant-li la seva part i s'instal·là a viure-hi amb la seva família. Procedia de la casa de cal Saladich, del raval de Santa Eulàlia. En la generació anterior la pubilla, de cognom Saladich, s'havia casat amb un Sala, de manera que el cognom que havia donat peu al sobrenom de la casa es va acabar perdent. Més endavant a cal Saladich hi van viure masovers, mentre que la família Sala s'ha mantingut a durant tot el segle XX a l'Alberch, al llarg de quatre generacions, i encara en són els propietaris. El fill i hereu de Josep Sala Saladich fou Josep Sala Senties; l'hereu d'aquest fou Jaume Sala Portí, casat amb Neus Vilar. El següent hereu i actual propietari és Josep Sala Vilar. En els darrers anys ha anat fent obres de rehabilitació; principalment la remodelació dels espais d'habitatge i la restauració de les façanes.","coordenades":"41.8795300,2.0441600","utm_x":"420690","utm_y":"4636842","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85953-foto-08258-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85953-foto-08258-113-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 41 (Pla Especial Urbanístic 2011)Altres denominacions: L'AuberchL'edifici presenta les següents inscripcions: Inscripció a la llinda del portal: 1705 Jaume AlberchInscripció a la llinda d'una finestra de la façana: Joseph A[b]h 1767Informació oral facilitada per Josep Sala Vilar i Neus Vilar","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85954","titol":"Cal Llinet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-llinet","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":"Antiga casa de pagès, avui en ruïnes, que està emplaçada en un terreny amb feixes, al costat del camí vell que anava cap a Vic. Tan sols en queden els fonaments de part dels murs perimetrals fins a una alçada màxima d'un metre aproximadament, els quals marquen un recinte en forma de rectangle. La part de migdia, on hi devia haver el portal, és la que es troba més esfondrada, i sembla que a la part davantera hi podien haver hagut alguns coberts. A l'angle sud-oest, el més ben conservat, s'hi observa un mur de maçoneria, amb una finestreta emmarcada amb llindes i brancals de pedra. L'indret és ple d'enderrocs.","codi_element":"08258-114","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"Aquesta casa no apareix en fogatges ni en documentació antiga; per tant, suposem que era una de les casetes sorgides al final del segle XVIII o principis del XIX amb l'expansió de la vinya. Era una masoveria de l'Alberch (mas d'origen medieval situat a uns 400 metres) que en aquesta zona tenia dues masoveries més: cal Cucut i cal Ros. Aquestes dues van ser arrasades quan es va construir l'Eix Transversal. Totes aquestes casetes encara estaven habitades a començaments de segle XX, però poc després van quedar abandonades. Concretament, cal Llinet està situada al costat d'un camí que era l'anomenat 'camí vell de Vic', que passava pel raval de Santa Eulàlia i continuava per un traçat semblant a la l'actual carretera.","coordenades":"41.8827800,2.0415000","utm_x":"420473","utm_y":"4637206","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85954-foto-08258-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85954-foto-08258-114-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Josep Sala Vilar, de l'AlberchAquesta casa no està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85955","titol":"Església parroquial de Sant Joan d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-parroquial-de-sant-joan-dolo","bibliografia":"ABRIL, Irene (2019). 'La taula de la pentecosta (1609) de la catedral de Vic, obra de Joaquim Albareda', Ausa, núm. 29, Patronat d'Estudis Osonecs, Vic, p. 87-106.BENET, Albert; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Sant Joan d'Oló', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 389-390. FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 208-210. FREIXA, lluís (1978). Esglésies parroquials i capelles del municipi d'Oló. (amb aportacions de Mn. Antoni Pladevall, Josep Galobart i Jaume Sala). GALOBART SOLER, Josep (1996). Els retaules barrocs de les esglésies del terme de Santa Maria d'Oló (1607-1781). Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 16, Manresa. MIRALPEIX VILAMALA, Francesc (2019). 'El Moianès, l'art i l'arquitectura barroques a Catalunya i un epíleg sobre el pintor Marià Colomer Parés', Modiliuanum, núm. 60, Moià, p. 91-106. OLAÑETA MOLINA, Juan Antonio (2014). 'Iglesia de Sant Jona (o Sant Joan Vell)', Enciclopedia del Románico en Barcelona (vol. II). Fundación Santa Maria La Real; Centro de Estudios del Románico, Palencia, p. 1063-1065.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt parroquial, que consta de l'església, la rectoria, el cementiri i un comunidor, i que és molt representatiu d'una parròquia rural bastida durant el segle XVII. L'església fou construïda a mitjans del segle XVII en substitució de l'antiga, que estava situada en un turonet molt estret que no permetia ampliar-la. És d'una sola nau amb capelles laterals més baixes. La construcció és austera i pràcticament sense ornamentacions exteriors. La façana principal està encarada cap a migdia, i consta d'una simple portalada de mig punt emmarcada amb dovelles allargades i, a la part superior, un ull de bou i una petita finestra al seu damunt. Al cantó nord-occidental s'alça un campanar de torre de forma quadrada, amb un cos superior que té obertures a cada costat rematades amb arcs de mig punt. El parament és fet amb carreus de mida diversa, més o menys disposats en filades. Al llarg dels murs laterals s'obren unes petites finestres allargades. Adossada a l'església pel cantó de ponent hi ha la rectoria. A l'interior del temple la nau i les capelles laterals són cobertes amb volta de creueria. Les capelles laterals es comuniquen a través d'arcs de mig punt, i al principi de la nau hi trobem un cor alçat. També es conserven diverses làpides al paviment amb inscripcions dels mossens que s'hi van enterrar: Pere i Joan Espinalt (1637), Antoni Roca (1665), Francisco Vila Vendrell (1774), un altre de nom il·legible (168?) i Mariano Mayet (1812). Entorn d'una de les làpides més antigues, del 1637, hi ha encastades en els angles tres pedres amb curiosos gravats en forma d'esferes radials que semblen símbols solars. Podria tractar-se d'esteles funeràries procedents del cementiri de Sant Joan d'Oló vell, de força antiguitat.","codi_element":"08258-115","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"Aquesta església es trobava dins el terme del castell d'Oló, al sector sud-occidental. L'església de Sant Joan d'Oló primitiva (emplaçada en un turonet proper a Armenteres) està documentada l'any 1081 i ben aviat devia assumir funcions de parròquia; així consta el 1136. Al seu voltant hi va sorgir una sagrera, però s'hagué d'encabir a la falda del turó perquè a dalt no hi havia espai. Devia passar a dependre de la canònica de l'Estany el 1364, quan es formalitzà la compra del castell d'Oló per part del monestir de l'Estany. Aquesta comunitat havia acumulat un important patrimoni entre el Moianès, el Bages i l'Osona i s'havia convertit en el principal poder fàctic de la zona. Probablement aquest domini va durar fins el 1592, moment en què s'extingí la canònica i el monestir va ser secularitzat. Des d'aleshores les seves possessions van estar regides per les anomenades Cinc Dignitats Reials; és a dir, cinc canonges de les diòcesis de Girona, Vic i Barcelona que actuaven com a senyors del monestir. Així era encara el 1686, quan el bisbe de Vic visità la parròquia i ho va fer constar en l'acta. A principis del segle XVII l'església antiga havia quedat petita i degut al seu emplaçament no tenia possibilitats d'ampliar-se, de manera que es va decidir construir-ne una de nova en un emplaçament més planer i més accessible per als masos. El complex d'edificis parroquials fou construït pel mestre de cases Santacana, i la nova església es va beneir el dia 25 d'agost de 1639, data molt propera a la festa de la degollació de Sant Joan Baptista, titular de la parròquia. L'any 1643 s'hi traslladà el Santíssim Sagrament des de l'església vella, i a partir d'aquest moment va assumir totes les funcions parroquials. La construcció de la rectoria s'acabà l'any 1666. El campanar fou bastit entre 1637 i 1640 pel mestre d'obres Pere Calvet. En aquest moment la parròquia comptava amb 26 famílies. Els retaules que es conserven a l'església són un bon reflex de la puixança d'una parròquia rural de la Catalunya central al llarg dels segles XVII i XVIII. El de la Mare de Déu del Roser originàriament estava dedicat a sant Joan Baptista i provenia de l'església antiga. Fins fa poc es desconeixia l'autoria de les pintures antigues i les més modernes. Recentment, l'especialista de la Universitat de Lleida Irene ABRIL (2019: 96) ha atribuït les pintures antigues a l'artista vigatà Joaquim Albareda, que va estar actiu entre 1594 i 1614. Uns anys després de la construcció de l'església nova es decidí transformar-lo en un retaule lateral dedicat a la Mare de Déu del Roser. Aquesta adaptació es va fer entorn de 1645 i hi va participar l'escultor-fuster Jacint Possa, però desconeixem qui fou l'autor de les noves pintures. El retaule major de l'església fou construït entre 1656 i 1665 per l'escultor manresà Pau Sunyer, el mateix que per aquestes dates treballava en el retaule major de Santa Maria d'Oló. Les pintures són del segle XVIII, obra d'un autor influït per Antoni Viladomat. El retaule de Sant Isidre, més petit, és datat a mitjans de segle XVIII i d'autor desconegut. Des del segle XVII l'església no sembla haver sofert reformes importants, però la rectoria sí. Segons una inscripció, el 1759 s'amplià per la part davantera, i al segle XIX o començaments del XX es tornà a reformar, tal com queda evidenciat en el mateix edifici. Durant gairebé un any, entre maig de 1842 i febrer de 1843, va ser rector de la parròquia Antoni M. Claret, encara en la primera etapa de la seva trajectòria. La seva figura ha estat incorporada en el retaule major. Ja entrat el segle XX, durant la Guerra Civil els veïns de la parròquia van evitar que es cremessin els retaules. Segons es diu, van encendre una foguera, amb la participació del mateix mossèn, i van fer creure als escamots revolucionaris que ja s'havia consumat la crema. D'altres, però, afirmen que els anticlericals van fer algunes destrosses, però només van cremar les figures dels sants. A la dècada de 1940 Sant Joan d'Oló mantenia la seva vitalitat com a petit nucli rural. Al segle XIX havien sorgit algunes casetes a redós de l'església que conformaven un petit nucli dispers, cosa que va reforçar el sentiment de comunitat. La parròquia exercia de nucli cohesionador, ja que Sant Joan sempre ha format part del terme d'Oló i no ha disposat d'institucions pròpies. A la Rectoria hi vivia el mossèn, que també feia de mestre. Els parroquians contribuïen al manteniment del rector fent aportacions amb espècies, i les dones de les diferents cases es repartien les tasques de neteja i manteniment. Les tradicions religioses seguien ben vives: novenes, les santes missions o les processons, que consistien a fer una volta a l'església (especialment per Corpus, quan es guarnia amb boix el comunidor). També es beneïa un pedró que hi havia a ca l'Abellà i un altre a la Plana. Els dies de festa a la tarda es passava el rosari, i a la sortida hi havia qui es quedava a jugar a les cartes a la Rectoria. I el tercer diumenge d'agost es celebrava la festa major (actualment s'ha canviat pel primer diumenge d'agost). Entorn de 1952 la família Llonch va establir la seva segona residència a la Rectoria. Eren uns rics industrials de Sabadell, del sector de la llana, i es van estar al poble més de quatre dècades, en les quals van deixar una forta empremta en la memòria popular, sobretot per l'alt tren de vida que portaven. Havien fet amistat amb el mossèn i aquest els va convidar a instal·lar-se a les golfes, on van adequar tot d'habitacions. Aquí s'hi van estar uns dos anys, venint els caps de setmana, i pels volts de 1954 van comprar la finca d'Armenteres i van reconstruir pràcticament de nou una caseta molt propera a l'església (actualment Armenteres de Dalt). Després de mossèn Ferrer va venir Josep Bonals, i després, entorn de la dècada de 1950, Jaume Montanyà, que va ser l'últim que va residir a la Rectoria. Més endavant la part de les golfes es va llogar a particulars, però l'edifici encara manté el mobiliari propi d'una casa rectoral. Entre d'altres l'anomenada habitació del pare Claret, que és on dormien els rectors. Algunes dels mobles, però, han estat portats de fora.","coordenades":"41.8475100,2.0047000","utm_x":"417375","utm_y":"4633324","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85955-foto-08258-115-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85955-foto-08258-115-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Un fet gairebé excepcional és que es tracta d'una de les poques esglésies que ha conservat tot el seu moblatge originari. Concretament, hi trobem tres retaules de l'època del barroc. El de la Mare de Déu del Roser, reformat a la primera meitat del segle XVII, el retaule major, construït entre 1656 i 1665 per l'escultor manresà Pau Sunyer, i el de Sant Isidre, més petit, datat a mitjans de segle XVIII i d'autor desconegut. Tots tres il·lustren molt bé l'evolució de l'art barroc en un poble de la Catalunya rural: el primer, de regust encara gòtic i renaixentista i amb pintures sobre fusta; el segon, amb pintures sobre tela, i el tercer, a l'estil del barroc majestuós de l'etapa final. Els retaules de les dues capelles restants, que es troben més a prop de l'entrada, són més moderns i estan dedicats al Sagrat Cor i a la Crucifixió. En el del Sagrat Cor s'hi ha col·locat una escultura exempta barroca (possiblement del segle XVII) de sant Esteve mostrant les pedres de la seva lapidació. Procedeix de la capella del Solà de Sant Esteve.Altres elements d'interès són la pica baptismal (del 1638), que té la particularitat d'estar feta amb un suport de fusta, dues banderes (de sant Joan i de sant Isidre), dos gonfanons i els bancs on seuen els feligresos, molts dels quals tenen inscripcions de les famílies que els van pagar, pertanyents als masos de la parròquia i cadascun amb una decoració diferent. Concretament, n'hi ha de Moretonas (1736), dels Plans (1811), Clapés (1801), Toscas (1863), Joan Altimires (1804), la Plana i dos del Solà (un de 1894), així com un que diu 'Justícia y Obres, 1741', amb una ranura per a dipositar-hi les almoines.Inscripció d'una làpida: 'Sepultura de Pera Aspinalt y de M[ossèn] Joa[n] Spinalt, P[revere] y dels de la casa del Spinalt feta lo any 1637'.Inscripció d'una làpida: 'Sepultura de Antoni Roca P. i Rector de S. Joan de Oló que morí a II de 9bre 1665'.Inscripció d'una làpida: '[...?] Prevera y Rector de St. Joan d'Oló. Obit 29 agost 168[?]. In [rdrp] Añes Fo[?]'Inscripció d'una làpida: 'Sepultura del Reverent Francisco Vila Vendrell, prevera y Rector que fonch de Sant Joan d'Oló. Morí lo dia 7 de abril de 1774'.Inscripció d'una tomba: 'Sa Es Rt. Mariano Mayet R.or de esta Parro[quia]. Morí lo dia 2 feb. Any 1812'. Informació oral facilitada per Elvira Sors Vilaseca, Montse Mas, Montse Antonell i Teresa Moratonas.","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85956","titol":"Rectoria de Sant Joan d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-de-sant-joan-dolo","bibliografia":"FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 208-210. GALOBART SOLER, Josep (1996). Els retaules barrocs de les esglésies del terme de Santa Maria d'Oló (1607-1781). Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 16, Manresa. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 16.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de la rectoria de Sant Joan d'Oló, que està adossat al costat de ponent de l'església i, junt amb el cementiri i el comunidor, forma un conjunt molt representatiu d'una parròquia rural bastida durant el segle XVII. És una construcció de planta més o menys rectangular, més llarga que l'església per la part de darrere, i consta de planta baixa més un pis i golfes. El casal que es va aixecar al segle XVII era més petit, i el 1759 (segons una inscripció) s'amplià per davant amb un cos porxat. Més tard, segurament ja al segle XIX o començament del XX, s'allargà per la part posterior, es va refer per complet la façana de ponent i sembla que també es va sobrealçar tot l'edifici. La primitiva façana principal, encarada al sud i alineada amb la de l'església, ha quedat pràcticament tapada per aquest cos davanter que a la part dreta té un porxo al nivell del primer pis, sostingut per un pilar. L'antic portal adovellat queda mig cobert a sota però continua en ús. La porxada devia complir la funció d'aixoplugar els feligresos en cas de pluja. A la part esquerra hi veiem un balcó emmarcat amb llinda i brancals de pedra i, a la part superior, una finestra que ja és feta amb maó. La façana de ponent és remarcablement llarga i presenta una distribució d'obertures força regular, fets que denoten que va ser bastida en una sola fase. En aquesta part l'aparell constructiu és un tipus de maçoneria característic del segle XIX o principis del XX, i les obertures són totes emmarcades amb maó. Al llarg de les parets s'hi han deixat uns foradets en rengleres que devien servir per sostenir les bastides. L'interior de la casa conserva la tipologia tradicional. Als baixos hi havia estables i altres dependències de treball. El primer pis es distribueix al voltant de la sala, i les diferents estances mantenen l'ambientació pròpia d'una casa rectoral.","codi_element":"08258-116","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"A principis del segle XVII l'església antiga havia quedat petita i degut al seu emplaçament no tenia possibilitats d'ampliar-se, de manera que es va decidir construir-ne una de nova en un emplaçament més planer i més accessible per als masos. El complex d'edificis parroquials fou construït pel mestre de cases Santacana, i la nova església es va beneir el dia 25 d'agost de 1639, data molt propera a la festa de la degollació de Sant Joan Baptista, titular de la parròquia. L'any 1643 s'hi traslladà el Santíssim Sagrament des de l'església vella, i a partir d'aquest moment va assumir totes les funcions parroquials. La construcció de la rectoria s'acabà l'any 1666. El campanar fou bastit entre 1637 i 1640 pel mestre d'obres Pere Calvet. En aquest moment la parròquia comptava amb 26 famílies. Els retaules que es conserven a l'església són un bon reflex de la puixança d'una parròquia rural de la Catalunya central al llarg dels segles XVII i XVIII. Des del segle XVII l'església no sembla haver sofert reformes importants, però la rectoria sí. Segons una inscripció, el 1759 s'amplià per la part davantera, i al segle XIX o començaments del XX es tornà a reformar, tal com queda evidenciat en el mateix edifici. Durant gairebé un any, entre maig de 1842 i febrer de 1843, va ser rector de la parròquia Antoni M. Claret, encara en la primera etapa de la seva trajectòria. La seva figura ha estat incorporada en el retaule major. Ja entrat el segle XX, durant la Guerra Civil els veïns de la parròquia van evitar que es cremessin els retaules. Segons es diu, van encendre una foguera, amb la participació del mateix mossèn, i van fer creure als escamots revolucionaris que ja s'havia consumat la crema. A la dècada de 1940 Sant Joan d'Oló mantenia la seva vitalitat com a petit nucli rural. Al segle XIX havien sorgit algunes casetes a redós de l'església que conformaven un petit nucli dispers, cosa que va reforçar el sentiment de comunitat. La parròquia exercia de nucli cohesionador, ja que Sant Joan sempre ha format part del terme d'Oló i no ha disposat d'institucions pròpies. A la Rectoria hi vivia el mossèn, que també feia de mestre. Els parroquians contribuïen al manteniment del rector fent aportacions amb espècies, i les dones de les diferents cases es repartien les tasques de neteja i manteniment. Les tradicions religioses seguien ben vives: novenes, les santes missions o les processons, que consistien a fer una volta a l'església (especialment per Corpus, quan es guarnia amb boix el comunidor). També es beneïa un pedró que hi havia a ca l'Abellà i un altre a la Plana. Els dies de festa a la tarda es passava el rosari, i a la sortida hi havia qui es quedava a jugar a les cartes a la Rectoria. I el tercer diumenge d'agost es celebrava la festa major (actualment s'ha canviat pel primer diumenge d'agost). Entorn de 1952 la família Llonch va establir la seva segona residència a la Rectoria. Eren uns rics industrials de Sabadell, del sector de la llana, i es van estar al poble més de quatre dècades, en les quals van deixar una forta empremta en la memòria popular, sobretot per l'alt tren de vida que portaven. Havien fet amistat amb el mossèn i aquest els va convidar a instal·lar-se a les golfes, on van adequar tot d'habitacions. Aquí s'hi van estar uns dos anys, venint els caps de setmana, i pels volts de 1954 van comprar la finca d'Armenteres i van reconstruir pràcticament de nou una caseta molt propera a l'església (actualment Armenteres de Dalt). Després de mossèn Ferrer va venir Josep Bonals, i després, entorn de la dècada de 1950, Jaume Montanyà, que va ser l'últim que va residir a la Rectoria. Més endavant la part de les golfes es va llogar a particulars, però l'edifici encara manté el mobiliari propi d'una casa rectoral. Entre d'altres l'anomenada habitació del pare Claret, que és on dormien els rectors. Algunes dels mobles, però, han estat portats de fora.","coordenades":"41.8475000,2.0044900","utm_x":"417357","utm_y":"4633324","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85956-foto-08258-116-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85956-foto-08258-116-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 16 (Pla Especial Urbanístic 2011)Inscripció en una llinda de la façana principal: 1759Informació oral facilitada per Elvira Sors Vilaseca, Montse Mas, Montse Antonell, Joan Vila Fàbregas i Teresa Moratonas.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85957","titol":"Retaule del Roser de l'església parroquial de Sant Joan d'Oló (estat provisional)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/retaule-del-roser-de-lesglesia-parroquial-de-sant-joan-dolo-estat-provisional","bibliografia":" ABRIL, Irene (2019). 'La taula de la pentecosta (1609) de la catedral de Vic, obra de Joaquim Albareda', Ausa, núm. 29, Patronat d'Estudis Osonecs, Vic, p. 87-106. BOSCH, Joan (1990). Els tallers d'Escultura al Bages del Segle XVII. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa, p. 90, 196-199. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 208-210. GALOBART SOLER, Josep (1996). Els retaules barrocs de les esglésies del terme de Santa Maria d'Oló (1607-1781). Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 16, Manresa, p. 95-104.<\/p> ","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"Tractament contra tèrmits i restauració (1992)","descripcio":" Retaule d'una capella lateral de l'església parroquial de Sant d'Oló que està dedicat al Roser però que es troba en un estat provisional, fruit de la seva peculiar història i després de la restauració que s'hi va practicar el 1992. En el seu estat actual combina escenes del cicle del Roser amb altres de la vida de Sant Joan Baptista; aquestes últimes formaven part del retaule originari. El retaule és format per escenes narratives pintades, algunes sobre fusta (les antigues, del primer retaule) i d'altres sobre tela (les modernes). Fins fa poc es desconeixia l'autoria de les pintures antigues i de les més modernes. Recentment, l'especialista Irene ABRIL (2019: 96) ha atribuït les antigues a l'artista vigatà Joaquim Albareda, que va estar actiu entre 1594 i 1614. Així, el retaule primitiu es pot datar al tombant dels segles XVI-XVII, mentre que l'adaptació al cicle del Roser es va fer entorn de 1645. L'estructura bàsica és la del retaule primitiu, de superfície plana i que reflecteix una concepció fonamentalment narrativa de tradició gòtica i renaixentista. Consta d'un sòcol, predel·la i dues andanes o cossos horitzontal, dividits en cinc carrers o seccions verticals. Les escenes són separades per columnes estriades. Tot seguit fem la descripció de les escenes en el seu estat actual. El nivell més baix és una mena de sòcol o predel·la (afegida el 1645), amb una pintura central que representa la Crucifixió. Es pot observar que la pintura ha estat retallada per la seva base. A la predel·la, que és la franja estreta inferior, hi trobem (d'esquerra a dreta) l'Anunciació, la Visitació, el Naixement de Jesús, la Presentació de Jesús al Temple i Jesús entre els doctors de la Llei. La primera andana té representades, a l'extrem esquerra, la Flagel·lació i Jesús a l'hort de Getsemaní (una sobre l'altra), seguides de l'Anunciació, la fornícula central amb una imatge moderna de la Mare de Déu del Roser, la Visitació i, a l'extrem dret, Jesús Camí del Calvari i la Coronació d'espines (una sobre l'altra). A la tercera andana s'hi representa el Baptisme de Jesús al Jordà, la Coronació de la Mare de Déu i la Degollació de Sant Joan Baptista. El retaule és coronat amb un característic frontó renaixentista. En una altra fitxa incloem la descripció de quatre escenes del Roser que han estat separades del retaule així com la descripció de com era el retaule abans de la restauració de 1992.<\/p> ","codi_element":"08258-117","ubicacio":"Església parroquial de Sant Joan d'Oló, al sector sud-oest del terme municipal","historia":" Originàriament l'església de Sant Joan d'Oló, documentada des del segle XI, estava emplaçada sobre un turonet prop del mas Armenteres. A principis del segle XVII l'església havia quedat petita i es decidí construir-ne una de nova en un emplaçament més planer i accessible. La nova església es va beneir el 1639, i el 1643 s'hi traslladà el Santíssim Sagrament, de manera que va assumir ja totes les funcions parroquials. Un fet gairebé excepcional és que es tracta d'una de les poques esglésies que ha conservat tot el seu moblatge originari. Els retaules que s'hi conserven són un bon reflex de la puixança d'una parròquia rural de la Catalunya central al llarg dels segles XVII i XVIII. Concretament, hi trobem tres retaules de l'època del barroc. El de la Mare de Déu del Roser, reformat a la primera meitat del segle XVII, el retaule major, construït entre 1656 i 1665 per l'escultor manresà Pau Sunyer, i el de Sant Isidre, datat a mitjans de segle XVIII i d'autor desconegut. Aquest conjunt Il·lustra l'evolució de l'art barroc, des d'unes pintures de regust encara gòtic i renaixentista, fetes sobre fusta, fins a la darrera etapa de la retaulística del barroc. Pel que fa al retaule objecte d'aquesta fitxa, cal dir que originàriament estava dedicat a sant Joan Baptista i es trobava a l'església antiga. L'especialista de la Universitat de Girona Irene Abril n'atribueix l'autoria a Joaquim Albareda, pintor vigatà que va estar actiu entre 1594 i 1614, i que també és autor de la taula de la pentecosta de la catedral de Vic. L'atribució de les pintures de Sant Joan d'Oló, però, encara no té una base documental que la ratifiqui. Quan el retaule es va traslladar a l'església nova s'advertí que, per les seves dimensions reduïdes, no es podia aprofitar com a retaule major. Aleshores es decidí transformar-lo en un retaule lateral dedicat a la Mare de Déu del Roser. En un document hi consta que el 1645 l'escultor-fuster Jacint Possa cobrava per 'lo afegiment' al retaule del Roser. La paraula afegiment remarca que es tractava d'afegir alguna cosa, no pas de construir un retaule nou. Jacint Possa s'encarregà dels treballs de fusteria, però no coneixem qui va ser l'autor de les noves pintures. Durant la Guerra Civil de 1936 els veïns de la parròquia van evitar que es cremessin els retaules. Segons es diu, van encendre una foguera, amb la participació del mateix mossèn, i van fer creure als escamots revolucionaris que ja s'havia consumat la crema. D'altres, però, afirmen que els anticlericals van fer algunes destrosses, però només van cremar les figures dels sants. Cap a finals del segle XX tota l'església es trobava afectada d'una plaga de tèrmits, de manera que el 1992 es començà un tractament que va incloure la restauració de tots els retaules. La sorpresa va saltar quan, en desmuntar-se els plafons, es va poder comprovar que sota d'algunes pintures fetes sobre tela n'apareixien unes altres de més antigues fetes sobre fusta, les quals corresponien a un programa iconogràfic del cicle de sant Joan Baptista. Un cop restaurades, la intenció era restituir el retaule del Roser i deixar a part les pintures del retaule anterior dedicat a sant Joan Baptista. Tanmateix, per motius econòmics s'optà per una actuació que havia de ser provisional, deixant a part les pintures del Roser en una paret lateral. Aquesta és la situació en que es troben actualment, a l'espera d'una intervenció que esdevingui definitiva.<\/p> ","coordenades":"41.8475300,2.0045600","utm_x":"417363","utm_y":"4633327","any":"1645","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85957-foto-08258-117-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85957-foto-08258-117-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"Atribuït a Joaquim Albareda (pintures antigues)","observacions":"Propietat privada. Accés públic","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85958","titol":"Retaule del Roser de l'església parroquial de Sant Joan d'Oló (escenes separades)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/retaule-del-roser-de-lesglesia-parroquial-de-sant-joan-dolo-escenes-separades","bibliografia":" ABRIL, Irene (2019). 'La taula de la pentecosta (1609) de la catedral de Vic, obra de Joaquim Albareda', Ausa, núm. 29, Patronat d'Estudis Osonecs, Vic, p. 87-106. BOSCH, Joan (1990). Els tallers d'Escultura al Bages del Segle XVII. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa, p. 90, 196-199. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 208-210. GALOBART SOLER, Josep (1996). Els retaules barrocs de les esglésies del terme de Santa Maria d'Oló (1607-1781). Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 16, Manresa, p. 95-104.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Tractament contra tèrmits i restauració (1992)","descripcio":" Conjunt de quatre pintures del retaule del Roser de Sant Joan d'Oló, les quals actualment es troben separades provisionalment a l'espera d'una intervenció definitiva que restitueixi el retaule al seu estat abans de la restauració que s'hi va practicar el 1992. Fruit de la peculiar història d'aquest retaule es va optar per una solució provisional separant aquestes escenes que hi havien estat afegides el 1645, quan es va adaptar un retaule anterior dedicat a Sant Joan Baptista per convertir-lo en un retaule del Roser. Aquestes quatre pintures separades es troben a la paret lateral de la capella. El seu autor és desconegut i poden datar-se entorn de 1645. Es tracta de pintures a l'oli sobre tela, mentre que les pintures del primer retaule eren sobre taula de fusta. Les escenes són les següents: la Pentecosta i l'Assumpció de la Mare de Déu (anaven situades a la segona andana del retaule); la Resurrecció i l'Ascensió de Jesús (anaven situades a la primera andana). Incloem tot seguit una descripció de com era el retaule del Roser abans de la restauració de 1992 ja que, probablement, en el futur tornarà a adoptar aquesta forma. L'estructura bàsica és la del retaule primitiu, tan sols lleument adaptada el 1645, de superfície plana i que reflecteix una concepció fonamentalment narrativa de tradició gòtica i renaixentista. Consta d'un sòcol, predel·la i dues andanes o cossos horitzontal, dividits en cinc carrers o seccions verticals. Les escenes eren les següents. El sòcol era igual; és a dir, amb una pintura de la Crucifixió. La predel·la també era igual, incloent les cinc escenes que constitueixen els misteris de goig del cicle del Roser: Anunciació, Visitació, Naixement, Presentació de Jesús al Temple i Jesús perdut al temple entre els doctors de la llei. A la primera andana hi havia una variació en les escenes del segon i quart carrer. Abans la Flagel·lació de Jesús, Jesús a l'hort de Getsemaní (una sobre l'altra al primer carrer), Resurrecció de Jesús, fornícula amb una imatge moderna de la Mare de Déu del Roser, Ascensió de Jesús, Jesús camí del Calvari i Coronació d'espines (les dues últimes, una sobre l'altra al cinquè carrer). La segona andana tenia variacions en les pintures laterals, que abans estaven dedicades a la Pentecosta i a l'Assumpció de la Mare de Déu. Al centre hi havia la Coronació de la Mare de Déu.<\/p> ","codi_element":"08258-118","ubicacio":"Església parroquial de Sant Joan d'Oló, al sector sud-oest del terme municipal","historia":" Originàriament l'església de Sant Joan d'Oló, documentada des del segle XI, estava emplaçada sobre un turonet prop del mas Armenteres. A principis del segle XVII l'església havia quedat petita i es decidí construir-ne una de nova en un emplaçament més planer i accessible. La nova església es va beneir el 1639, i el 1643 s'hi traslladà el Santíssim Sagrament, de manera que va assumir ja totes les funcions parroquials. Un fet gairebé excepcional és que es tracta d'una de les poques esglésies que ha conservat tot el seu moblatge originari. Els retaules que s'hi conserven són un bon reflex de la puixança d'una parròquia rural de la Catalunya central al llarg dels segles XVII i XVIII. Concretament, hi trobem tres retaules de l'època del barroc. El de la Mare de Déu del Roser, reformat a la primera meitat del segle XVII, el retaule major, construït entre 1656 i 1665 per l'escultor manresà Pau Sunyer, i el de Sant Isidre, datat a mitjans de segle XVIII i d'autor desconegut. Aquest conjunt Il·lustra l'evolució de l'art barroc, des d'unes pintures de regust encara gòtic i renaixentista, fetes sobre fusta, fins a la darrera etapa de la retaulística del barroc. Pel que fa al retaule objecte d'aquesta fitxa, cal dir que originàriament estava dedicat a sant Joan Baptista i es trobava a l'església antiga. L'especialista de la Universitat de Girona Irene Abril n'atribueix l'autoria a Joaquim Albareda, pintor vigatà que va estar actiu entre 1594 i 1614, i que també és autor de la taula de la pentecosta de la catedral de Vic. L'atribució de les pintures de Sant Joan d'Oló, però, encara no té una base documental que la ratifiqui. Quan el retaule es va traslladar a l'església nova s'advertí que, per les seves dimensions reduïdes, no es podia aprofitar com a retaule major. Aleshores es decidí transformar-lo en un retaule lateral dedicat a la Mare de Déu del Roser. En un document hi consta que el 1645 l'escultor-fuster Jacint Possa cobrava per 'lo afegiment' al retaule del Roser. La paraula afegiment remarca que es tractava d'afegir alguna cosa, no pas de construir un retaule nou. Jacint Possa s'encarregà dels treballs de fusteria, però no coneixem qui va ser l'autor de les noves pintures. Durant la Guerra Civil de 1936 els veïns de la parròquia van evitar que es cremessin els retaules. Segons es diu, van encendre una foguera, amb la participació del mateix mossèn, i van fer creure als escamots revolucionaris que ja s'havia consumat la crema. D'altres, però, afirmen que els anticlericals van fer algunes destrosses, però només van cremar les figures dels sants. Cap a finals del segle XX tota l'església es trobava afectada d'una plaga de tèrmits, de manera que el 1992 es començà un tractament que va incloure la restauració de tots els retaules. La sorpresa va saltar quan, en desmuntar-se els plafons, es va poder comprovar que sota d'algunes pintures fetes sobre tela n'apareixien unes altres de més antigues fetes sobre fusta, les quals corresponien a un programa iconogràfic del cicle de sant Joan Baptista. Un cop restaurades, la intenció era restituir el retaule del Roser i deixar a part les pintures del retaule anterior dedicat a sant Joan Baptista. Tanmateix, per motius econòmics s'optà per una actuació que havia de ser provisional, deixant a part les pintures del Roser en una paret lateral. Aquesta és la situació en que es troben actualment, a l'espera d'una intervenció que esdevingui definitiva.<\/p> ","coordenades":"41.8475700,2.0045700","utm_x":"417364","utm_y":"4633331","any":"1645","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85958-foto-08258-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85958-foto-08258-118-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Propietat privada. Accés públic","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85959","titol":"Retaule major de Sant Joan d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/retaule-major-de-sant-joan-dolo","bibliografia":" BOSCH, Joan (1990). Els tallers d'Escultura al Bages del Segle XVII. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa, p. 196-199. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 208-210. GALOBART SOLER, Josep (1996). Els retaules barrocs de les esglésies del terme de Santa Maria d'Oló (1607-1781). Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 16, Manresa, p. 105-109. MIRALPEIX VILAMALA, Francesc (2019). 'El Moianès, l'art i l'arquitectura barroques a Catalunya i un epíleg sobre el pintor Marià Colomer Parés', Modiliuanum, núm. 60, Moià, p. 91-106.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Tractament contra tèrmits i restauració (1992). Tot i això, el retaule té alguna pintura malmesa i\/o amb brutícia que caldria revisar.","descripcio":" Retaule dedicat a sant Joan Baptista i emplaçat a l'altar major de l'església de Sant Joan d'Oló. Es tracta d'un dels pocs retaules de l'època que s'ha conservat sencer i in situ, juntament amb altres que es troben al mateix municipi. És un retaule de format força gran que mesura 8,40 metres d'alçada per 5,60 d'ample. Correspon a la primera etapa de la retaulística del barroc, caracteritzada per una concepció encara molt narrativa (seguint la tradició renaixentista) i per una disposició pràcticament plana. En aquesta etapa les columnes adopten una forma semblant a un balustre, tot i que en aquest cas en trobem dues que ja són del tipus salomònic. Els capitells són d'ordre mixt. El retaule és format per elements escultòrics en la part ornamental i en la predel·la, però les escenes principals són pintades sobre tela i són més tardanes. L'autor de la part escultòrica i de la concepció del retaule és Pau Sunyer. Les pintures són d'autor desconegut, però segons l'especialista Francesc Miralpeix corresponen ja al segle XVIII i són obra d'un pintor influït molt directament per l'obra d'Antoni Viladomat (MIRALPEIX, 2019: 99). Estructuralment, el retaule es composa d'un pedestal, predel·la, tres andanes o cossos horitzontals més el cimal, i està dividit en cinc carrers o seccions verticals. El pedestal té al centre el frontal d'altar i als dos extrems hi ha dues portes que donen accés al darrera del retaule. Són decorades amb relleus de sant Zacaries (pare de Joan Baptista, a l'esquerra), i sant Joaquim (a la dreta). També hi ha dos medallons que tenen pintades unes inscripcions: 'Concluído en 1853' (es refereix al daurat o restauració del retaule) i 'Ex-Voto'. A la predel·la s'hi representen en alt-relleu quatre escenes força simples de la passió de Crist. D'esquerra a dreta: Jesús pregant a l'hort de Getsemaní, la Flagel·lació, la Coronació d'espines i Jesús camí del Calvari. A la primera andana hi veiem als extrems dues fornícules; la de l'esquerra conté una imatge moderna de sant Antoni Maria Claret. La presència d'aquest sant sallentí està justificada perquè va ser vicari de la parròquia durant gairebé dos anys. La fornícula de la dreta acull una imatge moderna de sant Antoni Abat. Als carrers dos i quatre hi ha teles pintades corresponents a sant Andreu i a un bisbe, possiblement Agustí d'Hipona. La part més interessant de tot el retaule és el sagrari-expositor que es troba a la part central. És una de les poques peces d'aquesta mena que s'ha conservat a la Catalunya central, de molt bona factura i molt ben conservada. Adopta l'estructura d'un templet hexagonal, completat a la part superior amb un frontó i una cúpula o cimbori, coronada amb una petita imatge de la Immaculada. A la segona andana hi trobem fornícules als extrems, amb imatges exemptes de la mateixa època del retaule; concretament de santa Llúcia i de santa Elisabet. Són de les poques escultures exemptes que s'han conservat de Pau Sunyer. Als carrers dos i quatre hi trobem novament teles pintades: el Baptisme de Jesús al riu Jordà i la Degollació de sant Joan Baptista. Al mig hi ha la fornícula central amb una imatge del titular, sant Joan Baptista. Prové de l'antic retaule major de l'església vella de Sant Joan d'Oló. A la tercera andana hi ha dues teles pintades, que representen la Mare de Déu Dolorosa (a l'esquerra) i sant Joan Evangelista (a la dreta). A la part central hi ha una creu sense imatge. El retaule és rematat per un cimal on hi ha una balustrada amb el Pare Etern.<\/p> ","codi_element":"08258-119","ubicacio":"Església parroquial de Sant Joan d'Oló, al sector sud-oest del terme municipal","historia":" Originàriament l'església de Sant Joan d'Oló, documentada des del segle XI, estava emplaçada sobre un turonet prop del mas Armenteres. A principis del segle XVII l'església havia quedat petita i es decidí construir-ne una de nova en un emplaçament més planer i accessible. La nova església es va beneir el 25 d'agost de 1639, i el 1643 s'hi traslladà el Santíssim Sagrament, de manera que va assumir ja totes les funcions parroquials. Un fet gairebé excepcional és que es tracta d'una de les poques esglésies que ha conservat tot el seu moblatge originari. Els retaules que s'hi conserven són un bon reflex de la puixança d'una parròquia rural de la Catalunya central al llarg dels segles XVII i XVIII. Concretament, hi trobem tres retaules de l'època del barroc. El de la Mare de Déu del Roser, reformat a la primera meitat del segle XVII, el retaule major, construït entre 1656 i 1665 per l'escultor manresà Pau Sunyer, i el de Sant Isidre, datat a mitjans de segle XVIII i d'autor desconegut. Aquest conjunt Il·lustra l'evolució de l'art barroc, des d'unes pintures de regust encara gòtic i renaixentista, fetes sobre fusta, fins a la darrera etapa de la retaulística del barroc. El retaule major de Sant Joan és el segon, cronològicament, dels tres retaules. Va ser concebut tenint en compte ja les mides més amples del nou temple, uns vint anys després que aquest fos beneït. No se'n coneix el contracte, però sabem, per diferents documents, que el 1660 el retaule ja es construïa, i que l'any 1664 encara es pagava. L'autor va ser Pau Sunyer, el mateix escultor que per aquestes dates treballava en el retaule major de Santa Maria d'Oló. Pau Sunyer era nascut a Barcelona i entorn de 1639 s'establí al Bages, primer a Sallent i després a Manresa, quan el 1655 fou admès a la Confraria de fusters d'aquesta ciutat. Ell és el fundador d'una important nissaga d'escultors manresans que va tenir com a principal representant el seu fill, Josep Sunyer. Pau va entrar primer al taller d'un altre escultor, el més reconegut en aquell moment a Manresa: Joan Grau. El seu fill, Francesc Grau, va ser també mestre de Pau. Més endavant, Pau Sunyer va tenir el seu propi taller al carrer del Pedregar. La seva obra va ser molt nombrosa, tant al Moianès com en poblacions més allunyades, però la que ens ha arribat és escassa. Només dues de les seves obres es poden contemplar senceres i in situ, i són precisament els dos retaules que es conserven al municipi de Santa Maria d'Oló. Pau Sunyer morí el 1694 a Manresa. Si bé no s'ha trobat el contracte en que s'encarregava aquest retaule major de Sant Joan d'Oló, sí que es coneix un document amb l'esborrany del projecte iconogràfic que havia de fer l'escultor Pau Sunyer, tot i que al final es va decidir col·locar pintures sobre tela en lloc de relleus en la segona i tercera andana. Les pintures conservades, però, són més tardanes: del segle XVIII. L'obra segueix com a model el retaule major de l'església del monestir de Sant Benet de Bages, executada pel que havia estat mestre de Pau Sunyer, Francesc Grau. L'estructura dels dos retaules és la mateixa, i també tenen moltes similituds en algunes de les teles pintades i altres detalls ornamentals. Segons l'especialista Francesc Miralpeix, les pintures són clarament del segle XVIII i s'hi van afegir posteriorment, tal vegada quan el 1852 el retaule es va restaurar. Són obra d'un pintor influït molt directament pels models del gran referent de la pintura catalana d'aquest moment: Antoni Viladomat. Durant la Guerra Civil de 1936 els veïns de la parròquia van evitar que es cremessin els retaules. Segons es diu, van encendre una foguera, amb la participació del mateix mossèn, i van fer creure als escamots revolucionaris que ja s'havia consumat la crema. D'altres, però, afirmen que els anticlericals van fer algunes destrosses, però només van cremar les figures dels sants.<\/p> ","coordenades":"41.8476000,2.0046500","utm_x":"417371","utm_y":"4633335","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85959-foto-08258-119-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85959-foto-08258-119-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-17 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"Pau Sunyer (escultura); autor de les pintures desconegut","observacions":"Propietat privada. Accés públic","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85960","titol":"Retaule de Sant Isidre de l'església parroquial de Sant Joan d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/retaule-de-sant-isidre-de-lesglesia-parroquial-de-sant-joan-dolo","bibliografia":" FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 208-210. GALOBART SOLER, Josep (1996). Els retaules barrocs de les esglésies del terme de Santa Maria d'Oló (1607-1781). Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 16, Manresa, p. 111-129.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Tractament contra tèrmits i restauració (1992)","descripcio":" Retaule dedicat a sant Isidre i emplaçat en una capella lateral de l'església parroquial de Sant Joan d'Oló. Es tracta d'un dels pocs retaules de l'època que s'ha conservat sencer i in situ, juntament amb altres que es troben al mateix municipi. És un retaule de petit format, que mesura 5 metres d'alçada per 3,50 d'ample. Correspon a la tercera (i última) etapa de la retaulística del barroc, caracteritzada per un concepte menys narratiu i més orientat a l'exaltació del motiu central, en aquest cas la figura de sant Isidre. L'autor del retaule és desconegut; tan sols coneixem l'autoria del daurador, Jaume Basil. Estructuralment, el retaule es composa d'un pedestal, predel·la, dues andanes o seccions horitzontals més cimal, i es divideix en tres carrers o seccions verticals. Les columnes són del tipus salomònic, amb capitells d'ordre mixt. A la part central del pedestal hi ha l'altar, de formes i regust italians. La predel·la, que és l'estreta franja situada a la part inferior, té diversos elements decoratius vegetals que omplen tot l'espai excepte la part central, que és el doble d'alta. Aquest detall trenca l'horitzontalitat de la composició i li dóna esveltesa i elegància. Dins d'un emmarcament el·líptic hi podem veure un relleu que representa una escena de la vida de sant Isidre; concretament, el miracle en què el sant, a petició del cavaller Joan de Vargas, va fer brollar aigua d'una roca. L'escena té una composició original i molt reeixida. A la primera andana hi ha tres fornícules. Contenen imatges modernes de sant Isidre (centre) i sant Josep (dreta).La de l'esquerra està buida. A la segona andana l'esquema és similar, amb fornícules que contenen imatges modernes de sant Joan Baptista (esquerra) i del Roser (dreta). La fornícula central és ocupada per una imatge de sant Sebastià, que és el sant patró d'Oló. Possiblement és del segle XVII; és a dir, anterior al retaule i la procedència és desconeguda. A la part superior del carrer central hi ha el cimal, amb una representació característica del Pare Etern.<\/p> ","codi_element":"08258-120","ubicacio":"Església parroquial de Sant Joan d'Oló, al sector sud-oest del terme municipal","historia":" Originàriament l'església de Sant Joan d'Oló, documentada des del segle XI, estava emplaçada sobre un turonet prop del mas Armenteres. A principis del segle XVII l'església havia quedat petita i es decidí construir-ne una de nova en un emplaçament més planer i accessible. La nova església es va beneir el 25 d'agost de 1639, i el 1643 s'hi traslladà el Santíssim Sagrament, de manera que va assumir ja totes les funcions parroquials. Un fet gairebé excepcional és que es tracta d'una de les poques esglésies que ha conservat tot el seu moblatge originari. Els retaules que s'hi conserven són un bon reflex de la puixança d'una parròquia rural de la Catalunya central al llarg dels segles XVII i XVIII. Concretament, hi trobem tres retaules de l'època del barroc. El de la Mare de Déu del Roser, reformat a la primera meitat del segle XVII, el retaule major, construït entre 1656 i 1665 per l'escultor manresà Pau Sunyer, i el de Sant Isidre, datat a mitjans de segle XVIII i d'autor desconegut. Aquest conjunt Il·lustra l'evolució de l'art barroc, des d'unes pintures de regust encara gòtic i renaixentista, fetes sobre fusta, fins a la darrera etapa de la retaulística del barroc. El retaule de Sant Isidre és el tercer, cronològicament, dels tres retaules. De la part escultòrica no en coneixem cap notícia documental, però per la seva tipologia es pot situar cap a mitjans del segle XVIII. És l'obra barroca més tardana que es conserva al terme d'Oló. Els únics documents que coneixem referits a aquest retaule són uns rebuts de l'any 1781 per la feina del daurador, que va ser Jaume Basil. Amb tota probabilitat formava part d'un llinatge de coneguts pintors i dauradors de Vic. El cost total del daurat va ascendir a 275 lliures. Durant la Guerra Civil de 1936 els veïns de la parròquia van evitar que es cremessin els retaules. Segons es diu, van encendre una foguera, amb la participació del mateix mossèn, i van fer creure als escamots revolucionaris que ja s'havia consumat la crema. D'altres, però, afirmen que els anticlericals van fer algunes destrosses, però només van cremar les figures dels sants.<\/p> ","coordenades":"41.8475200,2.0047400","utm_x":"417378","utm_y":"4633326","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85960-foto-08258-120-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"Jaume Basil (daurador); escultor desconegut","observacions":"Propietat privada. Accés públic","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85961","titol":"Pica baptismal de Sant Joan d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pica-baptismal-de-sant-joan-dolo","bibliografia":"","centuria":"XVII, XIX","notes_conservacio":"Li manquen dos porticons de la tapa de fusta","descripcio":" Pica baptismal de l'església parroquial de Sant Joan d'Oló, col·locada en una estança tancada que es troba entrant a la dreta del temple. Sobre un pedestal de guix de planta rectangular que s'estreny a la part de dalt hi ha un suport que envolta de la pica, i que té la particularitat d'estar fet amb fusta. Inclou una tapa superior de forma piramidal a la qual li manquen alguns porticons. A l'interior hi ha la pica pròpiament dita, de marbre, que disposa d'una segona tapa. A la part frontal de fusta s'hi pot llegir la data 1638. Curiosament, és un any abans que es beneís l'església, el 25 d'agost de 1639. I en el pedestal hi consta 1856.<\/p> ","codi_element":"08258-121","ubicacio":"Església parroquial de Sant Joan d'Oló, al sector sud-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8474500,2.0047500","utm_x":"417379","utm_y":"4633318","any":"1638","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85961-foto-08258-121-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Propietat privada. Accés públic","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85962","titol":"Els Plans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-plans-5","bibliografia":"FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 63, 72, 107. FIERRO, Xavier (2013). Avinyó. Torre dels Soldats, Memòria de l'excavació arqueològica realitzada l'any 2013, p. 18-26. PERARNAU, Jaume; LEN, Lluís (2004). La telegrafia òptica a Catalunya. Rafael Dalmau Editors, p. 114. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 21.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de grans dimensions, d'origen medieval, emplaçada en un extrem de l'altiplà del Serrat de les Tosqueres i prop del nucli de Sant Joan d'Oló. Consta d'un gran cos residencial de planta quadrada (de planta baixa més un pis i golfes) que té adossada a ponent la casa dels antics masovers i al nord un gran cobert. L'aspecte actual, que és el d'un gran casal força uniforme, el va adquirir al segle XIX, quan els Plans era la masia més important de la zona. Originàriament era més petita i ocupava la part central. Al segle XVII (entorn de 1684 segons una inscripció) es va ampliar cap a llevant i segurament també per la part posterior, i ja a la dinovena centúria es van bastir tres galeries laterals (a est, sud i oest) conformades per sèries d'arcs rebaixats. En aquest moment també es van obrir algunes portes per accedir a aquestes galeries, fetes amb una tècnica de pedra picada que ja és pròpia del segle XIX. Aquesta última reforma va canviar també la distribució interior de la casa, i la va dotar de l'actual façana principal, encarada a migdia. Actualment aquesta façana compta amb dos nivells d'arcades i un porxo a la planta baixa, però abans també hi havia arcades al nivell de les golfes. L'interior de la casa ha conservat molt bé la tipologia tradicional i una ambientació de caire pairalista que li va donar l'anterior propietària, Montserrat Maranges. La casa dels masovers és una edificació força més petita, de planta rectangular i de dues plantes. A finals del segle XX va ser objecte d'una reforma important quan es va anular el portal que tenia a migdia, les finestres es van modificar i les parets es van pintar de blanc, igual que les de la casa principal. Això acaba de conferir al conjunt un aspecte molt uniforme.","codi_element":"08258-122","ubicacio":"Al sector sud-oest del terme municipal","historia":"Aquest mas és d'origen medieval i la primera notícia que en coneixem és del 1394, quan en un llistat dels veïns que es reuniren per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló hi consta Pere Antic dels Plans; cal suposar que era el cap de casa d'aquest mas, que pertanyia a la parròquia de Sant Joan d'Oló. En el fogatge de 1515 hi consta el mas Plans, i en el de 1553 hi consta un tal Pere Pla. Es pot deduir, doncs, que la família Plans eren els propietaris de la masia almenys des del segle XIV. Al llarg dels segles següents el mas es va consolidar i la casa es va ampliar, sobretot al segle XVII. Probablement ja des d'antic, posseïa amplis terrenys, especialment cap al sud fins a la Casa Nova del Tonet, i com a peça separada tenia el mas de Torrecogussa. També havia posseït el Soler, fins que es va vendre el 1962. Al segle XIX els Plans es va convertir en el principal mas de la zona. Durant la segona guerra carlina o Guerra dels Matiners va tenir un paper destacat. El 1848 s'hi va construir una torre de la xarxa de telegrafia òptica. Era una torre quadrada que estava ubicada a l'angle SW de la casa. En esfondrar-se aquesta torre es va optar per construir-ne una de nova a Avinyó (Torre dels Soldats), amb una accessibilitat més bona i conservant les òptiques visuals amb les torres anterior i posterior (PERARNAU; LEN, 2004: 114). És probable que en el moment d'instal·lar-hi la torre el mas estigués abandonat o que hagués estat objecte d'algun assalt en el decurs de la guerra. Per defensar la posició es van obrir algunes espitlleres a les parets de l'edifici i es va construir un torricó a un dels angles per tal de transformar el mas en una casa forta (FIERRO, 2013: 19). Des de l'inici del segle XIX els Plans va impulsar el sorgiment de noves casetes en terres de la seva propietat prop de l'església parroquial de Sant Joan d'Oló, afavorint així la creació d'un nucli més o menys agrupat de masoveries que quedaven sota el seu domini. Són les cases de cal Fuster (del 1799, segons la inscripció d'una llinda), cal Po i ca l'Abellar. Per tot això la família Plans tenia una gran influència a la parròquia de Sant Joan d'Oló. El 1917 es van fer les obres d'una nova escola mitjançant subhasta pública. Segons la tradició oral, la família Plans n'haurien estat els principals promotors tot cedint els terrenys i el material, mentre que els masovers de la zona hi haurien contribuït posant-hi ma d'obra. A la masia es conserven els retrats en pintura d'un dels matrimonis Plans. És una bona representació de l'estatus social que va aconseguir aquesta família. Durant la Guerra Civil, el 1936 l'Ajuntament acordà la confiscació d'aquest i altres masos del municipi. En aquest segle la família Plans ja vivia fora, com a rendistes; tenien molts pisos a Cornellà i també una fàbrica de sabons, anomenada Sabons Elisenda. Tot i això, venien a la casa pairal tot sovint. A mitjans de segle XX el propietari era Francisco Plans, casat amb una dona de cognom Fígols. Van tenir diversos fills. L'hereu va ser Albert Plans Fígols, que continuava sovintejant els Plans. Una germana seva, M. Assumpta, pels volts de la dècada de 1970 es va casar amb Josep Llonch Arquer, pertanyent a una família de potentats industrials de Sabadell que s'havien establert a Sant Joan d'Oló; concretament a la casa llavors anomenada cal Llonch i actualment Armenteres de Dalt. Segons es diu, aquesta generació no va saber mantenir el patrimoni i tant els Llonch com els Plans van acabar arruïnats. Així, a causa dels deutes la masia dels Plans va passar a mans de la família Heredia, d'ètnia gitana. En aquesta època es devia ampliar el cobert posterior. El 1985 va comprar la finca Montserrat Maranges, casada amb Joan Ricart, de Sabadell. La va tenir força anys i la va ambientar al seu gust, que és tal com s'ha conservat; també va reformar la casa dels masovers, que llavors encara hi vivien. Montserrat va llegar la masia als seus nebots: Miquel i Jaume Maranges Arias.","coordenades":"41.8541500,2.0127500","utm_x":"418051","utm_y":"4634054","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85962-foto-08258-122-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85962-foto-08258-122-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 21 (Pla Especial Urbanístic 2011)Informació oral facilitada Jaume Maranges Arias, Pere Mas Casanovas i Conxita García (de ca la Mestra)Inscripció en una llinda de llevant: 1684","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85963","titol":"El Pardols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pardols","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 73, 109. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 43.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"Estructuralment bé, però presenta un manteniment precari","descripcio":"Masia de dimensions modestes emplaçada a l'extrem d'una plana, anomenada precisament Pla del Pardols. Consta d'un cos residencial de planta irregular (de planta baixa més un pis i golfes) amb un cobert aïllat al sud-oest. La casa presenta una estructura totalment atípica, fruit d'un procés de creixement complex i peculiar. Sembla que el nucli originari és el cos central cobert a un vent, però aviat es devia ampliar cap al sud, on hi trobem una eixida coberta i al costat una finestra amb decoració de tradició renaixentista, amb una llinda que té gravat un arc conopial i una roseta. D'altra banda, a l'angle nord-est i en la cota més alta s'hi pot veure un cos en forma de torre, amb tres pisos, que bé podria ser d'origen medieval, però també dels segles XVI-XVII. Aquesta torre mai ha format part de l'habitatge, ja que a la planta baixa hi van fer una tina i a la part superior un dipòsit d'aigua. Al segle XVIII la casa es va ampliar amb un nou cos al sud-oest construït en diferents fases, tal com indiquen les llindes de 1700 i 1790. Però es va deixar una separació respecte al cos més antic per on puja l'escala que dóna accés a la primera planta de la casa. Aquesta distribució sembla indicar que el nou habitatge era independent i tenia el seu accés per la façana de ponent. El resultat de tot plegat és una edificació amb diferents cossos i a diferents alçades que té la seva façana principal encarada al sud-est, amb un petit clos davanter. L'aparell constructiu dels murs reflecteix també aquesta diversitat, amb trams fets amb carreus ben escairats i altres més irregulars o que conserven restes d'arrebossat tradicional. A la façana de llevant diversos contraforts consoliden l'estructura de la casa. Interiorment, s'ha mantingut en bona mesura la tipologia tradicional, i al celler es conserven un parell de premses. Uns 50 m a ponent hi ha una bassa.","codi_element":"08258-123","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"Tot i que aquest mas no surti esmentat en documents medievals, almenys amb el nom de Pardols, no podem descartar que tingui aquest origen. La primera notícia que en coneixem és del fogatge de 1553, quan s'esmenta 'en Perdols'. Cal suposar que era el sobrenom del cap de casa o de la casa, que formava part de la parròquia de Santa Maria d'Oló. A aquesta època deu correspondre la part on es troba la finestra renaixentista. Pel que fa a la torre, ja hem expressat els nostres dubtes sobre si podria ser d'origen medieval (dels segles XIV-XV), o bé dels segles XVI-XVII, moment en què hi havia una forta incidència de les bandositats i molts masos es van fortificar. Cal dir que per aquest indret hi passava el camí del Pardols, que recorria l'altiplà al sud de la serra de Segalers. Al segle XVIII la casa s'amplià amb el cos de ponent, i probablement al segle XIX encara es van fer ampliacions o reformes a la part nord-oriental. En un llistat de cases rurals de 1930 el Pardols consta com a habitada. A la dècada de 1940 en un turonet que hi ha prop del mas es va construir un oratori dedicat a Sant Sebastià. El va fer Pepet Ollé Serarols, un paleta que durant la guerra s'havia passat al bàndol franquista i en acabar, en agraïment d'haver pogut tornar, va construir aquesta capelleta en terme d'aquesta masia d'on n'era fill. Ja a la segona meitat del segle XX el propietari era Joan Roca, que vivia a la casa de cal Vinyés, d'Avinyó. Aleshores als Pardols encara hi vivien masovers. Entorn de 2017 Roca la va vendre a l'actual propietari, de nacionalitat francesa.","coordenades":"41.8832200,2.0471500","utm_x":"420943","utm_y":"4637249","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85963-foto-08258-123-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85963-foto-08258-123-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 43 (Pla Especial Urbanístic 2011)L'edifici presenta les següents inscripcions: En una llinda del cos de ponent: 1790En una llinda de la façana sud-est: 1700En alguns llocs el nom del mas s'escriu 'Perdols'Informació oral facilitada per Josep Sala Vilar, de l'Auberch","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85964","titol":"Oratori de Sant Sebastià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oratori-de-sant-sebastia","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Oratori construït en un punt alt del turó conegut com a Serrat de Sant Sebastià, uns 100 metres al nord-oest de la masia dels Perdols. Consisteix en un edicle en forma de torre quadrada, amb dues cornises de maons que el divideixen en dos cossos més un coronament format per quatre frontons, un per cada cara. Al costat davanter té una grada amb tres graons i, al cos central, una fornícula que acull una imatge moderna de sant Sebastià i que està protegida per una portella de vidre. Les parets de l'oratori són enguixades i a la part superior té una creu. Segons font orals, aquesta capelleta va ser construïda a mitjans de segle XX.","codi_element":"08258-124","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"Aquest oratori dedicat a sant Sebastià es va construir a la dècada de 1940, prop de la masia del Perdols. La va fer Pepet Ollé Serarols, un paleta que durant la guerra s'havia passat al bàndol franquista i en acabar, en agraïment d'haver pogut tornar, va construir aquesta capelleta en terme d'aquesta masia d'on n'era fill.","coordenades":"41.8830700,2.0460200","utm_x":"420849","utm_y":"4637234","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85964-foto-08258-124-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85964-foto-08258-124-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85965","titol":"La Manola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-manola-0","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 107. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 22.","centuria":"XIV-XIX","notes_conservacio":"En ruïna. Esquerda al mur de migdia que amenaça esfondrar-se","descripcio":"Masia de dimensions modestes, d'origen medieval i actualment en ruïnes. Està emplaçada en un coster vora el torrent de Cal Cases. Se'n conserven els murs perimetrals fins a l'alçada aproximadament de la coberta, que conformen una planta rectangular (amb planta baixa més un pis) compartimentada en dos espais interiors. Al costat de llevant la casa té adossat un cos amb dues tines cilíndriques. Es tracta d'una edificació d'aparença arcaica i de tipologia medieval, que pràcticament no ha evolucionat amb afegitons moderns. Els murs són fets amb un aparell de bona qualitat, amb carreus petits ben disposats en filades. No està clar si tota la construcció va ser aixecada en una sola fase o bé l'estança de llevant podria ser més antiga. En aquesta part llevantina és on trobem una obra més compacta, amb un aparellat molt regular i en un punt s'hi insinua una filada d'opus spicatum. Probablement per tot això s'ha conservat més sencera, mentre que la cambra de ponent té alguns murs esfondrats, en especial el de migdia, on previsiblement hi hauria el portal d'entrada. Exteriorment, la casa té algunes finestres de petit tamany, la majoria amb llindes de fusta i brancals de pedra, però alguna és tota de pedra. Tots aquests elements ens fan plantejar la possibilitat que en època medieval la Manola hagués estat una casa forta en forma de torre.","codi_element":"08258-125","ubicacio":"Sector sud-est del terme municipal","historia":"Aquest mas és molt probablement d'origen medieval. Les primeres notícies que coneixem del topònim Manola són de 1394, quan en un llistat dels veïns que es reuniren per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló hi consta Bernat sa Manola, de la parròquia de Sant Joan d'Oló. El problema és que en aquesta zona hi ha dos masos amb aquest mateix topònim: la Manola i cal Manola. Aquest últim es troba una mica més a ponent, en el serrat anomenat precisament de la Manola, però per pocs metres ja es situa en terme municipal d'Avinyó. Cal Manola és un mas molt interessant i amb unes característiques que el fan peculiar: la seva tipologia constructiva és atípica, ja que els seus murs estan fets en bona part amb pedra seca i adopten una planta inusualment allargassada. A més, està envoltat per unes oliveres centenàries que donen a entendre que aquest conreu constituïa el seu modus vivendi principal, en lloc del cereal o la vinya. Així doncs, no podem establir amb tota seguretat si aquest Bernat sa Manola cal assignar-lo a un o altre mas. El que podem deduir és que ambdues cases devien ser habitades per diferents branques d'una mateixa família, una família amb el cognom o sobrenom de Manola, el qual, tot i que pugui semblar estrany a la tradició autòctona, ja està documentat al segle XIV. També podem suggerir que, per les seves tipologies constructives, ambdues cases són molt antigues. Cal Manola és un mas de característiques arcaiques, però la Manola respon a una tipologia més clarament medieval i, per la seva forma compacta, fins i tot podia haver estat originàriament una torre a l'estil d'una domus o casa forta. Poca informació més tenim al respecte. En els fogatges de 1515 i 1553 ja no hi apareix el topònim ni el cognom Manola. La construcció primitiva de la Manola gairebé no va evolucionar. Al segle XIX encara estava habitada, com ho demostra l'existència de les tines amb cairons pròpies d'aquest moment. Ja al segle XX, en un mapa de l'Institut Geogràfic i Estadístic de 1920 encara hi apareix amb el mateix nom de la Manola, i l'altre mas hi consta com a can Manola. Però en canvi en altres llistats cap d'aquestes cases no hi apareixen. En aquesta època devia tractar-se d'una casa molt modesta o que feia temps que ja estava deshabitada.","coordenades":"41.8420800,2.0221300","utm_x":"418815","utm_y":"4632705","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85965-foto-08258-125-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85965-foto-08258-125-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 22 (Pla Especial Urbanístic 2011)","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85966","titol":"Capelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capelles-0","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 108, 110. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 44.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":"Casa de pagès de dimensions mitjanes, actualment en ruïna, que està emplaçada en un contrafort septentrional de l'altiplà per on passa el camí de l'Estany. Just davant seu hi ha l'anomenat cingle de Capelles. Se'n conserven els murs fins a una alçada desigual, en el sector més al nord gairebé fins a la coberta. Configuren una edificació de planta quadrada (de planta baixa més un pis i golfes), que està compartimentada interiorment en quatre grans estances. A migdia, que és on hi devia haver el portal, la casa es troba més esfondrada. En aquest sector devia tenir alguns coberts adossats a un petit barri. La casa ha conservat la tipologia tradicional i gairebé no ha sofert afegitons moderns, tan sols unes mínimes reformes interiors fetes amb totxo modern. Els murs són de maçoneria, a pedra vista, i no s'hi veuen gaires finestres. Les que s'han conservat són amb llinda de fusta.","codi_element":"08258-126","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"Capelles no apareix en els fogatges antics del terme, per això el més probable és que sigui una construcció de finals del segle XVIII o començaments del XX, motivada per l'expansió de a vinya. Era una masoveria del mas veí de Rodoreda. No sembla que la casa hagi tingut gaires ampliacions. En un llistat de cases rurals de 1930 consta que Capelles estava deshabitada, però fins la dècada de 1940 sembla que hi va viure gent. Més endavant va quedar ja abandonada i en procés de ruïna.","coordenades":"41.8726400,2.0485200","utm_x":"421043","utm_y":"4636073","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85966-foto-08258-126-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85966-foto-08258-126-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 44 (Pla Especial Urbanístic 2011)Informació oral facilitada per M. Dolors Busoms Bota, de Rodoreda","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85967","titol":"Rosselles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rosselles","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 108. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 42.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de pagès de dimensions mitjanes, emplaçada en un planell prop de la carretera que va a Sant Joan d'Oló. Consta d'un cos residencial de planta irregular (de planta baixa més un pis). La casa, que es troba mig enclotada al costat d'un marge lateral, ha conservat exteriorment la tipologia tradicional. La façana principal, encarada a migdia, ha quedat gairebé tapada per coberts adossats als laterals, que formen un petit barri davanter. Té un portal amb llinda de fusta i dues finestres, una emmarcada parcialment amb maó i l'altre amb pedra picada. A la façana posterior s'observen altres finestres, de distribució irregular. Els murs són de maçoneria i conserven un semi-arrebossat tradicional.","codi_element":"08258-127","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"No coneixem notícies antigues d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XIX. En una llista de cases rurals de 1930 consta que estava habitada.","coordenades":"41.8689100,2.0458000","utm_x":"420813","utm_y":"4635662","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85967-foto-08258-127-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85967-foto-08258-127-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 42 (Pla Especial Urbanístic 2011)","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85968","titol":"El Joncar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-joncar","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 73, 108, 110. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 40.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de pagès que està documentada al segle XVI però que al XIX va ser remodelada gairebé per complet. Està emplaçada vora la carretera que va cap a Sant Joan d'Oló, enmig d'una forta pujada. Consta d'un cos residencial de planta quadrada (de planta baixa més dos pisos) amb un petit cos adossat a l'angle nord (probablement una tina) i una zona de coberts als sud-oest. La casa presenta una estructura molt regular, fruit de la reconstrucció esmentada. Al sector de llevant i en el cos adossat, que té una finestra emmarcada amb llinda i brancals de pedra, és on es conserva part d'obra que podria correspondre al mas antic. La façana principal, encarada vers el sud-est, té porta i tres finestres a cada pis, amb un garatge a la planta baixa, però totes les obertures semblen remodelades modernament. La façana posterior, al nord-oest, conserva millor la tipologia característica del segle XIX, amb dos eixos d'obertures que estan emmarcades amb maó. Els murs són de maçoneria, a pedra vista.","codi_element":"08258-128","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"Aquesta casa apareix esmentada en el fogatge de 1553, on es diu 'Berenguer Pla està al Juncàs'. Per tant, s'entén que la casa es deia el Joncàs o Joncar, i estava habitada per un tal Berenguer Pla. A jutjar per l'edificació actual, aquest mas originari sembla que va ser remodelat i reconstruït gairebé de nou a la segona meitat del segle XIX o començament del XX. En una llista de cases rurals de 1930 consta que 'el Juncà' estava habitada. L'any 1989 estava deshabitada.","coordenades":"41.8678100,2.0403900","utm_x":"420363","utm_y":"4635545","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85968-foto-08258-128-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85968-foto-08258-128-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 40 (Pla Especial Urbanístic 2011)","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85969","titol":"La Deu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-deu","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 108, 110. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 39.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de pagès de dimensions modestes que està emplaçada en un petit replà prop de la carretera que va cap a Sant Joan d'Oló. Conserva només parcialment la tipologia constructiva tradicional, ja que ha estat ampliada i força remodelada. Consta d'un cos residencial més antic de planta quadrada (amb planta semisoterrani, més planta baixa i golfes), al qual s'hi ha adossat un cos davanter, al sud, amb coberta a diferents nivells i que actualment constitueix la façana principal de la casa. Aquest afegit sembla una obra força recent, del segle XX, i queda en bona part cobert per l'heura. El cos antic conserva els murs de maçoneria, a pedra vista, però les obertures han estat refetes amb totxo modern i formigó.","codi_element":"08258-129","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"No coneixem notícies antigues d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del final del segle XVIII o del XIX. Ja al segle XX, en una llista de cases rurals de 1930 consta que La Deu estava habitada; i el 1989 també ho estava.","coordenades":"41.8685900,2.0394900","utm_x":"420289","utm_y":"4635632","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85969-foto-08258-129-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85969-foto-08258-129-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 39 (Pla Especial Urbanístic 2011)","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85970","titol":"Armenteres de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/armenteres-de-dalt","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 108. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 17.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa rural reconstruïda pràcticament de nou pels volts de 1954 sobre una anterior i modesta casa de pagès. Forma part del nucli dispers que es troba al voltant de l'església parroquial de Sant Joan d'Oló. Consta d'un cos residencial de planta més o menys rectangular (de planta baixa més dos pisos i golfes) i té pràcticament a tocar la casa més petita anomenada Torre d'Armenteres, que inicialment eren els seus coberts i més endavant s'adaptà com a caseta auxiliar on s'allotjava el servei. Armenteres de Dalt és una edificació refeta gairebé de nova planta i concebuda com a segona residència d'una família d'alt nivell social. Les estructures són fetes amb formigó, però estilísticament la casa pren com a model les construccions rurals populars, i ho fa d'una manera gens ostentosa. L'entrada habitual és a la façana nord i dóna directament al primer pis. Hi veiem diferents finestres de punt rodó que evoquen les d'una masia tradicional, igual com les que trobem a la façana sud. La façana del sud-oest presenta diferents tipologies d'obertures, totes perfectament alineades en cadascun dels tres nivells, mentre que la façana de llevant és més regular. Els murs són de maçoneria, a pedra vista, i gairebé totes les finestres són emmarcades amb maó.","codi_element":"08258-130","ubicacio":"Al nucli de Sant Joan d'Oló, al sector sud-oest del terme municipal","historia":"Originàriament aquesta casa es deia cal Feliu i devia ser una de les casetes que van sorgir al segle XIX a l'entorn de l'església de Sant Joan d'Oló. En aquest cas no era una masoveria dels Plans, com la resta, sinó del mas Armenteres. En un llistat de cases rurals de 1930 cal Feliu consta com a habitada, però a mitjans de segle XX ja es trobava pràcticament en ruïnes. En aquests anys (entorn de 1952) van desembarcar a Sant Joan d'Oló la família Llonch. Eren uns rics industrial de Sabadell, del sector de la llana, i s'hi van estar més de quatre dècades, en les quals van deixar una forta empremta en la memòria popular. Al principi venien per fer acampada a la zona, ja que eren afeccionats a l'excursionisme i a l'esquí. Van fer amistat amb el mossèn i aquest els va convidar a establir-se a la Rectoria, on van adequar tot d'habitacions a les golfes. Aquí s'hi van estar uns dos anys, venint els caps de setmana. Pels volts de 1954 van comprar la finca d'Armenteres i van reconstruir pràcticament de nou la casa de cal Feliu, que va passar a ser coneguda com a cal Llonch. A la part de baix hi havia la pallissa o uns coberts (actualment la Torre d'Armenteres) que es va destinar a allotjament del servei. La família Llonch portava un alt tren de vida que contrastava amb l'ambient rural de Sant Joan d'Oló. Venien amb cotxes conduïts per xofers i acompanyats d'un gran nombre de servents. Teresa Moratonas (de la masia de la Canal) els va fer de minyona durant força anys. Són recordats per les seves aficions, com ara muntar a cavall, i sobretot perquè organitzaven uns banquets multitudinaris en els quals hi assistien representants de l'alta societat i la flor i nata de Sabadell, incloent-hi alcaldes, bisbes i oficials de la Guàrdia Civil. A Sabadell els Llonch vivien en una gran mansió. Joan Llonch, casat amb Rosa Arquer Costajussà, estava al capdavant de l'empresa. El matrimoni va tenir sis fills, tots mascles: Josep, Joaquim, Joan, Jordi, Ramon i Francesc. L'hereu, Josep Llonch Arquer, pels volts de la dècada de 1970 es va casar amb M. Assumpta Plans Fígols, filla dels propietaris del mas hegemònic de la parròquia: els Plans. A la jove parella els van muntar una moderna granja de vedells prop de la zona perquè fos la seva font de subsistència, però la granja va durar pocs anys. Segons es diu, aquesta generació no va saber mantenir el patrimoni, i tant els Llonch com els Plans van acabar arruïnats. Efectivament, en els anys següents l'imperi industrial dels Llonch va entrar progressivament en declivi, afectat per seriosos problemes judicials. Entorn de 1985 els Llonch van marxar de Sant Joan d'Oló i alguns d'ells es van establir a Navarcles. Aleshores els propietaris eren Joan Llonch Arquer i Ramon Arquer (un tiet), que van vendre les dues cases a tres germans de cognom Sala. Més tard, Armenteres de Dalt va quedar per Ramon Sala, i la Torre d'Armenteres per Joan Sala, que encara en són els propietaris.","coordenades":"41.8465600,2.0045700","utm_x":"417363","utm_y":"4633219","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85970-foto-08258-130-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85970-foto-08258-130-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 17 (Pla Especial Urbanístic 2011)Altres denominacions: cal Feliu i cal LlonchInformació oral facilitada per Joan i Ramon Sala i Teresa Moratonas.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85971","titol":"Torre d'Armenteres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-darmenteres","bibliografia":"SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 14.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa rural que en un principi era una pallissa o coberts de la casa veïna i que va ser refeta en bona part pels volts de 1954 de la mà d'una família de potentats que van convertir-la en la caseta on s'allotjava el seu servei. Forma part del nucli dispers que es troba al voltant de l'església parroquial de Sant Joan d'Oló. Ja a finals de segle XX va ser allargada cap al nord i sobrealçada pels actuals propietaris. La casa consta d'un cos residencial de planta rectangular (de planta baixa més un pis i golfes). La façana principal, encarada al sud-oest, presenta actualment, fruit d'aquesta última remodelació, tres eixos d'obertures. Les més antigues són emmarcades amb maó. Els murs són de maçoneria, a pedra vista.","codi_element":"08258-131","ubicacio":"Al nucli de Sant Joan d'Oló, al sector sud-oest del terme municipal","historia":"Originàriament aquesta era la pallisa de la casa del costat, que es deia cal Feliu i devia ser una de les casetes que van sorgir al segle XIX a l'entorn de l'església de Sant Joan d'Oló. En aquest cas no era una masoveria dels Plans, com la resta, sinó del mas Armenteres. En un llistat de cases rurals de 1930 cal Feliu consta com a habitada, però a mitjans de segle XX ja es trobava pràcticament en ruïnes. En aquests anys (entorn de 1952) van desembarcar a Sant Joan d'Oló la família Llonch. Eren uns rics industrial de Sabadell, del sector de la llana, i s'hi van estar més de quatre dècades, en les quals van deixar una forta empremta en la memòria popular. Al principi venien per fer acampada a la zona, ja que eren afeccionats a l'excursionisme i a l'esquí. Van fer amistat amb el mossèn i aquest els va convidar a establir-se a la Rectoria, on van adequar tot d'habitacions a les golfes. Aquí s'hi van estar uns dos anys, venint els caps de setmana. Pels volts de 1954 van comprar la finca d'Armenteres i van reconstruir pràcticament de nou la casa de cal Feliu, que va passar a ser coneguda com a cal Llonch. A la part de baix hi havia la pallissa o uns coberts (actualment la Torre d'Armenteres) que es va destinar a allotjament del servei. La família Llonch portava un alt tren de vida que contrastava amb l'ambient rural de Sant Joan d'Oló. Venien amb cotxes conduïts per xofers i acompanyats d'un gran nombre de servents. Teresa Moratonas (de la masia de la Canal) els va fer de minyona durant força anys. Són recordats per les seves aficions, com ara muntar a cavall, i sobretot perquè organitzaven uns banquets multitudinaris en els quals hi assistien representants de l'alta societat i la flor i nata de Sabadell, incloent-hi alcaldes, bisbes i oficials de la Guàrdia Civil. A Sabadell els Llonch vivien en una gran mansió. Joan Llonch, casat amb Rosa Arquer Costajussà, estava al capdavant de l'empresa. El matrimoni va tenir sis fills, tots mascles: Josep, Joaquim, Joan, Jordi, Ramon i Francesc. L'hereu, Josep Llonch Arquer, pels volts de la dècada de 1970 es va casar amb M. Assumpta Plans Fígols, filla dels propietaris del mas hegemònic de la parròquia: els Plans. A la jove parella els van muntar una moderna granja de vedells prop de la zona perquè fos la seva font de subsistència, però la granja va durar pocs anys. Segons es diu, aquesta generació no va saber mantenir el patrimoni, i tant els Llonch com els Plans van acabar arruïnats. Efectivament, en els anys següents l'imperi industrial dels Llonch va entrar progressivament en declivi, afectat per seriosos problemes judicials. Entorn de 1985 els Llonch van marxar de Sant Joan d'Oló i alguns d'ells es van establir a Navarcles. Aleshores els propietaris eren Joan Llonch Arquer i Ramon Arquer (un tiet), que van vendre les dues cases a tres germans de cognom Sala. Més tard, Armenteres de Dalt va quedar per Ramon Sala, i la Torre d'Armenteres per Joan Sala, que encara en són els propietaris.","coordenades":"41.8465400,2.0044200","utm_x":"417350","utm_y":"4633217","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85971-foto-08258-131-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 14 (Pla Especial Urbanístic 2011)Informació oral facilitada per Joan i Ramon Sala i Teresa Moratonas.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85972","titol":"Frontal d'altar de Sant Joan d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/frontal-daltar-de-sant-joan-dolo","bibliografia":" GALOBART SOLER, Josep (1996). Els retaules barrocs de les esglésies del terme de Santa Maria d'Oló (1607-1781). Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 16, Manresa, p. 106.<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Pintura no restaurada, força gastada","descripcio":" A la part de l'altar del retaule major de l'església parroquial de Sant Joan d'Oló es conserva un curiós frontal d'altar; concretament, un frontal funerari. És una pintura sobre tela que constitueix una peça força rara. A l'anvers té un motiu decoratiu força simple i de poca qualitat i, en el seu revers, la pintura d'un esquelet dins una urna, representant la mort. S'utilitzava el dia de difunts, dos de novembre, i també en misses de defuncions. En separar-se la mesa de l'altar, després del concili Vaticà II, es posà aquest frontal adossat al seu darrera, a sota l'expositor o manifestador. Segons Josep SOLER (1996: 106) una peça semblant s'ha conservat a l'església parroquial d'Angostrina, a la Cerdanya francesa.<\/p> ","codi_element":"08258-132","ubicacio":"Església parroquial de Sant Joan d'Oló, al retaule major","historia":"","coordenades":"41.8475800,2.0047300","utm_x":"417377","utm_y":"4633332","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85972-foto-08258-132-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Propietat privada. Accés públic","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85973","titol":"Miracle del Pare Claret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/miracle-del-pare-claret","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Tradició poc coneguda","descripcio":"Miracle atribuït a sant Antoni Maria Claret, que va ser rector de la parròquia de Sant Joan d'Oló entre maig de 1842 i febrer de 1843. Segons Lluís Bacardit, estudiós sallentí de la figura del Pare Claret, durant aquest període es diu que en una ocasió va ser reclamat perquè anés a donar l'extremunció a un moribund que es trobava a la masia de Moratones. Quan van arribar a la parròquia per avisar-lo el mossèn va dir que ja n'havia tornat, i el malalt s'hauria curat.","codi_element":"08258-133","ubicacio":"Parròquia de Sant Joan d'Oló, al sector sud-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8586900,2.0261800","utm_x":"419172","utm_y":"4634545","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85973-foto-08258-133-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85973-foto-08258-133-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85974","titol":"Panet de la Festa Major de Sant Joan d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/panet-de-la-festa-major-de-sant-joan-dolo","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Tradició es desús","descripcio":"Durant molts anys a Sant Joan d'Oló era costum per la festa major fer un repartiment de panets després de la missa. Molta gent guardava tot l'any el panet perquè estava beneït i portava benastrugança. Durant els anys d'escassedat de la postguerra venien gent de força lluny per poder menjar el panet. La festa del panet o del panellet està arrelada en molts territoris de Catalunya, especialment al sud-est del Bages. Originàriament estava relacionada amb la protecció dels camps per la primavera, especialment per Sant Marc, quan el blat comença a créixer, i era també un gest de solidaritat cap als més pobres. En el cas de Sant Joan d'Oló aquest costum es va instaurar amb motiu d'una deixa testamentària d'un pastor de la masia del Solà de Sant Esteve, possiblement al segle XIX. Era un pastor de les muntanyes que havia fet estalvis. La tradició del panet es va mantenir fins els volts de 1950.","codi_element":"08258-134","ubicacio":"Església parroquial de Sant Joan d'Oló, al sector sud-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8473800,2.0046700","utm_x":"417372","utm_y":"4633310","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85974-foto-08258-134-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Elvira Sors Vilaseca i Teresa Moratonas","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85975","titol":"Grassetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/grassetes","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 56, 63, 73, 107, 108, 109. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 48. Web Amagats: a sobreviure: https:\/\/sites.google.com\/site\/historiesdelaguerracivil\/grassetes","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, que està emplaçada a la vora d'un estret altiplà que es coneix com a Pla de Grassetes. Consta d'un cos residencial que és format per una part central més antiga (amb coberta a dues vessants) que té cossos adossats als dos laterals, amb cobertes a una sola vessant. La casa disposa de planta baixa més un pis i golfes. Tots els murs actualment són arrebossats amb ciment, cosa que dificulta l'observació de les diferents fases de creixement de l'edifici. Tot i això, es pot deduir que el nucli originari era aquest cos central, que al final del segle XVII (segons una inscripció) s'amplià cap al sud-oest i, probablement ja al segle XIX, s'amplià amb un altre cos cap a la banda oposada, al nord-est i segurament també a ponent. La façana principal, encarada vers el sud-est, presenta un aspecte força irregular i ha estat modificada. Té un portal rectangular i diverses obertures al primer pis. Antigament devien ser amb llindes i brancals de pedra, però ara estan tapades amb ciment i la majoria s'han transformat en balcons. En aquesta façana també hi veiem dos contraforts que sostenen la casa, ja que el terreny fa un lleuger pendent cap aquest costat. A la façana del sud-oest hi ha una galeria oberta i el balcó del costat (que abans era finestra) és l'única que s'ha deixat a pedra vista, ja que conserva una inscripció.","codi_element":"08258-135","ubicacio":"Al sector central del terme municipal","historia":"Aquest mas és d'origen medieval i la primera referència que en coneixem és de 1311, amb motiu d'una venda que va fer Elisenda (vídua de Guilabert de Centelles i mare d'un altre Guilabert de Centelles) a Bernat d'Oló i al seu fill Pere. La venda era sobre unes terres i drets que cada any havia de rebre el graner del castell d'Oló, entre d'altres sobre el mas Grasset (PLADEVALL, 1991: 56). Una mica més tard, el 1394, en un llistat dels veïns que es reuniren per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló hi consta Joan de Grasetes; cal suposar que era el cap de casa en aquest moment. En el fogatge de 1515 hi apareix 'la casa d'en Grassetes', que formava part de la parròquia de Santa Maria d'Oló, i en el fogatge de 1553 hi consta Pere Graçetes. De tot això se'n pot deduir que, almenys des del segle XIV, els habitants del mas eren la família Grassetes, i que sobre aquest mas hi tenien drets famílies feudals de la zona, com els senyors d'Oló. En els segles següents no en coneixem gaires més notícies concretes, però hem de suposar que el mas va continuar habitat i es va consolidar. Segons la inscripció conservada, el 1696 la casa es va ampliar cap al sud-oest, i probablement ja al XIX s'hauria ampliat novament. Ja al segle XX, en una llista de cases rurals de 1930 consta que Grassetes no estava habitada. Els propietaris vivien fora i la casa estava habitada per masovers. Quan va esclatar la Guerra Civil, el 1936, els masovers eren la família Vilageliu. Durant els tres anys que va durar la guerra prop de la casa hi va estar amagat en un forat sota terra Pau Farré, marit d'una de les filles. Els últims masovers, a la segona meitat del segle XX, van ser la família Ferrer o Farré. Actualment la casa està dividida al seu interior en dos pisos que són de lloguer.","coordenades":"41.8857000,2.0626600","utm_x":"422233","utm_y":"4637510","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85975-foto-08258-135-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85975-foto-08258-135-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 48 (Pla Especial Urbanístic 2011)Inscripció en una llinda de la façana sud-oest: 1696 junt al símbol de Jesucrist","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85976","titol":"Vilanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vilanova-3","bibliografia":" BELLPUIG, Josep (1982-2007). Escrits sobre Sant Feliuet de Terrassola (treball inèdit), p. 38. BENET, Albert; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Sant Jaume de Vilanova', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 393-395. DOMÈNECH, J (1934). 'Sant Jaume de Vilanova del Pla', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 465, Barcelona, p. 68-70. FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p 73, 107, 192, 197-198. GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 472. OLAÑETA MOLINA, Juan Antonio (2014). 'Iglesia de Sant Jaume de Vilanova', 'Iglesia de Pere de Vilanova', Enciclopedia del Románico en Barcelona (vol. II). Fundación Santa Maria La Real; Centro de Estudios del Románico, Palencia, p. 1071-1074. PLADEVALL, Antoni (1971). 'Capelles i Santuaris del bisbat De Vic. Sant Jaume de Vilanova', Hoja Diocesana, núm. 3152, Vic 12 de setembre de 1971. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 66. VIGUÉ, Jordi (1975). Les esglésies romàniques catalanes de planta circular i triangular, Artestudi Edicions, Barcelona, p. 165-186.<\/p> ","centuria":"XI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia de dimensions força grans, d'origen medieval, que està emplaçada juntament amb l'església romànica de Sant Jaume de Vilanova en un petit altiplà anomenat avui Pla del Vent. El conjunt és força ampli i consta d'un cos residencial de planta irregular (de planta baixa és un pis i golfes) que té adossats cossos diversos cap al nord-est (un dels quals comunica amb l'església, de planta circular) més un conjunt de pallissa i coberts a ponent i altres coberts al sud. El nucli originari de la casa era en aquest primer cos, que primitivament era més baix (es pot apreciar perfectament la marca de l'antiga teulada a dues vessants) i també més estret. L'any 1798 (segons una inscripció) la casa es va sobrealçar amb el pis de les golfes. No està clar si es va eixamplar també cap a la dreta o bé aquesta part és posterior. Probablement també en aquest segle XVIII la casa es va allargar cap a llevant, de manera que va quedar adossada a l'església. Al nord-est hi ha un cos molt llarg, que compta amb una àmplia terrassa, que és una construcció ja del segle XIX o començament del XX. La façana principal de la casa, orientada vers ponent, presenta una distribució no gaire regular, fruit d'aquestes ampliacions. Té un portal rematat amb arc escarser adovellat i finestres de diferent tipologia. Majoritàriament són amb llindes i brancals de pedra, incloent-hi una llinda on s'insinua un arc conopial, característic del segle XVI. A l'angle sud-est la casa té una galeria amb tres arcs rebaixats de maó que, tal com hem dit, sembla ja força tardana. Tots els murs són a pedra vista, i el parament de les parts més antigues és fet amb carreus més o menys escairats i disposats en filades.<\/p> ","codi_element":"08258-136","ubicacio":"Sector nord-est del terme municipal","historia":" El lloc de Vilanova, dins del terme del castell d'Oló i de la parròquia de Santa Maria d'Oló, apareix documentat l'any 1093. Les primeres notícies són de l'església de Sant Jaume de Vilanova, que és una construcció romànica de finals del segle XI o principis del XII. L'any 1175 s'esmenta en el testament d'Arnau d'Oló, pertanyent a la família dels senyors del castell d'Oló. També hi ha altres referències, sobretot deixes de la Cúria Fumada de Vic, entre 1243 i 1372. Després sembla que devia quedar fora de culte. Cal dir que dins l'heretat del mas Vilanova hi havia una altra església: Sant Pere de Vilanova. Apareix documentada el 1063, i novament el 1206 juntament amb Sant Jaume, i al segle XIV se'n perd el rastre. Des d'aleshores devia quedar abandonada. Les restes d'aquesta església van ser identificades entorn de 1990, quan es preparava el llibre 'Oló, un poble, una història', i més o menys la notícia es recull en aquesta publicació (PLADEVALL, 1991: 197) i en la Catalunya Romànica (BENET i altres, 1984: 394). Actualment es pot confirmar plenament la seva existència. Segons la gent de la zona, el lloc on es troben les ruïnes es coneixia com el Serrat o el Turó de Sant Pere. Pel que fa al mas, en coneixem les primeres notícies al segle XIV, tot i que devia ser força anterior. En un llistat dels veïns que es reuniren per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló el 1394 hi consta Pere de Vilanova; cal suposar que era el cap de casa en aquest moment. Més tard, en el fogatge de 1553 hi consta Pere Puig Vilanova, de la parròquia de Santa Maria d'Oló. Podria tractar-se d'un pubill de cognom Puig que havia entrat recentment al mas. Tal com hem dit, al segle XVIII (tal vegada entorn de 1798) el mas s'engrandí notablement i va quedar adossat a l'església. Tal com ens informa la inscripció de la llinda, el 1798 la família Vilanova continuava al front del mas, i llavors l'hereu era Jaume Vilanova. Al segle XIX la masia va continuar creixent. En una revisió dels límits parroquials que es va fer en aquesta època el mas i l'església (que llavors estava sense culte) van passar de la parròquia de Santa Maria d'Oló a la de Sant Feliu de Terrassola. Ja al segle XX, el 1931 Jaume Peyrí, catedràtic de la facultat de medicina, va adquirir el mas Vilanova i va restaurar la capella de Sant Jaume, que havia estat destinada a cort de porcs. La restauració fou encarregada al prestigiós arquitecte i arqueòleg Josep Puig i Cadafalch, que també va dissenyar la torre residencial que es troba uns 300 metres al sud. El 1933 la capella fou oberta novament al culte i se'n celebrà un hipotètic mil·lenari, ja que hom suposava que s'havia construït l'any 1033, tal com ha quedat inscrit en una llosa. A la mort del doctor Peyrí la propietat passà a Manel Font, un ric industrial cotonaire que estava casat amb Roser Gorina i, per tant, era el gendre de Joan Gorina, el ric propietari de Rocabruna. Posteriorment, Vilanova fou propietat de Manuel de Sanllehí. En aquesta època l'heretat era molt més gran, i incloïa la Rovirassa, la Benfeta i la Torre de Vilanova. Després de la mort de Sanllehí els seus hereus van segregar la propietat per vendre-la en quatre peces separades el 1999. Pel que fa a l'església, des del 1936 es trobava fora de culte, però l'any 1971 fou objecte d'una neteja i ara torna a tenir culte. Al mas Vilanova s'hi va celebrar el 1973 per primera vegada la festa ara coneguda com la Diada del Soler, que inicialment era una trobada de pares i nens del Moviment Júnior i amb el temps ha esdevingut oberta a tothom. Es feia una arrossada i una missa de camp a l'església de Sant Jaume. El 1979 la trobada es va traslladar a la masia del Soler.<\/p> ","coordenades":"41.8913200,2.0819200","utm_x":"423837","utm_y":"4638117","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85976-foto-08258-136-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85976-foto-08258-136-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2021-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 66 (Pla Especial Urbanístic 2011). L'edifici presenta les següents inscripcions: Llinda de la façana de ponent: Jaume Vilanova 1798 Llinda de la façana de ponent: J S 1933","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"85977","titol":"Església de Sant Jaume de Vilanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-sant-jaume-de-vilanova","bibliografia":"BELLPUIG, Josep (1982-2007). Escrits sobre Sant Feliuet de Terrassola (treball inèdit), p. 38. BENET, Albert; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Sant Jaume de Vilanova', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 393-395. DOMÈNECH, J (1934). 'Sant Jaume de Vilanova del Pla', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 465, Barcelona, p. 68-70. FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p 73, 107, 197-198. GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 472. OLAÑETA MOLINA, Juan Antonio (2014). 'Iglesia de Sant Jaume de Vilanova', Enciclopedia del Románico en Barcelona (vol. II). Fundación Santa Maria La Real; Centro de Estudios del Románico, Palencia, p. 1071-1073. PLADEVALL, Antoni (1971). 