{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2024-03-28 01:42:07","entitats":306,"elements":[{"id":"74131","titol":"Monument al Timbaler del Bruc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-al-timbaler-del-bruc","bibliografia":"
ESTRADA I PLANELL, G, (2009), Les festes de commemoració del centenari de la guerra del Francès, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Ajuntament del Bruc, p.60 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991) El Bruc, el medi, la història, l'art. Edit. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Btca. Abat Oliba. p.137.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Monument construït amb pedra extreta de les pedreres de Sant Vicenç de Castellet. La seva alçada és de 4,80 metres. Està situada damunt d'una base quadrangular construïda amb blocs de la mateixa pedra del monument. Representa la mítica figura del timbaler del Bruc. És una representació naturalista d'un personatge amb la vestimenta tradicional catalana (barretina, camisa ampla de lli sense la tradicional armilla o jupetí, calces i pantalons fins damunt del genoll...), amb polaines militars, un tambor situat al costat esquerra que el personatge colpeja amb un parell de baquetes i un trabuc d'època penjat a l'esquena. L'actitud del jove timbaler representat és serena i al mateix temps altiva.<\/p> ","codi_element":"08025-1","ubicacio":"Bruc del Mig","historia":"
El 'Diario de Manresa' del 26 de setembre de 1808 ja explicava la derrota dels francesos dels dies 6 i 14 de juny del mateix 1808 d'una manera heroica, sense cavalleria, artilleria ni cap militar que els dirigís...; això seria l'embrió de la llegenda que es divulgà respecte a la lluita d'un poble desarmat enfront del gran exèrcit invasor. Un any després, el 1809, l'historiador Cabanes, parlava sobre un minyó de Santpedor erigit en general en 'xefe'. Posteriorment es va dir que el citat jove era en Isidre Lluçà i Casanoves, nascut a Santpedor, i que va utilitzar com a única arma un tambor de les confraries. Com és conegut la llegenda parla que gràcies al so del tambor, amb el seu eco reverberant contra les parets de la muntanya de Montserrat, els francesos es van retirar pensant-se que un gran exèrcit els estava esperant per derrotar-los, situació molt diferent de la viscuda pels protagonistes aquell juny de 1808. Des de 1892, any de la primera commemoració celebrada de les batalles del Bruc, el sometent de Bruc recollí aportacions per aixecar un monument en memòria de la gesta. La comissió, no havent reunit els diners necessaris per aixecar el monument l'any del primer centenari de les batalles, veié com el 1911, per decisió de la junta de vocals del sometent d'Igualada, s'erigia al monestir de Montserrat un grup escultòric als herois del Bruc, obra de Josep Campeny i Santamaria, obra que fou destruïda durant la guerra civil de 1936. La comissió per al monument, però no va deixar d'insistir al govern i finalment el 27 de febrer del 1914 es va declarar, segons reial decret signat pel rei Alfons XIII, monument nacional al que encara s'havia d'erigir. Malgrat la declaració monumental no va ser fins l'any 1951 quan el governador civil de Barcelona, aleshores el coronel Felipe Acedo Colunga, per guanyar-se la simpatia dels catalans, va recuperar el tema del monument al Timbaler del Bruc. L'any 1952 es va inaugurar,al mateix emplaçament on l'any 1908 s'havia inaugurat la Creu commemorativa dedicada als herois de les batalles, un primer monument segons el projecte de Frederic Marés. Sobre el pedestal de pedra s'instal·là provisionalment una figura del timbaler feta de guix. L'acte va ser presidit pel mateix Jefe del Estado, el Generalísimo Francisco Franco. El 1953 es traslladà des de les pedreres de Sant Vicenç de Castellet fins al taller que Frederic Marès tenia a Barcelona un bloc de 55 tones, per tal de realitzar l'escultura en pedra. El 10 de juliol de 1954 s'instal·lava la definitiva escultura del timbaler, de 4,80 metres d'alçada, substituint la de guix. El 1963 es procedí a traslladar l'escultura a l'emplaçament a l'actual. Un any després de la inauguració, el coronel Acedo, va posar una còpia feta en pedra al pati del Govern Civil. (avui desapareguda). D'altres reproduccions es van situar en diferents espais de la ciutat comtal. El 29 de setembre de 1956 se'n posava una a les escales del carrer de Corint, a la sortida de l'estació de metro de Pàdua, al costat del carrer de Balmes. L'any 1960 també es va demanar una altra reproducció per instal·lar-la a l'escola dedicada al Timbaler situada al barri de Vilapicina; se'n va fer una còpia primer de guix i després una altra en bronze que no es va col·locar a l'escola esmentada sinó al castell de Montjuïc.<\/p> ","coordenades":"41.5835100,1.7779700","utm_x":"398136","utm_y":"4604257","any":"1954","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74131-foto-08025-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74131-foto-08025-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74131-foto-08025-1-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Historicista","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2023-08-04 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"Frederic Marés i Deulovol","observacions":"A l'Inventari de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya consta amb la denominació Monument a la Batalla del Bruc.","codi_estil":"98|116","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["6"]},{"id":"74132","titol":"Santa Maria del Bruc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-maria-del-bruc","bibliografia":"BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Santa Maria del Bruc. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 384. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MARTÍ I BONET, J.M. (2008) El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936−1939). Arxiu Diocesà de Barcelona. La Veu de la Parròquia. Butlletí Parroquial de Santa Maria del Bruc - Any I. 1 de novembre de 1913. Número 4 MESTRE I CASANOVA, Josep-Vicenç (1994). Esglésies romàniques de l'Anoia. Col·leccionable de La veu de l'Anoia i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. MUSET, Assumpta, (2007), Masies del Bruc: El Castell, p.42 Reportatge informatiu i fotogràfic de les parròquies durant la guerra (1936-1939). Bisbat de Sant Feliu. p.42 http:\/\/ www.cultura.arqbcn.org\/arxius\/publicacions\/Destruccio","centuria":"XI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Església de planta de creu llatina, d'una sola nau amb volta de canó de quatre trams separats per arcs formers i una cornisa amb mènsules que recorre la nau a l'alçada de l'arrencada de la volta. Hi ha quatre capelles laterals i una capçalera triabsidal amb perímetre rectangular. Damunt del transsepte hi ha un cimbori de planta quadrada. Als peus de l'església i situat sobre l'entrada hi ha el cor. Una de les capelles laterals és l'absis de la primitiva església romànica. Dins de la tipologia llombarda, està decorat, a l'exterior, amb un fris de dobles arquets cecs entre lesenes, delimitades inferiorment per una socalada que, com els arquets cecs recorre tot l'hemicicle absidal. Adossat a l'absis, destaca el campanar romànic de planta semicircular amb finestres geminades dividides amb columnes de capitells mensuliformes. Està coronat per una torre piramidal coberta amb teules vidrades d'escames esmaltades de color blau i blanc realitzada posteriorment. A l'interior són notables les pintures gòtiques del segle XIII de la capella romànica, les pintures renaixentistes de la volta de la nau i el retaule del Roser situat en una de les capelles laterals. La façana és simètrica d'influència neoclàssica, s'hi obra una rosassa circular, està coronada per un frontó triangular i la porta és d'arc de mig punt.","codi_element":"08025-2","ubicacio":"Bruc de la Parròquia","historia":"Està vinculada a l'antic terme del castell de la Guàrdia documentat a partir de l'any 931. L'església apareix documentada a partir de l'any 1068, quan l'abat Rotlland de Sant Cugat del Vallès establí a Arnau Sunyer un alou amb l'església de Sant Miquel, situat al terme de la parròquia de Santa Maria del Bruc, al lloc de Vilaclara. La primitiva església romànica data del segle XI, ja que segons un document conservat a l'arxiu del monestir de Montserrat, l'any 1080 es fa una donació per a la construcció del campanar. A principis del segle XIII es van fer les pintures murals a l'absis romànic. Al segle XVII va tenir lloc la primera ampliació de la primitiva església romànica. Segons les notes històriques del Bruc del Butlletí parroquial de l'any 1913, l'ampliació es va fer pels voltants del 1625. La situació topogràfica del lloc, al costat del torrent de l'Illa, no permetia allargar la primitiva nau i es va construir una nau més gran, de volta de canó, situada perpendicularment a l'orientació de la primera església, deixant l'antic absis romànic com a capella lateral. La nova edificació no tenia, però, la llargària de l'església actual, sinó que només ocupava l'espai des de la porta d'entrada actual fins al creuer. El 1627 Joan Subirats Jorba , de la masia del Castell, com a batlle va intervenir en el pagament de 329 lliures al mestre de cases Sebastià Santacana de Martorell, que corresponien al preu de fer la Iglesia Parroquial del Bruc [...] adobar lo campanar y fer unes fonts baptismals. El 1637 es va acabar de pintar el retaule del Roser, avui restaurat i situat a la capella de la Mare de Déu de la font. Al segle XVII també es va decorar la volta i es va modificar el campanar escairant-se una de les cares eliminant el segon pis per tal de carregar-hi la torre piramidal. Durant el 1857-1858 es van engrandir novament l'església quedant configurada tal i com és avui: una sola nau, quatre capelles laterals, creuer i capçalera absidal. També es va fer un nou altar major o de la Mare de Déu de Gràcia amb obra cuita i motllures i ornamentació de guix. S'acabà de pintar i daurar l'any 1867. Durant la guerra civil (1936-39) l'església va ser saquejada i es va perdre l'altar i la imatge de la mare de Déu del Roser. Finalitzada la guerra civil, l'any 1941 es va pintar l'església i s'habilità la rectoria. Entre el 1944 i el 1957 es van fer diverses obres de restauració: es posaren bancs nous, s'inauguraren les noves campanes, foses a Jaen, l'any 1951 i l'any 1957 i es va inaugurar l'altar dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, coincidint amb la seva entronització, la imatge s'havia pogut salvar durant la guerra civil (1936-1939). Des del 1957 es va reformar totalment l'altar major, decorat amb pintures de Joan Llongueres, i es va construir la capella del Santíssim Sagrament. Les obres van ser dirigides per l'arquitecte Camil Pallàs i Arisa, director del Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona (1954-1978). L'any 1958, gràcies a Mossèn Jaume Torrent es van descobrir les pintures gòtiques. Al 1960 van ser restaurades per Josep Gudiol i Ricart, amb una subvenció de la Diputació de Barcelona. També es va restaurar el campanar i les parts exteriors de l'absis romànics. L'any 1986 arran de les obres de restauració de la nau es va descobrir l'existència dels esgrafiats renaixentistes de la volta de la nau que van ser restaurats pel Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya sota la direcció de J.M. Xarrié i Rovira. El 18 de setembre del 2005 es va inaugurar l'orgue. L'any 2008 es va restaurar el retaule de la verge del Roser.","coordenades":"41.5759800,1.7858200","utm_x":"398779","utm_y":"4603411","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74132-foto-08025-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74132-foto-08025-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74132-foto-08025-2-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Neoclàssic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"92|93|94|95|98|99|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74133","titol":"Sant Miquel de Vilaclara","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-miquel-de-vilaclara","bibliografia":"BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica. El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 384. BURON, Vicenç,(1980); Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi, edicions. Barcelona. p.87 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p 112. GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.97 MESTRE I CASANOVA, .Josep-Vicenç (1994). Esglésies romàniques de l'Anoia. Col·leccionable de La Veu de l'Anoia i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada.","centuria":"XI-XII","notes_conservacio":"Volta esfondrada i esquerdes importants a l'absis.","descripcio":"La capella de Sant Miquel de Vilaclara és una construcció romànica que va quedar totalment inscrita dins del mas Guixà. Es pot destriar, però, el cos de l'església, construïda per un edifici d'una sola nau (que va ser dividida per una arcada gòtica, ara tapiada), que és capçada a llevant, per un absis semicircular cobert amb una volta d'un quart d'esfera, al centre del qual s'obre una finestra de doble esqueixada acabada amb un arc de mig punt emmarcat amb dovelles de pedra tosca. Al mur nord de la nau, es conserva una segona finestra, també oberta en doble esqueixada. A la capçalera s'hi conserva un fris compost per tres sèries de dobles arcuacions entre lesenes, originades a partir d'una peanya que circumda i fonamenta l'absis. La coberta de la nau està totalment esfondrada. La porta antiga, ara tapiada, era situada, com la moderna, al costat sud. Manté encara una arcada de mig punt adovellada i va ser tapiada per utilitzar la seva part inferior com a xupet d'un cup de vi. L'aparell dels murs de l'església, força irregular, és compost de blocs de pedra de mides diferents. L'edifici va tenir diferents remodelacions que van readaptar la primitiva funció religiosa de l'edifici als usos agrícoles. Probablement aquesta remodelació va realitzar-se al segle XVIII amb l'expansió de la vinya. Un exemple d'aquesta reconversió és la construcció a la base del presbiteri d'un gran cup folrat amb ceràmica.","codi_element":"08025-3","ubicacio":"Sud-est del túnel del Bruc","historia":"Aquesta església es trobava dins el terme del castell de La Guàrdia, dins de la parròquia del Bruc al lloc de Vilaclara. Segurament va ser una capella sempre destinada al culte dels habitants del sector occidental del terme. Va dependre del monestir de Sant Cugat del Vallès, abans del 1068, per donació dels vescomtes de Barcelona, senyors del castell de la Guàrdia, documentat a partir de l'any 931. El monestir de Sant Cugat adquirí més drets en aquesta església l'any 1077, en què el vescomte Udalard donà al dit monestir el seu alou de Vilaclara, que havia estat d'Arnau Bonfill, difunt, amb l'església de Sant Miquel. L'any 1083 es jurà el testament de Gombau Gombau, difunt, sobre l'altar de Sant Miquel. En un capbreu del 1117 en el qual es transcrivien els drets del monestir de Sant Cugat al terme del castell de la Guàrdia es fa constar la possessió de la torre de Vilaclara amb set masos de terra, la tasca i el servei. Al 1727 deixà d'utilitzar-se com a capella i al 1757 fou abandonada definitivament. S'hi venerava el copatró de la vila.","coordenades":"41.5896100,1.7496200","utm_x":"395783","utm_y":"4604968","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74133-foto-08025-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74133-foto-08025-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74133-foto-08025-3-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"A les NNSS es cita com absis de Sant Miquel de Vilaclara.","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74134","titol":"Cal Díaz o Villa Antoinette","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-diaz-o-villa-antoinette","bibliografia":"ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 127 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.301.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cal Díaz o Villa Antoinette é una torre d'estiueig de planta rectangular, un pis i una torre adossada. Voltada de jardí i paret de tanca. Està formada per un edifici principal, un porxo i una galeria porticada a la façana posterior. Els espais es disposen en diferents plans, avançats i reculats creant un joc de volums. S'hi observen elements coloristes que destaquen sobre les parets blanques estucades com l'emmarcament de les finestres amb obra vista als mainells. Sota teulada destaquen els modillons i al porxo la barana salomònica també de totxo vist repintat. Altres elements coloristes modernistes són la xemeneia recoberta de rajoles de ceràmica i les teules envernissades de colors blau i groc a la teulada. La terrassa posterior i els porxos són construccions posteriors.","codi_element":"08025-4","ubicacio":"C\/ Bruc del mig, 1","historia":"El Bruc va ser escollit com un poble d'estiueig a inicis de segle per diferents famílies barcelonines. Aquesta casa va ser un dels primers projectes realitzats per Ricard Giralt Casadesús. A cavall entre la tendència modernista (colorisme) i noucentista (composició harmònica), va ser bastida entre 1913 i 1916. La família Díaz en va ser propietària fins els anys 1980. Ricard Giralt i Casadesús, va obtenir el títol d'arquitecte a l'Escola de Barcelona el 1911. Va ser des de 1915 arquitecte municipal de Figueres i des de 1922 de Girona.","coordenades":"41.5781100,1.7806500","utm_x":"398351","utm_y":"4603654","any":"1913","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74134-foto-08025-4-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74134-foto-08025-4-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74134-foto-08025-4-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"Ricard Giralt i Casadesús","observacions":"","codi_estil":"105|106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74135","titol":"Can Solà de la Roca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sola-de-la-roca","bibliografia":"Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV (2006) Associació Cultural del Montserrat, p. 144 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-24) p, 88","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de grans dimensions. Sembla que a l'origen estava formada per un edifici central envoltat d'un pati i tancat amb un baluard. L'edifici originari està format per planta baixa i planta pis. Se l'hi van afegir construccions posteriors tant a l'interior del pati com al voltant del recinte, tot aprofitant les parets del baluard. A l'angle oest del recinte, sobre del baluard s'hi va construir una nova vivenda formada per planta baixa i dos pisos i galeria. A la part nord diferents coberts per allotjar-hi instal·lacions destinades a usos vinícoles. A l'interior s'hi accedia per dues portes. La de la part sud, avui està inutilitzada i el camí que hi accedia ha quedat tallat per un camp de conreu. A la part nord hi ha una altra porta, segurament la porta originària, que condueix al pati interior, i que és la que avui s'utilitza. Conserva un arc de mig punt de carreus de pedra. A l'interior del recinte,a la part oest, hi ha una petita capella sota l'advocació de Sant Isidre.","codi_element":"08025-5","ubicacio":"Antiga N-II; km 571.4","historia":"Aquesta masia està situada a la part del terme coneguda com Sant Pau de la Guàrdia. Era un dels termes d'origen medieval depenent del castell de la Guàrdia, conjuntament amb el del Bruc i Collbató. La casa s'esmenta al capbreu del 1496, en la confessió de Vicenç Solà, àlies Aguilera, del mas de la Roca. Al segle XVIII, el nucli de la Guàrdia, encara era una unitat administrativa independent - pertanyia al corregiment de Manresa - i tenia els seus propis batlles. Dos dels propietaris de la masia van exercir-ne el càrrec. L'any 1739, Pau Jorba i l'any 1748, Isidre Solà. La masia va sofrir diferents ampliacions que ho testimonien les dates que es troben inscrites. Una a la clau de l'arc de la porta de ponent, de l'any 1619 i la de 1752 en un portal interior.","coordenades":"41.6002400,1.7465100","utm_x":"395541","utm_y":"4606152","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74135-foto-08025-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74135-foto-08025-5-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74136","titol":"Can Casas Petit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-casas-petit","bibliografia":"ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 127 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.301. AHNB: Plànol 1913. UI: 956","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Va ser construïda per a habitatge d'estiueig. Està formada per planta baixa i pis amb un jardí lateral. A la façana destaquen els elements ornamentals com la barana del terrat, d'obra vista, el fris de rajola policroma que arrenca dels brancals del balcó i la seva barana de ferro. La porta d'entrada i les finestres es coronen amb mosaic de colors i la teulada és de teula envernissada de color blau. Ha estat restaurada i ampliada recentment, canviant-se l'emplaçament original de la porta d'entrada.","codi_element":"08025-6","ubicacio":"C\/ Bruc del mig, 6","historia":"L'edifici va ser construït el 1913 segons projecte de l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús, autor de la casa que està al costat d'aquesta i separada per una androna. El promotor va ser Joan Elías i Creus, propietari d'una bòbila i de la casa del carrer del Bruc del mig, 9. El nom actual prové de Joan Casas de Müller, segon fill de la família Casas, propietària de l'edifici al carrer Bruc del mig 55, el qual hi va anar a viure.","coordenades":"41.5784300,1.7809100","utm_x":"398373","utm_y":"4603689","any":"1913","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74136-foto-08025-6-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74136-foto-08025-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74136-foto-08025-6-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"Ricard Giralt i Casadesús","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74137","titol":"Can Casas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-casas-3","bibliografia":"ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 125 GONZALEZ MORENO-NAVARRO, Antoni;CASTILLA DEL PINO,Carlos; FERNÁNDEZ ALBA, Antonio ( 1995). Patrimoni: Memòria o malson?. Memòria 1990-1992. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació. SERPAL. p. 213 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.302.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa senyorial de planta rectangular formada per l'edifici principal i un cos adossat d'una sola planta cobert per un terrat. En l'edifici principal s'hi poden distingir dues crugies. La primera, situada en una de les dues vessants de la coberta a dues aigües, (al costat del cos de planta baixa), consta de planta baixa, planta primera i golfes. Contenia l'espai dedicat a celler, avui sala d'actes, i l'habitatge principal de la família Casas, avui reconvertit en oficines municipals. L'altra vessant conté el cos de l'escala d'accés a la planta primera i altres estances de l'habitatge (part construïda després de la mort de l'arquitecte Cascante). L'escala està il·luminada per vidrieres policromades i arranca d'un vestíbul, antigament ornamentat amb ceràmiques aplacades. Se'n conserven alguns elements notables, com la porta d'accés a la sala d'actes (antic celler). L'antic habitatge dels propietaris, al primer pis, estava organitzat al voltant d‘una L formada pel vestíbul i el passadís que donava accés als antics dormitoris, al menjador i sala de visites ( ambdós espais conserven enteixinats de fusta), cuina i cambra de bany. Totes aquestes estances avui són dependències municipals. A la planta golfes, avui Museu de la muntanya de Montserrat , la coberta està suportada per cavalls de fusta invertits, atirantats amb elements de ferro pla. El cos de planta baixa, avui seu de la Biblioteca Pública Verge de Montserrat, havia estat la zona dels antics cups. Hi destaca el coronament del terrat format per una barana calada, amb un passamà motllurat que recolza sobre pilars de totxo vist i una sèrie de cercles de pedra artificial on s'inscriuen uns motius vegetals. També són de pedra artificial les hídries situades a sobre de cadascun dels pilars. Tant l'actual sala d'actes com a la biblioteca es caracteritzen per les jàsseres de fusta atirantades amb elements rodons de ferro que s'encasten a les parets estintolant-se, aparentment, sobre unes cartel·les de guix. A la façana principal (que antigament quedava davant del pati de la casa i avui a una plaça) i la façana del carrer del Bruc del mig hi són notables l'ús dels diferents elements de totxo vist, els elements de ceràmica vidriada policroma de la fàbrica Pujol i Baucis que decoren les llindes de les obertures i les baranes de pedra artificial.","codi_element":"08025-7","ubicacio":"C\/ del Bruc del mig, 55","historia":"La família Casas havia anat adquirint des d'inicis del segle XIX, terres del Bruc per dedicar-les a la vinya. A mitjan segle XIX, Josep Casas i Sagristà, natural de Xàtiva, comprà una casa vella del nucli del Bruc del mig, on hi havia instal·lada una posada, per passar-hi temporades de repòs o per supervisar l'explotació de les seves finques. El fill de Casas i Sagristà, Josep Casas i Chocomeli, enginyer industrial especialitzat en l'elaboració de vins, va construïr una nova casa tot ampliant la primera. El projecte el va encarregar a l'arquitecte Cristobal Cascante i Colom, natural d'Esparreguera, col·laborador de Gaudí. Va començar en el projecte el 1888 quan també estava treballant a Comillas on va dirigir les obres de la capella-panteó i va ser-ne autor de l'Hospital. També va dissenyar els interiors i el mobiliari de l'edifici El Capricho. La seva prematura mort als 39 anys, l'any 1889 es va produir quan l'edifici de Can Casas encara no estava del tot enllestit. Cap l'any 1920 es va finalitzar la part de la casa que correspon a la crugia de ponent. Josep Casas i Chocomeli, va ser alcalde del Bruc. Durant el seu mandat es va construir el Pont de la Parròquia.","coordenades":"41.5807100,1.7798100","utm_x":"398285","utm_y":"4603944","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74137-foto-08025-7-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74137-foto-08025-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74137-foto-08025-7-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"Cristobal Cascante","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74138","titol":"Ca n'Elies de la Guàrdia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-nelies-de-la-guardia","bibliografia":"RIBAS I CALAF, Benet (1997), Història de Montserrat (888-1258). Barcelona, Curial i Abadia de Montserrat. p.100-102 Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. (2006). p.145 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-26) p.96 VIVES I TORT, M; (2007). L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època romana fins al tercer decenni del segle XX. (TDR) Universitat de Barcelona.","centuria":"XV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa pairal de grans dimensions que ha estat reformada per a restaurant. Consta de dos edificis contigus orientats al sud de planta baixa i pis: la casa pairal i la masoveria. La casa pairal te l'accés per sota d'un porxo amb volta de creueria. A la planta primera conserva l'espai de la gran sala i una habitació d'alcova amb tancaments de fusta d'estil neoclàssic i pintures modernistes. Al primer pis s'hi obra una galeria. La masoveria conserva l'entrada d'arc de mig punt amb dovelles on hi ha la data a la clau de volta del 1707. Són destacables les reixes de gelosia realitzades en ferro de dues finestres de la planta baixa i el rellotge de sol de la façana. L'espai davanter de les construccions té un pati tancat per un mur de pedra i porta de ferro i a la cantonada oest hi ha un mur amb espitlleres. Els antics cellers, els cups, la premsa i les quadres de la planta baixa han estat transformats en restaurant.","codi_element":"08025-8","ubicacio":"Nucli de Sant Pau de la Guàrdia","historia":"Les primeres referències de la masia es troben el 1230 en el document de reconeixement de drets corresponents al rei i als castlans del castell i terme de la Guàrdia. En el capbreu del 1496 en fa la confessió Simó Elies qui ho posseeix del seu avi Pere Elies. Al segle XV hi havia un hostal, una casa de pagès, un forn de vidre i un oratori dedicat a San Abundi. Al segle XIX, n'era propietari Miquel Elías (1766-1841), nascut a Sant Pau de la Guàrdia però que es va traslladar a Barcelona i es dedicà al comerç. L'any 1816 va comprar la masia de Can Bros de Martorell on hi va instal·lar una serradora, una farga de coure i un molí paperer. Als anys 40 del segle XX la família Elies ho va vendre a la família Tobella, actuals propietaris.","coordenades":"41.6118700,1.7475500","utm_x":"395646","utm_y":"4607442","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74138-foto-08025-8-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74138-foto-08025-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74138-foto-08025-8-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74139","titol":"Can Canyelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-canyelles","bibliografia":"MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.109 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-17)","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Sense coberta i amb els murs desprotegits.","descripcio":"Masia de planta baixa i pis de la que només es conserven part dels murs. Són molt característics el paraments realitzats a la part baixa amb la pedra de llicorella i a la part alta amb filades de tapia. Hi ha restes de dos cups adossats.","codi_element":"08025-9","ubicacio":"Paratge de Roques Blanques","historia":"Construïda al segle XVIII. Era una propietat de la masia de Can Solà de la Roca.","coordenades":"41.5817600,1.7491700","utm_x":"395733","utm_y":"4604097","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74139-foto-08025-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74139-foto-08025-9-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74139-foto-08025-9-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74140","titol":"Can Maçana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-macana","bibliografia":"Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 148 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991) El Bruc, el medi, la història, l'art. Edit. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Btca. Abat Oliba. p.89-90-136. HUÉLAMO, J.M; LAUDO, S; SOLIAS, JM; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble II. Generalitat de Catalunya p.67 VIVES I TORT, M; L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època romana fins al tercer decenni del segle XX. (TDR) (2007) Universitat de Barcelona","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia fortificada de planta rectangular formada per planta baixa i dos pisos i teulada a dues vessants. La porta principal te inscrita a la clau de l'arc, la data del 1791 i l'escut de l'Abadia de Montserrat. A les plantes hi ha cinc finestres a cadascuna, totes amb l'arc de maó vist. Al damunt de la porta d'entrada i a la primera planta, hi ha restes evidents d'una gran balconada, avui reconvertida en finestra. Les obertures es caracteritzen per ser totes d'arc escarser. Les parets estant arrebossades i a les cantonades s'aprecien carreus de pedra treballats. De la fortificació de la guerra carlina, en queda una torre de guaita a la cantonada dreta de la casa, tocant a la carretera. És de forma poligonal irregular i té quatre cares. Conserva cinc espitlleres a dues de les seves cares. A la paret nord de la casa es conserven unes espitlleres de maó.","codi_element":"08025-10","ubicacio":"Coll de Can Maçana","historia":"La casa actual té el seu origen en un conjunt d'edificacions situades al coll de can Maçana en una cruïlla de camins: el de Barcelona a Manresa, el camí transversal que des d'Igualada anava a Montserrat a l'edat mitjana i el camí de Sant Jaume des de Montserrat cap a Cervera i Lleida. Els primers pobladors del lloc s'hi van establir com a emfiteutes del l'església del castell de la Guàrdia. Formava part del conjunt de masies que configuraven el nucli de La Guàrdia. El 1497 tenia un hostal, carnisseria i hospital. Als segles XVI-XVII va entrar en decadència. Pertanyia a un sol propietari que ho va capbrevar com a zona agrícola i va acabar traspassant-ho al monestir. Segons el capbreu del 1791, la casa pertanyia a la família cognominada Maçana que la va tenir en propietat entre els segles XVI-XVII. El darrer representant de la nissaga, Jacint Viladés i Maçana va ser el que permutà la hisenda amb el monestir de Montserrat a canvi d'una altra masia a Masquefa, actualment també coneguda com can Maçana. El monestir va utilitzar la casa per a granja i hostal. Va ser escenari de la Guerra del Francès, de la batalla guanyada als francesos el 6 de juny de 1808, donant lloc a la llegenda del Timbaler del Bruc, i de les guerres carlines. En la primera, a l'any 1835, les tropes isabelines van fortificar la casa i van construir-hi allotjaments. Una partida carlina manada per Benet Tristany es va dirigir a can Maçana sense poder destruir la fortificació construïda. En la tercera a l'any 1875 hi va haver nous enfrontaments.","coordenades":"41.6100700,1.7672100","utm_x":"397281","utm_y":"4607218","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74140-foto-08025-10-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74140-foto-08025-10-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74140-foto-08025-10-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"A les NNSS i al Pla Especial de la Muntanya de Montserrat es cita com a Massana.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74141","titol":"Can Manuel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-manuel","bibliografia":"MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.24 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-20), p.72","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia construïda aprofitant el rocam al cim d'una carena. Consta de planta baixa , pis i golfes amb coberta a dues vessants. Per damunt del cos central es va sobrealçar amb parets de maó. La construcció més antiga te els paraments de maçoneria. A la banda de ponent te un cos molt enderrocat amb cups a la planta baixa.","codi_element":"08025-11","ubicacio":"Sud-oest del terme","historia":"Construïda al segle XVIII en terres propietat de la masia de Can Mata dels Tribers.","coordenades":"41.5841800,1.7633200","utm_x":"396916","utm_y":"4604348","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74141-foto-08025-11-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74141-foto-08025-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74141-foto-08025-11-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74142","titol":"Can Serrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-serrat","bibliografia":"MUSSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-13","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de grans dimensions formada per un conjunt d'edificacions aixecades en èpoques diferents. La primera construcció, de teulada a dues vessants, s'hi va afegir un nou cos a la seva part esquerra. Avui, aquesta edificació, conserva la porta d'entrada d'arc de mig punt adovellat i al primer pis les finestres. Està formada per planta baixa, pis i golfes (antic palomar) i havia tingut en la seva part posterior els cups i el celler. Va ser allargada per la banda esquerra amb un gran celler en planta baixa, i un habitatge amb cuina econòmica, tres habitacions amb balcons, una galeria i una sala-menjador a la planta primera. La part antiga va quedar com a masoveria. El gran celler conserva part dels primitius arcs escarsers i restes de la canalització de ceràmica vidrada, que portava el vi des dels cups. La gran arcada del celler ha estat aixecada recentment així com la porta d'accés des del pati. Les habitacions de la part perllongada de l'habitatge nou per damunt del celler, conserven la distribució d'alcoba i decoracions de pintura mural al fresc de temes naturalistes i populars del segle XIX. A partir dels anys 80 s'hi ha fet diverses reformes, sobretot a la planta baixa. S'han obert tres finestres a la part de l'antiga cuina i a l'interior s'han transformat força les dependències de la casa més antiga (cups i cellers). Davant de la casa hi ha un porxo edificat recentment creat a partir d'aixecar un terraplè a l'hort que hi havia situat al costat del torrent de l'Illa. Abans d'aquestes obres, al davant de la casa hi havia el camí que conduïa fins a la masia de Can Vallès i tres feixes d'horts. A la part posterior de la casa, a l'antiga era, hi ha adossades a un terraplè les restes de les arcades d'un aqüeducte que portava aigua des d'una mina situada en una vinya per damunt de la casa","codi_element":"08025-12","ubicacio":"Bruc de Baix","historia":"Aquesta masia ja existia al segle XVII. Va ser ampliada al segle XIX amb unes grans instal·lacions relacionades amb la viticultura. Tenia una important producció tant de vi com de productes d'horta. A partir de la crisi de l'agricultura dels anys 50 del segle XX, la casa va patir un abandonament. Hi seguiren vivint masovers fins els anys 1970 en què va patir un esfondrament. Als anys 1980, la casa va ser adquirida per una societat noruega relacionada amb una escola d'art i es va reformar per a residència i taller d'estudiants d'art.","coordenades":"41.5755800,1.7869600","utm_x":"398873","utm_y":"4603366","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74142-foto-08025-12-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74142-foto-08025-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74142-foto-08025-12-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74143","titol":"Can Vallès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-valles","bibliografia":"Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 117 MUSET, Assumpta, Masies del Bruc: Can Vallés. (2006). Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-12","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La masia originària és de planta baixa i pis coberta a dues aigües de teula amb portal adovellat i una finestra amb brancals de pedra. Té adossat a la dreta, un cos de planta baixa amb un gran portal que recorda el seu ús com a cotxeria i un pis que va ser sobrealçat obrint-hi una finestra. A la part de ponent hi ha un altra cos adossat, de planta baixa i pis amb una galeria de dues arcades. Aquest, avui destinat a funcions d'habitatge, anteriorment s'utilitzava per a corrals i palissa. L'interior conserva la distribució d'una gran entrada amb el celler al fons i una gran sala a la primera planta. Els diferents espais construïts conformen un pati que queda tancat. Al davant de la façana principal hi ha l'espai de l'antiga era. Destaca la conservació de la distribució clàssica de tipologia de masia catalana i alguns mobles antics.","codi_element":"08025-13","ubicacio":"Sud-est del terme","historia":"El primer cognom conegut en aquesta masia és Elies (segles XIV-XV). A finals del segle XV, segons la confessió en el capbreu del 1496, trobem al mas Elies a Mateu Moià i la seva dona Caterina. A principis del segle XVI, el titular del mas era Salvador Golart, pagès del mas Colomer, del terme del castell de Sant Pere de Pierola, el qual va vendre el mas Elies a Mateu Vallès el 18 de maig de 1523. Aquest va ser el punt de partida d'una llarga nissaga de pagesos que durant 500 anys ha posseït les terres i la casa. El 1609, Jaume Vallès va formar part com a jurat del govern municipal. Durant la guerra del Francès el 6 de juny de 1808, l'amo de la casa, Pau Vallès i Rialt va ser mort pels francesos que van ferir també al seu hereu, Josep Vallès i Jorba. Va ser segurament durant el segle XIX, amb l'expansió del conreu de la vinya, que a la casa s'hi deurien fer ampliacions destinades a celler i cups i possiblement la galeria de la banda de ponent. Avui encara continua essent propietat i estant habitada per l'hereva de la nissaga, Montserrat Vallès i Febrés. Al segle XIX es va començar a fer funcionar un forn d'obra situat prop de la casa en terres de la masia, forn que a partir del 1956 va transformar-se en unes instal·lacions modernes, arribant a ser una important bòvila durant els anys 80 del segle XX.","coordenades":"41.5749000,1.7892300","utm_x":"399061","utm_y":"4603287","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74143-foto-08025-13-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74143-foto-08025-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74143-foto-08025-13-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74144","titol":"Canals i bassa de la Vinya Nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/canals-i-bassa-de-la-vinya-nova","bibliografia":"MUSET, Assumpta, (2004), La Vinya Nova: Una masia montserratina. p.16","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Canalització de l'aigua procedent de la mentidera de la Coma de la Maçana i de les parts altes de la muntanya amb una construcció formada per canals i basses. Els principals elements són dos canals de pedra, de desenes de llargada, que anaven recorrent tots els replecs de la muntanya; petites basses de decantació per filtrar l'aigua abans d'arribar al gran dipòsit o bassa. Aquesta es troba en una part enlairada a prop de la casa i es calcula que te una capacitat de més d'un milió de litres. Els murs laterals són de toves on s'hi representen símbols cristians ( creus llatines, de caravaca...) i montserratins ( serres...). A través d'un sistema de sobreeixidors i comportes es reconduïa l'aigua sobrant a altres dipòsits secundaris (cisterna de la casa i una petita bassa) i la resta s'abocava al torrent del Pont.","codi_element":"08025-14","ubicacio":"La Vinya Nova","historia":"El complex hidràulic va ser construït durant l'època en què la masia, propietat del monestir de Montserrat, va esdevenir un important complex agrícola i residencial (segle XVII-XIX). Recentment s'ha restaurat tot el complex. La propietat ha restaurat la bassa a la qual s'ha recobert amb una tela impermeabilitzant perquè pugui tornar a contenir aigua de la pluja i s'ha adequat l'espai de l'entorn. El Patronat de la Muntanya de Montserrat ha recuperat les canalitzacions de recollida d'aigua.","coordenades":"41.5840200,1.8083900","utm_x":"400673","utm_y":"4604278","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74144-foto-08025-14-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74144-foto-08025-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74144-foto-08025-14-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"La Vinya Nova està catalogada com a BCIL (NNSS 25\/03\/1992; Pla Especial Montserrat 16\/02\/1988). Els canals i la bassa es troben dins les instal·lacions properes al mas.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74145","titol":"Torre del Telègraf","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-del-telegraf-0","bibliografia":"LEN I CURRIUS, Lluís; PERARNAU I LLORENS, Jaume; (2004). La telegrafia òptica a Catalunya. Patrimoni Industrial Temes, 1. Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa. p.89","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Ha perdut la coberta i els murs estan desprotegits.","descripcio":"Torre de telegrafia òptica coneguda també com castell de Ferran; hi ha autors que aquesta darrera identificació la concreten en un fortí que protegia el coll de can Maçana, situat en el turó que ombreja can Maçana per una banda i l'antic fon de vidre pel l'altra i del qual actualment només en resten alguns testimonis. La torre del telègraf és de planta quadrada, amb tres pisos i amb espitlleres defensives al voltant . Les parets són de pedra, maons i morter de calç. Les espitlleres són de maons. Per la part sud, la cinglera de la roca s'utilitzava com a defensa natural, mentre que per la part frontal, més accessible, s'augmentava la seguretat amb un mur de tanca. Conserva dues de les parets principals, però s'han esfondrat les plantes dels pisos.","codi_element":"08025-15","ubicacio":"Puig Ferran","historia":"L'edificació actual respon a la tipologia de torres de telegrafia òptica construïdes al segle XIX segons el disseny de J.M.Mathé. És molt probable que el lloc fos utilitzat en la primera guerra carlina l'any 1836 i que posteriorment es transformés. La telegrafia òptica es va desenvolupar a França a finals del XVIII. Consistia en una successió de torres alineades i visibles entre elles i en uns braços de fusta articulats per transmetre i rebre senyals codificats. A Catalunya la construcció de la xarxa s'inicià cap a 1840. Aquest edifici formava part de la línia militar Barcelona-Lleida. Des d'aquesta torre es té una visual directa amb les torres del Brunet o la Guíxola, de la línia que anava a Manresa i Solsona, i amb la de can Dolcet a Collbató i la de Castellolí de l'eix Barcelona-Lleida.","coordenades":"41.6083000,1.7639700","utm_x":"397009","utm_y":"4607025","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74145-foto-08025-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74145-foto-08025-15-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74146","titol":"Sant Pau de la Guàrdia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pau-de-la-guardia","bibliografia":"ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991) El Bruc, el medi, la història, l'art. Edit. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Btca. Abat Oliba. p.71 MARTÍ I BONET, J.M. El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936−1939). Arxiu Diocesà de Barcelona, 2008. p.238 GALOBART I SOLER, Josep (2004) L'església de Sant Pau de la Guàrdia de Montserrat i el retaule dels escultors Sunyer (1674-1675). Notes d'art i història. Butlletí del Santuari. Montserrat. 2ª època. p.43 GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.100","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Església d'una sola nau, amb tres capelles laterals al costat de la epístola i dues al de l'evangeli i un cor als peus. El presbiteri presenta, al mur frontal, unes figures dels quatre evangelistes, la imatge de la Mare de Déu de Montserrat acompanyada per les de Sant Pere i Sant Pau i una hornacina amb la imatge de Sant Pau. Al mur dret la imatge d'un papa. L'altar està cobert amb un baldaquí on hi ha penjada una creu processional, segurament reaprofitada. Destaca a la part frontal de l'altar un alt-relleu daurat, amb l'escena de Sant Pau pel camí de Damasc, única taula que es conserva del retaule de l'altar major, cremat el 1936, dedicat a la conversió de Sant Pau. A la primera capella lateral dreta al costat de la sagristia hi ha una imatge del sagrat cor i unes pintures murals en molt mal estat, aspecte que en dificulta la seva descripció. La segona capella d'aquest tram conserva un altar barroc amb columnes, fet amb guix i pintat. Hi ha tres escultures: Sant Isidre, Sant Abundi i Sant Antoni. La tercera capella, conserva pintura mural i una pica baptismal. A la capella situada a la banda de l'epístola, al costat de l'altar hi ha una imatge del a Mare de Déu del Roser.A la següent una imatge de la Immaculada, en una hornacina amb columnes d'estil neoclàssic. A la paret del final de l'església, al costat esquerra, hi ha un crucifix. I a l'entrada de l'església una pica baptismal que se sustenta en un corró de batre. El paviment és de mosaic decorat. A prop del presbiteri hi ha dues làpides sepulcrals. A l'exterior en el graó de l'entrada s'inscriu a la pedra la data del 17--. Té adossat un campanar de torre de planta quadrada amb una espitllera a mitja alçada. La façana és plana, sense cap ornament, amb la porta d'entrada arquitravada amb una llosa de pedra i brancals també de pedra. A la part alta hi ha un òcul.","codi_element":"08025-16","ubicacio":"Nucli de Sant Pau de la Guàrdia","historia":"En el lloc de l'actual església, existia a l'època medieval, la capella del mas Elías, dedicada a Sant Aon o Sant Abundi. Al segle XVIII, en ser abandonada l'església de Sant Pau Vell, situada al castell de la Guàrdia, es va construir un nou temple al sector oriental del terme, justament on es trobava la capella de Sant Abundi. El 1738 es donà el permís religiós per a transferir l'església de Sant Pau al costat de la casa de Josep Elías, el qual va cedir un tros de terra. La nova església va ser sufragània de la del Bruc. Les obres van començar el 1740, essent mestre d'obres Miquel Sencú de Manresa, es van acabar el 1743 i a l'any 1760 es va fer el retaule de Sant Pau de l'latar major. Durant la guerra civil, l'església va ser saquejada cremant-se el retaule barroc, altres dos altars i dotze imatges. L'any 1940 es començà la reconstrucció de l'altar major, es va pintar el presbiteri. El 1941 es va col·locar el baldaquí i la imatge de Sant Isidre que es troba a l'altar barroc. El 1959 es va restaurar la sagristia.","coordenades":"41.6121500,1.7477300","utm_x":"395662","utm_y":"4607472","any":"1743","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74146-foto-08025-16-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74146-foto-08025-16-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74146-foto-08025-16-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Neoclàssic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"Miquel Sancú, mestre d'obres","observacions":"","codi_estil":"96|99|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74147","titol":"Sant Pau Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pau-vell","bibliografia":"BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 380 BURON, Vicenç (1980) Esglésies romàniques Catalanes. Guia, Artestudi Edicions. p. 91 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p 112 GALOBART I SOLER, Josep (2004) L'església de Sant Pau de la Guàrdia de Montserrat i el retaule dels escultors Sunyer (1674-1675). Notes d'art i història. Butlletí del Santuari. Montserrat. 2ª època. GAVÍN, Josep M.(1984); Inventari d'esglésies. Anoia-Cpnca de Barberà. 16. Arxiu Gavín. Barcelona. p.99 MESTRE I CASANOVA, .Josep-Vicenç (1994). Esglésies romàniques de l'Anoia. Col·leccionable de La veu de l'Anoia i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. SOLIAS, J.M, HUÉLAMO, J.M, LAUDO, S; (2007), Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. vol II. p. 59","centuria":"XI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció d'una sola nau ampliada amb una capella lateral. La nau està formada per una volta de pedra apuntada i la capella lateral per una volta d'arc escarser. Les restes donen a conèixer elements del segle XI com són la porta primitiva oberta al mur de migdia i fragments de la nau. També es conserven restes de motllures d'època gòtica, una finestra de doble esqueixada a la capella lateral, una espitllera al mur de llevant, els esglaons que donaven accés a un petit cor, la capella lateral barroca, una gran cisterna excavada a la roca pendent de desenrunar, una antiga necròpolis, el paviment del segle XV i a sota d'aquest, un de més antic potser de l'època fundacional.","codi_element":"08025-17","ubicacio":"Coll de Guirló","historia":"","coordenades":"41.6080200,1.7737000","utm_x":"397819","utm_y":"4606983","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74147-foto-08025-17-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74147-foto-08025-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74147-foto-08025-17-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"L'any 2009 la Generalitat hi va fer una intervenció arqueològica i de consolidació dels murs i de les voltes. Està prevista una segona fase d'intervenció.","codi_estil":"92|93|94|96|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74148","titol":"Cal Conill","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-conill-1","bibliografia":"Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-42). p.160","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta en forma d'ela formada per planta baixa i pis. En tot el seu entorn té edificacions de menor alçada dedicades a les tasques agropecuàries.","codi_element":"08025-18","ubicacio":"Nord-oest del terme","historia":"","coordenades":"41.6286100,1.7137800","utm_x":"392860","utm_y":"4609342","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74148-foto-08025-18-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74148-foto-08025-18-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74148-foto-08025-18-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74149","titol":"Cal Francès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-frances","bibliografia":"Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-53). p.200","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes. La façana es corona amb una forma esglaonada. Les finestres són molt noves i acabades amb maó. La façana ha estat repicada i s'ha deixat la pedra vista. A la part de ponent hi ha una edificació en un petit talús que allotjava els antics cups de volta de maó.","codi_element":"08025-19","ubicacio":"Nord-oest del terme","historia":"","coordenades":"41.6270100,1.7231400","utm_x":"393637","utm_y":"4609152","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74149-foto-08025-19-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74149-foto-08025-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74149-foto-08025-19-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74150","titol":"Can Farrés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-farres","bibliografia":"
Informació oral: Joan Torras (10 abril 2012) Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 109 MUSSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. MUSSET, Assumpta, Masies del Bruc: Can Vallès. (2006). p. 17 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-07<\/p> ","centuria":"XV-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Gran masia de planta rectangular de planta baixa, pis i sotacoberta. La teulada és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. A la part esquerra presenta un cos, possiblement annexat, que té a la planta dues galeries d'arc de maó, una d'elles tapiada. Davant la casa hi ha un pati protegit per un mur amb merlets de maó vist que coronen el portal de pedra adovellat. A la clau de l'arc hi ha inscrita la data del 1614. La façana de la casa s'obra amb un portal de mig punt adovellat. Destaquen les quatre finestres del pis d'estil gòtic. La central , situada sobre la porta d'entrada és la més ornada. Presenta un arc ogival de traceries de pedra amb temes naturalistes, flors i uns petits caps humans. L'arc està flanquejat per una figura d'àngel i d'una verge. Sota l'ampit es repeteixen els motius decoratius amb petits caps, un humà, un gos i un lleó. Segons la tradició oral, aquesta finestra no és originària de la casa i podria haver estat portada del monestir de Montserrat ja que a la casa hi va viure un administrador del cenobi. Al ambdós costats de la finestra central n'hi ha dues més a la dreta i una a l'esquerra, també d'estil gòtic, però que han estat fetes amb motllos en època moderna. A la façana i a sotateulada destaquen els òculs de ventilació fets amb ceràmica. A l'interior de la casa, a la planta baixa s'accedia des de l'entrada a una sala-menjador a la dreta i a la cuina a l'esquerra i per una escala a la part del pis on hi havia la sala de distribució de les habitacions. A la part posterior hi ha les antigues dependències d'un gran celler. Els conjunt dels murs són en la seva major part de tàpia i arrebossats.<\/p> ","codi_element":"08025-20","ubicacio":"Est del Bruc del Mig","historia":"
Existia ja al segle XV amb el nom de mas Plana segons la confessió d'Antoni Planes realitzada en el capbreu del 1496. Pel davant de la casa hi passava el camí que des de l'església del Bruc es dirigia a la masia de Can Jorba (aleshores mas Venrell), camí que actualment encara es conserva en part. Al segle XVI hi residia Andreu Sunyer.<\/p> ","coordenades":"41.5828000,1.7860700","utm_x":"398810","utm_y":"4604168","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74150-foto-08025-20-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74150-foto-08025-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74150-foto-08025-20-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-04 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"74151","titol":"Can Jorba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-jorba-0","bibliografia":"
Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV (2006) Associació Cultural del Montserrat. P107 MUNTADES,M. (1871), Montserrat, su pasado, su presente y su porvenir, Imprenta de Roca, Manresa, p.305 i 310 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. SOLIAS, J.M, HUÉLAMO, J.M, LAUDO, S; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. vol II. p. 63.<\/p> ","centuria":"XV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia de grans dimensions de planta rectangular i coberta a dues aigües. Està orientada al sud, i queda emmarcada dins d'un recinte tancat que inclou altres dependències. A la façana principal una gran arcada precedeix la porta adovellada. La façana principal és de paret de maçoneria i pedra vista i carreus treballats a les finestres. A l'exterior i a l'entorn de l'edificació hi ha tres edificis més: una pallissa, una capella, i una dipòsit d'oli fet a partir d'una roca caiguda de la muntanya. La casa va ser restaurada entre el 1964 i 1973 i es va obrir un finestral a la façana de llevant.<\/p> ","codi_element":"08025-21","ubicacio":"Est del terme","historia":"
