{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2024-03-28 01:42:07","entitats":142,"elements":[{"id":"75860","titol":"Ametller de l'Antiga Escola Renaixença","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ametller-de-lantiga-escola-renaixenca","bibliografia":"AA.VV. (1991): 'Hostalets de Pierola -Festa de l'Arbre-', La Veu de l'Anoia, 8 de març de 1991 (suplement pàgines centrals).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Ametller ('Prunus amygdalus') situat al pati de l'antiga Escola Renaixença, amb una alçada d'entre 4 i 5 metres, una capçada (diàmetre) aproximada d'uns 8 metres i un diàmetre de tronc d'un metre. L'ametller és un petit arbre d'origen oriental, molt cultivat a la regió mediterrània, de fulles lanceolades i dentades, i de flors blanques o feblement rosades que apareixen en gran abundor, abans que les fulles, en ple hivern.","codi_element":"08162-1","ubicacio":"C. J. Mestre Lladós, 5-7.","historia":"Es desconeix la data de plantació encara que molt possiblement va a ser plantat per la inauguració de l'escola l'any 1919.","coordenades":"41.5334500,1.7714400","utm_x":"397513","utm_y":"4598706","any":"1919","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75860-foto-08162-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75860-foto-08162-1-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75861","titol":"Aplec de Pierola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-pierola","bibliografia":"MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): La benedicció del pá en la parroquia de Pierola (are Pierola y Hostalets), dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 17-20. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 42, 45-46. VV.AA. (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 201-208.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es celebra el diumenge abans de la Pasqua de la Pentecosta (també dita Pasqua Granada o Segona Pasqua) i consisteix en una trobada que, antigament, es feia a l'església de Sant Pere de Pierola, però avui es celebra al peu del turó d'aquesta església que roman abandonada. En el programa de la última edició (31 de maig de 2009) abans de redactar la present fitxa, hi constaven les següents activitats: al matí sardinada popular, missa cantada, lliurament del tradicional panet i sardanes; a la tarda gran ball.","codi_element":"08162-2","ubicacio":"Nucli de Pierola.","historia":"Mossèn Ramon Saperes, de la parròquia dels Hostalets, va reactivar la recuperació d'aquesta festa entre el 1948 i 1950 (s'havia deixat de celebrar a l'inici de la guerra civil -1936-). Segons Mossèn Mas, la festa està documentada des de 1635 i consistia en l'anada en processó fins a l'ermita de Sant Cristòfol, des d'on es beneïa el terme i després el pa que es repartia entre els assistents. La repartició del pa era un costum molt estès per Catalunya, ja que rememorava l'episodi evangèlic d'Emmaús, on s'explica com Jesús s'aparegué en forma de pelegrí a dos deixebles seus el dia després d'haver ressuscitat, i que el reconeixeren per la manera de partir el pa. Més endavant es van canviar detalls i es va deixar d'anar a l'ermita de Sant Cristòfol per passar a fer les cerimònies a l'església de Sant Pere de Pierola. Quan a final dels anys vuitanta del segle XX l'església va començar a degradar-se, vist el precari estat oferia es decidí traslladar la festa a una esplanada propera a la masia de Can Pons. Aquesta esplanada es coneix amb el nom de Plaça del Roure, ja que era presidida per un roure centenari desaparegut fa uns anys, i és el lloc on actualment encara s'hi celebra l'aplec.","coordenades":"41.5525800,1.7823300","utm_x":"398451","utm_y":"4600817","any":"1635","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75861-foto-08162-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75861-foto-08162-2-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75862","titol":"Benedicció de Sant Cristòfol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/benediccio-de-sant-cristofol","bibliografia":"AMADES, Joan (1950): Costumari català, vol. IV, Barcelona, p. 474-476.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El dia de Sant Cristòfol (o pels seus volts, el 10 de juliol) són moltes les localitats on es fa la benedicció de tota mena de vehicles: turismes, camions, tractors, motocicletes i altres ginys -fins i tot bicicletes. Organitzades per associacions de xofers, penyes i clubs esportius relacionats amb el món de l'automòbil o per associacions professionals, aquests actes solen consistir en desfilades d'automòbils engalanats per davant de la imatge del sant o amb aquesta precedint-los, amb premis i insígnies pels participants. La festa sovint es complementa amb menjars populars, repartiment de pans beneïts, missa, concursos, sardanes i altres actes culturals. Actualment als Hostalets de Pierola se celebra juntament amb la Festa de Garlanda.","codi_element":"08162-3","ubicacio":"C. de l'Església.","historia":"Sant Cristòfol, durant un quant temps patró de barquers, ho ha esdevingut dels automobilistes; el costum de beneir els cotxes el dia de la seva festa sembla iniciat a Barcelona el 1907, i es va estendre a moltes poblacions catalanes.","coordenades":"41.5349000,1.7694700","utm_x":"397351","utm_y":"4598870","any":"1950","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75863","titol":"Bosc de Can Valls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-can-valls","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest bosc està situat a les proximitats del nucli urbà dels Hostalets de Pierola. Els terrenys que ocupa aquesta massa forestal pertanyen a la casa de Can Valls, de la qual prenen el nom. Situat al límit N\/NE del nucli urbà, darrera de la casa de Can Valls i fins a les actuals escoles públiques, el bosc ocupa varies hectàrees de terreny i està conformat majoritàriament per pins negres, tot i que també s'hi deixen entreveure algunes alzines i roures.","codi_element":"08162-4","ubicacio":"Bosc de Can Valls","historia":"El bosc ha proliferat al llarg del segle XX en diversos indrets del terme municipal en llocs on abans de la fil·loxera hi havia hagut vinya. Al llarg dels darrers anys el bosc de can Valls, per la seva proximitat al nucli dels Hostalets, tot i ser de propietat privada s'ha convertit en un lloc de passeig i de gaudi de la natura per la gent dels Hostalets.","coordenades":"41.5391200,1.7677600","utm_x":"397215","utm_y":"4599340","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75864","titol":"Ca l'Antiparro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lantiparro","bibliografia":"SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Façanes en molt mal estat; falta manteniment.","descripcio":"Edifici de planta rectangular subdividit o compartimentat en dues cases diferents, una de les quals és Cal Antiparro. Feta de tàpia i totxo, amb el sòcol de pedra (còdols de riu); té planta baixa i planta pis. Presenta obertures rectangulars, algunes amb el llindar de fusta i amb reixat de ferro forjat. La teulada és inclinada de tipus àrab i l'aigua està encarada a la façana principal. La façana està arrebossada amb morter de calç i té un encalat superficial.","codi_element":"08162-5","ubicacio":"Riera de Pierola.","historia":"Masia que probablement data del segle XVIII ja que consta la data 1776, però successives reformes l'han anat transformant. És probable que sigui anteiror a aquesta data.","coordenades":"41.5389600,1.8034500","utm_x":"400192","utm_y":"4599281","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75864-foto-08162-5-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75865","titol":"Cal Batista","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-batista-2","bibliografia":"AA.VV. (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 258; Arxiu de la Corona d'Aragó, Notarials, Ig.-768; Registre de la Propietat d'Igualada Núm. 2, finques 434, 537 i 436 de Pierola.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"Falta reparació als enlluïts de les façanes.","descripcio":"Edifici de planta quadrangular, amb planta baixa i dos pisos. Part de l'estructura té teulada a doble vessant, i l'altra part té terrat català. Les façanes estan enlluïdes imitant paraments de carrreus. Les obertures mostren els muntants i la llinda ressaltats mitjançant el baix relleu. Algun balcó conserva baranes de ceràmica d'estil neogòtic, pròpies de finals del segle XIX i\/o principis del XX. La cornisa presenta una sèrie de mènsules de pedra, de motllura senzilla. Als baixos de l'edifici hi ha ubicats l'arxiu i la biblioteca municipal.","codi_element":"08162-6","ubicacio":"C\/Major, 1.","historia":"Aquest edifici molt probablement correspongui a una de les primeres cases del nucli dels Hostalets. Del capbreu de 1679 es dedueix que en aquest mateix indret, formant part de la hisenda de can Santjoan, en aquella època hi havia una casa anomenada de la drecera del Coll del Bosc. Aquesta casa formà part de la hisenda de can Santjoan fins el 1857 en que els propietaris la cediren en establiment enfiteutic a Joan Baptista Casals, mestre d'obres natural de Piera. A finals del segle XIX es convertí en la seu de la Unió Hostaletenca, societat político-recreativa que hi tenia un petit cafè i una sala de ball (al primer pis). Al 1924 els propietaris, Cucurulla, Subirats, Vallés i Orriols, junt amb persones de la societat, acorden fer un local més gran, essent els propietaris abans esmentats els promotors de l'obra. Aquest nou local, conegut amb el nom de Casal Català, s'inaugurà el 1926. A partir d'aquella data la casa de la present fitxa fou destinada exclusivament a vivenda de la família Casals.","coordenades":"41.5342500,1.7698700","utm_x":"397383","utm_y":"4598797","any":"1679","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75865-foto-08162-6-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75865-foto-08162-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75865-foto-08162-6-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls.","autor_element":"Desconegut","observacions":"L'edifici té la façana principal al C\/Que no passa, però el número de la finca està situat al C\/Major.","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75866","titol":"Cal Carboner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-carboner","bibliografia":"ESTRADA, Gemma (1992): 'Cal Carboner', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. Registre de la Propietat d'Igualada Núm. 2, finca 336 de Pierola. Arxiu Municipal dels Hostalets de Pierola. Llibre d'actes, 23, p. 16.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres de planta baixa i pis, feta amb mamposteria (com a mínim la planta baixa), en la que són notables sobretot els esgrafiats de la façana, atribuïts a Ferdinandus Serra. A la planta Baixa, els esgrafiats consten de formes geomètriques ornamentals emmarcades per unes falses pilastres, també esgrafiades, que segueixen a la primera planta. A la primera planta, a banda i banda del balcó, hi ha representades dues escenes de temàtica clàssica: flors i angelets. També és interessant la cornisa sostinguda per mènsules.","codi_element":"08162-7","ubicacio":"C. Església, 10.","historia":"La primera referència a aquesta casa data de 1802, segons escriptura d' establiment del solar localitzada a l'arxiu comarcal de l' Anoia (not. Cases de Piera). El 1920 comprà la casa Bartomeu Orriols. El nou propietari arranjà la façana i va manar fer els esgrafiats l' any 1932.","coordenades":"41.5345800,1.7696900","utm_x":"397369","utm_y":"4598834","any":"1801","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75866-foto-08162-7-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75866-foto-08162-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75866-foto-08162-7-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls","autor_element":"Els esgrafiats s'atribueixen a Ferdinandus Serra Sala.","observacions":"En el moment de fer aquesta fitxa, la casa estava en fase de rehabilitació.","codi_estil":"106|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75867","titol":"Cal Cucurella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-cucurella","bibliografia":"ESTRADA, Gemma (1992): 'Casa Cucurella', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha una decoració d'esgrafiats de F. Serra que segueixen el mateix estil que els del Casal Català, situat just al costat. Així mateix, el sòcol de pedra lliga també amb el del casal català. La planta baixà està quasi tota ocupada per una gran porta. Les façanes de les plantes superiors estan esgrafiades i tenen grans obertures (balcó corregut a la primera planta i galeria coberta i baranes de fusta a la segona). Destaca el gran ràfec sustentat per elements de fusta recolzats en un gran dintell també de fusta.","codi_element":"08162-8","ubicacio":"C. Isidre Vallès, 28.","historia":"Els promotors de l'edifici construït el 1926 eren ebenistes i tenien varis terrenys en els carrers Isidre Vallés i Mestre Lladós. La casa del Sr. Enric Cucurella va ser construïda cap a 1924-26, simultàniament al Casal Català, edifici la façana del qual forma un continuu amb la de la casa d'aquesta fitxa. Amb el Casal Català comparteix bona part dels ornaments de la façana. Aquest fet s'explica pel fet que l'ebenista Enric Cucurella va ser un dels promotors de l'edificació del Casal Català.","coordenades":"41.5335400,1.7702900","utm_x":"397417","utm_y":"4598718","any":"1926","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75867-foto-08162-8-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75867-foto-08162-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75867-foto-08162-8-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Possiblement el mestre d'obres dels Hostalets Casals (Batista)","observacions":"Al nucli urbà dels Hostalets de Pierola hi ha dues cases anomenades d'Enric Cucurella: la de la present fitxa, i la situada al C\/J. Mestre Lladós, 3, de la qual hi ha també una fitxa en el present Mapa del Patrimoni amb el nom de Torre del Sr. Enric. Cal no confondre les dues cases.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75868","titol":"Cal Curandero","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-curandero","bibliografia":"SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres al petit barri de Pierola que es troba als peus de l'edifici anomenat La Torre de Pierola. Planta rectangular, amb planta baixa, planta pis i golfes porxades. La teulada és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures són rectangulars i la porta principal té un arc rebaixat. La construcció és de mamposteria i té la façana arrebossada de marró clar.","codi_element":"08162-9","ubicacio":"Nucli de Pierola 'Cases de l'Illa' n. 23","historia":"També anomenada Cal Peret de la Torre, per haver estat els seus habitants masovers de la Torre de Pierola. Junt amb Cal Xic, Cal Curandero construïda al segle XIX als peus de la Torre de Pierola, d'origen medieval. Segons ens ha explicat el Sr. Belisario Farelo Blanco, de 85 anys d'edat,, marit de la propietària actual (Sra. Cristina Seuba Ventura) l'avi d'aquesta era conegut amb el nom de Peret i era curandero, característica que acabà donant el nom actual a la casa.","coordenades":"41.5519400,1.7872200","utm_x":"398858","utm_y":"4600741","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75868-foto-08162-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75868-foto-08162-9-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75868-foto-08162-9-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75869","titol":"Cal Finet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-finet","bibliografia":"ESTRADA, Gemma (1992): 'Maset Finet', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de tres habitatges on destaca el primer (nº4).Casa de planta rectangular amb planta baixa i planta pis. Conserva l'estructura original i crida l'atenció per les decoracions de rajola ceràmica al voltant del balcó i a la banda que separa la planta baixa de la primera. També és interessant la balustrada del terrat realitzada amb terra cuita, així com el sòcol de pedra. Les obertures de la planta baixa estan protegides per enreixats de ferro.","codi_element":"08162-10","ubicacio":"C. J. Verdaguer,4, 6, 8.","historia":"En els seus orígens, l'edifici fou concebut com una casa d'estiueig. La casa amb el nº 4 conserva l'estructura original. Les altres dues havien estat uns magatzems els quals van ser transformats pels voltants del 1940 en dos habitatges més. El permís d'obres per a l'edificació data de 1904, i es va atorgar a favor de Jaume Fló Parcerisas (Ferrer de la Plaça) (Arxiu Municipal dels Hostalets de Pierola, llibre d'actes 2, p. 18).","coordenades":"41.5349200,1.7699000","utm_x":"397387","utm_y":"4598871","any":"1904","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75869-foto-08162-10-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75869-foto-08162-10-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Possiblement el mestre d'obres dels Hostalets Casals (Batista)","observacions":"","codi_estil":"105|119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75870","titol":"Cal Janet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-janet","bibliografia":"Arxiu Diocesà de Barcelona, Arxiu Parroquial de Pierola, reg. 42, llibre N-O d'escriptures, f. 76.","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta quadrangular, amb planta baixa i dos pisos. La coberta és plana, formada per un terrat català amb baranes de ceràmica i d'obra. Les obertures són rectangulars i quadrangulars. Les façanes estàn arreboçades amb morter color salmó. A la façana principal hi té una composició amb rajoles amb la inscripció 'Can Janet 1747', que fa referència als orígens de la casa.","codi_element":"08162-11","ubicacio":"C\/Major, cantonada amb C\/Isidre Vallès.","historia":"Els orígens d'aquesta casa es remunten, a mitjan segle XVIII quan l'hereu de la masia de can Cucurella (després cal Figueres i actualment Ajuntament) va dotar al seu germà amb un solar al costat de la masia per tal que s'hi construís una casa o apartament. El receptor del solar portava per nom Joan Cucurella. El diminutiu del seu nom donà lloc al mot amb el qual s'ha conegut la casa d'aleshores ençà.","coordenades":"41.5340100,1.7698700","utm_x":"397383","utm_y":"4598770","any":"1747","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75870-foto-08162-11-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75870-foto-08162-11-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls","autor_element":"Desconegut","observacions":"Casa rehabilitada recentment.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75871","titol":"Cal Jep","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-jep-2","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa que comprén tres casals (uns 15 m. de façana) de planta quadrangular, amb planta baixa, planta pis i golfes. Presenta obra de maó i una mica de tàpia, tot i que el sòcol (0'5 m d'alçada) és fet amb petites pedres de riu lligades amb morter. El portal, a la façana principal, està revestit amb carreus de pedra volcànica. Presenta una àmplia entrada que dona accés a l'eixida o pati de la casa amb una premsa de vi notable. Des de l'entrada es pot accedir a dos amplis cellers coberts amb volta catalana. En el portal d'accés a la vivenda trobem una llinda de fusta amb la inscripció 'Joseph de la Teresa 1818'. Segons l'actual propietari, aquesta llinda va ser traslladada de la casa que hi ha just a l'altre costat del carrer Baix de Sant Antoni que era dels mateixos propietaris.","codi_element":"08162-12","ubicacio":"Baix de Sant Antoni, 3","historia":"Aquesta casa es va començar a construir en el solar que ocupava la exida de la casa del davant pocs anys després d'acabada la Guerra de Francès per Josep Pujol-Santjoan Cucurella (conegut com Jep de la Teresa). De totes maneres el gruix de la construcció va portar-se a terme cap a 1835 de la mà del fill de Josep Pujol, Narcís Pujol Mas. Aquest darrer va annexar al solar de l'exida abans esmentat dos solars més de la mida d'un casal (cap a 5 m.) cadascun. (Arxiu Comarcal de l'Anoia, notari Marià Cases (Piera), 7.11.1819 i notari Pau Castell (Piera), 2.1.1835). En una rajola de la volta d'un dels dos cellers de la casa hi consta aquesta mateixa data de 1835.","coordenades":"41.5336700,1.7695400","utm_x":"397355","utm_y":"4598733","any":"1818","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75871-foto-08162-12-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75871-foto-08162-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75871-foto-08162-12-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75872","titol":"Cal Maristany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-maristany","bibliografia":"ESTRADA, Gemma (1992): 'Casa Cucurella (Cal Joanet Fuster)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. LACUESTA, Raquel; GONZÁLEZ, Xavier; CASALS, Lluís (2006): Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge, Diputació de Barcelona, p. 306. Sense Autor (2008): 'L'Ajuntament a Cal Figueres', L'Hostal, 2, Els Hostalets de Pierola, p. 4-5.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa d'aspecte senyorial aïllada, de planta rectangular, envoltada de jardí i amb el mur de tanca alineat al carrer. Està estructurada amb tres cossos, i té planta baixa, pis i una segona planta enretirada i coberta a dues vessants. La resta de la coberta consisteix en dues terrasses: una a la façana principal i una a la posterior, circumdades per un ràfec de teula verda i un ampit massís on es dibuixen merlets trencats. La façana més ampla està encarada cap al jardí, però l'entrada que dóna al carrer està situada a la façana lateral, que esdevé principal. A la planta baixa té un sòcol de pedra emmarcat amb maó. A la façana lateral destaca el ràfec de maó. Té un cos adossat a la paret posterior, més tardà. Destaquen els elements de ceràmica en els brancals de les obertures, en l'acabament de la façana i en la xemeneia. Cal esmentar també el treball de maó vist de la llosa del balcó.","codi_element":"08162-13","ubicacio":"C. J. Mestre Lladós, 3.","historia":"El permís d'obres d'aquesta casa data de 25.6.1911 (AMHP, llibre d'actes, 8 p. 13). Va ser promoguda per Enric Cucurella Vidal per a la seva filla mitjana, casada amb un Maristany, i que compartia jardí amb la casa del pare. Totes dues són ara de propietat municipal. Cal Maristany acull actualment la nova Comissaria de Policia Local i l'Aula de Música.","coordenades":"41.5334300,1.7711800","utm_x":"397491","utm_y":"4598705","any":"1911","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75872-foto-08162-13-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75872-foto-08162-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75872-foto-08162-13-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Noucentisme|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls","autor_element":"Possiblement el mestre d'obres dels Hostalets Casals (Batista)","observacions":"Al nucli urbà de Pierola hi ha dues cases anomenades Cucurella: la de la present fitxa, coneguda també amb el nom de Cal Joanet Fuster, i la situada al C\/Isidre Vallès 28, de la qual hi ha també una fitxa en el present Mapa del Patrimoni. Cal no confondre les dues cases.Per altra banda, aquesta casa forma conjunt amb els edificis 1, 3, 5, 7 del mateix carrer.","codi_estil":"105|106|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75873","titol":"Cal Pau Vidal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pau-vidal","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Falta manteniment general, sobretot a la façana.","descripcio":"Edifici de tres façanes i de planta quadrangular, amb planta baixa , planta pis i golfes. La façana principal, que conserva part de l'obra de totxo visible més antiga, s'orienta a l'oest. La seva morfologia constructiva sembla correspondre a un hostal, donada l'amplitud i els afegits de l'edifici. Cal destacar que la casa es troba al peu de l'antic Camí Romeu a Montserrat, la qual cosa explicaria la seva anterior funció d'hostal.","codi_element":"08162-14","ubicacio":"C. Isidre Vallès, 2 cantonada amb C\/ Antoni Gaudí i C\/Baix de Sant Antoni, 2-4.","historia":"Es desconeix amb precisió quan va ser edificada aquesta casa. La documentació disponible fa pensar que data dels anys posteriors al final de la Guerra del Francès. Fou a partir de 1816 que van construir-se les cases immediates dins el procés d'urbanització de l'actual carrer Baix de Sant Antoni, en el límit de la hisenda de can Vidal del Malcavaller. De fet el nom de la casa prové molt probablement del seu primer habitant, Pau Vidal Ferrer, un dels fills cabalers de l'esmentada masia.","coordenades":"41.5339200,1.7696000","utm_x":"397360","utm_y":"4598761","any":"c. 1816","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75873-foto-08162-14-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75873-foto-08162-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75873-foto-08162-14-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75874","titol":"Cal Ponça","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-ponca","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular entre parets mitgeres, amb planta baixa, dues plantes i sotaterrat. La façana està arrebossada amb morter blanc que imita carreus de pedra. Les obertures són rectangulars, el que junt amb l'alçada de l'edifici dona una gran verticalitat a la casa. Entre la casa i els jardins s'hi va obrir un carrer que va desfer el conjunt.","codi_element":"08162-15","ubicacio":"C. Major, 22","historia":"El carrer on està ubicada la casa es va formar als anys trenta del segle XIX. De fa uns anys l'Ajuntament ha anat adquirint part dels jardins de la casa, que ara són públics. Actualment és segona residència de Barcelonins, pertanyents a la quarta generació del primer propietari de la casa.","coordenades":"41.5345600,1.7705100","utm_x":"397437","utm_y":"4598831","any":"1832","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75874-foto-08162-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75874-foto-08162-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75874-foto-08162-15-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75875","titol":"Cal Ponet Lluís","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-ponet-lluis","bibliografia":"AA.VV. (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 103. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Façanes en molt mal estat per falta de manteniment.","descripcio":"Edifici de planta rectangular subdividit o compartimentat en dues cases diferents, una de les quals és Cal Ponet Lluís. Feta de tàpia i totxo, amb el sòcol de pedra (còdols de riu); té planta baixa i planta pis. Presenta obertures rectangulars, algunes amb el llindar de fusta i amb reixat de ferro forjat. La teulada és inclinada de tipus àrab i l'aigua està encarada a la façana principal. La façana està arrebossada amb morter de calç i té un encalat superficial.","codi_element":"08162-16","ubicacio":"Riera de Pierola.","historia":"Originalment, la construcció principal és de l'any 1776, però successives reformes l'han anat transformant.","coordenades":"41.5388500,1.8034800","utm_x":"400194","utm_y":"4599268","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75875-foto-08162-16-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75876","titol":"Cal Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sala-4","bibliografia":"MAS, Joseph (1907): Notes históriques del Bisbat de Barcelona, vol. II, Barcelona. TÉRMENS I SAMSÓ, Josep; VALLS I JUNYENT, Francesc (1990). 'Pierola' dins de Història de l'Anoia , vol II. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 119-139.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici cantoner de planta quadrangular amb planta baixa, dos pisos i golfes. La façana està arrebossada amb enlluït color beige i les obertures són quadrangulars. Les balustrades dels balcons, de ferro colat, són pròpies del primer quart del segle XX. Té coberta plana, consistent en un terrat, i un sobreàtic que ocupa part de la superfície de la coberta. Actualment hi ha un petit supermercat a la seva planta baixa, fet que ha provocat una reforma d'aquesta part de la façana no gaire afortunada amb l'estètica de l'edifici. Segons les germanes Sala, actuals propietàries a l'interior de l'edifici es conserven arcades de pedra que donen testimoni de l'antiguetat de la casa.","codi_element":"08162-17","ubicacio":"C. Església cantonada amb C\/Major","historia":"Antigament Cal Sala havia estat l'Hostal del Càlix. Es troba ubicat a l'antic encreuament del Camí Romeu a Montserrat (actual C\/Major) amb la drecera del Coll del Bosc de l'antic Camí Ral (actual C\/de l'Església). Fou en aquests indrets on s'establiren petits hostals que servien als caminants per fer-hi parada, així com als carreters i a les diligències que transitaven per la zona. Aquest fenomen acabà donant nom al municipi d'Hostalets, les primeres citacions del qual es troben entre les acaballes del 1500 i els inicis del 1600. Referint-se a Cal Sala, Mossèn Mas (MAS, 1907: 51) diu 'en la plassa encare existeix una gran casa, si be que transformada y dividida en varies habitacions, que fins pochs anys fa era anomenada l'Hostal d'En Calix, que sens dubte succehí als antichs Hostalets'.","coordenades":"41.5343700,1.7700200","utm_x":"397396","utm_y":"4598810","any":"1595","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75876-foto-08162-17-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75877","titol":"Cal Xic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-xic-2","bibliografia":"SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de caràcter rural, entre parets mitgeres, que forma part d'un nucli de cases que conformaria en nucli de Pierola. Edifici de planta rectangular amb planta baixa, planta pis i golfes amb galeria porxada. Té coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana està arrebossada amb morter de cal, i les obertures són rectangulars.","codi_element":"08162-18","ubicacio":"Nucli de Pierola, n. 24.","historia":"Junt amb Cal Curandero, fou construïda al segle XIX als peus de la Torre de Pierola.","coordenades":"41.5518900,1.7874100","utm_x":"398874","utm_y":"4600735","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75877-foto-08162-18-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75877-foto-08162-18-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75878","titol":"Camí Romeu a Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-romeu-a-montserrat-0","bibliografia":"AA.VV. (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 15-16. SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 53. TÉRMENS I SAMSÓ, Josep; VALLS I JUNYENT, Francesc (1990). 'Pierola' dins de Història de l'Anoia , vol II. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 119-139.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest antiquíssim camí transhumant, en ús per a tal fi fins no fa gaires anys, uneix Vilafranca del Penedès amb Montserrat i travessa el nucli urbà dels Hostalets de Pierola per l'actual carrer Major. Sortint del nucli, el camí continua: al sud-oest cap a Piera i al nord-est cap a l'antic nucli de Pierola. Destacava pel gran flux de pelegrins que des del sud de Catalunya (Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Penedès, etc) anava cap al monestir de Montserrat. Actualment el Camí Romeu forma part del sender de gran recorregut GR 172. El GR 172 està compost bàsicament per camins que tradicionalment han unit les comarques tarragonines amb Montserrat. És, a l'igual que el GR 171, una alternativa paral·lela al GR 7, en aquest cas per la banda sud. El sender neix a la Mussara i seguint l'antic camí ral de Reus a Prades (EIN Muntanyes de Prades), davalla cap a Reus i Tarragona i, després de passar pel monestir de Santes Creus (EIN Albereda de Santes Creus), recorre les carenes de Montagut i Ancosa (EIN), i per Mediona, Piera i Collbató s'adreça a Montserrat passant per les coves del Salnitre. Des del Monestir travessa tota la carena de Montserrat fins el Coll del Bruc. Molts són els GRs que passen per la muntanya santa però cap més ho fa per aquest fantàstic itinerari que recorre tot el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat de punta a punta. Arriba a la Pobla de Claramunt i després de creuar l'EIN de la Serra de Miralles i Queralt enllaça de nou amb el GR 7 a la població de Bellprat. Pel que fa al seu pas pel municipi dels Hostalets de Pierola, el GR 172 discorre de sud-oest a nord-est; començant pel Mas Marquet, passa pel bell mig del nucli urbà dels Hostalets seguint el carrer Major (antic camí romeu de Vilafranca a Montserrat) i, pujant cap a can Peret de la Serra, travessa el torrent de l'Home Mort, la carretera B-231, Pierola i la ermita enrunada de sant Cristòfol. Destacar que un petit tram d'aquest GR 172 forma part del sender internacional E-7 (Oceà Atlàntic \/ Mar Negre) que va des de Constanza, a Rumania (En un futur arribarà a Crimea), fins a Lisboa a Portugal. El sender E-7 a casa nostra està compost pel GR 4, de Puigcerdà a Montserrat, el GR 172, de Montserrat fins a Bellprat, i el GR 7, de Bellprat fins a Fredes. D'aquí continua pel mateix GR 7 fins a prop de València, on enllaça amb el GR 10, que després de passar per Madrid arriba a Lisboa.","codi_element":"08162-19","ubicacio":"Carrer Major.","historia":"El nucli d' Els Hostalets de Pierola va néixer en l'antic encreuament dels camins de Vilafranca a Montserrat (conegut com a camí Romeu) i el camí ral d'Igualada a Barcelona. El camí que duia més trànsit era el Camí Romeu, degut no només al seu trànsit transhumant, sinó també pel gran flux de pelegrins que des del sud de Catalunya (Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Penedès) conduïa cap al cenobi montserratí. En el lloc de l'encreuament s'hi començaren a construir modestos hostals cap a finals del segle XVI o principis del XVII per tal d'atendre les necessitats dels viatgers. El GR 172, del que el Camí Romeu en forma part, va ser creat com la variant 7.2 del GR 7. Posteriorment, l'any 1995 es consolidà com a GR propi passant a denominar-se GR 172.","coordenades":"41.5342500,1.7700400","utm_x":"397397","utm_y":"4598797","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75878-foto-08162-19-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75878-foto-08162-19-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75879","titol":"Can Carreres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-carreres-3","bibliografia":"ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Carreres i capella del Roser', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 89. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 385. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): 'Capella de la Mare de Deu del Roser de Ca'n Carreras', dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 50. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals dels Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"El conjunt està deshabitat, però en el moment de realitzar aquest mapa s'estaven fent obres de rehabilitació.","descripcio":"Can Carreres és una masia de caràcter senyorial, de planta rectangular amb coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal o la orientada al sud. L'edificació té el sòcol de pedra i les parets aixecades amb tàpia i obra de maó. A l'oest trobem una galeria porxada. Els annexos de l'edifici principal són fets de tàpia i també de maó barrejat amb tàpia. Just al costat de l'habitacle s'hi ubica la capella de la Mare de Déu del Roser. Tot el conjunt de Can Carreres està encerclat per un barri, en algunes parts reforçat amb contraforts.","codi_element":"08162-20","ubicacio":"Can Carreres","historia":"Al fogatge de 1553 apareix mencionada a la Parròquia de Sant Pere de Pierola na 'Montserrrat Carreras'. Pere Carreras Estrada, amo de la masia, demanà llicencia d'obres per construir una capella del Roser i va obtenir permís per obrar-la junt a la casa el dia 22 de desembre de 1810, permís expedit pel vicari general D. Pere J.Broto. Va ser beneïda el 29 de desembre de 1813.","coordenades":"41.5485800,1.7647300","utm_x":"396977","utm_y":"4600394","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75879-foto-08162-20-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75879-foto-08162-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75879-foto-08162-20-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"96|98|99|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75880","titol":"Can Fontimarc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-fontimarc-0","bibliografia":"SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Falta de manteniment a la masia i en alguna de les cases del nucli.","descripcio":"Conjunt situat a peu de la carretera B-231 dels Hostalets de Pierola a Esparreguera, format per un mas a un cantó de carretera i un nucli de cases a l'altre. La masia, formada per quatre cossos de planta quadrangular i rectangular, està feta amb maó i mamposteria i disposa d'un pati central. Un dels cossos rectangulars allargats sembla que va estar destinat a granja. La masia resta deshabitada, tot i que part de les seves dependències fan ara de magatzem agrícola. El nucli de cases de l'altre costat de la carretera consta d'un total de vuit cases alineades que formen un sol carrer. Aquestes cases amb paret mitgera responen al model de planta baixa més planta pis i golfes, amb la teulades a doble vessant i careners paral·lels a les façanes. Una de les cases és actualment un restaurant.","codi_element":"08162-21","ubicacio":"Can Fontimarc","historia":"La formació del nucli de cases de Can Fontimarc molt probablement respon al procés d'expansió de la vinya que s'inicià al segle XVIII i que va adquirir molta força a partir de finals d'aquell segle i durant tot el següent fins a la crisi de la fil·loxera. El procés de colonització agrària de les terres del voltant va ser portat a terme per pagesos que rebien les terres boscoses que havien de ser convertides en vinyes sota contractes de rabassa morta. A la vegada se'ls establi mitjançant contractes enfiteúitics algun solar on edificar una casa de l'estil de les que es poden veure en aquest nucli i en d'altres del mateix muncipi com can Marcet o can Gras.","coordenades":"41.5208400,1.8393500","utm_x":"403159","utm_y":"4597228","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75880-foto-08162-21-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75880-foto-08162-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75880-foto-08162-21-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75881","titol":"Can Fosalba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-fosalba","bibliografia":"IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 231-232. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 21. VVAA (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 104.","centuria":"XV-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Mas encimbellat en un turó, que dona nom a un dels nuclis de població dels Hostalets de Pierola. La masia té planta baixa, dos pisos i golfes, així com coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La portalada principal està adovellada, tot i que és de factura moderna. La resta d'obertures són quadrangulars o rectangulars. La façana presenta un encalat general, tot i que és possible l'obra de maó i de mamposteria en alguns punts de l'edifici. La masia disposa d'una masoveria que actualment s'està rehabilitant. El conjunt té comunicació visual amb Can Palomas (on hi hauria el castell de Pierola) i amb l'ermita de Sant Pere de Pierola, així com amb molts altres punts estratègics del paisatge dels Hostalets.","codi_element":"08162-22","ubicacio":"Plaça de Catalunya (Urbanització de Can Fosalba).","historia":"Al fogatge de 1497 apareix mencionat 'En Fossalba' a 'Pierola e son terme' i al fogatge de 1553 apareix en 'Joan Fossalba de la Serra' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola Als voltants d'aquest mas es va anar constituïnt l'actual urbanització de Can Fosalba a partir dels anys seixanta del segle XX.","coordenades":"41.5440800,1.8112300","utm_x":"400848","utm_y":"4599840","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75881-foto-08162-22-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75881-foto-08162-22-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75882","titol":"Can Galceran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-galceran","bibliografia":"ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Galceran', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes, amb un cos adossat per a usos agrícoles. La façana presenta una orientació aixamfranada. Sobre la porta d'entrada hi ha un balcó, mentre que la resta de les obertures són finestres. En el cos adossat s'hi obren unes finestres d'arc rebaixat fetes amb maó vist. A l'interior presenta l'estructura clàssica consistent en una gran sala al primer pis, en el paviment de la qual hi ha la data inscrita de 1835. Al davant de la casa hi ha un pati que queda tancat per un mur i una gran porta, en la llinda de la qual hi ha la data de 1614. A l'altre extrem del pati hi ha unes edificacions que eren antics cups i cellers. En el camí d'accés i endinsada en el bosc hi ha la capella de la Verge de Lourdes construïda per J. Mas i Josefa Galceran i inaugurada l'any 1928. No te, però, un interès ni històric ni arquitectònic prou rellevant per inventariar-la.","codi_element":"08162-23","ubicacio":"Can Galceran","historia":"Masia amb orígens documentals als segles XIV-XV.","coordenades":"41.5174100,1.8445300","utm_x":"403586","utm_y":"4596842","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75882-foto-08162-23-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75882-foto-08162-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75882-foto-08162-23-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"Per informació oral sabem que a la casa es conserva un testament de 1408, així com un àlbum de fotos de la finca de cap a 1950, documents als quals no hem tingut accés.","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75883","titol":"Can Gallart","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-gallart-1","bibliografia":"SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia d'un sol cos, de planta rectangular i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Té planta baixa i dues plantes. No té barri ni conserva annexos agrícoles. La casa està molt rehabilitada, tot i que roman deshabitada.","codi_element":"08162-24","ubicacio":"Can Gallart","historia":"","coordenades":"41.5338000,1.8238700","utm_x":"401887","utm_y":"4598684","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75883-foto-08162-24-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75884","titol":"Can Gimferrer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-gimferrer","bibliografia":"AA.VV. (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 103. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"c. XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa amb el cos principal de planta quadrangular, planta baixa i dos pisos. La teulada és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. El conjunt conserva alguns annexos d'ús agrícola. La part més primitiva sembla poder localitzar-se a l'annex est del cos principal, on s'hi observa una base feta de carreus que per l'aspecte de la seva execució podrien pertànyer a l'Edat Mitjana. Tot i l'enlluït blanc que recobreix les façanes de la casa, en alguns fragments de paret es pot apreciar el tipus d'obra: mamposteria, tàpia i les filades d'aspecte medieval abans descrites.","codi_element":"08162-25","ubicacio":"Can Gimferrer","historia":"Per l'aspecte de part dels seus paraments, l'edifici es pot remuntar perfectament fins a l'Edat mitjana.","coordenades":"41.5116300,1.8384700","utm_x":"403072","utm_y":"4596207","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75884-foto-08162-25-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75885","titol":"Can Gras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-gras-1","bibliografia":"IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XV-XIX","notes_conservacio":"Manca conservació en general.","descripcio":"Conjunt format per dos petits carrers de cases entremitgeres, l'un anomenat can Gras i l'altre conegut com Les Cases Noves. En una façana de les cases del nucli de can Gras es poden veure restes d'un rellotge de sol molt malmès. Entre tots dos nuclis s'hi compta una desena de cases amb planta baixa i primer pis (en alguns casos també segon), separades per parets mitjaneres, amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a les façanes principals.","codi_element":"08162-26","ubicacio":"Can Gras","historia":"Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' en 'Salvador Gras' i al fogatge de 1553 apareixen en 'Pere Gras', en 'Antoni Luis Gras' i en 'Salvador Gras' com a habitants de la parròquia de Sant Pere de Pierola, que bé podrien estar fent referència a l'antiga masia de Can Gras, lamentablement enderrocada a finals del segle XX. Per altra banda, la formació del nucli de cases de Can Gras molt probablement respon al procés d'expansió de la vinya que s'inicià al segle XVIII i que va adquirir molta força a partir de finals d'aquell segle i durant tot el següent fins a la crisi de la fil·loxera. El procés de colonització agrària de les terres del voltant va ser portat a terme per pagesos que rebien les terres boscoses que havien de ser convertides en vinyes sota contractes de rabassa morta. A la vegada se'ls establi mitjançant contractes enfiteúitics algun solar on edificar una casa de l'estil de les que es poden veure en aquest nucli i en d'altres del mateix muncipi com can Marcet o can Fontimarch. Al nucli de Les Cases Noves de Can Gras, al anys 20 del segle XX, s'hi va construir un edifici per a l'escolarització dels infants de la zona, ja que anar cada dia a Escola als Hostalets resultava dificultós per la distància que s'havia de cobrir a peu.","coordenades":"41.5257000,1.8197100","utm_x":"401528","utm_y":"4597790","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75885-foto-08162-26-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75885-foto-08162-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75885-foto-08162-26-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75886","titol":"Can Grau Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-grau-vell","bibliografia":"SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XV-XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per dos cossos edificats tancats per un barri, tot plegat situat a mitja vessant d'un turó, en un lloc amb certa visibilitat sobre el territori. Els cossos dels edificis són quadrangulars, fets de mamposteria i tàpia, i ambdós tenen coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Tenen planta baixa, primer pis i golfes. Sembla que el conjunt conserva força bé l'estructura original.","codi_element":"08162-27","ubicacio":"Can Grau Vell","historia":"Antigament, Can Grau Vell havia estat propietat de Can Pons. La finca restà abandonada, però a principis del segle XXI es va recuperar de nou el conreu de la vinya : entre abril i maig del 2002 es van plantar els nous ceps, i el 2004 es va produir la seva primera nova anyada vinificada.","coordenades":"41.5657200,1.7738200","utm_x":"397762","utm_y":"4602286","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75886-foto-08162-27-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"Al celler de Can Grau Vell s'hi fan visites obertes al públic.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75887","titol":"Can Marcet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-marcet-0","bibliografia":"SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"A algunes de les cases els mancarien obres de rehabilitació.","descripcio":"Masia de planta basilical amb pis-planta i primer pis, d'uns 400 m2 construïts, amb portalada principal adovellada i la façana revestida d'enlluït blanc. La coberta del cos central és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana; les cobertes dels cossos laterals són de coberta a vessant simple. A uns pocs metres de la masia hi ha un barri o nucli de vàries cases format per dos carrers paral·lels, amb les façanes principals orientades al sud. Algunes de les cases estan rehabilitades i d'altres no. La major part són de coberta a doble vessant, amb carener paral·lel a la façana principal; la resta són d'una sola vessant. Una de les cases té la inscripció MCMIII sobre la llinda, mentre que la casa n. 15 té un rellotge de sol amb la inscripció 1825.","codi_element":"08162-28","ubicacio":"Can Marcet","historia":"La masia que presideix aquesta barriada remunta, molt probablement, els seus orígens a l'època medieval. A la dovella central del portal principal hi ha una rejola amb una inscripció en què s'hi llegeix: 'AVI MARIA ZENZ PECADO CONCEBIDA. AQUESTA CAZA LA PRINCIPIADA IVAN MARCET LO ANI 1673'. Amb tota probabilitat fa referència no a la primera construcció sinó a una reforma general d'un edifici més antic. La formació del nucli de cases annex a la masia de can Marcet molt probablement respon al procés d'expansió de la vinya que s'inicià al segle XVIII i que va adquirir molta força a partir de finals d'aquell segle i durant tot el següent fins a la crisi de la fil·loxera. El procés de colonització agrària de les terres del voltant va ser portat a terme per pagesos que rebien les terres boscoses que havien de ser convertides en vinyes sota contractes de rabassa morta. A la vegada se'ls establi mitjançant contractes enfiteúitics algun solar on edificar una casa de l'estil de les que es poden veure en aquest nucli i en d'altres del mateix muncipi com can Gras o can Fontimarch. Una de les cases del conjunt té un rellotge de sol a la façana amb la inscripció 1825, data que molt segurament correspon al moment en què el nucli s'anava configurant.","coordenades":"41.5130500,1.8266800","utm_x":"402090","utm_y":"4596378","any":"c.1825","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75887-foto-08162-28-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75887-foto-08162-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75887-foto-08162-28-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75888","titol":"Can Marques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-marques-2","bibliografia":"IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XIII-XX","notes_conservacio":"Conjunt enrunat, només es conserva alguna paret. La vegetació l'està amagant.","descripcio":"Enmig d'un paratge de camps de cereals i matolls baixos afloren els pocs murs conservats d'una masia i els seus annexos agrícoles. El cos principal o habitatge presenta una coberta a doble vessant i estava format per planta baixa i primer pis. A la façana principal, una de les més ben conservades, és visible la porta principal, consistent en una estructura adovellada, i un rellotge de sol circular. Els pocs murs conservats deixen veure una obra de mamposteria combinada amb la tàpia; les cantonades són fetes amb carreus de mida mitjana-gran. Segons testimoni oral de Francesc Valls, de la vila d'Hostalets, a l'interior hi havia hagut una sèrie d'arcs escarcers de pedra que formarien part de l'estructura del sostre del celler; efectivament, encara avui es poden veure els arrencaments d'alguns d'aquests arcs. Destaca també un pou d'aigua fet de carreus de pedra.","codi_element":"08162-29","ubicacio":"Can Marques","historia":"Es tracta d'un mas del qual es tenen referències documentals des del segle XIII (segons es pot veure en el capbreu de Pierola de 1521). Fou abandonat a mitjans segle XX. Al fogatge de 1497 apareix mencionada a 'Pierola e son terme' na 'Madona Marquès' i al fogatge de 1553 apareix en 'Pe(...) Joan Marques de Golnes' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola, mencions que bé podrien estar fent referència a la casa de Can Marques.","coordenades":"41.5152700,1.8194200","utm_x":"401488","utm_y":"4596632","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75888-foto-08162-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75888-foto-08162-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75888-foto-08162-29-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75889","titol":"Can Mata de la Garriga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-mata-de-la-garriga","bibliografia":"ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. HOMS, Victòria (1988): 'Can Mata de la Garriga', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): 'Capella de la Mare de Deu del Roser de Ca'n Mata de Garriga', dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 48-49.","centuria":"XI,XVI,XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia catalana típica que comprèn la capella del Roser, d'estil neogòtic, adossada a la casa. La casa és de planta rectangular, té dos pisos d'alçada i celler. La façana es recoberta d'estuc blanc i guarda una simetria horitzontal marcada per una filera de finestres a la segona planta i uns finestrons quadrats al celler. L'absència de decoració és quasi bé total tret de la línia horitzontal de relleus de pera amb decoració floral. La decoració interior de l'edifici és de notable valor, i s'hi conserva documentació antiga.","codi_element":"08162-30","ubicacio":"Can Mata de la Garriga","historia":"Can Mata de la Garriga és coneguda ja des del segle XI i al segle XIII com masia de 'Garrigas'. A mitjan segle XV era propietat de la família Garrigues, emparentada amb els Mata un segle després. La família va cognomenar-se des d'aleshores Mata de Garriga. Efectivament, el 1553 és habitada per en 'Joan Matha de Garriga', segons un fogatge, i d'aquí prové el seu nom. L'any 1606 el vicari general donà llicència per edificar-hi una capella. A començament del segle XVIII va passar per matrimoni a la família Subirats i, ja en època contemporània, a la família Garriga-Nogués. El 1663 Mossèn Damià Mata de la Garriga, fill de la casa, beneí una campana, que fou substituïda l'any 1733. Segons el propietari actual, la capella va sofrir un incendi i es reedificà el 1905. La casa conserva documentació antiga.","coordenades":"41.5297900,1.8047900","utm_x":"400289","utm_y":"4598261","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75889-foto-08162-30-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Neoclàssic|Eclecticisme|Historicista","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"94|98|99|102|116","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75890","titol":"Can Mata Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-mata-vell","bibliografia":"SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XI-XVII","notes_conservacio":"Falta manteniment.","descripcio":"Masia formada per varis cossos i annexos; ocupa uns 400 m2 de superfície i té gairebé 900 m2 construïts. El cos principal, corresponent a l'habitatge, és de planta quadrangular i té planta baixa, primer pis i golfes. Té coberta a doble vessant amb el carner paral·lel a la façana principal. Adossat a l'oest té un cos de característiques similars però més petit i una mica més baix. Varis annexos agrícoles completen el conjunt i defineixen un pati davant de la façana que està orientada al sud. Les construccions combinen mamposteria i tàpia, reservant blocs de pedra treballada per les dovelles de la porta principal i per algunes cantonades dels edificis. Conté la data 1603 a la llinda de la porta principal.","codi_element":"08162-31","ubicacio":"Can Mata Vell","historia":"","coordenades":"41.5571900,1.7839400","utm_x":"398593","utm_y":"4601327","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75890-foto-08162-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75890-foto-08162-31-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75890-foto-08162-31-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75891","titol":"Can Palomas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-palomas-0","bibliografia":"IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 93. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XVI-XXI","notes_conservacio":"Molt reformada en dates recents","descripcio":"Masia molt reformada en dates recents tot i que respectant la planta i estructura de l'antiga, segons s'aprecia en fotografies fetes abans de la última reforma (inicis del segle XXI) L'edifici, de planta rectangular, planta baixa, primer pis i golfes, té el carener paral·lel a la façana principal. La porxada ubicada a la planta baixa no pertany a l'estructura original, ja que és un afegit de l'any 2007. Conserva alguns annexos agrícoles, també molt reformats.","codi_element":"08162-32","ubicacio":"Can Palomas","historia":"El lloc on s'ubica Can Palomas s'ha posat en relació amb el castell de Pierola per part d'estudiosos locals. Concretament, el castell es trobaria en un turó proper a la casa. El fogatge de 1553 així sembla també indicar-ho, ja que s'hi menciona a 'En (...) Paloma del Castell' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola. La masia ha estat reformada en profunditat durant l'any 2007, el que n'ha desfigurat el seu aspecte original.","coordenades":"41.5408600,1.7942000","utm_x":"399423","utm_y":"4599502","any":"1553","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75891-foto-08162-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75891-foto-08162-32-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75891-foto-08162-32-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75892","titol":"Can Parent Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-parent-vell","bibliografia":"IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XIII","notes_conservacio":"Els murs de la construcció original estan a punt de desaparèixer degut al seu estat ruïnós.","descripcio":"Masia que actualment roman enrunada i de la qual només en queda dempeus un cobert fet d'obra i algun mur derruït i cobert per la vegetació. Els murs que encara s'aprecien són de maçoneria.","codi_element":"08162-33","ubicacio":"Can Parent Vell","historia":"Al fogatge de 1553 apareix n''Antoni Parent' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola.","coordenades":"41.5267600,1.8348200","utm_x":"402790","utm_y":"4597890","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75892-foto-08162-33-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75893","titol":"Can Paret de la Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-paret-de-la-serra","bibliografia":"IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"X-XX","notes_conservacio":"En el moment de redactar aquesta fitxa, està en fase de rehabilitació.","descripcio":"Amb 1.050 m2 construïts, la masia consta de planta baixa i primer pis amb varis cossos afegits a l'edificació original, sobretot als sectors nord i sud, fruit de les diverses fases constructives de l'edifici i de la seva dilatada història. La construcció és a base de sòcol de pedra i parets de totxo, tàpia i mamposteria. El carener és perpendicular a la façana principal i la coberta és a dues aigües. A la façana principal hi ha una porta adovellada i a la part alta s'hi observa un rellotge de sol pintat, tot i que en molt mal estat de conservació. Integrada dins de la casa, just darrera de la façana principal, trobem una segona façana, més primitiva, amb una finestra tipus espitllera i on alguns autors hi han vist una torre de defensa altmedieval; l'aparell constructiu que hem pogut observar d'aquesta façana no contradiu la hipòtesis esmentada. També dins de la casa es conserva una dipòsit subterrani globular que, segons la propietat actual, s'havia utilitzat com a pou de gel; creiem, però, en base a la seva tipologia, que el seu ús original era el de sitja. Es conserven també dos cups de vi que conserven part dels cairons, i un cup d'oli, així com una premsa també d'oli. A uns 100 m de distància cap a l'est té construccions agropecuàries molt modernes.","codi_element":"08162-34","ubicacio":"Can Paret de la Serra","historia":"Per la seva posició estratègica a la frontera amb els musulmans durant l'Alta Edat Mitjana i també per l'aparició d'algun element constructiu aïllat de caràcter defensiu (el possible fragment de torre amb espitllera abans descrit) es poden defensar uns orígens molt remots per a aquesta masia. Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' en 'Johan Peret' i al fogatge de 1553 apareixen en 'Salvador Paret' i en 'Pere Paret' com a habitants de la parròquia de Sant Pere de Pierola, mencions que bé podrien estar fent referència a la casa de Can Paret de la Serra. Ja en època recent, la masia havia sigut propietat de la família Godó-Biosca d'Igualada i després passa a mans d'una fundació privada, abans de que l'adquirís l'actual propietària.","coordenades":"41.5409300,1.7779500","utm_x":"398068","utm_y":"4599529","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75893-foto-08162-34-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75893-foto-08162-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75893-foto-08162-34-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"En el moment de redactar aquesta fitxa, la casa estava en obres.","codi_estil":"119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75894","titol":"La Casa Nova de Can Pascual","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-casa-nova-de-can-pascual","bibliografia":"ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Pascual', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per la casa pairal, la masoveria ( antiga posada anomenada del Malcavaller), cellers i altres edificacions annexes. L'edifici principal és de planta rectangular amb la planta baixa i dos pisos, i coberta plana. A l'interior s'observa l'escala en un extrem, sostres de volta i una organització típica de masia catalana. L'exterior presenta un caire de casa colonial : a les façanes laterals a l'alçada del primer pis s'hi obren galeries i la façana principal, orientada al sud, té una composició simètrica donada pels balcons i les bandes horitzontals. La façana està acabada amb un frontó semicircular. El conjunt està envoltat per un mur de tancament o barri i conserva nombrosos annexos on encara s'hi elabora vi i cava que es comercialitza al detall. L'edificació principal és una construcció de 1859 amb un inconfusible estil colonial.","codi_element":"08162-35","ubicacio":"Can Pascual","historia":"Es tenen evidencies de l'existència de la masoveria ja al segle XIV. Va ser un hostal i lloc de canvi de diligències. La casa principal que ens ha arribat va ser edificada al segle XIX (1859) per Pau Pascual i Carreres, que segons sembla havia tornat d'Amèrica. Tant l'interior com l'exterior de l'edifici s'inspiren en la casa Mitjans del municipi de Sant Andreu de la Barca. Un dels fills destacats de can Pascual fou el propietari i literat Emili Pascual Amigó.","coordenades":"41.5741800,1.7872000","utm_x":"398891","utm_y":"4603210","any":"1859","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75894-foto-08162-35-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75894-foto-08162-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75894-foto-08162-35-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"Casa al límit amb el terme municipal del Bruc; de fet, es pot dir que La Casa Nova de Can Pascual és a l'entrada del poble del Bruc, del qual física i urbanísticament en forma part, però no així administrativament.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75895","titol":"Can Peret de Mal Mestre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-peret-de-mal-mestre","bibliografia":"SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. Aquesta masia va començar un procés accelerat de degrada al principi de la dècada de 1980.","centuria":"XIV-XXI","notes_conservacio":"Es tracta de construccions enrunades i envaïdes pels esbarzers.","descripcio":"Masia enrunada, de la que només en resten dempeus alguns murs de maçoneria molt malmesos i restes d'unes arcades d'obra. El camí que mena a Can Peret de Mal Mestre surt de l'urbanització de Can Fosalba però actualment està dins d'una finca tancada, el que obliga a anar bosc a través en cas de voler accedir a aquesta antiga masia. La mala comunicació del lloc en deuria afavorir el seu abandonament.","codi_element":"08162-36","ubicacio":"Can Peret de Mal Mestre","historia":"Masia d'origen medieval, a jutjar per la factura d'alguns dels seus murs i per la coneixença de documentació inèdita pendent d'estudi.","coordenades":"41.5401200,1.8089400","utm_x":"400651","utm_y":"4599403","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75895-foto-08162-36-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-12 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75896","titol":"Can Pinal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pinal","bibliografia":"IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XIV-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Mas molt reformat recentment que presenta quatre cossos de diferents alçades, tots ells encerclats per un barri. El conjunt està arrebossat amb morter de coloració rosada. La façana principal, estucada amb calç i decorada amb esgrafiats, té un rellotge de sol fet durant les reformes de l'any 2004, tal com es desprèn de la corresponent inscripció. Conserva arcades de pedra a la planta baixa, a mode de porxo.","codi_element":"08162-37","ubicacio":"Can Pinal","historia":"La casa fou restaurada l'any 2004, tot i que els documents escrits remunten el seu origen al segle XIV. Al fogatge de 1553 apareix en 'Pere Pinalt' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola.","coordenades":"41.5319300,1.8093300","utm_x":"400671","utm_y":"4598493","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75896-foto-08162-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75896-foto-08162-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75896-foto-08162-37-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75897","titol":"Can Pons Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pons-vell","bibliografia":"IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 231-232.","centuria":"XV-XX","notes_conservacio":"Li manca manteniment. Està deshabitada.","descripcio":"Masia amb el cos principal de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i el carener paral·lel a la façana principal. L'edificació està composta per planta baixa i planta pis, i té varis annexos de diferents alçades en contacte amb el cos principal. L'obra és de mamposteria, maó i tàpia, i presenta parets senceres fetes amb còdols de riu. Alguna de les finestres presenta carreus de pedra volcànica. Tot el conjunt presenta una configuració d'aspecte força primitiu: una de les parets feta amb còdols i carreus té una factura certament medieval, i de fet podem posar aquesta estructura en relació amb les tècniques constructives romàniques emprades a la veïna església de Sant Pere de Pierola. Està encerclada per un barri que conté alguns contraforts fets amb còdols de riu i amb maó.","codi_element":"08162-38","ubicacio":"Nucli de Pierola, 9","historia":"Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' n''Antoni Pons'.","coordenades":"41.5494800,1.7888800","utm_x":"398993","utm_y":"4600466","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75897-foto-08162-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75897-foto-08162-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75897-foto-08162-38-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75898","titol":"Can Pons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pons-4","bibliografia":"(1992): 'Can Pons', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 89. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta quadrangular amb més de 1.500 m2 construïts, amb carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Té tota una sèrie de cossos annexos (corrals, paller, etc.) a l'est. Al sud del cos principal de la masia hi ha un pati tancat per un barri. Conserva un rellotge de sol a la façana.","codi_element":"08162-39","ubicacio":"Nucli de Pierola, 9","historia":"Els orígens d'aquesta casa cal buscar-los a Can Pons Vell, d'origen medieval i situada just al costat. Molt provablement es tracti d'una masoveria d'aquella masia, edificada al segle XIX.","coordenades":"41.5495000,1.7880800","utm_x":"398926","utm_y":"4600469","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75898-foto-08162-39-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75898-foto-08162-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75898-foto-08162-39-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75899","titol":"Can Ponset","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ponset","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Masia enrunada i colmatada de terra i vegetació.","descripcio":"Masia enrunada de la que tan sols és possible identificar algun pany de paret de pocs centímetres d'alçada i colmatat de terra. Situada enmig d'un camp de conreu de cereal, les labors agrícoles han anat escapçant els murs i destruint el conjunt. En general, les construccions que s'aprecien són de maó i de mamposteria. Es conserva un petit dipòsit circular (provablement es tracti d'un antic cup), fet també de mamposteria i amb les parets enrajolades. L'emplaçament gaudeix d'una molt bona visibilitat, ja que es divisa el nucli d'Hostalets de Pierola i tot el massís de Montserrat.","codi_element":"08162-40","ubicacio":"Can Ponset","historia":"","coordenades":"41.5459300,1.7705700","utm_x":"397460","utm_y":"4600093","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75899-foto-08162-40-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75899-foto-08162-40-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75899-foto-08162-40-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"La casa també és coneguda amb el nom de Can Pons de La Serra.