'Capelles i Santuaris del bisbat De Vic. Sant Jaume de Vilanova', Hoja Diocesana, núm. 3152, Vic 12 de setembre de 1971. VIGUÉ, Jordi (1975). Les esglésies romàniques catalanes de planta circular i triangular, Artestudi Edicions, Barcelona, p. 165-186.","centuria":"XI-XII","notes_conservacio":"","descripcio":"Església que ha quedat adossada al mas Vilanova, emplaçada junt al mas sobre un petit promontori a l'anomenat Pla del Vent. Es tracta d'una de les poques esglésies romàniques de planta circular que hi ha a Catalunya. És una construcció de finals del segle XI o principis del XII, de dimensions reduïdes i amb un absis semi-circular orientat a llevant, en el qual s'hi incorpora encara la decoració llombarda. Concretament, un fris d'arcuacions cegues amb dues faixes llombardes entre les quals hi ha una finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt. El portal és a la banda de migdia, rematat amb un senzill arc de mig punt adovellat, i la porta llueix una ferramenta que imita les formes romàniques. L'aparell és fet amb blocs de pedra escairats però irregulars i disposats en filades. A l'interior la nau és coberta amb una cúpula de mitja esfera feta amb petits blocs de pedra que es disposen en forma d'espiral. Una particularitat és la presència de quatre fornícules, dues de les quals més grans. Entremig de dues de les fornícules hi ha una finestra que ha estat cegada quan el mas es va adossar a l'església. L'absis s'uneix a la nau circular mitjançant un petit cos cobert amb volta de canó. El paviment ha estat fet modernament amb lloses de pedra. Al costat de la porta s'hi pot veure una finestra força alta que permetia comunicar amb les estances del mas. Des de fa temps les esglésies de planta circular han cridat l'atenció i han estat objecte de diversos estudis, el més recent de Jordi Vigué. A Catalunya n'hi ha unes vuit d'època romànica; entre les quals la del castell de Sallent o la Rodona de Vic. Moltes es poden datar a la primera meitat del segle XI i corresponen a una de les primeres formes del romànic, que va continuar però durant tot el segle XII. Aquest tipus de temple en rotonda s'associa en general amb el Sant Sepulcre de Jerusalem o bé amb la dedicació a la Mare de Déu, si bé a Catalunya trobem també altres dedicacions, com la mateixa de Sant Jaume.","codi_element":"08258-137","ubicacio":"Al mas Vilanova, al sector nord-est del terme municipal","historia":"El lloc de Vilanova, dins del terme del castell d'Oló i de la parròquia de Santa Maria d'Oló, apareix documentat l'any 1093. Les primeres notícies són de l'església de Sant Jaume de Vilanova, que és una construcció romànica de finals del segle XI o principis del XII. L'any 1175 s'esmenta en el testament d'Arnau d'Oló, pertanyent a la família dels senyors del castell d'Oló. També hi ha altres referències, sobretot deixes de la Cúria Fumada de Vic, entre 1243 i 1372. Després sembla que devia quedar fora de culte. Cal dir que dins l'heretat del mas Vilanova hi havia una altra església: Sant Pere de Vilanova. Apareix documentada el 1063, i novament el 1206 juntament amb Sant Jaume, i al segle XIV se'n perd el rastre. Des d'aleshores devia quedar abandonada. Les restes d'aquesta església van ser identificades entorn de 1990, quan es preparava el llibre 'Oló, un poble, una història', i més o menys la notícia es recull en aquesta publicació (PLADEVALL, 1991: 197) i en la Catalunya Romànica (BENET i altres, 1984: 394). Actualment es pot confirmar plenament la seva existència. Segons la gent de la zona, el lloc on es troben les ruïnes es coneixia com el Serrat o el Turó de Sant Pere. Pel que fa al mas, en coneixem les primeres notícies al segle XIV, tot i que devia ser força anterior. En un llistat dels veïns que es reuniren per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló el 1394 hi consta Pere de Vilanova; cal suposar que era el cap de casa en aquest moment. Més tard, en el fogatge de 1553 hi consta Pere Puig Vilanova, de la parròquia de Santa Maria d'Oló. Podria tractar-se d'un pubill de cognom Puig que havia entrat recentment al mas. Tal com hem dit, al segle XVIII (tal vegada entorn de 1798) el mas s'engrandí notablement i va quedar adossat a l'església. Tal com ens informa la inscripció de la llinda, el 1798 la família Vilanova continuava al front del mas, i llavors l'hereu era Jaume Vilanova. Al segle XIX la masia va continuar creixent. En una revisió dels límits parroquials que es va fer en aquesta època el mas i l'església (que llavors estava sense culte) van passar de la parròquia de Santa Maria d'Oló a la de Sant Feliu de Terrassola. Ja al segle XX, el 1931 Jaume Peyrí, catedràtic de la facultat de medicina, va adquirir el mas Vilanova i va restaurar la capella de Sant Jaume, que havia estat destinada a cort de porcs. La restauració fou encarregada al prestigiós arquitecte i arqueòleg Josep Puig i Cadafalch, que també va dissenyar la torre residencial que es troba uns 300 metres al sud. El 1933 la capella fou oberta novament al culte i se'n celebrà un hipotètic mil·lenari, ja que hom suposava que s'havia construït l'any 1033, tal com ha quedat inscrit en una llosa. A la mort del doctor Peyrí la propietat passà a Manel Font, un ric industrial cotonaire que estava casat amb Roser Gorina i, per tant, era el gendre de Joan Gorina, el ric propietari de Rocabruna. Posteriorment, Vilanova fou propietat de Manuel de Sanllehí. En aquesta època l'heretat era molt més gran, i incloïa la Rovirassa, la Benfeta i la Torre de Vilanova. Després de la mort de Sanllehí els seus hereus van segregar la propietat per vendre-la en quatre peces separades. Joan Bassets i Victòria Mialet van comprar el mas Vilanova el 1999. El seu fill Joan és l'actual propietari. Pel que fa a l'església, des del 1936 es trobava fora de culte, però l'any 1971 fou objecte d'una neteja i ara torna a tenir culte. Al mas Vilanova s'hi va celebrar el 1973 per primera vegada la festa ara coneguda com la Diada del Soler, que inicialment era una trobada de pares i nens del Moviment Júnior i amb el temps ha esdevingut oberta a tothom. Es feia una arrossada i una missa de camp a l'església de Sant Jaume. El 1979 la trobada es va traslladar a la masia del Soler.","coordenades":"41.8913700,2.0821200","utm_x":"423854","utm_y":"4638123","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85977-foto-08258-137-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85977-foto-08258-137-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Gravat a la llosa d'entrada a l'església: MXXXIII (el 1033 és la data en què hom suposava que s'havia erigit l'església)","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85978","titol":"Torre de Vilanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-vilanova","bibliografia":" FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 197. GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 472. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 85.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"En procés de rehabilitació","descripcio":" Torre residencial dissenyada per J. Puig i Cadafalch i erigida a la dècada de 1930 enmig d'un bosc de pins, uns 300 metres al sud del mas Vilanova, llavors pertanyent a la mateixa finca. Dalt d'un petit promontori boscós s'aixeca aquest casal d'estil historicista que s'inspira en les formes del romànic. L'edifici combina diferents volums i alçades, amb dos cossos principals i una torre central més alta. La façana principal, encarada al nord, té un cos central que sobresurt, on hi trobem l'entrada sota una volta porxada, un finestral geminat i arcuacions llombardes que ressegueixen tot el perímetre sota la teulada. El cos de ponent té una galeria porticada al primer pis. En les façanes laterals i posterior es combinen obertures de diferents formes emmarcades amb pedra picada. Destaquen els reixats de les finestres de planta baixa. Els murs són fets amb carreus petits lleugerament encoixinats. La casa és envoltada per un petit jardinet amb pins i xiprers, amb excel·lents vistes sobre la vall de la riera d'Oló.<\/p> ","codi_element":"08258-138","ubicacio":"Sector nord-est del terme municipal","historia":" Aquesta torre fou construïda per l'antic propietari del mas Vilanova, que en aquesta època (a la dècada de 1930) formava part de la mateixa finca. Era Jaume Peyrí, catedràtic de la facultat de medicina, que el 1931 havia adquirit el mas Vilanova. Va encarregar la restauració de la capella romànica de Sant Jaume de Vilanova (adossada al mas) al prestigiós arquitecte i arqueòleg Josep Puig i Cadafalch. Va ser per aquesta època que també va encarregar-li els plànols i la direcció d'obra d'aquesta torre. En el cadastre hi consta el 1933 com a any de construcció. Segons fonts orals, el motiu que estigués emplaçada enmig del bosc és que una dona o filla del propietari patia d'asma, i es va considerar que li seria favorable un entorn amb pins, que són beneficiosos per les afeccions de respiració. Cal recordar que Jaume Peyrí era professor de medicina. També es diu que la construcció es va fer per rivalitzar amb el castell que Joan Gorina s'havia fet construir a Rocabruna. A la mort del doctor Peyrí la propietat passà al senyor Font, un industrial cotonaire, i posteriorment fou propietat de Manuel de Sanllehí. En aquesta època l'heretat era molt més gran, i incloïa la Rovirassa i altres masos, així com també la Torre de Vilanova. Després de la mort de Sanllehí els seus hereus van segregar la propietat per vendre-la en peces separades. Des d'aleshores el mas Vilanova i la Torre de Vilanova són propietats diferents. Actualment la casa es troba en procés de rehabilitació.<\/p> ","coordenades":"41.8885000,2.0813900","utm_x":"423790","utm_y":"4637805","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85978-foto-08258-138-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85978-foto-08258-138-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2021-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 65 (Pla Especial Urbanístic 2011) L'edifici presenta les següents inscripcions: Llinda del portal: SOLVTIVS FCENO ","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"85979","titol":"Canadell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/canadell","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 73, 109. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 61.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de dimensions força grans emplaçada en un altiplà a la banda sud de la Carena de Segalers. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (de planta baixa semi-soterrada més un pis i golfes) que té adossats coberts al nord-oest i al sud-oest una casa més alta de nova construcció (feta pels volts de 2003). Més al sud i a l'entorn hi trobem equipaments d'una factoria d'elaboració de formatges i naus de granges. Els murs exteriors de la casa es troben avui totalment arrebossats amb ciment, cosa que en dificulta l'observació de les fases constructives. Sembla, però, que el nucli originari seria al sector nord, i als segles XVIII o XIX es devia ampliar cap al sud, amb uns espais amb obertures més grans, actualment molt reformats. La façana principal, encarada vers ponent, té una distribució força irregular i ha estat també reformada. Queda parcialment tapada pels cossos annexos, però encara s'hi poden veure dues obertures emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La façana posterior (a llevant) és la que conserva millor la tipologia tradicional. Té adossat un petit cos annex amb dues voltes de pedra. En una d'elles s'hi conserva la boca d'un antic forn de pa. L'interior de la casa ha estat àmpliament remodelat. Encara hi queda una interessant aigüera del segle XVIII que té el brollador en forma de rostre humà. També es conserven dues tines","codi_element":"08258-139","ubicacio":"Sector nord-est del terme municipal","historia":"Coneixem notícies indirectes d'aquest mas en el fogatge de 1553, on hi consta Antoni Canadell, de la parròquia de Santa Maria d'Oló. Cal suposar que era el cap de casa del mas. En fogatges anteriors el Canadell no hi apareix, però no es pot descartar que la casa sigui més antiga i que anteriorment hagués tingut un altre nom. Al segle XVIII es va ampliar (es conserva una inscripció de 1761), i tal vegada també al XIX. Fins a mitjans de la dinovena centúria els propietaris eren encara la família Canadell. Però en aquesta època no van tenir descendència i per això van deixar el mas en herència a un matrimoni que hi havien treballat com a mossos, de cognom Bertrans. Ells i els seus descendents fins a l'actualitat han continuat al front de la masia. El seu hereu va ser Josep Bertrans Portí, casat amb Francisca Senties Torner. L'hereu d'aquest matrimoni va ser Josep Bertrans Senties, casat amb Àngela Portí Berengueres. En la següent generació Maria Rosa Bertrans Portí va ser l'hereva, i es va casar amb Joan Puigoriol (procedent de Malla, Vic). El matrimoni va tenir tres fills. L'hereu és Ramon Puigoriol, casat amb Pilar Font Cortadas, procedent d'Avinyó. Entorn de 1962 els Bertrans van comprar la masia veïna del Soler, que anteriorment pertanyia als Plans. Pels volts de 1993 Pilar Font va iniciar a la masia una factoria d'elaboració de formatges. Entorn de 2003 es va aixecar la casa nova adossada com a habitatge per un dels fills.","coordenades":"41.8893900,2.0662000","utm_x":"422531","utm_y":"4637917","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85979-foto-08258-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85979-foto-08258-139-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 61 (Pla Especial Urbanístic 2011)Inscripció interior en una aigüera: 1761Informació oral facilitada per Maria Rosa Bertrans Portí i Pilar Font Cortadas","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85980","titol":"El Soler","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-soler-11","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 73, 165, 192-193. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 62.","centuria":"XVI-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de dimensions mitjanes emplaçada a l'extrem d'un altiplà conegut com el Pla dels Ginebrers, al vessant sud de la Carena de Segalers. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (de planta baixa més un pis i golfes) que té una gran pallissa a ponent i alguns coberts a llevant. Originàriament la casa era més curta i més estreta i posteriorment es va ampliar, sobretot al segle XIX. El 1955 s'hi va afegir un annex en forma d'un porxo davanter, i entorn de l'any 2000 la casa es va sobrealçar i se li va donar forma de planta basilical. El resultat és una façana principal molt regular i simètrica que s'inspira en el model d'una masia clàssica. Consta d'un doble porxo central amb tres arcs a cada pis i amb una altra arcada a les golfes, més finestres laterals. El cos central superior té vidrieres als laterals que il·luminen les estances del tercer pis. Els murs de la part antiga de la construcció tenen un parament de força qualitat i que sembla antic. En canvi les obertures, de distribució molt irregular, són majoritàriament emmarcades amb maó i fruit de les reformes del segle XIX. A la façana de ponent la casa està apuntalada amb tres contraforts, i al nord té adossat un pou. És interessant també la construcció de la pallissa, molt gran i feta el 1881. La casa conserva dues tines.","codi_element":"08258-140","ubicacio":"Sector nord-est del terme municipal","historia":"Coneixem notícies indirectes d'aquest mas en el fogatge de 1553, on hi consta 'lo bastart Soler', de la parròquia de Santa Maria d'Oló. Aquesta referència crua i directa ens dóna a entendre que en aquest moment el mas era habitat per un fill il·legítim que prenia el cognom de Soler. En fogatges anteriors el Soler no hi apareix, però no es pot descartar que la casa sigui més antiga i que anteriorment hagués tingut un altre nom. La data de 1666 inscrita en una placa indica, segons els seus propietaris, que a la casa hi havia alguna referència amb aquest any. Però tot sembla indicar que va ser durant el segle XIX que la masia va créixer considerablement, i també en aquest moment es va construir la gran pallissa. Ja al segle XX, en plena Guerra Civil l'Ajuntament va decidir la confiscació d'aquest i altres masos del municipi. En aquesta època el Soler pertanyia al gran mas dels Plans, de la parròquia de Sant Joan d'Oló, i el 1962 l'aleshores propietari, Francisco Plans, el va vendre a la família Bertrans, del mas veí del Canadell. Des d'aleshores la casa ha tingut alguns estadants de cap de setmana. Però el Soler és molt conegut a Oló perquè des de 1979 acull anualment la festa coneguda com la Diada del Soler, que va començar com una trobada de pares i nens del Moviment Júnior però amb el temps ha esdevingut oberta a tothom. La festa va començar el 1973 al mas Vilanova, i després es va traslladar al Soler, on hi havia la possibilitat d'aixoplugar-se a la casa en cas de mal temps.","coordenades":"41.8877600,2.0701000","utm_x":"422852","utm_y":"4637732","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85980-foto-08258-140-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85980-foto-08258-140-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 62 (Pla Especial Urbanístic 2011)Placa moderna sobre el portal: 'El Soler, any 1666 - 1955'A la dovella central del portal de la pallissa: 1881","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85981","titol":"Església de Sant Pere de Vilanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-sant-pere-de-vilanova","bibliografia":"BENET, Albert; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Sant Jaume de Vilanova', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 393-395. FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p 73, 107, 197-198. OLAÑETA MOLINA, Juan Antonio (2014). 'Iglesia de Pere de Vilanova', Enciclopedia del Románico en Barcelona (vol. II). Fundación Santa Maria La Real; Centro de Estudios del Románico, Palencia, p. 1073-1074.","centuria":"XI-XII","notes_conservacio":"En ruïnes, pendent d'una excavació i\/o consolidació","descripcio":"Ruïnes de l'església de Sant Pere de Vilanova, emplaçades sobre un petit promontori uns 300 metres al nord-est del mas Vilanova i amb perfecta comunicació visual amb el mas. Se'n conserven els fonaments del perímetre del temple fins a una alçada d'un metre aproximadament. Es tracta d'una església d'una sola nau, capçada amb absis semicircular orientat cap a llevant. La nau mesura 8 m de llarg per 2,9 d'ample. La part de l'absis és la que ha conservat en millors condicions el seu parament, fet amb carreus petits i allargats ben disposats en filades. La part de l'inici de la nau es troba més esfondrada. Per les seves característiques podria correspondre a una construcció de finals del segle XI.","codi_element":"08258-141","ubicacio":"Prop del mas Vilanova, al sector nord-est del terme municipal","historia":"El lloc de Vilanova, dins del terme del castell d'Oló i de la parròquia de Santa Maria d'Oló, apareix documentat l'any 1093. Les primeres notícies són de l'església de Sant Jaume de Vilanova, que és una construcció romànica de finals del segle XI o principis del XII. L'any 1175 s'esmenta en el testament d'Arnau d'Oló, pertanyent a la família dels senyors del castell d'Oló. També hi ha altres referències, sobretot deixes de la Cúria Fumada de Vic, entre 1243 i 1372. Després sembla que devia quedar fora de culte. Cal dir que dins l'heretat del mas Vilanova hi havia una altra església: Sant Pere de Vilanova. Apareix documentada el 1063, i novament el 1206 juntament amb Sant Jaume, i al segle XIV se'n perd el rastre. Des d'aleshores devia quedar abandonada. Les restes d'aquesta església van ser identificades entorn de 1990, quan es preparava el llibre “Oló, un poble, una història”, i més o menys la notícia es recull en aquesta publicació (PLADEVALL, 1991: 197) i en la Catalunya Romànica (BENET i altres, 1984: 394). Actualment es pot confirmar plenament la seva existència. Segons la gent de la zona, el lloc on es troben les ruïnes es coneixia com el Serrat o el Turó de Sant Pere.","coordenades":"41.8932800,2.0845900","utm_x":"424061","utm_y":"4638332","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85981-foto-08258-141-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85981-foto-08258-141-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Josep Canamasas Güell i Josep Llobet","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85982","titol":"Els Clapers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-clapers","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS-PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya; Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 52. FREIXA, lluís (1978). Esglésies parroquials i capelles del municipi d'Oló. (amb aportacions de Mn. Antoni Pladevall, Josep Galobart i Jaume Sala). PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 56, 72, 107, 206. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 08.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de grans dimensions, d'origen medieval, emplaçada en una zona alta enmig d'una gran plana. Consta d'un gran cos residencial de planta irregular (de planta baixa més dos pisos) amb coberts al sud-est i est tot formant un gran pati central (on hi havia l'era) i també amb una capella, situada a l'angle nord-est. La casa sembla composta per dues meitats. El nucli originari es trobava a la part de la dreta i tenia adossat un interessant celler de tradició gòtica, amb arcs i voltes apuntades. Al segle XVIII tota aquesta part es remodelà i s'amplià cap a ponent. A aquesta època podria correspondre el portal adovellat de l'entrada. Probablement ja al segle XIX la casa s'hauria allargat per davant amb un cos porxat. Així, la façana principal que n'ha resultat queda dividida en dues parts: la meitat dreta es distribueix en base a dos eixos d'obertures, amb un porxo a la planta baixa cobert amb volta d'aresta. La meitat esquerra, té un porxo diferent, antigament sostingut amb bigues de fusta, i una àmplia galeria amb quatre arcades al primer pis. La resta de façanes, igual que la principal, són a pedra vista i fruit de remodelacions diverses. A llevant hi havia un pas elevat que comunicava amb el cor de l'església, però l'obertura ha estat tapiada. La façana posterior tenia una eixida amb quatre arcades de maons, actualment tapiada, i una cisterna. Per la banda de ponent la casa és més alta a conseqüència d'un pendent del terreny. En algun moment es va remodelar el pati central i s'hi habilità un femer a la part dessota. L'interior de la casa estava compartimentat en dos pisos: un per als amos i un altre per els masovers. S'hi conserven dues tines.","codi_element":"08258-142","ubicacio":"Sector sud-est del terme municipal","historia":"En època medieval aquest mas apareix documentat amb les denominacions de Clapers o Desclapers. La primera referència que en coneixem és de 1312, quan Gerald Desciuró, porter o guardià del castell d'Oló, va donar a Pere Gurri, rector de Sant Joan d'Oló, un alou de terres que era de la propietat del mas Clapers o Desclapers (PLADEVALL, 1991: 56). L'any 1394 un tal Berenguer de Clapers, cal suposar que el cap de casa d'aquest mas, consta en la llista dels veïns que van participar en l'assemblea per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló. Aleshores pertanyia a la parròquia de Santa Maria d'Oló. En el fogatge de 1553 hi consta Joan Clapés, en aquest cas de la parròquia de Sant Joan d'Oló. Al segle XVIII la família Clapés continuava al front del mas, tal com queda testimoniat en dues inscripcions on hi figura Francisco Clapés. Sembla que entorn de 1728 i 1735 el mas s'hauria ampliat considerablement. Al segle XIX hi ha constància que els propietaris eren la família Postius. Un membre d'aquesta família consta en una inscripció que hi ha en un pont proper, però ja en terme d'Avinyó. El devia finançar el propietari del mas, interessat en facilitar la comunicació amb Horta d'Avinyó, on s'enllaçava amb la carretera. El 1853, tal com indica una inscripció, es va construir la capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, al costat mateix de la casa. Els Clapers tenia un molí fariner, que està situat a la riera de Malrubí (entre Vilagonella i el Berenguer), però ja en terme d'Avinyó. Actualment sols en resta un pany de paret de grossos carreus i al costat l'ample rec i la bassa (AYMAMÍ; PALLARÈS, 1994: 52). Segons informació oral, l'últim membre de la família Postius va morir sense descendència el 1917, a causa de l'epidèmia de grip. En aquesta data encara va tenir temps de fer obres, tal com es desprèn de la inscripció en una reixa. Una descendent dels Postius, de Manresa, ha fet un treball escolar sobre la masia i la família. En aquesta època va comprar el mas un pastor de la muntanya, i després passà per diferents propietaris. En un document de 1941 consta que el propietari era Ramon Gasòliva Pons, que devia fer obres d'arranjament a la capella perquè rep permís del bisbe per celebrar-hi missa. També sembla que en va ser propietari un tal Ramon Prat. Entorn de 1960 els Clapers es va vendre a una indústria paperera que en va explotar el bosc. Llavors la casa va quedar abandonada. Quan aquesta empresa va fer fallida, pels volts de 1980, va comprar el mas Ramon Sala Casadesús, que durant els anys de la Guerra Civil, sent ell petit, havia viscut a la casa amb els seus pares que hi feien de masovers. A partir d'aleshores els Sala van rehabilitar progressivament el mas. Pels volts de l'any 2000 el fill, Xavier Sala Ribalta, va implementar-hi un projecte de casa de colònies; per això actualment els Clapers forma part de la xarxa d'albergs i cases de colònies.","coordenades":"41.8200400,2.0313200","utm_x":"419550","utm_y":"4630249","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85982-foto-08258-142-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85982-foto-08258-142-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 08 (Pla Especial Urbanístic 2011)L'edifici presenta les següents inscripcions:A la llinda d'entrada al celler: 1728 Francisco ClapesInscripció a la façana principal (reubicada): '1735 Francisco tengo por nombre para la Virgen servir y Clapés por sobrenombre paia con Crist'En una reixa interior: 1917Informació oral facilitada per Xavier Sala Ribalta","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85983","titol":"Capella dels Dolors del mas Clapers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-dels-dolors-del-mas-clapers","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 206. FREIXA, lluís (1978). Esglésies parroquials i capelles del municipi d'Oló. (amb aportacions de Mn. Antoni Pladevall, Josep Galobart i Jaume Sala).","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita capella emplaçada al cotat del mas Clapers, dins la parròquia de Sant Joan d'Oló. És una construcció senzilla que consta d'una sola nau, amb una sagristia adossada a un lateral. La capella és alineada amb el mas, de manera que la façana principal queda encarada al sud-est. Té un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra amb una inscripció de la data 1853 i un gravat del Sagrat Cor. Més amunt té un petit òcul. Curiosament, el campanar d'espadanya no és col·locat a la façana principal, sinó en un lateral, mirant cap al mas Clapers. Sota el campanar hi havia un pas elevat que comunicava el mas amb el cor de l'església. Avui aquest pas ja no existeix i les obertures han estat tapiades. Els murs de la capella són arrebossats i pintats de blanc. A l'interior la nau és coberta amb volta de canó amb llunetes. Té un petit cor a l'entrada, i conserva un interessant retaule inspirat en les formes del barroc final, amb una imatge en la fornícula de la Mare de Déu dels Dolors.","codi_element":"08258-143","ubicacio":"Al mas Clapers, al sector sud-est del terme municipal","historia":"Al segle XIX hi ha constància que els propietaris del mas Calpers eren la família Postius. Un membre d'aquesta família consta en una inscripció que hi ha en un pont proper, però ja en terme d'Avinyó. El 1853, tal com indica una inscripció, es va construir la capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, al costat mateix de la casa. Segons informació oral, l'últim membre de la família Postius va morir sense descendència el 1917, a causa de l'epidèmia de grip. En aquesta data encara va tenir temps de fer obres, tal com es desprèn de la inscripció en una reixa. Una descendent dels Postius, de Manresa, ha fet un treball escolar sobre la masia i la família. En aquesta època va comprar el mas un pastor de la muntanya, i després passà per diferents propietaris. En un document de 1941 consta que el propietari era Ramon Gasòliva Pons, que devia fer obres d'arranjament a la capella perquè rep permís del bisbe per celebrar-hi missa. Es diu que el 1953 la capella es va pintar. També sembla que en va ser propietari un tal Ramon Prat. Entorn de 1960 els Clapers es va vendre a una indústria paperera que en va explotar el bosc. Llavors la casa va quedar abandonada. Quan aquesta empresa va fer fallida, pels volts de 1980, va comprar el mas Ramon Sala Casadesús, que durant els anys de la Guerra Civil, sent ell petit, havia viscut a la casa amb els seus pares que hi feien de masovers. A partir d'aleshores els Sala van rehabilitar progressivament el mas. Pels volts de l'any 2000 el fill, Xavier Sala Ribalta, va implementar-hi un projecte de casa de colònies; per això actualment els Clapers forma part de la xarxa d'albergs i cases de colònies.","coordenades":"41.8201800,2.0314200","utm_x":"419559","utm_y":"4630265","any":"1853","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85983-foto-08258-143-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85983-foto-08258-143-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Xavier Sala Ribalta","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85984","titol":"Solà de Sant Esteve","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sola-de-sant-esteve","bibliografia":"GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 459, 472.. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ, Pere; A.P (1976). 'Castell d'Oló i notícies del castell d'Aguiló'; Els Castells catalans, vol. V, Rafel Dalmau Editors, Barcelona, p. 789. PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 56, 71, 72, 111. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 10.","centuria":"X-XIX","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":"Masia de grans dimensions i actualment en ruïnes, d'origen medieval, que està emplaçada en un terreny amb desnivell i terrassat vora la riera de Malrubí. Uns metres més avall, a l'altre costat del camí, hi ha el Molí del Solà. Era una de les masies més importants del terme, però va quedar abandonada i avui tan sols se'n conserven murs mig esfondrats, els quals marquen un perímetre construït molt ampli. Destaca un mur molt sòlid i de gran qualitat que s'aixeca a la part posterior, fet amb carreus ben escairats. A la part defora té adossada una tina i, a la part inferior d'aquest mur, hi devia haver el celler, que estava reforçat amb arcs diafragmàtics. La resta de murs de la casa es conserven més parcialment i fins a una alçada desigual. A llevant hi ha una cambra coberta amb volta de pedra, tal vegada un femer. Al sector nord, darrera la casa, es conserven restes de coberts.","codi_element":"08258-144","ubicacio":"Al sector sud-est del terme municipal","historia":"Aquest mas és d'origen medieval. Segons un document de 1213, aquest any estava en possessió de la senyora del castell d'Oló, Elisenda d'Oló, i juntament amb el seu fill Pere i la muller d'aquest, Geralda, va vendre al sacerdot Constantí de l'Estany el mas Solà inferior, en el qual hi vivia Pere Batlle, per 300 sous. A més del mas també va vendre una llarga llista de drets que tenia sobre el terme: censos, jornals, dret de molinya o de moldre, ferreria, redempcions de persones, etc (PLADEVALL, 1991: 56). Una mica més endavant, el 1390, el mas era del mateix rei, Joan I. El 15 d'octubre aquest va vendre per 330 sous a l'abat de l'Estany tot el domini directe i qualsevol altre dret que tingués sobre el mas Solà, del terme del castell d'Oló (PLADEVALL, 1976: 789). Totes aquestes dades ens indiquen que era un mas important, i a més disposava d'un molí fariner. Els vestigis gòtics d'aquest molí ens informen que ja existia en aquesta època. També es dedueix que hi havia un mas Solà inferior i un de superior. Com a hipòtesi podem considerar que l'inferior podria ser el molí, que es troba just a sota de la casa principal. Precisament, el valor afegit d'aquest mas, que com hem vist pertanyia a les més altes instàncies, es devia al fet que tenia el seu molí i que devia generar unes bones rendes. Cal dir que, degut al fet que quedava força allunyat i incomunicat de la resta del terme i de la parròquia, durant una època les terres al voltant d'aquest mas eren un territori que formava una quadra amb autonomia civil, i per aquest motiu apareix de forma diferenciada en alguns documents. Probablement per això el mas no consta en el fogatge de 1515, però sí en el de 1553, on hi apareix Valentí Solà, pertanyent a la parròquia de Sant Joan d'Oló. En els segles següents gairebé no en coneixem informació, però ben segur que va continuar sent un dels masos més importants. Formava part de la parròquia de Sant Joan d'Oló, però com que quedava molt allunyat el 1682 es va erigir una capella dedicada a Sant Esteve i situada a uns 300 metres de la casa. Més endavant el mas sol ser conegut amb la denominació de Solà de Sant Esteve. La capella devia tenir un retaule barroc del qual, segons es diu, n'hauria quedat una escultura exempta de Sant Esteve mostrant les pedres de la seva lapidació. Actualment aquesta imatge es conserva a l'església parroquial de Sant Joan d'Oló. De totes maneres, els propietaris del Solà tenien bancs propis a l'església parroquial; concretament dos, un d'ells datat el 1894. Es diu que sovint eren els últims d'arribar a missa, per la dificultat del desplaçament, però tot i això sempre els esperaven, fet que indica que eren un dels masos importants de la parròquia. Segons fonts orals, entorn del segle XIX un pastor del Solà de Sant Esteve que havia acumulat estalvis va fer una deixa testamentària perquè cada any, per la festa major de la parròquia de Sant Joan d'Oló, es fes el repartiment d'un panet en sortir de missa. Aquest costum es va mantenir fins els volts de 1950. En plena Guerra Civil, el 1936 l'Ajuntament acordà la confiscació d'aquest i altres masos del terme. La masia va ser habitada almenys fins a la dècada de 1960. Segons el cadastre, el 1965 encara s'hi van fer obres. Després va restar abandonada. Pel que fa al molí, encara funcionava fins els volts de la dècada de 1940. Més endavant, la família dels moliners es va traslladar al Molí del Perer ja que, pel fet d'estar situat aigües amunt de la riera de Malrubí, tenia més cabal. Fa uns anys a la casa del molí s'hi va construir un cos adossat amb la intenció de crear-hi una casa de colònies, però finalment el projecte es va traslladar a la Ruca, dins de la urbanització pròxima de l'Urbisol","coordenades":"41.8160800,2.0391300","utm_x":"420194","utm_y":"4629802","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85984-foto-08258-144-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85984-foto-08258-144-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 10 (Pla Especial Urbanístic 2011)","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85985","titol":"Molí del Solà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-sola-1","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS-PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya; Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 52. GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 459, 472.. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ, Pere; A.P (1976). 'Castell d'Oló i notícies del castell d'Aguiló'; Els Castells catalans, vol. V, Rafel Dalmau Editors, Barcelona, p. 789. PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 56, 71, 72, 111.","centuria":"XIII-XX","notes_conservacio":"Estructuralment bé, coberta en estat precari","descripcio":"Antic molí fariner, d'origen medieval, emplaçat uns 50 metres al sud-oest de la masia del Solà de Sant Esteve i vora la riera de Malrubí. És un bon exemple de molí de tradició medieval, ja que els seus elements principals presenten una factura de característiques gòtiques i de molt bona qualitat, especialment el pou de la bassa. El punt de captació on hi havia la resclosa del molí devia ser uns 500 m amunt de la riera de Malrubí. El rec desembocava en una bassa allargada, separada uns metres del molí pròpiament. El conjunt del molí consta de les antigues instal·lacions per moldre, al nord, i de la casa del moliner, a la banda sud i separada per un petit pati. El molí pròpiament és una edificació adossada a un terreny amb forta pendent. Consta d'un sòlid mur fet amb carreus ben tallats i té una única porta, amb arc adovellat, que dóna pas a una cambra coberta amb volta apuntada molt ben feta, que és on hi havia la mola. Les dues pedres de la mola es conserven a fora. El pou per on baixava l'aigua des de la bassa passa per la part de darrera fins al carcabà (on hi havia la roda hidràulica), que està situat a sota d'aquesta cambra. Desguassa uns metres avall, i encara es conserva el forat de sortida del carcabà. La casa del moliner és una construcció de petites dimensions però força antiga. És de planta rectangular (consta de planta baixa més un pis) i té adossat un cos de construcció recent. Les parets són de maçoneria i les finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Vora la casa hi ha un antic brollador per on baixava canalitzada amb canonades de plom l'aigua que sortia d'un sobreeixidor de la bassa. La bassa del molí devia servir també per regar una àmplia zona d'horts més al sud, a les terrasses que hi ha vora la riera, on encara s'hi troben nombrosos exemplars d'arbres fruiters.","codi_element":"08258-145","ubicacio":"Prop del Solà de Sant Esteve, al sector sud-est del terme municipal","historia":"Aquest mas és d'origen medieval. Segons un document de 1213, aquest any estava en possessió de la senyora del castell d'Oló, Elisenda d'Oló, i juntament amb el seu fill Pere i la muller d'aquest, Geralda, va vendre al sacerdot Constantí de l'Estany el mas Solà inferior, en el qual hi vivia Pere Batlle, per 300 sous. A més del mas també va vendre una llarga llista de drets que tenia sobre el terme: censos, jornals, dret de molinya o de moldre, ferreria, redempcions de persones, etc (PLADEVALL, 1991: 56). Una mica més endavant, el 1390, el mas era del mateix rei, Joan I. El 15 d'octubre aquest va vendre per 330 sous a l'abat de l'Estany tot el domini directe i qualsevol altre dret que tingués sobre el mas Solà, del terme del castell d'Oló (PLADEVALL, 1976: 789). Totes aquestes dades ens indiquen que era un mas important, i a més disposava d'un molí fariner. Els vestigis gòtics d'aquest molí ens informen que ja existia en aquesta època. També es dedueix que hi havia un mas Solà inferior i un de superior. Com a hipòtesi podem considerar que l'inferior podria ser el molí, que es troba just a sota de la casa principal. Precisament, el valor afegit d'aquest mas, que com hem vist pertanyia a les més altes instàncies, es devia al fet que tenia el seu molí i que devia generar unes bones rendes. Cal dir que, degut al fet que quedava força allunyat i incomunicat de la resta del terme i de la parròquia, durant una època les terres al voltant d'aquest mas eren un territori que formava una quadra amb autonomia civil, i per aquest motiu apareix de forma diferenciada en alguns documents. Probablement per això el mas no consta en el fogatge de 1515, però sí en el de 1553, on hi apareix Valentí Solà, pertanyent a la parròquia de Sant Joan d'Oló. En els segles següents gairebé no en coneixem informació, però ben segur que va continuar sent un dels masos més importants. Formava part de la parròquia de Sant Joan d'Oló, però com que quedava molt allunyat el 1682 es va erigir una capella dedicada a Sant Esteve i situada a uns 300 metres de la casa. Més endavant el mas sol ser conegut amb la denominació de Solà de Sant Esteve. La capella devia tenir un retaule barroc del qual, segons es diu, n'hauria quedat una escultura exempta de Sant Esteve mostrant les pedres de la seva lapidació. Actualment aquesta imatge es conserva a l'església parroquial de Sant Joan d'Oló. De totes maneres, els propietaris del Solà tenien bancs propis a l'església parroquial; concretament dos, un d'ells datat el 1894. Es diu que sovint eren els últims d'arribar a missa, per la dificultat del desplaçament, però tot i això sempre els esperaven, fet que indica que eren un dels masos importants de la parròquia. Segons fonts orals, entorn del segle XIX un pastor del Solà de Sant Esteve que havia acumulat estalvis va fer una deixa testamentària perquè cada any, per la festa major de la parròquia de Sant Joan d'Oló, es fes el repartiment d'un panet en sortir de missa. Aquest costum es va mantenir fins els volts de 1950. En plena Guerra Civil, el 1936 l'Ajuntament acordà la confiscació d'aquest i altres masos del terme. La masia va ser habitada almenys fins a la dècada de 1960. Segons el cadastre, el 1965 encara s'hi van fer obres. Després va restar abandonada. Pel que fa al molí, encara funcionava fins els volts de la dècada de 1940. Més endavant, la família dels moliners es va traslladar al Molí del Perer ja que, pel fet d'estar situat aigües amunt de la riera de Malrubí, tenia més cabal. Fa uns anys a la casa del molí s'hi va construir un cos adossat amb la intenció de crear-hi una casa de colònies, però finalment el projecte es va traslladar a la Ruca, dins de la urbanització pròxima de l'Urbisol","coordenades":"41.8156300,2.0387500","utm_x":"420162","utm_y":"4629753","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85985-foto-08258-145-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85985-foto-08258-145-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Hèctor TousAquesta casa no està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85986","titol":"Bassa i pou del molí del Solà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-i-pou-del-moli-del-sola","bibliografia":"","centuria":"XIII-XIX","notes_conservacio":"Envaït per la vegetació","descripcio":"Bassa del molí del Solà, d'origen medieval, situada uns metres a llevant del molí. El molí es troba molt a prop de la gran masia del Solà de Sant Esteve i vora la riera de Malrubí. És un bon exemple de molí de tradició medieval, ja que els seus elements principals presenten una factura de característiques gòtiques i de molt bona qualitat. En l'estat actual és difícil resseguir el rec i trobar el punt de captació on hi havia la resclosa. És possible que estigués uns 500 metres riera amunt. La bassa té una forma allargassada, d'est a oest, i es troba igual que el rec molt coberta per la vegetació. La part de la capçalera, a ponent i migdia, és reforçada amb un sòlid mur per contenir l'aigua, el qual està reforçat al sud amb uns contraforts. L'element més interessant és el pou on es precipitava l'aigua cap al molí. És una obra de gran qualitat tècnica i amb una profunditat més que considerable, tal vegada d'uns 10 metres. És de planta poligonal, amb sis cares, i està feta amb un sòlid aparell de carreus perfectament escairats i disposats en filades. Té la particularitat que estava cobert amb un sostre en forma de volta, que s'ha conservat parcialment. L'aigua de la bassa baixava per aquest pou cap al carcabà del molí, on hi havia la roda hidràulica. L'edificació del molí està adossada al terreny amb pendent que hi ha vora el pou. Un altre element interessant són els sobreeixidors que es troben al mur de migdia. En un cas conduïen l'aigua per una canonada de plom cap a un brollador vora la casa del molí. La bassa del molí devia servir també per regar una àmplia zona d'horts més al sud, a les terrasses que hi ha vora la riera, on encara s'hi troben nombrosos exemplars d'arbres fruiters.","codi_element":"08258-146","ubicacio":"Prop del Solà de Sant Esteve, al sector sud-est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8158000,2.0389600","utm_x":"420179","utm_y":"4629771","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85986-foto-08258-146-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85986-foto-08258-146-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Hèctor Tous","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85987","titol":"Capella del Solà de Sant Esteve","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-del-sola-de-sant-esteve","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 206. FREIXA, lluís (1978). Esglésies parroquials i capelles del municipi d'Oló. (amb aportacions de Mn. Antoni Pladevall, Josep Galobart i Jaume Sala).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Estructuralment bé, coberta en estat precari","descripcio":"Capella rural situada al capdamunt d'un promontori uns 300 metres a ponent del mas denominat precisament Solà de Sant Esteve. Es troba a la vall de la riera de Malrubí, sobre el camí que condueix al mas. És una construcció del segle XVII (probablement de 1682, segons indica la llinda de la façana). Consta d'una sola nau amb una sagristia adossada en un lateral. La façana principal, encarada més o menys a ponent, presenta un portal de tradició més aviat renaixentista, amb un frontó clàssic i dues pilastres adossades. Al seu damunt hi ha una finestra vertical i l'edifici és rematat amb un campanar d'espadanya de dos ulls. Els murs són fets amb carreus de mida mitjana ben escairats (en alguna part conserven un semi-arrebossat tradicional), i als laterals són reforçats amb sòlids contraforts. L'interior és cobert amb volta de canó amb llunetes feta de rajol. Té un petit cor a l'entrada i, sota el paviment, hi ha els forats de dues antigues tombes.","codi_element":"08258-147","ubicacio":"Prop de la masia del Solà de Sant Esteve, al sector sud-est del terme municipal","historia":"El mas Solà, avui en ruïnes, és d'origen medieval i devia ser un dels més importants de la zona. Sens dubte havien de ser els seus propietaris els que van erigir aquesta capella. El lloc formava part de la parròquia de Sant Joan d'Oló, però com que quedava molt allunyat el 1682, segons indica la inscripció, es va erigir aquesta capella situada a uns 300 metres de la casa i dedicada a Sant Esteve. Més endavant el mas sol ser conegut amb la denominació de Solà de Sant Esteve. Devia tenir un retaule barroc del qual, segons es diu, n'hauria quedat una escultura exempta de Sant Esteve mostrant les pedres de la seva lapidació. Actualment es conserva a l'església parroquial de Sant Joan d'Oló. De totes maneres, els propietaris del Solà tenien bancs propis a l'església parroquial; concretament dos, un d'ells datat el 1894. Es diu que sovint eren els últims d'arribar a missa, per la dificultat del desplaçament, però tot i això sempre els esperaven, fet que indica que eren un dels masos importants de la parròquia. El mas Solà resta abandonat, i ja fa temps que aquesta capella no té culte. Fins i tot havia servit com a pallissa.","coordenades":"41.8153400,2.0357100","utm_x":"419909","utm_y":"4629723","any":"1682","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85987-foto-08258-147-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85987-foto-08258-147-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"A la llinda de la façana: R 1682 D","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85988","titol":"La Garrigota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-garrigota","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 110, 165.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":"Casa de pagès de dimensions força grans, avui en ruïnes, emplaçada en un planell que s'aixeca sobre la riera de Malrubí. Se'n conserven els murs fins a l'alçada pràcticament de la coberta, en un entorn molt envaït per la vegetació. Consta d'un cos residencial de planta més o menys quadrada, i devia tenir planta baixa més un pis. La façana principal, on hi havia el portal, devia ser la de migdia, mirant cap a la vall, però és precisament la part que es troba més esfondrada. Els murs són fets amb pedra més o menys escairada, i gairebé no s'hi observen obertures. L'única finestra visible és emmarcada amb maons. La construcció sembla feta en una sola fase constructiva i no ha patit modificacions modernes. Al costat de ponent es conserven restes de coberts","codi_element":"08258-148","ubicacio":"Al sector sud-est del terme municipal","historia":"No coneixem notícies antigues d'aquesta casa, que no apareix en els fogatges antics i que, per la seva tipologia constructiva, podria correspondre al segle XVIII o al XIX. Devia ser una casa mal coneguda i amb una condició marginal, perquè no consta ni en un mapa molt exhaustiu del 1920 fet per l'Instituto Geográfico Estadístico, ni tampoc en un llistat de cases rurals del municipi de 1930. En canvi, sabem que el 1936, en plena guerra civil, aquesta casa igual que altres masos del municipi, va ser confiscada per l'Ajuntament. El 1989 la Garrigota ja es trobava en ruïnes.","coordenades":"41.8270300,2.0485700","utm_x":"420991","utm_y":"4631009","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85988-foto-08258-148-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Aquesta casa no està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló.Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85989","titol":"El Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-verdaguer-10","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 73. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 64.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de dimensions mitjanes, emplaçada en una terrassa de la riera d'Oló per la banda nord. Consta d'un cos residencial de planta irregular (de planta baixa més dos pisos), amb coberts aïllats al nord-oest. La casa és fruit de dues fases principals. La part antiga és la del nord, i a mitjans de segle XX es va construir el cos del sud-est, que inclou una àmplia terrassa, com a residència per als masovers. La construcció s'assenta en un terreny amb desnivell, de manera que la façana principal, encarada al sud-oest, queda retallada per aquest pendent. Es distribueix en tres eixos d'obertures, amb un portal lateral d'arc escarser i un balcó central. L'accés habitual, però, es fa per la façana lateral del nord-oest, que queda més alta i té una planta menys. En general, l'aspecte exterior de la casa, amb les parets arrebossades i pintades de blanc, sembla fruit d'una reforma tardana, feta al segle XIX o començament del XX. Entre els elements més interessants destaca un dels coberts que estava dedicat a l'elaboració del vi. És una construcció de pedra que a la part posterior té una tina, a la qual s'hi accedia per una escala lateral, i a la part davantera tenia la premsa i altres instal·lacions auxiliars. Així mateix, prop del camí d'entrada hi ha una construcció semblant a una barraca que era un aljub d'aglans, un element gens habitual. Una mica més lluny queden les restes d'un forn d'obra.","codi_element":"08258-149","ubicacio":"Sector nord-est del terme municipal","historia":"Les primeres notícies que coneixem d'aquest mas són del fogatge de 1553, on hi consta Pere Verdaguer, de la parròquia de Santa Maria d'Oló. Cal suposar que era el cap de casa del mas Verdaguer. No en coneixem més dades fins a principis del segle XX, quan la família de cognom Verdaguer continuava al front del mas. Cap a mitjans d'aquest segle l'hereva de la casa i filla única, Mercè Verdaguer, va marxar a Vic per desavinences amb els seus pares. Els pares van restar encara un temps al mas i van portar a terme l'allargament de la casa per la part de migdia, i llavors hi van entrar masovers. Els actuals propietaris són els descendents de l'hereva, que continuen residint a Vic i ara porten el cognom Emblàs. En aquest període per la masia del Verdaguer hi han passat tres famílies de masovers, els actuals van entrar pels volts de 1985.","coordenades":"41.8918700,2.0789600","utm_x":"423592","utm_y":"4638181","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85989-foto-08258-149-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85989-foto-08258-149-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 64 (Pla Especial Urbanístic 2011)Informació oral facilitada per Ramona Rocadembosc","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85990","titol":"Forn d'obra del Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-dobra-del-verdaguer","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":"Forn d'obra o teuleria emplaçat uns 100 m al nord\/nord-est de la masia del Verdaguer. Es troba força arruïnat i envaït per la vegetació. El forn, que segueix la tipologia habitual, consisteix en una construcció de pedra en forma de planta quadrada i emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada, habitualment coberta per una sèrie d'arcs transversals o bé amb volta. Aquí és on s'hi introduïa la llenya que donava combustió al forn. El mur davanter, encarat cap a llevant, es troba tapat per la vegetació i no s'hi pot veure la boca del forn. La part superior, on hi havia la cambra de cocció, es conserva molt parcialment. Fa molt temps que aquest forn ja es troba fora de funcionament.","codi_element":"08258-150","ubicacio":"Prop de la masia del Verdaguer, al sector nord-est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8930800,2.0791800","utm_x":"423612","utm_y":"4638315","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85990-foto-08258-150-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85991","titol":"Aljub d'aglans del Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aljub-daglans-del-verdaguer","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Aljub d'aglans situat a un costat del camí d'entrada a la masia del Verdaguer. Consisteix en una construcció de pedra seca similar a una barraca de vinya però que, en el seu interior, té una cavitat, actualment reblerta de terra, que servia per emmagatzemar-hi els aglans que es donaven de menjar als porcs. La construcció és de planta més o menys circular i adossada a un marge. La porta és estreta i queda protegida del camí per una rebava de la paret. La coberta és amb falsa cúpula de pedra i túmul de terra al damunt. Cal remarcar que es tracta d'un element ben singular entre les construccions auxiliars d'una casa de pagès, i que els actuals masovers, tot i que ja no l'utilitzen, mantenen viva la denominació 'aljub d'aglans', que no havíem sentit mai.","codi_element":"08258-151","ubicacio":"A la masia del Verdaguer, al sector nord-est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8922900,2.0787900","utm_x":"423579","utm_y":"4638228","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85991-foto-08258-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85991-foto-08258-151-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Ramona Rocadembosc","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85992","titol":"Sant Martí de Puig-Ermengol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-marti-de-puig-ermengol","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 107, 109, 110. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 79.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":"Mas o casa rural de dimensions modestes, actualment en ruïna, que sembla que havia estat un hostal. Està emplaçada a l'altiplà denominat Serrat de Sant Martí, per on hi passava el camí ral que comunicava Avinyó i Vic. De la casa tan sols en resta el mur de migdia, on encara s'hi pot veure el portal, emmarcat amb llinda i brancals de pedra. És fet de maçoneria i té a l'extrem dret una finestreta emmarcada amb maó. A la part central té una construcció adossada. Uns 20 metres al sud-oest de la casa hi havia l'església romànica de Sant Martí de Puig-Ermengol, de la qual actualment no en queda cap rastre. El camí ral passava per davant de la casa i continuava en direcció nord per un camí amb pujada que, fins no fa gaire, encara conservava un interessant empedrat. La recent actuació per arranjar el camí ha acabat també amb aquestes restes.","codi_element":"08258-152","ubicacio":"Sector nord-est del terme municipal","historia":"El lloc de Puig-Ermengol, anomenat també Llossa-corba, és documentat des de 1082, i l‘església de Sant Martí de Puig-Ermengol apareix esmentada el 1197. Pel que fa al mas o casa Sant Martí, podria tractar-se d'una construcció força posterior. En el llistat de veïns que es reuniren el 1394 per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló hi consta un tal Ramon de Mas Martí, però tenim els nostres dubtes de si cal identificar-lo amb el cap de casa d'aquest mas, ja que en els fogatges del segle XVI no hi consta cap mas Martí ni Sant Martí. Per la tipologia de la construcció conservada sembla més aviat un edifici aixecat als segles XVIII o XIX. Segons la tradició popular era un hostal, i podria haver-se construït ja amb aquesta funció, atès que es troba emplaçat a peu del camí ral que anava cap a Vic, probablement al punt on hi havia una cruïlla. Al llarg de la segona meitat del segle XIX es va construir la carretera moderna que comunicava Avinyó i Vic, la qual substituïa l'antic camí ral. En aquest indret la nova carretera feia un recorregut lleugerament més meridional, de manera que l'existència de l'hostal deixava de tenir sentit. En un llistat de cases rurals de 1930 consta que el mas Sant Martí ja no estava habitat. La capella no se sap quan va quedar sense culte, però des de 1940 s'ha anat espoliant.","coordenades":"41.9032800,2.0921500","utm_x":"424700","utm_y":"4639436","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85992-foto-08258-152-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85992-foto-08258-152-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 79 (Pla Especial Urbanístic 2011)Informació facilitada per Josep Canamasas Güell i Josep Llobet ManubensL'església de Sant Martí de Puig-Ermengol forma part dels elements no fitxats d'aquest inventari.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85993","titol":"La Benfeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-benfeta","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"En ruïnes però consolidat","descripcio":"Antiga casa de pagès o tal vegada només coberts que es troba en ruïnes i que ha estat recentment consolidada i arranjada. Està ubicada en un planell amb molt bones vistes, al nord de l'altiplà entre la Carena de Segalers i el Serrat de Sant Martí. De la construcció se'n conserven estructures disperses i una part ha estat recentment coberta amb teulada i adequada com a barraqueta. Pel seu estat parcial, és difícil fer-se una idea de com devia ser aquesta casa, que tal vegada eren uns simples coberts de treball. Els camps de l'entorn eren oliveres, i encara se'n conserven alguns exemplars de la varietat verdal.","codi_element":"08258-153","ubicacio":"Sector nord-est del terme municipal","historia":"La Benfeta no consta en cap llistat de cases, ni antic ni modern. I tampoc consta cap casa en aquest lloc en els mapes antics. Per tant, devia tractar-se d'una construcció molt modesta o sense una residència permanent. O simplement eren coberts de treball. Formava part de la gran heretat del mas Vilanova, fins que a finals del segle XX els hereus van segregar la propietat en quatre peces separades i aquesta va ser una d'elles. Recentment, el propietari va portar a terme la consolidació de les restes de la construcció.","coordenades":"41.9005600,2.0808700","utm_x":"423761","utm_y":"4639144","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85993-foto-08258-153-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Josep Canamasas GüellAquesta casa no està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85994","titol":"Tombes del Serrat de Torigues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tombes-del-serrat-de-torigues","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 190.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Estat del jaciment desconegut","descripcio":"Necròpolis consistent en un conjunt de tombes probablement del segle XIX. Està emplaçada a la falda d'un turó suau conegut com Serrat de Torigues, al costat del camí cap a l'Estany. Actualment hi ha visibles dues tombes del tipus cista, però segurament n'hi ha unes quantes més. Pel que sembla, les sepultures no estan orientades en una direcció específica. Aquesta necròpolis s'atribueix al segle XIX ja que a Oló hi ha una tradició que diu que en aquesta època hi va haver un brot de pesta que va provocar una gran mortaldat, i els difunts s'haurien enterrat en turons allunyats de la població. Es coneixen diferents indrets amb cistes similars. Sembla que a principis del segle XIX a Oló ja hi havia una tradició d'invocar a Sant Sebastià (advocat en casos de pestes i epidèmies), una advocació que va tenir una important revifada al final del segle. Aquesta epidèmia podria estar vinculada a l'origen de la devoció a Sant Sebastià al poble d'Oló.","codi_element":"08258-154","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8643000,2.0450100","utm_x":"420742","utm_y":"4635151","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85994-foto-08258-154-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Oriol Garriga i Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85995","titol":"Oratori dels Sagrats Cors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oratori-dels-sagrats-cors","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 142.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Li falta la imatge, escrostonaments a l'arrebossat","descripcio":"Oratori emplaçat al cim d'un turonet que s'aixeca al nord del mas Torigues. Consisteix en un edicle en forma de torre, de planta quadrada i dividit en dos cossos. L'inferior és de pedra i arrebossat; el superior, fet de totxo, acull la fornícula, actualment buida. Aquesta part superior sembla que ha estat refeta molt recentment, però conserva una interessant porta de ferro forjat més antiga. L'oratori està rematat amb una creu de ferro. A la fornícula hi havia una imatge moderna dels Sagrats Cors de Jesús i Maria.","codi_element":"08258-155","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"Per l'advocació d'aquest oratori sembla que tindria relació amb la Congregació de Germanes Missioneres dels Sagrats Cors de Jesús i Maria, que va estar present a Oló durant uns anys. Concretament, quatre germanes d'aquesta comunitat van establir-se al convent de monges d'Oló, ubicat al carrer Major, els anys de la Segona República i s'hi van estar fins el 1946. Es feien càrrec de l'ensenyament, seguint els principis fundacionals d'aquesta congregació creada a Mallorca el 1891. Cal suposar que l'oratori es va bastir en aquesta època, tot i que no es pot descartar que ja existís anteriorment.","coordenades":"41.8661400,2.0497600","utm_x":"421138","utm_y":"4635351","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85995-foto-08258-155-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85995-foto-08258-155-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85996","titol":"Font de les Bruixes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-bruixes-0","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Entorn poc cuidat","descripcio":"Font emplaçada al vessant de llevant del Serrat del les Tosqueres, en un coster ombrívol i al peu d'un corriol, prop de la masia dels Plans. Consta d'una petita construcció de pedra i maó a l'interior de la qual hi ha el brollador de la font, actualment seca. Adossat a un costat es conserva una bassa-safareig feta amb lloses de pedra.","codi_element":"08258-156","ubicacio":"Al Serrat de les Tosqueres, sector sud-oest del terme municipal","historia":"Segons indica la inscripció de la font, la construcció per aixoplugar-la s'hauria construït el 1882. Fins no fa gaire, era un indret suggerent i màgic amb uns roures i alzines gegants que no deixaven entrar la claror del sol. Segurament d'aquí ve el nom popular de Font de les Bruixes. Entorn de 1980 els propietaris del mas els Plans, la família Heredia, van tallar aquests arbres i des d'aleshores el lloc ha perdut bona part del seu encant. D'aquesta font es canalitza l'aigua que abasteix la masia dels Plans.","coordenades":"41.8577200,2.0170900","utm_x":"418416","utm_y":"4634446","any":"1882","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85996-foto-08258-156-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inscripció dins de la font: 1882Informació oral facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85997","titol":"Possible forn de ginebró a les Tosqueres de Moratones","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/possible-forn-de-ginebro-a-les-tosqueres-de-moratones","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Restes molt escadusseres, sense context","descripcio":"Diverses estructures i rebaixos practicades a la roca, en un promontori rocallós de pedra tosca d'ús desconegut, tal vegada pertanyents a un forn de ginebró. Es troben emplaçades en l'anomenat Serrat de les Tosqueres, dins la propietat del mas Moratones. Es tracta d'un enclavament força alt i amb bones vistes. A l'extrem d'un petit cingle de formes molt irregulars hi trobem una roca que a la seva superfície plana té un rebaix de planta circular d'1,5 metres de diàmetre aproximadament, així com uns rebaixos laterals a la paret del cingle en forma de T invertida. Al costat oposat, en un petit replà s'hi pot veure un altre retall a la roca que conforma una mena de lleixa. Per les característiques de l'indret i de les restes descrites no és fàcil interpretar-les. Una possibilitat seria que es tractés d'un forn de ginebró o similar. De forns de ginebró n'hi ha de diferents tipus. En aquest cas la cavitat rebaixada sobre la roca seria el lloc on s'hi apilonarien les branques de ginebró i les teies per cremar, que normalment eren contingudes dins d'un bidó que es col·locava invertit, de manera que actuava com una mena de forn. Si fos així, però, s'hi troba a faltar el desguàs o la canalització per on baixava l'oli destil·lat. Tampoc queda aclarida la funció dels encaixos laterals, que sembla que haurien d'acollir algun tipus d'estructura de fusta. A més, l'abruptesa del lloc tampoc sembla, en principi, el més indicat per emplaçar-hi un forn d'aquestes característiques.","codi_element":"08258-157","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8607400,2.0195000","utm_x":"418620","utm_y":"4634779","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85997-foto-08258-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85997-foto-08258-157-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85998","titol":"Forn d'obra de Moratones","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-dobra-de-moratones","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Entorn cobert per la vegetació i restes d'enderrocs i runa","descripcio":"Forn d'obra o teuleria emplaçat uns 100 m al nord-oest de la masia de Moratones. Conserva l'estructura força íntegra, tot i que originàriament devia ser una mica més alt. El forn, que segueix la tipologia habitual, consisteix en una construcció de pedra (amb la part interna feta parcialment en maó i arrebossada) en forma de planta quadrada i emplaçada en un terreny amb pendent abrupta. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra soterrada, habitualment coberta per una sèrie d'arcs transversals o bé amb volta. Aquí és on s'hi introduïa la llenya que donava combustió al forn. El mur davanter, encarat cap al nord, conserva la boca de la fogaina en forma de dos forats rectangulars, però es troben pràcticament coberts per un apilonament de terra que hi ha en aquest sector. A ambdós costats de la boca hi trobem sengles murets que tal vegada conformaven un cobert o alguna estructura per protegir la combustió. De la part superior, on hi havia la cambra de cocció, se'n conserven les parets, que abans devien ser més altes. La porta d'accés és al costat de llevant, i a un nivell inferior hi deu haver la graella que separa les dues cambres, que ha quedat coberta per terra. Aquest forn, que pertanyia al mas Moratones, va treballar fins èpoques força recents, ja ben entrat el segle XX.","codi_element":"08258-158","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8594900,2.0251800","utm_x":"419090","utm_y":"4634635","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85998-foto-08258-158-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85998-foto-08258-158-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85999","titol":"Font Gran de Moratones","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-gran-de-moratones","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Entorn envaït per la vegetació","descripcio":"Font emplaçada en un replà per on baixa un torrent que desemboca a la Riera d'Oló, uns 100 m al nord-est de la masia de Moratones. La surgència, que es troba al nivell del sòl natural, ha estat protegida amb un muret de pedra i complementada amb uns bancs al seu davant que queden enclotats. Sobre el brollador hi ha una pedra amb una inscripció pràcticament il·legible, on sembla que hi consta l'any de la construcció. Antigament aquesta font servia per regar una gran zona d'horta pertanyent a Moratones. En una barraca que hi ha uns 80 més avall es conservava un ariet. Pels volts de 2010 va ser restaurat i retirat.","codi_element":"08258-159","ubicacio":"Prop de la masia de Moratones, al sector sud-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8592300,2.0269600","utm_x":"419237","utm_y":"4634605","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/85999-foto-08258-159-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86000","titol":"El Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-bosc-5","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 64, 73, 107, 108, 110. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 46.","centuria":"XIV-XIX","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":"Masia de grans dimensions, d'origen medieval, emplaçada a l'extrem d'un altiplà amb bones vistes per ambdós costats: al torrent del Bosc al sud i a la riera d'Oló al nord. Se'n conserven els murs de manera desigual però en general fins pràcticament a l'alçada de la coberta. Consta d'un gran cos residencial de planta rectangular (que tenia planta baixa més un pis i golfes) més un cobert aïllat al sud-est que era la pallissa, junt a un femer semi-soterrat cobert amb volta de pedra. La casa es devia bastir en diferents fases. Probablement la part de llevant és la més antiga. És aquí on hi trobem una finestra de tradició renaixentista decorada amb arc conopial. Per la cara interna aquesta finestra té un festejador i, al seu costat, una interessant aigüera. Posteriorment (als segles XVIII o XIX) la casa es devia ampliar cap a ponent, on s'hi van afegir també alguns cossos adossats. La façana principal estava encarada cap a migdia, que és precisament la part que es troba més esfondrada. Els murs dels cos principal són fets amb carreus més o menys escairats. En canvi, els cossos de ponent tenen un parament més irregular i amb pedra més petita. En general la casa té poques obertures, i solen ser amb llinda de fusta.","codi_element":"08258-160","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"Aquest mas és d'origen medieval, i la primera referència que en coneixem és del 1394, quan en un llistat dels veïns que es reuniren per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló hi consta Bartomeu del Bosc de Buscanes. Cal diferenciar-lo d'un altre assistent: Guillem des Bosc de la vall d'Aguiló. En el fogatge de 1515 hi consta 'la casa de Bosch de Boscanes', i en el fogatge de 1553 hi apareix Jaume Bosch, però també s'esmenta: 'Joan Bosch esta a Ronis'. De tot això es pot interpretar que originàriament aquest mas era conegut com a Bosc de Boscanes, per diferenciar-lo de l'altre mas també denominat Bosc de la mateixa parròquia. Aquest altre devia estar situat prop de l'antic castell d'Aguiló, a la vall d'Aguiló, i no ha arribat fins als nostres dies. Ambdós formaven part de la parròquia de Santa Maria d'Oló i eren habitats per famílies que tenien el cognom Bosch. En aquest segle XVI devia ser un mas força pròsper. En dóna testimoni el magnífic finestral amb arc conopial renaixentista. Durant els segles XVIII i XIX va acabar de créixer fins a convertir-se en un gran casal, però no en coneixem notícies concretes. Ja al segle XX, en un llistat de cases rurals de 1930 el Bosc consta com a habitada. El 1989 la masia ja estava en ruïnes.","coordenades":"41.8766800,2.0566700","utm_x":"421725","utm_y":"4636514","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86000-foto-08258-160-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86000-foto-08258-160-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 46 (Pla Especial Urbanístic 2011)","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86001","titol":"Finestra renaixentista del mas el Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/finestra-renaixentista-del-mas-el-bosc","bibliografia":"","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Finestra que es troba a la façana de llevant de la masia del Bosc. És emmarcada amb llinda i brancals de pedra tallada, els quals tenen una motllura amb un doble perfil que ressegueix la finestra. Adopta forma d'arc conopial a la llinda i descarrega en sengles bases motllurades als brancals laterals inferiors. Sota l'arc té una roseta. Interiorment la finestra està protegida amb una reixa de ferro. Es tracta d'una decoració de tradició gòtic-renaixentista que probablement es pot datar al segle XVI.","codi_element":"08258-161","ubicacio":"Al mas El Bosc, al sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8766700,2.0567600","utm_x":"421732","utm_y":"4636513","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86001-foto-08258-161-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86002","titol":"La Rovirassa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-rovirassa-0","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 73, 108. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 51.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de dimensions mitjanes emplaçada en un altiplà entre la serra del Castell i la serra de l'Estany. Consta d'un cos residencial força atípic i de planta irregular. Està format per tres cossos sobreposats (de diferents amplades i alçades) amb un pati davanter. La façana principal, encarada a migdia, té una sola planta i poca rellevància arquitectònica. A més, presenta una important esquerda que la parteix en dues meitats, de manera que una de les parts sembla reconstruïda a conseqüència d'algun esfondrament. Tanmateix, no és gaire clar quina pot haver estat l'evolució de la casa. El cos més modern és el que s'aixeca a l'angle nord-oest, lleugerament més alt i probablement ja del segle XIX. Els murs de la casa són de maçoneria, i les finestres de la part més antiga són amb llindes i brancals de pedra, mentre que a la part més moderna són fetes amb maó. Per la banda de llevant s'hi ha adossat modernament una àmplia nau amb terrassa superior.","codi_element":"08258-162","ubicacio":"Sector nord-est del terme municipal","historia":"Segons la fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat (IPA) aquesta masia té una 'antiguitat que es correspon als segles X o XI'. Tanmateix, no es fa referència a cap documentació concreta. Els habitants d'aquesta casa no apareixen en el llistat de veïns que el 1394 es reuniren per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló, i tampoc en el fogatge de 1515. En el fogatge de 1553 hi apareix un tal Amador Rovirosa, de la parròquia de Santa Maria d'Oló. Tal vegada podria ser el cap de la casa en aquest moment, atès que els noms Rovirosa i Rovirassa són similars. En definitiva, no coneixem gaires notícies concretes d'aquest mas que, per la seva tipologia constructiva, sembla correspondre bàsicament als segles XVII-XVIII, amb ampliacions al XIX. En un llistat de cases rurals de 1930 consta com a habitada. Ja en aquest segle XX, però probablement amb anterioritat, sabem que formava part de la gran heretat del mas Vilanova. El 1931 Jaume Peyrí, catedràtic de la facultat de medicina, va adquirir el mas Vilanova. A la mort del doctor Peyrí la propietat passà al senyor Font, un industrial cotonaire, i posteriorment fou propietat de Manuel de Sanllehí. Cap a finals del segle XX, després de la mort de Sanllehí, els seus hereus van segregar la propietat per vendre-la en quatre peces separades. Una de les finques resultants fou la de Rovirassa. La va comprar un home de nom Victorino que tenia un restaurant a Barcelona. Feia servir la finca per a entrenament de cavalls. Actualment la propietat és gestionada per Josep Pou, propietari de Montcabrer.","coordenades":"41.8817400,2.0818500","utm_x":"423820","utm_y":"4637054","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86002-foto-08258-162-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86002-foto-08258-162-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 51 (Pla Especial Urbanístic 2011)","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86003","titol":"La Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-sala-20","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 52, 107. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 72.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de dimensions no gaire grans emplaçada en un lloc alt molt a prop de l'església de Sant Feliu de Terrassola. Consta d'un cos residencial de planta quadrada (de planta baixa més un pis) amb un cobert adossat al sud-oest. Es tracta d'una edificació força regular, que sembla fruit d'una sola fase constructiva en el cos principal, el qual en un moment donat es va eixamplar cap al nord-oest. La façana principal, encarada vers el sud-oest, conserva diverses finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. El portal, en canvi, s'ha refet de nou, així com també han estat remodelades algunes finestres, sobretot a la façana posterior. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. Exteriorment, la casa ha conservat els volums i la tipologia tradicional.","codi_element":"08258-163","ubicacio":"Sector nord-est del terme municipal","historia":"És probable que aquest mas sigui d'origen medieval. Una primera referència podria ser del 1394, quan en un llistat dels veïns que es reuniren per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló hi consta Guillem Sa Sala, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola. Cal suposar que era el cap de casa d'aquest mas. Tanmateix, en els fogatges de 1515 i 1553 la Sala no hi apareix. En la documentació del segle XIV entre els masos que pertanyien a la demarcació de l'antic castell d'Aguiló hi consta el mas Sala de Segalers, però suposem que es tracta d'un altre mas situat a la zona on hi havia aquest castell (proper a la masia de Ciuró) i que no ha arribat fins als nostres dies. La masia actual sembla una construcció dels segles XVII o XVIII, però no en coneixem notícies concretes fins al segle XX. En un llistat de cases rurals de 1930 consta que la Sala no estava habitada. Sabem que en aquest segle la Sala formava part de l'heretat de Rocafort. El 1950 el propietari era Josep Bofill, dentista de Barcelona que també tenia altres masoveries a la zona. Aquest any Bofill va vendre Montcabré, la Sala, Rocafort i el molí de Rocafort a Manel Font, casat amb Roser Gorina. Roser era filla de Joan Gorina, un ric fabricant de Sabadell que havia comprat Rocabruna. El 1968 va morir Manel Font i va deixar la propietat a la seva muller, Roser Gorina, sembla que per desconfiança amb el seu hereu. Però la dona va nomenar administrador el fill (Joaquim Font Gorina), el qual va portar un elevat tren de vida i finalment va arruïnar el patrimoni, que va ser embargat. El 1983 el Consell de Ministres autoritzava la venda del mas Rocafort, de 358 ha, al príncep hereu de l'Aràbia Saudita (germà del rei) Saad Bin Abdul Al Saul, que el va convertir en residència de caps de setmana. La finca incloïa la Sala. L'any 2002 la finca es va vendre a l'empresària russa Olga Ferrer. Més tard algunes de les masies, com la Sala, van ser segregades.","coordenades":"41.8935700,2.1065600","utm_x":"425884","utm_y":"4638345","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86003-foto-08258-163-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86003-foto-08258-163-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 72 (Pla Especial Urbanístic 2011)","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86004","titol":"La Garriga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-garriga-2","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 52, 107. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 60.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, emplaçada en un petit replà sobre la vall de la riera de Segalers. Consta d'un cos residencial de planta irregular (de planta baixa més un pis) amb un cobert adossat al sud-est que forma un petit barri. La casa presenta una estructura totalment atípica en base a tres cossos que semblen construïts o almenys refets en diferents èpoques. El que es troba més al sud és el que té l'entrada principal. Es devia bastir en una fase tardana, tal vegada al segle XIX, i recentment s'hi ha afegit un balcó, de manera que la fesomia tradicional de la casa ha quedat força desdibuixada. A la banda est s'hi ha afegit també una terrassa coberta. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. Les finestres tenen una distribució irregular i són emmarcades amb llindes i brancals de pedra.","codi_element":"08258-164","ubicacio":"Sector nord del terme municipal","historia":"Aquest mas és d'origen medieval i en la documentació del segle XIV consta que formava part de la demarcació del castell d'Aguiló. Una altra possible referència d'aquesta època es troba en un llistat del 1394 dels veïns que es reuniren per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló. En aquest llistat hi consta Pere Jaume de Sa Garriga, que pertany a la parròquia de Sant Joan d'Oló. Però la pertinença a aquesta parròquia llunyana ens fa dubtar de si es refereix concretament a aquest mas o bé a un altre d'aquella parròquia que podia tenir el mateix nom. Ja des d'època medieval uns 600 metres al nord hi havia l'església romànica coneguda com Sant Nazari de la Garriga, documentada el 1284. Entre els segles XVII i XIX el mas devia créixer, tot i que el procés evolutiu de la casa no ha quedat ben reflectit en la seva arquitectura. La Garriga tenia tres masoveries sota el seu domini, totes elles situades a l'altiplà que hi ha sobre el serrat i actualment en ruïnes. Cal Moliner i cal Frau es troben ja en terme d'Oristà. Cal Llangardaix és en terme d'Oló. Cap a mitjans del segle XIX continuava al front del mas la família de cognom Garriga. L'últim representant va ser Josep Garriga, sense descendència i que vivia sol, el qual va decidir donar el mas en herència al que n'havia estat masover. Concretament, a Manel Senties, besavi de l'actual propietari. Des d'aleshores els Senties han viscut de manera ininterrompuda a la Garriga. L'hereu de Manel fou Sebastià Senties, i el seu Hereu fou Pius Senties, actual propietari i que continua portant una explotació agro-pecuària. En els darrers anys s'han fet reformes a la casa, sobretot en el seu interior.","coordenades":"41.8967600,2.0571500","utm_x":"421789","utm_y":"4638743","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86004-foto-08258-164-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86004-foto-08258-164-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 60 (Pla Especial Urbanístic 2011)Informació oral facilitada per Pius Senties","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86005","titol":"La Moretona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-moretona-0","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 107, 109. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 59.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":"Masia de dimensions mitjanes, actualment en ruïnes, que està emplaçada en un planell que s'aixeca sobre la vall de la riera de Segalers i que té a la seva esquena un serrat força alt. Se'n conserven els murs en bona part fins a l'alçada de la coberta. Consta d'un cos residencial de planta més o menys quadrada (que tenia planta baixa més un pis) i coberts a la part de migdia. L'edificació té una tipologia que es pot datar de manera genèrica als segles XVII-XVIII. La façana principal devia ser la del sud-est, i és precisament la que es troba més esfondrada. Aquest mur conserva l'arrencada d'un arc que devia formar una galeria al primer pis. El parament dels murs és de força qualitat, fet amb carreus més o menys escairats. Exteriorment s'hi observen poques obertures. Són emmarcades amb llindes i brancals de pedra o bé amb fusta.","codi_element":"08258-165","ubicacio":"Sector nord del terme municipal","historia":"Podria ser que aquest mas fos d'origen medieval, però no és del tot clar. En un llistat del 1394 dels veïns que es reuniren per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló hi consten tres Moratones. Un és de la parròquia de Sant Joan d'Oló, i suposem que era l'hereu del mas les Moratones que es troba en aquella parròquia, i dos consten com a pertanyents a la parròquia de Santa Maria d'Oló. Són Ferran de Moratones i Tomàs de Moratones. Aquests dos podrien ser representants del mas La Moratona. De totes maneres, en els fogatges del segle XVI la Moretona ja no hi apareix, i en els segles següents tampoc en coneixem notícies concretes. Per la tipologia constructiva de les restes conservades la casa sembla correspondre majoritàriament als segles XVII-XVIII. Ja al segle XX, sabem que els propietaris vivien al poble d'Oló, i més tard van marxar a Vic. A la masia hi residien masovers. Els últims van marxar pels volts de 1954, i a partir d'aquí la casa va quedar abandonada.","coordenades":"41.8955900,2.0525800","utm_x":"421408","utm_y":"4638618","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86005-foto-08258-165-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86005-foto-08258-165-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 59 (Pla Especial Urbanístic 2011)Informació oral facilitada per Pius Senties, de la Garriga","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86006","titol":"Cal Colltort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-colltort","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 108, 110. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 37.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada als afores del poble d'Oló, vora l'anomenat camí vell de Vic. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (de planta baixa més un pis i golfes), amb un cobert més baix adossat a ponent que és el celler i un altre de més petit al sud-est. Possiblement la casa originària era més estreta, i en un moment donat s'allargà cap a ponent. La façana principal, encarada al sud-est, ha estat en bona part reconstruïda en la recent rehabilitació. Presenta una distribució molt regular en base a tres eixos d'obertures, amb el portal al centre. La façana posterior és la que ha conservat més íntegrament les característiques originàries. Tenia una eixida amb dues arcades que posteriorment es va tapiar i a sota s'hi obrí una finestra. Els murs de la casa són de maçoneria, i totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra.","codi_element":"08258-166","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"Aquesta casa no apareix en els fogatges del segle XVI. La primera referència concreta és una inscripció que es troba al celler, de la dècada de 1740. Per tot això, i també per la tipologia constructiva, podem suposar que és una construcció dels segles XII o XVIII. Ja al segle XX, entorn de 1930 la va comprar Joan Bojons, que hi va residir fins els volts de 1965. Llavors la casa es va vendre a una família d'Horta d'Avinyó, i el 1990 la va adquirir Mark Lavery, d'origen anglès. Llavors ja feia anys que no hi vivien i la casa estava en males condicions. En els anys següents va ser rehabilitada i la façana principal s'hagué de reconstruir pràcticament de nou.","coordenades":"41.8803800,2.0385900","utm_x":"420229","utm_y":"4636942","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86006-foto-08258-166-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86006-foto-08258-166-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 37 (Pla Especial Urbanístic 2011)Inscripció al celler, al lloc on hi havia la premsa: 174[?]Uns 70 m al NW de la casa, al costat d'un camí hi ha una mena de nínxol adossat en un marge que té encastada una pedra on hi ha inscrita la data 1791 i el símbol d'una creu. La seva funció és desconeguda, però la pedra sembla aprofitada d'algun altre indret.Informació oral facilitada per Josep Sala Vilar (de l'Auberg) i Mark Lavery","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86007","titol":"El Corral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-corral-2","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 109, 110. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 31.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa rural que en els últims anys ha estat substancialment remodelada i reconstruïda, i que avui s'ofereix com a turisme rural. Es troba en el pla del Corral, vora un torrent que desemboca en la riera Gavarresa. La casa originària era força petita, de planta quadrada, i s'ha ampliat amb un cos allargassat cap al sud. Els murs s'han reconstruït a pedra vista i s'hi han obert finestrals moderns, emmarcats amb maó i fusta. Les entrades, a est i oest, queden aixoplugades sota sengles porxos, i l'entorn s'ha adequat amb piscina i altres construccions auxiliars.","codi_element":"08258-167","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"Aquest mas no apareix en els fogatges del segle XVI. És probable que es tracti d'una construcció del final del segle XVIII o del XIX, però no en coneixem notícies concretes. Segons dades del cadastre (no sempre fiable) ja existia l'any 1800. En un llistat de cases rurals de 1930 el Corral consta com a habitada. L'any 1985 s'hi van portar a terme àmplies reformes. Actualment la casa funciona com a turisme rural i es coneix amb el nom de El Carme.","coordenades":"41.8812400,2.0212500","utm_x":"418791","utm_y":"4637054","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86007-foto-08258-167-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86007-foto-08258-167-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 31 (Pla Especial Urbanístic 2011)Altres denominacions: El Carme","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86008","titol":"Rocafort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rocafort-0","bibliografia":"BELLPUIG, Josep (1982-2007). Escrits sobre Sant Feliuet de Terrassola (treball inèdit), p. 29-31. CANYAMERES RAMONEDA, Esteve. 'Els germans Josep i Pere Rocafort Tortades: els grans genealogistes de famílies pageses de mas del segle XVIII'. Armora, Revista d'informació, anàlisi i investigació. Institució Catalana de Genealogia i Heràlica (ICGENHER), Barcelona, p. 11-41. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 62, 65, 71, 105-106, 114, 149, 210. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Fundació Caixa Manresa; Angle Editorial, Manresa, p. 57-70. GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 472.","centuria":"XII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia senyorial edificada de bell nou a mitjans del segle XVII en forma d'un gran casal barroc. Està emplaçada a la part alta d'un turó prop del camí ral que anava cap a Vic. L'edifici adquireix un valor excepcional perquè ha conservat pràcticament intactes les característiques originàries i això el converteix en un exemple gens freqüent d'un conjunt nobiliari en l'àmbit rural català del segle XVII. Consta del gran casal de planta quadrada (amb planta baixa més dos pisos), un cos estret afegit al nord-est (entorn de 1754), més construccions auxiliars a llevant i una gran zona enjardinada al nord. El casal barroc fou construït entre 1643 i 1650, segons informen les inscripcions del portal i de la llinda d'una porta sota teulada. És una edificació totalment regular i perfectament planificada, que adopta exteriorment una aparença de casa fortificada, amb torrelles als quatre cantons. La façana principal, encarada al sud-oest, es distribueix en base a cinc eixos d'obertures. En el central destaca un portal adovellat amb una arquivolta ornamental recolzada sobre mènsules. Llueix a la dovella central un magnífic escut heràldic de la família, de factura barroca. Les finestres i dos balcons són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i uns cordons que sobresurten lleugerament separen les tres plantes de la casa. En les façanes laterals s'hi intercalen finestrals lobulats de tradició gòtica entre les finestres rectangulars. El cos ampliat del segle XVIII destaca per una galeria amb quatre arcs rebaixats. Les vidrieres hi van ser afegides en l'època que la finca va pertànyer a un príncep àrab, a finals del segle XX, i són dels pocs elements on s'hi aprecien detalls arabitzants. L'interior de la casa ha conservat íntegrament les característiques constructives i l'ambientació del casal barroc. Les estances es distribueixen entorn d'una sala central presidida per una gran xemeneia. Tant a l'interior de la casa com al jardí es conserven diversos elements que procedeixen de l'església romànica de Sant Martí de Puig-Ermengol.","codi_element":"08258-168","ubicacio":"Sector nord-est del terme municipal","historia":"L'investigador Esteve Canyameres en un article sobre genealogia aporta algunes dades reculades sobre el mas Rocafort en època medieval. La primera notícia coneguda és del 1190, quan l'hereu era Guillem de Rocafort. En segueixen alguns noms i dades disperses. Ja al segle XIV, en una reunió dels caps de casa de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola que es va fer el 1376 hi va assistir Bernat de Rocafort. Des del segle XIV el mas Rocafort comptava amb un oratori privat, que fou suprimit el 1733. La història d'aquest important mas està lligada als Rocafort, una família de pagesos ennoblits que més tard, al segle XIX, s'introduïren en el sector industrial. El mas va sortir molt reforçat de la crisi baix-medieval. Segons Llorenç FERRER (1996: 58) va ser sobretot gràcies a una política d'acostament cap a la monarquia en el context de les lluites del segle XV que van enfrontar el rei amb el poder senyorial. En el cas d'Oló això es va traduir en un llarg i turbulent conflicte entre els habitants del terme i el seu senyor, el monestir de l'Estany. Com a resultat, el rei Joan II concedí a Gilabert de Rocafort els privilegis de gaudir dels delmes d'Oló un temps, el mas veí de Rocabruna i no dependre de cap jurisdicció senyorial. També els atorgà el títol de cavaller donzell, amb la qual cosa entraven a formar part de la petita noblesa i els fills de Gilabert tenien dret a assistir a Corts. Durant el segle XVI Rocafort va ser un mas especialment dinàmic i va destacar per una bona estratègia d'aliances matrimonials, amb les quals va obtenir drets sobre diversos masos de la zona de Vic i altres contrades. Però el moment més brillant fou el segle XVII. Alguns indicadors de la prosperitat creixent del mas en aquesta època són l'accés massiu dels fills segons a càrrecs eclesiàstics, en alguns casos en places importants com Barcelona, novament les aliances matrimonials amb les principals cases de la plana de Vic i la introducció de branques secundàries de la família en el món dels mercaders a Barcelona, ciutat on tenien cases i possessions diverses. Fruit de tot això, entre els anys 1643 i 1650 el mas Rocafort va ser reconstruït de bell nou i es convertí en un impressionant casal barroc. Cal dir que eren els anys de la Guerra dels Segadors i un moment amb molta activitat del bandolerisme. Per això exteriorment la casa adopta l'aspecte d'una fortalesa, tot i que interiorment gaudia de les comoditats i el luxe d'una casa senyorial (FERRER, 1996: 58). En la fitxa d'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat (IPA) s'afirma que durant la Guerra dels Segadors els Rocafort seguien ordres directes de Madrid, que la finca va ser desbastada i que la reconstrucció fou pagada en un 80 per cent per la cort. Sigui com sigui, el cert és la família va adoptar un estil de vida noble que s'emmirallava en els ambients de la cort, cosa que es reflecteix per exemple en els retrats a cavall d'alguns membres de la família que recorden els dels grans monarques de l'època. Segons un inventari de 1747 a la casa hi havia 25 quadres, sis dels quals de capellans de la família. També és interessant l'escut heràldic que apareix al portal de la casa i també en les pintures esmentades. Consta de diverses estrelles, un lleó que escala una muntanya (a l'esquerra) i un compàs sobre una rosa (a la dreta). Aquests últims símbols recorden inevitablement els de la maçoneria, malgrat que cal dir que a mitjans de segle XVII difícilment la maçoneria moderna podia haver arribat a Catalunya. El segle XVIII sembla que no va ser tan puixant i en aquesta època Rocafort es pot considerar un de tants masos acomodats. A la segona meitat del segle Josep Rocafort es va casar amb la pubilla del mas Ciuró (Maria Farreres) i el resultat va ser l'obtenció de diversos masos de fora el terme. En aquesta època dos fills de Rocafort que van fer carrera eclesiàstica, Josep i Pere Rocafort Tortades, van destacar perquè van ser pioners en els estudis genealògics de famílies pageses de masos. En un article dedicat a ells l'investigador Esteve Canyameres proporciona la genealogia coneguda de la família Rocafort. Ja al segle XIX els Rocafort són un bon exemple d'una família de propietaris rurals que van realitzar una hàbil política matrimonial i de compra de masos amb problemes per engrandir la seva heretat (FERRER, 1991: 105). L'hereu de Josep va ser Anton Rocafort, que es va casar amb una pubilla de Moià i a mitjans de segle XIX decidí abandonar el mas Rocafort per anar a residir al mas Farreres d'Artés, una localitat que aleshores començava a despuntar en l'àmbit de la viticultura i en una incipient industrialització. Al front del mas Rocafort hi van quedar masovers, i a partir d'aleshores els propietaris només l'utilitzaren com a residència ocasional. Això ha permès que s'hi fessin unes modificacions mínimes i la conservació del casal amb les seves característiques barroques. A Artés els Rocafort van tenir un paper destacat en la vida social i econòmica. Es van introduir en el sector de la viticultura i van intervenir en política quan a començament del segle XX Ramon de Rocafort fou diputat provincial. Sembla que hauria aprofitat la seva posició per afavorir la construcció de les carreteres d'Avinyó a Vic, i la de Moià, que passaven prop del mas Rocafort (FERRER, 1991: 149). També van invertir en activitats industrials, sent fundadors de la fàbrica de can Berenguer d'Artés. A principis del segle XX els Rocafort eren propietaris a més del mas Rocafort, del mas Ciuró d'Oló (gràcies a un casament hereu-pubilla), el mas Sors de Castellcir, el mas Ferreres d'Artés, el mas Parer de Sant Feliu de Rodors, el mas Armadans de Sant Cugat de Gavadons i el mas Vilasoleiat a Fussimanya. Tots aquests masos, molins i altres cases en un radi de trenta km del mas Rocafort. Quan Ramon de Rocafort va morir en el seu inventari hi constava un patrimoni immens. A més dels masos citats, hi havia el mas la Plana de Sant Joan d'Oló i altres de fora del municipi. La seva herència va ser complicada i el patrimoni es va dividir, però cap hereu no va residir en cap dels masos. Tots formaven part de la classe mitjana barcelonina. Abans de la Guerra Civil el mas Rocafort va passar a mans de Josep Bofill, dentista de Barcelona que també tenia altres masos i que estava casat amb una neboda de Ramon de Rocafort. El mas Rocafort era gestionat per Mn. Anton Berenguer, germà dels directors de la fàbrica de can Berenguer d'Artés. El 1950 Bofill va vendre Rocafort, el Molí de Rocafort, Montcabré i la Sala a Manel Font, casat amb Roser Gorina. Roser era filla de Joan Gorina, un ric fabricant de Sabadell que el 1919 havia comprat el mas Rocabruna i l'havia transformat en un castell. El 1936, en plena Guerra Civil, l'Ajuntament acordà la confiscació del mas Rocafort i altres del municipi. El 1968 va morir Manel Font i va deixar la propietat a la seva muller, Roser Gorina, sembla que per desconfiança amb el seu fill: Joaquim Font Gorina. Però la dona va nomenar administrador el fill, el qual portava un elevat tren de vida i finalment va arruïnar el patrimoni, que va ser embargat. El 1983 el Consell de Ministres autoritzava la venda del mas Rocafort, de 358 ha, al príncep hereu de l'Aràbia Saudita (germà del rei) Saad Bin Abdul Al Saul, que el va convertir en residència de caps de setmana. El 1984 s'hi afegiren 525 noves hectàrees procedents del mas Rocabruna. El príncep saudita va fer tancar les seves propietats, va restaurar el casal i en general va ser respectuós amb la masia i l'entorn. Anys després de la seva mort, la finca es va vendre el 2002 a l'empresària russa Olga Farré. Més tard Rocabruna i el molí de Rocafort van ser segregades.","coordenades":"41.9004800,2.1076200","utm_x":"425980","utm_y":"4639112","any":"1643","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86008-foto-08258-168-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86008-foto-08258-168-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 73 (Pla Especial Urbanístic 2011)Informació oral facilitada per Salvador Tresserra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86009","titol":"Escut de Rocafort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-de-rocafort","bibliografia":"CANYAMERES RAMONEDA, Esteve. 'Els germans Josep i Pere Rocafort Tortades: els grans genealogistes de famílies pageses de mas del segle XVIII'. Armora, Revista d'informació, anàlisi i investigació. Institució Catalana de Genealogia i Heràlica (ICGENHER), Barcelona, p. 11-41. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 62, 65, 71, 105-106, 114, 149, 210. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Fundació Caixa Manresa; Angle Editorial, Manresa, p. 57-70.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Escut heràldic de la família Rocafort, fet en baix relleu i ubicat a la dovella central del portal del mas Rocafort. Consta d'una decoració superior, consistent en un cap d'angelet o putti, més l'escut de forma oval. Està dividit en dues meitats. A l'esquerra hi ha tres estrelles sobre la figura d'un lleó que escala una muntanya rocallosa. La imatge fa al·lusió al significat del cognom 'Rocafort'. A la meitat dreta hi ha dues estrelles a la part superior i un compàs sobre una rosa. Segons el genealogista Esteve Canyameres, la part dreta d'aquest escut podria fer referència a la família Sorts, originaris del mas Sorts de Moià i amb qui els Rocafort havien establert vincles de parentiu als segles XIV i XV. Però es tracta només d'una impressió, que no està confirmada ni publicada. D'altra banda, les tres estrelles també apareixen en altres escuts de la família Rocafort, concretament en un del retaule de la capella privada del mas Girbès de Llo (Alta Cerdanya), encarregat per Teresa Rocafort i el seu marit. Sigui com sigui, els símbols de la part dreta de l'escut recorden inevitablement els de la maçoneria, tot i que a mitjans de segle XVII cal considerar que difícilment la maçoneria moderna podia haver-se introduït a Catalunya. Cal dir que el mateix escut, amb petites variants, apareix en les pintures de membres de la família Rocafort del segle XVII. Entre d'altres, els retrats a cavall que recorden els dels grans monarques de l'època.","codi_element":"08258-169","ubicacio":"Mas Rocafort, al sector nord-est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.9003900,2.1075400","utm_x":"425973","utm_y":"4639102","any":"1643","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86009-foto-08258-169-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Guillem Dalmau (estudiós del retaule esmentat a la Cerdanya francesa).","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86010","titol":"Font de Rocafort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-rocafort","bibliografia":"BELLPUIG, Josep (1982-2007). Escrits sobre Sant Feliuet de Terrassola (treball inèdit), p. 18. BENET, Albert; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Sant Martí de Puig-Ermengol', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 395-396. OLAÑETA MOLINA, Juan Antonio (2014). 