Està documentada des del segle XV tot i que podria ser anterior ja que la capella que hi ha al seu costat és esmentada al segle XIV. Al segle XV era coneguda com el mas Vendrell. Així s'esmenta al capbreu del 1496 segons la confessió del propietari de la casa, Jaume Jorba, que aleshores era batlle del Bruc. El 1835, l'abat Blanch del monestir de Montserrat hi va fer amagar la Mare de Déu del monestir de Montserrat després de l'exclaustració de 1835. El 1844 Pau Pedrosa lliurà la imatge als monjos.<\/p> ","coordenades":"41.5881200,1.7985900","utm_x":"399862","utm_y":"4604744","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74151-foto-08025-21-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74151-foto-08025-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74151-foto-08025-21-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-04 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"74152","titol":"Can Pau Corres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pau-corres","bibliografia":"Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-39). p.148","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa i dues plantes coberta a dues aigües. A la façana principal orientada a sud, te la porta d'arc escarser i brancals de maó. Al primer pis s'obra un balcó per damunt de la porta. A la banda de ponent, s'ha ampliat allargant la vessant de la teulada per obrir a la primera planta una galeria que te dos arcs a la façana de ponent i un a la sud. Destaca el volum de tot el conjunt i els paraments de les façanes totes de pedra amb els angles de carreus. A la banda de llevant hi ha un petit cobert de planta baixa.","codi_element":"08025-22","ubicacio":"Nord-oest del terme","historia":"Segons la tradició oral, aquesta masia era anomenada el castell, segurament per la seva estructura. El nom prové d'un fill de la masia de Cal Corres.","coordenades":"41.6263200,1.7207900","utm_x":"393440","utm_y":"4609079","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74152-foto-08025-22-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74152-foto-08025-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74152-foto-08025-22-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74153","titol":"Can Mensa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-mensa","bibliografia":"Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-27) p.140.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Tot el conjunt està molt malmès i està sense teulada.","descripcio":"Masia de grans dimensions de planta baixa i planta pis amb coberta a dues aigües. Els paraments són de pedra vista amb carreus als angles de les façanes. Destaca el dintell i brancals de pedra de les finestres. En la de la façana nord hi ha al dintell la data inscrita del 1772. Hi ha edificacions auxiliars a l'entorn.","codi_element":"08025-23","ubicacio":"Nord-oest del terme","historia":"","coordenades":"41.6261200,1.7147500","utm_x":"392937","utm_y":"4609064","any":"1773","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74153-foto-08025-23-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74153-foto-08025-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74153-foto-08025-23-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74154","titol":"Masia la Cova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/masia-la-cova","bibliografia":"MUSSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.24. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-14","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa singular per la seva situació enclavada o adossada en una balma a la roca. La paret de roca va ser utilitzada com a façana posterior. Formada per planta baixa i pis. Coberta a dues aigües amb teula. A la part esquerra, l'edificació va ser ampliada prolongant una de les dues vessants de la masia original. Te coberts annexes (cup, corral). La porta és d'arc de mig punt i els murs són de maçoneria i arrebossats. Manté una posició un xic penjada que se soluciona amb una plataforma a l'entrada.","codi_element":"08025-24","ubicacio":"Oest del Bruc de Dalt","historia":"Al segle XVIII, Josep Jorba va bastir la casa aprofitant la balma. El lloc, anteriorment (segle XV) era conegut com el mas Esplugues.","coordenades":"41.5890200,1.7673200","utm_x":"397257","utm_y":"4604881","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74154-foto-08025-24-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74154-foto-08025-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74154-foto-08025-24-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74155","titol":"Julenques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/julenques","bibliografia":"Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. Pàgina.155 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.29. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-56) p.211.","centuria":"XV-XIX","notes_conservacio":"Sense teulada, ple de vegetació i murs desprotegits.","descripcio":"Masia de planta baixa i planta pis amb cobert adossat i tres coberts aïllats de planta baixa en els quals encara es conserva bona part de l'estructura dels cups de vi. El cobert que es troba situat més a l'oest conté vuit cups. El que es troba en un pla superior conté 4 cups i el que queda davant de la masia, en conté 4. El conjunt es troba en estat ruïnós, tot i que es conserven part dels murs de la casa i bona part dels murs dels coberts i de les estructures dels cups.","codi_element":"08025-25","ubicacio":"Julenques a La Guàrdia","historia":"En el capbreu del 1496 en fa la confessió Gaspar Marc. Al segle XIX va ser reconstruïda.","coordenades":"41.6417200,1.7526600","utm_x":"396120","utm_y":"4610749","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74155-foto-08025-25-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74155-foto-08025-25-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74155-foto-08025-25-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74156","titol":"La Morera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-morera-1","bibliografia":"Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. Pàgina.152 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.29. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-33) p.125.","centuria":"XVIII- XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de grans dimensions formada per planta baixa i pis. Està envoltada per un pati tancat amb barana d'obra i porta de ferro. A banda i banda del mur envoltant la casa hi ha diversos coberts (corral, pallissa, ...). A la façana principal s'hi obren tres balcons amb barana de ferro al pis i dues finestres a planta baixa. Ha estat pintada recentment ressaltant els bancals i les llindes de les obertures.","codi_element":"08025-26","ubicacio":"Nord-oest del terme","historia":"En el capbreu del 1496 en fa la confessió Jaume Figuera del mas Comtals explicitant que és un mas rònec i deshabitat. A l'interior de la casa hi ha la inscripció del 1709 en una biga. Segons Muset podria haver estat reconstruïda a inicis del segle XIX.","coordenades":"41.6218500,1.7342700","utm_x":"394556","utm_y":"4608566","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74156-foto-08025-26-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74156-foto-08025-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74156-foto-08025-26-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74157","titol":"Matastacs Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/matastacs-vell","bibliografia":"Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. p.154 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.29. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. p.109. VIVES I TORT, Miquel (2007). L'evolució històrica viària entre el Llobregat i el Foix. (TDR) Universitat de Barcelona.","centuria":"XV-XIX","notes_conservacio":"Sense teulada i murs amb esquerdes i gran obertures.","descripcio":"Conjunt format per una construcció de planta baixa i pis amb coberta a dues aigües. Te un cobert adossat de planta baixa (corral) i tres edificacions aïllades que contenen cups. En total s'hi compten 5 cups. El més gran queda dins d'una construcció quadrada que fa 6'5 metres de costat. La major part del conjunt està en ruïnes. En una de les façanes laterals de la masia, es conserva la paret de tapia original i s'hi observa part de l'arcada d'un antic forn de pa.","codi_element":"08025-27","ubicacio":"Matastacs a la Guàrdia","historia":"Al cartulari de Sant Cugat es cita en tres documents, amb el nom de mansum de Mastatac, (doc.834, 1117) Mastacti (doc.999, 1155) i mansum de Matastag (doc 1002, 1155). Al capbreu del 1496, Miquel Martorell, d'entre les possessions que confessa cita un mas rònec i deshabitat anomenat el mas Matestats, el qual limitava a l'est amb terres del mas Jolenques.","coordenades":"41.6393100,1.7463800","utm_x":"395593","utm_y":"4610489","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74157-foto-08025-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74157-foto-08025-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74157-foto-08025-27-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74158","titol":"Masia Sant Miquel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/masia-sant-miquel","bibliografia":"Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. p.155 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.29. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-27) p.101.","centuria":"XV-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de grans dimensions de planta baixa i planta pis amb coberta a dues aigües. Els paraments són de pedra vista amb carreus als angles de les façanes. Hi ha edificacions auxiliars adossades (corral, garatge,..) i dos habitatges independents construïts sobre antics cups. Ha estat restaurada recentment. Es conserva un arc de pedra adovellat en una de les portes de la façana principal que podria ser la primitiva porta d'entrada a la masia.","codi_element":"08025-28","ubicacio":"Nord-oest del terme","historia":"En el capbreu del 1496 en fa la confessió Gaspar Marc. Va ser reconstruïda a inicis del segle XIX. Va quedar afectada per l'incendi del 1986. Recentment ha estat reformat tot el conjunt. Actualment hi ha una casa de turisme rural.","coordenades":"41.6276200,1.7422000","utm_x":"395226","utm_y":"4609197","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74158-foto-08025-28-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74158-foto-08025-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74158-foto-08025-28-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74159","titol":"Panamà Canal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/panama-canal","bibliografia":"ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 129 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.301. AHMB: plànol tanca 1913. UI: 956","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta baixa, pis i golfes amb un cos porticat adossat lateralment que s'obre a un jardí. La façana principal té pilastres encoixinades a tota l'alçada. Al primer pis, els balcons s'adornen amb esgrafiats de tema floral. Per damunt d'aquests, a la cornisa, encara queden restes de la inscripció en la que figurava el nom de Panamà Canal. Es remata la façana amb una loggia de finestres llindades al pis superior, amb els mainells i trencaaigües motllurats i la barana del terrat. El cos porticat lateral està cobert per un terrat amb barana de ferro. Hi destaca la línia del forjat del primer pis que es marca amb un fris de rajola policroma de la fàbrica Pujol i Baucis d'Esplugues de Llobregat.","codi_element":"08025-29","ubicacio":"C\/ Bruc del mig, 2","historia":"El nom d'aquest edifici prové de la suposada estada dels seus propietaris al Panamà. Va ser construïda a cavall entre el segle XIX i XX. L'any 1913, l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús va fer el projecte de reixa que tanca el pati. El propietari promotor era Josep Rovira.","coordenades":"41.5782600,1.7810200","utm_x":"398382","utm_y":"4603670","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74159-foto-08025-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74159-foto-08025-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74159-foto-08025-29-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74160","titol":"Els Quatre Vents","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-quatre-vents-0","bibliografia":"Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-28)","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"De l'edificació només en resten dempeus part dels murs i les cantonades. Consta d'un cos principal de planta baixa i pis amb un volum adossat de planta baixa i dos petits cossos als extrems de planta baixa.","codi_element":"08025-30","ubicacio":"Nord-oest del terme","historia":"Aquesta masia va quedar molt malmesa a causa de l'incendi forestal de l'any 1986.","coordenades":"41.6316700,1.7453600","utm_x":"395496","utm_y":"4609642","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74160-foto-08025-30-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74160-foto-08025-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74160-foto-08025-30-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74161","titol":"El Corral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-corral-1","bibliografia":"Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 141 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.24. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-02 SOLIAS, J.M, HUÉLAMO, J.M, LAUDO, S; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. vol II. p. 68","centuria":"XV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de dimensions reduïdes formada per planta baixa i pis i teulada a dues vessants. El paviment de l'interior és de peces de terracuita i el sostre és d'empostissat de fusta sobre bigues. A la façana hi ha dos contraforts de pedra que emmarquen l'entrada i un petit porxo. A la part est de la casa i tocant al camí hi ha un un cup i un antic corral, d'on prové el nom actual de la casa.","codi_element":"08025-31","ubicacio":"Nord-est del Bruc de Dalt","historia":"Al segle XV, es cita al capbreu de 1496 com a tinença de Joan Alzina i és un mas rònec anomenat mas Forner. Possiblement va ser reconstruït al segle XVIII.","coordenades":"41.5923400,1.7758800","utm_x":"397976","utm_y":"4605239","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74161-foto-08025-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74161-foto-08025-31-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74161-foto-08025-31-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74162","titol":"Pintures gòtiques a l'absis de Santa Maria del Bruc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pintures-gotiques-a-labsis-de-santa-maria-del-bruc","bibliografia":"BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Santa Maria del Bruc. Catalunya Romànica. El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 384. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.115 MESTRE I CASANOVA, .Josep-Vicenç (1994). Esglésies romàniques de l'Anoia. Col·leccionable de La veu de l'Anoia i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. SUREDA I PONS, J. Les pintures murals romàniques tardanes de Santa Maria del Bruc. (1981) Quaderns d'estudis medievals. Any II nº 3, vol 1.","centuria":"XIII","notes_conservacio":"Presenten esquerdes significatives i pèrdua de color.","descripcio":"Pintures murals gòtiques realitzades a finals del segle XIII. Estan situades al semicercle absidal i a la mitja cúpula de l'absis romànic del segle XI, avui capella lateral de església. Van ser recobertes segles després, probablement al segle XVIII, amb una densa capa de calç que si bé va permetre la seva conservació, va ocasionar uns forats al mur fets per tal que el guix se sostingués a la paret. Per les característiques estilístiques es poden datar en el primer gòtic, sobretot pel sentit narratiu de les escenes. La composició està estructurada en tres parts dividides per sanefes i garlandes. A la mitja cúpula hi ha el Crist en Majestat; el semicercle absidal està dividit en dos registres, la Coronació de Maria i la Dormició de Maria. A la volta preabsidal hi ha tres registres. Al del centre hi ha decoració ornamental, al de l'esquerra de la volta hi ha la representació dels reis Mags a cavall emmarcada en uns arcs amb capitells cúbics. Al registre dret de la volta s'hi troben dues escenes emmarcades de la mateixa forma, en les que s'hi representen la visita dels reis màgics a Herodes i la degollació dels innocents. La tècnica emprada és el fals fresc. Les figures estan definides per una línia negra de traç gruixut. La tonalitat predominant és rogenca.","codi_element":"08025-32","ubicacio":"Bruc de la Parròquia","historia":"L'església romànica va ser aixecada a finals del segle XI. A finals del segle XIII es va decorar l'absis amb les pintures murals. Al segle XVIII van ser recobertes amb una capa de calç que no es va extreure fins el segle XX. L'any 1958, mossèn Jaume Torrent, va descobrir de manera casual les pintures quan es va adonar de l'existència de l'absis romànic, al qual durant anys s'hi havien adossat un nínxols al seu exterior. A l'interior es va haver de tirar a terra una paret que n'havia tapiat l'absis. Després d'extreure la capa de calç aparegueren les inesperades pintures. En aquell moment van ser restaurades per Gudiol a càrrec de la Diputació de Barcelona. L'any 2006, degut al seu estat de degradació i pèrdua de coloració, es va fer una primera intervenció per part del Centre de restauració de Béns Mobles de Catalunya que ha permès aturar els problemes d'humitat que patien.","coordenades":"41.5759800,1.7858200","utm_x":"398779","utm_y":"4603411","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74162-foto-08025-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74162-foto-08025-32-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74162-foto-08025-32-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"93|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74163","titol":"Orgue de Santa Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/orgue-de-santa-maria-1","bibliografia":"Parròquia de Santa Maria. Fulletó de la benedicció i concert inaugural del 18 de setembre de 2005.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Està situat sobre una tribuna. Té quaranta registres repartits en quatre cossos (I Manual, II Manual, III Manual i Pedal). Està compost per tres teclats manuals de 56 notes, un teclat pedaler de 30 notes, transmissions mecàniques de notes i registres, tres acoplaments i 1485 tubs sonors ( 204 de fusta i 1281 de metall).","codi_element":"08025-33","ubicacio":"Bruc de la Parròquia","historia":"L'any 1989, quan mossèn Joaquim Lluís i Coromines es va fer càrrec de la parròquia de Santa Maria del Bruc, va emprendre una campanya per dotar al temple d'un orgue i va comptar amb la col·laboració dels veïns i dels orgueners del Taller Blancafort. Primer es va encarregar l'obra a Joan Bosco, qui el 1994 va abandonar l'obra. Aleshores, el taller de Federico Acitores es va fer càrrec dels plànols i la direcció. El 1995 es va seguir l'obra per part d'Antoni Jiménez, operari del Taller Blancafort. El 18 de setembre de 2005 va ser inaugurat.","coordenades":"41.5759800,1.7858200","utm_x":"398779","utm_y":"4603411","any":"2005","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74163-foto-08025-33-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74163-foto-08025-33-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"Joan Bosco Andreu; Antoni Jiménez; Federico Acitores","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74164","titol":"Rellotge de l'antic Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-lantic-ajuntament","bibliografia":"ESTRADA I PLANELL, G; (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.103 Imatges i records, (1996), Viena editors, p.13 AHM; UI núm: 950","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Rellotge instal·lat en una petita construcció d'obra que corona la façana de l'edifici. Està flanquejada per dues peces de terracota i coronada per una cornisa ondulada de maó vist. Per damunt de la cornisa sobresurten dues campanes de fosa, de diferent mida que tenen el seu martell cadascuna. Al centre de la construcció hi ha l'esfera que conté, darrera d'un vidre, les xifres horàries en numeració àrab. Les busques queden a la part exterior del vidre. Tant les busques com l'esfera que emmarca el vidre són de ferro. És un rellotge mecànic que funcionava a partir d'un sistema d'engranatges, rodes, pesos i cadenes que arribaven a la planta baixa de l'edifici. Cada dotze hores se l'hi havia de donar corda per recuperar la cadena. Es va canviar per un sistema automàtic i recentment s'ha restaurat l'estructura que l'acull.","codi_element":"08025-34","ubicacio":"C\/ Bruc del mig, 23","historia":"L'ajuntament va estar situat en l'edifici del carrer del Bruc del mig 23 des del 1919 fins als anys 90. El rellotge va ser inaugurat l'any 1946 quan era l'alcalde del municipi Andreu Termes Riba. Per a sufragar la despesa es va realitzar una subscripció popular voluntària de la qual es van recollir 25.485 pessetes.","coordenades":"41.5794400,1.7802000","utm_x":"398316","utm_y":"4603802","any":"1946","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74164-foto-08025-34-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74164-foto-08025-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74164-foto-08025-34-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74165","titol":"Retaule de Sant Pau de la Guàrdia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/retaule-de-sant-pau-de-la-guardia","bibliografia":"ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991) El Bruc, el medi, la història, l'art. Edit. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Btca. Abat Oliba. p.71 MARTÍ I BONET, J.M. El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936−1939). Arxiu Diocesà de Barcelona, 2008. p.238 GALOBART I SOLER, Josep (2004) L'església de Sant Pau de la Guàrdia de Montserrat i el retaule dels escultors Sunyer (1674-1675). Notes d'art i història. Butlletí del Santuari. Montserrat. 2ª època. p.43","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Part del retaule barroc. Resta una taula que s'ajusta a la part frontal de l'altar. És un altrelleu en el que s'hi representa l'escena de Sant Pau pel camí de Damasc quan va tenir lloc la seva conversió al cristianisme. A primer pla la figura de Sant Pau en el moment en que cau del cavall sorprès per una intensa llum i per les paraules de Crist des del cel que es representa a la part alta i al centre de la taula. A l'esquerra en perspectiva s'hi representa la ciutat de Damasc a la llunyania. A la dreta uns personatges amb vestimenta de romans a cavall. És de fusta i està recobert per una capa de pintura daurada.","codi_element":"08025-35","ubicacio":"Nucli de Sant Pau de la Guàrdia","historia":"La construcció del retaule de l'altar major data del 1760 i va ser obra de l'escultor igualadí Francesc Massalva. Arran de la guerra del francès va caldre refer-lo. Els treballs els va dur a terme, l'any 1818, l'escultor Josep Capdevila d'Igualada. El dia 25 de gener, data de la conversió de Sant Pau (any 36 d.C), es celebra la festa major de la Guàrdia.","coordenades":"41.6121500,1.7477300","utm_x":"395662","utm_y":"4607472","any":"1760","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74165-foto-08025-35-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74165-foto-08025-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74165-foto-08025-35-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"Francesc Massalva \/ Josep Capdevila","observacions":"","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74166","titol":"Refugi antiaeri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refugi-antiaeri","bibliografia":"ESTRADA I PLANELL, Gemma ( 1995). La Guerra Civil al Bruc. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Serra d'Or 155 PUJADÓ PUIGDOMÈNECH, Judit ( 2006 ) Contra l'oblit. Els refugis antiaeris poble a poble. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 155.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El refugi està format per una mena de túnel excavat en el terreny, sense cap recobriment. Surt de la planta semisoterrani de l'edifici i baixa fins a la llera del torrent de l'Illa. Té una llargada de 81 metres, una amplada de 1'5 metres i una alçada de 1'85 m. Des de la boca de la fàbrica, té un primer recorregut de 38 metres amb un fort desnivell amb graons excavats al mateix terra. Després es bifurca en dos trams. El primer continua recte 22 m. més fins a sortir al torrent. El segon, gairebé perpendicular al principal, continua en un recorregut de 22 m. en direcció a una altra sortida avui tapiada. En tot el recorregut hi havia hagut instal·lació elèctrica. Com a conseqüència de les obres de construcció de pisos a l'antiga fàbrica, l'accés des de l'interior de la fàbrica va ser tapiat i és probable que un primer tram del seu recorregut vagi quedar enrunat.","codi_element":"08025-36","ubicacio":"C\/ Bruc del Mig, 8","historia":"A causa del perill dels bombardejos de la guerra civil (1936-1939) es va excavar un refugi antiaeri a la fàbrica Poch i Freixas, on es fabricaven taps i tubs d'estany. Es va reconvertir, durant la guerra per a poder fabricar casquets de bala i piles per a material de transmissions. El refugi començava a l'interior de la planta semisoterrani de la fàbrica i arribava fins al torrent de l'Illa. Va ser construït per persones del poble i pels mateixos treballadors de la fàbrica. L'any 2003 es va enderrocar la fàbrica i part del túnel per tal de construir un bloc de pisos.","coordenades":"41.5790300,1.7806300","utm_x":"398351","utm_y":"4603756","any":"1938","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74166-foto-08025-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74166-foto-08025-36-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74167","titol":"Làpida de nínxol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lapida-de-ninxol","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Làpida de nínxol feta amb terra cuita a la bòbila Elías. Segueix un model formant diferents gradacions de relleu i està format per una part central emmarcada per un rectangle on hi ha la inscripció del nom del difunt i la data. En aquest s'hi llegeix: Pablo Vilarnau y Bigorra, natural de Sallent que murió el dia 21 de mayo 1898. A ambdós costats hi ha una figura femenina d'alt-relleu vestida amb túnica i vel que s'agafa el coll amb la ma dreta a la manera de les ploraneres. Per damunt del rectangle hi ha un cercle amb ales simbolitzant l'ànima del difunt. La làpida s'emmarca amb una garlanda, amb una creu al centre, que s'ajusta a la forma semicircular del nínxol. El difunt era familiar del propietari de la bòbila Elías.","codi_element":"08025-37","ubicacio":"Bruc de la Parròquia","historia":"La indústria de peces d'obra cuita, sobretot toves (o panots) i els totxos, ha estat una de les tradicionals a la població i es troba documentada des del segle XVIII. A principis del segle XX es va instal·lar la primera bòbila al Bruc propietat de la família Elias. Va suposar un canvi radical en la producció en comparació amb els anomenats forns morunos utilitzats fins aleshores ja que la instal·lació d'una bòbila va suposar la utilització d'un forn continu que permetia fer més cuites alhora. La bòbila Elías es va especialitzar en peces de terracota (figures femenines, balustres, pinyes, columnes..). Algunes de les peces fabricades en aquesta bòbila es van comercialitzar per a la construcció del Palau d'Agricultura de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929.","coordenades":"41.5758000,1.7860800","utm_x":"398800","utm_y":"4603391","any":"1898","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74167-foto-08025-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74167-foto-08025-37-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"Aquest és un dels dos únics exemplars que queden al cementiri del Bruc. El Cementiri Vell està catalogat com a BCIL (NNSS 25\/03\/1992; Pla Especial Montserrat 16\/02\/1988). Aquesta làpida està dins del recinte.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74168","titol":"Làpida de nínxol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lapida-de-ninxol-0","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Làpida de nínxol feta amb terra cuita a la bòbila Elías. Segueix un model formant diferents gradacions de relleu i està format per una part central emmarcada per un rectangle on hi ha la inscripció del nom del difunt però no s'hi llegeix la data. En aquest s'hi llegeix: Marcos Esteve y su esposa Narcisa Serra de Esteve. A ambdós costats hi ha una figura femenina d'alt-relleu vestida amb túnica i vel que s'agafa el coll amb la ma dreta a la manera de les ploraneres. Per damunt del rectangle hi ha un cercle amb ales simbolitzant l'ànima del difunt. La làpida s'emmarca amb una garlanda, amb una creu al centre, que s'ajusta a la forma semicircular del nínxol.","codi_element":"08025-38","ubicacio":"Bruc de la parròquia","historia":"La indústria de peces d'obra cuita, sobretot toves (o panots) i els totxos, ha estat una de les tradicionals a la població i es troba documentada des del segle XVIII. A principis del segle XX es va instal·lar la primera bòbila al Bruc propietat de la família Elias. Va suposar un canvi radical en la producció en comparació amb els anomenats forns morunos utilitzats fins aleshores ja que la instal·lació d'una bòbila va suposar la utilització d'un forn continu que permetia fer més cuites alhora. La bòbila Elías es va especialitzar en peces de terracota (figures femenines, balustres, pinyes, columnes..). Algunes de les peces fabricades en aquesta bòbila es van comercialitzar per a la construcció del Palau d'Agricultura de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929.","coordenades":"41.5758000,1.7860800","utm_x":"398800","utm_y":"4603391","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74168-foto-08025-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74168-foto-08025-38-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"Aquest és un dels dos únics exemplars que queden al cementiri del Bruc. El Cementiri Vell està catalogat com a BCIL (NNSS 25\/03\/1992; Pla Especial Montserrat 16\/02\/1988). Aquesta làpida està dins del recinte.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74169","titol":"Creu de terme de Santa Maria del Bruc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-terme-de-santa-maria-del-bruc","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu llatina de ferro forjat muntada sobre un volum quadrangular d'obra recobert per lloses de pedra unides amb morter. En aquesta base, hi consta el nom de la creu i la data de construcció, tot realitzat amb ferro i soldat a la pedra. La creu, pròpiament dita, és un volum net, tan sols perfilat per barres de ferro que treballades, configuren la forma i l'ornamentació. Un gran quadrat central realitzat amb ferros entrelligats, destaca la zona central de la creu. A l'extrem del braç inferior, dues anelles enllacen amb el tram vertical de connexió amb la base de pedra. Aquest tram vertical està treballats amb elements de forja.","codi_element":"08025-39","ubicacio":"C\/ De la parròquia","historia":"L'any 1959 Mn. Jaume Torrent, rector de l'església de Santa Maria, va impulsar una iniciativa popular per construir una creu de terme en el lloc on antigament ja se n'hi trobava una altra. La creu havia estat situada al peu del camí medieval que passava per la part més antiga de la població, actual carrer de la Parròquia, abans de l'expansió urbana del carrer del Bruc del mig a redós de la construcció de la nova carretera de Martorell a Igualada a inicis del segle XIX.","coordenades":"41.5787500,1.7828000","utm_x":"398531","utm_y":"4603722","any":"1959","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74169-foto-08025-39-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74169-foto-08025-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74169-foto-08025-39-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"Josep Garcès","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74170","titol":"Pintures renaixentistes a la volta de Santa Maria del Bruc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pintures-renaixentistes-a-la-volta-de-santa-maria-del-bruc","bibliografia":"BASSEGODA I NONELL,Joan (1986), Informe i dictamen sobre les pintures de la volta de la nau de l'església de Santa Maria del Bruc. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.121 ROGENT I ALBIOL, Jordi, (1986). Pintures de la nau de l'església de Santa Maria. El Bruc. Descobertes i restaurades l'any 1986.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Pintures geomètriques de tipus renaixentista que decoren l'intradós de la volta de la nau de l'església. Ocupen quatre trams de la nau i estan formades per uns esgrafiats que formen dibuixos geomètrics a partir de dos únics models. Un és una senzilla circumferència i l'altre és un quadrat amb quatre circumferències tangents al centre de cada costat del quadrat. A cada tram de la volta hi ha dues rengleres alternades de cercles i quadrats amb cinc figures de cada tipus. Les figures són d'estuc de color fosc i el fons de color és gairebé blanc. Es poden comparar amb els esgrafiats renaixentistes del nimfeu de la vil·la Giulia de Roma.","codi_element":"08025-40","ubicacio":"Bruc de la parròquia","historia":"Al segle XVII es va ampliar l'església romànica que va quedar com a capella lateral. A la nau de la nova església es va fer la decoració amb esgrafiats. En un racó de la volta del cor hi ha una inscripció incisa que diu: 'los tarongers per Gaspar Marchs, rector, 1644'. Posteriorment, segurament a partir del segle XIX, quan es van fer noves obres a l'església, els esgrafiats van quedar tapats per una capa de pintura. L'any 1986 es van fer reformes de l'església, que comprenien pintar de nou tots els paraments, es va treure la pintura que cobria la volta i es va conèixer l'existència dels esgrafiats. Van ser recuperats i es va fer un treball de restauració sota la direcció de J.M, Xarrié i Rovira","coordenades":"41.5759800,1.7858200","utm_x":"398779","utm_y":"4603411","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74170-foto-08025-40-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74170-foto-08025-40-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74170-foto-08025-40-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74171","titol":"Ceràmica publicitària Michelin","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ceramica-publicitaria-michelin","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Plafó ceràmic amb rajoles valencianes que tenia unes mides de 4'40 m. de llarg per 1'40 m d'amplada. Estava emmarcat per una franja de rajoles blanques en tot el perímetre, però després de fer obres de restauració de la façana es va eliminar la línia de rajoles de la part inferior. A la part central, sobre un fons de color groc, s'hi inscriuen les lletres de MICHELIN de color blau. S'emmarca aquesta part central amb una tirada de rajoles blaves. A la part dreta del plafó, el fons és blau per ressaltar la icona del Michelin que sosté la roda, realitzada en color blanc.","codi_element":"08025-41","ubicacio":"C\/Bruc de Dalt, 5","historia":"Fins els anys 60 del segle XX, per l'actual carrer del Bruc de dalt hi passava la carretera N-II.","coordenades":"41.5878000,1.7747600","utm_x":"397875","utm_y":"4604737","any":"1950","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74171-foto-08025-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74171-foto-08025-41-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74172","titol":"Barraca de vinya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-351","bibliografia":"ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció planta circular realitzada amb pedra seca. La porta d'entrada és de llinda simple. La coberta adopta la forma de la volta amb filades que es van tancant cap a l'interior fins a cloure-la (falsa cúpula). Al capdamunt està esfondrada. Les mides són: 1'70 metres d'alçada, i 70 centímetres de gruix. El diàmetre de la base fa 3 metres.","codi_element":"08025-42","ubicacio":"Nord-oest del terme","historia":"","coordenades":"41.6354600,1.7482800","utm_x":"395745","utm_y":"4610060","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74172-foto-08025-42-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74172-foto-08025-42-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74173","titol":"Barraca de vinya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-352","bibliografia":"SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció de planta circular realitzada amb pedra seca. La porta d'entrada presenta una pedra de conglomerat que fa de llinda. La coberta adopta la forma de la volta amb filades que es van tancant cap a l'interior fins a cloure-la (falsa cúpula). Al capdamunt està coronada amb una pedra que servia com a tancament de la xemeneia. La porta està orientada a sud-oest. Te una petita finestra a l'oest. Les mides són: 1'70 metres d'alçada, i 70 centímetres de gruix. El diàmetre de la base fa 3 metres.","codi_element":"08025-43","ubicacio":"Nord-oest del terme","historia":"","coordenades":"41.6370100,1.7540500","utm_x":"396228","utm_y":"4610225","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74173-foto-08025-43-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74173-foto-08025-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74173-foto-08025-43-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74174","titol":"Barraca de vinya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-353","bibliografia":"SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Calramunt i la Torre de Claramunt.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Presenta un gran forat a la volta de la coberta","descripcio":"Construcció de planta quadrada realitzada amb pedra seca. Queda protegida del vent gràcies a un turó proper. La porta d'entrada, orientada al nord, presenta una llosa que fa de llinda, està lleugerament malmesa i desplaçada de l'eix central del mur. La coberta adopta la forma de la volta amb filades que es van tancant cap a l'interior fins a cloure-la (falsa cúpula).","codi_element":"08025-44","ubicacio":"Nord-oest del terme","historia":"","coordenades":"41.6374700,1.7576100","utm_x":"396525","utm_y":"4610272","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74174-foto-08025-44-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74174-foto-08025-44-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74174-foto-08025-44-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74175","titol":"Creu del Centenari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-del-centenari","bibliografia":"ESTRADA I PLANELL, G, (1991), Les festes de commemoració del centenari de la guerra del Francès, (2009) Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Ajuntament del Bruc, p.31 i 37 Imatges i records, (1996), Viena editors, p.30","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La creu era tota de pedra i constava d'un pedestal i una columna amb capitell que es coronava amb una creu. D'aquest conjunt escultòric, només en resta el pedestal, el capitell i una part de la creu. El peu conserva la inscripció: Recort del Centenari. 1908. El capitell està esculturat amb els escuts de les quatre capitals catalanes ornats amb elements vegetals. Es conserva la part central de la creu que mostra el relleu de les quatre barres. La part de la creu que es conserva formes vegetals i l'escut de les quatre barres.","codi_element":"08025-45","ubicacio":"C\/ Bruc del Mig, 55","historia":"Era una creu realitzada en motiu de la commemoració del centenari de les batalles del Bruc de l'any 1808 durant la guerra del Francès. La creu es va inaugurar el dia 6 de juny del 1908, el dia central dels actes del centenari. Es va instal·lar al lloc anomenat aleshores Pla de Can Sayol, espai on avui hi ha l'escola pública. El cost va ser de 700 pessetes.","coordenades":"41.5807100,1.7798100","utm_x":"398285","utm_y":"4603944","any":"1908","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74175-foto-08025-45-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74175-foto-08025-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74175-foto-08025-45-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"Es troba al museu de la muntanya de Montserrat del Bruc.","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74176","titol":"Sant Pere i Sant Pau del Marc de la Vall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pere-i-sant-pau-del-marc-de-la-vall","bibliografia":"Amics de Montserrat. Ermites i fonts montserratines. (1967). Editorial Montblanc. Granollers, p.176 GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.98-99","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"La teulada i coberta estan a punt d'esfondrar-se.","descripcio":"Capella de petites dimensions, de planta quadrada. A la llinda de la porta d'entrada hi ha inscrits els atributs del sant titular: la tiara i les claus. Presenta una petita finestra d'arc de mig punt sobre la porta i el ràfec amb cairons de cartabó vermellosos i blanquinosos i teules sobresortints. A l'interior hi ha restes de pintura de tema floral a la zona de l'altar i una pica d'aigua baptismal de pedra treballada encastada a la paret.","codi_element":"08025-46","ubicacio":"Nord-est del terme","historia":"Capella construïda al costat mateix de la masia, que per concessió es dotava per tal de no haver-se de desplaçar a l'església parroquial. L'advocació a Sant Pere obeeix a que era beneficiària de Monistrol de Montserrat.","coordenades":"41.6398900,1.7753900","utm_x":"398010","utm_y":"4610519","any":"1726","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74176-foto-08025-46-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74176-foto-08025-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74176-foto-08025-46-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74177","titol":"Pont del Torrent de l'Illa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-del-torrent-de-lilla","bibliografia":"ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.96 LACUESTA,R, GONZALEZ TORAN, X, CASALS, L, (2008) Ponts de la provincia de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. Àrea de Presidencia. p 118","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Està format per tres arcs de mig punt composats simètricament, el central de 20 metres de llum,que a l'època va ser, una de les arcades de maó de llum més gran de les existents a Catalunya i els laterals de 6 metres, units per pilars i extreps que exteriorment prenen la forma de pilastres ressaltades. Abans de la reforma realitzada l'any 2008, les baranes eren de ferro colat i les voreres pels vianants eren de lloses de pedra. Va ser bastit amb una barreja de fàbriques de pedra carejada disposada en fileres horitzontals i els arcs, voltes i arestes de pilastres i mènsules del tauler amb maó massís procedent de les bòviles del Bruc. L'any 2008 es va fer un eixamplament de la caixa i se li va encastar una passarel·la de fusta per als vianants a la banda nord. Totes les baranes van ser substituïdes per unes de línies senzilles amb passador de fusta. I les lloses de pedra es van arrencar fent un paviment uniforme asfaltat per al pas dels vehicles i els vorals de maó vist que hi havia per resguardar-se els vianants van perdre el seu sentit original.","codi_element":"08025-47","ubicacio":"Bruc de la parròquia","historia":"L'obra va ser impulsada per J.Casas i Chocomeli, alcalde del Bruc per suplir la incomunicació entre el nucli del Bruc de Baix i el de la Parròquia. El projecte fou redactat el 1916 per l'enginyer Joaquim Llansó a partir d'un acord del Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya del 1915. Va ser realitzat pel Servei de carreteres i camins del Departament de Foment de a Mancomunitat de Catalunya. Les obres es van iniciar el 1917, foren represes, però es van aturar a causa de les gelades. El 1921 es va fer un segon projecte a càrrec de l'enginyer Eduardo Peña. Les obres es van acabar el 1924. Casas Chocomeli va enviar una carta a l'enginyer de la Mancomunitat expressant l'acord del consistori del Bruc de posar a dit pont el nom de Prat de la Riba, però massa aviat va venir la Dictadura de Primo de Rivera, la qual cosa fa suposar que aquest nom va ser oblidat. L'any 2008 va ser reformat pel Servei de Vies Locals de la Diputació de Barcelona segons el projecte de l'enginyer Valentín Aceña Ramos.","coordenades":"41.5776700,1.7824100","utm_x":"398497","utm_y":"4603603","any":"1917","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74177-foto-08025-47-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74177-foto-08025-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74177-foto-08025-47-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"Eduardo Peña, enginyer.","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74178","titol":"Sant Simeó l'Estilita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-simeo-lestilita","bibliografia":"BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc, Albert, MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Vol, XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 385. GAVÍN, Josep M.(1984), Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. 16. Arxiu Gavín. Barcelona. p.100 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.114 MESTRE I CASANOVA, .Josep-Vicenç (1994). Esglésies romàniques de l'Anoia. Col·leccionable de La veu de l'Anoia i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada.","centuria":"XII","notes_conservacio":"No disposa de coberta i els murs perimetrals estan sotmesos a les inclemències meteorològiques.","descripcio":"Els vestigis que queden de l'església resten totalment subordinats a una pagesia. Encara, però es pot diferenciar el cos de la nau. No hi ha l'absis. Queden ressalts pre-absidals ornats amb una cornisa, que obrien el presbiteri. Té adossada una construcció amb cups al seu interior. Els murs laterals tenien un seguit de finestres de doble esqueixada i coronades amb arcs de mig punt adovellats. Al mur sud es conserva una finestra amb l'additament d'una segona filada de llosetes a manera d'arquivolta. L'únic element decoratiu del parament extern és una cornisa a la paret nord. La porta devia ser a l'oest. L'any 1772 fou traslladat el culte a una nova capella, construïda al costat de la masia de Ca n'Ollé. A partir d'aquest moment va ser utilitzada com a dependència agrícola. A la capella hi havia el retaule del segle .XVI, dedicat a Sant Simeó que al 1772, es traslladà a la capella de Ca n'Ollé.","codi_element":"08025-48","ubicacio":"Nord-oest del terme","historia":"Capella situada dins del terme del castell de la Guàrdia a la demarcació de la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia. Les primeres noticies es troben en una descripció dels drets que tenia el senyor major del castell de la Guàrdia, ja que es fa constar que tenia el mas de Sant Simeó. La veneració del sant es podria relacionar amb la tradició eremítica de Montserrat.","coordenades":"41.6407500,1.7338700","utm_x":"394553","utm_y":"4610665","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74178-foto-08025-48-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74178-foto-08025-48-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74178-foto-08025-48-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"A les NNSS i al Pla Especial de la Muntanya de Montserrat es cita com a Ermita de Sant Simió.","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74179","titol":"El Marc de la Vall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-marc-de-la-vall","bibliografia":"MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"Ha perdut la teulada del cos principal.","descripcio":"Masia de grans dimensions formada per un cos central al qual se li van afegir a ambdós costats ampliacions. Te planta quadrada i està formada per planta baixa, pis i golfes. La porta és d'arc de mig punt adovellada. Al primer pis les finestres són de llinda amb brancals de pedra. Destaquen els ampits també de pedra. La façana es troba esfondrada. Al costat mateix de la casa hi ha l'ermita de Sant Pere i Sant Pau. Al voltant de la casa hi ha un important conjunt de cups de vi, ara tapats i un pou, tots realitzats amb pedra seca.","codi_element":"08025-49","ubicacio":"Nord-est del terme","historia":"Existeix al final del segle XVII. A la porta, inscrita a la fusta hi ha la data del 1767.","coordenades":"41.6400900,1.7754800","utm_x":"398018","utm_y":"4610541","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74179-foto-08025-49-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74179-foto-08025-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74179-foto-08025-49-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"A les NNSS i al Pla Especial de la Muntanya de Montserrat es cita com a March de la Vall.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74180","titol":"Forn de calç del castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-castell","bibliografia":"MUSET, Assumpta, (2007), Masies del Bruc: El Castell, p.34","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Envoltat per la vegatació i sotmès a les inclemències meteorològiques..","descripcio":"Per l'estructura i el lloc on s'ubica, al llit del torrent, possiblement abans que fos utilitzat com a forn de calç, va ser un pou de glaç al qual se li va afegir una construcció amb porta i corredor. Forma una estructura excavada aprofitant el desnivell del terreny. És de planta circular, les parets de l'interior són de pedra i s'hi accedeix per la porta amb un accés de petit corredor fet amb maons, obertura per on s'hi entrava la pedra. Les pedres anaven formant una volta que s'anava cobrint amb els matacans o pedres que es poden agafar amb una mà. La porta es tancava amb dues capes de pedra, de calç per dins i sorrenca per fora fent una doble paret. S'acabava omplint des de dalt, continuant amb matacans fins a l'alçada de la clau de volta i la part superior, es posaven pedres en sentit vertical. Per tal que la pedra es cogués de manera uniforme calia dirigir el foc tapant amb fang o destapant sectors del paller o volta fent-hi forats amb una barrina. A l'olla, situada per sota del nivell de la porta, hi cremaven els feixos de llenya. Quan el fum sortia blanc, la cuita ja estava. Es rebentava la porta per desenfornar, es netejava l'olla, traient la cendra, i es començava a ensorrar la volta de mica en mica amb una barrina, mentre la calç viva es treia a mà per la porta.","codi_element":"08025-50","ubicacio":"Est del Bruc del Mig","historia":"En els mapes surt citat com a Pou del castell, degut a fet que a l'olla s'hi arreplega l'aigua de la pluja. Era un forn de petites dimensions i la calç que s'extreia devia abastir el mercat local.","coordenades":"41.5892300,1.7882900","utm_x":"399005","utm_y":"4604879","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74180-foto-08025-50-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74180-foto-08025-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74180-foto-08025-50-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74181","titol":"Pou del Comú","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-comu","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pou adossat a la façana de la casa. És de forma semicircular realitzat amb pedra desbastada i maons. A la coberta s'hi va posar una capa de ciment per consolidar-la. A la part dreta s'eixampla degut a que es va fer una canalització des de la teulada de la casa. La porta és de fusta amb un forrellat. A l'obertura te una peça de ceràmica per poder sostenir la galleda.","codi_element":"08025-51","ubicacio":"Bruc de Dalt","historia":"És l´únic pou que es conserva al municipi dels que abastien d'aigua abans que fos canalitzada a les cases. Segons informació oral, tot i que a moltes cases hi havia pous, l'aigua d'aquest era molt millor que la dels pous de les cases que quedaven la banda oposada del carrer. L'aigua era molt apreciada sobretot per coure el menjar. A la casa del costat, de nova construcció on hi havia hagut un solar, hi ha una placa ceràmica amb el nom del 'Pou dels Frares'.","coordenades":"41.5890800,1.7737500","utm_x":"397793","utm_y":"4604880","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74181-foto-08025-51-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74181-foto-08025-51-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74182","titol":"Forn de terrissa de can Marquès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-terrissa-de-can-marques","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Murs molt malmesos per l'acció de l'aigua i envoltat de vegetació.","descripcio":"Forn de coure terrissa situat en un petit talús a prop del camí, format per una estructura de dues parts: una cambra de combustió o fogaina de planta quadrada excavada al subsòl i la cambra de cocció realitzada amb maó vist i que queda a nivell del terreny enlairat. La fogaina havia de coure les peces dipositades sobre la graella amb un tiratge vertical de tipus àrab situada per damunt de la fogaina. L'accés a la fogaina i la graella es feia per unes obertures amb volta de maó, situades a nivell del camí. Amb el procés de combustió l'aire calent pujava fons els forats de la graella i s'efectuava la cuita. D'aquest forn en queda l'estructura de la fogaina, part de la graella, les parets exteriors de la cambra de combustió, de dimensions més grans que la fogaina i la coberta que estava per damunt de la graella cobrint la cambra de combustió es troba esfondrada. A prop del forn hi ha una bassa, que segurament proveïa d'aigua per a fer les peces.","codi_element":"08025-52","ubicacio":"Sud-est del terme","historia":"La tradició de fabricar peces de terrissa està documentada des del segle XVIII. En la resposta del Qüestionari de F. De Zamora (1789), es cita 'la fabricación de ladrillos'. El lloc d'ubicació d'un forn depenia de la terra, que al Bruc, s'ha vist afavorida per l'existència de pissarres semirefractàries (llicorelles), terres molt adequades per a fer rajoles i teules. També depenia de l'aigua i sobretot del foc que requeria l'obtenció de feixos de llenya donada la gran quantitat d'aquest combustible que es necessitava pel forn. Amb la vinguda de la fil·loxera al segle XIX, molts pagesos van haver de trobar nous recursos i es van fer diversos forns d'obra que amb el pas dels segles han esdevingut bòbiles.","coordenades":"41.5753600,1.7962500","utm_x":"399647","utm_y":"4603330","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74182-foto-08025-52-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74182-foto-08025-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74182-foto-08025-52-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74183","titol":"Cal Petit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-petit-1","bibliografia":"Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-61), p.152","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa, dues plantes i teulada a dues vessants. Conserva els paraments de pedra fets amb carreus de diferents mides. La porta d'entrada és d'arc escarser i a la primera planta s'hi obra un balcó. A la banda esquerra conserva els murs d'antigues dependències agrícoles.","codi_element":"08025-53","ubicacio":"Nord-est del terme","historia":"","coordenades":"41.6379400,1.7791500","utm_x":"398320","utm_y":"4610298","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74183-foto-08025-53-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74183-foto-08025-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74183-foto-08025-53-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74184","titol":"Sant Pere de Vilardell o de la Pineda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pere-de-vilardell-o-de-la-pineda","bibliografia":"BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 338 GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.98-99 MAURI, Alfred (2006) La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins el segle XI. Annex informàtic. Registre de llocs per municipis. (TDR","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Sense teulada.","descripcio":"Ermita de planta rectangular amb les parets de pedra i morter. La porta d'entrada és adovellada de mig punt. A les parets laterals hi ha dos contraforts. A la part alta de la façana principal hi ha tres obertures rectangulars de dimensions molt petites.","codi_element":"08025-54","ubicacio":"Nord-est del terme","historia":"La primera menció documental és de l'any 1117, en un capbreu dels béns que el monestir de Sant Cugat del Vallès tenia en el castell de Bonifaci, anomenat Guàrdia. Apareixia associada a un parell de peces de terra i no queda clar inicialment si posseïa també la capella. Anys més tarda sembla clar que el monestir no és propietari de l'església, la qual depenia de la parroquial, Sant Pau de la Guàrdia.","coordenades":"41.6262700,1.7848200","utm_x":"398774","utm_y":"4608996","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74184-foto-08025-54-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74184-foto-08025-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74184-foto-08025-54-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74185","titol":"Cal Mussarro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-mussarro","bibliografia":"Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-59, p.223","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa i pis i teulada a dues vessants. Els paraments són de pedra sense arrebossar i la porta d'entrada és d'arc escarser. Recentment s'ha restaurat i se l'hi ha afegit un cos nou tapant part de la façana original. Al costat de la casa hi ha un pou.","codi_element":"08025-55","ubicacio":"Paratge de la Vall","historia":"","coordenades":"41.6393900,1.7778800","utm_x":"398217","utm_y":"4610461","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74185-foto-08025-55-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74185-foto-08025-55-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74185-foto-08025-55-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74186","titol":"L'Hostal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lhostal-2","bibliografia":"Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-60) p. 227","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per la casa al centre i un cos a banda i banda. La casa consta de planta baixa i pis amb un balcó de barana de ferro forjat, llosanes de pedra i mènsules. L'obertura del balcó s'emmarca amb uns brancals pintats que contrasten amb l'estucat del mur de la planta pis fet amb dibuixos geomètrics. Aquests conformen unes peces que es van repetint amb el dibuix d'una flor emmarcada per un quadrat on al mig de cada costat s'hi obra una punxa. Una cornisa recorre l'alçada de la planta per sota del balcó. La façana es corona amb una gran cornisa sostinguda per mènsules i per una barana balustrada d'obra cuita. A la planta baixa queden restes de l'estucat del mur només en una franja a l'alçada de les mènsules del balcó. A la llinda de la porta d'entrada hi ha la inscripció pintada: P.1902.M. A la banda dreta de la casa hi ha un gran portal per on entraven els carruatges a un cobert on hi havia les menjadores per als animals de tir. Al darrera de la casa hi ha un gran pati on giraven els carruatges abans de sortir pel portal situat a l'esquerra de la casa.","codi_element":"08025-56","ubicacio":"C\/ Bruc del Mig, 106","historia":"A inicis del segle XIX es va consolidar el nou traçat de la carretera reial de Barcelona a Madrid pel coll del Bruc. Fins aleshores el traçat havia seguit des de Martorell pel riu Anoia passant per Capellades i Piera. Amb l'obertura de l nova carretera es van obrir hostals al municipi on els traginers i les diligències hi feien estada. L'any 1902 Pere Muntané era el propietari de l'hostal i va fer reformes a l'edifici. L'hostal es va mantenir fins l'any 1930.","coordenades":"41.5824600,1.7792400","utm_x":"398240","utm_y":"4604138","any":"1902","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74186-foto-08025-56-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74186-foto-08025-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74186-foto-08025-56-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74187","titol":"Cal Xic Cordero","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-xic-cordero","bibliografia":"ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 129","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entremitgeres de planta baixa, pis i golfes. A la planta baixa es conserva l'entrada i l'escala de balustres d'accés a la planta habitatge originals. Des de l'entrada es baixa al semisoterrani on se situa l'antic celler cobert amb volta catalana. Destaca pels elements de ceràmica elements propis de la bòbila Elías del Bruc. A la façana principal els brancals de les finestres, la barana amb balustres del balcó, la imposta que separa les plantes i el ràfec destaquen sobre el fons de l'estucat dels murs. A la part posterior de la casa