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75900","titol":"Can Pujol de la Muntanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pujol-de-la-muntanya","bibliografia":"IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 19. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XV-XIX","notes_conservacio":"Falta manteniment degut a que no s'hi habita.","descripcio":"La masia de Can Pujol està encimbellada dalt d'un petit turó o pujol i s'estén fins a mitja vessant. L'edifici principal, format per planta baixa i primer pis, té coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal; les parets són de maó, si més no les de la façana nord. Annexat a l'est hi ha un habitatge amb parament també de mamposteria que, per l'aspecte de la ceràmica que hi té incrustada, podria ser força antic (s. XVI-XVIII). El pati, a les façanes del sud, està pavimentat amb maons i rajoles sense vernissar. El conjunt està tancat per un barri. Disposa d' una mina d'aigua a la falda del turó, el que justificaria l'elecció de l'emplaçament de la casa en aquest indret.","codi_element":"08162-41","ubicacio":"Can Pujol de la Muntanya","historia":"Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' en 'March Puiol' i al fogatge de 1553 apareix en 'Bartomeu Pujoll com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola. La finca s'abandonà amb l'inici de la mecanització del camp ja que, a causa del relleu accidentat dels seus camps, les terres van quedar inservibles perquè no era viable la utilització de tractors per continuar-ne el cultiu. S'explica de Can Pujol de la Muntanya que en els seus millors temps 'en rajava un riu de vi'.","coordenades":"41.5632800,1.7734000","utm_x":"397723","utm_y":"4602016","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75900-foto-08162-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75900-foto-08162-41-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75900-foto-08162-41-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75901","titol":"Can Rebony","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-rebony","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Les estructures estan en un estat manifestament ruïnós.","descripcio":"Masia enrunada situada just al costat de Can Pons. Es tracta d'una sèrie de murs d'obra i tàpia, amb els sòcols fets de mamposteria i còdols de riera, tot plegat cobert per la vegetació. Les obertures són fetes de totxo i tenen arcs rebaixats. A jutjar per les restes visibles, es tractava d'un conjunt amb unes dimensions considerables.","codi_element":"08162-42","ubicacio":"Can Rebony","historia":"","coordenades":"41.5501800,1.7875200","utm_x":"398880","utm_y":"4600545","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75901-foto-08162-42-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75901-foto-08162-42-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75901-foto-08162-42-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75902","titol":"Can Rovira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-rovira-2","bibliografia":"IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"El seu estat d'abandonament, junt amb un fàcil accés, contribueixen a una ràpida degradació de l'element.","descripcio":"El cos principal de la masia, fet de maó i pedra, és de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis, i la carena és paral·lela a la façana principal, orientada al sud. Té un cos annex a l'oest, fet de maons, i un a l'est, que conforma una L amb el cos principal i que té una petita galeria porxada al pis superior. El pati principal està enrajolat amb rajols crus quadrangulars. Té tota una sèrie d'edificis annexos (corrals, paller, etc.) fets de tàpia i maons; la tàpia sol aparèixer arrebossada amb teulís. Tot el conjunt de Can Rovira està encerclat.","codi_element":"08162-43","ubicacio":"Can Rovira","historia":"Al fogatge de 1553 apareix mencionat com a habitant de la Parròquia de Sant Pere de Pierola en 'Gabriell Rovira'.","coordenades":"41.5518500,1.7563300","utm_x":"396282","utm_y":"4600767","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75902-foto-08162-43-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75902-foto-08162-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75902-foto-08162-43-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75903","titol":"Can Roviralta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-roviralta","bibliografia":"ANÒNIM (1984): Itineraris per la comarca de l'Anoia: Piera, els Hostalets de Pierola, Masquefa, Itinerai 6, Igualada. HOMS, Victòria (1988): 'Can Roviralta', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Li manca manteniment.","descripcio":"Edifici de planta quadrangular de dos pisos d'alçada construït amb pedra recoberta d'estuc, de composició molt senzilla i quasi bé absent de decoració a excepció de les motllures de les finestres, que sobresurten lleugerament del mur, i de les balconades de ferro forjat de les finestres centrals. Destaca també la balustrada de pedra que ocupa la part superior de l'edifici. En quant a la porta d'entrada, destaca la composició porticada que inclou també una petita balustrada de pedra sustentada sobre els dos pilars que fan de marca a la façana principal. A la porta d'entrada, destaca la composició porticada que inclou també una petita balustrada de pedra sustentada sobre els dos pilars que fan de marca a la façana principal. Annexat a la casa exiteixen uns amplis cellers, que van ser edficiats el 1897 tal com consta en una incripció que es pot veure sobre el portal principal. Al costat d'aquesta casa, al peu mateix de l'actual carretera hi havia la masia de can Santjoan, que va ser una de les quatre masies en les terres de les quals va adeificar-se el poble dels Hostalets. La masia de can Santjoan va ser enderrocada a mitjans de la dècada de 1980.","codi_element":"08162-44","ubicacio":"C. Roviralta, cantonada amb Avinguda Hostalets de Pierola","historia":"Can Roviralta és una finca situada a l'entrada del poble amb un gran valor històric. Aquesta casa va ser edificada en els anys del canvi de segle al voltant del 1900, per Josep Roviralta Figueras. Originari de Molins de Rei, va fer una fortuna considerable a lArgentina on tenia obert una casa dedicada a la comercialització de vins i olis catalans. L'any 1890 va adquirir la finca de can Santjoan on va decidir aixecar el conjunt d'edficis objecte d'aquesta fitxa. Segons documentació fotogràfica conservada a l'arxiu municipal primer es va edificar la bodega (any 1897) i tot seguit la casa-torre, vivenda del propietari. La casa va ser modificada substancialment en diverses ocasions al llarg de les primeres dècades del segle XX. Una d'aquestes reformes va dotar l'edifici de la magnífica lluerna que li dona un dels seus tretst més característics. L'any 1936 aquest edifici i les terres del seu propietari van ser incautades pel Comitè Local, que instal·là a Can Roviralta un delsmagatzem de la Cooperativa Agrícola. Fou amb motiu de la incautació que s'esgrafià en una de les façanes el rètol que diu 'Sindicat Agrícola. Hostalets de Pierola'. Al 1939 tornà als seus propietaris anteriors i l'any 2007 va ser adquirida per l'Ajuntament dels Hostalets per tal de poder rehabilitar l'edifici amb destí a alberg rural i a Centrre d'Interpretació Paleontològic.","coordenades":"41.5343300,1.7660700","utm_x":"397066","utm_y":"4598811","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75903-foto-08162-44-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75903-foto-08162-44-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"BCIL aprovat pel Ple del Consell Comarcal de l'Anoia el 26 de novembre de 2009 i pendent d' inscripció al Catàleg de Patrimoni Cultural.","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75904","titol":"Can Térmens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-termens-0","bibliografia":"SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XV-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de cossos i edificacions que conformen una masia. L'edifici principal té planta baixa i primer pis, i la coberta és a doble vessant, mentre que en els edificis annexos la coberta és a vessant única. El conjunt arquitectònic té un pati central amb una gran palmera. Cal destacar l'enjardinament dels voltants de la masia. Al costat de la porta principal es pot veure una rejola amb les inicials P.T. i la data 1888 Atenet aquesta data i a l'existència de l'esmentada palmera és molt possible que aquesta masia fos substancialment reformada cap a finals del segle XIX, en el context de la conjuntura expansiva relacionada amb l'increment de les exportacions de vins i el dinamisme assolit pel comerç americà. Les inicials molt provablement fan referència a Pau Térmens, qui era propietari de la casa en aquella època.","codi_element":"08162-45","ubicacio":"Can Térmens","historia":"Les cases amb palmeres centenàries, com és el cas de Can Térmens, solien ser propietat de personatges que 'havien fet les Amèriques', és a dir, que havien fet fortuna al nou continent i havien tornat a casa. La palmera, òbviament, era un símbol d'ostentació i distinció. De totes maneres el seu origen es remunta a l'època medieval. Segons els capbreus d'època moderna aquesta masia, abans de ser habitada per la família Térmens era coneguda com el mas de la Cocorella. La referència més antiga que tenim prové del capbreu de 1521 que testimonia l'existència d'aquest mas almenys des de 1402.","coordenades":"41.5621900,1.7786300","utm_x":"398158","utm_y":"4601889","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75904-foto-08162-45-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75904-foto-08162-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75904-foto-08162-45-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls","autor_element":"Desconegut","observacions":"La descripció s'ha fet mitjançant l'observació de l'edifici des de fora de la finca, ja que aquesta té el perímetre tancat i no hi hem pogut tenir accés.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75905","titol":"Can Ton del Maset","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ton-del-maset","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Les estructures presenten un estat ruïnós, i la vegetació les està fent desaparèixer.","descripcio":"Masia enrunada que conserva algunes poques parets fetes de tàpia i mamposteria, amb predomini dels còdols de riu. L'estructura en alçat és ja irrecuperable, però de ben segur que la planta de la edificació es conserva íntegra sota la densa vegetació que cobreix el lloc.","codi_element":"08162-46","ubicacio":"Can Ton del Maset","historia":"","coordenades":"41.5452900,1.7956900","utm_x":"399554","utm_y":"4599992","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75905-foto-08162-46-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75905-foto-08162-46-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-12 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75906","titol":"Can Valls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-valls-10","bibliografia":"ANÒNIM (2008): Can 'Valls', L'Hostal, 3, Els Hostalets de Pierola , p. 26. ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Valls', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. MAS, Joseph Pbre. (1907): 'La Mare de Deu del Roser en la parroquia de Pierola y Hostalets'. Dins: Notes Históriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, 1907, vol II, p. 52. TÉRMENS, J.-VALLS, F. (1990): ' Pierola', Historia de l'Anoia, vol II Manresa, p. 133.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una masia que ha quedat incorporada al casc urbà i que encara manté un pati davanter amb una tanca de maó i un gran portal d'entrada decorat amb teules vidrades. És una de les tres masies propietàries de les terres on es formà el nucli. L'edifici principal, de coberta a doble vessant, planta baixa, pis i golfes respon a l'estructura típica de masia amb una important transformació que hi incorpora elements de caire modernistes (guardapols sobre les finestres, elements de ceràmica vidrada, ràfec de maó molt treballat, etc.). La façana principal és simètrica i està coronada per un frontó triangular. Hi ha un interessant cos lateral amb arcades de maó i a l'interior de l'edifici s'ha de ressaltar l'existència d'un menjador amb arrambador modernista.","codi_element":"08162-47","ubicacio":"Passatge Verdaguer, 71","historia":"Segons Mn. Joseph Mas 'dita casa existia en lo segle XIV'. De totes maneres la primera constància que es conserva documental d'aquest mas data de l'any 1432, quan el veí de Piera Antoni Valls va comprar el Mas dels Alemanys, abans anomenat Sils. Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' en 'Johan Valls', i al fogatge de 1553 apareix n''Antoni Valls' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola, mencions que bé podrien estar fent referència a la casa de Can Valls. En el capbreu del 1731, el mas Alemany era un dels quatre que posseïen la totalitat del terreny sobre el qual s'edificà el poble d'Hostalets. Tot i que la construcció és originària de lèpoca medieval, l'aspecte actual de la masia respon a una reforma que es va realitzar pels voltants de l'any 1915.","coordenades":"41.5363600,1.7710500","utm_x":"397485","utm_y":"4599030","any":"1432","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75906-foto-08162-47-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75906-foto-08162-47-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Modernisme|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"94|98|105|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75907","titol":"Can Vila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-vila-4","bibliografia":"IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. AA.VV. (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 97. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XV-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos, amb varis cossos afegits a l'edificació original i diferents coberts per a les tasques agropequàries. El cos principal és d'estil colonial i una galeria porxada al pis superior. Presenta coberta plana de terrat. Al pati principal s'hi conserva una palmera centenària, símbol de que el propietari probablement va 'fer les Amèriques'. Les parets que han perdut l'enlluït permeten observar l'alternança de la mamposteria i el maó en l'obra. Presenta un rellotge de sol esgrafiat al coronament de la façana principal. El conjunt arquitectònic està encerclat per un barri d'obra. . A la dreta de la casa principal hi ha unes estances que es diu que havien estat ocupades per aparcers de la finca.","codi_element":"08162-48","ubicacio":"Can Vila","historia":"Tot i que l'edificació principal és de l'any 1914, producte d'una reforma d'estil colonial, la masia de Can Vila ja existia amb anterioritat, tal i com ho demostra la menció de 'Thoni Vila' al fogatge de 'Pierola e son terme' de l'any 1497. Per altra banda, les cases amb palmeres centenàries, com és el cas de Can Vila, solien ser propietat de personatges que 'havien fet les Amèriques', és a dir, que havien fet fortuna al nou continent i havien tornat a casa. La palmera, òbviament, era un símbol d'ostentació i distinció.","coordenades":"41.5208300,1.8091200","utm_x":"400637","utm_y":"4597261","any":"1914","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75907-foto-08162-48-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75907-foto-08162-48-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75907-foto-08162-48-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Eclecticisme|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"98|102|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75908","titol":"Cançó del Caçador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/canco-del-cacador","bibliografia":"MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 306-310.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Està fixada en partitura.","descripcio":"Antiga cançó coral amb ritme de vals fixada en una partitura que narra de manera lúdica les estratègies dels caçadors i les diverses fases d'un dia de cacera. El seu títol originar era 'Vals = els casadós'.","codi_element":"08162-49","ubicacio":"","historia":"Aquest valset va ser compost a principis del segle XX per Joan Parcerisas Càlix (conegut amb el sobrenom de 'el Joan de cal Pàtria') i va gaudir d'una gran popularitat als Hostalets de Pierola, on era cantat pels cors de cantaires del moment. L'autor d'aquesta peça va tenir una certa nortorietat a nivell local, pel fet d'haver estat durant més de tres dècades el secretari de l'Ajuntament. Procedia de la casa de cal Xic del Càlix i es va casar amb la pubilla de cal Pàtria.","coordenades":"41.5338400,1.7700100","utm_x":"397394","utm_y":"4598751","any":"c.1910","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75908-foto-08162-49-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls","autor_element":"Joan Parcerisses Càlix ('el Joan de cal Pàtria'), dels Hostalets de Pierola","observacions":"Una còpia de la partitura de la cançó ens l'ha cedit la Sra. Elena Parcerisas.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75909","titol":"Cantada de Llúcies i Nicolaus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cantada-de-llucies-i-nicolaus","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Les Llúcies i els Nicolaus és una festa tradicional de l'Escola Renaixença per la qual els nens i les nenes sortien a cantar per separat (les nenes el dia de Santa Llúcia i els nens el dia de Sant Nicolau) i recollien tot allò que la gent que els sentia cantar els donava: fruits secs, caramels, diners, fruita... La tradició feia que els alumnes més grans es fessin càrrec dels alumnes més petits de l'escola, de manera que no els acompanyava cap mestre. La cantada durava tot el dia. Avui en dia la festa encara se celebra.","codi_element":"08162-50","ubicacio":"Escola Renaixença","historia":"Originàriament la cantada durava tot el dia, ja que els nens arribaven fins a les masies més properes al nucli, però el creixement del poble, la pèrdua dels alumnes de 7è i 8è, i l'augment de nens ha fet que s'anés modificant l'organització d'aquesta festa. Finalment, després d'adaptar la tradició a la nova realitat de l'escola, les Llúcies i els Nicolaus van poder seguir cantant pel poble formant un nodrit seguici i amb la presència dels guàrdies municipals que ajuden a mantenir l'ordre i la seguretat dels nens i nenes.","coordenades":"41.5333600,1.7713000","utm_x":"397501","utm_y":"4598697","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75910","titol":"Capbreu de Pierola (1521)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capbreu-de-pierola-1521","bibliografia":"","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Capbreu del terme del castell de Pierola. Atorgat davant de Jaume Honorat Franquesa, notari d'Igualada, l'any 1521. Fet a instàncies del Senyor del castell de Pierola, el donzell Rafael de Calders. Consta de 31 declaracions de tenedors de terres residents al propi terme de Pierola i de 18 declaracions de tenedors de terres a Pierola però residents en els termes veïns. Constitueix una excel·lent descripció del poblament i de l'estructura de la propietat de la terra al terme de Pierola a l'inici del segle XVI. A la vegada aquest document permet una aproximació força precisa als efectes de les grans crisis demogràfiques baixmedievals sobre el poblament i sobre l'estructura agrària en el seu conjunt. Conté encapçalament en cadascuna de les confessions-declaracions en llatí encara que la resta del text és en català.","codi_element":"08162-51","ubicacio":"Arxiu de la Corona d'Aragó. C\/ Almogàvers, 77. Barcelona.","historia":"El capbreu és un tipus de document on s'anotava, de forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals. Era per tant una escriptura de confessió en què consta el reconeixement de drets i rendes que fan els vassalls\/emfiteutes al seu senyor. Un capbreu, de fet, és un document de gestió del domini senyorial, ja que cada vegada que es fa la confessió es conserven i es renoven els drets i rendes tinguts per un senyor sobre els seus dominis útils i les jurisdiccions. En aquest sentit, el senyor pot fer repetir la confessió tantes vegades com li sembli, si bé cada vegada n'ha de pagar les despeses d'acompliment. Tradicionalment, els estudiosos han distingit dues classes de capbreus: els de senyoria, sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls emfiteutes, que solen englobar tot un poble; i capbreus de rendes, els més nombrosos, que especifiquen els drets i rendes d'un senyor de particular a particular. Es pot remuntar l'origen dels capbreus als políptics carolingis, destinats a fixar l'estatut dels homes i de les terres en les diferents vil·les d'un domini. Entre els s XI-XIII els registres de drets i rendes passaren de ser una relació fixa a esdevenir un instrument periòdicament posat al dia i summament útil per al control senyorial sobre les persones i les terres. A partir del s XIII, i sobretot a partir del s XIV, quan la crisi baix medieval obliga a conèixer millor l'estat dels diversos drets i rendes senyorials, el text dels capbreus esdevé molt més flexible, sovint ple de cancel·lacions i afegits, a part de refer-se periòdicament per adaptar-lo a noves circumstàncies. De fet, és a partir d'aleshores que es produeix una major accessibilitat al text, gràcies a l'ús progressiu de la llengua catalana i a la regularitat en l'exposició.","coordenades":"41.5338400,1.7701600","utm_x":"397407","utm_y":"4598751","any":"1521","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75911","titol":"Capbreu de Pierola (1604)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capbreu-de-pierola-1604","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"En un nombre important de pàgines la tinta ha recremat el paper.","descripcio":"Capbreu del terme del castell de Pierola. Atorgat davant d'Antoni Batlle notari de Barcelona. 1604. Fet a instàncies de don Cristòfol Carros i de Centelles, comte de Quirra i d'Alamanda Carros i de Centelles, comtessa de Quirra i senyora de Pierola, absents i representats en l'acte de capbrevació per Antic Servat, not. públic de Barcelona i procurador especialment designat pels esmentats senyors. Consta de les declaracions de la totalitat de tenidors de propietats del terme de Pierola, tan residents a Pierola mateix com en algun dels termes veïns. S'intercalen aquestes declaracions al la signatura de cartes precàries a favor d'aquells declarants que reconeixen no disposar de documentació acreditativa de la titularitat del domini útil. La realització de les declaracions es va fer al mas Mata de Garrigues.","codi_element":"08162-52","ubicacio":"Arxiu de Protocols de Barcelona. C\/ del Notariat, 4. Barcelona.","historia":"El capbreu és un tipus de document on s'anotava, de forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals. Era per tant una escriptura de confessió en què consta el reconeixement de drets i rendes que fan els vassalls\/emfiteutes al seu senyor. Un capbreu, de fet, és un document de gestió del domini senyorial, ja que cada vegada que es fa la confessió es conserven i es renoven els drets i rendes tinguts per un senyor sobre els seus dominis útils i les jurisdiccions. En aquest sentit, el senyor pot fer repetir la confessió tantes vegades com li sembli, si bé cada vegada n'ha de pagar les despeses d'acompliment. Tradicionalment, els estudiosos han distingit dues classes de capbreus: els de senyoria, sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls emfiteutes, que solen englobar tot un poble; i capbreus de rendes, els més nombrosos, que especifiquen els drets i rendes d'un senyor de particular a particular. Es pot remuntar l'origen dels capbreus als políptics carolingis, destinats a fixar l'estatut dels homes i de les terres en les diferents vil·les d'un domini. Entre els s XI-XIII els registres de drets i rendes passaren de ser una relació fixa a esdevenir un instrument periòdicament posat al dia i summament útil per al control senyorial sobre les persones i les terres. A partir del s XIII, i sobretot a partir del s XIV, quan la crisi baix medieval obliga a conèixer millor l'estat dels diversos drets i rendes senyorials, el text dels capbreus esdevé molt més flexible, sovint ple de cancel·lacions i afegits, a part de refer-se periòdicament per adaptar-lo a noves circumstàncies. De fet, és a partir d'aleshores que es produeix una major accessibilitat al text, gràcies a l'ús progressiu de la llengua catalana i a la regularitat en l'exposició.","coordenades":"41.5338400,1.7701600","utm_x":"397407","utm_y":"4598751","any":"1604","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell\/Francesc Valls","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75912","titol":"Capbreu de Pierola (1679)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capbreu-de-pierola-1679","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Capbreu del terme del castell de Pierola. Atorgat davant de Bartomeu Costa, notari d'Igualada, l'any1679.","codi_element":"08162-53","ubicacio":"Arxiu de la Corona d'Aragó. C\/ Almogàvers, 77. Barcelona.","historia":"El capbreu és un tipus de document on s'anotava, de forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals. Era per tant una escriptura de confessió en què consta el reconeixement de drets i rendes que fan els vassalls\/emfiteutes al seu senyor. Un capbreu, de fet, és un document de gestió del domini senyorial, ja que cada vegada que es fa la confessió es conserven i es renoven els drets i rendes tinguts per un senyor sobre els seus dominis útils i les jurisdiccions. En aquest sentit, el senyor pot fer repetir la confessió tantes vegades com li sembli, si bé cada vegada n'ha de pagar les despeses d'acompliment. Tradicionalment, els estudiosos han distingit dues classes de capbreus: els de senyoria, sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls emfiteutes, que solen englobar tot un poble; i capbreus de rendes, els més nombrosos, que especifiquen els drets i rendes d'un senyor de particular a particular. Es pot remuntar l'origen dels capbreus als políptics carolingis, destinats a fixar l'estatut dels homes i de les terres en les diferents vil·les d'un domini. Entre els s XI-XIII els registres de drets i rendes passaren de ser una relació fixa a esdevenir un instrument periòdicament posat al dia i summament útil per al control senyorial sobre les persones i les terres. A partir del s XIII, i sobretot a partir del s XIV, quan la crisi baix medieval obliga a conèixer millor l'estat dels diversos drets i rendes senyorials, el text dels capbreus esdevé molt més flexible, sovint ple de cancel·lacions i afegits, a part de refer-se periòdicament per adaptar-lo a noves circumstàncies. De fet, és a partir d'aleshores que es produeix una major accessibilitat al text, gràcies a l'ús progressiu de la llengua catalana i a la regularitat en l'exposició.","coordenades":"41.5338400,1.7701600","utm_x":"397407","utm_y":"4598751","any":"1679","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75913","titol":"Capbreu de Pierola (1731)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capbreu-de-pierola-1731","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Manuale Capibrevii termini Castri de Pierola, receptum apud Salvatorem Cases et Bosch, notari de Piera. 1731. Fet a instàncies del noble don Ramon Delamses Ros i de Vilana, baró de Pierola. Consta de 69 declaracions entre les dels residents en el propi terme i les dels de termes veïns. Constitueix un document de molt valor per a l'estudi de les primeres fases del desenvolupament urbanístic del nucli dels Hostalets dins el terme de Pierola. A més de les declaracions, conté les cartes precàries a favor d'aquells declarants que diuen no posseir-ne","codi_element":"08162-54","ubicacio":"Arxiu Municipal de Piera. C\/ La Plaça 16-18. Piera.","historia":"El capbreu és un tipus de document on s'anotava, de forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals. Era per tant una escriptura de confessió en què consta el reconeixement de drets i rendes que fan els vassalls\/emfiteutes al seu senyor. Un capbreu, de fet, és un document de gestió del domini senyorial, ja que cada vegada que es fa la confessió es conserven i es renoven els drets i rendes tinguts per un senyor sobre els seus dominis útils i les jurisdiccions. En aquest sentit, el senyor pot fer repetir la confessió tantes vegades com li sembli, si bé cada vegada n'ha de pagar les despeses d'acompliment. Tradicionalment, els estudiosos han distingit dues classes de capbreus: els de senyoria, sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls emfiteutes, que solen englobar tot un poble; i capbreus de rendes, els més nombrosos, que especifiquen els drets i rendes d'un senyor de particular a particular. Es pot remuntar l'origen dels capbreus als políptics carolingis, destinats a fixar l'estatut dels homes i de les terres en les diferents vil·les d'un domini. Entre els s XI-XIII els registres de drets i rendes passaren de ser una relació fixa a esdevenir un instrument periòdicament posat al dia i summament útil per al control senyorial sobre les persones i les terres. A partir del s XIII, i sobretot a partir del s XIV, quan la crisi baix medieval obliga a conèixer millor l'estat dels diversos drets i rendes senyorials, el text dels capbreus esdevé molt més flexible, sovint ple de cancel·lacions i afegits, a part de refer-se periòdicament per adaptar-lo a noves circumstàncies. De fet, és a partir d'aleshores que es produeix una major accessibilitat al text, gràcies a l'ús progressiu de la llengua catalana i a la regularitat en l'exposició.","coordenades":"41.5338400,1.7701600","utm_x":"397407","utm_y":"4598751","any":"1731","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75914","titol":"Caramelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caramelles-38","bibliografia":"MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 312-313.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els dilluns de Pasqua són tradicionals les cantades de Caramelles als Hostalets de Pierola, igual que en molts altres pobles de Catalunya. Les cantades, que inclouen diverses parades a cases i llocs significatius del poble, comporten la donació d'obsequis i diners per part del públic.","codi_element":"08162-55","ubicacio":"Plaça Dr. Conde","historia":"Segons informació publicada pel diari La Vanguardia, el costum de fer Caramelles al poble dels Hostalets es remunta com a mínim a la dècada de 1880. L'any 1923 el poble ja comptava amb una coral consolidada, sota la direcció de Josep Montserrat, i per aquestes dates s'estrenà un estándar que encara avui presideix algunes actuacions. L'any 1979 es formà la coral L'Estol de Cantaires, que actualment continuen l'activitat i són els protagonistes de les Caramelles, dirigides per Sergi Calvo amb el suport de Montserrat Pons, Laura Fenoy i Irene Abad.","coordenades":"41.5336900,1.7707500","utm_x":"397456","utm_y":"4598734","any":"1881","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75914-foto-08162-55-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75915","titol":"Casa Pons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-pons","bibliografia":"ESTRADA, Gemma (1992): 'Casa Pons', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. LACUESTA, Raquel; GONZÁLEZ, Xavier; CASALS, Lluís (2006): Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge, Diputació de Barcelona, p. 308.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa en cantonada, de planta baixa i dos pisos. La façana principal s'estructura en tres cossos marcats per les obertures, essent el cos central més alt. Destaca el treball de maó en les obertures, sobretot en el centre de la façana i a la primera planta, on s'hi obren dues finestres geminades amb uns ampits molt treballats. També és interessant la solució de barana dels dos terrats existents als extrems, que és curvilínia i feta amb elements de maó ornamentals. La planta baixa té un sòcol de pedra. Recentment s'ha adossat un cos a la façana posterior.","codi_element":"08162-56","ubicacio":"C. J. Mestre Lladós, 33","historia":"La Casa Pons va ser construïda per iniciativa de l''americano' Pau Pons entre 1915 i 1920. La planta baixa es destinà a fàbrica de teixits abans de la Guerra Civil (fou la primera indústria del poble) i va ser llogada a Marcelí Palomas de Manresa. L'any 1940 la fàbrica deixà de funcionar en traslladar-se a un edifici més ampli de nova construcció just a l'altre costat de carrer. Actualment en part de les seves dependències de la planta baixa hi ha un taller de reparació d'automòbils.","coordenades":"41.5330300,1.7721200","utm_x":"397569","utm_y":"4598659","any":"1915-20","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75915-foto-08162-56-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75915-foto-08162-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75915-foto-08162-56-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"Actualment, als baixos de l'edifici original hi ha obert un taller de cotxes.","codi_estil":"106|116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75916","titol":"Casa Consistorial","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-consistorial-0","bibliografia":"ESTRADA, Gemma (1992): 'Dispensari Municipal (Antic Ajuntament)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87-88.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"El fet que l'edifici no tingui cap ús específic ha comportat una manifesta manca de manteniment; per exemple, a la façana, que està perdent l'arrebossat.","descripcio":"Edifici de planta quadrangular ubicat entre mitgeres que consta de planta baixa, primer pis i torre amb rellotge coronada per una torratxa de forja que suporta les campanes d'aquest rellotge, avui en perfecte funcionament. La seva façana presenta una ordenació simètrica on destaquen les decoracions de ceràmica verda que emmarquen les obertures i el balcó corregut amb una barana de ferro i la cornisa. La torre del rellotge és decorada amb un petit ràfec de teules de ceràmica i s'acaba amb uns merlets decorats.","codi_element":"08162-57","ubicacio":"C. de l'Església, 4","historia":"Sembla que des de la dècada de 1880 aquest edifici estigués destinat a casa consitorial. Però l'estructura actual que presenta l'edifici en el seu exterior data dels començaments del segle XX. Concretament fou coincidint amb la festa major de 1916 que s'inaugurà la reforma que va dotar l'edifici del relotge que li imprimeix un dels seus trets més característics. Però en el solar s'hi havia instal·lat ja el 1886 l'administració municipal, que anteriorment estava ubicada a Pierola. A la façana de l'edifici encara es pot veure, força deteriorada, la inscripció 'Casa Consistorial'. Fins a l'inici de la dècada de 1980 l'edifici albergà les dependències consistorials. Quan aquestes van traslladar-se a la Torre del Sr. Enric, aquest edifici es destinà a dispensari Municipal. Actualment l'edifici està sense ús.","coordenades":"41.5344800,1.7698300","utm_x":"397380","utm_y":"4598823","any":"1916","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75916-foto-08162-57-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"S'atribueix al mestre d'obres hostaletenc Casals (Batista)","observacions":"L'edifici és conegut també amb els noms de Torre del Rellotge i Antic Ajuntament.","codi_estil":"105|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75917","titol":"Casal Català","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casal-catala","bibliografia":"