'Iglesia de Sant Martí de Puig-ermengol', Enciclopedia del Románico en Barcelona (vol. II). Fundación Santa María La Real; Centro de Estudios del Románico, Palencia, p. 1080-1082.","centuria":"XII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font emplaçada al jardí del mas Rocafort que és feta amb carreus i altre material petri provinent de l'església romànica de Sant Martí de Puig-Ermengol. Consta d'un mur amb un coronament semicircular central on hi ha el brollador. Aquest és emmarcat amb peces d'unes arquivoltes de finestral romànic. També s'hi han utilitzat peces de la cornisa.","codi_element":"08258-170","ubicacio":"Mas Rocafort, al sector nord-est del terme municipal","historia":"El 1835, com a conseqüència de la desamortització de Medizábal l'església de Sant Martí de Puig-Ermengol fou venuda al mas Rocafort. Durant el segle XX aquesta església va patir un procés de degradació i d'espoli que va tenir com a resultat la desaparició total de l'església. El trasllat d'un finestral i altres elements d'aquesta església al mas Rocafort es devia fer abans de 1948 o entorn d'aquesta data. Més tard s'aprofità també per reconstruir l'església de Sant Feliu de Terrassola.","coordenades":"41.9011300,2.1080700","utm_x":"426018","utm_y":"4639183","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86010-foto-08258-170-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86010-foto-08258-170-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86011","titol":"Capitells de Sant Martí de Puig-Ermengol (Rocafort)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capitells-de-sant-marti-de-puig-ermengol-rocafort","bibliografia":"BELLPUIG, Josep (1982-2007). Escrits sobre Sant Feliuet de Terrassola (treball inèdit), p. 18. BENET, Albert; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Sant Martí de Puig-Ermengol', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 395-396. OLAÑETA MOLINA, Juan Antonio (2014). 'Iglesia de Sant Martí de Puig-ermengol', Enciclopedia del Románico en Barcelona (vol. II). Fundación Santa María La Real; Centro de Estudios del Románico, Palencia, p. 1082.","centuria":"XII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Element decoratiu en forma d'aiguamans que es troba en una sala del mas Rocafort. Ha estat elaborat amb peces provinents de l'església romànica de Sant Martí de Puig-Ermengol. Concretament, hi veiem dos capitells i una pica baptismal decorada amb gallons.","codi_element":"08258-171","ubicacio":"Mas Rocafort, al sector nord-est del terme municipal","historia":"El 1835, com a conseqüència de la desamortització de Medizábal l'església de Sant Martí de Puig-Ermengol fou venuda al mas Rocafort. Durant el segle XX aquesta església va patir un procés de degradació i d'espoli que va tenir com a resultat la desaparició total de l'església. El trasllat d'un finestral i altres elements d'aquesta església al mas Rocafort es devia fer abans de 1948 o entorn d'aquesta data. Més tard s'aprofità també per reconstruir l'església de Sant Feliu de Terrassola.","coordenades":"41.9005300,2.1075100","utm_x":"425971","utm_y":"4639117","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86012","titol":"Finestra de Sant Martí de Puig-Ermengol (Rocafort)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/finestra-de-sant-marti-de-puig-ermengol-rocafort","bibliografia":"BELLPUIG, Josep (1982-2007). Escrits sobre Sant Feliuet de Terrassola (treball inèdit), p. 18. BENET, Albert; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Sant Martí de Puig-Ermengol', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 395-396. OLAÑETA MOLINA, Juan Antonio (2014). 'Iglesia de Sant Martí de Puig-ermengol', Enciclopedia del Románico en Barcelona (vol. II). Fundación Santa María La Real; Centro de Estudios del Románico, Palencia, p. 1080-1081.","centuria":"XII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Finestra de l'absis de l'església de Sant Martí de Puig-Ermengol que es troba actualment encastada en una paret del mas Rocafort. Està rematada amb arc de mig punt d'arquivolta de doble motllura cilíndrica i envoltada per una faixa exterior amb ornamentació escacada. Reposa sobre dues columnes amb capitells de decoració vegetal. Per les seves característiques, aquesta finestra de Sant Martí de Puig-Ermengol té paral·lelismes amb la de l'absis central de Santa Maria de l'Estany.","codi_element":"08258-172","ubicacio":"Mas Rocafort, al sector nord-est del terme municipal","historia":"El 1835, com a conseqüència de la desamortització de Medizábal l'església de Sant Martí de Puig-Ermengol fou venuda al mas Rocafort. Durant el segle XX aquesta església va patir un procés de degradació i d'espoli que va tenir com a resultat la desaparició total de l'església. El trasllat d'aquesta finestra a Rocafort es devia fer abans de 1948.","coordenades":"41.9004400,2.1073600","utm_x":"425958","utm_y":"4639107","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86013","titol":"Rocabruna (casal modernista)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rocabruna-casal-modernista","bibliografia":"BELLPUIG, Josep (1982-2007). Escrits sobre Sant Feliuet de Terrassola (treball inèdit), p. 29-34. FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, p. 62, 64, 71, 106, 114, 198. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Fundació Caixa Manresa; Angle Editorial, Manresa, p. 66-69. GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 472. TRESSERRAS, Josep (1920). Masia Rocabruna (Santa Maria d'Oló). Vic. TRESSERRAS, Josep ? (1948). El castell de Rocabruna. (Versió revisada del llibre publicat el 1920).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casal d'estil modernista i eclèctic construït entre 1918 i 1920, que és conegut com el castell de Rocabruna, el qual es troba al costat de la masia antiga de Rocabruna. Els dos edificis, situats a pocs metres de distància, estaven units abans per un corredor alçat de pedra. Tot el recinte forma part actualment d'una finca privada i tancada. El casal o castell és una edificació de planta més o menys quadrada, de tres plantes i coberta a quatre vents, amb una espectacular cúpula central. És construït en pedra tot combinant la calcària grisenca amb el sauló vermellós. La façana principal, encarada al sud-oest, queda flanquejada per dues torres. La de llevant és més alta i d'un estil més eclèctic, mentre que la de ponent imita el romànic. El centre de la façana presenta dues grans balconades sospeses per columnes ornamentades amb capitells on s'hi troben esculpits animals rapinyaires i decoracions florals. Dessota hi ha un portal dovellat. A totes les cares de l'edifici s'hi veuen elements neoromànics, neogòtics, modernistes i altres formes característiques de l'arquitectura eclèctica. La façana posterior adquireix un caire més modernista, amb diferents formes i volums que inclouen una terrassa elevada. A la façana sud-est sobresurt l'absis d'una capella neogòtica dedicada a Sant Jordi. L'interior, actualment restaurat, és centrat per una gran escala de pedra picada que acaba imitant un claustre amb capitells historiats neomedievals. La llum hi ve donada per la gran cúpula ornamentada amb vitralls de colors que representen un cel amb ocells i, a la perifèria, vuit circumferències on hi ha simbolitzades les quatre estacions. L'entorn de la casa ha estat ornat amb jardins i escultures. En l'època que va ser propietat del príncep àrab, al final del segle XX, s'hi van afegir diversos elements exòtics que recorden el seu país d'origen.","codi_element":"08258-173","ubicacio":"Sector nord-est del terme municipal","historia":"Aquest mas és documentat els anys 1225, 1231 i 1307. També sabem que el 1376 en una reunió dels caps de casa de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola hi va assistir Marc de Rocabruna. En el fogatge de 1515 hi consta 'la casa d'en Rocabruna', i en el de 1553 Pere Roquabruna. És doncs un mas d'origen antic, i estava habitat per la família Rocabruna. Els Rocabruna sembla que van participar de forma activa en la vida política del país, tant a nivell local com general, però no a tant alt nivell com ho van fer els seus veïns del mas Rocafort. En un llibre escrit per Josep Tresserras, persona propera als propietaris (publicat el 1921 i amb una edició revisada el 1948) es dóna un bon nombre de notícies sobre aquest mas, en alguns casos basades en referències documentals. Tanmateix, es tracta d'unes notes força disperses i difícils de contextualitzar. Entre molts altres aspectes es parla, per exemple, de fets relacionats amb la Guerra de Successió, en la qual Francesc de Rocabruna hi hauria tingut un paper rellevant. Segons Llorenç FERRER (1996: 66), Rocabruna va anar incorporant diferents masos veïns: el Güell (a partir de 1792), la Vila i l'Alou, que es convertiren en masoveries seves. El 1785 la família Rocabruna va deixar d'habitar a la casa pairal per anar a viure entre l'Estany i Caldes de Montbuí. El 1850 el nom de Rocabruna es va perdre. En aquest moment els propietaris tenien el cognom Ribot de Morató. El llibre de Josep Tresserras ens proporciona un llistat dels propietaris des de mitjans del segle XIX. Són: Sebastià Ribot de Morató (1851-1858), Leandre Ribot de Morató (1858-1863), Sebastià Ribot de Morató (1863-1897), Antoni Riera Puig (1897-1904), Manuel Rúbio Garcia (1904-1915), Emília Bisbal (1915-1918), Hospital de Vic i Germanes dels pobres (1918-1919). Manuel Rúbio havia quedat vidu i sense descendència i, tot i que es casà amb una criada seva mallorquina, va deixar el mas a un hospital. Aleshores el mas tenia 230 quarteres, amb les masoveries ja esmentades, i era un dels més importants de la zona (FERRER, 1991: 114). El 1919 va comprar Rocabruna Joan Gorina i Sans, un fabricant de llanes de Sabadell que havia fet fortuna durant la primera Guerra Mundial. Pel que es veu, li va ser molt profitosa una operació de compra de la mercaderia d'un vaixell alemany que havia quedat retinguda al port de Barcelona i que va revendre a França i Itàlia. Amb els diners aconseguits, Gorina va poder fer realitat el seu caprici de construir-se un castell. Va comprar Rocabruna i va fer construir el nou casal al costat de l'antic mas en un estil modernista i eclèctic. Fou enllestit en tres anys (1918-1920). L'antiga masia es destinà al majordom i criats, i a la nova construcció s'hi van habilitar les dependències d'una residència de luxe que comptava amb un museu, sala d'armes, capella, sala de música o billar entre altres. L'arquitecte fou Eduard Balcells Buigas, que va néixer a Barcelona el 1877 i era cunyat de Joan Gorina. Fou arquitecte municipal de Cerdanyola, i les seves obres s'emmarquen des d'un modernisme ressagat fins al noucentisme. La capella de Rocabruna, dedicada a Sant Jordi, estava decorada amb vitralls dibuixats per l'artista noucentista originari de Sabadell Antoni Vila Arrufat. El 1936, en plena Guerra Civil, l'Ajuntament acordà la confiscació del mas Rocabruna entre d'altres del municipi. Joan Gorina va tenir quatre filles, que es van emparentar amb fabricants de Sabadell i Barcelona. La petita, Roser Gorina, es va casar amb Manel Font i Moreu, un ric negociant de cotó de Barcelona. El 1950 Manel Font va comprar a Josep Bofill, dentista de Barcelona, el mas veí de Rocafort i les masoveries de la Sala, Montcabré i el molí de Rocafort. El 1954 va morir Joan Gorina i en el seu testament deixava un mas a cada filla. Les hipoteques i els deutes aconsellaren mantenir indivisa la propietat fins que els gendres van decidir vendre, dotze anys després. Fou un dels gendres, Manel Font, que ja posseïa Rocafort, qui va comprar als seus cunyats Rocabruna i les masoveries. Aleshores els masovers eren Jordi Codina i Rosalia Oller. El 1968 va morir Manel Font i va deixar la propietat a la seva muller, Roser Gorina, sembla que per desconfiança amb el seu fill: Joaquim Font Gorina. La dona, però, va nomenar administrador el fill, el qual portava un tren de vida molt elevat i va arruïnar el patrimoni. Rocabruna va restar abandonada i les portalades d'algunes masoveries van ser venudes. L'any 1983 el Consell de Ministres autoritzava la venda del mas Rocafort, de 358 ha, al príncep hereu de l'Aràbia Saudita (germà del rei) Saad Bin Abdul Al Saul, que el va convertir en residència de caps de setmana. El 1984 s'hi afegiren 525 noves hectàrees procedents del mas Rocabruna. El príncep saudita va fer tancar les seves propietats, va instal·lar-hi mesures de seguretat, però en general va ser respectuós amb el patrimoni (FERRER, 1991: 106). L'any 2002 la finca es va vendre a l'empresària russa Olga Farré. Més tard Rocabruna i el molí de Rocafort van ser segregades. Rocabruna fou adquirida per una família de potentats armenis, però actualment es troba en un litigi judicial. El 2005 el casal modernista va ser restaurat.","coordenades":"41.9005000,2.1146100","utm_x":"426560","utm_y":"4639108","any":"1918-20","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86013-foto-08258-173-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86013-foto-08258-173-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"Eduard Balcells Buigas (arquitecte)","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 77 (Pla Especial Urbanístic 2011)Observacions: Fotografies fetes per Josep Canamasas Güell el 2005, abans de la restauració.","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86014","titol":"Capella de Sant Jordi de Rocabruna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-sant-jordi-de-rocabruna","bibliografia":"FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 198. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Fundació Caixa Manresa; Angle Editorial, Manresa, p. 66-69. FREIXA, lluís (1978). Esglésies parroquials i capelles del municipi d'Oló. (amb aportacions de Mn. Antoni Pladevall, Josep Galobart i Jaume Sala). GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 472. GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir TRESSERRAS, Josep (1920). Masia Rocabruna (Santa Maria d'Oló). Vic. TRESSERRAS, Josep ? (1948). El castell de Rocabruna. (Versió revisada del llibre publicat el 1920), p. 76.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Capella d'estil neogòtic que es troba integrada en el casal modernista que es va aixecar al costat de la masia de Rocabruna entre 1918 i 1920. Té l'entrada per la part interior del casal, mentre que l'absis, de forma poligonal, sobresurt de la façana sud-est. La capella, dedicada a Sant Jordi, adopta interiorment les formes del gòtic. La nau és coberta amb volta de canó, i l'absis amb voltes apuntades separades per nerviacions que conflueixen en una clau de volta sobre l'altar. Originàriament els finestrals tenien vitralls dibuixats per l'artista noucentista de Sabadell Antoni Vila Arrufat, però avui ja no es conserven.","codi_element":"08258-174","ubicacio":"A la masia de Rocabruna, al sector nord-est del terme municipal","historia":"El 1919 va comprar la masia de Rocabruna Joan Gorina i Sans, un fabricant de llanes de Sabadell que havia fet fortuna durant la primera Guerra Mundial. Pel que es veu, li va ser molt profitosa una operació de compra de la mercaderia d'un vaixell alemany que havia quedat retinguda al port de Barcelona i que va revendre a França i Itàlia. Amb els diners aconseguits, Gorina va poder fer realitat el seu caprici de construir-se un castell. Va comprar Rocabruna, amb les seves masoveries, i va fer construir el nou casal al costat de l'antic mas en un estil modernista i eclèctic. Fou enllestit en tres anys (1918-1920). L'antiga masia es destinà al majordom i criats, i a la nova construcció s'hi van habilitar les dependències d'una residència de luxe que comptava amb un museu, sala d'armes, capella, sala de música o billar entre altres. L'arquitecte fou Eduard Balcells Buigas, que va néixer a Barcelona el 1877 i era cunyat de Joan Gorina. Fou arquitecte municipal de Cerdanyola, i les seves obres s'emmarquen des d'un modernisme ressagat fins al noucentisme. La capella de Rocabruna, dedicada a Sant Jordi, estava decorada amb vitralls que van ser dibuixats per l'artista noucentista originari de Sabadell Antoni Vila Arrufat.","coordenades":"41.9003900,2.1148000","utm_x":"426575","utm_y":"4639096","any":"1918-20","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86014-foto-08258-174-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86014-foto-08258-174-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"Eduard Balcells Buigas (arquitecte); Antoni Vila Arrufat (disseny vitralls)","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86015","titol":"El Güell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-guell-0","bibliografia":"FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 62, 64, 71, 107, 108, 198. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Fundació Caixa Manresa; Angle Editorial, Manresa, p. 66-69. TRESSERRAS, Josep ? (1948). El castell de Rocabruna. (Versió revisada del llibre publicat el 1920), p. 56. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 74.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"En estat d'abandó. Coberta i diversos murs en precari que amenacen d'esfondrar-se i algunes parts en ruïna","descripcio":"Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval i actualment en estat d'abandó. Es troba emplaçada en una esplanada vora el torrent de l'Alou. Consta d'una part residencial formada per dos cossos adossats lateralment més un cobert aïllat al nord-oest. Actualment és una edificació molt allargassada. En un origen devia tenir només un dels cossos, probablement el de llevant, i en un moment donat s'amplià cap a ponent, amb dependències més aviat de treball, i també cap al sud. Aquestes ampliacions semblen correspondre a una fase ja força tardana, entorn del segle XIX o principis del XX. Fruit d'aquesta ampliació és la façana de migdia, que en certa manera és la principal, ja que és la que té més rellevància arquitectònica. Tanmateix, el fet que es trobi en un terreny amb pendent considerable fa que quedi molt limitada i per això no hi ha un portal destacat. L'accés habitual es fa per la façana posterior, més accessible. Així doncs, la façana de migdia presenta una part de característiques més arcaiques (a ponent), amb finestres molt petites, algunes amb llinda de fusta, i una altra part (a llevant) que és clarament fruit de l'ampliació del segle XIX, amb una eixida de dos arcs rebaixats i altres obertures emmarcades amb maó. A la part baixa diversos contraforts donen consistència a la casa. Els murs són de maçoneria, a pedra vista. A la façana posterior, que connecta amb el camí, hi trobem obertures de tipologia diversa i de distribució força irregular.","codi_element":"08258-175","ubicacio":"Sector nord-est del terme municipal","historia":"Aquest mas és d'origen medieval i les primeres notícies que en coneixem són del segle XIV. El 1376 en una reunió dels caps de casa de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola hi va assistir Galzeran de Güell. I uns anys més tard, el 1394, el mateix Galzeran va assistir a una altra reunió de veïns, en aquest cas per tractar de la redempció del terme d'Oló. Cal suposar que era el cap de casa en aquest moment. En el fogatge de 1515 hi consta 'la casa d'en Güell', i en el de 1553 Bertomeu Güell. Així doncs, en un principi era la família Güell qui habitava la masia, però no en coneixem gaires notícies concretes. Segons es diu en el llibre dedicat al mas Rocabruna: 'El mas Güell de la mateixa parròquia començà a pertànyer als Rocabruna a 17 d'octubre de l'any 1792, segons consta en l'escriptura d'aquesta data autoritzada pel notari de la vila de Vic, en Josep Codina, a favor de Rosa de Rocabruna qui a més de 153 lliures, donà possessió al venedor del camp que portava el nom de Sant Feliu... (TRESSERRAS, 1948: 56)'. Per tant, a partir d'aquesta data el Güell va passar a ser una masoveria del mas veí de Rocabruna, que era un dels més importants de la zona i que va anar adquirint altres masos propers, com l'Alou i la Vila. Això no va ser obstacle perquè la masia creixés, ja que bona part de les construccions es poden datar al segle XIX (1808, segons una llinda) i tal vegada a començaments del XX. Així doncs, el Güell va quedar habitat per masovers. Els últims eren la família Oller i en van marxar a la dècada de 1960. En aquest moment encara voltaven per la zona molts homes que vivien de l'explotació del bosc. Pel que fa a la propietat, va seguir les vicissituds del gran mas de Rocabruna. A la dècada de 1960 Rocabruna i Rocafort van quedar unificades sota la propietat de Manel Font, un ric negociant de Barcelona. A la dècada de 1980 aquesta gran finca fou adquirida pel príncep hereu de l'Aràbia Saudita (germà del rei) Saad Bin Abdul Al Saul. L'any 2002 la finca es va vendre a l'empresària russa Olga Farré. Més tard alguns masos es van segregar, però el Güell i l'Alou, en estat d'abandó, continuen formant part de la finca de Rocafort.","coordenades":"41.9031600,2.1250900","utm_x":"427432","utm_y":"4639394","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86015-foto-08258-175-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86015-foto-08258-175-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 74 (Pla Especial Urbanístic 2011)L'edifici presenta les següents inscripcions:En una llinda de la façana lateral de llevant: Fecho 1808.Inscripció en una llinda de la façana posterior, de difícil interpretació: FYEN[X]TISInformació facilitada per Salvador Tresserra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86016","titol":"L'Alou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lalou-0","bibliografia":"BELLPUIG, Josep (1982-2007). Escrits sobre Sant Feliuet de Terrassola (treball inèdit), p. 43. FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 62, 108. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Fundació Caixa Manresa; Angle Editorial, Manresa, p. 66-69. TRESSERRAS, Josep ? (1948). El castell de Rocabruna. (Versió revisada del llibre publicat el 1920). SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 76.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"En ruïna","descripcio":"Masia de petites dimensions, d'origen medieval i en estat de ruïna, que es troba emplaçada en un petit replà vora el torrent precisament denominat de l'Alou. Se'n conserven els murs en general fins a l'alçada de la coberta, que sembla que era a quatre vents. Configuren una construcció de planta força irregular, que devia tenir planta baixa més un pis. La façana principal era orientada a ponent, i se'n conserva parcialment el portal. Els murs són de maçoneria i pràcticament no s'hi observen finestres. Tota la casa es troba actualment envaïda per la vegetació.","codi_element":"08258-176","ubicacio":"Sector nord-est del terme municipal","historia":"Aquest mas és d'origen medieval i les primeres notícies que en coneixem són del segle XIV. El 1376 en una reunió dels caps de casa de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola hi va assistir Simó s'Alou o Salou. En canvi, en llistats posteriors i fogatges del segle XVI l'Alou ja no hi consta. Però la masia devia subsistir d'alguna manera i sabem que va acabar absorbida pel gran mas veí de Rocabruna, tal vegada ja al segle XVIII, com ho van ser també el Güell i la Vila. Des d'aleshores l'Alou fou una masoveria de Rocabruna, que era un dels masos més importants de la zona. En un llistat de cases rurals de 1930 l'Alou consta com a no habitada. Els últims masovers foren la família Arman i en van marxar a la dècada de 1960. En aquest moment encara voltaven per la zona molts homes que vivien de l'explotació del bosc. Pel que fa a la propietat, va seguir les vicissituds del gran mas de Rocabruna. A la dècada de 1960 Rocabruna i Rocafort van quedar unificades sota la propietat de Manel Font, un ric negociant de Barcelona. A la dècada de 1980 aquesta gran finca fou adquirida pel príncep hereu de l'Aràbia Saudita (germà del rei) Saad Bin Abdul Al Saul. L'any 2002 la finca es va vendre a l'empresària russa Olga Farré. Més tard alguns masos es van segregar, però el Güell i l'Alou, en estat d'abandó, continuen formant part de la finca de Rocafort. Cap a mitjans de segle XX uns 300 m al NE de l'Alou, en un terreny on hi neix aigua abundant, es van obrir un seguit de pous que capten l'aigua i la porten fins a un col·lector, on és canalitzada al llarg de 4 km fins a Rocafort per tal d'abastir aquesta masia.","coordenades":"41.9055400,2.1339400","utm_x":"428169","utm_y":"4639651","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86016-foto-08258-176-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86016-foto-08258-176-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 76 (Pla Especial Urbanístic 2011)Informació facilitada per Salvador Tresserra","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86017","titol":"Rocabruna (masia antiga)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rocabruna-masia-antiga","bibliografia":"BELLPUIG, Josep (1982-2007). Escrits sobre Sant Feliuet de Terrassola (treball inèdit), p. 29-34. FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, p. 62, 64, 71, 106, 114, 198. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Fundació Caixa Manresa; Angle Editorial, Manresa, p. 66-69. GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 472. TRESSERRAS, Josep (1920). Masia Rocabruna (Santa Maria d'Oló). Vic. TRESSERRAS, Josep ? (1948). El castell de Rocabruna. (Versió revisada del llibre publicat el 1920).","centuria":"XIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia antiga de Rocabruna que es troba al costat del casal d'estil modernista i eclèctic que s'hi va construir entre 1918-1920 i que va ser conegut com el castell de Rocabruna. Els dos edificis, situats a pocs metres de distància, estaven units abans per un corredor alçat de pedra. Tot el recinte forma part actualment d'una finca privada i tancada. L'antiga masia és de planta rectangular, amb cossos adossats de diferents alçades. El cos més antic és el que es troba al sud-oest i té un format molt homogeni i regular. La façana principal és més o menys simètrica en base a tres eixos d'obertures, amb un portal adovellat al centre. Aquesta part, que podria correspondre als segles XVII-XVIII, té un parament de força qualitat, amb carreus petits més o menys escairats. Posteriorment s'hi afegí un cos al nord-est (més alt i de tres plantes) i a llevant, així com uns coberts adossats al darrere. En general, la casa ha conservat bé les característiques constructives tradicionals. Les finestres són majoritàriament emmarcades amb llindes i brancals de pedra. L'entorn de la casa ha estat ornat amb jardins i escultures. En l'època que va ser propietat del príncep àrab, al final del segle XX, s'hi van afegir diversos elements exòtics que recorden el seu país d'origen.","codi_element":"08258-177","ubicacio":"Al sector nord-est del terme municipal","historia":"Aquest mas és documentat els anys 1225, 1231 i 1307. També sabem que el 1376 en una reunió dels caps de casa de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola hi va assistir Marc de Rocabruna. En el fogatge de 1515 hi consta 'la casa d'en Rocabruna', i en el de 1553 Pere Roquabruna. És doncs un mas d'origen antic, i estava habitat per la família Rocabruna. Els Rocabruna sembla que van participar de forma activa en la vida política del país, tant a nivell local com general, però no a tant alt nivell com ho van fer els seus veïns del mas Rocafort. En un llibre escrit per Josep Tresserras, persona propera als propietaris (publicat el 1921 i amb una edició revisada el 1948) es dóna un bon nombre de notícies sobre aquest mas, en alguns casos basades en referències documentals. Tanmateix, es tracta d'unes notes força disperses i difícils de contextualitzar. Entre molts altres aspectes es parla, per exemple, de fets relacionats amb la Guerra de Successió, en la qual Francesc de Rocabruna hi hauria tingut un paper rellevant. Segons Llorenç FERRER (1996: 66), Rocabruna va anar incorporant diferents masos veïns: el Güell (a partir de 1792), la Vila i l'Alou, que es convertiren en masoveries seves. El 1785 la família Rocabruna va deixar d'habitar a la casa pairal per anar a viure entre l'Estany i Caldes de Montbuí. El 1850 el nom de Rocabruna es va perdre. En aquest moment els propietaris tenien el cognom Ribot de Morató. El llibre de Josep Tresserras ens proporciona un llistat dels propietaris des de mitjans del segle XIX. Són: Sebastià Ribot de Morató (1851-1858), Leandre Ribot de Morató (1858-1863), Sebastià Ribot de Morató (1863-1897), Antoni Riera Puig (1897-1904), Manuel Rúbio Garcia (1904-1915), Emília Bisbal (1915-1918), Hospital de Vic i Germanes dels pobres (1918-1919). Manuel Rúbio havia quedat vidu i sense descendència i, tot i que es casà amb una criada seva mallorquina, va deixar el mas a un hospital. Aleshores el mas tenia 230 quarteres, amb les masoveries ja esmentades, i era un dels més importants de la zona (FERRER, 1991: 114). El 1919 va comprar Rocabruna Joan Gorina i Sans, un fabricant de llanes de Sabadell que havia fet fortuna durant la primera Guerra Mundial. Pel que es veu, li va ser molt profitosa una operació de compra de la mercaderia d'un vaixell alemany que havia quedat retinguda al port de Barcelona i que va revendre a França i Itàlia. Amb els diners aconseguits, Gorina va poder fer realitat el seu caprici de construir-se un castell. Va comprar Rocabruna i va fer construir el nou casal al costat de l'antic mas en un estil modernista i eclèctic. Fou enllestit en tres anys (1918-1920). L'antiga masia es destinà al majordom i criats, i a la nova construcció s'hi van habilitar les dependències d'una residència de luxe que comptava amb un museu, sala d'armes, capella, sala de música o billar entre altres. L'arquitecte fou Eduard Balcells Buigas, que va néixer a Barcelona el 1877 i era cunyat de Joan Gorina. Fou arquitecte municipal de Cerdanyola, i les seves obres s'emmarquen des d'un modernisme ressagat fins al noucentisme. La capella de Rocabruna, dedicada a Sant Jordi, estava decorada amb vitralls dibuixats per l'artista noucentista originari de Sabadell Antoni Vila Arrufat. El 1936, en plena Guerra Civil, l'Ajuntament acordà la confiscació del mas Rocabruna entre d'altres del municipi. Joan Gorina va tenir quatre filles, que es van emparentar amb fabricants de Sabadell i Barcelona. La petita, Roser Gorina, es va casar amb Manel Font i Moreu, un ric negociant de cotó de Barcelona. El 1950 Manel Font va comprar a Josep Bofill, dentista de Barcelona, el mas veí de Rocafort i les masoveries de la Sala, Montcabré i el molí de Rocafort. El 1954 va morir Joan Gorina i en el seu testament deixava un mas a cada filla. Les hipoteques i els deutes aconsellaren mantenir indivisa la propietat fins que els gendres van decidir vendre, dotze anys després. Fou un dels gendres, Manel Font, que ja posseïa Rocafort, qui va comprar als seus cunyats Rocabruna i les masoveries. Aleshores els masovers eren Jordi Codina i Rosalia Oller. El 1968 va morir Manel Font i va deixar la propietat a la seva muller, Roser Gorina, sembla que per desconfiança amb el seu fill: Joaquim Font Gorina. La dona, però, va nomenar administrador el fill, el qual portava un tren de vida molt elevat i va arruïnar el patrimoni. Rocabruna va restar abandonada i les portalades d'algunes masoveries van ser venudes. L'any 1983 el Consell de Ministres autoritzava la venda del mas Rocafort, de 358 ha, al príncep hereu de l'Aràbia Saudita (germà del rei) Saad Bin Abdul Al Saul, que el va convertir en residència de caps de setmana. El 1984 s'hi afegiren 525 noves hectàrees procedents del mas Rocabruna. El príncep saudita va fer tancar les seves propietats, va instal·lar-hi mesures de seguretat, però en general va ser respectuós amb el patrimoni (FERRER, 1991: 106). L'any 2002 la finca es va vendre a l'empresària russa Olga Farré. Més tard Rocabruna i el molí de Rocafort van ser segregades. Rocabruna fou adquirida per una família de potentats armenis, però actualment es troba en un litigi judicial. El 2005 el casal modernista va ser restaurat.","coordenades":"41.9003600,2.1151800","utm_x":"426607","utm_y":"4639092","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86017-foto-08258-177-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86017-foto-08258-177-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 173 (Pla Especial Urbanístic 2011)Fotografies fetes per Josep Canamasas Güell el 2005, abans de la restauració.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86018","titol":"El Pla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pla-6","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS-PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya; Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 30. PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 62, 64, 71, 107, 108. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 71.","centuria":"XIV-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de dimensions força grans, d'origen medieval, emplaçada a l'extrem d'una esplanada vora la riera de l'Estany. Consta d'un cos residencial principal de planta rectangular (de planta baixa més un pis i golfes) que té coberts al sud-est i al sud-oest (els primers formant un gran barri davanter), així com dues casetes aïllades al nord. Aquestes casetes tot i que imiten l'estil tradicional són de construcció recent. En una d'elles, feta parcialment de maó, aprofita un cobert anterior. El cos principal de la masia és una construcció molt sòlida i de característiques homogènies, que podria datar-se al 1592, segons es desprèn de la inscripció d'una llinda. En aquest cos el parament dels murs és de qualitat, fet amb carreus petits disposats en filades. La façana principal, encarada al sud-est, no és del tot simètrica. S'articula en base a diverses finestres a alçades diferents i té un portal adovellat lleugerament descentrat. En una de les finestres s'hi pot veure una curiosa llinda que podria fer al·lusió al molí que aquest mas tenia a la riera que passa a la vora. Concretament, les marques gravades podrien fer referència a les dues moles del molí. Totes les finestres de la casa són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, en alguns casos decorades amb motllures, i a la part baixa hi trobem nombroses espitlleres. Posteriorment s'hi afegí un cos adossat a l'angle de ponent. Tot el conjunt que forma la part antiga ha conservat molt bé els volums i les característiques constructives originàries, sense alteracions modernes. En aquest sentit és un bon exemple de masia desenvolupada molt precoçment, entorn del segle XVI.","codi_element":"08258-178","ubicacio":"Sector nord-est del terme municipal","historia":"Aquest mas és d'origen medieval i les primeres notícies que en coneixem són del segle XIV. El 1376 surt esmentat Berenguer del Pla en una reunió dels caps de casa de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola. Cal suposar que era l'hereu del mas en aquest moment. I uns anys més tard, el 1394, ja és Bernat des Pla qui va assistir a una altra reunió de veïns, en aquest cas per tractar de la redempció del terme d'Oló. En el fogatge de 1515 hi consta 'lo mas del Pla', dins de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, i en el fogatge de 1553 hi apareix Joan Pla. De totes aquestes dades se'n desprèn que la família de cognom Pla habitava la casa des de l'època medieval. Diverses inscripcions de la casa ens informen sobre l'evolució de la construcció. El cos principal sembla que va quedar configurat en una època força primerenca, entorn del 1592. L'any 1644 l'hereu devia ser Joan Pla. La informació prové d'una dovella que era originària del molí que tenia el mas. El 1700 s'hi devien fer reparacions menors, tal com sembla suggerir la inscripció d'una finestra. En canvi, durant el segle XIX no sembla que s'hi fessin gaires obres ni ampliacions. A la riera denominada del Molí, que passa vora aquest mas, hi ha tres molins fariners. Dos d'ells en troben molt junts uns 700 m riera avall i s'han denominat Molí del Pla 1 i Molí del Pla 2. Semblen força antics i daten com a mínim del 1739, segons una llinda. Un altre molí es troba a l'alçada de la masia del Pla, i era conegut com a molí del Visó o del Pla. Aquest tenia una inscripció a la dovella del portal que deia 'Joan Pla, 1644' i que ara es troba fora de lloc. No sabem si els dos primers molins pertanyien al Pla, però ben segur que el tercer i més proper a la masia sí, i devia construir-lo l'aleshores propietari, Joan Pla. A més, una curiosa llinda que es troba al mas sembla fer referència a les moles del molí. No sabem fins quan la família Pla va estar al front del mas. En un llistat de cases rurals de 1930 consta que la masia el Pla estava habitada. Ja més entrat el segle XX, els propietaris eren la família Bigas, que residia a Centelles, mentre que el mas era habitat per masovers. Pels volts de 1980 van instal·lar-se un temps a la masia, i pels volts de la dècada del 2000 van restaurar el conjunt. Aleshores van aixecar una casa de pedra de nova construcció que imita l'estil tradicional. La pedra la van extreure del molí del Visó o del Pla, incloent-hi les dovelles i la inscripció ja esmentades.","coordenades":"41.8884800,2.1059200","utm_x":"425825","utm_y":"4637781","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86018-foto-08258-178-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86018-foto-08258-178-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 71 (Pla Especial Urbanístic 2011)L'edifici presenta les següents inscripcions: Llinda a la façana nord-oest: 1592Llinda a la façana nord-est: 1700A la dovella central de la caseta nord: Joan Pla 1644. Aquest portal dovellat procedeix del molí del Visó o del Pla, situat vora la casa.","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86019","titol":"Altimires","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/altimires","bibliografia":" FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 72, 98-99, 104, 107, 114, 163-164, 217. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 30.<\/p> ","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia de grans dimensions, d'origen medieval, emplaçada al replà d'un serrat que té al davant el torrent d'Altimires, tributari de la riera d'Oló. Entremig s'aixeca la Serra Borina. Consta de diversos cossos residencials adossats de ponent a llevant més coberts a oest i al sud (aquests últims formant un barri) i una pallissa al nord-est. El cos originari és el de ponent, on es conserva un gran portal adovellat i, a l'interior, un interessant celler sostingut amb arcs apuntats possiblement de l'època baix-medieval. Aquesta part de l'edifici és feta amb carreus perfectament escairats i disposats en filades, de manera que és un bon exemple de masia primerenca, tal vegada del segle XVII o anterior. Posteriorment (tal vegada al final del segle XVIII o ja al XIX) es va construir el cos residencial de llevant, que era la casa dels masovers. La façana de migdia d'aquesta nova construcció destaca per una àmplia galeria de dues plantes amb arcs de punt rodó. Possiblement també al segle XIX davant del cos antic s'hi adossà una construcció amb porxo, la qual dóna aixopluc el portal fins al punt que queda gairebé tapat. És format per dos trams de volta d'aresta i devia constituir l'accés principal a la masia, tot i que ara el pas exterior ha quedat tapiat. Aquest nou cos ampliava les estances de la casa dels amos i li proporcionava una terrassa davantera. Tal vegada la data d'aquesta nova construcció és el 1881, tal com indica la barana de la terrassa. En aquest segle XIX encara es van fer altres reformes, com ara el sobrealçament del cos antic per dotar-lo d'una nova galeria d'arcs al nivell de les golfes. El resultat de totes aquestes obres és una façana d'una gran solidesa i gairebé monumental, dominada per les diverses galeries. Contribueix a aquest efecte l'alçada considerable de l'edifici en aquest sector encarat a migdia, ja que s'assenta sobre un terreny amb pendent. La resta de façanes han conservat igualment les característiques constructives tradicionals, amb l'obra a pedra vista i les diverses finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. L'interior de la casa també ha conservat la tipologia tradicional, ja que durant el segle XX les reformes que s'hi han fet han estat mínimes. Altres elements d'interès són un paviment fet de còdols davant del portal i aixoplugat sota el porxo, un segon celler on hi ha un forn de pa, la comuna, que sobresurt en forma de torreta davant de la terrassa, o el cobert de ponent amb una premsa de l'any 1909 i on antigament hi havia un trull d'oli. En aquesta zona es troben també les tres tines de la casa.<\/p> ","codi_element":"08258-179","ubicacio":"Al sector central del terme municipal","historia":" Les primeres notícies que coneixem del mas medieval són del segle XIV. En la llista dels caps de família que van assistir a una reunió per tractar de la redempció del terme d'Oló el 1394 hi figuren diversos Altimires: Guillem d'Altimires per la parròquia de Santa Maria d'Oló, i Salvador Altimires i Berenguer d'Altimires per la parròquia de St. Joan d'Oló. Cal suposar que un d'ells era l'hereu del mas en aquest moment, segurament Guillem. En el fogatge de 1553 hi consta Anthoni Altimires, per la parròquia de St. Joan d'Oló. De tot això es dedueix que la família Altimires habitava aquest mas des d'època medieval, i segurament també algun altre de la zona. Els propietaris actuals són descendents directes d'aquesta família, tot i que en les últimes generacions el cognom Altimires s'ha perdut. La masia posseïa el molí anomenat d'Altimires, a la riera d'Oló. Tenia la particularitat de ser al mateix temps molí i torre de vigilància. Tal vegada es podria datar entorn dels segles XIII-XIV. Tot i que no en coneixem dades documentals, cal suposar que en un principi era possessió del senyor, ja que en època medieval els molins solien ser un monopoli senyorial, i més tenint en compte que, aprofitant la seva situació estratègica en una cruïlla del camí vell a Sant Joan d'Oló, complia una funció defensiva auxiliar del castell. La família Altimires devia encarregar-se de fer anar el molí (tal vegada el Salvador o Berenguer d'Altimires abans esmentats, de la parròquia de St. Joan d'Oló) i amb el temps va quedar com una propietat seva. Per tant, es dedueix que la família Altimires tenia un tracte de proximitat amb els poders vinculats a la senyoria del castell, i ja des d'antic aquest devia ser un dels masos forts del terme. La tipologia del mas suggereix que va tenir un desenvolupament força precoç i que al segle XVII, o tal vegada abans, ja constituïa un casal de dimensions considerables. Al segle XVIII, i sobretot al XIX, es devia ampliar amb noves construccions. En aquest segle Altimires continuava sent una de les cases importants i els seus propietaris van destacar pel seu suport clar en favor de la causa carlista. A la masia hi va néixer Josep Altimires Marcet, un destacat militar carlí que va escriure ell mateix un extracte amb la seva biografia. Va néixer el 1809 i el 1834 s'allistà com a voluntari a un batalló. Va iniciar així una llarga carrera gairebé com a militar professional al servei del carlisme. Fins que tenia 66 anys va participar en quatre campanyes militars. Va exiliar-se a França en diverses ocasions, i el 1858 es casà amb Anna Vinyes, filla d'un fabricant de mistos de la Jonquera. Va participar en la guerra dels Matiners i l'acabà amb el grau de tinent coronel. Posteriorment fou nomenat Cap supermilitar dels corregiments de Barcelona i Mataró i Subdelegat de la reial Hisenda, entre molts altres càrrecs d'importància. Va arribar a Brigadier dels Reials Exèrcits. El seu germà gran, Salvador Altimires Marcet, també va participar en la primera guerra carlina, i encara un altre dels germans. El cas d'aquesta família suggereix que el carlisme devia tenir força adeptes al terme d'Oló, sobretot entre els grans propietaris de masies (FERRER, 1991: 163, 217). En el transcurs d'alguna de les carlinades la casa fou incendiada i encara avui es pot veure la pedra cremada en moltes de les estances. A més, la família va patir represàlies en el seu patrimoni i es va veure obligada a vendre el mas Torrecogussa (un altre edifici que en el seu origen havia estat una torre de guaita). Tot i això, l'heretat d'Altimires continuava sent una de les més grans del terme, i els seus propietaris solien presumir de poder desplaçar-se fins a l'església d'Oló sense haver de sortir de les seves terres. En un curiós dibuix que es conserva de la casa fet el 1891 es diu que 'la heredad tiene de extensión superficial 186 ha, 12 areas y 50 centiareas. Los frutos principales que se recogen son vino, trigo y aceite'. A la segona meitat del segle XIX la vinya havia pres ja molta importància. Llorenç FERRER (1991: 98-99) posa aquest mas com a exemple del conflicte que es va donar entre propietaris i rabassaires. Les vinyes del mas eren portades per rabassaires que, en aquells moments, començaven a reivindicar les propietats de les vinyes que des de feia molt temps conreaven mitjançant el contracte emfitèutic conegut com a Rabassa morta. Pels volts de 1860 es feu càrrec de la propietat Josep Altimires Marcet. Entre aquest any i el següent va firmar 17 contractes d'establiment de terres que no eren nous, només tenien la intenció de clarificar les relacions jurídiques amb els rabassaires, que amb els nous contractes passaven a ser simples parcers. Poc després es van firmar 25 contractes més fins el 1885. Durant aquesta etapa prèvia a l'arribada de la fil·loxera es constata una expansió de la vinya dins de la propietat Altimires. A partir de 1900, quan la fil·loxera havia destruït les vinyes, l'amo Altimires havia recuperat les terres i els nous contractes que es van fer deixaven molt clar que es tractava d'un simple arrendament, tot i que la resta de condicions continuaven sent pràcticament les mateixes que abans. El segle XX sembla que va ser menys brillant per al mas Altimires, que va entrar en un cert estancament que es reflecteix en l'estat actual de la masia, que pràcticament no ha sofert modificacions en els darrers anys. Pel que fa als propietaris del mas, ja hem dit que a mitjans de segle XIX ho era Josep Altimires Marcet. El següent hereu fou Josep Altimiras Viñas, que el 1891 era el propietari. El va succeir una pubilla, Maria Altimiras Calsina, que es casà amb Josep Euras Euras, procedent del mas amb aquest nom de la localitat de Perafita. El seu hereu fou Josep Euras Altimiras, i el propietari actual és Josep Euras Barniol, que continua portant l'explotació del mas.<\/p> ","coordenades":"41.8661800,2.0113100","utm_x":"417947","utm_y":"4635391","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86019-foto-08258-179-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86019-foto-08258-179-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-03-12 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 30 (Pla Especial Urbanístic 2011) A la masia es conserven uns pocs documents dels molts que n'hi havia relacionats amb el cabdill carlista Josep Altimires Marcet. L'edifici presenta les següents inscripcions: Inscripció en una llinda de la porta del barri: Iesus Maria 1645 (no pas 1516, com es diu en algun lloc, ja que els números donen peu a confusió) Data en una barana del terrat: 1881 Informació oral facilitada per Josep Euras Barniol","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86020","titol":"Llinda del molí d'Altimires","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-del-moli-daltimires","bibliografia":"","centuria":"XIII-XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"Llinda emplaçada a la torre de defensa medieval que és al mateix temps el Molí d'Altimires, una combinació que no deixa de ser curiosa i atípica. Concretament, es troba a la finestra de la façana nord-est, que és la seva façana principal, encarada al camí. La llinda és de pedra, de forma més o menys rectangular. Té gravades dues roses sexifòlies i, al centre, una creu sobre un triangle que simbolitza el mont Gòlgota. Aquests elements tenen un simbolisme destacat, que remarcava la importància d'aquesta construcció, situada estratègicament en un camí principal d'accés al castell d'Oló. La rosa de sis fulles és un símbol solar de tradició pagana que es considera una reminiscència precristiana del culte al sol. A Catalunya s'han trobat roses sexifòlies en edificis, art funerari, mobiliari i joieria. Aquest motiu ornamental fou especialment emprat als Pirineus per part dels pastors. Una altra interpretació, no necessàriament incompatible amb l'anterior, és que les dues circumferències al·ludeixen a les dues moles del molí. Així ho interpretava almenys un membre de la família Altimires que va decorar una llinda de la seva casa al poble d'Oló amb dues rodes que representen, en aquest cas ben clarament, les d'un molí. No disposem de gaires elements per datar aquesta llinda, que podria situar-se, igual que la mateixa construcció de la torre, als segles XIII-XV.","codi_element":"08258-180","ubicacio":"Al molí d'Altimires, al sector central del terme municipal","historia":"El fet de combinar una torre de defensa amb un molí és totalment atípic, però considerem que aquesta construcció fou concebuda amb aquesta doble funció ja des del seu inici. Hi ha qui creu, però, que el molí s'hi hauria instal·lat posteriorment. En tot cas, la funció com a torre de defensa és ben clara, i estava relacionada amb la posició estratègica de l'indret, que es troba en una cruïlla on el camí d'Oló a Sant Joan d'Oló travessava la riera per una palanca. Per la tipologia de la torre es podria datar entorn dels segles XIII-XIV. Tot i que no en coneixem dades documentals, cal suposar que en un principi era possessió del senyor del terme, ja que en època medieval els molins solien ser monopoli dels senyors, i més tenint en compte que la torre complia funcions defensives auxiliars del castell. La família Altimires devia encarregar-se de fer anar el molí, tal vegada ho feien el Salvador o Berenguer d'Altimires que apareixen citats en un llistat de caps de casa que van participar en una reunió feta el 1394 per tractar de la redempció del terme d'Oló. Amb el temps la família devia aprofitar els drets adquirits i el molí va quedar com una propietat del mas Altimires. De tot això se'n dedueix que la família Altimires tenia un tracte de proximitat amb els poders vinculats a la senyoria del castell d'Oló i, per tant, ja des d'antic aquest mas situat a un quilòmetre aproximadament del molí va ser un dels més importants del terme. No es pot descartar que el Molí d'Altimires tingués alguna relació amb les infraestructures hidràuliques que ara formen part del el Molí del Coix, riera amunt i als peus del nucli d'Oló. Allà hi ha un interessant aqüeducte de datació desconeguda i un rec que travessa la roca, unes obres de força calat per a un simple molí particular. Per la cota d'altitud es pot deduir que el punt de captació d'aigües del molí d'Altimires devia trobar-se en aquella zona. Als segles XVII-XVIII es devia construir la casa del moliner, adossada a la torre. El molí va seguir funcionant fins el final del segle XIX. Encara una àvia de l'actual propietari d'Altimires l'havia vist en actiu.","coordenades":"41.8647800,2.0240600","utm_x":"419004","utm_y":"4635223","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86020-foto-08258-180-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86020-foto-08258-180-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86021","titol":"Berengueres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/berengueres","bibliografia":"FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 53, 107, 109, 113. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ, Pere; A.P (1976). 'Castell d'Oló i notícies del castell d'Aguiló'; Els Castells catalans, vol. V, Rafel Dalmau Editors, Barcelona, p. 787. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ, Pere; A.P (1976). 'Castell d'Oló i notícies del castell d'Aguiló'; Els Castells catalans, vol. V, Rafel Dalmau Editors, Barcelona, p. 782-792. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 58. TORRES SOCIATS, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Lluçanès, Osona, Bages, Moianès, Berguedà, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 31-32, 33-34.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, emplaçada en una petita esplanada sobre la vall de la riera de Segalers. Consta d'un cos residencial de planta més o menys quadrada (de planta baixa més un pis i golfes) més uns coberts aïllats i semi-derruïts. Aquesta masia es pot incloure dins un grup característic del sector que es troba al voltant de l'antiga quadra d'Aguiló i al nord del terme d'Oló. Aquest tipus de masies tenen el seu origen en una mena de casa forta estreta i alta, en forma de torre, que amb el temps sol ampliar-se pels costats. En són exemples Bojons o la torre d'Orriols. En aquest cas el nucli inicial de la casa és el que es troba al mig. Al segle XVIII s'amplià pel costat nord i, probablement ja al XIX, pel costat sud. Com a resultat, la construcció originària ha quedat emparedada entremig, i la façana de migdia, que en un principi devia ser la principal, amb l'ampliació ha quedat a frec del barranc que hi ha en aquest sector. En conseqüència, ara la façana principal és la de llevant. Aquesta presenta un aspecte força irregular, fruit de l'evolució que hem descrit. Consta d'un portal senzill, reconstruït no fa gaires anys, i de diverses finestres de distribució irregular i de tipologia diversa. Entre d'altres n'hi ha una que està situada en el cos antic i en la qual sembla insinuar-se un arc conopial lleugerament marcat a la vora. Això dataria aquesta part entorn del segle XVI. Els murs són a pedra vista, amb un tipus d'aparell diferent en cadascuna de les fases. En la fase més antiga hi veiem carreus petits més o menys escairats. A la cara de ponent la construcció té adossades una tina cilíndrica i un cos sobresortint amb una petita eixida. De la façana nord en surten unes escales que menen a dues tines més, situades en aquest costat. La masia ha conservat molt bé els volums i les característiques constructives tradicionals. Com a curiositat podem dir que en una estança interior recentment s'hi van trobar dibuixats sobre la calç d'una paret les figures d'uns galls, amb uns pals a sota. Aquests galls ens fan recordar una llegenda sobre l'anomenada bruixa Berengueres que hauria habitat aquesta casa.","codi_element":"08258-181","ubicacio":"Al sector nord del terme municipal (antiga quadra d'Aguiló)","historia":"Aquest mas està documentat des de principis del segle XIV. Formava part de la quadra autònoma d'Aguiló, dominada pel castell d'Aguiló, que era complementari del castell d'Oló. Del mas en tenien la possessió els mateixos senyors del castell d'Aguiló, que el 1329 eren Ramon i Saura d'Aguiló i el van vendre a Andreu Barrat, un ric ciutadà de Vic, juntament amb tot el delme que els Aguiló rebien a la vall i quadra d'Aguiló pel preu de 8.000 sous. Pocs anys després, el 1333, el senyor del castell d'Oló, Arnau d'Oló, va vendre a Ot de Montcada tot el terme d'Oló, inclosa la vall i quadra d'Aguiló. Per això el mateix any Ot de Montcada va recomprar a Andreu Barrat el mas Berengueres, amb tots els seus dret i pertinences, i també tot el delme que aquell rebia a la vall d'Aguiló, per 11.000 sous (PLADEVALL, 1991: 53). En un altre document de 1335 consta que és aquest l'any en què Barrat va donar la possessió del mas Berengueres i del delme a Ot de Montcada, a través del seu procurador Galceran Andreu (PLADEVALL i altres, 1976: 787). Segons es diu, aquest any Berengueres formaria part del mas Aguiló. Fins aquí ens hem referit als propietaris o als que posseïen el domini directe del mas, i que pertanyien a les altes instàncies, però els pagesos emfiteutes que en tenien el domini útil devien ser la família de cognom Berengueres. En una llista dels caps de família que van assistir a una reunió per tractar de la redempció del terme d'Oló l'any 1394 hi figura Berenguer de Berengueres, de la parròquia de Santa Maria d'Oló. Cal suposar que era l'hereu del mas en aquest moment. Ja hem dit que la casa té un nucli força antic, que en la part exterior es podria datar entorn del segle XVI, i que al XVIII s'amplià per un costat. En són testimoni les inscripcions de 1706, 1745 i 1750. La de 1706 ens informa que continuava habitant-hi la família Berengueres, i que llavors l'hereu era Joan Berengueres. Al segle XIX la casa s'amplià cap a l'altre costat, però no en coneixem notícies concretes. En un llistat de cases rurals de 1930 consta que Berengueres estava habitada. A la dècada de 1950 els propietaris del mas, que encara hi residien, el van vendre a Narcís Oliveda Mundo, que hi va viure al principi amb dos germans seus. Narcís s'hi va estar fins el 1986. Posteriorment va heretar la masia una neboda seva, Roser Aimerich Oliveda, que n'és l'actual propietària. Ara a la casa hi viuen llogaters. Pels volts de 2015 els propietaris van muntar una granja que es troba una mica separada al nord de la masia. En un llibre de Jordi TORRES (2002) es recullen dues llegendes referides a la bruixa Berengueres, que hauria habitat aquesta masia. Es tracta de contalles estereotipades que segueixen un guió similar al que s'explica en molts altres indrets de Catalunya i que giren al voltant de la facultat que tenien les bruixes per convertir-se en galls o el seus poders per encomanar mal d'ulls. Aquestes llegendes pràcticament no es conserven vives en la memòria popular, i ni els propietaris de la masia ni la gent del poble en general n'han sentit a parlar. No deixa de ser sorprenent, però, la troballa recent de les figures d'uns galls dibuixades en una paret de la casa. Tanmateix, els pals que tenen a sota suggereixen que aquests dibuixos es van fer més aviat amb la finalitat de tenir comptabilitzats els galls de la casa.","coordenades":"41.8901300,2.0393200","utm_x":"420302","utm_y":"4638024","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86021-foto-08258-181-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86021-foto-08258-181-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 58 (Pla Especial Urbanístic 2011)En una llinda de la façana de ponent: Joan Berengueres 1706En una llinda de la façana nord: 1745 i text il·legibleInscripció a l'interior: 1750Informació oral facilitada per Roser Aimerich i Jaume Codina.La masia tenia un forn de calç proper, que ja no es conserva.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86022","titol":"Molí del Ciuró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-ciuro","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS-PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya; Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 34-35. PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 53, 105, 109.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":"Antic molí fariner pertanyent a la masia del Ciuró. Es troba emplaçat uns 200 m a ponent de la masia, vora la riera Gavarresa. No se'n conserva la resclosa (que estava uns 800 m riera amunt, prop de la masia d'Oriols) però sí el rec, vestigis de la bassa i la construcció del molí, que es troba en semi-ruïna. Tot i el seu estat, el conjunt és molt representatiu d'un molí tradicional, amb tots els seus elements característics. La construcció del molí ha perdut la coberta però en general es conserva força sencera. És formada per un cos residencial de planta rectangular més alguns coberts al sud. La casa consta de quatre plantes, inclosos el nivell semisoterrani (on hi ha l'obrador de la mòlta) i el nivell subterrani del carcabà (on hi havia, i encara potser hi és, la roda hidràulica). L'edificació sembla majoritàriament dels segles XVII-XVIII, amb ampliacions i reparacions puntuals al XIX. La façana principal, encarada a llevant, només té dues plantes, ja que l'edifici està construït sobre un terreny amb desnivell. Hi trobem un portal que dóna accés directament al primer pis. És senzill i emmarcat amb maó (fruit d'una d'aquestes refeccions tardanes) i al seu damunt té una finestra emmarcada amb llinda i brancals de pedra. El molí també té entrades pels costats de ponent i migdia, des d'on s'accedeix directament a la sala de moles, que és la part més interessant del conjunt. Està coberta amb volta de pedra i conserva part de les dues moles que tenia: una de sencera (amb la mola sotana i la sobirana) i l'altra amb part de les moles fora de lloc. Segurament una mola es destinava al gra i l'altra a l'oli. Aquesta cambra i les construccions adossades que té al sud tenen una aparença més arcaica, i podrien correspondre a una fase més antiga, tal vegada medieval. A la façana de ponent podem veure perfectament la sortida del carcabà, amb dos forats separats (un per a cada mola). Més al nord hi ha una altra sortida d'aigües. El canal de sortida del carcabà travessa un petit pont i continuava per un terreny on ara hi ha un camp fins a la riera Gavarresa. La bassa, situada al nord-est, està excavada al terreny i adopta una forma allargassada, d'uns 60 metres. A la part propera al molí, on rebia una major pressió de l'aigua, està reforçada amb un mur de pedra. Des de la bassa es pot resseguir perfectament el rec, en paral·lel a la riera, fins a l'alçada on hi havia la resclosa, molt a prop d'on passa el camí que va a la masia d'Oriols.","codi_element":"08258-182","ubicacio":"Prop de la masia del Ciuró, al sector nord del terme municipal","historia":"El mas Ciuró està documentat des de principis del segle XIV. Formava part de la quadra autònoma d'Aguiló, dominada pel castell d'Aguiló, que era complementari del castell d'Oló. Per la seva proximitat amb el castell fou un dels masos principals de la zona, i segurament hi tenia una vinculació directa. Sembla que al mas hi havia la ferreria del castell i, prop del mas, el molí. Ambdues funcions solien ser monopoli del senyor. Els senyors d'aquest castell eren la família Aguiló, que tenien la propietat o drets sobre alguns dels masos de la seva demarcació. Consta que el 1329 Ramon i Saura d'Aguiló tenien drets sobre el mas Ciuró. Concretament, varen reconèixer tenir “per Arnau d'Oló i Alamanda un censal de 2 sous i 8 diners, una penyora d'ordre i una jova o jornal de llaurar sobre el mas Ciuró (PLADEVALL, 1991: 53)”. Aquest mateix any Ot de Montcada va comprar tot el terme d'Oló, incloent-hi la quadra d'Aguiló, i els homes de Ciuró, que en aquell moment eren cinc, així com els de la resta de masos de la Vall d'Aguiló, van prestar homenatge al nou senyor del castell. Per tot el que hem dit, és molt possible que el molí del Ciuró sigui d'origen medieval i, en un principi, formés part d'aquests drets que tenia el senyor, però no en coneixem notícies concretes. Per la seva tipologia constructiva sembla una obra bàsicament dels segles XVII-XVIII, amb ampliacions al XIX (segons dades del cadastre, el 1878). Tanmateix, algunes construccions de la part baixa podrien correspondre a època medieval. En un llistat de cases rurals de 1930 el Molí del Ciuró ja consta com a deshabitat. Per tant, deu fer molts anys que es troba en desús.","coordenades":"41.8924800,2.0219100","utm_x":"418860","utm_y":"4638301","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86022-foto-08258-182-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86023","titol":"Molí del Coix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-coix","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS-PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya; Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 32. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 105, 110. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Recorregut de recerca geològica per la comarca del Moianès (pel Geoparc de la Catalunya central). Itinerari per les rodalies de Santa Maria d'Oló (treball inèdit consultable a internet), p. 86.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"en ruïna","descripcio":"Antic molí fariner emplaçat vora la riera d'Oló i als peus del turó on s'assenta el nucli antic d'Oló. El punt de captació de l'aigua on hi havia la resclosa es situava a l'anomenada Gola de la Galeta (uns 600 m riera amunt). De tota la infraestructura se'n conserva part del rec, que passa per un interessant aqüeducte uns 50 metres abans del molí, restes de dues basses i la construcció del molí pròpiament, que es troba en ruïna. Del molí se'n conserven diversos murs mig esfondrats que conformen una planta més o menys quadrada, amb un cos adossat al nord. La casa tenia planta baixa i segurament un pis superior, i sembla una obra majoritàriament del segle XVIII. La façana principal és encarada al sud-est, vers el camí que ressegueix la riera. S'hi conserva un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra i dues finestres. El forat de sortida del carcabà es troba a la part inferior del cos adossat al nord. El molí tenia dues basses, una de més alta i l'altra més baixa. Estaven situades uns 25 metres al nord-est del molí.","codi_element":"08258-183","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"No coneixem notícies antigues sobre el molí del Coix, i fins i tot ignorem quina denominació tenia antigament, ja que el sobrenom de Coix es refereix a l'últim moliner que el va fer anar i que era coix. Per la seva tipologia constructiva podria ser una obra del segle XVIII. Pel que fa a l'aqüeducte, es tracta d'una obra de bona qualitat tècnica però de datació incerta. Un aspecte a tenir en compte és que el molí d'Altimires, que es pot datar als segles XIII-XIV, tenia el seu punt de captació d'aigües probablement a la zona on ara hi ha el molí del Coix. Això es pot deduir per les cotes d'altitud. No es pot descartar que l'aqüeducte i les infraestructures hidràuliques ara associades al molí del Coix fossin originàriament del molí d'Altimires, que era segurament una fundació del senyor del terme. Tanmateix, amb la dades que ara tenim a la mà ens hem d'inclinar per datar l'aqüeducte, igual que el molí del Coix, a l'entorn del segle XVIII. El molí del Coix va funcionar fins els temps de la Guerra Civil, i fou un dels darrers en actiu. Posteriorment el rec encara s'utilitzava per regar alguns horts de la zona.","coordenades":"41.8681400,2.0326400","utm_x":"419720","utm_y":"4635588","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86023-foto-08258-183-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86023-foto-08258-183-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas GüellAquesta casa no està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86024","titol":"Aqüeducte i rec del Molí del Coix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aqueducte-i-rec-del-moli-del-coix","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 105, 110. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Recorregut de recerca geològica per la comarca del Moianès (pel Geoparc de la Catalunya central). Itinerari per les rodalies de Santa Maria d'Oló (treball inèdit consultable a internet), p. 86.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Aqüeducte en bon estat, rec en bona part perdut","descripcio":"Rec del Molí del Coix que en el seu tram final passa per un aqüeducte de dimensions considerables, poc abans d'arribar al molí. Tota la infraestructura es troba als peus del turó on s'assenta el nucli antic d'Oló, vora la riera d'Oló. El punt de captació on hi havia la resclosa es situa a l'anomenada Gola de la Galeta, uns 600 metres riera amunt (coordenades UTM ETRS80: 420021;4635880). En aquest indret la riera d'Oló feia una gola amb un giravolt on es produïen remolins, d'aquí el nom de Gola de la Galeta. Actualment el curs de la riera ha variat lleugerament, l'aigua passa a una cota més baixa i la resclosa ja fa anys que ha desaparegut, però es conserva l'inici del rec, actualment encimentat. El traçat del rec seguia la riba nord de la riera. Passava per un primer tram descobert, després per una canonada que estava suspesa a mitja alçada de la paret d'una roca (encara se'n poden veure vestigis), continuava per un altre tram al descobert, després per una mina artificial i, finalment, l'últim tram d'uns 150 m discorria per una mina natural entremig de la roca. La sortida d'aquesta mina, en forma d'una gran esquerda, encara es pot veure a pocs metres de l'aqüeducte. Fa uns anys era més fonda i encara es podia transitar força endins. L'aigua que baixava de la mina era canalitzada cap a l'aqüeducte. L'aqüeducte té uns 16 m de llargària i uns 2,60 d'ample. És una obra sòlida feta de maçoneria. Consta d'un arc principal, escarser, sota el qual hi passa el torrent Gros, que desemboca a la riera d'Oló. En el seu inici a llevant l'aqüeducte fa un gir i se sustenta sobre dos petits arcs secundaris. L'aigua passava canalitzada per una caixa interior coberta, i desembocava uns metres enllà en les dues basses que tenia el molí del Coix, situades uns 25 m al nord-est del molí.","codi_element":"08258-184","ubicacio":"Prop del Molí del Coix, al sector central del terme municipal","historia":"No coneixem notícies antigues sobre el molí del Coix, i fins i tot ignorem quina denominació tenia antigament, ja que el sobrenom de Coix es refereix a l'últim moliner que el va fer anar i que era coix. Per la seva tipologia constructiva podria ser una obra del segle XVIII. Pel que fa a l'aqüeducte, es tracta d'una obra de bona qualitat tècnica però de datació incerta. Un aspecte a tenir en compte és que el molí d'Altimires, que es pot datar als segles XIII-XIV, tenia el seu punt de captació d'aigües probablement a la zona on ara hi ha el molí del Coix. Això es pot deduir per les cotes d'altitud. No es pot descartar que l'aqüeducte i les infraestructures hidràuliques ara associades al molí del Coix fossin originàriament del molí d'Altimires, que era segurament una fundació del senyor del terme. Tanmateix, amb la dades que ara tenim a la mà ens hem d'inclinar per datar l'aqüeducte, igual que el molí del Coix, a l'entorn del segle XVIII. El molí del Coix va funcionar fins els temps de la Guerra Civil, i fou un dels darrers en actiu. Posteriorment el rec encara s'utilitzava per regar alguns horts de la zona.","coordenades":"41.8686200,2.0329500","utm_x":"419746","utm_y":"4635641","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86024-foto-08258-184-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86024-foto-08258-184-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas GüellFotografia 1 feta per Josep Canamasas, quan es va netejar l'entorn de l'aqüeducte","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86025","titol":"Font de Rosselles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-rosselles","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font emplaçada en un coster, prop d'un torrent que desemboca al Torrent de Rosselles, tributari de la riera d'Oló. Es troba a prop del mas Rosselles, però en propietat de Torigues. La font té un brollador en una pedra, que actualment raja de manera intermitent, enmig d'un entorn de bosc de pi. El mas Torigues capta aigua d'aquesta font.","codi_element":"08258-185","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8676400,2.0492000","utm_x":"421094","utm_y":"4635518","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86025-foto-08258-185-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86025-foto-08258-185-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86026","titol":"Font de les Hortes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-hortes-0","bibliografia":"ANTONELL PEDRALS, Eva. Subministrament de les aigües potables a Santa Maria d'Oló. Treball de 3r de BUP, inèdit. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 102, 145-147.","centuria":"XX","notes_conservacio":"El pas de la carretera ha alterat l'entorn natural d'aquesta zona","descripcio":"Font situada al costat de la carretera local d'Oló a Sant Joan d'Oló, a la zona anomenada de les Hortes perquè antigament hi havia un bon nombre d'horts que es regaven amb l'aigua d'aquesta font. Ara la font consisteix en un senzill brollador situat pràcticament al marge de la carretera. A l'altre costat de la carretera hi ha un tancat que protegeix una mina que és un dels punts de captació per al subministrament d'aigües a Oló.","codi_element":"08258-186","ubicacio":"Al sector central del terme municipal","historia":"Antigament la font era més avall, i estava equipada amb un viver i un safareig que utilitzaven les cases veïnes, com ara el Joncar. L'aigua d'aquesta font s'aprofitava per regar una àmplia zona d'horts situats a les terrasses inferiors, els quals eren menats per un bon nombre de pagesos. El 1863 hi havia una junta d'aigües de la font de les Hortes que, des de temps immemorials, s'encarregava de reglamentar l'ús de les aigües d'aquesta font per regar tots aquests horts. Qui no complia les normes era multat. El 1880 es van reunir els hortolans amb l'ajuntament per tractar de l'aprofitament de les fonts del Roc, de la Salada i del Molí. Hi havia una norma consuetudinària que establia que els dilluns tenien preferència els planters per regar, segurament perquè havien fet la compra el dia anterior al mercat dels diumenges de Moià. A principis del segle XX a Oló es va plantejar, com en la majoria de pobles, la necessitat de crear una xarxa d'abastament d'aigua potable, però la iniciativa no va sorgir de l'Ajuntament sinó d'un particular. Era Josep Obradors Pascual, àlies Paperines, el qual després d'haver viscut a Barcelona i Sabadell va tornar al poble i va idear un projecte per captar l'aigua de dues fonts: la de la Deu i la font del Viver de Turigues o Roselles. La captació era més alta que el turó on hi ha el poble, de manera que l'aigua havia d'arribar al seu destí sense necessitat de cap bomba. Era l'any 1912 i Obradors va comprar el castell, va demanar un permís per travessar la riera amb un aqüeducte i, davant de la incredulitat dels veïns, va fer arribar l'aigua corrent a les cases aquell mateix any. En el llibre 'Oló, un poble, una història' es diu per error que l'any que arribà l'aigua va ser el 1913. Com que l'aigua d'aquestes dues fonts no era suficient més tard es va comprar també la font de les Hortes, que és la que és més abundant. Però els pagesos que regaven amb aquesta aigua s'hi van oposar. El conflicte es va resoldre donant una portadora d'aigua diària de franc als que deixaven passar els tubs pels seus horts. El 1932 Obradors va deixar el negoci de l'aigua i se'l va vendre a Esteve Valls, un peixater de Manresa que tenia com a soci Vicenç Ciuró. Ambdós van vendre el servei d'aigües a un administrador de finques, i l'any 1939 el propietari era Esteban Ollé. Després de la Guerra va caldre millorar la captació i es construí una mina a la font de les Hortes, la que hi ha a l'altra banda de la carretera. El 1962 el servei es va vendre a Josep Terricabres Palau de la Gleva, que va iniciar el procés de modernització. El 1976 Terricabres va vendre el servei a Josep Pons i Prat, que tenia com a soci Martí Jubany. A la dècada de 1990 els nous propietaris van haver de fer noves inversions i nous pous. El 2020 s'ha encarregat un pla director per evitar problemes en el subministrament, però el servei continua en mans d'aquesta empresa.","coordenades":"41.8656500,2.0438600","utm_x":"420648","utm_y":"4635302","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86026-foto-08258-186-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86026-foto-08258-186-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86027","titol":"Alzina de l'Espinalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-lespinalt","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Alzina de grans dimensions que està emplaçada uns 160 m al sud-est de la masia de l'Espinalt, enmig d'una petita clapa arbrada entre camps, al costat del camí. Té un tronc baix però robust i perfectament recte que mesura 3,30 m, una mida insuficient encara per ser declarat arbre monumental. El brancatge és abundant i ben equilibrat.","codi_element":"08258-187","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8362100,2.0036900","utm_x":"417276","utm_y":"4632071","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86027-foto-08258-187-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86027-foto-08258-187-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86028","titol":"Les Fontetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-fontetes-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font emplaçada uns 150 m al nord-est de la masia de Moratones, propera també a la font de Moratones. L'aigua surt per un brollador encastat a una pedra, enmig d'un entorn boscós.","codi_element":"08258-188","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8597800,2.0284800","utm_x":"419364","utm_y":"4634664","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86028-foto-08258-188-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86029","titol":"Barraca del Jepet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-jepet","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Balma de pedra tosca que es troba als horts de la Font del Roc i que s'anomena barraca del Jepet perquè s'ha utilitzat tradicionalment per guardar-hi eines dels horts. Aquesta zona té una gran abundància d'aigua, i antigament un salt d'aigua queia per sobre la balma. A la roca encara s'hi poden veure alguns fòssils.","codi_element":"08258-189","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8698400,2.0371200","utm_x":"420094","utm_y":"4635773","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86029-foto-08258-189-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86030","titol":"Font Salada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-salada-1","bibliografia":"GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 83. Anònim 'Él Brai d'Oló. Santa Maria d'Olo. Itinerari geològic. Ruta 1' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló.","centuria":"","notes_conservacio":"Zona afectada per les riuades","descripcio":"Font o punt de surgència d'aigües que, tal com indica el nom, són salades. Està emplaçada en una terrassa fluvial de la riera d'Oló, i ocupa una superfície d'uns vint metres on l'aigua aflora i crea bassals i un terreny pantanós. Aquesta surgència és activa durant tot l'any. Al costat hi podem veure un tamariu, un tipus d'arbre característic dels terrenys salinosos. A pocs metres per sota de la superfície hi discorren aigües que es tornen salades pel contacte amb els estrats salins que existeixen en aquesta zona de la Catalunya central, i que són els mateixos que s'exploten a les mines de potassa del Bages. La llera de la riera d'Oló es troba prop del nivell on es localitzen aquests estrats salins que han quedat aixecats a causa del plec anticlinal que hi ha en aquest sector, i que configura l'anomenat Brai d'Oló. Així mateix, prop de la fàbrica Sauleda, a la sortida del poble, hi ha l'anomenat torrent Salat, que en aquest indret desemboca a la riera d'Oló. Es diu que, en èpoques de misèria, en algunes cases d'Oló estalviaven la sal posant al menjar un raig d'aquesta aigua.","codi_element":"08258-190","ubicacio":"Al sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8642400,2.0206500","utm_x":"418720","utm_y":"4635167","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86030-foto-08258-190-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86030-foto-08258-190-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86031","titol":"Cingle de Serra Borina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cingle-de-serra-borina","bibliografia":"AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Él Brai d'Oló. Santa Maria d'Olo. Itinerari geològic. Ruta 1' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. Anònim 'Sender de la Riera d'Oló. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura i patrimoni. Ruta 4' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 86. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Recorregut de recerca geològica per la comarca del Moianès (pel Geoparc de la Catalunya central). Itinerari per les rodalies de Santa Maria d'Oló (treball inèdit consultable a internet).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cingle tallat a la part sud-occidental de la serra Borina, una formació que s'estén al nord de la riera d'Oló, uns quilòmetres aigües avall del poble. És d'un gran interès geològic, ja que hi podem veure un tall espectacular del plec de l'anticlinal d'Oló. El plec ha quedat tallat per l'erosió de la riera, ja que forma part de l'anomenat Brai d'Oló. Un bray és una formació geològica que consisteix en una vall excavada en un plec anticlinal, de manera que l'erosió de la riera ha deixat al descobert les diferents capes de sediments. En aquest cas el tall que podem veure presenta uns materials fortament acolorits, d'un to vermellós o rosat. I els estrats són molt inclinats, gairebé verticals i rebregats, amb complicats plecs secundaris. Tot plegat configura un impressionant teló de fons que embelleix un dels costats de la vall de la riera d'Oló. La Serra Borina es troba en la zona afectada pel plec anticlinal, que és un tipus de plegament en què el centre ha quedat més aixecat que les vores. L'eix de l'anticlinal es trobaria just a l'espai buit on la riera ha excavat la seva vall. Per això els estrats geològics estan fortament inclinats. Els materials d'aquesta part de la Serra Borina corresponen a l'anomenada Formació d'Artés, d'un color roig o rosat. El lloc ideal per observar aquesta formació geològica és el camí que ressegueix la riera d'Oló, un quilòmetre i mig més avall del molí d'Altimires, en un indret on la riera fa un meandre que ha deixat una àmplia terrassa fluvial.","codi_element":"08258-191","ubicacio":"Al sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8630700,2.0151000","utm_x":"418258","utm_y":"4635042","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86031-foto-08258-191-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86031-foto-08258-191-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86032","titol":"Raval de Santa Eulàlia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/raval-de-santa-eulalia","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 82-91, 210.","centuria":"XII-XXI","notes_conservacio":"Estat de conservació desigual de les cases, en general força reformades modernament","descripcio":"Raval situat als afores del nucli urbà d'Oló, en un altiplà allargassat que s'aixeca al costat de ponent del Torrent Gros. Aquest nucli sorgit als segles XVII-XVIII s'ha anat desenvolupant en diferents èpoques i ha acabat per ocupar una àrea considerable que té com a eix el carrer de Santa Eulàlia que, més al nord, es bifurca en dos camins o carrers. És un conjunt força divers on hi trobem algunes cases antigues que han conservat la seva tipologia tradicional, però de manera molt desigual. La majoria han estat substancialment reformades i algunes són de construcció recent. S'hi poden diferenciar diferents trams. En el que està situat més al sud (i probablement el més antic) la primera casa que hi trobem (separada uns metres més avall) és cal Frare. Al costat de llevant del carrer hi ha cal Castany (núm. 2), cal Pregones (núm. 4), cal Purtí (núm. 6), cal Creu (núm. 10) i cal Guirneu (núm. 12). Al costat de ponent hi ha ca l'Endalt o cal Ribes (núm. 5), un cobert (núm. 3) i una casa de construcció recent (núm. 1). La més antiga de totes és cal Creu, que molt probablement té el seu origen en una església romànica. Aïllades uns 100 m cap a ponent, al sector que es coneix com el Forn perquè antigament hi havia un forn d'obra (actualment desaparegut), hi ha cal Serrabassa Vell i cal Pere Gros, en ruïnes. I també aïllada però cap a llevant hi ha ca l'Ambròs, actualment aprofitada com a cobert. Al següent sector del carrer, passada la placeta, hi ha uns blocs de pisos moderns construïts entorn de l'any 2000 i, a ponent, cal Paisà (núm. 9) i cal Tampa (núm. 11). A llevant hi ha cal Rojans (núm. 16). En un trencall que baixa cap al carrer del Mig hi ha cal Saladic (núm. 18), que és una casa en forma de petit mas, de les més antigues i amb àmplies possessions als terrenys del seu entorn. Més al nord hi ha un sector intermedi amb blocs de cases construïts a la dècada de 1990 i d'altres de mitjans de segle XX. En el tram final (més al nord) el carrer es bifurca entre el camí que anava cap a Sant Feliu Sasserra (a ponent) i el que anava cap a Oristà (a llevant). En el Camí de Sant Feliu hi trobem cal Xico (núm. 47), dues cases més de construcció recent o molt reformades (núm. 49 i 51), cal Cristina (núm. 53), cal Ganxo (núm. 55), i cal Tifarra (núm. 59). En el Camí d'Oristà hi ha cal Bernat, que és una casa força gran i que ha conservat la tipologia tradicional, cal Picamill i, ja poc abans de la carretera, cal Tripeta.","codi_element":"08258-297","ubicacio":"Rodalies del nucli urbà d'Oló","historia":"El raval de Santa Eulàlia té un antecedent en època medieval. És molt probable que hi hagués una capella dedicada a la Santa Creu, i al seu voltant s'hi va formar una sagrera o petit nucli de cases. La capella de la Santa Creu està documentada al segle XII (concretament el 1166) i estaria situada on ara hi ha la casa de cal Creu. En un principi, Antoni PLADEVALL (1991: 210) va suposar que aquests esments documentals es referien a la capella de la Santa Creu de la Plana, però notícies més recents indiquen amb força claredat que al terme hi havia dues capelles de la Santa Creu. Així ho fa pensar el mateix nom de la casa de cal Creu i el fet que, uns anys enrere, s'hi va produir la troballa fortuïta d'uns esquelets humans al seu subsòl, que correspondrien al fossar de la capella. Amb el temps la capella i la sagrera devien quedar abandonades. La formació definitiva del raval va començar als segles XVII i XVIII. Primer amb diferents cases en forma de petits masos més o menys agrupats. Entre aquestes segurament hi havia cal Saladic (té una llinda amb l'any 1678), cal Castany (té una llinda amb l'any 1694), cal Creu, cal Serrabassa Vell o cal Bernat. Ja cap al final del segle XVIII i sobretot al XIX el raval de Santa Eulàlia s'acabà de desenvolupar i va prendre la forma actual d'un carrer allargassat. En aquesta època, de fet, el sorgiment d'aquests ravals pagesos és un fenomen molt característic, ja que alguns propietaris, aprofitant la conjuntura de creixement agrari i demogràfic, van establir petites parcel·les als pagesos perquè s'hi construïssin cases adossades amb horts i camps per plantar vinya. Al terme d'Oló es van formar tres ravals: el que era conegut simplement com el Raval, el Raval de Santa Eulàlia i el Raval de la Rovirola. Al segle XIX en el Raval de Santa Eulàlia s'hi distingien tres petits nuclis o carrers, que s'anomenaven carrer Santa Eulàlia, amb 11 cases, habitades per 14 famílies; carrer d'Oristà, amb 2 cases, habitades per 2 famílies; i carrer de Sant Feliu, amb 6 cases, habitades per 4 famílies. Els noms dels carrers feien referència al fet que es trobaven en els camins que portaven cap a aquests pobles veïns. En el cens de 1889 les coses no havien canviat gaire. Al carrer Santa Eulàlia hi vivien 11 famílies, a l'Oristà hi vivien 3 famílies i al Sant Feliu 7 famílies. El 1930 al carrer Santa Eulàlia hi havia 19 cases, 12 habitades; al carrer Oristà , 8 cases, 3 habitades, i el carrer Sant Feliu no consta. L'any 1930 els malnoms de les cases del Raval eren els següents: cal Tifarra, cal Sampare, cal Ganxo, cal Cristina, cal Pòlit, cal Xico, cal Tinet, cal Saladich, Cobert Saladich, cal Rojans, cal Guirneu, cal Creu, cal Pregones, Cobert Pregones, cal Castany, cal Frare, cal Serrabassa Vell, Cobert Purtí. El 1961 al conjunt del raval hi vivien 18 famílies, i el 1986 eren 14. En els temps més recents el raval ha continuat creixent. A la dècada de 1990 s'hi van construir blocs de pisos, i també pels volts del 2000, quan es va urbanitzar la petita plaça que hi ha davant de cal Creu.","coordenades":"41.8780200,2.0319100","utm_x":"419672","utm_y":"4636686","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86032-foto-08258-297-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86032-foto-08258-297-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per la família de cal Paisà i per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86033","titol":"Cal Saladic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-saladic","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 91.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de pagès emplaçada al Raval de Santa Eulàlia en una situació aïllada (en el trencall que baixa cap al Carrer del Mig). És una de les cases més antigues del raval i adopta la forma d'un petit mas. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) amb coberts adossats a ponent. La casa sembla aixecada en una sola fase constructiva, molt probablement l'any 1678, tal com informa la inscripció d'una llinda. És una obra de bona qualitat, feta amb petits carreus més o menys disposats en filades. La façana principal, encarada a migdia, té un portal amb llinda i brancals de pedra, igual que les dues finestres superiors i també les de la façana posterior. Les finestres de les golfes, emmarcades amb maó, semblen refetes al segle XIX. La casa ha conservat molt bé la tipologia constructiva tradicional.","codi_element":"08258-298","ubicacio":"Carrer del Mig, 18. Raval de Santa Eulàlia","historia":"El raval de Santa Eulàlia té el seu antecedent en una sagrera medieval sorgida al voltant d'una capella dedicada a la Santa Creu (que és l'actual casa de cal Creu). Amb el temps la capella i la sagrera devien quedar abandonades, de manera que la formació definitiva del raval va començar als segles XVII i XVIII. Primer amb diferents cases en forma de petits masos més o menys agrupats. Entre aquestes segurament hi havia cal Saladic (té una llinda amb l'any 1678), cal Castany (té una llinda amb l'any 1694), cal Creu, cal Serrabassa Vell o cal Bernat. Ja cap al final del segle XVIII i sobretot al XIX el raval de Santa Eulàlia s'acabà de desenvolupar i va prendre la forma actual, d'un carrer allargassat. Tal com hem dit, cal Saladic és una construcció molt homogènia que probablement s'aixecà en una sola fase l'any 1678. Per tant, era una de les cases més antigues i més importants del raval, i posseïa les seves terres a la falda del turó fins al Torrent Gros. Pel nord limitaven amb les de ca l'Ambròs en el corriol anomenat Costa de Santa Eulàlia, que era un dels accessos al raval. En un llistat de cases rurals de 1930 cal Saladic consta com a habitada.","coordenades":"41.8782700,2.0323000","utm_x":"419704","utm_y":"4636714","any":"1678","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86033-foto-08258-298-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86033-foto-08258-298-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"L'edifici presenta les següents inscripcions:A la llinda d'una finestra de la façana principal: 1678","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86034","titol":"Cal Picamill","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-picamill","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 91. TORRES SOCIATS, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Lluçanès, Osona, Bages, Moianès, Berguedà, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 75-77. Web de l'Ajuntament de Santa Maria d'Oló: https:\/\/www.olo.cat\/154-a-olo-hi-ha-mes\/histories-i-llegendes-dolo\/llegenda-de-la-bruixa-picamilla.html","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Parcialment destruïda","descripcio":"Petita casa de pagès emplaçada al raval de Santa Eulàlia, concretament al camí o carrer d'Oristà. Actualment se'n conserva només part del cos residencial, ja que en el sector sud-oest només queda un mur. És una construcció popular molt senzilla, feta amb maçoneria. Adossada a la casa hi ha una petita tina. Aquesta casa és coneguda amb motiu d'una llegenda que parla de la bruixa Picamilla, que hauria viscut aquí.","codi_element":"08258-299","ubicacio":"Carrer o Camí d'Oristà, s\/n. Raval de Santa Eulàlia","historia":"No coneixem notícies històriques concretes d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra dels segles XVIII-XIX. En un llistat de cases rurals de 1930 cal Picamill consta com a no habitada, i probablement des d'aleshores ja no ho ha estat més. La llegenda de la bruixa Picamilla combina dos temes habituals en aquest tipus d'històries: la capacitat de les bruixes per provocar tempestes i la seva afinitat amb determinats animals, ja que la Picamilla tenia la capacitat de transformar-se en un gat ros.","coordenades":"41.8800900,2.0312200","utm_x":"419617","utm_y":"4636917","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86034-foto-08258-299-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86034-foto-08258-299-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86035","titol":"Cal Tripeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-tripeta","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 91.","centuria":"XIX_XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de pagès de petites dimensions, emplaçada als afores del Raval de Santa Eulàlia, concretament al camí o carrer d'Oristà. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (de planta baixa més un pis). És una casa senzilla, probablement del segle XIX. La façana principal, encarada a migdia, consta d'un portal rematat amb arc escarser i emmarcat amb maó. Els murs són de maçoneria, a pedra vista. Al costat de llevant la casa s'ha reconstruït parcialment amb maó i s'hi han fet noves obertures.","codi_element":"08258-300","ubicacio":"Carrer Oristà, s\/n. Raval de Santa Eulàlia","historia":"No coneixem notícies històriques concretes d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, sembla una obra del segle XIX. Segons el cadastre, ja existia l'any 1800. En un llistat de cases rurals de 1930 cal Tripeta consta com a no habitada.","coordenades":"41.8814900,2.0314400","utm_x":"419637","utm_y":"4637072","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86035-foto-08258-300-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86036","titol":"Cal Creu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-creu-0","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 91, 210.","centuria":"XII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa emplaçada al raval de Santa Eulàlia que molt probablement té el seu origen en una capella medieval dedicada a la Santa Creu. És una edificació entre mitgeres que fa cantonada. Té una planta irregular (amb planta baixa més un pis i golfes). S'hi pot distingir un cos més alt, a llevant, i un de més baix i allargat a la part de ponent. Aquest últim té una forma que podria correspondre a la primitiva capella, tot i que una part ha estat reconstruïda modernament amb totxo. La casa té els murs de pedra vista, en algun tram amb petits carreus més o menys escairats. Les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i tenen una distribució irregular. Algunes de les obertures s'han obrat modernament.","codi_element":"08258-301","ubicacio":"Carrer de Santa Eulàlia, 10. Raval de Santa Eulàlia","historia":"Al segle XII (concretament el 1166) hi ha documentada una sagrera de la Santa Creu. En un principi, Antoni PLADEVALL (1991: 210) va suposar que es referia a la capella de la Santa Creu de la Plana, però notícies més recents semblen indicar amb claredat que al terme municipal hi havia dues capelles amb aquesta advocació. Aquesta segona coincidiria amb la casa de cal Creu, i la sagrera que s'hi va formar seria un antecedent medieval del raval de Santa Eulàlia. Així ho fan pensar el mateix nom de la casa (cal Creu) i la troballa fortuïta que s'hi va produir fa uns anys d'uns esquelets humans al seu subsòl, que correspondrien al fossar de la capella. Amb el temps la capella i la sagrera devien quedar abandonades. La formació definitiva del raval de Santa Eulàlia va començar als segles XVII i XVIII. Primer amb diferents cases en forma de petits masos més o menys agrupats. Entre aquestes segurament hi havia cal Saladic (té una llinda amb l'any 1678), cal Castany (té una llinda amb l'any 1694), cal Creu, cal Serrabassa Vell o cal Bernat. Per la seva tipologia, la construcció actual de cal Creu podria datar-se en aquesta primera fase del raval, al voltant dels segles XVII-XVIII. Possiblement devia aprofitar restes constructives de l'antiga capella. En un llistat de cases rurals de 1930 consta que cal Creu estava habitada. Tots els membres de la família dels seus propietaris van morir del tifus excepte una nena, que fou adoptada. Més endavant, la seva família vengué la casa a un nou propietari. Aquest en feia servir bàsicament el celler, i entorn de 1980 hi va fer la troballa de dos esquelets humans, els quals foren dipositats en una fossa comuna del cementiri. Posteriorment la casa s'ha venut als actuals propietaris.","coordenades":"41.8772300,2.0316000","utm_x":"419645","utm_y":"4636599","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86036-foto-08258-301-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86036-foto-08258-301-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86037","titol":"Ca l'Ambròs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lambros-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Conservació com a cobert en estat més o menys precari","descripcio":"Casa de pagès de molt petites dimensions emplaçada a les rodalies del Raval de Santa Eulàlia per la banda de llevant. Consta d'un cos residencial de planta quadrada, amb dues plantes i coberta a una sola vessant. A la façana de migdia hi trobem el portal principal i, al seu damunt, una finestra, totes emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Els murs són de maçoneria, a pedra vista. La casa té altres portes; la de ponent dona directament al pis superior. L'acabament del mur de llevant, amb pedres dentades que sobresurten, indica que probablement es tenia la intenció d'allargar la casa per aquesta banda.","codi_element":"08258-302","ubicacio":"Rodalies del Raval de Santa Eulàlia","historia":"No coneixem notícies històriques concretes d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XVIII o, segurament, ja del XIX. El corriol que passa més al sud i que es coneix com la Costa de Santa Eulàlia separava dues propietats: els camps situats al sud eren de cal Saladic (una de les cases principals del raval de Santa Eulàlia), i els del nord eren de ca l'Ambròs. Actualment la casa s'utilitza com a cobert.","coordenades":"41.8794500,2.0324800","utm_x":"419721","utm_y":"4636844","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86037-foto-08258-302-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86037-foto-08258-302-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86038","titol":"Cobert de l'Era del Nanjo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cobert-de-lera-del-nanjo","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit cobert situat a l'anomenada era del Nanjo, que era una de les eres on s'ajuntaven per batre els pagesos del sector més conservador. Es troba uns 150 m al nord-est del Raval de Santa Eulàlia. És una construcció de planta rectangular, amb dues plantes i coberta a dues vessants. La planta inferior és de pedra i amb les obertures emmarcades amb maó, mentre que la part superior s'ha obrat en una fase posterior ja totalment amb totxo.","codi_element":"08258-303","ubicacio":"Rodalies del Raval de Santa Eulàlia","historia":"A Oló hi havia diverses eres que els pagesos utilitzaven per batre. Les dues més populars eren l'era dels Rabassaires, que estava situada a als peus del Serrat Vinagrer i aplegava els pagesos del sector més progressista, i l'era del Nanjo, que estava situada a l'altre costat del Torrent Gros i de la carretera i aplegava els pagesos més conservadors. Cal Nanjo és una de les cases de Dalt del Poble. El cobert de l'era de cal Nanjo es devia fer a principis del segle XX, igual que el de l'era dels Rabassaires.","coordenades":"41.8807600,2.0328100","utm_x":"419750","utm_y":"4636989","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86038-foto-08258-303-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86038-foto-08258-303-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86039","titol":"Cobert de l'Era dels Rabassaires","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cobert-de-lera-dels-rabassaires","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Coberta precària d'uralita, finestres tapiades","descripcio":"Cobert situat a l'anomenada era dels Rabassaires, que era una de les eres on s'ajuntaven per batre els pagesos del sector més popular o progressista. És una construcció de tipus fabril, característica de principis de segle XX. Adopta una planta rectangular, d'una sola planta i amb coberta a doble vessant. La façana principal té un portal central (que ha estat ampliat i refet amb formigó), i una finestra a cada costat. A la part superior té una finestra en forma triangular que és una al·lusió a l'emblema d'Esquerra Republicana de Catalunya. Totes aquestes obertures són fetes amb maó. Els murs són de maçoneria, a pedra vista, i els laterals també compten amb dos finestrals per banda, actualment tapiats.","codi_element":"08258-304","ubicacio":"Carrer dels Pirineus, s\/n. Nucli urbà d'Oló","historia":"A Oló hi havia diverses eres que els pagesos utilitzaven per batre. Les dues més populars eren l'era dels Rabassaires, que aplegava els pagesos del sector més progressista, i l'era de del Nanjo, que aplegava els més conservadors. Aquesta altra estava situada a l'altre costat de la carretera i també tenia un petit cobert. El cobert de l'Era dels Rabassaires fou construït a principis del segle XX (el 1900 segons el cadastre). Durant el període de la Segona República aquest sector de rabassaires va estar vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), d'aquí el triangle de la façana que recorda l'emblema d'aquest partit, el qual s'inspira en la tradició de la francmaçoneria. El local social dels sectors republicans i progressistes era el Centre Recreatiu.","coordenades":"41.8783100,2.0358300","utm_x":"419997","utm_y":"4636715","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86039-foto-08258-304-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86039-foto-08258-304-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86040","titol":"Creu de Ventura Altimiras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-ventura-altimiras","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu feta en recordança de Bentura Altimiras i emplaçada al carrer de Vic, prop de la casa de cal Tomàs. És de dimensions modestes, i consta d'un pedestal i una creu de ferro forjat amb quatre astes que s'obren a la base. A la creu hi llegim la inscripció: '1840. Bentura Altimiras'. Aquesta creu la van treure i havia quedat guardada. Pels volts de 1980 es va tornar a col·locar en aquest entorn enjardinat. Només la part superior és originària.","codi_element":"08258-305","ubicacio":"Carrer de Vic. Nucli urbà d'Oló","historia":"","coordenades":"41.8754500,2.0371100","utm_x":"420100","utm_y":"4636396","any":"1840","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86040-foto-08258-305-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86040-foto-08258-305-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86041","titol":"Cal Jep FusteretCal Jep Fusteret Cal Jep Fusteret Cal Jep Fusteret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-jep-fusteret-cal-jep-fusteret-cal-jep-fusteret-cal-jep-fusteret","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa unifamiliar emplaçada a l'eixample d'Oló que compta amb certs detalls a la façana d'inspiració vagament noucentista. És una casa entre mitgeres, de planta rectangular. Consta de planta baixa més un pis. L'únic element remarcable és la façana principal, encarada a la carretera. Hi destaca l'ampli balcó amb barana de ferro forjat, amb dues portes, cadascuna ressaltada amb una motllura superior amb forma geomètrica. També les tres obertures de la planta baixa tenen una decoració similar.","codi_element":"08258-306","ubicacio":"Avinguda de Manuel López, 19. Nucli urbà d'Oló","historia":"Aquesta casa fou construïda l'any 1932 pel mestre d'obres Ramon Camprubí Casadejús, que vivia en una casa propera (cal Ramonet, la número 9). Ramon Camprubí era un professional reconegut, que va ser també l'encarregat de construir l'església nova d'Oló o la reconstrucció del Pont de Cabrianes. La façana de cal Jep Fusteret té una semblança evident amb la de cal Sagués (número 11), construïda també per Ramon Camprubí.","coordenades":"41.8755400,2.0346900","utm_x":"419899","utm_y":"4636408","any":"1932","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86041-foto-08258-306-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"Ramon Camprubí Casadejús (mestre de cases)","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86042","titol":"Rectoria de Sant Feliuet de Terrassola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-de-sant-feliuet-de-terrassola","bibliografia":"BENET, Albert; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre; BARRAL, Xavier (1984). 