hi ha la galeria original formada per sis arcades amb capitells. Per damunt de la galeria i a l'alçada del primer pis hi ha una terrassa de balustres de ceràmica. La data de construcció es troba inscrita al dintell de la porta d'entrada.","codi_element":"08025-57","ubicacio":"C\/ Bruc del Mig, 21","historia":"L'any 1867 es va construir aquesta casa per al fill de la casa Elías, Francisco Elías i Bigorra. Adossada a aquesta es va aixecar un edifici simètric que actualment encara forma un conjunt harmònic.","coordenades":"41.5793600,1.7802900","utm_x":"398323","utm_y":"4603793","any":"1867","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74187-foto-08025-57-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74187-foto-08025-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74187-foto-08025-57-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74188","titol":"Cal Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sant-joan","bibliografia":"ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 129","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entremitgeres de planta baixa, dos pisos i golfes. A la planta baixa es conserva l'entrada i l'escala de balustres d'accés a la planta habitatge originals. Des de l'entrada es baixa al semisoterrani on se situa l'antic celler cobert amb volta catalana. Destaca pels elements de ceràmica elements propis de la bòvila Elías del Bruc. A la façana principal els brancals de les finestres, la barana amb balustres del balcó, la imposta que separa les plantes i el ràfec destaquen sobre el fons de l'estucat dels murs. Les plantes interiors van ser dividides en tres pisos per a habitatges diferents.","codi_element":"08025-58","ubicacio":"C\/ Bruc del Mig, 19","historia":"L'any 1867 la família Elias va construir aquesta casa simètrica i idèntica a la que va fer per al fill de la casa, Francisco Elías i Bigorra al número 21. Amb el pas dels anys va ser comprada pels hereus de Cal Xic Cordero. Les dues construccions formen un conjunt harmònic.","coordenades":"41.5793300,1.7803000","utm_x":"398324","utm_y":"4603790","any":"1867","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74188-foto-08025-58-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74188-foto-08025-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74188-foto-08025-58-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"Forma un conjunt amb la casa Cal Xic Cordero. El número d'inventari de la Generalitat (IPA, núm. 4027) que registra Cal Xic Cordero inclou també Cal Sant Joan, tot i tractar-se de dos immobles diferents.","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74189","titol":"Ca n'Elías o cal Cordero","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-nelias-o-cal-cordero","bibliografia":"ESTRADA I PLANELL, G; (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.129","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta quadrada orientat al sud, format per planta baixa i dos pisos. Al centre de la planta baixa, una escala central comunica amb les plantes superiors. A nivell del primer pis hi ha un terrat que recorre tota la façana principal amb barana de balustres de terracota i sostingut per mènsules. Té un gran pati envoltat de dependències habilitades com a magatzem, abans dependències agrícoles. La teulada de la casa és un terrat, com també ho són els de les cobertes de les edificacions laterals, formant entre totes, el tancat del pati. Elements característics de la casa són les baranes de ceràmica del terrat de l'habitatge principal, les dels balcons, les que coronen els murs al carrer i les planxes de terracota amb les quals es revestí l'exterior de les façanes de tot el conjunt de l'edifici. Destaca també la porta de ferro, o l'entrada principal des del carrer del Bruc del mig que condueix al pati a través d'un pas cobert.","codi_element":"08025-59","ubicacio":"C\/ del Bruc del Mig, 11","historia":"Edifici construït l'any 1880 segons la data inscrita a la façana del cos principal que dona al pati. A les dependències agrícoles a la banda oest de la casa hi ha la data del 1883. És possible que l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús hi fes alguna intervenció l'any 1913. El propietari va ser l'industrial ceramista Josep Elías i Bigorra, de la bòbila del qual procedeixen els materials que revesteixen tots els murs. Se la coneix també com Cal Cordero. Durant la guerra civil (1936-1939) va ser embargada i convertida en seu del Sindicat Agrícola.","coordenades":"41.5789800,1.7803100","utm_x":"398324","utm_y":"4603751","any":"1880","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74189-foto-08025-59-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74189-foto-08025-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74189-foto-08025-59-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74190","titol":"Estufa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/estufa","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Estufa de carbó tipus salamandra que trobem a can Casas, realitzada amb ferro colat. Té quatre peus. Té dues parts o compartiments amb obertures i portetes de tancament. A la part de baix les finestretes per al tiratge i el cendrer. A la superior la part per posar-hi el combustible o carbó. D'es d'aquí surt el tub o xemeneia cap a l'exterior. Està decorada amb tema vegetal.","codi_element":"08025-60","ubicacio":"C\/ Bruc del Mig, 55","historia":"","coordenades":"41.5807100,1.7798100","utm_x":"398285","utm_y":"4603944","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74190-foto-08025-60-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74190-foto-08025-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74190-foto-08025-60-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74191","titol":"Domàs del Centenari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/domas-del-centenari","bibliografia":"ESTRADA I PLANELL, G, (1991), Les festes de commemoració del centenari de la guerra del Francès, (2009) Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Ajuntament del Bruc, p.40","centuria":"XX","notes_conservacio":"Els laterals malmesos per la humitat.","descripcio":"Domàs de teixit de lli pintat a ma compost per diferents franges amb dibuixos i inscripcions. A la part superior una franja a manera de presentació en la que al fons hi ha la muntanya de Montserrat i al damunt la inscripció Glòria als Heroes. Al centre hi ha uns versos que recorden la batalla del 1808 i reclamen la construcció d'un monument al Bruc en record dels herois. A banda i banda de la part central, dues franges verticals: a l'esquerra hi figura la lletra C envoltada de llaurer i decoració vegetal a sota. A la de l'esquerra hi ha, al centre, l'escut de les quatre barres, a la part superior la data del 1808 i a la inferior la del 1908.","codi_element":"08025-61","ubicacio":"C\/ Bruc del Mig, 55","historia":"Aquest domàs es va posar a la façana d'una casa del Bruc de Baix durant les festes de commemoració del Centenari. Des del 1892, el poble del Bruc reclamava la construcció d'un monument en record de les batalles. Aquest domàs és un testimoni d'aquest fet. L'any 2006, la propietària, Maria Castellet i Millaret en va fer donació a l'ajuntament del Bruc.","coordenades":"41.5807100,1.7798100","utm_x":"398285","utm_y":"4603944","any":"1908","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74191-foto-08025-61-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74191-foto-08025-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74191-foto-08025-61-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74192","titol":"Els Tres Roures","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-tres-roures-0","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971): Folklore montserratí. D.I.M.C. (1824): El Día diez y siete de noviembre de 1822, o sea breve resumen del asesinato de las 24 victimas de la ciudad de Manresa y demas circunstancias que acompañaron á hacer mas funebre aquel horroroso dia. Manresa, Ed. Ignacio Abadal. Enciclopèdia Catalana: www.enciclopedia.cat MASATS i LLOVER, JOAN (1989): En Mansuet Boxó, entre la llegenda i la història. Guerrilers i reialistes a l'entorn de Montserrat 1808-1822. El Brogit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Obelisc de pedra d'uns 3 m d'alçada i quatre cares d'uns 80 cm d'ample cada una. Una placa de bronze i diverses inscripcions a la pedra de l'obelisc indiquen que es tracta d'un monument erigit amb motiu de l'Aplec Tradicionalista del 18 de març de 1923 per recordar el centenari de la mort de 24 insurrectes reialistes, el 17 de novembre de 1822, en aquell mateix lloc. La placa inclou els noms i cognoms dels 24 afusellats.","codi_element":"08025-62","ubicacio":"Ctra. BP 1101, km 7,8","historia":"El monument fa referència a les importants insurreccions reialistes que van tenir lloc a la Catalunya Central durant el Trienni Liberal (1820-23). La matança s'atribueix al general suís Antoine Rotten, governador militar de Barcelona. Sembla que els 24 afusellats eren veïns de Manresa, on hi ha un carrer que porta el nom dels Tres Roures, i que la meitat eren religiosos. Segons l'historiador Francesc Comas, els cossos dels 24 afusellats són enterrats a la nau central de la Seu de Manresa, i cada any s'hi celebra una missa pel seu record pels volts del 17 de novembre.","coordenades":"41.6533600,1.7740200","utm_x":"397917","utm_y":"4612016","any":"1923","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74192-foto-08025-62-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74192-foto-08025-62-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Una inscripció a l'obelisc indica que el lloc exacte on van ser morts els 24 reialistes es troba a 40 metres del monument, a l'altra banda de la carretera BP 1101, ja en terme municipal de Sant Salvador de Guardiola. Una llegenda situa els afusellaments a la Guerra del Francès, el 1808, i descriu el 'miracle' que es va produir quan els cossos van ser desenterrats el 10 de desembre de 1823 i van aparèixer sencers.Segons algunes fonts, la placa de bronze va desparèixer el 1936 i va ser reposada el 1962.","codi_estil":"106","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74193","titol":"Llegenda del Timbaler del Bruc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-timbaler-del-bruc","bibliografia":"CABANES I ESCOFET, Francesc Xavier (1809): História de las operaciones del exercito en Cataluña en la guerra de usurpación ó sea de la independencia de España. Imp. de la Gazeta. DURAN, Carola (2008): El Bruc en la literatura catalana del segle XIX. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PLANES BALL, Josep Albert (2000): Llegendes de Montserrat. El Farell. SELLARÈS COTS, Marc (2011): 'Les batalles del Bruc', a SAUCH CRUZ, Núria, ed.: La Guerra del Francès als territoris de parla catalana. Ed. Afers.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La tradició assenyala que les batalles del Bruc de l'any 1808, en el marc de la Guerra del Francès, van ser guanyades pel bàndol català gràcies a la intervenció d'un noi de Santpedor que acompanyava el sometent tocant el timbal. El repic del timbal va ser amplificat per les roques de la muntanya de Montserrat i va causar als soldats francesos la impressió que s'enfrontaven a un exèrcit molt nombrós, cosa que els va desmoralitzar i va originar el seu replegament.","codi_element":"08025-63","ubicacio":"","historia":"La llegenda fa referència a les batalles que van tenir lloc al Bruc el 6 i 14 de juny de 1808 entre milicians i sometents catalans, d'una banda, i l'exèrcit francès, d'una altra. Les batalles van ser guanyades sorprenentment pels catalans, que eren inferiors en nombre, materials i preparació però que van dissenyar encertadament l'estratègia militar. Ben aviat, però, algunes versions van atribuir-ho a fets meravellosos o sobrenaturals. La Gazeta militar y política de Cataluña del 2 de setembre de 1808 ja esmenta la figura d'un petit timbaler que acompanya els milicians catalans a la batalla; Francesc Xavier Cabanes, el 1809, exalça la figura del timbaler i li atribueix un paper protagonista, i el 1818 ja apareixen versions escrites de la llegenda.","coordenades":"41.5835100,1.7779700","utm_x":"398136","utm_y":"4604257","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74193-foto-08025-63-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74193-foto-08025-63-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Llegenda molt coneguda a tot Catalunya.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74194","titol":"Llegenda dels pallers de pedra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-dels-pallers-de-pedra","bibliografia":"AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Fa molt de temps, a la muntanya de Montserrat hi vivia una família de gegants anomenats Regira-rocs que robaven a tots els pagesos del Bruc. Un any van robar tota la collita de blat de la zona, el van batre i amb la palla van fer uns pallers altíssims. El càstig no va trigar: els gegants van ser llençats al fons de l'avenc dels Pouetons (on es diu que de tant en tant ressonen els seus udols) i els pallers van ser convertits en pedra, tal com es poden veure avui dia.","codi_element":"08025-64","ubicacio":"Roques anomenades Pallers de pedra, a la muntanya de Montserrat","historia":"El nom dels Pallers apareix documentat per primer cop en un capbreu de 1611. La creació de la llegenda, amb tota probabilitat, és associada directament a la formació del topònim.","coordenades":"41.5990400,1.7826200","utm_x":"398548","utm_y":"4605975","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74194-foto-08025-64-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74194-foto-08025-64-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La llegenda es refereix a un conjunt de grans roques, a la banda sud-oest de la muntanya de Montserrat, que tenen una forma cilíndrica que recorda la dels tradicionals pallers i que per això reben aquest nom (o, també, el de Pallers de Tot l'Any). L'esplanada que s'obre als peus dels Pallers és coneguda com l'Era dels Pallers.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74195","titol":"Llegenda de la roca Foradada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-roca-foradada","bibliografia":"AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. CARRERAS I CANDI, F. (1911). Narraciones montserratinas. Ed. Altés.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es diu que aquesta roca, que marca el límit entre els termes del Bruc i Marganell, va ser creada pel diable, que buscava la manera de tornar a l'infern. Es diu també que qui aconsegueixi passar pel forat amb una galleda plena d'aigua a la mà sense vessar-ne ni una gota es casarà abans d'un any.","codi_element":"08025-65","ubicacio":"Roca Foradada, a la muntanya de Montserrat","historia":"La roca Foradada apareix documentada el 1911 dins la llegenda de la Fada Morgana, de Francesc Carreras i Candi. Tot i això, la diversitat de versions de la llegenda fa suposar que el seu origen és molt més antic.","coordenades":"41.6124500,1.7865700","utm_x":"398898","utm_y":"4607459","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74195-foto-08025-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74195-foto-08025-65-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"En altres versions menors, qui passi pel forat amb una galleda d'aigua sense vessar-ne ni una gota canviarà de sexe: si és homes es tornarà dona i si és dona es tornarà home. També es diu que la Foradada és la nansa amb què els àngels agafen la muntanya de Montserrat.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74196","titol":"Llegenda del Gegant encantat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-gegant-encantat","bibliografia":"AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. MESTRES, Apel·les (1930). Montserratines. Salvador Bonavia, llibreter.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es diu que a la muntanya de Montserrat hi vivia un gegant que feia estralls pels pobles de l'entorn. Els veïns de la zona, que sabien que el gegant només sortia de nit, van anar deixant ovelles com a esquer cada vegada més lluny de Montserrat. El gegant les va anar seguint, però quan se'n va adonar ja era molt lluny i no va poder tornar al seu cau abans que es fes de dia. D'aquesta manera va quedar petrificat. L'encanteri només es pot desfer la mitjanit del dia que es canvia de segle; en aquell moment, el gegant demana a Déu que desfaci el malefici i, fins ara, sempre ha contestat negativament.","codi_element":"08025-66","ubicacio":"Roca anomenada Gegant encantat, a la muntanya de Montserrat","historia":"La llegenda és recollida per Apel·les Mestres el 1930 en el seu poemari Montserratins, i posteriorment (1950) Joan Amades en publica una narració completa. La primera ascensió al Gegant Encantat la van fer J. Ferrera, R. Estrems i J. Panyella el 27 d'abril de 1941.","coordenades":"41.6032200,1.8107200","utm_x":"400896","utm_y":"4606407","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74196-foto-08025-66-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La roca del Gegant encantat es troba al capdamunt del torrent de Migdia, prop de Sant Jeroni. La seva forma singular ha donat lloc a aquesta llegenda.La llegenda recull influències d'altres llegendes de la zona del Montserrat, com la del Cavall Bernat, la del Mal Caçador, la del Pont del Diable o la del soldat Malcús.S'han recollit altres variants de la llegenda, que atribueixen l'encanteri del gegant a la Mare de Déu de Montserrat o que l'anomenen pare Malot. Apel·les Mestres li va dedicar un poema que acaba: 'La boira, tot jugant, \/ li cenyeix un turbant \/ que entorn del seu cap flota, \/ i el vell Gegant, pacient, \/ somriu indiferent \/ amb un somrís idiota.'","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74197","titol":"Llegenda de l'avenc dels Pouetons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-lavenc-dels-pouetons","bibliografia":"AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. ZAMORA, Francisco de (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Ed. Curial.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es diu que l'avenc dels Pouetons és una de les entrades a l'infern, que el diable en surt de vegades 'amb la cua dreta' i que hi viuen bruixes que vigilen aquest accés. Un pastor del Bruc solia anar-hi i, per demostrar que no tenia por, convidava les bruixes a berenar. Un dia, però, elles van acceptar i van sortir del pou. L'ensurt del pastor va ser tan gran que va caure rodolant fins la cova de la Partió (prop de l'actual refugi Vicenç Barbé) i va morir. Quan els veïns van anar als Pouetons, el berenar ja no hi era.","codi_element":"08025-67","ubicacio":"Avenc dels Pouetons,a la muntanya de Montserrat","historia":"L'avenc dels Pouetons és un lloc de difícil accés a la regió de les Agulles; els veïns del Bruc no hi solen anar. Va ser objecte d'algunes expedicions a final del segle XVIII i durant el segle XIX, i es va explorar completament per primera vegada el 1908. El misteri, doncs, ha envoltat històricament aquesta cavitat.","coordenades":"41.6075800,1.7841000","utm_x":"398685","utm_y":"4606922","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74197-foto-08025-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74197-foto-08025-67-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"També se sol dir que els gegants Regira-rocs, en ser castigats per les seves malifetes, van caure al fons de l'avenc dels Pouetons.La condició de 'porta de l'infern' és compartida, en el llegndari de la zona, amb el pou del Diable, a les coves del Salnitre de Collbató.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74198","titol":"Llegenda de les Creus Verdes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-les-creus-verdes","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. IGLÉSIES, J. (1985).El guerriller Carrasclet ). Barcelona: Rafael Dalmau Editor (col·lecció Episodis de la història, núm.25).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Poc coneguda entre la població.","descripcio":"La llegenda relata que els soldats de Felip V van penjar en aquest lloc cinc guerrillers catalans després de 1715. Van ser penjats a la forca, i no afusellats, perquè es considerava que la forca era més deshonrosa; per a això van construir cinc forques amb els arbres de l'indret, de manera que tenien l'aspecte verdós de la fusta tendra. Es va donar ordre que ningú no despengés els cossos, però al cap de pocs dies ja havien desaparegut; se suposa que devien ser enterrats allí mateix. Les forques es van convertir en creus dedicades als difunts, i aquesta imatge va donar nom al lloc.","codi_element":"08025-68","ubicacio":"Indret anomenat Les Creus Verdes, al NO del nucli del Bruc de Dalt","historia":"Hi ha constància documental d'enfrontaments armats entre guerrillers catalans i tropes felipistes a la zona. El 1719, el general Pere Joan Barceló, 'Carrasclet', es va fer fort a la muntanya de Montserrat i es va enfrontar a l'exèrcit castellà a Can Maçana, a menys de dos quilòmetres de les Creus Verdes. Tot i això, no s'ha pogut comprovar que les suposades execucions fossin conseqüència d'aquests fets.","coordenades":"41.6020100,1.7694300","utm_x":"397454","utm_y":"4606321","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74198-foto-08025-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74198-foto-08025-68-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Una altra versió anomena l'indret 'el collet de les Forques'; aquest és el nom d'un indret situat a prop , a l'altra banda de l'autovia A2, prop del bosc de la Cova.En aquest mateix indret el llegendari popular situa la primera escaramussa de les batalles del Bruc, el 1808.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74199","titol":"Llegenda del Camp del Portuguès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-camp-del-portugues","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. HERNÀNDEZ CARDONA, Francesc Xavier (2003). Història militar de Catalunya. Vol III: La defensa de la terra. Rafael Dalmau, Editor.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Poc coneguda per la població.","descripcio":"Es diu que, durant la Guerra dels Segadors (1640-1659), una gran batalla al Bruc que va causar la mort de molts soldats portuguesos que havien vingut servint el rei Felip IV d'Espanya. Els morts van ser enterrats allà mateix, però després d'un temps els veïns van observar que de la fossa sortia un braç dret amb el puny clos. Tots els intents de tornar a enterrar-lo van ser inútils; el braç sempre aflorava. Es va arribar a la conclusió que el soldat portuguès havia pegat a la seva mare i ara rebia el càstig, i els veïns evitaven de passar per aquell pla. Després de molt de temps, els elements van acabar destruint les restes del soldat.","codi_element":"08025-69","ubicacio":"Indret anomenat Malgraó, al N de la muntanya de Montserrat","historia":"Hi ha constància documental d'enfrontaments armats a la zona a l'inici de la Guerra dels Segadors. El 21 de gener de 1641 es produeix la batalla de Martorell, una de les més importants d'aquella guerra. També està documentada la presència de soldats portuguesos a les ordres de Pedro Fajardo, marquès de Los Vélez. Tot i això, no consta la relació entre aquests fets històrics i els suposats fets narrats a la llegenda.","coordenades":"41.6132900,1.7722700","utm_x":"397708","utm_y":"4607570","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La llegenda té relació amb la rondalla popular 'La mà de l'albat', recollida per Pau Bertran i Bros la segona meitat del s. XIX als pobles del Montserrat i que va servir de base per a la poesia del mateix nom amb la qual Pau Bertran va guanyar un premi als Jocs Florals de Barcelona el 1884.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74200","titol":"En Pere Xic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/en-pere-xic","bibliografia":"AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Resum: en Pere Xic és el darrer fill d'una família pobra, que decideix anar a treballar al mas d'un home ric. Tots els encàrrecs que rep són proves difícils que en Pere Xic supera amb enginy. És enviat al territori d'un gegant, l'Estela de la Balar, a qui també venç a força d'astúcia. Finalment aconsegueix una gran recompensa de l'amo i torna a casa dels seus pares.","codi_element":"08025-70","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser inclosa dins l'estudi 'Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', del mateix estudiós, que va guanyar un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona de 1888 i va ser editat dins el recull dels Jocs Florals d'aquell any. Més tard, la rondalla va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, 'El rondallari català' va ser reeditat el 1989 per l'editorial Alta Fulla.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Aquesta és la documentació més antiga (1888) d'una rondalla que, posteriorment, apareix en altres llocs: Mallorca (Alcover:1897), Segrià (V. Serra:1930), Bellpuig d'Urgell (V.Serra:1932). Alguns estudiosos estableixen un paral·lelisme entre el gegant Estela de la Balar i el Polifem de l'Ilíada.La il·lustració correspón al dibuix de Joan Vila (D'Ivori) sobre aquesta rondalla per al Rondallari Català de Pau Bertran (1909).","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74201","titol":"Cal Vador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-vador","bibliografia":"MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.27. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (03) p.8","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Part de l'edifici sense teulada i interior malmés per accions vandàliques.","descripcio":"Masia de planta baixa i pis, coberta a dues aigües amb diferents cossos adossats que conforma un conjunt de grans dimensions. Els murs són de tapia amb arrebossat. La façana, orientada al sud presenta dues portes: l'entrada a l'habitatge d'arc de mig punt de maó i l'altra a l'estable, d'arc escarser de maó. Al pis s'hi obren cinc finestres de diferents mides. A la part posterior de la casa s'hi conserven quatre cups de vi.","codi_element":"08025-71","ubicacio":"Est del Bruc de Dalt","historia":"Es troba esmentada l'any 1819.","coordenades":"41.5891900,1.7761000","utm_x":"397989","utm_y":"4604889","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74201-foto-08025-71-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74201-foto-08025-71-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74201-foto-08025-71-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74202","titol":"Can Calvo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-calvo","bibliografia":"ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 130 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.301. AHMB: plànol 1914. UI: 956","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa d'estiueig formada per planta baixa i pis amb una torre alineada a la façana principal, formada per una planta més. La formalització de les obertures està inspirada en l'art medieval i el renaixement. Així l'arc de mig punt de la porta principal, els guardapols esculpits de les llindes, les finestres coronelles i geminades, la barbacana les arcuacions cegues de la torre i els merlets esglaonats que sobresurten de les cobertes. A la façana, sota el ràfec, queden encara restes de diferents escenes, realitzades amb estuc, de la infantesa del propietari. Entremig e les dues finestres del pis hi ha un plafó ceràmic amb la imatge de la Verge del Roser. A la torre hi ha un balcó amb decoració de ferro i rajoles de ceràmica vidrada amb dibuixos florals a la part inferior de la llosana. A l'interior de la casa destaca una gran sala-mejador amb un curiós sostre d'embigat de fusta on el fris de la paret entre biga i biga està decorat amb unes inscripcions de tema filosòfic, de consells i d'elogis a l'art i a la vida. A la part posterior de la casa hi ha una galeria d'arcs neogòtics i un pati.","codi_element":"08025-72","ubicacio":"C\/ Bruc del Mig, 4","historia":"El promotor de l'obra va ser Joan Elías i Creus, propietari d'una bòbila i de la casa del carrer del Bruc del mig. 9. El projecte, signat el 1914, va ser realitzat per l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesus, autor també de la casa de Cal Diez i Can Casas Petit, situada al mateix carrer. El 1914 es va construir la part de l'edificació corresponent a la planta baixa i pis. Cap al 1915, Josep Calvo Verdonces (1841-1924), catedràtic de l'Escola de Llotja de Barcelona la va adquirir i ampliar. Aproximadament pels voltants del 1920 s'hi va adossar la torre i cap al 1930 es va allargar l'edificació cap al torrent. Sembla que va ser el mateix propietari qui en va fer el projecte sota la direcció de Giralt i Casadesús.","coordenades":"41.5783700,1.7809300","utm_x":"398375","utm_y":"4603682","any":"1914","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74202-foto-08025-72-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74202-foto-08025-72-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74202-foto-08025-72-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"Ricard Giralt i Casadesús","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74203","titol":"Can Domènec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-domenec-1","bibliografia":"Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV (2006) Associació Cultural del Montserrat. p127 MUSET, Assumpta, (2007), Masies del Bruc: El Castell p.40 i 45","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran conjunt format per diferents espais construïts a l'entorn d'una edificació principal. Adopta una planta irregular i es caracteritza per tenir part de la primera planta situada damunt del carrer de la Parròquia conformant un pas cobert amb dues arcades de mig punt de carreus de pedra i sostre embigat. El conjunt edificat consta de planta primera, pis i golfes amb un carener de gran ràfec. La porta principal, d'arc de mig punt adovellat està sota el pas cobert. A l'entrada de l'edificació es troba una sala rectangular, vestíbul, coberta amb un sostre embigat. Entre biga i biga hi ha disposats 135 enteixinats de guix de forma quadrada amb motius decoratius variats ( floral, escut de Montserrat). Des d'aquesta sala s'accedeix a la planta primera. Des de la sala, a través d'una gran arcada, s'accedeix a un espai distribuïdor. A l'esquerra hi ha una premsa de vi, i un accés tapiat que, segurament conduïa a la part de la cuina i del forn de pa . Avui aquesta part és un edifici diferent amb entrada des del carrer de la Parròquia. Més a l'interior hi ha un estança, abans del celler, on hi ha una petita fornícula amb una imatge de la Mare de Deu de Montserrat. A la dreta, es troba una estança on hi ha una llar de foc d'ascó que no és originària. A la primera planta ha una gran sala amb una gran encavallada central de fusta al sostre. Hi destaca una construcció adossada a la paret nord que mostra una decoració pictòrica amb una creu. Des d'aquesta planta, amb una escala de cargol s'arriba a les golfes.","codi_element":"08025-73","ubicacio":"C\/ De la Parròquia, 18","historia":"En el capbreu 1496 es fa la confessió de la casa per part de Jaume Domènec. Aquest s'havia casat amb Caterina filla de Montserrat Martí, anterior propietari. Segurament va ser una de les primeres edificacions medievals del nucli del Bruc, relacionada amb el castell del Bruc que es devia trobar situat a l'entorn de l'actual plaça i de Can Domènec. En el mateix capbreu s'especifica que Can Domènec limita amb la via pública principal del castell. Jaume Domènec també fa la confessió de que posseeix un pati contigu a la casa del Castellet en el qual hi havia construït el celler del castell. Probablement, la primera edificació que va existir a Can Domènech era una casa aïllada envoltada de camp la qual s'anà ampliant i transformant en una casa senyorial. És possible, per les característiques iconogràfiques i de construcció, que els enteixinats del vestíbul corresponguin a una ampliació al voltant del segle XVI. A l'entorn de Can Domènec, avui La Plaça, també es documenta el Mas Cortal, de Pere Rimbau on hi havia al segle XVI cellers i graners del castell, mas que havia estat la residència dels Castellolí, castlans que al llarg de tot el segle XIV van tenir control sobre el castell del Bruc i de La Guàrdia.","coordenades":"41.5773200,1.7844300","utm_x":"398665","utm_y":"4603562","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74203-foto-08025-73-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74203-foto-08025-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74203-foto-08025-73-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"A les NNSS es cita com Les Voltes.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74204","titol":"Can Viladiu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-viladiu","bibliografia":"Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. p.159 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-60) p. 227","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta quadrada formada per planta baixa dos pisos i golfes amb tots els paraments de pedra. A la façana principal destaquen dos balcons amb llosanes de pedra. Te varis cossos adossats on hi havia els corrals i la comuna. A l'interior de la planta baixa hi ha l'antic celler, de volta catalana, on encara es conserven algunes botes de vi i un corral. La vivenda se situava a la planta primera. A l'entorn de la casa hi ha un pou i una cisterna","codi_element":"08025-74","ubicacio":"Paratge de la Vall","historia":"En el capbreu del 1496, Joan Bisbal de Marganell en fa la confessió. Aleshores el mas s'anomenava mas Vilardell.","coordenades":"41.6333500,1.7866600","utm_x":"398938","utm_y":"4609780","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74204-foto-08025-74-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74204-foto-08025-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74204-foto-08025-74-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74205","titol":"Can Guixà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-guixa","bibliografia":"BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 384. Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 133 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. MUSET, Assumpta, (2007), Masies del Bruc: El Castell, p.20 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-16), p.58","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Sense cobertes i els murs en gran part enderrocats.","descripcio":"Conjunt d'edificacions a l'entorn de la principal Can Guixà. Totes estan en estat ruïnós i envoltades de vegetació. Les restes conservades de Can Guixà, panys de murs de molta alçada i d'una volumetria important expliquen la importància econòmica que havia tingut. Es conserva bona part de l'arc de mig punt adovellat de la porta sud de la casa. A la banda del mur de llevant hi ha l'església romànica de Sant Miquel de Vilaclara que al seu interior va ser reutilitzada per a cups de vi. A l'entorn de Can Guixà hi ha un tancat per als ramats i dues construccions més: cal Maset i cal Maceter.","codi_element":"08025-75","ubicacio":"Sud-oest del terme","historia":"Can Guixà és una masia d'origen medieval. L'any 1077, Udalard, vescomte de Barcelona donà al monestir de Sant Cugat el seu alou de Vilaclara amb l'església de Sant Miquel. L'any 1083 es jurà el testament de Gombau Gombau, difunt, sobre l'altar de Sant Miquel. En un capbreu del 1117 en el qual es transcrivien els drets del monestir de Sant Cugat al terme del castell de la Guàrdia es fa constar la possessió de la torre de Vilaclara amb set masos de terra, la tasca i el servei. Es troba citada al capbreu de 1496 com a tinença de Miquel Alegre de Vilaclara. Es descriu com a mas Gombau i també com a mas Alegre, rònec i situat al terme del castell del Bruc. El 1624, Anna Alegre es va casar amb Joan Subirats i Jorba de la masia El Castell del Bruc.","coordenades":"41.5895400,1.7494100","utm_x":"395765","utm_y":"4604960","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74205-foto-08025-75-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74205-foto-08025-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74205-foto-08025-75-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74206","titol":"Can Marquès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-marques-1","bibliografia":"
Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 124 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-11), p.39<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia formada per la casa, un gran pati al davant i edificacions annexes que queden envoltades per un mur amb una porta d'arc de mig punt de maó rematada amb una cornisa, mènsules i merlets també de maó. La casa és de planta rectangular formada per planta baixa, pis i golfes. Adossat a la part nord hi ha un cos de planta i pis amb galeria d'arcs de mig punt i barana balustrada de ceràmica vidriada de color blau. Per sobre del mur de tancament que envolta el perímetre del conjunt, hi ha, al mur de ponent una terrassa amb el mateix tipus de barana. La galeria, la terrassa i la porta d'accés al conjunt responen a una ampliació realitzada al finals del segle XIX. Fora del recinte destaca una pallissa construïda amb tapia i toves que conserva una finestra amb la inscripció: Pablo Jorba Año 1849.<\/p> ","codi_element":"08025-76","ubicacio":"Sud-est del terme","historia":"
Al capbreu del 1496 en fa la confessió Pere Marquès del mas Gausacs.<\/p> ","coordenades":"41.5740000,1.7917400","utm_x":"399269","utm_y":"4603185","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74206-foto-08025-76-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74206-foto-08025-76-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74206-foto-08025-76-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-04 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"74207","titol":"Castell de la Guàrdia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-la-guardia","bibliografia":"
ALBAREDA, Anselm,M (1972). Història de Montserrat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.51 LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. CARRERAS I CANDI,F, (1911). Los castells de Montserrat, p.194 CATALÀ I ROCA, Pere, (1976).Els Castells Catalans. P.184-197. Barcelona. Dalmau Editor. Catàleg de Monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. (1990) Generalitat de Catalunya.p.380 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat.p.64-65<\/p> ","centuria":"IX-XII","notes_conservacio":"","descripcio":"
El castell se situava en un planell (que té una longitud de 18 metres) dalt del turó al nord de l'església de Sant Pau Vell. Actualment només resten unes filades de mur entre aquest planell i un replà que hi ha a sota i un llenç de mur al marge sud d'aquest replà. La paret d'aquest segon mur està feta amb la tècnica de l'opus spicatum que possiblement es pot datar al segle X.<\/p> ","codi_element":"08025-77","ubicacio":"Coll de Guirló","historia":"
El castell de la Guàrdia, formava part del vescomtat de Barcelona. Comprenia les terres dels actuals termes del Bruc i Collbató. Formava part dels cinc castells de Montserrat (Collbató, Marro o de Santa Cecília, Montserrat, Otger) que defensaven estratègicament els voltants de la muntanya. D'aquesta manera es protegia el flanc occidental del comtat barceloní de les ràtzies musulmanes. El nom de Bonifaci i de Guàrdia se li donà, segons Carreras Candi, pel 'bé que feia de guardar', ja que des del lloc on es construí podia dominar les terres d'Igualada, Calaf i Manresa. Dins del terme sorgiren diversos castells com el de Collbató i el del Bruc, que a partir del segle XII, el primer, i del XIII el segon, se separaren del de la Guàrdia. Els primers senyors coneguts són els vescomtes de Barcelona, si bé no es troba cap document d'aquesta família fins el 999, en què el vescomte Udalard i la vescomtessa Riquilda donaren a la casa de Sant Miquel de Montserrat un alou situat en el terme del castell. Els vescomtes de Barcelona continuaren posseint el castell de la Guàrdia pels comtes de Barcelona sense interrupció fins a l'extinció del llinatge. El nom de la Guàrdia va predominar al llarg del temps sobre el de Bonifaci. Això va ser degut a que en les diferents generacions que tenien la propietat sobre el castell, el càrrec vescomtal va passar de Guislabert I, fill d'Udalard, a Udalard II, el seu nèt, i d'aquest al seu fill Guislabert II , l'últim hereu directe d'Udalard, ja que Guislabert va deixar com a regent al seu nebot Guillem de sa Guàrdia. El vescomte Reverter amb el seu fill Berenguer l'any 1136 infeudà el castell de la Guàrdia al seu nebot Guillem I de la Guàrdia, fill d'un desconegut germà o germana del vescomte Guislabert de Barcelona. Els Guàrdia acabaren heretant els drets dels vescomtes de Barcelona en desaparèixer aquesta família. L'any 1157, Berenguer de la Guàrdia va vendre el castell junt amb la muntanya de Montserrat al comte Ramon Berenguer IV. El 1193 el senyor del castell era Guillem I de La Guàrdia, a qui Alfons el Cast va demanar la potestat del castell. L'any 1358, Pere el Cerimoniós va vendre el domini del castell al cavaller Bernat Sestorres, amb totes les pertinences i drets feudals. L'any 1370, els hereus de Bernat Sestorres van comprar al rei tota la jurisdicció i els drets reials del castell pel termini de deu anys. Però els vassalls del castell van protestar al·legant mals tractes del nou senyor i el tresorer del rei va desfer l'operació. El monestir de Montserrat, que ja havia rebut anteriorment diverses donacions de les terres del castell, va adquirir el castell de La Guàrdia i la parròquia del Bruc, l'any 1371 segons la venda confirmada pel rei Pere III. El monestir en va tenir la jurisdicció fins a la fi de l'Àntic Règim.<\/p> ","coordenades":"41.6066700,1.7726900","utm_x":"397733","utm_y":"4606834","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74207-foto-08025-77-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74207-foto-08025-77-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2023-08-03 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"Un dels castells que s'aixecaren al Montserrat fou el castell Bonifaci, o Benefaci, que, segons Argáiz, amb el temps fou conegut també amb el nom de la Guàrdia. Un document de l'any 974, l'anomena 'Bonifaci, dit la Guàrdia', i el situa en el comtat de Barcelona. Abans d'acabar el segle X, el castell pertanyia als vescomtes de Barcelona (per això al segle XII el vescomte Berenguer Ramon té com a cognom 'Saguàrdia') i, en extingir-se aquest llinatge, passà a uns castlans també dits 'la Guàrdia' o 'Saguàrdia'. El 1063, els vescomtes Udalart II i Guilla infeudaren el lloc a Garí. En el 'castrum Bonefacii, quod dicunt Guardia', el 1117, el monestir de Sant Cugat del Vallès hi tingué drets. El 1157, Berenguer de la Guàrdia, fill del difunt vescomte Reverter (vescomte que creiem dotat d'una forta personalitat i de vida tempestejada), vengué al comte de Barcelona 'meum castrum de ipsa Guardia cum toto ipso monte Montisserrati', n'esdevingué castlà per al comte. Els llinatges Guàrdia, Montserrat i Castellolí i Sestorres tenen a veure amb aquest castell. Segons el P. Albareda, la més important adquisició que va fer l'abat Jaume de Vivers (1348-1375) fou la del famós castell de la Guàrdia, i de la parròquia del Bruc, feta al 1370, al rei Pere III, per 36.000 sous. Pere Sacosta, batlle general de Catalunya, en l'escriptura de presa de possessió certificava 'de voluntat e exprés manament del dit Senyor Rei [...] haver venut al molt honrat e religiós frare Jacme, prior del monestir de Santa Maria de Montserrat, e al dit monestir per tot temps, en franc alou, lo castell de sa Guàrdia e la parròquia des Bruc, ab fortaleses e edificis, ab feu, feuaters, vassalls e directes senyories, e ab masies e borges, homes e fembres, censes, delmes agrers e rendes, e ab tots llurs territoris e térmens, e encara ab mer e mixt imperi, e ab tota jurisdicció alta e baixa, civil e criminal, e ab tot altre exercici d'aquella e ab host e cavalcada e ab totes eixides e esdeveniments, fruits, pertinències e drets dels dits castell e parròquia'. En una escriptura del 1396, relacionada amb el castell de la Guàrdia, es presenten els priors en funcions de senyors feudals. El P. Albareda menciona que el 15 de desembre d'aquell any, comparegué davant del prior del monestir, Vicenç de Ribes, Joan de Prat, fill i hereu universal d'Ausbert de Prat, el qual, en vida, havia obtingut del monestir el castell de la Guàrdia en feu honorat. El fill venia a cercar la investidura de mans del prior. Agenollat davant el P. Vicenç de Ribes, que tenia el llibre dels Evangelis obert damunt els genolls, prestà jurament de fidelitat, tocant amb les mans (diu l'escriptura) realment i palpablement els quatre sants Evangelis, i el ple homenatge de mans i boca segons els Usatges de Catalunya. Amb aquest homenatge, es reconegué vassall del dit prior i del monestir, i el prometé servar, guardar i servir com a bon vassall. Llavors el prior de Montserrat, senyor del castell de la Guàrdia, s'alçà, desembeinà una espasa i, nua, la lliurà a mans de Joan de Prat; per atorgar-li el feu del castell amb tots els drets.","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["6"]},{"id":"74208","titol":"Cal Carlets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-carlets","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta baixa i dos pisos rematats per una cornisa. Tots els murs són de maó propi de les bòviles del Bruc. La façana té una composició simètrica, a cada pis hi ha dos balcons i dues finestres. Els balcons del primer pis tenen barana de ferro amb llosanes. La façana està estucada a l'estil venecià amb una franja de color vermell a la part baixa de cada pis i la resta del parament de color groc. Als voltants del 1930, es va reformar la façana afegint un frontó amb un òcul central decorat amb elements ceràmics i dues pinyes a les cantonades. També es van decorar els brancals i les llindes de les obertures amb motius ceràmics vidriats. La façana actual conserva tots els elements originals als pisos i el coronament de façana, mentre que la planta baixa ha estat reformada.","codi_element":"08025-78","ubicacio":"C\/ Bruc del Mig, 86","historia":"L'any 1883, Miquel Pujol i Orriols va comprar un terreny anomenat manso Domènech a Juan Colom i Traveria per a edificar-hi. L'any 1893 la casa ja estava construïda. L'any 1925 Carles Estrada va comprar la casa a Miquel Pujol i va reformar la façana.","coordenades":"41.5814600,1.7800300","utm_x":"398305","utm_y":"4604027","any":"1893","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74208-foto-08025-78-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74208-foto-08025-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74208-foto-08025-78-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74209","titol":"Can Boladeras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-boladeras","bibliografia":"Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-49), p.186","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa i pis amb coberta inclinada a dues aigües. Té un cos adossat de planta i pis a la banda esquerra de la casa que conserva l'estat original. La casa s'està reformant. Manté els paraments de pedra i el volum original de la masia. Està adossada per la façana posterior a la casa anomenada Can Quim.","codi_element":"08025-79","ubicacio":"Nord-oest del terme","historia":"Hi ha la inscripció de l'any 1898","coordenades":"41.6152600,1.7342100","utm_x":"394540","utm_y":"4607834","any":"1898","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74209-foto-08025-79-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74209-foto-08025-79-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74210","titol":"Can Solà de la Vall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sola-de-la-vall","bibliografia":"MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de grans dimensions situada en una elevació de terreny. L'edificació principal és de planta quadrada formada per planta baixa, pis i una torre. Al primer pis destaca una gran galeria d'arcades que recorre les quatre façanes. Al seu entorn hi ha altres edificacions i tot el conjunt queda dins d'un pati tancat per un gran mur de pedra que salva el desnivell tenint una alçada considerable.","codi_element":"08025-80","ubicacio":"Nord-est del terme","historia":"Es troba documentada al segle XVIII. Al segle XIX es va fer la galeria.","coordenades":"41.6410300,1.7765100","utm_x":"398105","utm_y":"4610644","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74210-foto-08025-80-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74210-foto-08025-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74210-foto-08025-80-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"Ha sofert diverses intervencions","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74211","titol":"Ca n'Ollé de la Guàrdia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-nolle-de-la-guardia","bibliografia":"Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. Pàgina.153 CAMPS ARBOIX J; CATALÀ ROCA F; (1977) Les cases pairals catalanes. Destino p.144 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22 Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-38) p.144.","centuria":"XV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa pairal de grans dimensions, de planta baixa, planta pis i sota-coberta amb una sèrie de volums adossats. Ha estat reformada, canviant l' aspecte original de la façana. El porxo d'arcades, la galeria i la torre són de recent construcció. De la primitiva edificació en resta tot el volum format per un edifici a dues vessants, de planta i pis amb dos balcons de barana de ferro on hi ha inscrit el nom Ignaci Oller. Per damunt dels balcons s'ha incorporat una finestra gòtica on hi havia l'antiga finestra de les golfes. S'accedeix a l'entrada per la porta situada a l'arcada del cos lateral, situat a ponent, construït probablement al segle XIX. Consta de planta baixa i pis cobert amb una galeria que conserva l'aspecte original. Per sota de la galeria, es troba la porta original de la masia, d'arc de mig punt amb dovelles. A l'interior de la planta baixa, una escala condueix al primer pis on hi ha una gran sala original, de 90 metres quadrats. A la part de ponent hi ha l'antic cup amb la inscripció Fet fer Ignaci Oller. Any 1800. Al voltant de la casa hi ha la capella de Sant Simeó, del segle XVIII, un estany, jardins i una premsa de vi.","codi_element":"08025-81","ubicacio":"Nord-oest del terme","historia":"Al segle XV, Melcior Oller en fa la confessió al capbreu del 1496. La casa i les terres formaven part del terme del castell de la Guàrdia. Al segle XVIII, Isidre Oller i Pagès va exercir de batlle del lloc de Sant Pau de La Guàrdia. Actualment allotja una casa de turisme rural.","coordenades":"41.6316400,1.7243100","utm_x":"393742","utm_y":"4609665","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74211-foto-08025-81-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74211-foto-08025-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74211-foto-08025-81-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74212","titol":"La Vinya Nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-vinya-nova","bibliografia":"SOLIAS, J.M, HUÉLAMO, J.M, LAUDO, S; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. vol II. p. 66. MUSET, Assumpta, (2004), La Vinya Nova: Una masia montserratina. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-09),p.32 Collbató. Una visió plàstica. (1990).","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de grans dimensions que ha estat remodelat en bona part per a restaurant. La finca pertany als termes del Bruc i de Collbató. A la part del Bruc, s'hi conserva el volum de la masia principal, de l'antic celler, avui menjador anomenat Ca la Pepita, la premsa d'oli i de vi i part de l'antiga pallissa, avui sala anomenada Finestres. L'edifici principal està format per planta baixa i pis amb coberta a dues vessants on destaca el ràfec. L'estructura original de la planta baixa constava d'una gran entrada per als carros, forn de pa, una cuina amb llar de foc i menjador. Avui aquesta distribució ha canviat, s'ha conservat el forn de pa, però l'escala d'accés a la planta s'ha fet nova. A la façana es conserven els cinc balcons de les antigues habitacions de la planta primera, avui menjadors del restaurant. Mantenen les llosanes fetes de maó en gradació i les baranes de ferro. També es conserva la porta d'entrada original i degut a l'adequació per a restaurant s'ha obert una porta a la façana principal en una antiga finestra i s'ha afegit un cos nou d'una planta amb terrassa la part oest de la casa.","codi_element":"08025-82","ubicacio":"Sud-est del terme","historia":"Els orígens d'aquesta construcció es remunten als segles XI-XIII. Durant l'època medieval el lloc es documenta amb el nom de Mas Bernarda. El 1224, la casa i la seva propietat va ser donada al monestir de Santa Maria de Montserrat per Guillem de la Guàrdia. Durant els segles XVI i XVII el monestir va convertir-la en una granja que es denominà Vinya Nova ja que es va destinar a la plantació de vinya i nova per diferenciar-la de la Vinya Vella, granja que el monestir tenia a Esparreguera. El complex estava format per les terres i els edificis residencials, agrícoles, ramaders i industrials. La Vinya Nova va esdevenir un complex productiu dedicat a l'explotació vitícola, al conreu d'oliveres i horts que abastia als religiosos, escolans, ermitans i peregrins del cenobi. Arran del decret de desamortització aprovat pel govern, el 1820, la finca va ser transferida a mans privades. La finca es descrivia com ' una granja con su casa y oficinas...sita en los términos del Bruch y Collbató, que contiene 150 jornales de sembradura plantada de olivos, 130 jornales de viñedo nuevo y de 40 a 50 jornales de bosque'. Va ser adquirida pels negociants de vi Joan Antoni Miret de Vilafranca del Penedès i Miquel Formosa, de Sant Sadurní d'Anoia. El 1846 van repartir-se la casa i les instal·lacions agrícoles i ramaderes. El criteri de separació va ser el límit territorial entre els dos municipis que passa per l'interior de la casa. La part del Bruc quedà per a Marià Miret. Als anys vuitanta va passar a formar part del patrimoni de Rosa de Lima Terrada i Martínez. El 1891 Josep Termes, besavi de l'actual propietari, va comprar la part del Bruc a Rosa de Lima, mentre que la de Collbató fou adquirida anys mes tard per la família Rogent. La masia va estar habitada per masovers fins el 1958. L'any 1973, Josep Termes va vendre a Josep Ollé i Matalonga, unes 30 hectàrees en les quals s'havia projectat una urbanització. Aquest projecte no es va executar ja que Montserrat i el seu entorn foren declarats parc natural. Actualment tota la hisenda pertany a la família Solá-Lien, que cultiva les terres i gestiona el restaurant, que funciona des del 1993. No fa gaire es va modificar el límit territorial entre el Bruc que es va annexionar la part residencial i el celler, i Collbató, que es va quedar amb el trull.","coordenades":"41.5831300,1.8087000","utm_x":"400697","utm_y":"4604179","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74212-foto-08025-82-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74212-foto-08025-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74212-foto-08025-82-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74213","titol":"Nucli de Sant Pau de la Guàrdia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nucli-de-sant-pau-de-la-guardia","bibliografia":"BRM. ms 2519 f.51 r ESTRADA I PLANELL, G; (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.71 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.17 MADOZ, Pascual, (1985), Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de Espanya y sus posesiones de Ultramar, Barcelona, Curial, vol I. p.598 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-26),p.96","centuria":"XV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per diverses edificacions a l'entorn de la casa pairal de Ca n'Elias i de l'església de Sant Pau de la Guàrdia. Al costat de la casa de ca n'Elias, es conserven els espais de l'antic forn de vidre documentat al segle XVII, avui convertit en quadres, l'antiga escola, l'antic hostal i Cal Jep, casa de pagès, reconvertida en alberg. Al costat de l'església hi ha l'antiga rectoria. A l'entorn d'aquestes edificacions es troben dues construccions més: Cal Camilo i l'antiga sala de ball i cafè, avui magatzem. El conjunt compta amb una gran bassa, avui compartimentada en dues. Pel camí que passa al costat de l'església, a uns 200 metres s'arriba al cementiri.","codi_element":"08025-83","ubicacio":"Sant Pau de la Guàrdia","historia":"Conjunt d'origen medieval que va formar part del terme del castell de la Guàrdia i del monestir de Montserrat des del darrer terç del segle XIV fins a la fi del sistema senyorial a la primera meitat del segle XIX. Al segle XV hi passava el camí de Barcelona a la Seu d'Urgell, el de Martorell a Piera en direcció Manresa i el camí romeu a Montserrat. Hi havia un hostal, una casa de pagès, un forn de vidre i un oratori dedicat a Sant Abundi. Va ser una unitat administrativa diferenciada del Bruc, governada per un consell municipal amb batlle i jurats independents. A partir del decret de Nova Planta, la Guàrdia i el nucli de Sant Pau va ser adscrit al corregiment de Manresa, mentre que el municipi del Bruc era de Vilafranca del Penedès. L'any 1845 Madoz cita La Guàrdia com un municipi amb ajuntament i una població de 65 ànimes. El 1857 s'incorpora com a unitat administrativa al poble del Bruc. L'església era des del segle XVIII sufragània de la del Bruc. Actualment pertany al bisbat de Vic, mentre que la parròquia de Santa Maria del Bruc pertany al de Barcelona.","coordenades":"41.6119700,1.7474600","utm_x":"395639","utm_y":"4607453","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74213-foto-08025-83-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74213-foto-08025-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74213-foto-08025-83-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74214","titol":"Sant Simeó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-simeo","bibliografia":"GAVÍN, Josep M.(1984), Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. 16. Arxiu Gavín. Barcelona. p.101 Pla Especial i Catàleg de masies i cases rurals del Bruc, (2010), ajuntament del Bruc, (C-38), p. 144","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Capella situada a l'entrada del recinte de la masia. És de planta rectangular amb teulada a dues vessants, murs de maçoneria arrebossats i pintats i els angles de carreus. La porta d'entrada és de llinda de pedra i s'hi inscriu la data del 1774. Té un òcul a la part superior i es corona amb un campanar d'espadanya realitzat amb obra. A l'interior s'hi conservava el retaule de Sant Simeó l'Estilita del segle XVI, procedent de la capella romànica de Sant Simeó, avui en ruïnes.","codi_element":"08025-84","ubicacio":"Masia de Ca n'Ollé de la Guàrdia","historia":"L'any 1772 es va traslladar el culte de la capella romànica de Sant Simeó a aquesta de Ca n'Ollé, essent la capella romànica original transformada en un edifici agrícola.","coordenades":"41.6318900,1.7247200","utm_x":"393777","utm_y":"4609692","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74214-foto-08025-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74214-foto-08025-84-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"El retaule va ser venut i no se sap on es troba","codi_estil":"96","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74215","titol":"Nucli del Bruc de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nucli-del-bruc-de-dalt","bibliografia":"BMR,ms,2519,f.52 ESTRADA I PLANELL, G; (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.84 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.26.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de cases entremitgeres de diferents èpoques arrenglerades al vell traçat de la carretera N- II. Està situat entre el torrent de l'Illa, la falda d'un turonet i terraplens del lateral de l'autovia A-2 que van deixar al nucli sense sortida en direcció Lleida. Destaquen les cases que tenen galeria a les golfes, el conjunt de les portalades d'arc de mig punt fetes amb maó, el pou que antigament proveïa d'aigua als veïns, el horts a l'entrada del conjunt i els ràfecs i les tortugades originals que encara conserven alguns edificis.","codi_element":"08025-85","ubicacio":"Bruc de Dalt","historia":"Al segle XVIII, es coneix amb el nom dels Hostals. El nucli es va formar al llarg del camí ral, que anava de Barcelona a Manresa, a partir de la segona meitat del segle XVIII. Al Qüestionari de Francisco de Zamora del 1789 es descriu com 'las casas que son mas arriva en el mismo camino real llamadas comunmente los Hostaleros'. Moltes de les cases van ser aixecades en terres del mas Rovira. Entre el 1799 i el 1807 la família Rovira va vendre una peça de terra de bosc que va permetre engrandir les propietats de les cases existents. Amb la construcció de la carretera pel coll del Bruc, variant del camí reial de Barcelona a Lleida per Capellades, entre el 1802 i el 1805, es van aixecar nous edificis també en terres venudes pel mas Rovira.","coordenades":"41.5878000,1.7748800","utm_x":"397885","utm_y":"4604736","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74215-foto-08025-85-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74215-foto-08025-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74215-foto-08025-85-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"El carrer s'acaba en un cul de sac.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74216","titol":"Mare de Déu de la Font","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mare-de-deu-de-la-font","bibliografia":"ACA. Capbreu 1670 AN, Ma 34 Amics de Montserrat. Ermites i fonts montserratines. (1967). Editorial Montblanc. Granollers.p.190 GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.98-99 SOLIAS, J.M, HUÉLAMO, J.M, LAUDO, S; (s\/d) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. vol II. p. 64","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Teulada molt malmesa i interior deteriorat en ser utilitzat com a corral d'ovelles.","descripcio":"Capella de planta rectangular amb la porta orientada a ponent. És d'arc de mig punt amb dovelles de pedra. A la clau hi ha la data inscrita de difícil lectura, (16--). Damunt la porta s'obra un petit òcul. La coberta, avui molt esfondrada, és de teules i entrebigat de fusta, reforçat amb arcs de totxo. Les parets són de maçoneria, la teulada a dues vessants, i un campanar d'espadanya corona la façana principal.","codi_element":"08025-86","ubicacio":"Can Jorba","historia":"La data inscrita a la dovella indica que al segle XVII s'hi van fer obres. En un capbreu del 1670 s'esmenta: una capella novament construïda i edificada. És probable que anteriorment, al segle XIV, hi hagués una antiga capella en el mateix lloc. Possiblement estava relacionada amb el camí romeu al monestir de Montserrat.","coordenades":"41.5879400,1.7979600","utm_x":"399809","utm_y":"4604725","any":"1674","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74216-foto-08025-86-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74216-foto-08025-86-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74216-foto-08025-86-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"És la capella de can Jorba. No s'ha de confondre amb la homònima existent a la Font de la Mare de Déu al nucli del Bruc.","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74217","titol":"Arcades a les portes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arcades-a-les-portes","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Tradicional tancament de les portes de les cases del Bruc. La tècnica més antiga utilitzava brancals de carreu de pedra i arcs de mig punt fets amb maó d'obra cuita amb una forma molt característica: en un dels angles fan una motllura a manera de modilló. Aquesta forma va ser substituïda per uns maons amb l'angle més recte i aixamfranat. A partir dels anys 50 del segle XX es van anar eliminant les arcades i els brancals de pedra per fer tancaments amb llinda recte i portes de metall i vidre. Alguns van quedar tallats amb restes a sota de l'arrebossat , d'altres es van eliminar per complert. Les portes eren de fusta cega amb picador i anella.","codi_element":"08025-87","ubicacio":"C\/ de la Parròquia, 3 i 8","historia":"La major part de les cases dels carrers del Bruc tenien aquest tipus d'arcada que són un exemple de la tècnica de la indústria tradicional de forns d'obra i bòbiles del municipi documentada des del segle XVII.","coordenades":"41.5768100,1.7850300","utm_x":"398714","utm_y":"4603504","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74217-foto-08025-87-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74217-foto-08025-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74217-foto-08025-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74218","titol":"Mare de Déu del Roser","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mare-de-deu-del-roser-3","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Talla policromada de la imatge de la Mare de Déu del Roser que sosté el nen Jesús sobre la mà esquerra i, amb la mà dreta el rosari. Està dempeus sobre una peanya circular i el cos adopta moviment amb la posició endarrerida d'un dels peus com si anés a caminar. Porta una túnica de color clar i un mantell blau. Es cobreix el cap amb un vel i la corona es decora amb estrelles. El nen vesteix de color clar i te els braços estesos en actitud de beneir. El detall de l'expressió de les cares i del conjunt de les imatges presenta una qualitat artística de la talla no massa reeixida","codi_element":"08025-88","ubicacio":"Santa Maria del Bruc","historia":"Segons les característiques iconogràfiques, és una imatge del segle XVIII. Va estar situada a la capelleta de la Mare de Déu de la Font. L'any 1998, Mn. Josep Casanovas va promoure, conjuntament amb la regidoria de cultura i els amics de Mare de Déu de la Font, la seva restauració. Es va encarregar a Rosa Junyent, restauradora del Museu Comarcal de l'Anoia, i va ser traslladada a l'església parroquial de Santa Maria. Se'n va fer una rèplica per deixar-la a la capelleta de la font.","coordenades":"41.5759800,1.7858200","utm_x":"398779","utm_y":"4603411","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74218-foto-08025-88-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74218-foto-08025-88-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"La capella on es troba també es coneix com capella del Roser","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74220","titol":"Font i safareig de la Mare de Déu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-i-safareig-de-la-mare-de-deu","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Conjunt format per un safareig gran, un de petit, una font, un pou i una capelleta que acull la rèplica de la Mare de Déu de la Font. Els elements estan situats en alçades diferents. Al nivell inferior, el safareig gran, amb toves per al rentador, el safareig petit, el pou i la font. A banda i banda del safareig gran, unes escales porten a una balconada amb barana de ferro que s'aboca al safareig. Al centre de la balconada s'aixeca la capelleta tancada amb porta de fusta i vidre. La teulada te un ràfec sostingut per dues mènsules i als extrems es decora amb dues pinyes de terracota.<\/p> ","codi_element":"08025-90","ubicacio":"Bruc de la Parròquia","historia":"