AA.VV. (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 139-159. ESTRADA, Gemma (1992): 'Casal Català', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 258. SANCHEZ FERRE,J. (1989). Casinos-ateneos. La arquitectura del movimiento asociativo en la España del XIX-XX, tomo II, inèdit.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Conjunt format per diverses edificacions d'una sola planta: cafè saló-teatre i altres dependències i terrassa. Destaca per la seva gran alçada i, amb façana al carrer i al jardí, el cos central. Totes les façanes d'aquest conjunt són decorades amb esgrafiats de temàtiques diverses i amb motius al·legòrics al Casal. Destaca el gran sòcol de pedra que forma també la tanca del jardí, que enllaça amb el de la casa nº 28. Els angles de l'edifici estan coronats amb grans gerres de terra cuita.<\/p> ","codi_element":"08162-58","ubicacio":"C. Isidre Vallès, 30","historia":"
Al 1918 es fundà la societat Unió Regionalista Hostalenca. Al 1924 els propietaris, Cucurulla, Subirats, Vallés i Orriols, junt amb persones de la societat, acorden fer un local essent els propietaris abans esmentats els promotors de l'obra. Durant juliol de 1926 s'inaugura el casal, tot i que el projecte arquitectònic original no s'havia dut del tot a terme. Acabada la Guerra Civil, l'any 1939, el Casal hagué d'adoptar diferents noms: Centro Recreativo de la Falange Española de las Jons (1939), Casino Nacional (1940), Centro Cultural Recreativo (1958), abans de retornar al seu nom original l'any 1988. Al 1966 la societat comprà el casal. A causa de la clausura de la Cooperativa, nom popular amb que es coneixia l'altre local de la població regentat per la societat Fomento Recreativo, el Casal es va convertir en l'únic lloc de trobada i reunió dels habitants dels Hostalets. Pel que fa a l'arquitecte de l'edifici, cal remarcar la importància del personatge, Josep Goday (1882-1936), autor de la Casa de Correus de Barcelona i de diferents grups escolars. És un dels màxims representants del Noucentisme arquitectònic. J. Goday, col·laborà, entre d'altres, amb J. Puig i Cadafalch en l'obra 'L'arquitectura romànica a Catalunya'. Actualment, el Casal Català dels Hostalets de Pierola és una societat privada sense ànim de lucre, ubicada al municipi dels Hostalets de Pierola, que té com objectius promoure activitats culturals i recreatives en el municipi, tal com es diu en els seus estatuts. Està integrat per uns 330 socis que deleguen democràticament el funcionament de l'Entitat en una Junta Directiva que s'encarrega de gestionar el Casal (manteniment del local, lloguer del cafè, activitats, etc.).<\/p> ","coordenades":"41.5335100,1.7704300","utm_x":"397429","utm_y":"4598714","any":"1924-26","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75917-foto-08162-58-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75917-foto-08162-58-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2023-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Josep Goday i Casals (1882-1936)\/ Ferdinandus Serra i Sala (esgrafiats)","observacions":"BCIL aprovat pel Ple del Consell Comarcal de l'Anoia el 28 de desembre de 2006 i inscrit al Catàleg de Patrimoni Cultural amb el núm. 661.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["6"]},{"id":"75918","titol":"Castanyer del Casal Català","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castanyer-del-casal-catala","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Exemplar de castanyer amb un tronc de 0'60 m de diàmetre, una exuberant copa d'uns 7-8 metres de diàmetre i una alçada superior al voltant dels 10 metres. Plantat als anys 20 del segle XX mentre es construïa el Casal Català.","codi_element":"08162-59","ubicacio":"C. Isidre Vallès, 30","historia":"El castanyer (Castanea sativa) és un arbre forestal de fulla caduca de la família de les fagàcies. Originari dels voltants del Mediterrani, es troba a l'Àfrica del nord, a l'Europa meridional i a l'Àsia Menor. Als Països Catalans es troba conreat o naturalitzat. És un arbre de gran volum (entre 20-35 metres d'alçada) i amb un tronc, buit en la vellesa, que pot passar dels 2 metres de diàmetre. L'escorça és llisa i d'un marró clar fins els 15-20 anys, després s'enfosqueix i s'esquerda longitudinalment. Les fulles són de limbe llarg, de 16 a 28 cm de longitud, i 5 a 9 cm d'ample, de color més clar al revers i d'un verd més fosc a l'anvers. Són oblongo lanceolades, simples, profundament dentades, agudes i glabres (sense pèls). La textura de les fulles és similar a la consistència del cuir, és a dir coriàcia. La nervadura és pennada. Les seves flors maduren a la tardor i es converteixen en castanyes. Són flors cícliques, en aquest cas actinomorfes (amb més de dos plans de simetria). L'àrea d'expansió actual del castanyer és deguda a plantacions que ja havien començat en època romana. A més de les castanyes la seva fusta flexible era molt utilitzada per a fer botes per a vi. La llenya de castanyer, però, no és un bon combustible ja que desprèn molt fum i poca calor.","coordenades":"41.5331800,1.7704900","utm_x":"397433","utm_y":"4598678","any":"c. 1920","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75918-foto-08162-59-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75919","titol":"Castanyer de la Torre del Senyor Enric","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castanyer-de-la-torre-del-senyor-enric","bibliografia":"ESTRADA, Gemma (1992): 'Ajuntament (Torre Cucurella)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Exemplar amb més d'un metre de diàmetre de tronc i una copa d'uns 4-5 m. Fa entre 7 i 8 m d'alçada.","codi_element":"08162-60","ubicacio":"C. J. Mestre Lladós, 1","historia":"Donat que la casa es va edificar cap a 1920, és raonable pensar que el castanyer es plantés per aquelles dates. El castanyer (Castanea sativa) és un arbre forestal de fulla caduca de la família de les fagàcies. Originari dels voltants del Mediterrani, es troba a l'Àfrica del nord, a l'Europa meridional i a l'Àsia Menor. Als Països Catalans es troba conreat o naturalitzat. És un arbre de gran volum (entre 20-35 metres d'alçada) i amb un tronc, buit en la vellesa, que pot passar dels 2 metres de diàmetre. L'escorça és llisa i d'un marró clar fins els 15-20 anys, després s'enfosqueix i s'esquerda longitudinalment. Les fulles són de limbe llarg, de 16 a 28 cm de longitud, i 5 a 9 cm d'ample, de color més clar al revers i d'un verd més fosc a l'anvers. Són oblongo lanceolades, simples, profundament dentades, agudes i glabres (sense pèls). La textura de les fulles és similar a la consistència del cuir, és a dir coriàcia. La nervadura és pennada. Les seves flors maduren a la tardor i es converteixen en castanyes. Són flors cícliques, en aquest cas actinomorfes (amb més de dos plans de simetria). L'àrea d'expansió actual del castanyer és deguda a plantacions que ja havien començat en època romana. A més de les castanyes la seva fusta flexible era molt utilitzada per a fer botes per a vi. La llenya de castanyer, però, no és un bon combustible ja que desprèn molt fum i poca calor.","coordenades":"41.5334700,1.7710100","utm_x":"397477","utm_y":"4598709","any":"c. 1920","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75920","titol":"Castell de Pierola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-pierola","bibliografia":"TÉRMENS SAMSÓ, Josep; VALLS JUNYENT, Francesc (1990): 'Pierola', Història de l'Anoia, vol. II, Manresa, p. 120-124.","centuria":"X","notes_conservacio":"Restes molt fraccionades i disperses","descripcio":"En un turó situat uns 150 m a l'est de Can Palomas, es troben les restes d'una sèrie de murs força potents, fets amb pedra irregular de la zona i argamassa. Superficialment, es troben també moltes restes de teula àrab, testimoni de que en el lloc hi va haver algun tipus de construcció. Des del turó, estratègicament situat i amb excel·lent visibilitat, es divisen, entre altres, els castells de Martorell, del Papiol i la torre de La Guàrdia del Bruc.","codi_element":"08162-61","ubicacio":"Can Palomas","historia":"La primera referència que es té de Pierola és la menció del Castell de Pierola en un document de l'any 963. El castell va pertànyer als vescomtes de Barcelona entre els segles X i XII, fins que Alfons el Franc va cedir la baronia de Pierola a Asbert de Mediona. Segons la documentació baix medieval, és possible que el castell passés a ser un mas, situació que es mantindria fins a un moment indeterminat d'època moderna.","coordenades":"41.5403700,1.7955000","utm_x":"399531","utm_y":"4599446","any":"963","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75920-foto-08162-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75920-foto-08162-61-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"Els moradors de Can Palomas anomenen 'Serral' el turó on hi ha les restes arqueològiques, però als mapes topogràfics aquest nom no apareix.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75921","titol":"Cedre de la Torre del Senyor Enric","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cedre-de-la-torre-del-senyor-enric","bibliografia":"ESTRADA, Gemma (1992): 'Ajuntament (Torre Cucurella)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Exemplar de més de 10 metres d'alçada, que en tot cas sobrepassa l'edifici de la Torre del Senyor Enric, al pati del qual s'ubica. Té el característic perfil tabular que van adquirint progressivament aquests arbres a partir dels 30 anys, fet que estaria assenyalant, juntament amb les importants dimensions, la seva antiguitat.","codi_element":"08162-62","ubicacio":"C. J. Mestre Lladós, 1","historia":"Donat que la casa es va edificar cap a 1920, és raonable pensar que el cedre es plantés per aquelles dates. El cedre (cedrus) es un gènere de plantes amb flors de la família de les pinàcies que adopten la forma de grans arbres sempre verds, de fulles aciculars agrupades en fascicles i pinyes ovoides i dretes. Són arbres de capçada grossa i figura cònica en la joventut, però adquireixen forma tabular quan són vells (a partir dels 30 anys). Poden arribar, sense grans dificultats, a mesurar entre 25 i 50 metres d'alçada, i poden viure més de 2.000 anys, tot i que els més antics actualment tenen una edat estimada de 1.000 anys. En tot cas, es calcula que el cedre de la Torre del Sr. Enric té una antiguitat propera als cent anys.","coordenades":"41.5336400,1.7709700","utm_x":"397474","utm_y":"4598728","any":"c. 1920","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75921-foto-08162-62-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75922","titol":"Cementiri Municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-municipal-14","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Recinte de planta rectangular i d'estructura molt senzilla. Segons l'inscripció del reixat, es construí l'any 1908, però consta d'una ampliació més recent a la part posterior del conjunt. Conserva algun panteó amb certa complexitat arquitectònica (columnes, etc.).","codi_element":"08162-63","ubicacio":"C. de la Indústria. Polígon del Camp de la Serra.","historia":"El cementiri parroquial dels Hostalets fou construït durant la segona meitat del segle XIX, en el moment en què el nucli dels Hostalets estava experimentant un ràpid creixement demogràfic i urbanístic. Va ser reformat l'any 1908. Fou municipalitzat al principi dels anys 1990.","coordenades":"41.5309500,1.7760700","utm_x":"397895","utm_y":"4598423","any":"1867","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75922-foto-08162-63-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75922-foto-08162-63-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75922-foto-08162-63-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Historicista|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"116|119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75923","titol":"Sant Pere dels Hostalets de Pierola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pere-dels-hostalets-de-pierola","bibliografia":"LLACUNA ORTÍNEZ, Pau; MASCÓ BRESCÓ, Teresa (1995): Rutes per l'Anoia. Història i art, Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada, p. 197 MAS, Josep (1982): Nota històrica de la capella dels Hostalets de Pierola. Ara església parroquial de Pierola i Hostalets, reimpressió pel Grup d'Estudis Històrics. Centre d'Esplai, Els Hostalets de Pierola. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 49-63. RIUS, C. (1991): 'Església de Sant Pere', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici eclèctic construït en vàries fases, d'aspecte principal neorromànic. De planta basilical i sostre a dues aigües. La torre del campanar es de totxo vist i es troba situada a la dreta del portal. L'interior està separat per dues files de columnes que acaben dividint l'altar major de la sagristia.","codi_element":"08162-64","ubicacio":"C. de l'Església, 18","historia":"L'any 1868 es va traslladar la parroquialitat des de la vella església de Pierola a la capella del Roser dels Hostalets, construïda el 1852 i posteriorment transformada en un nou temple, de tipus neorromànic. La primera edificació tenia la façana situada en l'actual carrer de jacint Verdaguer. Al 1880 es va engrandir i s'hi feren capelles laterals. Al 1895 s'hi va fer el baptisteri. Al 1929 amb l'objectiu de fer una església de dimensions més grans es va comprar un solar al costat de la rectoria i una casa coneguda com Cal Sala, que s'enderrocà per guanyar superfície. Aleshores es va refer la capella i s'edificà de nou l'església, canviant la seva orientació. L'obra principal es va dur a terme entre 1929 i 1940, dirigida per Josep M. Sagnier. Un cop passada la guerra civil que suposà l'ús de l'església com a magatzem durant tres anys, es van anar fent diverses de les obres (campanar i porxada) que donen la fesomia actual a l'edifici. El 1956, Cèsar Martinell va realitzar el projecte de decoració del presbiteri. Les pintures són d'Antoni Català, de l'any 1958.","coordenades":"41.5349000,1.7694700","utm_x":"397351","utm_y":"4598870","any":"1852","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75923-foto-08162-64-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75923-foto-08162-64-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls","autor_element":"Josep Maria Sagnier (amb participació de Cèsar Martinell i Antoni Català).","observacions":"","codi_estil":"102|116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75924","titol":"Costa de Matamatxos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/costa-de-matamatxos","bibliografia":"MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 18.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Paratge de la Serra del Ginebrer consistent en una acusada pendent. El lloc era famós en els temps en que no existia la tracció mecànica pels recargolats renecs que proferien els carreters que la transitaven. D'aquí li ve el nom 'matamatxos', en al·lusió als estralls que la orografia causava entre els animals de tir i de càrrega.","codi_element":"08162-65","ubicacio":"Costa de Matamatxos","historia":"","coordenades":"41.5597900,1.7705600","utm_x":"397481","utm_y":"4601632","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75924-foto-08162-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75924-foto-08162-65-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75925","titol":"Creu de la Santa Missió","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-la-santa-missio-5","bibliografia":"AA.VV. (Coord.) (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola. Col·lecció Pierola històrica. Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Prop de can Valls, en un espai ajardinat, es conserva una creu de terme feta amb ferro ferro forjat i alçada sobre un pedestal de pedra. Al pedestal hi ha la inscripció 'Santa Missió any 1927', que fa referència a les prèdiques i sermons realitzats aquell any a la parròquia per part dels pares jesuïtes Josep M. Pijoan i Josep M. Bausili.","codi_element":"08162-66","ubicacio":"Passatge Verdaguer s\/n","historia":"Al pedestal hi ha la inscripció Santa Missió any 1927, que fa referència a les prèdiques i sermons realitzats aquell any a la parròquia per part dels pares jesuïtes Josep M. Pijoan i Josep M. Bausili. La creu la va forjar, Josep Pujol Pujol (Paret Maurici).","coordenades":"41.5360900,1.7717500","utm_x":"397543","utm_y":"4598999","any":"1927","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75925-foto-08162-66-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75925-foto-08162-66-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"J. Flo Parcerisses o bé J. Pujol Pujol","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75926","titol":"Drecera del Coll del Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/drecera-del-coll-del-bosc","bibliografia":"TÉRMENS SAMSÓ, Josep; VALLS JUNYENT, Francesc (1990): 'Pierola', Història de l'Anoia, vol. II, Manresa, p. 133.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer de l'Església era conegut abans del segle XVIII amb el nom de 'Drecera del coll del Bosc', ja que en realitat constituïa una drecera de l'antic camí ral que comunicava Barcelona i Igualada i que permetia evitar el Congost de Capellades. La configuració urbana posterior dels Hostalets de Pierola va provocar aquest canvi de denominació cap a Carrer de l'Església.","codi_element":"08162-67","ubicacio":"C. de l'Església","historia":"El Camí Ral que anava de Barcelona a Saragossa passant per Lleida apareix als documents a partir de l'Edat Mitjana, tot i que els camins medievals en general, i aquest cas en particular, seguien la xarxa de vies establerta ja en època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' establí que els camins públics eren de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguraven el lliure pas i el comerç pels camins que estaven sota la jurisdicció reial. El tràfic entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclaus de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel camí ral de Saragossa i per dues rutes alternatives: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell; la segona sortia del Barcelonès per l'eix del Llobregat, del qual seguia només un tram de 30 Km, entrava a la vall del riu Anoia per Martorell, passava per Igualada, travessava la Serralada Prelitoral pel Coll de la Penedella i s'unia, a Cervera, a la ruta anterior. Ambdues rutes van ser utilitzades bàsicament pel trànsit de mercaderies, pels correus ràpids i pel monarca en els seus desplaçaments urgents. El Camí Ral Barcelona-Saragossa era un camí de titularitat reial, molt segur, donat que les persones i mercaderies que hi circulaven estaven sota la protecció directa del monarca, qui exigia, a canvi, nombrosos impostos de pas. Ja en època moderna, la construcció de la carretera N-II es projectà cap a l'any 1761, durant el regnat de Carles III, seguint el traçat d'aquest camí ral amb alguna variació. Fou el cas del tram entre Martorell i Abrera, el qual substituí en importància al de Martorell a Igualada, que passava per Masquefa ,els Hostalets de Pierola, Piera i Capellades. Abans de segle XVIII, el tram del pas per l'actual nucli dels Hostalets de Pierola era conegut amb el nom de 'Drecera del coll del Bosc'; la configuració urbana que es definí posteriorment va convertir la drecera en un autèntic carrer, que a partir de mitjan segle XIX amb l'edificació de la capella va passar a dir-se Carrer de la Capella, primer, i de l'Església, després, nom que conserva actualment.","coordenades":"41.5347100,1.7693900","utm_x":"397344","utm_y":"4598849","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75926-foto-08162-67-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"Actualment és el carrer de l'Església.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75927","titol":"El Serralet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-serralet","bibliografia":"DÍAZ, Jordi (2006): 'Els jardins modernistes de Barcelona i alguns dels motius pels quals no els podem gaudir a la ciutat', Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales (Serie documental de Geo Crítica), vol. XI, nº 661, Universitat de Barcelona, 5 de juliol de 2006, Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Jardí modernista força desconfigurat pel pas del temps però que encara conserva algun element constructiu original com ara una barraca, un pou i un banc d'obra. La barraca té coberta a quatre vessants.","codi_element":"08162-68","ubicacio":"C. Major, 58","historia":"La construcció d'aquest jardi data dels anys quaranta del segle XX, tot i el regust modernista que presenta el conjunt. Concretament va ser el 1949 quan Joan Pujol Poch adquirí aquest solar, segons constra en el registre de la propietat. La construcció d'aquest tipus de jardins, com si d'una vil·la italiana renaixentista es tractés, es comença a documentar des de mitjans del segle XIX, s'accelera la seva construcció al darrer terç del segle coincidint amb el moment de màxima activitat econòmica i puixança del país i es perllonga coincidint en el temps amb un dels moviments artístics mes rics i amb més personalitat de Catalunya com és el Modernisme. La concepció de molts d'aquests jardins és contemporània al naixement del procés de renovació cultural, ideològica i artística que va significar el Modernisme a Catalunya i, que per les seves característiques pròpies pren un caràcter nacional vinculat a un projecte polític. La nova imatge de jardí nascuda amb Josep Fontserè i Ramon Oliva va ser model i exemple durant anys de jardineria pública i privada. Alguns autors destaquen que l'impuls de Fontserè i la participació d'arquitectes com Elies Rogent, Lluís Domènech i Montaner o inclús el mateix Gaudí en les obres d'acondicionament del parc per a l'Exposició de Barcelona de 1888 i les seves discussions com ara la pertinença dels estils o el simbolisme del llenguatge arquitectònic entre altres, va suposar l'arrencada vital i creativa per a la formulació d'una arquitectura nova, i també ho va ser per a la definició d'una jardineria protomodernista i la reformulació dels seus elements de composició.","coordenades":"41.5359100,1.7723300","utm_x":"397591","utm_y":"4598979","any":"1949","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75927-foto-08162-68-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75927-foto-08162-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75927-foto-08162-68-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"No s'ha cregut convenient la descripció de les espècies vegetals presents, ja que es considera que no són originals de l'època en que es concebí aquest jardí.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75928","titol":"Escola Renaixença","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escola-renaixenca","bibliografia":"BOHIGAS, Oriol (1983): Reseña y catálogo de la arquitectura modernista, vol. II, Barcelona, p. 24. ESTRADA, Gemma (1992): 'Escola Renaixença', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. LACUESTA, Raquel; GONZALEZ ,Antoni (1990): Arquitectura modernista a Catalunya, Barcelona, p.184. LACUESTA, Raquel; GONZÁLEZ, Xavier; CASALS, Lluís (2006): Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge, Diputació de Barcelona, p. 307.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants. A la planta baixa hi ha dues entrades (una pels nois i una altre per les noies) que donen pas a dues aules i a escales d'accés, mentre que a la planta superior hi ha els pisos on s'allotjaven els mestres. Els portals d'entrada i quasi tota l'alçada del primera planta estan realitzats de maó vist i la resta de la façana és estucada. Destaquen el treball de maó de les obertures de les dues plantes i les decoracions de ceràmica. La façana, de composició simètrica, s'acaba amb un frontó on s'hi inscriu l'escut del poble dels Hostalets fet de pedra artificial. A les façanes laterals s'hi obren finestres i se segueix el mateix sistema de composició. La composició de les obertures presenta una gran originalitat, ja que són estretes i amb perfils escalonats, amb les llindes emmarcades amb trams de maó. S'ha conservat la distribució de les escales interiors i tot l'exterior de l'edifici.","codi_element":"08162-69","ubicacio":"C. J. Mestre Lladós, 5-7","historia":"Tot i que en un inici les escoles van ser projectades el 1910 per Miquel Madorell i Rius en un solar cedit a l'Ajuntament per Joan Godó Llucià, el projecte executat va ser un altre que recull les línies bàsiques del de 1910, finalment redactat per Josep Domènech i Mansana com a arquitecte del Ministeri d'instrucció pública. La primera pedra es va col·locar el juliol de 1913, i l'edifici s'inaugurà el 1919. Ha funcionat com a escola fins l'any 2005 i actualment allotja un esplai, l'Aula de Música, l'Arxiu Fotogràfic i Documental del municipi i les oficines de Correus. En origen, els terrenys eren propietat de Pere Pujol. Aquest edifici forma part d'un conjunt format per les cases n. 1, 3 i 5 del mateix carrer. Josep Domènech i Mansana va ser arquitecte del Ministerio de Instrucción Pública des del 1917 pel qual va construir les escoles públiques de Badalona, Argentona, Esparreguera, etc. Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona, arquitecte municipal de Sant Celoni i autor dels magatzems 'El Águila' de Barcelona. El carrer Mestre Ladós, on s'ubica l'Escola Renaixença, va ser urbanitzat a principis del segle XX.","coordenades":"41.5333600,1.7713000","utm_x":"397501","utm_y":"4598697","any":"1919","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75928-foto-08162-69-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75928-foto-08162-69-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Josep Doménech i Mansana","observacions":"L'edifici es coneix també com a Escoles Públiques i 'Escuelas Nacionales'.","codi_estil":"105|106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75929","titol":"Escola de Les Cases Noves","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escola-de-les-cases-noves","bibliografia":"MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 109-124.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Li falta manteniment per manca d'ús.","descripcio":"Petit edifici cantoner, situat a l'extrem est de Les Cases Noves. Està fet d'obra de maó, i actualment resta tancat i sense ús.","codi_element":"08162-70","ubicacio":"Les Cases Noves","historia":"Segons un acord del plenari de l'Ajuntament de 26.7.1914 s'encarregà el projecte d'aquest grup escolar a l'arquitecte Doménech i Mansana. El mes següent començaren les obres. D'aquesta manera la construcció d'aquesta escola és va fer en paral·lel a l'edificació del grup escolar dels Hostalets de Pierola, les obres del qual acabà dirigint el mateix arquitecte. L'objectiu d'aquesta construcció va ser la de poder donar servei escolar a les diverses barriades que existien a la part sud-oriental del terme municipal (can Gras, can Marcet, can Fontiomarch a més de la de les Cases Noves).","coordenades":"41.5280900,1.8161900","utm_x":"401238","utm_y":"4598059","any":"1914","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75929-foto-08162-70-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75929-foto-08162-70-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75929-foto-08162-70-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls","autor_element":"Josep Doménech i Mansana","observacions":"","codi_estil":"105|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75930","titol":"Escorxador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escorxador-7","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"S'estan perdent els esgrafiats de la façana. Falta manteniment per manca d'ús.","descripcio":"Edifici aïllat de planta rectangular, de concepció arquitectònica molt senzilla, amb un coronament on s'indica la data de construcció (MCMXXXIII) i la denominació 'Escorxador Públic', tot plegat emmarcat amb una sèrie d'esgrafiats amb motius arquitectònics, vegetals i geomètrics. Té una sola planta i les obertures són quadrangulars. La seva configuració denota certa inspiració en els temples greco-romans clàssics.","codi_element":"08162-71","ubicacio":"C. de l'Escorxador, s\/n","historia":"L'any 1933, l'Ajuntament republicà va voler proporcionar als vilatans una millora de la sanitat animal en forma d'un espai adient en aquells anys per a dur a terme el sacrifici dels animals de casa per a l'alimentació. El seu funcionament es va prolongar fins als anys 90 del segle XX. Actualment l'edifici roman tancat i sense ús.","coordenades":"41.5346100,1.7728700","utm_x":"397634","utm_y":"4598834","any":"1933","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75930-foto-08162-71-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75930-foto-08162-71-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75930-foto-08162-71-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75931","titol":"Escruixidor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escruixidor","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Adenocarpus telonensis, arbust de flors grogues de la mateixa família que les ginestes conegut amb el nom popular d'escruixidor, és un espècimen botànic força singular, ja que a Catalunya creix només al terme dels Hostalets de Pierola i al Cap de Creus (zona de les Gavarres). Creix sempre sobre sòls lliures de carbonats (sud-est de França, sud-oest de la península Ibèrica, nord del Marroc i poca cosa més). Se'n troba principalment, i amb relativa abundància, a la part nord-occidental dels Hostalets, i és una planta protegida a l'espai PEIN Roques Blanques.","codi_element":"08162-72","ubicacio":"Terme municipal dels Hostalets de Pierola","historia":"L'escruixidor és una de les tres espècies botàniques que van propiciar la creació del PEIN Roques Blanques l'any 1992 per part de la Generalitat de Catalunya.","coordenades":"41.5729000,1.7646900","utm_x":"397012","utm_y":"4603094","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75932","titol":"Trull del Sindicat Catòlic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/trull-del-sindicat-catolic","bibliografia":"ANÒNIM (2005): Centre d'equipaments de Cal Figueres, Els Hostalets de Pierola (tríptic a color).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un trull o molí per a l'elaboració de l'oli que consta de les següents parts: pastera, dues moles còniques, batedora, estufa, bomba i engranatges, premsa hidràulica, i cofins. Aquest exemplar tenia una capacitat de mòlta d'entre cinc-cents i vuit-cents quilos. Entre les seves principals característiques tècniques, cal dir que la batedora s'escalfava mitjançant el vapor que proporcionava el pinyol cremat procedent d'altres premsades.","codi_element":"08162-73","ubicacio":"Plaça Cal Figueres, 1","historia":"Aquest trull va estar en funcionament en un edifici annex de la desapareguda casa de Cal Figueres des de principis del segle XX fins 1996, moment en que les normatives sanitàries van desaconsellar-ne l'ús. Actualment està instal·lat, en molt bon estat de conservació, al vestíbul de l'Ajuntament dels Hostalets de Pierola, amb un us ornamental. Cal recordar que l'Ajuntament s'assenta sobre l'espai abans ocupat per Cal Figueres.","coordenades":"41.5338400,1.7701600","utm_x":"397407","utm_y":"4598751","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75932-foto-08162-73-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75932-foto-08162-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75932-foto-08162-73-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"És conegut també amb el nom de Molí d'oli de Cal Figueres.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75933","titol":"Festa de Pasqua","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-pasqua","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"S'han perdut els elements folklòrics de la festa.","descripcio":"Antigament, el dilluns de Pasqua de Resurrecció, a l'hora de dinar unes noies honorades amb la condició d'Administradores de la Cofradia de la Mare de Déu del Roser feien un pelegrinatge per totes les cases del poble. De dues en dues, i proveïdes d'una bacina, passaven per cadascuna de les cases i, després de rebre el donatiu pecuniari, espargien unes gotes d'aigua de colònia sobre el cap dels donants per tal de fer patent l'agraïment. El recipient que contenia l'aigua de colònia era un singular gerro de vidre amb cinc brocs denominat almorratxa. Actualment la festa de Pasqua als Hostalets consisteix en una missa a la parròquia.","codi_element":"08162-74","ubicacio":"C. de l'església","historia":"Uns quants mil·lennis abans de la nostra era, en l'àmbit de les cultures mediterrànies, al principi de la primavera es feia una festa d'una setmana de durada coincidint amb la primera lluna plena, per a celebrar el pas de l'hivern cap a la nova estació. En aquestes festes es menjava pa sense llevat i es ballaven danses. Els primers cristians transformaren la celebració de la Pasqua com a festa de la resurrecció de Jesús de Nazareth, en el diumenge següent a la lluna plena posterior al equinocci de primavera (21 de març).","coordenades":"41.5349000,1.7694700","utm_x":"397351","utm_y":"4598870","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75934","titol":"Festa de l'Arbre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-larbre","bibliografia":"VVAA (1991) 'Hostalets de Pierola -Festa de l'Arbre-', La Veu de l'Anoia, 8 de març de 1991 (quadern central), Igualada.