'Sant Feliu de Terrassola', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 396-399. BELLPUIG, Josep (1982-2007). Escrits sobre Sant Feliuet de Terrassola (treball inèdit). FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 64, 71, 196-197. FREIXA, lluís (1978). Esglésies parroquials i capelles del municipi d'Oló. (amb aportacions de Mn. Antoni Pladevall, Josep Galobart i Jaume Sala). GALOBART SOLER, Josep (1996). Els retaules barrocs de les esglésies del terme de Santa Maria d'Oló (1607-1781). Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 16, Manresa, p. 133-137. OLAÑETA MOLINA, Juan Antonio (2014). 'Iglesia de Sant Feliu de Terrassola', Enciclopedia del Románico en Barcelona (vol. II). Fundación Santa Maria La Real; Centro de Estudios del Románico, Palencia, p. 1074-1080. PLADEVALL, Antoni (1978). 'Sant Feliu de Terrassola', 'El castell d'Oló', dins A. Pladevall i J. Vigué: El Monestir Romànic De Santa Maria De L'Estany, Artestudi Edicions, Barcelona, p. 92-93, 108-114. PLADEVALL, Antoni (1980). 'Capelles i Santuaris del bisbat de Vic. Sant Feliu de Terrassola', Full Diocesà, núm. 3611, Vic 29 de juny de 1980. SITJES MOLINS, Xavier (1979). 'Sant Feliu de Terrassola, església de doble nau', Ausa, vol. VIII, Vic 1975-1979, p. 146-148.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casal corresponent a la rectoria i adossat al cantó de migdia de l'església de Sant Feliu de Terrassola. És una construcció molt sòlida aixecada al segle XVIII. És de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos) i té adossat a la part posterior un cos de nova construcció (1977). L'edifici s'acobla perfectament a l'església però amb una curiosa inversió, ja que la façana principal va de costat amb els dos absis i constitueix la cara més visible del conjunt, enfront d'una placeta davantera. Al seu torn, la caiguda de la teulada enllaça perfectament amb la nau lateral de l'església. Aquesta façana, però, va ser força modificada a la dècada de 1970, quan es portà a terme la restauració de l'església i se'n va alterar la composició. Abans tenia una galeria d'arcs rebaixats als dos pisos superiors. Amb la reforma aquest eix es va enfonsar cap endins i les galeries es transformaren en balcons. A sota hi ha un portal de pedra picada rectangular i ornamentat, i sota el vèrtex de la teulada s'hi construïren tres finestretes. La part esquerre ha quedat sobresortint lleugerament i té un balcó (que ja hi era) i una finestra tapiada. És a la façana de migdia on s'aprecien millor les característiques de l'edifici. Aquesta es distribueix en un seguit de finestres que, tot i ser de tipologia diversa, queden perfectament alineades al nivell de cada planta. Estan emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i a la part esquerra queden rastres d'una obertura en forma d'arc. Els murs són de pedra i reble, parcialment arrebossats, mentre que les cantonades són treballades amb carreus de pedra picada. El cos adossat a la part posterior no té cap interès especial. Des de l'interior de l'edifici de la rectoria s'accedeix a l'església. Les estances de la casa han conservat en bona mesura les característiques i l'estil d'una gran casa pairal.","codi_element":"08258-200","ubicacio":"Església de Sant Feliu de Terrassola, al sector nord-est del terme municipal","historia":"El turó on s'assenta l'església és un lloc dominant i amb característiques defensives, de manera que és probable que hagi estat habitat des d'antic, tal com podrien testimoniar unes restes constructives aparegudes al subsòl del temple. El lloc apareix documentat primer com a Centas (any 927) i després el topònim queda fixat com a Terrassola (“Terracila”, 1154). La denominació es refereix al mas Terraciola, pròxim a l'església i documentat el 1093 i 1249. L'església és documentada a partir de 927 com a Sant Feliu in Centas. El 1249 va rebre unes terres al voltant de l'església anomenades el clos. Molt aviat va ser parròquia d'un ampli sector al nord-est del terme del Castell d'Oló, que incloïa l'Estany. Dins d'aquest territori, una de les seves esglésies, la de Santa Maria de l'Estany, es transformà en canònica agustiniana vers el 1080. Tot seguit el sacerdot de l'església de Terrassola va donar al monestir de l'Estany l'església de Sant Feliu, i des d'aleshores el sacerdot, amb el títol de monjo, es considerava un més de la comunitat de l'Estany. El temple romànic actual de Sant Feliu fou construït al final del s. XI i, tot i quedar inacabat per la falta de la tercera nau, fou consagrat el 1093, quedant unit a la canònica de l'Estany. Amb el temps, la comunitat de l'Estany va acumular un important patrimoni entre el Bages i l'Osona, i es convertí en el principal poder fàctic de la zona. El 1592 es van extingir les comunitats canòniques i el monestir va quedar secularitzat, però l'església de Sant Feliu no va obtenir la independència, sinó que continuà depenent de la canònica secular de l'Estany, que passà a ser regida per les Cinc Dignitats Reials; és a dir, cinc canonges de les diòcesis de Girona, Vic i Barcelona que actuaven com a senyors del monestir. Tenim notícia sobre diversos retaules barrocs en aquesta església, que no s'han conservat. Al principi del segle XVII el retaule major estava dedicat, com és lògic, a sant Feliu i estava situat a l'absis (se'n conserva una foto: BELLPUIG, 1982: 47-48). Es va construir entorn dels anys 1638-41, i l'autor fou Josep Giol, membre d'una nissaga d'escultors de la vila de Centelles. El cost total va ser de 265 lliures, pagades en part amb llegats testamentaris. A la nau secundària hi havia un retaule dedicat a sant Joan Baptista i també a sant Joan Evangelista. De fet, en l'acta de consagració de l'església ja es diu que està construïda en honor de sant Feliu i de sant Joan, i molt possiblement ja des d'aleshores els dos altars principals reflectien la dualitat d'aquesta titularitat compartida. D'aquest retaule se'n coneix el contracte, del 1615, gràcies al qual sabem que el pintor i daurador fou el vigatà Joan Antic Claramunt, i també tot el detall del programa iconogràfic. És interessant com a testimoni de la devoció compartida entre els dos sants Joans, una particularitat que es constata en moltes manifestacions de la devoció popular però que és menys freqüent en el fet de compartir un mateix retaule. Finalment hi havia un retaule al capdavall de la nau secundària que estava dedicat a sant Sebastià. El pintor fou també Joan Antic, i els dos retaules van ser contractats en el mateix document. Sembla que l'origen de la devoció a sant Sebastià té relació amb episodis de pesta de mitjan segle XVI. A més, l'església tenia també altars i retaules del Roser i de sant Pere, aquests de situació imprecisa (GALOBART, 1996: 135-145). En aquesta època la parròquia es finançava mitjançant tres bacins o administracions: el Bací de les Ànimes, l'Almoina del Dilluns de Pasqua i el Bací de l'Obra. Aquesta tercera recollia diners per al manteniment de l'església. Els obrers o encarregats del manteniment de la parròquia eren dos, que s'elegien el dia 1 de maig i exercien el seu càrrec durant un any (FERRER i altres, 1991: 196). Aleshores l'església tenia també un benefici eclesiàstic fundat per Petro de Solerio i Raimunda Bach. El 1775 s'ordenà la separació de Sant Feliu de Terrassola respecte de l'Estany, si bé no es va fer efectiva fins que va morir el darrer canonge, el 1809. El traspàs encara s'endarrerí per la Guerra del Francès fins el 1816, i l'any següent fou confirmada pel rei. En aquesta època, entorn de 1787, l'església va patir una transformació substancial: la seva orientació es va capgirar i l'interior es reformà, l'absis principal quedà suprimit i s'hi va fer l'entrada, i també es construí la rectoria al costat de migdia, al lloc on s'hi havia d'haver aixecat la tercera nau. Pel que fa a la rectoria, hi ha notícies que apunten que entorn de 1589 ja s'havia adossat a l'església una primera construcció amb funcions de rectoria. Desprès d'un incendi, va caldre aixecar la nova rectoria al segle XVIII. Aquesta constava de tres naus i era de dimensions força superiors a la rectoria anterior. En aquest moment la parròquia aconseguí també una batllia pròpia i autònoma de l'Estany, que va durar entre 1780 i 1851, quan s'integrà dins del municipi de Santa Maria d'Oló. Més endavant hi hagué encara una certa controvèrsia sobre si aquest territori havia de formar part del partit judicial de Manresa (com Oló) o de Vic (com era fins aleshores). I el 1930 l'Estany va voler recuperar una part del terme, enfront l'oposició de l'Ajuntament de Santa Maria d'Oló. Aquests conflictes reflecteixen la situació de frontera d'aquest territori. Val a dir que la parròquia, formada pels diferents masos de la zona i aglutinada al voltant de l'església, va conservar ben vius un dinamisme i una identitat pròpia fins ben entrat el segle XX. El primer diumenge d'agost es celebrava la festa major. Durant la Guerra Civil de 1936 l'església fou saquejada i es va cremar el retaule barroc obra de Josep Giol. L'aleshores rector, Silvestre Prat Torredeflor, fou assassinat pels anticlericals. L'any 1943 hi va entrar com a rector Josep Bellpuig, que s'hi va estar una quarantena d'anys. Ha deixat un treball inèdit en el qual recull algunes de les seves vivències a Sant Feliu i, entre d'altres aspectes, detalla les diverses obres i el procés de restauració que s'hi va fer. El 1950 es va arranjar el campanar. Anteriorment no tenia escala fixa, ja que estava concebut com a element defensiu, i tenia un soterrani que tal vegada havia fet funcions de presó. Mn. Bellpuig detalla alguns indicis d'un possible túnel d'escapada sota el campanar que conduïa cap a la riera. Més tard, entre 1974 i 1977, el conjunt va ser restaurat pel servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona. En aquesta obra es van aprofitar pedres de la capella romànica de Sant Martí de Puig-Ermengol, dins del mateix municipi, amb les quals es van reconstruir els absis i altres paraments interiors. El 1973 es van realitzar unes excavacions informals sota el paviment de l'església i es localitzà una cambra sepulcral subterrània o hipogeu a la nau principal, tal vegada del segle XVI. També van aparèixer restes constructives de difícil interpretació a la zona de l'absis, les quals podrien correspondre o alguna ocupació anterior o a una primitiva església preromànica. També en aquests anys (1970-1980) es van fer reformes a la façana principal de la rectoria, i l'any 1977 s'hi va adossar al darrere un nou cos rectangular. Per aquesta època el mossèn ja no hi vivia de manera regular i van fer-se càrrec de la rectoria com a ermitans Joan Raurell i Lurdes Garriga, els quals van impulsar múltiples reformes i arranjaments. El fossat i cementiri amb nínxols que hi havia a la part de l'absis fou suprimit i es construí un petit cementiri més a ponent. També es van reformar les restes de l'antic comunidor i es va fer l'arranjament general de l'entorn. Actualment l'església continua oberta al culte com a parròquia de Terrassola.","coordenades":"41.8944900,2.1021700","utm_x":"425521","utm_y":"4638451","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86042-foto-08258-200-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86042-foto-08258-200-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 69 (Pla Especial Urbanístic 2011)Informació oral facilitada per Lurdes Garriga Comas(Continuació de l'apartat d'història). El 1775 s'ordenà la separació de Sant Feliu de Terrassola respecte de l'Estany, si bé no es va fer efectiva fins que va morir el darrer canonge, el 1809. El traspàs encara s'endarrerí per la Guerra del Francès fins el 1816, i l'any següent fou confirmada pel rei. En aquesta època, entorn de 1787, l'església va patir una transformació substancial: la seva orientació es va capgirar i l'interior es reformà, l'absis principal quedà suprimit i s'hi va fer l'entrada, i també es construí la rectoria al costat de migdia, al lloc on s'hi havia d'haver aixecat la tercera nau. Pel que fa a la rectoria, hi ha notícies que apunten que entorn de 1589 ja s'havia adossat a l'església una primera construcció amb funcions de rectoria. Desprès d'un incendi, va caldre aixecar la nova rectoria al segle XVIII. Aquesta constava de tres naus i era de dimensions força superiors a la rectoria anterior. En aquest moment la parròquia aconseguí també una batllia pròpia i autònoma de l'Estany, que va durar entre 1780 i 1851, quan s'integrà dins del municipi de Santa Maria d'Oló. Més endavant hi hagué encara una certa controvèrsia sobre si aquest territori havia de formar part del partit judicial de Manresa (com Oló) o de Vic (com era fins aleshores). I el 1930 l'Estany va voler recuperar una part del terme, enfront l'oposició de l'Ajuntament de Santa Maria d'Oló. Aquests conflictes reflecteixen la situació de frontera d'aquest territori. Val a dir que la parròquia, formada pels diferents masos de la zona i aglutinada al voltant de l'església, va conservar ben vius un dinamisme i una identitat pròpia fins ben entrat el segle XX. El primer diumenge d'agost es celebrava la festa major.Durant la Guerra Civil de 1936 l'església fou saquejada i es va cremar el retaule barroc obra de Josep Giol. L'aleshores rector, Silvestre Prat Torredeflor, fou assassinat pels anticlericals. L'any 1943 hi va entrar com a rector Josep Bellpuig, que s'hi va estar una quarantena d'anys. Ha deixat un treball inèdit en el qual recull algunes de les seves vivències a Sant Feliu i, entre d'altres aspectes, detalla les diverses obres i el procés de restauració que s'hi va fer. El 1950 es va arranjar el campanar. Anteriorment no tenia escala fixa, ja que estava concebut com a element defensiu, i tenia un soterrani que tal vegada havia fet funcions de presó. Mn. Bellpuig detalla alguns indicis d'un possible túnel d'escapada sota el campanar que conduïa cap a la riera. Més tard, entre 1974 i 1977, el conjunt va ser restaurat pel servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona. En aquesta obra es van aprofitar pedres de la capella romànica de Sant Martí de Puig-Ermengol, dins del mateix municipi, amb les quals es van reconstruir els absis i altres paraments interiors. El 1973 es van realitzar unes excavacions informals sota el paviment de l'església i es localitzà una cambra sepulcral subterrània o hipogeu a la nau principal, tal vegada del segle XVI. També van aparèixer restes constructives de difícil interpretació a la zona de l'absis, les quals podrien correspondre o alguna ocupació anterior o a una primitiva església preromànica. També en aquests anys (1970-1980) es van fer reformes a la façana principal de la rectoria, i l'any 1977 s'hi va adossar al darrere un nou cos rectangular. Per aquesta època el mossèn ja no hi vivia de manera regular i van fer-se càrrec de la rectoria com a ermitans Joan Raurell i Lurdes Garriga, els quals van impulsar múltiples reformes i arranjaments. El fossat i cementiri amb nínxols que hi havia a la part de l'absis fou suprimit i es construí un petit cementiri més a ponent. També es van reformar les restes de l'antic comunidor i es va fer l'arranjament general de l'entorn. Actualment l'església continua oberta al culte com a parròquia de Terrassola.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86043","titol":"Pica baptismal de Sant Feliu de Terrassola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pica-baptismal-de-sant-feliu-de-terrassola","bibliografia":" BELLPUIG, Josep (1982-2007). Escrits sobre Sant Feliuet de Terrassola (treball inèdit), p. 8. BENET, Albert; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre; BARRAL, Xavier (1984). 'Sant Feliu de Terrassola', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 399. OLAÑETA MOLINA, Juan Antonio (2014). 'Iglesia de Sant Feliu de Terrassola', Enciclopedia del Románico en Barcelona (vol. II). Fundación Santa Maria La Real; Centro de Estudios del Románico, Palencia, p. 1079.<\/p> ","centuria":"IX-XIII","notes_conservacio":"Objecte força reconstruït","descripcio":" Pica baptismal emplaçada a l'absidiola de l'església romànica de Sant Feliu de Terrassola. Té unes dimensions considerables, ja que era una pica de bateig per immersió. És feta de pedra arenisca i adopta una forma semiesfèrica, amb la base escapçada. Mesura 73 cm d'alçada total i té un diàmetre extern de 90 cm, mentre que l'intern és de 76 cm. Com a element decoratiu tan sols té una estria acanalada a manera de corda que ressegueix la part superior. Al gruix de la pedra hi ha uns encaixos que devien servir per acoblar-hi la tapa. La pica té un peu troncocònic. Pel que fa a la seva datació, no hi ha acord. Alguns la situen al segle XIII (JUNYENT; MAZCUÑAN, 1984: 399) i d'altres en època preromànica. Aquesta pica ha passat per diverses vicissituds i la seva forma actual és fruit d'una recomposició integral feta el 1984, ja que es trobava pràcticament esmicolada.<\/p> ","codi_element":"08258-201","ubicacio":"Església de Sant Feliu de Terrassola, al sector nord-est del terme municipal","historia":" Aquesta pica té al seu darrere unes circumstàncies desafortunades que són relatades per l'antic rector, mossèn Josep Bellpuig, en unes memòries inèdites que va escriure sobre Sant Feliu de Terrassola. Van recollir la pica a l'antic cementiri de l'església i ja estava trencada en dos o tres trossos grans, amb pèrdues d'un 30 per cent. Li van fer un arranjament improvisat que va durar de 1953 fins a 1973. Aquest any, en plenes obres de restauració de l'església, es va esllavissar un roc gros que va caure de ple sobre la pica i la va esberlar en mil trossets. La seva recomposició era molt difícil, un veritable trencaclosques, però uns anys després, l'estiu de 1984, l'aleshores ermità Joan Raurell 'la va recompondre a la seva manera', amb un resultat acceptable (BELLPUIG, 1982: 8).<\/p> ","coordenades":"41.8946300,2.1022700","utm_x":"425529","utm_y":"4638467","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86043-foto-08258-201-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86043-foto-08258-201-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Propietat privada. Accés públic","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86044","titol":"Imatge de la Mare de Déu de l'església de Sant Feliu de Terrassola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/imatge-de-la-mare-de-deu-de-lesglesia-de-sant-feliu-de-terrassola","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Escultura exempta de fusta tallada, daurada i policromada que representa la Mare de Déu i que està emplaçada en un mur lateral de l'església de Sant Feliu de Terrassola. És una obra de l'època del barroc i representa la Verge, vestida amb un mantell blau, sobre un núvol i acompanyada als seus peus per tres angelets. A l'església de Sant Feliu de Terrassola hi ha documentada l'existència de diversos retaules de l'època del barroc, els quals no s'han conservat. N'hi havia un de Sant Feliu, un de dedicat a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista, un de Sant Sebastià i també altres de menors dedicats al Roser i a sant Pere. Possiblement aquesta imatge formava part d'un d'aquests retaules.<\/p> ","codi_element":"08258-202","ubicacio":"Església de Sant Feliu de Terrassola, al sector nord-est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8945400,2.1022200","utm_x":"425525","utm_y":"4638457","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86044-foto-08258-202-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Propietat privada. Accés públic","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86045","titol":"Imatges de sant Antoni Abat i sant Isidre de l'església de Sant Feliu de Terrassola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/imatges-de-sant-antoni-abat-i-sant-isidre-de-lesglesia-de-sant-feliu-de-terrassola","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Conjunt de dues talles de fusta que representen les figures de sant Antoni Abat i sant Isidre, emplaçades al vestíbul de l'església de Sant Feliu de Terrassola. Les dues tenen una tipologia i mides molt semblants, i devien formar part d'un mateix retaule, que no s'ha conservat. Són talles de fusta sense policromar, força grans. Sant Antoni Abat apareix amb el seu atribut habitual del porquet, amb un llibre a la mà i en acció de beneir. Sant Isidre sosté una aixada amb una mà i unes espigues de blat amb l'altra. A l'església de Sant Feliu de Terrassola hi ha documentada l'existència de diversos retaules de l'època del barroc, els quals no s'han conservat. N'hi havia un de Sant Feliu, un de dedicat a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista, un de Sant Sebastià i també altres de menors dedicats al Roser i a sant Pere. Però no sembla pas que cap coincideixi amb els dos sants objecte d'aquesta fitxa. Per la seva tipologia, aquestes escultures més aviat es podrien datar en una època més tardana, tal vegada a finals del segle XVIII o ja al XIX.<\/p> ","codi_element":"08258-203","ubicacio":"Església de Sant Feliu de Terrassola, al sector nord-est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8945500,2.1021200","utm_x":"425517","utm_y":"4638458","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86045-foto-08258-203-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86045-foto-08258-203-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Propietat privada. Accés públic","codi_estil":"","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86046","titol":"El Flequer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-flequer-1","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 109, 110. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 34.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de dimensions modestes emplaçada en una esplanada vora la riera de Segalers. La construcció actual és en bona part una reconstrucció de la casa antiga, que fa uns anys es trobava en un estat de ruïna avançat. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (de planta baixa més un pis i golfes), amb un cobert adossat al sud-est. Les dues plantes superiors són fruit de la reconstrucció, mentre que l'obra antiga es conserva a la planta baixa. La façana principal, encarada vers migdia, té un portal central adovellat. D'aquí en amunt la casa adopta el perfil d'una masia de planta basilical típica, però aquesta forma és obra de la reconstrucció. La resta de façanes són a pedra vista, amb un estil que imita el tradicional, incloent-hi les finestres de pedra picada. A la façana de llevant el mur originari es conserva fins a una alçada major i encara s'hi pot veure una finestra antiga de pedra picada i amb l'ampit treballat. A l'interior de la casa hi ha un altre portal adovellat, però en sentit perpendicular a la façana i encarat cap a ponent. La part que segueix a dins d'aquest segon portal és on es troben les estances més antigues. Això ens fa pensar que tal vegada originàriament la casa tenia una altra disposició i, en un moment donat, hauria sofert una remodelació important coincidint amb el moment en què es va bastir la façana i el portal actuals. A l'interior de la casa es conserven restes d'un forn de pa i, al cobert, vestigis d'una premsa i una tina.","codi_element":"08258-204","ubicacio":"Al sector nord-oest del terme municipal","historia":"Aquesta casa no consta en els fogatges del segle XVI i no en coneixem notícies antigues. Tanmateix, per la seva tipologia constructiva podria ser originària del segle XVIII, encara que no es pot descartar que tingués un origen anterior, fins i tot medieval, però amb una altra denominació. D'aquests primers anys no en sabem gairebé res, tan sols una tradició oral que diu que al Flequer, i concretament a l'habitació de llevant on hi ha una finestra, hi van matar un carlí. Més endavant, en una llista de cases rurals de 1930 consta que el Flequer estava habitada. En bona part del segle XX la casa va estar habitada per masovers, fins que pels volts de 1970 va quedar abandonada. Entorn de 1990 l'aleshores propietari, Candido Fortino, d'Artés, la va vendre a l'actual propietari, Sebastià Vives Antúnez. En aquest moment la casa es trobava en un estat ruïnós. Les obres de restauració i reconstrucció no van poder evitar que els nivells superiors s'acabessin esfondrant. En els darrers anys a l'entorn de la masia s'hi han aixecat construccions auxiliars diverses.","coordenades":"41.8856200,2.0297000","utm_x":"419498","utm_y":"4637532","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86046-foto-08258-204-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86046-foto-08258-204-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 34 (Pla Especial Urbanístic 2011)Informació oral facilitada per Sebastià Vives Antúnez","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86047","titol":"Molí de Rocafort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-rocafort","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS-PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya; Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 31. BELLPUIG, Josep (1982-2007). Escrits sobre Sant Feliuet de Terrassola (treball inèdit), p. 43. FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, p. 109, 110, 127. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 70.","centuria":"XVII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Antic molí fariner pertanyent al mas Rocafort, emplaçat a la riba de la riera d'Oló i uns 500 m al sud-oest del mas. La resclosa i el rec del molí no es conserven, i tampoc la bassa, tan sols l'edificació del molí pròpiament, però en bona part remodelada i reconstruïda en els darrers anys. La casa és formada per dos cossos. L'antic és el de llevant, de planta quadrada i de quatre pisos (els dos superiors afegits modernament). El cos de ponent és de construcció recent, almenys la part externa ja que a l'interior s'hi conserven restes de les instal·lacions del molí. Així mateix, el cos antic ha estat àmpliament remodelat. Abans a la part superior hi havia un colomar i, al seu lloc, s'hi van agregar els dos pisos. A la façana principal, encarada vers migdia, s'han modificat les finestres (que eren més petites) així com el portal. El rec del molí entrava per llevant cap a la bassa, de la qual se'n poden entreveure les traces en la forma del jardí. De l'antic molí se'n conserva l'entrada del carcabà, a llevant, ara convertida en una font. Hi veiem una cavitat coberta amb volta de pedra que, a sota, tenia el pou per on baixava l'aigua. Ara està terraplenat. A la cara oposada de l'edifici, a ponent, encara es conserven part dels baixos on hi havia les instal·lacions per a la mòlta. A un nivell inferior hi ha el carcabà, que és la part subterrània on hi havia la roda hidràulica. La sortida del carcabà passa per una mina d'uns 20 metres abans de desembocar a la riera. Al costat d'aquest molí n'hi havia un altre, anomenat Molí Xic de Rocafort.","codi_element":"08258-205","ubicacio":"Sector nord-est del terme municipal","historia":"Segons dades del cadastre (no sempre fiable ni exacte) l'any de construcció del Molí de Rocafort és el 1600. I és força versemblant que fos al voltant d'aquesta data que es fundés, ja que coincideix amb el moment d'apogeu del mas Rocafort, al qual pertanyia. De tota manera no es pot descartar un origen més antic, per exemple a l'època medieval. El mas Rocafort era un dels més poderosos de la zona. Els seus propietaris havien ascendit a la petita noblesa i, al segle XVII, van fer reconstruir totalment la masia per transformar-la en un gran i luxós casal barroc on portaven un estil de vida que imitava el de la cort. Del molí pròpiament no en tenim notícies concretes. En un llistat de cases rurals de 1930 encara consta com a habitat. I segons notícies orals va estar en funcionament fins la dècada de 1940, quan va tenir una curta revifada, igual que un altre molí molt proper, anomenat Molí Xic de Rocafort. Uns 300 m a ponent es conserven les restes d'un altre molí que va restar inacabat. Es coneix popularment com el Molí dels Moros, i és una obra força antiga i de qualitat, tal vegada dels segles XVII-XVIII. Pel que fa a la propietat, el molí va estar sempre vinculat a l'heretat de Rocafort i a les vicissituds dels seus propietaris, la família Rocafort. A mitjans del segle XIX van abandonar la seva casa pairal per traslladar-se a una població més gran, Artés, on van tenir un paper destacat en la vida social i econòmica. Es van introduir en un sector de la viticultura més pròsper, i van intervenir en política quan a començament del segle XX Ramon de Rocafort fou diputat provincial. També van invertir en activitats industrials, sent fundadors de la fàbrica de can Berenguer d'Artés. Quan Ramon de Rocafort va morir en el seu inventari hi constava un patrimoni immens. La seva herència va ser complicada i el patrimoni es va dividir, però cap hereu no va residir en cap dels masos. Tots formaven part de la classe mitjana barcelonina. A la dècada de 1960 Rocafort i el gran mas veí de Rocabruna van quedar unificades sota la propietat de Manel Font, un ric negociant de Barcelona. A la dècada de 1980 aquesta gran finca fou adquirida pel príncep hereu de l'Aràbia Saudita (germà del rei) Saad Bin Abdul Al Saul. L'any 2002 la propietat es va vendre a l'empresària russa Olga Farré. Més tard algunes de les finques es va segregar. Joan Franquesa i Conxita Padrós van comprar el Molí de Rocafort, i des d'aleshores han restaurat la casa i l'entorn, i hi han fet reformes substancials.","coordenades":"41.8972800,2.1029000","utm_x":"425585","utm_y":"4638761","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86047-foto-08258-205-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86047-foto-08258-205-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 70 (Pla Especial Urbanístic 2011)Informació oral facilitada per Joan Franquesa","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86048","titol":"Cal Corbo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-corbo","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 110. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 38.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":"Casa de pagès de dimensions mitjanes, en estat de ruïna, que està emplaçada al costat d'un antic camí. Es tracta d'una variant del camí vell de Vic que discorria gairebé en paral·lel a l'actual carretera més lleugerament més al sud. Precisament vora la casa es conserva un magnífic tram empedrat d'aquest camí. La casa conserva els murs però ha perdut la teulada. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (de planta baixa més un pis i golfes) amb petits coberts adossats. És aixecada en una sola fase constructiva, tal vegada a finals del segle XVIII o ja al XIX. La façana principal, encarada vers el camí, a ponent, té un parament de maçoneria a pedra vista. Es distribueix en dos eixos, amb un portal i, a la part superior, una finestra i un balcó. Totes aquestes obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Per la part posterior la casa té una altra porta, i en un dels murs laterals dues finestres de petit tamany. La construcció ha conservat les característiques tradicionals, sense afegits moderns. Uns 40 m al nord de la casa, a l'altre costat del camí, es conserven dos coberts en ruïnes.","codi_element":"08258-206","ubicacio":"Als afores del poble d'Oló","historia":"No coneixem notícies antigues d'aquesta casa que, per la seva tipologia, podria ser una construcció de finals del segle XVIII o del XIX. En un mapa de l'Institut Geogràfic i Estadístic de 1920 ja hi apareix, amb el nom de cal Corbo i al costat de cal Comellas. En aquesta època els propietaris eren la família Canamasas, els quals hi van instal·lar una fàbrica de mistos. Però degut a sancions de la companyia fosforera espanyola van haver de tancar-la. Quan la família Canamasas en van marxar a la casa hi van viure llogaters. Ja fa força anys que està abandonada, però encara es conservava força sencera fins que, pels volts de 2010, la teulada es va esfondrar.","coordenades":"41.8770100,2.0389400","utm_x":"420254","utm_y":"4636567","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86048-foto-08258-206-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86048-foto-08258-206-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 38 (Pla Especial Urbanístic 2011)Informació oral facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86049","titol":"Camí dels Perdols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-dels-perdols","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 149-150.","centuria":"XIV-XIX","notes_conservacio":"Tram reduït ben conservat; la resta s'ha perdut en bona part","descripcio":"Tram empedrat i molt ben conservat d'un camí antic, el camí dels Perdols, que era una variant del Camí Vell de Vic i que es localitza prop de la casa de cal Corbo, als afores del poble d'Oló. Durant uns 80 m aquest camí conserva un empedrat de bona qualitat. Actualment el camí s'inicia al sud del carrer de Maurici Camprubí Fornells, en direcció nord-est, i el tram empedrat arriba fins passada la casa de cal Corbo. És un camí estret, de poc més d'un metre d'ample, i per tant no apte per a carruatges; és a dir, un camí de bast o de ferradura. Està protegit per marges de pedra seca a ambdós costats de manera més o menys continuada. És un tram de pujada, que eren els que habitualment s'havien d'empedrar per tal d'evitar-ne el desgast. Més endavant, el camí continua en direcció nord-est entremig d'uns camps per l'anomenat Pla de la Morena, però ja sense empedrat.","codi_element":"08258-207","ubicacio":"Afores del poble d'Oló","historia":"El Camí ral de Vic, que des d'època medieval enllaçava les poblacions d'Avinyó i Vic, passava en terme de Santa Maria d'Oló per la carena de Segalers. Com que Oló quedava desplaçat al sud d'aquest eix de comunicació principal, des del poble sortida l'anomenat Camí Vell de Vic, que enllaçava amb el camí ral a l'alçada de la casa del Putxet. Sortia del poble per l'actual carrer de Vic i continuava per ca la Pastora i Colltort en direcció nord. El Camí dels Perdols era una variant del Camí Vell de Vic que transcorria en direcció nord-est. Es bifurcava de l'anterior on actualment hi ha la Cooperativa de Cases Noves. Enfilava una pujada prop de cal Corbo i cal Comellas i discorria en paral·lel al camí ral però lleugerament més al sud, tot connectant diferents masos d'aquest altiplà. Passava prop de l'Alberch, una casa d'origen medieval el nom de la qual suggeriria que podia haver fet funcions d'alberg o d'hostal, però el cert és que no n'hi ha cap prova. Després del mas els Perdols el camí passava prop de Bovetes: una enigmàtica construcció amb aparença de fortificació medieval de la qual tampoc no en sabem res. Aquestes dades, però, apunten que l'origen d'aquest camí és força antic, com a mínim d'època medieval. L'itinerari continuava en direcció al Canadell i Canamasses... Aquest esquema de camins queda perfectament recollit en un mapa de l'Institut Geogràfic i Estadístic de 1920. A la segona meitat del segle XIX es van construir les dues carreteres que passen pel terme. En primer lloc, la carretera d'Avinyó a Vic (l'actual BP-4313), seguint més o menys el traçat de l'antic camí ral medieval. Va ser un procés llarg: les primeres gestions es feien el 1867, entorn de 1871 s'hi estava treballant i a principis de segle XX la carretera ja estava enllestida. D'altra banda, es va construir també la carretera que enllaça amb l'Estany i Moià (l'actual C-59). El 1887 s'hi estava treballant i probablement a principis de segle també estava acabada (FERRER, 1991: 149). Finalment, va caldre encara construir un tram de dos quilòmetres per enllaçar amb el poble d'Oló. L'any 1901 se'n començava a parlar, però l'obra no va quedar enllestida fins el 1917, i l'asfaltat el 1957, a càrrec de l'empresa HEMALOSA.","coordenades":"41.8768700,2.0386200","utm_x":"420227","utm_y":"4636552","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86049-foto-08258-207-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86049-foto-08258-207-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86050","titol":"Bovetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bovetes","bibliografia":"GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 461-463. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ, Pere; A.P (1976). 'Castell d'Oló i notícies del castell d'Aguiló'; Els Castells catalans, vol. V, Rafel Dalmau Editors, Barcelona, p. 782-792. PLADEVALL, Antoni (1978). 'El castell d'Oló', dins A. Pladevall i J. Vigué: El Monestir Romànic De Santa Maria De L'Estany, Artestudi Edicions, Barcelona, p. 108-114. PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p 39-67. PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). 'El monestir de l'Estany i la revolta d'Oló', Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central. Valls, Cossetània Edicions, p. 34-41.","centuria":"XIII-XV","notes_conservacio":"En ruïnes, però en un estat estable","descripcio":"Fortificació o construcció de caire militar, probablement d'època medieval, emplaçada vora el camí del Perdols, 1 km al nord-est del nucli d'Oló. Concretament es troba sobre un promontori que queda elevat respecte a diferents camps de conreu de l'entorn. No es tracta d'un emplaçament dominant, però sí ben situat, sobretot respecte al camí del Perdols, que era una variant del Camí Vell de Vic, d'origen probablement medieval i que transcorria per aquest altiplà tot comunicant el nucli d'Oló amb el camí ral d'Avinyó a Vic. La construcció es troba en ruïnes, amb els murs que han quedat arrasats d'una manera força uniforme a una alçada d'1,5 m en tot el recinte. És una edificació de planta quadrada gairebé perfecte que mesura uns 18,5 m per costat. Ha estat bastida en una sola fase constructiva, i no s'hi observa cap modificació posterior. El mur perimetral és totalment uniforme i de molt bona qualitat, amb un aparell fet de carreus de tamany mitjà-petit, de llargada variable però perfectament disposats en filades. La gruixària del mur és considerable i també uniforme, d'un metre aproximadament. Un fet que crida l'atenció és que no s'hi observen portes d'entrada evidents, o almenys aquestes són molt discretes, cosa que en termes militars té la seva lògica. Tan sols a l'angle de ponent sembla insinuar-se una obertura d'accés, però molt petita, i una altra a l'angle nord, encara més discreta. En canvi, el mur perimetral compta en tots els seus costats amb petites espitlleres que estan disposades a distàncies regulars. A la façana nord-oest, per exemple, n'hi ha unes quatre. Interiorment, la construcció té una distribució també peculiar. Es divideix en dues estances: una de més estreta (d'uns 4,90 m d'amplada) que ocupa tot el costat nord-oest, i una altra de més àmplia que ocupa la resta. Si es tractés d'una fortificació aquesta distribució sembla suggerir que la cambra més estreta era destinada a la tropa mentre que a l'espai més gran hi havia les cavallerisses. Pel que fa a la interpretació d'aquestes restes, tan sols podem dir de manera clara que no corresponen a una masia ni a cap tipus de construcció agropecuària a l'ús. La planificació del conjunt i els elements defensius que presenta, com ara les espitlleres, ens fan plantejar com a hipòtesi més raonable algun tipus de construcció militar, a l'estil d'un fortí o d'una fortificació, segurament de caire temporal.","codi_element":"08258-208","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"Aquesta construcció, coneguda amb el nom de Bovetes, no apareix en els fogatges del segle XVI ni en cap llistat de masos. I és normal, ja que no es tracta de cap mas sinó d'una construcció diferent, més aviat de caire militar. Per la seva tipologia constructiva ja hem dit que es podria datar a l'època medieval, tal vegada al període baix-medieval: segles XIII-XV. Però el cert és que no en coneixem cap notícia documental concreta ni tampoc cap informació que ens hagi arribat per la tradició oral. Ens trobem, doncs, davant d'un cas sense referents (ni directes ni indirectes) i totalment inèdit. Tanmateix, ens atrevim a formular una hipòtesi que tal vegada ens aportarà alguna llum a l'hora de trobar-li un context històric. Com és ben sabut, un dels episodis més rellevants de la història d'Oló és la llarga i turbulenta confrontació que els habitants del terme van mantenir amb el monestir de l'Estany per deslliurar-se del poder senyorial. Una lluita que va tenir com a moment culminant les tres darreres dècades del segle XIV i que va incloure fets d'una extrema violència. En la fitxa del castell d'Oló en donem més detalls; ara ens permetem tan sols de resumir els fets més destacats. El 1364 el monestir de l'Estany va formalitzar la compra del castell d'Oló. Aquest cenobi havia acumulat importants possessions entre el Moianès, el Bages i l'Osona i s'havia convertit en el principal poder fàctic de la zona. En un principi la gent d'Oló havia arribat a un acord de col·laboració amb el monestir per fer possible la voluntat dels olonencs de redimir-se del poder senyorial i passar a dependre directament del rei. Aviat, però, van començar les discrepàncies i finalment l'Estany no va voler deixar escapar la nova possessió. Els olonencs van fer diverses assemblees i van aplegar els diners que els havien de permetre pagar al monestir el preu del castell. Pretenien així comprar ells mateixos el domini per passar a dependre directament del rei. Però l'abat va refusar les condicions que els olonecs, amb el vist i plau del rei, li proposaven. Les tropes de l'abat van assetjar i ocupar el castell d'Oló. A continuació els homes d'Oló van incendiar el monestir l'any 1395 i la comunitat es va veure obligada a fugir. Els canonges de l'Estany van trigar uns quants anys a reorganitzar-se, des de Manresa, fins que van conquerir definitivament el castell d'Oló. Aquests fets violents van anar en contra de les aspiracions d'independència dels olonencs, de manera que van haver de passar dos-cents anys fins que no s'arribà a una solució definitiva. Va ser a finals del segle XVI, quan Oló va obtenir els privilegis de ser un carrer de Barcelona, una fórmula jurídica que feia possible evitar el poder senyorial. Considerant aquests fets, ens plantegem la possibilitat que la construcció de Bovetes fos un fortí construït pel monestir de l'Estany per tal de disposar d'un punt d'aquarterament de tropes proper al castell d'Oló, possiblement en l'etapa en què van poder prendre possessió del castell definitivament. Tal com s'ha dit, aquesta reconquesta final va ser la més planificada. Podria tractar-se d'un campament més o menys temporal, però concebut amb prou solidesa com perquè es pogués perllongar durant un temps si era necessari. No cal dir que aquesta és una mera hipòtesi i que, en tot cas, caldria validar-la amb dades documentals que de moment no tenim. Un fet curiós és que la construcció ha quedat totalment intacta; és a dir, sense cap tipus de modificació i sense que hagi tingut cap ús posterior. Tan sols, això sí, s'ha desmuntat la part alta dels murs per tal d'aprofitar-ne uns carreus de molt bona qualitat. Els podem veure escampats per les feixes de l'entorn. Els darrers propietaris, la família Rodoreda, tampoc no han fet ús agrícola d'aquests terrenys. Entorn del 2005 Jaume Rodoreda Corrius va vendre la finca als actuals propietaris, que han construït una casa de nova planta uns 200 m al nord, anomenada també Bovetes.","coordenades":"41.8850300,2.0519200","utm_x":"421341","utm_y":"4637446","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86050-foto-08258-208-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86050-foto-08258-208-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86051","titol":"Forn d'obra de Rovirola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-dobra-de-rovirola","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Esquerda important en un mur, reblert de terra","descripcio":"Forn d'obra o teuleria emplaçat uns 60 m al nord-oest de cal Portí, al raval de la Rovirola. Conserva l'estructura força íntegra, tot i que actualment l'interior és totalment cobert de terra. El forn, que segueix la tipologia habitual, consisteix en una construcció de pedra (amb la part interna feta parcialment en maó) en forma de planta quadrada i emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra soterrada, habitualment coberta per una sèrie d'arcs transversals o bé amb volta. Aquí és on s'hi introduïa la llenya que donava combustió al forn. El mur davanter, encarat cap a ponent, conserva la boca de la fogaina en forma d'un forat més o menys rectangular. Aquest mur presenta un esvoranc considerable al costat esquerre. La part superior, on hi havia la cambra de cocció, ja hem dit que està reblerta de terra, igual que la fogaina. En l'estat actual no es pot apreciar on era la porta d'accés. A un nivell inferior sota terra hi deu haver la graella que separa les dues cambres. Uns metres a llevant, prop del bosc de roures que encara es conserva i que ha donat nom al raval de la Rovirola (el significat del mot és una roureda petita) es pot observar l'existència de diversos elements de rebuig del forn que consisteixen en teules que han quedat amalgamades. Aquest forn va ser dels darrers que va estar en funcionament, fins a la dècada de 1940. Era propietat de la masia de cal Portí, i el feien anar la família de cal Pregones, que també elaboraven calç.","codi_element":"08258-209","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8770900,2.0231200","utm_x":"418941","utm_y":"4636591","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86051-foto-08258-209-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86051-foto-08258-209-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86052","titol":"Font de la Deu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-deu","bibliografia":"ANTONELL PEDRALS, Eva. Subministrament de les aigües potables a Santa Maria d'Oló. Treball de 3r de BUP, inèdit. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 145-147.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga font emplaçada uns 100 m al nord-oest de la casa de la Deu, en un coster obac i ple de vegetació. Des de principis de segle XX aquesta font s'utilitza com un dels punts de captació per a la xarxa d'aigua corrent del poble d'Oló. El mateix topònim (la Deu) ja és indicatiu d'un indret on aflora l'aigua de manera abundant. Els afloraments es troben en diferents punts al llarg del coster, però actualment tot el sector es veu modificat per la presència de dues construccions que aixopluguen les captacions d'aigua. La més antiga és la que es troba a un nivell inferior. Consisteix en un mur de pedra que té unes escales a la part superior i que protegeix una petita mina al seu interior. Dins de la mina, molt estreta, hi ha maquinària per a la captació de l'aigua, incloent-hi una aixeta del tipus autoclau que podria ser de la instal·lació originària (de 1912). Des d'aquest punt l'aigua és canalitzada cap al poble, que es troba a l'altre costat de la vall de la riera d'Oló.","codi_element":"08258-210","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"La font de la Deu tradicionalment no era gaire utilitzada degut a la seva ubicació, però tenia aigua abundant. A principis del segle XX es va plantejar, com en la majoria de pobles, la necessitat de crear una xarxa d'abastament d'aigua potable, però a Oló la iniciativa no va sorgir de l'Ajuntament sinó d'un particular. Era Josep Obradors Pascual, àlies Paperines, el qual després d'haver viscut a Barcelona i Sabadell va tornar al poble i va idear un projecte per captar l'aigua de dues fonts: la de la Deu i la font del Viver de Turigues o Roselles. La captació era més alta que el turó on hi ha el poble, de manera que l'aigua havia d'arribar al seu destí sense necessitat de cap bomba. Era l'any 1912 i Obradors va comprar el castell, va demanar un permís per travessar la riera amb un aqüeducte i, davant de la incredulitat dels veïns, va fer arribar l'aigua corrent a les cases aquell mateix any. En el llibre 'Oló, un poble, una història' es diu per error que l'any que arribà l'aigua va ser el 1913. Com que l'aigua d'aquestes dues fonts no era suficient més tard es va comprar també la font de les Hortes, que és la que té més cabal d'aigua. Però els pagesos que regaven amb l'aigua de la font de les Hortes, que eren uns quants, s'hi van oposar. El conflicte es va resoldre donant una portadora d'aigua diària de franc als que deixaven passar els tubs pels seus horts. El 1932 Obradors va deixar el negoci de l'aigua i se'l va vendre a Esteve Valls, un peixater de Manresa que tenia com a soci Vicenç Ciuró. Ambdós van vendre el servei d'aigües a un administrador de finques, i l'any 1939 el propietari era Esteban Ollé. Després de la Guerra va caldre millorar la captació i es construí una mina a la font de les Hortes, la que hi ha a l'altra banda de la carretera. El 1962 el servei es va vendre a Josep Terricabres Palau de la Gleva, que va iniciar el procés de modernització. El 1976 Terricabres va vendre el servei a Josep Pons i Prat, que tenia com a soci Martí Jubany. A la dècada de 1990 els nous propietaris van haver de fer noves inversions i nous pous. El 2020 s'ha encarregat un pla director per evitar problemes en el subministrament, però el servei continua en mans d'aquesta empresa.","coordenades":"41.8689700,2.0384400","utm_x":"420202","utm_y":"4635675","any":"1913","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86052-foto-08258-210-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86052-foto-08258-210-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86053","titol":"Mina i font dels Aigüerols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-i-font-dels-aiguerols","bibliografia":"FERRER, Llorenç; BENET, Albert (1990). Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, p. 253-257.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font que està emplaçada en un clar del Serrat de la Manola, en la propietat d'Armenteres i uns 800 m al sud-oest d'aquest mas. Des de la dècada de 1930 es va utilitzar com un dels punts de captació de la xarxa d'abastament d'aigua del municipi veí d'Artés. Per aquest motiu encara hi podem veure una interessant infraestructura, perfectament planificada, que consisteix en una mina de llargada considerable. A la cara davantera, per accedir-hi, té un mur de pedra amb una porta. A l'interior, la mina és revestida amb formigó i es bifurca en dos braçals en forma de Y. El braç esquerra és més llarg, d'uns 40 metres. Ambdós costats de la mina són estrets i coberts amb volta encofrada. L'arrebossat de ciment de la paret deixa al descobert diferents finestretes per on l'aigua de la terra pot aflorar. De fet, un dels significats del terme aigüerol es refereix a tolls naturals d'aigua, que és el que hi devia haver en tot aquest sector. L'aigua d'aquests aigüerols és canalitzada per un rec a terra i, abans de la porta d'entrada a la mina, es precipita en un petit dipòsit. Des d'aquí era canalitzada cap a Artés. Actualment aquesta captació ja no està en ús.","codi_element":"08258-211","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"Des del segle XIX a Artés hi havia captacions d'aigua per a l'abastament públic, però eren insuficients. Entre diversos intents, l'Ajuntament d'Artés va provar de portar aigües de la riera de Sant Joan d'Oló i més tard s'inicià la construcció d'una nova xarxa que es va demostrar que no estava en condicions. Això va coincidir amb l'anomenat avalot dels Burots, en el qual s'acusava d'ineficàcia a l'Ajuntament. El 1922 es tornà a activar la qüestió del subministrament d'aigües i s'encarrega un projecte a l'enginyer Josep Playà, el qual va negociar amb Antoni Barnola comprar les aigües de dues fonts del terme de Santa Maria d'Oló: la font del Purgatori i la dels Aigüerols. La realització del projecte, però, va ser llarga i no exempta de dificultats. El 1924 el Govern Civil aprovava l'expedient. Després d'algunes polèmiques, el 1926 el Govern Civil tornava a autoritzar-lo i estipulava un termini de dos anys per acabar les obres. Però el 1928 encara no estaven acabades a causa de dificultats tècniques. Després de proclamada la República el nou Ajuntament s'interessà un cop més per la qüestió i considerà altres alternatives, però el 1934 es tornà a activar el projecte del Purgatori i els Aigüerols. El 1935 l'enginyer Josep Soler Pla i l'arquitecte Francesc Portillo presenten plànols i pressupost. L'execució de l'obra es concedí al contractista Martí Ballús Martí, de Prats de Lluçanès. A causa de la Guerra Civil, però, l'empresari va desaparèixer i les obres les va assumir el Comitè Local Antifeixista. El 1937 estaven completament acabades, però els anys de la postguerra encara van cuetejar alguns serrells per conflictes amb els pagaments. El 1946 es volia incrementar la captació del Purgatori, perquè l'aigua continuava sent insuficient, i novament es van plantejar diverses alternatives. La solució definitiva no va arribar fins la dècada de 1960 i 70, quan es van obrir nous pous que recollien l'aigua del Llobregat filtrada de forma natural. El 1985 Artés s'abastia de quatre pous, incloent-hi la font del Purgatori, que és la que proporcionava una aigua de millor qualitat, tot i que el seu cabal era modest, de només 300.000 litres per dia. L'aigua era portada al dipòsit enterrat a la plaça Vella. En canvi, la captació de la font dels Aigüerols ja no es trobava operativa (FERRER et alii, 1990: 253).","coordenades":"41.8434400,1.9928200","utm_x":"416383","utm_y":"4632884","any":"1936","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86053-foto-08258-211-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86053-foto-08258-211-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inscripció en el ciment al final de la mina esquerra: 1936","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86054","titol":"Mina i font del Purgatori","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-i-font-del-purgatori","bibliografia":"FERRER, Llorenç; BENET, Albert (1990). Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, p. 253-257.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font que està emplaçada a la confluència de dos petits torrents que més avall desemboquen a la riera d'Oló, en la propietat d'Armenteres i uns 500 m al nord-est d'aquest mas. Des de la dècada de 1930 es va utilitzar com un dels punt de captació de la xarxa d'abastament d'aigua del municipi veí d'Artés. Per aquest motiu hi podem veure una interessant infraestructura, molt ben planificada, que consisteix en una llarga mina en la qual es capten diferents afloraments d'aigua. Aquesta mina té dos trams. El primer va de nord a sud vora la llera del torrent que, en aquest sector, fa un pendent considerable. Té una llargada d'uns 15 m. El segon tram fa un gir en direcció a ponent seguint a la vora del torrent però en un tram més planer, i té una llargada d'uns 25 m. La mina és de característiques similars a la de la font dels Aigüerols, que és un altre dels punts de captació de les aigües d'Artés. És estreta i revestida amb formigó, amb volta encofrada. El ciment de la paret que dóna al coster deixa al descobert diferents finestretes per on l'aigua de la terra pot aflorar i és canalitzada per un rec a terra. Més endins de la mina sembla que també es capta alguna surgència de major cabal. Externament, la construcció és feta de pedra i s'adossa al coster. A l'extrem de ponent té una porta, i des de la sortida de la mina l'aigua és canalitzada amb canonades en direcció a Artés. Tradicionalment aquesta no era una font gaire freqüentada. Fa uns anys, en el planell on la mina fa un gir el propietari d'Armenteres hi va adequar un banc en forma circular. Et fet de trobar-se en una fondalada obaga i ombrívola deu haver propiciat el nom popular de Purgatori per aquest indret.","codi_element":"08258-212","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"Des del segle XIX a Artés hi havia captacions d'aigua per a l'abastament públic, però eren insuficients. Entre diversos intents, l'Ajuntament d'Artés va provar de portar aigües de la riera de Sant Joan d'Oló i més tard s'inicià la construcció d'una nova xarxa que es va demostrar que no estava en condicions. Això va coincidir amb l'anomenat avalot dels Burots, en el qual s'acusava d'ineficàcia a l'Ajuntament. El 1922 es tornà a activar la qüestió del subministrament d'aigües i s'encarrega un projecte a l'enginyer Josep Playà, el qual va negociar amb Antoni Barnola comprar les aigües de dues fonts del terme de Santa Maria d'Oló: la font del Purgatori i la dels Aigüerols. La realització del projecte, però, va ser llarga i no exempta de dificultats. El 1924 el Govern Civil aprovava l'expedient. Després d'algunes polèmiques, el 1926 el Govern Civil tornava a autoritzar-lo i estipulava un termini de dos anys per acabar les obres. Però el 1928 encara no estaven acabades a causa de dificultats tècniques. Després de proclamada la República el nou Ajuntament s'interessà un cop més per la qüestió i considerà altres alternatives, però el 1934 es tornà a activar el projecte del Purgatori i els Aigüerols. El 1935 l'enginyer Josep Soler Pla i l'arquitecte Francesc Portillo presenten plànols i pressupost. L'execució de l'obra es concedí al contractista Martí Ballús Martí, de Prats de Lluçanès. A causa de la Guerra Civil, però, l'empresari va desaparèixer i les obres les va assumir el Comitè Local Antifeixista. El 1937 estaven completament acabades, però els anys de la postguerra encara van cuetejar alguns serrells per conflictes amb els pagaments. El 1946 es volia incrementar la captació del Purgatori, perquè l'aigua continuava sent insuficient, i novament es van plantejar diverses alternatives. La solució definitiva no va arribar fins la dècada de 1960 i 70, quan es van obrir nous pous que recollien l'aigua del Llobregat filtrada de forma natural. El 1985 Artés s'abastia de quatre pous, incloent-hi la font del Purgatori, que és la que proporcionava una aigua de millor qualitat, tot i que el seu cabal era modest, de només 300.000 litres per dia. L'aigua era portada al dipòsit enterrat a la plaça Vella. En canvi, la captació de la font dels Aigüerols ja no es trobava operativa (FERRER et alii, 1990: 253).","coordenades":"41.8518700,2.0034800","utm_x":"417279","utm_y":"4633810","any":"1936","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86054-foto-08258-212-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86054-foto-08258-212-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86055","titol":"Mongalou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mongalou","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"En ruïna","descripcio":"Cabana de pedra construïda amb una funció recreativa entorn de la dècada de 1960 per la família Llonch, propietaris del mas Armenteres i de la casa d'Armenteres de Dalt. Es troba emplaçada vora el camí de Sant Joan d'Oló, uns 300 m a l'oest d'aquest nucli rural. El seu aspecte rústec pot portar a confondre'l amb una barraca tradicional, però el cert és que la seva única funció era que servís com una mena de refugi lúdic i recreatiu per als fills joves i adolescents de la família Llonch, que eren sis germans, tots nois. Es tracta d'una construcció actualment en ruïna però força ben feta, amb planta en forma de quadrilàter de costats desiguals. Els murs són de pedra seca, força gruixuts. En el de migdia hi ha la porta, encarada vers el camí. La construcció té tres finestres amb uns grans marcs de fusta. Sembla que la cabana tenia una coberta també de fusta, de la qual encara se'n veuen mostres al voltant. Col·loquialment, la família anomenava Mongalou a aquesta cabana.","codi_element":"08258-213","ubicacio":"sector sud-oest del terme municipal","historia":"Entorn de 1952 van desembarcar a Sant Joan d'Oló la família Llonch. Eren uns rics industrial de Sabadell, del sector de la llana, i s'hi van estar més de quatre dècades, en les quals van deixar una forta empremta en la memòria popular. Al principi venien per fer acampada a la zona, ja que eren afeccionats a l'excursionisme i a l'esquí. Van fer amistat amb el mossèn i aquest els va convidar a establir-se a la Rectoria, on van adequar tot d'habitacions a les golfes. Aquí s'hi van estar uns dos anys, venint els caps de setmana. Pels volts de 1954 van comprar la finca d'Armenteres i van reconstruir pràcticament de nou la casa de cal Feliu, que va passar a ser coneguda com a cal Llonch. A la part de baix hi havia la pallissa o uns coberts (actualment la Torre d'Armenteres) que es va destinar a allotjament del servei. La família Llonch portava un alt tren de vida que contrastava amb l'ambient rural de Sant Joan d'Oló. Venien amb cotxes conduïts per xofers i acompanyats d'un gran nombre de servents. Teresa Moratonas (de la masia de la Canal) els va fer de minyona durant força anys. Són recordats per les seves aficions, com ara muntar a cavall, i sobretot perquè organitzaven uns banquets multitudinaris en els quals hi assistien representants de l'alta societat i la flor i nata de Sabadell, incloent-hi alcaldes, bisbes i oficials de la Guàrdia Civil. A Sabadell els Llonch vivien en una gran mansió. Joan Llonch, casat amb Rosa Arquer Costajussà, estava al capdavant de l'empresa. El matrimoni va tenir sis fills, tots mascles: Josep, Joaquim, Joan, Jordi, Ramon i Francesc. L'hereu, Josep Llonch Arquer, pels volts de la dècada de 1970 va protagonitzar un casament molt sonat amb M. Assumpta Plans Fígols, filla dels propietaris del mas hegemònic de la parròquia: els Plans. A la jove parella els van muntar una moderna granja de vedells prop de la zona perquè fos la seva font de subsistència, però la granja va durar pocs anys. Segons es diu, aquesta generació no va saber mantenir el patrimoni, i tant els Llonch com els Plans van acabar arruïnats. Efectivament, en els anys següents l'imperi industrial dels Llonch va entrar progressivament en declivi, afectat per seriosos problemes judicials. Entorn de 1985 els Llonch van marxar de Sant Joan d'Oló i alguns d'ells es van establir a Navarcles.","coordenades":"41.8472300,2.0001600","utm_x":"416997","utm_y":"4633298","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86055-foto-08258-213-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86055-foto-08258-213-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Josep Canamasas Güell, Montse Mas i altres.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86056","titol":"Font d'Armenteres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-darmenteres","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Entorn abandonat, arbres caiguts","descripcio":"Font emplaçada uns 160 m al S\/SE del mas Armenteres, al costat d'un torrent que més avall desemboca a la riera d'Oló. L'indret és un racó ombrívol, i la font queda aixoplugada sota una construcció amb de volta de pedra, amb un pedrís lateral. Al punt on brolla l'aigua hi ha dues aixetes i un braç que corresponia a una antiga bomba manual, de tipus francès. L'aigua de la font s'utilitzava per regar una zona d'horta força gran, situada una mica més avall, prop d'on hi ha dues grans basses. Aquesta font era molt popular, i encara estava força concorreguda a la dècada de 1960.","codi_element":"08258-214","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8492700,1.9994200","utm_x":"416939","utm_y":"4633525","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86056-foto-08258-214-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86056-foto-08258-214-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86057","titol":"Basses de l'horta d'Armenteres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/basses-de-lhorta-darmenteres","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Entorn en cert estat d'abandó","descripcio":"Conjunt de dues basses o petits estanys emplaçats prop de la font d'Armenteres i uns 150 m a l'est del mas. En aquest indret hi havia una important zona d'horta pertanyent al mas Armenteres. Actualment hi ha els dos estanyols a banda i banda del camí. El del costat de llevant és de dimensions considerables. Actualment està poblat amb vegetació pròpia de zona humida. Fa uns any el propietari d'Armenteres, el mexicà Agustín Orea, hi va implantar nenúfars i flor de loto, i va rebatejar l'indret com a 'lago del loto'. També s'hi va instal·lar una palanca.","codi_element":"08258-215","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"En aquest indret hi havia un gran zona d'horta pertanyent al mas Armenteres. A finals de la dècada de 1980 els aleshores propietaris, la família Llonch, van vendre la finca a Agustín Orea, d'origen mexicà i persona polifacètica. A la masia hi va crear un centre que promovia activitats inspirades en el xamanisme i altres disciplines afins, i el va denominar 'Chamanasterio'. En els anys següents va rehabilitar la masia amb l'ajuda de voluntaris i també va arranjar molts indrets de l'entorn amb tòtems i elements diversos que entronquen amb les cultures indígenes. Entre d'altres actuacions, Orea va implantar nenúfars i flor de loto a l'estany de l'antiga horta d'Armenteres, i va batejar l'indret amb el nom de 'lago del Loto'.","coordenades":"41.8500200,1.9991100","utm_x":"416914","utm_y":"4633609","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86057-foto-08258-215-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86057-foto-08258-215-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Altres denominacions: Lago del Loto","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86058","titol":"Ca la Pastora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-pastora-1","bibliografia":"SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 36.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Casa en procés de rehabilitació","descripcio":"Casa de pagès de dimensions modestes, emplaçada als afores d'Oló; concretament, molt a prop del pas de l'anomenat Camí Vell de Vic, que enllaçava el nucli d'Oló amb el camí ral que anava d'Avinyó a Vic. És una edificació molt senzilla, de planta quadrada i amb dos cossos adossats. El que està situat al nord és més alt i té dues plantes, mentre que el que es troba al sud només té planta baixa. La façana principal, encarada vers ponent, té senzillament una porta i una finestra emmarcades amb llindes i brancals de pedra (al cos nord) i una finestra (al cos sud). Els murs són de maçoneria i amb poc morter, gairebé de pedra seca.","codi_element":"08258-216","ubicacio":"Afores del poble d'Oló. Carrer de Maurici Camprubí Fornells, s\/n","historia":"No coneixem notícies documentals antigues gaire concretes d'aquesta casa que, per la seva tipologia, podria ser obra del segle XVIII. Segons el cadastre (no sempre del tot fiable), l'any de construcció seria el 1700. Pel que sembla, era una casa molt modesta. En un mapa de l'Institut Geogràfic i Estadístic de 1920 hi apareix com si fos una simple barraca.","coordenades":"41.8789400,2.0376800","utm_x":"420152","utm_y":"4636783","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86058-foto-08258-216-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 36 (Pla Especial Urbanístic 2011)","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86059","titol":"Barraca 31","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-31-1","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ha perdut la coberta","descripcio":"Barraca de pedra seca, de planta rectangular i adossada a un terreny amb desnivell. Li falta la coberta, que era a dues vessants. A l'interior conserva unes lleixes.","codi_element":"08258-217","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8535900,1.9852600","utm_x":"415769","utm_y":"4634018","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86059-foto-08258-217-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86060","titol":"Barraca 32","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-32-1","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Molt derruïda","descripcio":"Barraca de pedra seca ques es troba molt derruïda i pràcticament només en queden els fonaments. Era de planta quadrada. Està emplaçada al marge d'un camí.","codi_element":"08258-218","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8510400,1.9896500","utm_x":"416130","utm_y":"4633731","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86061","titol":"Barraca 33","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-33-0","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Parcialment derruïda, ha perdut la coberta","descripcio":"Barraca de pedra seca de planta rectangular, emplaçada en un replà al costat d'un camí. Es troba parcialment derruïda i ha perdut la coberta, que era a dues vessants.","codi_element":"08258-219","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8531900,1.9904700","utm_x":"416201","utm_y":"4633969","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86062","titol":"Barraca 34","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-34-0","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Parcialment esfondrada","descripcio":"Barraca de pedra seca emplaçada prop del nucli de Sant Joan d'Oló. És de planta circular, amb la coberta de falsa cúpula, i es troba parcialment esfondrada.","codi_element":"08258-220","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8466300,2.0023200","utm_x":"417176","utm_y":"4633229","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86062-foto-08258-220-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86063","titol":"Barraca 35","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-35-0","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Molt derruïda","descripcio":"Barraca de pedra seca emplaçada prop del mas Rojans. És de planta circular i es troba en bona part esfondrada.","codi_element":"08258-221","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8469900,2.0286600","utm_x":"419363","utm_y":"4633244","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86063-foto-08258-221-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Pere, Marc i Montse Mas Sors.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86064","titol":"Barraca 36","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-36-1","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ha perdut la coberta","descripcio":"Barraca de pedra seca emplaçada prop del mas Rojans. És de planta circular i ha perdut la part de la coberta, que devia ser de falsa cúpula.","codi_element":"08258-222","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8479400,2.0275600","utm_x":"419273","utm_y":"4633350","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86064-foto-08258-222-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Pere, Marc i Montse Mas Sors.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86065","titol":"Barraca 37 (de Rendenes)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-37-de-rendenes","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Llinda trencada; part posterior lleument esfondrada","descripcio":"Barraca de pedra seca de grans dimensions i que té la particularitat que estava dividida en dues plantes. És a dir, a l'interior hi havia un sostre de fusta (que ja no es conserva), a l'estil d'un altell, on dormien els homes, mentre que a la planta inferior hi dormien les mules. La barraca és de planta circular, amb coberta de falsa cúpula que conserva part del túmul de terra. Té porta rectangular amb llinda plana. A la part alta el mur fa una petita cornisa que marca el nivell de l'altell. Aquesta barraca era utilitzada per bosquerols de la zona que treballaven en carboneres.","codi_element":"08258-223","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8479400,2.0264800","utm_x":"419183","utm_y":"4633351","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86065-foto-08258-223-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86065-foto-08258-223-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Denominacions: barraca de Rendenes (així es denomina en un plafó del PEIN del Moianès) o barraca gran (així l'anomenen els propietaris de Rojans).Informació oral facilitada per Pere, Marc i Montse Mas Sors.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86066","titol":"Barraca 38","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-38-0","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ha perdut la coberta","descripcio":"Barraca de pedra seca emplaçada prop del mas Vilarasau. És de planta circular, adossada a un terreny amb pendent, i ha perdut la coberta.","codi_element":"08258-224","ubicacio":"Sector sud-est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8497100,2.0409700","utm_x":"420388","utm_y":"4633534","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86066-foto-08258-224-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86067","titol":"Barraca 39","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-39-0","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca de planta circular amb coberta de falsa cúpula que conserva el túmul de terra. La porta és rectangular amb llinda de pedra plana. És coneguda popularment amb el sobrenom de Rei de la Indústria, en referència a un rodamón que, pels volts de la dècada de 1970, traficava amb pells de conills.","codi_element":"08258-225","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8520500,2.0258500","utm_x":"419136","utm_y":"4633808","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86067-foto-08258-225-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86068","titol":"Barraca 40","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-40-0","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca de planta circular amb coberta de falsa cúpula que conserva part del túmul de terra. La porta és rectangular amb llinda plana.","codi_element":"08258-226","ubicacio":"Sector nord-est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8894800,2.0817000","utm_x":"423817","utm_y":"4637913","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86068-foto-08258-226-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86069","titol":"Barraca 41","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-41-0","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca de planta circular amb coberta de falsa cúpula. Té porta rectangular amb llinda de pedra, que té una inscripció. És una barraca gran i de molta qualitat, feta amb la tècnica dels constructors de barraques ceretans, que es caracteritza per unes pedres més grosses del que és habitual, escairades i molt bone col·locades.","codi_element":"08258-227","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8542500,2.0174900","utm_x":"418445","utm_y":"4634061","any":"1884","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86069-foto-08258-227-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86069-foto-08258-227-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inscripció a la llinda: San Juan y Juan. Juan Nogé 1884Inscripció en una pedra interior prop de la porta: 1884","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86070","titol":"Barraca 42 (del Painó)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-42-del-paino","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca que adopta una forma singular i totalment atípica, en forma de volta de pedra lleugerament apuntada. Per la cara davantera té un muret que tanca la volta tot deixant un forat central que fa de porta. La barraca està parcialment adossada a un terreny amb desnivell. El Painó era el masover que menava aquestes terres, que actualment són propietat de Moratones.","codi_element":"08258-228","ubicacio":"Al sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8636100,2.0209700","utm_x":"418746","utm_y":"4635096","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86070-foto-08258-228-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86070-foto-08258-228-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Altres denominacions: barraca de MoratonesAquesta barraca està senyalitzada dintre d'un dels itineraris a l'entorn de Santa Maria d'Oló","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86071","titol":"Barraca 43","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-43-0","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca de planta circular, amb coberta de falsa cúpula que conserva el túmul de terra. La porta és rectangular amb llinda de pedra plana. Es troba pràcticament enganxada a les ruïnes de la casa de pagès denominada Puigpicó. En aquesta barraca, així com en altres localitzacions de Santa Maria d'Oló, s'hi va rodar la pel·lícula 'Penélope' (2017), de la directora Eva Vila. El seu pare era del poble, concretament de la casa de cal Quico Manyà. La pel·lícula és una revisió actualitzada de l'Odissea d'Homer.","codi_element":"08258-229","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8634400,2.0225400","utm_x":"418876","utm_y":"4635076","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86071-foto-08258-229-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86072","titol":"Barraca 44","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-44-1","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca de planta quadrada, adossada al marge d'un camp i vora el camí vell de Vic. Té la coberta amb falsa cúpula que conserva restes del túmul de terra. La porta és rectangular amb llinda de pedra plana. A la llinda té la inscripció: Año 1934.","codi_element":"08258-230","ubicacio":"Als afores del poble d'Oló, al sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8796600,2.0373000","utm_x":"420121","utm_y":"4636863","any":"1934","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86073","titol":"Barraca 45","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-45-1","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Parcialment esfondrada","descripcio":"Barraca de pedra seca de planta circular amb coberta de falsa cúpula que conserva part del túmul de terra. La porta és rectangular amb llinda de pedra plana. Té la següent inscripció: 60-10-1915 AR.","codi_element":"08258-231","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8441100,1.9931800","utm_x":"416414","utm_y":"4632958","any":"1915","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86073-foto-08258-231-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86073-foto-08258-231-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Es troba en una zona propietat del mas Armenteres on hi ha elements d'inspiració xamànica fets per la comunitat liderada per Agustín Orea i establerta en aquest mas. Concretament, molt a prop hi ha tòtems i un cargol de pedra en forma d'espiral.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86074","titol":"Ball de bastons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-bastons-7","bibliografia":" BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 216. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 180-181, 191-192. GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 473. SENTIES ANTONELL, Marta ; JUBANY SÁNCHEZ, Míriam (2002). Bastoners d'Oló (Treball de recerca de 2n Batxillerat). VILÀ SABATA, Pilar; ROCA BUJONS, Maria (1984).Els bastoners de Sta. Maria d'Oló. Treball inèdit de Magisteri.<\/p> ","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"Tradició vigent","descripcio":" Ball tradicional que continua vigent a Santa Maria d’Oló de la mà de la colla de bastoners. Solen sortir a ballar en dues dates fixes: per Pasqua florida, juntament amb les Caramelles, i per la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, que cada any s’organitza en un poble diferent. Per la celebració de Pasqua florida al migdia totes les colles es concentren a la plaça de l’Església Nova per fer la cantada i ballada conjunta, després d’haver ballat per places i carrers del poble. També surten a ballar quan hi ha un esdeveniment important, com ara la visita d’una autoritat o el Correllengua.<\/span><\/span><\/span><\/p> La colla dels bastoners es compon de vuit balladors: quatre s’anomenen paradors i quatre rematadors (un d’aquets quatre rematadors porta la bandera i és l’abanderat) . Actualment les quatre o cinc colles existents vesteixen igual: van vestits amb una brusa blanca, calces amples de color blanc, un faldell (que a la colla anomenen faldilla), uns camals amb cascavells, una faixa de color vermell i un barret de tipus canotier (típic dels anys 1920) folrat de roba de color blanc, amb una cinta groga o vermella (segons el porti un parador o un rematador). També porten unes cintes de colors situades al darrera i guarnides amb flors, i encara una cinta que travessa el pit i l’esquena, de la clavícula al maluc i d’esquerra a dreta amb color groc (si és un parador) i de dreta a esquerra i vermella (si és un rematador). Als peus calcen espardenyes de vetes de color blanc amb mitjons del mateix color. Els bastons són fets de fusta d’alzina; tenen una llargada de 45 cm i un diàmetre de 3,5 cm. Pel que fa al mocador, a Catalunya hi ha colles que el porten al cap i altres al barret. Oló forma part d’aquests segons, i hi ha una teoria que diu que els que el portaven al barret vénen de tradició de traginers i transhumància, mentre que el que els altres són més característics de la zona litoral.<\/span><\/span><\/span><\/p> Actualment els balls són els següents: l’airosa, el tralara o picotí xic, la processó, el saltador, el picotí gros, el rotllet i els quatre cantons. Pels volts de l’any 1985 s’hi va afegir una combinació de dos balls (el saltador i el picotí gros) a la qual se l’anomena el quatre per quatre. Els vuit balls antics segueixen la coreografia tradicional. L’any 2011 es van estrenar dos balls més. Són els balls anomenats el bastoner i el flabiolaire, amb música de Lluís Marmi i coreografia de Damià Güell i Sabata, que és qui actualment s’encarrega d’ensenyar les coreografies. Els balls nous mantenen en bona part la coreografia tradicional, però se n’hi ha afegit alguna que ballen altres colles de bastoners. L’any 2019 s’incorporà un altre ball nou anomenat Primera trobada, en record dels bastoners d’Oló que van organitzar la primera trobada de bastoners de Catalunya. <\/span><\/span><\/span><\/p> Pel que fa als instruments musicals que acompanyen el ball, aquests han anat variant amb el temps. Es va començar amb un flabiol de pastor. A la dècada de 1950 es tocava amb harmònica, als anys setanta es tornà al flabiol. En aquest moment es van escriure per primera vegada les partitures dels balls a càrrec del fabliolaire Lluís Coma. Els anys vuitanta es tocava amb flauta aguda, i en l’actualitat es torna a fer amb flabiol. Cal dir que Oló és dels pocs pobles on es manté només aquest instrument.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08258-232","ubicacio":"Santa Maria d'Oló","historia":" Els bastoners a Oló ja devien existir al segle XIX o tal vegada amb anterioritat. La primera notícia coneguda, però, és del 2 de març de 1901, quan un grup de socis demanaven els vestits dels bastoners al president de la Congregació de Sant Lluís Gonçaga per poder sortir amb les Caramelles el dia de Pasqua. D’això es dedueix que no era una entitat organitzada.<\/span><\/span><\/span><\/p> Durant els tres anys de la guerra civil els bastoners van deixar de ballar. Després de la guerra alguns balls van sofrir modificacions. Va ser el cas de la Pastoreta, que es convertí en una peça titulada Marxa Real. Així mateix, els bastons es van pintar amb la bandera d’Espanya. Els anys 1950 un grup de dones, entre elles Maria Vila, decidiren confeccionar nous vestits amb roba donada per Manufactures Borràs. Els vestits antics s’havien fet malbé a causa de la humitat de la rectoria. Més endavant hi va haver breus períodes d’interrupció: a la dècada de 1960 (uns pocs anys) i també a la dècada de 1970. L’any 1977 es va crear una colla de balladors més joves: la colla dels petits. Quan s’unien les dues colles es podien aconseguir uns efectes coreogràfics força espectaculars i, a més, s’assegurava la renovació del grup amb components de noves generacions. Aquest mateix any Maria Oliveres va confeccionar una nova bandera dels bastoners, i des d’aleshores es balla amb dues banderes. Una la porta la colla dels grans i l’altra la colla dels petits.<\/span><\/span><\/span><\/p> Un any abans, el 6 de juny de 1976, s’havia celebrat la primera Trobada Nacional de Bastoners a Oló. El grup de bastoners local va tenir una notable influència en el seu impuls. En aquesta primera edició, organitzada conjuntament amb el Grup Cultural Guillem d’Oló, hi van participar sis colles, incloent-hi la d’Oló. Aquesta trobada, organitzada cada any en un poble i per una colla diferent, ha arribat a aplegar més de 80 colles. L’any 1990, amb motiu de la celebració dels 1.100 anys de l’aparició escrita del nom d’Oló, es va fer una trobada de diferents generacions de persones que havien ballat amb els bastoners d’Oló. Va comptar amb cinc colles del poble. El 1996 les noies es van integrar al ball de bastons, a petició seva. El vestit que porten és el mateix del bastoners. També en aquesta dècada de 1990 Fina Sala Oliveras va dissenyar l’anagrama.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> L’any 2000 es va celebrar una trobada titulada “25 anys de trobades i més de 100 ballades”. Aquest dia es va inaugurar el monument als bastoners que hi ha davant de l’església nova. El disseny és d’Albert Manubens. El 2008 es va presentar a Oló el llibre “32 anys de trobades i 22 anys de la coordinadora de ball de bastons”. <\/span><\/span><\/span><\/p> Durant aquest darrer període s’ha ensenyat a tocar el ball de bastons als més petits i també el flabiol i la música dels balls a diferents generacions. Com ja hem dit, el 2011 es van estrenar dos balls nous: el bastoner i el fabliolaire. Pels volts de 2014 l’agrupació va redactar uns estatus per primera vegada. Actualment hi ha una junta que està al front de l’entitat. El 2015 es va celebrar una trobada titulada “40 anys de trobades” en la que es va convidar a les mateixes colles de l’any 1976 i s’hi va afegir la de Prats de Lluçanès, ja que aquest municipi cada any convida la colla d’Oló per la festa major.<\/span><\/span><\/span><\/p> La pintura dels bastons ha anat variant al llarg del temps. A la dècada de 1910 estaven pintats en dues franges helicoïdals, una de negre i l’altre marró granat. Se’n conserven dos bastons. En la postguerra, tal com hem dit, es van pintar amb la bandera d’Espanya. L’any 1950, amb la vinguda de la mare de Deu de Fàtima, es van pintar de color blau i blanc, i a la dècada de 1970, quan es va reprendre el ball, s’assajava amb els bastons de la bandera d’Espanya (bastons vells) i es ballava amb bastons pintats amb la senyera. A partir de la dècada de 1980 els bastons no estan pintats, ja que d’aquesta manera tenen més bona sonoritat.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.8740200,2.0348400","utm_x":"419910","utm_y":"4636239","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86074-foto-08258-232-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86074-foto-08258-232-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-03-12 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell, Damià Güell Sabata i Josep Güell Sabata. Fotografies facilitades per la Colla de bastoners i caramelles, i per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86075","titol":"Caramelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caramelles-44","bibliografia":"BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 216. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 180-181, 191-192, 212. FREIXA, Lluís (1975). Retall d'història del municipi de Santa Maria d'Oló, Vic. GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 473. Anònim (1996). 'Aniversari cultural', Ologràfic, núm. 3 (abril de 1996), Santa Maria d'Oló, p. 4.","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"Tradició vigent","descripcio":"Les caramelles s'han de posar en relació amb les festes del cicle de primavera, que suposaven un esclat d'alegria popular en forma de cants i balls. La Pasqua i el Roser de Maig eren les principals festes d'aquest cicle. A Santa Maria d'Oló les caramelles tenen una important tradició i arrelament, i han estat tradicionalment vinculades al ball de bastons. Actualment les cantades de caramelles es fan per Pasqua florida. La colla de caramellaires surt a cantar amb l'acompanyament dels bastoners. Ho fan el dissabte en els ravals i en alguns carrers del poble, i el diumenge al matí comencen pel casc antic i fan la resta de carrers. Al migdia acaben a la plaça de l'Església nova, on es canten i ballen totes les peces. Després de les actuacions recullen presents de la gent que els escolta. Els diners recaptats serveixen per pagar els desplaçaments dels bastoners i també un sopar a tots els cantants i balladors. Aquest any 2020 s'ha fet un nou arranjament per tornar a cantar el Vals de cal Borrasca, una cançó popular pròpia d'Oló que s'atribueix a Josep Camprubí Vilar (l'avi Borrasca) i que ja es cantava en les caramelles a principis de segle XX.","codi_element":"08258-233","ubicacio":"Santa Maria d'Oló","historia":"La tradició de les caramelles al municipi d'Oló ja és present almenys des del segle XIX. D'aquesta època reculada se'n coneixen notícies disperses. Se sap que sovint sortien colles vinculades amb entitats o també en funció de certes rivalitats. Mossèn Lluís FREIXA (1975) ha pogut remuntar la memòria oral referida a les Caramelles al 1870. Parla de rivalitats entre el cor de Sant Pere, format per homes, i el Cor de Santa Filomena, format per dones. El 1901 un grup de socis de la Congregació de Sant Lluís Gonçaga demanava els vestits dels bastoners al seu president per poder sortir amb les Caramelles el dia de Pasqua. D'això es dedueix que aquesta congregació també preparava les seves caramelles, a més dels bastoners. En un moment determinat, quan als anys 1920 s'organitzà el club de futbol, també els membres d'aquesta entitat es van convertir en animadors de les caramelles, fins que van desaparèixer. En aquesta època una persona molt vinculada a la música popular i a les tradicions fou Josep Camprubí Vilar (1872- 1946), més conegut com l'Avi Borrasca. Era pagès però la seva gran passió fou la música. Era autodidacta i de jove tocava l'acordió. Col·laborà en totes les festes del poble, especialment religioses, i dirigí el cor Parroquial fins entrada la dècada de 1920. Fos o no ell el compositor del popular Vals de cal Borrasca (ja que hi ha diferents teories) el cert és que va ensenyar aquesta melodia (que es cantava sobretot a les caramelles), la va popularitzar i la va difondre a les generacions posteriors. En un principi les caramelles començaven a cantar pels ravals i acabaven al poble el mateix matí de Pasqua. A mesura que el poble es va fer més gran es va cantar als ravals el dissabte a la tarda i al poble el diumenge al matí (això com a mínim des dels anys 1930). Els diners recaptats servien per realitzar alguna excursió. Tradicionalment, els mestres i metges solien contribuir a organitzar les caramelles, que s'assajaven al Centre Catòlic i algunes vegades comptaven amb la participació de la Cobla Principal del Bages. A la dècada de 1950 la direcció anava a càrrec de la mestra Dolors Comellas Morrall i el metge Jaume Palomeras Marçal. Els anys 1960 va assumir-ne la responsabilitat Joan Canamasas Puigbó. En aquesta època hi ha constància que els caramellaires van fer sortides a diferents ciutats catalanes. Els anys 1970 Lluís Coma Coll va assumir la direcció de les caramelles. Aleshores es cantava un pupurri sobre els esdeveniments polítics locals, a més d'altres peces tradicionals, i en una ocasió es va tornar a cantar el Vals de cal Borrasca. Cap al final de la dècada de 1970 o principis dels vuitanta va agafar el relleu Jordi Portabella Ciuró, amb l'ajuda de Marta Güell o Marta de Moratones. Els anys 1985 i 1986 va dirigir les caramelles Ignasi Balançó, amb l'ajuda de Teresa Rodorerda Ollé. Fins aquesta data les caramelles es cantaven a tres veus. A partir d'aquí i fins a l'actualitat s'han cantat a una sola veu. El següent director va ser Pere Jubany Serra. L'any 1992 en particular no hi va haver caramelles, només ball de bastons. L'any següent va assumir la direcció Joan Camprubí Puig, que ho va fer uns quants anys. A principis de la dècada del 2000 van encarregar-se de la direcció alumnes avançats de l'escola de música, com la Íngrid Prat València o la Laia Prat Ciuró. Altres anys els directors van ser diversos: una mestra de l'escola o una parella de músics (la Rosa i en Carles Bisquerra). Al final de la dècada ho va fer la professora de l'escola de música Laura Gual. Finalment, a la segona dècada del segle XXI se n'ha fet càrrec l'escola de música.","coordenades":"41.8740200,2.0348400","utm_x":"419910","utm_y":"4636239","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86075-foto-08258-233-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86075-foto-08258-233-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Fotografies facilitades per la Colla de bastoners i caramelles, i per Josep Canamasas GüellInformació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86076","titol":"Festa de Sant Sebastià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-sant-sebastia-3","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 190. Web Ajuntament Santa Maria d'Oló: https:\/\/www.olo.cat\/catala\/festes-i-fires\/festa-major-dhivern-sant-sebastia.html","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"Tradició vigent","descripcio":"Festa que se celebra el 20 de gener en honor a sant Sebastià per haver protegit el poble d'una epidèmia de còlera a finals del segle XIX. Actualment es celebra una missa a l'església vella, que és l'única que s'hi fa en tot l'any, i fins no fa gaire encara es cantaven els tradicionals Goigs de Sant Sebastià. Aquest dia o el següent dia feiner és festiu a Oló i alguns anys l'Ajuntament ha programat una obra de teatre o alguna activitat especial per celebrar-ho.","codi_element":"08258-234","ubicacio":"Santa Maria d'Oló","historia":"El culte a sant Sebastià, que és advocat en els casos de pestes i epidèmies, va tenir una important revifada a finals del segle XIX. Sembla, però, que a principis d'aquest segle ja tenia un cert arrelament a Santa Maria d'Oló. Consta que el 1838 la Confraria de les Dones feia celebrar un ofici i una processó en honor seu. Els anys 1884 i 1885 hi va haver a tot Catalunya una forta epidèmia de còlera que va provocar una gran mortaldat. A Santa Maria d'Oló, com en altres poblacions, es van fer invocacions a sant Sebastià per demanar-li que el còlera no arribés al poble. S'explica que l'epidèmia va arribar molt a prop perquè els ocells van morir fins al Torrent Fondo (entre Vilagur i Puigneró) i la serra Borina. Oló va fer un 'vot de poble' a sant Sebastià i, en agraïment, es celebra aquesta festa cada 20 de febrer. Tal com hem dit, sembla que la festa ja es feia anteriorment i en aquest moment s'oficialitzà de manera més solemne (FERRER i altres, 1991: 190). Per l'epidèmia de grip de 1918 es va tornar a invocar sant Sebastià, tot i que aquesta vegada el grip va provocar algunes víctimes. A la dècada de 1940 es va construir, prop de la masia del Perdols, un oratori dedicat a Sant Sebastià. El va fer Pepet Ollé Serarols, un paleta que durant la guerra s'havia passat al bàndol franquista i en acabar, en agraïment d'haver pogut tornar, va construir aquesta capelleta en terme d'aquesta masia d'on n'era fill. A la dècada de 1950 Sant Sebastià era una de les dues festes locals. Aleshores la seva celebració era únicament religiosa. Es feia una missa i el cant dels Goigs de Sant Sebastià.","coordenades":"41.8740200,2.0348400","utm_x":"419910","utm_y":"4636239","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86076-foto-08258-234-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86077","titol":"Diada del Soler","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diada-del-soler","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 192-193. Web Ajuntament Santa Maria d'Oló: https:\/\/www.olo.cat\/catala\/festes-i-fires\/la-diada-del-soler.html","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"Tradició vigent","descripcio":"Festa que va començar com una trobada de pares i nens del Moviment Júnior però que, amb el temps, ha esdevingut una trobada popular oberta a tothom. Es celebra el tercer cap de setmana de maig a la masia del Soler. El dissabte a la tarda els nens hi van caminant. Quan arriben paren les tendes, sopen i fan jocs de nit. El diumenge al matí moltes famílies del poble i de fora ajuden a parar taula i participen en l'arrossada popular que es fa a continuació.","codi_element":"08258-235","ubicacio":"Masia del Soler, al sector nord-est del terme municipal","historia":"Aquesta festa es va organitzar per primera vegada el 13 de maig de 1973 per part del Moviment Júnior local, adreçada només a pares i nens que participaven en les activitats de l'entitat que es feien al mas Vilanova. Els primers anys es celebrava al mas i al seu entorn. Es feia una arrossada i a la capella romànica de Sant Jaume s'hi feia una missa de camp. El 1979 la festa es va traslladar al mas Soler, igualment espaiós i amb la possibilitat de disposar de la casa en cas de mal temps. Actualment ja no es fa missa al matí ni sardanes a la tarda, però durant molts anys es va mantenir aquesta tradició. Les sardanes en part es van deixar de fer perquè molts anys plovia. Darrerament, algun any s'ha fet espectacle musical, a vegades al matí o algun any a la tarda.","coordenades":"41.8875300,2.0698200","utm_x":"422829","utm_y":"4637707","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86077-foto-08258-235-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86077-foto-08258-235-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Fotografies de Josep Canamasas GüellInformació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86078","titol":"Festa Major de Santa Maria d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-santa-maria-dolo","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 194, 201. Web Ajuntament Santa Maria d'Oló: https:\/\/www.olo.cat\/catala\/festes-i-fires\/la-festa-major-destiu.html","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"Festa vigent","descripcio":"La festa major de Santa Maria d'Oló es celebra a finals d'agost (entorn del quart diumenge d'aquest mes) i dura sis dies. S'inicia el dijous al vespre amb el pregó i la projecció d'alguna pel·lícula o alguna xerrada. El dissabte es fa un repic general de campanes per donar per començada la festa des d'un punt de vista litúrgic. En la resta de dies es combinen activitats diverses destinades a totes les edats i públics: jocs infantils, baixada d'andròmines, tornejos esportius i jocs de taula, dinars, sopars... El diumenge al matí es celebra ofici solemne a l'església nova (fa uns anys hi intervenia el cor parroquial), i el dilluns missa de difunts. No hi falta el cercavila dels gegants, que sempre compta amb algunes colles convidades. Aquestes trobades de gegants es van començar el 1986. Finalment, el dimarts al migdia es fa l'acomiadament, amb un dinar i alguna actuació.","codi_element":"08258-236","ubicacio":"Santa Maria d'Oló","historia":"Al segle XIX s'encarregava d'organitzar la festa major l'administració o confraria de la Mare de Déu dels Àngels, documentada ja el 1839. Això evidencia que en aquesta època, tal com era habitual, la festa tenia un caràcter predominantment religiós i, de manera progressiva, s'hi devien introduir actes de caire més lúdic. El 1896 el poble estava dividit en tres bàndols, i cadascun muntava el seu propi envelat. Una orquestra tocava a la plaça Major, una altra a la bassa del comú (a cal Pons) i la tercera a ca l'Ambrós, al carrer de la 'Mundosa'. Tradicionalment la festa es celebrava el quart diumenge de setembre. Així consta almenys l'any 1901. Però com que s'esqueia en temps de verema el 1906 l'Ajuntament acordà canviar la data pel quart diumenge d'agost, que és la que s'ha mantingut fins a l'actualitat (FERRER, 1991: 194). A la dècada de 1950 el programa era una mica més variat. Concretament, el 1958 el diumenge es feien tres misses (una de matinal, una de dialogada i a les 11 missa solemne, amb assistència de les autoritats). El dilluns es feia missa de difunts. Possiblement va ser aquest any l'última vegada que es van cantar els goigs tradicionals. Com a actes lúdics hi havia un festival infantil, espectacles d'humor, teatre, sardanes, un partit de futbol i castell de focs. Com a mínim des de la dècada dels cinquanta la festa major durava quatre dies, a la dècada de 1980 es va ampliar a cinc, i concretament a partir de l'any 1992 es va allargar fins als sis dies que dura en l'actualitat. Des de 1979 la festa major és organitzada per una comissió en la que hi participen diverses entitats en coordinació amb la regidoria de cultura de l'Ajuntament.","coordenades":"41.8740200,2.0348400","utm_x":"419910","utm_y":"4636239","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86078-foto-08258-236-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86078-foto-08258-236-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Fotografies de Josep Canamasas GüellInformació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86079","titol":"Pessebre vivent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pessebre-vivent-9","bibliografia":"Web Ajuntament Santa Maria d'Oló: https:\/\/www.olo.cat\/catala\/festes-i-fires\/el-pessebre-vivent.html","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"Tradició vigent","descripcio":"Pessebre vivent que s'organitza a Dalt del poble (nucli antic) el dissabte i diumenge abans de la Fira de Nadal. És l'únic pessebre vivent que es fa a la comarca del Moianès, i ha anat guanyant anomenada ja que, any rere any, es va millorant per tal d'aconseguir una presentació més acurada. Durant els dos dies els racons d'aquesta part del poble s'omplen amb quadres escènics de caràcter bíblic i estampes que evoquen els oficis i costums tradicionals. Algunes de les escenes que es representen són l'Anunciació, els pastors, el serrador, el celler, el terrisser, el fuster, el forjador, el fangador, les rentadores, la cuina, la taverna, el flabiolaire, el pelleter, les filadores, el menjador, el naixement, l'herbolària, les cosidores o el carreter. El recorregut s'acaba a la plaça del mercat amb un bon nombre de parades: de pa, fruita, vidre, bacallà, formatge... I al final hi sol haver pa torrat, botifarra i vi per a tothom. Mentre la gent menja pot contemplar, en una altra plaça, el ball que els dimonis fan a l'infern. Cal ressaltar que els figurants són els mateixos habitants del nucli antic, i en la major part dels casos són tots els membres de la família els que hi participen. El públic assistent ve majoritàriament dels pobles veïns, però també d'arreu de Catalunya. Ronda una mitjana d'unes 1.200 persones entre els dos dies. L'organització va a càrrec de l'Associació Castell d'Oló.","codi_element":"08258-237","ubicacio":"Santa Maria d'Oló (Dalt del Poble)","historia":"El pessebre vivent va començar l'any 2013 quan, en un dinar de germanor, els veïns del nucli antic van decidir representar-lo. Anteriorment, pels volts de la dècada de 1970, ja se n'havien fet un parell de representacions, però a baix el poble i en un format més teatralitzat. Es va partir d'una sèrie d'escenes senzilles i clàssiques que s'han mantingut i millorat, i cada any se n'hi han afegit de noves, amb alguns canvis en les darreres edicions. En un principi només es feia una representació a l'any. Des del 2016 se'n fan dues: una el dissabte i l'altre el diumenge. Els primers anys constava que l'organització anava a càrrec dels veïns de Dalt del Poble, però com que no eren cap entitat ni tenien estatus legal des del 2017 l'acte depèn de l'Associació Castell d'Oló. Les primeres representacions van coincidir amb la Fira de Nadal, però ja fa tres anys que es representa el cap de setmana abans de la fira.","coordenades":"41.8707000,2.0342200","utm_x":"419854","utm_y":"4635871","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86079-foto-08258-237-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86079-foto-08258-237-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas GüellFotografies de Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86080","titol":"Caminada popular d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caminada-popular-dolo","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 193. Web Ajuntament Santa Maria d'Oló: https:\/\/www.olo.cat\/actualitat\/agenda\/xxxviii-caminada-popular-dolo.html","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"Activitat vigent","descripcio":"Caminada popular que es porta a terme l'últim diumenge de maig per indrets del terme d'Oló però amb un recorregut cada any diferent. Iniciada l'any 1982, és una de les més antigues de Catalunya. L'itinerari passa per cases de pagès, ermites, molins, etc. D'aquesta manera es dóna a conèixer el patrimoni històric i cultural del municipi. La llargada pot oscil·lar entre els 15 i els 20 km, amb un desnivell d'uns 200 metres. Al llarg dels anys gairebé no ha variat el tipus de caminada. Se surt a 2\/4 de 8 del matí, hi ha quatre controls amb avituallaments i, més o menys al mig de la caminada, s'ofereix un esmorzar de pa amb botifarra. Al final també es dóna un record a cada participant. La mitjana dels participants ronda els 200, i s'ha arribat a un màxim de 300 persones.","codi_element":"08258-238","ubicacio":"Diferents indrets del terme de Santa Maria d'Oló","historia":"La primera Caminada popular d'Oló es va fer el dia 20 de juny de 1982. La iniciativa va sorgir d'un grup de jovent del poble que habitualment anaven els diumenges al matí a caminar. Va ser amb motiu de la tercera Setmana Cultural (una idea que havia sorgit del Grup Cultural Guillem d'Oló) que la Comissió Municipal de Cultura i Festes va organitzar aquesta primera caminada. Durant uns anys va ser aquest mateix grup de joves qui anava organitzant l'activitat. El 1988 es va fundar l'Associació Castell d'Oló, i a partir d'aleshores aquesta entitat es va fer càrrec de la Caminada, des de la setena edició fins a la trentena, el 2011. La trentena edició va ser de transició i llavors va agafar-ne el relleu el Centre Excursionista d'Oló (CEO). En un principi la Caminada es feia el segon diumenge de juny, després va passar al primer diumenge i, des de la dissetena caminada, va quedar fixada en l'últim diumenge del mes de maig.","coordenades":"41.8740200,2.0348400","utm_x":"419910","utm_y":"4636239","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86080-foto-08258-238-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86080-foto-08258-238-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas GüellFotografies de Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86081","titol":"Sardana Castell d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardana-castell-dolo","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Sardana composada per Joan Lázaro l'any 1989 amb motiu del mil-centenari de la primera referència documental del nom d'Oló i estrenada en l'acte central d'aquest esdeveniment, el 24 de juny del mateix any. Joan Lázaro Costa (Manresa, 1944) és compositor, membre actiu de diferents colles sardanistes i autor d'un centenar de sardanes. La sardana Castell d'Oló és una peça instrumental, sense lletra. Fou encarregada per l'Associació Castell d'Oló, responsable de l'organització dels actes commemoratius, i va ser concebuda com una contribució musical a l'esdeveniment del mil-centenari que el poble d'Oló va celebrar amb gran solemnitat. Aquesta sardana, igual que la dels Gegants d'Oló, es toca en alguna audició esporàdica quan s'escau que ve una cobla coneguda i se'ls facilita la partitura.","codi_element":"08258-239","ubicacio":"","historia":"L'Associació Castell d'Oló es va fundar l'abril de 1988 davant la proximitat del mil-centenari de la primera referència documental del nom d'Oló, que s'esqueia l'any següent. Aquest grup va ser el responsable de l'organització dels actes del mil-centenari, que van durar tot l'any 1989 i entre els quals cal comptar-hi la publicació del llibre 'Oló, un poble, una història'. L'acte central, en el qual es va estrenar la sardana Castell d'Oló, va tenir lloc el 24 de juny de 1989. Els actes es van cloure amb la inauguració d'un monòlit commemoratiu el 29 d'abril de 1990.","coordenades":"41.8703100,2.0339600","utm_x":"419832","utm_y":"4635828","any":"1989","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86081-foto-08258-239-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"Joan Lázaro Costa","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86082","titol":"Sardana els Gegants d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardana-els-gegants-dolo","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 185-186.