El safareig i la font eren utilitzats pels veïns del carrer de la Parròquia i del Bruc de Baix fins que es va canalitzar aigua potable a les cases, cap a mitjans dels anys 60. L'any 1998 es va recuperar la festa de la Mare de Déu de la Font.<\/p> ","coordenades":"41.5766900,1.7837100","utm_x":"398604","utm_y":"4603493","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74220-foto-08025-90-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74220-foto-08025-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74220-foto-08025-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-03 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"La imatge de la Mare de Deú de la font (1998) és obra de Manuel Vidal i Torrent, de la Pobla de Claramunt.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"74221","titol":"Grup escultòric Naixement de Jesús Ribera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/grup-escultoric-naixement-de-jesus-ribera","bibliografia":"VVVAA, Set de Bruc (2006), Associació Cultural del Montserrat, p.46","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt escultòric format per dues figures, Sant Josep i la verge Maria amb Jesús als braços. La de Sant Josep fa un metre d'alçada i la de Maria s més baixa (90 centímetres). Són de terracota pintada de color negre i vermell. La vestimenta els arriba als peus i destaca per la combinació dels colors de la terracota amb el negre i el vermell. La Verge agafa amb les dues mans la figura embolcallada del nen al davant del seu ventre i el seu vestit està decorat amb unes grans flors gravades on es combinen el color de la terracota amb el negre. Sant Josep porta barba, te la ma esquerra al davant del ventre i la dreta aixecada en posició de beneir. Les dues figures tenen les mans i els peus molt grans i les faccions de les cares estan definides de manera esquemàtica però amb expressivitat.","codi_element":"08025-91","ubicacio":"Santa Maria del Bruc","historia":"Jesús Ribera (1942-1965), artista bruquetà, de jove havia rebut classes de dibuix del pintor Ramon Rogent. Va seguir estudis a l'Escola Massana, al taller de serigrafies de Joan Salvadó i al taller de ceràmica d'en Jordi Aguadé. Les seves principals influències van ser l'art romànic, Gaudí, l'art noveau i Picasso. Va tenir a l'escultor Eudald Serra com a mestre el qual també el va influenciar. Aquestes escultures van ser custodiades per la seva mare al domicili familiar fins a la mort d'aquesta. L'any 2010, la Sra. M. Àngels Ruiz, hereva del llegat, va fer donació de les escultures a la parròquia de Santa Maria.","coordenades":"41.5759800,1.7858200","utm_x":"398779","utm_y":"4603411","any":"1955","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74221-foto-08025-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74221-foto-08025-91-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"Jesús Ribera (1942-1965)","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74222","titol":"Marge de pedra seca de can Camps","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/marge-de-pedra-seca-de-can-camps","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Marge de pedra seca d'una llargada de 105 metres. Recorre una part atalussada, d'una alçada màxima de 2'30 metres al costat de l'antic camí de la font, fa xamfrà i continua pel carrer de la Parròquia fins a la zona del Parc del torrent de l'Illa. A la feixa de terra atalussada s'hi cultiven arbres fruiters, vinya i hort.","codi_element":"08025-92","ubicacio":"Bruc de la Parròquia","historia":"El terreny on es situa el marge és de la casa anomenada Cal Camps una de les més antigues del nucli de la Parròquia. És el marge de més longitud que es conserva al nucli antic. Part del marge es va fer a inicis de segle XX quan es va construir el pont de la parròquia i es va expropiar territori de Cal Camps per la nova carretera des de la Plaça fins al pont.","coordenades":"41.5774800,1.7835500","utm_x":"398592","utm_y":"4603581","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74222-foto-08025-92-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"És molt característic perquè es troba enmig de la zona urbanitzada.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74223","titol":"Retaule de la Mare de Déu del Roser","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/retaule-de-la-mare-de-deu-del-roser-2","bibliografia":"BOSCH I BALLBOA, Joan, Cendres de pintura; Antoni Rovira i Pau Torrent al retaule de Sant Miquel d'Esparreguera (1629-1637); (1997) Locus Amoenus, núm 3, p. 84-86. La Veu de la Parròquia. Butlletí Parroquial de Santa Maria del Bruc - Any I. 1 de novembre de 1913. Número 4. Plafó informatiu instal·lat a la capella on es troba el retaule a l'església parroquial de Santa Maria del Bruc.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Retaule pintat a l'oli sobre fusta. Segons la iconografia segueix l'estil flamenc del segle XVI i s'ha vinculat amb el retaule de Sant Miquel desaparegut de l'església d'Esparreguera, obra dels pintors Antoni Rovira i Pau Torrent i del fuster Pau Boxadell d'Esparreguera. S'han conservat quatre taules del retaule original. La taula amb les escenes de l'Anunciació i l'adoració dels pastors; la taula amb l'adoració als Reis i la circumcisió; ambdues del cos central i dues més representant l'assumpció i la coronació de Maria de la part superior. Han desaparegut la predel·la on s'hi representaven escenes de la passió de Crist i una escena de la part superior on s'hi representava l'ascensió de Crist. El conjunt era presidit per la imatge de la Verge del Roser també desapareguda com també tots els elements de l'arquitectura del retaule.","codi_element":"08025-93","ubicacio":"Santa Maria del Bruc","historia":"El retaule va ser encarregat per la confraria de la Mare de Déu del Roser del Bruc, fundada el 1626, any en què s'estava construint l'altar de la seva capella. Als llibres de la confraria del mateix any, s'esmenta una donació per a l'obra del retaule que fa un pagès de la família Jorba complint la voluntat del seu fill, Jaume Jorba, beneficiari de l'església de Sant Jaume de Bar que va deixar en testament una quantitat de diners per a pagar-lo. El pintor Pau Torrent es troba inscrit a la documentació del col·legi de pintors de Barcelona el 1636. Va ser autor de la pintura i dauradura del retaule del Roser de Santa Maria del Bruc, del retaule de Sant Miquel d'Esparreguera i dels retaules del Roser i de Sant Isidre de l'església parroquial de Valldoreix. El retaule del Bruc es va poder salvar parcialment de la crema del 1936. Les taules que es lliuraren del foc foren amagades en un altell de les dependències parroquials, restant oblidades fins l'any 2007. No s'ha localitzat la talla de la Verge del Roser, que estava al centre del retaule. Ha estat restaurat per la parròquia de Santa Maria amb una subvenció del Departament de Cultura. La intervenció l'ha realitzat el Centre de restauració de Béns Mobles de Catalunya.","coordenades":"41.5759800,1.7858200","utm_x":"398779","utm_y":"4603411","any":"1627","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74223-foto-08025-93-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74223-foto-08025-93-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74223-foto-08025-93-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"Pau Torrent (+ 1640)","observacions":"","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74224","titol":"Buquica, lo gran lladre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/buquica-lo-gran-lladre","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat per Pau Bertran y Bros. Llibreria d'A. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies recollides al peu de Montserrat entre els anys 1870 i 1874. Ed. La Guineu. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cançó estructurada en 8 estrofes de 4 versos que narra, en un format similar al romanç, la vida i els fets de Josep Pujol, 'Buquica'. La tornada de la cançó fa: 'Buquica, la pagaràs \/ del mal que has fet a Espanya; \/ mal usar no pot durar \/ la justícia mai se cansa.'","codi_element":"08025-94","ubicacio":"","historia":"Recollida al Bruc per Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada per ell mateix el 1885. Josep Pujol i Pujol (1778-1815), originari de Besalú, va ser un milicià que va participar a la Guerra del Francès (1808-1812) integrat al bàndol francès, on va arribar a ser capità al capdavant d'un grup de 'parrots'. Va participar a la batalla de Castellfollit i se li atribueix la mort de Narcís Massanes. Va ser penjat a la forca a Figueres el 23 d'agost de 1815. El personatge va ser molt popular a tot Catalunya durant tot el segle XIX, fins al punt que es va fer habitual l'expressió 'té més fama que Buquica'. La gent li atribuïa la condició de lladre i traïdor. El 1841 es va editar a Barcelona una novel·la sobre la seva vida, escrita pel francès Aragó i traduïda 'libremente' al castellà per J.A. de A.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74224-foto-08025-94-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Hi ha documentada una versió posterior, publicada el 1894 al diari La Vanguardia, de Barcelona.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74225","titol":"Diumenge de Rams","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diumenge-de-rams","bibliografia":"AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Ed. Salvat. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Costum molt poc conegut entre els veïns.","descripcio":"Diuen que els qui durant la Quaresma no han anat a confessar, [el Diumenge de Rams] han de portar el ram cap per avall, i que per més que procurin portar-lo ben dret, sempre se'ls decanta i trabuca, sense poder-ho evitar.","codi_element":"08025-95","ubicacio":"Església de Santa Maria","historia":"No consta que Joan Amades hagués fet treball de camp al Bruc. És possible que, com en altres casos, hagi utilitzat com a font les notes manuscrites (inèdites i actualment desaparegudes) del folklorista local Pau Bertran i Bros. En aquest cas, la documentació del costum seria de la segona meitat del segle XIX.","coordenades":"41.5759300,1.7858400","utm_x":"398780","utm_y":"4603406","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Recollida pel folklorista Joan Amades.La creença no es conserva actualment al Bruc.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74226","titol":"Foguera de Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/foguera-de-sant-joan","bibliografia":"AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Ed. Salvat. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Costum poc conegut enre els veïns.","descripcio":"El padrí o altra persona de respecte, amb una canya i un drap o bocí de paper, feia com una bandera que es posava al cim de la pira com a coronament. El més vell del poble, en calar foc a la foguera i després de passar el rosari en honor del sant, cridava: 'Beneït sia Sant Joan', i tots els presents, en especial la mainada, repetien el crit ben fort.","codi_element":"08025-96","ubicacio":"","historia":"No consta que Joan Amades hagués fet treball de camp al Bruc. És possible que, com en altres casos, hagi utilitzat com a font les notes manuscrites (inèdites i actualment desaparegudes) del folklorista local Pau Bertran i Bros. En aquest cas, la documentació del costum seria de la segona meitat del segle XIX.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Recollit pel folklorista Joan Amades, que fa constar que el costum és compartit al Bruc i a Collbató.El costum no es conserva actualment.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74227","titol":"Noia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/noia","bibliografia":"AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Ed. Salvat. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Alguns veïns recorden la creença.","descripcio":"Es creu que la noia [una serp coneguda també com a vidriol] és l'ànima d'una dona i que per això és amiga d'elles i enemiga dels homes.","codi_element":"08025-97","ubicacio":"","historia":"Creença recollida al Bruc per Pau Bertran i Bros la segona meitat del segle XIX i consignada en notes manuscrites inèdites. Posteriorment, Cels Gomis i Joan Amades recullen aquesta creença en reculls folklorístics, però l'assimilen a l'escurçó, una serp de forma, mida i color diferents.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La noia, vidriol o serp de vidre (Anguis fraguilis) és un rèptil de color daurat o argentat, brillant, freqüent als camps i boscos del Bruc.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74228","titol":"Remei contra els cucs a la panxa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/remei-contra-els-cucs-a-la-panxa","bibliografia":"GOMIS, Cels (1983). Dites i tradicions populars referents a les plantes. Ed. Montblanc-Martín. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Cotum poc conegut entre els veïns.","descripcio":"Al Bruc es creu que per curar els cucs [a la panxa] cal menjar fulles de blat tendre barrejades amb sucre.","codi_element":"08025-98","ubicacio":"","historia":"Recollit pel folklorista Cels Gomis i Mestre (1841-1915) al final del segle XIX. Gomis és un folklorista coetani de Pau Bertran i Bros i, com ell, es distingeix pel seu rigor metodològic. No hi ha documentats treballs de camp seus al Bruc, però se sap que tenia una xarxa d'informants arreu del territori. També cal descartar que la seva font fossin els reculls de Pau Bertran, com sí que passa en altres casos.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Avui dia, el costum es recorda molt vagament.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74229","titol":"Oració contra el mal de ventre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oracio-contra-el-mal-de-ventre","bibliografia":"BARTROLÍ i ROMEU, M., ed. (1989). La tradició remeiera a l'Anoia. BERTRAN i BROS, Pau (1894). 'Popularitats: notes preses de cara a la llar', a La Ilustració Catalana núm. 325. GOMIS, Cels (1987). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, crences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Oració molt poc coneguda actualment entre els veïns.","descripcio":"'Entremig de paret i tina \/ descansa el Redenmptor \/ a gust de la mestressa \/ i de l'amo no. Lit de boga i pa florit \/ el mal de ventre de [el nom del malalt] li passi tot seguit.'","codi_element":"08025-99","ubicacio":"","historia":"L'oració és recollida pel folklorista Joan Amades, que reprodueix la versió consignada per Pau Bertran. Posteriorment, Cels Gomis (1987) i Bartrolí (1989) recullen altres versions de la mateixa oració al Maresme i a l'Anoia, respectivament.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Recollida pel folklorista Pau Bertran en notes manuscrites. L'oració s'acompanya de tres parenostres a la Santíssima Trinitat. L'oració no es recorda actualment.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74230","titol":"Menjar cendra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/menjar-cendra","bibliografia":"AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Ed. Salvat. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Creença poc recordada entre la població del Bruc.","descripcio":"La persona que durant la vida s'empassa set picotins de cendra pot tenir per segur que quan morirà anirà al cel.","codi_element":"08025-100","ubicacio":"","historia":"No consta que Joan Amades hagués fet treball de camp al Bruc. És possible que, com en altres casos, hagi utilitzat com a font les notes manuscrites (inèdites i actualment desaparegudes) del folklorista local Pau Bertran i Bros. En aquest cas, la documentació del costum seria de la segona meitat del segle XIX.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Recollida pel folklorista Joan Amades, que també la localitza a Collbató.El picotí és una mesura de capacitat de gra, equivalent a la 48a part d'una quartera, és a dir, a una mica menys d'un litre i mig.La creença no es conserva actualment.El record de la creença s'ha perdut.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74231","titol":"Oració en veure sortir el sol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oracio-en-veure-sortir-el-sol","bibliografia":"SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Poc recordada entre els veïns.","descripcio":"Beneït i alabat \/ sigui el sol del dia. Beneït i alabat \/ sigui el Senyor que us l'envia.","codi_element":"08025-101","ubicacio":"","historia":"L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros. Cita l'informant, Pere Puig.Un cop dita l'oració, cal resar un Credo a la Sagrada Mort i Passió.El record de l'oració pràcticament s'ha perdut.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74232","titol":"Oració en sortir de l'església","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oracio-en-sortir-de-lesglesia","bibliografia":"SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"L'oració ja no es recorda avui dia.","descripcio":"Mare de Déu, jo me'n vaig, \/ jo me'n vaig i vós us quedeu; us demano per amor de Déu \/ que em perdoneu.","codi_element":"08025-102","ubicacio":"","historia":"L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita.","coordenades":"41.5759300,1.7858400","utm_x":"398780","utm_y":"4603406","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros la segona meitat del segle XIX. Cita la informant, la Ferlanda del Bruc, sastressa.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74233","titol":"Can Ribera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ribera","bibliografia":"
MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.24. Informació oral Pere Ribera. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-21), p.76<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia de planta baixa i pis i teulada a dues vessants. Els murs més antics són de tàpia i arrebossat. Algunes parts han estat restaurades amb paret de maó. Al seu voltant hi ha una sèrie de coberts moderns destinats a bòbila.<\/p> ","codi_element":"08025-103","ubicacio":"Sud-oest del terme","historia":"
Segons informació oral de la família del mas Ribera l'arbre genealògic comença l'any 1679. Segons Muset, al segle XVIII, es bastí Can Ribera en terres de Can Mata dels Tribers i va ser propietat de Valentí Alegre.<\/p> ","coordenades":"41.5781200,1.7644700","utm_x":"397002","utm_y":"4603674","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74233-foto-08025-103-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74233-foto-08025-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74233-foto-08025-103-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-04 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"74234","titol":"Masia el Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/masia-el-castell","bibliografia":"BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc, Albert, MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre, Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 381 Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV (2006) Associació Cultural del Montserrat. p114 MUNTADES, M, (1871), Montserrat, su pasado, su presente y su porvenir, Imprenta de Roca, Manresa, p.137 MUSET, Assumpta, (2007), Masies del Bruc: El Castell. SOLIAS, J.M, HUÉLAMO, J.M, LAUDO, S; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. vol II. p. 61.","centuria":"XIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Arran de les obres de restauració i reforma de la masia, es va constatar que part de l'edificació englobava una torre rectangular d'època medieval. Aquesta torre va condicionar la resta d'edificacions alçades entorn seu que van anar configurant l'estructura de masia al llarg dels segles. De la primitiva construcció es va trobar el perímetre de parets rectangulars fins a una alçada de 2'80 m amb una llargada de 9'80 m i una amplada de 7'70m. Els murs fets amb blocs de pedra, tenien un gruix de 85 cm. La primera ampliació va consistir en créixer cap a la banda sud amb l'annexió d'un cos aproximadament de les mateixes dimensions que la primitiva torre alhora que es va alçar una planta per damunt de tot el conjunt. Va configurar-se així una estructura de masia de planta rectangular formada per planta i pis, teulada a dues vessants i portal adovellat. Segurament per a aquesta nova edificació, es van reaprofitar carreus de pedra de la primitiva torre per a fer la façana principal. Al l'interior de la masia s'hi trobaven les dependències agrícoles com cellers i cups i les residencials. Al segle XVIII se li va afegir un cos a la part oest de la masia en el que s'obrí un portal d'arc escarser fet amb maons. A la part posterior de la masia hi havia un gran corral i uns cups. Recentment ha estat restaurada i ampliada. Al seu entorn s'hi ha edificat un extens mur fet amb pedra seca.","codi_element":"08025-104","ubicacio":"Est del Bruc del Mig","historia":"Masia que al seu interior conserva les restes d'una torre o fortalesa medieval construïda durant els segles XII o XIII. El nom de Castell per a referir-se a aquesta edificació no es troba esmentat fins al segle XVIII. La finca estava situada dins de la jurisdicció del castell de La Guàrdia, en terres del comtat de Barcelona. Els pagesos del mas van dependre del castell de la Guàrdia entre els segles X – XIII i del monestir de Montserrat a partir de l'any 1213, quan segons Muntades, el mas va ser cedit al monestir. Segons Muset, aquest mas no s'ha de confondre amb el castell del Bruc, ja que aquest és troba esmentat per primera vegada l'any 1221. Entre el segle XIII i el segle XVIII, la finca i la casa, va ser coneguda com el mas Subirats perquè hi van viure la família cognominada Subirats. L'any 1474 es troba el primer membre conegut de la família: Antoni Subirats. A l'any 1656 Joan Subirats es va vendre per carta de gràcia el domini útil del mas Subirats i va traspassar el mas amb tots els seus drets, honors i possessions a Antoni Domènech, pagès del Bruc. Per aquest motiu, Mateu Subirats i Alegre (1641-1671) es traslladà a viure al mas Alegre de Vilaclara, masia del Bruc de la quadra de Vilaclara, la casa pairal de la mare. El 1710, els Domènech van contractar mestre de cases Vicenç Sescots per a fer reformes a la casa. La cessió dels Subirats als Domènech, va durar fins a la segona meitat del segle XVIII. El 1685, Gaspar-Mateu-Subirats i Jorba es va casar amb Maria Paret de la Serra i Mata de Garrigues, pubilla i hereva de can Mata de Garrigues de Pierola. Josep-Subirats - Paret Mata de Garrigues i Amat de la Font (Pierola 1755- el Bruc 1795) retornà als Domenech el valor de la venda a carta de gràcia que quatre generacions abans els havia fet el seu avantpassat, i en recuperà el domini útil. Cap els anys 1990, la masia va ser comprada i restaurada com a segona residència. Els camps d'oliveres, que havien estat abandonats amb la crisi de l'agricultura de mitjans del segle XX, han estat replantats, recuperant la finca els usos agrícoles i la producció es comercialitza amb el nom de la Vall de Montserrat.","coordenades":"41.5887400,1.7874200","utm_x":"398932","utm_y":"4604826","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74234-foto-08025-104-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74234-foto-08025-104-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74234-foto-08025-104-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Romànic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"Queda totalment amagada darrere el mur i la vegetació de l'entorn de la casa.","codi_estil":"94|98|119|92","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74235","titol":"Can Farran Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-farran-vell","bibliografia":"Informació oral: Remei Rodamilans. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-34). p.129","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de petites dimensions formada per planta i pis. L'edifici conserva el volum original i a la part est s'hi va construir un garatge, part d'aquest espai era l'antic forn de pa. Ha estat restaurada conservant els murs originals, els desnivells entre les dependències, l'escala d'accés a la planta i els panys de paret de la menjadora de la cort del porc, avui reconvertida en un bany. La cuina, situada a l'oest ocupa l'espai de l'antic estable del cavall.","codi_element":"08025-105","ubicacio":"Nord-oest del terme","historia":"Aquesta casa era coneguda com a cal Patam. L'any 1968 estava abandonada després de la mort del seu propietari, Joan Sala i Moncunill. L'escultora Remei Rodamilans la va adquirir l'any 1968. Hi ha fet una restauració amb criteris conservacionistes al mateix temps que ha recuperat l'entorn cuidant la vegetació i les fonts.","coordenades":"41.6246200,1.7383600","utm_x":"394901","utm_y":"4608868","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74235-foto-08025-105-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74235-foto-08025-105-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74235-foto-08025-105-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74236","titol":"Can 'Señor Antonio'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-senor-antonio","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta baixa i pis amb un gran jardí. Destaquen les decoracions d'influència modernista amb rajoles vidriades blaves i blanques a la façana, a les obertures, al fris entre les dues cornises i a la xemeneia. A l'interior de la casa a planta baixa les parets també són decorades amb rajoles d'arrambador vidriades: a la sala recorren les quatre parets amb decoració geomètrica de tons blaus i blancs, al menjador de tema floral, a l'escala que porta a la planta pis s'hi combinen elements geomètrics i florals i a la cuina es remata, també amb rajoles d'oficis, la llar de foc. Sota l'escala, a la sala hi ha un armari de fusta d'influència modernista.","codi_element":"08025-106","ubicacio":"C\/ Bruc del Dalt, 34","historia":"La família Mas la va comprar l'antiga masia situada al número 36. A inicis del segle XX (posterior al 1903) van construir en una part del solar aquesta casa que va ser per a una de les dues filles.","coordenades":"41.5885800,1.7744600","utm_x":"397852","utm_y":"4604824","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74236-foto-08025-106-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74236-foto-08025-106-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"En una fotografia de l'any 1903 encara no està construïda.","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74237","titol":"Can 'Señor Antonio' o cal Bascaret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-senor-antonio-o-cal-bascaret","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per dues cases i un jardí. El solar te un desnivell que s'aboca cap al torrent de l'lla. La casa que es troba a la part més baixa és la construcció més antiga. Els murs són, a la part alta, de tapia i a la part baixa, de maçoneria (pedres i ceràmiques) per conservar la tapia. Els angles a la part baixa, tocant al camí que voreja la timba del torrent, s'atalussen amb pedra desbastada. A la paret nord i est s'hi van obrir espitlleres. La casa que es troba a peu del carrer, te la tipologia de masia. Amb la façana orientada al sud, te porta d'arc de mig punt amb maons, brancals de pedra i finestres a les façanes. A la planta baixa hi havia un gran celler convertit en una sala d'estar. A la façana nord s'hi va construir un garatge que presenta espitlleres fetes amb maó amb una funció més decorativa que defensiva.","codi_element":"08025-107","ubicacio":"C\/ Bruc del Dalt, 36","historia":"Per les característiques arquitectòniques del conjunt, és possible que la casa més antiga tingués a la part alta del solar, tocant al carrer, l'era i que al ser la darrera casa del carrer, a peu del camí, fos necessària la protecció amb espitlleres. Posteriorment es deuria bastir una nova casa de més dimensions en l'espai de l'antiga era. La família Mas va comprar les dues cases a principis del segle XX. Es va aixecar una tanca de ferro damunt del mur que delimitava el recinte al carrer, es va tancar l'entrada al davant de la masia amb una porta de ferro i es va construir el garatge","coordenades":"41.5888700,1.7741700","utm_x":"397828","utm_y":"4604856","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74237-foto-08025-107-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74237-foto-08025-107-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74237-foto-08025-107-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"També es coneix com Cal Bascaret","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74238","titol":"Jaciment de l'entorn de Sant Pau Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-lentorn-de-sant-pau-vell","bibliografia":"ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-650 -50","notes_conservacio":"","descripcio":"Inapreciable a simple vista.","codi_element":"08025-142","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme","historia":"Lloc d'habitació sense estructures on s'han recollit superficialment diversos fragments de ceràmica ibèrica sense que s'hagin observat estructures.","coordenades":"41.6080300,1.7737200","utm_x":"397821","utm_y":"4606984","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74238-foto-08025-142-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74238-foto-08025-142-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74238-foto-08025-142-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Aquest jaciment és conegut simplement com 'Sant Pau Vell' però s'ha cregut convenient anomenar-lo 'Jaciment de l'entorn de Sant Pau Vell' per tal d'evitar confussions doncs el jaciment es troba un xic allunyat de Sant Pau Vell.","codi_estil":"81|79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74239","titol":"Cova del Cau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-cau","bibliografia":"CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM.","centuria":"-1800 -650","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova en forma de cau o passera de guineus situada sota una gran roca caiguda.","codi_element":"08025-143","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme","historia":"Jaciment descobert i excavat als primers del mes de maig de l'any 1924 per Joan Maria Casas de Müller, a qui segurament debem també el propi nom de la cova. Hi aparegué un fragment de crani, ossos humans molt deteriorats, un vas eneolític, ceràmica molt fragmentada i capes de cendres. Forma part d'un espai d'interès arqueològic senyalitzat pel Patronat de la Muntanya de Montserrat juntament amb la Cova Tapada, el Megàlit de la Cova Tapada, la Cova del Torrent i el jaciment de la Bauma.","coordenades":"41.6076300,1.7778600","utm_x":"398165","utm_y":"4606935","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74239-foto-08025-143-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74239-foto-08025-143-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Es troba dins una zona d'interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat.","codi_estil":"79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74240","titol":"Cova del Torrent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-torrent","bibliografia":"CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita cova situada molt a prop del camí de la Diablera que té per sostre una roca trencada i caiguda dels cingles propers.","codi_element":"08025-144","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme","historia":"Jaciment descobert i excavat al setembre de l'any 1925 per Joan Maria Casas de Müller, a qui segurament debem també el propi nom de la cova. A fora la cova hi aparegué mitja mandíbula d'isard i cendres. El mateix Casas, en la seva memòria descriu que a l'iniciar l'excavació el terra de la cova estava desordenat i sospita que això era degut a excavacions furtives en busca de tresors. En el transcurs de l'excavació hi aparegué una bellíssima destral polida de 37 mm. De llargada, diversos fragments de ceràmica prehistòrica barrejada amb altra ceràmica moderna i un picarol de matxo modern.","coordenades":"41.6071000,1.7775900","utm_x":"398142","utm_y":"4606876","any":"- 2000","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74240-foto-08025-144-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74240-foto-08025-144-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Es troba dins una zona d'interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat.","codi_estil":"79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74241","titol":"Jaciment de la Vinya del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-la-vinya-del-castell","bibliografia":"ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. MAÑÉ I SABAT, A. (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Federació Catalana d'Excursionisme. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai arqueològic localitzat al llarg d'una plana d'ús agrícola plantada d'ametllers, just al costat d'un torrent, al nord de la masia del Castell.","codi_element":"08025-145","ubicacio":"Prop del Bruc de Dalt. Sud est del terme","historia":"Lloc d'habitació sense estructures conservades. Al Museu Arqueològic de Barcelona hi ha dipositada una destral de basalt procedent d'aquest jaciment que, segons sembla, podria correspondre a un context de sepultura. En Joan Maria Casas de Müller diu a la seva memòria inèdita que en aquesta vinya s'hi havien trobat gran quantitat de destrals així com diversos fragments de ceràmica prehistòrica d'entre els que se'n destaca un troç de vas amb cordons i impressions digitals de bella factura.","coordenades":"41.5886400,1.7878200","utm_x":"398965","utm_y":"4604815","any":"- 3000","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74241-foto-08025-145-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74241-foto-08025-145-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"És un jaciment que passa desapercebut, obert al mig d'una plana d'ús agrícola, i inapreciable a simple vista. Aquest fet junt amb la manca de senyalització i protecció física fa que l'espai s'erosioni i es malmeti el material que va apareixent.","codi_estil":"78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74242","titol":"Cista de Can Jorba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cista-de-can-jorba","bibliografia":"CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. MAÑÉ I SABAT, A. (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Federació Catalana d'Excursionisme. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Sepulcre de fossa, revestit amb quatre lloses laterals i una de coberta, a una profunditat de 0,50 metres. Actualment no se n'aprecia cap rastre evident però cal preservar l'espectativa arqueològica.","codi_element":"08025-146","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Sud est del terme","historia":"Jaciment descobert casualment per Joan Ollé, amo de la vinya dita de 'Can Jorba' i excavat a finals de desembre de l'any 1924 per en Joan Maria Casas de Müller. Es tracta d'un sepulcre de fossa, revestit amb quatre lloses laterals i una de coberta, a una profunditat de 0,50 metres que fou localitzat en fer un vall a la vinya de Can Jorba. Dins la fossa hi aparegué un individu col·locat en posició fetal orientat a l'esquerra. Als peus del difunt hi aparegué un vas sencer de ceràmica llisa de color fosc, fet a mà, de forma esfèrica (tassa globular) amb una nansa anular d'ampla de cinta, ben conservat, dipositat actualment al Museu de Montserrat.","coordenades":"41.5874800,1.7991200","utm_x":"399905","utm_y":"4604673","any":"- 3000","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74242-foto-08025-146-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74242-foto-08025-146-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"A la revista 'Empúries' s'esmenta que d'aquesta masia procedeix una destral polida de bassalt, de 67 mm. de longitud i forma trapezoidal, que presentava la particularitat de portar una perforació en forma de 'v' a la base, segurament amb l'objectiu de dur-la penjada com a amulet doncs tampoc s'hi van apreciar senyals d'ús. També cal deixar constància que el mateix propietari de la finca, Sr. Joan Ollé, va relatar al Sr. Casas com a 4 metres en direcció sud oest de la dita fossa s'hi trobà un vas de dos pams d'alçada amb una pedra plana per tapa. Aquest vas fou destruït en comprovar que no hi havia diners a l'interior.","codi_estil":"78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74243","titol":"Cista de Can Salsas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cista-de-can-salsas","bibliografia":"CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. MAÑÉ I SABAT, A. (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Federació Catalana d'Excursionisme. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Jaciment localitzat en una vinya prop de la masia de Can Salsas, en un terreny d'ús agrícola. Actualment no se n'aprecia cap rastre evident però cal preservar l'espectativa arqueològica.","codi_element":"08025-147","ubicacio":"Prop del Bruc de Dalt. Sud est del terme","historia":"Jaciment descobert casualment per Roc Escriu en fer un clot a la vinya propera a la masia de Can Salsas. En veure que apareixien ossos de criatura els deixà allí mateix i hi plantà una olivera en el lloc excavat. Anys més tard, i acompanyat per en Roc Escriu, en Joan Maria Casas de Müller va excavar el sepulcre. En el transcurs de l'excavació hi aparegué una punta d'àmfora de terra vermella, un pes de teler de terra vermella, una eina d'ús desconegut semblant a una destral arrodonida i aplanada, possiblement utilitzada per fregar i allisar el teixit, un fragment de vas negre fet a torn i diversos fragments ceràmics escampats pels volts.","coordenades":"41.5883800,1.7834200","utm_x":"398598","utm_y":"4604791","any":"-300","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74243-foto-08025-147-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74243-foto-08025-147-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74244","titol":"Necròpolis de la Bòvila de Can Vallès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/necropolis-de-la-bovila-de-can-valles","bibliografia":"ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. MAÑÉ I SABAT, A. (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Federació Catalana d'Excursionisme. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Lloc d'enterrament col·lectiu situat en un espai de producció industrial. Actualment no se n'aprecia cap rastre evident però cal preservar l'espectativa arqueològica.","codi_element":"08025-148","ubicacio":"Prop del Bruc de Baix. Sud est del terme. N-II , km 578,1; passat Can Marquès, a mà esquerra.","historia":"Des de finals del segle XIX es té constància que en aquesta bòvila s'hi efectuaven troballes esporàdiques de sepultures de fossa. La primera troballa és la documentada per Martorell i Peña el 30 de desembre de l'any 1889, consistent en un sepulcre de fossa oberta en l'argila del sòl, cobert per una llosa que era col·locada sobre el crani del difunt. Segons les informacions de Martorell i Peña l'esquelet de la fossa es va desfer en entrar en contacte amb l'aire. El material arqueològic del seu interior es va dispersar: Al Club Muntanyenc de Barcelona hi va anar una destral de bassalt i al Museu de Montserrat s'hi va dipositar un gra de cal·laïta en forma d'oliva, un gra discoïdal de pedra calcària blanca amb perforació bicònica, un còdol petit de pedra marró, pla i oblong que serviria de penjoll i dues destrals de pedra polida que segons J. Corominas una era de micacita i l'altra d'amfibolita. L'any 1923 el propietari de la bòvila va regalar a J. Corominas i al P. Adeodat F. Marcet dues destrals de pedra polida i un gra de collar amb destí al Museu de Montserrat. La segona sepultura descoberta va aparèixer molt a prop del forn de la bòvila, a uns 1,85 metres de profunditat, coberta per una llosa de la mateia pedra conglomerada del terreny. L'esquelet estava intacte, col·locat panxa enlaire amb el braç dret sobre el pit i l'esquerre estirat al llarg del cos amb la mà sota el fèmur esquerre. Les cames estaven encongides i plegades pel genoll. L'aixovar funerari, conservat al Museu de Montserrat, consistia en nou grans de cal·laïta en forma d'oliva provistos de perforació bicònica, tretze grans de collar de cal·laïta discoïdals, 141 grans de collar de pedra calcària blanca discoïdals i amb perforació bicònica, dos ganivets de sílex de color marró de secció trapezoidal, una destral de pedra polida de secció ovalada, una destral de pedra polida de forma trapezoidal i secció ovalada, una destral de pedra polida de forma triangular i secció ovalada i dos punxons d'os polits trencats i enganxats modernament.","coordenades":"41.5749400,1.7906200","utm_x":"399177","utm_y":"4603290","any":"- 3000","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74244-foto-08025-148-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74244-foto-08025-148-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74245","titol":"Anunci de Calisay","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/anunci-de-calisay","bibliografia":"F.C. (1987) 'Pedro Rovira II, un Iacocca para Calisay'. La Vanguardia, 12\/9\/1987. p. 37","centuria":"XX","notes_conservacio":"S'està desprenent del mur de suport.","descripcio":"Murals elaborats amb la tècnica de l'esgrafiat situats en les parets que formen angle d'un edifici al costat de l'antiga N-II. Estan situats a tocar l'antiga carretera, en un indret on la pujada era més notable i per aquest motiu els vehicles alentien la seva marxa. Malauradament un dels murals es troba molt deteriorat a causa de les obres efectuades a la paret. L'anunci és simple i directe: Licor Calisay. Utilitza els colors de la marca, però invertint l'ordre; a l'etiqueta el nom apareix en vermell sobre fons blanc i en aquests murals les lletres són blanques sobre fons vermell, igual que apareix en anuncis de premsa dels anys trenta i quaranta del segle XX. La tipografia emprada tampoc no es correspon a la que utilitzava aquest licor en les etiquetes de les ampolles, tot i que si presenta una certa similitud amb la lletra utilitzada en els anuncis de la premsa que trobem des del primer terç del segle XX fins a la dècada dels seixanta. Concretament l'anunci es pot datar després de 1955 ja que la carretera abans d'aquest any passava pel revolt que hi ha a l'altra banda dels horts –i l'anunci no hagués tingut cap sentit-; el nou tram amb la supressió de la corba va provocar que una part de l'edifici on hi ha l'anunci fos enderrocat.","codi_element":"08025-149","ubicacio":"C\/ Bruc de Dalt, 1","historia":"Calisay és un licor estomacal d'herbes que elaboraven uns monjos benedictins de Bohemia, sembla ser que des de l'època medieval. Magí Mollfulleda va adquirir la fórmula i a partir de 1896 -any que es va inaugurar la fàbrica- es va elaborar per la seva família Mollfulleda a Arenys de Mar, població en la qual va continuar elaborant-se fins i tot quan el 50% de l'empresa va ser adquirida per Rumasa. A l'etiqueta posava 'Exquisito licor Calisay. Elaborado en España por Destilerias Mollfulleda. Arenys de Mar. Barcelona. El Licor denominado Calisay. De exquisito paladar, destilado con alcohol puro y compuesto solamente con plantas aromáticas. Marca registrada Internacional'. L'any 1984, amb l'expropiació del grup d'empreses propietat de la família Ruiz-Mateos efectuada un any abans, la marca va ser adquirida per les Bodegues Pedro Rovira, qui va traslladar la producció fóra d'Arenys de Mar. Va adquirir les destil·leries Mollfulleda per prop de 100 milions de pessetes. L'any 1987 va ser molt coneguda la campanya publicitària, protagonitzada pel propi Pedro Rovira Solé, promocionant el Royal Cream Calisay. L'any 1996 Nueva Rumasa va adquirir a través de la seva filial, José de Soto, SA, la marca de licor Calisay a l'empresa Pedro Rovira. L'elaboració d'aquest licor emblemàtic s'iniciava amb maceració d'una trentena de plantes amb alcohol i després de diverses destil·lacions, reposava a l'entorn d'un any en botes de roure. A continuació d'aquest període envelliment, es diluïa en xarop de glucosa i es tornava a deixar reposar uns nou mesos més. Finalment se li incorporaven unes plantes i s'embotellava.","coordenades":"41.5875600,1.7748800","utm_x":"397885","utm_y":"4604710","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74245-foto-08025-149-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74246","titol":"Teles pintades a l'església de Santa Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/teles-pintades-a-lesglesia-de-santa-maria","bibliografia":"Enciclopèdia Catalana (www.enciclopedia.cat)","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de dues teles pintades de 3 metres d'ample per 5 metres de llarg. Una d'elles representa l'escena de l'enterrament de Crist inspirat en una pintura flamenca de l'artista Quentin Massys (1509-1575). Al fons hi ha un paisatge amb la cova del sepulcre i la muntanya amb les tres creus. Al voltant s'orna amb una sanefa amb medallons que representen els símbols de la passió (gall, sepulcre, escales...). L'altra tela representa una escena en què hi ha la Verge Maria amb el nen Jesús en una representació ucrònica, en un paisatge idíl·lic al fons i acompanyats de Sant Pere, Sant Joan Baptista, Santa Anna i Santa Isabel. S'envolta amb una sanefa amb medallons de temàtica moral (anyell, balances...).","codi_element":"08025-108","ubicacio":"Bruc de la Parròquia","historia":"L'autor, Josep Calvo Verdonces va ser adquirir una casa d'estiueig al Bruc l'any 1915 que va ampliar i decorar. Va ser escenògraf i dibuixant. Va estudiar perspectiva i dibuix a Paris. Treballà amb els escenògrafs francesos Cambon i Chèret. Establert a Barcelona (1872) treballà amb Francesc Soler i Rovirosa. Fou catedràtic de perspectiva de Llotja des del 1896. Va pintar les teles entre 1916 i 1924.","coordenades":"41.5759800,1.7858200","utm_x":"398779","utm_y":"4603411","any":"1916","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74246-foto-08025-108-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74246-foto-08025-108-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"Josep Calvo i Verdonces ( 1841-1924)","observacions":"La tradició oral sempre els ha anomenat tapissos, però són teles pintades.","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74247","titol":"Col·lecció Batalles del Bruc al Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-batalles-del-bruc-al-museu-de-la-muntanya-de-montserrat-del-bruc","bibliografia":"Informació proporcionada per Pere Redón, tècnic de cultura i turisme de l'Ajuntament del Bruc.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Col·lecció formada per elements originals de la Guerra del Francès com armes, i projectils. Hi ha també reproduccions d'armes de foc i armes blanques, uniformes, maniquins, una col·lecció de miniatures d'una formació de soldats francesos, mapes de les batalles, l'escut del sometent de Sarrià - Pedralbes del 1908, part de la creu commemorativa del Centenari, cartells i dibuixos al·lusius a les batalles.","codi_element":"08025-109","ubicacio":"C\/ Bruc del Mig, 55","historia":"La co·llecció procedeix del mateix municipi del Bruc i de la donació realitzada pel Museu de l'Acadèmia de Sots-Oficials de l'exèrcit de terra de Talarn (Lleida). Es va començar l'any 2002 quan es va iniciar el projecte del Museu del Bruc.","coordenades":"41.5807100,1.7798100","utm_x":"398285","utm_y":"4603944","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74247-foto-08025-109-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74247-foto-08025-109-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74248","titol":"Col·lecció d'Escalada al Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-descalada-al-museu-de-la-muntanya-de-montserrat-del-bruc","bibliografia":"Informació proporcionada per Pere Redón, tècnic de cultura i turisme de l'Ajuntament del Bruc.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Col·lecció formada per diversos estris relacionats amb la tècnica de l'escalada i la història de l'escalada a Montserrat. S'agrupen per èpoques des de les ascensions a Montserrat als anys 40 fins a l'actualitat. S'hi poden trobar pitonisses, cordes, pitons, calçat, ressenyes de les vies d'escalada i llibres de piades o llibres del cim (recull de notes escrites amb la data i el nom de la persona o persones que han pujat a un cim amb explicacions del motiu de l'ascensió, les sensacions viscudes, la via recorreguda...), guardats en una capsa metàl·lica per protegir-los de les inclemències meteorològiques. La col·lecció també compta amb la imatge d'alumini original de la Verge de Montserrat que coronava el Cavall Bernat, situada al cim l'any 1956 i realitzada amb fosa a partir de les donacions de plats, carmanyoles i mosquetons dels escaladors catalans.","codi_element":"08025-110","ubicacio":"C\/ Bruc del Mig, 55","historia":"La major part de la col·lecció procedeix de les aportacions realitzades per la família de l'escalador Josep Barberà. També d'aportacions de l'associació dels Amics del Museu de la Muntanya de Montserrat, del Patronat de la Muntanya de Montserrat i de particulars. La col·lecció es va iniciar a partir de l'any 2001 quan es va començar a definir el Museu de l'escalada inclòs en el projecte turístic 'Portals de Montserrat'. El Museu va ser inaugurat l'any 2007.","coordenades":"41.5807100,1.7798100","utm_x":"398285","utm_y":"4603944","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74248-foto-08025-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74248-foto-08025-110-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74249","titol":"Fons bibliogràfic local a la Biblioteca Verge de Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-bibliografic-local-a-la-biblioteca-verge-de-montserrat","bibliografia":"Informació oral proporcionada per Roser Castellet (bibliotecària).","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El conjunt de la col·lecció local aplega 700 documents relacionats amb el municipi del Bruc. S'hi poden trobar llibres, goigs, reculls de premsa, fulletons, programes, cartells, petit imprès, mapes, ... que aporten informació sobre personatges del municipi, temes diversos (muntanya de Montserrat, eleccions, festes populars, història del Bruc, activitats de les entitats, excursionisme, exposicions, activitats culturals del municipi, ...) i dels autors bruquetans tant escriptors com artistes.","codi_element":"08025-111","ubicacio":"C\/ Bruc del Mig, 55","historia":"La biblioteca es va inaugurar el 8 de maig del 1970. A partir d'aquest any es va crear la col·lecció local. El fons prové de donacions de particulars, de reculls que fa la pròpia biblioteca, d'altres biblioteques i d'adquisicions amb pressupost municipal. Es pot consultar a hores de biblioteca i també es pot conèixer el fons a la biblioteca virtual de la xarxa de biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona.","coordenades":"41.5807100,1.7798100","utm_x":"398285","utm_y":"4603944","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons bibliogràfic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"57","codi_tipo_sitmun":"3.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74250","titol":"Oració que es diu en passar per davant del cementiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oracio-que-es-diu-en-passar-per-davant-del-cementiri","bibliografia":"SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Poc recordada actualment entre els veïns.","descripcio":"'Déu us perdó, ànimes totes; al cel ens trobem totes. A l'hora de la meva fi pregueu totes a Déu per mi.'","codi_element":"08025-112","ubicacio":"","historia":"L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita.","coordenades":"41.5759300,1.7858400","utm_x":"398780","utm_y":"4603406","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Vilaplana.Al mateix recull es consignen als pobles de l'entorn altres oracions amb la mateixa finalitat, amb format i lletres diferents.L'oració es recorda poc avui dia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74251","titol":"Oració que es diu cada cop que toquen hores","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oracio-que-es-diu-cada-cop-que-toquen-hores","bibliografia":"SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"No s'utilitza avui dia.","descripcio":"'Ja tinc una hora menos de vida, una altra més a prop de la mort. Ajudeu-me, Verge Maria, ara i a l'hora de la mort.'","codi_element":"08025-113","ubicacio":"","historia":"L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita.","coordenades":"41.5759300,1.7858400","utm_x":"398780","utm_y":"4603406","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Vilaplana.L'aplegador anota que la solen 'cantar' els pagesos al camp quan senten que el campanar toca les dotze.L'oració es recorda poc avui dia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74252","titol":"Oració que es diu en entrar a l'església","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oracio-que-es-diu-en-entrar-a-lesglesia","bibliografia":"Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (1917). Volum XXVII. Tipografia L'Avenç. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"L'oració no es recorda avui dia.","descripcio":"'En aquest temple de Déu me fico perquè el mal esperit no em tempti; si alguna cosa he promès al mal esperit a davant de Déu i Verge Maria me'n desdic.'","codi_element":"08025-114","ubicacio":"","historia":"L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita.","coordenades":"41.5759100,1.7858100","utm_x":"398778","utm_y":"4603404","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Recollida pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Pasqual.En el recull s'anota que 'tres vegades es diu'. És una mostra molt característica de la religiositat popular que es debat entre el bé i el mal.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74253","titol":"Oració per curar el gargamelló caigut","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oracio-per-curar-el-gargamello-caigut","bibliografia":"SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"No s'utilitza actualment.","descripcio":"'A la vinya de Nostro Senyor es cava, es poda i s'alça el gargamelló.'","codi_element":"08025-115","ubicacio":"","historia":"L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"S'aplica a la caiguda d'úvula ('campaneta'), que pot provocar problemes respiratoris greus als nadons. Mentre es diu l'oració, s'agafa amb una mà la jaqueta de la criatura i amb l'altra se l'agafa pels peus i se la sacseja cap per avall diverses vegades. L'oració s'ha de dir tres vegades i, al final, tres parenostres a la Santíssima Trinitat.Recollida pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Pasqual. Actualment el remei s'utilitza poc i sense l'oració.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74254","titol":"Remei per a les picades d'escurçó, aranya i escorpí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/remei-per-a-les-picades-descurco-aranya-i-escorpi","bibliografia":"SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Actualment no s'utilitza.","descripcio":"El membre picat es lliga ben fort amb una veta de la banda del cor perquè el verí no passi. Es llença aigua ben fresca al mig de la picada, amb un raig ben alt. Aviat es veu el verí com cau a la galleda on cau l'aigua. Mentre es llença l'aigua, cal dir tres vegades l'oració següent, acompanyada de tres parenostres: 'Jesús és nat, Jesús és mort, Jesús és ressuscitat I aquesta picada sigui tan aviat curada com així és veritat en honra i glòria de la Santíssima Trinitat.'","codi_element":"08025-116","ubicacio":"","historia":"L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Als pobles veïns de Montserrat hi ha fórmules similars.Recollit pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita l'informant, Joan Bonveí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74255","titol":"Oració perquè no piquin les vespes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oracio-perque-no-piquin-les-vespes","bibliografia":"SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Actualment no s'utilitza.","descripcio":"'Vespa, cama de nespra, poma rodona, si per cas em piques Déu te confonga.'","codi_element":"08025-117","ubicacio":"","historia":"L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Es diu tres vegades 'mirant de fit a fit la vespa'. Segons el recopilador, s'aplica a vespes 'de galet, de carn o de qualsevol altra mena, i es pot treure el vesper sense por.'Recollida pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita l'informant, Carles Puig, pagès ('ui, si n'havia tret [de vespers]...!').","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74256","titol":"Parc Natural de la Muntanya de Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-natural-de-la-muntanya-de-montserrat","bibliografia":"