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Festa que des de 1991 es celebra per primavera als Hostalets i que consisteix, generalment, en una plantada d'arbres. Al programa de 1991, per exemple, es fa constar que es celebrà el 10 de març i que els escolars del municipi plantaren una sèrie d'oliveres i acte seguit l'Estol de Cantaires oferí un concert. Tancà l'acte la lectura d'una Pregària a l'Arbre i l'obsequi als assistents d'un plansó d'arbre per part de l'Ajuntament.","codi_element":"08162-75","ubicacio":"Plaça de Les Oliveres","historia":"Les festes de l'arbre són un conjunt de celebracions festives que tenen lloc en diferents moments de l'any, però majoritàriament entre març i juny, i que tenen com a protagonista destacat a un arbre de grans dimensions. L'arbre (un pi, avet o pollancre) és escollit pels participants de la festa per les seves qualitats, es talla i trasllada col·lectivament fins a un lloc destacat de la vila -normalment una cèntrica plaça- on és plantat de nou, amb l'ajuda de cordes, grues i altres tecnologies. L'arbre sovint es poda, pela i\/o guarneix d'alguna manera i esdevé l'eix de les celebracions posteriors, que inclouen tot tipus d'actes culturals, esportius, lúdics i gastronòmics. D'entre els més comuns hi ha els jocs de cucanya, competicions de pujada a l'arbre al final del qual hi acostuma a haver-hi un premi; les danses i balls populars al seu voltant així com tot tipus d'àpats comunitaris amb peix i carn a la brasa. Les festes que tenen com a protagonista a un arbre de grans dimensions continuen realitzant-se en moltes localitats de la geografia catalana i també arreu del món. Es tracta de romanalles d'ancestrals cultes, que avui perviuen amb renovats significats i que permeten a la població que les celebra reforçar els seus vincles amb la natura. L'abril del 1991 es va recuperar la primera la celebració d'aquesta Festa als Hostalets de Pierola. Anteriorment ja es té noticia que es celebrava. Concretament el març de 1915 el plenari de l'Ajuntament acorda celebrar la festa de l'arbre seguint el consell d'una circular del govern civil. En la sessió del 11.4.1915 s'aprovà el programa de la festa que es decidí que tindria lloc el diumenge dia 25 d'abril a les 4 de la tarda. Es decidí plantar alguns arbres a continuació dels de la carretera d'entrada al poble i sembrar algunes ametlles en un terreny cedit per Pere Pujol Cucurella prop del camí al cememtiri que havien de servir de planter per la celebració l'any següent. Es convidà als mestres per que hi fessin anar la quitxalla als quals s'oferí una soculenta merienda como recuerdo a la Fiesta i també es convidà al cor local per tal que interpretés l'Himne al Arbre Fruiter.","coordenades":"41.5331400,1.7702000","utm_x":"397409","utm_y":"4598673","any":"1915","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls","autor_element":"","observacions":"Festa organitzada per la Colla Pa i Trago.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75935","titol":"Festa de la Vellesa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-la-vellesa","bibliografia":"MONTSERRAT VALLS, Josep (2006):Els meus records, Els Hostalets de Pierola, p. 343.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els Hostalets de Pierola fa un homenatge a la gent gran del municipi amb la celebració de la Festa de la Vellesa, que convoca les persones del municipi que al llarg de l'any fan 70 anys i es fa una menció especial al matrimoni de més edat. La Festa de la Vellesa comença amb una missa solemne a l'església de Sant Pere, cantada pel Cor parroquial dels Hostalets de Pierola, i des de l'any 2000, continua amb un dinar d'homenatge en un restaurant de la zona, amenitzat amb música en viu. A la tarda, els convidats gaudeixen d'altres espectacles, normalment a la Sala del Casal Català.","codi_element":"08162-76","ubicacio":"C. de l'església","historia":"La Festa de la Vellesa se celebra als Hostalets de Pierola des de l'any 1948. Altres poblacions de Catalunya han instaurat també aquesta celebració al seu calendari festiu en els darrers anys.","coordenades":"41.5349000,1.7694700","utm_x":"397351","utm_y":"4598870","any":"1948","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75935-foto-08162-76-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75936","titol":"Festa de la Verema","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-la-verema-1","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Festa de la Verema d'Hostalets de Pierola transcorre, anualment, de la següent manera: al matí, Carcavila pels carrers del poble amb tractors, remolcs, carros i cavalls carregats de portadores per anar a les vinyes; a continuació, sortida de Cal Ponsa per anar a collir raïms a la vinya amb els tractors i el carro; a mig matí, arribada del carro carregat amb portadores de raïms, passejada pels carrers i descarregada manual de les portadores; esmorzar de pagès i, a continuació, trepitjada de raïms en un cup tradicional; s'acaba la festa amb una passejada amb carro pels carrers del poble. Durant 2010 s'ha celebrat la 20º edició de la festa moderna.","codi_element":"08162-77","ubicacio":"Bosc de Cal Ponsa","historia":"Amb motiu de la inauguració de la Plaça de les Oliveres l'abril del 1991 amb la primera Festa de l'Arbre, la colla de persones que treballaven per l'organització de l'esmentada festa va decidir recuperar una festa popular: la Festa de la Verema.","coordenades":"41.5336300,1.7710400","utm_x":"397480","utm_y":"4598727","any":"1991","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"La festa l'organitza la colla Pa i Trago.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75937","titol":"Festa Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-35","bibliografia":"MONTSERRAT VALLS, Josep (2006):Els meus records, Els Hostalets de Pierola, p. 47-49. MAS, Joseph (1919): Nota Histórica de la Capella dels Hostalets de Pierola ara esgelsia parroquial de Pierola y Hostalets. Barcelona, Tip. Católica, p.24.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La festa gran dels Hostalets de Pierola se celebra al voltant del 25 de juliol, festivitat de St. Jaume Apòstol. Encara que la parròquia estigui consagrada a St. Pere, la Festa Major dels Hostalets s'ha celebrat des d'antic el dia de St. Jaume, probablement perquè l'economia basada en l'agricultura buscava una data festiva més adient a les seves necessitats, coincidint amb el final de la collita i amb la tranquil·litat que això suposava. Les activitats o actes festius s'acorden en una comissió de festes en la qual participen les diferents entitats i l'Ajuntament. L'acte amb més anomenada és el Ball de Revetlla que durant molts anys i encara avui es celebra al Poliesportiu Municipal.","codi_element":"08162-78","ubicacio":"La Placeta","historia":"Era costum que en dates assenyalades com les de la Festa Major vingués a la parròquia el conegut popularment amb el nom de capellà foraster. Aquest ajudava el rector a escoltar les confessions, a més de donar lluïment a les cerimònies i encarregar-se del sermó de l'Ofici Solemne de la Festa Major","coordenades":"41.5336900,1.7707500","utm_x":"397456","utm_y":"4598734","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75938","titol":"Festa de Sant Antoni Abat i Tres Tombs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-sant-antoni-abat-i-tres-tombs","bibliografia":"(2009): 'Festa dels Tres Tombs als Hostalets', L' Hostal, 4, Hostalets de Pierola, p. 33. DALMAU, Antoni (2006): Les festes tradicionals que no hem de perdre, Barcelona, p. 79.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Actualment la celebració comença a les 10 h del matí amb un esmorzar popular a la plaça Roja i continua amb la benedicció dels carruatges i els animals a la parròquia de Sant Pere. A continuació es fan tres voltes pels carrers del poble. Acompanyen els carruatges una banda de música, un abanderat i els cordoners, que porten l'estendard original de la festa que es celebrava antigament.","codi_element":"08162-79","ubicacio":"C. de l'església","historia":"En aquesta festa típica de moltes poblacions catalanes, a Hostalets s'ha recuperat la tradició de la benedicció de carros i animals que es feia en honor de Sant Antoni Abad. Davant de tot hi van els banderers amb les senyeres del corresponent gremi de traginers i, al final, algun baiard amb la imatge de Sant Antoni Abad.","coordenades":"41.5349000,1.7694700","utm_x":"397351","utm_y":"4598870","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75939","titol":"Turó de Can Cardús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turo-de-can-cardus","bibliografia":"Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. V, p. 396. BENET CLARÀ, Albert (1992): 'El Penedès, L'Anoia', Catalunya Romànica, XIX, Barcelona, p. 342. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): 'La benedicció del pa en la parroquia de Pierola', dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 18.","centuria":"X","notes_conservacio":"Només s'aprecien alguns fragments de murs molt malmesos i embrossats per la vegetació baixa i el bosc de pins.","descripcio":"Turó situat a uns 100 m al nord de la casa de Can Cardús, on molt probablement hi hauria hagut l'ermita de Sant Cristòfol. Actualment està molt embrossat per pins i vegetació de matolls, fet que dificulta la visibilitat. Tot i així, encara s'hi poden observar restes de la fonamentació d'un mur i fragments de ceràmica en superfície. Tant el mur com la ceràmica podrien ser medievals o moderns (S. X-XVIII), a jutjar per la seva factura.","codi_element":"08162-80","ubicacio":"Camí de Sant Cristòfol a Mas d'En Gall","historia":"La capella de Sant Cristòfol apareix documentada des de l'any 995, en la venda d'un alou feta per Ansalones i la seva muller Fremina a Guiteza i la seva muller Amalvua; l'alou afrontava a migdia amb un alou de Sant Cristòfol. La capella estava originàriament situada al turó sobre Can Cardús, als límits del terme de Pierola i Esparreguera, però va ser traslladada i edificada de nou el 1374 (l'edifici visible actualment), aprofitant les pedres de l'antiga capella, en la peça de terra que va donar el noble Albert Durfort en el lloc anomenat Font de les Fàbregues, en l'antic camí que anava al monestir de Montserrat, tocant al límit del terme de Collbató i Pierola.","coordenades":"41.5389700,1.8264100","utm_x":"402107","utm_y":"4599256","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75939-foto-08162-80-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75939-foto-08162-80-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75940","titol":"Fons documental de l'Arxiu Municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-municipal-17","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Arxiu Municipal dels Hostalets de Pierola conserva una sèrie de documentació molt rica i abundant per a la reconstrucció de la història del municipi, sobretot durant el segle XX. Destaquen la col·lecció de llibres d'actes del plenari municipal, el repertori de padrons d'habitants i els registres fiscals. Es conserva també un petit fons de la Germandat de Sant Sebastià que va funcionar des de 1884 fins als anys setanta del segle XX. Destaca també una notable col·lecció de fotografies que donen testimoni gràfic dels grans esdeveniments de la història local del darrer segle.","codi_element":"08162-81","ubicacio":"C. Mestre J. Lladós, 1","historia":"Es tracta del fons documental que els diferents consistoris han estat capaços de conservar, tot i les diferents visicituds viscudes com ara la Guerra Civil, que va suposar la desaparició de part del fons.","coordenades":"41.5340000,1.7700100","utm_x":"397394","utm_y":"4598769","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75941","titol":"Fons documental de l'Arxiu Parroquial","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-parroquial-5","bibliografia":"
SALAZAR ORTIZ, Natàlia (2008): L'església de Sant Pere de Pierola (Hostalets de Pierola, l'Anoia). Estudi historicoarquitectònic. Inèdit. TÉRMENS, Josep; VALLS, Francesc (1985): 'Arxiu parroquial de Pierola i Hostalets', Estudis, 2. Edicions del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 51-52.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
L'Arxiu Parroquial d'Hostalets de Pierola està format en la seva major part per la col·lecció de documents generats des de la parròquia de Sant Pere de Pierola. Aquest cos documental està actualment dipositat al fons de l'Arxiu Diocesà de Barcelona i es conserva en molt bones condicions. La riquesa i abundància d'aquest fons arxivístic es tradueix en 94 volums que apleguen tota mena de documents datats entre els anys 1327 i 1967. Els lligalls estan agrupats seguint les següents seccions: I-Manuals notarials; II-Llibres sacramentals (baptismes, matrimonis, òbits, eucaristia); III-Parroquial (llibre de la obra, llibre de la consueta, visites pastorals, delmes, primícies etc.; IV-Administracions (generals i de les diferents confraries de la parròquia). A aquests volums s'afegeix, a més, una caixa, classificada amb el n. 572 de la secció de 'Parròquies' de l'Arxiu Diocesà de Barcelona, que conté documents sense enquadernar de temàtica diversa i que estan datats entre els anys 1749 i 1978. També conté alguns documents sense data.<\/p> ","codi_element":"08162-82","ubicacio":"Arxiu Diocesà de Barcelona. C\/ del Bisbe, n. 5, Barcelona.","historia":"
La recuperació, reordenació i enquadernació d'aquest fons es deu a Mossèn Josep Mas qui portà a terme aquesta tasca durant la seva estada com a rector, entre els anys 1894-1897, a la parròquia dels Hostalets de Pierola. Mossèn Mas no només va foliar els llibres i va confeccionar un índex a cadascun sinó que, també dedicà part del seu temps a estudiar el fons, publicant alguna notícia històrica sobre les esglésies del terme d'Hostalets. Tanmateix no existeix, fins al moment, cap edició crítica ni transcripció d'aquest fons documental, tot i que ha estat la base dels treballs tant de Mossèn Mas com dels historiadors que han treballat sobre els Hostalets de Pierola com Josep Térmens, Francesc Valls i Natàlia Salazar.<\/p> ","coordenades":"41.5338400,1.7701600","utm_x":"397407","utm_y":"4598751","any":"1894-97","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75941-foto-08162-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75941-foto-08162-82-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-22 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Mossèn Josep Mas (recopilador)","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75942","titol":"Forn de Vidre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-vidre-0","bibliografia":"AVINYÓ, Joan (1909): Monografia històrica del Castell de Cabrera y del poble de Vallbona del Penedés, Igualada, Nicolau Poncell, p. 185. MAS, Joseph (1907): Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 27-28. RÀFOLS, J. F., editor (1951-1954): Diccionario biográfico de artistas de Cataluña desde la época romana hasta nuestros días, Barcelona, Ed. Millá.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Està parcialment desaparegut.","descripcio":"Es tracta d'un antic forn de vidre del que avui només se'n veuen, enmig d'una vinya, unes restes de fonamentació i el pou de planta circular, amb el sòcol fet de còdols de riera i parets aixecades amb totxo.","codi_element":"08162-83","ubicacio":"Cruïlla de la carretera B-231 amb el camí que porta a Can Pons de Pierola.","historia":"Les informacions més antigues sobre el funcionament d'aquest forn de vidre daten de la segona meitat del segle XVIII. Sembla ser que l'iniciador d'aquesta empresa va ser Antoni Tarafa Ricart, natural de Vallbona d'Anoia, fill d'Antoni Tarafa Gralla i net d'Antoni Gralla, tots dos vidriers a Vallbona. Antoni Tarafa molt probablement va establir-se a Pierola cap a mitjan segle XVIII, poc després del seu casament amb una tal Magdalena Elias que, segurament, descendia de la família de vidriers del mas Elias de la Guàrdia. El forn del vidre de Pierola regentat pels descendents d'Antoni Tarafa desapareix de la documentació a principis del segle XIX.","coordenades":"41.5462200,1.7844100","utm_x":"398615","utm_y":"4600109","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75942-foto-08162-83-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75943","titol":"Torrent del Duc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-del-duc","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Torrent del Duc s'anomena així perquè les cingleres i tallats per on transcorre constitueixen una zona important de nidificació de ducs. Les parets sedimentàries excavades pel curs del torrent, efectivament, faciliten l'establiment de l'hàbitat d'aquest ocell. El Duc (Bubo bubo) és el més gran de les espècies de mussols nidificants que existeix actualment als Països Catalans i a gran part d'Euràsia. A Catalunya, més concretament, és una espècie protegida. Un dels elements més característics d'aquest indret és el turó conegut amb el nom d''el campanar'.","codi_element":"08162-84","ubicacio":"Torrent del Duc","historia":"","coordenades":"41.5397000,1.7947400","utm_x":"399466","utm_y":"4599373","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75943-foto-08162-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75943-foto-08162-84-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75944","titol":"Font de Can Pujol de la Muntanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-pujol-de-la-muntanya","bibliografia":"MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 19. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Falta manteniment degut a la manca d'ús.","descripcio":"A la finca de Can Pujol existeix un complex de captació i canalització de les aigües d'una font natural que hi brolla. Davant mateix de la font hi ha una imponent bassa, actualment plena d'aigua però fora d'ús, igual que la resta del conjunt arquitectònic.","codi_element":"08162-85","ubicacio":"Can Pujol de la Muntanya","historia":"La finca on s'emplaça la font s'abandonà amb l'inici de la mecanització del camp ja que, a causa del relleu accidentat dels seus camps, les terres van quedar inservibles perquè no era viable la utilització de tractors per continuar-ne el cultiu. S'explica de Can Pujol de la Muntanya que en els seus millors temps 'en rajava un riu de vi'.","coordenades":"41.5628400,1.7734200","utm_x":"397724","utm_y":"4601967","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75944-foto-08162-85-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75945","titol":"Font i safareig del Comú","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-i-safareig-del-comu","bibliografia":"ANÒNIM (2008): 'La Font del Comú', L' Hostal, 2, Hostalets de Pierola, p. 15. AA.VV. (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 101-105. SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 64-65.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Faltaria manteniment i neteja. Alguns elements han estat objecte d'actes vandàlics.","descripcio":"El Comú és una zona d'ús públic. L'entorn presenta una forma allargassada on s'hi entra pel Carrer Major a través de dues columnes modernistes de maó vist, a darrera d'aquestes hi ha la popular Font del Comú o Font de la Bomba, renom que va adquirir degut a que en els seus inicis la font tenia una bomba accionada a mà per elevar l'aigua del pou excavat a l'altra banda del carrer. Seguit de la font hi trobem el Passeig del Comú, ombrejat per una dotzena d'acàcies. I finalment hi trobem el Safareig Públic del Comú, gran estructura circular amb molta cabuda d'aigua, on les dones del poble hi rentaven la roba abans de l'arribada i generalització de l'aigua corrent domèstica. El safareig s'omplia amb aigua provinent de la Font del Comú i de la mina de Cal Figueres, que es diu que començava al pou de la casa de Cal Martri, al carrer Isidre Vallès, i s'adreçava vers on hi havia el trull per extreure l'oli de les olives, continuava cap al carrer del Trull i, finalment, desguassava al safareig. L'any 1995 s'inaugurà una rehabilitació del conjunt. Més avall, hi havien els Horts de Cal Figueres o del Comú, que es regaven amb l'aigua de la Mina de Cal Figueres i amb les escorrenties del Safareig.","codi_element":"08162-86","ubicacio":"C. de l'Escorxador, cantonada amb C\/Major","historia":"Abans de la construcció del cèntric Safareig del Comú, les dones del poble havien d'anar a fer la bugada en els safareigs que existien dispersos per les afores del nucli urbà. El Comú és una zona d'ús públic construïda a inicis del segle XX (concretament el 1903) per l'Ajuntament d'aquells temps. Als seus inicis, la Font del Comú tenia una bomba accionada a mà per elevar l'aigua del pou. Diu la tradició popular que les dones passaven moltes hores al safareig i que s'hi parlava de tot, de manera que un bon dia unes rentadores van acabar esbatussant-se amb els picadors de rentar. Una restauració de l'any 1995 ha reconvertit el safareig en una mena de placeta tancada, amb una font ornamental a l'espai ocupat antigament per l'aigua.","coordenades":"41.5349200,1.7714700","utm_x":"397518","utm_y":"4598870","any":"1903","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75945-foto-08162-86-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75945-foto-08162-86-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75945-foto-08162-86-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75946","titol":"Font de l'Ocata","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-locata","bibliografia":"MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 23. (2008): 'La font de l'Ocata', L'Hostal, 1, Els Hostalets de Pierola , p. 13.","centuria":"XX","notes_conservacio":"El lloc es troba abandonat.","descripcio":"La font està protegida per una glorieta d'estil modernista, amb coberta de teules a quatre aigües sustentada per quatre pilars de maó. Es troba dins la geozona 332, que delimita la successió miocena dels Hostalets de Pierola, inventariada com a geozona d'interès geològic pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat, on s'hi han observat punts amb restes fòssils ubicats a la Serra de l'Ocata i la Riera de Claret.","codi_element":"08162-87","ubicacio":"Carena de la Serra de la Font de l'Ocata.","historia":"La imatge més antiga conservada de la font és una fotografia feta per un tal L. Roisin de Barcelona. Data de 1919 i ja s'hi veu la glorieta modernista. Antigament, aquesta font era un lloc de passeig i trobada de la gent del poble, i era típic anar-hi a berenar les tardes d'estiu.","coordenades":"41.5259200,1.7912200","utm_x":"399151","utm_y":"4597847","any":"c.1919","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75946-foto-08162-87-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75946-foto-08162-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75946-foto-08162-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"També se la coneix amb el nom de Font de l'Eucata.","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75947","titol":"Fòssil d'en Pau o Pierolapithecus catalaunicus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fossil-den-pau-o-pierolapithecus-catalaunicus","bibliografia":"ALBA, David M. ET ALII (2006): 'La intervenció paleontològica al dipòsit controlat de residus de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Anoia): campanya novembre 2002-agost 2003', Tribuna d'Arqueologia 2003-2004, Barcelona, p.7-22. GALINDO, Jordi (2008): 'El futur centre d'interpretació paleontològica: una finestra al passat', L'Hostal, 1, Els Hostalets de Pierola , p. 7. MOYÀ-SOLÀ, Salvador ET ALII (2004): Pierolapithecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain', Science, 306, p. 1339-1344.","centuria":"","notes_conservacio":"Fòssil consolidat i restaurat","descripcio":"Es tracta del crani gairebé sencer i part de l'esquelet d'un exemplar antropoide que ha rebut el nom científic de Pierolaphitecus catalanicus. Té 13 milions d'anys d'antiguitat i s'ha batejat popularment amb el nom de Pau. El fòssil va ser descobert i extret a l'excavació de l'any 2003 a l'Abocador Controlat de Can Mata. El seu posterior estudi al laboratori ha permès deduir que és el primat fòssil més similar a l'avantpassat comú del grup dels actuals ximpanzés, bonobos, goril·les, orangutans i humans, essent doncs un element clau en l'estudi de l'evolució humana, ja que per primera vegada es pot explicar com els primats van passar de caminar a quatre potes a adoptar la postura vertical. En total s'han recuperat 83 peces de l'esquelet del 'Pierolapithecus catalaunicus'. Tot i que el crani resulta una de les peces més emblemàtiques en qualsevol fòssil humà, altres parts com les costelles, vèrtebres i extremitats han donat als investigadors moltes dades sobre les característiques de l'antropoide. El 'Pau' era un mascle jove, d'uns 35 quilos de pes i 1'20 m d'alçada. Tenia una dieta a base de fruita i alguns animals més petits; podia adoptar posicions verticals i s'enfilava als arbres utilitzant els braços. En els seus ossos s'observen marques produïdes per les dents d'un gran carnívor, que no es pot determinar si va actuar com a caçador o com a carronyer. El que sí és segur és que poc després un aiguat torrencial va enterrar l'esquelet juntament amb els ossos d'altres animals que hi havia escampats pels voltants.","codi_element":"08162-88","ubicacio":"Institut Català de Paleontologia. Escola Industrial, 23. Sabadell.","historia":"L'any 2001, el Casal Català i l'Ajuntament dels Hostalets van realitzar, amb l'assessorament científic de Miquel Crusafont l'exposició El Paradís Perdut: Els Hostalets de Pierola entre 13 i 9 milions d'anys. Aquesta exposició va crear una base social per sensibilitzar les administracions sobre la necessitat de preservar i actuar científicament sobre els jaciments paleontològics del terme municipal. Dos anys després es produí la troballa d'en Pau.","coordenades":"41.5338400,1.7701600","utm_x":"397407","utm_y":"4598751","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"Miocè Mitjà-Miocè Superior","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75948","titol":"Geòtop de la Successió Miocena dels Hostalets de Pierola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/geotop-de-la-successio-miocena-dels-hostalets-de-pierola","bibliografia":"AGUSTÍ, J., GIBERT, J. (1982): 'Roedores e insectívoros del Mioceno superior dels Hostalets de Pierola (Vallès-Penedès,Cataluña)', Butlletí Informatiu de l'institut de Paleontologia, XIV, 12, p. 19-37. AGUSTÍ, J., CABRERA, Ll., MOYÀ, S., (1985): 'Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallès-Penedès', Paleontologia i Evolució, 18, p. 57-81. AGUATÍ, J., KÖHLER, M., MOYÀ, S., CABRERA, L., GARCÉS, M., PARÉS, J.M. (1996): 'Can Llobateres: the pattern and timing of the Vallesian hominoid radiation reconsidered', Journal of Human Evolution, 31, p. 143-155. ALBA, David M. ET ALII (2006): 'La intervenció paleontològica al dipòsit controlat de residus de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Anoia): campanya novembre 2002-agost 2003', Tribuna d'Arqueologia 2003-2004, Barcelona, p.7-22. CABRERA, L., CALVET, F., GUIMERÀ, J., PERMANYER, A. (1991): El registro sedimentario miocénico en los semigrabens del Vallès-Penedès y de El Camp: Organización secuencial y relaciones tectónica sedimentación, Guía de campo nº 4 del I Congreso del Grupo Español de Terciario, Vic. CABRERA, L., (1992): 'El registre sedimentari en el domini catalano-valencià (pro parte)', Història Natural dels Països Catalans. Geologia II, Barcelona, p. 306-340. CABRERA, Lluís (sense any), Geozona 332 Successió miocena dels Hostalets de Pierola, Barcelona. CRUSAFONT, M.,TRUYOLS,J. (1954): Catálogo paleomastológico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel, II Cursillo Internacional de Paleontologia. FONTBOTÉ, J. M. (1954) 'Las relaciones tectónicas de la depresión del Vallès-Penedès con la Cordillera Prelitoral Catalana y con la Depresión del Ebro', Homenaje al Prof. E. Hernández Pacheco, Madrid, p. 281-310. GARCÉS, M., AGUSTÍ, J., CABRERA, L.; PARÉS, J. M. (1996): 'Magnetostratigraphy of the Vallesian (late Miocene) in the Vallès-Penedès basin (NE Spain)', Earth Planetary Science Letters, 142, p. 381-396. MOYÀ, ,S. (1983): Los Boselaphini (Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Península Ibérica. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Publicaciones de Geologia,18. ROCA, E., SANS, M., CABRERA, L., MARZO, M. (1999): 'Oligocene to Middle Miocene evolution of the Central Catalan margin (North-western Mediterranean)', Tectonophysics, 315, p. 209-229. http:\/\/mediambient.gencat.cat\/cat\/el_medi\/natura\/sistema_informacio\/inventari_interes_geologic\/descriptiva\/332_descrip.pdf","centuria":"","notes_conservacio":"L'activitat antròpica és intensa a la zona.","descripcio":"El principal interès de la geozona radica en constituir un registre sedimentari continu del trànsit del Miocè mitjà al superior, que inclou un gran conjunt de jaciments de macrovertebrats fòssils conegut ja des de començaments del segle XX. Aquests jaciments de macrovertebrats són considerats com a clàssics des dels anys 50, i se situen a l'entorn de la riera de Claret, en una successió contínua de fàcies mitjanes, distals i marginals dels ventalls al·luvials del semigraben del Vallès-Penedès. L'interès de la geozona específica dels Hostalets de Pierola es troba en el fet de presentar una successió estratigràfica contínua des de l'Aragonià superior al Vallesià (escala cronostratigràfica continental) de dipòsits d'ambients al·luvials continentals. Aquest registre sedimentari correspon a fàcies marginals i distals - mitjanes de sistemes de ventalls al·luvials de procedència septentrional, responsables de la sedimentació en el sector d'una àmplia varietat de fàcies. Aquesta successió no es veu pertorbada per cap sistema de fractures destacable. La continuïtat estratigràfica, l'ampli registre de fàcies al·luvials i paleosòls i l'excepcional registre paleontològic són fets que permeten enquadrar adequadament (cronològica i paleoambientalment) els canvis paleofaunístics reconeguts. A l'entorn de la riera Claret es localitza una zona on les fàcies lutítiques són especialment ben desenvolupades i mostren una excepcional densitat de restes paleontològiques de vertebrats integrada per nombroses localitats conegudes des de començaments del segle XX. Entre aquestes localitats cal destacar, pel seu especial interès, les que es coneixen com a Bretxa de Can Mata i Can Vila. La primera fou objecte d'excavació paleontològica per Miquel Crusafont i Josep Fernández de Villalta, donada la seva extraordinària quantitat i bona conservació de restes de carnívors. La segona destaca per haver estat citada la presència de l'hominoid Dryopithecus laietanus, descrit com a Sivapithecus occidentalis per Villalta i Crusafont. L'estudi i revisió recent d'aquesta espècie han estat efectuats per Salvador Solà-Moyà i Meike Köhler de l'Institut de Paleontologia Dr. Miquel Crusafont de Sabadell. Avui aquesta espècie es considera clau en la interpretació de l'evolució de les adaptacions de la locomoció i la filogènia dels primats anteriors a l'aparició dels homínids africans.","codi_element":"08162-89","ubicacio":"Riera de Claret","historia":"El sector es caracteritza per haver estat tradicionalment objecte d'explotacions extractives d'argiles per a la indústria ceràmica, encara visibles a les terreres situades a l'entorn del torrent de l'Home Mort, sota les Ceràmiques Pierola, i a l'entorn del torrent de la Roqueta. Durant l'estiu del 2000 s'han observat extraccions de lutites. La resta de la superfície es troba coberta per la massa forestal, o bé es destina a l'ús agrícola, fonamentalment vinyes. També existeix a la zona un vedat de caça. La descoberta de les excepcionals localitats dels Hostalets de Pierola es deu a M. Guerin i fou donat a conèixer a la comunitat científica per en Josep Ramón Bataller durant el primer terç del segle XX. Durant els anys 40 i 50, els paleontòlegs Miquel Crusafont i Josep Fernández de Villalta, vinculats al llavors Museu de Sabadell, iniciaren campanyes de recerca i prospecció pel sector comprès entre les masies de Can Mata de la Garriga, Can Vila, Mas d'Ocata i Can Flaquer, situant-se aquestes dues darreres masies dins el terme municipal de Masquefa. El resultat fou la descoberta i excavació de l'excepcional jaciment de la Bretxa de Can Mata. La descoberta de les restes dentàries de Dryopithecus laietanus a Can Vila i de tres jaciments clarament vallesians com el de 'La Fabrica', situat a les rodalies de la bòbila de l'empresa Ceràmiques Pierola, el de Mas d'Ocata i Can Flaquer. La col·laboració entre els dos excepcionals paleontòlegs donà lloc a nombrosos treballs de recerca paleontològica, descoberta i descripció de noves espècies de vertebrats fòssils, i la lectura de la tesi doctoral de Miquel Crusafont sobre els jiràfids fòssils d'Espanya. Cal esmentar per la seva especial significació històrica les visites que es realitzaren als jaciments dels Hostalets de Pierola durant els 'Cursillos Internacionales de Paleontología'. A la seva època aquests cursets van constituir un element de dinamització i intercanvi científic únic a l'àmbit de les Ciències de la Terra per Catalunya i Espanya. En els anys 70 i començaments dels 80, les investigacions paleontològiques continuaren per part del personal científic del al llavors recentment creat Institut de Paleontologia de Sabadell (avui Institut de Paleontologia Dr. Miquel Crusafont). Les tasques encara avui s'estan duent a terme.","coordenades":"41.5300700,1.7938700","utm_x":"399379","utm_y":"4598305","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75948-foto-08162-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75948-foto-08162-89-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"Miocè Mitjà-Miocè Superior","codi_estil":"123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75950","titol":"Capella de Can Mata de la Garriga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-can-mata-de-la-garriga","bibliografia":"ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. HOMS, Victòria (1988): 'Can Mata de la Garriga', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): 'Capella de la Mare de Deu del Roser de Mata de Garriga', dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 48-49. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La capella del Roser està adossada a la masia de Can Mata de la Garriga. Es tracta d'un cos de planta rectangular, amb absis semicircular. D'estil neogòtic, fou reconstruïda el 1905 sobre una capella anterior, molt probablement d'origen medieval. A l'interior el sostre és de volta apuntada amb embigat de fusta. Les parets exteriors són de maó vist excepte la façana principal, realitzada amb un estucat que imita carreus. A la façana es reflexen els arcs apuntats de l'interior. La porta d'entrada té un capcer decorat. La façana està decorada per un campanar d'espadanya i pinacles laterals, tot molt ornamentat","codi_element":"08162-91","ubicacio":"Can Mata de la Garriga","historia":"La notícia més antiga d'aquesta capella correspon a l'any 1606, quan el vicari general donà llicència per edificar una capella a la masia de Can Mata de la Garriga. El 1663 Mossèn Damià Mata de la Garriga, fill de la casa, beneí una campana, que fou substituïda l'any 1733. Segons el propietari actual, la capella va sofrir un incendi i es reedificà el 1905. La casa de Can Mata de la Garriga és coneguda ja des del segle XI i al segle XIII com masia de 'Garrigas', moment en el que cal considerar possible l'existència de la capella tot i que el primer document escrit conegut sigui de 1606. A mitjan segle XV Can Mata era propietat de la família Garrigues, emparentada amb els Mata un segle després. La família va cognomenar-se des d'aleshores Mata de Garriga. Efectivament, el 1553 és habitada per en 'Joan Matha de Garriga', segons un fogatge, i d'aquí prové el seu nom. A començament del segle XVIII va passar per matrimoni a la família Subirats i, ja en època contemporània, a la família Garriga-Nogués.","coordenades":"41.5294000,1.8046900","utm_x":"400280","utm_y":"4598218","any":"1905","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75950-foto-08162-91-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75951","titol":"GR-5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gr-5","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El camí neix a Sitges i s'endinsa al Parc Natural del Garraf, territori de naturalesa càrstica i vegetació peculiar, ple de dolines i simes. Després, el senders baixa al Penedès, terra de vinyes, i comença a pujar a Montserrat, muntanya sagrada de Catalunya. De Montserrat l'itinerari va al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, travessa Sant Llorenç Savall, Gallifa i Sant Miquel del Fai, famós pels seus saltants d'aigua, baixa a Aiguafreda i s'endinsa al Parc Natural del Montseny. Un cop travessat aquest massís, el sender arriba a Sant Celoni i torna a pujar al Parc Natural del Montnegre-Corredor, que cal travessar per arribar a Canet de Mar, població eminentment costanera. Pel que fa al municipi del Hostalets de Pierola, el GR 5 s'endinsa dins del terme municipal d'Hostalets venint de Collbató, travessa la urbanització de Can Fosalba passant molta prop de la masia del mateix nom. Després tot davallant travessa la Riera de Pierola per arribar a la carretera B-231 just a la cruïlla amb Les Cases Noves. Des d'aquí segueix el camí que va a Can Gras per acabar el seu recorregut pel terme al nucli de Can Marcet.","codi_element":"08162-92","ubicacio":"Can Gras","historia":"","coordenades":"41.5257000,1.8197100","utm_x":"401528","utm_y":"4597790","any":"1980","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"L'any 1980 indicat més avall correspon a la data d'homologació.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75952","titol":"Jaciment paleontològic de Can Flaqué","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-can-flaque","bibliografia":"