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Sardana composada per Daniel Gasulla Porta l'any 1991 sobre el tema dels gegants d'Oló. Daniel Gasulla (Martorell, 1970) és farmacèutic, músic, compositor i director de cobla. És autor de més de cent sardanes. Aquesta sardana és una peça instrumental, sense lletra. Va ser un oferiment a la colla de geganters que va fer Josep García Bravo, barceloní però amb segona residència a Oló. Josep García és una persona molt vinculada al món de la sardana i va fer el contacte amb el compositor, amic seu. Aquesta sardana, igual que la del Castell d'Oló, es toca en alguna audició esporàdica quan va una cobla coneguda i se'ls facilita la partitura.","codi_element":"08258-240","ubicacio":"","historia":"A Oló no hi havia gegants fins que el 1983 un grup de persones, animades especialment per Ramon Basomba, fill de Sant Vicenç de Castellet però resident a Oló els caps de setmana, van construir un gegant que van anomenar Mansuet. L'any 1985 es van constituir com a entitat i van estrenar la companya del gegant, anomenada Agneta. Va ser en el marc de la primera festa de la Focaifa. El 1986 el Mansuet fou substituït per un altre gegant de menys pes: el Florenci. La sardana Gegants d'Oló fou encarregada per Josep García Bravo i composta per Daniel Gasulla Porta l'any 1991. S'estrenà un diumenge de festa major, el 25 d'agost de 1991, amb la cobla Orquestra Marina.","coordenades":"41.8740200,2.0348400","utm_x":"419910","utm_y":"4636239","any":"1991","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"Daniel Gasulla Porta","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86083","titol":"Vals de can Borrasca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vals-de-can-borrasca","bibliografia":"Anònim (1996). 'Aniversari cultural', Ologràfic, núm. 3 (abril de 1996), Santa Maria d'Oló, p. 4. VILAR CAMPRUBÍ, Albert (1996). 'Dos aclariments sobre l'article de l'avi Borrasca', Ologràfic, núm. 4 (agost de 1996), Santa Maria d'Oló, p. 11-12. CAMPRUBÍ PUIG, Joan (1996). 'Més sobre l'avi Borrasca', Ologràfic, núm. 4 (agost de 1996), Santa Maria d'Oló, p. 12.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cançó popular que es canta tradicionalment a Oló, especialment en l'àmbit de les Caramelles. No hi ha constància que es canti a cap altre lloc de Catalunya. La seva autoria s'ha atribuït a Josep Camprubí Vilar (l'avi Borrasca), tot i que en aquest punt hi ha informacions difuses i discrepància d'opinions, tal com detallem en l'apartat d'història. És un vals força llarg, amb canvis de compàs i pensat per ser cantat per homes. Aquesta cançó és molt popular a Oló i la seva lletra perdura en la memòria col·lectiva del poble. Té una estructura musical molt semblant a una nadala titulada 'La mula i el bou', també anònima però relacionada o atribuïda igualment a l'avi Borrasca. L'any 2001 va ser editada pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. El 2003 s'hi va fer un arranjament, obra del músic manresà Josep M. Descarga, per tal de simplificar-ne la partitura i adaptar-la per a una sola veu i, instrumentalment, per a dues trompetes, clarinet i fiscorn. També es va modificar el text en algunes parts per ser cantat com a vals de caramelles. La lletra, ja modificada, diu així: 'L'alba ja en punta a l'orient. Fora quitxalla, fem rotllo tot el jovent. Va el flabiol. Sols el vals ja comencem. Vinga la gralla. Déu sap quan l'acabarem, sortint el sol. Són les parelles del ball. Sí, del ball català, catalanes de cor, sí, de cor. Seguint el ritme amb detall i ballant i dansant amb bon peu aquest vals d'amor. Ai quin vals més refilat fan les nines i donzells. Semblen ocellets pintats quan pel bosc juguen entre ells. Ai quin vals més refilat fan les nines i donzells. Semblen ocellets pintats quan pel bosc juguen entre ells. Tireu les roses i poms de flors per premiar-los els cants d'amors. Ai ninetes falagueres, sou lleugeres com ocells. Sou discretes i precioses com les roses i clavells, com les roses i clavells, com les roses i clavells. Que visca la Pasqua, diada de goig, que visca la gresca que omplena els cors amb flors i guirnaldes. Guarnim els balcons que nostres cantades són càntics d'amor, són càntics d'amor. D'aquest vals tan preciós de segur se'n parlarà, i una llàgrima d'amor que mai més s'oblidarà. D'aquest vals tan preciós de segur se'n parlarà, i una llàgrima d'amor que mai més s'oblidarà, que mai més s'oblidarà.'","codi_element":"08258-241","ubicacio":"","historia":"D'aquesta peça musical en tenien la partitura la família Camprubí, de can Borrasca. Tal com dèiem, l'origen de la peça i la seva autoria estan envoltats d'informacions difuses i no coincidents. Alguns afirmen que Josep Camprubí Vilar (l'avi Borrasca) la va introduir i popularitzar al poble. D'altres consideren que la va compondre ell, i que en un principi tenia per títol 'L'alba ja apunta a Orient' o simplement 'El Vals'. Una altra possibilitat que s'ha suggerit és que l'avi Borrasca va obtenir aquesta cançó del seu cunyat, Lluís Casadejús, de cal Jan Cinto. Josep Camprubí Vilar (1872- 1946) fou una persona molt vinculada a la música i a les tradicions com el ball de bastons. Era pagès però la seva gran passió fou la música. Era autodidacta i de jove tocava l'acordió. Col·laborà en totes les festes del poble, especialment religioses, i dirigí el cor Parroquial fins entrada la dècada de 1920. Fos o no ell el compositor del popular vals, el cert és que va ensenyar aquesta melodia a les generacions posteriors, que la cantaven sobretot a les caramelles. Josep Camprubí també fou jutge de pau, un càrrec que va administrar amb equanimitat sense deixar-se influir per les pressions dels cacics del poble. Això li va costar una acusació injusta en el cas de l'assassinat de Joan Rodoreda, l'hereu del mas Rodoreda, perpetrat el diumenge de rams de 1928. D'aquest assassinat va acabar sabent-se qui era l'inductor i l'autor material, que van quedar impunes. Però els cacics locals van aprofitar els fets per perjudicar els seus opositors. L'avi Borrasca era una figura molesta i, junt amb altres persones, fou detingut, portat a Vic i humiliat. Finalment, però, va haver de ser deixat en llibertat per manca de proves. Eren els anys de la dictadura de Primo de Rivera. A la dècada de 1970 en una ocasió es va tornar a cantar el Vals de cal Borrasca per les caramelles, quan les dirigia Lluís Coma Coll. Més recentment, el grup olonenc Sac i Bombo en va gravar una versió pròpia per al festival Tradicionàrius el 1995. I poc després, el 2003, el vals va ser editat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Aquest mateix any s'hi va fer l'arranjament que ja hem esmentat, per part de Josep M. Descarga. I encara el 2020 s'hi ha fet un nou arranjament per poder cantar la peça en les caramelles.","coordenades":"41.8740200,2.0348400","utm_x":"419910","utm_y":"4636239","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86084","titol":"Festa major de Sant Joan d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-sant-joan-dolo","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 194.","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"Festa actualment vigent","descripcio":"La festa major de Sant Joan d'Oló des de fa uns anys es celebra el primer diumenge d'agost (abans es feia el tercer diumenge d'agost), i dura tot el cap de setmana. El dissabte es fa un sopar popular, el diumenge es celebra la missa, que fins fa poc era cantada. També es realitzen activitats infantils, concert, un sopar de cloenda i es munten parades d'artesania a la placeta davant de l'església.","codi_element":"08258-242","ubicacio":"Parròquia de Sant Joan d'Oló, al sector sud-oest del terme municipal","historia":"Originàriament la festa major de Sant Joan d'Oló es celebrava per les proximitats del 29 d'agost, coincidint amb la festivitat del degollament de sant Joan Baptista, patró de l'església. Normalment era el tercer diumenge d'agost. Com era habitual, en temps més reculats devia ser una festa preponderantment religiosa, i al llarg del segle XIX i del XX s'hi devien introduir progressivament actes més lúdics. A la dècada de 1940 l'acte central continuava sent la missa amb ofici cantat, habitualment amb l'orquestra Sol i Lluna d'Artés. També es feia processó al voltant de l'església, traient les banderes i els gonfanons. Durant molts anys a la sortida de missa es feia un repartiment de panets a tots els assistents, un costum que té paral·lels en la tradició de les festes del panellet, molt arrelades en alguns pobles de la Catalunya central. També es donava un ramet de flors. Les festes comptaven amb un programa editat. Incloïen un partit de futbol, que es feia en un camp que hi havia al costat de l'Estudi (actualment ca la Mestra), i els típics balls d'envelat, amb orquestra i acordionista. L'envelat es muntava un any a l'era de cal Fuster (al costat de l'església) i l'any següent a l'esplanada que hi ha al costat de l'Estudi. Es guarnia amb boixos i a la nit hi havia plantats llums de carburo. Cap al final de la dècada de 1950, coincidint amb l'època del despoblament del món rural, la festa major va deixar de fer-se durant uns anys. A la dècada següent es va reprendre amb la data ja canviada; és a dir, el primer diumenge d'agost, que és més propícia per a les tasques del camp. En els anys següents encara es feia la missa cantada, el futbol i en algunes ocasions una cursa popular, auto-cross o jocs infantils.","coordenades":"41.8472800,2.0046100","utm_x":"417367","utm_y":"4633299","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86084-foto-08258-242-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86084-foto-08258-242-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Elvira Sors Vilaseca i Montse Mas.Fotografies fetes per Montse Antonell","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86085","titol":"Gegants d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gegants-dolo","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 185-186.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els gegants d'Oló són una parella, anomenats Florenci i Agneta. L'Agneta representa una pagesa amb vestit de mudar. Porta un davantal i una gallina a la mà dreta. El vestit ha estat confeccionat recentment per Maria Josep Muñoz, veïna del poble. El Florenci representa un pagès català, vestit amb armilla, faixa i boina. Té la particularitat de simular que tira aigua pel puro i que orina. La roba que porta actualment també és obra de Maria Josep Muñoz. El cap fou confeccionat per Judith Tullà. També hi ha tres gegantons, que són el Paperines, el Roc i la Rosa d'Oló. El Paperines porta un tros de regalèssia a la boca, que també treu aigua. Abans havia estat un capgròs que sortia per la Focaifa a tirar aigua, acompanyat d'un xusco que tirava farina. El seu vestit el va elaborar Anna Grau, veïna del poble. El Roc també havia estat un capgròs originàriament. Els dos noms fan referència a dues fonts del municipi. La roba és obra de Maria Josep Muñoz i l'estructura de Fusta és de Lluís Portabella. La Rosa d'Oló és la última incorporació. El nom fa referència a la rosa que apareix en l'escut d'Oló i també a la sardana anomenada Rosa d'Oló. Representa una bastonera. El cavallet de fusta va ser elaborat per la fusteria Lluís Portabella. La roba i el cap son obra de Yolanda Portí. Tots els gegants es guarden en un garatge de la Plaça Catalunya.","codi_element":"08258-243","ubicacio":"Plaça Catalunya, s\/n","historia":"A Oló no hi havia gegants fins que el 1983 un grup de veïns del nucli antic van construir el Mansuet. L'impulsor va ser Ramon Basomba, fill de Sant Vicenç de Castellet però resident a Oló els caps de setmana. El cap del gegant el va pintar Judith Tullà Cuffí, també veïna del nucli antic. El vestit el va confeccionar Montserrat Carol i Mari Carmen Martin (Mari del Río). Pesava 100 kg i representava un pagès vestit amb roba de mudar. El Mansuet tirava aigua pel puro. El 1984 es va crear també la colla de grallers d'Oló, amb la finalitat principal d'acompanyar els gegants en les seves sortides, tot i que després van actuar també de manera independent. El seu nom artístic era La Colla del Fa, però ara ja no tenen aquest nom. Aquest mateix any 1984 durant la Festa Major del poble la colla gegantera d'Oló va fer d'amfitriona d'altres colles en la trobada anual que s'ha celebrat tots els anys que la colla ha estat activa. Els geganters també es va encarregar durant un temps (entre 1985 i 1992), d'organitzar la Focaifa: una festa molt popular que consistia en una cercavila pel nucli antic amb els gegants que acabava amb una guerra de foc, aigua i farina. La primera edició, el 1985, va ser també quan la colla es va constituir com a entitat i es va estrenar la companya del gegant, anomenada Agneta. La van confeccionar alguns veïns de Dalt del poble, i el vestit va ser obra de Maria Vila (Maria del Manel). Originàriament tirava pets de farina, però des que es va deixar de fer la Focaifa ja no ho fa. La barreja d'aigua i farina no eren una bona idea fora del marc d'aquesta festa. El vestit que duia era diferent a l'actual: portava un cistell amb una gallina a la mà dreta. El primer cap de l'Agneta el va pintar també Judith Tullà Cuffí, però es va espatllar i fou substituït per un altre de no gaire agraciat comprat en un taller. El 1986, quan va entrar Pere Canamasses com a cap de colla, el Mansuet fou substituït per un altre gegant de menys pes: el Florenci, que és l'actual parella de l'Agneta. L'estructura del Florenci va ser elaborada també pels veïns del nucli antic. El cap es va comprar fet en un taller, i fou pintat igualment per Judith Tullà Cuffí. La Rosa Sala (Tia Rosa) va col·laborar en la confecció del vestit. Pere Canamasses va liderar el grup fins el 1992. Després d'una aturada puntual, va ser Lluís Portabella qui va posar-se al capdavant de la colla i va fer-la renéixer el 1995. L'any següent es va encarregar un cap nou per a l'Agneta a Gaví Boixader, del Taller Gavins de Torelló. L'Agneta i el Florenci abans pesaven 50 kg cadascun, ja que estaven fets de ferro. Més endavant se'ls va canviar l'estructura. Fusteria Lluís Portabella va elaborar els cavallets de fusta i Gaví Boixader va fer el cos de fibra. Els següents caps de colla van ser Carme Carrera, que va començar el 2003, Núria Alcoceba, que va començar pels volts de 2011, i Carina Aubach, que va començar el 2019 i és l'actual cap de colla.","coordenades":"41.8745200,2.0351600","utm_x":"419937","utm_y":"4636294","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Propietat privada. Accés públicFotografies facilitades per l'associació de gegantersInformació facilitada per Lluís Portabella, Carme Carrera, Núria Alcoceba, Yolanda Portí, Núria Graells, Berta Rovira i Carina Aubach (de l'associació de geganters d'Oló)","codi_estil":"","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86086","titol":"Goigs de Sant Feliu de Terrassola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-feliu-de-terrassola","bibliografia":"BELLPUIG, Josep (1982-2007). Escrits sobre Sant Feliuet de Terrassola (treball inèdit), p. 26-27.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Goigs que ja no es canten","descripcio":"Goigs que tradicionalment es cantaven a l'església parroquial de Sant Feliu de Terrassola en honor del seu titular, el màrtir sant Feliu, també anomenat l'africà. Ja fa temps que aquests goigs no es canten. La tornada diu així: 'Puix que sou de Terrassola \/ patró i ens afavoriu: \/ deu-nos pau, salut i joia, \/ gloriós màrtir sant Feliu'.","codi_element":"08258-244","ubicacio":"Església de Sant Feliu de Terrassola, al sector nord-est del terme muncipal","historia":"","coordenades":"41.8946200,2.1021800","utm_x":"425522","utm_y":"4638466","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86086-foto-08258-244-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86086-foto-08258-244-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Els exemplars consultats són edicions de 1857 (Impremta de Valls, Vic), de 1829 (Tipografia Franciscana, Vic), 1945 (Ed. Sala) i una altra sense datar de l'Impremta Anglada, de Vic.Informació facilitada per Josep Canamasas Güell i Josep Llobet.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86087","titol":"Goigs de Sant Agustí del mas Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-agusti-del-mas-riera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Goigs que ja no es canten","descripcio":"Goigs que tradicionalment es cantaven a la capella del mas Riera, de la parròquia de Sant Joan d'Oló, en honor al seu patró sant Agustí. Aquesta capella es va construir al costat del mas Riera al segle XVIII. Els goigs, però, ja fa temps que no es canten. La lletra dels goigs, que fa referència molt explícita al mas Riera i a la seva gent, comença així: 'Aquest mas, que és meravella \/ d'escaienta solitud, \/ us ha alçat una capella \/ celebrant vostra virtut. Si amb fe tan sincera \/ us honrem tots els d'aquí'. I ve la tornada, que fa: 'Preguem pels del mas Riera \/ gloriós sant Agustí'.","codi_element":"08258-245","ubicacio":"Capella de Sant Agustí del mas Riera, al sector sud-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8428300,1.9866000","utm_x":"415866","utm_y":"4632822","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86087-foto-08258-245-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Els exemplars consultats són dues edicions diferents de l'any 1946, fetes pel Bisbat de Vic. Una d'elles té per títol 'Cobles devotes que es canten a la capella de Sant Agustí, bisbe i doctor, erigida en el mas Riera, de Sant Joan d'Oló'.Informació facilitada per Josep Canamasas Güell i Josep Llobet","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86088","titol":"Goigs de Sant Miquel d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-miquel-dolo","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Goigs que ja no es canten","descripcio":"Goigs que tradicionalment es cantaven a l'església de Sant Miquel d'Oló en honor al seu titular. Aquesta església és romànica i es troba al costat del mas denominat també Sant Miquel. Ja fa temps, però, que els goigs no es canten. El títol de l'exemplar consultat és: 'Goigs del gloriós arcàngel sant Miquel, que se venera en la sua antiquíssima capella en la parròquia d'Oló, una hora distant del poble'. La tornada fa així: 'Qui voldrá ser prosperát \/ en la terra y en lo cel, \/ prenga per seu advocat \/ al Arcángel Sant Miquel'.","codi_element":"08258-246","ubicacio":"Església de Sant Miquel d'Oló, al sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8738100,2.0697200","utm_x":"422804","utm_y":"4636184","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"L'exemplar consultat és una edició de la Impremta de Pau Roca, de Manresa, de 1844.Informació facilitada per Josep Canamasas Güell i Josep Llobet.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86089","titol":"Goigs de la Santa Creu del mas Rodoreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-la-santa-creu-del-mas-rodoreda","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Goigs que ja no es canten","descripcio":"Goigs que van ser escrits i musicats expressament per a la capella de la Santa Creu del mas Rodoreda, construïda l'any 1951. La música és del mestre Torrents. La lletra i els dibuixos són de l'arquitecte Mascaró, inspirats per Joan Verdaguer. Joan Verdaguer era olonenc, nascut a la casa de cal Pregones i persona molt devota. Pel que fa a Mascaró, possiblement es refereix a l'arquitecte de mitjans de segle XX Joaquim Mascaró. Ja fa temps que aquests goigs no es canten. La lletra fa referència principalment a les facultats de protecció atribuïdes a la creu: 'Des de aquí La Rodoreda \/ guardeu-nos de llamps i trons \/ conreus, remats, casa i cleda \/ i feu-nos a tots més bons'.","codi_element":"08258-247","ubicacio":"Capella de la Santa Creu del mas Rodoreda, al sector central del terme municipal","historia":"Entorn de 1940 va comprar la masia de Rodoreda Ramon Cunill Bastos, un advocat de Barcelona que també tenia un hotel a Premià de Mar. El seu sogre era l'arquitecte i historiador Josep Puig i Cadafach. Va ser en aquest moment que es va contractar un paleta i picapedrer, Cándido Bargallo, que va treballar durant força anys en les obres a diversos llocs de la masia. També va construir la capella, dedicada a la Santa Creu, que es va consagrar l'any 1951, quan les dues filles del masover hi van fer la primera comunió. Així mateix es va construir una creu de terme de pedra picada situada al camí d'entrada del mas. Sembla que Ramon Cunill era devot d'aquesta advocació, i llavors encara es feia la benedicció del terme per la festivitat de la Santa Creu, el 3 de maig, quan es venia en processó per beneir la creu. La capella va quedar fora de culte entorn de 1970.","coordenades":"41.8665700,2.0583900","utm_x":"421855","utm_y":"4635390","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"Mestre Torrents (música); Joaquim Mascaró (lletra)","observacions":"L'exemplar consultat és una edició sense datar però amb esment de les autories.Informació facilitada per Josep Canamasas Güell i Josep Llobet.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86090","titol":"Goigs de Sant Vicenç de Vilarassau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-vicenc-de-vilarassau","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Goigs que ja no es canten","descripcio":"Goigs que tradicionalment es cantaven a Sant Vicenç de Vilarassau, església d'origen romànic situada al costat del mas Vilarasau. L'edició consultada té el següent títol: 'Goigs del gloriós Sant Vicens que se cantan en sa Iglesia sufragánea de la Parroquia de Oló'. Ja fa temps, però, que aquests goigs no es canten. Estan dedicats a sant Vicenç Ferrer, i la tornada fa així: 'Puig sou nostre advocat \/ y os reclamám de bon cor, \/ Vicens benaventurat \/deslliuraunos del dolor'.","codi_element":"08258-248","ubicacio":"Església de Sant Vicenç de Vilarassau, al sector sud-est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8454300,2.0417000","utm_x":"420444","utm_y":"4633059","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"L'exemplar consultat és una edició probablement del segle XIX però sense datar, impresa a la Impremta de la viuda de Martí Trullàs, al carrer Sobrerroca de Manresa.Informació facilitada per Josep Canamasas Güell i Josep Llobet.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86091","titol":"Goigs de Nostra Senyora de Lurdes de Sant Vicenç de Vilarassau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-nostra-senyora-de-lurdes-de-sant-vicenc-de-vilarassau","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Goigs que ja no es canten","descripcio":"Goigs que tradicionalment es cantaven a l'església de Sant Vicenç de Vilarasau, concretament en relació al retaule i altar que, des de 1897, estava presidit per la Mare de Déu de Lurdes. Segons concessió del bisbe de Vic Josep Morgades Gili, el cant d'aquests goigs tenia 40 dies d'indulgència. Ja fa temps, però, que aquests goigs no es canten. En la lletra es fa referència a aquesta església: 'Si á Fransa os heu presentat \/ sota una roca escabrosa, \/ de hont surt l'aiygua mès preciosa, \/ també aquí sota el serrat \/ de Sant Vicens nomenat \/ vostra imatge es font de amor'.","codi_element":"08258-249","ubicacio":"Església de Sant Vicenç de Vilarassau, al sector sud-est del terme municipal","historia":"L'església de Sant Vicenç de Vilarasau és d'origen romànic. Al final del segle XIX, concretament el 1896, s'hi va construir un retaule neogòtic i l'any següent es substituí la Mare de Déu del Roser que abans hi havia per la Mare de Déu de Lurdes. La col·locació de la nova imatge va anar acompanyada d'una gran festa (GALOBART, 1996: 77). A començaments del segle XX a l'església funcionaven tres confraries: la de Sant Vicenç, la de Lurdes i la del Santíssim Sagrament. Fins èpoques força recents els veïns de la zona conservaven encara una important devoció a aquesta església. S'hi feien sobretot rogatoris en demanda de pluja i també nombroses prometences dels feligresos. El 1990 l'església va ser restaurada per voluntaris del poble i de l'Associació Castell d'Oló, sota la direcció de mossèn Saborit, de Sant Marçal del Relat. Aleshores s'hi van fer modificacions: trasllat del retaule de la Mare de Déu de Lurdes a la sagristia per deixar lliure l'absis, construcció d'un setial a l'absis, eliminació del cor i restauració de les parets a pedra vista.","coordenades":"41.8454300,2.0417000","utm_x":"420444","utm_y":"4633059","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"L'exemplar consultat és una edició 1899, sent bisbe de Vic Josep Morgades i Gili, impresa a la tipografia Catòlica de Sant Josep de Vic.Informació facilitada per Josep Canamasas Güell i Josep Llobet.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86092","titol":"Goigs de l'apòstol Sant Pere de la parròquia d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-lapostol-sant-pere-de-la-parroquia-dolo","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Goigs que ja no es canten","descripcio":"Goigs que es cantaven tradicionalment a l'església parroquial de Santa Maria d'Oló. Es cantaven el 29 de juny, per la festivitat de Sant Pere, però ja fa temps que aquests goigs no es canten. Una part de la lletra fa així: 'Als devots d'aquesta frau \/ lloch y térme de Oló, \/ llum y guia los siáu \/ per arribar al tresor; \/ puix vos lo teniu tancat \/ no vulláu ser rigurós: \/ Siáu de tots advocat \/ Sant Pere molt gloriós'.","codi_element":"08258-250","ubicacio":"Església parroquial de Santa Maria d'Oló. Plaça de l'Església, Oló","historia":"","coordenades":"41.8706900,2.0340700","utm_x":"419842","utm_y":"4635870","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86092-foto-08258-250-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Els exemplars consultats són edicions de 1850 i 1867 (Impremta de J. Valls, de Vic).Informació facilitada per Josep Canamasas Güell i Josep Llobet.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86093","titol":"Goigs de Sant Joan Baptista de la parròquia de Sant Joan d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-joan-baptista-de-la-parroquia-de-sant-joan-dolo","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Goigs que ja no es canten","descripcio":"Goigs que es cantaven tradicionalment a la parròquia de Sant Joan d'Oló en honor del seu patró. En l'edició consultada el seu títol és. 'Goigs a llaor de Sant Joan Baptista en la seva degollació, que es canten a la seva Parròquia de Sant Joan d'Oló, bisbat de Vich'. Es cantaven el 24 de juny, per la festivitat de sant Joan Baptista, però ja fa temps que aquests goigs no es canten. Una part de la lletra fa així: 'L'ajut vostra sémpre espera \/ la parròquia d'Oló, \/ feu-la fidel al Senyor, \/ concediu-li fe sincera; \/ al venir l'hora darrera \/ visiteu la nostra llar'.","codi_element":"08258-251","ubicacio":"Església parroquial de Sant Joan d'Oló, al sector sud-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8475100,2.0047000","utm_x":"417375","utm_y":"4633324","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86093-foto-08258-251-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86093-foto-08258-251-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Entre els exemplars consultats hi ha una edició probablement del segle XIX (Impremta Anglada, de Vic), reeditada el 1981 pels Amics de l'Art Romànic en facsímil, i d'altres sense datar.Informació facilitada per Josep Canamasas Güell i Josep Llobet.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86094","titol":"Goigs de Sant Esteve de la capella del mas Solà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-esteve-de-la-capella-del-mas-sola","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Goigs que ja no es canten","descripcio":"Goigs que es cantaven tradicionalment a la capella del Solà Sant Esteve, vora el mas del mateix nom. Avui el mas és en ruïnes, mentre que la capella, erigida el 1682, es conserva dempeus. En l'edició consultada el títol és: 'Goigs a l'invenció del proto-martir Sant Esteve, patró del Solà de Sant Esteve'. Es cantaven el 26 de desembre, per la diada de Sant Esteve, però ja fa temps que aquesta capella està fora de culte i que els goigs no es canten. Els versets dels goigs acaben així: 'Proto-Màrtir de fe santa \/ vostres goigs canta, \/ puix sou en vostra Invenció \/ del Solà gloriós Patró'.","codi_element":"08258-252","ubicacio":"Capella del Solà de Sant Esteve, al sector sud-est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8153400,2.0357100","utm_x":"419909","utm_y":"4629723","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86094-foto-08258-252-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86094-foto-08258-252-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Els exemplars consultats són edicions de 1932 i 1948 (Impremta de Josep Roca, Manresa).Informació facilitada per Josep Canamasas Güell i Josep Llobet.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86095","titol":"Goigs de Nostra Senyora d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-nostra-senyora-dolo","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 201.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Goigs que ja no es canten","descripcio":"Goigs que es cantaven tradicionalment a l'església parroquial de Santa Maria d'Oló. Es cantaven el 2 d'agost, que és la festivitat de la Mare de Déu dels Àngels, ja que el retaule major, d'època barroca, que encara avui presideix l'església està dedicat a aquesta advocació. Almenys des del 1839 hi havia una 'administració' o confraria dedicada a la Mare de Déu dels Àngels. La festivitat coincidia amb l'època de la festa major, que es celebrava el quart diumenge de setembre. Ja fa temps, però, que aquesta goigs no es canten. El final de la peça fa així: 'Puix ja estau coronada \/ per Princesa del tresor: \/ Siau la nostra Advocada \/ Mare de Deu de Olò'.","codi_element":"08258-253","ubicacio":"Església parroquial de Santa Maria d'Oló. Plaça de l'Església, Oló","historia":"","coordenades":"41.8706900,2.0340700","utm_x":"419842","utm_y":"4635870","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"L'exemplar consultat és una edició probablement del segle XIX (Impremta d'Ignasi Abadal, carrer Sant Miquel de Manresa).Informació facilitada per Josep Canamasas Güell i Josep Llobet.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86096","titol":"Goigs de Sant Sebastià de la parròquia d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-sebastia-de-la-parroquia-dolo","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 190.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Fa pocs anys que s'han deixat de cantar","descripcio":"Goigs que fins fa pocs anys encara es cantaven a l'església parroquial de Santa Maria d'Oló el 20 de gener, per la festa de Sant Sebastià. La devoció a Sant Sebastià, advocat contra les epidèmies, va tenir una important revifada al final del segle XIX i durant un temps la festa de Sant Sebastià tenia el paper de festa major d'hivern a Oló. Actualment els de Sant Sebastià són els únics goigs que es continuen cantant al poble. Entre els seus versos hi llegim els següents: 'Aquest poble pecador \/ de Oló anomenat, \/ pues ell vos es servidor \/ vullauli ser advocat: \/ perque sia preservat \/ de tant gran cruel sentencia'.","codi_element":"08258-254","ubicacio":"Església parroquial de Santa Maria d'Oló. Plaça de l'Església, Oló","historia":"El culte a sant Sebastià, que és advocat en els casos de pestes i epidèmies, va tenir una important revifada a finals del segle XIX. Sembla, però, que a principis d'aquest segle ja tenia un cert arrelament a Santa Maria d'Oló. Consta que el 1838 la Confraria de les Dones feia celebrar un ofici i una processó en honor seu. Els anys 1884 i 1885 hi va haver a tot Catalunya una forta epidèmia de còlera que va provocar una gran mortaldat. A Santa Maria d'Oló, com en altres poblacions, es van fer invocacions a sant Sebastià per demanar-li que el còlera no arribés al poble. S'explica que l'epidèmia va arribar molt a prop perquè els ocells van morir fins al Torrent Fondo (entre Vilagur i Puigneró) i la serra Borina. En agraïment a sant Sebastià es celebra aquesta festa cada 20 de febrer. Tal com hem dit, sembla que la festa ja es feia anteriorment i en aquest moment s'oficialitzà de manera més solemne (FERRER i altres, 1991: 190). Per l'epidèmia de grip de 1918 es va tornar a invocar sant Sebastià, tot i que aquesta vegada el grip va provocar algunes víctimes. A la dècada de 1950 Sant Sebastià era una de les dues festes locals i tenia el paper de festa major d'hivern. Aleshores la seva celebració era únicament religiosa. Es feia una missa i el cant dels Goigs de Sant Sebastià.","coordenades":"41.8706900,2.0340700","utm_x":"419842","utm_y":"4635870","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"L'exemplar consultat és una edició de 1871 (Impremta de Roca, carrer de St. Miquel, Manresa).Informació facilitada per Josep Canamasas Güell i Josep Llobet.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86097","titol":"Goigs de Sant Marc de la parròquia d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-marc-de-la-parroquia-dolo","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 201.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Goigs que ja no es canten","descripcio":"Goigs que es cantaven tradicionalment a l'església parroquial de Santa Maria d'Oló. En l'edició consultada el seu títol és: 'Goigs del gloriós Evangelista Sant March, qual imatge se venera en la sua parròquia de Sta. Maria de Oló, bisbat de Vich'. Almenys des de 1839 a l'església hi havia una confraria dedicada a sant Marc, la qual s'encarregava de vetllar pel culte a aquest sant. Els goigs es cantaven el 25 d'abril, per la festivitat de sant Marc, però ja fa temps que no es canten. Entre els versets dels goigs s'hi diu el següent: 'Per so en vostra santedat \/ per tants devots venerada, \/en Oló y en altres llochs honrada \/ ab temple han reedificat \/ que'l temps destruhit tenía: \/ Sant March benaventurat, \/socorreulo nit y día'.","codi_element":"08258-255","ubicacio":"Església parroquial de Santa Maria d'Oló. Plaça de l'Església, Oló","historia":"","coordenades":"41.8706900,2.0340700","utm_x":"419842","utm_y":"4635870","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"L'exemplar consultat és una edició de 1914 (Impremta de Ll. Anglada, Vic).Informació facilitada per Josep Canamasas Güell i Josep Llobet.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86098","titol":"Goigs de Sant Salvador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-salvador-0","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Goigs que ja no es canten","descripcio":"Goigs que es cantaven tradicionalment en alguna capella d'Oló que no hem pogut identificar, tal vegada en alguna capella de l'església parroquial de Santa Maria d'Oló. Entre els versets dels goigs hi ha referències a una capella i a Oló: 'en esta Capella \/ Cercada de camins \/ Velan com ovella \/ Los pobles vehins, \/ En tan bella imatge \/ Troban son pastor \/ (...) Quants pujan á Oló \/ Pera visitarvos, \/ en tota penúria \/ Vulgau consolarlos; \/ Sal, aibua, y ventura \/ Donéulos Senyor'.","codi_element":"08258-256","ubicacio":"Església parroquial de Santa Maria d'Oló. Plaça de l'Església, Oló","historia":"","coordenades":"41.8706900,2.0340700","utm_x":"419842","utm_y":"4635870","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"L'exemplar consultat és una edició probablement del segle XIX (Impremta de Josep Roca - Sant Miquel, núm. 15, Manresa).Informació facilitada per Josep Canamasas Güell i Josep Llobet.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86099","titol":"Goigs de la Sagrada Família de la parròquia d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-la-sagrada-familia-de-la-parroquia-dolo","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Goigs que ja no es canten","descripcio":"Goigs que es cantaven tradicionalment a l'església parroquial de Santa Maria d'Oló. L'exemplar consultat té per títol: 'Goigs en llaor de la Sagrada Família que canta la seva associació de la parròquia de Sta. Maria d'Oló, bisbat de Vic'. La música és de mossèn F. Baldelló. Ja fa temps que aquests goigs no es canten. Entre els seus versets hi trobem el següent paràgraf: 'Us venera fervorosa \/ i amb creixent devoció \/ nostra Parròquia d'Oló. \/ Cada llar cerca afanyosa \/ de poder retre'us honor \/ i heure vostre companyia'.","codi_element":"08258-257","ubicacio":"Església parroquial de Santa Maria d'Oló. Plaça de l'Església, Oló","historia":"","coordenades":"41.8706900,2.0340700","utm_x":"419842","utm_y":"4635870","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"Mn. F. Baldelló (música)","observacions":"L'exemplar consultat és una edició de 1936 publicat pels Amics dels Goigs.Informació facilitada per Josep Canamasas Güell i Josep Llobet.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86100","titol":"Goigs de Sant Antoni Abat de la parròquia d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-antoni-abat-de-la-parroquia-dolo","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Goigs que ja no es canten","descripcio":"Goigs que es cantaven tradicionalment a l'església parroquial de Santa Maria d'Oló el 17 de gener, per la festivitat de Sant Antoni Abat. En l'edició consultada el títol és: 'Goigs del gloriós S. Antoni Abat ques cantan en la iglesia parroquial de Sta. Maria de Oló, bisbat de Vich'. Ja fa temps, però, que aquests goigs no es canten.","codi_element":"08258-258","ubicacio":"Església parroquial de Santa Maria d'Oló. Plaça de l'Església, Oló","historia":"","coordenades":"41.8706900,2.0340700","utm_x":"419842","utm_y":"4635870","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"L'exemplar consultat és una edició de 1901 (Estampa de Lluís Roca, Manresa).Informació facilitada per Josep Canamasas Güell i Josep Llobet.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86101","titol":"Goigs dels Sants Màrtirs Pius, Firma i Honorat de la parròquia d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-dels-sants-martirs-pius-firma-i-honorat-de-la-parroquia-dolo","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 201.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Goigs que ja no es canten","descripcio":"Goigs que es cantaven tradicionalment a l'església parroquial de Santa Maria d'Oló dedicats als sants màrtirs Pius, Firma i Honorat, les relíquies dels quals es conserven en aquest temple. Es cantaven el 2 d'agost, que és la festivitat de la Mare de Déu dels Àngels, advocació que presideix el retaule major de l'església. Aquesta festivitat coincidia amb l'època de la festa major, que es celebrava el quart diumenge de setembre. Almenys des de 1839 a l'església hi havia una 'administració' o confraria dedicada als sants màrtirs, la qual s'encarregava de vetllar pel culte a aquests sants. Aquests goigs van ser dels últims que encara es cantaven a Oló, entorn de la dècada de 1960, però ara ja fa temps que no es canten. En les edicions més modernes dels goigs (concretament la de 1959) entre els seus versets hi trobem el següent paràgraf: 'el poble d'Oló postrat \/ davant relíquies tant santes, \/ sent el deixar vostres plantes \/ sense veure's consolat. \/ tingue-ne, doncs, pietat, \/ ateneu tots els seus plors'. I la tornada fa: 'Sigueu nostres protectors \/ Sants Pius, Firma i Honorat'.","codi_element":"08258-259","ubicacio":"Església parroquial de Santa Maria d'Oló. Plaça de l'Església, Oló","historia":"","coordenades":"41.8706900,2.0340700","utm_x":"419842","utm_y":"4635870","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86101-foto-08258-259-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86101-foto-08258-259-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Hi ha edicions diferents d'aquests goigs. En les edicions més antigues no hi ha referència explícita al poble d'Oló. Són les de 1881 (Impremta de Valls, Vic), 1901 (Impremta Lluís Roca, Manresa) i 1929 (Impremta Josep Roca, de Manresa). En una edició de 1959 (impresa a Gràfiques Bausili, Manresa) ja hi ha la referència a Oló.Informació facilitada per Josep Canamasas Güell i Josep Llobet.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86102","titol":"Goigs de Santa Llúcia de la parròquia d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-santa-llucia-de-la-parroquia-dolo","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 201.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Goigs que ja no es canten","descripcio":"Goigs que es cantaven tradicionalment a l'església parroquial de Santa Maria d'Oló. En l'edició consultada el seu títol és: 'Goigs de la gloriosa Santa Llúcia, verge y màrtyr que's venera en la parroquia de Santa Maria de Oló'. Almenys des de 1839 a l'església hi havia una 'administració' o confraria dedicada santa Llúcia, la qual s'encarregava de vetllar pel culte a aquesta santa. Aquests goigs, però, ja fa temps que no es canten.","codi_element":"08258-260","ubicacio":"Església parroquial de Santa Maria d'Oló. Plaça de l'Església, Oló","historia":"","coordenades":"41.8706900,2.0340700","utm_x":"419842","utm_y":"4635870","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86102-foto-08258-260-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Els exemplars consultats són edicions de 1909 i 1912 (Impremta Anglada, Vic).Informació facilitada per Josep Canamasas Güell i Josep Llobet.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86103","titol":"Focaifa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/focaifa","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 185-186, 193-194.","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"Tradició no vigent","descripcio":"Festa que es va fer durant uns anys (des de 1985 fins al 2003) organitzada en un principi per la colla de geganters i grallers d'Oló i després per altres entitats. Durant el temps que es va fer va ser una festa molt popular i característica del poble. Es celebrava un dissabte de juliol, i consistia en una cercavila de gegants i grallers des de la plaça de Sant Antoni M. Claret fins a la Plaça Major. La geganta, anomenada Agneta, tirava pets de farina, i el gegant escopia aigua per la boca i també simulava que orinava. Després de la ballada de gegants hi havia ball i correfoc, i s'acabava amb una guerra de foc, aigua i farina. Precisament són les primeres lletres d'aquestes paraules les que formen el terme 'focaifa'.","codi_element":"08258-261","ubicacio":"Plaça Sant Antoni M. Claret; Plaça Major","historia":"La Focaifa fou organitzada per tres entitats diferents. Del 1985 fins el 1992 la va organitzar la colla de Geganters d'Oló. Del 1994 al 1997 la va organitzar Radio 010, i del 1999 al 2003 el Col·lectiu de jovent d'Oló (KJO), els qual hi van introduir activitats musicals i de ball. En aquesta dècada hi va haver alguns anys que ja no es va celebrar perquè la festa va entrar en una dinàmica d'incivisme força important. El 2003 va ser l'última edició que es va fer. Malgrat tot, es va fer un intent per redreçar-la: els últims anys ja no es tirava farina sinó escuma, el correfoc s'encarregava a un grup semi-professional i el còctel es feia de fruites. Tot i això l'incivisme continuava.","coordenades":"41.8737500,2.0357100","utm_x":"419982","utm_y":"4636208","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86103-foto-08258-261-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86103-foto-08258-261-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Fotografies fetes per Josep Canamasas GüellInformació facilitada per Josep Canamasas Güell i l'associació de Geganters","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86104","titol":"Molí de la Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-la-riera-1","bibliografia":"","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":"Antic molí fariner que pertanyia al mas la Riera i que està situat vora la riera d'Oló, uns 450 m aigües amunt des del mas. Actualment es troba en ruïnes i envoltat per la vegetació. Se'n conserven restes de la bassa i de la construcció del molí. Del rec i la reclosa no se'n veuen indicis. De la construcció del molí se'n conserven els murs fins gairebé l'alçada de la coberta. Era formada per dos cossos adossats, de planta irregular, i tenia possiblement tres plantes, a més de la part subterrània del carcabà. El cos situat més al nord conserva un arc fet de pedra tosca que devia sostenir un embigat. A l'angle sud-oest s'hi va adossar posteriorment un cos que canalitza la sortida del carcabà a partir d'un arc de pedra. És obrat parcialment amb maó i probablement ja del segle XIX. La bassa té unes dimensions considerables. Per la seva part occidental és reforçada amb uns sòlids murs d'uns 2 m de gruixària, i queda adossada parcialment a la casa del molí. En aquest extrem s'hi pot veure el pou per on l'aigua queia cap al carcabà. És de secció circular i revestit amb pedra. El desnivell del salt d'aigua és força important, d'uns 10 metres. Per tant, el punt de captació on hi havia la resclosa devia ser força allunyat, uns 500 m riera amunt.","codi_element":"08258-262","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"La masia de la Riera és probablement d'origen medieval però la primera notícia que en coneixem és en relació al fogatge de 1515, quan apareix amb el nom de la Riera de la Creu. Formava part de la parròquia de Sant Joan d'Oló. Al segle XVIII es devia remodelar i ampliar considerablement, tan com indiquen les diverses inscripcions que existeixen a la casa. En aquest segle es va construir també la capella, dedicada a sant Agustí. En els darrers temps el mas ha canviat de propietaris diverses vegades. Durant la Guerra Civil el 1936 la Riera i altres masos del municipi van ser confiscats per l'Ajuntament. Després de la guerra la propietària era Emília Cananca, vídua de Vila, que va fer reconstruir l'església i el 27 d'agost de 1942 s'hi autoritzà la celebració de culte. Així mateix, va fer edificar el nou casal com a residència dels propietaris pels volts de 1945. Des d'aleshores la masia s'ha mantingut més o menys igual. Els propietaris són els descendents d'aquella família i la casa antiga és habitada per masovers. Cal dir que la Riera era el mas més important de la zona sud-oest del terme, i les seves terres afrontaven amb les d'Altimires. Tenia un molí fariner, que estava situat a la riera d'Oló, uns 450 m riera amunt. No coneixem notícies d'aquest molí però, per la seva tipologia, podria ser força antic, tal vegada d'origen medieval. La Riera també tenia un forn de calç de grans dimensions, que es va construir a finals del segle XIX. Aproximadament a la mateixa època (o tal vegada ja a principis del XX) al costat del forn s'hi edificà un nou molí que funcionava amb un motor. Aleshores l'antic molí devia quedar abandonat. El molí nou i el forn de calç van funcionar fins a mitjans de segle XX. Segons el cadastre el 1950 encara s'haurien fet reformes importants a la construcció del molí.","coordenades":"41.8455200,1.9908000","utm_x":"416218","utm_y":"4633117","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86104-foto-08258-262-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86104-foto-08258-262-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86105","titol":"Molí nou de la Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-nou-de-la-riera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'edifici es manté estructuralment bé, amb el cos on hi anava el motor semi-derruït. L'interior es conserva en un estat desigual","descripcio":"Molí fariner de construcció relativament recent (de principis del segle XX) que es troba situat al costat d'un forn de calç. Ambdós elements pertanyien al mas la Riera, situat a 1,5 km de distància. És una edificació força gran, de planta rectangular i amb un cos adossat a ponent. És una obra de tipus fabril, amb els murs de pedra i diverses obertures regulars emmarcades amb maó. Té dos nivells d'obertures i les del pis superior són en forma d'arcades (algunes estan tapiades). Es tracta d'un tipus de construcció característic dels primers decennis del segle XX. Aquest no és un molí hidràulic sinó que funcionava amb un motor, i va substituir el molí antic que el mas la Riera tenia a la riera d'Oló. A l'interior de l'edifici es conserva part de la maquinària. Concretament, hi ha la tremuja que, a sota, tenia les moles, que no s'han conservat. En un lateral hi ha un seguit de dipòsits per al gra també en forma de tremuja. El motor estava situat en un petit cos exterior adossat. D'aquí, mitjançant un eix, transmetia el moviment a la mola i també a una sínia que hi havia rere la tremuja, en un petit túnel que dóna a un pou d'aigua. La part superior de la construcció té una mena d'altell on hi ha una llar de foc. Devia servir com a habitatge provisional del moliner.","codi_element":"08258-263","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"La masia de la Riera és probablement d'origen medieval però la primera notícia que en coneixem és en relació al fogatge de 1515, quan apareix amb el nom de la Riera de la Creu. Formava part de la parròquia de Sant Joan d'Oló. Al segle XVIII es devia remodelar i ampliar considerablement, tan com indiquen les diverses inscripcions que existeixen a la casa. En aquest segle es va construir també la capella, dedicada a sant Agustí. En els darrers temps el mas ha canviat de propietaris diverses vegades. Durant la Guerra Civil el 1936 la Riera i altres masos del municipi van ser confiscats per l'Ajuntament. Després de la guerra la propietària era Emília Cananca, vídua de Vila, que va fer reconstruir l'església i el 27 d'agost de 1942 s'hi autoritzà la celebració de culte. Així mateix, va fer edificar el nou casal com a residència dels propietaris pels volts de 1945. Des d'aleshores la masia s'ha mantingut més o menys igual. Els propietaris són els descendents d'aquella família i la casa antiga és habitada per masovers. Cal dir que la Riera era el mas més important de la zona sud-oest del terme, i les seves terres afrontaven amb les d'Altimires. Tenia un molí fariner, que estava situat a la riera d'Oló, uns 450 m riera amunt. No coneixem notícies d'aquest molí però, per la seva tipologia, podria ser força antic, tal vegada d'origen medieval. La Riera també tenia un forn de calç de grans dimensions, que es va construir a finals del segle XIX. Aproximadament a la mateixa època (o tal vegada ja a principis del XX) al costat del forn s'hi edificà un nou molí que funcionava amb un motor. Aleshores l'antic molí devia quedar abandonat. El molí nou i el forn de calç van funcionar fins a mitjans de segle XX. Segons el cadastre el 1950 encara s'haurien fet reformes importants a la construcció del molí.","coordenades":"41.8524300,1.9843300","utm_x":"415690","utm_y":"4633891","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86105-foto-08258-263-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86105-foto-08258-263-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86106","titol":"Molí del Visó o del Pla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-viso-o-del-pla","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS-PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya; Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 30.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"En ruïnes i espoliat recentment","descripcio":"Restes d'un antic molí fariner que pertanyia al mas el Pla, situat a la riera denominada del Molí, uns 20 m al sud-sudest del mas. A la riera del Molí hi ha tres molins fariners. Dos d'ells en troben molt junts, uns 700 m riera avall del mas El Pla, i s'han denominat Molí del Pla 1 i Molí del Pla 2. L'altre molí és el que es troba a l'alçada de la masia del Pla, i era conegut com a molí del Visó o del Pla. Aquest va ser pràcticament desmuntat pels volts de l'any 2000 per tal d'aprofitar-ne la pedra per bastir una casa de nova construcció al costat del mas el Pla. Actualment d'aquest molí en resta la part més adossada a un terreny amb fort desnivell. Era una construcció de mida considerable. Les restes constructives són a dos nivells. La part inferior conserva parcialment una volta de pedra. Aquí és on hi devia haver la sala de mòlta i, a sota, el carcabà, on hi havia la roda hidràulica. A la part superior hi ha restes de dos cossos adossats que devien correspondre a l'habitatge del moliner. I a llevant s'observen indicis de la bassa. L'entorn es troba envoltat de vegetació i no s'hi observen rastres del rec. Segons la descripció que en fan AYMAMÍ i PALLARÈS (1994: 30) en el seu llibre dedicat als molins del Moianès (editat abans que l'edifici fos desmuntat), aquest constava de dos pisos, tenia finestres espitllerades i a la dovella de la porta hi havia la data 1644 i el nom de Joan Pla.","codi_element":"08258-264","ubicacio":"Prop del mas El Pla, al sector nord-est del municipi","historia":"Tal com hem dit, a la riera denominada del Molí hi havia tres molins. Els dos molins denominats Molí del Pla 1 i Molí del Pla 2 no podem assegurar que pertanyessin al mas el Pla, ja que es troben separats uns 700 m. En el molí del Pla 2 hi ha a la porta de l'edifici una inscripció del 1739. Però això no vol dir que el molí no fos anterior, tot i que la construcció actual sembla força homogènia. Més aviat fa la impressió que aquesta riera havia estat aprofitada des d'època molt reculada, tal vegada medieval, mitjançant els diferents salts d'aigua. L'existència, per exemple, d'una espectacular cascada vora el Molí del Pla 2 facilitava el rendiment d'aquests molins en un curs fluvial de cabal molt modest. El molí del Visó o molí del Pla (que és el que es troba sota la masia) sí que pertanyia al mas El Pla. Així ho testimonia la inscripció de la dovella de l'any 1644, que fa referència a Joan Pla, que aleshores devia ser el propietari. Sembla, doncs, que aquest any es devia construir el molí. A més, una curiosa llinda que es troba a l'habitatge principal de la masia sembla fer referència a les moles del molí. Ja fa molt de temps que tots aquests molins deuen haver quedat en desús. Segons es diu en el llibre dedicat als molins del Moianès, el Molí del Pla 2 va funcionar 'fins a la passada maltempsada'.","coordenades":"41.8880400,2.1055000","utm_x":"425790","utm_y":"4637732","any":"1644","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86106-foto-08258-264-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86106-foto-08258-264-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86107","titol":"Llinda del Pla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-del-pla","bibliografia":"","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Curiosa llinda que es troba a la façana principal del mas el Pla. És una peça de pedra de forma irregular, amb una motllura a la part superior. La llinda té gravat a la part esquerra una forma semblant a una T, després el signe + i seguidament una flor de vuit fulles.","codi_element":"08258-265","ubicacio":"A la masia del Pla, al sector nord-est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8884500,2.1059700","utm_x":"425829","utm_y":"4637777","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Una possible interpretació és en relació al molí fariner que tenia el mas, situat molt a prop de la casa. Segons això, la T podria fer referència a la mola inferior del molí (dibuixada esquemàticament en secció) i la flor a la mola superior. El gravat s'entendria en el sentit que la suma de les dues moles feia anar el molí. Cal dir que al molí d'Altimires i en una casa del poble d'Oló també de la família Altimires hi ha gravats en llindes que es poden interpretar de manera semblant, amb rosetes que farien al·lusió a moles de molí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86108","titol":"Molí Xic de Rocafort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-xic-de-rocafort","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS-PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya; Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 31.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Construcció i entorn abandonats","descripcio":"Petit molí que acollia una turbina que generava electricitat per al gran mas de Rocafort. Està emplaçat vora la riera d'Oló, uns 300 m al sud-est de Rocafort i uns 600 m a l'est del Molí de Rocafort. Consta d'una petita edificació de pedra i maó, bastida probablement a la primera meitat del segle XX. L'aigua ve canalitzada d'un indret on hi ha la font de la Deu, uns 150 m al nord, i passa per un aqüeducte que travessa un torrent. La caseta té dos nivells. Al superior hi ha una cambra buida que conserva indicis de l'antiga instal·lació elèctrica. A la part inferior hi ha la sortida del carcabà mitjançant un arc.","codi_element":"08258-266","ubicacio":"Sector nord-est del terme municipal","historia":"No coneixem gaires notícies concretes d'aquest molí, que era anomenat Molí xic de Rocafort. Molt a prop hi ha el Molí de Rocafort, que probablement s'havia construït entorn del 1600, en el moment d'apogeu del mas Rocafort. Els Rocafort eren una família d'un alt nivell social i a principis del segle XX ja havien marxat a viure a Artés, de manera que conservaven el mas com a segona residència. Devien habilitar aquesta petita central elèctrica per generar electricitat per a la casa. Segons es diu en el llibre de molins del Moianès (AYMAMÍ; PALLARÈS, 1994: 31), tant el Molí de Rocafort com el Molí Xic haurien estat en funcionament fins la dècada de 1940.","coordenades":"41.8983200,2.1092900","utm_x":"426116","utm_y":"4638870","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86108-foto-08258-266-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86108-foto-08258-266-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86109","titol":"Aqüeducte del Molí Xic de Rocafort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aqueducte-del-moli-xic-de-rocafort","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS-PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya; Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 31.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Aqüeducte que forma part de la canalització per portar aigua al Molí Xic de Rocafort. La captació d'aigües es feia a la zona on hi ha la font de la Deu, uns 150 m al nord del molí. Per tal de salvar el desnivell provocat pel pas d'un torrent es va construir aquest aqüeducte, que consta de dos murs de pedra, a banda i banda, i d'un conducte fet de formigó a la part central. L'aigua era conduïda a una petita caseta on hi havia una turbina que generava electricitat per al gran mas de Rocafort. Aquesta petita central elèctrica devia fer-se a la primera meitat del segle XX.","codi_element":"08258-267","ubicacio":"Sector nord-est del terme municipal","historia":"No coneixem gaires notícies concretes d'aquest molí, que era anomenat Molí xic de Rocafort. Molt a prop hi ha el Molí de Rocafort, que probablement s'havia construït entorn del 1600, en el moment d'apogeu del mas Rocafort. Els Rocafort eren una família d'un alt nivell social i a principis del segle XX ja havien marxat a viure a Artés, de manera que conservaven el mas com a segona residència. Devien habilitar aquesta petita central elèctrica per generar electricitat per a la casa. Segons es diu en el llibre de molins del Moianès (AYMAMÍ; PALLARÈS, 1994: 31), tant el Molí de Rocafort com el Molí Xic haurien estat en funcionament fins la dècada de 1940.","coordenades":"41.8987700,2.1091500","utm_x":"426105","utm_y":"4638921","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86109-foto-08258-267-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86110","titol":"Molí dels Moros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-dels-moros","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS-PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya; Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 31.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Les restes es conserven força íntegrament, però les característiques de la construcció, adossada a una cinglera vertical, farien aconsellable alguna intervenció de caràcter preventiu per tal d'evitar possibles esllavissades.","descripcio":"Possible molí que, per motius desconeguts, va quedar inacabat. És emplaçat vora de la riera d'Oló, en un indret on aquesta fa un meandre molt tancat, uns 300 m al sud-oest del Molí de Rocafort. Popularment es coneix com el Molí dels Moros. Consisteix en un pany de mur alt i estret que revesteix la roca d'un cingle totalment vertical, sobre la llera de la riera. El mur és d'uns 10 metres d'alçada, una obra de qualitat conformada per carreus de mides irregulars però perfectament disposats en filades. A la part inferior té una cavitat en forma d'arc lleugerament apuntat. Al seu interior hi ha el forat del que se suposa que havia de ser el salt d'aigua, que baixaria vertical des de la part alta del cingle. Però el forat no té continuïtat. No coneixem cap notícia d'aquest element, ni documental ni provinent de la tradició oral. És ben segur que es tracta d'una obra inacabada. Per la seva tipologia constructiva podria ser força antic, tal vegada dels segles XVII-XVIII. Si la intenció era construir un molí cal entendre que, antigament, la riera discorria per un meandre més obert que l'actual, de manera que al costat d'aquesta paret hi quedava espai per emplaçar-hi les instal·lacions del molí. Segons això, el mur construït seria una protecció darrere la qual s'havia de fer el pou del salt d'aigua. Cal tenir present que aquest element es troba dins l'antiga propietat de Rocafort, que era de bon tros el mas hegemònic d'aquesta zona. Els seus propietaris havien accedit a la petita noblesa, i a mitjans del segle XVII van transformar la masia en un impressionant casal barroc. Rocafort ja posseïa el Molí anomenat de Rocafort, i possiblement van tenir la intenció de construir un segon molí auxiliar del primer. Pels motius que fossin, les obres van restar inacabades. Cal dir, tanmateix, que han quedat molt ben integrades en el paisatge, tot conformant un paratge de notable bellesa. El pany de carreus s'adapta perfectament a un cingle rocallós d'estrats inclinats d'un to ataronjat.","codi_element":"08258-268","ubicacio":"Sector nord-est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8962500,2.0999700","utm_x":"425340","utm_y":"4638649","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86110-foto-08258-268-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86110-foto-08258-268-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86111","titol":"Pont de Rocafort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-rocafort","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 149-150.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont anomenat de Rocafort, emplaçat a la carretera de Moià a Sant Feliu de Terrassola (C-59) sobre la riera d'Oló, més o menys al km. 51,3 d'aquesta via. Es troba uns 200 m al sud del gran mas de Rocafort. Fou bastit pels volts de 1901, i adopta una tipologia pròpia dels ponts construïts en aquesta època, la majoria sota la tutela de la Diputació de Barcelona. El pont té una llargària d'uns 60 metres i consta d'un sol arc de gran alçada i amplada. L'arrancada de l'arc és marcada per una imposta. La volta de l'arc és revestida amb carreus perfectament regulars, mentre que les parets laterals tenen un aparell d'obra poligonal més irregular. Als dos extrems les bases del pont són reforçades amb una mena d'atalussat més ample. El costat nord disposa d'un corredor que permet passar persones i animals. La part superior originàriament era acabada amb baranes de pedra. Actualment són metàl·liques.","codi_element":"08258-269","ubicacio":"Sector nord-est del terme municipal","historia":"A la segona meitat del segle XIX es van construir les dues carreteres que passen pel terme de Santa Maria d'Oló. En primer lloc, la carretera d'Avinyó a Vic (l'actual BP-4313), seguint més o menys el traçat de l'antic camí medieval. Va ser un procés llarg: les primeres gestions es feien el 1867, entorn de 1871 s'hi estava treballant i a principis de segle XX la carretera ja estava enllestida. D'altra banda, es va construir també la carretera que enllaça amb l'Estany i Moià (l'actual C-59). El 1887 s'hi estava treballant i probablement a principis de segle també estava acabada. Sembla que el pont de Rocafort s'hauria construir pels volts de 1901. Ramon de Rocafort, propietari de la gran mansió de Rocafort, era diputat provincial i sembla que hauria aprofitat la seva posició per afavorir la construcció de les carreteres, que passaven prop de les seves terres (FERRER, 1991: 149). Finalment, va caldre encara construir un tram de dos quilòmetres per enllaçar amb el poble d'Oló. L'any 1901 se'n començava a parlar, però l'obra no va quedar enllestida fins el 1917, i l'asfaltat el 1957, a càrrec de l'empresa HEMALOSA.","coordenades":"41.8982800,2.1089300","utm_x":"426086","utm_y":"4638866","any":"1901","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86111-foto-08258-269-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86111-foto-08258-269-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86112","titol":"Gorg de Rocafort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-rocafort","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Entorn abandonat i sense cuidar","descripcio":"Gorg de la riera d'Oló amb un petit salt d'aigua, emplaçat uns 300 metres a ponent del Pont de Rocafort i a prop també del Molí de Rocafort. En aquest indret, envoltat per una exuberant vegetació de ribera, la riera conforma un toll d'aigua força gran. No fa pas tants anys que encara solia venir-hi el jovent i la quitxalla a banyar-s'hi.","codi_element":"08258-270","ubicacio":"Sector nord-est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8970000,2.1056200","utm_x":"425810","utm_y":"4638727","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86112-foto-08258-270-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86112-foto-08258-270-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Altres denominacions: la gent de l'Estany en diuen Gorg de la Torre","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86113","titol":"Espai HEMALOSA (antiga Fàbrica López)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-hemalosa-antiga-fabrica-lopez","bibliografia":"COMELLAS SALA, Tània (2017). L'arquitectura modernista i noucentista de Santa Maria d'Oló. Treball de recerca. INS Miquel Bosch i Jover, p. 30. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 124, 125, 135, 139, 179-180, 216. GINEBRA MOLINS, Rafael (26-02-2020), nota de premsa a la Comunitat de la Xarxa d'Arxius Municipals: http:\/\/xam.diba.cat\/news\/2020\/02\/26\/arxiu-municipal-de-santa-maria-d-olo-ha-finalitzat-tractament-del-fons-de-antiga-emp MENÉNDEZ, Francesc Xavier (2020). Píndoles de memòria familiar. Annex 6: Els López (i els Roger Gallés). Treball inèdit. SAUS CANAMASAS, David (2004). Hemalosa: naixement, creixement i mort d'una empresa. Treball de recerca, IES Miquel Bosch i Jover (treball inèdit).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt d'edificacions que s'han conservat del gran complex de l'antiga fàbrica López, posteriorment coneguda com HEMALOSA. L'element principal és la nau antiga, que és l'única que s'ha conservat i que ha estat habilitada com a espai cultural polivalent (Espai Hemalosa), però també queden vestigis d'altres dependències de l'antiga fàbrica. La nau conservada és de planta rectangular i d'una sola planta. És una construcció de tipus fabril, caracteritzada pels típics finestrals emmarcats amb maó a les dues façanes laterals. En un dels extrems la construcció queda realçada amb una mena de frontó de perfil sinuós vagament modernista amb un rellotge al mig. És interessant la reixa de ferro cargolat que té les inicials M i L (Manuel López). Aquesta nau té una superfície de 15.000 m2 i conté un centre d'interpretació que, sota el títol 'Oló, a ritme de teler', explica la història de la industrialització al poble, i especialment de la fàbrica de Manuel López, que fou la més important. És una de les seccions de l'Ecomuseu del Moianès. Al voltant de l'actual plaça de Catalunya hi podem veure altres dependències de l'antiga fàbrica. Al nord queda una construcció allargassada i adaptada al perfil encorbat del terreny on hi havia diversos serveis: fusteria, caldera, menjadors, recanvis, motors d'electricitat i tallers diversos. L'espai on ara hi ha la plaça era ocupat per un gran edifici de tres plantes que es va construir pels volts de 1940, després d'enderrocar la segona nau que hi havia en paral·lel a la primera. Aquest edifici acollia les seccions de repassat, ordits i tissatge, així com tallers i oficines. Una mica després, pels volts de 1945, es van construir encara unes naus més àmplies a l'altre costat de la carretera, les quals han estat reutilitzades per l'empresa FACA. Prop de l'angle sud-est de l'actual plaça Catalunya encara hi havia la caseta anomenada dels pagadors (on els treballadors recollien la paga), que connectava amb el terreny més baix on hi havia els horts de la mestressa (Carme Vidal) i també la casa de l'amo per l'entrada posterior (cal Telèfons).","codi_element":"08258-271","ubicacio":"Plaça de Catalunya, s\/n. Nucli urbà d'Oló","historia":"Després d'un període de crisi industrial a Oló, als anys 1920 s'hi van establir dues fàbriques, que a les dècades següents havien de ser la base econòmica de la població: primer la fàbrica Borràs i després la fàbrica López. Les dues van tenir una gran rivalitat i també diferències polítiques entre elles. Manuel López Antolí (1899-1940) era fill d'un mestre d'escola i abans de construir la fàbrica era viatjant de drogueria (o de queviures). L'any 1924 va fundar una fàbrica a Oló (Algodonera Española), que en els anys posteriors va tenir un gran creixement i a la dècada de 1930 ja s'havia convertit en la més gran del poble. La vinguda dels López sembla que es deu a la seva coneixença amb Antoni Altimires Manant, qui li hauria promès que reuniria 10 cases que li deixarien 200 duros cadascuna amb la condició que construís la fàbrica a Oló i no a Perafita, tal com ell volia. Aquests prestamistes van passar a ser el accionistes principals. Cal dir que Manuel López es va casar amb Eulàlia Roger Gallés en data desconeguda, i per tant estava emparentat amb els germans Roger de Castellterçol, que sembla que ja havien iniciat una fàbrica a Oló uns anys abans (MENÉNDEZ, 2020: 16). La fàbrica produïa llençols i obtenia la força motriu d'un motor que funcionava amb olis pesants. El 1925 declarava 20 telers. Aquest any es construïa la casa avui coneguda com cal Teléfonos destinada a habitatges de l'amo i del director. Una prova de la prosperitat de l'empresa és que el 1929 va participar a l'Exposició Universal de Barcelona amb estand propi. El 1930 ja tenia 40 telers de cotó, 34 de seda i dues màquines de cosir. El 1932 s'ampliava la fàbrica amb una secció de fibres artificials (raió) i es començava a dedicar al folre. El 1936 tenia 102 telers i era la primera fàbrica de la població, amb 166 persones treballant-hi. El 1939 López va engegar una fàbrica de tints i acabats a Valladolid (FERRER, 1991: 125). Manuel López era una persona conservadora i fins i tot va promoure una revolta en contra de la proclamació de la República, però en general tot i el control que exercia sobre el poble sembla que el tracte amb els treballadors era cordial i proper. Això va canviar després que ell morís el 1940 a Barcelona, sense fills. Els hereus van passar a ser el matrimoni format per Carme Vidal López (la seva neboda) i Joan M. Roger Gallés, els quals van crear la raó social HEMALOSA (una abreviació de 'Herederos de Manuel López'). Joan M. Roger va arribar a ser procurador a Corts (1971-1977) i tinent d'alcalde de Barcelona. El matrimoni ja residia a Oló el 1935 i hi consten fins l'any 1940. En aquesta nova etapa l'actitud dels empresaris va ser més obertament paternalista i caciquil, i van tendir a considerar el poble com si fos una colònia industrial. Així, van impulsar i finançar alguns serveis al poble: l'arribada del telèfon, l'asfaltat de la carretera, un centre recreatiu o un hostal. Entre els anys 1945 i 1960 l'empresa va construir blocs de pisos per als treballadors, preveient que es necessitaria molta mà d'obra de fora, i el 1947 s'obrí un economat. El matrimoni Vidal-Roger va afavorir també l'obertura d'un cafè i van actuar com a benefactors del poble, pagant per exemple viatges a Roma per assistir a la beatificació de sant Antoni Maria Claret. Però l'obra més emblemàtica va ser la construcció d'una nova església. El 1955 van iniciar els tràmits per finançar-ne l'obra. Sota la direcció del matrimoni Vidal-Roger la fàbrica va expandir-se i diversificà la producció. S'amplià la secció de fibres artificials i amb treball de folre. L'empresa tenia la seu a Barcelona i a Madrid. A Valladolid van acabar tenint també diverses fàbriques. La principal fou Textil Castilla S.A. (TECASA), que el 1961 va absorbir altres empreses, les quals acabarien dins el conglomerat d'HEMALOSA el 1969. Així el grup empresarial podia completar tot el cercle de producció en les seves pròpies fàbriques. La crisi del tèxtil va motivar que el 1978 la fàbrica d'Oló es declarés en suspensió de pagaments i fes una reducció de plantilla, però va continuar funcionant fins el 1996. Posteriorment, la major part de les naus foren enderrocades. Només en va restar una, que s'adaptà per acollir l'espai Hemalosa, un centre polivalent que també acull una secció de l'ecomuseu del Moianès i que es va obrir al públic el 2017. L'ampli solar de l'antiga factoria que resta s'ha transformat en l'actual plaça Catalunya. El 2018 el fons documental d'HEMALOSA va ingressar a l'arxiu municipal.","coordenades":"41.8746500,2.0356400","utm_x":"419977","utm_y":"4636308","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86113-foto-08258-271-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86113-foto-08258-271-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-17 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Francesc Xavier Riera i Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86114","titol":"Col·lecció Espai Hemalosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-espai-hemalosa","bibliografia":"COMELLAS SALA, Tània (2017). L'arquitectura modernista i noucentista de Santa Maria d'Oló. Treball de recerca. INS Miquel Bosch i Jover, p. 30. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 124, 125, 135, 139, 179-180, 216. GINEBRA MOLINS, Rafael (26-02-2020), nota de premsa a la Comunitat de la Xarxa d'Arxius Municipals: http:\/\/xam.diba.cat\/news\/2020\/02\/26\/arxiu-municipal-de-santa-maria-d-olo-ha-finalitzat-tractament-del-fons-de-antiga-emp MENÉNDEZ, Francesc Xavier (2020). Píndoles de memòria familiar. Annex 6: Els López (i els Roger Gallés). Treball inèdit. SAUS CANAMASAS, David (2004). Hemalosa: naixement, creixement i mort d'una empresa. Treball de recerca, IES Miquel Bosch i Jover (treball inèdit).","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Col·lecció d'objectes que es conserven al centre d'Interpretació de l'Espai HEMALOSA, que és una de les seccions de l'Ecomuseu del Moianès. El centre està emplaçat en una nau de l'antiga fàbrica López, posteriorment coneguda com HEMALOSA. Sota el títol 'Oló, a ritme de teler', el centre d'interpretació explica la història de la industrialització al poble, i especialment de la fàbrica de Manuel López, que fou la més important. El centre inclou diversos plafons informatius on, entre d'altres aspectes, s'explica el procés de tissatge i de filat que es feia l'any 1945. També s'hi exposen alguns objectes de l'antiga fàbrica: catàlegs, mostres, instruccions, eines de precisió, llançadores, etc. Però els objectes principals són dos telers. Un dels telers és del tipus de garrot i procedeix d'una fàbrica de Calders (no pertanyia a Hemalosa). És un teler de tres calaixos que permetia treballar amb tres colors diferents. Fou construït a finals del segle XIX a Catalunya. El mecanisme de canvi de calaixos havia estat fabricat per C. Prat, de Santpedor. L'altre és un teler automàtic suís de la marca Saurier, de 100 W. Està equipat amb una maquineta de la mateixa casa, de setze pintes. És una màquina molt versàtil, ja que pot teixir tota classe d'articles. Aquest teler va ser desenvolupat per la Société Adolph Saurer (Suïssa). L'any 1948 HEMALOSA en va comprar sis unitats, i dos es van desmuntar per poder-los copiar. A partir de la còpia se'n van fabricar prop de 200. A diferència de l'altre, aquest teler sí que pot funcionar. També s'hi conserven dues plegadores grans, de fusta, així com unes pintes i pues. Aquestes últimes procedeixen d'una fàbrica de Barcelona. El centre d'interpretació té un petit espai dedicat a informació més general sobre el poble d'Oló i el seu patrimoni, més un punt d'atenció al públic. Aquí s'hi exposen tres maniquins amb la indumentària antiga dels Reis que van ser comprats de la cavalcada de Barcelona a finals de la dècada de 1950. A Oló l'economat d'Hemalosa s'encarregaven de passar els reis als fills dels treballadors. En un espai annex s'hi ha habilitat un gran auditori i dues sales polivalents.","codi_element":"08258-272","ubicacio":"Espai Hemalosa (centre d'Interpretació de l'Ecomuseu del Moianès). Plaça de Catalunya, s\/n","historia":"Després d'un període de crisi industrial a Oló, als anys 1920 s'hi van establir dues fàbriques, que a les dècades següents havien de ser la base econòmica de la població: primer la fàbrica Borràs i després la fàbrica López. Les dues van tenir una gran rivalitat i també diferències polítiques entre elles. Manuel López Antolí (1899-1940) era fill d'un mestre d'escola i abans de construir la fàbrica era viatjant de drogueria (o de queviures). L'any 1924 va fundar una fàbrica a Oló (Algodonera Española), que en els anys posteriors va tenir un gran creixement i a la dècada de 1930 ja s'havia convertit en la més gran del poble. La vinguda dels López sembla que es deu a la seva coneixença amb Antoni Altimires Manant, qui li hauria promès que reuniria 10 cases que li deixarien 200 duros cadascuna amb la condició que construís la fàbrica a Oló i no a Perafita, tal com ell volia. Aquests prestamistes van passar a ser el accionistes principals. Cal dir que Manuel López es va casar amb Eulàlia Roger Gallés en data desconeguda, i per tant estava emparentat amb els germans Roger de Castellterçol, que sembla que ja havien iniciat una fàbrica a Oló uns anys abans (MENÉNDEZ, 2020: 16). La fàbrica produïa llençols i obtenia la força motriu d'un motor que funcionava amb olis pesants. El 1925 declarava 20 telers. Aquest any es construïa la casa avui coneguda com cal Teléfonos destinada a habitatges de l'amo i del director. Una prova de la prosperitat de l'empresa és que el 1929 va participar a l'Exposició Universal de Barcelona amb estand propi. El 1930 ja tenia 40 telers de cotó, 34 de seda i dues màquines de cosir. El 1932 s'ampliava la fàbrica amb una secció de fibres artificials (raió) i es començava a dedicar al folre. El 1936 tenia 102 telers i era la primera fàbrica de la població, amb 166 persones treballant-hi. El 1939 López va engegar una fàbrica de tints i acabats a Valladolid (FERRER, 1991: 125). Manuel López era una persona conservadora i fins i tot va promoure una revolta en contra de la proclamació de la República, però en general tot i el control que exercia sobre el poble sembla que el tracte amb els treballadors era cordial i proper. Això va canviar després que ell morís el 1940 a Barcelona, sense fills. Els hereus van passar a ser el matrimoni format per Carme Vidal López (la seva neboda) i Joan M. Roger Gallés, els quals van crear la raó social HEMALOSA (una abreviació de 'Herederos de Manuel López'). Joan M. Roger va arribar a ser procurador a Corts (1971-1977) i tinent d'alcalde de Barcelona. El matrimoni ja residia a Oló el 1935 i hi consten fins l'any 1940. En aquesta nova etapa l'actitud dels empresaris va ser més obertament paternalista i caciquil, i van tendir a considerar el poble com si fos una colònia industrial. Així, van impulsar i finançar alguns serveis al poble: l'arribada del telèfon, l'asfaltat de la carretera, un centre recreatiu o un hostal. Entre els anys 1945 i 1960 l'empresa va construir blocs de pisos per als treballadors, preveient que es necessitaria molta mà d'obra de fora, i el 1947 s'obrí un economat. El matrimoni Vidal-Roger va afavorir també l'obertura d'un cafè i van actuar com a benefactors del poble, pagant per exemple viatges a Roma per assistir a la beatificació de sant Antoni Maria Claret. Però l'obra més emblemàtica va ser la construcció d'una nova església. El 1955 van iniciar els tràmits per finançar-ne l'obra. Sota la direcció del matrimoni Vidal-Roger la fàbrica va expandir-se i diversificà la producció. S'amplià la secció de fibres artificials i amb treball de folre. L'empresa tenia la seu a Barcelona i a Madrid. A Valladolid van acabar tenint també diverses fàbriques. La principal fou Textil Castilla S.A. (TECASA), que el 1961 va absorbir altres empreses, les quals acabarien dins el conglomerat d'HEMALOSA el 1969. Així el grup empresarial podia completar tot el cercle de producció en les seves pròpies fàbriques. La crisi del tèxtil va motivar que el 1978 la fàbrica d'Oló es declarés en suspensió de pagaments i fes una reducció de plantilla, però va continuar funcionant fins el 1996. Posteriorment, la major part de les naus foren enderrocades. Només en va restar una, que s'adaptà per acollir l'espai Hemalosa, un centre polivalent que també acull una secció de l'ecomuseu del Moianès i que es va obrir al públic el 2017. L'ampli solar de l'antiga factoria que resta s'ha transformat en l'actual plaça Catalunya. El 2018 el fons documental d'HEMALOSA va ingressar a l'arxiu municipal.","coordenades":"41.8747500,2.0359200","utm_x":"420000","utm_y":"4636319","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86114-foto-08258-272-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86114-foto-08258-272-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Francesc Xavier Riera i Josep Canamasas Güell(Continuació de l'apartat d'Història) La crisi del tèxtil va motivar que el 1978 la fàbrica d'Oló es declarés en suspensió de pagaments i fes una reducció de plantilla, però va continuar funcionant fins el 1996. Posteriorment, la major part de les naus foren enderrocades. Només en va restar una, que s'adaptà per acollir l'espai Hemalosa, un centre polivalent que també acull una secció de l'ecomuseu del Moianès i que es va obrir al públic el 2017. L'ampli solar de l'antiga factoria que resta s'ha transformat en l'actual plaça Catalunya. El 2018 el fons documental d'HEMALOSA va ingressar a l'arxiu municipal.","codi_estil":"","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86115","titol":"La Pinosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-pinosa","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 64, 71, 107, 108, 110. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 75.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"Coberts semi-esfondrats, cos principal estructuralment bé","descripcio":"Masia de dimensions considerables, d'origen medieval. Es troba molt ben emplaçada en un altiplà amb bones vistes, en un extrem del serrat anomenat de la Pinosa i sobre el torrent que també porta aquest mateix nom. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos porxat a migdia i coberts més baixos a ponent, així com un altre grup de coberts aïllats (incloent-hi la pallissa) que formen un clos tancat o barri. Originàriament la casa era més petita i més baixa. Això s'observa bé a la façana nord. Aquí és on els murs tenen un aparell de més bona qualitat, fet amb carreus disposats en filades. La casa té la particularitat de tenir una coberta marcadament asimètrica, amb el carener de llevant molt més llarg. Al segle XVIII aquest cos es va ampliar i adoptà una estructura força uniforme. Probablement ja al segle XIX s'hi afegí el cos porxat, i segurament també en aquesta època es sobrealçà el cos antic amb l'ampliació de les golfes. La façana principal és la de migdia, on hi ha un senzill portal amb llinda de pedra. Enganxat hi ha el cos adossat, caracteritzat per una interessant galeria porxada sostinguda amb pilastres de secció octogonal. La pedra picada utilitzada en aquesta fase és clarament diferent, d'un to vermellós. La façana de llevant és la que té una estructura més regular, amb tres eixos de finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. L'accés al barri es fa per l'esquerra, per un arc de punt rodó. La façana posterior, a ponent, és més senzilla i té les finestres amb llindes de fusta. Recentment han estat tapiades. L'interior de la casa, sense rehabilitar, ha conservat les característiques constructives tradicionals.","codi_element":"08258-273","ubicacio":"Sector nord-est del terme municipal","historia":"La Pinosa és un mas d'origen medieval. La primera referència que en coneixem és d'un llistat de veïns que es reuniren el 1394 per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló, on hi consta Ramon sa Pinosa, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola; cal suposar que era el cap de casa en aquesta època. En el fogatge de 1515 hi consta 'la casa d'en Pinosa (Peraire)'. Tal vegada es refereix al fet que l'hereu ja no tenia per cognom Pinosa, sinó Peraire, o bé que tenia l'ofici de paraire. Però en el fogatge de 1553 hi consta Jaume Pinosa. S'entén, doncs, que la família Pinosa continuava al capdavant del mas. No coneixem més notícies concretes de la Pinosa. Tan sols que, segons indica la inscripció d'una llinda, entorn de 1772 la construcció va ampliar-se i es convertí en un casal força gran. Probablement ja al segle XIX s'hi adossà el cos porxat que es troba a migdia. Ben segur que la Pinosa era el mas principal d'aquesta zona, en un dels extrems del terme municipal de Santa Maria d'Oló, ja que a prop seu només ha quedat dempeus un altre mas, que és el de la Vila. En un llistat de cases rurals de 1930 consta que la Pinosa estava habitada. Però el 1989 ja havia quedat deshabitada.","coordenades":"41.8900700,2.1311400","utm_x":"427919","utm_y":"4637936","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86115-foto-08258-273-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86115-foto-08258-273-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 75 (Pla Especial Urbanístic 2011)L'edifici presenta les següents inscripcions:Llinda a la façana de llevant: 1772","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86116","titol":"La Vila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-vila-9","bibliografia":"FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Fundació Caixa Manresa; Angle Editorial, Manresa, p. 66-69. PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 64, 71, 107, 108, 110. TRESSERRAS, Josep (1920). Masia Rocabruna (Santa Maria d'Oló). Vic. TRESSERRAS, Josep ? (1948). El castell de Rocabruna. (Versió revisada del llibre publicat el 1920). SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 78.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":"Masia de dimensions força grans, d'origen medieval i actualment en ruïnes. Es troba emplaçada al cim d'un turonet, en un contrafort del serrat de la Pinosa. En l'estat actual és inaccessible per la banda de ponent a causa de la vegetació, de manera que només és visible la part més occidental. Pel que es pot observar, la construcció adopta una planta més o menys quadrada. El mur de ponent sembla força antic i té l'aparença d'una muralla. És fet amb carreus petits més o menys escairats i està reforçat amb un contrafort. Com a obertures té diverses espitlleres. En la part superior aquest mur ha estat sobrealçat ja al segle XX amb totxo. La façana principal de la casa devia ser la de migdia, però actualment no és visible.","codi_element":"08258-274","ubicacio":"Sector nord-est del terme municipal","historia":"La Vila és un mas d'origen medieval. Atès el significat del topònim vila i les característiques del seu emplaçament (en un promontori més o menys encastellat) bé podria ser que en un principis fos una agrupació de petites cases o vilar. Tanmateix, la primera referència que en coneixem és d'un llistat de veïns que es reuniren el 1394 per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló, on hi consta Bernat Sa Vila, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola; cal suposar que era el cap de casa en aquesta època. En el fogatge de 1515 hi consta 'la casa d'en Vila', i en el fogatge de 1553 hi apareix Jaume Vila. Cal deduir, per tant, que el mas era habitat des d'època medieval per la família de cognom Vila. Al llarg dels segles XVII-XVIII probablement la Vila es devia engrandir i es consolidà com un dels masos importants d'aquesta zona situada en un dels extrems del terme municipal de Santa Maria d'Oló. A prop seu només ha quedat dempeus un altre mas, que és el de Pinosa. Tanmateix, la Vila va acabar absorbit pel mas Rocabruna en alguna data entorn del segle XVIII. Des d'aleshores fou una masoveria de Rocabruna i la propietat va seguir els avatars d'aquest gran mas, que a principis del segle XX passà a mans de l'industrial Joan Gorina. En un llistat de cases rurals de 1930 consta que la Vila era habitada, i a mitjans de segle XX encara s'hi observen reformes. Després devia quedar abandonada, i l'any 1989 ja es trobava en ruïnes.","coordenades":"41.8913800,2.1257100","utm_x":"427470","utm_y":"4638086","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86116-foto-08258-274-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 78 (Pla Especial Urbanístic 2011)","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86117","titol":"L'Heura","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lheura","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 108, 110. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 52.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":"Masia de dimensions mitjanes, actualment en ruïnes, emplaçada en un petit altiplà entre la Serra del Castell i la de l'Estany. Consta d'un cos residencial de planta rectangular força allargassat (amb planta baixa més un pis i golfes), i té coberts a l'angle sud-est que formaven un petit clos tancat. La meitat nord de la casa es manté més o menys dempeus, mentre que l'altra meitat, a la banda sud, s'ha esfondrat i només en queda parcialment un mur. Es tracta d'una edificació que, per les seves característiques arquitectòniques, podria datar-se als segles XVII-XVIII. Els murs són de maçoneria i conserven l'arrebossat tradicional. Les finestres són majoritàriament amb llindes i brancals de pedra, i alguna amb llinda de fusta i base de maó. L'accés principal es feia per la façana sud-oest, on es conserva l'arrencada d'un portal adovellat i una finestra amb un ampit ben treballat. En algun tram de paret encara s'hi poden veure els brancatges de l'heura que devia donar nom a la casa.","codi_element":"08258-275","ubicacio":"Sector nord-est del terme municipal","historia":"No coneixem notícies històriques antigues d'aquest mas que, per les seves característiques arquitectòniques, deu tenir el seu origen com a mínim als segles XVII-XVIII, i molt probablement amb anterioritat. Segons el cadastre, no sempre fiable, l'any de construcció és el 1770. Podria molt ben ser que antigament tingués un altre nom, ja que a la parròquia de Sant Feliu de Terrassola hi ha constància de diversos masos, com el Senties o el Garau, que no han estat identificats. Ja al segle XX, en un mapa de l'Institut Geogràfic i Estadístic de 1920 la casa hi apareix amb el nom de Laura, i en un llistat de cases rurals de 1930 hi consta com a l'Eura. Aleshores estava habitada, però el 1989 ja estava deshabitada.","coordenades":"41.8838100,2.0867000","utm_x":"424225","utm_y":"4637279","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86117-foto-08258-275-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86117-foto-08258-275-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 52 (Pla Especial Urbanístic 2011)","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86118","titol":"Bujons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bujons","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 64, 71, 104, 107, 115. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 67.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"Estat de conservació desigual","descripcio":"Masia de dimensions força grans, d'origen medieval, emplaçada a un extrem del terme municipal, vora el torrent anomenat de Bojons. Es pot incloure dins un grup de masies que es troben al voltant de l'antiga quadra d'Aguiló i que es caracteritzen per tenir el seu origen en una mena de casa forta estreta i alta, en forma de torre, que amb el temps sol ampliar-se pels costats. En són exemples Berengueres o la Torre d'Oriols. Actualment el nucli inicial de la casa està envoltat d'un bon nombre de cossos i annexos de diferents èpoques. Tanmateix, la construcció en forma de torre ha quedat perfectament visible a la façana principal, que té al seu davant un pati tancat o barri. Aquesta construcció primitiva es fonamenta directament sobre la roca viva, i no fa gaire encara conservava una escala de cargol de fusta per accedir als pisos superiors. La façana es distribueix en un eix vertical que consta d'un portal adovellat i dues finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. L'aparell és de maçoneria. Originàriament la torre devia ser més alta, i en un moment donat s'escapçà per fer-la encaixar amb l'alçada de la casa ja ampliada. La resta de cossos i dependències conformen un conjunt divers i força desordenat. Algunes de les reformes han desvirtuat les característiques constructives tradicionals. Els baixos de la casa, però, han conservat elements d'interès. Consta que el mas tenia un molí d'oli o trull, i també conserva vuit tines. Al voltant del pati o barri hi trobem alguns coberts de pedra antics també força interessants.","codi_element":"08258-276","ubicacio":"Sector nord del terme municipal","historia":"El lloc dels Bujons apareix documentat des de principis del segle XII amb el nom dels 'Buions' (FERRER, 1991: 115). El mas és d'origen medieval. En la llista dels caps de família que van assistir a la reunió per tractar de la redempció del terme d'Oló l'any 1394 hi figura Arnau de Bojons, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola. Cal suposar que era l'hereu en aquest moment. Així doncs, en època medieval el mas ja era habitat per la família Bujons, i els propietaris actuals mantenen encara el mateix cognom. Ja hem dit que primitivament el mas adoptava una estructura de torre o casa forta. Es devia bastir amb aquesta forma als segles XIV-XV, que fou una època de guerres i bandositats. En el fogatge de 1515 hi consta la 'casa d'en Bojons', i en el fogatge de 1553 hi apareix 'lo hereu Bojous'. Als segles XVII i XVIII la casa es devia ampliar, tal com indica alguna inscripció conservada (de 1613), i progressivament va anar perdent el caire fortificat. Al segle XIX Bujons va continuar creixent i es beneficià de l'apogeu de la vinya, tal com demostren les vuit tines existents. Al llarg dels darrers anys el mas tradicional s'ha envoltat de naus i altres infraestructures pròpies d'una granja moderna. Pels volts de 1995 es va construir la part nova de la casa.","coordenades":"41.9073200,2.0866000","utm_x":"424244","utm_y":"4639889","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86118-foto-08258-276-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 67 (Pla Especial Urbanístic 2011)Altres denominacions: en alguns llocs s'escriu Bujons i en altres BojonsL'edifici presenta les següents inscripcions:Inscripció en una llinda interior: 1613En un cobert: 1873Informació oral facilitada per Josep Bujons","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86119","titol":"Molí d'en Pons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-den-pons","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS-PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya; Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 32. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 127.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"En bon estat de conservació els baixos. La resta de la casa s'ha modificat substancialment","descripcio":"Antic molí fariner, avui transformat i reconvertit en un edifici residencial però que conserva interessants vestigis als baixos. Es troba emplaçat vora la riera d'Oló al seu pas pel poble, just als peus del turó on s'assenta el nucli antic, entre el cingle del Macari i el Serrat del Segimon. De l'antic molí es conserven indicis de la resclosa, el rec i, als baixos de la casa, de l'antic obrador i del carcabà. La resclosa estava situada al creuament entre la Riera d'Oló i el camí de la Baga Negra, que discorre per la riba sud de la riera (coordenades UTM ETRS89 420405, 4636102). En aquest indret, actualment senyalitzat mitjançant un plafó informatiu de l'Espai Natural Protegit del Moianès, al punt de la riera on hi devia haver la resclosa només s'hi veu un bancal de roca natural. Aquí l'aigua es desviava cap al rec, que seguia en paral·lel al nord del camí. Actualment només en queda un rastre clar en el tram inicial, tanmateix molt cobert per la vegetació. Més amunt el rec s'anava separant i passava sobre l'anomenat Camp del Molí fins arribar a la bassa, situada al costat de llevant de la casa. L'habitatge del molí ha estat ampliat i transformat en un edifici de quatre plantes (antigament en tenia dues). La façana principal és encarada al camí i a la riera. Els baixos, que han quedat amagats sota una terrassa, conserven dos portals emmarcats amb llindes i brancals de pedra, els quals donen accés a sengles cambres cobertes amb àmplies voltes de pedra. En la de l'esquerra hi havia l'obrador del molí. A la dècada de 1960 s'hi van instal·lar telers, i encara es conserva l'embarrat. A través d'una trapa es pot accedir al carcabà del molí, que probablement constava de dos rodets per fer anar dues moles. Així ho fa pensar l'amplada de la cambra i el fet que s'hi insinuen dues obertures per on queia l'aigua, i amb orientacions divergents. L'obertura de la dreta conserva una interessant canalització de fusta, de secció quadrada i amb una tapa davantera. El túnel de sortida del carcabà també es conserva, i desembocava a l'altra banda del camí. Es bifurca en un ramal que dirigia l'aigua cap al sud mitjançant un altre túnel; d'aquesta manera s'aprofitava per regar els horts que hi havia en aquesta zona. Quan el molí estava en funcionament els hortolans en deien que 'feia bassada', i aleshores podien aprofitar per regar. Ja al segle XX les rodes hidràuliques foren substituïdes per una turbina, probablement del tipus Francis. La canonada i la mateixa turbina es mantenen i són visibles encara en el carcabà.","codi_element":"08258-277","ubicacio":"Als afores del poble, vora la riera d'Oló","historia":"El molí més antic d'aquesta zona era el d'Altimires. En època medieval els molins solien ser monopoli senyorial, i suposem que el molí d'Altimires, que està situat un km riera avall i és clarament una construcció medieval, era el que estava vinculat al senyor del castell d'Oló, mentre que el Molí d'en Pons i el Molí del Coix, més propers al poble, són posteriors, del segle XVIII. El Molí d'en Pons fou construït entorn de l'any 1779, segons indica una llinda i també segons és desprèn de les escriptures que es conserven a la casa. En un principi la família dels propietaris eren els Pons, i pel casament amb un pubill s'introduí el cognom Riera. Cap a finals del segle XIX l'hereu era Pere Riera, que es casà amb Maria Oliveras. El seu fill i hereu fou Joan Riera Oliveras, nascut el 1924. Joan va ser l'últim moliner que va fer anar les instal·lacions. En aquest segle les rodes hidràuliques foren substituïdes per una turbina, probablement del tipus Francis. El molí va funcionar fins els volts de 1959. L'any 1960 a la cambra on hi havia hagut l'obrador del molí hi van instal·lar quatre telers. Més tard encara hi van tenir vaques. Pels volts de 1980 la casa es va ampliar i sobrealçar, de manera que va adquirir l'aspecte actual. Prop del molí i al voltant de la riera d'Oló era una zona ombrívola i amb abundància d'aigua. El camí de la Baga Negra servia d'accés als horts, que eren coneguts com els horts de la Baga. Segons es diu, era molt productiva en hortalisses.","coordenades":"41.8734600,2.0377400","utm_x":"420150","utm_y":"4636174","any":"1779","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86119-foto-08258-277-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86119-foto-08258-277-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inscripció en una de les llindes dels portals: 1779 [fren?] PonsA la casa es conserven eines tradicionals, entre elles una mena de palanca per extreure la mola volandera.Informació facilitada per Jordi Comellas Riera i Josep Canamasas GüellAquesta casa no està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86120","titol":"Monòlit commemoratiu del Mil-centenari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monolit-commemoratiu-del-mil-centenari","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 187.