ALBAREDA, A.M. i MASSOT, J.M. (2010). Història de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat Montserrat. Mapa i guia excursionista (2004). Ed. Alpina NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991-93). Flora de Montserrat, 3 vol. Publ. Abadia de Montserrat RIBERA-MARINÉ, R. (2004). Caminant a Montserrat. El massís. Publ. Abadia de Montserrat<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat té una extensió total de 7.741 ha, de les quals 2.565,37 són al terme del Bruc: 1.159,18 ha formen part del Parc Natural (reserva natural inclosa) i 1.406,19 ha són dins l'entorn de protecció. El Bruc és, doncs, el municipi que té més territori dins el Parc Natural de Montserrat. La zona destaca per les seves formacions geològiques de roca de conglomerat, que donen a la muntanya el seu aspecte característic. Hi predominen els alzinars, els arbustos mediterranis i herbes com la farigola o el romaní; mamífers com el porc senglar, l'esquirol o la cabra salvatge; diferents classes de serps i nombrosos ocells rupícoles. La direcció del Parc Natural depèn del Patronat de la Muntanya de Montserrat, organisme de la Generalitat creat el 1950 i regulat per la Llei 10\/89, en el qual participa l'Ajuntament del Bruc. El Patronat té com a finalitat preservar els valors naturals, culturals, arquitectònics i artístics de la muntanya i facilitar-ne el gaudi públic.<\/p> ","codi_element":"08025-118","ubicacio":"Est del terme","historia":"
El massís de Montserrat es va començar a formar durant el Terciari, ara fa uns 60 milions d'anys. En aquesta època van tenir lloc els moviments alpins que a Catalunya van fer aparèixer el massís Catalano-balear, que s'estenia per on ara hi ha la conca mediterrània i els Pirineus. Als seus peus es formà un gran golf o conca sedimentària, que ocupava bona part de l'interior de Catalunya i s'estenia fins a l'Empordà. Des d'aquestes muntanyes baixaven rius molt potents que transportaven pedres, sorra, argiles, etc., que quedaven dipositades a les vores del mar. Un d'aquests cursos fluvials tenia el seu delta en el lloc on ara hi ha Montserrat. Al mateix temps tenia lloc un fenomen paral·lel de cimentació que va unir els còdols i les sorres, mitjançant un material calcari que actuà com si fos ciment, i va donar lloc als conglomerats montserratins. Els successius moviments orogènics van afectar aquests sediments, que quedaren fracturats per nombroses esquerdes o diàclasis. Al llarg dels darrers 13 milions d'anys, l'aigua ha erosionat els materials més febles (argiles i margues), ha dissolt el ciment calcari, ha desintegrat els còdols i les sorres i ha llimat les roques fins a donar-los la seva fesomia actual. També s'ha filtrat per les diàclasis fins a obrir interessants cavitats internes, com els abundants avencs i coves. Per Decret 24-4-1975, la zona muntanyosa de Montserrat va ser declarada paisatge pintoresc.<\/p> ","coordenades":"41.5992000,1.8025700","utm_x":"400211","utm_y":"4605970","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74256-foto-08025-118-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74256-foto-08025-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74256-foto-08025-118-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neògen|Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Les tres zones del parc natural (reserva, parc i entorn de protecció) determinen graus diferents de protecció. Actualment (2012) s'està elaborant un projecte d'ampliació del Parc Natural, acompanyat d'un nou Pla d'usos, que han d'actualitzar la regulació dels espais protegits.","codi_estil":"125|124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["6"]},{"id":"74257","titol":"Roques Blanques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roques-blanques","bibliografia":"
NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991-93). Flora de Montserrat, 3 vol. Publ. Abadia de Montserrat LAPRAZ, G. Mapa de vegetació de Montserrat. Acta Geobotànica Barcino.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Espai natural d'unes 1.544 ha que constitueix una prolongació vers ponent del massís de Montserrat. És format per una vall estreta i tancada, encerclada per les muntanyes del Bruc i de la Fembra Morta, constituïda bàsicament per materials paleozoics. La zona és important com a hàbitat de diferents aus especialment protegides, com l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), el falcó peregrí (Falco peregrinus) o el duc (Bubo bubo), i també diferents quiròpters.<\/p> ","codi_element":"08025-119","ubicacio":"Sud del terme municipal","historia":"
La zona està protegida des del 1992, en què és inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. El 2005 és incorporada a la Xarxa Natura 2000, regulada per la Comissió Europea, com a Zona d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA). En alguna ocasió, entitats conservacionistes han sol·licitat la seva inclusió dins el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, del qual el separa l'autovia A2.<\/p> ","coordenades":"41.5849900,1.7459200","utm_x":"395467","utm_y":"4604459","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74257-foto-08025-119-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74257-foto-08025-119-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de protecció"],"data_modificació":"2020-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"L'espai és inclòs dins la Zona d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA) Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat (codi ES5110012), àrea protegida per la Comunitat Europea des del 2005 dins la Xarxa Natura 2000. La ZEPA ocupa en total 7.269,74 ha i inclou altres territoris als municipis dels Hostalets de Pierola i d'Olesa de Montserrat. Els territoris dins el Bruc constitueixen el 21% de tot l'espai ZEPA.","codi_estil":"121","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1786","rel_comarca":["6"]},{"id":"74258","titol":"La Fembra Morta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-fembra-morta","bibliografia":"
NINOT, J.M.; QUADRADA, R. V.; CARRILLO, E. (1999): «Flora del massís de la Fembra Morta», a Miscellanea Aqualatensia (Igualada), núm. 9. NUET, J. (1983): «La vegetació de la muntanya dels Mollons, a la comarca d'Anoia», a Miscellanea Aqualatensia (Igualada), núm. 3<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Massís dominat pel cim de la Fembra Morta, d'uns 3 km2. Zona eminentment forestal (boscos i bosquines) sobre sòl de pissarres, amb poca presència de conreus i d'urbanisme i amb una gran diversitat de flora i fauna. En la vegetació destaquen les pinedes, els alzinars i les brolles de romaní i bruc d'hivern. Entre les espècies d'interès comunitari prioritari hi ha fenassars, llistonars, prats d'albellatge i pinedes de pinassa. Hi destaquen ls 70 espècies d'ocells identificades, com ara l'àliga cuabarrada, el falcó pelegrí, el duc, l'astor, la mallarenga, etc. Com al massís de Montserrat, hi abunden el porc senglar, la guineu, la geneta, l'esquirol i altres mamífers.<\/p> ","codi_element":"08025-120","ubicacio":"Sud-oest del terme municipal, al límit amb el municipi de Piera","historia":"","coordenades":"41.5784100,1.7374000","utm_x":"394746","utm_y":"4603739","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74258-foto-08025-120-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74258-foto-08025-120-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-01-29 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La zona de la Fembra Morta inclosa dins el terme municipal del Bruc forma part d'un espai natural molt més ampli, conegut com el massís de Mollons-Fembra Morta, que ocupa 58 km2 i que s'estén al voltant de l'àrea estricta al peu del cim de la Fembra Morta, fins al coll del Bruc pel nord, el poble de Castellolí per l'oest, la ZEPA Roques Blanques per l'est i Vallbona d'Anoia (carretera Capellades-Piera) pel sud. La part oriental de l'espai de la Fembra Morta forma part de l'espai protegit (ZEPA) Montserrat-Roques Blanques-Llobregat; la part occidental, fins al límit del terme municipal, n'està exclosa. La protecció legal de l'espai, doncs, és parcial.","codi_estil":"121","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["6"]},{"id":"74259","titol":"Les Campanes de Santa Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-campanes-de-santa-maria","bibliografia":"ESTRADA I PLANELL, Gemma (1996), La guerra civil al Bruc, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Btca. Serra d'Or 155, p.41","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"A la part central del jou (part de fusta a la qual està subjecta la campana per la corona) hi ha una petita creu metàl·lica. A la cintura, espai damunt mateix del cordó, apareixen les respectives inscripcions que les identifica: Campana Miquela: CAMPANA MICAELA SANTA MARIA DE 'EL BRUCH' ANNO MCMLI MICHAELA UT ANTE SONITUM ILLIUS SEMPER FUCIAT HONORUM INIMICUS ET INVITETUR AD FIDEM POPULUS CHRISTIANUS FUNDICION MANUEL ROSAS TORREDEDONJIMENO (JAEN) Campana Miquela Santa Maria de 'El Bruc' Any 1951 Micaela que el seu so apaivagui les glòries de l'enemic i convidi a la fe al poble cristià Campana Maria: MARIA MIHI NOMEN EST FIDELIUM NUMMIS ET AMORE PERSOLUTA STA. MARIA DE 'EL BRUCH' DIE XV MENSIS AUGUSTI ANNO MCMLI FUNDICION MANUEL ROSAS TORREDONJIMENO (JAEN) El meu nom és Maria Costejada amb els diners i l'amor dels fidels Santa Maria de 'El Bruc' Dia 15 del mes d'agost de l'any 1951","codi_element":"08025-121","ubicacio":"Bruc de la Parròquia","historia":"Les actuals campanes de Santa Maria del Bruc, que porten per nom Maria i Micaela, van ser instal·lades el 15 d'agost de 1951. Els noms recorden al patró del Bruc, Sant Miquel i a la titular de la parròquia, Santa Maria. Van substituir a les existents fins la guerra civil, les quals van ser despenjades en el decurs d'aquest període. Segons el testimoni de Genís Ferrer algunes persones del poble van intentar, sense èxit, picar-les per utilitzar el metall i aprofitar-lo com a material de guerra. Malauradament no es tenen notícies de quin va ser el seu destí final. Les campanes són obra de la foneria andalusa de Manuel Rosas. El 3 de setembre de 1881, D, Vicente Rosas Soler va fundar a Torrededonjimeno a Jaen, una empresa dedicada a la fosa de campanes, al qual va seguir el seu fill Manuel Rosas Serrano. En l'actualitat el nom de l'empresa és 'Hijos de Manuel Rosas Serrano' i n'és el gerent Vicente Rosas, la tercera generació de fonedors o senyers que era com es coneixia als qui feien aquesta activitat.","coordenades":"41.5759800,1.7858200","utm_x":"398779","utm_y":"4603411","any":"1951","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74259-foto-08025-121-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74259-foto-08025-121-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"Foneria de Manuel Rosas","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74260","titol":"Cal Mestre Xic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-mestre-xic","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entremitgeres formada per planta baixa, pis i golfes. És característica per les decoracions de maó als arcs de les obertures, a les llindes, a la cornisa , al ràfec i a la llosa del balcó. També per les aplicacions de ceràmica de tema floral a les obertures del primer pis.","codi_element":"08025-122","ubicacio":"C\/ Bruc del Mig, 27","historia":"L'any 1934 es va reformar la façana de la casa.","coordenades":"41.5795500,1.7801800","utm_x":"398314","utm_y":"4603814","any":"1934","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74260-foto-08025-122-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74260-foto-08025-122-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74260-foto-08025-122-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74261","titol":"Can Xicu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-xicu","bibliografia":"Notes mecanografiades de Jordi Vilalta i Castellet.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia adossada a Can Salsas. Consta de planta baixa i dues plantes pis. La façana, orientada a ponent, presenta un porxo amb una gran arcada i una galeria al pis formada per tres arcs de maons i baranes de ferro. Sota el porxo hi ha la porta d'entrada a la casa, d'arc de mig punt de maons i brancals de pedra, i la porta que condueix a l'espai on es conserven la premsa i tres cups. A la planta baixa de la casa es troba l'entrada amb la llar de foc i la cuina. A l'espai posterior de l'entrada, un celler. A la segona planta hi ha un gran espai, abans destinat a graner. Al pati, es conserva una cisterna excavada al sòl que forma part d'un conjunt de tres cisternes més que se situen alineades entre elles en els camps a l'entorn de la casa.","codi_element":"08025-123","ubicacio":"Est del Bruc del Mig","historia":"Després de l'esclat de la revolució francesa (1789), arriba al Bruc un francès que es protegit pel rector de la parròquia. Es va casar l'any 1794 amb una pubilla del Bruc i s'instal·len en una casa de nova construcció que s'anomena Can Salsas. L'any 1795 neix Joan Salsas i Argelet. I el 1818 neix el seu fill, Jaume Salsas i Moncunill. Al fill segon de Jaume Salsas i Moncunill, se l'hi construeix una nova casa adossada a Can Salsas, que esdevindrà amb el temps Cal Xicu. La casa va restar deshabitada durant la segona meitat del segle XX fins els anys 80 quan es recuperà com a vivenda.","coordenades":"41.5883800,1.7831700","utm_x":"398577","utm_y":"4604791","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74261-foto-08025-123-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74261-foto-08025-123-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74262","titol":"Can Salsas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-salsas","bibliografia":"Notes mecanografiades de Jordi Vilalta i Castellet.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia adossada a Cal Xico. Consta de planta baixa i pis amb teulada a dues vessants. La façana va ser reformada, es va fer una nova porta que va cegar part de l'antic portal d'arc de mig punt fet amb maons. La casa es va ampliar amb un cos a llevant i un pis a ponent edificat a l'antiga pallissa sobre el celler. A l'interior tenia una entrada amb la cuina i la llar de foc i un celler a la part posterior.","codi_element":"08025-124","ubicacio":"Est del Bruc del Mig","historia":"Després de l'esclat de la revolució francesa (1789), arriba al Bruc un francès que es protegit pel rector de la parròquia. Es casa l'any 1794 amb una pubilla del Bruc i s'instal·len en una casa de nova construcció que s'anomena Can Salses. L'any 1795 neix Joan Salsas i Argelet. I el 1818 neix el seu fill, Jaume Salsas i Moncunill. Al fill segon de Jaume Salsas i Moncunill, se l'hi construeix una nova casa adossada a Can Salsas, que esdevindrà amb el temps Cal Xicu. L'hereu de Can Salsas no va tenir descendència i es va afillar un noi de Cal Mestre de la Plaça. A partir d'aquí el cognom dels descendents de Can Salsas passarà a ser Escriu fins a l'actualitat.","coordenades":"41.5883800,1.7834200","utm_x":"398598","utm_y":"4604791","any":"1795","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74262-foto-08025-124-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74262-foto-08025-124-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74262-foto-08025-124-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74263","titol":"Rectoria de Santa Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-de-santa-maria","bibliografia":"","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa paral·lela a la nau de l'església i adossada a ella. La planta te forma d'ela, consta de planta baixa i pis amb la façana principal orientada a ponent. A l'interior destaquen les parets de pedra i una gran arcada amb carreus. Al segle XIX es va obrir a la façana sud, a continuació de l'entrada a l'església, una galeria de quatre arcs sostinguts per pilars de maó (en un d'ells hi ha una tova amb la inscripció de l'any 1833) amb barana balustrada i un porxo a la planta format per tres arcs i volta de maó de pla. A mitjans del segle XX es va tancar la galeria. A la planta baixa hi ha dependències eclesiàstiques i a la planta pis hi ha un habitatge.","codi_element":"08025-125","ubicacio":"C\/ de la Parròquia, 1","historia":"Segurament es va edificar quan es va fer la primera ampliació de l'església al segle XVII","coordenades":"41.5759500,1.7856900","utm_x":"398768","utm_y":"4603408","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74263-foto-08025-125-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74263-foto-08025-125-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74263-foto-08025-125-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74264","titol":"Oficina de la Bòbila Elías","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oficina-de-la-bobila-elias","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta baixa que es formalitza en una façana formada per tres cossos separats per pilastres. És característica perquè es conserven a la façana elements decoratius fabricats a la bòvila Elías. Destaquen les aplicacions de rajoles de ceràmica vidriada en trencadís que recobreixen part dels murs i els ampits de les finestres, les peces de ventilació del sotacoberta, les balustres de terracota de les baranes del terrat i els gerros que coronen la façana.","codi_element":"08025-126","ubicacio":"Bòvila Elías","historia":"L'edifici era la residència del guarda de la bòbila Elías, instal·lada l'any 1917, tot i que ja al segle XIX hi havia en el mateix indret un forn d'obra, propietat de Josep Elías Bigorra.","coordenades":"41.5813800,1.7770600","utm_x":"398057","utm_y":"4604021","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74264-foto-08025-126-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74264-foto-08025-126-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74264-foto-08025-126-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"La façana ha quedat en part tapada per un cos de nova construcció afegit al seu davant.","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74266","titol":"Trull o molí d'oli","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/trull-o-moli-doli","bibliografia":"MUSET, Assumpta, (2004), La Vinya Nova: Una masia montserratina.","centuria":"XIX- XX","notes_conservacio":"","descripcio":"En una de les naus laterals es conserva la maquinària i instal·lacions pròpies d'un trull o molí d'oli. Després que es netejaven les olives de pedres i terra es procedien a moldre en el molí de pedra. La pedra que s'observa, lleugerament troncocònica, rodava dins del mujol, recipient circular també de pedra on encaixa perfectament la pedra, i aixafava les olives convertint-les en una mena de pasta; les olives no sortien gràcies a la vora alta del mujol. El moviment circular del molí s'obtenia a través de la maquinària annexa que es conserva en perfecte estat; la mola resta unida per un eix a l'arbre vertical que permet convertir el moviment en un moviment de rotació. Aquest procés no durava més de 30 minuts. A continuació tenia lloc el premsat que s'efectuava damunt d'una pila de cofins fets d'espart entre els quals hi havia la massa resultant de la molta. Finalment per netejar l'oli es decantava en els dos petits dipòsits o piques amb aigua que trobem tot just entrar al trull; l'oli quedava net flotant mentre la brutícia restava dipositada al fons de les piques. Entre les eines conservades hi ha una bàscula de la marca 'Antonio Arisó. Mallorca, 115. Barcelona', actualment marca registrada encara vigent i que en té cura el Grup Francisco Tomàs, empresa ubicada a Sant Boi de Llobregat i que es dedica a la fabricació i venda de balances i bàscules de tot tipus (industrials, ramaderes, de precisió, electròniques...)","codi_element":"08025-128","ubicacio":"La Vinya Nova","historia":"","coordenades":"41.5832800,1.8088400","utm_x":"400709","utm_y":"4604195","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74266-foto-08025-128-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74266-foto-08025-128-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74266-foto-08025-128-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"La Vinya Nova està catalogada com a BCIL (NNSS 25\/03\/1992; Pla Especial Montserrat 16\/02\/1988). Aquest trull està dins la masia.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74267","titol":"Mas Colom","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-colom","bibliografia":"MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.26.","centuria":"XVIII- XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de grans dimensions, elevada en un turonet, formada per cossos de diferents èpoques construïts a l'entorn d'una masia de planta baixa i pis. D'entre les reformes i ampliacions sobre l'edifici original cal mencionar la porta d'entrada, la primitiva era de llinda i ara és d'arc de mig punt de maó, la torre que s'aixeca a la part posterior de la casa, les galeries a les façanes laterals i el semisoterrani amb galeries obert a l'antic mur que tancava la finca.","codi_element":"08025-129","ubicacio":"Bruc de la Parròquia","historia":"Es troba documentada al segle XVIII. Abans de la guerra civil (1936-39) la casa i la finca era propietat de J.Castells. Durant el segle XX ha sofert dues modificacions de la façana i diverses ampliacions.","coordenades":"41.5792700,1.7834600","utm_x":"398587","utm_y":"4603779","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74267-foto-08025-129-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74267-foto-08025-129-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74267-foto-08025-129-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova","autor_element":"","observacions":"També es coneix com Can Gispert.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74268","titol":"Forn de pa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-pa","bibliografia":"MUSET, Assumpta, (2004), La Vinya Nova: Una masia montserratina","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Antic forn de coure pa amb llenya. Presenta dues obertures, separades per una volta. La obertura inferior és per on es s'introduïa la llenya per la combustió. La superior és per on s'introduïen els pans per coure'ls. És un forn més contemporani i evolucionat que els coneguts com morescs, els quals només tenien una única obertura per la qual tant s'introduïa el pa com es regulava el tiratge i combustió de la llenya (si la porta que la tancava estava oberta la llenya cremava amb més intensitat i si es tancava la intensitat del foc disminuïa). El forn moresc es caracteritzava per coure el pa amb el foc directe, sense separació entre la cambra de combustió i la de cocció. En canvi, en el forn que trobem a la Vinya Nova, el pa no tenia contacte amb el foc. En forns més contemporanis es va substituir la combustió amb llenya per la de gas o elèctrica.","codi_element":"08025-130","ubicacio":"La Vinya Nova","historia":"","coordenades":"41.5833500,1.8089300","utm_x":"400717","utm_y":"4604203","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74268-foto-08025-130-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74268-foto-08025-130-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"La Vinya Nova està catalogada com BCIL (NNSS 25\/03\/1992; Pla Especial Montserrat 16\/02\/1988). El forn està dins del recinte del mas.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74269","titol":"Escut del sometent de Pedralbes-Sarrià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-del-sometent-de-pedralbes-sarria","bibliografia":"ESTRADA I PLANELL, G, (1991), Les festes de commemoració del centenari de la guerra del Francès, (2009) Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Ajuntament del Bruc, p. 36","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Escut de llautó daurat amb les quatre barres gravades al fons i amb la inscripció: Lo Sometent armat de Pedralbes-Sarrià als Heroes del Bruch. 8 de juny 1908. Al voltant està ornat amb un llaç que agafa unes fulles de llaurer.","codi_element":"08025-131","ubicacio":"C\/ Bruc del Mig, 55","historia":"En la commemoració del centenari de les batalles del Bruc, esdevinguda durant els dies 4 al 8 de juny del 1908, hi van tenir una gran presència els grups de sometents de diferents llocs de Catalunya. Durant els dies de les festes van tenir lloc diversos actes, tant de caire militar com cultural i festiu. Es va comptar amb la presència dels infants M.Teresa d'Espanya, germana del rei Alfons XIII, i el seu marit Ferran de Baviera que varen passar revista als grups dels sometents acampats al final del carrer del Bruc del mig. Aquest escut va ser una ofrena que va fer el sometent de Sarrià-Pedralbes als herois del Bruc.","coordenades":"41.5807100,1.7798100","utm_x":"398285","utm_y":"4603944","any":"1908","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74269-foto-08025-131-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74269-foto-08025-131-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74270","titol":"Can Camps o Cal Porquer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-camps-o-cal-porquer","bibliografia":"Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 131 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 65","centuria":"XV-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de diverses edificacions. La principal, orientada al sud, ocupa una de les façanes de La Plaça. Està composada per un cos principal, que correspon a una primera edificació amb tipologia de masia amb planta, pis i golfes. Te una porta adovellada amb brancals de pedra. A l'interior es conserva l'escala original de graons de pedra. A banda i banda es van construir dues edificacions que es reconeixen adossades als carreus de pedra de les cantonades de la principal i per la forma del carener de la teulada. El de la dreta presenta un portal d'arc escarser de maó i un balcó a la planta. El de l'esquerra, és de menors dimensions i també te portal d'arc escarser de maons. A l'interior es comuniquen les tres parts formant una única finca. A la part posterior d'aquest conjunt hi ha quatre edificacions més. D'aquestes, en destaca, un casal de molta alçada amb les parets de carreus a la base i murs de tapia ben conservats en els que es reconeixen els encofrats, unes escales de pedra d'accés a un cup i l'edificació que te un arc apuntat de dovelles i una sortida a l'antic camí medieval de Barcelona cap a la Guàrdia.","codi_element":"08025-132","ubicacio":"C\/ De la Parròquia, 21","historia":"Possiblement en aquest conjunt hi ha parts que corresponen a les primeres edificacions medievals del nucli del Bruc. En el capbreu del 1496 s'anomena el mas Castellar. En les afrontacions que es detallen al document ( al sud el mas Domènech i tocant al camí públic) es podria situar aquest mas en l'indret de l'actual conjunt, avui situat al peu del carrer de la Parròquia, antic camí medieval. A inicis del segle XIX, la família Camps hi va anar a viure i avui encara en són propietaris.","coordenades":"41.5776900,1.7839300","utm_x":"398624","utm_y":"4603603","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74270-foto-08025-132-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74270-foto-08025-132-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74270-foto-08025-132-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74271","titol":"La Plaça i carrer de la Parròquia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-placa-i-carrer-de-la-parroquia","bibliografia":"BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc, Albert, MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre, Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 381 Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV (2006) Associació Cultural del Montserrat. MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.25.","centuria":"XV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El nucli antic del Bruc forma una estructura d'un sol carrer i una plaça. El seu origen està relacionat amb el camí o via pública d'origen medieval que comunicava Barcelona amb Montserrat. Des de Collbató, arribava al Bruc i baixava per la llera del torrent de l'Illa passava pel costat de l'església i seguia cap a La Guàrdia. Es un carrer estret fins al pas cobert sota de Can Domènec on s'eixampla formant La Plaça. Va ser empedrat als anys 60 i s'ha mantingut en bona part l'estructura volumètrica de les cases. El tram del carrer des de l'església fins La Plaça avui encara forma un conjunt de cases caracteritzat per tenir els portals amb arc de mig punt de maons i els brancals de pedra. A la Plaça destaquen les cases de Cal Camps, d'origen medieval i Cal Rafel reedificada al segle XIX. L'actual carrer, que des de La Plaça segueix cap el carrer del Bruc del mig, es va explanar entre el 1922 i el 1924 quan es va fer la construcció del Pont de la Parròquia. Fins aleshores, des de La Plaça només hi havia el carrer que segueix en direcció nord cap el següent tram del carrer de la Parròquia i a ponent un petit camí que conduïa a la font de la Mare de Déu.","codi_element":"08025-133","ubicacio":"Bruc de la Parròquia","historia":"El nucli del carrer de la Parròquia des de l'església fins a La Plaça va ser el primer nucli medieval del Bruc. Es va formar a l'entorn de l'església romànica edificada al segle XI i comprenia el castell del Bruc, format a partir d'un desmembrament del castell de la Guàrdia de Montserrat, i diversos masos situats a l'entorn de l'actual Plaça. El terme del castell es corresponia amb el de la parròquia del Bruc, incloent-hi la sufragània de Vilaclara. El lloc del Brug es troba en la documentació a partir del 973, quan l'abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, i els seus monjos establiren a Comemir i la seva muller Especiosa un alou que havia donat el comte Sunyer al monestir, el qual es trobava situat en el castell de Bonifaci o de la Guàrdia, sobre del lloc anomenat Bruc (Brugo). L'existència del castell no es documenta fins a l'any 1221, quan Guillem II de Guàrdia donà al monestir de Santa Maria de Montserrat, el lloc de Vilaclara en alou franc que tenia al comtat de Barcelona, en el terme del castell del Bruc. El castell del Bruc va tenir com a senyors els vescomtes de Barcelona i després passà als Guàrdia. Guillem II de Guàrdia, l'any 1224, donà el castell i la vila del Bruc al monestir de Santa Maria de Montserrat. El domini del terme es completà amb la donació feta l'any 1249 per Berenguer de Guàrdia a Santa Maria de Montserrat del delme i altres drets que tenia en el terme del Bruc i de Vilaclara. L'any 1370, el rei Pere el Cerimoniós va vendre al prior Jaume del monestir de Santa Maria de Montserrat la parròquia del Bruc i el castell de la Guàrdia, els quals van estar-hi sota el seu domini fins a la desaparició de la senyoria jurisdiccional. Al segle XV es documenten en aquest nucli medieval els masos de Can Domènec, Can Riambau, Mas Cortal i Mas Castellar. A finals del segle XVIII i a començament del XIX, en terres dels masos Domènec i Riambau es va anar consolidant un nou raval del poble del Bruc. Des de l'església fins a Can Domènec es van construir habitatges modestos entremitgeres i des de Can Domènec fins a Cal Camps, es va anar configurant la Plaça amb les cases de Cal Miralda (avui Cal Rafel), Cal Mestre de la Plaça, Ca l'Arcs, Cal Joan Català i Cal Felions.","coordenades":"41.5776200,1.7840200","utm_x":"398631","utm_y":"4603595","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74271-foto-08025-133-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74271-foto-08025-133-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74271-foto-08025-133-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74272","titol":"Col·lecció arqueològica al Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-arqueologica-al-museu-de-la-muntanya-de-montserrat-del-bruc","bibliografia":"Informació proporcionada per Pere Redón, tècnic de cultura i turisme de l'ajuntament del Bruc.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Col·lecció formada per fòssils de la muntanya de Montserrat procedents dels termes municipals del Bruc, Collbató i Marganell i per una mostra de peces de peces neolítiques (4.500 aC a 2.500 aC) i ibèriques procedents del torrent de la Diablera (El Bruc) i del poblat Les Soleies , de la Cova Gran i la Cova Freda (Collbató). La datació de la major part de fòssils correspon a l'Eocè Mitjà (entre 54 i 45 milions d'anys).","codi_element":"08025-134","ubicacio":"C\/ Bruc del Mig, 55","historia":"La col·lecció de fòssils és propietat de Pere Redon i va ser recollida durant els anys 70-80. Part de la col·lecció de la prehistòria procedeix del dipòsit realitzat per Enric Sunyer i Coma. Les dues col·leccions van ser els materials que van formar part de la primera instal·lació d'un petit museu al Bruc que des de mitjans del 1970 es va instal·lar a l'antic edifici de l'ajuntament situat al carrer del Bruc del mig, 23. Amb la inauguració del nou museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc, l'any 2007, van passar a formar part d'aquest museu avui situat a Can Casas.","coordenades":"41.5807100,1.7798100","utm_x":"398285","utm_y":"4603944","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74272-foto-08025-134-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74272-foto-08025-134-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74272-foto-08025-134-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neolític|Ibèric|Prehistòric","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"78|81|76","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74273","titol":"Plafó ceràmic de la Mare de Déu del Roser","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/plafo-ceramic-de-la-mare-de-deu-del-roser","bibliografia":"ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 130 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.301. AHMB: plànol 1914. UI: 956","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Plafó ceràmic de forma rectangular (1'40 cm x 1'60 cm) composat amb rajoles de ceràmica vidriada situat a la façana entre les dues finestres del primer pis. A la part central del plafó s'hi representa la imatge de la Verge del roser amb el nen en braços envoltada per un cercle o garlanda de flors. Als peus de la imatge hi ha representat un paisatge amb dos arbres. El contorn de la imatge s'emmarca amb una filera de rajoles de decoració floral. El conjunt es remata amb una filera de rajoles de color verd. El plafó s'il·lumina amb una làmpada de ferro que se sosté des del ràfec de la teulada.","codi_element":"08025-135","ubicacio":"C\/ Bruc del Mig, 4","historia":"L'edifici de can Calvo on se situa aquest element es va bastir l'any 1914 segons projecte de l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús. En el plànol del projecte ja s'hi dibuixa un element ornamental molt similar, però en un altre emplaçament de la façana. L'any 1915 Josep Calvo i Verdonces (1841-1924), catedràtic de l'Escola de Llotja de Barcelona va adquirir i ampliar l'edifici. Aproximadament pels voltants del 1920 s'hi va adossar la torre. Segurament va ser llavors quan es deuria canviar l'emplaçament del plafó ceràmic.","coordenades":"41.5783700,1.7809300","utm_x":"398375","utm_y":"4603682","any":"1914","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74273-foto-08025-135-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74273-foto-08025-135-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74273-foto-08025-135-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74274","titol":"Pou de glaç de ca n'Ollé de la Guàrdia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-glac-de-ca-nolle-de-la-guardia","bibliografia":"CAMPS ARBOIX J; CATALÀ ROCA F; (1977) Les cases pairals catalanes. Destino p.144 ESTRADA, Gemma; VILADIU, Mercè. El pou de glaç de Sant Pau de la Guàrdia al terme del Bruc. A Saguàrdia. Nº 0. Butlletí del Centre d'Estudis Pau Bertran. p 1-2 PERARNAU I LLORENS, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages. Quaderns , 5. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Sense coberta i amb l'arcada de la volta molt desprotegida. Envoltada de vegetació que fins i tot dificulta la seva localització.","descripcio":"Pou construït amb pedra seca format per una base circular amb un costat recte que mesura 3'20 metres. El diàmetre de la base mesura 5'85 metres i l'alçada fa 6'5 metres, des de la base, avui plena de runa fins a l'arcada que sostenia la volta, avui esfondrada. L'arcada està formada per unes lloses de pedra de 45 centímetres d'amplada. No es pot observar la sortida de desguàs degut al replè de materials de la volta esfondrada dipositats a la base del pou. A l'arrencada de la volta hi ha un passadís de 3 metres de llargada, per 1 metre d'alçada i 80 centímetres d'amplada, que menava a l'interior del pou.","codi_element":"08025-136","ubicacio":"Torrent dels Pèlags","historia":"Per obtenir el gel es desviava l'aigua del torrent cap a una bassa. Un cop l'aigua s'havia glaçat adoptant un gruix d'uns 20 centímetres, es tallava, es transportava amb cavalleries i s'empouava. Els blocs de gel es posaven en successives capes separades per branques de pi o bruc i gel picat. Un cop ple es tancaven totes les obertures amb lloses i es recobria amb branques. A l'estiu es treia el gel i es netejava el pou i la bassa. El pou de Ca n'Ollé de la Guàrdia, estava en funcionament al 1828 quan el comerciant barceloní Pau Giralt, es queixava el dia 21 de juliol, de disminució de 4 arroves per carga en el pes d'una remesa de gel.","coordenades":"41.6383400,1.7241500","utm_x":"393740","utm_y":"4610409","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74274-foto-08025-136-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74274-foto-08025-136-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74274-foto-08025-136-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74275","titol":"Antigues escoles de les Dominiques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antigues-escoles-de-les-dominiques","bibliografia":"ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 126","centuria":"XX","notes_conservacio":"Sense teulada","descripcio":"Construcció adossada a Can Casas (Ajuntament) a la banda oest. Consta d'una planta baixa coberta originalment per terrat. Te dues façanes, una a la plaça contigua a l'ajuntament i l'altra al carrer Montserrat. Les façanes segueixen una composició simètrica formalitzada per trams de tres finestres. A l'interior hi ha diverses dependències i un pati. La coberta, avui totalment esfondrada, se sustentava amb bigues de fusta i tirants metàl·lics, alguns d'ells encara existents. Els murs són de maçoneria arrebossada i maó a les pilastres i baranes. Destaquen les aplicacions de ceràmica vidriada policroma de la fàbrica Pujol i Baucis a les sobrellindes de les finestres i al fris.","codi_element":"08025-137","ubicacio":"C\/ Bruc del Mig, 55","historia":"Josep Casas i Sagristà, propietari de Can Casas va ser el promotor de la vinguda al Bruc l'any 1882, de les monges domíniques de l'Anunciata. Va cedir aquest edifici per instal·lar l'escola per a les nenes del municipi.","coordenades":"41.5806600,1.7794700","utm_x":"398257","utm_y":"4603938","any":"1890","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74275-foto-08025-137-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74275-foto-08025-137-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74275-foto-08025-137-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74276","titol":"Can Rovira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-rovira-1","bibliografia":"
Capbreu de Montserrat 1496,(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 112 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.26. MUSET, Assumpta, Masies del Bruc: Can Vallés. (2006), p. 17.<\/p> ","centuria":"XV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia de grans dimensions formada per planta baixa, pis i golfes. Està tancada per un recinte amb un pati davanter. A la planta baixa hi ha una gran entrada i una escala central que porta a la planta superior en la que hi ha una sala central a la que s'hi obren les habitacions. A la banda de ponent hi ha un cos adossat d'una sola vessant format per planta i pis. Al pis s'hi obra una galeria amb arcs i pilars de maó. Els murs de tot el conjunt són arrebossats de color blanc.<\/p> ","codi_element":"08025-138","ubicacio":"Urbanització mas Grau","historia":"
En el capbreu del 1496 es propietat d'Antoni Font i s'anomena mas Andreu, i en el capbreu del 1560 s'anomena mas Font i n'és propietari en Gabriel Rovira. Al segle XVIII les propietats de la masia arribaven fins a la masia de la Cova. Maria Rovira Fossalba i el seu fill Francesc Rovira van vendre a finals del segle XVIII, part de les seves propietats on es van bastir les cases que van anar configurant el nucli del Bruc de Dalt. La hisenda i les terres del mas Rovira van ser adquirides a inicis del segle XX per Jaume Esteve Serra, i avui és regentada pels seus hereus.<\/p> ","coordenades":"41.5856500,1.7795500","utm_x":"398271","utm_y":"4604492","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74276-foto-08025-138-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74276-foto-08025-138-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74276-foto-08025-138-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-04 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"74277","titol":"Megàlit de la Cova Tapada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/megalit-de-la-cova-tapada","bibliografia":"CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-5500-4000","notes_conservacio":"","descripcio":"Megàlit format per tres grans roques rectangulars, dues de més petites que fan de peu a una de més gran col·locada en forma vertical. Es troba vora el camí d'El Bruc a Coll de Guirló, en un punt amb fort pendent.","codi_element":"08025-139","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme","historia":"Primitiu monument funerari atípic en aquesta zona, tant per la seva forma com per la col·locació de les pedres, situat damunt de la Cova Tapada, utilitzada com a cova d'enterrament i inhumació col·lectiva. A uns 20 metres del megàlit es va localitzar, sota una gran roca caiguda (La Cova del Cau) un fragment de crani, ossos humans molt deteriorats, un vas eneolític, ceràmica molt fragmentada i cendres. Són moltes les fonts que dubten de l'autenticitat del monument, entre d'altres el mestre Josep Corominas, apuntant que sigui una formació merament natural.","coordenades":"41.6076300,1.7778600","utm_x":"398165","utm_y":"4606935","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74277-foto-08025-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74277-foto-08025-139-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"També se'l coneix amb els noms de 'Megàlit de la Diablera' i 'La Pedra Dreta'. Es troba dins una zona d'interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat.","codi_estil":"78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74278","titol":"Jaciment de la Cova Tapada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-la-cova-tapada","bibliografia":"CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-1800 -650","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova situada al costat est de la roca on reposa el Megàlit de la Cova Tapada. Inicialment era tota tapada de roques i d'aquí li prové el seu nom.","codi_element":"08025-140","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme","historia":"Cova amb funció d'enterrament. A inicis del segle XX Joan Maria Casas de Müller va excavar la Cova Tapada trobant, segons la seva memòria inèdita, ossos d'animals, un esquelet d'un isard, diversos vasos fragmentats, un punxó d'os fragmentat, 6 cranis humans que estaven en relatiu bon estat de conservació, a excepció de les mandíbules inferiors que no n'aparegué cap. En total es van comptabilitzar la presència de 25 individus. No va aparèixer cap element metàl·lic i tan sols 2 rascadors dubtosos.","coordenades":"41.6076300,1.7778600","utm_x":"398165","utm_y":"4606935","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74278-foto-08025-140-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74278-foto-08025-140-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Hi ha certa confussió en la localització d'aquesta cova confonent sovint la seva localització amb l'anomenat jaciment de la 'Bauma'. Es troba dins una zona d'interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat.","codi_estil":"79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74279","titol":"Jaciment 'A 100 metres de Sant Pau Vell'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-a-100-metres-de-sant-pau-vell","bibliografia":"ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya.","centuria":"-1200 - 50","notes_conservacio":"","descripcio":"És un jaciment que passa desapercebut, obert al mig del camí, i inapreciable a simple vista. Aquest fet junt amb la manca de senyalització i protecció física fa que l'espai s'erosioni i es malmeti el material que va apareixent amb el pas de la gent per damunt del camí. Situat en una zona erma i boscosa en el tall d'un camí.","codi_element":"08025-141","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme","historia":"Jaciment en el que hi apareixen fragments de ceràmica feta a mà que es podrien situar en el període del Bronze Final - Ferro. Aquests fragments es troben molt dispersos, tal vegada a causa de l'actuació de les màquines que havien desbrossat el camí.","coordenades":"41.6085300,1.7781700","utm_x":"398192","utm_y":"4607034","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74279-foto-08025-141-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74279-foto-08025-141-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74279-foto-08025-141-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74280","titol":"Font de la Cova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-cova-0","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Està situada prop del camí de la masia de la Cova que li dona nom. Conserva encara alguns testimonis d'escales i bancs construïts de pedra, d'un passat recent on l'activitat humana hi era força present. A l'ombra d'unes extraordinàries alzines, encara es conserva una de les deus, avui canalitzada, que manté un raig gairebé permanent al llarg de tot l'any.<\/p>
L'aigua d'aquesta font es recollia en uns safareigs propers que encara es conserven i que donaven servei als masos de la contrada. El grup d'alzines centenàries que ombregen l'entorn de la font gaudeixen de la frescor de l'indret, proper al torrent de la cova i que es beneficien de l'abundància d'aigua que proporciona la mateixa font. Aquest fet ha estat fonamental per explicar les seves dimensions i exuberància i el poblament vegetal en general de l'espai proper.<\/p> ","codi_element":"08025-150","ubicacio":"Torrent de la Cova","historia":"","coordenades":"41.5890600,1.7690700","utm_x":"397403","utm_y":"4604883","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74280-foto-08025-150-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74280-foto-08025-150-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-04 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"74281","titol":"Can Simeó de Pagès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-simeo-de-pages","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa i pis amb la teulada a dues vessants. Destaca la porta principal d'entrada, característica del Bruc, amb l'arc de mig punt fet amb maó d'obra cuita que tenen en un els angles una motllura a manera de modilló.","codi_element":"08025-151","ubicacio":"Sud-oest del terme","historia":"","coordenades":"41.5736400,1.7754400","utm_x":"397910","utm_y":"4603164","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74281-foto-08025-151-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74281-foto-08025-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74281-foto-08025-151-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74282","titol":"Pintures de Jesús Ribera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pintures-de-jesus-ribera","bibliografia":"VVVAA, Set de Bruc (2006), Associació Cultural del Montserrat, p.46","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Paper pintat amb tinta xina i aquarel·la amb la mateixa figura a les dues cares creant un efecte d'escultura. Està emmarcat entre dos vidres i amb un peu de fusta. Fa 1'80 metres d'alt per 0'80 centímetres d'ample. Representa de manera realista, una noia asseguda en una cadira de vímet amb un peu recolzat al terra i l'altra a barrot de la cadira. La cara, dibuixada de perfil mostra una expressió pensativa. Es delimita la figura amb un traç gruixut negre i s'acoloreixen les parts del vestit, el fons i les carnadures. En una de les cares de la pintura, el fons és vermell i la noia porta un vestit blau amb 'topos' blancs. L'altra cara resta per acabar el fons de color del quadre que només te amb algunes pinzellades de color blau. El vestit de la noia també és blau i la cara mostra el traç del llapis abans d'acolorir-la.","codi_element":"08025-152","ubicacio":"C\/ Bruc del mig, 55","historia":"Jesús Ribera (1942-1965), artista bruquetà, de jove havia rebut classes de dibuix del pintor Ramon Rogent. Va seguir estudis a l'Escola Massana, al taller de serigrafies de Joan Salvadó i al taller de ceràmica d'en Jordi Aguadé. Les seves principals influències van ser l'art romànic, Gaudí, l'art noveau i Picasso. Va tenir a l'escultor Eudald Serra com a mestre el qual també el va influenciar. Aquestes escultures van ser custodiades per la seva mare al domicili familiar fins a la mort d'aquesta. L'any 2010, la Sra. M. Àngels Ruiz, hereva del llegat, va fer donació de les escultures a la parròquia de Santa Maria.","coordenades":"41.5807100,1.7798100","utm_x":"398285","utm_y":"4603944","any":"1955","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74282-foto-08025-152-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74282-foto-08025-152-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"Jesús Ribera (1942-1965)","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74283","titol":"Font del Coll de Porc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-coll-de-porc","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font que brolla de sota una gran roca, al vessant nord de Coll de Porc. Sota la petita bauma que crea la mateixa roca hi ha una basseta de forma triangular segurament construïda inicialment en pedra seca però consolidada més modernament amb ciment. D'un dels costats en surt un tub que porta l'aigua cap a un petit dipòsit rectangular, amb intenció d'aveurador.","codi_element":"08025-153","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme","historia":"És de les fonts més antigues de la muntanya i la segona en altitud. Durant alguns anys quedà eixuta a causa d'una gran sequera. Des de 1958 va revenir i d'aleshores ençà ha comptat amb aigua constant, per bé que inservible puix no era més que un bassalot embrossat i ple de llot. L'any 1966 s'hi va construïr un nou dipòsit d'obra que arreplega la deu amb aixeta i obi per als animals.","coordenades":"41.6087300,1.7937900","utm_x":"399494","utm_y":"4607038","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74283-foto-08025-153-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74283-foto-08025-153-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"També anomenada 'Font de Coll de Port'. És una font amb aigua estancada no apta pel consum humà, més aviat pensada com a aveurador d'animals.Conté la senyalització 'Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Font de Coll de Port'.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74284","titol":"Font de l'Esllavissada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lesllavissada","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Dins la Cova de l'Esllavissada, tocant al fons de la roca, es crea una bassa consolidada amb ciment, on es recull l'aigua. Aquesta aigua es condueix mitjançant un tub de plàstic cap a un petit dipòsit quadrat tancat per una portella. Del mateix dipòsit en surt una canal de plàstic que escampa l'aigua pel terra de la cova. És una font d'aigua clara però estancada no apta pel consum humà sinó més aviat pensada com a aveurador d'animals. L'ampla cova és un bon aixopluc d'una quinzena de metres per tres de fondària.","codi_element":"08025-154","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme","historia":"Antigament aquesta font era formada per unes bassetes resultants naturals resultants dels degotissos de la cova. Va ser reformada el 9 de novembre de 1947. Rarament es veu eixuta.","coordenades":"41.6064000,1.7938700","utm_x":"399497","utm_y":"4606779","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74284-foto-08025-154-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74284-foto-08025-154-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Conté la senyalització 'Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Font de l'Esllavissada'.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74285","titol":"Font del Xevret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-xevret","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"En un entorn molt amagat i ombrívol, dins un antic oliverar, s'hi troba aquesta font, nascuda d'entre una gran roca i un mur de pedra seca. L'obra està consolidada en ciment i presenta un petit brollador metàl·lic. Just al costat, aprofitant el pendent i les roques de l'entorn hi ha construït un banc amb base de pedra seca i rajoles.","codi_element":"08025-155","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme","historia":"Antigament era una font gairebé sempre perduda i inaprofitable. Arranjada al 1961, conté un dipòsit tapat.","coordenades":"41.5990800,1.7887000","utm_x":"399055","utm_y":"4605973","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74285-foto-08025-155-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74285-foto-08025-155-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74286","titol":"Cova de l'Arcada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-larcada","bibliografia":"LLORACH, Josep Maria (2009). El Parc Natural de Montserrat. 10 rutes autoguiades. Cossetània Edicions.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont natural de grans dimensions, adossat a la paret del cingle, sota la desembocadura fòssil del Torrent de la Coma Cirers. Les seves mides són força importants: 5 metres de fons, 20 metres d'alçada i 40 metres d'ample.","codi_element":"08025-156","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme","historia":"","coordenades":"41.6000300,1.7906400","utm_x":"399218","utm_y":"4606076","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74286-foto-08025-156-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74286-foto-08025-156-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Conté traces antigues de l'activitat d'escalada. Recentment el 'Parc Natural de la Muntanya de Montserrat' ha prohibit temporalment aquestes pràctiques degut a una població d'aus rapinyaires.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74287","titol":"Regió d'Agulles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/regio-dagulles","bibliografia":"
ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. http:\/\/www20.gencat.cat\/portal\/site\/patronatmontserrat\/menuitem.8e1a18b57a692f1984940efcb0c0e1a0\/?vgnextoid=9179b63897c8c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9179b63897c8c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=b6e00009d9da6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Un dels paisatges més característics de la muntanya de Montserrat, abrupte, de parets quasi verticals i de formes de columnes fruit de l'erosió que l'aigua de la pluja i el vent han anat fent de forma lenta al llarg dels mil·lenis. El desgast químic de la roca calcària n'ha afavorit la formació d'avencs i coves.<\/p> ","codi_element":"08025-157","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme","historia":"
La Regió d'Agulles és l'entorn que ha estat habitat per l'home primitiu en primera instància i posteriorment també a l'època medieval i moderna (Sant Pau de la Guàrdia, Can Maçana, etc.).<\/p> ","coordenades":"41.6095300,1.7840800","utm_x":"398686","utm_y":"4607138","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74287-foto-08025-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74287-foto-08025-157-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-04 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"És una zona rica en fòssils, majoritàriament gasteròpodes.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"74288","titol":"Festa de la Mare de Déu de la Font","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-la-mare-de-deu-de-la-font","bibliografia":"
Imatges i Records (1996). Ajuntament del Bruc. Viena editor. L'Ajuntament Informa núm. 1 (2012). Ajuntament del Bruc. MUSET, Assumpta, (2004). La Vinya Nova: una masia montserratina.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Processó des de l'església de Santa Maria amb la imatge de la Mare de Déu de la Font, passant per la Plaça, fins a la capelleta de la font; missa solemne a la zona d'esplai de la font; ballada de sardanes i oferiment de coca i vi als assistents.<\/p> ","codi_element":"08025-158","ubicacio":"Font de la Mare de Déu, al Bruc de la Parròquia","historia":"
L'origen de la festa es podria trobar en una antiga processó que es feia des de l'església de Santa Maria fins a la capella de la masia de la Vinya Nova; la processó va ser prohibida pel bisbe de Barcelona el 1758 a causa de l'escassa participació i va ser substituïda per una processó fins a la font de la Mare de Déu, molt més pròxima. Poc després, però, es va deixar de fer. La festa va ser recuperada el 1915 per l'Asociación Benefica Unión Brucatense bajo la advocacion de San Isidro Labrador (el 'Montepío'), que la celebrava el 15 de maig per la diada de Sant Isidre, i es va mantenir fins la dècada de 1960. L'any 1996 es va recuperar novament, i des d'aleshores s'ha mantingut cada any.<\/p> ","coordenades":"41.5767100,1.7839400","utm_x":"398623","utm_y":"4603495","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74288-foto-08025-158-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74288-foto-08025-158-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-03 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La data de celebració de la festa ha estat variable al llarg dels anys, entre els mesos de maig i juny.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"74289","titol":"Festa del Timbaler. Fira de la guerra del francès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-del-timbaler-fira-de-la-guerra-del-frances","bibliografia":"ESTRADA I PLANELL, Gemma (2009). Les festes de la commemoració del centenari de la Guerra del Francès. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Commemoració de les batalles del Bruc de 1808 entre sometents catalans i soldats francesos. Ofrena floral al cementiri del Bruc, desfilada de veïns i figurants vestits d'època, recreació històrica i lúdica de les batalles amb actors i veïns, trobada i exhibició de timbalers i de grups folklòrics, fira de productes artesanals, exposicions, etc.","codi_element":"08025-159","ubicacio":"Bruc del Mig i Bruc de la Parròquia, entre el monument al Timbaler i el cementiri del Bruc","historia":"Les batalles del Bruc del 1808 són un referent històric nacional atesa la seva importància dins la Guerra del Francès, considerades la primera acció militar en què el potent exèrcit de Napoleó va ser derrotat. Tot i la seva importància, al Bruc només s'havia commemorat en actes institucionals puntuals, llevat de les grans celebracions del 1908 amb motiu del Centenari de les Batalles. L'any 2000 es va instituir la festa en el format actual per tal d'anar preparant la celebració del segon centenari, el 2008. Actualment s'ha consolidat com una festa popular.","coordenades":"41.5835100,1.7779700","utm_x":"398136","utm_y":"4604257","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74289-foto-08025-159-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74289-foto-08025-159-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Se celebra el cap de setmana més pròxim al 6 de juny, dia de la primera batalla del Bruc.La festa és organitzada per l'Ajuntament amb la participació d'entitats i voluntaris del poble.La localització UTM correspon al monument al Timbaler.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74290","titol":"Carboneig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carboneig","bibliografia":"Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat. GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (1996). El carboneig. Ed. Altafulla. ZAMORA, F. (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Ed. Curial","centuria":"XV-XX","notes_conservacio":"L'activitat ja no es practica.","descripcio":"La producció de carbó d'alzina ha estat històricament una activitat característica del Bruc. Els bosquerols solien conrear petits boscos d'alzina a l'interior de la muntanya de Montserrat, amb un cicle de tala d'uns 15 anys. Després de tallar i arreplegar la llenya, calia construir la pila, una construcció semiesfèrica feta amb la llenya i recoberta de terra i herba, encendre-la i deixar-la coure. Cada pila podia contenir entre 2.000 i 10.000 kg de llenya, i la cuita podia durar entre 1 i 4 setmanes, aproximadament. Un cop cuit, el carbó s'extreia i es desemboscava a llom de mules.","codi_element":"08025-160","ubicacio":"Est del municipi, al massís de Montserrat","historia":"La producció de carbó vegetal està documentada des del Paleolític. Al Bruc està documentada des del segle XV; va ser una activitat industrial habitual des de l'Edat mitjana i anava dirigida especialment a la farga catalana, que demanava gran quantitat de combustible per als forns. El 1789, el viatger Francisco de Zamora fa una breu descripció del poble del Bruc i afirma: 'Sus vecinos se ocupan en la fábrica de carbón y recogen vino.' Una corranda popular a la zona el segle XIX diu: 'A Pierola terra roja, \/ en el Bruc són carboners \/ a Collbató les boniques \/ perquè Sant Corneli hi és.' A partir del s. XIX, la indústria siderúrgica i l'ús creixent de carbó mineral van marcar la fi de l'activitat. Tot i això, la tècnica s'ha utilitzat fins a la segona meitat del s. XX.","coordenades":"41.6078300,1.7867600","utm_x":"398907","utm_y":"4606946","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74290-foto-08025-160-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74290-foto-08025-160-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"A causa del caràcter efímer de les carboneres, no queden restes materials de la tècnica. Tanmateix, es poden veure indicis de l'activitat en forma de clapes de sòl ennegrides enmig del bosc montserratí o bé en exemplars d'alzina que creixen amb diversos troncs, conseqüència de la tala de l'exemplar anterior per fer-ne carbó.La localització UTM correspon a la Canal Ampla, on s'han trobat restes de carboneres.L'activitat del carboneig, i el transport del carbó del bosc al poble, ha estat l'origen de molts camins i corriols existents actualment a la muntanya de Montserrat.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74291","titol":"Alzinar de can Farrés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzinar-de-can-farres","bibliografia":"
- Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Associació Cultural del Montserrat.<\/p>
- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 22-23 <\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Petit bosc d'alzines, format a partir d'un nucli de quatre alzines centenàries al voltant de les quals han crescut altres exemplars més joves. L'alzinar es troba just al davant de l'era de la masia de can Farrés.<\/p> ","codi_element":"08025-161","ubicacio":"Can Farrés, entre el Bruc de la Parròquia i el turó de les Moixerigues","historia":"
Can Farrés és una masia documentada ja al segle XV.<\/p> ","coordenades":"41.5824200,1.7858300","utm_x":"398790","utm_y":"4604126","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74291-foto-08025-161-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74291-foto-08025-161-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74291-captura.png"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-04 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El lloc ha estat utilitzat tradicionalment pels veïns del Bruc com a àrea d'esplai per berenar.Moltes alzines grosses se situaven a la vora dels masos, com a amurriadors de bestiar, per donar ombra i proveïr d’aglans el bestiar. Per aquesta raó s’han mantingut intactes durant generacions.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"74292","titol":"Bassa de can Farrés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-can-farres","bibliografia":"Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Associació Cultural del Montserrat.","centuria":"","notes_conservacio":"El seu abandonament fa que ara mateix l'aigua no sigui aprofitable.","descripcio":"Bassa natural d'uns 12 metres quadrats de superfície, que conté aigua durant tot l'any. Al voltant de l'estany s'hi ha desenvolupat un petit grup d'arbres de ribera. Al costat s'hi ha construït amb pedra i maons un safareig i un abeurador amb un sistema de bombeig de l'aigua.","codi_element":"08025-162","ubicacio":"Can Farrés, entre el Bruc de la Parròquia i el turó de les Moixerigues","historia":"La masia de can Farrés està documentada des del segle XV. La bassa s'ha utilitzat tradicionalment com a abaurador per als ramats diversos que hi ha hagut en aquella zona.","coordenades":"41.5825100,1.7876000","utm_x":"398937","utm_y":"4604134","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74292-foto-08025-162-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74292-foto-08025-162-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La singularitat de la bassa prové del fet que al Bruc i, en general, a l'entorn de Montserrat no hi ha pràcticament embassaments naturals d'aigua.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74293","titol":"Alzinar del mas Colom","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzinar-del-mas-colom","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Bosc d'alzines que ocupa uns 100 metres quadrats a les dues ribes del torrent de Santa Maria, just davant del mas Colom (o can Gispert), formant una obaga atapeïda. Entre la vegetació destaquen tres exemplars d'alzina centenaris.","codi_element":"08025-163","ubicacio":"Al Bruc de la Parròquia","historia":"El mas Colom és documentat des del segle XVIII.","coordenades":"41.5790500,1.7829900","utm_x":"398548","utm_y":"4603755","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74293-foto-08025-163-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74293-foto-08025-163-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74294","titol":"Plàtans a la font de la Mare de Déu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platans-a-la-font-de-la-mare-de-deu","bibliografia":"
- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 36-37 <\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Agrupació de plàtans al costat de la llera del torrent de l'Illa i de la font de la Mare de Déu. El nucli és format per quatre plàtans centenaris, de gran volum a causa de la humitat del torrent. Tenen una alçada total d'uns 16 m.<\/p>
A la zona hi ha també diversos exemplars de lledoners de gran alçada.<\/p> ","codi_element":"08025-164","ubicacio":"Al Bruc de la Parròquia, al torrent de l'Illa","historia":"","coordenades":"41.5739279,1.8233316","utm_x":"401903","utm_y":"4603140","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74294-foto-08025-164-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74294-foto-08025-164-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74294-captura.png"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-03 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La zona, molt pròxima al nucli urbà, és utilitzada pels veïns del Bruc com a àrea d'esplai per l'ombra abundant que proporcionen els arbres. Antigament era molt freqüentada perquè hi ha el safareig col·lectiu de la font.També donen refugi a tudons i gamarussos.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"74295","titol":"Les Moixerigues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-moixerigues","bibliografia":"
Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Serral de baixa muntanya d'una gran riquesa ecològica, amb més de 200 espècies diferents de flora. La flora i la fauna són diferenciades de la resta del municipi a causa de la seva constitució geològica, formada per terres de llicorella i no en un sòl calcari com a la resta. A la zona abunden les pinedes i alzinars. Hi destaca un castanyer, situat al sud del serral, singular perquè és molt infreqüent localitzar arbres d'aquest tipus al Bruc. La zona també és popular per l'abundància de bolets.<\/p> ","codi_element":"08025-165","ubicacio":"Est del municipi, al nord del Bruc Residencial i a l'est del nucli urbà","historia":"
El pujol de les Moixerigues apareix ja esmentat, amb el mateix nom, al capbreu del Bruc fet el 1496.<\/p> ","coordenades":"41.5807000,1.7899600","utm_x":"399131","utm_y":"4603930","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74295-foto-08025-165-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74295-foto-08025-165-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-04 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La zona ha estat molt poc urbanitzada i manté, doncs, els seus valors naturals. Els veïns del Bruc utilitzen les Moixerigues com a àrea d'esplai. La localització UTM correspon al pujol de les Moixerigues, el punt més alt del serral","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"74296","titol":"Escruixidor (Adenocarpus telonensis)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escruixidor-adenocarpus-telonensis","bibliografia":"Bolòs i Vigo. O. de (1980).Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991).Flora de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit arbust (fins a 1,5 metres d'alçada) de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliades i menudes, flors grogues i fruit enganxós. Floreix entre maig i juny. Al Bruc es troba al serrat de les Moixerigues, l'única localització en un radi de 100 km.","codi_element":"08025-166","ubicacio":"Est del municipi, al serrat de les Moixerigues","historia":"","coordenades":"41.5807000,1.7899600","utm_x":"399131","utm_y":"4603930","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74296-foto-08025-166-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"A Catalunya, la presència de l'escruixidor és molt rara; només ha estat documentada als serrats de l'Albera i de les Gavarres, a part del Bruc.La localització UTM correspon al punt més alt del serrat de les Moixerigues.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74297","titol":"Predicció de la morella roquera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/prediccio-de-la-morella-roquera","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991).Flora de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"","notes_conservacio":"Actualment, pocs veïns recorden la creença.","descripcio":"Es creu que poc abans d'esclatar una guerra, comença a créixer una mata de morella roquera (Parietaria officinalis) damunt la font de la Mare de Déu.","codi_element":"08025-167","ubicacio":"Font de la Mare de Déu, al Bruc de la Parròquia","historia":"Es diu que durant la Guerra del Francès (1808-1812), els soldats francesos no van trobar la imatge de la Mare de Déu de la Font perquè la mata de morella roquera havia crescut tant que l'havia tapada completament.","coordenades":"41.5767200,1.7840500","utm_x":"398632","utm_y":"4603496","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74297-foto-08025-167-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La morella roquera és una herba urticàcia que sol créixer en murs, parets, escletxes de roques, etc. i té preferència per les zones humides i ombrívoles. És comestible i té propietats diürètiques, tot i que també és molt al·lergènica. Curiosament, també se l'anomena 'herba de la Mare de Déu'.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74298","titol":"Sant Isidre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-isidre-0","bibliografia":"GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia - Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.98 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-24) p, 88","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Capella de planta quadrada i d'una sola nau. La paret nord està adossada a un dels coberts del pati. La porta està orientada al sud. A la façana hi ha un rellotge de sol i es corona amb un campanar d'espadanya d'un sol ull, en el que no hi ha la campana. Les parets estan arrebossades i als angles tenen carreus.","codi_element":"08025-168","ubicacio":"Can Solà de la Roca.","historia":"Per Sant Isidre (15 de maig) s'hi feia un aplec.","coordenades":"41.6003700,1.7468900","utm_x":"395573","utm_y":"4606166","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74298-foto-08025-168-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74298-foto-08025-168-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74298-foto-08025-168-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"El número d'inventari de la Generalitat (IPA, núm. 4066) registra can Solà de la Roca. L'ermita està dins del clos d'aquesta masia.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74299","titol":"Can Jaumot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-jaumot","bibliografia":"Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-46), p.175","centuria":"XVIII- XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa i pis amb volums adossats en planta baixa que han ampliat antigues dependències auxiliars. Les obertures presenten una composició simètrica. A la planta baixa hi ha la porta i dues finestres. Al pis, tres finestres alineades amb les obertures de la planta baixa. Totes són d'arc rebaixat de maons. La façana és de pedra i ha estat restaurada recentment. Destaca un rellotge de sol situat al centre del carener en el que hi ha la data del 1883 i la inscripció: Jo sense sol tu sense fe, les dos no valem res; n'és l'autor Josep Plaxats, un terrisser de Castellfollit del Boix que encara avui en dia (any 2012) elabora teules, totxos i ceràmica en general en un antic forn d'obra alimentat amb fogots.","codi_element":"08025-169","ubicacio":"Nord-oest del terme","historia":"","coordenades":"41.6278300,1.7192800","utm_x":"393317","utm_y":"4609248","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74299-foto-08025-169-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74299-foto-08025-169-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74299-foto-08025-169-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74300","titol":"Les Cases d'en Massacs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-cases-den-massacs","bibliografia":"Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-62), p.235","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per diversos masos: Cal Tatxè o Tetger: Al lloc on actualment hi ha el jardí de la casa de Cal Tatxé, podria haver-hi estat l'era del lloc; i la casa potser l'antiga pallissa. L'edifici actual és resultat d'una remodelació que ha modificat totalment el seu aspecte i estructura originals. Cal Petit Vell: Edifici de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes. Afegits dos cossos laterals, el primer una galeria aixecada a continuació de la façana est de la casa i el segon només de planta baixa a l'altra extrem de la casa. El conjunt malgrat conserva la seva estructura original, està força remodelat. Cal Cametes: La casa de planta quadrangular s'estructura en planta baixa i dos pisos; té un edifici annex a la part posterior.En relació a la seva datació en una base de pedra d'una antiga premsa de vi situada al jardí, hi ha la data del 1796. A la façana principal hi ha encastat un rellotge de Sol de ceràmica, en el qual apareix reproduïda una imatge de la Mare de Déu de Montserrat, enmi d'una garlanda floral; a la part superior un Alfa i un Omega, simbolitzant el principi i el final i a la base el text: Serrat de Can Cametas. 1796-1975. Cal Massacs: L'estructura central és de planta rectangular coberta a dues vessant. S'ha ampliat posteriorment a ponent amb un lateral que es destaca pels seus gran finestrals i a llevant amb dependències complementàries. A pocs metres de distància el que eren coberts agrícoles s'han transformat en habitatge. A l'exterior hi ha un molí de vent per bombejar l'aigua d'un pou. Cal Calés: Malgrat ser un dels masos més antics i conservar alguns elements originals, diverses obres efectuades al llarg del darrer segle l'han transformat notablement. L'edifici principal, de planta gairebé quadrangular, s'estructura a partir de planta baixa, dos pisos i un porxo. Hi ha diverses dependències als laterals que corresponen a antigues activitats agrícoles. Ca la Conxita o cal Ganso: En l'actualitat ha sofert importants modificacions per adaptar-la a usos residencials. L'edifici original és planta gairebé quadrangular amb coberta a dues vessants. La resta d'habitatges són de construcció contemporània.","codi_element":"08025-170","ubicacio":"Nord-est del terme","historia":"Segurament la casa principal era can Massacs, que ha donat nom al conjunt. Possiblement l'origen dels altres masos eren masoveries o simplement dependències complementàries de la principal. L'origen d'aquest nucli podria estar relacionat amb l'expansió de la vinya al segle XVIII, amb l'aparició dels contractes de 'rabassa morta' que contribuïren a millorar considerablement la posició econòmica i social dels camperols, els quals moltes vegades construïren noves cases. El jornaler agrícola desaparegué com a grup social i les classes socials es reduïren a dues, els propietaris i els rabassaires. En alguns casos s'efectuà una venda d'una peça de terra a canvi d'un preu acordat i en d'altres es va establir un cens anual de caràcter indefinit i una entrada simbòlica que fou curiosament un vas d'aigua; és el que es coneix com establiment emfitèutic indefinit. És una possibilitat que explicaria la construcció inicial de petites cases que poc a poc van augmentar al seva importància, fins i tot equiparant-se al mas originari","coordenades":"41.6292100,1.7836200","utm_x":"398679","utm_y":"4609324","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74300-foto-08025-170-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74300-foto-08025-170-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74300-foto-08025-170-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74301","titol":"Festa Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-33","bibliografia":"ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc.","centuria":"XII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Se celebra al voltant del 15 d'agost, diada de Santa Maria, patrona del poble, i dura tres o quatre dies. Hi sol haver un acte d'homenatge a la gent gran, missa solemne, teatre, sardanes, ball i altres actes típics de les festes d'estiu. Les activitats tenen lloc en diferents indrets del poble, però tenen el centre a la plaça de Can Casas, davant de l'Ajuntament.","codi_element":"08025-171","ubicacio":"Plaça de Can Casas, al Bruc del Mig","historia":"L'advocació de Santa Maria al Bruc data del segle XI. Fins el 1965 s'hi instal·lava un envelat per acollir el ball i altres actes. El 1986, el pressupost de la Festa Major era de 1.233.500 pessetes.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74301-foto-08025-171-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74301-foto-08025-171-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La Festa Major és organitzada per una Comissió de Festes en la qual participen veïns, entitats i l'Ajuntament.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74302","titol":"Festa de Sant Miquel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-sant-miquel","bibliografia":"ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc.","centuria":"XII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Commemoració de l'aparició de l'arcàngel sant Miquel, que segons la tradició va lliurar el poble d'una pesta (o d'una plaga de llagosta). Se celebra el 8 de maig i és considerada la 'Festa Major petita'. Sol consistir en una missa solemne amb repartiment de panets beneïts, una cercavila pel centre del poble, concert i ball.","codi_element":"08025-172","ubicacio":"Església de Santa Maria, al Bruc de la Parròquia","historia":"La festa de l'església de Sant Miquel de Vilaclara existeix des del segle XI. A l'inici del segle XX, la imatge de sant Miquel va ser traslladada de Sant Miquel de Vilaclara a l'església parroquial de Santa Maria, on es troba avui dia.","coordenades":"41.5759300,1.7858400","utm_x":"398780","utm_y":"4603406","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74302-foto-08025-172-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La festa no coincideix amb la diada de Sant Miquel, que és el 29 de setembre. Possiblement es tracta d'una fusió de la festa de Sant Miquel de Vilaclara (església del Bruc avui dia en ruïnes) amb una celebració de primavera, com la Festa de l'Arbre (avui desapareguda) o algun ritual del cicle pasqual.La primera meitat del segle XX, la festa tenia molta anomenada a la comarca, fins al punt que la missa era oficiada per tres capellans alhora i hi venia molta gent dels pobles veïns.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74303","titol":"Festa Major de Sant Pau de la Guàrdia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-sant-pau-de-la-guardia","bibliografia":"ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. VICTORI, F. (1965). Calendari folklòric d'Igualada i la seva comarca. Centre d'Estudis de la Comarca d'Igualada.","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Se celebra el 25 de gener, diada de la conversió de sant Pau. Consisteix en una missa solemne i la benedicció de panets i coques. Els administradors reparteixen bocins de coca beneïda durant la missa, i a la sortida es donen panets també beneïts.","codi_element":"08025-173","ubicacio":"Nucli de Sant Pau de la Guàrdia","historia":"L'origen de la festa es troba a l'església romànica de Sant Pau Vell, situada a prop de Sant Pau de la Guàrdia. Al segle XVIII, la nova església de la Guàrdia va tornar a prestar els serveis religiosos de Sant Pau Vell, ja en desús.","coordenades":"41.6121500,1.7477300","utm_x":"395662","utm_y":"4607472","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74303-foto-08025-173-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74303-foto-08025-173-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Avui dia la festa es limita als actes religiosos.Als segles XVIII i XIX es feia una processó que passava per les principals masies de la zona, des de ca n'Ollé fins a can Solà de la Roca, per acabar a ca n'Elias, just al costat de l'església de Sant Pau de la Guàrdia.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74304","titol":"Rajoleria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rajoleria-1","bibliografia":"ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Elaboració artesanal de teules, rajoles, maons i toves que es fa encara avui a diferents bòbiles del Bruc. La fabricació segueix el procés següent: seleccionar la terra ideal, arrencar-la, esterrossar-la i garbellar-la; abocar-la en una bassa i fer-ne fang ('parar bassada'); remenar i picar el fang ('gruar'); emmotllar el fang per peces a l'era; picar i 'esbarbar' les peces per polir-les; alçar-les i apuntalar-les unes contra les altres per acabar d'assecar-les ('reixar'); coure les peces al forn.","codi_element":"08025-174","ubicacio":"Diverses bòbiles del terme municipal","historia":"Tot i que a la segona meitat del segle XIX ja s'utilitzaven ls forns de diverses cases per produir ceràmica destinada a la venda, la primera bòbila es va crear el 1917 (Can Cordero). La ceràmica del Bruc era famosa a tot Catalunya la primera meitat del segle XX, com demostra el fet que s'encarregués a les bòbiles bruquetanes bona part dels materials amb què es va edificar el Palau de l'Agricultura de Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal de 1929.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74304-foto-08025-174-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La rajoleria és la principal activitat industrial al Bruc. S'hi dediquen tres bòbiles que ocupen un centenar de treballadors i orienten la major part de la seva producció a l'exportació, especialment a França.La singularitat de la rajoleria del Bruc rau en la terra seleccionada, que prové de llicorelles, una terra rica en òxid de ferro que dóna a les peces un peculiar color vermellós i una duresa notable, gairebé refractària. Les peces destinades a l'exportació solen tenir també argila blanca per suavitzar-ne el color.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74305","titol":"Goigs a llaor de Maria Assumpta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-llaor-de-maria-assumpta","bibliografia":"BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Oració en català estructurada en 12 estrofes de 6 versos, dedicada a la patrona del Bruc. L'oració comença i acaba amb la tornada 'Per nosaltres pregueu constant \/ ara i en el postrem instant.' El text és imprès en un full a dues columnes i voltat d'una orla blava amb motius artístics. Al peu del full hi ha la partitura, obra de Laureà Solà, i al centre una imatge de la Mare de Déu i un dibuix de l'església del Bruc amb la muntanya de Montserrat al fons; tots dos dibuixos són de Lluís Ribera. Al revers del full hi ha una ressenya històrica de l'advocació de Santa Maria al Bruc, signada per Joan M. Casas de Müller.","codi_element":"08025-175","ubicacio":"Església de Santa Maria","historia":"L'advocació a Santa Maria a l'església parroquial del Bruc data del segle XI. En l'època d'edició d'aquests goigs (1965), l'ús públic del català era oficialment prohibit i les publicacions en aquesta llengua tenien una difusió molt restringida.","coordenades":"41.5759300,1.7858400","utm_x":"398780","utm_y":"4603406","any":"1965","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"Martí Canal, capellà","observacions":"D'aquests goig se'n van imprimir 1.000 exemplars a dues tintes sobre paper allisat, numerats. A més, se'n van fer 150 exemplars a dues tintes sobre paper de fil Marfil verjurat, també numerats, i 60 exemplars més a dues tintes sobre cartolina de fil Marfil i acolorits a mà, igualment numerats. És imprès a Gràfiques Argent, d'Igualada.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74306","titol":"Goigs a llaor de Sant Simeó Estilita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-llaor-de-sant-simeo-estilita","bibliografia":"BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Oració en català anomenada 'Goigs a llaor de St. Simeó Estilita venerat en la capella particular de can Ollé de la Guàrdia'. L'oració s'estructura en 14 estrofes de 6 versos que descriuen la vida i les obres del sant; al final de cada estrofa s'apunta la tornada: 'Protegiu nostra contrada \/ gloriós Sant Simeó'. El text és imprès a tres columnes en un full amb una orla blava amb motius florals. Al peu del text hi ha la partitura, obra del mestre Joan Just, i a la part superior hi ha un dibuix, de Miquel Llacuna, del retaule de Sant Simeó que hi havia a la capella de ca n'Ollé, acompanyat de dos gerros amb flors als dos costats. Al revers hi ha una ressenya històrica signada per Joan Martí i Figueras, arxiver-bibliotecari del Museu d'Igualada. És imprès a la impremta Bas, d'Igualada.","codi_element":"08025-176","ubicacio":"Capella de Sant Simeó Estilita a ca n'Ollé","historia":"L'església romànica de Sant Simeó Estilita, a la Guàrdia, va ser abandonada i el retaule, del segle XVI, va passar a la capella particular de ca n'Ollé. Al final del segle XX va ser venut i actualment no se'n sap la ubicació. Joan Just i Bertran (1897-1960), autor de la música, va ser escolà de Montserrat, compositor i mestre de música, i va estar molt vinculat a Igualada. L'escola de música d'aquesta població porta el seu nom.","coordenades":"41.6319300,1.7247600","utm_x":"393780","utm_y":"4609697","any":"1960?","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"Francesc Planas, capellà","observacions":"El retaule de Sant Simeó Estilita, del segle XVI, es trobava, efectivament, a la capella particular de ca n'Ollé, a la Guàrdia, a la qual correspon la localització UTM de la fitxa. La ressenya històrica que acompanya els goigs indica que 'els propietaris de la finca atenen i tracten admirablement a quantes persones hi acudeixen'.La impressió del goig és del 1971, però la seva composició ha de ser anterior, atès que l'autor fe la música va morir el 1960.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74307","titol":"Goigs a llaor de Sant Pau, apòstol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-llaor-de-sant-pau-apostol","bibliografia":"BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Oració en català anomenada 'Goigs a llaor del gloriós sant Pau, apòstol, patró de la parròquia de la Guàrdia (arquebisbat de Barcelona): la seva festa el 25 de gener'. L'oració s'estructura en 7 estrofes de 6 versos que descriuen la vida i les obres del sant; al final de cada estrofa s'apunta la tornada: 'Sigueu nostre empar i guia \/ Sant Pau, Apòstol sagrat.'. El text és imprès a tres columnes en un full amb una orla amb motius tipogràfics. Al peu del text hi ha la partitura, obra de mossèn Lluís Brugarolas i Ventulà, i a la part central hi ha un dibuix de sant Pau, acompanyat de dos gerros amb flors als dos costats. És imprès a la impremta Torrell de Reus, de Barcelona. Els goigs solen ser cantats pels assistents a la festa religiosa de Sant Pau, el 25 de gener.","codi_element":"08025-177","ubicacio":"Església de Sant Pau de la Guàrdia","historia":"L'advocació a Sant Pau al Bruc prové de l'església romànica de Sant Pau Vell, a Montserrat. Al segle XVIII es va construir l'església de Sant Pau de la Guàrdia, que va reprendre l'advocació que l'antiga església havia perdut. Els goigs a sant Pau de la Guàrdia són similars als goigs a sant Pau que es canten a Sant Pau del Camp (Barcelona), Sant Pau de Segúries, Sant Pau d'Ordal i altres esglésies amb aquesta advocació. Probablement tots ells provenen d'un goig genèric, no localitzat i anònim, imprès a Barcelona al segle XVII.","coordenades":"41.6121500,1.7477300","utm_x":"395662","utm_y":"4607472","any":"1965","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74307-foto-08025-177-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"Anònim","observacions":"L'edició d'aquest goig era destinada a l'entitat Amics dels Goigs. Se'n van fer 70 exemplars en paper de fil, numerats; els 10 primers van ser acolorits per M. Benavent.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74308","titol":"Torrent de l'Illa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-lilla","bibliografia":"
Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat. ECAFIR (2003). Auditoria ambiental municipal del Bruc. Diputació de Barcelona i Ajuntament del Bruc. NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991).Flora de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"En algunes zones, el terreny es troba força degradat.","descripcio":"
Via d'aigua de cabal intermitent, habitualment sec, que travessa longitudinalment tot el nucli urbà del Bruc al llarg d'uns dos quilòmetres, des del Bruc de Dalt fins a can Serrat, dividint el Bruc del Mig del Bruc de la Parròquia amb una vall de 20 metres d'alçada i 30 metres d'amplada, fins al punt que els barris situats al nord del torrent són coneguts com 'l'altra banda'. El torrent de l'Illa constitueix un important corredor biològic per creuar el nucli urbà del Bruc i un important parc natural per a la població. A la llera del torrent s'hi han format tradicionalment horts que es nodreixen de l'aqüífer subjacent i que actualment es troben abandonats en gran part. La llera actua també com a camí veïnal, atèsque habitualment no porta aigua. A les parets de les ribes hi creix una vegetació abundant, gràcies a la humitat de la zona.<\/p> ","codi_element":"08025-178","ubicacio":"Del torrent de la Diablera fins al torrent Mal","historia":"
Al capbreu fet l'any 1496, aquest torrent és anomenat 'torrent de la font del Bruc'.<\/p> ","coordenades":"41.5776500,1.7823200","utm_x":"398490","utm_y":"4603601","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74308-foto-08025-178-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74308-foto-08025-178-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-02-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La denominació completa és 'torrent de l'Oncle Illa', ja que és la fusió dels torrents de l'Oncle i de l'Illa. L'Auditoria Ambiental del Bruc de 2003 va detectar abocaments incontrolats puntuals al torrent de l'Illa en el seu tram urbà, cosa que podria haver provocat la contaminació d'alguns pous. A més, s'hi consigna un risc potencial d'inundacions provocat per la invasió de conreus i boscos a la llera. La localització UTM correspon al pont de la Parròquia, l'únic que travessa el torrent al nucli urbà.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["6"]},{"id":"74309","titol":"Monument a les Batalles del Bruc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-les-batalles-del-bruc","bibliografia":"ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Bloc de pedra conglomerada de Montserrat, d'un metre d'alçada, amb una placa metàl·lica, signada per l'Ajuntament del Bruc, que recorda la batalla que hi va haver en aquell indret el 6 de juny del 1808 entre milícies i sometents catalans i les tropes frances de Napoleó.","codi_element":"08025-179","ubicacio":"Coll de Can Maçana","historia":"El monument va ser col·locat dins el conjunt d'actes celebrats per commemorar el bicentenari de les batalles del Bruc, el 2008.","coordenades":"41.6094400,1.7684500","utm_x":"397384","utm_y":"4607147","any":"2008","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74309-foto-08025-179-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74309-foto-08025-179-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Al costat del monument hi ha senyalitzat l'inici del 'camí de les Batalles', una ruta creada per l'Ajuntament del Bruc que ressegueix el camí de Can Maçana al Bruc, considerat l'escenari de les batalles del 1808. L'inventari oficial de BCIN atorga el nom de 'Monument a les Batalles del Bruc' al monument del Timbaler, situat al nucli urbà.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74310","titol":"Gegants i capgrossos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gegants-i-capgrossos-0","bibliografia":"ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de 8 figures que s'ha anat formant al llarg dels anys i que tenen un paper protagonista en les cercaviles i les festes del poble. Els més grans són l'Alfons (3,95 m) i l'Eulàlia (3,90 m) i representen una parella de nobles medieval, en record de l'origen de la població. Hi ha un gegantó que representa en Xic Vallès (1856-1932), un pagès molt popular al Bruc. Hi ha també un gegant que representa el Timbaler del Bruc, heroi llegendari de les batalles de 1808. Finalment, hi ha quatre capgrossos anomenats Tecla, Philip, Mingo i Quimet.","codi_element":"08025-180","ubicacio":"Ajuntament del Bruc (Can Casas)","historia":"L'Eulàlia i l'Alfons van ser creats el 1940 pel taller El Ingenio, de Barcelona. El 1980 van ser recuperats després d'estar una vintena d'anys guardats a la rectoria i van ser restaurats pel mateix taller El Ingenio. El 1981, les modistes del poble els fan vestits nous. El gegantó Xic Vallès va ser creat l'any 2005 per veïns del poble a iniciativa dels pares de l'escola bressol La Cadireta del Bruc. El gegant del Timbaler i els capgrossos van ser fabricats l'any 2009 pel taller Saracanda, de Granollers, a iniciativa de la Comissió de Festes del Bruc.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74310-foto-08025-180-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74310-foto-08025-180-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74310-foto-08025-180-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"L'Eulàlia, l'Alfons i en Xic Vallès són propietat de l'Ajuntament. El Timbaler i els capgrossos són propietat de la Comissió de Festes, una entitat del poble.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74311","titol":"Hostal del Bruc de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hostal-del-bruc-de-dalt","bibliografia":"BMR,ms,2519,f.52 ESTRADA I PLANELL, G; (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.78 i 84 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.26.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La façana d'aquest gran edifici ocupa l'espai de tres casals; fa xamfrà i és el lloc on queden al descobert els carreus de pedra. La façana està arrebossada i ha sofert diverses modificacions al llarg del temps: s'hi han obert grans finestres i el ràfec de la major part del recorregut de la façana ha perdut la tortugada. Al cos central destaca una gran arcada de dovelles de pedra de l'antiga porta d'entrada dels carruatges, però ha quedat desfigurada en part en fer-hi un tancament amb llinda. Al xamfrà hi ha la pica de pedra d'una font avui sense ús. Al darrere de la casa hi ha un gran pati on giraven els carruatges.","codi_element":"08025-181","ubicacio":"C\/ Bruc de Dalt, 29","historia":"Possiblement aquest edifici era un dels hostals que van donar nom, al segle XVIII, al nucli avui conegut com el Bruc de Dalt. Es va formar al llarg del camí ral que anava de Barcelona a Manresa, a partir de la segona meitat del segle XVIII. Al Qüestionari de Francisco de Zamora del 1789 es descriu com 'las casas que son mas arriva en el mismo camino real llamadas comunmente los Hostaleros'. En un dels hostals, potser en aquest edifici, el dia 8 de maig de 1883, un nodrit grup d'escriptors, entre els quals hi havia Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, van celebrar, tot baixant de Montserrat per Can Maçana, un dinar. Segons la informació oral, a principis del segle XX, en aquest edifici, aleshores propietat de la família Puiggròs, s'hi aturaven els pastors que baixaven dels Pirineus amb els ramats d'ovelles. També es coneix que hi havia una ferreria.","coordenades":"41.5885500,1.7742500","utm_x":"397834","utm_y":"4604821","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74311-foto-08025-181-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74311-foto-08025-181-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74311-foto-08025-181-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74312","titol":"Barraca de cal Calés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-cal-cales","bibliografia":"SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Calramunt i la Torre de Claramunt.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció de planta circular realitzada amb pedra seca. La porta d'entrada és de llinda simple i està partida. La coberta adopta la forma de la volta amb filades que es van tancant cap a l'interior fins a cloure-la formant una falsa cúpula. A l'exterior té una capa d'argila amb els lliris característics d'aquest tipus de construcció i la sortida de fums tapada.","codi_element":"08025-182","ubicacio":"Malniu","historia":"","coordenades":"41.6307500,1.7814900","utm_x":"398504","utm_y":"4609497","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74312-foto-08025-182-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74312-foto-08025-182-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74312-foto-08025-182-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74313","titol":"Camí de les Batalles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-les-batalles","bibliografia":"AADD (2011) La guerra del francès als territoris de parla catalana. Editorial Afers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1998), El Timbaler del Bruc: les batalles del Bruc. Editorial Mediterrània. FINESTRES, Jordi (2008). Timbals de Guerra al Bruc. Sàpiens n. 68, juny 2008 TORRAS I RIBÉ, Josep M. (1983). Sometents, exèrcit i poble a les batalles del Bruc. Ajuntament del Bruc","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"És l'antic camí que comunicava el Bruc amb el coll de can Maçana, recorregut habitual de combois militars, carruatges, carros i rècules d'animals, viatgers... al llarg de la història, però àmpliament conegut arreu per ser l'indret protagonista de les batalles del 6 i 14 de juny de 1808 contra l'exèrcit francès. Avui en dia aquell antic camí és una ruta amb caràcter cultural. La ruta té cinc trams. El primer es coneix com 'Els primers trets' i va des de can Pasqual a la Plaça, al nucli antic del municipi, el Bruc de la Parròquia i té un recorregut de 500 metres. El segon, 'El Sometent', parteix de la Plaça fins el Timbaler i té un recorregut de 950 metres. El tercer, denominat 'El Timbaler', s'origina al monument al Timbaler i arriba al Bruc de Dalt, amb un recorregut de 700 metres. El quart, 'El Camí del francès', va del Bruc de Dalt al paratge conegut com les Creus Verdes i recorre 1.600 metres. I finalment el cinquè, 'La derrota francesa', arrenca de la cruïlla dels boscos de can Rovira i acaba a can Maçana i té un recorregut de 1.650 metres.","codi_element":"08025-183","ubicacio":"Est del terme","historia":"El 4 de juny de 1808 una columna francesa, comandada per François Xavier Schwartz, sortí de Barcelona en direcció a Lleida i Saragossa. Tenia l'ordre de passar per Manresa i Igualada per castigar a ambdues ciutats, una per la crema del paper segellat pels francesos i l'altra per la seva situació estratègica en estar situada a peu del camí ral. Els 3.800 efectius francesos a les ordres de Schwartz, estaven agrupats en dos batallons suïssos de la divisió Chabran, dos batallons napolitans, dos esquadrons del 1er. regiment de Caçadors a cavall napolità, i una secció de la 11a Companyia d'artilleria italiana amb 2 canons. L'acció del 6 de juny no fou un acte espontani, sinó dut a terme sota la direcció professional dels militars. Les forces que s'enfrontaren als francesos estaven encapçalades per 24 soldats del Regiment d'infanteria suïssa número 1 de Wimpffen, sota el comandament del tinent suís Franz Krutter i Grotz i el segon batalló del regiment de guàrdies valons, desertors escapats de la guarnició de Barcelona, dirigits per Justo de Bérriz i el capità Carlos Vicente. Els sometents catalans eren de Manresa i el seu corregiment i Igualada i els seus pobles veïns. També és significativa la presència d'onze canons de fusta amb cèrcols de ferro. En total arribaven a un total de 2.000 homes aproximadament. La batalla va començar quan la petita avantguarda de cuirassers, antecedents de la columna francesa, va rebre els primers trets on es separa el camí que condueix a Barcelona. Sembla que la reacció dels francesos va ser contundent i van fer retirar als atacants, els uns cap a Manresa i el altres direcció cap a Igualada. Després de reagrupar-se i reforçar-se amb nous efectius van tornar sobre les seves passes i van atacar l'avantguarda de Schwartz; els francesos, sorpresos, es van retirar en desordre sobre el gruix de la columna francesa, que prenia el ranxo al costat de les cases del Bruc. Després de diverses vicissituds, la columna francesa va arribar totalment desmantellada la matinada del 7 de juny a Barcelona, amb uns 300 efectius morts. Pocs dies després, els francesos van preparar una acció de represàlia. El 14 de juny de 1808 va tenir lloc un segon enfrontament, molt més important des de la perspectiva militar. Els francesos després de l'enfrontament recularen de nou. La segona batalla del Bruc va rubricar els efectes de la primera i va acabar d'aterrar el mite de la invencibilitat de l'exèrcit francès.","coordenades":"41.6092600,1.7680800","utm_x":"397353","utm_y":"4607127","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74313-foto-08025-183-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74313-foto-08025-183-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74314","titol":"Col·lecció de mobles de can Casas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-mobles-de-can-casas","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es té constància que l'autor del projecte de can Casas, Cristobal Cascante va dissenyar també elements de l'interior de l'edifici, com la mateixa xemeneia i uns mobles d'època. Consta que hi havia un aparador, el trinxant i les cadires, sempre en fusta de noguera. La seva decoració era clàssica, amb columnetes, branques d'heura i cresteries. En aquests mobles va usar com a element decoratiu, les ales de ratapinyada que tan profusament van fer servir els artistes modernistes. A la part central del coronament del trinxant i de l'aparador es cita que apareix una fulla d'heura encastada en la lletra C, signatura de l'autor. Malauradament d'aquest conjunt documentat no es coneix el seu emplaçament actual. A la casa, i situats com a elements ornamentals de les dependències municipals, avui es conserven un conjunt de mobles procedents de la mateixa casa de can Casas però que no es pot afirmar que corresponen als dissenyats per Cascante, tot i que es poden datar de finals del segle XIX, inicis del XX. Al despatx d'alcaldia es conserva un sofà de fusta de noguera amb braços tapissats i respatller alt culminat amb un prestatge decorat; fou tapissat de nou a la dècada dels 90 del segle XX. També es conserva un aparador bufet amb armaris tancats a la base amb una rica decoració geomètrica a les portes; a la part superior unes columnes també tornejades i decorades aguanten i flanquegen un aparador amb portes de vidre. Un segon bufet aparador és de línies noucentistes i classicitzants. També en un dels passadissos es conserven diversos pupitres recuperats de l'antiga escola del Bruc.","codi_element":"08025-184","ubicacio":"C\/ Bruc del Mig, 55","historia":"Formaven part del mobiliari original de can Casas. Podrien correspondre als conjunt de mobles que va dissenyar l'arquitecte Cristobal Cascante autor del projecte de la casa; malauradament en els exemplars que detallem no es conserva la inicial C (Cascante) amb uns baix relleus de fusta que per la seva similitud amb les ratapinyades, han passat a denominar-se així.","coordenades":"41.5807100,1.7798100","utm_x":"398285","utm_y":"4603944","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74314-foto-08025-184-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74314-foto-08025-184-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74314-foto-08025-184-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74315","titol":"Foc Senglar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/foc-senglar","bibliografia":"http:\/\/focsenglar.wix.com","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Figura de fibra de vidre, de tons marronosos, que representa un porc senglar i forma part del bestiari festiu. La figura fa 250 cm de llarg, 100 cm d'ample i 150 cm d'alt, i pesa 35 kg. És buit a l'interior per encabir-hi el portador. A l'exterior té 10 punts de foc per col·locar-hi elements pirotècnics. Sol sortir al carrer en cercaviles i festes populars com a element d'animació.","codi_element":"08025-185","ubicacio":"Ajuntament de l Bruc (Can Casas)","historia":"L'Associació Foc Senglar i Diables del Bruc es va constituir el 2001, sota la presidència de Jordi Grau i Millaret, i la seva primera tasca va ser la construcció del Foc Senglar, que van dur a terme artistes i voluntaris locals. El seu 'bateig' públic es va fer el 14 d'agost de 2001 a la plaça de la Parròquia, al Bruc, en el marc de la Festa Major local, i va tenir de padrins la Colla de Diables d'Igualada i el Drac de Montblanc.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"2001","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74315-foto-08025-185-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"Josep Benguerel, Jeff Engberg, Vicenç Salamero i Mercè Viladiu","observacions":"Normalment és acompanyat d'una colla de diables i timbalers del Bruc. De fet, Foc Senglar és el nom del grup que reuneix aquests músics i animadors. La figura es conserva al local de l'Ajuntament.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74316","titol":"La passionària (Passiflora incarnata)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-passionaria-passiflora-incarnata","bibliografia":"AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. CEBRIÁN, Jordi (2002). Diccionario integral de plantas medicinales. Ed.RBA Libros.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es creu que tenir plantada una passionària a l'hort o en un jardí provoca una mort abans de l'any a l'entorn immediat.","codi_element":"08025-186","ubicacio":"","historia":"La Passiflora incarnata (també coneguda com a 'flor de la passió') és una planta originària del nord i el centre d'Amèrica que va ser portada a Catalunya per missioners espanyols al segle XVII. Té propietats analgèsiques, sedants i hipnòtiques, i en determinats períodes ha estat utilitzada per calmar estats depressius i d'angoixa. Creença recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La passionària no creix en forma silvestre al Bruc, sinó únicament en jardins.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74317","titol":"Oració en despertar-se","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oracio-en-despertar-se","bibliografia":"AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"'Santa Maria, jo em casaria, pregueu a Déu, amb un hereu, per nosaltres pecadors, que fos ben ros, sia santificat, que sia ben aviat, el vostre sant nom, que agradi a tothom. Amén.'","codi_element":"08025-187","ubicacio":"","historia":"Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX.","coordenades":"41.5759300,1.7858400","utm_x":"398780","utm_y":"4603406","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Segons el recopilador, la deien cada matí en despertar-se, abans de llevar-se, les fadrines.Deformació humorística del popular parenostre.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74318","titol":"Recuperació del part","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/recuperacio-del-part","bibliografia":"AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"La creença és poc recordada avui dia.","descripcio":"Perquè la partera es recuperi del part, es posa la placenta o una espardenya d'ella, com més vella millor, sota el llit, sense que ho sàpiga.","codi_element":"08025-188","ubicacio":"","historia":"Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Els costumaris de l'època esmenten l'ús freqüent de la placenta en rituals per protegir tant la mare com el nen.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74319","titol":"Enterrar ungles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/enterrar-ungles","bibliografia":"AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Actualment, pocs veïns recorden la creença.","descripcio":"Les ungles dels nens petits s'enterren al peu d'un arbre de bosc, com una alzina o un roure, perquè siguin ben cepats i forts, i les de les nenes s'enterren a la soca d'un fruiter o d'un roser perquè els doni bellesa.","codi_element":"08025-189","ubicacio":"","historia":"Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"A la zona del Montserrat, també es considera que els retalls de les ungles dels nens no es poden deixar perdre perquè poden ser recollits per una bruixa i ser usats en maleficis. Tradicionalment es llencen al foc.Cels Gomis (1987) apunta que a la zona del Maresme s'enterra la placenta amb la mateixa finalitat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74320","titol":"Imatge de Sant Cristòfol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/imatge-de-sant-cristofol-0","bibliografia":"SUBíAS, Pia (2001). Catàleg de l'exposició: Modest de Casademunt. Museu d'Art de Sabadell.