GOLPE, Josep M. (1971): Suiformes del Terciario español y sus yacimientos, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic de Can Flaqué', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Jaciment fluvial amb contingut de les següents espècies de fauna: Listriodon splendens, Galerix exilis, Pseudogalerix stehlini, Sorex, Cricetodon ibericus, Cricetodon decendens, Cricetodon larteti, Cricetodon helveticus, Dryomys hamadryas, Prolagus oenningensis, Micromeryx florensianus, Prtotagocerus chantrei, Hipparium catalanicum. El material recollit en aquest jaciment està dipositat a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont de Sabadell.<\/p> ","codi_element":"08162-93","ubicacio":"Can Flaqué","historia":"
Can Flaqué forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.<\/p> ","coordenades":"41.5244200,1.7775600","utm_x":"398009","utm_y":"4597697","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"Miocè Mig, MN 8","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75953","titol":"Jaciment paleontològic de Can Vila 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-can-vila-1","bibliografia":"
IPAC- VILLALBA, Pepa (2005): 'Jaciment paleontològic de Can Vila 1', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona. MOYÀ-SOLÀ, S.; KÖHLER; M. ; ALBA, D. M.; CASANOVAS-VILAR, I ; GALINDO, J. (2004): 'Pierolaphitecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain', Science, 306, p. 1339-1344. SANTAFÉ LLOPIS, J. V. (1978): Rinocerontes de España, Tesis doctoral, Barcelona<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"No es troba afectat per l'abocador de can Mata.","descripcio":"
El jaciment, de tipus fluvial, es localitza entre les masies de Can Mata de la Garriga i Can Vila, al costat de l'àrea afectada per l'abocador conegut com Dipòsit Controlat de Can Mata, seguint el curs de la riera de Claret, on l'erosió permet estudiar molt bé els afloraments de fòssils. Complexa continental superior. El seu contingut, conjuntament amb els jaciments Cementiri de Masquefa i Torrent d'Eucata, el conformen les següents espècies: Insectívors (Ampechinus golpeae, Tapla minuta, Miosorex grivensis, Heterosorex sansaniensis, Plesiodimylus chantrei, Galerix socialis, Talpa vellesiensis), Primats (Dryopithecus laietanus), Lagomorfs (Eurolagus fontanesi, Prolagus oeningensis), Rossegadors (Sciurus spermophilinus, Spermophilinus bredai, Miopetaurista, Cryptoptus, Megacricetodon ibericus, Hispanomys lavocati, Fahlbuschia larteti, Hispanomys), Carnívors (Ischyrictis mustelinus, Palaeomeles pachecoi, Semigenetta sansaniensis, Progenetta montadai, Pseudaelurus quadridentatus, Pseudaelurus marini, Grivasmilus jourdani), Probiscids (Gomphotherium angustidens Dinotherium laevius), Perissodactils (Macrotherium grande Aceratherium tetradactylum Aceratherium simorrense) i Artiodactils (Hyotherium palaeochoerus, Conohyus simorrensis, Listriodon splendens, Taucanamo pygmaeum, Euprox furcatus, Micromeryx florensianus, Protragocerus chantrei). Aquest material està dipositat a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont (Sabadell).<\/p> ","codi_element":"08162-94","ubicacio":"Can Vila","historia":"
Can Vila 1 es troba en una zona de gran interès paleontològic, formada per un conjunt de localitats amb vertebrats fòssils que integren un gran jaciment que s'estén des de la riera de Pierola fins La Fassina, a la riera de Claret. És considerat un lloc significatiu en l'estudi de l'evolució dels vertebrats i dels ecosistemes del Miocè. Les primeres notícies foren aportades pel paleontòleg valencià Josep Ramon Bataller, del Museu de Geologia del Seminari Conciliar de Barcelona, durant el primer terç del segle XX. Posteriorment els paleontòlegs Miquel Crusafont i J. Fernández de Villalta es centraren en l'estudi de la zona concreta entre les masies de Can Mata de la Garriga, Can Vila, Mas d'Ocata i Can Flaquer, divulgant àmpliament les investigacions les principals revistes científiques internacionals. La zona és afectada per la construcció d'un abocador (Dipòsit Controlat de Can Mata), el que en el seu moment motivà un estudi d'impacte ambiental per avaluar els efectes sobre ell patrimoni paleontològic i es ca dissenyar un projecte d'intervenció preventiva (Els primats fòssils a Catalunya) per garantir la protecció d'aquest patrimoni. Can Vila 1 queda, però, fora de la zona de l'abocador, a uns 50\/100 m cap al S. Les intervencions s'iniciaren l'any 2003. Destaca la troballa d'un crani d'un gran hominoide mascle, associat a restes postcranials (unes 40-50 peces) que representen les parts importants d'un esquelet que s'atribueix a un Dryopithecus. L'any 2004 es realitza altre intervenció recuperant 49 restes de vertebrats, però cap atribuït a hominoide.<\/p> ","coordenades":"41.5225300,1.8057800","utm_x":"400361","utm_y":"4597454","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"Miocè Mig, MN 8","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75954","titol":"Jaciment paleontològic de Mas d'Ocata","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-mas-docata","bibliografia":"
GOLPE, Josep M. (1971) : Suiformes del Terciario español y sus yacimientos, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic de Mas d'Ocata', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Jaciment paleontològic de tipus fluvial que conté les següents espècies de fauna: Listriodon splendens, Taucanamo pygmaeus, Talpa vallesiensis, Sciurus, Prolagus, Euprox dicranoceros, Micromeryx florensianus, Protagocerus chantrei, Hipparium catalaunicum, Chalicotherium goldfussi. El material provinent del jaciment està dipositat a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont (Sabadell).<\/p> ","codi_element":"08162-95","ubicacio":"Mas d'Ocata","historia":"
Mas d'Ocata forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.<\/p> ","coordenades":"41.5242000,1.7918100","utm_x":"399198","utm_y":"4597656","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"Les coordenades són aproximades. Miocè Mig, MN 8","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75955","titol":"Jaciment paleontològic del Barranc Gran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-del-barranc-gran","bibliografia":"
GOLPE, Josep M. (1971) : Suiformes del Terciario español y sus yacimientos, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic del Barranc Gran', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Jaciment paleontològic de tipus fluvial amb el següent contingut de fauna: Conohyus simorrensis, Listriodon splendens, Galerix exilis, Mustela delphinensis, Ictitherium, Sciurus spermophilinus, Cricetodon sansaniensis, Prolagus oenningensis, Euprox furcatus, Micromeryx florensianus, Miotragocerus chantrei, Macrotherium grande, Trilophodon angustidens. Els fòssils recollits al jaciment estan dipositats a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont (Sabadell).<\/p> ","codi_element":"08162-96","ubicacio":"Barranc Gran","historia":"
El Barranc Gran forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.<\/p> ","coordenades":"41.5236000,1.7938000","utm_x":"399363","utm_y":"4597587","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"Les coordenades són aproximades. Miocè Mig","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75956","titol":"Jaciment paleontològic del Camí del Roure","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-del-cami-del-roure","bibliografia":"
GOLPE, Josep M. (1971) : Suiformes del Terciario español y sus yacimientos, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic del Camí del Roure', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Jaciment paleontològic de tipus fluvial amb contingut de la següent fauna: Conohyus simorrensis, Listriodon splendens, Cricetodon sansaniensis, Euprox furcatus, Micromeryx florensianus, Miotragocerus chantrei. Els fòssils localitzats estan dipositats a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont (Sabadell).<\/p> ","codi_element":"08162-97","ubicacio":"Can Mata","historia":"
El Camí del Roure forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.<\/p> ","coordenades":"41.5278000,1.8044900","utm_x":"400261","utm_y":"4598040","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"Les coordenades són aproximades. Miocè Mig, MN 8","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75957","titol":"Jaciment paleontològic del Dipòsit Controlat de Can Mata","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-del-diposit-controlat-de-can-mata","bibliografia":"
BATALLER, Ramon (1938). Els ratadors fòssils de Catalunya. Impremta de la Casa de Resistència President Macià. GALINDO, J. (2004): 'Pierolaphitecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain', Science, 306, p. 1339-1344. IPAC- VILLALBA, Pepa (2005): 'Jaciment paleontològic del Dipòsit Controlat de Can Mata', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona. MOYÀ-SOLÀ, S.; KÖHLER; M. ; ALBA, D. M.; CASANOVAS-VILAR, I ; GALINDO, J. (2004): 'Pierolaphitecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain', Science, 306, p. 1339-1344. SANTAFÉ LLOPIS, J. V. (1978): Rinocerontes de España, Tesis doctoral, Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Jaciment paleontològic de tipus fluvial que ocupa unes 23 hectàrees de terreny entre les masies de Can Mata de la Garriga i Can Vila, zona on es troba en funcionament un abocador. Constitueix el jaciment més alt de l'Aragonià superior (biocronozona de mamífers MN-8 de MEIN) amb l'associació faunística de carnívors més característica de l'escala biocronològica d'Europa. El jaciment de Can Vila ha lliurat restes dentàries del primat Dryopithecus laietanus i estaria situat immediatament per damunt del trànsit Aragonià superior-Vallesià inferior, per la qual cosa aquesta successió estratigràfica i el seu registre paleontològic tenen un valor científic patrimonial d'àmbit internacional. Can Mata és doncs el jaciment més important del conjunt de jaciments de vertebrats fòssils del terme dels Hostalets de Pierola, i a la vegada forma part d'un dels conjunts més importants de Catalunya i d'Europa. Conté la següent fauna: Insectívors (Miosorex grivensis, Heterosorex sansaniensis, Plesiodimylus chantrei, Galerix socialis, Talpa vellesiensis), Lagomorfs (Prolagus crusafonti), Rosegadors (Sciurus spermophilinus, Spermophilinus bredai, Megacricetodon ibericus, Hispanomys thaleri, Fahlbuschia larteti), Perissodàctils (Hipparium catalaunicum, Macrotherium grande, Chalicotherium goldfussi) i Artiodactils(Listriodon splendens, Taucanamo pygmaeum, Euprox dicranoceras, Micromeryx florensianus). Els fòssils recollits al jaciment estan dipositats a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont (Sabadell).<\/p> ","codi_element":"08162-98","ubicacio":"Dipòsit Controlat de Can Mata","historia":"
El jaciment és considerat un lloc significatiu en l'estudi de l'evolució dels vertebrats i dels ecosistemes del Miocè. Les primeres notícies foren aportades pel paleontòleg valencià Josep Ramon Bataller, del Museu de Geologia del Seminari Conciliar de Barcelona, durant el primer terç del segle XX. Posteriorment els paleontòlegs Miquel Crusafont i J. Fernández de Villalta es centraren en l'estudi de la zona centrada entre les masies de Can Mata DE LA Garriga, Can Vila, Mas d'Ocata i Can Flaquer, divulgant àmpliament les investigacions en revistes científiques internacionals. El jaciment és afectat per la construcció d'un abocador (Dipòsit Controlat de Can Mata), el que en el seu moment va motivar un estudi d'impacte ambiental per avaluar els efectes sobre el patrimoni paleontològic. En conseqüència, s'ha dissenyat un projecte d'intervenció preventiva (Els primats fòssils a Catalunya) per garantir la protecció d'aquest patrimoni. Les intervencions paleontològiques al lloc s'iniciaren l'any 2003.<\/p> ","coordenades":"41.5260900,1.8071200","utm_x":"400478","utm_y":"4597848","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"També conegut amb el nom de Bretxa de Can Mata o Can Mata I. MN8, MN 9; immediatament per damunt del trànsit Aragonià superior-Vallesià inferior.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75958","titol":"Jaciment paleontològic del Pi Gros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-del-pi-gros","bibliografia":"
GOLPE, Josep M. (1971) : Suiformes del Terciario español y sus yacimientos, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic del Pi Gros', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Jaciment paleontològic del Miocè Mig que conté la següent fauna: Conohyus simorrensis, Listriodon splendens, Prolagus oenningensis, Euprox furcatus, Micromeryx florensianus, Miotragocerus chantrei. Els fòssils localitzats al jaciment estan dipositats a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont (Sabadell).<\/p> ","codi_element":"08162-99","ubicacio":"Can Mata","historia":"
El Pi Gros forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.<\/p> ","coordenades":"41.5209800,1.8048600","utm_x":"400282","utm_y":"4597283","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"Les coordenades són aproximades. Miocè Mig","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75959","titol":"Jaciment paleontològic del Torrent d'Ocata","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-del-torrent-docata","bibliografia":"
IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic del Torrent d'Eucata', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona. SANTAFE LLOPIS, J. V. (1978): Rinocerontes de España, Tesis doctoral, Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Jaciment paleontològic de tipus fluvial que conté les següents espècies de fauna: Insectívors (Ampechinus golpeae, Talpa minuta, Miosorex grivensis, Heterosorex sansaniensis, Plesiodimylus chantrei, Galerix socialis, Tapla vallesiensis), Primats (Dryopithecus laietanus), Lagomorfs (Eurolagus fontanesi, Prolagus oeningensis), Rosegadors (Sciurus spermophilinus, Spermophilinus bredai, Miopetaurista, Cryptoptus, Megacricetodon ibericus, Hispanomys lavocati, Fahlbuschia larteti Hispanomys), Carnívors (Ischyrictis mustelinus, Palaeomeles pachecoi, Semigenetta sansaniensis, Progenetta montadai, Pseudaelurus marini, Grivasmilus jourdani), Probiscids (Gomphotherium angustidens, Dinotherium laevius), Perissodàctils (Macrotherium grande, Aceratherium tetradactylum, Aceratherium simorrense) i Artiodàctils (Hyotherium palaeochoerus, Conohyus simorrensis, Listriodon splendens, Taucanamo pygmaeum, Euprox furcatus, Micromeryx florensianus, Protragocerus chantrei). Els fòssils localitzats en aquest jaciment es troben dipositats a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont de Sabadell.<\/p> ","codi_element":"08162-100","ubicacio":"Torrent d'Ocata","historia":"
El Torrent d'Ocata forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.<\/p> ","coordenades":"41.5248200,1.7926600","utm_x":"399270","utm_y":"4597723","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"Tot i que a vegades s'usa el topònim Eucata en lloc d'Ocata (per exemple, a la bibliografia citada), donat que en la cartografia i en la documentació municipal consta Ocata, s'ha convingut utilitzar aquest últim nom. Miocè Mig, MN 8.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75960","titol":"Jaciment paleontològic de la Font d'Ocata","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-la-font-docata","bibliografia":"
IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic de la Font d'Eucata', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona. SANTAFE LLOPIS, J. V. (1978): Rinocerontes de España, Tesis doctoral, Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Jaciment paleontològic de tipus fluvial que conté la següent fauna: Insectívors (Miosorex grivensis, Heterosorex sansaniensis, Plesiodimylus chantrei, Galerix socialis, Tapla vallesiensis), Lagomorfs (Prolagus crusafonti), Rosegadors (Sciurus spermophilinus, Spermophilinus bredai, Megacricetodon ibericus, Hispanomys thaleri, Fahlbuschia larteti), Perissodàctils (Hipparium catalanicum, Macrotherium grande, Chalicotherium goldfussi), i Artiodàctils (Listriodon splendens, Taucanamo pygmaeum, Euprox dicranoceras, Micromeryx florensianus, Protragocerus chantrei). Els fòssils localitzats estan dipositats a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont de Sabadell<\/p> ","codi_element":"08162-101","ubicacio":"Torrent d'Ocata","historia":"
La Font d'Ocata forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.<\/p> ","coordenades":"41.5252700,1.7939300","utm_x":"399376","utm_y":"4597772","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"Tot i que a vegades s'usa el topònim Eucata en lloc d'Ocata (per exemple, a la bibliografia citada), donat que en la cartografia i en la documentació municipal consta Ocata, s'ha convingut utilitzar aquest últim nom. Miocè Superior, Vallesià, MN 9","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75961","titol":"Jardins de Cal Ponça","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardins-de-cal-ponca","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Els pins de poca edat que ocupen actualment la superfície del jardí fan pensar que l'aspecte original del jardí està molt alterat.","descripcio":"Jardí de pins no molt vells, dividit en dues parts: una part privada, encerclada per una tanca, i una part pública accessible a tothom. Destaca el valor lúdic d'aquest espai en mig del nucli urbà dels Hostalets..","codi_element":"08162-102","ubicacio":"C. Major, 22","historia":"L'any 1912 consta en el registre de la propietat l'adquisició d'aquest espai per part del barceloní Olaguer Ponsa decubas, propietari al seu torn d'un casa al carrer major on venia a estiuejar amb la seva família. Fou a partir d'aquest moment que es procedí a l'ajardinament d'aquest espai plantant-hi arbres i fent algunes construccions com ara una cisterna recoberta amb trencadís o un garatge per a l'automòbil obert a l'actual passatge Anselm Clavé. Fa uns 20 anys el consistori municipal començà un llarg procés d'adquisicions de bona part d'aquests jardins per destinar-los a ús públic.","coordenades":"41.5342400,1.7709700","utm_x":"397475","utm_y":"4598795","any":"1912","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75961-foto-08162-102-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75962","titol":"La Caseta de l'Hort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-caseta-de-lhort","bibliografia":"SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 102.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa pertanyent a una antiga finca agrícola. L'edifici és de planta quadrangular amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i un primer pis quan el desnivell del terreny ho permet (a la meitat sud de l'edifici). Actualment la Caseta de l'Hort està molt afectada i força desfigurada per les remodelacions i per la construcció d'algun annex com ara un garatge, tot i que en general es manté en un bon estat de conservació.","codi_element":"08162-103","ubicacio":"C. del Camí de Cal Pujades s\/n","historia":"Es tracta d'una casa molt popular als Hostalets de Pierola que ha donat nom a un carrer i que constitueix un bon exemple de l'habitatge típic de les afores dels antics nuclis rurals. Aquesta casa sembla ser que va ser edificada com una masoveria de la finca de can Vidal del Malcaveller (masia que existia just en el límit dels termes municipals de Piera i els Hostalets. En els capbreus de Pierola i de la quadra del Malcavaller de l'època moderna (segles XVI i XVII) ja s'hi troben referències a l'explanada d'horts que s'extèn actualment des de la casa fins al torrent proper que porta el mateix nom que la casa. De totes maneres no és fins als primers anys del segle XIX que la documetació comença a esmentar l'existència de la casa pròpiament dita.Concretament en la llista del Compliment Pasqual de 1808 apareix per primera vegada una família que es diu que viu en la casa de l'Hort de Casa Vidal de Piera.","coordenades":"41.5290200,1.7734100","utm_x":"397670","utm_y":"4598212","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75962-foto-08162-103-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75962-foto-08162-103-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75963","titol":"La Fassina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-fassina-8","bibliografia":"EGIPP (2004): Atlas del paisatge de la vinya. El paisatge vitivinícola del Penedès. Formulació i elaboració de materials de base, Equip de Gestió i Projectes de Paisatge de la Universitat Autònoma de Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Edifici abandonat que està sent envaït per la vegetació.","descripcio":"Edifici destinat a l'elaboració d'aiguardent format per un sol cos rectangular, fet de mamposteria i tàpia. Té poques obertures i molt petites. Els maons de la mamposteria presenten com a peculiaritat que estan col·locats drets, i no plans com sol ser habitual en construcció; tal volta aquesta tècnica fou utilitzada per economitzar en materials i temps durant la construcció de l'edifici. La seva ubicació al costat d'un curs fluvial ve justificada per la gran necessitat d'aigua que tenien aquests petits centres rurals productors d'aiguardent. Aquesta fassina encara ara està rodejada de vinyes, com ho deuria estar en els temps que estigué en funcionament.","codi_element":"08162-104","ubicacio":"Riera de Claret","historia":"El primer impuls per a l'especialització vitivinícola del Penedès (zona geogràfica de la que els Hostalets forma part) va ser la demanda d'aiguardent que es va produir al segle XVII per abastir els mercats del nord d'Europa. L'expansió de la vinya lligada a l'exportació d'aiguardent al nord d'Europa al segle XVII va associada a un gran canvi climàtic. França era la principal productora i exportadora d'aiguardents en el segle XVII, però durant llargs períodes va estar en guerra amb Gran Bretanya i Holanda, el que va motivar el bloqueig de les seves exportacions. Als ports i platges de la costa catalana van començar a arribar comerciants anglesos i holandesos que no podien accedir als ports francesos, en demanda d'aiguardents per vendre als ports del nord. El cicle de l'aiguardent al Penedès es va perllongar durant el segle XVIII, en el qual es van obrir també els mercats d'Amèrica, comprenent un període de quasi dos cents anys de durada. Durant aquest llarg període la major part de la producció vitivinícola del Penedès es va destil·lar per ser destinada a l'exportació. En pràcticament tots els pobles de les comarques penedesenques hi havia com a mínim una fassina o oficina (fàbrica) d'aiguardent. Els dos centres més importants eren les ciutats de Vilanova i Vilafranca amb una desena de fassines cadascuna. Si l'especialització en aiguardents va ser induïda en part per canvis en la política internacional que afectaren el comerç europeu, uns altres canvis polítics van ser l'origen delcanvi d'especialització de l'aiguardent al vi: dificultats en el comerç internacional a causa de les guerres, aparició de destil·lats a partir de productes alternatius al països nòrdics, increment de la demanda de vi per part de les colònies americanes, etc. Les estadístiques mostren com la substitució dels aiguardents pel vi en les exportacions va ser molt ràpida, ja que al 1833-35 per cada càrrega d'aiguardent embarcada als ports i platges del litoral penedesenc n'embarcaven 8 de vi. Per tant, l'abandonement de les fassines va començar a ser un fet a partir d'aquest moment.","coordenades":"41.5153700,1.8086300","utm_x":"400588","utm_y":"4596656","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75963-foto-08162-104-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75964","titol":"La Placeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-placeta-0","bibliografia":"MONTSERRAT VALLS, Josep (2006):Els meus records, Els Hostalets de Pierola, p. 166-171.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'espai popularment conegut amb el nom de 'La Placeta' està situat just davant del Casal Català. Consta d'una pista rodejada d'uns quants bancs i d'alguns arbres per fer hombra. Hi ha erigit al bell mig un monolit dedicat a qui havia estat metge del poble Francesc de P. Conde. És d'aquest personatge de qui pren el nom ofocial. Abans de la darrera remodelació també s'hi podia veure un altre monolit (en forma de font) dedicat al fuster Enric Cucurella. Aquest espai ha experimentat diverses remodelacions i reformes al llarg dels darrers anys. Es considera uns dels centres neuràlgics de la vida local hostaletenca per la seva ubicació i pel fet de concentrar un gran nombre d'activitats de caire recreatiu i festiu al llarg de l'any.","codi_element":"08162-105","ubicacio":"Placeta del Dr. Conde","historia":"En aquest indret hi havia emplaçada l'era de la masia de can Cucurella o també cal Figueres. Però l'edificació del Casal Català el 1926 just al davant va impedir la circulació d'aire (la llevetjada de mitja tarda) de manera que no va poder continuar complint amb la seva funció. Per aquest motiu el propietari de cal Figueres, Pere Pujol Bosch, va decidir traslladar l'era a un altre indret i cedir aquest espai al municipi. Amb l'arribada la la Segona República, l'Ajuntament va fer un projecte d'urbanització de l'espai que contremplava la construcció d'una font monumental al mig de la plaça (que es pretenia que prengués el nom del nou règim). Aquest projecte, però, només es va executar parcialment. Es colocaren a la placeta uns bancs de pedra que fins aleshores havien estat situtats en l'actual carrer Mestre Lladós (aleshores Prat de la Riba) i es substituí la font monumental del projecte per una pista. El 1978, l'Ajuntament dels Hostalets obrí un compte bancari i convidà als veïns a fer aportacions per remodelar i envellir la plaça anomenada oficialment en aquells moments 'Los mártires de la Liberación', encara que era coneguda popularment com 'La Placeta'. Es decidí també canviar-li el nom oficial. Passà a denominar-la 'Plaça del Dr. Francesc de P. Conde Galés'. Es construí el monolit dedicat a l Dr. Conde i s'hi colocaren grnxadors per la quitxalla. El projecte de remodelació no van estar exempt de problemes i polèmiques que s'han d'interpretar en el context polític de la transició política i de la implantació dels ajuntaments democràtics. Recentment, als primers anys del segle XXI i arrel de l'enderroc de la masia de cal Figueres i de la construcció del Centre d'Equipaments de Cal Figueres (actual seu de l'Ajuntament), es va procedir a urbanitzar l'entorn que s'aprofità per conectar la Placeta amb la plaça de Cal Figueres de nova construcció.","coordenades":"41.5337100,1.7707200","utm_x":"397453","utm_y":"4598736","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75964-foto-08162-105-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75965","titol":"La Torre de Pierola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-torre-de-pierola","bibliografia":"MAS DOMÈNECH, Joseph (1908): Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. VI. RIUS SERRA, Josep (1945): Cartulario de 'Sant Cugat' del Vallés. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Sección de Estudios Medievales de Barcelona. Documents 1358 i 1382. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran casal ubicat en una elevació sobre el camí de Pierola consistent en un cos de planta rectangular amb coberta a doble vessant i un cos més petit annexat a l'est del primer. Té planta baixa, primer pis, golfes i disposa de soterranis. La porta principal és adovellada (tot i que no és la original) i les finestres són quadrangulars amb reixats de forja. L'escut heràldic original de la casa fou retirat fa poc temps pels mateixos propietaris per tal d'evitar-ne l'espoli","codi_element":"08162-106","ubicacio":"Nucli de Pierola","historia":"Segons la memòria popular dins la Torre hi hagué una presó i, de fet, es conserva una estança al soterrani que sembla respondre a aquestes característiques. Existeix també la tradició entre els veïns del lloc de que fa molts anys en el lloc hi vivia un senyor que exercia una sèrie de drets feudals com ara el 'dret a cuixa'. Aquest mas pertany a la família Fontcuberta descendents dels Dalmases que havien adquirit la baronia de Pierola a finals del segle XVII. Segons els capbreus de l'epoca moderna aquest mas era conegut antigament com a mas Colomer. El mas Colomer ja es esmentat en el Cartulari de Sant Cugat del Vallès en una escriptura de venda de 1239.","coordenades":"41.5520800,1.7867700","utm_x":"398821","utm_y":"4600757","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75965-foto-08162-106-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75965-foto-08162-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75965-foto-08162-106-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75966","titol":"Can Pascual Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pascual-vell","bibliografia":"","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"Situada a uns 100 m de distància de la Casa Nova de Can Pascual. Masia de cos quadrangular amb planta baixa, primer pis i golfes; amb coberta a doble vessant, feta de mamposteria i molt restaurada. La porta principal era en origen adovellada amb grans blocs de pedra, com es fa palès quan hom observa atentament, però part de l'arc s'ha cegat amb totxo, esdevenint finalment un accés rectangular Al costat té una petita masoveria amb la façana encalada de blanc, d'aspecte més antic que l'edifici principal.","codi_element":"08162-107","ubicacio":"Can Pascual Vell","historia":"Es tracta de la casa originària de Can Pascual, abans de que un dels propietaris tornés d'Amèrica i fes edificar la casa nova d'estil colonial coneguda com la Casa Nova de Can Pascual. Es tenen evidencies de l'existència de la casa ja al segle XIV. Va ser hostal i lloc de canvi de diligències.","coordenades":"41.5746400,1.7875900","utm_x":"398924","utm_y":"4603260","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75966-foto-08162-107-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75966-foto-08162-107-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75966-foto-08162-107-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"Casa situada al límit amb el terme municipal del Bruc; de fet, es pot dir que és a l'entrada del poble del Bruc, del que física i urbanísticament en forma part, però no així administrativament.","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75967","titol":"Les Cases Noves","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-cases-noves","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Alguns dels habitatges estan habitats i reformats; altres, els deshabitats, presenten un grau pèssim de conservació.","descripcio":"Petit nucli o barri de cases alineades que segueix el traçat de la carretera dels Hostalets de Pierola a Esparreguera (B-231). El conjunt el formen vuit edificacions: set d'elles habitatges i una d'elles una antiga escola (la situada a l'extrem est del conjunt). Alguns dels habitatges estan habitats i reformats; altres, els deshabitats, presenten un grau pèssim de conservació.","codi_element":"08162-108","ubicacio":"Les Cases Noves","historia":"Es tracta d'una de les diverses barriades que durant el període de màxima expansió vitícola dels anys centrals del segle XIX van a paréixer en el terme de Pierola per donar allotjament als rabassaires plantadors de vinyes. Aquesta barriada està situadi dins els límits de la hisenda de can Mata de Garriga.","coordenades":"41.5281700,1.8159600","utm_x":"401219","utm_y":"4598068","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75967-foto-08162-108-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75967-foto-08162-108-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75967-foto-08162-108-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75968","titol":"Lledoner de Cal Ponça","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lledoner-de-cal-ponca","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest lledoner es troba a la via pública que hi ha entre els jardins i la casa de Cal Ponça. Mesura 0'85 m de diàmetre de tronc i segons comunicació de l'actual propietari de Cal Ponça, Sr. Carles, l'arbre fou plantat fa uns 120 anys aproximadament.","codi_element":"08162-109","ubicacio":"C. del Trull, 29","historia":"El Lledoner, arbre molt valorat per l'ombra que proporciona, pot viure entre cinc i sis segles i és originari d'Orient. El carrer on està ubicat el lledoner es va formar a mitjans del segle XIX.","coordenades":"41.5343900,1.7708400","utm_x":"397464","utm_y":"4598812","any":"c.1890","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75969","titol":"Lledoner de la Font del Comú","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lledoner-de-la-font-del-comu","bibliografia":"ANÒNIM (2008): 'La Font del Comú', L' Hostal, 2, Hostalets de Pierola, p. 15.