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monòlit commemoratiu del mil-centè aniversari del primer esment documental del nom d'Oló. Està situat a la plaça de Sant Antoni M. Claret, vora l'església nova, i consisteix en un bloc de pedra tosca, que actualment ha quedat completament cobert per l'heura, amb una placa de marbre. La placa té la següent inscripció: 'Amb motiu del 1100 Aniversari. Oló, 29 d'abril de 1990'. El bloc de pedra tosca va ser extret de la zona del Serrat de les Tosqueres, dins la propietat del mas Moratones. La commemoració fa referència a l'anomenat precepte d'Odó, un document de l'any 889 que es situa en el context de la repoblació impulsada pel comte Guifré el Pilós i en el qual, en les afrontacions dels dominis de la catedral de Vic sobre la Vall d'Artés, es fa referència a la riera d'Oló.","codi_element":"08258-278","ubicacio":"Plaça de Sant Antoni M. Claret. Nucli urbà d'Oló","historia":"L'Associació Castell d'Oló es va fundar l'abril de 1988 davant la proximitat del mil-centenari de la primera referència documental del nom d'Oló, que s'esqueia l'any següent. Des d'aleshores ha organitzat una multiplicitat d'actes culturals i populars. Aquest grup va ser el responsable de l'organització dels actes del mil-centenari, que van durar tot l'any 1989 i entre els quals cal comptar-hi la publicació del llibre 'Oló, un poble, una història'. L'acte central va tenir lloc el 24 de juny de 1989 i s'hi va estrenar la sardana Castell d'Oló, del compositor Joan Lázaro Costa. Els actes es van cloure amb la inauguració d'aquest monòlit commemoratiu el 29 d'abril de 1990. També es va realitzar una taula rodona sobre 'Vivències a Oló', amb diferents persones que havien viscut al poble.","coordenades":"41.8740400,2.0354100","utm_x":"419957","utm_y":"4636241","any":"1990","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86120-foto-08258-278-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86120-foto-08258-278-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86121","titol":"Font de Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-montserrat-1","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font de construcció recent emplaçada en una zona enjardinada al final dels carrers de Lleida i de Tarragona (per la banda sud), on hi ha el sector de la Cooperativa de les Cases Noves. Consisteix en una estructura de pedra i rajola amb una placa ceràmica de la Mare de Déu de Montserrat. La Cooperativa de les Cases Noves es va urbanitzar a la dècada de 1970. Aquesta font és posterior.","codi_element":"08258-279","ubicacio":"Carrer de Lleida. Nucli urbà d'Oló","historia":"","coordenades":"41.8756900,2.0355800","utm_x":"419973","utm_y":"4636424","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86121-foto-08258-279-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86122","titol":"Monument als Bastoners","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-als-bastoners-1","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument dedicat als bastoners d'Oló que està emplaçat al final de l'avinguda de Manuel López i al principi del carrer de Vic, just a la placeta que hi ha davant de l'entrada a l'església nova. Consisteix en una escultura de ferro que representa amb formes esquemàtiques un bastoner, amb una cama aixecada i sostenint els dos bastons enlaire. Reposa sobre un cub també de ferro amb una placa de marbre que té la següent inscripció: '25 anys de Trobades i més de 100 ballades. Bastoners d'Oló. 10 de setembre de 2000'.","codi_element":"08258-280","ubicacio":"Avinguda de Manuel López (davant de l'església nova). Nucli urbà d'Oló","historia":"Oló té una tradició important i força arrelada pel que fa a la música tradicional, les caramelles i el ball de bastons. Els bastoners ja existien a al segle XIX i des de 1901 han mantingut una trajectòria continuada i pràcticament sense interrupcions. La colla local ha estat pionera en l'organització de les trobades nacionals de bastoners que es van iniciar el 1976. En l'actualitat tenen una bona vitalitat i es manté la tradició de l'acompanyament musical només amb el flabiol com a instrument característic.","coordenades":"41.8739700,2.0361300","utm_x":"420017","utm_y":"4636233","any":"2000","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86122-foto-08258-280-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86122-foto-08258-280-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86123","titol":"Monument a Josep Obradors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-josep-obradors","bibliografia":"ANTONELL PEDRALS, Eva. Subministrament de les aigües potables a Santa Maria d'Oló. Treball de 3r de BUP, inèdit. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 102, 145-147.","centuria":"XX","notes_conservacio":"La inscripció de les plaques s'està erosionant i costa de llegir","descripcio":"Font monumental dedicada a la memòria de Josep Obradors, que fou el promotor del servei d'aigua corrent al poble d'Oló. Es troba emplaçada a la plaça de Sant Antoni M. Claret, i consisteix en una estructura de pedra de planta més o menys rectangular que està coronada amb una farola metàl·lica de dos braços. El monument és simètric, i en les seves dues cares principals hi ha un brollador d'aigua, una pica i una placa de marbre amb la següent inscripció: 'En recordança d'en Josep Obradors i Pascual, el Paperines, per la gran tasca de la portada de l'aigua al poble l'any 1912. Santa Maria d'Oló, 1955-1998.' Sobre la placa hi ha en relleu una rosa, que és l'emblema de la població.","codi_element":"08258-281","ubicacio":"Plaça de Sant Antoni M. Claret. Nucli urbà d'Oló","historia":"A principis del segle XX a Oló es va plantejar, com en la majoria de pobles, la necessitat de crear una xarxa d'abastament d'aigua potable, però la iniciativa no va sorgir de l'Ajuntament sinó d'un particular. Era Josep Obradors Pascual, àlies Paperines, el qual després d'haver viscut a Barcelona i Sabadell va tornar al poble i va idear un projecte per captar l'aigua de dues fonts: la de la Deu i la font del Viver de Turigues o Roselles. La captació era més alta que el turó on hi ha el poble, de manera que l'aigua havia d'arribar al seu destí sense necessitat de cap bomba. Era l'any 1912 i Obradors va comprar el castell, va demanar un permís per travessar la riera amb un aqüeducte i, davant de la incredulitat dels veïns, va fer arribar l'aigua corrent a les cases aquell mateix any. En el llibre 'Oló, un poble, una història' es diu per error que l'any que arribà l'aigua va ser el 1913. Com que l'aigua d'aquestes dues fonts no era suficient més tard es va comprar també la font de les Hortes, que és la que és més abundant. El 1932 Obradors va deixar el negoci de l'aigua i se'l va vendre a Esteve Valls, un peixater de Manresa que tenia com a soci Vicenç Ciuró. Posteriorment el servei d'aigües ha passat per diferents propietaris. Josep Obradors es traslladà a Manresa, on va regentar la Fonda Espanya, al carrer Guimerà. Quan ja era gran ell mateix va propiciar que se li aixequés un monument a Oló, aprofitant una visita de l'alcalde a la fonda. El mateix Obradors va pagar el cost del monument, que fou construït el 1955, i pocs anys després va morir. La primera ubicació on ara hi ha el campanar de l'església aproximadament. Però poc després van començar les obres per construir l'església i el monument es traslladà més al centre de la plaça. Finalment, el 1998 es va re-urbanitzar la plaça per fer-hi l'actual zona enjardinada, el carrer es va eixamplar i el monument fou desplaçat uns metres per deixar-lo en l'emplaçament actual. Llavors s'hi col·locà l'actual placa, en català, ja que la primera era en castellà.","coordenades":"41.8738100,2.0356200","utm_x":"419974","utm_y":"4636215","any":"1955","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86123-foto-08258-281-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86123-foto-08258-281-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86124","titol":"Cal Telèfons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-telefons","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 135, 216.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa amb una façana d'estil noucentista emplaçada a l'eixample d'Oló. Havia estat la residència del propietari de la fàbrica López (situada a seu darrera) i també la primera centraleta de telèfons del poble. És una casa entre mitgeres, de planta més o menys rectangular (però adaptada a la forma corba del carrer). Disposa de planta baixa més dos pisos, i la coberta és a doble vessant. L'element més remarcable és la façana davantera, d'una estètica més pròxima al noucentisme que al modernisme. Totalment simètrica, s'estructura en base a tres eixos d'obertures i té com a element central la tribuna del primer pis. Aquesta es prolonga amb dos balcons laterals amb baranes de ferro forjat. La composició juga amb el contrast entre la paret blanca i els arcs de maó i elements motllurats, d'un color salmó. Portes i finestres són rematades amb arcs escarsers cecs. La façana és coronada amb una cresta de tres arcs invertits delimitats per pilars. Són interessants les baranes dels balcons, de ferro cargolat i decorats amb florons estampats. La porta de planta baixa dóna accés a una estreta escala amb un arrambador decorat a base de rajola amb decoracions florals.","codi_element":"08258-282","ubicacio":"Avinguda de Manuel López, 4. Nucli urbà d'Oló","historia":"Manuel López Antolí (1899-1940) era fill d'un mestre d'escola i fou viatjant de drogueria o de queviures. L'any 1924 va fundar una fàbrica a Oló (Algodonera Española, coneguda popularment com a fàbrica López). Un any després, el 1925, es construí la casa avui coneguda com cal Telèfons, destinada a habitatge de l'amo i del director. En els anys posteriors la fàbrica va tenir un gran creixement i a la dècada de 1930 ja s'havia convertit en la més gran del poble. A la mort de Manuel López, el 1940, els hereus al capdavant de la fàbrica van passar a ser el matrimoni format per Joan M. Roger i Carme Vidal López, els quals crearen la raó social HEMALOSA, que era l'abreviació de 'Herederos de Manuel López'. Aquests van tenir una actitud més obertament paternalista i van intentar convertir Oló en una més de les colònies industrials tot impulsant i finançant alguns serveis al poble: l'asfaltat de la carretera, la construcció de pisos per treballadors, una església nova o un centre recreatiu, que es troba al costat de cal Telèfons. Així doncs, la casa de cal Telèfons venia a ser l'equivalent a la casa de l'amo d'una colònia industrial. L'edifici tenia tres plantes. Al primer pis hi havia la residència de la família de Manuel López i, al segon pis, la residència del director. L'arribada del servei de telèfons també va ser propiciat pel mateix amo de la fàbrica, que va fer personalment gestions perquè aquest servei públic arribés a Oló. Per això la casa s'anomena popularment 'Telèfons'. I és que als baixos s'hi va instal·lar la centraleta de telèfons del poble, que va començar a funcionar el 1929-30. La fàbrica va abonar-se a diversos números telefònics per poder arribar als 20 abonats. Aquesta casa tenia doble accés: des del carrer i directament des de la fàbrica. Abans de la dècada de 1950 es va construir primer una torre i després dos xalets a l'altre costat de la carretera que van substituir les residències de l'amo i de directius. En aquest moment, quan cal Telèfons va deixar de ser l'habitatge del propietari, es féu una divisió per plantes i s'eliminà l'accés des de la fàbrica. Avui l'edifici és plurifamiliar.","coordenades":"41.8741600,2.0351700","utm_x":"419937","utm_y":"4636254","any":"1925","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86124-foto-08258-282-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Observacions. Altres noms: Antiga casa del propietari de la fàbrica López o cal Telèfonos","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86125","titol":"Centre Recreatiu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/centre-recreatiu-1","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 125, 179-180.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Estructuralment es conserva bé, però no reuneix les mesures de seguretat","descripcio":"Edifici emplaçat a l'eixample d'Oló que havia estat un local d'oci vinculat al Centre Catalanista Republicà (primer) i a l'empresa Hemalosa (després). És de de planta rectangular i parcialment entre mitgeres. L'element més remarcable és la façana davantera, d'estètica noucentista, senzilla i elegant. La composició, totalment simètrica, queda centrada per un gran portal rectangular que, al seu damunt, té un finestral semicircular i, a banda i banda, finestrals geminats també rectangulars. Aquestes finestres laterals estan coronades amb ulls de bou, emmarcats amb maó d'un color vermellós, igual que la finestra del centre. La façana està rematada per una mena de frontó o pinyó en forma encastellada, amb quatre boles de coronament al seu damunt. És interessant la delicadesa decorativa de la composició, basada en les línies de maó arrenglerades que enquadren les diferents parts de la façana.","codi_element":"08258-283","ubicacio":"Avinguda de Manuel López, 2. Nucli urbà d'Oló","historia":"Aquest edifici té el seu origen en el Centre Catalanista Republicà, que durant el període de la Segona República fou el contrapès progressista a la Congregació Lluís Gonçaga, d'inspiració catòlica i de caire més conservador, el qual fins aleshores dominava la vida associativa del municipi. El 9 d'agost de 1931 es demanava permís per construir aquest edifici senzill a la carretera. Però tenim escasses notícies d'aquesta entitat. Sabem que en el seu local s'hi feia ball, i que el 1933 n'era president Vicenç Ciuró Pascual. Les dificultats per mantenir aquest centre van propiciar que, a la dècada següent, passés a mans de l'empresa HEMALOSA. En aquesta època la fàbrica López (HEMALOSA) ja era clarament la més gran d'Oló, i els seus amos van tendir a veure el poble com si fos una més de les colònies industrials, de manera que van adoptar actituds pròpies del caciquisme i del paternalisme de l'època. Especialment després que, en morir el 1940 el fundador de la fàbrica, Manuel López, va ser substituït per la seva neboda, Carme Vidal López i el seu marit, Joan M. Roger Gallés. Aleshores es van construir pisos per als treballadors i es creà el centre recreatiu, el 1942. El matrimoni Vidal-Roger va afavorir també l'obertura d'un cafè i van actuar com a benefactors del poble. El 1955 van iniciar els tràmits per finançar la construcció d'una nova església, i el 1967 demanaven permís per construir un hostal, anomenat Hostal de Santa Maria. Aquesta política, però, no va acabar d'obtenir els resultats esperats per l'oposició dels propietaris dels diferents serveis que ja tenia el poble. El Centre Recreatiu Hemalosa s'instal·là, doncs, en l'edifici de l'antic Centre Catalanista Republicà. Estava compost per una sala amb capacitat per a unes 300 persones i per un cafè. El 1947 el gerent de l'empresa demanava permís per instal·lar-hi una màquina de cinema. És la notícia més antiga que es té a Oló de cinema. També servia com a teatre, sala de ball i per fer-hi xerrades o celebracions de festes. Amb la crisi del tèxtil, pels volts de 1979 l'empresa HEMALOSA va decidir deixar de prestar determinats serveis i va dedicar el Centre Recreatiu a magatzem de fil. Les pressions de l'Ajuntament i del veïnat van aconseguir que el 1981 el consistori comprés el local per destinar-lo a centre cultural. Després d'unes reformes importants, va servir de sala de cinema, teatre, biblioteca municipal i sala d'exposicions. Les sessions de cinema es van reprendre els diumenges a la tarda durant la temporada 1989-1990 (FERRER i altres, 1991: 179-180), però no van tenir gens d'èxit i finalment només es feien per la festa major. El 1993 es va passar l'última pel·lícula. Actualment no s'hi poden fer activitats perquè no compleix les mesures de seguretat. Tots els actes s'han passat a la sala polivalent de l'Espai Hemalosa.","coordenades":"41.8741900,2.0353600","utm_x":"419953","utm_y":"4636258","any":"1931","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86125-foto-08258-283-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86125-foto-08258-283-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86126","titol":"Bassa de la Torre d'Oriols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-la-torre-doriols","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa que es troba vora la masia Torre d'Oriols; concretament, uns 20 m a ponent. Es tracta d'un tipus de bassa que és molt freqüent a la zona de Sant Feliu Sasserra, però en canvi al municipi de Santa Maria d'Oló és l'única que es coneix. Aquestes basses es caracteritzen per estar cobertes amb volta i tenir unes escales que donen accés a l'interior. La bassa de la Torre d'Oriols es troba excavada al subsòl. Exteriorment sobresurt només la volta de pedra, que té a la part frontal una porta rematada amb una gran llinda. Unes escales de pedra permeten baixar cap a l'interior. La volta és de canó, i la bassa és de planta rectangular.","codi_element":"08258-284","ubicacio":"Masia la Torre d'Oriols, al sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.9007000,2.0269700","utm_x":"419290","utm_y":"4639209","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86126-foto-08258-284-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86126-foto-08258-284-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86127","titol":"Palanca d'Oriols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/palanca-doriols","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Conservada molt parcialment","descripcio":"Restes d'una palanca que servia per travessar la riera Gavarresa vora la casa d'Oriols i que estava dotada d'un curiós sistema basculant o mòbil per evitar que se l'emportessin les riuades. La ubicació és al costat de l'actual camí. Ara només en queda un mur de pedra a la riba sud, amb dos ferros encastats on es subjectava la palanca. La palanca estava dividida en dues meitats, cadascuna fermada a una de les ribes mitjançant una cadena. Quan baixava una torrentada la palanca s'obria pel mig i les dues parts basculaven en la direcció de l'aigua com si fossin les agulles d'un rellotge. Un cop passava el perill les dues parts es tornaven a ajuntar. Per aquesta palanca hi passava el camí que va a la Torre d'Oriols i Torroella. A Oló hi havia altres palanques d'aquest tipus, per exemple en el camí vell de Sant Joan d'Oló, a l'alçada del Molí d'Altimires.","codi_element":"08258-285","ubicacio":"Prop de la masia d'Oriols, al sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8944000,2.0294500","utm_x":"419488","utm_y":"4638507","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86127-foto-08258-285-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86128","titol":"Forn d'obra del Ciuró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-dobra-del-ciuro","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Envaït per la vegetació, part superior mutilada. Interior de la fogaina plena de terra","descripcio":"Forn d'obra o teuleria emplaçat uns 500 m al sud-oest del Ciuró i que pertanyia a aquesta masia. Conserva l'estructura força íntegra, tot i que originàriament devia ser una mica més alt. El forn, que segueix la tipologia habitual, consisteix en una construcció de pedra (amb la part interna feta parcialment en maó) emplaçada en un terreny amb pendent. Té una planta sisavada, ja que l'ample mur davanter fa uns angles que tendeixen a convergir. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra soterrada coberta interiorment per unes voltes transversals. Aquí és on s'hi introduïa la llenya que donava combustió al forn. El mur davanter, encarat cap al nord, conserva perfectament les dues boques que tenia la fogaina. Curiosament, estan fetes en forma de falsos arcs; és a dir, amb les pedres escalonades que s'uneixen a la part superior. A la part de dalt del forn hi ha la cambra de cocció, de la qual se'n conserven les parets, que abans devien ser més altes. La porta d'accés actualment no és visible. A la part inferior de la cambra de cocció hi deu haver la graella que separava les dues cambres, coberta per la terra.","codi_element":"08258-286","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8888200,2.0198400","utm_x":"418684","utm_y":"4637897","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86128-foto-08258-286-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86128-foto-08258-286-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86129","titol":"Cal Serrabassa Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-serrabassa-vell","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 91 .","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":"Casa de pagès de dimensions mitjanes, actualment en ruïnes, que es troba en un emplaçament aïllat uns 100 m a ponent del raval de Santa Eulàlia. Es conserva dempeus excepte la coberta. Es tracta d'una casa popular que sembla aixecada en una sola fase constructiva, tal vegada als segles XVII-XVIII, amb coberts adossats a llevant. La façana principal, encarada més o menys a migdia, té el portal a l'esquerra i diverses finestres. Totes les obertures, que es concentren a la façana principal, són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Els murs són de maçoneria, sense arrebossar. Uns pocs metres a ponent hi ha una altra casa de pagès més petita.","codi_element":"08258-287","ubicacio":"Raval de Santa Eulàlia, al sector central del terme municipal","historia":"El raval de Santa Eulàlia té un antecedent en una sagrera medieval però va originar-se en la forma actual al llarg dels segles XVII i XVIII. Primer amb diferents cases en forma de petits masos més o menys agrupats. Entre aquestes segurament hi havia cal Saladic (té una llinda amb l'any 1678), cal Castany (té una llinda amb l'any 1694), cal Creu, cal Serrabassa Vell o cal Bernat. Ja cap al final del segle XVIII i sobretot al XIX el raval de Santa Eulàlia s'acabà de desenvolupar i va prendre la forma actual d'un carrer allargassat. Al nucli d'Oló hi ha una altra casa anomenada cal Serrabassa. Els seus fundadors devien provenir d'aquesta altra del raval de Santa Eulàlia. En un llistat de cases rurals de 1930 cal Serrabassa Vell consta com a no habitada, i possiblement ja des d'aleshores va seguir abandonada.","coordenades":"41.8779300,2.0303800","utm_x":"419545","utm_y":"4636678","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86129-foto-08258-287-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86129-foto-08258-287-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86130","titol":"Font de Santa Eulàlia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-santa-eulalia-1","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Entorn poc cuidat","descripcio":"Font emplaçada vora el Torrent Gros, uns 100 m a llevant del raval de Santa Eulàlia. Era la font que utilitzava fonamentalment la gent d'aquest raval. Es troba en una raconada ombrívola, i en el seu origen era una font de clot. Després s'hi va afegir un dipòsit per emmagatzemar l'aigua, que ha estat cobert amb una petita construcció. Té una part més antiga que consta d'una coberta amb volta de pedra, a l'interior, i una part afegida més recentment, amb un portal a la part davantera. El dipòsit té de 1,60 m de profunditat aproximadament. Actualment l'aigua de la font s'aprofita mitjançant una bomba. El Torrent Gros discorre de nord a sud fins a desembocar a la riera d'Oló. Uns metres més avall de la font hi ha una interessant bassa per a regar els horts. Més avall, prop d'on ara hi ha la piscina, abans hi havia la Font del Furí.","codi_element":"08258-288","ubicacio":"Rodalies del nucli urbà, prop del raval de Santa Eulàlia","historia":"","coordenades":"41.8791200,2.0333900","utm_x":"419796","utm_y":"4636807","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86130-foto-08258-288-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86130-foto-08258-288-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86131","titol":"Costa de Santa Eulàlia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/costa-de-santa-eulalia","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí tradicional que comunica el raval de Santa Eulàlia amb la carretera d'accés a Oló, per anar al poble. S'anomena costa perquè ha de salvar el desnivell provocat per la vall del Torrent Gros, que discorre de nord a sud tot separant dos altiplans. El tram més ben conservat és el que va del raval fins al torrent. Consisteix en un corriol estret que ha conservat força bé l'empedrat tradicional. Després del torrent el corriol ha estat arranjat modernament amb elements de fusta. Aquest corriol separa dues propietats: els camps situats al sud són de cal Saladich, i els del nord són de ca l'Ambròs, que és la caseta que hi ha en aquest sector.","codi_element":"08258-289","ubicacio":"Rodalies del nucli urbà, prop del raval de Santa Eulàlia","historia":"","coordenades":"41.8788400,2.0327400","utm_x":"419742","utm_y":"4636776","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86131-foto-08258-289-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86131-foto-08258-289-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació oral facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86132","titol":"Cal Pere Gros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pere-gros","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":"Casa de pagès de petites dimensions, actualment en ruïnes, que es troba en un emplaçament aïllat uns 100 m a ponent del raval de Santa Eulàlia. Es conserva més o menys dempeus excepte la coberta. Es tracta d'una casa popular que sembla aixecada en una sola fase constructiva, tal vegada als segles XVII-XVIII. És de planta quadrada, i probablement només tenia planta baixa i golfes. El portal d'accés és al costat de llevant. Els murs són de maçoneria, sense arrebossar. Actualment es troba molt coberta per la vegetació i tan sols s'hi pot apreciar alguna petita finestra, emmarcada amb llindes i brancals de pedra. Uns pocs metres a llevant hi ha una altra casa de pagès, més gran: cal Serrabassa Vell.","codi_element":"08258-290","ubicacio":"Raval de Santa Eulàlia, al sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8780600,2.0299800","utm_x":"419512","utm_y":"4636692","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86132-foto-08258-290-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86133","titol":"Font del Cura","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-cura","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La font ha estat coberta amb un dipòsit","descripcio":"Antiga font que es troba en una petita fondalada uns 40 m al sud-oest del barri de Sant Tomàs. Tradicionalment era la font que utilitzava la gent d'aquest barri edificat a la dècada de 1930 als afores d'Oló. Era una font de clot i encara proporciona aigua, però a la dècada de 1980 el seu propietari va construir un dipòsit de totxo just al damunt de la font. La seva intenció era muntar una petita nau industrial tèxtil que havia de funcionar amb telers moderns de tipus hidràulic, els quals necessiten aigua per funcionar. Aquest projecte, però, no va reeixir.","codi_element":"08258-291","ubicacio":"Rodalies del nucli urbà, prop del Barri de Sant Tomàs","historia":"","coordenades":"41.8759200,2.0367100","utm_x":"420067","utm_y":"4636448","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86133-foto-08258-291-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86134","titol":"Antics pisos per als treballadors d'HEMALOSA","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antics-pisos-per-als-treballadors-dhemalosa","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 86, 124, 125, 216.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de pisos que foren construïts entre 1945 i 1960 per als treballadors de l'empresa Hemalosa, la més gran del poble i que volia seguir el model d'una colònia industrial. Consta de quatre blocs, situats a diferents alçades al costat de llevant de la carretera, en un terreny amb desnivell al qual s'hi accedeix mitjançant una sèrie d'escalinates per la part central. El bloc més interessant és el que està situat al sud-oest, que és el primer que es va construir. Consta de tres casetes adossades de dues plantes més golfes. La composició arquitectònica és de línies clares i senzilles, inspirades vagament en el noucentisme encara vigent als anys de postguerra. Tenen com a elements definitoris les triades de finestres a les golfes i els cabirons que sostenen els voladissos de les teulades. També és interessant la façana posterior d'aquest bloc, amb unes típiques eixides que recorden clarament les dels pisos obrers de les colònies industrials. En aquesta part intermèdia entre blocs hi trobem diferents magatzems per als habitants dels pisos. La resta d'habitatges es van construir després i segueixen més o menys la pauta estètica marcada per aquest primer bloc, però amb un caràcter més funcional.","codi_element":"08258-292","ubicacio":"Avinguda de Manuel López, diversos números. Nucli urbà d'Oló","historia":"Manuel López Antolí (1899-1940) era fill d'un mestre d'escola i fou viatjant de drogueria o de queviures. L'any 1924 va fundar una fàbrica a Oló (coneguda popularment com a fàbrica López) que en els anys posteriors va tenir un gran creixement i a la dècada de 1930 ja s'havia convertit en la més gran del poble. A la seva mort, el 1940, els hereus van passar a ser el matrimoni format per Joan M. Roger i Carme Vidal López, els quals crearen la raó social HEMALOSA, que era l'abreviació de 'Herederos de Manuel López'. Aquests van tenir una actitud més obertament paternalista i van intentar convertir Oló en una més de les colònies industrials tot impulsant i finançant alguns serveis al poble: l'asfaltat de la carretera, la construcció de pisos per treballadors, una església nova o un centre recreatiu. La seva intenció era que tota l'entrada al poble des de la carretera quedés sota el seu domini i s'assemblés a una colònia industrial. Entre els anys 1945 i 1960 l'empresa va construir aquests pisos per als treballadors, preveient que es necessitaria molta mà d'obra de fora, principalment de Valladolid, on l'empresa hi tenia diverses fàbriques. Es van edificar en diferents fases. Primer es van fer les cases més baixes al peu de la carretera, inspirades en l'estil noucentista. Després es van fer els blocs que segueixen més amunt al peu de carretera, i finalment els blocs de pisos més grans a la part de dalt. En total es van construir 48 habitatges repartits en quatre blocs de pisos, que tenien tres, quatre o sis habitacions. L'any 1977, quan l'empresa entrà en crisi, va posar a la venda els habitatges, donant preferència per comprar-los a les famílies que ja hi vivien de lloguer.","coordenades":"41.8754900,2.0350100","utm_x":"419926","utm_y":"4636402","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86134-foto-08258-292-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86134-foto-08258-292-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86135","titol":"Cal Sagués","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sagues","bibliografia":"COMELLAS SALA, Tània (2017). L'arquitectura modernista i noucentista de Santa Maria d'Oló. Treball de recerca. INS Miquel Bosch i Jover, p. 39.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa unifamiliar emplaçada a l'eixample d'Oló que compta amb certs detalls a la façana d'inspiració vagament noucentista. És una edificació parcialment entre mitgeres, de planta rectangular. Consta de planta semisoterrània, planta baixa, primer pis i golfes. L'únic element d'interès és la façana principal, encarada a la carretera. Hi destaca l'ampli balcó amb barana de fosa amb tres portes, cadascuna ressaltada amb una motllura superior amb forma geomètrica. La planta baixa ha estat modificada. Els fundadors de les tres cases adossades tenien lligams de parentiu.","codi_element":"08258-293","ubicacio":"Avinguda de Manuel López, 11. Nucli urbà d'Oló","historia":"Si hem de fes cas del cadastre, aquesta casa fou construïda el 1935. La va fer el mestre d'obres Ramon Camprubí Casadejús, que vivia a la casa del costat (cal Ramonet). Ramon Camprubí era un professional reconegut, que va ser també l'encarregat de construir l'església nova d'Oló o la reconstrucció del Pont de Cabrianes. Cal Sagués fou acabada després de la guerra.","coordenades":"41.8750900,2.0346100","utm_x":"419892","utm_y":"4636358","any":"1935","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86135-foto-08258-293-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86135-foto-08258-293-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"Ramon Camprubí Casadejús (mestre de cases)","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86136","titol":"Cal Ramonet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-ramonet-1","bibliografia":"COMELLAS SALA, Tània (2017). L'arquitectura modernista i noucentista de Santa Maria d'Oló. Treball de recerca. INS Miquel Bosch i Jover, p. 37.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa unifamiliar emplaçada a l'eixample d'Oló que compta amb detalls a la façana d'inspiració vagament noucentista. És una edificació entre mitgeres, de planta rectangular. Consta de tres plantes, incloent-hi una planta semisoterrània. L'únic element d'interès és la façana principal, encarada a la carretera. Hi destaca un ampli balcó amb la barana de fosa i amb tres portes. La part superior és decorada amb unes sanefes de formes triangulars fetes amb rajola esmaltada. La planta baixa, que acull un bar, ha estat modificada. Sota el balcó hi ha un escut de pedra que representa la família Camprubí i que també incorpora la rajola. El va fer un català exiliat a França.","codi_element":"08258-294","ubicacio":"Avinguda de Manuel López, 9. Nucli urbà d'Oló","historia":"Si ens refiem del cadastre, aquesta casa fou construïda el 1935. La va fer el mestre d'obres Ramon Camprubí Casadejús i era la seva pròpia casa. Ramon Camprubí era un professional reconegut, que va ser també l'encarregat de construir l'església nova d'Oló o la reconstrucció del Pont de Cabrianes. Els fundadors de les tres cases adossades tenien lligams de parentiu.","coordenades":"41.8750200,2.0345900","utm_x":"419890","utm_y":"4636351","any":"1935","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86136-foto-08258-294-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86136-foto-08258-294-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"Ramon Camprubí Casadejús (mestre de cases)","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86137","titol":"Cal Tia Lurdes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-tia-lurdes","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa unifamiliar emplaçada a l'eixample d'Oló que compta amb detalls d'inspiració vagament noucentista. És una edificació parcialment entre mitgeres, de planta rectangular. Consta de dues plantes més golfes. La composició arquitectònica és de línies senzilles i elegants, amb uns lleugers destacats a les finestres inferiors, amb els reixats i un emmarcament fet de maons. Un altre detall és la sèrie de cinc finestrons de les golfes.","codi_element":"08258-295","ubicacio":"Avinguda de Manuel López, 7. Nucli urbà d'Oló","historia":"Si ens refiem del cadastre, aquesta casa fou construïda el 1937. La va fer el mestre d'obres Ramon Camprubí Casadejús, que vivia a la casa del costat (cal Ramonet). Ramon Camprubí era un professional reconegut, que va ser també l'encarregat de construir l'església nova d'Oló o la reconstrucció del Pont de Cabrianes. Els fundadors de les tres cases adossades tenien lligams de parentiu.","coordenades":"41.8749300,2.0345700","utm_x":"419889","utm_y":"4636341","any":"1937","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86137-foto-08258-295-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86137-foto-08258-295-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"Ramon Camprubí Casadejús (mestre de cases)","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86138","titol":"Cisterna de cal Castany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cisterna-de-cal-castany","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cisterna que pertanyia a cal Castany, al Raval de Santa Eulàlia, i que està emplaçada vora la casa, a l'altre costat del carrer i junt al camp. Es nodria amb les aigües pluvials de la casa. Antigament moltes cases d'Oló tenien la seva cisterna, que s'utilitzaven bàsicament per regar els horts. Aquesta cisterna té un brocal de pedra com els dels pous, amb una corriola. És una construcció força irregular que, en el seu interior, acull el dipòsit d'aigua. Tenia accés des dels dos costats: pel carrer i per la banda del camp.","codi_element":"08258-296","ubicacio":"Vora cal Castany (carrer de Santa Eulàlia, 2). Raval de Santa Eulàla","historia":"","coordenades":"41.8769100,2.0316000","utm_x":"419645","utm_y":"4636563","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86138-foto-08258-296-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86138-foto-08258-296-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86139","titol":"Cal Vilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-vilar","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 63. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 35. Web Amagats: a sobreviure: https:\/\/sites.google.com\/site\/historiesdelaguerracivil","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de dimensions mitjanes emplaçada als afores del nucli d'Oló, al final del carrer anomenat Raval i ja en el camí que porta cap a la Rovirola. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té dos coberts al sud-oest. El que es troba més separat era el femer, que va ser sobrealçat el 1915 i recentment ha estat rehabilitat com a petit habitatge. La casa principal té un aspecte força homogeni i regular, i no s'hi observen fases constructives. La façana principal, encarada vers el sud-est, consta d'un portal central i té diferents finestres agrupades de manera més o menys simètrica a dreta i esquerra. Al costat de la dreta hi ha també un portal secundari (actualment tapiat) i, a les golfes, una petita galeria amb funcions d'assecador. Les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i els murs són arrebossats i pintats d'un color clar. A la façana posterior la casa té adossat el brocal d'una cisterna subterrània. Cal Vilar ha sabut mantenir pràcticament el mateix aspecte exterior que ja tenia el 1912, segons es pot observar en una fotografia d'aquell any. L'interior també ha conservat força bé la tipologia tradicional. A la planta baixa hi trobem dos cellers coberts amb volta de pedra. Cadascun vinculat a una tina, ja que fins ben entrat el segle XX la masia encara produïa força vi.","codi_element":"08258-307","ubicacio":"Carrer el Raval, s\/n. Afores del nucli urbà d'Oló","historia":"L'arxiu particular de cal Vilar s'ha conservat (encara que de manera parcial i fragmentària) i els documents més antics corresponen al segle XVI. Són pergamins però no fan referència a cal Vilar sinó a altres masies d'Oló. El més antic és datat l'1 de febrer de 1509. És possible que la masia es construís en aquest moment. En el fogatge de 1515 hi consta 'la casa d'en Vila', a la parròquia de Santa Maria d'Oló, però no podem assegurar que correspongui a aquest mas. El més probable és que la casa es construís al segle XVII. Es conserva un document encapçalat com a 'acta de la casa que Hiacinto Vilar te en lo lloc d'Oló' que correspon a 1674. Només es conserva l'encapçalament, de manera que no podem saber si es tractava de cal Vilar o d'una altra casa. Un aspecte a remarcar és que, des del seu origen i fins els nostres dies, la masia ha estat habitada de manera ininterrompuda per la família Vilar. El fet que la masia estigués molt a prop del poble va propiciar que la família Vilar estigués tradicionalment molt vinculada als afers públics d'Oló. Hi ha constància de diferents síndics o jurats a la família, com ara Jacint Vilar, que a finals del segle XVII (1691 i 1697) ocupava el càrrec de Jurat. Josep Vilar va ser síndic dels termes de Santa Maria i Sant Joan d'Oló el 1718-1719. Ja al segle XIX, Ramon Vilar Pont va ser el primer alcalde constitucional d'Oló els anys 1843-44, i va repetir entre 1872 i 1876. Fou un home molt emprenedor i va promoure diverses obres de millora a la casa, per exemple l'eixida, els cellers, la cisterna o el femer. El fill i hereu de Ramon Vilar fou Joan Vilar Estevedeordal, i l'hereu d'aquest Ramon Vilar Colomer. Es casà amb Rosario Abadal i van tenir cinc fills. El 1915 es sobrealçà el femer de la casa (construït el 1888) per tal d'adequar-lo com a cobert que servia per guardar-hi el carro que s'havia comprat en aquest moment. Durant la Guerra Civil a la masia s'hi va amagar el rector de Sallent, Anselm Colomer Soldevila. Era un oncle de Ramon Vilar, i va estar tancat en una habitació al costat de la cuina durant els tres anys que va durar la guerra. Durant el segle XX també diversos membres de la família han estat alcaldes d'Oló. Ramon Vilar Colomer ho va ser entre 1918 i 1922. El seu fill, Joan Vilar Abadal, va ser el primer alcalde de la Democràcia, entre 1973 i 1983. Va impulsar el primer cens agrari del municipi, i també fou jutge de pau. El seu fill, Ramon Vilar Camprubí, va ser alcalde entre 2007 i 2015.","coordenades":"41.8731000,2.0312500","utm_x":"419611","utm_y":"4636140","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86139-foto-08258-307-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86139-foto-08258-307-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 35 (Pla Especial Urbanístic 2011)Inscripcions al cobert: en una pedra de la volta de la planta inferior (1888) i en una pedra de la planta baixa (1915)Informació facilitada per Joan Vilar Abadal i Albert Vilar","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86141","titol":"Barri de Sant Tomàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barri-de-sant-tomas","bibliografia":"COMELLAS SALA, Tània (2017). L'arquitectura modernista i noucentista de Santa Maria d'Oló. Treball de recerca. INS Miquel Bosch i Jover. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 86.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit barri de cases unifamiliars d'estil més o menys noucentista edificat a la dècada de 1930. És una prolongació del carrer de Vic, i consta de dos sectors, un situat a un nivell més alt que l'altre. El que es troba a un nivell inferior té tres cases, que són cal Joanet de cal Tomàs (número 8), cal Nané (número 6) i cal Quico Manyà (número 4). El que es troba a un nivell superior té tres cases més: ca l'Estrella (número 10), cal Ramon Polit (número 12) i cal Quico Secretari (número 8). Aquesta última s'ha canviat el nom tradicional pel de ca l'Orriols. Es tracta de cases més o menys adossades, que compten amb un petit jardí. Les tipologies són diverses. Algunes tenen dues plantes i altres només una. Els estils també són diferents i contrastats, però en general s'emmarquen dins els cànon de la casa unifamiliar noucentista que es va difondre àmpliament durant el període de la Segona República i que és molt representatiu d'aquesta època. Com a exemples més reeixits podem destacar ca l'Estrella i cal Ramon Polit.","codi_element":"08258-309","ubicacio":"Carrer Barri de Sant Tomàs. Nucli urbà d'Oló","historia":"A les primeres dècades del segle XX va prendre forma l'eixample d'Oló, que va quedar vertebrat per l'eix de la carretera, construïda el 1920. L'altre pol d'aquest eix era el carrer Mendoza (popularment Mundosa) que és com es va conèixer durant un temps una part del carrer de Vic. Havia sorgit de l'antic camí que anava cap a Vic, i es va edificar als primers decennis del segle XX. A la dècada de 1930 va sorgir com una prolongació del carrer de Vic el barri de Sant Tomàs. Les seves casetes unifamiliars d'inspiració noucentista són molt representatives d'aquest moment. Molts dels que van aixecar aquestes cases eren de la família Jubany, propietaris de la casa de cal Tomàs que es troba una mica més avall del carrer i que va donar nom al barri.","coordenades":"41.8762900,2.0371600","utm_x":"420105","utm_y":"4636489","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86141-foto-08258-309-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86141-foto-08258-309-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"A la façana de la casa número 14: can Orriols 1936A la façana de cal Nané: 1936 (abans de la recent restauració hi constava J R 1936)Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86142","titol":"Ca l'Estrella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lestrella","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa unifamiliar d'estil noucentista (amb reminiscències modernistes) emplaçada al barri de Sant Tomàs. És una construcció de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) que té un petit jardí al costat de migdia. La construcció es basa en un volum cúbic molt regular però que té diferents elements que trenquen la monotonia i li aporten originalitat. Per exemple, el porxo i galeria a dos nivells que abans quedava obert en un dels angles i ara ha quedat cegat, o les finestres de diferents formes ressaltades amb emmarcaments de maó vermellós. Tot plegat configura una composició asimètrica però equilibrada que recorda algunes cases modernistes. Si ens refiem del cadastre, ca l'Estrella es va edificar el 1935.","codi_element":"08258-310","ubicacio":"Carrer Barri de Sant Tomàs, 10. Nucli urbà d'Oló","historia":"A les primeres dècades del segle XX va prendre forma l'eixample d'Oló, que va quedar vertebrat per l'eix de la carretera, construïda el 1920. L'altre pol d'aquest eix era el carrer Mendoza (popularment Mundosa) que és com es va conèixer durant un temps una part del carrer de Vic. Havia sorgit de l'antic camí que anava cap a Vic, i es va edificar als primers decennis del segle XX. A la dècada de 1930 va sorgir com una prolongació del carrer de Vic el barri de Sant Tomàs. Les seves casetes unifamiliars d'inspiració noucentista són molt representatives d'aquest moment. Molts dels que van aixecar aquestes cases eren de la família Jubany, propietaris de la casa de cal Tomàs que es troba una mica més avall del carrer i que va donar nom al barri.","coordenades":"41.8764800,2.0372100","utm_x":"420110","utm_y":"4636510","any":"1935","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86142-foto-08258-310-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86143","titol":"Cal Tomàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-tomas-9","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de pagès de dimensions mitjanes que ha quedat parcialment integrada dins el nucli urbà d'Oló. Concretament, entre el final del carrer de Vic i el barri de Sant Tomàs. És la casa més antiga d'aquest sector, probablement construïda al segle XIX. Diferents familiars d'aquesta casa són els que van fundar el barri veí de Sant Tomàs a la dècada de 1930. Consta d'un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes), que té un petit cos adossat al sud-est. Els volums originaris de l'edificació s'han mantingut més o menys, però amb reformes modernes substancials. La façana principal, encarada vers el carrer, conserva el portal antic rematat amb arc escarser, i més o menys també les finestres de la planta baixa. La resta de la casa ha estat modificada.","codi_element":"08258-311","ubicacio":"Carrer Barri de Sant Tomàs, 2. Nucli urbà d'Oló","historia":"A les primeres dècades del segle XX va prendre forma l'eixample d'Oló, que va quedar vertebrat per l'eix de la carretera, construïda el 1920. L'altre pol d'aquest eix era el carrer Mendoza (popularment Mundosa) que és com es va conèixer durant un temps una part del carrer de Vic. Havia sorgit de l'antic camí que anava cap a Vic, i es va edificar als primers decennis del segle XX. A la dècada de 1930 va sorgir com una prolongació del carrer de Vic el barri de Sant Tomàs. Les seves casetes unifamiliars d'inspiració noucentista són molt representatives d'aquest moment. Molts dels que van aixecar aquestes cases eren de la família Jubany, propietaris de la casa de cal Tomàs que es troba una mica més avall del carrer i que va donar nom al barri.","coordenades":"41.8757900,2.0370900","utm_x":"420099","utm_y":"4636434","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86143-foto-08258-311-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86144","titol":"Cementiri de Santa Maria d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-de-santa-maria-dolo","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 135.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cementiri municipal de Santa Maria d'Oló, emplaçat a les rodalies del nucli urbà, prop de la masia de cal Vilar. Consisteix en un recinte de plata irregular que té com a nucli central un espai rectangular, flanquejat a banda i banda per blocs de nínxols i amb un ampli corredor. Al mig hi ha una creu de pedra i, al fons, en una posició preeminent, s'aixeca l'únic panteó del recinte, pertanyent a la família “Altimiras Pons” (propietaris de la casa de cal Manant). Entrant a l'esquerra unes escales condueixen cap a una petita edificació de serveis que queda elevada i amb una mena de frontó o pinyó realçat. A ponent s'estén una zona amb xiprers i enjardinada on hi ha distribuïdes diferents sepultures marcades amb creus a terra. Dins el recinte els diferents sectors es van construir de manera progressiva. Primer s'aixecà l'edifici de l'esquerra, i després els nínxols al seu costat. Seguidament, els nínxols centrals (primer els de l'esquerra i després els de la dreta). Més tard, els nínxols de la part baixa i finalment els que es troben a l'angle sud-est.","codi_element":"08258-312","ubicacio":"Rodalies del nucli urbà d'Oló","historia":"Al llarg del segle XIX els pobles van procurar construir nous cementiris més allunyats del nucli urbà per qüestions de salubritat i higiene. A Oló entre 1890 i 1893 l'Ajuntament va fer un primer intent per construir un nou cementiri prop del camí que anava a Vic, però es va haver de desestimar per por de filtracions que contaminessin l'aigua. El 1925 l'Ajuntament va comprar el camp del Fidel per ubicar-hi el nou cementiri. El 1927 s'estava construint, i el 1928 el govern civil li donava l'autorització. Durant el República es va treure la creu del cementiri i el 1939 l'ajuntament franquista encarregava als paletes Ramon Camprubí i Pere Oller que la reconstruïssin. El 1948 s'anul·lava el cementiri vell. Uns anys més tard, el 1953, es va construir una fossa comuna per dipositar-hi totes les restes de l'antic cementiri i així poder-lo tancar definitivament. Altres fets relacionats amb la gestió del cementiri són que el 1944 es va comprar un cotxe funerari, i el 1950 una caixa d'autòpsies (FERRER, 1991: 135).","coordenades":"41.8717200,2.0301400","utm_x":"419517","utm_y":"4635988","any":"1927","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86144-foto-08258-312-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86144-foto-08258-312-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86145","titol":"Cal Portí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-porti","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 90. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 32.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Algunes parts de la casa estan mancades de manteniment","descripcio":"Masia de petites dimensions, emplaçada a les rodalies del raval de Rovirola. Consta d'un cos residencial de planta més o menys rectangular (de planta baixa més un pis i golfes), amb un ampli cobert a migdia que forma un barri o clos tancat, amb portal exterior. La façana principal, encarada vers migdia, compta amb un portal i diverses finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. A la façana de llevant hi ha més obertures similars, així com un balcó. Aquesta part és reforçada amb tres contraforts. En un moment donat la casa s'allargà cap a migdia, probablement ja al segle XIX o començaments del XX. Els murs són de maçoneria, a pedra vista.","codi_element":"08258-313","ubicacio":"Sector central del terme municipal, prop del raval de Rovirola","historia":"La masia de cal Portí probablement fou aixecada al segle XVIII, segons indica la inscripció de la premsa. Segons la tradició familiar, els Portí eren originaris de l'Aragó, però van arribar a Oló tres germans que venien de la Posa (Avinyó). Un es va instal·lar a cal Músic, un altre a cal Bigotis (raval de Santa Eulàlia) i un altre a cal Portí. Des d'aleshores la família Portí ha continuat al capdavant de la masia fins a l'actualitat. En un moment donat, probablement al segle XIX o començament del XX, la casa va créixer i es va allargar cap a ponent, i també es devien anar construint els diferents coberts. En un llistat de cases rurals de 1930 cal Purtí consta com a habitada, i formava part del raval de Rovirola. Devia ser cap a finals del segle XIX que va néixer l'avi de l'actual propietari, Josep Portí, el qual va tenir com a hereu Josep Portí Portabella, i aquest a Ramon Portí Aliguer. Cal portí tenia una forn d'obra (forn d'obra de la Rovirola), que estava situat uns 40 m al nord-oest. Va ser dels darrers que va estar en funcionament, fins a la dècada de 1940, i encara es conserva, en ruïnes. El feien anar la família de cal Pregones, que també elaboraven calç.","coordenades":"41.8766500,2.0238700","utm_x":"419003","utm_y":"4636542","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86145-foto-08258-313-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86145-foto-08258-313-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 32 (Pla Especial Urbanístic 2011)Inscripció del segle XVIII en una premsa de la casaInformació oral facilitada per Ramon Portí Aliguer i Miquel Casas Oller (de cal Gregori)","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86146","titol":"Cal Miqueló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-miquelo-2","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 91. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 33.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Molt reformada, ha perdut la fisonomia tradicional","descripcio":"Petita masia emplaçada a les rodalies del raval de Rovirola. Consta d'un cos residencial de planta més o menys rectangular (de planta baixa més un pis i golfes) amb coberts adossats a ponent i un cobert aïllat a migdia.. El conjunt ha estat força modificat en les obres modernes i ha perdut en bona mesura la fisonomia tradicional. La façana principal, encarada vers migdia, ha estat arrebossada amb ciment i algunes obertures han estat modificades. Així mateix, la part de llevant de la casa s'ha sobrealçat. També en la part dels coberts s'hi han fet obres modernes: s'ha adequat una nova entrada i una terrassa. Només alguns coberts han conservat els murs tradicionals de maçoneria: els de ponent parcialment, i el de migdia més íntegrament.","codi_element":"08258-314","ubicacio":"Sector central del terme municipal, prop del raval de Rovirola","historia":"No coneixem notícies antigues d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XVIII. A finals del segle XIX els propietaris eren la família Berengueras. En un llistat de cases rurals de 1930 cal Micaló consta com a habitada, i formava part del raval de la Rovirola. Per aquesta època l'hereva era Josepa Berengueras Saladich, que es casà amb un pubill provinent d'Avinyó, Pere Corrius Companyó. El seu fill i hereu fou Isidre Corrius Berengueras, i el fill i hereu d'aquest Miquel Corrius Berengueras.","coordenades":"41.8746700,2.0264900","utm_x":"419218","utm_y":"4636319","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86146-foto-08258-314-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86146-foto-08258-314-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 33 (Pla Especial Urbanístic 2011)Informació facilitada per Miquel Corrius Berengueras","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86147","titol":"Fàbrica Borràs (nau de la Rovirola)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-borras-nau-de-la-rovirola","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 121-124.","centuria":"XX","notes_conservacio":"En ruïna","descripcio":"Antiga fàbrica tèxtil que fou una nau secundària vinculada a diferents empreses d'Oló. Està emplaçada al raval de la Rovirola, i actualment es troba en estat de ruïna. És una construcció fabril de principis del segle XX que es caracteritza pels típics rengs de finestres emmarcades amb maó. És de planta rectangular i, a la meitat davantera, consta de dues plantes, mentre que la meitat posterior només en té una. La façana principal, encarada a migdia, s'estructura en tres eixos d'obertures, amb un senzill balcó a la part central. Els murs són de maçoneria.","codi_element":"08258-315","ubicacio":"Raval de la Rovirola, s\/n","historia":"Al final del segle XIX a Oló hi havia tres fàbriques tèxtils de dimensions modestes. Una era la fàbrica de Joan Badia, que el 1896 va tenir els primers telers mecànics del poble. Estava situada al carrer Major, número 35. A més d'aquesta fàbrica al poble, Badia va construir també aquesta altra fàbrica al raval de la Rovirola. Segons fonts orals, va ser l'any 1905 i funcionava encara amb telers a mà. El 1920 Joaquim Borràs va comprar una de les fàbriques de la riera d'Oló, que es coneixia popularment amb el nom del Pastor. És la que a partir d'aleshores va ser coneguda com a fàbrica Borràs i actualment és la fàbrica Sauleda. Probablement en aquesta mateixa època va comprar també aquesta fàbrica al raval de la Rovirola. Joaquim Borràs (Manresa 1865-1963) era un industrial que s'introduí també en la política, partidari d'Antoni Maura es presentà diverses vegades com a diputat, fou alcalde de Manresa i vice-president de la Diputació de Barcelona. En una de les seves campanyes electorals va visitar Oló i s'adonà de l'oportunitat que representava aquesta localitat, ja que tenia una població acostumada al treball del tèxtil i els salaris eren més baixos, en un entorn rural de baixa conflictivitat social. Aquest industrial tenia la seva fàbrica principal a la colònia Borràs, de Castellbell i el Vilar, on es feien les feines de filar i una part del teixit. La fàbrica Borràs situada al poble va tenir un gran creixement. Va ser la segona més gran, després de la fàbrica López. La nau de la Rovirola estava vinculada a la fàbrica Borràs, però sembla que en aquest nou període només va servir com a magatzem. Els anys 1960 Manufactues Borràs S.A. era un important conglomerat industrial amb vinculacions també amb la banca. Tanmateix, la fàbrica va tancar les portes a principis d'aquesta dècada, degut a la crisi del tèxtil. Aleshores hi treballaven 70 persones. Més endavant la nau de la Rovirola fou utilitzada per guardar-hi bestiar, encara fins a la dècada de 1980.","coordenades":"41.8781800,2.0238500","utm_x":"419003","utm_y":"4636711","any":"1905","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86147-foto-08258-315-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86147-foto-08258-315-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell i Miquel Casas Oller (de cal Gregori)","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86148","titol":"Muralles d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/muralles-dolo","bibliografia":"GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 460, 462. PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 42, 81-91.","centuria":"XI-XVII","notes_conservacio":"Estat de conservació desigual. Alguns sectors han quedat abandonats","descripcio":"Recinte murallat probablement d'època medieval que encercla tot el nucli antic d'Oló, conegut popularment com Dalt del Poble. Es tracta de la muralla no només del castell, que ocupava tan sols la part oriental del turó, sinó de tota la sagrera que va sorgir al costat de l'església i que s'estenia per tota la superfície del turó. La muralla s'ha conservat de manera força íntegra, tot i que només a les parts baixes, que feien de mur de contenció al perímetre de la muntanya. No hi ha cap llenç de mur que s'aixequi en alçada. El sector més ben conservat és el de migdia, on a la part central constava d'una doble muralla. La superior és formada per les mateixes façanes exteriors de les cases (cal Puigneró, la Caseta d'en Ruvís, cal Xola i cal Ferrer). S'hi conserven diferents arcs apuntats que permetien desguassar l'aigua del subsòl. La muralla inferior (que constituïa el recinte exterior principal) es pot seguir des de l'oratori de Sant Antoni Abat fins a cal Mas. Es troba adossada a la falda del turó, i té unes característiques similars a l'altra però amb una major solidesa. També consta de diversos arcs més o menys apuntats. L'aparell és fet de maçoneria o, en algun tram, amb carreus més o menys escairats i de forma allargassada. Sota l'actual a Plaça de Baix hi havia un dels portals per accedir al poble, del qual sortia el camí que anava cap a Sant Joan d'Oló. Sembla que estaria protegit per una mena de baluard o torre en forma d'angle obert. En quedarien vestigis al mur exterior de l'era de cal Mas. La muralla continuava per sota de cal Mas, on es conserva un tram que ha quedat lleugerament separat i per davant, fet de petits carreus i amb una disposició molt inclinada que podria ser la reminiscència d'una muralla més antiga. A l'alçada de cal Gabatxo i cal Trist el turó forma una defensa natural. Després la muralla es dirigia cap a la Plaça de l'Església, deixant a fora l'edifici de la Rectoria, que es va construir més tard, al segle XVII. Al pati de la Rectoria es conserva el tram de més alçada de la muralla, que bàsicament és també un mur de contenció. Continuava pel carrer Major fins que devia enllaçar amb el tram inicial a l'alçada de l'oratori de Sant Antoni. Aquí hi devia haver l'altre portal principal d'accés a la vila murallada, d'on sortia el camí per anar cap a Avinyó, cap a Vic (per l'actual carrer de Vic) o cap al Lluçanès. Un altre element d'interès és una espècie de mina o hipogeu que es troba als baixos de la Rectoria, al fons de la cambra semisoterrània de llevant. Només té una llargada d'uns tres metres, i actualment ha estat tapiat pel seu propietari. Podria ser que es tractés d'un intent de construir una mina de sortida perquè en cas d'emergència es poguessin escapar els residents a la Rectoria, o tal vegada era algun tipus d'hipogeu anterior i de funció desconeguda.","codi_element":"08258-316","ubicacio":"Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble)","historia":"El turó de Dalt del Poble té unes excel·lents condicions defensives ja que, tot i no tenir un gran altitud, adopta unes formes abruptes que, en diferents punts, ofereixen una defensa natural. En època medieval hi havia el castell i l'església d'Oló, i s'hi va formar també una sagrera amb un petit nucli de cases que és l'origen de l'actual poble. Tota la part alta del turó quedava encerclada i protegida per una muralla que abastava un perímetre considerable. Probablement, la sagrera va créixer de manera progressiva en cercles concèntrics. El primer cercle devia arribar fins al carrer Mesón (actualment Sant Jordi); el segon cercle ja arribava fins al límit del turó. Al segle XIV ja devia haver arribat fins aquest segon cercle. Un document conservat a cal Nanjo informa que el 1452 es van comprar dues cases de la sagrera i que en aquell moment ja eren velles. Són cal Nanjo i cal Tinet, que formen part d'aquest primer cercle. Però la tipologia arcaica de cal Puigneró, situada més enllà, suggereix que el segon cercle molt probablement ja devia existir també en aquest moment. També es conserva documentació que indica que cal Mas ja existia i que acollia les cavallerisses del castell. Pel que fa a la datació del recinte murat, no en coneixem dades documentals. El seu format força unitari ens fa pensar que és una obra fonamentalment del segle XIV, tot i que possiblement ja existia abans i posteriorment es devia anar reparant i mantenint. Entre 1386 i 1420 van tenir lloc els episodis més violents de l'enfrontament entre el poble d'Oló i el seu senyor, el monestir de l'Estany, i és precisament llavors quan la defensa del castell i del poble era més justificada. A conseqüència de la crisi baix-medieval, a finals del segle XIV la sagrera d'Oló devia quedar disminuïda. Fins ara es deia que pràcticament havia desaparegut, o que hi van quedar només tres o quatre famílies (GÜELL, 1988: 460). Tanmateix, considerem que aquest despoblament potser no va ser tan generalitzat com s'havia cregut. El cert és que al segle XVI es va tornar activar la construcció (o més aviat la reconstrucció) de cases a dalt del turó, fet que va suposar la formació definitiva del poble. No coneixem gaires dades al respecte, però diverses inscripcions de llindes indicarien que l'empenta més forta va tenir lloc al segle XVII, tot coincidint amb la construcció de la nova església. El procés, però, va ser lent; el 1686 hi havia 30 cases juntes, i el 1782 ja eren 67. Primerament es van formar dues places, la de l'església i la Plaça de Dalt (actualment Plaça major), així com tres carrers: el carrer de França, que recorda la immigració occitana d'aquesta època, el carrer del Mesón (avui carrer de Sant Jordi), anomenat així per una taverna de propietat municipal que hi havia, i el carrer Castell, emplaçat prop de l'antiga fortalesa. Tot aquest sector devia prendre la forma actual entre els segles XVI i XVII.","coordenades":"41.8703900,2.0346000","utm_x":"419885","utm_y":"4635836","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86148-foto-08258-316-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86148-foto-08258-316-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86149","titol":"Cal Mas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-mas-1","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 63, 73.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa amb estructura de masia emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble). Es troba en una posició preeminent, vora d'on hi havia un dels dos portals principals de la muralla, del qual en sortia el camí cap a Sant Joan d'Oló. Consta d'un cos residencial de planta irregular (amb planta baixa més un pis i golfes), així com una interessant pallissa aïllada, altres coberts secundaris i una era tancada per un barri. La casa s'assenta sobre un terreny amb desnivell i terrassat. La façana principal és encarada a llevant, vers el camí de Sant Joan. Té un portal adovellat i diverses finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Per la façana de migdia té un contrafort que reforça la construcció del fort desnivell, així com un interessant porxo (en part tapiat), segurament fruit d'una ampliació de la casa cap aquest costat. Segons una llinda, aquesta part s'hauria fet el 1724. La façana nord dóna al carrer de França, per on la casa té un altre accés que dóna directament al primer pis. En general cal Mas ha conservat els volums i la tipologia originaris. Els murs mantenen l'arrebossat tradicional. A l'interior es conserva una volta gòtica, així com un interessant celler, tines i tres cisternes. També és interessant el mur de contenció de l'era per la banda sud-est, ja que devia formar part de la muralla. La seva forma en angle obert i l'aparell constructiu (amb carreus més aviat allargassats, iguals que els de la muralla) suggereixen que podria haver estat una mena de baluard o torre que defensaria el portal que hi havia en aquest sector.","codi_element":"08258-317","ubicacio":"Carrer de França, 4. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble)","historia":"Aquesta casa originàriament estava vinculada als senyors d'Oló, ja que en un principi eren les cavallerisses del castell. Això es desprèn d'alguns pergamins que es conserven i que a la dècada de 1930 foren traduïts pel capellà. Cal remarcar que es troba en un indret destacat del recinte murat medieval, al punt on hi havia un dels portals d'accés, protegit probablement per una mena de torre o baluard. Més endavant, la construcció medieval evolucionà cap a la forma actual de masia. En el fogatge de 1515 hi consta 'la casa d'en Mas', a la parròquia de Santa Maria d'Oló; i en el fogatge de 1553 hi apareix Antoni Mas. Als segles XVII i XVIII s'hi van fer reformes importants, i cal Mas es va consolidar com la casa hegemònica del nucli antic. Les inscripcions en llindes de 1724 i 1753 ens confirmen aquests canvis. Cal mas era la casa que tenia més terres; entre d'altres, tota la falda del turó de Dalt del Poble és propietat seva. La família propietària tenia el cognom Mas fins al segle XIX quan, pel casament de l'hereva amb un pubill, el cognom es canvià pel de Solà. En època de la Segona República Josep M. Vilar Colomer (un altre pubill de la casa) era el secretari de l'Ajuntament. Conegut popularment com el Pepet Mas, a ell cal atribuir el mèrit principal que no es cremessin els retaules barrocs de l'església. Després de la guerra la família es traslladà a Barcelona, però encara conserva la casa com a segona residència.","coordenades":"41.8702700,2.0341600","utm_x":"419849","utm_y":"4635824","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86149-foto-08258-317-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86149-foto-08258-317-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"L'edifici presenta les següents inscripcions:Llinda a la façana principal: 1724Llinda a la façana principal: 1753Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86150","titol":"Antigues escoles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antigues-escoles-4","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 139-141, 143-145.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La casa necessitaria més manteniment i rehabilitació","descripcio":"Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) i que durant molts anys va ser l'escola municipal. És un edifici de planta irregular, parcialment entre mitgeres, que consta de planta baixa més un pis i golfes. Antigament hi havies dues cases, que foren reformades a principis del segle XX per tal d'adequar l'immoble com a escola. L'edifici actual no té elements d'especial interès. La façana principal, encarada a la plaça, compta amb un porta lateral i diverses finestres de distribució més o menys regular. Antigament hi havia una altra porta a la dreta. Era la que donava accés a l'aula de les nenes, mentre que la de l'esquerra era l'entrada dels nens. Al primer pis hi ha dos balcons. Els murs són de maçoneria, actualment arrebossats. Durant el temps que va ser escola als baixos hi havia les dues aules, una per als nens i una altra per a les nenes. Al primer pis hi havia dos habitatges: un per al mestre i un altre per a la mestra.","codi_element":"08258-318","ubicacio":"Plaça Independència, 1. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble)","historia":"On ara hi ha aquest edifici originàriament hi havia dues cases. A finals del segle XIX una d'elles va començar a utilitzar-se com a escola, però el procés va ser llarg i amb múltiples canvis abans no s'adequà definitivament l'immoble. El 1881 s'havia acordat destinar els baixos de l'Ajuntament a escola, però no sabem si això va arribar a fer-se realitat. Sembla que aquest any l'escola va ser un temps a cal Pons (a l'actual carrer Sant Antoni, abans carrer Major). El 1882 l'escola es traslladà ja a la casa del carrer Mesón (actualment Plaça de Baix). Probablement al principi només hi havia la de nenes, ja que l'escola dels nens s'havia traslladat el 1885 al carrer de Vic, a la casa de Francesc Rodoreda. Amb tants trasllats va créixer la consciència que calia fer unes escoles noves. Fou per això que el 1901 en una reunió dels caps de família l'Ajuntament decidí adequar per a aquesta funció els immobles de la Plaça de Baix. Per això van comprar dues cases, que juntes sumaven els 200 m2 de l'edifici actual. No sabem si això s'acomplí immediatament o van haver de passar uns anys. No va ser fins el 1920 que s'acordà fer un pis sobre les aules, que va costar 1.800 pessetes i s'adjudicà a Josep Bascompte Sala. En aquest emplaçament de la plaça de Baix (oficialment anomenada de la Independència) l'escola municipal s'hi va mantenir durant molts anys, tot i que al poble van sorgir altres iniciatives d'escoles privades. La de nenes estava regentada per les monges i era al convent, i la de nens es feia al Centre Catòlic. Durant la Guerra Civil hi havia dues aules a l'escola de la Plaça de Baix, més una de pàrvuls a cal Terme; és a dir, a la Casa de la Vila. Anys més tard, a partir de 1953 es començaren a fer gestions per la construcció d'una escola més moderna. La tramitació va ser llarga, i no va ser fins el 1961 que es van inaugurar les escoles actuals. Tanmateix, aquesta casa de la Plaça de Baix va mantenir la funció educativa. Fins la dècada de 1980 s'hi feia el primer cicle de primària. A partir d'aleshores encara es va mantenir uns anys com a guarderia. Durant un temps la casa va acollir el Moviment Junior, i posteriorment l'Ajuntament la va vendre a un particular. En el llibre 'Oló, un poble, una història' es recullen en un llistat aproximat els mestres que han exercit a Santa Maria d'Oló (FERRER, 1991: 143-144).","coordenades":"41.8704300,2.0342500","utm_x":"419856","utm_y":"4635841","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86150-foto-08258-318-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86151","titol":"Cal Nanjo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-nanjo","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 39, 81-82.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble), d'origen medieval. És una edificació parcialment entre mitgeres, de planta rectangular. Per la part davantera disposa de planta baixa més dos pisos. És una casa popular que conserva les característiques tradicionals, tot i que ha estat reformada. La façana principal, encarada a la plaça, s'estructura en base a dos eixos d'obertures. A l'esquerra hi ha el portal, rematat amb arc escarser. A la primera planta s'hi ha habilitat un balcó que va de banda a banda. Aquesta façana queda remarcada pels dos murs laterals que sobresurten tot formant una mena de porxo, i és que antigament la casa continuava per aquest sector amb una eixida. Pels volts de 1900, coincidint amb la urbanització de la plaça, la casa es reformà i va adquirir l'aspecte actual. Només en aquesta part davantera els murs s'han deixat a pedra vista. A la dreta es conserva un distribuïdor de les aigües pluvials, que van canalitzades i passen per sota del carrer cap a la cisterna que hi ha a l'hort del Nanjo, a l'altra banda del carrer.","codi_element":"08258-319","ubicacio":"Plaça de la Independència, 3. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble)","historia":"El nucli inicial del poble d'Oló es troba al turó conegut popularment com Dalt del Poble. S'originà a partir d'una sagrera en època medieval i els segles XVI i XVII es reconstruí i va prendre la forma definitiva. Tota la part alta del turó quedava encerclada i protegida per una muralla que abastava un perímetre considerable. Probablement, la sagrera va créixer de manera progressiva en cercles concèntrics. El primer cercle devia arribar fins al carrer Mesón (actualment Sant Jordi); el segon cercle ja arribava fins al límit del turó. Al segle XIV la sagrera ja devia haver arribat fins aquest segon cercle. A cal Nanjo es conserva documentació que informa d'una compra que es va fer de dues cases (cal Tinet i cal Nanjo) al segle XV. En efecte, el 1452 la família Altimires (del mas Altimires) va comprar les dues cases al senyor del castell, que en aquesta època era l'abat de l'Estany. S'especifica que eren cases velles de la sagrera d'Oló. Poc després, el 1455, la família Vilanova va comprar cal Nanjo als Altimires. Els Vilanova s'han mantingut des d'aleshores en aquesta casa. Pels volts de 1900 es van fer reformes importants a cal Nanjo, quan s'urbanitzà la Plaça de Baix, denominada oficialment Plaça de la Independència. Una altra reforma es va fer durant la Guerra Civil, quan s'enderrocà la casa que hi havia adossada a llevant, cal Rectoret, per obrir el pas que donava al cementi vell. A començaments de segle XX l'hereva de la família Vilanova era una pubilla. Fruit del seu casament entrà un pubill, de cognom Canamasas. El fill i hereu fou Agustí Canamasas Vilanova. La propietat continua en mans de la família Canamasas.","coordenades":"41.8705600,2.0343800","utm_x":"419867","utm_y":"4635856","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86151-foto-08258-319-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86151-foto-08258-319-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86152","titol":"Hort del Nanjo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hort-del-nanjo","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Hort urbà emplaçat a Dalt del Poble que és representatiu dels molts que hi havia a Oló, ja que antigament cada casa tenia el seu hort particular, que solia estar regat mitjançant una cisterna que recollia les aigües pluvials. Aquest hort ocupa una superfície modesta al costat de la casa de Cal Ferrer i molt a prop de cal Nanjo, que es troba a l'altra banda del carrer. L'hort és regat amb les aigües que venen canalitzades des de la teulada de cal Nanjo, passant per sota el carrer i emmagatzemades en una cisterna que està aixoplugada sota un cobert. Antigament en aquest sector hi havia una ferreria (la casa del costat és cal Ferrer) i encara s'hi troben mostres d'escòria. En aquesta zona, entre les cases de cal Ferrer, cal Xola, la Caseta d'en Ruvís i cal Puigneró, hi havia més horts de diferents propietaris. Es trobaven entre la part posterior de les cases i la muralla.","codi_element":"08258-320","ubicacio":"Carrer de Sant Jordi. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble)","historia":"","coordenades":"41.8704800,2.0345100","utm_x":"419878","utm_y":"4635847","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86152-foto-08258-320-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86152-foto-08258-320-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86153","titol":"Monument a Rafael Casanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-rafael-casanova-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument dedicat a Rafael Casanova que està format per una escultura de bronze situada a la Plaça de l'Església. El conjunt escultòric consta de tres figures. Una representa la imatge més coneguda de Rafael Casanova portant la bandera de Santa Eulàlia, i al seu costat hi ha dos joves amb barretina que representen la gent del poble. Un d'ells porta una arma. L'escultura reposa sobre diferents blocs de marbre de color rosat. Té una placa amb la següent inscripció: 'Oló a Rafael Casanova. 11 de setembre 2010'. Aquest monument fou encarregat pels volts de 1998 per l'Ajuntament a l'artista del Moianès Josep Molist i Molas. També va comptar amb una aportació de l'Associació Castell d'Oló. Degut a un canvi en el govern municipal l'obra es va mantenir en un magatzem fins que l'11 de setembre de 2010 fou col·locada a la Plaça de l'Església.","codi_element":"08258-321","ubicacio":"Plaça de l'Església. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble)","historia":"","coordenades":"41.8706600,2.0342200","utm_x":"419854","utm_y":"4635867","any":"1998","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86153-foto-08258-321-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86153-foto-08258-321-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"Josep Molist i Molas (escultor)","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86154","titol":"Oratori de Sant Antoni Abat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oratori-de-sant-antoni-abat","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Restaurat el 2020","descripcio":"Oratori dedicat a sant Antoni Abat que es troba a l'inici del carrer anomenat precisament Sant Antoni (antigament Carrer Major), en el punt on hi devia haver el portal principal que donava accés al recinte murallat de Dalt del Poble. És un edicle de planta quadrada que està adossat a la barana del carrer. Consta d'una base lleugerament més ampla i un cos rematat amb una teuladeta de doble vessant. A la part davantera té una fornícula on ara hi ha una imatge moderna del sant. Està tancada amb un porticó de fusta i una reixa, i al seu damunt té un fanalet.","codi_element":"08258-322","ubicacio":"Carrer de Sant Antoni Abat. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble)","historia":"En aquest indret s'acaba el recinte murallat de Dalt del Poble i probablement hi havia un portal, però no en tenim constància documental. La capelleta o oratori fou construïda el 1898, segons constava en una inscripció pintada. L'any 2020 ha estat restaurat i s'ha arrebossat de nou.","coordenades":"41.8715000,2.0350400","utm_x":"419923","utm_y":"4635959","any":"1898","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86154-foto-08258-322-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86155","titol":"Cal Puigneró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-puignero","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 39, 81-82.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble), molt probablement d'origen medieval. El seu principal interès és que estava integrada en el complex de les muralles. És una edificació parcialment entre mitgeres, de planta irregular i que compta amb un nivell semisoterrani, planta baixa i un pis. La part més interessant es troba al darrera, ja que els murs de cal Puigneró, junt amb els de les cases veïnes (la Caseta del Ruvís, cal Xola i cal Ferrer) quedaven integrades en un tram superior de la muralla. Uns metres més enllà passa el recinte principal i exterior de la muralla, que es conserva encara força íntegrament. Entremig dels dos trams hi havia els horts, que avui són jardí. Aquest tram superior de muralla és en part un mur de contenció, i té diversos arcs apuntats que servien perquè l'aigua del subsòl pogués desguassar. Sota un d'aquests arcs hi ha una porta que permet entrar a cal Puigneró pel darrera. Dóna accés a la planta semisoterrània, que ha conservat unes característiques arquitectòniques força arcaiques. Entre la muralla i el que és pròpiament la façana de la casa hi queda un petit corredor que, tal vegada, hauria servit antigament com a camí de ronda. Més recentment, en aquesta part s'hi ha construït un cos annex quadrat amb terrat superior. Així mateix, la planta superior de l'habitatge també ha sofert reformes modernes. A la banda oposada hi ha la façana principal de la casa. És encarada al carrer Sant Jordi i té una composició més regular i convencional. Es devia bastir ja al segle XVII, segons indica una llinda. S'estructura en tres eixos d'obertures, amb el portal al centre. Les obertures són majoritàriament amb llinda de pedra. El mur s'ha deixat a pedra vista.","codi_element":"08258-323","ubicacio":"Carrer Sant Jordi, 9. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble)","historia":"El nucli inicial del poble d'Oló es troba sobre un turó i és conegut popularment com Dalt del Poble. S'originà a partir d'una sagrera que, després de quedar molt despoblada al final de l'edat mitjana, es reconstruí als segles XVI i XVII, quan va prendre la forma definitiva. Tota la part alta del turó quedava encerclada i protegida per una muralla que abastava un perímetre considerable. Probablement, la sagrera va créixer de manera progressiva en cercles concèntrics. El primer cercle devia arribar fins al carrer Mesón (actualment Sant Jordi); el segon cercle ja arribava fins al límit del turó. Al segle XIV la sagrera ja devia haver arribat fins aquest segon cercle. Un document conservat a cal Nanjo informa que el 1452 es van comprar dues cases de la sagrera i que en aquell moment ja eren velles. Són cal Nanjo i cal Tinet, que formen part d'aquest primer cercle. Però la tipologia arcaica de cal Puigneró i el fet que es trobi adossada a la muralla suggereixen que el segon cercle molt probablement ja devia existir també en aquest moment. Per aquests factors suposem que cal Puigneró ja existia en època medieval, abans que la sagrera quedés més o menys despoblada. Els propietaris de la casa han estat la família Puigneró, que ja apareix documentada en la inscripció de la llinda de 1693. En aquest moment es devia remodelar la casa i la façana principal va adoptar la fesomia actual. En un moment donat (tal vegada al segle XIX) per un casament entre hereva i pubill el cognom va canviar pel de Portabella, que encara mantenen els actuals propietaris.","coordenades":"41.8706800,2.0348100","utm_x":"419903","utm_y":"4635868","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86155-foto-08258-323-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86155-foto-08258-323-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inscripció en una llinda de la façana principal: IHS Joseph Puxnero 1693Informació facilitada per Jordi Portabella","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86156","titol":"Antiga Casa de la Vila (cal Terme)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antiga-casa-de-la-vila-cal-terme","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 139.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble), probablement d'origen medieval i que durant força anys va ser l'Ajuntament. És una edificació parcialment entre mitgeres, de planta rectangular. Compta amb planta baixa més dos pisos. La part alta, però, és sobrealçada. Es tracta d'una casa d'estil popular que ha conservat la tipologia dels segles XVII-XVIII, quan devia adquirir la forma actual. La façana principal, encarada vers el carrer Sant Jordi, s'estructura en base a dos eixos d'obertures, totes emmarcades amb llindes i brancals de pedra excepte les superiors. Per la part posterior la casa ha estat objecte d'una ampliació moderna.","codi_element":"08258-324","ubicacio":"Carrer Sant Jordi, 1. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble)","historia":"El nucli inicial del poble d'Oló es troba sobre un turó i és conegut popularment com Dalt del Poble. S'originà a partir d'una sagrera que, després de quedar molt despoblada al final de l'edat mitjana, es reconstruí als segles XVI i XVII, quan va prendre la forma definitiva. Tota la part alta del turó quedava encerclada i protegida per una muralla que abastava un perímetre considerable. Probablement, la sagrera va créixer de manera progressiva en cercles concèntrics. El primer cercle devia arribar fins al carrer Mesón (actualment Sant Jordi); el segon cercle ja arribava fins al límit del turó. Al segle XIV la sagrera ja devia haver arribat fins aquest segon cercle. Aquesta casa formava part del primer cercle de la sagrera, tot i que no en coneixem notícies antigues gaire concretes. Tenia el sobrenom de cal Terme, cosa que suggereix que des de temps enrere havia estat la casa del comú o l'ajuntament. Com a mínim ho era des de principis del segle XX. Molt a la vora pel costat sud-est, ja sota els horts, hi havia una construcció més antiga (de la qual fa uns anys encara se'n podien veure les ruïnes) que formava part de la mateixa casa i que tal vegada havia estat la primera seu de la Casa del Comú. Durant la Guerra Civil de 1936 l'Ajuntament i el Comitè Revolucionari es van traslladar a la Rectoria. Acabada la guerra, la Casa de la Vila es va emplaçar a l'avinguda Manuel López, on ara hi ha l'hostal, i després ha tingut altres ubicacions. Els anys de la Guerra Civil s'enderrocà la casa que hi havia adossada a ponent, cal Rectoret, per obrir el pas que donava al cementi vell. Molta gent recorda que als baixos de la Casa de la Vila hi havia una cambra que feia funcions de calabós. Posteriorment, la casa es va vendre a particulars i ha estat reformada.","coordenades":"41.8706400,2.0344700","utm_x":"419875","utm_y":"4635864","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86156-foto-08258-324-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86157","titol":"Cal Faurí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-fauri","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 39, 81-82.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble), d'origen probablement medieval. És una de les més grans i principals d'aquest barri. Es tracta d'una edificació parcialment entre mitgeres, de planta rectangular i amb un cos adossat al sud-est. Consta de planta baixa més dos pisos i golfes. La façana principal estava encarada vers el sud. Conserva un interessant portal de punt rodó fet amb llargues dovelles, i al seu damunt un balcó emmarcat amb llinda i brancals de pedra. Aquesta façana ha quedat parcialment coberta per un cos que s'hi va adossar el 1719, segons indica una llinda. La part superior de la casa ha estat reconstruïda modernament. Abans era feta amb tàpia. La façana de ponent, que dóna al carrer del Castell, presenta diverses obertures de distribució irregular. Actualment tots els murs són a pedra vista. La casa ha conservat força bé la tipologia tradicional, especialment a la planta baixa, on es conserven arcs de pedra i una volta de canó.","codi_element":"08258-325","ubicacio":"Carrer del Castell, 2. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble)","historia":"El nucli inicial del poble d'Oló es troba sobre un turó i és conegut popularment com Dalt del Poble. S'originà a partir d'una sagrera que, després de quedar molt despoblada al final de l'edat mitjana, es reconstruí als segles XVI i XVII, quan va prendre la forma definitiva. Tota la part alta del turó quedava encerclada i protegida per una muralla que abastava un perímetre considerable. Probablement, la sagrera va créixer de manera progressiva en cercles concèntrics. El primer cercle devia arribar fins al carrer Mesón (actualment Sant Jordi); el segon cercle ja arribava fins al límit del turó. Al segle XIV la sagrera ja devia haver arribat fins aquest segon cercle. Cal Faurí forma part d'aquest segon cercle. Es troba a les proximitats del castell i molt probablement ja existia al segle XIV, tot i que no en coneixem cap notícia documental concreta. Era una de les cases més grans, fruit probablement de reformes i ampliacions als segles XVII i XVIII. El 1719 s'hi va afegir el cos adossat, segons informa la inscripció d'una llinda. Els propietaris eren els Vilaseca, una família benestant i que tenia moltes terres; entre d'altres els terrenys on s'hi va construir les cases de la Cooperativa. A la dècada de 1970 Joan Vilaseca va marxar cap a Sant Jaume de Frontanyà i va vendre la casa al metge del poble, Josep M. Bargalló. Darrerament ha estat objecte de reformes i s'hi ha reconstruït la part superior.","coordenades":"41.8707700,2.0348700","utm_x":"419908","utm_y":"4635878","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86157-foto-08258-325-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"L'edifici presenta les següents inscripcions: llinda en una finestra del cos adossat: 1719El nom popular de la casa devia ser cal Faurí, però sol pronunciar-se cal FuríInformació facilitada per Maria Obrador i Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86158","titol":"Cal Ció","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-cio","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 39, 81-82.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble), d'origen probablement medieval. És una edificació entre mitgeres que fa cantonada. És de planta irregular i disposa de planta baixa més un pis i golfes. És una casa popular que ha conservat força bé les característiques tradicionals. Antigament la casa del darrere (cal Sastrico) era separada, però actualment estan unificades en una mateixa propietat. La façana principal de cal Ció és encarada a llevant, i compta amb diferents obertures de distribució irregular. Les façanes s'han arrebossat amb ciment, deixant alguns carreus al descobert. El principal interès d'aquesta casa és que conserva una llinda decorada amb un arc conopial. És un tipus de decoració característica dels segles XVI-XVII.","codi_element":"08258-326","ubicacio":"Carrer Sant Jordi, 7. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble)","historia":"El nucli inicial del poble d'Oló es troba sobre un turó i és conegut popularment com Dalt del Poble. S'originà a partir d'una sagrera que, després de quedar molt despoblada al final de l'edat mitjana, es reconstruí als segles XVI i XVII, quan va prendre la forma definitiva. Tota la part alta del turó quedava encerclada i protegida per una muralla que abastava un perímetre considerable. Probablement, la sagrera va créixer de manera progressiva en cercles concèntrics. El primer cercle devia arribar fins al carrer Mesón (actualment Sant Jordi); el segon cercle ja arribava fins al límit del turó. Al segle XIV la sagrera ja devia haver arribat fins aquest segon cercle. Pel que fa a cal Ció, formava part d'aquest primer cercle, però no en coneixem notícies documentals antigues. L'arc conopial conservat en una llinda indicaria que la construcció actual es pot situar entorn dels segles XVI-XVII. Al llarg del segle XX la propietat d'aquesta casa ha anat passant per diferents mans.","coordenades":"41.8707100,2.0346000","utm_x":"419886","utm_y":"4635872","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86158-foto-08258-326-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86158-foto-08258-326-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86159","titol":"Raval","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/raval-0","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 82-91.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"Les cases mantenen la tipologia originària de manera desigual i força parcial","descripcio":"Raval d'antigues cases pageses d'estil popular emplaçat a l'extraradi d'Oló. Es va formar bàsicament al segle XVIII, en el turó que es troba a la banda de ponent del nucli antic. Per això el carrer fa pujada, i més amunt ja hi ha camps. Entremig dels dos turons hi baixa el Torrent Gros. Dels tres ravals d'Oló, és el que adopta un format més clàssic, que consisteix en un reng de cases adossades tot formant un carrer que es troba lleugerament separat del nucli urbà principal. D'est a oest, hi trobem les següents cases: cal Nasi (número 1), cal Buc (número 3), cal Cinto (número 5), cal Garlopa (número 7), cal Pòlit (número 9), cal Fidel (número 11). A més, hi ha dues cases aïllades situades en un trencall del camí que va en direcció sud. Són cal Bisquerra (número 13) i cal Borrasca. Originàriament cal Bisquerra eren dues cases. En general, les cases no han conservat gaire la seva tipologia originària. Cal Nasi (número 1) és la ha mantingut una fesomia més setcentista, i ens pot donar una idea de com podien ser les altres: habitatges unifamiliars de dues plantes amb les obertures emmarcades amb llindes i brancals de pedra. A la part posterior cada casa tenia el seu hort; avui la majoria s'han convertit en patis. Algunes de les cases han estat reformades o ampliades, de manera que presenten unes característiques més pròpies del segle XIX; per exemple, cal Cinto o cal Garlopa. D'altres s'han reformat substancialment ja al segle XX. Cal Bisquerra també ha conservat força bé la tipologia i els volums originaris, mentre que cal Borrasca ha estat també molt reconstruïda al segle XX.","codi_element":"08258-327","ubicacio":"Carrer el Raval. Nucli urbà d'Oló","historia":"En general, els tres ravals d'Oló són més antics del que hom creia en un principi. Van aparèixer quan el nucli d'Oló encara estava en procés de creixement, segurament amb la finalitat que els habitants que es dedicaven a la pagesia disposessin d'habitatges més a prop dels camps i les vinyes. Al segle XVIII el sorgiment d'aquests ravals pagesos és un fenomen molt característic, ja que alguns propietaris, aprofitant la conjuntura de creixement agrari i demogràfic, van establir petites parcel·les als pagesos perquè s'hi construïssin cases amb horts i camps per plantar vinya. El Raval era conegut simplement amb aquest nom perquè devia ser el primer que es va formar, segurament a partir de finals del segle XVII. En aquest moment devien sorgir les primeres cases més o menys aïllades. Les notícies que en coneixem són mínimes. Simplement ens ha arribat que a cal Bisquerra hi havia una llinda interior amb una inscripció del final del segle XVII (ara ja no hi és). Pot ser que altres, com cal Borrasca o cal Fidel, fossin també d'aquesta etapa primerenca. A llarg del segle XVIII es devien construir la resta de cases amb una disposició ja més estructurada en forma de carrer. També en aquest segle van prendre forma els altres ravals del poble: el de Santa Eulàlia i el de la Rovirola. Al segle XIX el Raval ja estava ben consolidat. El 1860 hi havia 10 cases habitades per 10 famílies, tot i que una estava deshabitada. Aquestes 10 cases es van mantenir estables al llarg dels anys. El 1880 el número de famílies que hi vivien continuava sent 9. El 1930 es mantenien les 10 cases, vuit habitades. El 1961 el nombre de famílies que hi vivien eren 10. Segons el padró de 1986 ja només hi vivien 5 famílies. L'any 1930 els malnoms de les cases del Raval eren els següents: Casalot Jacinto, cal Vilar, cal Borrasca, cal Bisquerra, ca l'Oncle Noi, cal Pòlit, cal Garlopa, cal Jacinto, cal Pere Pardols i cal Nasi. Tradicionalment, la comunicació a peu amb el nucli de Dalt del Poble es feia per un corriol anomenat la Costa Xica. Sortia del carrer del Raval i pujava a dalt del turó fent ziga-zagues. Avui part d'aquest corriol s'ha acondicionat.","coordenades":"41.8727000,2.0324300","utm_x":"419708","utm_y":"4636095","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86159-foto-08258-327-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86159-foto-08258-327-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per la família de cal Bisquerra","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86160","titol":"Raval de la Rovirola (sector sud)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/raval-de-la-rovirola-sector-sud","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 82-91.","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"Les cases mantenen la tipologia originària de manera desigual i parcial","descripcio":"El Raval de la Rovirola està emplaçat un km al nord-oest del nucli d'Oló. Dels tres ravals del poble és el més allunyat del centre i també el més gran. Les seves cases no queden ben agrupades, sinó que es troben més o menys separades en diferents nuclis que no tenen una denominació concreta, i a més queden tallades pel pas de la carretera; per això els hem diferenciat com a sector sud, sector nord i sector oest. El sector sud és el més gran i es troba a la banda de migdia de la carretera. S'estructura al voltant d'un carrer principal que va de nord a sud i altres de secundaris que són transversals. En el carrer transversal que es troba més al nord (vora la carretera) hi trobem les següents cases: cal Cortès (número 9) i cal Pere Portí (número 7). A l'altra banda: ca la Pastora (número 13) i cal Titet (número 11). Un tros més enllà hi ha tres cases més: cal Galló (número 3), cal Quirot (número 1) i cal Garrofiné. A la zona central hi ha diverses cases al voltant d'una placeta. Al nord hi veiem un solar on abans hi havia cal Moliner Vell i cal Mortal. Al seu costat hi ha cal Becu (estava derruïda i a principis del segle XXI la van reconstruir). A la banda sud hi ha cal Mestre (número 21) i, a llevant, dues cases adossades: Ca l'Avaro i cal Ximènes. Més al sud hi ha cal Tinoi (número 25). Lleugerament separades cap al sud, hi ha ca l'Oms o ca l'Unclus (número 29), que està adossada a cal Cruz. A cal Cruz antigament hi havia dues cases. En un petit carrer transversal al costat de ponent hi ha, al número 15, cal Moliner. Actualment són tres cases però originàriament era la mateixa. A la banda sud hi ha cal Bac. Seguint el camí en direcció sud (i separada 300 m) hi ha cal Miqueló, que ja és una petita masia, i 150 m més al sud hi havia cal Graci, actualment en ruïnes. També una mica separada, al sud-oest hi ha cal Portí. En general les cases d'aquest sector han conservat la tipologia constructiva tradicional, tot i que amb modificacions modernes de caire divers. Entre les més interessants des del punt de vista patrimonial cal esmentar ca la Pastora, cal Pere Portí, cal Titet o cal Moliner.","codi_element":"08258-328","ubicacio":"Raval de la Rovirola, a les rodalies del nucli urbà","historia":"En general, els tres ravals d'Oló són més antics del que hom creia en un principi. Van aparèixer quan el nucli d'Oló encara estava en procés de creixement, segurament amb la finalitat que els habitants que es dedicaven a la pagesia disposessin d'habitatges més a prop dels camps i les vinyes. Al segle XVIII el sorgiment d'aquests ravals pagesos és un fenomen molt característic, ja que alguns propietaris, aprofitant la conjuntura de creixement agrari i demogràfic, van establir petites parcel·les als pagesos perquè s'hi construïssin cases amb horts i camps per plantar vinya. En el cas de la Rovirola ignorem qui fou el propietari que va incentivar la construcció de les cases. Tanmateix, la seva distribució poc regular denota un origen no gaire planificat i més aviat espontani. El topònim Rovirola es refereix a una roureda petita, de la qual encara en queda una mostra prop de cal Portí. Com passa amb els altres ravals, al principi hi havia algunes cases separades. Entre les més antigues cal esmentar cal Portí (té una inscripció del segle XVIII), cal Miqueló, cal Gregori (es guarden escriptures del 1711), cal Taran (té una llinda de 1776) o cal Podai (té una llinda del 1797). Aquestes dades suggereixen que les primeres cases van anar sorgint tot al llarg del segle XVIII. Al segle XIX el raval es va consolidar ja amb els diferents carrers, i moltes de les cases es van ampliar. El 1860 el raval de la Rovirola estava ben constituït, i aleshores s'hi diferenciaven tres carrers: el carrer Major del Raval, que tenia 18 cases, 11 d'habitades amb 14 famílies; el carrer de Dalt, amb 8 cases, 5 d'habitades, amb 6 famílies, i el carrer Avinyó, amb 11 cases, 9 d'habitades amb 10 famílies. El 1889 la situació no havia canviat gaire, i els tres carrers tenien 14, 6 i 8 famílies respectivament. El 1930 el conjunt del raval tenia 40 cases, però només 24 d'habitades. Posteriorment, el nombre de famílies continuava baixant: el 1961 eren 25, i el 1986 eren només 11. L'any 1930 els malnoms de les cases del Raval eren els següents: cal Músic, cal Purtí, ca l'Antueno, cal Podai, cal Soca, cal Moliné, cal Moliné Vell, cal Bach, cal Mortal, ca l'Avaro, cal Tinoi, Antueno, cal Jan Portí, cal Crus, cal Micaló, cal Pastora, cal Titet, cal Garrofiné, cal Quirot, cal Galló, cal Pere Purtí, cal Degà, ca l'Oriol, cal Jordi, cal Tararit, cal Pere Benet, cal Notari, Fàbrica Borràs, cal Pells, cal Gargori, cal Xicató, cal Jepets Nou, cal Coch, cal Jepeta, cal Jepeta Vell, Cobert Pere Benet, cal Jepets Vell, Cobert Gargori, ca la Mortal.","coordenades":"41.8771900,2.0264300","utm_x":"419216","utm_y":"4636599","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86160-foto-08258-328-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86160-foto-08258-328-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Miquel Casas Oller (de cal Gregori) i Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86161","titol":"Raval de la Rovirola (sector nord)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/raval-de-la-rovirola-sector-nord","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 82-91.