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Algunes de les rajoles estan trencades i tenen la superfície vidriada desapareguda.","descripcio":"Mosaic de ceràmica blava, d'uns 80 cm d'ample i 100 cm d'alt, format per 42 rajoles que representa la imatge de sant Cristòfol transportant a coll el Nen Jesús. Al fons hi ha un paisatge de Montserrat amb una església i, a la part inferior, la inscripció en català 'Sant Cristòfol' i un dibuix d'un cotxe de principi del segle XX.","codi_element":"08025-190","ubicacio":"Antiga benzinera de la carretera NII-a, al costat de l'Hotel Bruc","historia":"Modest de Casademunt i Giralt (1881-1964) va ser un artista sabadellenc que va transitar per diferents estils i materials. Dibuixant, exlibrista i decorador ceràmic, va acollir-se al darrer modernisme i va treballar també dins el noucentisme, l'art-déco i l'art de la postguerra espanyola. A Sabadell és famosa la façana ceràmica que va fer a la farmàcia Argelaguet els anys 20 i que encara es conserva.","coordenades":"41.5959200,1.7681000","utm_x":"397333","utm_y":"4605646","any":"1960?","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74320-foto-08025-190-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74320-foto-08025-190-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"Modest de Casademunt i Giralt","observacions":"El plafó ceràmic fa referència, sens dubte, a l'antiga carretera N-II, que en aquell punt inicia l'ascensió al coll del Bruc, un tram que durant bona part del segle XX va ser particularment dificultós per als cotxes. La invocació de protecció per als conductors devia formar part del conjunt de la benzinera en desús que hi ha al costat.","codi_estil":"106","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74321","titol":"El pom de farigola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pom-de-farigola","bibliografia":"AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"La rondalla és poc recordada pels veïns.","descripcio":"La rondalla narra la història d'un pare que demana a les seves tres filles què volen de la fira. Una demana un pom de flors, una altra un canó d'agulles i la tercera un pom de farigola. El pare té diverses aventures tornant de la fira i quan arriba a casa, com que ha oblidat què havien demanat les filles, ho pregunta als qui escolten la rondalla. El públic repeteix les peticions de les noies fins que s'arriba a la tercera: quan algú diu 'Un pom de farigola', el narrador contesta: 'Merda per a la teva gola!'","codi_element":"08025-191","ubicacio":"","historia":"La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, aquesta obra va ser reeditada el 1989 per l'editorial Alta Fulla.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Aquesta és l'única versió documentada de la rondalla en tot el territori lingüístic i, per tant, podria ser exclusiva del Bruc. L'etnòleg Josep M. Pujol la classifica com a 'antirondalla', una 'paròdia del gènere rondallístic feta amb el propòsit d'importunar, sorprendre i burlar-se dels infants', en aquest cas mitjançant un parany narratiu.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74322","titol":"La imposició de la cendra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-imposicio-de-la-cendra","bibliografia":"AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Poc recordada actualment.","descripcio":"'Una vegada, diu que era un rector molt tou que no es podia acabar que el Dimecres de Cendra també hagués de dir, a les dones que n'anessin a prendre, allò: 'Memento homo'; i ell que va escriure el seu dubte a un rector de la vora, amic seu; i l'altre li va contestar: 'Memento homo, cap de ruc: home o dona tot és u!', I a saber: l'home que, a l'endemà, que era el Dimecres de Cendra, en va posar a tothom, anant dient: 'Memento homo, cap de ruc: home o dona tot és u!'.","codi_element":"08025-192","ubicacio":"","historia":"La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser inclosa dins l'estudi 'Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', del mateix estudiós, que va guanyar un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona de 1888 i va ser editat dins el recull dels Jocs Florals d'aquell any. Més tard, la rondalla va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, 'El rondallari català' va ser reeditat el 1989 per l'editorial Alta Fulla.","coordenades":"41.5759300,1.7858400","utm_x":"398780","utm_y":"4603406","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Aquesta és l'única versió documentada de la rondalla en tot el territori lingüístic i, per tant, podria ser exclusiva del Bruc.Fa referència a l'expressió litúrgica 'Memento homo, quia pulvis es, et pulverem reventeris...' (recorda, home, que ets pols i a la pols tornaràs; Bíblia AT, Vulgata, Gènesi 3,19 ) que sol pronunciar el capellà a la missa del Dimecres de Cendra, inici de la Quaresma. El folklorista Pau Bertran la considerava un 'cas de l'ordre humà', en confrontació a les rondalles 'suprahumanes'(meravelloses, sobrenaturals) i les 'infrahumanes' (faules). D'altra banda, és una mostra de la religiositat popular contraposada a la religiositat oficial de l'Església.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74323","titol":"El rector de Vallfogona i l'escolà nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-rector-de-vallfogona-i-lescola-nou","bibliografia":"BERTRAN I BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. R. Miquel y Planas.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Rondalla poc recordada actualment.","descripcio":"La rondalla narra un episodi d'un capellà que vol posar a prova un escolà nou i el tempta amb bones viandes. L'escolà opta per menjar les millors viandes de la casa perquè 'val més ser golafre que ruc', cosa que satisfà el capellà.","codi_element":"08025-193","ubicacio":"","historia":"La rondalla va ser recollida pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1871 i 1875, i va ser publicada dins les notes que acompanyen un recull de cançons i corrandes populars de la zona editat pel mateix aplegador el 1885. Més tard va ser inclosa al recull 'El rondallari català', de Pau Bertran, editat pòstumament el 1909.","coordenades":"41.5759300,1.7858400","utm_x":"398780","utm_y":"4603406","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Forma part d'un conjunt de facècies populars protagonitzades per Vicent Garcia (1579-1623), escriptor conegut com el Rector de Vallfogona perquè exercia a Vallfogona de Riucorb. La seva obra, caracteritzada per la sàtira i la burla i enfocada sovint a l'erotisme o l'escatologia, el va fer molt popular entre els segles XVII i XX va generar moltes rondalles humorístiques. En nomltes d'aquestes rondalles o anècdotes apareix la figura d'un escolà. Aquesta rondalla, però, només s'ha trobat documentada al Bruc.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74324","titol":"Els vuit dolors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-vuit-dolors","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Poc recordada actualment.","descripcio":"Cançó religiosa, en català, formada per vuit estrofes de sis versos i una novena de quatre versos que narren els vuit dolors de la Mare de Déu en relació amb la vida de Jesús. La tornada de la cançó fa: 'Contemplem los vuit dolors \/que pel vostre Fill sentíreu \/ contemplem-los nit i dia \/ a honra i glòria del Senyor; \/ l'ànima tinguem salvada \/ cristians i pecadors.'","codi_element":"08025-194","ubicacio":"","historia":"Cançó recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. Els Set Dolors de la Mare de Déu són un tema usual en la literatura religiosa de l'Edat Mitjana. El poeta Pere Serafí (s. XVI) en va fer una obra que podria ser l'origen de diverses cançons com aquesta. En altres llocs, com a l'Urgell, hi ha documentades cançons similars que també incorporen un vuitè dolor (i fins i tot un novè dolor, a València). Durant el segle XIX, aquestes cançons van tenir certa connotació política atès que els carlins van nomenar 'generalíssima' la Mare de Déu dels Dolors i en van adoptar l'advocació.","coordenades":"41.5759300,1.7858400","utm_x":"398780","utm_y":"4603406","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"L'aplegador de la cançó anota que 'sol cantar-se a la Quaresma i, de vegades, dintre mateix de l'església'. En un altre lloc, però, apunta que és una 'melodia popular cantada per oliveraires acompanyada d'un parenostre després de cada dolor'. També apunta que 'als set dolors de la Mare de Déu el poble n'hi afegeix un altre (v. 25 a 30)', el que correspon a l'exposició pública de Jesús a càrrec de Ponç Pilat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74325","titol":"La mort del pare Jordi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-mort-del-pare-jordi","bibliografia":"ANÒNIM (1865) El Amigo del viajero en Montserrat. Obrita que el Santuario ofrece a los que visitan la Santa Imagen para que sin necesidad de consultar a nadie puedan saber cuanto les interese. Herederos de la V. Plá. BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Poc recordada actualment.","descripcio":"Cançó estructurada en 32 versos de rima senar asonant, seguint el format d'un romanç, que descriu com a fet històric la mort violenta d'un ermità en una ermita de Montserrat. La tornada de la cançó fa: 'Valga'm l'Àngel de la Guarda \/ i sant Pere i sant Joan'.","codi_element":"08025-195","ubicacio":"","historia":"Cançó recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. La guia de peregrins 'El amigo del viajero en Montserrat', de 1865, explica la base històrica de la cançó. Segons el text, els fets es van produir el 27 d'abril de 1822 a l'ermita montserratina de la Trinitat, una de les cinc que es van rehabilitar després de la Guerra del Francès. L'ermita era ocupada per Gaspar Soler, de Manresa, conegut com a Pare Jordi, 'joven de 30 a 40 años, rubio, afable, instruído y buen oficial platero'. Aquell dia, com que no responia a la crida a l'oració comuna, els seus companys van anar a buscar-lo i el van trobar, tres dies després, a la cisterna de l'ermita, ofegat i lligat de peus i mans. Dos veïns de Manresa van ser condemnats per aquesta mort, i les altres ermites van ser abandonades novament el 1824.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El mateix recopilador recull al municipi veí de Collbató, en la mateixa època, una versió força diferent de la mateixa cançó.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74326","titol":"La surra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-surra","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Cançó poc recordada actualment pels veïns.","descripcio":"Cançó estructurada en set estrofes de quatre versos, amb rima AABB, entre les quals s'intercalen estrofes de dos versos amb rima AA. La cançó descriu la història d'un home gelós que apallissa la seva dona perquè ha anat a passejar sense avisar-lo. La tornada de la cançó fa: 'Ai roí, ai roí, \/ bé te n'has de penedir.'","codi_element":"08025-196","ubicacio":"","historia":"Cançó recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"No es coneixen altres versions d'aquesta cançó, per la qual cosa es podria considerar exclusiva del Bruc, tot i que la fórmula inicial 'Una cançó us vull cantar' és comuna a moltes cançons populars dels segles XVII i XVIII.Pel to del text, cal deduir que la cançó és un al·legat contra els maltractaments en l'àmbit conjugal.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74327","titol":"A Igualada són xerraires (corranda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/a-igualada-son-xerraires-corranda","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Només alguns veïns la recorden.","descripcio":"'A Igualada són xerraires, a Montmaneu mentiders, als Hostalets embusteros i a Cervera botiflers.'","codi_element":"08025-197","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. La consideració de 'botiflers' (catalans partidaris de Felip V) fa referència a la Guerra de Successió (1704-1715).","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74328","titol":"El convent de Sant Ramon (corranda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-convent-de-sant-ramon-corranda","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Actualment no es recorda la corranda.","descripcio":"'El convent de Sant Ramon n'és fet de pedra picada, a cada cantó un clavell i al mig una rosa encarnada.'","codi_element":"08025-198","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. Fa referència al convent de frares blancs de Sant Ramon del Portell, a la Segarra, construït al segle XIII i restaurat els segles XVII-XVIII. Al segle XIX s'hi feia un aplec popular el darrer diumenge d'agost. És possible, doncs, que la corranda fos portada al Bruc per treballadors agrícoles provinents de la Segarra.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74329","titol":"Diuen que l'amor mata (corranda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diuen-que-lamor-mata-corranda","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Poc recordada avui dia.","descripcio":"'Diuen que l'amor mata i això no és veritat, perquè si l'amor matava jo ja en fóra enterrat.'","codi_element":"08025-199","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74330","titol":"La roseta del rosar (corranda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-roseta-del-rosar-corranda","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. La Renaxensa núm. 23. 20 d'agost de 1874. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Poc recordada actualment.","descripcio":"'La roseta del rosar si no la cullen es passa; lo mateix serà de tu si ton pare aviat no et casa.'","codi_element":"08025-200","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa, de Barcelona, el 20 d'agost de 1874 dins un petit recull de corrandes, i posteriorment, el 1885, dins el recull més ampli Cansons y follíes....","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74331","titol":"De rosetes prou n'he vistes (corranda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/de-rosetes-prou-nhe-vistes-corranda","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. La Renaxensa núm. 23. 20 d'agost de 1874. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"'De rosetes prou n'he vistes, que els rosers n'estan criant, no pas de tan boniquetes com les que m'estic mirant.'","codi_element":"08025-201","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa, de Barcelona, el 20 d'agost de 1874 dins un petit recull de corrandes, i posteriorment, el 1885, dins el recull més ampli Cansons y follíes....","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74332","titol":"El cantar del gat és mau (corranda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-cantar-del-gat-es-mau-corranda","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"És poc recordada actualment.","descripcio":"'El cantar del gat és mau, lo sonar del bou l'esquella, deu-me la jove, si us plau, vagi al dimoni la vella.'","codi_element":"08025-202","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74333","titol":"Francisco, per tu m'arrisco (corranda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/francisco-per-tu-marrisco-corranda","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. TUDÓ I DURAN, R. (1906). 'Del meu jardí (II)', dins Gent Nova núm. 265.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Poc recordada actualment.","descripcio":"'Francisco, per tu m'arrisco i en tu duc l'afició; fes-te frare franciscano, tu seràs mon confessor.'","codi_element":"08025-203","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. Posteriorment, el 1906, el folklorista Rafael Tudó i Duran la va publicar dins la revista Gent Nova, de Badalona, sense citar-ne la font.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74334","titol":"Si sabia de cantar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/si-sabia-de-cantar","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Alguns veïns la recorden.","descripcio":"'Si sabia de cantar un pandero compraria, per fer divertir l'amor totes les hores del dia.'","codi_element":"08025-204","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74335","titol":"Encara que sigui negre (corranda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/encara-que-sigui-negre-corranda","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Poc recordada avui dia.","descripcio":"'Encara que sigui negre no em tinguis per avorrit, que sóc del color del pebre que tot l'any n'és agraït.'","codi_element":"08025-205","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El recopilador confronta aquesta corranda amb d'altres de portugueses, toscanes, sicilianes i gregues que tracten el mateix tema, com ara aquesta: 'Chamaste-me trigueirinha \/ eu nao me escandalisei; \/ trigueirinha és a pimenta \/ e váe a mesa do rei.'També indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74336","titol":"La flor de la carbassera (corranda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-flor-de-la-carbassera-corranda","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1874). 'Corrandes populars', dins La Renaxensa núm. 26. BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Poc recordada avui dia.","descripcio":"'La flor de la carbassera n'és una malvada flor, perquè sola mata molts homes al bo de l'ocasió.'","codi_element":"08025-206","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa el 20 de setembre de 1874 dins un petit recull de corrandes, i el 1885 en un recull més ampli.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"La carbassera fa referència, naturalment, a l'amor no correspost.El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74337","titol":"La meva amoreta plora (corranda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-meva-amoreta-plora-corranda","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"És poc recordada actualment.","descripcio":"'La meva amoreta plora, plora que no té consol; jo prou la consolaria si li dava el que ella vol.'","codi_element":"08025-207","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74338","titol":"En la cara t'ho conec (corranda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/en-la-cara-tho-conec-corranda","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"La corranda no es recorda actualment.","descripcio":"'En la cara t'ho conec, minyona, que no estàs bona, en la cara t'ho conec que et canses de dormir sola.'","codi_element":"08025-208","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74339","titol":"A fira me'n vull anar (corranda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/a-fira-men-vull-anar-corranda","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1874). 'Corrandes populars', dins La Renaxensa núm. 26. BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Poc recordada actualment.","descripcio":"'A fira me'n vull anar tan sols per vendre'm la roba, que si els polls valen diners aquest any me faré home.'","codi_element":"08025-209","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa el 20 de setembre de 1874 dins un petit recull de corrandes. Bertran hi anota: 'Aquesta sospitem que és treta de poc, pus no fa gaires dies que l'oírem cantar per primera volta a un jove i ben cepat carlista'. El 1885 és novament editada en un recull més ampli de cançons i corrandes de la zona del Montserrat.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74340","titol":"Aquell jovenet que balla (corranda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aquell-jovenet-que-balla-corranda","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"És poc recordada avui dia.","descripcio":"'Aquell jovenet que balla ajudeu-me'l a mirar; porta les calcetes curtes, fa cara de rufià.'","codi_element":"08025-210","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885.","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74341","titol":"A dalt de la muntanya (corranda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/a-dalt-de-la-muntanya-corranda","bibliografia":"BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA i MASSANSALVADOR, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. SERRA i VILARÓ, J. (1914) 'El cançoner del Calic recollit i ordenat per Mn. J. Serra i Vilaró. Corrandes', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya núm. 231.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"És poc recordada, i l'activitat a què fa referència ha desaparegut.","descripcio":"'A dalt de la muntanya mai que s'hi pogués tornar, les dones a la taverna i els homes a treballar.'","codi_element":"08025-211","ubicacio":"","historia":"Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. Posteriorment, l'abril de 1914, mossèn Joan Serra i Vilaró (1879-1969) la va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya presentant-la com a inèdita, dins un recull de corrandes que assegura haver recollit de l'informant Joan Prat Molins (1837-1918), de Bagà (Berguedà).","coordenades":"41.5806500,1.7798300","utm_x":"398287","utm_y":"4603937","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"Segons el recopilador, la corranda fa referència a les tasques de fabricació de carbó, una activitat tradicional del Bruc que es feia a la muntanya de Montserrat i que comportava que els homes s'estiguessin molts dies fora de casa.Aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74342","titol":"Trull o molí d'oli","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/trull-o-moli-doli-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es conserven tots els elements que formen part del procés d'elaboració de l'oli. Així trobem el El molí d'oli de can Domènec és un molí de pedra format per la mola o corró, també denominat rodet que girava al damunt de l'escudella on s'havien tirat les olives; s'afegia poc a poc aigua calenta per homogeneïtzar la pasta. Antigament la mola es feia girar amb tracció animal; la de can Domènec ja utilitza l'energia elèctrica per moure el mecanisme. A continuació la pasta es situava entre cofins que s'apilaven en una vagoneta, i es carregaven a la premsa hidràulica. L'oli barrejat amb aigua passava a les dues cubelles; com que l'aigua és més pesada que l'oli passava per decantació al segon dipòsit. Així s'obtenia l'oli conegut de primera premsada.","codi_element":"08025-212","ubicacio":"C\/ De la Parròquia, 18","historia":"Les instal·lacions d'aquest molí són força modernes i van ser utilitzades de forma habitual fins la dècada dels vuitanta del segle XX. En l'actualitat en el decurs de la Festa del Timbaler té lloc una molta de caire demostratiu.","coordenades":"41.5773200,1.7844300","utm_x":"398665","utm_y":"4603562","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74342-foto-08025-212-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74342-foto-08025-212-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74343","titol":"Camí de Can Maçana a coll de Porc per la Roca Foradada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-can-macana-a-coll-de-porc-per-la-roca-foradada","bibliografia":"OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Partint de Can Maçana (718 m.) pren el camí que es dirigeix a Coll de Guirló (800 m.) passant prop de Sant Pau Vell. Es deixa a la dreta el camí que va a La Portella, la regió d'Agulles i el refugi Vicenç Barbé per seguir a l'esquerra direcció a la Roca Foradada la qual es superada per dessota, passant per la Cadireta i s'arriba a l'entroncament a l'esquerra amb el camí de Coll de Porc (825 m.), en el lloc d'una antiga carbonera. Es pren doncs el camí a Coll de Porc, el qual augmenta el pendent amb unes quantes ziga-zagues i finalment s'arriba a un estrep amb unes magnífiques vistes i on trobem a la dreta el camí a les Agulles i a l'esquerra el camí a Coll de Porc arrecerat sota les parets de la regió dels Frares. En uns minuts s'arriba a la Font de Coll de Porc, situada arran mateix de camí sota la pedra del cingle que té adossada la roca del Novici, i poc després a Coll de Porc (980 m.).","codi_element":"08025-213","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6100700,1.7672100","utm_x":"397281","utm_y":"4607218","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74343-foto-08025-213-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74343-foto-08025-213-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"El primer tram d'aquest camí coincideix amb el sender de llarg recorregut GR-172 que va al monestir de Montserrat i és senyalitzat amb un traç de pintura blanca a dalt i un de pintura vermella a baix.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74344","titol":"Camí de Can Maçana a coll de Porc per la Portella i el pas del Príncep","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-can-macana-a-coll-de-porc-per-la-portella-i-el-pas-del-princep","bibliografia":"OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Partint de Can Maçana (718 m.) pren el camí que es dirigeix a Coll de Guirló (800 m.) passant prop de Sant Pau Vell. Es deixa a l'esquerra el camí que va a la Roca Foradada i la Cadireta, per seguir a la dreta direcció a la Portella, la regió d'Agulles i el refugi Vicenç Barbé. Pel camí de la dreta arribarem a una canal pètria que caldrà enfilar. Al capdemunt trobarem el camí del pas del Príncep fins arribar al refugi Vicenç Barbé. Seguint sempre l'orientació a llevant cal seguir el camí fins arribar a un collet que cal traspassar baixant fins a trobar el gual arribant al Torrent del Lloro i més endavant al pas del Príncep, la font de l'Esllavissada i el coll de Porc (978 m.).","codi_element":"08025-214","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6100700,1.7672100","utm_x":"397281","utm_y":"4607218","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74344-foto-08025-214-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74344-foto-08025-214-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"El primer tram d'aquest camí coincideix amb el sender de llarg recorregut GR-172 que va al monestir de Montserrat i és senyalitzat amb un traç de pintura blanca a dalt i un de pintura vermella a baix.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74345","titol":"Camí de Can Maçana al monestir de Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-can-macana-al-monestir-de-montserrat","bibliografia":"OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Partint de Can Maçana (718 m.) pren el camí que es dirigeix a Coll de Guirló (800 m.) passant prop de Sant Pau Vell. Es deixa a la dreta el camí que va a La Portella, la regió d'Agulles i el refugi Vicenç Barbé per seguir a l'esquerra direcció a la Roca Foradada la qual es superada per dessota, passant per la Cadireta i s'arriba a l'entroncament a l'esquerra amb el camí de Coll de Porc (825 m.), en el lloc d'una antiga carbonera. En aquest punt cal prendre el camí de l'esquerra seguint primer un tros planer flanquejat d'avellaners i després direcció llevant acabant costerudament. Cal deixar a la dreta el corriol que va a la canal del Miracle i girar a l'esquerra introduïnt-se en una canal en baixada. Aquest és un tram curt però difícil amb una cadena, ferros i filferros que faciliten el pas i l'ajuden a superar. Quan ja s'ha vorejat el cingle cal sortir de la canal per la dreta i seguint endavant entroncarem amb el camí de la font de la Llum (850 m.). El sender baixa fins ben a prop de la carretera per l'antic camí de la font de la Llum però abans de que aquest arribi a la carretera, a l'alçada de l'antic restaurant de Santa Cecília (del que ja no queda cap rastre), el deixem per tornar a pujar per un tram un xic complicat que travessa en pujada els baixos de la canal de Sant Jeroni i torna a baixar fins a prop de la carretera. Deixarem a la dreta la bufircació per anar a la canal de Sant Jeroni, a la canal del Pou de Glaç i a la Teresina (via ferrada) i a l'esquerra el GR-4 (Puigcerdà - Montserrat), entroncarem amb el camí de l'Arrel, el qual seguirem travessant la raconada de la canal del Moro i creuant més endavant la canal dels Arítjols, passarem per sota la paret dels Diables i vorejarem les roques de Sant Antoni i passarem l'inici de la canal del Cavall per arribar finalment a l'indret d'una antiga carbonera i arribarem al Pla de la Trinitat (950 m.). En aquest punt hi ha dues opcions per arribar al monestir: seguint el GR-172 pel Pas dels Francesos o bé passant per la Santíssima Trinitat i Sant Benet. Ambdues opcions són molt utilitzades i s'acaben unint just passat Sant Benet per arribar en un únic camí al monestir de Montserrat. En total té una durada d'unes 3 hores i 30 minuts.","codi_element":"08025-215","ubicacio":"Creua la muntanya de forma longitudinal des d'El Bruc fins a Monistrol de Montserrat.","historia":"","coordenades":"41.6100700,1.7672100","utm_x":"397281","utm_y":"4607218","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74345-foto-08025-215-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74345-foto-08025-215-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Aquest camí coincideix totalment amb el sender de llarg recorregut GR-172 que va al monestir de Montserrat i és senyalitzat amb un traç de pintura blanca a dalt i un de pintura vermella a baix.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74346","titol":"Camí d'El Bruc a coll de Porc, per la Cova de l'Arcada i el torrent de les Grutes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-bruc-a-coll-de-porc-per-la-cova-de-larcada-i-el-torrent-de-les-grutes","bibliografia":"OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que sortint d'El Bruc del Mig enfila el carrer principal i trenca pel primer carrer que es troba a mà dreta. Arribant a l'encreuament amb el torrent de l'Illa cal seguir el rètol indicador de 'refugi Vicenç Barbé'. Es passa de llarg el camí a Can Salsas i més endavant deixar el camí principal per a enfilar un corriol molt erosionat que surt per la dreta. També cal deixar de llarg el camí vers el Vermell del Xincarró i la canal del Pagès i dirigir-se vers la carena del serrat de les Arnes. Arribats al serrat de les Arnes el camí planeja i cal travessar el torrent dels Pallers i anar per l'esquerra fins arribar al coll del Xincarró. Cal passar al vessant del torrent del Tambor i passada la característica roca del Tambor el camí entra a la llera del mateix torrent fins arribar a la font del Xebret, traspassant-la i tornant a enfilar per l'altre vessant del torrent. Cal deixar de llarg l'antic camí del Cabrit, poc consolidat i segur, i seguir a l'esquerra. Poc després s'arriba a la cova de l'Arcada se segueix endavant cap a la dreta entrant al torrent de les Grutes i s'arriba a l'estació d'Assarriar. Seguidament cal superar una gran roca enmig del torrent per deixar-lo, tram força complicat puig fàcilment es pot perdre el rastre o les possibles marques de pintura. El camí acaba entroncant-se amb el camí vers el pas del Príncep i, deixant a l'esquerra la direcció vers la regió d'Agulles i el refugi Vicenç Barbé cal anar cap a la dreta arribant a la font de l'Esllavissada i al Coll de Porc (978 m.). Té una durada aproximada d'una hora i 30 minuts.","codi_element":"08025-216","ubicacio":"El Bruc i muntanya de Montserrat. Sud-est del terme.","historia":"","coordenades":"41.5807100,1.7798100","utm_x":"398285","utm_y":"4603944","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74346-foto-08025-216-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74346-foto-08025-216-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74347","titol":"Camí d'El Bruc al collet del Lloro, per la cova de l'Arcada.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-bruc-al-collet-del-lloro-per-la-cova-de-larcada","bibliografia":"OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que sortint d'El Bruc del Mig enfila el carrer principal i trenca pel primer carrer que es troba a mà dreta. Arribant a l'encreuament amb el torrent de l'Illa cal seguir el rètol indicador de 'refugi Vicenç Barbé'. Es passa de llarg el camí a Can Salses i més endavant deixar el camí principal per a enfilar un corriol molt erosionat que surt per la dreta. També cal deixar de llarg el camí vers el Vermell del Xincarró i la canal del Pagès i dirigir-se vers la carena del serrat de les Arnes. Arribats al serrat de les Arnes el camí planeja i cal travessar el torrent dels Pallers i anar per l'esquerra fins arribar al coll del Xincarró. Cal passar al vessant del torrent del Tambor i passada la característica roca del Tambor el camí entra a la llera del mateix torrent fins arribar a la font del Xebret, traspassant-la i tornant a enfilar per l'altre vessant del torrent. Cal deixar de llarg l'antic camí del Cabrit, poc consolidat i segur, i seguir a l'esquerra. Poc després s'arriba a la cova de l'Arcada deixant a la dreta el torrent de les Grutes seguint el sender de l'esquerra anant pel peu del cincge vermellós del serrat que separa els dos torrents, el del Lloro i el de les Grutes. Entrem al torrent del Lloro per un tram de camí agradable i molt ben conservat, deixem a l'esquerra el camí vers la regió d'Agulles i el refugi Vicenç Barbé i anem cap a la dreta pel camí del pas del Príncep. Just abans d'arribar al propiament dit pas del Príncep cal seguir el nostre camí cap a l'esquerra, seguint pel vessant del torrent del Lloro, baixar un fort pendent i arribar al peu de la roca del Dit, passar entremig de l'estret pas que hi ha entre el Dit i el Dit Petit (o Dit Xic, vigilant no confondre'l amb el Ditet) i entroncar amb el recorregut travessa dels Frares. Cal seguir amunt per l'esquerra arribant aviat a la dreta i erosionada canal del Lloro fins arribar al Collet del Lloro (1085 m.).","codi_element":"08025-217","ubicacio":"El Bruc i muntanya de Montserrat. Sud-est del terme.","historia":"","coordenades":"41.5807100,1.7798100","utm_x":"398285","utm_y":"4603944","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74347-foto-08025-217-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74347-foto-08025-217-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74348","titol":"Camí d'El Bruc a coll de Guirló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-bruc-a-coll-de-guirlo","bibliografia":"
OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Camí que sortint d'El Bruc del Mig enfila el carrer principal i trenca pel primer carrer que es troba a mà dreta. Arribant a l'encreuament amb el torrent de l'Illa cal seguir el rètol indicador de 'refugi Vicenç Barbé'. Es passa de llarg el camí a Can Salses i més endavant deixar el corriol que es presenta a la dreta per seguir el camí principal, es travessa el torrent de la Diablera i s'acaba deixant la pista per agafar la drecera que surt per la dreta. Es torna a sortir de la pista i a l'esquerra es deixa el corral d'en Pasqual i encara es deixen dos camins més a dreta i a esquerra (aquest darrer retorna a El Bruc). Just després s'arriba a una cruïlla a on cal prendre la pista de l'esquerra per deixar-la poc després i agafar la pista que surt per la dreta remuntant la carena. Seguidament s'arriba a una altra cruïlla a on cal deixar el camí de l'esquerra vers Can Maçana per prendre el ramal de la dreta fins arribar al coll de Guirló (800 m.). Aquest camí té una durada aproximada d'1 hora.<\/p> ","codi_element":"08025-218","ubicacio":"El Bruc i muntanya de Montserrat. Sud-est del terme.","historia":"","coordenades":"41.5807100,1.7798100","utm_x":"398285","utm_y":"4603944","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74348-foto-08025-218-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74348-foto-08025-218-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-03 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"74349","titol":"Camí del Cabrit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-cabrit","bibliografia":"OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Antic camí sense senyalitzar, poc consolidat i segur que parteix dels peus de la cova del Cabrit i passa prop de la font del Xevret.","codi_element":"08025-219","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Sud-est del terme.","historia":"","coordenades":"41.5960300,1.7901300","utm_x":"399169","utm_y":"4605632","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74349-foto-08025-219-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74349-foto-08025-219-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74350","titol":"Camí dels Francesos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-dels-francesos","bibliografia":"http:\/\/www20.gencat.cat\/docs\/patronatmontserrat\/temes\/El_parc\/Itineraris\/Arxius\/Ruta%207\/Ruta_7_5_monografies.pdf (30 de juliol de 2012)","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Antic camí d'El Bruc al monestir de Montserrat que passa per Can Jorba, se li uneix el camí dels Francesos que parteix de Collbató, arriba fins el coll de l'Albarda, conegut també com a coll de les Pinasses, i voreja l'Albarda Castellana i la roca Ajaguda per arribar al Pla dels Ocells i el monestir de lMontserrat.","codi_element":"08025-220","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"Aquest antic camí va ser rebatejat com a Camí dels Francesos pel fet que va ser utilitzat per una de les columnes de les tropes napoleòniques que van ocupar el monestir el dia 25 de juliol de 1811. El fet històric puntual ha romàs doncs en la toponimia local puix hom en recorda la desgràcia que va significar pel país i Montserrat el saqueig, incendi i posterior voladura del monestir la nit del 10 a l'11 d'octubre de 1811.","coordenades":"41.5807100,1.7798100","utm_x":"398285","utm_y":"4603944","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74350-foto-08025-220-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74350-foto-08025-220-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74351","titol":"Camí de Can Jorba al torrent de Coma dels Naps","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-can-jorba-al-torrent-de-coma-dels-naps","bibliografia":"http:\/\/www.barranquismo.net\/paginas\/barrancos\/torrent_de_la_coma_dels_naps.htm (30 de juliol de 2012).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Sortint de Can Jorba cal seguir la pista que voreja la montanya i agafar el camí de la Palomera (senyalitzat de color vermell). Abans d'arribar al coll de Mosset cal girar a la dreta en una bifurcació i creuar seguidament la canal Roja per arribar a una altra bifurcació en un replà pedregós. Cal deixar el camí i remuntar vers l'esquerra per un nou sender abrupte amb senyals blaves i grogues amb un fort pendent que més endavant creua per la capçalera de la canal Roja i arriba a la collada superior, amb una vista formidable, que s'obre al torrent de la Coma dels Naps. Cal girar a l'esquerra en dos desviaments i de seguida s'arriba a la llera del barranc.","codi_element":"08025-221","ubicacio":"El Bruc i muntanya de Montserrat. Sud-est del terme.","historia":"","coordenades":"41.5881200,1.7985900","utm_x":"399862","utm_y":"4604744","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74351-foto-08025-221-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74351-foto-08025-221-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"El torrent de la Coma dels Naps apareix també esmentat com a torrent de les Comes dels Naps de Dalt i de Baix o bé com a també amb el nom de Coma Baixa. A partir del creuament amb el camí del Cabrit, quan el barranc s'obre a l'exterior del massís, el nombre canvia pel de torrent de Boixar. Cal apuntar que el torrent de la Coma dels Naps no és accessible sense una mínima preparació en barranquisme (està equipat amb cordes).","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74352","titol":"Conjunt de vies d'escalada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conjunt-de-vies-descalada","bibliografia":"REDÓ, Salvador (1996). 'Montserrat i el seu entorn'. Angle Editorial.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Tothom està d'acord en afirmar que Montserrat és l'ecola catalana d'escalada per excel·lència. Des que a mijan segle XIX es van començar a explorar les zones altes del massís amb la intenció no ja de fer només d'ermità o de boscater sinó per un interès científic i per què no esportiu, les parets i agulles montserratines no han parat de sentir els cops de martell que fixen les cordades. La nova escalada esportiva amb poca corda i molta força als dits i als peus i molt d'enginy també ha trobat a les parets del conglomerat un unes possibilitats inesgotables. Com a espais significatius d'aquesta activitat cal esmentar la Regió d'Agulles, els Ecos o la zona anomenada Tàbor amb el Cavall Bernat, coronat per primer cop el 27 d'octubre de 1935 per Josep Boix, Josep Costa i Carles Balaguer. Actualment la xifra de vies d'escalada és de centenars i centenars i cobreixen per tots costats roques com el Cilindre, la Roca Plana dels Llamps, la Roca Gran de la Portella o el Montgròs.","codi_element":"08025-222","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.5992000,1.8025700","utm_x":"400211","utm_y":"4605970","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74352-foto-08025-222-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74353","titol":"Fons documental de l'Arxiu municipal del Bruc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-municipal-del-bruc","bibliografia":"","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
L'Arxiu Municipal del Bruc (AMB) conserva el fons documental generat per l'ajuntament des del segle XIX fins a l'actualitat. Dins d'aquest arxiu s'hi conserven els fons documentals del Jutjat de Pau, el de FET y de las JONS i el de la Germandat de Nostra Senyora de Gràcia. A més l'arxiu també compta amb un interessant arxiu fotogràfic, situat físicament dins les dependències del Museu.<\/p> ","codi_element":"08025-223","ubicacio":"Ajuntament del Bruc. Bruc del Mig, 55. 08294. El Bruc.","historia":"
L'any 2003 el fons de l'arxiu municipal del Bruc va ser organitzat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, fruit d'un conveni amb l'Ajuntament.<\/p> ","coordenades":"41.5807100,1.7798100","utm_x":"398285","utm_y":"4603944","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74354","titol":"Fons documental referit al Bruc a l'Arxiu de la Corona d'Aragó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-referit-al-bruc-a-larxiu-de-la-corona-darago","bibliografia":"","centuria":"XIV-XV","notes_conservacio":"","descripcio":"
L'Arxiu de la Corona d'Aragó conté diversa documentació referida al Bruc. Cal destacar els capbreus del Bruc i la Guàrdia de 1496-1501, 1546-1548, 1645 i 1727.<\/p> ","codi_element":"08025-224","ubicacio":"Carrer Almogàvers, núm. 77. Barcelona","historia":"","coordenades":"41.5807100,1.7798100","utm_x":"398285","utm_y":"4603944","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74355","titol":"Fons documental referit al Bruc a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-referit-al-bruc-a-larxiu-comarcal-de-lanoia","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Conté documentació notarial referent al Bruc, documentació referent a les Batalles del Bruc (1808) i documentació administrativa de gestió comarcal.<\/p> ","codi_element":"08025-225","ubicacio":"Plaça de la Creu, 18. Cal Maco. 08700. Igualada.","historia":"","coordenades":"41.5807100,1.7798100","utm_x":"398285","utm_y":"4603944","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74355-foto-08025-225-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74356","titol":"Fons documental referit al Bruc a l'Arxiu Nacional de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-referit-al-bruc-a-larxiu-nacional-de-catalunya","bibliografia":"
ESTRADA, Gemma (1995). 'La guerra civil al Bruc'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. http:\/\/cultura.gencat.net\/anc\/sdanc\/fitxa_document.asp?tipuscerca=dossier&codidossier=10&NRegistre=51 (30 de juliol de 2012).<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Conté documentació referent a les Batalles del Bruc (1808-1814) i a la guerra civil espanyola (1936-1939).<\/p> ","codi_element":"08025-226","ubicacio":"Arxiu Nacional de Catalunya. Carrer de Jaume I, 33-51. Sant Cugat del Vallès.","historia":"","coordenades":"41.5807100,1.7798100","utm_x":"398285","utm_y":"4603944","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74357","titol":"Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria del Bruc i Sant Pau de la Guàrdia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-del-bruc-i-sant-pau-de-la-guardia","bibliografia":"
BONET, JOSEP M. Guia de los archivos de la iglesia en España. http:\/\/www.mcu.es\/archivos\/docs\/ArchivosIglesia.pdf<\/p> ","centuria":"XV-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Fons eclesiàstics generats per les parròquies de Santa Maria del Bruc i Sant Pau de la Guàrdia custodiats en dipòsit a l'Arxiu Diocesà de Sant Feliu de Llobregat. Conté sèries sagramentals i notarials. Cal apuntar que malgrat ser encara parròquies diferents les gestions sagramentals i administratives estàn completament unificats al Bruc. Tot i que estudis recents han publicat que la documentació és datada a partir de mitjans segle XIX les primeres observacions efectuades a l'ADSF han confirmat que hi ha sèries documentals des del segle XV. També conté una carpeta amb documentació relativa a la celebració de l'efemèride del centenari de les Batalles del Bruc (1908).<\/p> ","codi_element":"08025-227","ubicacio":"Casa de l'Església. Carrer d'Armenteres, 35. 08980. Sant Feliu de Llobregat.","historia":"","coordenades":"41.5807100,1.7798100","utm_x":"398285","utm_y":"4603944","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74357-foto-08025-227-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"L'Arxiu Diocesà de Sant Feliu de Llobregat està efectuant actualment la catalogació de la documentació.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74358","titol":"Jaciment de la Fembra Morta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-la-fembra-morta","bibliografia":"SOLÉ I BARJAU, Queralt (2009): 'Les fosses comunes de la Guerra Civil a l'Anoia', a Revista d'Igualada núm. 31. Igualada.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes d'una batalla de la Guerra Civil espanyola. S'hi conserven parts de trinxeres i defenses de l'exèrcit republicà, municions de gran calibre i, probablement, entre 8 i 10 cadàvers de soldats republicans.","codi_element":"08025-228","ubicacio":"Cim de la Fembra Morta, al sud-oest del terme municipal","historia":"Segons les versions recollides, l'exèrcit republicà va enviar un destacament d'uns 70 soldats, entre ells alguns procedents de Madrid, a la Fembra Morta per intentar frenar l'avenç de les tropes franquistes cap a Barcelona. El 22 de gener de 1939 s'hi va lliurar una batalla que va durar diverses hores, durant la qual la zona va ser bombardejada. Es diu que, uns dies després, els pagesos de la zona hi van trobar entre 8 i 10 cadàvers de soldats republicans, alguns d'ells amb un tret a la nuca, i els van enterrar allí mateix.","coordenades":"41.5784100,1.7374000","utm_x":"394746","utm_y":"4603739","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74358-foto-08025-228-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Serra i Massansalvador","autor_element":"","observacions":"No consta que la zona hagi estat excavada.La fotografia d'època va ser presa a la Fembra Morta l'endemà de la batalla; hi apareixen soldats italians que hi van prendre part.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74359","titol":"Cementiri Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-vell-0","bibliografia":"ESTRADA I PLANELL, Gemma ( 1995). La Guerra Civil al Bruc. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Serra d'Or 155, pàg. 79. Imatges i records, (1996), Viena editors, pàg. 31.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El cementiri del Bruc,situat al costat de l'església de Santa Maria, està edificat en un morro rocós entre el torrent de l'Illa i el de Santa Maria i queda tancat per un mur amb una porta de ferro. La seva forma s'adapta al terreny en desnivell configurant dos espais separats per unes escales. A la part més alta, s'hi troba dins el recinte, el campanar i l'absis romànic. S'hi accedeix per una porta de ferro des de la placeta del davant de l'església. Al centre de la part més elevada hi ha una creu de pedra de la Santa Missió del 27\/11\/49.","codi_element":"08025-229","ubicacio":"Bruc de la Parròquia","historia":"Segons les làpides, els nínxols més antics daten del segle XIX. És probable que a l'edat mitjana el cementiri es trobés situat a l'actual placeta de davant l'església. A partir del segle XVII, quan es va començar a edificar la nova església, en sentit perpendicular a la primitiva romànica, segurament va ser quan es va edificar de nou a l'espai actual. L'any 1908, tenia un conjunt de nínxols, disposats en tres fileres, adossats a la paret externa de l'absis. Durant la segona república va ser municipalitzat i es va ampliar. A partir de l'any 1960, en efectuar les obres de restauració de l'absis, es van treure els nínxols que tapaven l'absis i es va ampliar creant la part més baixa. Durant els anys 1995-1999, es van realitzar novament obres d'ampliació a la part més alta afegint una filera de nínxols.","coordenades":"41.5740700,1.7848400","utm_x":"398694","utm_y":"4603200","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74359-foto-08025-229-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74359-foto-08025-229-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74360","titol":"Cal Joan Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-joan-maria","bibliografia":"LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Escasses restes del que fou un edifici destinat a la producció industrial de vidre just davant de Can Maçana. Actualment podem observar un mur adosat a la roca i una habitació colmatada amb ciment amb les parets exteriors arrevossades amb material modern per tal de conservar-ne el dipòsit d'aigua i el forn de vidre. Actualment l'entorn funciona com a zona recreativa i aparcament per acollir excursionistes i visitants a l'entorn de Can Massana vers Montserrat.","codi_element":"08025-230","ubicacio":"Can Maçana. Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6098200,1.7679300","utm_x":"397341","utm_y":"4607189","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74360-foto-08025-230-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74360-foto-08025-230-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"És possible que la indústria del vidre de Cal Joan Maria donés nom a alguns enfrontaments bèl·lics ocorreguts als segles XVII-XVIII a les proximitats del 'Forn de Vidre'.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74361","titol":"Jaciment prop de Can Guixà i prop de Vilaclara","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-prop-de-can-guixa-i-prop-de-vilaclara","bibliografia":"","centuria":"-650+1492","notes_conservacio":"","descripcio":"Jaciment situat en un turonet a prop i a migdia del mas de Can Guixà i de la capella romànica de Sant Miquel de Vilaclara. Per accedir-hi cal agafar una pista que es troba a uns 200 metres de la sortida del Túnel del Bruc, en direcció a Barcelona, a mà dreta i a poca distància del lloc anomenat 'Raval del Bruc' i de la font del mateix nom. Es troba en un context de pins i al cim rocós d'un turonet. En aquest indret es van recollir, superficialment, un nucli de sílex de forma prismàtica anomenat 'pota de cabra' i uns pocs fragments de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú, pertanyents a gerres mitjanes de perfil globular i llavis de secció de coll de cigne, de pastes bicolors i de bona qualitat de cuita oxidant. Durant la visita efectuada pels membres realitzadors de la Carta Arqueològica de l'Anoia l'any 1985, no s'aprecià cap indici de construcció. En la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1991, els arqueòlegs varen poder constatar l'existència d'alguns fragments d'oxidada ibèrica, i també es van localitzar alguns fragments de ceràmica gris medieval, possiblement corresponents al moment de fundació de l'església.","codi_element":"08025-231","ubicacio":"Can Guixà.","historia":"","coordenades":"41.5898600,1.7495000","utm_x":"395773","utm_y":"4604996","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Carolingi","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"90","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74362","titol":"Castell Ferran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-ferran","bibliografia":"
LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.<\/p> ","centuria":"XI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es troba sobre el coll de Can Maçana, dalt d'una punxa de pedra. Restes d'una torre de guaita de la que tan sols es conserva pel seu costat sud una filada de maons molts gruixuts, com si s'haguéssin fet imitant tovots. Per la banda nord es veuen dues filades de pedra. En un turó proper es troba una torre de telègraf òptic.<\/p> ","codi_element":"08025-232","ubicacio":"Can Maçana. Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"
També conegut amb el nom de Torre dels Moros aquesta construcció s'havia utilitzat per protegir el pas de Can Maçana. La importància estratègica del lloc segueix essent tant reconeguda avui com abans.<\/p> ","coordenades":"41.6112700,1.7631000","utm_x":"396941","utm_y":"4607356","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74362-foto-08025-232-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74362-foto-08025-232-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-30 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Existeix molta confusió entre el Castell Ferran i la torre del Telègraf propera. Moltes publicacions cometen l'error de posar un nom en comptes d'un altre.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["6"]},{"id":"74363","titol":"Camp de batalla del coll de Can Maçana i Forn de Vidre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/camp-de-batalla-del-coll-de-can-macana-i-forn-de-vidre","bibliografia":"CARNER, Antoni (1968): Història i llegenda de les Batalles del Bruc. Episodis de la història. Dalmau Editors.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran extensió de terreny aterrassada situada entre Can Maçana i el Bruc de Dalt. Actualment ocupada per una zona recreativa i un bosc jove de pi.","codi_element":"08025-233","ubicacio":"Can Maçana. Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"Indret on al llarg de la història i degut al seu interès estratègic, s'hi han desenvolupat diverses batalles documentades directament al Coll de Can Maçana, els plans del Bruc o el Forn de Vidre. Referent a la localització del Forn de Vidre hom pot relacionar-ho amb la producció de vidre de Cal Joan Maria tot i que no es pot afirmar. En aquest indret hi ha documentades una batalla en la guerra de Successió ('prop del forn de vidre prop de Montserrat', 1714), una altra batalla protagonitzada per en Pere Joan Barceló 'Carrasclet' (1719), les dues batalles de la guerra del Francès (6 de juny de 1808 i 14 de juny de 1808) i a la primera guerra carlina (març de 1836).","coordenades":"41.6100700,1.7672100","utm_x":"397281","utm_y":"4607218","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74363-foto-08025-233-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74363-foto-08025-233-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Els camins que travessen la zona han estat senyalitzats i rebatejats com a 'Ruta de les Batalles' amb un interès i objectiu divulgatiu de les batalles ocorregudes en aquell indret durant la guerra del Francès (1808-1814). A la zona recreativa de Can Maçana hi ha un petit monument que recorda les batalles de la guerra del Francès.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74364","titol":"Jaciment de Moixerigues - El Pedregós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-moixerigues-el-pedregos","bibliografia":"CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit.","centuria":"III-V","notes_conservacio":"","descripcio":"En aquest indret es van identificar set sepulcres situats en renglera, orientats a l'est i mirant a la muntanya de Montserrat. Aquests sepulcres han estat datats d'època tardoromana (segles III-IV dC) pel sistema d'enterrament i pel material documentat. L'enrajolat dels sepulcres era de teula romana.","codi_element":"08025-234","ubicacio":"Prop del Buc. Sud-est del terme.","historia":"En Joan Maria Casas esmenta en el seu treball que en els treballs de llaurat del lloc es van alçar moltes lloses i van aparèixer molts ossos humans. Quan va iniciar els treballs arqueològics no va trobar cap sepulcre amb la llosa o lloses superiors intactes. Va localitzar i excavar 7 sepulcres arrenglerats i orientats a l'est vers la muntanya de Montserrat. Malgrat ésser parcialment arrassats aquests enterraments van donar informació interessant. Són sepulcres que convinen les lloses i la teula romana i han estat datats d'època tardoromana.","coordenades":"41.5867600,1.7891600","utm_x":"399074","utm_y":"4604604","any":"284-476","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74364-foto-08025-234-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74364-foto-08025-234-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74365","titol":"Jaciment de l'antiga ermita de Sant Jeroni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-lantiga-ermita-de-sant-jeroni","bibliografia":"LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XV-XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Situada en un terreny erm prop del cim de Sant Jeroni estava emplaçada on després hi hagué el restaurant de Sant Jeroni.","codi_element":"08025-235","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"Petit i sòlid edifici religiós reedificat l'any 1590. Tenia dues cisternes. Fou aterrada durant la guerra del Francès entre 1811 i 1812. Actualment encara s'hi pot veure les restes de la planta, destacant l'absis. L'actual capella va ser construïda l'any 1891 en substitució de l'anterior un xic més avall.","coordenades":"41.6035200,1.8122000","utm_x":"401020","utm_y":"4606438","any":"1590","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74365-foto-08025-235-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74365-foto-08025-235-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74365-foto-08025-235-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Cal no confondre aquesta capella amb l'altra que existí dalt el mirador de Sant Jeroni titulada 'Santa Maria la més alta'.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74366","titol":"Jaciment del Serral de Can Cametes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-del-serral-de-can-cametes","bibliografia":"http:\/\/www.tesisenred.net\/bitstream\/handle\/10803\/2065\/16.AMM_ANNEX_REGISTRE_LLOCS.pdf?sequence=17 (30 de juliol de 2012).","centuria":"VIII-XII","notes_conservacio":"","descripcio":"Jaciment ubicat en el cim d'un petit turó allargat, que hi ha en front de can Viladiu, i més o menys a la meitat del serral de can Cametes. Necròpolis amb 1 tomba de cista en lloses. Des de domini musulmà a medieval.","codi_element":"08025-236","ubicacio":"Can Cametes. Nord-est del terme.","historia":"Es tracta d'una necròpolis de lloses o cista, no antropomorfa, amb les parets formades per peces posades verticalment, cobertes de lloses, entre planta rectangular i trapezial, pròpia dels segles XI i XII dC. La seva situació és agrupada, sense relació amb construccions properes; la seva posició és horitzontal de costat i la seva orientació és E-W, és a dir, amb el cap del difunt a l'oest. Les que estan a la vista (ja que és molt probable que en restin d'amagades) són d'adults i les cobertes eren a base de lloses planes. La capçalera no té el cap diferenciat i la base és horitzontal i alguna d'elles està retallada al conglomerat. De les nou que hi ha a la vista, una està totalment excavada i les seves mides són les següents: -Longitud total: 1'85 m. -Amplada al centre i a la capçalera: 0'35m. -Amplada als peus: 0'28 m. -Profunditat al centre: 0'35m. Superficialment es poden apreciar restes d'ossos humans en molt mal estat de conservació, ja que la necròpolis ha estat violada per clandestins. Cal indicar que una de les caixes aprofita el costat d'una altra sepultura. Durant la visita a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià cap estructura arquitectònica. A uns 50 m del turó a ponent es van localitzar, a nivell superficial, varis fragments de ceràmica concentrada en un radi d'uns 5 m. És un tipus de ceràmica feta a torn lent amb molt desgreixant de quars i petites partícules de mica, vora recta i d'altres enfora i fons pla. El jaciment és de difícil adscripció cronològica, tot i que pot ésser situat a l'Alta Edat Mitjana i en una tradició possiblement tardoromana.","coordenades":"41.6366900,1.7849200","utm_x":"398799","utm_y":"4610153","any":"715-1150","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74366-foto-08025-236-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74366-foto-08025-236-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74367","titol":"Jaciment de la Cova de les Agulles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-la-cova-de-les-agulles","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Jaciment neolític al que no s'ha pogut accedir per la dificultat del terreny.","codi_element":"08025-237","ubicacio":"Regió d'Agulles. Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6095300,1.7840800","utm_x":"398686","utm_y":"4607138","any":"- 3000","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Trobem material procedent d'aquesta cova al Museu de Collbató.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74368","titol":"Jaciment de la Cova de Mas Muntanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-la-cova-de-mas-muntanya","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Jaciment neolític al que no s'ha pogut accedir per la dificultat del terreny.","codi_element":"08025-238","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.5994200,1.7805800","utm_x":"398379","utm_y":"4606020","any":"- 3000","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Trobem material procedent d'aquesta cova al Museu de Collbató.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74369","titol":"Jaciment de la Bauma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-la-bauma","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Jaciment neolític situat en una paret de la zona arqueològica de la Cova Tapada i la Diablera.","codi_element":"08025-239","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6053700,1.7777100","utm_x":"398149","utm_y":"4606684","any":"- 3000","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74369-foto-08025-239-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74369-foto-08025-239-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Trobem material procedent d'aquesta cova al Museu de Collbató.","codi_estil":"78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74370","titol":"Camí del Bruc al Serral de les Cametes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-bruc-al-serral-de-les-cametes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Llarg camí que travessa el terme de sud a nord, des del nucli urbà d'El Bruc fins al petit barri de Can Cametes.","codi_element":"08025-240","ubicacio":"El Bruc. Muntanya de Montserrat. Sud-est i est del terme.","historia":"","coordenades":"41.5807100,1.7798100","utm_x":"398285","utm_y":"4603944","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74370-foto-08025-240-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74370-foto-08025-240-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74371","titol":"Col·lecció al Museu de Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-al-museu-de-montserrat","bibliografia":"