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Per sobre del safareig del Comú trobem aquest gran arbre fent ombra a tot l'entorn. Té un diàmetre d'1'5 m i una gran alçada, així com una copa molt ample. El Lledoner, arbre molt usat per proporcionar ombra, pot viure fins a cinc o sis segles i és de procedència oriental.","codi_element":"08162-110","ubicacio":"C. de l'Escorxador, cantonada amb C\/Major","historia":"El Comú és una zona d'ús públic construïda a inicis del segle XX (1903) per l'Ajuntament, per la qual cosa cal suposar que els plataners varen ser plantats en aquells moments, suposició que concorda amb l'edat que sembla que pot tenir l'arbre.","coordenades":"41.5348600,1.7715400","utm_x":"397523","utm_y":"4598863","any":"1903?","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75969-foto-08162-110-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75970","titol":"Mas d'en Pi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-den-pi","bibliografia":"SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un conjunt format per varis edificis en aparença desordenats que dibuixen una planta basilical, la qual deuria configurar l'esquema originari de la masia; amb cobertes a doble vessant, es tracta d'un conjunt molt reformat. Les façanes estan pintades de blanc. Sembla que les parets de la construcció són bàsicament fetes de mamposteria segons es dedueix dels annexos, que no han patit el procés de restauració de l'edifici principal, i per tant no han estat ni arrebossats ni pintats. El conjunt està encerclat per un barri.","codi_element":"08162-111","ubicacio":"Mas d'en Pi","historia":"Aquest mas segons consta en els capbreus de Pierola dels segles XVI i XVII, era conegut amb el nom de mas de Porques. Havia estat habitat per la família Cuch al segle XV, segons consta en una carta precària atorgada a la rectoria de Pierola el 1492 pel senyor del castell i terme de Pierola a favor de Pere Cuch. A finals del segle XVI o al principi del segle XVII aquest mas passà per herència a mans de la família Pi, paraires d'Esparreguera, de la qual prengué el seu nom actual.","coordenades":"41.5700900,1.7857800","utm_x":"398766","utm_y":"4602757","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75970-foto-08162-111-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75970-foto-08162-111-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75971","titol":"Mina de Cal Figueres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-de-cal-figueres","bibliografia":"LLOPART ISART, Josep (1993): 'La Mina de Cal Figueres', Hostalets Paper, 5, Els Hostalets de Pierola, p. 4. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 101, 103.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"En la majoria dels trams el seu estat de conservació és desconegut.","descripcio":"El safareig del Comú s'omplia amb aigua provinent de la mina de Cal Figueres, que començava al pou de la casa de Cal Martri, al carrer Isidre Vallès, i s'adreçava vers on hi havia el trull per extreure l'oli de les olives, continuava cap al carrer del Trull i, finalment, desguassava al safareig. La part conservada de la mina (a la zona del Comú) té l'alçada d'una persona i té les parets tallades al terra natural, amb el sostre de volta.","codi_element":"08162-112","ubicacio":"La Placeta","historia":"Des de l'inici de les obres de recuperació de la Font del Comú durant inicis dels anys 90 del segle XX es parlava de que per l'indret del desaparegut safareig públic hi passava una mina d'aigua. I, efectivament, el 26 d'abril de 1993, mentre s'obrien unes rases de sanejament es va redescobrir la Mina de Cal Figueres. Els episodis de sequera han estat històricament durs a la zona de Pierola. Per això, gairebé totes les cases del nucli antic tenen un pou propi, però en època moderna la pagesia local va engegar també la construcció de galeries subterrànies o mines d'aigua conduïdes des del lloc de captació fins a l'exterior. La seva finalitat era subministrar aigua sense necessitat d'elevació, ja que aprofitava els desnivells existents. L'aigua extreta s'acumulava en basses que permetessin després distribuir-la per regar els petits hortets familiars situats al seu entorn. La construcció o perforació de les mines s'encarregava a operaris especialitzats, que solien ser persones poc corpulentes i de poca alçada per tal de moure's amb certa comoditat per l'interior dels túnels que excavaven. Les mines més destacades i conegudes dels Hostalets de Pierola eren les de Can Santjoan, Can Valls, Cal Figueres i Cal Solanes","coordenades":"41.5350600,1.7714200","utm_x":"397514","utm_y":"4598885","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75971-foto-08162-112-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75972","titol":"Mina de Cal Solanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-de-cal-solanes","bibliografia":"MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 101, 103.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"L'obra d'enginyeria està totalment soterrada i no és actualment visible, fet que no permet valorar el seu estat..","descripcio":"Es té record popular d'aquesta mina d'aigua, de la qual es va poder fotografiar una de les boques a l'aparèixer durant unes obres fetes al poble cap als voltants de l'any 2000. Actualment no es visible en cap dels seus trams.","codi_element":"08162-113","ubicacio":"Can Solanes","historia":"Els episodis de sequera han estat històricament durs a la zona de Pierola. Per això, gairebé totes les cases del nucli antic tenen un pou propi, però en època moderna la pagesia local va engegar també la construcció de galeries subterrànies o mines d'aigua conduïdes des del lloc de captació fins a l'exterior. La seva finalitat era subministrar aigua sense necessitat d'elevació, ja que aprofitava els desnivells existents. L'aigua extreta s'acumulava en basses que permetessin després distribuir-la per regar els petits hortets familiars situats al seu entorn. La construcció o perforació de les mines s'encarregava a operaris especialitzats, que solien ser persones poc corpulentes i de poca alçada per tal de moure's amb certa comoditat per l'interior dels túnels que excavaven. Les mines més destacades i conegudes dels Hostalets de Pierola eren les de Can Santjoan, Can Valls, Cal Figueres i Cal Solanes.","coordenades":"41.5353300,1.7716700","utm_x":"397535","utm_y":"4598915","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75973","titol":"Mina de Can Santjoan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-de-can-santjoan","bibliografia":"MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 101, 103","centuria":"XIX","notes_conservacio":"L'accés es conserva bé, però es desconeix quin és l'estat de conservació del recorregut que fa la mina.","descripcio":"Es conserva un dels accessos a la Mina de Can Santjoan. Es tracta d'una obertura amb la coberta de volta i escales per baixar cap a la conducció. Tot i que aquest accés és fet d'obra de totxos, cal pensar que la resta de l'obra és una excavació simple sobre el terreny o la roca natural.","codi_element":"08162-114","ubicacio":"Can Roviralta","historia":"Els episodis de sequera han estat històricament durs a la zona de Pierola. Per això, gairebé totes les cases del nucli antic tenen un pou propi, però en època moderna la pagesia local va engegar també la construcció de galeries subterrànies o mines d'aigua conduïdes des del lloc de captació fins a l'exterior. La seva finalitat era subministrar aigua sense necessitat d'elevació, ja que aprofitava els desnivells existents. L'aigua extreta s'acumulava en basses que permetessin després distribuir-la per regar els petits hortets familiars situats al seu entorn. La construcció o perforació de les mines s'encarregava a operaris especialitzats, que solien ser persones poc corpulentes i de poca alçada per tal de moure's amb certa comoditat per l'interior dels túnels que excavaven. Les mines més destacades i conegudes dels Hostalets de Pierola eren les de Can Santjoan, Can Valls, Cal Figueres i Cal Solanes.","coordenades":"41.5354900,1.7659300","utm_x":"397056","utm_y":"4598939","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75973-foto-08162-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75973-foto-08162-114-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75974","titol":"Mina de Can Valls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-de-can-valls-0","bibliografia":"MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 101, 103.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"L'accés es conserva bé, però es desconeix quin és l'estat de conservació del recorregut que fa la mina.","descripcio":"Es conserva un dels accessos a la Mina de Can Valls. Es tracta d'una obertura amb la coberta de volta, molt amagada i camuflada per la vegetació. Tot i que aquest accés és fet d'obra de totxos, cal pensar que la resta de l'obra és una excavació simple sobre el terreny o la roca natural.","codi_element":"08162-115","ubicacio":"Can Valls","historia":"Els episodis de sequera han estat històricament durs a la zona de Pierola. Per això, gairebé totes les cases del nucli antic tenen un pou propi, però en època moderna la pagesia local va engegar també la construcció de galeries subterrànies o mines d'aigua conduïdes des del lloc de captació fins a l'exterior. La seva finalitat era subministrar aigua sense necessitat d'elevació, ja que aprofitava els desnivells existents. L'aigua extreta s'acumulava en basses que permetessin després distribuir-la per regar els petits hortets familiars situats al seu entorn. La construcció o perforació de les mines s'encarregava a operaris especialitzats, que solien ser persones poc corpulentes i de poca alçada per tal de moure's amb certa comoditat per l'interior dels túnels que excavaven. Les mines més destacades i conegudes dels Hostalets de Pierola eren les de Can Santjoan, Can Valls, Cal Figueres i Cal Solanes.","coordenades":"41.5368300,1.7716300","utm_x":"397534","utm_y":"4599081","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75974-foto-08162-115-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75975","titol":"Monòlit del Dr. Conde","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monolit-del-dr-conde","bibliografia":"MONTSERRAT VALLS, Josep (2006):Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 169-170","centuria":"XX","notes_conservacio":"Està molt amagat per la vegetació dels jardins de la plaça on s'ubica el monument.","descripcio":"Element arquitectònic commemoratiu de la figura del Dr. Conde (1894-1977), metge del poble que fou anomenat fill predilecte de la vila per la seva dedicació i entrega als malalts. El monòlit és un bloc auster de granit negre, i hi ha inscrit el text que recorda aquest personatge: 'Hostalets de Pierola al seu fill predilecte Il·lustre senyor Francesc de P. Conde i Galés -Metge- 1984-1977'. Tot i que el monòlit no té molts anys i es troba en bon estat de conservació, actualment està tapat per les heures i altra vegetació.","codi_element":"08162-116","ubicacio":"Placeta del Dr. Conde","historia":"El monòlit fou erigit després de la mort del Dr. Conde, esdevinguda l'any 1977, i reflecteix l'acord de l'Ajuntament d'aquells moments de nomenar el popular metge titular 'fill predilecte del poble, com a prova d'estima i agraïment als grans i prolongats serveis prestats a la nostra comunitat'.","coordenades":"41.5336500,1.7708200","utm_x":"397461","utm_y":"4598729","any":"1977","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75975-foto-08162-116-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75976","titol":"Monòlit de la Fil·loxera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monolit-de-la-filloxera","bibliografia":"MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 70-75.","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Bloc de pedra amb inscripció commemorativa feta en una placa de metall:' A TOTS ELS HOMES I DONES QUE AMB EL SEU ESFORÇ I TENACITAT FEREN POSSIBLE, ARA FA UN SEGLE, EL RESSORGIR DE LA VINYA DESPRÉS DEL FLAGELL DE LA FIL·LOXERA\/MAIG 2001'. Al voltant del monòlit hi ha plantats varis ceps.","codi_element":"08162-117","ubicacio":"C. Major s\/n","historia":"La fil·loxera arribà als Hostalets de Pierola, i a la comarca de l'Anoia en general, entre els anys 1887 i 1890. Des de la notícia de l'aparició de la fil·loxera a França havien transcorregut 24 anys, temps suficient que permeté que un grup de propietaris de terres de Sant Sadurní d'Anoia arribar al convenciment que només hi havia un remei possible: arrencar les vinyes que mostraven símptomes i replantar amb l'anomenat 'cep americà' o 'arrelat', que s'utilitzaria només com a portaempelt. Els seguidors d'aquesta tècnica eren coneguts com 'americanistes', mentre que, en contraposició, els que havien intentat salvar els ceps antics amb productes químics eren anomenats 'insecticistes'. Als Hostalets de Pierola la majoria de població que formaven el gros de parcers, masovers, rabassaires i mitgers inicià la plantació de la nova vinya, realitzant un esforç titànic en molt poc temps. Els més grans del poble relaten com els seus avis els explicaven les penúries de treballar fins i tot de nit. Tot plegat significà també un important èxode de gent cap a les ciutats, sobretot Barcelona. Però el cert és que, més de cent anys després, la viticultura segueix essent una important activitat econòmica per als Hostalets.","coordenades":"41.5358300,1.7716000","utm_x":"397530","utm_y":"4598970","any":"2001","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75976-foto-08162-117-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75976-foto-08162-117-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75977","titol":"Palmera de Can Roviralta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/palmera-de-can-roviralta","bibliografia":"ANÒNIM (1984): Itineraris per la comarca de l'Anoia: Piera, els Hostalets de Pierola, Masquefa, Itinerari 6, Igualada.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"El tronc està totalment envoltat d'heura, planta paràsita que pot arribar a ofegar l'arbre.","descripcio":"Gran Palmera amb la base totalment envoltada d'heura, fet que no permet valorar el diàmetre del tronc.","codi_element":"08162-118","ubicacio":"C. Roviralta, cantonada amb Avinguda Hostalets de Pierola","historia":"Les cases amb palmeres centenàries solien ser propietat de personatges que 'havien fet les Amèriques', és a dir, que havien fet fortuna al nou continent i havien tornat a casa. La palmera, òbviament, era un símbol d'ostentació i distinció.","coordenades":"41.5343500,1.7662200","utm_x":"397079","utm_y":"4598813","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75978","titol":"Palmera de Can Valls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/palmera-de-can-valls","bibliografia":"ANÒNIM (2008): Can 'Valls', L'Hostal, 3, Els Hostalets de Pierola , p. 26. ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Valls', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"El tronc es troba totalment envoltat d'heura, planta parasitària que pot arribar a ofegar l'arbre.","descripcio":"Es tracta d'una palmera centenària situada davant la façana principal de la casa de Can Valls. És de les més altes del poble dels Hostalets de Pierola i mesura uns 0'8 m de diàmetre de tronc.","codi_element":"08162-119","ubicacio":"Can Valls","historia":"Les cases amb palmeres centenàries solien ser propietat de personatges que 'havien fet les Amèriques', és a dir, que havien fet fortuna al nou continent i havien tornat a casa. La palmera, òbviament, era un símbol d'ostentació i distinció.","coordenades":"41.5362300,1.7710900","utm_x":"397488","utm_y":"4599016","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75978-foto-08162-119-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75979","titol":"PEIN Roques Blanques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pein-roques-blanques","bibliografia":"
http:\/\/mediambient.gencat.net\/cat\/el_departament\/actuacions_i_serveis\/legislacio\/natura\/espais_naturals\/RESOLUCI__MAH_3441_2004.jsp.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es tracta d'un petit espai natural que constitueix una prolongació vers a ponent del massís de Montserrat, format per una vall estreta i tancada, encerclada per les muntanyes del Bruc i de la Fembra Morta, i constituïda bàsicament per materials paleozoics. Tot i la proximitat de Montserrat, la presència d'un substrat silici, sense carbonats, i una situació estructural ben distinta, determinen algunes peculiaritats del paisatge d'aquest territori. El paisatge de Roques Blanques és format per un mosaic complex d'unitats de vegetació, algunes d'elles d'especial interès per llurs valors naturals. Els penya-segats de la vall són un exponent de la riquesa florística de l'espai, on cal destacar les comunitats de falgueres i crespinells (Cheilanthetum fragantis-marantae), molt rares a Catalunya, pròpies de les contrades mediterrànies marítimes. Les comunitats rupícoles esguarden algunes espècies, especialment termòfiles, de caràcter excepcional per a la flora catalana. La singularitat florística d'aquest espai també es manifesta als vessants assolellats de la Fembra Morta on juguen un paper important les brolles silicícoles d'estepes i bruc boal (Cisto-Sarothamnetum catalaunicae), caracteritzades per l'abundància d'una lleguminosa molt rara a la flora catalana, Adenocarpus telonensis. Així mateix cal ressaltar la notable diversitat de la flora liquenològica i micològica. En alguns fondals i obagues més inaccessibles resten fragments d'alzinars ben constituïts, així com boscos de ribera amb retalls de gatelledes, testimonis del paisatge primitiu d'aquest territori que ha estat intensament transformat per l'acció antròpica. La fauna d'aquest espai destaca per la notable riquesa de biòtops, que permet la coexistència de poblaments faunístics molt rics i diversos. Predomina l'element mediterrani enriquit per importants integressions centreuropees o d'altres de més meridionals. Els lepidòpters presenten un especial interès tant per la diversitat com per la singularitat d'algunes espècies.<\/p> ","codi_element":"08162-120","ubicacio":"Ajuntament dels Hostalets de Pierola. Pl. Cal Figueres,1.","historia":"
Aquest espai natural va ser inclòs en el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat pel govern de la Generalitat l'any 1992. El PEIN no comporta cap restricció o limitació addicional en relació als usos, les activitats i els aprofitaments que es desenvolupen en els espais que són objecte del Pla.<\/p> ","coordenades":"41.5712400,1.7580100","utm_x":"396453","utm_y":"4602918","any":"1992","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75979-foto-08162-120-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["6"]},{"id":"75980","titol":"Plataner de la Font de l'Ocata","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/plataner-de-la-font-de-locata","bibliografia":"MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 23. (2008): 'La font de l'Ocata', L'Hostal, 1, Els Hostalets de Pierola , p. 13.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Just al costat de la font del comú, i només separat d'aquesta pel camí d'accés, trobem un majestuós plataner amb un diàmetre de tronc de gairebé 2 m d'amplada i una alçada considerable. L'arbre es va plantar amb l'objectiu de proporcionar ombra a la gent que s'acostava a la font.","codi_element":"08162-121","ubicacio":"Font de l'Ocata","historia":"Amb tota probabilitat l'arbre fou plantat en construir-se la glorieta de la Font de l'Ocata. A la imatge més antiga conservada de la font, feta per un tal L. Roisin de Barcelona, data de 1919, ja s'hi veu la glorieta modernista però no així l'arbre degut a l'angle des del qual fou presa la fotografia.","coordenades":"41.5258700,1.7911500","utm_x":"399145","utm_y":"4597842","any":"c.1919","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75980-foto-08162-121-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75980-foto-08162-121-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75981","titol":"Plataners de la Font del Comú","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/plataners-de-la-font-del-comu","bibliografia":"ANÒNIM (2008): 'La Font del Comú', L' Hostal, 2, Hostalets de Pierola, p. 15. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 101-105.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Flanquejant l'entrada a l'espai del Comú es troben aquests dos exemplars de plataners d'uns cent anys d'antiguitat i 1 m de diàmetre de tronc.","codi_element":"08162-122","ubicacio":"C. de l'Escorxador, cantonada amb C\/Major","historia":"El Comú és una zona d'ús públic construïda a inicis del segle XX (1903) per l'Ajuntament, per la qual cosa cal suposar que els plataners varen ser plantats en aquells moments, suposició que concorda amb l'edat que sembla que tenen els arbres.","coordenades":"41.5351800,1.7710300","utm_x":"397481","utm_y":"4598899","any":"1903","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75981-foto-08162-122-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75981-foto-08162-122-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75982","titol":"Plataners de la carretera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/plataners-de-la-carretera-2","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Una poda incorrecta ha frenat el seu creixement natural.","descripcio":"Venint per la carretera que comunica Piera amb Els Hostalets de Pierola, a l'entrada del poble hi ha una petita avinguda arbrada amb dues filades de plataners centenaris de 8 i 9 exemplars respectivament. Tot i tenir diàmetres d'un metre o més de tronc, no es tracta d'exemplars molt alts degut a una poda incorrecte que n'ha frenat el creixement. Tot i així, el conjunt és una mostra de la configuració que tenien les antigues carreteres rurals a les entrades dels nuclis de població, amb filades d'arbres plantades a banda i banda per facilitar ombra als viatgers.","codi_element":"08162-123","ubicacio":"Avinguda dels Hostalets de Pierola s\/n","historia":"","coordenades":"41.5342800,1.7678700","utm_x":"397216","utm_y":"4598803","any":"c.1900","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75983","titol":"Torre Solanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-solanes","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Està molt rehabilitada, amb alguns detalls de poca fortuna estètica que desentonen amb els paràmetres de l'edifici original.","descripcio":"Casa tipus torre típica de principis del segle XX. Consta d'un cos principal quadrangular amb planta baixa i primer pis, al que se li adossen uns petits annexos d'una sola planta. Les cobertes són planes. Es tracta d'un edifici amb estructura clarament modernista: simetria, merlets al terrat superior, sòcol enrajolat al porxo d'entrada a la casa i balcó de ferro forjat. Tot i així té detalls d'altres estils com ara les xemeneies amb els coronaments vidrats de verd gòtic i imitant aquest estil medieval.","codi_element":"08162-124","ubicacio":"C\/Major, 50","historia":"L'habitatge va ser edificat a principis del segle XX com a segona residència d'una família acomodada barcelonina dedicada al sector immobiliari.","coordenades":"41.5354100,1.7714800","utm_x":"397519","utm_y":"4598924","any":"1911","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75983-foto-08162-124-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"105|106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75984","titol":"Torre del Senyor Enric","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-del-senyor-enric","bibliografia":"ESTRADA, Gemma (1992): 'Ajuntament (Torre Cucurella)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat format per dos cossos, envoltat per un mur de pedra i maó. Els dos cossos són: un a la façana principal de planta baixa, pis, una torratxa i un petit terrat, i un segon darrera d'aquest format per planta, pis i terrat. La façana principal destaca per la seva simetria. En les obertures de la planta baixa s'ornamenten les llindes amb motllures de tema vegetal fetes de pedra artificial. És interessant el voladís de la teulada, de ceràmica vidrada, tan a la façana com a la torratxa. A la façana posterior destaca el porxo i la terrassa amb barana de pedra artificial Destaca el cos que té la façana principal amb un petit terrat coronat per merlets i un voladís a les cobertes fet amb ceràmica vidrada, així com una torre més elevada a la part posterior.","codi_element":"08162-125","ubicacio":"C. J. Mestre Lladós, 1","historia":"Edifici construït cap a 1903 per Enric Cucurella i Vidal. La construcció es va fer en dues etapes: una primera, que segons el permís d'obres municipal data de 1903, en la qual es va construir la planta baixa, i en la segona a mitjan de la segona dècada del segle XX la resta de l'edifici. L'any 1983 va ser adquirit per l'Ajuntament i fou la seu del consistori fins l'any 2008, en que aquest servei es traslladà al nou edifici aixecat al solar ocupat antigament per la casa de Cal Figueres.","coordenades":"41.5335300,1.7709700","utm_x":"397474","utm_y":"4598716","any":"1920","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75984-foto-08162-125-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75984-foto-08162-125-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"L'edifici és conegut també amb el nom de Torre Cucurella.","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75985","titol":"Rajoles de divisió administrativa del terme","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rajoles-de-divisio-administrativa-del-terme","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Les rajoles conservades que delimiten el terme dels Hostalets de Pierola en els seus punts cardinals s'ubiquen de la següent manera: la rajola que delimita el terme pel seu costat N es troba inserida a la façana est de Can Pascual, a uns 3 m d'alçada respecte al nivell del terra i té la inscripció 'PUEBLO DE PIEROLA\/ PROVINCIA DE BARCELONA\/ PARTIDO JUDICIAL DE IGUALADA'. La que delimita el terme pel seu costat S està a la façana principal de Can Gimferrer, també encastada a la paret i a uns 3 m d'alçada, i té la inscripció 'CUARTEL DEL SUR'; la que delimita el terme pel seu costat E està inserida a la façana de la masoveria de Can Fosalba, a uns 3 m d'alçada respecte al nivell del terra, i té la inscripció 'CUARTEL DEL ESTE'; la rajola W, ubicada a Can Santjoan, resta desapareguda. Es tracta de peces de ceràmica amb la superfície blanca i vidrada, i totes elles mesuren 30 x 40 cm.","codi_element":"08162-126","ubicacio":"Can Pascual","historia":"Les rajoles de terme tenien la funció d'indicar els límits administratius del municipi i a tal fi eren col·locades en façanes d'edificis, indicant el punt cardinal del límit del terme","coordenades":"41.5741800,1.7872000","utm_x":"398891","utm_y":"4603210","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75985-foto-08162-126-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75985-foto-08162-126-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75986","titol":"Rellotge de la Vila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-la-vila","bibliografia":"ESTRADA, Gemma (1992): 'Dispensari Municipal (Antic Ajuntament)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87-88.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"El mecanisme funciona perfectament.","descripcio":"El rellotge i la torre que el conté coronen la part més alta de la Casa de la Vila, i per sobre tenen una petita torratxa de forja acabada en punxa que suporta les campanes. La torre del rellotge és decorada amb un petit ràfec de teules de ceràmica i s'acaba amb uns merlets decorats. El rellotge està en perfecte funcionament.","codi_element":"08162-127","ubicacio":"C. de l'Església, 4","historia":"La campana de la torre del rellotge data del 1916, moment en el que consta que el nou rellotge es munta al lloc d'un de més antic, molt probablement de 1886, any en que l'Ajuntament es traslladà des de Pierola i s'ubicà en el solar on hi ha l'edifici del rellotge.","coordenades":"41.5344800,1.7698300","utm_x":"397380","utm_y":"4598823","any":"1916","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75986-foto-08162-127-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75986-foto-08162-127-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75986-foto-08162-127-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75987","titol":"Rellotge de sol de Can Marcet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-marcet","bibliografia":"SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La casa n. 15 del nucli de Can Marcet té un rellotge de sol a la façana, amb el quadrant rectangular i la inscripció 1825. L'estil surt de la boca d'una representació personificada del sol. El rellotge es va realitzar seguint la tècnica de la pintura mural feta sobre l'arrebossat encara tendre.","codi_element":"08162-128","ubicacio":"Can Marcet","historia":"El rellotge de sol de tipus vertical és el més conegut i utilitzat. Està format per un pla vertical, generalment col·locat en una paret, on s'hi han marcat les hores, i per un estil que projecta la seva ombra sobre el pla i indica l'hora. De quadrants verticals n'hi ha de dues menes segons l'orientació de la paret on va col·locat. El quadrant vertical normal, que anirà en una paret orientada exactament al sud, i el quadrant vertical declinant que s'instal·larà en una paret que no mira ben bé al sud. Aquests segons es diferencien dels primers en què les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera. La dificultat en saber on cal marcar les hores i quina és la inclinació que ha de tenir l'estil, diferents totes dues coses per a cada rellotge, és la tècnica del quadranter. Pel que fa a les tècniques emprades per a la seva realització cal destacar la pintura mural feta sobre l'arrebossat encara tendre, les rajoletes de ceràmica i la tècnica de l'esgrafiat consistent en gravar les hores sobre la paret.","coordenades":"41.5130500,1.8266800","utm_x":"402090","utm_y":"4596378","any":"1825","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75987-foto-08162-128-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75987-foto-08162-128-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75988","titol":"Rellotge de sol de la Casa Nova de Can Pascual","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-la-casa-nova-de-can-pascual","bibliografia":"BOU VILALTA, Concepció et ALII (2004): Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir, Barcelona p. 50-51.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Rellotge de sol en posició vertical i orientat al sud-est. Les línies horàries del quadrant indiquen les hores i les mitges hores. És fet de rajoles cuites i s'envolta d'una sanefa verda amb un petit relleu. Per la seva orientació hi ha més senyals horaris en el cantó esquerre que en el dret, ja que és durant el matí quan hi incideix més estona la llum solar.","codi_element":"08162-129","ubicacio":"La Casa Nova de Can Pascual","historia":"Tot i que la masia visible actualment es va construir el 1859 i el rellotge assenyala aquesta data, el quadrant va ser realitzat de nou l'any 1955. El rellotge de sol de tipus vertical és el més conegut i utilitzat. Està format per un pla vertical, generalment col·locat en una paret, on s'hi han marcat les hores, i per un estil que projecta la seva ombra sobre el pla i indica l'hora. De quadrants verticals n'hi ha de dues menes segons l'orientació de la paret on va col·locat. El quadrant vertical normal, que anirà en una paret orientada exactament al sud, i el quadrant vertical declinant que s'instal·larà en una paret que no mira ben bé al sud. Aquests segons es diferencien dels primers en què les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera. La dificultat en saber on cal marcar les hores i quina és la inclinació que ha de tenir l'estil, diferents totes dues coses per a cada rellotge, és la tècnica del quadranter. Pel que fa a les tècniques emprades per a la seva realització cal destacar la pintura mural feta sobre l'arrebossat encara tendre, les rajoletes de ceràmica i la tècnica de l'esgrafiat consistent en gravar les hores sobre la paret.","coordenades":"41.5729100,1.7900700","utm_x":"399128","utm_y":"4603065","any":"1955","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75988-foto-08162-129-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Un artesà conegut com Serra, segons la signatura que conté el propi rellotge.","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75989","titol":"Til·lers del Casal Català","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tillers-del-casal-catala","bibliografia":"ESTRADA, Gemma (1992): 'Casal Català', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 139-159. SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 258. SANCHEZ FERRE,J. (1989). Casinos-ateneos. La arquitectura del movimiento asociativo en la España del XIX-XX, tomo II, inèdit. -http:\/\/www.elshostaletsdepierola.cat\/index.php -http:\/\/www.arrakis.es\/~casalcatala\/Els%20Til%B7lers-hist%F2ria.html","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un conjunt de 6 til·lers amb un diàmetre màxim de tronc de 0'5 m, alineats en dues files de tres i ubicats al jardí del Casal Català. Els til·lers o tells (Tilia spp.) són un gènere de arbres de la família de les malvàcies, natius de les regions temperades de l'hemisferi nord.","codi_element":"08162-130","ubicacio":"C. Isidre Vallès, 30","historia":"Aquests til·lers van ser plantats cap els anys 20 del segle XX, mentre es construïa el Casal Català.","coordenades":"41.5334000,1.7705700","utm_x":"397440","utm_y":"4598702","any":"1926","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75989-foto-08162-130-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"Actualment no existeixen els til·lers, ja que van agafar una plaga i es van assecar.