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Les cases mantenen la tipologia originària de manera desigual i parcial","descripcio":"El Raval de la Rovirola està emplaçat un km al nord-oest del nucli d'Oló. Dels tres ravals del poble és el més allunyat del centre i també el més gran. Les seves cases no queden ben agrupades, sinó que es troben més o menys separades en diferents nuclis que no tenen una denominació concreta, i a més a més queden tallades pel pas de la carretera; per això els hem diferenciat com a sector sud, sector nord i sector oest. El sector nord es troba a la banda de tramuntana de la carretera. Queda a una cota més alta i està conformat per un sol carrer. Enumerem les cases d'est a oest. Al principi hi havia cal Degà, però només en queden algunes parets ja que es va enderrocar. Segueixen cal Jepet (número 4), cal Jep Zeta (número 6), cal Coc (número 8), cal Carinyo o cal Baró (número 10), cal Jep Zeta Vell (número 10 bis), cal Xisquetó (número 12), cal Gregori (número 14) i cal Pells, que actualment també és cal Gregori (número 14 bis). En general, les cases d'aquest sector han conservat la tipologia constructiva tradicional, tot i que amb modificacions modernes de caire divers. Així, per exemple, cal Xisquetó té parts construïdes de nou, com també cal Gregori. Algunes cases d'aquest sector estan relacionades amb anècdotes o llegendes populars. Cal Carinyo era anomenada antigament cal Baró. El motiu d'aquest malnom és una llegenda que diu que fa molts anys a la masia de la Rodoreda (una casa del terme de caire molt senyorial) hi havia un baró que practicava el dret de cuixa. El seu germà l'hauria fet fora i va venir a refugiar-se en aquesta casa del raval de la Rovirola. Cal dir, però, que no hi ha constància documental de cap baró en aquesta masia. Així mateix, es diu que a cal Coc hi van alletar al Pare Antoni M. Claret quan era un nadó. Havia nascut el 1807 a Sallent i, pel que sembla, els seus pares van haver de buscar una dida en aquest barri d'Oló. Més tard el Pare Claret va ser rector de la parròquia de Sant Joan d'Oló. Al nord-est d'aquest sector (en el carrer Avinyó) a finals de segle XX es va formar el barri conegut popularment com els Refugis, ja que eren construccions precàries destinades a segones residències.","codi_element":"08258-329","ubicacio":"Raval de la Rovirola, a les rodalies del nucli urbà","historia":"En general, els tres ravals d'Oló són més antics del que hom creia en un principi. Van aparèixer quan el nucli d'Oló encara estava en procés de creixement, segurament amb la finalitat que els habitants que es dedicaven a la pagesia disposessin d'habitatges més a prop dels camps i les vinyes. Al segle XVIII el sorgiment d'aquests ravals pagesos és un fenomen molt característic, ja que alguns propietaris, aprofitant la conjuntura de creixement agrari i demogràfic, van establir petites parcel·les als pagesos perquè s'hi construïssin cases amb horts i camps per plantar vinya. En el cas de la Rovirola ignorem qui fou el propietari que va incentivar la construcció de les cases. Tanmateix, la seva distribució poc regular denota un origen no gaire planificat i més aviat espontani. El topònim Rovirola es refereix a una roureda petita, de la qual encara en queda una mostra prop de cal Portí. Com passa amb els altres ravals, al principi hi havia algunes cases separades. Entre les més antigues cal esmentar cal Portí (té una inscripció del segle XVIII), cal Miqueló, cal Gregori (es guarden escriptures del 1711), cal Taran (té una llinda de 1776) o cal Podai (té una llinda del 1797). Aquestes dades suggereixen que les primeres cases van anar sorgint tot al llarg del segle XVIII. Al segle XIX el raval es va consolidar ja amb els diferents carrers, i moltes de les cases es van ampliar. El 1860 el raval de la Rovirola estava ben constituït, i aleshores s'hi diferenciaven tres carrers: el carrer Major del Raval, que tenia 18 cases, 11 d'habitades amb 14 famílies; el carrer de Dalt, amb 8 cases, 5 d'habitades, amb 6 famílies, i el carrer Avinyó, amb 11 cases, 9 d'habitades amb 10 famílies. El 1889 la situació no havia canviat gaire, i els tres carrers tenien 14, 6 i 8 famílies respectivament. El 1930 el conjunt del raval tenia 40 cases, però només 24 d'habitades. Posteriorment, el nombre de famílies continuava baixant: el 1961 eren 25, i el 1986 eren només 11. L'any 1930 els malnoms de les cases del Raval eren els següents: cal Músic, cal Purtí, ca l'Antueno, cal Podai, cal Soca, cal Moliné, cal Moliné Vell, cal Bach, cal Mortal, ca l'Avaro, cal Tinoi, Antueno, cal Jan Portí, cal Crus, cal Micaló, cal Pastora, cal Titet, cal Garrofiné, cal Quirot, cal Galló, cal Pere Purtí, cal Degà, ca l'Oriol, cal Jordi, cal Tararit, cal Pere Benet, cal Notari, Fàbrica Borràs, cal Pells, cal Gargori, cal Xicató, cal Jepets Nou, cal Coch, cal Jepeta, cal Jepeta Vell, Cobert Pere Benet, cal Jepets Vell, Cobert Gargori, ca la Mortal.","coordenades":"41.8777500,2.0256600","utm_x":"419153","utm_y":"4636662","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86161-foto-08258-329-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86161-foto-08258-329-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Miquel Casas Oller (de cal Gregori) i Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86162","titol":"Raval de la Rovirola (sector oest)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/raval-de-la-rovirola-sector-oest","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 82-91.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Raval de la Rovirola està emplaçat un km al nord-oest del nucli d'Oló. Dels tres ravals del poble és el més allunyat del centre i també el més gran. Les seves cases no queden ben agrupades, sinó que es troben més o menys separades en diferents nuclis que no tenen una denominació concreta, i a més queden tallades pel pas de la carretera; per això els hem diferenciat com a sector sud, sector nord i sector oest. El sector oest consta de diferents cases que es troben al peu de la carretera, cap a la banda de ponent. Les enumerem d'est a oest. En un primer nucli trobem Cal Soca (número 35), cal Podai (número 37) i ca l'Anton (número 39). En un segon nucli hi ha cal Notari (número 20), cal Pere Benet (número 22), cal Taran (número 24), cal Jordi (número 26) i ca l'Oriol. Separada uns 50 metres, hi ha cal Músic (número 43). Prop d'aquest sector es conserven les ruïnes d'una antiga nau industrial que havia pertangut a la fàbrica Borràs. Així mateix, al principi del camí que va al mas Ciuró hi havia els coberts anomenats de la Fassina, amb una font al costat. En aquests coberts hi havia les tines del mas Corral (actualment el Carme) i és probable que antigament hi hagués hagut una fassina. Els coberts van desaparèixer quan es construí l'Eix Transversal. En general, les cases d'aquest sector són les que millor han conservat la tipologia constructiva tradicional de tot el raval. Les modificacions han estat menors, encara que algunes s'han realçat, com cal Podai, o han estat més reformades, com cal Jordi. És aquí on millor s'aprecia la tipologia de les cases, moltes de les quals van originar-se al segle XVIII i al XIX es van reformar, de manera que ara la seva fesomia és més aviat vuitcentista. Com a informació rellevant cal esmentar que a cal Pere Benet hi havia hagut botiga i bar. Encara és visible l'entrada a aquest establiment per la dreta de la casa.","codi_element":"08258-330","ubicacio":"Raval de la Rovirola, a les rodalies del nucli urbà","historia":"En general, els tres ravals d'Oló són més antics del que hom creia en un principi. Van aparèixer quan el nucli d'Oló encara estava en procés de creixement, segurament amb la finalitat que els habitants que es dedicaven a la pagesia disposessin d'habitatges més a prop dels camps i les vinyes. Al segle XVIII el sorgiment d'aquests ravals pagesos és un fenomen molt característic, ja que alguns propietaris, aprofitant la conjuntura de creixement agrari i demogràfic, van establir petites parcel·les als pagesos perquè s'hi construïssin cases amb horts i camps per plantar vinya. En el cas de la Rovirola ignorem qui fou el propietari que va incentivar la construcció de les cases. Tanmateix, la seva distribució poc regular denota un origen no gaire planificat i més aviat espontani. El topònim Rovirola es refereix a una roureda petita, de la qual encara en queda una mostra prop de cal Portí. Com passa amb els altres ravals, al principi hi havia algunes cases separades. Entre les més antigues cal esmentar cal Portí (té una inscripció del segle XVIII), cal Miqueló, cal Gregori (es guarden escriptures del 1711), cal Taran (té una llinda de 1776) o cal Podai (té una llinda del 1797). Aquestes dades suggereixen que les primeres cases van anar sorgint tot al llarg del segle XVIII. Al segle XIX el raval es va consolidar ja amb els diferents carrers, i moltes de les cases es van ampliar. El 1860 el raval de la Rovirola estava ben constituït, i aleshores s'hi diferenciaven tres carrers: el carrer Major del Raval, que tenia 18 cases, 11 d'habitades amb 14 famílies; el carrer de Dalt, amb 8 cases, 5 d'habitades, amb 6 famílies, i el carrer Avinyó, amb 11 cases, 9 d'habitades amb 10 famílies. El 1889 la situació no havia canviat gaire, i els tres carrers tenien 14, 6 i 8 famílies respectivament. El 1930 el conjunt del raval tenia 40 cases, però només 24 d'habitades. Posteriorment, el nombre de famílies continuava baixant: el 1961 eren 25, i el 1986 eren només 11. L'any 1930 els malnoms de les cases del Raval eren els següents: cal Músic, cal Purtí, ca l'Antueno, cal Podai, cal Soca, cal Moliné, cal Moliné Vell, cal Bach, cal Mortal, ca l'Avaro, cal Tinoi, Antueno, cal Jan Portí, cal Crus, cal Micaló, cal Pastora, cal Titet, cal Garrofiné, cal Quirot, cal Galló, cal Pere Purtí, cal Degà, ca l'Oriol, cal Jordi, cal Tararit, cal Pere Benet, cal Notari, Fàbrica Borràs, cal Pells, cal Gargori, cal Xicató, cal Jepets Nou, cal Coch, cal Jepeta, cal Jepeta Vell, Cobert Pere Benet, cal Jepets Vell, Cobert Gargori, ca la Mortal.","coordenades":"41.8778800,2.0231300","utm_x":"418943","utm_y":"4636679","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86162-foto-08258-330-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86162-foto-08258-330-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"A cal Podai (número 37) hi ha una llinda amb la inscripció: 'Jusep CR Altarriba 1797'; i una altra: JP 1943.Llinda al portal de cal Taran (número 24): 1776. Inscripció moderna: Any 1965 Josep Mª Calafell.Llinda a cal Músic: Josep PurtíInformació facilitada per Miquel Casas Oller (de cal Gregori) i Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86163","titol":"Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ajuntament-17","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 139.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici en forma de xalet o torre residencial que en el seu origen havia estat residència per a directius d'HEMALOSA, i darrerament del metge de l'empresa, i que actualment és la seu de l'Ajuntament. Es troba a l'avinguda Manuel López i al costat de l'antiga fàbrica, en un entorn actualment enjardinat. És una edificació no gaire gran, de planta més o menys quadrada amb un cos adossat a la part davantera, i consta de planta baixa més un pis. La composició arquitectònica és senzilla però elegant, de línies clares i amb un joc de volums interessant. A la façana principal, encarada a l'avinguda, hi destaca la presència de dos balcons. En el més gran s'hi ha habilitat a sota un vestíbul. Com a elements decoratius tan sols cal remarcar els cabirons de fusta de la teulada i sota el balcó principal, una discreta decoració a la barana del balcó i els forats de ventilació de formes triangulars que hi ha sota la teulada i també entre obertures. En la façana posterior el pinyó sota teulada consta d'una triada de finestres de punt rodó que donen a aquesta part un toc vagament noucentista. Els murs són arrebossats i pintats de blanc. A la façana de llevant sobresurt una petita tribuna a planta baixa. En el vestíbul hi ha una capelleta feta de rajola que representa una marededéu. Està firmada per M. Pérez de los Santos. Cal dir que molt a prop hi ha un altre xalet, actualment dins la propietat de l'empresa FACA, que té una tipologia pràcticament idèntica.","codi_element":"08258-331","ubicacio":"Avinguda Manuel López, 1. Nucli urbà d'Oló","historia":"La casa de la vila ha tingut diferents ubicacions al llarg del temps. La situació més antiga era dalt del poble, a la casa dita Cal Terme, a l'antic carrer Mesón (actualment Sant Jordi) número 1. Durant la guerra es va traslladar a la rectoria. Acabada la guerra va anar en una casa de l'avinguda de Manuel López, en una casa on ara hi ha l'hostal. Més tard es va traslladar a cal Manant, una casa d'influència modernista situada al carrer Sant Antoni. La seva propietària era Consuelo Altimires Pons, pertanyent a una família benestant que s'havia traslladat a Barcelona. Quan va morir va deixar al poble d'Oló aquesta casa amb l'obligació de destinar-la a casa de la vila. Els hereus de confiança de la finada (el matrimoni Roger-Vidal, propietaris d'HEMALOSA) en van fer donació al municipi. El nou ajuntament fou inaugurat el 21 d'agost de 1961. Però el 1977 ja es va iniciar un avantprojecte per construir un nou edifici consistorial al carrer Barcelona sense número. Va estar enllestit a principis de la dècada de 1980, i també incloïa el dispensari municipal (FERRER i altres, 1991: 139). En aquest emplaçament l'Ajuntament s'hi va estar fins els volts de 1997. Dos anys abans (el 1995) s'havia comprat un dels xalets que s'havien edificat a la dècada de 1950 com a habitatges per als directius d'HEMALOSA amb la intenció d'instal·lar-hi la seu del consistori. Aquestes torres residencials estan situades a l'Avinguda Manuel López i, per tant, eren molt a prop de la fàbrica. N'hi ha dues: una era per a l'amo de la fàbrica i en l'altre, en els darrers temps, hi vivia el metge de l'empresa. Aquesta última havia estat desocupada des del tancament de la fàbrica, i és l'actual Ajuntament. Després d'una lleu rehabilitació, el nou Ajuntament s'inaugurà l'abril de 1997. Pels volts de 2003 es va portar a terme l'enjardinament de l'entorn.","coordenades":"41.8740200,2.0348400","utm_x":"419910","utm_y":"4636239","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86163-foto-08258-331-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86163-foto-08258-331-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Administratiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86164","titol":"Col·lecció de pintura de l'Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-5","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Col·lecció de pintura pertanyent a l'Ajuntament de Santa Maria d'Oló que s'ha aplegat a partir del concurs de pintura que durant uns anys es feia per la festa major. Consta d'unes 14 obres, d'estils i tècniques diferents però que representen vistes i paisatges de Santa Maria d'Oló. Es troben repartits en diverses sales de l'Ajuntament, i vuit es guarden actualment en un local municipal del carrer Barcelona. Entre els anys 1984 i 1994 aproximadament per la festa major es van organitzar diversos concursos de pintura ràpida, de dibuix o de dibuix infantil. Els primers premis del concurs es quedaven a l'Ajuntament.","codi_element":"08258-332","ubicacio":"Avinguda Manuel López, 1. Nucli urbà d'Oló","historia":"","coordenades":"41.8740200,2.0348400","utm_x":"419910","utm_y":"4636239","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86164-foto-08258-332-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86165","titol":"Fons documental de l'Arxiu municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-municipal-21","bibliografia":"GINEBRA MOLINS, Rafael (26-02-2020), nota de premsa a la Comunitat de la Xarxa d'Arxius Municipals: http:\/\/xam.diba.cat\/news\/2020\/02\/26\/arxiu-municipal-de-santa-maria-d-olo-ha-finalitzat-tractament-del-fons-de-antiga-emp","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Fons documental de l'Ajuntament de Santa Maria d'Oló que es conserva en un semisoterrani d'un edifici annex a la casa consistorial, dins del mateix recinte. Concretament, a sota la llar d'infants. Inclou la documentació històrica i també l'arxiu administratiu en curs, però la part de la documentació semi-activa es troba en una sala de la planta baixa de l'Ajuntament, guardada en armaris compactes. Ja fa uns anys que l'arxiu ha estat objecte d'una intervenció d'ordenació i adequació per part de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Seguint el quadre de classificació d'aquest ordenament, els fons inclouen els següents grups de sèries: 1. Administració general (documentació conservada des de 1845), 2. Hisenda (des de 1842), 3. Proveïments (des de 1924), 4. Serveis socials (des de 1925), 5. Sanitat (des de 1853), 6. Obres i urbanisme (des de 1882), 7. Seguretat pública (des de 1860), 8. Serveis militars (des de 1832), 9. Població (des de 1863), 10. Eleccions (des de 1858), 11. Ensenyament (des de 1874), 12. Cultura (des de 1926), 13. Serveis agropecuaris i medi ambient (des de 1865), 14. Col·leccions factícies (des de 1930). A més d'aquests fons generats per l'administració pròpia de l'Ajuntament, a l'arxiu es conserven també fons provinents del jutjat de pau (1845-1993), de la Jefatura local del Movimiento (1967-1977), de la Cooperativa d'habitatges Dalt les Cases (1943-1984), així com un destacat fons de l'empresa Hemalosa (1932-2018). Els documents més antics de l'arxiu estan relacionats amb els allotjaments militars i subministraments a la tropa (1832-1844).","codi_element":"08258-333","ubicacio":"Avinguda Manuel López, 1. Nucli urbà d'Oló","historia":"Entre juny de 1997 i febrer de 1998 es va portar a terme la primera fase de classificació i ordenació de l'arxiu municipal per part de la Diputació de Barcelona. El 20 de novembre de 2008 es va firmar el conveni d'adhesió per entrar a formar part del Programa de Manteniment en la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. En aquests moments l'arxiver encarregat és Rafael Ginebra Molins. Recentment, el 2018, s'ha incorporat a l'arxiu un interessant fons provinent de l'empresa HEMALOSA, que va ser, durant molts anys, el principal puntal de l'economia d'Oló. Tanmateix, bona part d'aquesta documentació no fa referència a Oló sinó a altres seus d'aquesta empresa, que tenia per exemple diferents fàbriques a Valladolid.","coordenades":"41.8738900,2.0346700","utm_x":"419896","utm_y":"4636225","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86165-foto-08258-333-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Rafael Ginebra Molins, arxiver itinerant de la OPC Diputació de Barcelona","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86166","titol":"Rectoria antiga de Santa Maria d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-antiga-de-santa-maria-dolo","bibliografia":"FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 142, 198-205.","centuria":"XVII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa construïda pels volts de 1645 que fins fa poc va ser la rectoria de Santa Maria d'Oló i que avui és un habitatge particular. Es troba emplaçada a pocs metres de l'església, en un terreny amb fort pendent i terrassat que, en un principi, quedava fora del recinte de la muralla. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (amb baixos semisoterranis, planta baixa i un pis) i té adossat un cos més baix a ponent. El nucli originari era la part central. Posteriorment s'allargà pel darrera amb un cos més baix, també per davant amb un cos porxat i, finalment, s'hi adossà el cos de ponent, que sembla ja força modern. Per tant, la primitiva façana ha quedat coberta rere aquest cos que té un porxo a la planta baixa (el qual deixa entreveure el portal originari en forma d'arc rebaixat) i una galeria oberta al pis superior. Ara l'accés a la planta baixa es fa per una porta que s'ha obert modernament, ja que les dues plantes superiors estan segregades. Antigament on ara hi ha la porta hi havia una tina. La façana de llevant, retallada pel pas d'una escalinata, presenta diverses finestres de tipologia i distribució diversa. Les tres superiors, emmarcades amb maó, devien obrar-se ja al segle XIX. L'interior de la casa ha conservat força bé la tipologia originària. És especialment interessant la llinda que abans formava part de la façana exterior i en la qual s'hi representa el calze del Sagrat Sagrament junt amb la signatura C. DE. R. M., inicials que corresponen al rector Collderam, promotor de l'edifici. També és interessant el sector del pati, a la zona lateral i posterior. Queda limitat pel tram més alt que es conserva de l'antiga muralla, i hi trobem tres cisternes, de les quals en queda una de més visible. Aquestes cisternes captaven l'aigua mitjançant un curiós sistema de canalitzacions que venia de la teulada de l'església, passava per un carreró popularment anomenat les Canals i també per sobre la muralla. La casa també conserva tres tines; dues de més grans i una més petita. Un altre element d'interès és una mena de mina o hipogeu que es troba als baixos, al fons de la cambra semisoterrània de llevant. És un forat excavat al tapàs d'uns tres metres de llarg que va en direcció a la riera i, en un punt determinat, conforma dues plataformes. Pels volts de 2005 el propietari de l'immoble en va tapar l'entrada i ara no és accessible. Podria ser que es tractés d'un intent de construir una mina de sortida perquè en cas d'emergència es poguessin escapar els residents a la Rectoria, o tal vegada era una mena d'hipogeu de funció desconeguda. Cal recordar que per aquest sector hi passava la muralla, i no es pot descartar que fos un element anterior vinculat al recinte fortificat.","codi_element":"08258-334","ubicacio":"Plaça de l'Església, 4. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble)","historia":"A la primera meitat del segle XVII el poble d'Oló va créixer molt i l'església romànica havia quedat petita. Aleshores es decidí construir una església nova, que es va fer en diverses fases. El 1631 s'havia acabat la construcció de la capella del Sant Crist. El gros del conjunt de l'edifici es va construir a continuació i es finalitzà el 1646, data que es troba esculpida sobre el portal principal. Part de les obres van anar a càrrec del mestre de cases Esteve Puig, que el 1644 reconeixia haver cobrat 100 lliures com a primera paga. Pocs anys després es va construir el campanar: entorn de 1652, segons està gravat en una biga (GALOBART, 1996: 16). Pel que fa a la rectoria, antigament era en una casa de la Plaça Major o plaça de Dalt, la que té el sobrenom de Mossèn Joan (número 3). Pels volts de 1645, coincidint doncs amb les obres de l'església, es va construir també una nova rectoria. De la parròquia en coneixem els diferents rectors i també els vicaris des del segle XVI, els quals s'han recopilat al llibre 'Oló, un poble, una història' (FERRER i altres, 1991: 203). Tal com ens informa la interessant llinda a l'interior de l'edifici, el promotor de l'obra fou l'aleshores rector Josep Collderam, que a la llinda signa amb les inicials C. DE. R. M. El lloc on es va aixecar l'edifici quedava fora del recinte de les muralles. El casal originari es va ampliar en diverses fases. La darrera possiblement al segle XIX o ja al començament del XX. Durant la Guerra Civil de 1936 a la Rectoria s'hi instal·là l'Ajuntament i el Comitè Revolucionari. Segons es diu, els anticlericals volien destruir la llinda on s'hi representa el calze del Santíssim Sagrament, però el secretari de l'Ajuntament va aconseguir que no ho fessin i els va convèncer perquè simplement la tapessin amb guix i hi marquessin les quatre barres. La casa va mantenir la funció de Rectoria fins els volts de 1980. A més del rector, en aquesta casa hi vivien els vicaris de l'església, els quals després de 1946 van traslladar-se a l'antic convent de monges. Entorn de 1980 el rector va passar a viure en un pis de la casa anomenada cal Telèfons, i ja a la dècada de 1990 s'instal·là a l'actual rectoria en les dependències de l'església nova. Lluís Sans Masip, que ja tenia llogada una part de la casa, aleshores va comprar tot l'immoble. Posteriorment els dos pisos superiors s'han venut a un altre particular.","coordenades":"41.8707500,2.0340500","utm_x":"419840","utm_y":"4635877","any":"1645","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86166-foto-08258-334-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86166-foto-08258-334-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell i Lluís Sans Masip","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86167","titol":"Llinda de la Rectoria de Santa Maria d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-la-rectoria-de-santa-maria-dolo","bibliografia":"FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 198-205.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Llinda de pedra amb un interessant gravat que es troba en una porta interior de l'edifici de l'antiga Rectoria de Santa Maria d'Oló, que actualment és una casa particular. Originàriament, formava part de la façana principal. Al centre de la llinda hi ha gravada dins una orla oval el calze del Santíssim Sagrament. A banda i banda hi podem llegir la següent inscripció: 'ALABAT SIA LO SANCTISSIM SAGRAMENT C DE R M 1645'. Les sigles C. DE. R. M. corresponen a qui fou rector de la parròquia aquest any. Era mossèn Josep Collderam, i devia ser el promotor de la nova rectoria. Les lletres de la inscripció i el gravat són pintades amb daurat i altres colors.","codi_element":"08258-335","ubicacio":"Rectoria antiga de Santa Maria d'Oló. Plaça de l'Església, 4. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble)","historia":"Pels volts de 1645, coincidint amb les obres de l'església, es va construir també una nova rectoria. De la parròquia en coneixem els diferents rectors i també els vicaris des del segle XVI, els quals s'han recopilat al llibre 'Oló, un poble, una història' (FERRER i altres, 1991: 203). Segons informa aquesta interessant llinda a l'interior de l'edifici, el promotor de l'obra fou l'aleshores rector Josep Collderam, que a la llinda signa amb les inicials C. DE. R. M. Durant la Guerra Civil de 1936 a la Rectoria s'hi instal·là l'Ajuntament i el Comitè Revolucionari. Segons es diu, els anticlericals volien destruir la llinda on s'hi representa el calze del Santíssim Sagrament, però el secretari de l'Ajuntament va aconseguir que no ho fessin i els va convèncer perquè simplement la tapessin amb guix i hi marquessin les quatre barres.","coordenades":"41.8707500,2.0340500","utm_x":"419840","utm_y":"4635877","any":"1645","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86168","titol":"Montcabrer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/montcabrer","bibliografia":"GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 471. PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló a l'època medieval', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 64, 66, 71, 107, 113, 114. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 68.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia d'origen medieval emplaçada a l'altiplà per on passava l'antic camí ral de Vic i l'actual carretera C-59. El conjunt consta, d'una banda, de l'antiga masia, adossada a una construcció anomenada Cabanya (un corral amb pallissa), i de l'altra, més a llevant, d'una antiga torre adossada a un habitatge construït el 1913, mentre que al sud-oest s'estenen les naus d'una granja moderna. Els elements més antics són la masia i la torre. L'any 1913 l'aleshores propietari Josep Bofill va fer construir la casa nova, la Cabanya i va portar a terme una remodelació de conjunt que afectà també la masia. Hom suposa que l'antiga masia és l'edificació adossada a la Cabanya. És de dimensions modestes i consta de planta baixa més un pis superior. L'entrada probablement era al costat de llevant, com ara, però amb la remodelació feta a principis de segle XX s'hi va construir un nou portal i també una finestra d'arc apuntat a la part posterior, totes aquestes obertures emmarcades amb maó. També es va modificar la teulada, fent-la d'un sol vessant per tal que convergís amb l'edifici de la Cabanya. A la part nord tenia el femer. Tanmateix, val a dir que com a masia és una construcció força atípica, perquè no s'hi veu el portal originari i el seu interior té una distribució més pròpia d'un cobert. Per això no es pot descartar que la masia originària fos en un altre ubicació, adossada a la torre, i que amb les obres de principis de segle XX fos destruïda. La torre és una construcció gairebé quadrada, molt sòlida i de cinc pisos. Els murs són fets amb un aparell desigual, en alguns trams amb carreus més o menys escairats i en d'altres més irregulars. A la cara principal (al nord-est) conserva una petita porta i una finestra amb una llinda decorada amb arc conopial. La resta de finestres són modernes, excepte les superiors que es troben als costats est i oest. La segona planta és coberta amb volta de pedra; la resta amb embigat o bé amb plaques de guix. Un fet curiós és que s'ignora com es feia l'accés vertical, ja que no s'ha conservat cap escala i la volta de la segona planta només té un petit forat per on amb prou feines hi passa una persona. Quan el 1913 es construí la casa adossada les plantes superiors de la torre van quedar integrades en el nou habitatge. Una de les cambres de la torre és l'anomenada habitació del bisbe, i conserva un sostre amb plaques de guix decorades amb relleus que tal vegada es podrien datar entorn del segle XVII. Antigament, a les dues plantes superiors hi havia un colomar. La datació d'aquesta torre es podria situar als segles XV-XVII, tot i que no es pot descartar que sigui del XIV. L'habitatge construït el 1913 és una edificació d'estil fabril característica de principis de segle XX, amb finestres distribuïdes regularment i emmarcades amb maó. Consta de dues plantes i queda perfectament alineat amb la torre, que s'integra a l'angle nord de la construcció. La façana principal, encarada a llevant, s'estructura en base a tres eixos d'obertures. A la part posterior té una terrassa. L'interior ha estat rehabilitat amb bon criteri, conservant les característiques originàries de la casa. Finalment, la construcció anomenada Cabanya és també una obra sòlida i de qualitat. És de planta rectangular i consta de dos pisos. Al de baix hi havia un corral de xais, mentre que la part superior era pallissa. En la façana de migdia es conserven tres obertures amb arc. Per la central, més gran, s'hi feia entrar la palla.","codi_element":"08258-336","ubicacio":"Sector nord-est del terme municipal","historia":"Aquest mas és d'origen medieval i les primeres notícies que en coneixem són del segle XIV, tot i que el mas ja devia existir de molt abans. El 1376 surt esmentat Macià de Montcabrer en una reunió dels caps de casa de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola. Cal suposar que era l'hereu en aquest moment. Poc després, el 1394, el mateix Macià de Montcabrer figura en un llistat de persones que van assistir a una reunió de veïns per tractar de la redempció del terme d'Oló. En el fogatge de 1515 hi consta 'la casa de Montcabrer', i en el de 1553 Jaume Moncabrer. La família dels Montcabrer va estar especialment vinculada als enfrontaments per la redempció del domini senyorial del terme d'Oló. El 1438 i el 1440 es parla de Bernat de Montcabré. Però qui va tenir un protagonisme més destacat fou sens dubte Antic de Montcabré, amo d'aquest mas que el 1598 era procurador o síndic del terme. Va ser ell qui va impulsar les gestions davant del rei Felip III, el qual el 1599 va acabar firmant el document proposat pels olonecs que concedia la desitjada redempció del terme d'Oló sobre els drets senyorials que hi exercia el monestir de l'Estany. La redempció es considera efectiva el 1606, quan es va acabar el darrer pagament. Des d'aleshores el poble d'Oló va incorporar-se definitivament a la Corona i va obtenir els privilegis de ser un carrer de Barcelona (PLADEVALL, 1991: 66). Pel que fa a la torre, no en coneixem dades documentals que ens puguin donar pistes sobre la seva cronologia. Alguns l'han situat al segle XIV. Però per la seva tipologia constructiva, i especialment per l'arc conopial, ens inclinem més aviat a situar-la entre els segles XV i XVII. Són uns anys en què va estar molt actiu el bandolerisme, i recordem que la masia es troba a la vora del camí ral. Està clar que els Montcabrer eren una família important, i sobta el fet que no s'ampliés la masia als segles XVII i XVIII, som sol ser habitual. Això també ens fa pensar, com a hipòtesi, que tal vegada el cos principal era adossat a la torre, i a principis de segle XX fou destruït. Un argument a favor d'això és que l'habitació del bisbe que hi ha a la torre podria datar-se entorn del segle XVII, i té una porta que dóna a l'interior de la casa actual. Per tant, és raonable pensar que aquesta habitació no estava isolada a la torre, sinó envoltada d'altres cambres residencials que donaven una certa categoria a la masia. S'entén que el bisbe devia utilitzar aquesta habitació quan es desplaçava per les terres d'aquesta zona, un fet més que demostra la importància de Montcabrer. No sabem exactament quan la família Montcabrer va quedar desvinculada del mas, però aquest va acabar sent una masoveria de Rocafort, que era el mas més important de la zona. Així era almenys a principis del segle XX. Entorn de 1913 la propietat passà a mans de Josep Bofill, dentista de Barcelona que també tenia altres masos en aquest sector i que estava casat amb una neboda de Ramon de Rocafort. En aquest moment es van portar a terme les importants obres i reformes que ja hem descrit: construcció del nou habitatge i del cobert de la Cabanya. Per una d'aquestes obres es va agafar pedra de l'antiga església romànica de Sant Martí de Puig-Ermengol. L'any 1932 es va construir la font de Montcabrer vora la riera, però ja no es conserva. El 1950 Bofill va vendre Rocafort, el Molí de Rocafort, Montcabré i la Sala a Manel Font, casat amb Roser Gorina; és a dir, un gendre de Joan Gorina, un ric fabricant de Sabadell que havia comprat Rocabruna i s'hi havia fet construir un castell. El 1968 va morir Manel Font i va deixar la propietat a la seva muller, Roser Gorina, sembla que per desconfiança amb el seu hereu. Però la dona va nomenar administrador el fill (Joaquim Font Gorina), el qual va portar un elevat tren de vida i finalment va arruïnar el patrimoni, que va ser embargat. Abans, però, va vendre Montcabrer a Josep Pou, un agricultor de Vic. Feia molt de temps que de Montcabrer se'n feia càrrec un masover.","coordenades":"41.8968700,2.0946000","utm_x":"424896","utm_y":"4638722","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86168-foto-08258-336-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86168-foto-08258-336-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 68 (Pla Especial Urbanístic 2011)Inscripció en una pedra a la façana principal del nou habitatge: ANY 1913Informació facilitada per Josep Pou i Josep Canamasas GüellL'actual propietari, Josep Pou, va ampliar la granja que ja hi havia i en els darrers anys hi ha instal·lat una gran explotació porcina; també ha assumit la gestió de les terres de Rocafort, de la Torre de Vilanova i de la Rovirassa.","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86169","titol":"Cal Ton Soca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-ton-soca","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 39.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa unifamiliar emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) que és de les que millor han conservat la tipologia originària, probablement dels segles XVI-XVII o tal vegada anterior. És una edificació aïllada, situada a un extrem del recinte murallat per la banda nord-est, darrera l'església. Té planta rectangular, amb una galeria adossada a llevant, i consta de d'una planta semisoterrània, planta baixa i un pis. La façana principal, encarada a migdia, s'ha conservat amb molt poques modificacions. Consta d'un bonic portal de mig punt fet amb dovelles de pedra tosca. Les altres obertures, disposades de manera poc regular, són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La finestra central s'ha transformat en balcó. Els murs són de maçoneria, i conserven el semi-arrebossat tradicional. La coberta és a una sola vessant i, en el voladís davanter, hi destaquen uns cabirons de fusta tallats que semblen força antics. A l'angle sud-est de la casa hi ha encastada una curiosa pedra amb el relleu d'una carassa d'estil popular. És probable sigui un element reaprofitat d'una altra procedència.","codi_element":"08258-337","ubicacio":"Plaça Major, 4. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble)","historia":"Aquesta casa quedava aïllada a un extrem del recinte murallat. És probable que tingués un origen medieval i formés part de la sagrera que es va formar al voltant de l'església. La notícia més antiga que en coneixem és la inscripció de la llinda amb la data 1682. Per la seva tipologia, la construcció actual podria obra d'aquesta època o també anterior. La denominació més antiga era cal Manel, i els propietaris eren una família benestant: els Altimires, probablement emparentats amb els propietaris del mas Altimires. Cap a finals del segle XIX o principis del XX Mario Altimires es va traslladar a una casa més avall. Llavors va comprar l'immoble Ton Vilella Bertran, àlies el Ton Soca, perquè venia de la casa de cal Soca, una mica més avall del carrer. Va ser ell que féu construir la galeria adossada. L'actual propietària és la besnéta de Ton Vilella.","coordenades":"41.8710200,2.0343200","utm_x":"419863","utm_y":"4635907","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86169-foto-08258-337-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86169-foto-08258-337-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"L'edifici presenta les següents inscripcions: llinda en una porta de la façana est: 1682Altres denominacions: cal ManelInformació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86170","titol":"Carassa de cal Ton Soca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carassa-de-cal-ton-soca","bibliografia":"","centuria":"XIV-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Pedra amb el relleu d'una carassa d'estil popular que està encastada a la cantonada sud-est de la casa de cal Ton Soca. Els trets de la cara són molt esquemàtics, i a la boca hi té un forat que sembla perquè hi brolli l'aigua. És probable que sigui un element reaprofitat d'una altra procedència, per exemple d'una font o una aigüera. Pel que fa a la datació, és difícil de determinar. Cal suposar que és contemporània o anterior a la casa, que per la seva tipologia es podria datar als segles XVI-XVII.","codi_element":"08258-338","ubicacio":"Cal Ton Soca. Plaça Major, 4. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble)","historia":"","coordenades":"41.8710300,2.0344300","utm_x":"419872","utm_y":"4635908","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86171","titol":"Costa Xica","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/costa-xica-0","bibliografia":"","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"La part final ha estat arranjada i es conserva bé. La part més propera al torrent està pràcticament perduda i coberta per la vegetació","descripcio":"Corriol que permetia accedir al turó de Dalt del Poble pel seu vessant nord. Tradicionalment hi havia tres costes que pujaven al nucli antic d'Oló: la Costa de cal Mas era la part final del camí que venia de Sant Joan d'Oló; la Costa de Sant Antoni o Costa Gran era l'entrada principal, per carrer que antigament s'anomenava Carrer Major, i la Costa Xica era el tram final d'un corriol que venia del Raval, a l'altre costat del torrent. Des de la carretera fins a la part superior, on desemboca en el carrer Sant Antoni, el corriol s'ha conservat bé. És un pas estret, amb fort pendent, que ha estat adequat amb un empedrat modern i una barana de fusta. Continuava cap a baix el torrent fent un recorregut en ziga-zagues. Aquesta part ja no s'utilitza i es troba envaïda per la vegetació, però encara se'n veuen les traces. A l'altra banda del torrent el camí enllaçava amb al carrer del Raval. Tot l'entorn d'aquest vessant del turó, que també conserva restes de l'antiga muralla, és obac i frondós, poblat per lledoners i escàrcies. És un dels paratges més interessants de l'entorn d'Oló, i contrasta vivament amb la part més seca de la vall de la riera d'Oló.","codi_element":"08258-339","ubicacio":"Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble)","historia":"L'origen d'aquest corriol cal situar-lo probablement en època medieval, quan al turó hi havia el castell, l'església i una sagrera protegida per una muralla. La Costa Xica devia ser un dels tres accessos al recinte murallat. A la dècada de 1980 un particular (el Jaumet de cal Macià) es va encarregar d'arranjar aquest corriol i de fer-hi l'empedrat. Des de fa uns anys, quan es fa el Pessebre Vivent a Dalt del Poble la primera escena, l'Anunciació, es situa en aquest paratge.","coordenades":"41.8712500,2.0345300","utm_x":"419881","utm_y":"4635932","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86171-foto-08258-339-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86171-foto-08258-339-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86172","titol":"Cal Patron","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-patron","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 39, 81-82.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) que ha conservat una tipologia representativa de les cases construïdes als segles XVI-XVII. És una edificació amb dues cantonades i adossada a una altra casa per la part posterior. És de planta rectangular i disposa de planta baixa més tres pisos. L'últim pis, però, ha estat sobrealçat modernament. La façana principal presenta una disposició d'obertures no gaire regular. El portal i la resta d'obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Els murs són de maçoneria, amb alguna pedra més o menys escairada; actualment a pedra vista. A la façana de migdia, que dóna al carrer del Castell, hi trobem un balcó i una finestra amb llindes de fusta. El quart pis té una galeria obrada modernament.","codi_element":"08258-340","ubicacio":"Carrer Sant Jordi, 6. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble)","historia":"El nucli inicial del poble d'Oló es troba sobre un turó i és conegut popularment com Dalt del Poble. S'originà a partir d'una sagrera que, després de quedar molt despoblada al final de l'edat mitjana, es reconstruí als segles XVI i XVII, quan va prendre la forma definitiva. Tota la part alta del turó quedava encerclada i protegida per una muralla que abastava un perímetre considerable. Probablement, la sagrera va créixer de manera progressiva en cercles concèntrics. El primer cercle devia arribar fins al carrer Mesón (actualment Sant Jordi); el segon cercle ja arribava fins al límit del turó. Al segle XIV la sagrera ja devia haver arribat fins aquest segon cercle. Pel que fa a cal Patron, formaria part del segon cercle de la sagrera: entre les cases inicials i el castell. Pot ser que la casa s'originés en aquesta època o bé que es construís de nou als segles XVI-XVII, tal com indica la inscripció de la llinda. Els propietaris eren la família Vilar, que tal vegada provenien de la masia de cal Vilar, als afores del poble.","coordenades":"41.8708100,2.0346400","utm_x":"419889","utm_y":"4635883","any":"1696","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86172-foto-08258-340-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86172-foto-08258-340-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"L'edifici presenta les següents inscripcions: llinda en una finestra de la façana principal: Jasint Vila 1696Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86173","titol":"Cal Seva","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-seva","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 39, 81-82.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) que ha conservat una tipologia més o menys representativa de les cases construïdes als segles XVI-XVII, tot i que en aquest cas amb una important remodelació moderna. És una edificació parcialment entre mitgeres, de planta irregular, ja que té un cos afegit a l'angle sud-est. Consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada al carrer de Sant Antoni, i també la de ponent, han estat modificades amb unes noves obertures més grans i regulars, i amb un balcó al primer pis. La casa conserva els volums i els murs originaris, actualment de pedra. Però sembla que el pis superior ha estat sobrealçat.","codi_element":"08258-341","ubicacio":"Carrer Sant Antoni, 6. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble)","historia":"Cal Seva es troba en una posició ja molt perifèrica respecte al nucli inicial de la sagrera medieval; més aviat en l'àrea on hi hauria les dependències del castell. Probablement la casa es construí de nou el 1697, tal com informa la inscripció de la llinda conservada. Ja al segle XX, durant un temps hi va haver un bar que era conegut popularment com cal Joan o cal Jugamisses. El malnom venia del fet que molts joves en lloc d'anar a l'església passaven l'estona en aquest local. El bar només va estar obert entre els anys 1950 i 1952. En aquest moment la majoria de botigues i establiments de Dalt del Poble van anar tancant les portes.","coordenades":"41.8711700,2.0348100","utm_x":"419904","utm_y":"4635923","any":"1697","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86173-foto-08258-341-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86173-foto-08258-341-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"L'edifici presenta les següents inscripcions: Llinda a la façana principal amb una sanefa i la inscripció: 1697 IHSInformació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86174","titol":"Convent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/convent","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 141-142.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) que al tombant de segle XX es transformà en convent de monges i, des de fa uns anys, torna a ser una casa particular. És una edificació de planta irregular entre mitgeres, i consta de planta baixa més dos pisos. Fruit de l'adequació com a convent l'edifici va adquirir unes característiques arquitectòniques pròpies de principis del segle XX, amb unes sèries de finestres regulars emmarcades amb maó. La façana principal, encarada al carrer Sant Antoni, queda retallada pel fort pendent que fa aquesta via. La paret no és ben recta, sinó que fa un lleuger gir per adaptar-se al traçat sinuós del carrer. La porta principal es situa en un queixal que l'edifici fa a ponent, i dóna accés directament a la planta intermèdia. A l'extrem est hi ha una altra porta que dóna accés a la planta inferior. Els murs són de maçoneria, a pedra vista, i les tres plantes queden separades per una fina cornisa de maó.","codi_element":"08258-342","ubicacio":"Carrer Sant Antoni, 10. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble)","historia":"Originàriament en aquest indret hi havia una casa particular que formava part ja de l'àrea més exterior del recinte murallat de Dalt del Poble. Aquest sector es devia edificar al segle XVII. Al tombant de segle XX la casa es transformà en convent de monges quan es va donar compliment a un llegat testamentari de mossèn Jacint Vilar, que devia ser originari del poble. El 1892 es comprà la casa per 400 pessetes, i va caldre fer-hi una reforma en profunditat. El 1901 s'hi va establir la Congregació de Germanes Terciàries Descalces del Carme, fins el 1914. Durant els anys de la Segona República s'hi va hostatjar la Congregació de Germanes Missioneres dels Sagrats Cors de Jesús i Maria, d'origen mallorquí. S'hi van estar fins el 1946. Aquesta comunitat estava formada per quatre germanes que oferien ensenyament privat per a les nenes. Cal dir que a Oló ja hi havia una escola municipal, tant de nenes com de nens. Després de 1946 ja no hi va haver més monges. El convent va servir aleshores de residència dels vicaris (que abans s'estaven a la Rectoria) o d'alguna família sense recursos que arribava a la població. El 1959 s'hi va posar una guarderia, que era finançada per una fundació. Se'n va fer càrrec Pilar Farré, que vivia a cal Manel. Més tard es transformà en la Llar d'infants el Cuc, de gestió municipal, i des de principis dels anys 1970 es traslladà a les antigues escoles, a la Plaça de Baix. A la dècada de 1980 la parròquia va vendre l'immoble a uns particulars.","coordenades":"41.8713400,2.0348800","utm_x":"419910","utm_y":"4635942","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86174-foto-08258-342-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86174-foto-08258-342-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86175","titol":"Cal Jan Cinto","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-jan-cinto","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 141-142.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"En procés de rehabilitació","descripcio":"Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) que ha conservat una tipologia representativa de les cases construïdes als segles XVII-XVIII, tot i que en aquest cas amb una reforma de principis del segle XX. És una edificació força gran, de planta més o menys quadrada i parcialment entre mitgeres. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Inicialment era més estreta, i en un moment donat s'amplià per la part posterior. La façana de llevant ha conservat les característiques dels segles XVI-XVII, amb diferents finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. El finestral superior és de 1929, segons es podia llegir en una inscripció encara no fa gaire. La façana principal, encarada al carrer Sant Antoni, també devia reformar-se en aquest moment. Aleshores s'hi va fer un nou portal, de punt rodó i emmarcat amb dovelles estretes, que conserva una bonica porta de fusta decorada i amb una reixa. Al costat té una finestra amb reixa també d'aquest moment. La part alta, en canvi, ha conservat les finestres de pedra picada pròpies de la construcció inicial, tot i que amb lleus canvis, ja que dues de les finestres s'han transformat en balcons. Per la part posterior la casa disposa d'una terrassa i un ampli pati.","codi_element":"08258-343","ubicacio":"Carrer Sant Antoni, 11. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble)","historia":"Aquesta casa es situa en un extrem del nucli antic emmurallat, just en el punt on hi devia haver el portal principal d'accés a l'interior del recinte. Difícilment les cases de la sagrera medieval degueren arribar fins aquí; o sigui que aquest sector es devia edificar als segles XVII-XVIII. Per les seves dimensions, cal Jan Cinto s'ha de considerar una de les cases principals del nucli antic. Al segle XIX pertanyia a la família Vila i acollia una ferreria. Cal dir que a Dalt del Poble hi havia hagut una altra ferreria a la casa anomenada cal Ferrer, al carrer Sant Jordi. Durant la primera meitat del segle XX cal Jan Cinto va ser la casa del metge i dispensari. Tal com hem dit, l'any 1929 la part superior i la façana principal van ser objecte d'una reforma. Abans es podia llegir una inscripció amb aquesta data on ara hi ha el finestral lateral de maó. Més tard, la casa fou venuda i actualment és un habitatge particular.","coordenades":"41.8715100,2.0349300","utm_x":"419914","utm_y":"4635960","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86175-foto-08258-343-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86175-foto-08258-343-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86176","titol":"Cal Tià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-tia-0","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 141-142.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) que és representativa de les que van sorgir als segles XVI i XVII, tot i que en aquest cas ha patit una reforma moderna que n'ha desdibuixat la fesomia tradicional. És una edificació entre mitgeres, de planta més o menys quadrada, i consta de planta baixa més un pis i golfes. En la façana principal, encarada al carrer de Sant Antoni, la remodelació practicada al segle XX ha estat gairebé total. Actualment s'estructura en base a dos eixos d'obertures, amb la paret pintada de blanc. El seu principal interès és que durant molt temps havia estat fonda i botiga, fet que ha quedat en el record popular.","codi_element":"08258-344","ubicacio":"Carrer de Sant Antoni, 11. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble)","historia":"Cal Tià es troba en l'àrea més exterior del recinte murallat de Dalt del Poble; un sector que es devia edificar als segles XVI-XVII. No coneixem notícies antigues de la casa. A la primera meitat del segle XX cal Tià era fonda i botiga de queviures, i ho va ser fins els volts de 1953. En aquests anys la majoria de botigues i establiments de Dalt del Poble van anar tancant les portes.","coordenades":"41.8712900,2.0347000","utm_x":"419895","utm_y":"4635936","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86176-foto-08258-344-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas GüellDenominació actua (segons un rètol a la façana): cal Serral","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86177","titol":"Fàbrica Sauleda (antiga Fàbrica Borràs)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-sauleda-antiga-fabrica-borras","bibliografia":"COMELLAS SALA, Tània (2017). L'arquitectura modernista i noucentista de Santa Maria d'Oló. Treball de recerca. INS Miquel Bosch i Jover, p. 31-33. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 123-124, 215. PORTÍ PURTI, Lídia. Sauleda S.A. Una fàbrica de lones de Santa Maria d'Oló, treball de curs, Institut de Batxillerat Pius Font i Quer, Manresa, s.d.","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt fabril que s'ha format a partir d'una primitiva fàbrica de finals del segle XIX, passant després a ser la fàbrica Borràs i actualment Sauleda. La seva distribució s'acosta a la d'una colònia industrial, ja que forma un clos tancat i consta d'una antiga casa del director, així com d'un bloc de pisos que eren per als treballadors, davant de l'entrada. El nucli principal és format per la primitiva nau (que s'ha ampliat considerablement pel costat de ponent) més dos edificis adossats a nord i a sud. La nau primitiva i els dos edificis són construïts de la mateixa època i formaven un conjunt homogeni d'estil modernista. Això fou entorn de 1919, quan s'inicià la fàbrica Borràs, i el projecte va anar a càrrec d'Ignasi Mas i Morell, nascut a Barcelona i que durant molt de temps fou arquitecte municipal de Sant Pol de Mar. Ara la nau antiga ha quedat integrada entre els amplis espais de producció, però encara són visibles els murs est i oest, que conserven alguns dels típics finestrals fabrils, rematats a la part superior amb arcs escarsers de maó vermell. L'edifici situat al sud era la casa del director. És la peça més destacada de tot el conjunt i també l'obra més reeixidament modernista que hi ha a Santa Maria d'Oló. Destaca per l'efecte cromàtic fruit de la combinació del vermell del totxo amb el blau dels cabirons de fusta de la teulada junt amb altres elements com la ceràmica o els forjats de les baranes. Tot això sobre el fons blanc de les façanes. L'edifici situat al nord és una edificació més gran, ara destinat a oficines. Antigament hi havia un menjador, vestidors, infermeria i despatxos, mentre que a la planta de baix hi havia un magatzem. La façana principal d'aquest edifici segueix unes pautes ornamentals similars a l'anterior. És una composició perfectament simètrica que recrea algunes de les formes característiques del modernisme. Al centre hi trobem un balcó rectangular amb dos pilars i, a banda i banda, finestrals de línies corbes compartimentats per pilars més petits de totxo vermell. Ara l'edifici queda adossat pel nord-oest a una construcció recent que acull el laboratori i que es va bastir en diverses fases, entre 1980 i 2015. L'any 2000 es va unificar el conjunt, dins d'una mateixa línia arquitectònica, i es van restaurar les oficines.","codi_element":"08258-345","ubicacio":"Carrer Josep Sauleda i Roca, s\/n. Nucli urbà d'Oló","historia":"Al final del segle XIX a Oló hi havia tres fàbriques tèxtils de dimensions modestes. Una era la fàbrica de Joan Badia, que el 1896 va tenir els primers telers mecànics del poble. Funcionaven amb energia de vapor i també aprofitant tota l'aigua sobrant de la riera. L'any 1901 l'Ajuntament havia creat una comissió per captar fabricants que tornessin a obrir les fàbriques i donessin vida al poble. Però això no va evitar un període de crisi industrial entre 1900 i 1925, sobretot els anys posteriors a 1918, quan a Oló no hi havia cap fàbrica i moltes dones van haver de buscar feina en les fàbriques d'altres municipis, cosa que solia comportar llargues caminades a peu. Però al llarg de la dècada de 1920 s'hi van establir dues fàbriques, que en els anys següents s'havien de convertir en la base econòmica de la població: primer la fàbrica Borràs i després la fàbrica López. Ambdues tenien una gran rivalitat entre elles. Joaquim Borràs (Manresa 1865-1963) era un industrial que s'introduí també en la política, partidari d'Antoni Maura es presentà diverses vegades com a diputat, fou alcalde de Manresa i vice-president de la Diputació de Barcelona. En una de les seves campanyes electorals va visitar Oló i s'adonà de l'oportunitat que representava aquesta localitat, ja que tenia una població acostumada al treball del tèxtil i els salaris eren baixos, en un entorn rural de poca conflictivitat social. Aquest industrial tenia la seva fàbrica principal a la colònia Borràs (Castellbell i el Vilar), on es feien les feines de filar i una part del teixit. El 1920 va comprar una de les fàbriques a la riera d'Oló que ja havia funcionat, i que es coneixia popularment amb el nom del Pastor perquè abans hi havia hagut un corral d'ovelles. La primitiva fàbrica va ser completament remodelada i s'hi afegiren els dos edificis modernistes, obra d'Ignasi Mas i Morell (1881-1953). Mas i Morell residia a Sant Pol de Mar i durant molts anys fou l'arquitecte municipal d'aquesta localitat. Borràs també va adquirir una nau industrial situada al raval de la Rovirola que abans havia pertangut a Joan Badia, la qual fou destinada a magatzem. En la fàbrica al costat de la riera s'hi van instal·lar 42 telers que funcionaven amb dos motors de gas pobre, nodrits amb llenya. El 1936 la fàbrica ocupava 64 persones, i el 1955, 125. S'hi feia el teixit d'una part de les plegadores de les indústries Borràs. Elaborava teixits de qualitat: piqués, llençols i percales. En aquesta època algunes de les treballadores venien de pobles de l'entorn; per això disposaven d'habitacions per quedar-se a dormir durant la setmana. L'any 1955 l'empresa, tot seguint l'exemple de les colònies industrials, va aixecar un bloc de pisos per als treballadors de la fàbrica. Els anys 1960 Manufactures Borràs S.A. era un important conglomerat industrial que també tenia vinculacions amb la banca. Tanmateix, la fàbrica va tancar les portes a principis d'aquesta dècada, degut a la crisi del tèxtil. Aleshores hi treballaven 70 persones. El 1963 va comprar la fàbrica Josep M. Sauleda Parés. Era el successor de Victoriano Sauleda Roura, un indiano de Sant Pol de Mar que al seu retorn d'Amèrica havia fundat una empresa al poble, concretament una fàbrica de roba per a espardenyes. A la dècada de 1960, degut a les conseqüències del boom turístic i dels canvis en el mercat de treball, va decidir traslladar la part dels teixits a la fàbrica de Santa Maria d'Oló. La nova fàbrica es posava en funcionament l'any 1965, i en els anys successius s'anà ampliant. L'empresa s'ha especialitzat en la producció de teixits industrials, bàsicament per a tendals. El 1990 donava ocupació a 60 treballadors, i era la segona indústria espanyola en fabricació de lona. La producció, amb uns models de lona que són de disseny exclusiu, es destina al mercat espanyol i també a l'exportació. Actualment l'empresa continua en actiu i és un dels pilars bàsics de l'economia del poble.","coordenades":"41.8725200,2.0370700","utm_x":"420093","utm_y":"4636071","any":"1920","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86177-foto-08258-345-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86177-foto-08258-345-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Núria Graells i Lluís Sauleda","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86178","titol":"Fàbrica Sauleda (Casa del director)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-sauleda-casa-del-director","bibliografia":"COMELLAS SALA, Tània (2017). L'arquitectura modernista i noucentista de Santa Maria d'Oló. Treball de recerca. INS Miquel Bosch i Jover, p. 31-33. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 123-124, 215. PORTÍ PURTI, Lídia. Sauleda S.A. Una fàbrica de lones de Santa Maria d'Oló, treball de curs, Institut de Batxillerat Pius Font i Quer, Manresa, s.d.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa del director de l'antiga fàbrica Borràs (actualment fàbrica Sauleda), que es troba adossada a la primitiva nau per la banda sud, tot formant part d'un conjunt modernista que fou construït entorn de 1919, quan l'industrial Joaquim Borràs va iniciar la seva indústria a Oló. L'arquitecte fou Ignasi Mas i Morell, que va treballar durant molts anys a Sant Pol de Mar i fou arquitecte municipal d'aquesta localitat. Es tracta d'una edificació de planta rectangular, que consta de planta baixa més dos pisos. És la peça més destacada de tot el conjunt fabril, i també l'obra més reeixidament modernista que hi ha a Santa Maria d'Oló. La casa sobresurt del conjunt de les naus per la seva alçària. Crida l'atenció per l'efecte cromàtic fruit de la combinació del vermell del totxo amb el blau dels cabirons de la teulada junt amb altres elements com la ceràmica i els forjats de les baranes. Tot això destaca sobre el fons blanc de les façanes. En la façana principal, encarada al sud, hi destaca una tribuna feta amb pilastres de totxo i arcs esgraonats. A l'entorn hi trobem obertures de formes diverses, sempre rematades amb totxo vermell. La façana de ponent té dos balcons a la part superior i, entremig, una capelleta de ceràmica dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Al seu damunt hi penja un interessant fanal de ferro forjat. En aquesta casa hi vivia el director de la fàbrica i el seu servei. Així mateix, la planta inferior tenia uns dormitoris on s'hi estaven durant la setmana les treballadores que venien de fora. Actualment els baixos de la casa acullen un espai adequat per fer-hi activitats formatives de l'empesa, mentre que les plantes superiors s'han conservat tal com era la casa del director en època de la fàbrica Borràs.","codi_element":"08258-346","ubicacio":"Carrer Josep Sauleda i Roca, s\/n. Nucli urbà d'Oló","historia":"Al final del segle XIX a Oló hi havia tres fàbriques tèxtils de dimensions modestes. Una era la fàbrica de Joan Badia, que el 1896 va tenir els primers telers mecànics del poble. Funcionaven amb energia de vapor i també aprofitant tota l'aigua sobrant de la riera. L'any 1901 l'Ajuntament havia creat una comissió per captar fabricants que tornessin a obrir les fàbriques i donessin vida al poble. Però això no va evitar un període de crisi industrial entre 1900 i 1925, sobretot els anys posteriors a 1918, quan a Oló no hi havia cap fàbrica i moltes dones van haver de buscar feina en les fàbriques d'altres municipis, cosa que solia comportar llargues caminades a peu. Però al llarg de la dècada de 1920 s'hi van establir dues fàbriques, que en els anys següents s'havien de convertir en la base econòmica de la població: primer la fàbrica Borràs i després la fàbrica López. Ambdues tenien una gran rivalitat entre elles. Joaquim Borràs (Manresa 1865-1963) era un industrial que s'introduí també en la política, partidari d'Antoni Maura es presentà diverses vegades com a diputat, fou alcalde de Manresa i vice-president de la Diputació de Barcelona. En una de les seves campanyes electorals va visitar Oló i s'adonà de l'oportunitat que representava aquesta localitat, ja que tenia una població acostumada al treball del tèxtil i els salaris eren baixos, en un entorn rural de poca conflictivitat social. Aquest industrial tenia la seva fàbrica principal a la colònia Borràs (Castellbell i el Vilar), on es feien les feines de filar i una part del teixit. El 1920 va comprar una de les fàbriques a la riera d'Oló que ja havia funcionat, i que es coneixia popularment amb el nom del Pastor perquè abans hi havia hagut un corral d'ovelles. La primitiva fàbrica va ser completament remodelada i s'hi afegiren els dos edificis modernistes, obra d'Ignasi Mas i Morell (1881-1953). Mas i Morell residia a Sant Pol de Mar i durant molts anys fou l'arquitecte municipal d'aquesta localitat. Borràs també va adquirir una nau industrial situada al raval de la Rovirola que abans havia pertangut a Joan Badia, la qual fou destinada a magatzem. En la fàbrica al costat de la riera s'hi van instal·lar 42 telers que funcionaven amb dos motors de gas pobre, nodrits amb llenya. El 1936 la fàbrica ocupava 64 persones, i el 1955, 125. S'hi feia el teixit d'una part de les plegadores de les indústries Borràs. Elaborava teixits de qualitat: piqués, llençols i percales. En aquesta època algunes de les treballadores venien de pobles de l'entorn; per això disposaven d'habitacions per quedar-se a dormir durant la setmana. L'any 1955 l'empresa, tot seguint l'exemple de les colònies industrials, va aixecar un bloc de pisos per als treballadors de la fàbrica. Els anys 1960 Manufactures Borràs S.A. era un important conglomerat industrial que també tenia vinculacions amb la banca. Tanmateix, la fàbrica va tancar les portes a principis d'aquesta dècada, degut a la crisi del tèxtil. Aleshores hi treballaven 70 persones. El 1963 va comprar la fàbrica Josep M. Sauleda Parés. Era el successor de Victoriano Sauleda Roura, un indiano de Sant Pol de Mar que al seu retorn d'Amèrica havia fundat una empresa al poble, concretament una fàbrica de roba per a espardenyes. A la dècada de 1960, degut a les conseqüències del boom turístic i dels canvis en el mercat de treball, va decidir traslladar la part dels teixits a la fàbrica de Santa Maria d'Oló. La nova fàbrica es posava en funcionament l'any 1965, i en els anys successius s'anà ampliant. L'empresa s'ha especialitzat en la producció de teixits industrials, bàsicament per a tendals. El 1990 donava ocupació a 60 treballadors, i era la segona indústria espanyola en fabricació de lona. La producció, amb uns models de lona que són de disseny exclusiu, es destina al mercat espanyol i també a l'exportació. Actualment l'empresa continua en actiu i és un dels pilars bàsics de l'economia del poble.","coordenades":"41.8721700,2.0370600","utm_x":"420092","utm_y":"4636032","any":"1920","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86178-foto-08258-346-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86178-foto-08258-346-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Núria Graells i Lluís Sauleda","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86179","titol":"Fàbrica Sauleda (edifici nord)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-sauleda-edifici-nord","bibliografia":"COMELLAS SALA, Tània (2017). L'arquitectura modernista i noucentista de Santa Maria d'Oló. Treball de recerca. INS Miquel Bosch i Jover, p. 31-33. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 123-124, 215. PORTÍ PURTI, Lídia. Sauleda S.A. Una fàbrica de lones de Santa Maria d'Oló, treball de curs, Institut de Batxillerat Pius Font i Quer, Manresa, s.d.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de serveis de la fàbrica Sauleda (antiga fàbrica Borràs), que es troba adossat a la primitiva nau per la banda nord, tot formant part d'un conjunt modernista que fou construït entorn de 1919, quan l'industrial Joaquim Borràs va iniciar la seva indústria a Oló. L'arquitecte fou Ignasi Mas i Morell, el qual va treballar durant molts anys a Sant Pol de Mar i en fou l'arquitecte municipal. Es tracta d'una edificació de planta quadrada, de la mateixa amplada que l'antiga nau, i consta de planta baixa més un pis i golfes. Juntament amb la casa del director, és la part més reeixida de tot el conjunt fabril. Destaca per l'efecte cromàtic fruit de la combinació del vermell del totxo amb el blau dels cabirons de la teulada i de petits elements ceràmics, tot sobre el fons blanc de les façanes. La façana principal, encarada al nord, té una composició simètrica basada en formes característiques del modernisme. Al centre hi trobem un balcó rectangular amb dos pilars i, a banda i banda, finestrals de línies corbes compartimentats per pilars més petits de totxo vermell. La façana lateral consta d'un doble nivell de finestrals rematats amb arcs escarsers de totxo, semblants als que trobem a la primitiva nau. Originàriament, aquest edifici acollia diferents serveis. Hi havia un menjador, vestidors, infermeria i despatxos, mentre que a la planta de baix hi havia un magatzem. Ara els antics compartiments han estat reconvertits en oficines.","codi_element":"08258-347","ubicacio":"Carrer Josep Sauleda i Roca, s\/n. Nucli urbà d'Oló","historia":"Al final del segle XIX a Oló hi havia tres fàbriques tèxtils de dimensions modestes. Una era la fàbrica de Joan Badia, que el 1896 va tenir els primers telers mecànics del poble. Funcionaven amb energia de vapor i també aprofitant tota l'aigua sobrant de la riera. L'any 1901 l'Ajuntament havia creat una comissió per captar fabricants que tornessin a obrir les fàbriques i donessin vida al poble. Però això no va evitar un període de crisi industrial entre 1900 i 1925, sobretot els anys posteriors a 1918, quan a Oló no hi havia cap fàbrica i moltes dones van haver de buscar feina en les fàbriques d'altres municipis, cosa que solia comportar llargues caminades a peu. Però al llarg de la dècada de 1920 s'hi van establir dues fàbriques, que en els anys següents s'havien de convertir en la base econòmica de la població: primer la fàbrica Borràs i després la fàbrica López. Ambdues tenien una gran rivalitat entre elles. Joaquim Borràs (Manresa 1865-1963) era un industrial que s'introduí també en la política, partidari d'Antoni Maura es presentà diverses vegades com a diputat, fou alcalde de Manresa i vice-president de la Diputació de Barcelona. En una de les seves campanyes electorals va visitar Oló i s'adonà de l'oportunitat que representava aquesta localitat, ja que tenia una població acostumada al treball del tèxtil i els salaris eren baixos, en un entorn rural de poca conflictivitat social. Aquest industrial tenia la seva fàbrica principal a la colònia Borràs (Castellbell i el Vilar), on es feien les feines de filar i una part del teixit. El 1920 va comprar una de les fàbriques a la riera d'Oló que ja havia funcionat, i que es coneixia popularment amb el nom del Pastor perquè abans hi havia hagut un corral d'ovelles. La primitiva fàbrica va ser completament remodelada i s'hi afegiren els dos edificis modernistes, obra d'Ignasi Mas i Morell (1881-1953). Mas i Morell residia a Sant Pol de Mar i durant molts anys fou l'arquitecte municipal d'aquesta localitat. Borràs també va adquirir una nau industrial situada al raval de la Rovirola que abans havia pertangut a Joan Badia, la qual fou destinada a magatzem. En la fàbrica al costat de la riera s'hi van instal·lar 42 telers que funcionaven amb dos motors de gas pobre, nodrits amb llenya. El 1936 la fàbrica ocupava 64 persones, i el 1955, 125. S'hi feia el teixit d'una part de les plegadores de les indústries Borràs. Elaborava teixits de qualitat: piqués, llençols i percales. En aquesta època algunes de les treballadores venien de pobles de l'entorn; per això disposaven d'habitacions per quedar-se a dormir durant la setmana. L'any 1955 l'empresa, tot seguint l'exemple de les colònies industrials, va aixecar un bloc de pisos per als treballadors de la fàbrica. Els anys 1960 Manufactures Borràs S.A. era un important conglomerat industrial que també tenia vinculacions amb la banca. Tanmateix, la fàbrica va tancar les portes a principis d'aquesta dècada, degut a la crisi del tèxtil. Aleshores hi treballaven 70 persones. El 1963 va comprar la fàbrica Josep M. Sauleda Parés. Era el successor de Victoriano Sauleda Roura, un indiano de Sant Pol de Mar que al seu retorn d'Amèrica havia fundat una empresa al poble, concretament una fàbrica de roba per a espardenyes. A la dècada de 1960, degut a les conseqüències del boom turístic i dels canvis en el mercat de treball, va decidir traslladar la part dels teixits a la fàbrica de Santa Maria d'Oló. La nova fàbrica es posava en funcionament l'any 1965, i en els anys successius s'anà ampliant. L'empresa s'ha especialitzat en la producció de teixits industrials, bàsicament per a tendals. El 1990 donava ocupació a 60 treballadors, i era la segona indústria espanyola en fabricació de lona. La producció, amb uns models de lona que són de disseny exclusiu, es destina al mercat espanyol i també a l'exportació. Actualment l'empresa continua en actiu i és un dels pilars bàsics de l'economia del poble.","coordenades":"41.8728200,2.0370900","utm_x":"420095","utm_y":"4636104","any":"1920","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86179-foto-08258-347-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86179-foto-08258-347-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Núria Graells i Lluís Sauleda","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86180","titol":"Pisos de l'antiga fàbrica Borràs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pisos-de-lantiga-fabrica-borras","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Blocs de pisos per a treballadors de l'antiga fàbrica Borràs (actualment Sauleda) construïts l'any 1955. Es troben just davant de l'entrada al recinte de la fàbrica, al carrer que actualment s'anomena Josep Sauleda i Roca. Conformen una edificació allargassada de planta rectangular i es divideixen en tres blocs, que tenen una disposició esglaonada ja que el carrer fa un pendent considerable. Els blocs de la part superior tenen més plantes. La façana principal és encarada al nord-oest. Cadascun dels tres blocs té ressaltat un cos central fet de maó on hi ha el portal, rematat amb un arc de punt rodó i amb una cornisa superior. En el voladís de la teulada hi veiem cabirons de fusta pintats de blau, un detall que recorda els edificis modernistes de la fàbrica. Per la façana posterior els pisos disposen d'amplis balcons. Les façanes són pintades d'un color ocre clar.","codi_element":"08258-348","ubicacio":"Carrer Josep Sauleda i Roca, 16-20. Nucli urbà d'Oló","historia":"La fàbrica Borràs començà a funcionar l'any 1920. Les fàbriques Borràs i López eren les més grans del poble, i van mantenir una forta rivalitat entre elles. Seguint l'exemple d'una colònia industrial, la fàbrica López construí pisos per als seus treballadors entre els anys 1945 i 1960. També la fàbrica Borràs va voler construir els seus blocs de pisos, i ho va fer el 1955. Això donava al recinte fabril, situat a un extrem del poble, l'aspecte d'una colònia industrial. Manufactures Borràs S.A. era un important conglomerat industrial amb vinculacions també amb la banca. Tanmateix, la fàbrica va tancar les portes a principis de la dècada de 1960, degut a la crisi del tèxtil. Les instal·lacions de la fàbrica i els pisos van passar a la nova indústria: Sauleda. Darrerament, alguns d'aquests pisos s'han venut als particulars i d'altres continuen sent propietat de Sauleda S.A.","coordenades":"41.8737400,2.0366400","utm_x":"420059","utm_y":"4636206","any":"1955","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86180-foto-08258-348-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86180-foto-08258-348-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86181","titol":"Cal Fèlix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-felix-2","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 39.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) que ha conservat una tipologia més o menys representativa de les cases construïdes al segle XVIII. És una edificació entre mitgeres, de planta més o menys rectangular, i consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada al carrer de Sant Antoni, conserva el mur de pedra però s'hi han remodelat les obertures per fer-les més regulars i s'hi ha adequat dos balcons. Antigament aquesta façana tenia dues llindes amb inscripcions, i en l'última reforma es van col·locar a la façana lateral.","codi_element":"08258-349","ubicacio":"Carrer Sant Antoni, 4. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble)","historia":"Cal Fèlix es troba en una posició relativament perifèrica respecte de l'antiga sagrera que en època medieval va sorgir al voltant de l'església. Possiblement aquest sector formava part de les dependències del castell, que s'aixecava uns metres a ponent. És possible que la casa es construís el 1704, tal com indica una de les llindes que abans hi havia a la façana principal. El text en llatí de la inscripció és difícil d'interpretar però fa referència a 'Devert', que vol dir allotjament o hospedatge. Tal vegada, doncs, en un principi la casa havia fet funcions d'hostal. Antigament la casa s'anomenava cal Cuet. Cap a mitjans del segle XIX un fadristern de cal Nanjo la va comprar, i hi devia fer reformes el 1881, tal com indica una altra de les llindes. Pels volts de 1912 el propietari va marxar a l'Argentina. En aquests anys de principis de segle XX (fins els volts de 1910) als baixos hi havia una sala de ball. La propietat de cal Fèlix va continuar a mans de la família de cal Nanjo, que eren els Vilanova i després Canamasas, pel canvi de cognom degut a un casament entre hereva i pubill. L'actual propietari, Josep Canamasas Güell, hi ha portat a terme les darreres reformes.","coordenades":"41.8710900,2.0346000","utm_x":"419886","utm_y":"4635914","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86181-foto-08258-349-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86181-foto-08258-349-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"L'edifici presenta les següents inscripcions:Inscripció en una llinda de la façana lateral (abans era a la façana principal): [...]RA AL DEVERT [F]ARER 1704Inscripció en una llinda de la façana lateral (abans era a la façana principal): SIT NOMEN DOMINI BENEDICTUM 1881El propietari, Josep Canamasas, té una col·lecció d'eines del camp i d'oficis tradicionals així com altres objectes aplegats de la tradició familiar i de procedències diverses.Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86182","titol":"Cal Mossèn Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-mossen-joan","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 39.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) que ha conservat una tipologia representativa de les cases construïdes als segles XVI-XVII. És una edificació que fa cantonada i parcialment entre mitgeres, de planta irregular. Consta de planta baixa més dos pisos i golfes. La façana principal, encarada a la Plaça de Dalt, té dues parts ben diferenciades. La més antiga és la de l'esquerra, que conserva un interessant portal adovellat fet de pedra de color vermellós, igual que dues finestres més. Actualment, el color és molt pujat, fruit d'un tractament de protecció, però originàriament ja el tenia. La resta d'obertures, de distribució força irregular, són emmarcades també amb llindes i brancals de pedra excepte les superiors, que són fruit d'un sobrealçament modern. El cos de la dreta és probablement ja del tombant de segle XX, i totes les obertures són emmarcades amb maó. Per la part posterior la casa és molt llarga, i antigament aquest sector devia formar part de les dependències del castell. En un dels murs s'hi conserva un fragment d'obra antiga en opus spicatum. A la part davantera la casa té una cisterna que s'endinsa sota el paviment de la plaça.","codi_element":"08258-350","ubicacio":"Plaça Major, 3. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble)","historia":"El nucli inicial del poble d'Oló es troba sobre un turó i és conegut popularment com Dalt del Poble. S'originà a partir d'una sagrera que, després de quedar molt despoblada al final de l'edat mitjana, es reconstruí als segles XVI i XVII, quan va prendre la forma definitiva. Tota la part alta del turó quedava encerclada i protegida per una muralla que abastava un perímetre considerable. Probablement, la sagrera va créixer de manera progressiva en cercles concèntrics. El primer cercle devia arribar fins al carrer Mesón (actualment Sant Jordi); el segon cercle ja arribava fins al límit del turó. Al segle XIV la sagrera ja devia haver arribat fins aquest segon cercle. Aquesta casa formava part del primer cercle de la sagrera. La inscripció d'una llinda sorgida en aquesta casa, del 1636, és una de les més antigues i ens informa que bona part de la construcció deu ser del segle XVII. Sabem en aquesta casa hi havia la primera rectoria fins que, a mitjans del segle XVII, es construí una nova rectoria, coincidint amb l'ampliació de l'església. Posteriorment va passar a ser una casa particular. Al tombant de segle XX es devia aixecar el cos de la dreta. Fins la dècada de 1960 hi havia una petita botiga de productes de neteja, i popularment es coneixia com Ca la Nissa. Entorn de 1980 la casa fou venuda a una família de Barcelona, que hi han fet reformes.","coordenades":"41.8709300,2.0346100","utm_x":"419887","utm_y":"4635896","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86182-foto-08258-350-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inscripció en una llinda actualment a la façana principal (abans tenia un altre emplaçament): 1636Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86183","titol":"Ca la Peona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-peona","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 39.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) que ha conservat una tipologia representativa de les cases construïdes als segles XVII-XVIII. És una edificació que fa cantonada i parcialment entre mitgeres, de planta trapezial. Consta de planta baixa més dos pisos i planta sota coberta. La façana principal, encarada a la Plaça de Dalt, té un eix d'obertures a la dreta, on hi trobem un portal adovellat i, al seu damunt, dues finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La part de l'esquerra sembla que és afegida posteriorment, i tenia una galeria amb pilastres que en un moment donat es va tapiar. La façana nord, molt estreta, ha estat remodelada amb obertures de nova construcció, i a la part superior s'hi ha adequat una terrassa. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista.","codi_element":"08258-351","ubicacio":"Plaça Major, 2. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble)","historia":"El nucli inicial del poble d'Oló es troba sobre un turó i és conegut popularment com Dalt del Poble. S'originà a partir d'una sagrera que, després de quedar molt despoblada al final de l'edat mitjana, es reconstruí als segles XVI i XVII, quan va prendre la forma definitiva. Ca la Peona es troba dins del primer cercle de la sagrera, però la casa no es devia construir fins a finals del segle XVII o principis del XVIII, ja que és posterior a la casa que té al darrere: cal Soca. En efecte, en un mur de cal Soca hi ha finestres de forma espitllerada que indiquen que en un principi era un mur exterior i no tenia cap casa adossada. Cal Peona era propietat de la família Camprubí. El mal nom de la Peona es refereix a una dona que era molt popular. La família que hi havia estat molts anys se la va vendre. L'actual propietari hi va fer reformes, i va fer-hi col·locar una llinda amb inscripció de picapedrer amb la data 1678. Aquesta inscripció no té cap base històrica; és simplement un capritx del seu propietari que volia presumir d'una casa més antiga que les veïnes.","coordenades":"41.8710300,2.0345100","utm_x":"419879","utm_y":"4635908","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Llinda moderna amb una inscripció falsa: 1678 IHSPopularment el nom de la casa es pronuncia 'ca la Pona'.Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86184","titol":"Nucli antic d'Oló (Dalt del poble)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nucli-antic-dolo-dalt-del-poble","bibliografia":"GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 460, 462. PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 42, 81-91.","centuria":"X-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Nucli antic d'Oló, conegut popularment com Dalt del Poble, que té el seu origen en una sagrera medieval que va quedar més o menys despoblada i, a partir dels segles XVI i XVII, es reconstruí. Està emplaçat on hi havia el castell i l'església, i ocupa tota la part alta del turó, que quedava encerclada i protegida per una muralla que abastava un perímetre considerable. Les cases actuals són fruit d'aquest segon moment constructiu, sobretot entre els segles XVII-XVIII. Això no vol dir que algunes, com ara cal Puigneró, no puguin conservar restes d'obra medieval, però en general això no és gaire visible. Els carrers van prendre la forma actual també en aquesta època, però probablement la sagrera medieval ja tenia una distribució similar, ja que la forma dels carrers reflecteix l'evolució característica d'una sagrera en cercles concèntrics a partir del nucli inicial de l'església. Pel que fa al castell, amb el temps es transformà en una casa. Les cases han conservat la seva tipologia originària d'una manera desigual, amb reformes diverses al llarg dels segles XIX i XX. Els noms populars de les cases s'han recollit en el llibre “Oló, un poble, una història” (PLADEVALL; FERRER i altres, 1991: 39). Entre les més destacades podem esmentar cal Mas, que originàriament eren les cavallerisses del castell i posteriorment va evolucionar cap a la forma d'una masia, o cal Faurí, també de dimensions considerables. Altres cases que també han conservat força bé la fesomia tradicional són ca la Peona, cal Mossèn Joan o cal Ton Soca (també coneguda com cal Manel). Cada casa tenia el seu hort i una cisterna que recollia les aigües pluvials. Alguns d'aquests elements s'han conservat, com l'hort de cal Nanjo. També hi havia una bassa del comú, que era vora cal Jan Cinto, ja fora del recinte murat, però no s'ha conservat. A mitjans de segle XVII hi hagué una reforma important, quan l'església s'amplià, es construí una rectoria nova i el recorregut de la muralla s'eixamplà per aquest sector. Als segles XIX i XX algunes cases van adaptar-se per acollir serveis o institucions. A cal Terme hi havia l'Ajuntament, una casa de la Plaça de Baix es transformà en les escoles, i una altra de carrer Sant Antoni en convent de Monges. Una altra reforma important es va dur a terme el 1948, quan s'anul·là l'antic cementiri, al costat de l'església, i s'obrí un passatge que comunicava amb la Plaça de Baix. En definitiva, el nucli antic d'Oló és un exemple interessant perquè combina una antiga sagrera (transformada en vila murallada) amb un emplaçament encastellat molt propi de l'edat mitjana. El conjunt ha evolucionat al llarg dels segles però ha conservat elements de notable interès. Entre d'altres, una església barroca, restes del castell (força escadusseres) i de la muralla (força més ben conservada).","codi_element":"08258-352","ubicacio":"Carrer Sant Antoni, carrer de França, carrer Sant Jordi, carrer del Castell","historia":"El turó de Dalt del Poble té unes excel·lents condicions defensives ja que, tot i no tenir un gran altitud, adopta unes formes abruptes que, en diferents punts, ofereixen una defensa natural. En època medieval hi havia el castell i l'església d'Oló, i s'hi va formar també una sagrera amb un petit nucli de cases que és l'origen de l'actual poble. Tota la part alta del turó quedava encerclada i protegida per una muralla que abastava un perímetre considerable. Probablement, la sagrera va créixer de manera progressiva en cercles concèntrics. El primer cercle devia arribar fins al carrer Mesón (actualment Sant Jordi); el segon cercle ja arribava fins al límit del turó. Al segle XIV ja devia haver arribat fins aquest segon cercle. Un document conservat a cal Nanjo informa que el 1452 es van comprar dues cases de la sagrera i que en aquell moment ja eren velles. Són cal Nanjo i cal Tinet, que formen part d'aquest primer cercle. Però la tipologia arcaica de cal Puigneró, situada més enllà, suggereix que el segon cercle molt probablement ja devia existir també en aquest moment. També es conserva documentació que indica que cal Mas ja existia i que acollia les cavallerisses del castell. Pel que fa a la datació del recinte murat, no en coneixem dades documentals. El seu format força unitari ens fa pensar que és una obra fonamentalment del segle XIV, tot i que possiblement ja existia abans i posteriorment es devia anar reparant i mantenint. Entre 1386 i 1420 van tenir lloc els episodis més violents de l'enfrontament entre el poble d'Oló i el seu senyor, el monestir de l'Estany, i és precisament llavors quan la defensa del castell i del poble estava més justificada. A conseqüència de la crisi baix-medieval, a finals del segle XIV la sagrera d'Oló devia quedar disminuïda. Fins ara es deia que pràcticament havia desaparegut, o que hi van quedar només tres o quatre famílies (GÜELL, 1988: 460). Tanmateix, considerem que aquest despoblament potser no va ser tan generalitzat com s'havia cregut. El cert és que al segle XVI es va tornar activar la construcció (o més aviat la reconstrucció) de cases a dalt del turó, fet que va suposar la formació definitiva del poble. No coneixem gaires dades al respecte, però diverses inscripcions de llindes indicarien que l'empenta més forta va tenir lloc al segle XVII, tot coincidint amb la construcció de la nova església. El procés, però, va ser progressiu; el 1686 hi havia 30 cases juntes, i el 1782 ja eren 67. Primerament es van formar dues places, la de l'església i la Plaça de Dalt (actualment Plaça major), així com tres carrers: el carrer de França, que recorda la immigració occitana d'aquesta època, el carrer del Mesón (avui carrer de Sant Jordi), anomenat així per una taverna de propietat municipal que hi havia, i el carrer Castell, emplaçat prop de l'antiga fortalesa. Tot aquest sector devia prendre la forma actual entre els segles XVI i XVII. Posteriorment, el nucli urbà d'Oló va créixer per on hi havia el pendent més suau; és a dir, cap al nord. S'urbanitzà el carrer conegut popularment com la Costa, per la llarga pujada fins arribar a l'església. També s'havia anomenat carrer Major i actualment és el carrer Sant Antoni. Aquesta via iniciava l'expansió del nucli urbà cap a la part més plana on, als segles XVIII i XIX, el poble va poder créixer a redós d'un antic camí que anava cap a Vic. Pel que fa al nucli de Dalt del Poble, es va mantenir més o menys fossilitzat, però encara s'hi van fer alguns canvis urbanístics: pels volts de 1900 es creà la Plaça de Baix, denominada oficialment Plaça de la Independència, i durant la Guerra Civil s'enderrocà la casa denominada cal Rectoret per obrir un carreró que donava al cementi vell.","coordenades":"41.8707600,2.0344600","utm_x":"419874","utm_y":"4635878","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86184-foto-08258-352-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86184-foto-08258-352-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-17 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86185","titol":"Xalet d'Hemalosa (casa de l'amo)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xalet-dhemalosa-casa-de-lamo","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 124-125, 139.","centuria":"XX","notes_conservacio":"En estat d'abandonament","descripcio":"Edifici en forma de xalet o torre residencial que en el seu origen havia estat la casa de l'amo de la fàbrica d'HEMALOSA. Es troba a l'avinguda Manuel López, al costat d'un altre xalet de tipologia pràcticament idèntica que havia estat residència del metge de l'empresa i que actualment és l'Ajuntament. El xalet es troba al costat de l'antiga fàbrica, en una zona enjardinada però dins de la propietat de l'empresa FACA, instal·lada en antigues dependències d'HEMALOSA. És una edificació no gaire gran, de planta més o menys quadrada amb un cos adossat a la part davantera, i consta de planta baixa més un pis. La composició arquitectònica és senzilla però elegant, de línies clares i amb un joc de volums interessant. A la façana principal, encarada al nord, hi destaca la presència de dos balcons. En el més gran sostingut sobre pilars i embigat de fusta. Com a elements decoratius tan sols cal remarcar els cabirons de fusta de la teulada, una discreta decoració a la barana del balcó i els forats de ventilació de formes triangulars que hi ha sota la teulada i també entre obertures. En la façana posterior el pinyó sota teulada consta d'una triada de finestres de punt rodó que donen a aquesta part un toc vagament noucentista. Els murs són arrebossats i pintats de blanc. A la façana de llevant sobresurt una petita tribuna a planta baixa. Sota el balcó hi ha una capelleta feta de rajola que representa una marededéu del Carme entre un paisatge costaner. És similar a la que hi ha al xalet de l'Ajuntament.","codi_element":"08258-353","ubicacio":"Avinguda de Manuel López, s\/n (recinte de l'empresa FACA). Nucli urbà d'Oló","historia":"La residència inicial de l'amo de la fàbrica López (que posteriorment fou coneguda amb el nom d'Hemalosa) era la casa anomenada cal Telèfons, del 1925. Posteriorment es construí un torre residencial a la zona on ara hi ha aquest xalet, però va durar poc temps, ja que a la dècada de 1950 es van edificar els dos xalets actuals com a habitatges per als directius. Aquestes torres residencials estan situades a l'Avinguda Manuel López i, per tant, eren molt a prop de la fàbrica. Una era per a l'amo de la fàbrica i a l'altre (l'actual ajuntament), en els darrers temps hi vivia el metge de l'empresa. El 1995 l'Ajuntament va comprar aquest segon xalet i, després d'una lleu rehabilitació, la nova seu de l'Ajuntament s'inaugurà l'abril de 1997. El primer xalet, però, va quedar dins de les dependències de l'empresa d'envasos de plàstic FACA.","coordenades":"41.8738000,2.0343800","utm_x":"419871","utm_y":"4636215","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86185-foto-08258-353-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86185-foto-08258-353-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86186","titol":"Cal Manant","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-manant","bibliografia":"COMELLAS SALA, Tània (2017). L'arquitectura modernista i noucentista de Santa Maria d'Oló. Treball de recerca. INS Miquel Bosch i Jover, p. 34-35. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 139.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa emplaçada al nucli urbà d'Oló amb una façana d'inspiració noucentista. És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, i té adossades construccions més recents a la part posterior. Compta amb planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada al carrer de Sant Antoni, té una composició arquitectònica simètrica i força clàssica que es distribueix en tres eixos d'obertures. Cal remarcar, d'una banda, el balcó de la primera planta, que adopta una forma ondejada i és sostingut per sis mènsules amb ornamentació floral. I, de l'altra, un escut de Catalunya a la part superior, amb la data 1917 feta de ceràmica. La façana ha conservat bé les característiques originàries, tot i que la part de fusteria ha estat renovada. A la part central de la construcció, sobre el badalot o llanterna de l'escala, s'aixeca una torreta de planta quadrada amb coberta a quatre vents que té els careners fets amb teula vidriada de colors. A cada cara té una obertura amb arc escarser, i un senzill penell amb parallamps remata l'edificació.","codi_element":"08258-354","ubicacio":"Carrer Sant Antoni, 17. Nucli urbà d'Oló","historia":"Aquesta era una casa unifamiliar construïda al carrer Major (actualment carrer Sant Antoni), el qual es va formar al llarg dels segles XVII-XVIII. Els propietaris eren els Altimires, que probablement descendien del mas Altimires. Aquesta família benestant traslladà la seva residència principal a Barcelona. A principis de segle XX van col·laborar en diferents negocis amb Josep Obradors Pascual, àlies el Paperines. Quan aquest va tornar a Oló, el 1912 fou el promotor de la xarxa d'aigua corrent al poble. Un fet que demostra l'estatus de la família Altimires és que, en el cementiri d'Oló, hi tenen l'únic mausoleu, en una situació preeminent. El 1917, segons indica la inscripció a la mateixa façana, els Altimires van reconstruir la casa del carrer major, coneguda popularment com cal Manant, i li van donar un aire més distingit, de manera que es pot enquadrar més o menys dins de l'estil noucentista. La casa, que tenia un ampli jardí a la part posterior, era utilitzada com a segona residència. A mitjans de segle XX la propietària era Consol Altimires, que fou l'última de diversos germans solters. Quan morí va deixar cal Manant al poble, amb l'obligació que es destinés a Ajuntament. Consol va nomenar com a marmessors del seu llegat el matrimoni Roger-Vidal, que eren els propietaris de la fàbrica Hemalosa. Devia considerar que tindrien influència per fer realitat les seves últimes voluntats. El nou ajuntament fou inaugurat el 21 d'agost de 1961, i la casa va mantenir aquesta funció fins a principis de la dècada de 1980, quan es construí un nou edifici consistorial al carrer Barcelona. Posteriorment cal Manant fou venuda a un empresari que hi va adequar quatre pisos particulars, alguns d'ells en l'antic jardí.","coordenades":"41.8718200,2.0351500","utm_x":"419933","utm_y":"4635995","any":"1917","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86186-foto-08258-354-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86186-foto-08258-354-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"L'edifici presenta les següents inscripcions: a la façana principal: 1917Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86187","titol":"Cal Met","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-met-2","bibliografia":"COMELLAS SALA, Tània (2017). L'arquitectura modernista i noucentista de Santa Maria d'Oló. Treball de recerca. INS Miquel Bosch i Jover, p. 20.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Façana amb escrostonaments; li convindria una restauració","descripcio":"Conjunt de dues edificacions situades al nucli urbà d'Oló que formen la casa coneguda com cal Met. S'hi pot diferenciar perfectament la casa antiga (situada al nord) i el cos més recent construït el 1935 (situat al sud). La part antiga és una edificació força irregular que consta de quatre plantes, incloent-hi una terrassa superior. L'entrada és pel carrer de Josep Sauleda Roca, i ha estat objecte d'una remodelació moderna. Aquesta part conserva exteriorment les característiques d'una casa popular del segle XIX. A la part de l'àtic compta amb tres balconets rematats amb marcs de maó rosat i rajola ceràmica. A l'interior, els baixos conserven un interessant celler amb premsa. La part construïda el 1935 presenta una bonica façana d'inspiració noucentista. És formada per tres cossos que tenen remarcades les línies principals amb maó vermell, en contrast amb la tonalitat clara del fons. Cada cos té un portal als baixos, amb arc carpanell o rebaixat, i una obertura en l'ampli balcó del primer pis. La façana és rematada amb un coronament que sobresurt en cresta amb dos frontons circulars als costats i un arc escarser al centre. Els frontons laterals tenen un ull de bou decorat amb forma de S. A la planta baixa el portal dóna a una estreta escala decorada amb rajola de ceràmica.","codi_element":"08258-355","ubicacio":"Carrer Major, 6-8. Nucli urbà d'Oló","historia":"Aquesta era una casa construïda al començament del carrer Major, el qual es va formar als segles XVII-XVIII. Ja al segle XX, el 1935 els seus propietaris van aixecar el nou habitatge adossat al sud, amb una façana d'estil noucentista. Els amos continuaven vivint a la casa antiga. En la nova hi havia dos pisos, que eren de lloguer. Pels volts de 1950 el propietari, Cinto Puig Bertran, i la seva família es van traslladar a Barcelona. Ell feia de taxista i venien els caps de setmana. Als baixos de la casa nova hi havia hagut un sastre i una sabateria. Així mateix, entorn de la dècada de 1970 s'hi va instal·lar la primera oficina de la Caixa de Manresa a Oló. La filla de Cinto Puig, 'Persita' Puig, es va vendre la casa.","coordenades":"41.8730300,2.0355700","utm_x":"419969","utm_y":"4636129","any":"1935","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86187-foto-08258-355-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86187-foto-08258-355-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Inscripció (gairebé esborrada) al frontó central: 1935Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86188","titol":"Cal Badia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-badia-0","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 121-122.