MONESTIR DE MONTSERRAT (1998): Guia oficial de Montserrat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Col·lecció de peces prehistòriques procedents dels sepulcres de fossa localitzats a inicis del segle XX al terme del Bruc i actualment dipositades al Museu de Montserrat, conjuntament amb peces provinents de la Cova Freda i la Cova Gran (Collbató).<\/p> ","codi_element":"08025-241","ubicacio":"Museu de Montserrat. Monestir de Montserrat.","historia":"","coordenades":"41.5807100,1.7798100","utm_x":"398285","utm_y":"4603944","any":"- 4000","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74371-foto-08025-241-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74371-foto-08025-241-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74371-foto-08025-241-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"78|79|76","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74372","titol":"Col·lecció del Museu de Coses del Poble de Collbató","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-del-museu-de-coses-del-poble-de-collbato","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Col·lecció de peces prehistòriques procedents dels sepulcres de fossa localitzats a inicis del segle XX al terme del Bruc i actualment dipositades al Museu de Collbató.","codi_element":"08025-242","ubicacio":"Bonavista, 2. 08293 - Collbató","historia":"","coordenades":"41.5807100,1.7798100","utm_x":"398285","utm_y":"4603944","any":"- 4000","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74372-foto-08025-242-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74372-foto-08025-242-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"78|79|76","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74373","titol":"Font del refugi Vicenç Barbé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-refugi-vicenc-barbe","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font que proveeix el refugi Vicenç Barbé, sota la cova de la Partió. L'aigua arreplegada per les pluges és recollida en diversos dipòsits instal·lats a la part inferior del refugi.","codi_element":"08025-243","ubicacio":"Regió d'Agulles. Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6064600,1.7849600","utm_x":"398755","utm_y":"4606796","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74373-foto-08025-243-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74373-foto-08025-243-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"No confondre amb el dipòsit d'aigua exterior del mateix refugi.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74374","titol":"Font de la Cadireta - Guilles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-cadireta-guilles","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Deixant el torrent de Migdia vers el Montgròs, damunt on hi ha el pla d'una antiga carbonera. És una font gairebé inservible puix que l'aigua que neix en una filtració de les roques del cingle es barreja amb la brossa i altres aigues de pluja. Existeix un dipòsit d'obra annex amb una conducció que l'allarga fins l'aixeta actual. L'aigua hi és constant. És una obra de pedra i ciment construïda arran de terra i adosada a la roca. Com a tapa per aïllar el petit dipòsit s'utilitza una pedra.","codi_element":"08025-244","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6014200,1.8066700","utm_x":"400556","utm_y":"4606212","any":"1960","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74374-foto-08025-244-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74374-foto-08025-244-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74374-foto-08025-244-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74375","titol":"Font de Can Jorba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-jorba-0","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Prop de la masia de Can Jorba, a uns vuit minuts. El camí arrenca de darrera la masia, entre xiprers, fins arribar al capdevall del Torrent de Migdia. Allí, al peu del cingle, hi ha una bauma d'on degota l'aigua en una pica natural. Acostuma a tenir gran quantitat d'aigua i era utilitzada com a abeurador pels animals. L'espai també resulta un bon aixopluc.","codi_element":"08025-245","ubicacio":"Can Jorba. Sud-est del terme.","historia":"","coordenades":"41.5881200,1.7985900","utm_x":"399862","utm_y":"4604744","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74375-foto-08025-245-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74375-foto-08025-245-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"També se la coneix amb el nom de Font Trobada.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74376","titol":"Font de Can Solà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-sola","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Bonica i abundosa font emplaçada al final del bosc, a deu minuts vers migdia de la gran masia de Can Solà de la Roca, del terme de Sant Pau de la Guàrdia. Aquesta font alimenta un gran dipòsit per regar les feixes de conreu que s'estenen sota la carretera que va a Igualada.","codi_element":"08025-246","ubicacio":"Can Solà de la Roca. Centre del terme. Antiga N-II; km 571.4","historia":"","coordenades":"41.6002400,1.7465100","utm_x":"395541","utm_y":"4606152","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74376-foto-08025-246-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74377","titol":"Font del Catxó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-catxo","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. Font oral: Montserrat Tovella (mestressa de Sant Pau de la Guàrdia)","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Les descripcions antigues ens parlen d'un gran dipòsit obrat entre feixes de conreu abandonades, en la clotada de les Deveses que domina i es forma sobre les roques i entre el bosc del castell. Estava a prop del primer pont de la carretera general a Igualada. L'aigua era molt bona, per bé que embassada, amb volta d'obra, i tenia el naixement sota una bauma.","codi_element":"08025-247","ubicacio":"Castell Ferran. Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6064200,1.7629300","utm_x":"396919","utm_y":"4606818","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Actualment el camí que hi condueix, l'espai de la font i el seu entorn resten bruts de vegetació i no existeix cap senyalització que ens indiqui que segueix essent utilitzada. Podem dir que aquesta font està perduda,","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74378","titol":"Font de la Poma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-poma","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Les antigues descripcions ens diuen que era una font molt antiga situada sota el collet de Guirló. Realment formava un bassal que es mantenia durant uns dies després de pluges formant un petit forat on creixen plantes.","codi_element":"08025-248","ubicacio":"Coll de Guirló. Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6100700,1.7672100","utm_x":"397281","utm_y":"4607218","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Actualment el camí que hi condueix, l'espai de la font i el seu entorn resten bruts de vegetació i no existeix cap senyalització que ens indiqui que segueix essent utilitzada. Podem dir que aquesta font està perduda,","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74379","titol":"Font de les Bassetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-bassetes","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font natural que es trobava sota la Roca Foradada i la de l'Enclusa, al marge superior de la carretera que va de Can Maçana al monestir. Sembla ser que se n'ha perdut el fil.","codi_element":"08025-249","ubicacio":"La Roca Foradada. Regió d'Agulles. Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6110700,1.7854800","utm_x":"398805","utm_y":"4607308","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Actualment el camí que hi condueix, l'espai de la font i el seu entorn resten bruts de vegetació i no existeix cap senyalització que ens indiqui que segueix essent utilitzada. Podem dir que aquesta font està perduda,","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74380","titol":"Font de Puigllobí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-puigllobi","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. Font oral: Montserrat Tovella (mestressa de Sant Pau de la Guàrdia)","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font intermitent de força dies de durada. L'aigua surt a la soca d'un roure, sota el camí de can Maroto, prop de Can Maçana, un xic avall de la carena.","codi_element":"08025-250","ubicacio":"Puigllobí. Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6100700,1.7672100","utm_x":"397281","utm_y":"4607218","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Actualment el camí que hi condueix, l'espai de la font i el seu entorn resten bruts de vegetació i no existeix cap senyalització que ens indiqui que segueix essent utilitzada. Podem dir que aquesta font està perduda,","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74381","titol":"Font de Sant Pau Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-pau-vell","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. Font oral: Montserrat Tovella (mestressa de Sant Pau de la Guàrdia)","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"A sota el Serrat de Guirló, prop les runes de la capella de Sant Pau Vell anant direcció al castell de la Guàrdia, hi ha aquest dipòsit-cisterna, construït o arranjat l'any 1963 segons es pot observar en un escrit. Aquesta cisterna aprofita l'aigua de la pluja.","codi_element":"08025-251","ubicacio":"Coll de Guirló. Sant Pau Vell. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6061600,1.7726300","utm_x":"397727","utm_y":"4606778","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74381-foto-08025-251-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74381-foto-08025-251-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74382","titol":"Font de Santa Mundi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-santa-mundi","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. Font oral: Montserrat Tovella (mestressa de Sant Pau de la Guàrdia)","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Dins el terme de Sant Pau de la Guàrdia rajava al peu d'un gros roure, a la drecera que va a Igualada vers ponent, entre la carretera i el nucli del veïnat de Sant Pau o Ca n'Elies. Actualment el lloc on estava dita font és una parcel·la privada inaccessible.","codi_element":"08025-252","ubicacio":"Carrer Manresa, Sant Pau de la Guàrdia. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6121700,1.7474100","utm_x":"395635","utm_y":"4607475","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74383","titol":"Font del Grinyó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-grinyo","bibliografia":"AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Pertany a la finca de can Marc Vell, del poble de Marganell, just a la partió dels termes, a tocar de la fita col·locada pel Patronat de la Muntanya.","codi_element":"08025-253","ubicacio":"Can Marc. Nord-est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6401200,1.7755100","utm_x":"398020","utm_y":"4610545","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Actualment el camí que hi condueix, l'espai de la font i el seu entorn resten bruts de vegetació i no existeix cap senyalització que ens indiqui que segueix essent utilitzada. Podem dir que aquesta font està perduda,","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74384","titol":"Els Frares Encantats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-frares-encantats","bibliografia":"
BARBERÀ I SAUQUÉ, Josep (1977): Montserrat pam a pam. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. LLORACH, Josep Maria (2009). El Parc Natural de Montserrat. 10 rutes autoguiades. Cossetània Edicions.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Grup de roques que constitueix una regió amb un seguit de roques ben característiques: el Bisbe, la Monja, el Lloro, el Frare Gros, el Novici, etc. Totes elles formen una carena que es despenja vers el coll de Porc seguint una roca darrera l'altre en sentit descendent. Totes són de fàcil ascensió i només cal pujar les canals que porten als seus collets superiors per tal de guanyar els cims corresponents. Vistes des de la cara nord formen un conjunt majestuós i encisador i hom se n'adona que el nom és molt apropiat.<\/p> ","codi_element":"08025-254","ubicacio":"Els Frares. Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"
Els Frares Encantats és un topònim que d'un temps ençà està en desús en anar agafant cada roca un nom individualitzat però que és molt escaient puix designa gràficament el conjunt de roques que aglutina.<\/p> ","coordenades":"41.6093200,1.7929300","utm_x":"399423","utm_y":"4607105","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74384-foto-08025-254-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74384-foto-08025-254-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-04 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"74385","titol":"Sant Jeroni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-jeroni-2","bibliografia":"LLORACH, Josep Maria (2009). El Parc Natural de Montserrat. 10 rutes autoguiades. Cossetània Edicions.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cim de Montserrat (1236 m.) i mirador singular. Tot i ser el cim més alt coronar-lo no és gens difícil. Des de Sant Joan el camí que hi porta és força planer. Molt a prop del lloc on hi hagué l'antiga capella de Sant Jeroni s'alça el mirador on hi ha una rosa dels vents d'hacer que marca la toponimia de l'entorn. Des del cim les vistes sobre la geografia són espectaculars, com per exemple les agulles de Montserrat, Santa Cecília a 600 metres per sota dels peus o el Monestir de Sant Benet. Des de Sant Jeroni es veu a tocar les comarques que envolten Montserrat: Vallès Occidental, bona part del Vallès Oriental, Bages, Anoia i Baix Llobregat. A l'horitzó també es veu el Mediterrani i el Barcelonès.","codi_element":"08025-255","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6053400,1.8112900","utm_x":"400947","utm_y":"4606641","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74385-foto-08025-255-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74385-foto-08025-255-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Tot i estar molt ben acondicionat amb una barana de protecció cal extremar precaucions puix les parets de pedra són molt altes.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74386","titol":"Avenc dels Pouetons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-dels-pouetons","bibliografia":"
BARBERÀ I SAUQUÉ, Josep (1977): Montserrat pam a pam. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
L'Avenc dels Pouetons s'obre sota la roca anomenada dels Pouetons. És la concavitat més profunda de la muntanya. Presenta dues boques d'entrada i baixa formant diversos relleixos fins a una profunditat total de 125 m. i 337 m. de recorregut. És un dels avencs més importants de Catalunya excavats en conglomerat. L'avenc dels Pouetons és una constatació que la roca calcària també hi és present a Montserrat; és per això que no hi manquen els avencs. De fet, mercès al carbonat de calci s'han pogut cimentar millor els materials conglomerats per donar consistència als monòlits. Aquest avenc consta d'un espectacular pou d'entrada de 52 metres de profunditat amb un replà a la cota -32 on gràcies a una pronunciada rampa s'ajunten les dues boques de la cavitat. A partir d'aquí pous i galeries, esquerdes i ressalts, blocs i lloses, fins un darrer pou de 14 metres que en permet accedir a una galeria final de 50 metres. Els catalans van ser els degans de l'Estat espanyol en l'activitat de l'espeleologia. A principis del segle XIX, el monjo montserratí Gerard Joana ja va explorar a la mateixa muntanya les coves del Salnitre i l'avenc dels Pouetons. La visita a aquest avenc és imprescindible efectuar-la acompanyats d'especialistes en el món de l'espeleologia, que compleixin a més la legislació vigent en aquest tipus d'esport d'aventura.<\/p> ","codi_element":"08025-256","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6065200,1.7830400","utm_x":"398595","utm_y":"4606805","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74386-foto-08025-256-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74386-foto-08025-256-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-04 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Es recomana precaució i respecte a l'entorn natural.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"74387","titol":"Cova de les Pruneres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-les-pruneres","bibliografia":"BARBERÀ I SAUQUÉ, Josep (1977): Montserrat pam a pam. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Bauma o cova-refugi preparada per a dormir-hi mercès al treball dessinteressat dels membres del G.A.M., del Club Muntanyenc Barcelonès. Es troba sota la roca anomenada La Vella.","codi_element":"08025-257","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme.","historia":"","coordenades":"41.6039800,1.7976700","utm_x":"399810","utm_y":"4606506","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74387-foto-08025-257-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74387-foto-08025-257-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74388","titol":"Cova del Ponç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-ponc","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova de força interès situada al nord-oest del municipi del Bruc a tocar de la riera de Pierola. Segons l'època de l'any hi brolla un salt d'aigua que en fa ser un espai natural força remarcable. També se l'anomena cova del 'Pons'.","codi_element":"08025-258","ubicacio":"Prop de Can Guixà i de Can Manuel.","historia":"","coordenades":"41.5846300,1.7599000","utm_x":"396632","utm_y":"4604402","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74388-foto-08025-258-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74389","titol":"Cistes del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cistes-del-castell","bibliografia":"Informació oral: Gemma Estrada","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"Grup de cistes per emmagatzemar gra, recobertes en ceràmica i tapades amb lloses trobades prop de la masia El Castell i Can Farrés, a la zona coneguda com El Pedregós. Només se'n conserven dues que presenten la curiositat d'estar unides per l'interior. Les seves mides (1'70 m. de profunditat) i el bon estat de conservació en el que es presenten fan aquest element del tot interessant.","codi_element":"08025-259","ubicacio":"El Castell. Prop del Bruc de Dalt. Sud-est del terme.","historia":"","coordenades":"41.5858500,1.7871300","utm_x":"398903","utm_y":"4604506","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74389-foto-08025-259-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74389-foto-08025-259-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"Les lloses que cobrien les cistes es toben actualment dins les mateixes cistes i l'obertura és tapada per un parell de planxes de ferro.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74390","titol":"Barraca d'El Pedregós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pedregos","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Atípica barraca amb dues portes per accedir-hi, separades per un gros pilar fet de pedra seca. A través d'aquestes obertures s'accedeix a la barraca en la que s'aprecia dos nivells de sòl. A l'hora, la meitat inferior de la barraca presenta un enlluït diferent de la part superior formada de roca a la qual s'adosa la barraca i pedra seca. Davant de la barraca hi ha un espai enfonsat al mateix nivell del sòl de la barraca i que presenta el mateix enlluïment que la part inferior de l'interior de la barraca. Al costat de la barraca hi ha un petit safreig.","codi_element":"08025-260","ubicacio":"El Castell. Prop del Bruc de Dalt. Sud-est del terme.","historia":"Es podria sospitar que la barraca va ser construïda aprofitant un dipòsit de líquids de molt bona factura més antic.","coordenades":"41.5846000,1.7863600","utm_x":"398837","utm_y":"4604368","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74390-foto-08025-260-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74390-foto-08025-260-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74390-foto-08025-260-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74391","titol":"Balma de can Solà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-de-can-sola","bibliografia":"http:\/\/www.festacatalunya.cat\/articles-mostra-1248-cat-balma_de_can_sola.htm http:\/\/apeupermontserrat.blogspot.com.es\/2009\/09\/balma-de-can-sola.html","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Balma d'espectaculars dimensions situada dins la finca de Can Solà de la Roca. Ocupa un total de 3.150 m2. Pel seu interior hi transcorre un torrent d'aigua irregular, la qual ha erosionat els estrats de forma horitzontal donant forma a aquest magnífica balma. Al centre de la cavitat hi ha la font homònima, que brolla de forma periòdica. En el seu interior hi conserva les restes de murs utilitzats per tancar-hi ramats.","codi_element":"08025-261","ubicacio":"Prop de Can Solà de la Roca. Centre del terme.","historia":"A llarg del temps aquest gran espai cobert ha sigut utilitzat com a aixopluc natural pels ramats de la zona mentre que a dia d'avui és un lloc ideal per l'escalada i disposa de 12 vies instal·lades.","coordenades":"41.5973000,1.7478200","utm_x":"395645","utm_y":"4605824","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74392","titol":"Cova del Cabrit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-cabrit","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Balma de no massa fondaria situada per damunt del camí de la Cova de l'Arcada a la Font del Xevret. Conserva murs, màrfegues rústiques, foc a terra i atuells per cuinar, donant facilitats per a fer bivac.<\/p> ","codi_element":"08025-262","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme","historia":"","coordenades":"41.5960300,1.7901300","utm_x":"399169","utm_y":"4605632","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74392-foto-08025-262-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74392-foto-08025-262-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-02-03 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["6"]},{"id":"74393","titol":"Els Pallers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-pallers","bibliografia":"
BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya].<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Els Pallers és un serrat que conte quatre monòlits capritxosament esculpits pel pas del temps i que recorden la forma de pallers, forma a partir de la qual la imaginació de la gent n'ha bastit llegendes que han arribat als nostres dies. Per la seva forma aquestes formacions també són anomenades 'pallers de pedra' o 'els pallers de tot l'any'. Tot i que són de curta ascensió aquests 'pallers' tenen quelcom especial que en justifica l'escalada. Des de la carena dels Pallers estant hom pot gaudir d'unes meravelloses vistes tant de la regió de les Agulles com de la vall d'El Bruc.<\/p> ","codi_element":"08025-263","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme","historia":"","coordenades":"41.5998600,1.7806400","utm_x":"398384","utm_y":"4606069","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74393-foto-08025-263-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74393-foto-08025-263-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-02-05 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["6"]},{"id":"74394","titol":"La Foradada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-foradada-1","bibliografia":"
BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya].<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
La Foradada, anomenada també 'Roca Foradada', és una curiosa formació del contrafort nord de la serra occidental que baixa de les Agulles, esculpida per l'acció del vent i la pluja consistent en un 'forat', d'aquí el nom de la roca, que travessa la roca montserratina com si fós una gran finestra, just per sobre de la Cadireta, en l'anomenat Serrat de la Foradada. Aquesta és, sens dubte, una de les curiositats naturals més remarcables de la muntanya de Montserrat. L'obertura és un triangle isòsceles sobrepassa té 12 metres de base per 14,5 d'alçada.<\/p> ","codi_element":"08025-264","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme","historia":"
Com a espectacle curiós i singular cal dir que des de l'indret de can Martorell (nord-est), cap a mitjans del mes de març i del 25 de setembre al 5 d'octubre pot observar-se els raigs de la posta de sol passar per l'ull del forat.<\/p> ","coordenades":"41.6110700,1.7854800","utm_x":"398805","utm_y":"4607308","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74394-foto-08025-264-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74394-foto-08025-264-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["6"]},{"id":"74395","titol":"Cova de l'Alfons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-lalfons","bibliografia":"
http:\/\/esgarrapacrestes.blogspot.com.es\/2008\/05\/la-cova-de-lalfonso.html<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
La cova de l'Alfons, també és anomenada 'cova de l'Alfonso' o 'cova del Fonso', és una balma de dimensions considerables situada en el paratge de la Raconada, a la zona del Vermell del Xincarró, característica per estar formada per una continuïtat de murs de conglomerat, on si trobem quasi 200 vies d'escalada de diversa dificultat. A l'entrada de la cova, podrem observar una instal·lació de cordes i esglaons de ferro, que fan servir els escaladors, per pujar o baixar de les vies d'escalada.<\/p> ","codi_element":"08025-265","ubicacio":"Nord de la població. La Raconada. Est del terme","historia":"","coordenades":"41.5978200,1.7830400","utm_x":"398581","utm_y":"4605839","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74395-foto-08025-265-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74395-foto-08025-265-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-02-03 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["6"]},{"id":"74396","titol":"Col·lecció al Museu d'Arqueologia de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-al-museu-darqueologia-de-catalunya","bibliografia":"www.mac.cat http:\/\/lestudioh.com\/catlestudioh\/10dossieres\/pdfs\/08lestudiohcat.pdf","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de troballes prehistòriques recuperades al llarg del segle XX dipositades a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC Barcelona) entre les qual cal destacar una destral i denes de collaret del jaciment de Can Vallès i les troballes aparegudes en el jaciment de davant de l'església parroquial de Santa Maria d'El Bruc, actualment desaparegut.","codi_element":"08025-266","ubicacio":"MAC Barcelona. Passeig de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc. 08039 Barcelona","historia":"El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) és un museu nacional en xarxa sorgit arran de la llei de museus de 1990 que té com a objectiu la conservació, investigació i divulgació dels vestigis arqueològics a Catalunya.","coordenades":"41.5807100,1.7798100","utm_x":"398285","utm_y":"4603944","any":"-3000","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74397","titol":"El Montgròs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-montgros-0","bibliografia":"
BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya]. http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Montgr%C3%B2s_%28el_Bruc%29<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
El Montgròs, cim pertanyent a la regió montserratina dels Ecos, és amb 1133 metres un dels cims més alts de Montserrat. El seu volum, semblant al d'un gran massís, domina tota la muntanya. Des del cim la panoràmica és majestuosa. A les gegantines parets de les cares est i oest hi ha obertes diverses víes d'escalada.<\/p> ","codi_element":"08025-267","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme","historia":"","coordenades":"41.5981300,1.8040100","utm_x":"400329","utm_y":"4605849","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74397-foto-08025-267-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74397-foto-08025-267-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-02-04 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["6"]},{"id":"74398","titol":"Regió dels Ecos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/regio-dels-ecos","bibliografia":"
BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya] http:\/\/www.mfos.eu\/els_ecos_de_montserrat.htm<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
És la regió central de les 6 regions en què es divideix la muntanya de Montserrat, tres de les quals les trobem al terme municipal del Bruc. Aquesta regió comprèn des de Coll de Porc, tocant als Frares Encantats fins al coll de Migdia i les Talaies. Mentre que la cara nord de la regió presenta la semblança d'una gran muralla la cara sud s'allargassa esglaonadament vers els plans d'El Bruc. El cim més alt de la regió és el conjunt de roques dels Ecos, amb 1212 m. d'alçada, i són el segon cim més alt de Montserrat. Aquesta zona esta formada pels tres monòlits dels Ecos; l'Eco Superior, l'Inferior i el del Mig, a més de la Miranda, el punt d'accessibilitat més fàcil, amb un cim més aviat planer i allargat. Altres cims destacats de la regió són el Montgròs, la Roca Plana dels Llamps, els Plecs de Llibre o el Cilindre.<\/p> ","codi_element":"08025-268","ubicacio":"Muntanya de Montserrat. Est del terme","historia":"
Aquesta és una regió amb una gran activitat d'escalada. La primera ascensió documentada a les roques dels Ecos és datada del dia 20 de gener de 1957 per part d'Anna M. Pallejà, J. M. Torras, J. Borràs, J. Camps, J. Prat, J. Monfoig, Domènech, R. Bassols i B. Villena.<\/p> ","coordenades":"41.6025700,1.8051200","utm_x":"400429","utm_y":"4606341","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74398-foto-08025-268-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74398-foto-08025-268-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-02-10 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["6"]},{"id":"74399","titol":"Col·lecció al Museu Comarcal de l'Anoia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-al-museu-comarcal-de-lanoia","bibliografia":"http:\/\/www.mnactec.cat\/museum\/museu_de_la_pell_igualada_i_comarcal_de_anoia.htm","centuria":"-1800 +900","notes_conservacio":"","descripcio":"El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia conté els materials recuperats de diversos jaciments bruquetans: 'Cova Tapada', 'la Vinya del Castell', 'Serral de les Cametes', 'a 100 metres de Sant Pau', 'de l'entorn de Sant Pau Vell' i de 'prop de Can Guixà \/ prop de Vilaclara'.","codi_element":"08025-269","ubicacio":"Baixada de la Unió, s\/n. 08700 Igualada (Anoia)","historia":"El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia és un dels tres primers d'aquesta especialitat existents a Europa i té els seus orígens a l'any 1949 quan, gràcies a l'impuls del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, es va crear el Museu de la Ciutat, amb seccions de ciències naturals, arqueologia, art antic i modern, història, folklore local i cartografia comarcal. L'any 1954 es va obrir al públic el Museu monogràfic de la Pell. Les col·leccions estan repartides en dos edificis d'Igualada: la fàbrica de Cal Boyer i l'antiga adoberia de Cal Granotes. Des de l'any 1996 és una secció del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.","coordenades":"41.5807100,1.7798100","utm_x":"398285","utm_y":"4603944","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74399-foto-08025-269-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Medieval|Islàmic","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|85|88","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74400","titol":"Rellotge de sol de Ca n'Elíes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-ca-nelies","bibliografia":"www.gnomonica.cat","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"No s'identifiquen les xifres ni cap tipus de decoració.","descripcio":"És un rellotge del tipus vertical. Dibuixa un cercle sobre un marc quadrat. Malauradament no es conserven ni les marques horàries ni cap tipus de decoració ja que la pintura s'ha deteriorat amb el pas del temps i l'atac de les inclemències meteorològiques.","codi_element":"08025-270","ubicacio":"Ca n'Elíes a Sant Pau de la Guàrdia","historia":"","coordenades":"41.6118500,1.7476700","utm_x":"395656","utm_y":"4607439","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74400-foto-08025-270-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74400-foto-08025-270-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 4.165.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74401","titol":"Rellotge de sol de Cal Jaumot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-cal-jaumot","bibliografia":"www.gnomonica.cat","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Un rellotge de sol és un element arquitectònic que a partir de l'ombra que projecta una agulla clavada damunt d'un quadrant senyala les hores. En funció de la seva ubicació respecte al Sol, cada rellotge té un abast horari diferent. Les tipologies més generals són els horitzontals (construïts a terra i orientats al sud) i els verticals (construïts en murs i façanes) És un rellotge vertical construït amb una peça circular de ceràmica. Indica les línies horàries de les 7 del matí fins la 4 de la tarda amb números romans. La decoració consisteix en el lema 'Jo sense Sol, Tu sense Fe, els dos no valem res' perfilat al centre sota un dibuix del Sol, el qual està flanquejat per una mitja Lluna a l'esquerra i una estrella de sis puntes a la dreta. Damunt i al centre apareix la data de construcció de la casa (1883) que no es correspon a la del rellotge. Per les seves característiques és molt probable que l'autor del rellotge sigui el terrissaire Josep Plaxats de Castellfollit del Boix, el qual encara elabora rajoles, teules, rellotges de Sol i diverses peces ceràmiques de construcció en un antic forn terrisser alimentat per fogots, seguint una tècnica de cuita que podem trobar en antics forns d'època romana.","codi_element":"08025-271","ubicacio":"Cal Jaumot","historia":"","coordenades":"41.6278300,1.7192800","utm_x":"393317","utm_y":"4609248","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74401-foto-08025-271-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"Josep Plaxats","observacions":"No està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74402","titol":"Rellotge de sol al c\/ Sant Pau, 10","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-al-c-sant-pau-10","bibliografia":"www.gnomonica.cat","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Segons descriu el mateix autor, Eduard Farré, és tracta d'un rellotge de sol tipus circular i està orientat al sud. Els materials amb els quals està construït són fusta tropical, llautó i alumini. És del tipus Foster-Lambert. Inclinació: vertical. Lat. N 41º 36' 30'. Long E 1º 44' 50'. Senyala les hores de les 5 matí a les 9 vespre, amb xifres romanes; té unes petites marques per senyalar els quarts d'hora. El rellotge està corregit per la longitud local, per l'equació de temps (cada 10 dies) i per l'horari d'estiu i d'hivern (dos cops a l'any); així l'hora de la fotografia és la que marca el rellotge (les 13.20 del dia 25 de juny). Les correccions s'efectuen manualment cada deu dies desplaçant el quadrant per les guies que el subjecten.","codi_element":"08025-272","ubicacio":"C\/ Sant Pau, 10","historia":"","coordenades":"41.6064600,1.7441800","utm_x":"395357","utm_y":"4606845","any":"2005","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74402-foto-08025-272-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"Eduard Farré","observacions":"Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 2.206.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74403","titol":"Rellotge de sol al c\/ Sant Pau, 10","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-al-c-sant-pau-10-0","bibliografia":"www.gnomonica.cat","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Rellotge de sol construït amb rajoles de ceràmica amb una sanefa exterior pintada amb blau i un bordó que actua com a marc exterior amb ceràmica vidriada. És del tipus vertical declinant. Tal i com ens descriu E. Farré, propietari del rellotge, és rectangular i està orientat sud-est, declina 12º. Indica les marques horàries a les hores i mitges hores de les 6 del matí a les 5 de la tarda amb números romans, en cicles de 12 hores, la línia de les 12 es vertical. El gnòmon és de vareta amb un sol al pol. Està decorat amb alguns dels signes zodiacals, d'esquerra a dreta, Sagitari. Escorpí, Balança, Verge. Lleó, Cranc -damunt del XII-, Gèminis, Taure, Àries, Peixos i Aquari.","codi_element":"08025-273","ubicacio":"C\/ Sant Pau, 10","historia":"","coordenades":"41.6064600,1.7441800","utm_x":"395357","utm_y":"4606845","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74403-foto-08025-273-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"A. Canela","observacions":"Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 3.663.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74404","titol":"Rellotge de sol al c\/ Lluís Companys, 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-al-c-lluis-companys-5","bibliografia":"www.gnomonica.cat","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"És un rellotge orientat sud-est. Indica les línies horàries de 7 a 4 amb números romans. És un tipus de rellotge que un dels especialistes en gnomònica, M. Dalmau, qualifica de vertical declinant. Està construït d'una peça de terracota Les hores indicades a l'esquerra del 12 són les corresponents al matí i, a la dreta, les de la tarda. Així aquest rellotge marcava les hores des de les 7 del matí fins les 4 de la tarda; la resta d'hores no hi arribava la llum solar directa. La decoració consisteix amb la inscripció 'Nihil sine sole' (Res sense el Sol) a la part superior i els escuts de Catalunya i del Bruc que flanquegen la data de construcció que apareix en números romans, a la part inferior. Al centre o pol del gnòmon o estil apareix una petita representació d'un Sol.","codi_element":"08025-274","ubicacio":"C\/ Lluís Companys, 5","historia":"","coordenades":"41.5842000,1.7819400","utm_x":"398468","utm_y":"4604328","any":"1983","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74404-foto-08025-274-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 1.734.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74405","titol":"Rellotge de sol de l'església de Santa Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-santa-maria","bibliografia":"www.gnomonica.cat","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"És un rellotge de Sol tipus vertical declinant, que fou incorporat a la paret, sota el vèrtex de la teulada. La seva construcció és molt senzilla i està efectuada a partir d'incisions directes a l'arrebossat. Té una forma circular i està orientat Sud-Est. Marca les línies horàries des de les 7 del matí a les 3 de la tarda amb números aràbics amb senyals per a les mitges hores,","codi_element":"08025-275","ubicacio":"Església de Santa Maria","historia":"","coordenades":"41.5759200,1.7858500","utm_x":"398781","utm_y":"4603405","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74405-foto-08025-275-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 1.101.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74406","titol":"Rellotges de sol de cal Cordero","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotges-de-sol-de-cal-cordero","bibliografia":"www.gnomonica.cat","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Un rellotge de sol és un element arquitectònic que a partir de l'ombra que projecta una agulla clavada damunt d'un quadrant senyala les hores. En funció de la seva ubicació respecte al Sol, cada rellotge té un abast horari diferent. Les tipologies més generals són els horitzontals (construïts a terra i orientats al sud) i els verticals (construïts en murs i façanes) A la façana sud es conserven dos rellotges de sol, curiosament a molt poca distància l'un de l'altre. El més significatiu és el que trobem situat prop del carrer, a la dreta de la façana. És un rellotge orientat sud-est. Indica les línies horàries de 6 a 5 amb xifres aràbigues. És un tipus de rellotge que un dels especialistes en gnomònica, E. Farré, el qualifica de vertical declinant. Està construït d'una peça de terracota i ocupa l'espai destinat a dues fileres de rajoles amb les que està folrada la façana. Les hores indicades a l'esquerra del 12 són les corresponents al matí i, a la dreta, les de la tarda. Així aquest rellotge marcava les hores des de les 6 del matí fins les 5 de la tarda; la resta d'hores no hi arribava la llum solar directa. El segon rellotge, a l'esquerra de la façana, està orientat igual que el primer, està construït del mateix material, però no presenta cap tipus ni de decoració ni de referència numèrica.","codi_element":"08025-276","ubicacio":"Casa Elías o cal Cordero","historia":"L'edifici és una obra de l'any 1880 (apareix aquesta data a la façana principal). També es té constància que s'hi efectuaren obres posteriorment, concretament l'any 1883 (la data es conserva a les edificacions amb usos agrícoles). Amb molta probabilitat la data dels rellotges es correspon a la construcció inicial de l'edifici.","coordenades":"41.5789800,1.7803100","utm_x":"398324","utm_y":"4603751","any":"1880","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74406-foto-08025-276-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74406-foto-08025-276-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"El número d'inventari de la Generalitat (IPA, núm. 4028) registra ca n'Elies o cal Cordero. El rellotge de sol es troba immers a la façana d'aquest edifici.Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 1.099.","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74407","titol":"Barraca de vinya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-354","bibliografia":"SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. www.catpaisatge.net\/docs\/inventari_montserrat.pdf","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta circular, obrada amb pedra seca, de mides regulars i una mica carejades, i coberta amb falsa cúpula. Té un voladís lateral, una capa de pedruscall i una mica de crespinell al damunt i la típica pedra manllevadissa que tapa la sortida de fums. El portal és trilític, amb una sola llinda i està parcialment ensorrat i cobert de bardisses. Està orientada al sud.","codi_element":"08025-277","ubicacio":"Malniu-Carena de les Pujades","historia":"Aquesta barraca està situada a l'antic mas rònec de les Pujades, documentat l'any 1207. Al segle XIX era una zona dedicada majoritàriament al conreu de la vinya.","coordenades":"41.6099400,1.7868400","utm_x":"398917","utm_y":"4607180","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74407-foto-08025-277-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74408","titol":"Barraca de vinya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-355","bibliografia":"SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. www.catpaisatge.net\/docs\/inventari_montserrat.pdf","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca de pedra carejada, unida amb la tècnica de la pedra seca amb alguna clapa de morter. És de planta rectangular i té falsa cúpula, que està recoberta amb pedruscall i crespinell i té un voladís lateral. El portal és trilític i té una espitllera al damunt de la llinda, que és rectangular i simple, frontisses i restes de rajoles més modernes unides amb ciment. A l'interior hi ha restes de fum, dues finestres i dos cocons. Està arrambada a un marge i orientada al nord.","codi_element":"08025-278","ubicacio":"Malniu-Carena de les Pujades","historia":"Aquesta barraca està situada a l'antic mas rònec de les Pujades, documentat l'any 1207. Al segle XIX era una zona dedicada majoritàriament al conreu de la vinya.","coordenades":"41.6400200,1.7891600","utm_x":"399157","utm_y":"4610517","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74408-foto-08025-278-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"La ubicació és aproximada, ja que no s'ha localitzat físicament amb aquesta feina.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74409","titol":"Barraca de vinya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-356","bibliografia":"SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. www.catpaisatge.net\/docs\/inventari_montserrat.pdf","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca -sorrenca i conglomerat-, de planta circular i falsa cúpula recoberta de pedruscall i crespinell i envoltada per un voladís. El portal és trilític, amb dues llindes i té una finestra al mur i una pedra a l'exterior, que servia de banc. A l'interior hi ha un cocó, un calaix i restes de foc. Li ha caigut alguna pedra. Està orientada al nord. Mides portal: 0,87 m amplada i 1,26 m alçada. Mides perímetre interior 2,40 m","codi_element":"08025-279","ubicacio":"Malniu-Carena de les Pujades","historia":"Aquesta barraca està situada a l'antic mas rònec de les Pujades, documentat l'any 1207. Al segle XIX era una zona dedicada majoritàriament al conreu de la vinya.","coordenades":"41.6250500,1.7866900","utm_x":"398928","utm_y":"4608858","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74409-foto-08025-279-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"La ubicació és aproximada, ja que no s'ha localitzat físicament amb aquesta feina.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74410","titol":"Barraca de vinya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-357","bibliografia":"SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. www.catpaisatge.net\/docs\/inventari_montserrat.pdf","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca -sorrenca i escairada-, de planta rectangular i falsa cúpula, recoberta de pedruscall i herba, amb la sortida de fums tapada amb una pedra manllevadissa. També té voladís i finestra. El portal és trilític i té una doble llinda. A l'interior hi ha restes de fum, un calaix damunt de la llinda i, a terra, estris relacionats amb la producció de la mel. Va ser construïda recolzada a un marge. És una zona de feixes ben conreades i plantades d'oliveres i arbres fruiters, propera a la vinya que contrasta amb els erms que envaeixen l'entorn. Està orientada al nord.","codi_element":"08025-280","ubicacio":"Malniu-Carena de les Pujades","historia":"Aquesta barraca pertany a cal Pere Jan, una masia del terme de Marganell fundada durant la primera meitat del segle XIX per Pere Joan Costa.","coordenades":"41.6232100,1.7868800","utm_x":"398941","utm_y":"4608654","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74410-foto-08025-280-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"La ubicació és aproximada, ja que no s'ha localitzat físicament amb aquesta feina.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74411","titol":"Barraca de vinya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-358","bibliografia":"SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. www.catpaisatge.net\/docs\/inventari_montserrat.pdf","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca i planta semicircular, encaixada entre dos marges i encarada cap a migdia. La coberta és de falsa cúpula, amb una capa de pedruscall i crespinell al damunt i amb la sortida de fums tapada amb una pedra manllevadissa. Hi ha una finestra al mur i restes de foc a l'interior. El portal és trilític. És situada en una zona de feixes i marges, força emboscada i de difícil accés, molt a prop de l'olivar del Pere Jan. La porta d'accés té 8,80 m d'amplada i el diàmetre interior fa 1,50 m.","codi_element":"08025-281","ubicacio":"Malniu-Carena de les Pujades","historia":"","coordenades":"41.6210700,1.7858900","utm_x":"398855","utm_y":"4608417","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74411-foto-08025-281-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"La ubicació és aproximada, ja que no s'ha localitzat físicament amb aquesta feina.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74412","titol":"Barraca de vinya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-359","bibliografia":"SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. www.catpaisatge.net\/docs\/inventari_montserrat.pdf","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca i planta circular, amb falsa cúpula, pedruscall i pedra manllevadissa. També té dues finestres i dos cocons. El portal és trilític, amb dues llindes, una de les quals ha caigut. És situada en uns bancals, a la carena de les Pujades, a sota mateix de la capella desafectada de Sant Pere de la Pineda. Està orientada a l'est. El gruix de les parets és de 0,76 m, la porta té 0,62 m d'amplada i el diàmetre interior és de 2,60 m.","codi_element":"08025-282","ubicacio":"Malniu-Carena de les Pujades","historia":"Aquesta barraca està situada a l'antic mas rònec de les Pujades, documentat l'any 1207. Al segle XIX era una zona dedicada majoritàriament al conreu de la vinya.","coordenades":"41.6305400,1.7842200","utm_x":"398731","utm_y":"4609471","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74412-foto-08025-282-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"La ubicació és aproximada, ja que no s'ha localitzat físicament amb aquesta feina.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74413","titol":"Escut heràldic de can Maçana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-heraldic-de-can-macana","bibliografia":"Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 148 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991) El Bruc, el medi, la història, l'art. Edit. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Btca. Abat Oliba. p.89-90-136. HUÉLAMO, J.M; LAUDO, S; SOLIAS, JM; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble II. Generalitat de Catalunya p.6","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"És l'escut del monestir de Montserrat. En les representacions heràldiques apareix un grapat de muntanyes (d'or) situades a la part baixa de l'escut (el melic) sobre el camper de gules (vermell en heràldica), amb una serra (també d'or) tallant-les pel damunt situada a la part coneguda com punt d'honor. Aquesta representació té a veure amb la pròpia etimologia de la muntanya de Montserrat. El nom prové de mont, muntanya, i serrat, entès com una cadena muntanyosa. Serrat prové del llatí serra que vol dir xerrac. Així la forma de la muntanya, amb turons i crestes lligats els uns amb el altres, ens recorda perfectament les pròpies dents del xerrac. A la part superior hi ha la data de 1791, quan era abat del monestir José Arredondo (1789-1793). L'escut apareix damunt d'una mena de roba que actua de suport.","codi_element":"08025-283","ubicacio":"Can Maçana","historia":"Als segles XVI-XVII va entrar en decadència. Pertanyia a un sol propietari que ho va capbrevar com a zona agrícola i va acabar traspassant-ho al monestir. Segons el capbreu del 1791, la casa pertanyia a la família cognominada Maçana que la va tenir en propietat entre els segles XVI-XVII. El darrer representant de la nissaga, Jacint Viladés i Maçana va ser el que permutà la hisenda amb el monestir de Montserrat a canvi d'una altra masia a Masquefa, actualment també coneguda com can Maçana. El monestir va utilitzar la casa per a granja i hostal.","coordenades":"41.6100700,1.7672100","utm_x":"397281","utm_y":"4607218","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74413-foto-08025-283-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74413-foto-08025-283-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"El número d'inventari de la Generalitat (IPA, núm. 4062) registra can Maçana Aquest escut es troba a la dovella de la porta principal.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"74414","titol":"Làpida commemorativa dels difunts de la guerra del francès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lapida-commemorativa-dels-difunts-de-la-guerra-del-frances","bibliografia":"ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 77 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.92-93.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Són dues làpides commemoratives dels difunts del Bruc de la guerra del francès. Són de marbre rectangulars. En la primera i de més reduïdes dimensions apareix el següent text: 'Aqui reposen les cendres dels herois d'El Bruc. 6 DE JUNY DE 1808'. A la segona es relacionen el noms dels citats difunts: 'Josep Millaret Casals, Josep Jorba Solà, Joan Ollé Ollé, Salvador Elias Dulcet, Pau Domenech Domenech, Josep Sabater Castells, Pau Valles Rialp. RIP'.","codi_element":"08025-284","ubicacio":"Cementiri del Bruc","historia":"Hi ha autors que afirmen que aquestes làpides es van elaborar amb motiu de la commemoració del primer centenari de les batalles del Bruc, en el decurs dels actes celebrats l'any 1908. De tota manera les seves característiques i tipologia artística no es corresponen a uns elements propis d'inicis del segle XX. Una hipòtesis a corroborar proposa la data de 1958, coincidint amb la celebració del 150è aniversari de les batalles. Amb motiu del 90è aniversari es va organitzar una exposició sobre les batalles. Fou aleshores quan es van recuperar del seu abandó ja que es trobaven arraconades en el dipòsit de cadàvers del cementiri del Bruc. Fou en aquest moment quan es van instal·lar en l'indret actual al costat del campanar i presidint el cementiri. Dels set noms que apareixen a la làpida, només es poden citar com a difunts relacionats amb la batalla del 6 de juny de 1808 a Pau Vallès, Salvador Elies i Pau Domènec, morts per l'enemic i enterrat l'endemà en un lloc desconegut. La resta no es pot afirmar documentalment que la seva mort estigui vinculada directament amb l'enfrontament amb els francesos.","coordenades":"41.5759600,1.7858700","utm_x":"398783","utm_y":"4603409","any":"","rel_municipis":"08025","municipi_nom":"El Bruc","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74414-foto-08025-284-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74414-foto-08025-284-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08025\/74414-foto-08025-284-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova","autor_element":"","observacions":"El Cementiri Vell està catalogit com a BCIL (NNSS 25\/03\/1992; Pla Especial Montserrat 16\/02\/1988). La làpida commemorativa es troba dins del recinte.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"93965","titol":"Celler i casa de can Balaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/celler-i-casa-de-can-balaguer","bibliografia":"
MUSSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La teulada està en mal estat","descripcio":" El celler de can Balaguer forma part d’un conjunt constituït per un antic habitatge i l’edifici de l’antic celler. L’edifici de l’habitatge es troba a l’extrem sud-est del conjunt, de planta baixa i un pis sota teulada, no presenta gaires elements remarcables, que són els que eren característics de la construcció en la seva època: sostres de bigues i cairats que suporten el paviment superior de toves i rajols, escales de maó amb mamperlà de fusta, una divisió d’alcova molt senzilla rectangular que és una simple obertura al mur, i unes portes d’armari encastat de fusta. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> L’edifici del celler és de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s’obre a la carretera, al sud. Té planta baixa i una planta pis. A la façana, la porta principal que es troba a un costat, és d’arc carpanell de maó a plec de llibre recolzat sobre muntants de maó. Al costat hi ha dues finestres d’arc que segueixen la mateixa tipologia. Al primer pis hi ha dos balcons. La façana de darrera únicament té una porta que permet l’accés directe a la planta baixa i una obertura que dona a la terrassa i que permet accedir al pis. Al costat hi ha un espai que havia albergat un antic cup de vi que va ser transformat en lavabo i es va refer la paret de pedra exterior a mitjans del segle XX aproximadament. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>