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75990","titol":"Resclosa i pont de la Caseta de l'Hort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/resclosa-i-pont-de-la-caseta-de-lhort","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Al costat del torrent que passa prop de la Caseta de l'Hort s'hi localitzen una resclosa feta de maó i un pont. A través d'un sistema de canalitzacions que condueix l'aigua fins a una bassa feta de maó i mamposteria s'aconsegueix aigua per al rec dels horts adjacents. Per altra banda, el pont és una senzilla obra de maó i fusta amb arc de mig punt. Tot plegat conforma un conjunt molt il·lustratiu d'enginyeria hidràulica popular.","codi_element":"08162-131","ubicacio":"C. del Camí de Cal Pujades s\/n","historia":"La Caseta de l'Hort ha estat sempre un element molt popular als Hostalets de Pierola. Ha donat nom a un carrer i durant molt temps ha reflexat l'habitatge típic de nuclis urbans rurals, amb elements d'enginyeria popular per abastir els seus horts d'aigua.","coordenades":"41.5294000,1.7735100","utm_x":"397679","utm_y":"4598254","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75990-foto-08162-131-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75990-foto-08162-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75990-foto-08162-131-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75991","titol":"Riera de Claret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-claret","bibliografia":"http:\/\/mediambient.gencat.net\/cat\/el_medi\/natura\/sistema_informacio\/inventari_interes_geologic\/descriptiva\/332_descrip.pdf","centuria":"","notes_conservacio":"Ha perdut molt cabdal d'aigua durant els últims anys degut a les poques pluges i a l'acció humana.","descripcio":"La riera de Claret neix a la capçalera del torrent de l'Home Mort i rep com afluents el torrent de l'Ocata i el torrent de la Roqueta. Aigües avall conflueix amb el torrent de Can Vila i la riera de Masquefa, passant a formar un únic curs. En el fons de la vall de la riera de Claret hi ha graves i llims quaternaris sobre els quals històricament s'han instal·lat els camps de conreu. El règim de precipitació, a vegades prou intens, fa que ocasionalment pugui adquirir cabals considerables, envaint l'espai conreat, dipositant barres de graves, o bé ocasionant erosions, defensades tradicionalment per estructures muràries de pedra seca (actualment, per encofrats de formigó). La riera de Claret circula per una vall encaixada entre els dipòsits terrígens miocens. Entre el torrent de l'Ocata i la confluència amb la riera de Masquefa, es desenvolupen meandres d'acusada curvatura. En aquests meandres, els processos erosius actuals donen lloc a considerables escarpaments. Són molt freqüents els xaragalls especialment desenvolupats entre la zona de Sant Pere i la Fassina.","codi_element":"08162-132","ubicacio":"Terme municipal dels Hostalets de Pierola","historia":"La riera de Claret esdevé un curs fluvial clau des del moment en que els jaciments paleontològics de macrovertebrats dels Hostalets de Pierola es disposen al seu entorn, en una successió contínua de fàcies mitjanes, distals i marginals dels ventalls al·luvials del semigraben del Vallès-Penedès. Les diferents localitats ubicades en els nombrosos barrancs i xaragalls situats a l'entorn de la riera de Claret han lliurat 47 espècies diferents de mamífers, incloent-hi l'hominoid Dryopithecus laietanus, així com restes de rèptils, aus i amfibis. El registre sedimentari continu junt amb l'associació faunística descrita a la literatura paleontològica permet disposar d'un conjunt únic per l'estudi paleoambiental i de l'evolució de la fauna del trànsit entre l'Aragonià superior i Vallesià (Miocè mitjà i superior), amb evidents implicacions per a l'anàlisi paleoclimàtica del continent euroasiàtic.","coordenades":"41.5296200,1.7931600","utm_x":"399319","utm_y":"4598256","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75992","titol":"Riera de Pierola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-pierola","bibliografia":"TÉRMENS SAMSÓ, Josep; VALLS JUNYENT, Francesc (1990): 'Pierola', Història de l'Anoia, vol. II, Manresa, p. 119-120.","centuria":"","notes_conservacio":"Ha perdut molt cabdal d'aigua durant els últims anys degut a les poques pluges i a l'acció humana.","descripcio":"La riera de Pierola, junt amb la de Claret, és el curs fluvial més important del terme dels Hostalets de Pierola. Recull les aigües que s'escolen del vessant sud-oriental del turó de la Fembra Morta i excava clotades i valls profundes que confereixen un relleu molt irregular al terme. S'ha definit com la columna vertebral dels Hostalets de Pierola perquè el recorre d'un extrem a l'altre i hi desemboquen gran quantitat de torrents.","codi_element":"08162-133","ubicacio":"Terme municipal dels Hostalets de Pierola","historia":"La Riera de Pierola compren una successió estratigràfica entre l'Aragonià superior i el Turolià, fet que li confereix un cert interès com a registre continu de fòssils de macrovertebrats, però sense tenir el mateix valor patrimonial paleontològic que la riera de Claret. Ara bé, al voltant de la riera de Pierola es documenten, al segle XI, els primers assentaments de l'actual municipi i va arribar a esdevenir el centre neuràlgic del terme, fet que li confereix un gran valor històric i social.","coordenades":"41.5512000,1.7869000","utm_x":"398830","utm_y":"4600659","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75993","titol":"Safareigs i sínia de Cal Curandero","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/safareigs-i-sinia-de-cal-curandero","bibliografia":"SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"El ferro del mecanisme està rovellat.","descripcio":"Sínia de funcionament manual (antigament tirada per animals com delaten uns agafadors situats a l'extrem de la barra d'accionament) amb el mecanisme de ferro colat i la base feta d'obra. Aquest enginy hidràulic estava destinat a elevar aigua del subsòl i conduir-la fins a les basses i safareigs situats just al seu costat.","codi_element":"08162-134","ubicacio":"Cal Curandero","historia":"En català la paraula sínia es documenta des de l'Edat Mitjana i deriva de l'àrab saniya, que en aquest idioma significa molí. Consisteix en una màquina d'elevar aigua que es composa d'una roda horitzontal que és accionada per un animal o bé per la mateixa força del corrent d'aigua. Les sínies s'utilitzava en els regadius tradicionals i per l'abastiment d'aigua, però actualment s'han substituït per bombes i altres procediments mecanitzats. D'aquí el gran valor patrimonial de la Sínia de Cal Curandero, que tot i no estar en funcionament es conserva en el seu lloc original.","coordenades":"41.5515500,1.7872300","utm_x":"398858","utm_y":"4600697","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75993-foto-08162-134-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75993-foto-08162-134-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75994","titol":"Salt del Sena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/salt-del-sena","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La manca de pluges i l'acció antròpica fa que hagi disminuït el cabal d'aigua.","descripcio":"En el torrent del Salt del Sena, a menys d'un quilòmetre al sud-est del nucli urbà, es produeix aquest petit salt d'aigua que dona nom al torrent i que resulta un fenomen certament exòtic en unes latituds de bosc mediterrani on els cursos fluvials acostumen a discórrer sense salvar grans obstacles.","codi_element":"08162-135","ubicacio":"Torrent del Salt del Sena","historia":"En els últims anys els règims minsos de pluges han fet que no sempre hi hagi aigua saltant i, progressivament el lloc ha anat caient en l'oblit, deixant que la vegetació hagi envaït els accessos, però anys enrera era un lloc concorregut i d'esbarjo per als hostalencs, degut tant a la seva bellesa com a la seva proximitat al nucli urbà.","coordenades":"41.5255400,1.7771200","utm_x":"397974","utm_y":"4597822","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75995","titol":"Sant Cristòfor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-cristofor-0","bibliografia":"Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. V, p. 396. BENET CLARÀ, Albert (1992): 'El Penedès, L'Anoia', Catalunya Romànica, XIX, Barcelona, p. 342. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): La benedicció del pa en la parroquia de Pierola, dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 18. -ESTRADA, Gemma (1992): 'Capella de Sant Cristòfol', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -GAVIN, Josep M. (1984). Inventari d'esglésies: Anoia-Conca de Baberà, vol. 16. Arxiu Gavin, Barcelona, p. 167. -ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 89. -MADOZ, Pascual (1849): Diccionario geográfico-estadístico de España y sus posesiones de ultramar, Madrid, p. 26. -VALLS, F. (1990): 'Els Hostalets de Pierola', Historia de l'Anoia, vol II Manresa, p. 133.","centuria":"XIV, XVIII","notes_conservacio":"Enrunada","descripcio":"Capella molt enrunada, de planta rectangular. No hi ha restes d'absis i tan sols queden la façana i un tram de paret. A la façana hi ha dues portes adovellades. Sembla que en època contemporània va ser utilitzada per usos no religiosos com ho demostra l'existència d'un cup a l'interior. Hi ha restes d'una ampliació o pis sobrealçat on s'hi observa maó i un cos adossat en el seu costat esquerre. A l'interior hi ha restes de motllures ornamentals. Té també un campanar d'espadanya fet amb maó.","codi_element":"08162-136","ubicacio":"Camí de Collbató a Piera","historia":"La capella apareix documentada des de l'any 995, en la venda d'un alou feta per Ansalones i la seva muller Fremina a Guiteza i la seva muller Amalvua; l'alou afrontava a migdia amb un alou de Sant Cristòfol. La capella estava originàriament situada en un turó sobre Can Cardús, als límits del terme de Pierola i Esparreguera, però va ser traslladada i edificada de nou el 1374 (l'edifici visible actualment), aprofitant les pedres de l'antiga capella, en la peça de terra que va donar el noble Albert Durfort en el lloc anomenat Font de les Fàbregues, en l'antic camí que anava al monestir de Montserrat, tocant al límit del terme de Collbató i Pierola. Al 1767 hi ha permís del Vicari General per beneir la capella novament obrada. L'ermita fou saquejada i incendiada durant la guerra del Francès i actualment està enrunada. Depengué primer del monestir de Sant Daniel de Girona fins 1031-1060 que passà a mans d'un tal Udalguer el qual, en el seu testament de l'any 1080, la donà al monestir de Sant Llorenç del Munt.","coordenades":"41.5599700,1.7941500","utm_x":"399448","utm_y":"4601624","any":"1374","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75995-foto-08162-136-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75995-foto-08162-136-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75995-foto-08162-136-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"Aquesta capella es coneix també amb el nom de Sant Cristòfol de Canyelles o de Fàbregues.","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"75996","titol":"Sant Pere de Pierola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pere-de-pierola","bibliografia":"
ESTRADA, Gemma (1992): 'Sant Pere de Pierola', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 86. SALAZAR, Natàlia (2008): L'església de Sant Pere de Pierola (Hostalets de Pierola, l'Anoia). Estudi historicoarquitectònic. Inèdit. TÉRMENS, Josep; VALLS, Francesc (1990): 'Pierola', Història de l'Anoia, vol. II. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 119-139.<\/p> ","centuria":"XI-XX","notes_conservacio":"El seu estat d'abandó fa que el deteriorament sigui més evident a mesura que passa el temps.","descripcio":"
El que es coneix avui dia per l'església vella de Sant Pere de Pierola és un conjunt arquitectònic integrat, a primera vista, per l'edifici de culte, el qual presenta dues fases (la romànica i la barroca), la vivenda o casa rectoral amb aspecte de masia i el cementiri. Les estructures de l'església que han estat identificades com a pròpies del romànic són la capçalera absidiada amb dues capelles laterals, el que queda de la nau i la base quadrangular del campanar en forma de torre. Les restes d'aquestes estructures presenten una mateixa tipologia constructiva: murs de carreus de pedra lligats amb morter de calç i obertures en arc de mig punt. Pel que fa a la fase barroca de l'església, la nau és de planta rectangular i l'accés des de l'exterior està a la capçalera oriental. Aquesta porta principal s'obre en forma d'arc de mig punt bastit amb dovelles de pedra picada de grans dimensions, i la seva cara interior es transforma en un esplandit rectangular. A la façana on s'obre aquest porta hi ha un rellotge de sol pintat on es pot llegir la data ANY 1828. A l'interior de l'església, tot i que l'estat de conservació és força dolent, es poden apreciar les restes d'una volta de secció semicircular subtilment rebaixada, de la qual han desaparegut les tres quartes parts, i que es mostra alleugerida amb llunetes. De fet, les restes del seu enderrocament ocupen una gran part de la nau, barrejades amb les bigues de fusta i les teules aràbigues que formaven part de la teulada. A la capçalera oriental de la nau, sobre un arc carpanell molt rebaixat, es pot veure que originalment hi existia un cor. L'altar ocupava la capçalera occidental del temple, als laterals del qual s'obren dues capelles per banda, inscrites en arcs escarsers, els quals descansen sobre impostes lleugerament motllurades. Entre les capelles, sobresurten pilastres de secció rectangular que van ser construïdes amb maó lligat mitjançant morter de calç. Respecte a la decoració interior, a sota de la capa d'enlluït actual, s'entreveu diversos fragments d'una ornamentació pintada policroma molt simple. La casa rectoral, l'estat de conservació del qual és pèssim, mostra tant la façana sud com la façana nord en gran part derruïdes, deixant a la vista a ambdues bandes la compartimentació interna de la casa en planta baixa i pis. A la façana oest, el conjunt té adossat l'antic cementiri parroquial format per diversos cossos de nínxols. Aquest cementiri va ser tancat recentment per l'Ajuntament amb un mur d'obra vista, donat que a l'esfondrar-se la totalitat de l'estructura de tàpia que el tancava des d'antic, els nínxols quedaren sense protecció, arribant a produir-se algun acte vandàlic.<\/p> ","codi_element":"08162-137","ubicacio":"Riera de Pierola","historia":"
L'església actual va ser construïda al segle XVIII aprofitant les restes d'una capella romànica, els vestigis de la qual encara són visibles dins de l'entramat de l'edifici del segle XVIII. Gràcies a un treball d'investigació històricoarquitectònica que s'hi ha dut a terme recentment aquesta primera fase romànica ha estat datada entre els segles XI i XII. Els orígens documentals d'aquesta capella romànica es remunten al segle XI i estan associats als del Castell de Pierola. El turó on està emplaçada l'església, molt abrupte, fou al llarg dels segles progressivament empetitit per l'acció erosiva de les aigües de la riera, fent avançar els barrancs fins arribar a amenaçar, al segle XVIII, amb l'enrunament de l'església romànica i comportant l'edificació a sobre de les ruïnes romàniques d'un nou temple d'estil barroc. Aquest nou edifici, però, es mantingué poc temps en bones condicions: durant la guerra del francès patí molts atacs i saquejos que feren malbé tant l'església com la rectoria i els quals ens han arribat descrits amb detall, gràcies a les notes del rector Pere Solanllonch que es conserven a l'Arxiu Parroquial d'Hostalets de Pierola. Així doncs, a les destruccions patides durant la guerra del francès es vingueren a afegir, cent anys després de la construcció de la nova església, noves accions erosives provocades per les crescudes de la riera de Pierola que accentuaren els xaragalls que envoltaven el turó, fent-lo més i més petit. Des de llavors es succeeixen les sol·licituds dels habitants de Pierola demanant al bisbat permís per edificar una nova capella al nucli d'Hostalets, degut tant a la pèssima localització com al mal estat de l'església i de la rectoria de Pierola. Finalment aquesta capella es construí al solar de Can Valls, finalitzant les obres l'any 1852. Mentrestant continuava la degradació de l'església de Pierola, fins al punt que l'any 1865 el rector es dirigeix al bisbat demanant poder-se instal·lar als Hostalets pel mal estat de la casa rectoral. El rector passa, llavors, a viure als Hostalets i, finalment, l'any 1868 s'hi trasllada la parroquialitat de manera definitiva, passant a ser l'església de Sant Pere de Pierola, sufragània de la dels Hostalets de Pierola. A partir d'aquest moment, Sant Pere caigué en l'abandó rebent visites puntuals en dies d'aplec o pel dia dels difunts.<\/p> ","coordenades":"41.5525800,1.7823300","utm_x":"398451","utm_y":"4600817","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75996-foto-08162-137-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75996-foto-08162-137-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/75996-foto-08162-137-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2023-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"92|94|96|98|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["6"]},{"id":"75999","titol":"Capella de la Verge de Lourdes de Can Galceran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-la-verge-de-lourdes-de-can-galceran","bibliografia":"ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Galceran', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"En el camí d'accés a la masia de Can Galceran, separada uns metres d'aquesta i ja endinsada en el bosc, hi ha la capella de la Verge de Lourdes, feta construir per J. Mas i Josefa Galceran i inaugurada l'any 1928. Consisteix en un petit edifici molt senzill, de planta quadrangular i coberta a doble vessant.","codi_element":"08162-140","ubicacio":"Can Galceran","historia":"La masia de Can Galceran té orígens documentals als segles XIV-XV, però la única construcció coneguda de la capella de la Verge de Lourdes es remunta a 1928, sota el patronatge de J. Mas i Josefa Galceran.","coordenades":"41.5174100,1.8445300","utm_x":"403586","utm_y":"4596842","any":"1928","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"76000","titol":"Fòssil d'en Lluc Anoiapithecus brevirostis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fossil-den-lluc-anoiapithecus-brevirostis","bibliografia":"MOYÀ-SOLÀ, Salvador ET ALII (2009): 'A unique Middle Miocene European hominoid and the origins of the great ape and human clade', Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, vol. 106, n. 24.","centuria":"","notes_conservacio":"Fòssil consolidat i restaurat","descripcio":"Les actuacions paleontològiques que es duen a terme al Dipòsit Controlat de Can Mata han permès localitzar una mandíbula i part d'una cara fossilitzades pertanyents a una nova espècie d'hominoide entre primitiu i modern, al qual s'ha assignat el nom científic d'Anoiapithecus brevirostis, amb una antiguitat de 11'9 milions d'anys. La troballa s'ha donat a conèixer a mitjans de 2009. Les restes fòssils de Lluc, a més de les seves característiques modernes (una obertura nasal àmplia en la base o un paladar profund), presenten també caràcters primitius: esmalt dental gruixut o una mandíbula molt robusta, trets propis dels hominoides primitius del Miocè Mitjà d'Àfrica (afropitècids). Al costat d'aquesta barreja de trets, Lluc comparteix algunes característiques amb els únics keniapitecins que van sortir d'Àfrica i van colonitzar el Mediterrani: el Kenyapitecus i el Griphopithecus. Aquest nou fòssil aporta una informació extraordinària sobre l'origen filogenètic i geogràfic de la família dels Hominidae, composta pels orangutans, els ximpanzés, els bonobos, els goril·les i els humans.","codi_element":"08162-141","ubicacio":"Institut Català de Paleontologia. Escola Industrial, 23. Sabadell.","historia":"L'any 2001, el Casal Català i l'Ajuntament dels Hostalets van realitzar, amb l'assessorament científic de Miquel Crusafont l'exposició El Paradís Perdut: Els Hostalets de Pierola entre 13 i 9 milions d'anys. Aquesta exposició va crear una base social per sensibilitzar les administracions sobre la necessitat de preservar i actuar científicament sobre els jaciments paleontològics del terme municipal. Vuit anys després s'ha donat a conèixer la troballa d'en Lluc.","coordenades":"41.5338400,1.7701600","utm_x":"397407","utm_y":"4598751","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/76000-foto-08162-141-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"Miocè Mitjà-Miocè Superior","codi_estil":"123","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"76001","titol":"Col·lecció paleontològica dels Hostalets de Pierola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-paleontologica-dels-hostalets-de-pierola","bibliografia":"AGUSTÍ, J., GIBERT, J. (1982): 'Roedores e insectívoros del Mioceno superior dels Hostalets de Pierola (Vallès-Penedès,Cataluña)', Butlletí Informatiu de l'institut de Paleontologia, XIV, 12, p. 19-37. AGUSTÍ, J., CABRERA, Ll., MOYÀ, S., (1985): 'Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallès-Penedès', Paleontologia i Evolució, 18, p. 57-81. AGUSTÍ, J., KÖHLER, M., MOYÀ, S., CABRERA, L., GARCÉS, M., PARÉS, J.M. (1996): 'Can Llobateres: the pattern and timing of the Vallesian hominoid radiation reconsidered', Journal of Human Evolution, 31, p. 143-155. ALBA, David M. ET ALII (2006): 'La intervenció paleontològica al dipòsit controlat de residus de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Anoia): campanya novembre 2002-agost 2003', Tribuna d'Arqueologia 2003-2004, Barcelona, p.7-22. CABRERA, L., CALVET, F., GUIMERÀ, J., PERMANYER, A. (1991): El registro sedimentario miocénico en los semigrabens del Vallès-Penedès y de El Camp: Organización secuencial y relaciones tectónica sedimentación, Guía de campo nº 4 del I Congreso del Grupo Español de Terciario, Vic. CABRERA, L., (1992): 'El registre sedimentari en el domini catalano-valencià (pro parte)', Història Natural dels Països Catalans. Geologia II, Barcelona, p. 306-340. CABRERA, Lluís (sense any), Geozona 332 Successió miocena dels Hostalets de Pierola, Barcelona. CRUSAFONT, M.,TRUYOLS,J. (1954): Catálogo paleomastológico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel, II Cursillo Internacional de Paleontologia. FONTBOTÉ, J. M. (1954) 'Las relaciones tectónicas de la depresión del Vallès-Penedès con la Cordillera Prelitoral Catalana y con la Depresión del Ebro', Homenaje al Prof. E. Hernández Pacheco, Madrid, p. 281-310. GALINDO, J. (2004): 'Pierolaphitecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain', Science, 306, p. 1339-1344. GALINDO, Jordi (2008): 'El futur centre d'interpretació paleontològica: una finestra al passat', L'Hostal, 1, Els Hostalets de Pierola , p. 7. GARCÉS, M., AGUSTÍ, J., CABRERA, L.; PARÉS, J. M. (1996): 'Magnetostratigraphy of the Vallesian (late Miocene) in the Vallès-Penedès basin (NE Spain)', Earth Planetary Science Letters, 142, p. 381-396. IPAC- VILLALBA, Pepa (2005): 'Jaciment paleontològic del Dipòsit Controlat de Can Mata', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona. MOYÀ-SOLÀ, ,Salvador (1983): Los Boselaphini (Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Península Ibérica. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Publicaciones de Geologia,18. MOYÀ-SOLÀ, Salvador ET ALII (2004): Pierolapithecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain', Science, 306, p. 1339-1344. MOYÀ-SOLÀ, Salvador ET ALII (2009): 'A unique Middle Miocene European hominoid and the origins of the great ape and human clade', Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, vol. 106, n. 24. ROCA, E., SANS, M., CABRERA, L., MARZO, M. (1999): 'Oligocene to Middle Miocene evolution of the Central Catalan margin (North-western Mediterranean)', Tectonophysics, 315, p. 209-229. SANTAFÉ LLOPIS, J. V. (1978): Rinocerontes de España, Tesis doctoral, Barcelona. http:\/\/mediambient.gencat.cat\/cat\/el_medi\/natura\/sistema_informacio\/inventari_interes_geologic\/descriptiva\/332_descrip.pdf","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont és el dipositari, entre altres, dels fòssils provinents dels jaciments paleontològics localitzats al Municipi dels Hostalets de Pierola. La col·lecció corresponent al municipi (de caràcter obert donada la periodicitat de les successives campanyes paleontològiques que es duen a terme principalment a l'Abocador Controlat de Can Mata) és conformada per una variada sèrie d'espècies animals corresponents sobretot al Miocè Mig i també al Superior, on destaca la presència dels següents mamífers: Insectívors (Ampechinus golpeae, Talpa minuta, Miosorex grivensis, Heterosorex sansaniensis, Plesiodimylus chantrei, Galerix socialis, Galerix exilis, Pseudogalerix stehlini, Talpa vallesiensis); Primats (Dryopithecus laietanus, Pierolaphitecus catalanicus, Anoiapithecus brevirostis); Lagomorfs (Eurolagus fontanesi, Prolagus oeningensis, Prolagus crusafonti); Rosegadors (Sciurus spermophilinus, Spermophilinus bredai, Miopetaurista, Cryptoptus, Cricetodon ibericus, Cricetodon decendens, Cricetodon larteti, Cricetodon helveticus, Cricetodon sansaniensis, Megacricetodon ibericus, Hispanomys lavocati Hispanomys thaleri, Fahlbuschia larteti, Hispanomys, Dryomys hamadryas); Carnívors (Ischyrictis mustelinus, Mustela delphinensis, Palaeomeles pachecoi, Semigenetta sansaniensis, Progenetta montadai, Pseudaelurus quadridentatus, Pseudaelurus marini, Grivasmilus jourdani, Ictitherium); Probiscids (Gomphotherium angustidens Dinotherium laevius, Trilophodon angustidens); Perissodàctils (Macrotherium grande Aceratherium tetradactylum Aceratherium simorrense, Hipparium catalaunicum, Chalicotherium goldfussi); Artiodàctils (Hyotherium palaeochoerus, Conohyus simorrensis, Listriodon splendens, Taucanamo pygmaeum, Euprox furcatus, Euprox dicranoceras, Micromeryx florensianus, Protragocerus chantrei, Miotragocerus chantrei). Destaquen per la seva rellevància científica els fòssils coneguts popularment amb els noms de Pau i Lluc, corresponents a noves espècies d'un antropoide i d'un hominoide i batejats amb el nom de Pierolaphitecus catalanicus i Anoiapithecus brevirostis respectivament.","codi_element":"08162-142","ubicacio":"Institut Català de Paleontologia","historia":"La descoberta de les excepcionals localitats dels Hostalets de Pierola es deu a M. Guerin i fou donat a conèixer a la comunitat científica per en Josep Ramon Bataller durant el primer terç del segle XX. Durant els anys 40 i 50, els paleontòlegs Miquel Crusafont i Josep Fernández de Villalta, vinculats al llavors Museu de Sabadell, iniciaren campanyes de recerca i prospecció pel sector comprès entre les masies de Can Mata de la Garriga, Can Vila, Mas d'Ocata i Can Flaquer, situant-se aquestes dues darreres masies dins el terme municipal de Masquefa. El resultat fou la descoberta i excavació de l'excepcional jaciment de la Bretxa de Can Mata. La descoberta de les restes dentaries de Dryopithecus laietanus a Can Vila i de tres jaciments clarament vallesians com el de 'La Fabrica', situat a les rodalies de la bòbila de l'empresa Ceràmiques Pierola, el de Mas d'Ocata i Can Flaquer. La col·laboració entre els dos excepcionals paleontòlegs donà lloc a nombrosos treballs de recerca paleontològica, descoberta i descripció de noves espècies de vertebrats fòssils, i la lectura de la tesi doctoral de Miquel Crusafont sobre els jiràfids fòssils d'Espanya. Cal esmentar per la seva especial significació històrica les visites que es realitzaren als jaciments dels Hostalets de Pierola durant els 'Cursillos Internacionales de Paleontología'. A la seva època aquests cursets van constituir un element de dinamització i intercanvi científic únic a l'àmbit de les Ciències de la Terra per Catalunya i Espanya. En els anys 70 i començaments dels 80, les investigacions paleontològiques continuaren per part del personal científic del al llavors recentment creat Institut de Paleontologia de Sabadell (avui Institut de Paleontologia Dr. Miquel Crusafont). Les tasques encara avui s'estan duent a terme i van engruixint la col·lecció paleontològica.","coordenades":"41.5338400,1.7701600","utm_x":"397407","utm_y":"4598751","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"76002","titol":"Capella del Roser de Can Carreres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-del-roser-de-can-carreres","bibliografia":"ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Carreres i capella del Roser', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 89. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 385. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): Capella de la Mare de Deu del Roser de ca'n Carreras, dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 50. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals dels Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"El conjunt de Can Carreres està deshabitat, però en el moment de realitzar aquest mapa s'estaven fent obres de rehabilitació que inclouen la Capella del Roser.","descripcio":"Can Carreres és una masia de caràcter senyoria que entre altres edificacions conté, just al costat de l'antiga zona residencial de la masia, la capella de la Mare de Déu del Roser, que és de planta rectangular, feta amb maçoneria, i té teulada a dues vessants. La part inferior de la façana està recoberta amb un estucat, mentre que a la part superior aquest estucat té una sèrie de decoracions geomètriques a banda i banda del rosetó. El capcer té un coronament amb forma ondulada, de tradició barroca, de més alçada al centre, on hi ha un petit campanar d'espadanya, que es remata amb maó vist. La façana estava decorada amb esgrafiats, actualment molt malmesos. El ràfec dels murs laterals està format per filades de maó i filades de teula. Destaca per sota, en el mur, la decoració de l'estucat consistent en una sanefa de formes ondulades.","codi_element":"08162-143","ubicacio":"Can Carreres","historia":"Pere Carreras Estrada, amo de la masia de Can Carreres, demanà llicencia d'obres per construir una capella del Roser i va obtenir permís per obrar-la junt a la casa el dia 22 de desembre de 1810, permís expedit pel vicari general D. Pere J.Broto. Va ser beneïda el 29 de desembre de 1813.","coordenades":"41.5485800,1.7647300","utm_x":"396977","utm_y":"4600394","any":"1810-13","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/76002-foto-08162-143-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/76002-foto-08162-143-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/76002-foto-08162-143-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"76003","titol":"Caixa de núvia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caixa-de-nuvia","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Caixa catalana de núvia provinent de 'Cal Perico'. De forma rectangular, està formada per un buc a base de d'emmetxat de 4 post units de noguera massissa. Porta clavades la fonadura i la socolada. Té una tapa, també de noguera, unida al cos de la caixa mitjançant dues frontisses de ferro. Se sustenta sobre quatre potes amb forma d'urpa, en mal estat de conservació degut al seu contacte amb el terra. La fusta de noguera amb que està feta la peça està indicant que pertanyia a una noia de família benestant.","codi_element":"08162-144","ubicacio":"Ajuntament dels Hostalets de Pierola. Pl. Cal Figueres,1.","historia":"Cal Perico era el nom popular que rebia la casa de Can Figueres, avui desapareguda, el solar de la qual és ocupat per les noves dependències de l'Ajuntament dels Hostalets de Pierola. La caixa de núvia provinent d'aquesta antiga casa és un objecte moble que s' utilitzava, des del segle XV, per al trasllat i la custòdia de la dot matrimonial. En aquests contenidors s'hi podien desar també altres objectes de valor com ara documents, armes, espècies i, sobretot, la roba blanca i de vestir. Dins les cases, aquestes caixes s'ubicaven a les estances principals, i la seva singularitat feia que la elaboració la duguessin a terme mestres caixers.","coordenades":"41.5338400,1.7701600","utm_x":"397407","utm_y":"4598751","any":"","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/76003-foto-08162-144-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Natàlia Salazar Ortiz\/Jordina Sales Carbonell","autor_element":"Desconegut","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"76004","titol":"Monòlit a la memòria d'E. Cucurella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monolit-a-la-memoria-de-cucurella","bibliografia":"VVAA (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 52 i 78. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 170-171.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bloc de pedra que fa la funció de font. S'hi pot llegir la inscripció 'A LA MEMORIA DE D. E. CUCURELLA'.","codi_element":"08162-145","ubicacio":"Jardins de Can Ponsa, al costat del carrer de l'Escorxador","historia":"Aquest monòlit va ser col·locat a l'actual placeta del Dr. Conde (aleshores plaça de los Mártires) amb motiu de la portada d'aigües de l'any 1957. Està dedicat al patrici hostaletenc Enric Cucurella, un fuster ebanista establert a Barcelona des de les darreries del segle XIX i que havia tingut una intervenció destacada com a mecenes de diverses obres importants en el seu poble d'origen, els Hostalets de Pierola. Cucurella va ser un dels quatre promotors de l'edificació del Casal Català. Aquest monument va ser retirat del seu emplaçament originari quan es va realitzar la remodelació de la Placeta del Dr. Conde lligada a l'urbanització de la plaça de cal Figueres l'any 2003. L'any 2010 ha estat recuperat i se li ha cercat un nou emplaçament, just en un dels extrems del parc de can Ponsa.","coordenades":"41.5343400,1.7719200","utm_x":"397554","utm_y":"4598805","any":"1957","rel_municipis":"08162","municipi_nom":"Els Hostalets de Pierola","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/76004-foto-08162-145-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08162\/76004-foto-08162-145-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Parcerisas Valls","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]}]}