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa en forma de nau industrial que, molt probablement, havia estat la fàbrica Badia, una de les primeres que es van instal·lar a Oló. Es troba situada a l'espai entre el carrer Sant Antoni i el carrer Barcelona. És una edificació de planta rectangular, d'uns 15 m de llargària, que té adossats cossos de construcció moderna a ponent i al nord. La part antiga consta només de planta baixa, i adopta una tipologia a mig camí entre una fàbrica i una casa de pagès. A cada façana lateral té tres finestrals en línia, emmarcats amb maó. La façana principal, a llevant, consta d'un portal central, una finestra a cada banda i una altra al pinyó, sota coberta, i té les obertures i les cantoneres ressaltades amb maó vermellós. Per accedir-hi des del carrer Sant Antoni hi ha un passatge estret tancat per una reixa amb la data 1908. Tal vegada aquest era l'accés a l'antiga fàbrica.","codi_element":"08258-356","ubicacio":"Carrer Sant Antoni, 31. Nucli urbà d'Oló","historia":"El segle XIX va comportar una decadència de la important tradició de teixidors i paraires que tenia el poble d'Oló. El fenomen de la industrialització va fer que el tèxtil es concentrés en grans fàbriques al costat dels rius. A Oló el ram del tèxtil continuava treballant, però ho feia amb telers manuals, i no va ser fins a finals del segle XIX que es van introduir els primers telers mecànics. En aquest moment es van instal·lar algunes fàbriques al poble, que estaven situades a la zona del carrer Major. Funcionaven amb energia de vapor i també aprofitant l'aigua sobrant de la riera. Eren negocis familiars, tal vegada d'antics paraires o teixidors reconvertits, i amb pocs telers. Bàsicament les fàbriques eren tres: la de Ramon Jubany, la de Joaquim Font i la de Joan Badia (FERRER, 1991: 121). La fàbrica de Joan Badia estava situada al carrer Major (actualment Sant Antoni), número 35, i ja existia l'any 1880. Aleshores tenia 4 telers de cotó. Alguns anys va funcionar amb el nom de Gramunt i Cia. El 1896 la fàbrica de Joan Badia va tenir els primers telers mecànics del poble. Eren cinc, i devien funcionar amb algun motor de gas pobre. A més d'aquesta fàbrica, Badia en va construir una altra (que encara es conserva) al raval de la Rovirola. Segons fonts orals, va ser l'any 1905 i funcionava encara amb telers a mà. L'inici del segle XX va venir acompanyat d'una forta crisi industrial a Oló. L'any 1901 l'Ajuntament havia creat una comissió per captar fabricants que tornessin a obrir les fàbriques i donessin vida al poble. Però això no va evitar un període de crisi, especialment entre 1900 i 1925, sobretot els anys posteriors a 1918, quan a Oló no hi havia cap fàbrica en funcionament. La fàbrica de Joan Badia devia tancar durant aquests anys. Més endavant els Badia devien adequar l'antiga fàbrica com a residència. En un llistat de cases de 1930 consta la Casa Badia. Joan Badia estava casat amb Càndida. Com que el matrimoni no va tenir fills entorn de la dècada de 1960 la casa va passar a la família Camprubí Casadejús, i posteriorment fou venuda. Actualment és la casa Oliveras.","coordenades":"41.8723400,2.0351900","utm_x":"419937","utm_y":"4636052","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86188-foto-08258-356-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Altres denominacions: cal MeriInformació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86189","titol":"Centre Catòlic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/centre-catolic-0","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 172-177.","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici emplaçat al nucli urbà d'Oló que fou el Centre Catòlic, inicialment vinculat a la Congregació de Sant Lluís de Gonçaga i que actualment acull un casal de joves. És de planta rectangular, amb el carener paral·lel a la façana principal. Compta amb planta baixa més un pis. És una construcció austera característica de finals de segle XIX, amb les obertures emmarcades amb maó. La façana principal, força estreta, és encarada a llevant. Consta d'un portal de punt rodó més finestra i balcons rematats amb arcs escarsers. A les façanes laterals les finestres tenien les mateixes característiques, però les del costat sud, que dóna al carrer, han estat remodelades modernament. L'interior també ha estat completament reformat. Els murs són fets amb petits carreus més o menys escairats a la façana principal, i més irregulars a la resta; actualment a pedra vista però amb unes petites parts arrebossades. En una finestra de la façana principal hi veiem una reproducció d'un d'aquells típics plafons ceràmics de principis del segle XX que insten la gent a 'parlar bé'. L'original es conserva en un altre emplaçament.","codi_element":"08258-357","ubicacio":"Carrer Barcelona, s\/n. Nucli urbà d'Oló","historia":"El 1888 s'estava construint el Centre Catòlic, impulsat per la parròquia i des del seu origen vinculat a una congregació, que primer es deia 'de Lluïsos i Filomenes' i després fou la Congregació de Sant Lluís de Gonçaga. Entre les primeres activitats que va promocionar l'entitat hi havia el teatre i les representacions dels Pastorets. Entorn de 1910 es va posar de manifest un virulent conflicte en el si l'entitat que reflectia la divisió que aleshores hi havia al poble. En el moment que la vida local es va polititzar l'església va perdre el control del Centre Catòlic i de la Congregació. El 1916 el centre es va clausurar i la congregació fou dissolta, però més endavant deurien tornar a obrir, tot i que els conflictes es van repetir el 1923. Durant el període de la Segona República es creà el Centre Recreatiu, vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya, que fou el contrapès progressista al Centre Catòlic, que fins aleshores havia dominat la vida associativa al municipi. El 1935 la Congregació va arrendar un camp, conegut com dels Malecons, per convertir-lo en un camp de futbol. Després de la guerra l'església va recuperar la iniciativa en la vida associativa i en l'organització de l'oci al poble. EL 1939 el Centre Catòlic es destinà a col·legi de nens, però va ser per poc temps. A la dècada de 1940 s'hi van fer diverses obres. Entre d'altres, s'hi obriren finestres i un portal, i es va arreglar el sostre i el mosaic del cafè. En aquesta època l'activitat es va vehicular a través d'Acció Catòlica i de les respectives seccions que tenia, que van pràcticament monopolitzar la vida associativa durant les dues dècades següents. A partir de 1960 es van iniciar les projeccions de cinema. El local també acollia el grup sardanista. En aquesta dècada, però, degut al procés de laïcització i al canvi d'hàbits Acció Catòlica va anar perdent força fins a desaparèixer. El Centre Catòlic va continuar com un local d'oci i lleure. El 1962 tenia un cafè i un teatre on s'hi feien actes diversos, incloent-hi cinema apte per a tots els públics, tant a l'interior com a l'exterior (a l'era de cal Bola). El Centre era regit per una junta, i a finals de la dècada de 1960 va passar a l'òrbita del Grup Cultural Guillem d'Oló, una entitat que en aquest moment va donar una embranzida a la vida cultural del poble. Aleshores es generà una polèmica sobre si el Centre havia de continuar sota la titularitat de l'església o bé pertanyia al poble. Mentre va estar actiu, el grup Guillem d'Oló es va encarregar d'administrar el centre. Quan es va dissoldre, va passar a l'Ajuntament. Després es va arribar a un acord amb la parròquia per tal que passés a formar part del patrimoni municipal (FERRER, 1991: 172-177). Des d'aleshores ha tingut diferents usos: llar d'avis, seu d'entitats o centre polivalent d'activitats. Fa uns anys l'Ajuntament hi va portar a terme una important rehabilitació. Actualment, sota la denominació de 'El Centru', funciona com un casal de joves.","coordenades":"41.8729400,2.0352700","utm_x":"419944","utm_y":"4636119","any":"1888","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86189-foto-08258-357-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86189-foto-08258-357-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86191","titol":"Església de l'Assumpció de Santa Maria d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-lassumpcio-de-santa-maria-dolo","bibliografia":"FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 199-200. FREIXA, Lluís (1975). Santa Maria d'Oló, Vic. FREIXA, lluís (1978). Esglésies parroquials i capelles del municipi d'Oló. (amb aportacions de Mn. Antoni Pladevall, Josep Galobart i Jaume Sala).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Església de construcció moderna (feta entre 1957 i 1963) que està situada en un emplaçament més cèntric que l'antiga, a la part de l'eixample del poble d'Oló. La nova església ha adoptat l'advocació de l'Assumpció de Maria. És una construcció de línies esveltes i atrevides, amb un campanar de gran alçària i decorada amb vitralls i esgrafiats. Segons Mossèn Antoni Pladevall, és una de les millors obres d'art modern religiós de mitjan de segle XX. L'església és d'una sola nau, i té adossat el baptisteri a migdia i la capella del Santíssim al nord. És una construcció bàsicament de maó. El cos de la nau s'estructura en diferents nervis oberts cap enfora que sostenen la teulada. És una estructura de formigó revestida de pedra. En la part superior, cada tram té un finestral amb vitrall de colors. La nau és capçada per un absis de forma irregular corbat, amb quatre fileres estretes de finestres. La façana principal, encarada a sol ixent, presenta una composició en dos nivells marcats per un voladís de línia trencada que fa la funció de porxo. En la part superior hi ha uns grans esgrafiats amb les figures de Sant Joan Baptista i de la Mare de Déu del Carme. La preeminència d'aquests sants es justifica perquè són els patrons del matrimoni format per Joan M. Roger Gallés i Carme Vidal, que eren els amos de l'empresa HEMALOSA i foren els mecenes d'aquesta església. Als costats, igual que en tota la nau, hi trobem vitralls. El campanar, lleugerament separat de la nau, és una construcció esvelta de 33 metres d'alçada. Sobre un sòcol de pedra, té les parets de maó que queden obertes als quatre vents, tot deixant entreveure l'escala interior. Té tres campanes, que foren apadrinades per membres de la família Roger-Vidal. Els noms de les campanes són: Manuela-Eulàlia-Maria Vinyet, Carme-Agustina-Ramona i Joanna-Hipòlita-Vidal. A dins de l'església destaca l'ampli espai de la nau, amb una estructura que s'inspira en les costelles o mampares d'un vaixell en posició invertida. Els vitralls de colors, fabricats a Alemanya, relaten escenes relacionades amb la vida de Maria. A l'esquerra: la Creació, Adam i Eva expulsats del paradís, Visitació de Maria, Esposoris de Josep i Maria, Anunciació, Maria amb la seva cosina Elisabet. A la dreta: Naixement, Fugida a Egipte, Jesús ajudant al seu pare fuster, Jesús al temple, Calvari i Pentecosta. Al cor hi trobem els vitralls dedicats als profetes Jeremies, Ezequiel, Isaïes, Daniel i un vitrall amb els símbols de l'Alfa i l'Omega. L'altar consta d'un parapet posterior amb una gran imatge de l'Assumpció flanquejada per escenes esgrafiades de l'antic testament (a l'esquerra) i del nou testament (a la dreta). És interessant el baptisteri, de planta octogonal i coronat per una llanterna. Està decorat amb una representació del baptisme de Jesús, i compta amb una original pica baptismal en forma d'ou. Seguint la litúrgia tradicional, la seva entrada es fa directament per una porta exterior. La capella del Santíssim també està decorada amb interessants vitralls, dedicats als deixebles d'Emaús, la multiplicació dels pans i els peixos i les Bodes de Canaà.","codi_element":"08258-359","ubicacio":"Paça Sant Antoni M. Claret, s\/n. Nucli urbà d'Oló","historia":"L'església parroquial de Santa Maria d'Oló estava emplaçada al costat del castell. A la primera meitat del segle XVII havia quedat petita i se'n construí una de nova, barroca, que és la que es conserva actualment a Dalt del Poble. La industrialització d'Oló es va portar a terme fonamentalment al llarg del segle XX, i l'eixample modern es va situar en un terreny més planer. Prenia com a eix principal la carretera i quedava a prop les dues grans fàbriques. L'església quedava costa amunt i una mica allunyada dels nous carrers. Fou per això que l'any 1955 es decidí construir una nova església a la part baixa. La iniciativa va partir dels propietaris de la fàbrica López, que havien adquirit una gran influència sobre el poble i gairebé s'havien atorgat el rol d'amos, com si el poble fos una més de les colònies industrials. Ells van impulsar la creació de diferents serveis a prop de les residències dels treballadors. Segons algunes fonts, la iniciativa de l'església va sorgir arran d'un accident que va tenir el matrimoni Roger-Vidal (aleshores els amos de la fàbrica) prop de Saragossa. Es van prometre que, si es recuperaven de l'accident, pagarien una església nova. El fet és que el 3 de juliol de 1955 Joan M. Roger Gallés, gerent d'HEMALOSA (la raó social de la fàbrica López) va proposar a l'Ajuntament aquesta idea. L'empresa hi posava bona part dels terrenys i l'Ajuntament una part dels que eren seus. El 1957 s'autoritzava a Carme Vidal (esposa de Roger Gallés) la construcció de l'església. L'arquitecte fou Manuel Puig i Janer (1899-1965), que és conegut per la seva obra a l'Hospitalet. El constructor fou Ramon Camprubí Casadejús, un mestre d'obres d'Oló molt reconegut que vivia a cal Ramonet. És responsable de moltes de les cases més destacades del poble. El decorador era també un professional de vàlua: Josep Artigues Basté. També hi participaren molts treballadors de l'empresa, inclosos paletes, fusters i mecànics, ja que el mobiliari de fusta, les instal·lacions elèctriques i els forjats van ser fabricats als mateixos tallers d'HEMALOSA. L'obra va costar vuit milions de pessetes. El bisbe de Vic, Ramon Masnou, va beneir la nova església el 29 de juny de 1963. A l'altar major s'hi col·locaren les relíquies dels màrtirs Caro, Felicísima i Reparata, dels sants Bernard Calvó (bisbe de Vic), Antoni M. Claret i de Joaquima Vedruna (FERRER i altres, 1991: 200). La propietat de la nova església es va mantenir en mans del matrimoni Roger-Vidal fins a la suspensió de pagaments de l'empresa HEMALOSA, i no fou fins aquest moment que es va cedir al bisbat. Pel que sembla, la intenció dels mecenes i promotors era que l'església fos el seu mausoleu. La Rectoria, adossada al nord-est, fou construïda a finals de la dècada de 1990, seguint més o menys les indicacions dels plànols originaris que es van conservar.","coordenades":"41.8741200,2.0356700","utm_x":"419979","utm_y":"4636250","any":"1963","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86191-foto-08258-359-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86191-foto-08258-359-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"Manuel Puig i Janer (arquitecte); Ramon Camprubí Casadejús (mestre d'obres d'Oló)","observacions":"Inscripció sobre el portal principal: 1963Altres noms: Església Nova de Santa Maria d'Oló","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86192","titol":"Cal Jan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-jan-3","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En estat d'abandonament","descripcio":"Casa emplaçada al nucli urbà d'Oló que és representativa de la fase de creixement del poble al llarg del carrer de Sant Antoni. Es tracta d'una edificació força atípica, perquè adopta una planta irregular en forma més o menys de delta i està situada en un tram del carrer amb forta pujada. A més, la façana principal té una aspecte que s'acosta més al d'un cobert que a pas a una casa. La seva distribució és força estranya, ja que té dos portals en una situació lateral. Un d'ells ha quedat rebaixat a causa de modificacions en la pavimentació del carrer. Al costat dret es conserven dos balcons. El mur és de maçoneria i en part de tàpia, i conserva l'arrebossat tradicional. La casa consta de planta baixa i un primer pis molt baix, però per la cara posterior té una planta més, semisoterrània. La coberta és a un sol vessant. En aquesta part posterior la casa té un aspecte més setcentista. Conserva una finestra amb llinda i brancals de pedra i contraforts que apuntalen la construcció en un terreny amb fort desnivell. El mur, però, ha quedat pràcticament cobert rere una terrassa construïda ja al segle XX i amb totxo. La cara nord de la casa és molt estreta, i conserva una interessant placa de rajoles amb la següent inscripció: 'Pueblo de Sta.Mª. de Oló, Partido de Manresa, Provincia de Barcelona'. I és que, en aquest punt, arribava el camí que venia de Sant Joan d'Oló passant per la Font del Roc. Malgrat que cal Jan és una casa força atípica, ha conservat molt íntegrament les característiques d'una construcció popular dels segles XVIII i XIX.","codi_element":"08258-360","ubicacio":"Carrer Sant Antoni, 42. Nucli urbà d'Oló","historia":"Aquesta casa és situada al Carrer Sant Antoni (antigament anomenat Carrer Major), el qual es va formar al llarg dels segles XVII-XVIII. Antigament pertanyia al Molí d'en Pons, i s'utilitzava per a tasques diverses, ja que mai ha servit com a habitatge pròpiament. Durant la Guerra Civil de 1936 va estar vinculada al Comitè Revolucionari. L'utilitzaven com a local social i bar, ja que l'interior disposa d'espais amplis. Després de la guerra va retornar als propietaris del Molí, que hi tenien telers. A la dècada de 1960 es va vendre, i pels volts de 1990 es vengué una altra vegada, però en aquests darrers anys no ha tingut cap ús definit.","coordenades":"41.8727300,2.0356600","utm_x":"419976","utm_y":"4636095","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86192-foto-08258-360-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86192-foto-08258-360-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86193","titol":"Ca la Filomena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-filomena","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa unifamiliar emplaçada al nucli urbà d'Oló que durant molts anys va acollir als baixos una popular merceria. És una construcció entre mitgeres, i consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal té una tribuna que sobresurt a la part central. L'aspecte més interessant és que als baixos es conserva l'aparador, l'entrada i part del mobiliari de la l'antiga botiga, amb un disseny de conjunt molt característic dels anys 1940 i 50.","codi_element":"08258-361","ubicacio":"Carrer Josep Sauleda Roca, 4. Nucli urbà d'Oló","historia":"Filomena Teixidor va iniciar la merceria pels volts de 1930 a la casa veïna de cal Bola. Aproximadament el 1945 la família va comprar la casa actual i Pere Ollé, el marit de Filomena, que era paleta, la va reformar i hi van instal·lar la nova merceria als baixos. Les filles de Filomena van continuar al capdavant de la botiga, que es va mantenir fins els volts de 2012.","coordenades":"41.8731300,2.0356300","utm_x":"419974","utm_y":"4636140","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86193-foto-08258-361-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86193-foto-08258-361-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Maria Rosa Ollé","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86194","titol":"Castell d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-dolo","bibliografia":"BENET, Albert; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Castell d'Oló', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 385-388. FREIXA, Lluís (1975). Santa Maria d'Oló, Vic. GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 461-463. OLAÑETA MOLINA, Juan Antonio (2014). 'Castillo de Oló', Enciclopedia del Románico en Barcelona (vol. II). Fundación Santa Maria La Real; Centro de Estudios del Románico, Palencia, p. 1062-1063. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ, Pere; A.P (1976). 'Castell d'Oló i notícies del castell d'Aguiló'; Els Castells catalans, vol. V, Rafel Dalmau Editors, Barcelona, p. 782-792. PLADEVALL, Antoni (1978). 'El castell d'Oló', dins A. Pladevall i J. Vigué: El Monestir Romànic De Santa Maria De L'Estany, Artestudi Edicions, Barcelona, p. 108-114. PLADEVALL, Antoni (1979). 'Oló', Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol II, 'El Bages, el Berguedà i el Solsonès', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 148-152. PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p 39-67. PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). 'El monestir de l'Estany i la revolta d'Oló', Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central. Valls, Cossetània Edicions, p. 34-41.","centuria":"X-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa situada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) que conserva vestigis del castell d'Oló. El castell ocupava la part nord-oriental del turó on també hi havia l'església de Santa Maria d'Oló i una sagrera medieval. Als segles XVII-XVIII el castell fou transformat en una més de les cases del poble. De l'antic castell se'n conserva fonamentalment part d'una torre circular, que devia ser la torre mestra. Concretament la meitat nord, que ha quedat adossada i integrada a la casa. És una construcció dels segles XII-XIII que es conserva en uns 8 metres d'alçada i amb una amplada de 2,25 m. Exteriorment es pot apreciar perfectament la forma circular, tot i quedar adossada entre dues cases. A la part inferior conserva una finestra espitllerada, mentre que la part superior ha estat modificada amb obertures posteriors. Al centre de la torre hi veiem una lapida, probablement del segle XVIII, amb una inscripció que diu: 'Es castell de Oló'. L'aparell de la part baixa (fins la làpida) és d'època romànica i està conformat per carreus petits i ben escantonats. A la base són més grossos. A l'interior de la casa veïna (cal Seva) el mur romànic continua i és perfectament visible. Més amunt de la torre l'aparell es torna més matusser i evidencia diverses refeccions. La torre és rematada amb uns merlets que deuen ser ja d'època força moderna, tal vegada del segle XIX. Sembla que la torre estava envoltada per un seguit de dependències castelleres que ocuparien l'espai on ara hi ha diverses cases: a ponent cal Fèlix i cal Mossèn Joan, i al nord cal Seva. Aquestes cases devien aprofitar murs i pedres de l'antic castell, i encara es pot veure algun mur antic (especialment una filada d'opus spicatum) entre cal Fèlix i cal Mossèn Joan, a l'altre costat del carrer. D'altra banda, cal dir que tot el turó estava encerclat per una muralla de la que en resten vestigis força importants. No coneixem dades documentals que ens informin de la cronologia d'aquesta muralla, però és probable que el recinte principal ja estigués completat en època medieval, probablement al segle XIV. Pel que fa a la casa, deu ser una construcció dels segles XVII-XVIII, com la majoria d'habitatges que es troben en aquest sector. És una edificació entre mitgeres, de planta irregular i amb la torre adossada al nord. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers el carrer anomenat del Castell, s'estructura en dos eixos d'obertures, totes emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Una de les finestres ha estat transformada en balcó. Per la part de migdia la casa té adossat un cos més baix. Al darrera hi trobem un pati on encara es conserva un gran dipòsit d'aigua que fins l'any 2000 aproximadament s'utilitzava per al subministrament d'aigua corrent al poble. Precisament es va escollir aquest lloc perquè es situa a la cota més alta: 546 m.","codi_element":"08258-362","ubicacio":"Carrer del Castell. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble)","historia":"El nom de la riera d'Oló apareix documentada l'any 889 en l'anomenat precepte d'Odó, en el context de la repoblació impulsada pel comte Guifré el Pilós i, concretament, en l'afrontació dels dominis de la catedral de Vic sobre la Vall d'Artés. Es pot suposar que en aquest moment el castell ja hi era, però la primera notícia documental del terme del castell és del 927, i el primer esment directe del castell d'Oló és del 931. Primerament formava part del comtat d'Osona, però l'any 940 ja consta com a pertanyent al comtat de Manresa. El seu terme era molt ampli, i incloïa els actuals municipis d'Oló i l'Estany. En el seu interior hi havia un castell satèl·lit, el d'Aguiló, que va acabar constituint una quadra independent. Probablement també hi hauria altres guàrdies complementàries, però no se n'ha identificat cap amb seguretat, tot i que alguns dels topònims referits a torres o les restes de torres conservades en alguns masos podrien correspondre a aquesta xarxa de defensa complementària. El senyor eminent del castell era el comte de Barcelona. Per sota seu hi havia una família que va acabar adoptant el cognom Oló i ostentant la senyoria. El primer membre conegut és Sesmon, fill dels vescomtes de Girona, que va actuar com a vicari comtal. Així consta en un document del 986, però segurament ja s'hi havia establert amb anterioritat. La família Oló, que en alguns casos es feia anomenar Mediona, va ampliar els seus dominis primer amb el castell de Clariana i després amb altres de propers a Tona, com el de Mallà i de l'Aguilar, i també amb castells de frontera entorn de Calaf. El personatge més ben estudiat d'aquesta nissaga és Guillem d'Oló, més conegut com a Guillem de Mediona, que exemplifica el prototípic cavaller feudal, aventurer i involucrat en els afers per controlar i assegurar el repoblament de les convulses terres de frontera. Guillem es va posar al servei dels bisbes de Vic. Primer de Borrell i després fou amic del mateix abat Oliba, amb qui el 1023 va firmar uns pactes o convenis en virtut dels quals havia de restaurar els castells que se li confiaven a la zona de Calaf i protegir-los contra els sarraïns. Cal dir que Guillem era levita, una categoria d'eclesiàstic força freqüent a l'època que podia contreure matrimoni. Va morir el 1034 en una emboscada dels sarraïns. Els Oló van continuar com a vicaris i senyors del castell fins el segle XIV. La seva genealogia es recull en el llibre dedicat a la història d'Oló (PLADEVALL, 1991: 45,49). A finals del segle XI o principis del XII el règim feudal del castell d'Oló s'havia fet més complex quan s'hi va introduir una nova família de feudataris, els Gurb-Queralt. Eren una important nissaga d'origen osonec que havia tingut un paper rellevant quan un dels seus membres va fer de tutor del comte Ramon Berenguer III en la seva minoria d'edat. Els Gurb-Queralt van ocupar una posició intermèdia entre el comte i els Oló. Això no feia minvar els drets dels Oló sobre el castell i terme, però ara havien de fer vassallatge als seus superiors i pagar-los alguns tributs. Aquesta situació no va durar ni un segle, ja que entre 1196 i 1202 els Oló van comprar els drets als Gurb-Queralt, i així van afermar el seu domini sobre el castell, que posseïen en ple dret i amb la seva jurisdicció. Però a finals del segle XIII la família Oló es trobava en declivi econòmic, i el 1333 Arnau d'Oló va vendre el castell a Ot de Montcada. Pel que fa als castlans, la primera notícia és del 1106, quan en una convinença o pacte s'encomana la castlania d'aquest castell a un tal Ramon Bernat, que promet fidelitat al seu senyor i fer sempre amb ell hosts i cavalcades, corts i complir altres obligacions. A canvi se li ofereixen un seguit de feus i se li confien tots els cavallers del terme. Més endavant, durant els segles XIII i XIV els castlans d'Oló eren la família Castell, força ben coneguda per la documentació i que es va extingir, pel que sembla, a mitjans del segle XIV. El 1390 sembla que ja no hi havia castlans nominals. Aquest any es van fer obres al castell i va ser el síndic del terme qui s'encarregà de cobrar les taxes. Un altre càrrec important era el batlle, que havia de procurar la justícia i també executar les ordres del senyor. Sobre la batllia d'Oló se'n coneixen diversos documents força detallats ja del segle XIV. En un de 1331 es concedeix la batllia d'Oló i d'Aguiló a Bernat de Soler, ciutadà de Manresa, amb una explicació de les seves obligacions. I en senyal de possessió se li dóna un bastó, un llibre o capbreu dels castells d'Oló i d'Aguiló, el llibre de la Cúria de dits castells i el segell propi de la batllia. El castell d'Oló va estar una trentena d'anys sota el domini dels Montcada, sembla que de la branca d'Aitona d'aquesta important família, fins que el 1364 es formalitzà la compra per part del monestir de l'Estany. Aquest cenobi havia acumulat un important patrimoni entre el Bages i Osona, incloent els castells més pròxims a Oló. S'havia convertit en el principal poder fàctic de la zona, i estava molt interessat a afegir a les seves possessions el castell d'Oló, dintre del qual es trobava el monestir. En un principi la gent d'Oló i l'abat van actuar en col·laboració (GÜELL, 1988: 462). La voluntat dels olonecs era redimir-se i passar a dependre directament del rei, una condició que es considerava més beneficiosa que no pas el domini senyorial. Però aviat van començar les discrepàncies, ja que l'Estany ja no va voler deixar escapar la nova possessió. El 1386, o potser abans, els olonencs van començar a fer assemblees per aplegar els 200.000 sous que el monestir havia pagat per la compra del castell. Pretenien així comprar ells mateixos el domini per passar a dependre directament del rei: un fet insòlit que va donar peu a un llarg conflicte que és emblemàtic de la lluita d'un poble per deslliurar-se del poder senyorial. L'abat va refusar les condicions que els olonecs, amb el vist i plau del rei, li proposaven. Les tropes de l'abat van assetjar i ocupar el castell d'Oló. A continuació els homes d'Oló van incendiar el monestir l'any 1395 i la comunitat es va veure obligada a fugir. Els canonges de l'Estany van trigar uns quants anys a reorganitzar-se, des de Manresa, fins que van conquerir definitivament el castell d'Oló. Aquests fets violents van anar en contra de les aspiracions d'independència dels olonencs, de manera que van haver de passar dos-cents anys fins que no s'arribà a una solució definitiva. Durant aquest temps els senyors del castell d'Oló foren els abats de l'Estany, que en tenien també tota la jurisdicció, tant civil com criminal. El 1592 les comunitats canòniques agustinianes foren extingides i el monestir quedà secularitzat. Des d'aleshores les seves possessions van estar regides per les anomenades Cinc Dignitats Reials; és a dir, cinc canonges de les diòcesis de Girona, Vic i Barcelona que actuaven com a senyors del monestir. Això va canviar les condicions i va permetre que el 1599 s'iniciessin novament gestions per aconseguir la redempció. Finalment, Oló va obtenir els privilegis de ser un carrer de Barcelona, una fórmula jurídica que feia possible evitar el poder senyorial. La redempció es considera efectiva el 1606, quan es va acabar el darrer pagament. Ja hem dit que des de mitjans del segle XIV el castell ja no tenia castlans, i des d'aleshores devia anar perdent el seu caràcter de fortalesa. Entre els segles XVI i XVII es devia construir la casa actual. L'any 1912 la casa del Castell fou comprada per Josep Obradors, àlies el Paperines, que fou el promotor de la xarxa d'aigua corrent a Oló. La situació alta del castell li va permetre emplaçar-hi un dipòsit que recollia l'aigua provinent de la font de la Deu i del Viver de Turigues. Obradors hi va viure fins els volts de 1930. Posteriorment la casa ha passat als diferents propietaris del Servei d'Aigües, i actualment els habitatges són de lloguer.","coordenades":"41.8710900,2.0348600","utm_x":"419908","utm_y":"4635914","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86194-foto-08258-362-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86194-foto-08258-362-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86195","titol":"Cal Bola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-bola","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de dimensions força grans, emplaçada al nucli urbà d'Oló i que durant molts anys va acollir una ferreria que es conserva tal com va quedar després que el 1977 deixés de funcionar. És una edificació de planta més o menys rectangular amb un cos més petit adossat al sud. Consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada al carrer Major, és molt llarga i té diferents portes, ja que en l'immoble hi havia diferents pisos i també establiments comercials. Les obertures són de tipologies diverses i de distribució irregular, però en general estan emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Dues de les finestres s'han transformat en balcons. El mur és arrebossat i pintat de blanc. Per la part posterior de la casa es conserva la part més antiga, amb dos portals de punt rodó, un dels quals amb accés a la ferreria. La ferreria ocupa dues cambres que han conservat la infraestructura i l'utillatge propis d'una ferreria tradicional. En la primera sala i en una posició preeminent hi trobem la fornal i l'enclusa gran. La fornal es podia activar amb dues turbines, una d'elèctrica i una de manual per si fallava el corrent. També hi ha una màquina de foradar o trepant de columnes (que funcionava mitjançant un embarrat), un cargol de forjar (o de ferrer), un cargol d'ajustatge (o de manyà), així com un seguit d'eines de treball, incloent-hi eines fabricades a la pròpia ferreria: ferradures, eines del camp, etc. En la sala posterior es conserven dues moles d'esmolar, una de les quals també funcionava amb l'embarrat, una màquina de serrar, més altres encluses així com estris i aparells diversos.","codi_element":"08258-363","ubicacio":"Carrer Major, 5-7-9. Nucli urbà d'Oló","historia":"Aquesta era una casa construïda al començament del carrer Major, el qual es va formar al segle XVIII. A principis del segle XIX hi van arribar els Teixidó, una família de ferrers que provenien de Sant Andreu de la Vola. En l'arxiu particular consta que Joan Taixidor ja tenia una llicència reial per exercir de ferrer el 1757. Un successor seu, Salvador Teixidor, ja estava establert a Oló del 1817. Concretament, el 17 de desembre d'aquell any havia obtingut el títol oficial de 'maestro herrador' en aquesta població. La ferreria es va instal·lar als baixos de la casa, i l'ofici de ferrer va passar de pares a fills en les següents generacions. Al tombant de segle XX Pere Teixidó Felius es casà amb Maria Magem Tort. Un fill del matrimoni fou Josep Teixidó Magem, que va ser l'últim que va exercir de ferrer, fins els volts de 1977. Durant uns anys, a la dècada de 1960, al costat de la ferreria hi havia una botiga d'electrodomèstics.","coordenades":"41.8731800,2.0353600","utm_x":"419952","utm_y":"4636146","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86195-foto-08258-363-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86195-foto-08258-363-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Pere Teixidó Martínez i Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86196","titol":"Festa Major de Sant Feliu de Terrassola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-sant-feliu-de-terrassola","bibliografia":"BELLPUIG, Josep (1982-2007). Escrits sobre Sant Feliuet de Terrassola (treball inèdit). FERRER, Llorenç i altres (1991), 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 196-197.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Festivitat no vigent","descripcio":"La festa major de Sant Feliu de Terrassola es celebrava per les proximitats de la diada del seu patró el primer diumenge d'agost. S'hi feia la missa solemne i s'hi cantaven els goigs de Sant Feliu de Terrassola, dels quals se'n conserven exemplars des del 1829. També s'hi devien fer actes de caràcter més lúdic, però el cert és que no en coneixem gaires detalls. La festa va deixar de celebrar-se a la dècada de 1980. A partir d'aleshores el que es feia era un aplec, que en cert manera substituïa la festa major, el dilluns de Pasqua florida. S'hi feia una ballada de sardanes, rifes de productes tradicionals com ara llonganisses, parades de productes artesanals i ball a la tarda. Això es va fer fins la dècada de 1990.","codi_element":"08258-364","ubicacio":"Església parroquial de Sant Feliu de Terrassola, al sector nord-est del terme municipal","historia":"La parròquia de Sant Feliu de Terrassola es troba en una situació de frontera entre l'Estany i Santa Maria d'Oló, i sovint ha estat motiu de disputa entre aquests dos municipis. Durant un temps va aconseguir tenir una batllia pròpia i autònoma, que va durar entre 1780 i 1851, quan s'integrà dins el municipi de Santa Maria d'Oló. Com era habitual, en un principi la parròquia devia celebrar la festivitat del seu patró amb els actes litúrgics corresponents i, de manera progressiva, s'hi devien anar afegint actes de caire més lúdic, però no en tenim gaires notícies. La parròquia no tenia cap nucli urbà en les seves terres, només masos dispersos, i els més destacats es troben força a prop de l'església. Alguns d'aquests masos eren cases de caire senyorial que estaven en mans de famílies potentades, com era el cas de Rocafort, Rocabruna, Montcabrer o Vilanova. Qui va ser rector de la parròquia després de la guerra, mossèn Josep Bellpuig, en uns escrits memorialístics distingeix entre els seus feligresos els pagesos de tota la vida i els senyors: 'Però potser cap allà els anys 50 o 60 varen començar a venir els senyors, o sia els forasters. Els forasters varen resultar amables i atents i educats. Amb ells l'organització de la Parròquia va millorar (BELLPUIG, 1982: 17)'. Així doncs, la parròquia era el nucli que aglutinava els diversos masos i conferia una identitat pròpia a aquest territori; una identitat que es va mantenir viva fins ben entrat el segle XX. Una altra tradició que es feia a Sant Feliuet de Terrassola era l'aplec de les caramelles el dilluns de Pasqua, quan també es rifaven ous, xampany i llonganisses. Des de la dècada de 1970 l'església ha estat molt reformada. En aquesta època ja no hi havia mossèn regular i es van fer càrrec de la rectoria com a ermitans Joan Raurell i Lurdes Garriga, els quals van intentar dinamitzar la parròquia i la festa major, però el cert és que no se'n van sortir i al cap d'uns anys, a la dècada de 1980, coincidint amb el despoblament d'algunes de les poques masies que quedaven habitades, va deixar de celebrar-se la festa major. Actualment l'església continua oberta al culte com a parròquia de Terrassola, però s'hi fan poques misses.","coordenades":"41.8945700,2.1024400","utm_x":"425543","utm_y":"4638460","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell i Lurdes Garriga Comas","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86197","titol":"Església de Santa Maria d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-santa-maria-dolo","bibliografia":"CANAMASAS GÜELL, Josep (2020). 'Va de campanes', La Tosca, Moià (treball en procés de publicació). CANAMASAS PORTELL, Oleguer (2016). Les campanes. Treball de recerca a l'Institut Miquel Bosch Jover (Artés). FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 198-205. FREIXA, Lluís (1975). Santa Maria d'Oló, Vic. FREIXA, lluís (1978). Esglésies parroquials i capelles del municipi d'Oló. (amb aportacions de Mn. Antoni Pladevall, Josep Galobart i Jaume Sala). GALOBART SOLER, Josep (1996). Els retaules barrocs de les esglésies del terme de Santa Maria d'Oló (1607-1781). Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 16, Manresa, p 15-91.","centuria":"X-XX","notes_conservacio":"Problemes a la teulada, humitats.","descripcio":"Església emplaçada al cim del turó on hi ha el nucli antic d'Oló (Dalt del Poble), molt a prop de l'antic castell d'Oló. Es va acabar de construir vers el 1646 en el lloc on hi hagué anteriors esglésies romàniques, de les quals no se n'ha conservat cap vestigi clar. És composta per una nau amb capelles laterals adossades, i capçada amb absis rectangular. Exteriorment, l'únic element remarcable és el portal principal, d'una estètica encara renaixentista. Consta d'arc de mig punt i està emmarcat per un frontó partit sobre dos pilars. A la part superior té gravat un curiós escut. Més amunt hi ha un petit rosetó i, a la cantonada dreta, un rellotge de sol del 1688. Una escalinata de pedra, feta el 1891, dóna perspectiva i realça la façana. Per fer-la es van aprofitar làpides de l'antic cementiri, que es trobava adossat a la part dreta. L'aparellat dels murs és fet amb carreus irregulars de pedra calcària i gres, i evidencia que la construcció es va fer en diverses etapes. La més antiga és la que es veu la façana sud-est. A l'absis hi trobem restes d'una finestreta tapiada, però en general la construcció pràcticament no té obertures. Entre l'absis i la sagristia s'aixeca el campanar, de planta quadrada, amb una obertura superior a cada costat. En un tram del nord-oest el mur té unes irregularitats que tal vegada es podrien explicar com a reminiscències de les anteriors construccions romàniques. Cal remarcar com a fet excepcional que a l'interior es conserven sencers i in situ dos retaules de l'època del barroc. Juntament amb altres tres que hi ha a l'església de Sant Joan d'Oló, fan que el municipi sigui un punt de referència per al coneixement de l'art barroc català. Un és el retaule major, obra de l'escultor manresà Pau Sunyer i dedicat a l'Assumpta, i l'altre el retaule de Sant Isidre, d'autor desconegut. Les tres naus de l'església són cobertes amb falsa volta d'aresta. La capella lateral de la dreta (on hi ha el Sagrat Cor) és la que es construí primerament, i es diferencia de la resta perquè els pilars tenen nerviacions de tradició gòtico-renaixentista, mentre que els altres són llisos. En l'últim tram de la nau el desencaix entre la volta i els pilars denoten igualment que l'edifici es va construir en diferents etapes, i que va tenir possibles modificacions respecte al pla inicial. La nau central mesura 20 metres de llarg per 8 d'ample. A les capelles de la dreta hi trobem un retaule del Sagrat Cor (del segle XIX) i el retaule barroc, força malmès, dedicat a Sant Isidre. Antigament n'hi havia un altre, també barroc, dedicat al Roser. Se'n conserven unes mínimes restes, ja que fou destruït el 1936. A les capelles de l'esquerra hi ha un retaule neoclàssic (del segle XIX) dedicat a la Puríssima. Antigament n'hi havia un altre dedicat a Sant Marc, que és el que tenia més veneració però fou també destruït el 1936. A la dreta del presbiteri, sota la base del campanar, hi ha la sagristia, i damunt de l'entrada principal hi ha el cor. En el paviment de la nau criden l'atenció les grans lloses d'una sepultura on el 1636 s'hi va enterrar un eclesiàstic de la família Rodoreda. En altres punts hi trobem tres tombes més de rectors enterrats. Entrant a la dreta hi ha la pica baptismal, de marbre. I del sostre penja una làmpada de regust romàntic que procedeix probablement del mas Rocafort (n'hi ha una altra de guardada). Altres elements a remarcar són les campanes. De les originàries se'n conserva una, que va ser fosa a Olot el 1881 per la casa Barberí. El seu nom és Josepha. Les altres s'hi van col·locar després de la guerra: dues de més petites són procedents d'alguna església de Vic (una és del 1837), i una altra és del 1945, fosa a Pamplona. També és remarcable el rellotge del campanar, fabricat per la casa barcelonina Tribó als anys 1950. També té dues campanes: la que anuncia les hores i la dels quarts.","codi_element":"08258-365","ubicacio":"Plaça de l'Església, s\/n. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble)","historia":"Abans de l'església actual n'hi havia una de romànica, possiblement consagrada vers l'any 999 i que vers el 1166 es va ampliar o reconstruir i es consagrà de nou (PLADEVALL, 1991: 49). D'aquests edificis no n'ha quedat pràcticament cap resta i no sabem com devien ser. Com a parròquia Santa Maria d'Oló apareix esmentada el 1093. Situada al costat del castell d'Oló, l'església va quedar subjecta al domini de la família feudal que ostentava la senyoria, que eren els Oló. El 1333 el castell fou venut a Ot de Montcada, i el 1364 el va comprar el monestir de l'Estany, que va estar en possessió de la senyoria del terme fins el 1592. Aquest any les comunitats canòniques agustinianes foren extingides i el monestir quedà secularitzat. Des d'aleshores les seves possessions van estar regides per les anomenades Cinc Dignitats Reials; és a dir, cinc canonges de les diòcesis de Girona, Vic i Barcelona que actuaven com a senyors del monestir. Per tant, també es van fer càrrec de l'església d'Oló. Sabem que a l'església antiga hi va haver un retaule major obra del pintor Francesc Feliu de l'any 1418. Aquest pintor era originari de Camprodon i va viure a Sant Feliu Sasserra i a Manresa. De la parròquia en coneixem els diferents rectors i també els vicaris des del segle XVI, els quals s'han recopilat en el llibre 'Oló, un poble, una història' (FERRER i altres, 1991: 203). Tot i que la segona església romànica es devia engrandir encara, a la primera meitat del segle XVII el poble d'Oló va créixer i va tornar a quedar petita, de manera que es decidí construir-ne una de nova, que és l'actual. Es va fer en diverses fases. El 1631 s'havia acabat la construcció de la capella del Sant Crist, que devia estar situada al primer tram de la nau lateral dreta, on ara hi ha l'altar del Sagrat Cor. El gros del conjunt de l'edifici es va construir a continuació i es finalitzà el 1646, data que es troba esculpida sobre el portal principal. Part de les obres van anar a càrrec del mestre de cases Esteve Puig, que el 1644 reconeixia haver cobrat 100 lliures com a primera paga. Pocs anys després es va construir el campanar: entorn de 1652, segons està gravat en una biga (GALOBART, 1996: 16). Pràcticament en el moment d'iniciar-se les obres es va encarregar un nou retaule major a Francesc Rovira, inaugurat el 1630. Quan les obres estaven a mitges l'església nova ja es devia consagrar, i el 1636 s'hi va enterrar, en una tomba molt preeminent, un capellà de la família Rodoreda, possiblement el vicari Pere Rodoreda. Això suggereix que aquesta important família, propietaris del mas Rodoreda, eren probablement els mecenes principals. En paral·lel a l'església es va construir també una nova rectoria, que es va acabar pels volts de 1645, segons indica una interessant llinda que té gravades les inicials C. DE. R. M. Corresponen a qui aleshores era el rector, Josep Collderam. El retaule de Francesc Rovira s'hi va estar pocs anys, perquè el 1663 es va contractar un nou retaule, que és l'actual. No en sabem els motius però podem sospitar que, atès que a la parròquia de Sant Joan d'Oló l'escultor Pau Sunyer hi estava construint un fastuós retaule major, els feligresos d'Oló no van voler ser menys i el 1663 n'encarregaren un altre al mateix escultor manresà. Està dedicat a l'Assumpció, que és la titular del temple, i és sens dubte l'element més remarcable de l'església, juntament amb l'altre retaule barroc, el de Sant Isidre, que es construí una mica abans de 1699. Els retaules van ser en part sufragats per llegats de particulars i també amb impostos extraordinaris. En aquest moment l'església tenia cinc confraries, que eren les del Roser, de les Dones, de Sant Isidre, de la Mare de Déu d'Agost i la de Sant Marc i Sant Mateu. L'edificació de la nova església, junt amb el moblament dels retaules, demostra la puixança d'una comunitat rural com la de de Santa Maria d'Oló, que s'emmarca en el context general de creixement al llarg del segle XVII a la Catalunya central. Ja al segle XIX (concretament el 1839) eren cinc les administracions o confraries en què s'organitzava l'església, i cadascuna s'encarregava d'obtenir recursos per la seva festa. Eren les de les Dones, Sant Marc, Sant Isidre, la Mare de Déu dels Àngels, els Sants Màrtirs, el Roser, Santa Llúcia, les Ànimes i l'Obra. Aquesta darrera era la més important, ja que es cuidava del funcionament general de l'església i del seu manteniment. Els responsables s'elegien cada any i eren dos: un del poble i un pagès. El 1870 es beneïa una nova campana. El 1877 el campaner era Salvador Puig i cobrava un sou de 115 pessetes. La Guerra Civil de 1936 no va tenir les conseqüències desastroses com en altres llocs, i la major part dels retaules i l'arxiu es van poder salvar. En bona part fou degut a l'enginy del qui era secretari de l'Ajuntament, Josep M. Vilar Colomer (el Pepet Mas), que va induir als anticlericals a cremar només les figures. Tot i això, es van destruir alguns retaules menors i totes les imatges. Els anys de postguerra es van impulsar noves confraries, com les de la Doctrina Cristiana o del Santíssim Sagrament. Al llarg d'aquests anys l'edifici ha tingut obres de caràcter menor. Entorn de 1941 es va obrir el portal del campanar que dóna a la Plaça Major. El 1950 es construí l'escala lateral cap a la plaça on hi havia el cementiri antic, que dos anys abans havia quedat anul·lat. L'escalinata principal data del 1891. Però el fet més rellevant és que l'any 1955 es decidí construir una nova església en una situació més cèntrica a la part baixa del poble. Aquesta iniciativa va partir dels propietaris de la fàbrica López, que havien adquirit una gran influència sobre el poble i gairebé s'havien atorgat el rol d'amos com en una colònia industrial. El 1957 s'autoritzava la construcció de la nova església, que fou dissenyada per l'arquitecte Manuel Puig i Janer. El bisbe de Vic, Ramon Masnou, la va beneir el 29 de juny de 1963 (FERRER i altres, 1991: 200). Des d'aleshores a l'església antiga s'hi celebra missa poques vegades a l'any.","coordenades":"41.8708600,2.0343300","utm_x":"419864","utm_y":"4635889","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86197-foto-08258-365-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86197-foto-08258-365-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Sobre el portal principal: 1646En una biga d'una porta d'accés al campanar: 1652Gran tomba a la part central del paviment amb la següent inscripció: 'HIC IACEBT [Tg] RODOREDA P.R. T MANSI RODOREDA 1636'Tomba al paviment: 'SALVI [AL]MATÓ PREBERA Y Rr. DE OLÓ. MORÍ A (...) DE 9BRE 1838'Tomba al paviment: '(...) DE OLÓ. MORY A 10 DE 7BRE DE 1821' Tomba en el paviment lateral amb la següent inscripció: 'HIC JACET PETRUS TORROELLA PR Any 1779'AL Museu Episcopal de Vic es conserva una creu processional romànica del segle XIII","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86198","titol":"Barraca 46 (del Tomàs)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-46-del-tomas","bibliografia":"Web de l'Ajuntament de Santa Maria d'Oló: https:\/\/www.olo.cat\/catala\/llocs-dinteres\/les-barraques-de-vinya.html","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca de planta rectangular emplaçada prop del Perdols. Segueix una tipologia força habitual a la zona d'Oló, amb unes dimensions força grans (5 x 3 metres) i dues dependències. Una era per al pagès i l'altra, que servia com a estable per a l'animal, sol ser afegida posteriorment i és feta amb bigues de fusta i lloses. La barraca pròpiament té porta rectangular amb llinda de pedra plana. És coberta amb falsa cúpula i conserva el túmul de terra. Té una petita espitllera. A l'exterior, un parell de pedres grosses fan de banc.","codi_element":"08258-376","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"Els dos últims barracaires d'Oló eren el Joanet de cal Tomàs (Joan Jubany Ferrer) i l'avi Tifarra (Joan Mas Jubany). Aquesta barraca fou construïda pel Joanet de cal Tomàs, que era de la casa de cal Tomàs, situada al final del carrer de Vic. Va estar actiu fins a la dècada de 1970, i morí vers el 1980. l","coordenades":"41.8837900,2.0460400","utm_x":"420851","utm_y":"4637314","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86198-foto-08258-376-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86198-foto-08258-376-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"Joan Jubany Ferrer (el Joanet de cal Tomàs)","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86199","titol":"Barraca 47 (de l'Olivar del Perdols)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-47-de-lolivar-del-perdols","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Barraca bé, cobert semi-derruït","descripcio":"Barraca de pedra seca d'una tipologia arcaica que, com a fet excepcional, té una inscripció a la llinda d'entrada amb la data 1704. Per tant, és un dels exemplars més antics que es coneixen d'aquest tipus de construcció que va ser tan habitual als segles XIX i principis del XX. La barraca és de planta quadrada, té una porta amb llinda de pedra i la coberta és amb falsa cúpula. Al costat esquerre té adossat un cobert, semi-derruït, que servia com a estable per a l'animal. A l'interior de la barraca hi ha una lleixa i una finestra. La tipologia arcaica d'aquesta barraca s'evidencia en el fet que les parets són molt gruixudes i, interiorment, tendeixen a convergir cap al sostre, de manera que la falsa cúpula té un diàmetre reduït. Així mateix, les pedres utilitzades solen ser força grosses. La barraca està situada en un antic olivar propietat de la masia del Perdols. Molt a prop hi ha una altra barraca de tipologia pràcticament idèntica, i molt possiblement feta pel mateix mestre barracaire, a l'anomenat olivar de l'Auberg. Totes dues són d'una gran qualitat tècnica i tenen un interès especial pel fet de ser una mena de prototips de moltes de les barraques posteriors que trobem a la zona.","codi_element":"08258-377","ubicacio":"Prop de la masia del Perdols. Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8779000,2.0484900","utm_x":"421047","utm_y":"4636657","any":"1704","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86199-foto-08258-377-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86199-foto-08258-377-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"L'edifici presenta les següents inscripcions: llinda de la porta inscripció: 1704Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86200","titol":"Barraca 48 (de l'olivar del l'Auberg)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-48-de-lolivar-del-lauberg","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca d'una tipologia arcaica que, possiblement, va ser feta a principis del segle XVIII. Això es desprèn del fet que té una tipologia pràcticament idèntica a una altra barraca molt propera i que té una inscripció amb l'any 1704 (la barraca de l'olivar del Perdols). Per tant, és un dels exemplars més antics que es coneixen d'aquest tipus de construcció que va ser tan habitual als segles XIX i principis del XX. La barraca es de planta quadrada, té una porta amb llinda de pedra i la coberta és amb falsa cúpula. Al costat dret té adossat un cobert que servia com a estable per a l'animal. La tipologia arcaica d'aquesta barraca s'evidencia en el fet que les parets són molt gruixudes i, interiorment, tendeixen a convergir cap al sostre, de manera que la falsa cúpula té un diàmetre més reduït del que li tocaria. Així mateix, les pedres utilitzades solen ser força grosses. La barraca està situada en un antic olivar propietat de la masia de l'Auberg. Molt a prop hi ha l'altra barraca esmentada, molt possiblement feta pel mateix mestre barracaire, a l'anomenat olivar del Perdols. Totes dues són d'una gran qualitat tècnica i tenen un interès especial pel fet de ser una mena de prototips de moltes de les barraques posteriors que trobem a la zona.","codi_element":"08258-378","ubicacio":"Prop de la masia de l'Auberg. Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8753700,2.0436400","utm_x":"420642","utm_y":"4636381","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86200-foto-08258-378-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86201","titol":"Porxo del Ció","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/porxo-del-cio","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El porxo del Ció es troba emplaçat a l'extrem d'un serrat que ha adoptat precisament el nom de Porxo del Ció. És una petita construcció de planta quadrada amb coberta feta de teules a un sol vessant. Les parets són de pedra, arrebossades, i la porta és emmarcada amb llinda i brancals de pedra. A la part posterior tenia un petit clos annex, ara semi-derruït. Aquest porxo pertanyia a la casa de cal Ció, i es devia construir el 1903, tal com indica una inscripció. Altres porxos que hi havia propers al poble eren el de Puigneró o el Cobert de l'era del Nanjo, tot i que aquest últim mai es va anomenar porxo.","codi_element":"08258-379","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8737700,2.0401800","utm_x":"420353","utm_y":"4636207","any":"1903","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86201-foto-08258-379-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"A la zona d'Oló hi ha vàries construccions que tenien una funció similar a una barraca però són de dimensions una mica més grans i de tipologia semblant a una caseta. Es coneixen popularment com a porxos.Pintat a la llinda: 1903","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86202","titol":"Cal Tutó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-tuto-0","bibliografia":"CANAMASAS, Josep; LLOBET, Josep (1995). 'Entrevista a Pere Portabella', Ologràfic, núm. 2 (desembre, 1995), p- 10-11. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 90.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa unifamiliar emplaçada al nucli urbà d'Oló que durant molts anys va acollir als baixos un forn de pa. És una construcció entre mitgeres per una banda i que fa cantonada per l'altre. És de planta quadrada, i consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada al carrer Major, presenta unes característiques de principis de segle XX. Els baixos es distribueixen en base a tres portals amb arcs de mig punt; el central, més estret, dóna accés al pis. La planta superior consta de dos balcons laterals, i a les golfes hi trobem tres simples obertures de ventilació. Els murs són de pedra, a la part superior arrebossats, i pel costat sud la casa té adossat un cos més baix amb terrassa superior. A la planta baixa es conserva un forn de llenya i les instal·lacions de la botiga tal com eren més o menys a la dècada de 1950.","codi_element":"08258-380","ubicacio":"Carrer Major, 1. Nucli urbà d'Oló","historia":"Aquesta casa es troba al començament del carrer Major, que es devia formar al segle XVIII. La construcció actual tal vegada és obra de principis de segle XX (del 1918 si hem de fer cas al cadastre). La família de cal Tutó eren els Portabella, que en un principi tenien la casa a Dalt del Poble, després es van traslladar al carrer Sant Antoni (a mitja costa) i, pels volts de la dècada de 1950, a la casa actual. Llavors devien fer alguna remodelació important a la casa. Aquesta família eren forners des de diverses generacions. L'iniciador fou el pare de Pere Portabella. Pels volts de 1926 van comprar una màquina de pastar elèctrica i llavors s'hi va posar al capdavant Pere Portabella. L'últim membre de la família que va exercir aquest ofici té per cognoms Fernández Portabella, i ho va fer fins el 2019, quan va tenir un accident.","coordenades":"41.8728400,2.0354500","utm_x":"419959","utm_y":"4636108","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86202-foto-08258-380-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86202-foto-08258-380-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86203","titol":"Cal Manel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-manel-4","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa emplaçada al nucli urbà d'Oló que pertanyia a una família benestant, els Altimires, i que ha conservat una tipologia pròpia dels segles XVIII-XIX, tot i que només parcialment. És una construcció entre mitgeres per una banda i que fa cantonada per l'altra. És de planta irregular i consta de planta baixa més un pis i golfes, amb una planta semisoterrània afegida a la part posterior. La façana principal, encarada al carrer Major, conserva el mur de pedra originari. Té un portal de punt rodó i les obertures emmarcades amb pedra picada, tot i que algunes semblen remodelades modernament. Més interessant és la part posterior, possiblement de finals del segle XIX, que està dotada amb una galeria superior d'arcades fetes amb maó. També aquesta part s'ha remodelat, sobretot amb l'afegit d'uns grans balcons-terrasses a cada pis.","codi_element":"08258-381","ubicacio":"Carrer Major, 2. Nucli urbà d'Oló","historia":"Aquesta casa es troba al començament del carrer Major, que es devia formar al segle XVIII. La casa es devia remodelar substancialment cap a finals del segle XIX o principis del XX, quan la van comprar els Altimires: una família benestant que abans vivien a Dalt del Poble, a la casa que antigament era coneguda com cal Manel i posteriorment com a cal Ton Soca. Els Altimires van arrossegar el malnom de la casa, i a partir d'aleshores la seva nova residència va passar a ser coneguda com cal Manel. Aleshores el propietari era Mario Altimires. Més tard, quan els Altimires van marxar la casa va quedar a lloguer i, a la segona meitat del segle XX, els Bojons Ferrer hi tenien una botiga i lleteria. Als baixos posteriors de la casa hi tenien les vaques. Aquests establiments van funcionar fins a la dècada de 1980 aproximadament. Els propietaris actuals, Jaume Sala Bordó i Isabel Güell, han habilitat una planta de la casa com a turisme rural amb el nom comercial de can Segimon.","coordenades":"41.8728700,2.0356800","utm_x":"419978","utm_y":"4636111","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86203-foto-08258-381-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86204","titol":"Carrer Sant Antoni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-sant-antoni-3","bibliografia":"GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes. PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 81-82.","centuria":"XVII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer del nucli urbà d'Oló que es va formar als segles XVII-XVIII com una continuació del nucli antic, que estava situat a dalt d'un turó, i que ha conservat un bon nombre de cases amb la tipologia més o menys originària. El traçat del carrer és força sinuós, tot adaptant-se a la morfologia del terreny, i fa una forta pujada fins arribar al capdamunt del turó; per això popularment es coneixia com la Costa Gran. De sud a nord (costat de ponent), el nom popular de les cases és el següent: cal Romà (núm. 1), cal Tià (núm. 3), cal Janet (núm. 5), cal Xola (núm. 7), cal Valeri (núm. 9), cal Jan Cinto (núm. 11), cal Pons o ca l'Andreuet (núm. 13), cal Miquel del Pardols (núm. 15), cal Manant (núm. 17), cal Correu (núm. 19), cal Macari (núm. 21), cal Sidro (núm. 23), cal Tutó (núm. 25), cal Bac (núm. 27), cal Quico Vinyes (núm. 29), cal Badia (núm. 31), cal Saiol (núm. 33), cal Meri o cl Benito (núm. 35), ca la Paula (núm. 37), cal Domingo (núm. 39), cal Sard o cal Pepito Pregones (núm. 41), ca la Tereseta (núm. 43) i cal Terròs (núm. 45). També de sud a nord (pel costat de llevant) els noms són els següents: cal Soca (núm. 2), cal Cuet o cal Fèlix (núm. 4), cal Seba (núm. 6), cal Sant (núm. 8), el Convent (núm. 10), cal Sebet (núm. 12), cal Fonso d'Oriols (núm. 14), cal Carrasco (núm. 16), cal Salvador de ca la Mercè (núm. 18), ca la Mercè (núm. 20), cal Padre o cal Rescaiut (núm. 22), ca l'Andreuet o cal Jaumet Domingo (núm. 24), cal Calçó o cal Cisteller (núm. 26), cal Genilla (núm. 28), cal Cordé (núm. 30), ca la Ramona (núm. 32), cal Pallaire o pallissa de cal Domingo (núm. 34), cal Secretari vell o ca la Cecília (núm. 36), cal Pere Gras (núm. 38), cal Pellot (núm. 40) i cal Jan (núm. 42). En general les cases han conservat les característiques dels segles XVII-XVIII d'una manera desigual, amb freqüents reformes i modificacions posteriors. Entre les que mantenen una tipologia més antiga cal esmentar cal Macari (núm. 21), cal Tutó (número 25), cal Buc (número 27), cal Saiol (número 33), cal Secretari Vell (número 36), cal Pere Gras (número 38), cal Terròs (núm. 45) o cal Jan (número 42). En bona part, però, el seu aspecte és ja el de les cases populars del segle XIX. Altres cases també remarcables, però d'un estil ja més modern, són cal Manant, amb una façana més o menys noucentista (número 17), cal Correu (número 19) o ca la Tereseta, amb un voladís decorat (número 43).","codi_element":"08258-382","ubicacio":"Carrer Sant Antoni. Nucli urbà d'Oló","historia":"El nucli inicial del poble d'Oló es troba al turó conegut popularment com Dalt del Poble. S'originà a partir d'una sagrera en època medieval i els segles XVI i XVII es reconstruí i va prendre la forma definitiva. Més endavant (possiblement entre els segles XVII i XVIII) el poble va créixer per on hi havia el pendent més suau; és a dir, cal al nord. Tot i això, el 1686 només hi havia 30 cases juntes, i el 1782 eren 67. El creixement, per tant, va ser lent. S'urbanitzà el carrer conegut popularment com la Costa, per la llarga pujada fins arribar a l'església. També s'havia anomenat carrer Major i actualment és el carrer Sant Antoni. Aquesta via iniciava l'expansió cap a la part més plana on, als segles XVIII i XIX, el poble va poder créixer a redós d'un antic camí que anava d'una banda cap a Vic i, de l'altra, cap al molí (FERRER, 1991: 82). En el llibre 'Oló, un poble, una història' es recull el nom popular de les cases tal com era el 1930, i alguns han canviat (FERRER, 1991: 89). Aleshores encara es deia carrer Major. El carrer tenia un empedrat tradicional fins que, a la dècada de 1960, es va portar a terme la pavimentació actual.","coordenades":"41.8721700,2.0355600","utm_x":"419967","utm_y":"4636033","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86204-foto-08258-382-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86204-foto-08258-382-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86205","titol":"Carrer Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-major-23","bibliografia":"GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes. PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 81-82.","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer del nucli urbà d'Oló que es devia formar al segle XVIII i que és en realitat la continuació del carrer actualment anomenat Sant Antoni o popularment la Costa Gran. Té un traçat més o menys rectilini i més planer que no pas la Costa Gran, i hi trobem cases d'una tipologia força diversa que, en general, han conservat les característiques originàries, tot i que amb freqüents modificacions posteriors. La seva posició en la part més cèntrica i moderna del poble ha facilitat que s'hi establissin diversos establiments comercials, però actualment tots resten tancats. De sud a nord (costat de ponent), el nom popular de les cases antigues és el següent: cal Tutó (núm. 1), ca la Bola (núms. 5-7-9), cal Fusteret Vell (núm. 11), cal Sastre Burdó (núms. 11-15) i cal Macià (núm 17). També de sud a nord (pel costat de llevant) els noms són els següents: cal Manel (núm. 2), magatzem de ca la Maria (núm. 4), cal Met (núm. 6), cal Forner (núm. 12) i cal Xampaina (núm. 14). L'aspecte d'aquest carrer és molt heterogeni, ja que hi trobem cases d'estils variats. Entre les més interessants des del punt de vista arquitectònic i patrimonial cal esmentar cal Tutó, que conserva un antic forn de pa (núm. 1), cal Manel (núm. 2) o cal Met, amb una notable façana noucentista (núms. 6-8). Cal Fusteret Vell (número 11), cal Forner (núm. 12), cal Xampaina (núm. 14) i cal Macià (núm. 17) són exemples representatius de la casa popular del segle XIX. Cal Sastre Burdó destaca també per una façana també d'inspiració noucentista.","codi_element":"08258-383","ubicacio":"Carrer Major. Nucli urbà d'Oló","historia":"El nucli inicial del poble d'Oló es troba al turó conegut popularment com Dalt del Poble. S'originà a partir d'una sagrera en època medieval i els segles XVI i XVII es reconstruí i va prendre la forma definitiva. Més endavant (possiblement entre els segles XVII i XVIII) el poble va créixer per on hi havia el pendent més suau; és a dir, cal al nord. Tot i això, el 1686 només hi havia 30 cases juntes, i el 1782 eren 67. El creixement, per tant, va ser lent. S'urbanitzà el carrer conegut popularment com la Costa, per la llarga pujada fins arribar a l'església. El nom antic de tota aquesta via era carrer Major, i el tram final era el carrer de Vic. El 1957 es va fer un canvi en el nomenclàtor, i a aquest tram final se'l va considerar també carrer Major, mentre que el tram de més pujada es va canviar per la denominació de Sant Antoni (per l'oratori dedicat a aquest sant que hi ha al començament). Des d'aleshores no hi ha hagut més canvis, i el carrer Major és el tram més planer. Als segles XVIII i XIX el poble va poder créixer per aquesta part més planera a redós d'un antic camí que anava d'una banda cap a Vic i, de l'altra, cap al molí d'en Pons (FERRER, 1991: 82). En el llibre 'Oló, un poble, una història' es recull el nom popular de les cases del carrer Major tal com era el 1930, i alguns d'aquests sobrenoms han canviat (FERRER, 1991: 89).","coordenades":"41.8730200,2.0354800","utm_x":"419962","utm_y":"4636128","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86205-foto-08258-383-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86205-foto-08258-383-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86206","titol":"Carrer Josep Sauleda i Roca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-josep-sauleda-i-roca","bibliografia":"GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 81-82.","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer del nucli urbà d'Oló que es va formar entre els segles XVIII i XIX sobre l'antic camí que anava cap al molí d'en Pons i la zona de la riera. És un carrer més modern i lleugerament més ample que el carrer Sant Antoni i el carrer Major, i amb un traçat més o menys rectilini. Les cases més antigues es troben al tram sud-oest, i són de tipologia força diversa, mentre que el tram final és ocupat pels blocs de pisos que l'any 1955 es van construir per als treballadors de l'antiga fàbrica Borràs (actual fàbrica Sauleda), les instal·lacions de la qual es troben al seu darrera. La posició cèntrica d'aquest carrer, prop de l'eixample modern, ha facilitat que s'hi obrissin alguns establiments comercials. Entre els immobles del carrer n'hi ha que segueixen una tipologia pròpia de les cases populars del segle XIX, com la número 5, la número 6 o la número 14; d'altres s'han renovat amb façanes noucentistes, com ca la Maria i cal Xarina (núms. 8 i 10) o bé amb altres elements moderns, com ca la Filomena (núm. 4). També n'hi ha algunes que són construccions totalment modernes.","codi_element":"08258-384","ubicacio":"Carrer Josep Sauleda i Roca. Nucli urbà d'Oló","historia":"Els segles XVI i XVII el nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) va prendre la seva forma definitiva. Possiblement entre el XVII i XVIII el nucli urbà va créixer per on hi havia el pendent més suau, cap al nord, de manera que s'anà formant el carrer anomenat popularment la Costa Gran. Aquesta via possibilitava l'expansió cap a la part més planera on, als segles XVIII i XIX, el poble va poder créixer a redós d'un antic camí que anava d'una banda cap a Vic i, de l'altra, cap al molí d'en Pons (FERRER, 1991: 82). El primer tram era el carrer de Vic (el 1957 canviat pel nom de carrer Major), i el segon era el carrer del Molí, que el 1956 fou canviat pel nom de carrer Joaquim Borràs i posteriorment pel de Josep Sauleda i Roca, en reconeixement als dos industrials que van estar al capdavant de la fàbrica que es troba en aquesta zona.","coordenades":"41.8734600,2.0361000","utm_x":"420014","utm_y":"4636176","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86206-foto-08258-384-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86206-foto-08258-384-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86207","titol":"Carrer de Vic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-vic-0","bibliografia":"GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 81-86, 90.","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer del nucli urbà d'Oló que va prendre forma als primers decennis del segle XX, constituint una mena de raval allargassat sobre l'antic camí de Vic. Per això el seu traçat és sinuós tot vorejant l'altiplà sobre el que s'assenta l'eixample del poble, amb bones vistes sobre la vall de la riera. Les cases es troben al costat de ponent del carrer, ja que a l'altra banda comença el pendent cap a la riera. Més amunt, hi ha una casa aïllada, cal Tomàs, i després el barri de Sant Tomàs. És un carrer diferent que es va urbanitzar a la dècada de 1930. De sud a nord, el nom popular de les cases antigues és el següent: cal Nasi (núm. 1), cal Calot (núm. 3), ca l'Enric (núm. 5), pallissa de cal Borra (núm. 7), cal Borra (núm. 9), cal Noguerola (núm. 11), cal Sagués (núm. 13), cal Montsec (núm. 15), cal Jandet (núm. 17a), ca la Llúcia (núm. 19), ca l'Agutzil (núm. 21), cal Pau Torra (núm. 23) i cal Viaplana (núm. 25). En general hi predomina un tipus de casa popular característic de principis de segle XX. Són cases molt senzilles, més aviat estretes (però n'hi ha alguna de més ampla), compostes simplement d'un portal, finestres i balcons, però ja sense llindes de pedra. Les cases que han conservat millor aquesta tipologia tradicional són cal Nasi (núm. 1), cal Noguerola (núm. 11), cal Sagués (núm. 13), cal Montsec (núm. 15), cal Jandet (núm. 17a) i ca la Llúcia (núm. 19). Un cas a part és cal Borra (actualment cal Daniel, núm. 9), que presenta una façana de disseny més elaborat.","codi_element":"08258-385","ubicacio":"Carrer de Vic. Nucli urbà d'Oló","historia":"El segle XIX el nucli urbà havia arribat ja a la part més planera, però en general aquests anys van ser d'estancament per a la població. A principis del XX la industrialització va propiciar una nova expansió urbana, que a les primeres dècades es va concretar en dos nous carrers. El 1920 es va construir la carretera que connectava amb la d'Avinyó a Vic. L'altre carrer que es va consolidar era l'antic camí de Vic, que s'ha dit de diferents maneres, un fet que ha portat a una certa confusió (FERRER, 1991: 82). Al segle XIX el carrer anomenat de Vic comprenia la part final del que és actualment el carrer Major i la continuació d'aquest pel que és ara el carrer de Vic. A principis del segle XX la part que actualment és el carrer de Vic s'anomenava carrer Mendoza (popularment Mundosa). El motiu d'aquest nom és desconegut. Posteriorment el nomenclàtor es tornà a canviar, i ara es diferencia el carrer Major (fins a la plaça del Pare Claret) i el carrer de Vic, que ha quedat enllaçat amb la carretera. En un principi el camí de Vic devia tenir alguna casa aïllada, com cal Tomàs o cal Jandet (que té una llinda del 1856), però el gruix de l'actual carrer es devia formar al llarg dels primers decennis del segle XX, segons es pot deduir per la tipologia de les cases. Ja a la dècada de 1930 es va formar, més amunt, el barri de Sant Tomàs, amb casetes unifamiliars d'estil noucentista.","coordenades":"41.8744200,2.0368600","utm_x":"420078","utm_y":"4636282","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86207-foto-08258-385-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86207-foto-08258-385-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86208","titol":"Ca la Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-maria-0","bibliografia":"COMELLAS SALA, Tània (2017). L'arquitectura modernista i noucentista de Santa Maria d'Oló. Treball de recerca. INS Miquel Bosch i Jover, p. 22.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa emplaçada al nucli urbà d'Oló que destaca per una façana d'estil noucentista. Fa conjunt amb la casa del costat, d'un estil similar (cal Xarina), en un dels racons més reeixidament noucentistes d'Oló. És una edificació entre mitgeres, de planta rectangular. Disposa de planta baixa més dos pisos. El principal element d'interès és la façana principal, que s'estructura en dues meitats simètriques que estan emmarcades per faixes de maó vermell. Les formes arquitectòniques estan ressaltades també amb maó sobre el fons blanc. Al primer pis cada costat té un balcó d'obertura rectangular. El pis superior consta de quatre finestres amb arc de punt rodó, i és coronat per sengles frontons en forma de crestes semicirculars entre els pilars de maó. La planta baixa ha estat més o menys modificada amb l'entrada moderna a un supermercat.","codi_element":"08258-386","ubicacio":"Carrer Josep Sauleda, 8. Nucli urbà d'Oló","historia":"Ca la Maria és situada a l'antic carrer del Molí, format als segles XVIII i XIX. El 1927, després d'un incendi, es va construir la casa del costat, cal Xarina, i un any més tard, el 1928, es construí ca la Maria. Ambdues amb façanes noucentistes. A ca la Maria hi havia una carnisseria i botiga de queviures. Antigament era de cal Jep Quirot.","coordenades":"41.8731500,2.0358400","utm_x":"419992","utm_y":"4636142","any":"1928","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86208-foto-08258-386-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86209","titol":"Cal Xarina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-xarina","bibliografia":"COMELLAS SALA, Tània (2017). L'arquitectura modernista i noucentista de Santa Maria d'Oló. Treball de recerca. INS Miquel Bosch i Jover, p. 21. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 90.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa emplaçada al nucli urbà d'Oló que destaca per una elegant façana d'estil noucentista. Fa conjunt amb una casa d'estil similar al seu costat (ca la Maria), i és probablement l'obra més reeixidament noucentista d'Oló, seguida tal vegada del Centre Recreatiu i de cal Met. És una edificació entre mitgeres, de planta més o menys quadrada. Disposa de planta baixa més un pis i planta sota-coberta. La façana principal és emblanquinada, de manera hi destaquen les formes decoratives ressaltades principalment amb maó vermell. És una composició simètrica i equilibrada que a la planta baixa consta de dos portals laterals (rematats amb arcs escarsers) i dos portals centrals que donen accés als pisos. Un balcó amb una refinada barana de ferro forjat presideix el primer pis, que té diverses obertures rematades amb formes que combinen el maó vermell i la pedra calcària grisa, amb un ull de bou a cada costat. La tercera planta queda oberta a la part central amb unes finestres allargassades i hi sobresurt el voladís de la teulada, sostingut per cabirons de fusta. Aquesta part de les golfes és obra d'una reforma del 2008.","codi_element":"08258-387","ubicacio":"Carrer Josep Sauleda, 10. Nucli urbà d'Oló","historia":"Cal Xarina és situada a l'antic carrer del Molí, format als segles XVIII i XIX. Originàriament eren dues cases, que a principis del segle XX van patir un incendi. Una meitat se la van quedar a cal Bernat i l'altra meitat Isidre Crespiera, àlies el Xerina. La casa actual fou construïda el 1927, i un any després es construí ca la Maria, al seu costat, ambdues amb façanes noucentistes. El constructor era d'Avinyó, possiblement de cognom Morral. El 1929 Francesc Riera, que era fill del Molí d'en Pons (situat molt a prop) va entrar a la casa en règim de lloguer per obrir-hi una botiga d'ultramarins. Una mica més tard, pels volts de 1932, va obrir també una fonda. En un llistat de cases de 1930 ja hi consta el nom popular de cal Xarina. Més endavant, als baixos hi havia també un estanc (a la dreta), a més de la botiga (a l'esquerra). Francesc Riera va comprar la casa el 1962. La fonda va tancar pels volts de 1970, i la botiga el 15 de novembre de 2009, quan es van jubilar la Roser Vila i en Joan Riera. El 2008 s'havien fet unes reformes a la casa que van consistir en un canvi a la teulada per una coberta de fusta i s'hi van obrir les dues finestres allargades de les golfes.","coordenades":"41.8732200,2.0359500","utm_x":"420001","utm_y":"4636149","any":"1927","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86209-foto-08258-387-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86209-foto-08258-387-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Altres denominacions: cal RieraInformació facilitada per Francesc Xavier Riera","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86210","titol":"Cal Borra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-borra","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa del nucli urbà d'Oló que destaca en el context d'un carrer popular de principis del segle XX per la seva façana de disseny més elegant. És una casa entre mitgeres que disposa de planta baixa més un pis i golfes. La composició de la façana s'emmarca en el context de les construccions populars del tombant de segle XX però amb un disseny més acurat i regular. La distribució és gairebé simètrica i s'estructura en base a quatre eixos d'obertures. A la planta baixa són més amples, al primer pis adopten un mateix format i les dues centrals conflueixen en un balcó amb una elegant barana de forja, i a les golfes són petites obertures rectangulars. La façana és arrebossada i pintada d'ocre excepte les motllures que emmarquen les obertures, de color gris i que tendeixen a l'arc escarser. Segons el cadastre, cal Borra es va construir l'any 1925.","codi_element":"08258-388","ubicacio":"Carrer de Vic, 9. Nucli urbà d'Oló","historia":"","coordenades":"41.8744200,2.0367600","utm_x":"420070","utm_y":"4636282","any":"1925","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Diferents denominacions: antigament cal Borra, actualment cal Daniel","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86212","titol":"Font de la Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-riera-2","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Entorn poc cuidat","descripcio":"Font emplaçada uns 140 m al sud-sudest de la masia de la Riera, en el marge d'un camp. És una font de clot que ha estat aixoplugada amb una petita construcció de maó. En aquest sector l'aigua hi és molt abundant, i la font no s'asseca mai. Prop de la font hi ha un viver, també amb aigua molt cabalosa, que s'utilitzava per regar horts. Actualment l'aigua és conduïda pel seu propi pes mitjançant un tub cap a la masia de la Riera, on desemboca en una petit dipòsit al costat del portal.","codi_element":"08258-390","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8417000,1.9878000","utm_x":"415964","utm_y":"4632696","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86212-foto-08258-390-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86213","titol":"Viver de la Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/viver-de-la-riera","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Viver pertanyent a La Riera que es troba emplaçat uns 140 m al sud d'aquesta masia, a l'altre costat de la riera d'Oló i en un entorn amb gran abundància d'aigua. El punt de captació de l'aigua és a la part baixa d'un coster i s'ha reforçat amb una petita construcció feta de pedra i amb tres filades de maó que formen una volta catalana. L'aigua que aflora sota aquesta volta queda embassada mitjançant una petita presa i conforma un toll de dimensions considerables. Aquest viver servia per regar horts de la masia de la Riera, que devien estar a l'esplanada que es troba al nord-oest, on ara hi ha un tancat per a les vaques. Uns 40 m al nord-est hi ha la Font de la Riera, que abasteix d'aigua la masia.","codi_element":"08258-391","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8414000,1.9874900","utm_x":"415938","utm_y":"4632663","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86213-foto-08258-391-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86213-foto-08258-391-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86214","titol":"Forn d'obra de la Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-dobra-de-la-riera-0","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La cambra superior està semiderruïda, entorn envaït per la vegetacio","descripcio":"Forn d'obra o teuleria emplaçat uns 140 m al sud de la masia de la Riera i que pertanyia a aquesta casa. Conserva l'estructura força íntegra excepte a la part alta, semiderruïda. El forn, que segueix la tipologia habitual, consisteix en una construcció de pedra en forma de planta quadrada i emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra soterrada amb una columna central que sosté el sostre, on hi havia una graella. Aquí és on s'hi introduïa la llenya que donava combustió al forn. El mur davanter, encarat cap al nord, conserva la boca de la fogaina. Als costats té dos murets que devien formar una mena de petit porxo. De la part superior, on hi havia la cambra de cocció, se'n conserva una paret lateral i les altres molt derruïdes. Interiorment estaven revestides amb tovots molt prims. A un nivell inferior hi deu haver la graella que separa les dues cambres, que ha quedat coberta per la terra.","codi_element":"08258-392","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8416200,1.9866300","utm_x":"415867","utm_y":"4632688","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86214-foto-08258-392-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86214-foto-08258-392-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86215","titol":"Font de la Teula","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-teula-14","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Entorn sense cuidar i de difícil accés","descripcio":"Font emplaçada en un coster del Serrat de la Manola, prop de la masia de la Riera. L'aigua raja per un brollador en un empedrat enmig d'una zona boscosa amb molt de boix. Sota el brollador s'ha format una superfície corba que recorda una teula. Al costat de la font s'ha habilitat un petit racó amb una taula circular i bancs fets de ciment però que imiten troncs de fusta.","codi_element":"08258-393","ubicacio":"Sector sud-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8409200,1.9880600","utm_x":"415985","utm_y":"4632609","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86215-foto-08258-393-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86215-foto-08258-393-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86216","titol":"Font del Bac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-bac-1","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font emplaçada en un petit replà d'un coster (la Baga de la Vall) que s'aixeca sobre el pla de Jeremies, en el context de la gran vall de la riera Gavarresa. La font s'ha adequat amb un parapet de pedra que té la inscripció 'PP 1930' i del qual surt el brollador, que raja aigua abundant. Al costat hi ha un altre brollador amb una aixeta. L'entorn s'ha condicionat també amb una taula quadrada i bancs de pedra. En aquest sector hi ha la masia de la Vall, ja en terme d'Avinyó, que era propietat de la família Pont. Probablement la inscripció PP fa referència a algun membre d'aquesta família que el 1930 va fer l'arranjament de la font. Aquest indret era molt freqüentat, tant per la gent d'Avinyó com pels d'Oló. Fins no fa gaires any, els caçadors d'Oló hi solien fer trobades habitualment.","codi_element":"08258-394","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8814700,2.0093700","utm_x":"417806","utm_y":"4637090","any":"1930","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86216-foto-08258-394-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86216-foto-08258-394-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86217","titol":"Barraca 49","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-49-1","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca emplaçada a la vora d'un camp, prop del mas Altimires. És de planta circular i té la porta rectanguar amb llinda de pedra plana. La coberta és amb falsa cúpula i conserva el túmul de terra. A l'interior té dues lleixes.","codi_element":"08258-395","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8702300,2.0157500","utm_x":"418321","utm_y":"4635836","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86217-foto-08258-395-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86218","titol":"Viver i hort d'Altimires","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/viver-i-hort-daltimires","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Hort amb un viver que pertany al mas Altimires i que és dels últims que en cara és menat pel seu propietari (Josep Euras Barniol) a la manera tradicional. Està emplaçat uns 100 metres al sud-est de la masia, i té una extensió d'uns 40 metres de llargària. A l'extrem nord-est hi ha un petit viver gairebé amagat entre la vegetació, amb una llosa que fa de safareig. L'hort es manté de manera molt curosa i seguint l'estil hortícola tradicional, fet que és especialment visible en l'encanyissat de les tomaqueres o en les barraques (coberts) fets de canyes.<\/p> ","codi_element":"08258-396","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8656300,2.0128200","utm_x":"418072","utm_y":"4635329","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86218-foto-08258-396-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86218-foto-08258-396-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-03-12 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86219","titol":"Jaciment d'Altimires","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-daltimires","bibliografia":" BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993).<\/em> Barcelona, Rafael Dalmau Editor, P. 45.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"VI-XVIII","notes_conservacio":"Estat de conservació del jaciment desconegut","descripcio":" Possible jaciment arqueològic emplaçat a l’entorn de l’actual mas Altimires, que és un dels principals masos d’Oló, d’origen medieval. Fruit del treball de camp del present inventari vam localitzar a l’hort d’Altimires, situat uns 100 metres al sud-est de la masia, un fragment del que semblava una teula romana (tegula<\/em>). Concretament, es trobava al costat d’on hi ha el viver de l’hort (coordenades UTM ETR S89: 418072, 4635328). Amb posterioritat, quan s’ha netejat en profunditat el fragment s’ha observat que tenia una inscripció que diu “ALGUE”. Això posa en qüestió l’autenticitat d’aquesta tegula, que tal vegada és una teula més moderna de tipus pla, amb una inscripció. Tanmateix, es tracta d’un cas molt estrany i totalment atípic. Per això, seria convenient portar a terme una prospecció més acurada d’aquest possible jaciment per tal d’extreure’n alguna conclusió més o menys fonamentada, ja que actualment els indicis són febles i contradictoris.<\/span><\/span><\/span><\/p> Hi hauria diversos factors que reforçaven la hipòtesi d’un jaciment antic a Altimires. En primer lloc la importància històrica del mas Altimires, documentat des del segle XIV però ben segur molt més antic i que tenia un molí amb la particularitat de ser al mateix temps torre de guaita medieval, el qual es pot datar entorn dels segles XIII-XIV. Ja des d’època alt-medieval Altimires devia estar vinculat al senyor del castell d’Oló mitjançant aquesta torre-molí. En segon lloc, l’emplaçament del mas molt a prop de la carena per on passava el camí ral d’Avinyó a Vic, que era la principal via de comunicació de la zona i que podria tenir el seu origen en un camí de tradició íbero-romana. Aquest camí està documentat ja l’any 951 com a “strada manresana” i el 984 com a “estrada qui pergit per Serra de Olone”(BOLÓS; HURTADO, 2004: 45).<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08258-397","ubicacio":"Masia d'Altimires, al sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8663300,2.0114700","utm_x":"417961","utm_y":"4635408","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86219-foto-08258-397-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86219-foto-08258-397-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86219-altimires-jaciment-tegula.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-03-12 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"El fragment de tegula és guardat pel responsable de l'Associació Castell d'Oló.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86220","titol":"Gola de l'Escaleta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gola-de-lescaleta","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cingle o gola espectacular que es troba a la vall de la riera Gavarresa, sobre el pla anomenat de Jeremies i prop de la masia de la Vall. Després de transitar per l'extens pla, en aquest indret la riera fa un meandre. A la riba sud s'aixeca la paret d'aquest cingle de forma corba i de tall gairebé vertical que deixa al descobert els materials geològics propis de la formació d'Artés, d'un color rosat. Les margues i argiles, més toves, s'alternen amb estrats de roca més dura que formen uns queixals de formes anguloses que recorden una escala. D'aquí la denominació de gola de l'Escaleta. El desnivell entre la part alta del cingle i el pla de la riera és molt acusat, d'uns 100 metres. És interessant el contrast entre el vermell sec de la gola i el verd frondós del bosc de ribera que s'estén al llarg del curs fluvial tot conformant un paisatge de notable bellesa.","codi_element":"08258-398","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8815600,2.0066000","utm_x":"417576","utm_y":"4637103","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86220-foto-08258-398-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86221","titol":"Font de Canamasses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-canamasses","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font que es troba a l'obaga de Canamasses, a la vall de la riera de Segalers i uns 700 metres al nord de la casa que té el mateix nom. Es tracta d'una font de clot, amb un cabal reduït però que no s'asseca mai.","codi_element":"08258-399","ubicacio":"Sector nord-est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8993700,2.0684900","utm_x":"422733","utm_y":"4639023","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08258\/86221-foto-08258-399-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Josep Canamasas Güell","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86222","titol":"Fons documental de la parròquia de Sant Joan d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-joan-dolo","bibliografia":" http:\/\/www.abev.net\/%5Cdefault.htm (Web de l'Arxiu Episcopal de Vic)<\/p> ","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Fons documental de la parròquia de Sant Joan d'Oló, que es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic excepte els llibres més recents. Inclou les següents sèries: Baptismes, 5 llibres entre 1628-1979; Confirmacions, 4 llibres, entre 1711 i 1979; Matrimonis, 5 llibres, entre 1716 i 1950; Defuncions, 2 llibres, entre 1716 i 1856; Vària sacramental, 2 llibres, entre 1950 i 1960; Aniversaris i celebracions, 5 llibres, entre 1701 i 1842; Administració de l'obra, 3 llibres, entre 1631 i 1881; consuetes, 3 llibres, entre 1600 i 1940; Inventaris parroquials, 1 llibre, entre 1931 i 1960; comptes i factures, 1 llibre, entre 1941 i 1946.<\/p> ","codi_element":"08258-400","ubicacio":"Arxiu Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 - Vic","historia":" A principis del segle XVII es construí la nova església parroquial de Sant Joan d'Oló, en un emplaçament més planer i més accessible per als masos que l'església antiga. La nova església es va beneir el dia 25 d'agost de 1639. La construcció de la rectoria s'acabà l'any 1666. El campanar fou bastit entre 1637 i 1640 pel mestre d'obres Pere Calvet. Ja entrat el segle XX, durant la Guerra Civil els veïns de la parròquia van evitar que es cremessin els retaules. Segons es diu, van encendre una foguera, amb la participació del mateix mossèn, i van fer creure als escamots revolucionaris que ja s'havia consumat la crema. Gràcies a això també es va poder evitar la destrucció de l'arxiu parroquial.<\/p> ","coordenades":"41.8740200,2.0348400","utm_x":"419910","utm_y":"4636239","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Propietat privada. Accés públic","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"86223","titol":"Fons documental de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-feliu-de-terrassola","bibliografia":" http:\/\/www.abev.net\/%5Cdefault.htm (Web de l'Arxiu Episcopal de Vic)<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Fons documental de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, que es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic excepte els llibres més recents. Inclou les següent sèries: Baptismes, 3 llibres entre 1592 i 1980; Confirmacions, 3 llibres entre 1592 i 1967; Matrimonis, dos llibres entre 1857 i 2005; Defuncions, 2 llibres entre 1857 i 1990; Vària sacramental, 1 llibre entre 1857 i 1990; Aniversaris i celebracions, 2 llibres entre 1810 i 1874; Llibres de l'Obra, 8 llibres entre 1625 i 1980; Visites pastorals, 2 llibres entre 1619 i 1874; Llevadors de rendes, 1 llibre entre 1628 i 1686, i Fundacions i causes pies, 1 llibre entre 1944 i 1983.<\/p> ","codi_element":"08258-401","ubicacio":"Arxiu Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 - Vic","historia":" L'església parroquial de Sant Feliu de Terrassola és documentada a partir de l'any 927, primer com a Sant Feliu in Centas. Molt aviat va ser parròquia d'un ampli sector al nord-est del terme del Castell d'Oló, que incloïa l'Estany, on després s'hi fundà el monestir. Durant la Guerra Civil de 1936 l'església de Sant Feliu fou saquejada i es va cremar el retaule barroc obra de Josep Giol. L'aleshores rector, Silvestre Prat Torredeflor, fou assassinat pels anticlericals. Des de fa uns anys els fons de l'arxiu parroquial s'han traslladat a l'Arxiu Episcopal de Vic.<\/p> ","coordenades":"41.8740200,2.0348400","utm_x":"419910","utm_y":"4636239","any":"","rel_municipis":"08258","municipi_nom":"Santa Maria d'Oló","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-02-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"Propietat privada. Accés públic","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]}]}
A la plana en primer terme no hi ha cap riu; el riu Calders hi havia passat fa milers d’anys en un meandre que, posteriorment, va abandonar al tallar i fer drecera pel terreny que queda darrera del castell.
El castell està fonamentat a les calcàries esculloses de la Tossa, tan característiques de Calders. Va caldre un corrent considerable d’aigua durant milions d’anys per erosionar aquesta calcària tan dura i aïllar el turó. A la dreta de la imatge, el molí del Castell sí que queda proper al curs actual del riu.<\/span><\/span><\/p>
La torre de defensa <\/span><\/span>és de planta quadrada i consta de quatre pisos; està coberta a quatre aigües, amb un voladís de maó. La façana principal presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, i a l'altre costat de la casa hi ha porxo. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats.<\/p> ","codi_element":"08064-9","ubicacio":"Ctra. C-59, km 27.","historia":"
<\/p> ","coordenades":"41.7385700,2.1326100","utm_x":"427871","utm_y":"4621114","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83961-foto-08064-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83961-foto-08064-9-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-01-27 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Part de la informació ha estat aportada pel darrer masover de la masia","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"83962","titol":"Església de Sant Francesc d'Assís de Castellterçol o la Capella Nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-sant-francesc-dassis-de-castelltercol-o-la-capella-nova","bibliografia":"CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Temple d'una sola nau, amb quatre capelles laterals i un absis rectangular. La nau està coberta amb volta de canó. El portal d'entrada es troba flanquejat per dues semipilastres que sostenen una llinda motllurada, ornada amb un medalló, sobre la que hi ha una cornisa que fa de base de la fornícula amb la imatge de Sant Francesc. Per damunt hi ha una rosassa. El coronament de la façana és mixtilini, amb una creu al centre.","codi_element":"08064-10","ubicacio":"Pl. de Sant Francesc.","historia":"La capella de Sant Francesc d'Assís va ser idea de Josep Gallés i Pujal. Per a poder construir-la es va haver de demanar ajuda a diversos estaments, es van fer subscripcions, organitzar rifes, etc. La construcció va començar l'any 1849 amb la benedicció del pavorde Damià Pascual. La capella va ser beneïda el 13 de desembre de 1852, quan només estava construït el presbiteri. Les obres exteriors van finalitzar l'any 1874. L'any 1936, durant la Guerra Civil, la capella va ser profanada i es van destruir els seus altars. Es va destinar com a magatzem de carbó fins que, finalment, va ser restaurada.","coordenades":"41.7500400,2.1167800","utm_x":"426568","utm_y":"4622401","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83962-foto-08064-10-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83962-foto-08064-10-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Historicista","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"116","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83963","titol":"Cases d'en Canuto o can Cambó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-den-canuto-o-can-cambo","bibliografia":"CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de dues cases aparellades d'estil modernista. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i sotacoberta. La façana principal, a migdia, és simètrica, construïda amb parament de pedra arrebossat, amb decoració de motllures. La porta d'entrada i les finestres, situades a banda i banda de la porta, presenten elements decoratius a les parts superiors, amb garlandes i motius vegetals. Per sobre del portal, al sotacobert, hi ha una petita obertura circular amb una gerra decorativa a l'interior. El conjunt està rematat per un frontis de línies sinuoses. L'accés a l'interior del solar on es troben les cases es realitza mitjançant unes portes de ferro forjat, emmarcades per dues columnes de pedra coronades per dues copes ornamentals.","codi_element":"08064-11","ubicacio":"C. de Barcelona, 58-60, 62-64.","historia":"El promotor de la construcció d'aquestes cases va ser en Cebrià Calvet, àlies Canuto, per tal de llogar-les als estiuejants; seguint el pla de potenciació del turisme al poble, projectat pel mateix. Segons la tradició oral, en Francesc Cambó va llogar una d'aquestes cases, per la qual cosa són conegudes també com les 'cases d'en Cambó'.","coordenades":"41.7501300,2.1226900","utm_x":"427059","utm_y":"4622406","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83963-foto-08064-11-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"R. Darder, arquitecte","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"105","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83964","titol":"Monument a Cebrià Calvet o Canuto","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-cebria-calvet-o-canuto","bibliografia":"CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). RAFEL i GUARRO, A. (2013) “Cebrià Calvet, Canuto i la seva relació amb el Moianès”. Modilianum: revista d'estudis del Moianès, vol. IX, núm. 49 (2n semestre 2013). Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 5-18. RAFEL i GUARRO, A. (2018) Cebrià Calvet Jané (Canuto). Carreter de Barcelona i promotor de l'estiueig a Castellterçol. Barcelona: L'autora.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Restaurat l'any 2019 per la família de Cebrià Calvet.","descripcio":"Es tracta d'un monument autoerigit per Cebrià Calvet, l'any 1919, obra de l'escultor E. Sala, situat en el xamfrà dels carrers Calvet i Sant Roc, al barri del Pedregar. Està construït amb un pedestal de pedra treballada de motllures simples, sobre el que s'aixeca una estàtua de marbre blanc, de caràcter realista. La figura representa a Cebrià Calvet, amb la indumentària típica de principis del segle XX, que es recolza amb la mà dreta sobre un bastó i amb l'esquerra a un passamans decorat amb motius vegetals.","codi_element":"08064-12","ubicacio":"C. Calvet - C. Sant Roc.","historia":"Cebrià Calvet Jané, àlies Canuto (Barcelona 1855-1932), va ser un important personatge que va destacar com a promotor de la vila com a centre d'estiueig. Va realitzar nombroses obres d'infraestructura i urbanístiques a Castellterçol, i és responsable de la urbanització del sector del Pedregar i el pla dels Rourets. Estava casat amb la castellterçolenca Antònia Picas. El monument va ser autoerigit l'any 1919 pel propi Cebrià Calvet, adossat al marge d'un camp de la seva propietat.","coordenades":"41.7503100,2.1240300","utm_x":"427171","utm_y":"4622425","any":"1919","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83964-foto-08064-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83964-foto-08064-12-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"E. Sala, escultor.","observacions":"E. Sala era escultor d'obres funeràries, format a la Llotja de Barcelona.","codi_estil":"106","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83965","titol":"Casal dels Taiadella o can Dou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casal-dels-taiadella-o-can-dou","bibliografia":"